Les profunditats de l'actualitat. El Port de Tarragona fa temps que intenta promoure d'alguna manera el naixement de falcons pelegrins. Enguany han nascut quatre nous pollos a les caixes niu instal·lades al capdamunt de les Sitges dels Cementos, portant el moll de Reus. Per entendre millor aquest projecte volem parlar amb Rafael López Moner, director d'Acció Climàtica del Port de Tarragona. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda.
Com és que fa temps que al port de Tarragona hi ha presència falcons i altres rapinyaires? Perquè això no és una cosa nova. Bé, a Rapinyaires n'hi ha a Tarragona i al port de manera natural. El que hem intentat nosaltres és posar-los les condicions perquè hi estiguin el millor possible i facin niu al port i ens ajudin amb el control de la sobrepoblació de coloms.
i això es va començar ja fa bastants anys, els primers intents no van acabar de sortir bé, havíem de convèncer uns animals salvatges que es quedi en un lloc i clar, no és fàcil però des de fa un parell d'anys a través d'un expert que és el Ferran Aguilar vam canviar les caixes de lloc, les caixes niu i l'any passat vam començar a guitar-les i en guany
s'han reproduït i, tal com heu explicat, tenim quatre pollos de falcó. Ara aquests pollos, els teniu controlats vosaltres? Estan en aquestes caixes niu? Estan en aquestes caixes niu, se'ls controlen els seus pares, bàsicament, però sí que nosaltres el que hem fet ha sigut anallar-los per poder, quan els facin adults i comencin a volar, reconèixer-los i saber...
quins són els que van néixer aquí i una mica quins seran els seus comportaments, és a dir, on anirà, es quedaran aquí, no es quedaran aquí, no? I saber una mica més d'aquests animals. Ara, abans ho comentaves, aquesta iniciativa comença fa molts anys, comença l'any 2003, però fins ara, fins aquest canvi que hi va haver l'any passat, no s'han començat a veure resultats, no? Bé, vivim en necessitat de la pressa, no? Tot ho volem ràpid, ara i a l'instant...
I els falcons l'aven en WhatsApp i ells van al seu ritme. I la natura va al seu ritme. I sí, aquestes coses porten el seu temps. Penseu que, per exemple, els experts que ens estan assessorant i col·laborant amb nosaltres han passat molts anys estudiant-los, mirant-los, sabent què els agrada, què no els agrada, què fan, què deixen de fer. Necessitem aprendre d'ells.
per després aconseguir el que volem, i és que se sentin bé aquí al port i això, tal com he explicat, ens ajudin en el control d'aquesta altra espècie que en aquest moment tenen un problema d'una sobrepoblació. Són el que se'n diuen els mètodes basats en la natura. L'any passat ja van néixer algun poll o no?
No, l'any passat, si no vaig equivocat, perquè jo soc, com els pollos són nou aquí, a la Caixa Niu és el primer cop que neixen. Quines són les cares? No digues dies. Pensa que ells, de manera natural, ja habiten aquests llocs, més o menys. Sabem que, per exemple, ja falcons a Tarragona, l'únic que no han trobat un bon lloc on instal·lar-se, no?
I això és el que nosaltres hem aconseguit. Això t'anava a preguntar quines són les característiques d'aquests falcons pelegrins i com són aquestes caixes niu? La caixa niu és una caixa pintada de negre amb un d'aula fons que ens permetrà quan els especialistes, jo crec que no porto fins i tot posar-hi una càmera i poder-los veure. I té una repissa, és un...
on ells es posen a vigilar i després aquest interior on se senten, on la família se sent bé. El Falcó Peregrí, aquí estaria bé que hi hagués un naturalista, que són els que es coneixen, però és un nau impressionant, és un dels caçadors més ràpids que es coneixen i és un rapinyaire, com us dic, molt efectiu per al que a nosaltres ens interessa.
Bàsicament jo et sabria explicar-te això. Digues, digues. Sí, anava a preguntar que la iniciativa aquí a Tarragona podem dir que ha estat un èxit perquè crec que no hi ha casos similars. A veure, Falcons, el Port de Barcelona també té un projecte similar al nostre, és a dir, no som els primers
Però el que sí que sabem ens han explicat és que no hi ha cap altre lloc a Catalunya on hi ha hagut una aposta amb quatre apolls. Normalment són de dos o tres, i aquí hem tingut la sort de quatre. Hi ha altres exemples, però aquí al voltant nostre, que jo sàpiga, és el port el primer que ho està tirant endavant.
Ara aquests pollos ja els heu anellat, no? Sí, sí, sí. I seguireu el seu comportament i intentareu observar què fan? Exacte, sí, sí, per seguir aprenent només. Nosaltres el que ens agradaria és que d'aquí a un temps poguessin comptar amb dues, tres o quatre parelles, masses més segur que no, però com a mínim tres parelles de falcons instal·lats a diferents llocs de
del port, això per nosaltres seria fantàstic. Per tant, la intenció és que l'any que ve potser neixi algun poll més. Sí, el que passa és que hi hagi alguna altra parella que s'instal·li en una nova caixa que hem col·locat, però quan instal·les les caixes, com a mínim, saps que durant un any allà se l'aniran mirant però no s'hi posaran. I és quan aquella caixa comença a formar part de...
de tot l'entorn i saben que no hi ha res estrany que pots tindre possibilitats que l'agafin com a residència. Nosaltres ara en tenim posada una altra i esperarem a veure si tenim la mateixa sort i alguna altra parella que s'hi vulgui instal·lar. I aquesta caixa l'heu instal·lat després d'aquest primer naixement? No, ja estava instal·lada abans. Ah, d'acord.
Sí, aquesta segona caixa ja estava instal·lada abans. Abans ho comentaves, tot això també té un objectiu i és solucionar la sobrepoblació de coloms que hi ha a la ciutat. No ho solucionarà. El tema de la sobrepoblació de coloms és una qüestió amb moltes derivades i tremendament complexa.
Si us fixeu, pràcticament totes les ciutats europees tenen problemes en sobreposació de coloms. Els coloms és una espècie que ha aconseguit adaptar-se molt, molt bé als nostres hàbitats i, per tant, s'hi troba bé entre nosaltres, té menjar, té llocs on aniuar. En el cas de Tarragona, és veritat que el port de Tarragona és un dels grans ports on es descarrega gra i això fa que encara tinguin més facilitat per trobar menjar.
Nosaltres ho treballem des de diferents àmbits. Primer amb els concessionaris, treballant conjuntament amb ells i millorant normatives pel que fa a la manera en què es descarrega el gra, com s'aguarda, etcètera, perquè hi hagi el mínim gra possible fora de lloc. I després amb els transportistes també, intentant que els camions no tinguin pèrdues,
però és difícil, una caixa de camió no és un espai completament estanc i per un lloc o altre en tenen. Aquests són aspectes que anem treballant i després un aspecte que nosaltres considerem molt important i que ens afecta tant a la ciutat com a nosaltres és intentar evitar els llocs on poden aniguar. És a dir, si restringim els llocs on poden aniguar i restringim menjar,
però realment aquesta població no es descontrolarà. I a banda de tot això, hi ha l'estratègia aquesta, aquestes estratègies basades en la natura, que en aquest cas és en col·laboració amb els falcons. El falcó caça coloms. Això t'anava a preguntar, entenc que els caça, no?, els coloms. Sí, un falcó pot caçar a voltant uns 300 coloms a l'any, no és una xifra significativa amb la quantitat de coloms que tenim.
El més important no és tant els coloms que caça com l'efecte que té sobre els coloms, és a dir, l'estrès que provoca les colònies de coloms, és a dir, que no estiguin a gust. I ens expliquen els especialistes que això arriba a incidir fins i tot en el tema reproductiu dels coloms. Per tant, no és només els que caçen, sinó també l'efecte que té sobre ells.
Per tant, el problema no el solucionarà, però que sí que d'alguna manera farà que no s'estigui tan patent aquest problema. Clar, el que intentem és controlar-ho, és a dir, que no hi hagi població però no sobrepoblacions. I aquí sí que a Ciutat i Port hem d'anar plegats amb les estratègies per controlar aquesta població. Hem de pensar que a més una sobrepoblació d'una espècie com els coloms
també té un efecte negatiu en termes de biodiversitat respecte a altres espècies. És a dir, acaba ocupant l'espai que podrien ocupar altres espècies. Per tant, tant des d'un punt de vista natural com també de seguretat alimentària, de conservació de patrimoni, etcètera, ens interessa que aquests animals evidentment estiguin entre nosaltres però amb una quantitat menor de la que tenim.
Quan van néixer aquests pollos de Falcó-Palegrí? Ja fa uns dies, no? Sí, jo crec que jo soc dolent per això, però estem parlant pràcticament d'un mes, un mes o una miqueta més. Per tant, d'aquí poc d'aquestes caixes aniran volant. Sí, no et sabré dir quan, no soc un especialista, no et sabré dir quan, però ho sabreu, quan sapiguem que comencen a
a fer els primers vols, ja us ho explicarem. Rafael López Moner, moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rondamar i donar-nos detalls de tot aquest projecte. Un plaer, gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bona tarda. Adéu-siau, bona tarda.