Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 12 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, a Nenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. La Federació Catalana de Pesca ens portarà les últimes novetats. Pararem taula per degustar un plat molt arran de mar. Continuarem parlant de peix i de la campanya que durarà a terme el grup d'acció local pesquer Mar de l'Ebre.
coneixerem curiositats del nostre mar mediterrani i acabarem el programa d'avui com ho fem tots els divendres, fent un repàs dels actes i de les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, avui el seu últim dia amb nosaltres. Núria Cartanyà, molt bona tarda, com estàs? Esgotada, estic esgotada. Estàs trista, estàs trista. Trista, sí, també. Cansa molt, eh?, això de remar i remar. I nedar.
I nedar. I fer surf. I pescar. És que no pareu aquí a la Randa Mar. A partir de dilluns ja torna la silla. Ai, que la trobem a faltar, eh? Sí. Tot i que ella sí que estava fent la Randa Mar. I tant. Mai millor dit. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda, què tal? Doncs prop de bé per aquí, ja divendres, com diem per aquí, i bé, s'acaba setmana, i ja es va anar acostant a aquestes festes, eh? Sí, sí, res, dos dies Nadal.
Dos dies Nadal. Aquests dies quan mirem l'agenda, ja sabeu que els divendres a última hora del programa fem l'agenda d'activitats arran de mar, doncs ja tot és Nadal, ja ens costa trobar alguna activitat d'aquestes arran de mar que no tingui cap vinculació amb cap pessebre al costat del mar, ni cap encesa de llums, ni coses així. Ni que arriben els reis amb vaixell, aquestes coses. Aquí arriben amb vaixell els reis. A Tarragona també arriben amb vaixell.
Ah, home, és que primer passen per Tarragona, jo crec que van pujant de mica en mica, van fent parades. Som màgics, jo ho saps. Paren a Sitges i a Villanova, em calen al Blau, després els reten per Arenys. Sí, però hi ha llocs que arriben amb helicòpter, eh? Vull dir que...
Bueno, però són... Són reis una mica més pissets, més pissillos. I també hi ha llocs que arriben en tren que així com va la Renfe que es preocupin. Ah, sí? A Sant Andreu, al poble de Sant Andreu de Palomar, els reis arriben en tren de tota la vida.
Jo em preocuparia pel que pugui passar. Potser arriben tard. Efectivament. Cau una catenària o alguna cosa d'aquestes. O no arriben. S'anul·la el servei o alguna cosa d'aquestes. Anem a saludar també en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda, doncs bé, de divendres, meitat del calendari d'atvent ja menjat, i bé, ara que ho comentau, doncs sí, aquí a Vilanova, als Reis... També per mar, no? Per mar, sí, sí.
Això és el que ens agrada, que els reis arribin en vaixell per mar i que arribin a bon port. Vinga, va, anem a començar el programa d'avui. També hi ha la Cel Prieto des de radiodelta.cat i l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Bot.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el Port de Palamó es registra una temporada de rècord de creuers. Sergi...
Doncs sí, aquest dissabte amarrarà a Palamós el darrer creuer d'aquesta temporada. Serà el vaixell Ai de Luna, en la seva única visita d'aquest any, i posarà punt i final a una campanya que va començar l'abril passat. La temporada tanca amb 65 escales de creuers al port Palamósí i fins a 65.000 passatgers. Segons un estudi de l'Associació Internacional de Línies de Creuers, cada passatger que desembarca en un port a escala, que fa escala, gasta una mitjana de 89 euros a la visita del destinació.
Turistes que poden quedar a Palamós o fer una excursió a algun altre indret, però que en qualsevol cas suposen un benefici pel territori. Escoltem les paraules d'Antoni Batxiller, que és el regidor de promoció econòmica de l'Ajuntament de Palamós. Declaracions que ha fet a Ràdio Palamós. I és cert que cada cop més estem sapiguent aprofitar l'avinguda d'aquesta gent, no?
s'observa en el municipi que cada vegada la gent és més present, que el comerç vol respondre a aquests requeriments o a les exigències que ens reclama aquest tipus de públic i automàticament li estem traient més profit. Jo crec que en tots els casos és enriquidor per nosaltres. A més, és un element de destacionalitzador importantíssim. I a partir d'aquí crec que, a més, ja no té només una influència a nivells de Palamós en si mateix, que sí, que el té...
sinó que a nivell de comarca també genera una dinamització econòmica quan el venen als creuers important. Aquestes 65 escales de creuers que ha rebut el port de Palamós s'acosten al topall que pot assumir la instal·lació per al mateix regidor. Diu que cal donar un pas més, però sobretot en termes de qualitat. Aproximadament el 60% de creuers que visiten la Costa Brava, principalment Palamós i amb mesura roses, són del mercat europeu i la resta del nord-americà.
Portbou recupera la torre del castell de Querroig.
Doncs sí, l'Ajuntament de Portbou i l'associació Salvem Carroig treballen conjuntament per recuperar i consolidar la torre de Guaita del Castell de Carroig, un element de gran valor històric i paisatgístic. La iniciativa es desenvolupa en coordinació amb els serveis territorials del Departament de Cultura i, preveu d'iniciar al gener, la redacció del projecte que anirà a càrrec de l'arquitecta empordanesa Adela Geli, especialista en territori i patrimoni. L'actuació s'emmarca...
a l'aposta del consistori de Portbou per la preservació del patrimoni com a eix del mandat després d'haver impulsat la monumentalització del cementiri municipal i d'haver acordat l'execució del projecte de l'espai Walter Benjamin. La intervenció prevista serà respectuosa i de dimensiones reduïdes amb l'objectiu principal d'aturar el deteriorament, evitar despreniments i garantir la seguretat de les persones visitants.
Paral·lelament, l'Ajuntament preu a instal·lar elements informatius a l'entorn del castell per facilitar la divulgació històrica i també reforçar-ne el valor cultural i educatiu.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. L'Ampolla encendrà l'esperit nadalenca aquest cap de setmana, 13 i 14 de desembre, amb la celebració de la tercera edició de la Fireta de Nadal, Cel. La cita tindrà lloc a la plaça Catalunya, que en guany es transformarà en un autèntic poble de Nadal, concentrant en un únic espai totes les parades per donar més caliu i ambient festiu.
La regidora de Turisme i Comerç de l'Ampolla, Meritxell Faiges, ha destacat que aquesta edició culmina la Setmana del Comerç, que en guany ha comptat amb la participació rècord de 40 establiments locals. Bé, esta fireta, per començar a dir-vos que està dins del que és la Setmana del Comerç. Voldria fer menció que el dilluns va començar la tretzena Setmana del Comerç aquí a l'Ampolla, on aquesta vegada 40 establiments
d'aquí del poble i participen, estic molt contenta de la gent, de com s'implica, no?, perquè aquí al cap és per donar visibilitat al nostre comerç, que en tenim molt i de molta qualitat. Llavors, durant tota la setmana, cada dia, fem diferents promocions, descomptes, productes estrella, promocionar-nos molt, sobretot per xarxes socials, i la manera de culminar aquesta setmana de comerç és en això, en la fireta de Nadal, no?,
La fireta mostrarà una àmplia representació d'aquest teixit comercial amb 23 estants on es podran trobar productes de decoració, roba, complements, plantes, joieria o articles gastronòmics. A més de fomentar el comerç local, el certamen oferirà una àmplia programació d'activitats ludiques i culturals per a tota la família.
Entre les propostes destaquen concerts, tallers infantils, bingo musical, masterclass de zumba i bermut electrònic, tot plegat amb la participació altruista de grups i entitats del municipi. Les actuacions serviran també per recaptar fons per a la marató de TV3.
Els més petits tindran un paper protagonista amb la recollida de cartes per part de l'elf del pare Noel. I diumenge la jornada continuarà amb cantades de Nadal a càrrec de l'Escola en Harmonia i del grup local Match Les Cibels. Fages també ha remarcat la implicació de les associacions i restaurants del poble.
que oferiran degustacions i productes locals per acompanyar la visita. I com a novetat, en Guany s'ha creat una supercistella de Nadal formada per articles aportats per tots els expositors. Els alumnes de Paúls ajuden a regenerar el bosc cremat per l'incendi del mes de juliol.
Amb Romei Frigola i al costat dels agents rurals, els alumnes de l'escola Sant Roc de Pauls han realitzat aquest dimarts una plantada en una de les zones afectades per l'incendi del passat mes de juliol. Una iniciativa que forma part d'un projecte treballat a l'aula i amb el qual els alumnes volen contribuir a accelerar la regeneració del bosc cremat. David Roig és l'agent major de l'àrea de prevenció i investigació d'incendis forestals del Baix Ebre.
El que han estat fent és treballar i avui volíem una de les activitats que feien era una plantada de diferents espècies. Per a què? Per ajudar una mica a la regeneració d'aquest bosc cremat. Intentar, sobretot, hem explicat que el serveix per a consolidar el sol, per a evitar que n'hi hagui tantes correnties de terra i accelerar una mica aquest procés de regeneració natural.
Amb l'aixada a la mà, els alumnes no han dubtat a sumar-se a l'activitat per recuperar el paisatge que els envolta. Escoltem a Leo i a Amèlia, alumnes de l'Escola Sant Roc de Paúls. Han vingut aquí a un lloc que s'ha cremat i han vingut a plantar plantes. Hem fet forats...
I després, quan ja estan prou fondos, fiquem les plantes i les tapem. Espera que creixin les... aquestes plantes i que tinguéssim més plantes al bosc. També ens han explicat que si hi ha arbres en plantes baixes, doncs no...
Com aguanta la terra. Més enllà de la plantada, els agents rurals també han explicat als escolars la seva tasca per a la prevenció d'incendis i com han d'actuar quan surten al bosc per evitar qualsevol foc. Qualsevol activitat que faig és de prevenció en ells, això els hi veuré, aquesta...
La catàstrofe que van tenir aquí al seu municipi, viure en viu i poder veure després que poden ajudar a fer-ho, això els ajuda a poder reaccionar i poder prevenir. Saber que això no han de fer determinades activitats dins el bosc que poden provocar incendis forestals. Tot un aprenentatge i una experiència enriquidora per als més petits.
Fem ara aturada les costes del Garraf. La crisi de la pesta porcina africana ha fet actualment restringir l'accés a alguns parts naturals més propers a la zona afectada, però encara no ha arribat al Garraf, Guillem.
Doncs sí, el parc del Garraf està a hores d'ara sense restriccions per la crisi de la peste porcina africana, que sí ha fet tancar altres espais naturals, però igualment en aquest parc comarcal estan a la guait per si es detectés algun senglar ferit o moribond, sospitós de ser positiu del virus de la peste porcina.
La densitat del porc senglar al parc del Garraf és actualment de 6 exemplars per quilòmetre quadrat. Es considera una densitat mitjana que només es va veure reduïda als anys de sequera. Igualment es demana a la ciutadania que passeja pel parc que doni a vista qualsevol animal mort.
La pesta porcina africana detectada fa unes setmanes en un senglar mort a Cerdanyola ha obert una crisi amb conseqüències ambientals i econòmiques. Des del parc del Garraf no tenen restriccions i estan lluny del focus d'infecció, però sí estan al dia de la situació com a membres de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, cinc dels quals sí tenen prohibit l'accés al medi natural per la pesta porcina africana.
La Fira de Nadal a març celebra la seva quarta edició amb més activitats que mai.
Doncs sí, aquí a Vilanova, a la plaça de la Mediterrània, es convertirà aquest dissabte 13 de desembre en el punt neuràlgic de la celebració nadalenca del barri de Mar, que acollirà la quarta edició de la Fira de Nadalamar. L'esdeveniment, ja consolidat en el calendari festiu del barri, torna en guanya amb prop de 30 entitats i institucions participants, una xifra que reflecteix el creixement i la implicació del teixit associatiu local,
A partir de les 10 del matí la plaça s'omplirà d'activitats pensades per a totes les edats on la jornada comptarà amb actuacions musicals que dinamitzaran el recinte al llarg del dia així com tallers de jocs i manualitats per als més petits. Les entitats del barri oferiran parades amb productes d'elaboració pròpia des d'artesania fins a petites creacions gastronòmiques i també es podran veure mostres i demostracions a diversos col·lectius locals
que aprofiten la fira per donar visibilitat de la seva tasca al llarg de l'any. Aquesta combinació converteix l'esdeveniment en un aparador de la diversitat i la vitalitat social del barri de Mar. Amb aquesta quarta edició, la fira de Nadal a Mar es consolida com un espai de trobada, convivència i promoció de talent local, reforçant els llaços veïnals i posant en valor la feina de les entitats del barri.
Anem ara cap a les costes del Maresme. Aquest pròxim dissabte el Club Nàutic d'Arenys acull una nova edició del Memorial Josep Gallisà de Vela, una regata que porta el nom de qui fou president de l'entitat entre 1988 i 1995, Oriol.
Efectivament, Marina és una regata orientada als vaixells i tripulacions de la classe creuer de diferents categories, a dos, solitari, creuers i promo. Ho ha explicat la gerent del Nàutic d'Arenys, Pilar Rodríguez. Ara ja estem a punt de tancar per Nadal, diguéssim. La base sí que tanca durant el mes de desembre.
I després nosaltres continuem fent alguna activitat més, com seria... Nosaltres fem una regata de creuer, que ara serà l'última així gran que farem aquest any, que serà el 13 de desembre, que es diu la regata del Memorial Gallissà, que era un soci del Club Nàutic, i ara ho fem en memòria d'ells, no? I llavors ja tinc 24 embarcacions apuntades per aquesta regata. Si el dia 13 la gent va passejar i mira al mar, veuran tot ple d'embarcacions de creuer, doncs són les que estan fent aquesta regata.
Serà, doncs, la darrera activitat nàutica d'aquest 2025 al club i una nova ocasió per acostar-se a la façana litoral i veure les embarcacions navegant per davant la costa d'Arenys. És que últimament fem moltes activitats, llavors cada vegada que fem entrenaments o regates, només que passis per la carretera quan vas amunt o ball, ja vas veient un munt d'embarcacions, no?, i de diferents tamanys que ja vas veient. Els que són de vela lleugera, que són els petitons, i els més grans, doncs en aquests que us comento de creuer.
El trofeu Gallissà marcarà el final de la temporada per tornar a començar el cicle de regates que s'organitzen al Nàutic d'Arenys ja el 2026, de nou amb cites destacades com el trofeu Jacinto Ballester, el maig, el memorial Estruc i el trofeu Sardina, el juny, el trofeu Amíl Villador, el setembre i el Gran Premi Principal d'Andorra, que serà ja el novembre.
Acabem el nostre repàs informatiu a la costa d'Aurada, explicant que l'Agrupació per la Promoció del Port de Tarragona ha celebrat aquest dijous la 22a edició dels seus premis anuals. La gala ha comptat amb l'assistència de més de 200 persones, incluent-hi representants de les administracions del sector portuari i empresarial, així com professionals compromesos amb el desenvolupament sostenible i la innovació al Port de Tarragona.
Les empreses premiades han estat Grupo Jorge, Inetum España, Grup Riera Roura i Bopac Terquimisa, mentre que les mencions espacials han recaigut en Estela Maris, José Luis Vilar, Josep Maria Andreu i a la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona en reconeixement la seva tasca destacada. L'esdeveniment ha servit per posar en valor la feina de persones, entitats i companyies
que contribueixen significativament al creixement i l'excel·lència del sector en l'àmbit del Port de Tarragona. L'acte ha acabat amb un homenatge al senyor Joan Oriol, president de Port, per la seva trajectòria professional en el sector de la logística portuària i la seva dedicació del valor a l'impuls i el desenvolupament del Port de Tarragona.
Acabem el nostre repàs informatiu al tinglador 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona, que ha inaugurat aquest divendres 12 de desembre l'exposició Mestres de l'Escultura del segle XX. La mostra ofereix una acurada selecció d'obres d'escultors rellevants en el panorama nacional i internacional des de les avantguardes del segle XX fins als artistes contemporanis de l'inici del segle XXI.
Inclou escultures d'artistes de renom com Léger Miró, Oteiza, Gabino, Pere Jaume, Carr, entre altres. Un total de 39 escultures conformen aquesta proposta inèdita que està produïda per Cugi i comissariada per el galerista Julio Niebla, sota l'encàrrec de l'autoritat portuària.
Mestres de l'escultura del segle XX és l'última de les exposicions programades per aquest 2025 al Moll de Costa i es podrà visitar fins al 15 de febrer. Amb aquesta exposició exclusiva, que només es podrà veure al port, es dona el tret de sortida a una nova etapa del Moll de Costa en la qual es combinaran les habituals propostes vinculades al món cultural local i català amb muntatges d'artistes de renom mundial.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda.
Bona tarda. Situació que encara continuarà plàcida a tota la costa al llarg de les immediates hores. Vent que serà més aviat feble i anirà girant un palet més cap a Gregal. De fet, aquest Gregal sí que el dissabte serà més consolidat, sobretot al llarg de la tarda i del vespre, i especialment cap a la costa d'Aurada. Molt arrapat sa mar és on bufarà un palet més, però sempre amb estat de la mar de Marajol, tot estirà maroja a últimes hores del dissabte. En general, però,
un estat de la mar molt plàcid i amb alguns núvols que, en el cas de l'Ebre, el dissabte seran molt més gruixuts, fins i tot amb alguna pluja. En vista, el diumenge el vent d'agregal es reforçarà, sobretot mar endins, això farà que hi hagi una mica de maró ja, especialment en aquesta banda d'alta mar, i el diumenge el dia acabarà força més ennubulat amb alguna pluja que s'escamparà per moltes viles de la costa, sobretot la de Barcelona i la Costa Daurada. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Què tal? Bona tarda. Per ser una tarda de divendres, de moment parlem de relativa calma en aquesta xarxa diària. Les bones notícies serien que no hi ha cap gran incidència que ens compliqui especialment la circulació. Hi ha volum de trànsit, evidentment,
en aquesta àrea metropolitana de Barcelona. Per exemple, és cert que a l'extrem sud l'autodià 2 va molt carregada, bàsicament sortint de Barcelona, entre Cornellà de Llobregat, Sánchez en Espí. Aquí sí que hi ha aturades, 3-4 quilòmetres autodià 2, com et deia, sortint de Barcelona, en sentit en Martorell.
De moment, l'autopista AP7 tira prou bé, un pèl carregada, a la zona de Casibisbal, en sentit nord, res de l'Altramunt. Sí que hi ha aturades, podríem dir habituals, també a la C58 i a la C33, però d'entrada a Barcelona, entre Montcada i Roixac i el Nus de la Trinitat. En fi, com pots comprovar, són retencions més o menys habituals, una tarda qualsevol, però sense grans sorpreses, sense grans incidències. És tot des del Servei Català de Trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceat. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
With your tiny feet When you're half asleep I leave you be Right in front of me For a couple weeks So I can keep you safe Cause you are my one And only You can wrap your fingers round my thumb
And hold me tight You are my one and only You can rub your fingers round my thumb And hold me tight And you'll be alright Cause you were just a small bump unborn For four months then torn from life
Les profunditats de l'actualitat.
Darrera secció amb la Federació Catalana de Pesca abans d'aquest Nadal i arriba el moment de repassar com ha estat aquest 2025, Sergi. Hola, hola, hola, Marina. Doncs sí, així és. Tenim en Pedro Terol molt enfeinat aquests dies, tancant els assumptes d'aquest any i planificant el 2026. Però l'hem tret del despatx per estar una estoneta aquí amb nosaltres. Benvingut, Pedro. Hola, bona tarda.
El que dèiem, no? Portes uns dies, això ens deies en veu en el making of de la secció setmanal, que portaves uns dies bastant, per no dir molt, atrafegat. Sí, portem tres setmanes que no parem. Pensa que
Ara hem de presentar tot el final d'any a la Generalitat, fer balanç de tots els concursos que hem fet. No només la federació, com hem comentat diverses vegades, la federació té l'obligació de la gestió i control de tots els concursos que fan els clubs a Catalunya.
I arriba el moment que fer balanç i presentar, de fet, el dimecres teníem reunió en la Generalitat per tancar el 2025, i en la mateixa reunió obrim el 2026 ja com tot el tema que farem l'any que ve, concursos i demés.
Pedro, última secció d'aquesta temporada, d'aquest primer o segon, el setembre fins ara, podríem dir. Volies aprofitar per fer una mica de balanç d'aquest 2025 en quant a la Federació Catalana de Pesca Esportiva. Sí, m'agradaria una mica parlar de nosaltres mateixos, del que estem aconseguint, de la feina que fem.
podríem parlar a nivell de Campionats d'Espanya, què és el que hem aconseguit. Una ràpida repassada, dient que en Marc Costa, a nivell de selecció tenim un or, que és en duos, en damas també una plata, en màster hem quedat tercers, o sigui, sempre estem en el pòdio i ens baixem. A nivell individual, tenen el màster en un Campionat d'Espanya, en damas una segona d'Espanya, en duos un tercer,
En Clus també un tercer i estem bastant en embarcació, doncs igual. En duo som seleccions una plata, en individual campions d'Espanya i en màster aquest any no tenim pòdium perquè malauradament no hi ha prou seleccions autonòmiques per fer campionat. Però si haguéssim fet, no haguéssim baixat al segon lloc, com fem sempre. Estem a nivell individual, per lo mateix, segons llocs, primers...
Estem sempre en el top 5 a nivell nacional. Jo crec que la federació podem estar molt contents dels pescadors que tenim. En general, estem a dalt sempre. Això ho deien quan el guardiola portava el Barça, que lo difícil era mantenir-se tants anys en l'elit, no? A dalt de tot. Quin és el secret per tu?
Bueno, el secret és la constància d'estar ahí, no deixar passar, d'estar a la federació sempre organitzant campionats de Catalunya per seleccionar els pescadors que van al nacional, intentant promoure, cada vegada ens costa més promoure el que hem comentat al llarg de la temporada, ens costa més buscar gent jove que participi.
Hi ha una mica encallats de buscar fórmules per obrir escoles. Així com una pesca continental, ho tenen una mica més, diguéssim, ja per la mà, perquè porten anys amb una fórmula que ho han trobat, que la volem aplicar en Marc Costa i en Embarcació.
i a veure si aixequem cap i podem portar, perquè fins a fa 3 anys, quan l'Ajuntament nostre que anava, sempre portava pòdium, o sigui, s'hem quedat sense joves que vagin suprim els que anem caigant per l'altre, o sigui, una mica. I això és l'objectiu que tenim per l'any 2026, 2026-2026, obrir aquesta...
i intentar aixecar una mica el que és la pesca i totes les traves que se'n estan posant a nivell administratiu. Clar, això és un altre pas, no?, totes aquestes traves o tots aquests obstacles que van sortint a mica a mica i que els darrers anys han anat aflorant una miqueta més. Clar, la meva pregunta és, com a tema administratiu, ja sabem com va, no?, tema administratiu d'una federació i les complicacions que té
Tot el tema burocràtic. Tema personal dels vostres federats i federades. Com ho estan rebent? O sigui, el fet que potser també depèn segons l'edat, depèn segons el sector, suposo?
Sí, hi ha modalitats que es veuen més afectades. Per mi, la modalitat que ens estem veient més afectada, que es baixa als practicants o als campionats, és l'embarcació, que des de la pandèmia...
La gent s'ha quedat molt retreta a posar l'embarcació, a facilitar-la per poder que altres, perquè el campionat d'embarcació, com he comentat, crec que alguna vegada es fan embarcacions que no són pròpies dels pescadors que van a pescar normalment, pot ser el patró que sigui pescador, però moltes vegades són embarcacions que es contracten, es posen quatre pescadors, se'ls paga l'embarcació i cada vegada ens costa més trobar patrons que vulguin cedir la seva embarcació, encara que sigui cobrant, no sigui ni cobrant,
costa trobar aquesta línia. Estem obrint un altre tema, que és el que també penso que la joventut està treballant molt les embarcacions, que van embarcacions petites a fer el que és el spinning, el liguing, que van individual, van 1 o 2, pesquen, i ara, de fet, tenim l'objectiu de cara al 2026 portar el campionat d'Espanya de liguing,
a Catalunya per donar a obrir una porta a una nova modalitat que la Federació Espanyola tampoc ha aconseguit posar-la en marxa. A veure si des d'aquí aconseguim obrir la porta i que la gent jove...
que està practicant aquesta modalitat, entri a concursar també i si entrem en Catalunya, un campionat d'Espanya ho aconseguim, l'any que 27 ja seran més autonomies que s'hi afegiran i a la tercera o quarta l'any internacional obrirà una línia de campionats d'aquesta modalitat. Per això hem de començar a picar des de baix perquè al final d'arriba se facin campionats de molta més importància.
Veus que no us enganxi la normativa, eh, també? Perquè havia escoltat alguna info que fins i tot a Canàries es plantejaven prohibir també el tema del jigging o no sé si en alguna comunitat més.
Sí, perquè són modalitats que s'estan donant compte que si se practiquen bé tenen èxit, però d'entrada hi ha les normatives, ja saps que a nivell de Catalunya i aigües interiors ja no es poden fer servir el viu. És que viu, exacte. L'espining i el lligging normalment són modalitats que passen sempre en senyors artificials, amb la qual cosa no els veiem i hem...
Si tu parles a la gent que va pescant aquesta modalitat, són modalitats que quan tenen èxit poden tindre unes bones peces, però si fas números, el percentatge de dies en èxit no són molts. O sigui, tens moltes sortides del que havíem de fer porra i que tampoc crec que sigui tan important, no sé, que tinguis que limitar-la.
No ho veig molt clar per què la volen limitar, però ja sabem com són les limitacions. Aquí a Catalunya no s'han trobat moltes limitacions. De fet, la federació l'última sorpresa que ha tingut és que fins al Departament de Territori es vol cobrar per pescar en la platja. Déu-n'hi-do. Una tassa més. I, clar, que això és la llei, et diu que una de les activitats que estan exentes de pagar tasses per ús del territori, que seria la platja, és la pesca.
quan parla de l'administració, diu, sí, sí, està a 60, però, bueno, la pressió del medi sobre la platja, diu, a veure, això, el test de la gent no posa en lloc. El que posa la sombrilla a les 6 del matí potser també és discutible si també fa pressió en el medi o no fa pressió en el medi. Llavors, és el que diuen, vosaltres poseu carpa, diu, no, no, nosaltres només posem la canya, no posem res més. Però llavors, que venen a dir, bueno, mirarem, a veure, perquè la pressió que feu, bueno, si la gent que passeja
i el que dius tu és que posa la sombrilla i els que juguen a pàdel tots fem pressió en el medi però si la llei diu que la pesca està exenta igual que passejar i no sé quantes coses més no li veig que tinguin que cobrar però bueno, ahí estem lluitant
I aquest és un petit exemple de les coses que la federació no veu, el que fa, lluitar amb totes les administracions per evitar que ens cobren més, que ens deixin i que prenem pràcticament. No només al federal, perquè nosaltres fem al·legacions a totes les lleis que estan sortint que van de cara només al recreatiu, però la federació té clubs i el club té deportius i recreatius, llavors intentem cobrir totes les àrees encara que no siguin directes de la nostra competència.
O sigui, Pedro, que ets una mica, diríem, el Sergi Busquets de la Federació de la Pesca. O sigui, que vas per la cara bé, per aquest soterrani treballant... Sí, sí. Com diria, en la política estamos en las cloques. Exacte. Ui, ui, ui. No anem cap a aquest tema, però ara sí. Em parlaves també quan estàvem preparant el programa i quan estàvem preparant una mica aquesta intervenció
que suposo que ve en relació tant la perspectiva per al 2026 com els contactes que esteu fent amb el sector polític. També em comentàveu per explicar-los com teniu la realitat de la pesca avui en dia.
Sí, sí, nosaltres portem des que vam pilar també una mica el canvi en la Junta i vam canviar una mica la idea que teníem de com tenia que anar a la federació, ens hem posat les piles i ens hem volcat a demanar reunions en tots els partits. De fet, portem ja reunions en Esquerra, en Junts, el Partit Popular i crec que ens queda pendent per la setmana que era PSOE.
és posar sobre la taula amb els parlamentaris de cada partit com estem, quina és la nostra situació i què pensem, què sentim afectats i posar-li sobre la taula. Jo crec que és un benefici per a la societat que tinguis com abans, que puguis sortir a anar a pescar, puguis estar tranquil en un lloc i no estar...
pendent que si et vindrà un, et vindrà l'altre, no et deixarà aquí, no et deixarà allà, tantes restriccions, sembla que estiguin una mica proscrits quan som una activitat que normalment, els que anem federats i tots els clubs nostres intentem educar, que si vas a la platja has de deixar-la quan te'n vaig més net que quan arribes.
I crec que això és una cosa a valorar a la federació. M'imagino que les altres federacions que treballen a les platges i espais públics som igual que nosaltres, que prediquem deixar l'espai més net que quan hem arribat. Quin retorn heu tingut, Pedro, fins ara, de les reunions que heu tingut?
De moment totes són bones cares. Ja saps que quan parles amb l'administració sempre et diuen que ho miraran. També és cert que no fa ni 15 dies, 3 setmanes, com molt, que hem començat a tindre les reunions. Llavors, suposo que també de cara a final d'any, fins a gener, això no podrem començar a veure si hi ha un moviment, si hi ha un retorn, si estan escoltant-nos o no.
És aviat, sensació bona, tots ens han donat bones paraules, però ara esperar a veure per on tirar el tema, sobretot ja m'imagino de cara al gener, febrer, perquè ja saps que l'administració, bueno, suposo que la pesca serà un tema menor dintre de tota la multitud de temes que estan tractant, i quan arribi el moment tractaran i a veure per on surten.
I ara deixem sortir ja de temes burocràtics i federació i aquestes històries. Va, ens acostem a Nadal, ens acostem a festes. Com... Trobarem algun momentet per anar a pescar o ja tenim en el congelador alguna cosa destinada als àpats de Nadal?
Hi ha una mica de tot. No et pots esperar al final que tinguis la sort, perquè ja saps que la pesca, el dia que hi ha bona pesca hi ha mala mar, i el dia que hi ha bona mar no pesca res. Llavors sortirem a pescar, intentarem agafar alguna pesca que estigui bé, però al congelador ja tenim algunes peces, per exemple, jo que sóc de fer el dia de Reis, que saps que la mà ha farcit, ja el tinc congelat per si falla el tema.
Doncs, aviam, primer de tot, moltes felicitats. Ens avancem, però bon dia, eh?, per fer l'aniversari, el Dia de Reis. No, no, no, no t'enganys. Sempre tens un regol menys, eh?
Ah, si t'ho mires per aquest sentit, sí. Clar, te diuen que és més gros, però no, no, no, és el mateix. A ti te regalen un tortell i te diuen que ja tens... No, jo vull tortell i pastís de cumpleany. Com tothom. Com tothom. Doncs, Pedro, moltíssimes gràcies per ser-hi un divendres més i el nostre desig que passis unes bones festes i també feus-ho extensiu a tot el teu equip de la Federació des d'aquí, des de la Randa Mar.
Moltes gràcies i, com sempre, donem les gràcies a vosaltres perquè us doneu bé per poder parlar de la Federació i el que és la pesca recreativa i esportiva. A reveure.
I continuem parlant de peix i de menjar, perquè avui el nostre company Guillem Pérez està amb l'Oriol Pereira, cuiner professional vilanoví, que explicarà una recepta típica de la zona per llepar-se els dits. Guillem. Doncs avui tenim amb nosaltres el cuiner Oriol Pereira perquè ens expliqui una recepta de les cebes. Oriol, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, Guillem. Content de tornar-se aquí al programa. Doncs això, jo et deixo a tu i ja expliques.
Bé, doncs avui el plat que porto és un plat molt senzill. Bé, com ja sabeu, jo soc de Vilanova i les altres, i una de les riqueses gastronòmiques de Vilanova i les altres són els ranxos mariners. I com a joia de la corona dels ranxos mariners, el que jo considero és la sípia la bruta, que és el plat que us porto avui. Molt bé. Bona pinta, bona pinta de moment.
Bé, doncs comencem. Bàsicament, primer comencem amb els ingredients, d'acord? L'estipia La Bruta, en aquest cas, és molt important que demaneu per a aquelles persones que ho vulguin intentar i s'envalentonin a fer-la a casa, de ben segur que us en sortireu, perquè és un plat la mar de senzill.
El que necessitaríem seria un quilo, és una recepta per quatre persones, llavors el que necessitaríem seria un quilo de sèpia fresca, a poder ser amb pell i a poder ser amb melsa. No patiu si no la voleu netejar, jo donaré les passes a seguir, però de ben segur que el peixater o la peixatera us la poden netejar sense problema, però és important dir-li que et deixi la pell i que et deixi la melsa, més endavant en parlarem d'això.
Seguidament del quilo de sebja que ja hem comentat, afegiríem quatre dents d'all, dos cebes dolces, dos tomàquets ben madurs, un got de vi blanc, una fulla llorer, oli d'oliva verge extra, un toc de julivert i per finalitzar,
La patata, en aquest cas, una patata vella, una patata monalisa seria la ideal. La monalisa és la patata aquesta més blanquinosa, amb taques negres, que no té brutícia, per així dir-ho, que no té la pols, la terra, diguem-ne. Amb això faríem els ingredients. Ara, doncs, començaríem a repassar la recepta.
Doncs molt senzill. Primer de tot, el que he dit, netejar la sèpia. No tingueu por de netejar-la a casa perquè és ben senzill. El que faria seria retirar el caputxó del cos. El cos, diguem-ne, que serien les potes. És una mica confús, si més no.
retiraríem el caputxo i retiraríem la ploma. La ploma és un petit, simila al plàstic, i és un petit exosquelet que té la sípia. A part del propi esquelet, que és la part aquesta blanquinosa, dura com una pedra, seria una espècie de plàstic que simila una ploma.
Retiraríem aquesta ploma, retiraríem els ulls i retiraríem el bec de la sèpia. Sí, les sèpies, encara que no ho semblin, tenen bec, així com tenen els ocells, com tenen els lloros, etc. Un cop retirat tot això, retiraríem també la bossa de la sípia i retiraríem la melsa.
La sípia, en aquest cas, no la utilitzarem, però sens dubte la podria utilitzar. L'únic que tingueu en compte que tenirà una mica l'elaboració final. Finalment, amb la sípia neta, la tallaríem a Daus i la reservaríem. D'altra banda, agafaríem la seva, la pelaríem i la tallaríem a Juliana.
Quan diem a Juliana, em referim bàsicament a fer làmines, tallar-la per la meitat i fer làmines. El mateix faríem amb l'all, que el tallaríem a làmines i reservaríem. Aquí comença la màgia, aquí encerem els fogons. Per què he dit que és un plat fàcil? Perquè es fa tot dins la mateixa cassola. En aquest cas, afegiríem a la sèpia
La ceba i l'all. Tota la vegada, en cru, no patiu, sí que és cert, que no ho he comentat, amb una mica d'oli. Començaríem a sofregir. La sèpia començaria a deixar anar l'aigua i la ceba i l'all també. Deixarien anar els seus sucs interns i allà el que notarem serà com comença a deixar anar aigua.
És molt important en aquest pas tapar la cassola, perquè volem que tots els sucs es quedin dins. Volem generar aquest vapor i que tingui un retorn cap a la cassola. I és importantíssim en aquesta recepta que no tinguem pressa a l'hora de cuinar la sèpia,
Diguem-ne, a mi m'agrada utilitzar la terminologia que ha de ballar, no en cap cas tindre un foc fort, perquè el que farem serà deixar-ho sec i no ens quedarà com vulguem.
Un cop tinguem ben sofregit la sípia amb la ceba i l'all, que ens portarà una mitja horeta, afegirem la melsa. La melsa, què és la melsa, pels que pregunteu? És l'òrgan de l'abdomen de la sèpia. És com una bosseta de color marró, fosc, molt intens d'olor i molt intens d'abús. La podem posar sense cap tipus de problema en aquest punt.
la sofregim durant cinc minutets i llavors afegiríem el tomàquet madur. Afegiríem els dos tomàquets, els podeu enretirar la pell, si voleu, però si no, després, un cop ja tinguem aplacionalitzat, podeu enretirar la pell sense cap tipus de problema. Que el tomàquet es vagi coent i és en aquest punt on introduiríem el got de vi.
El got a vi blanc que tenim guardat, en aquest cas, ens ajudaria a deslaçar i fer que tot aquest torrat que s'enganxi al fons de la cassola, que és on finalment resideix la gran immensitat del sabor, el farien desenganxar i que tot això es barregeix i comencés a fer un caldo on fes xup-xup.
Un cop es l'estat amb el vi blanc, deixem que evapori l'alcohol cinc minutets a foc mig, afegiríem la fulla de llorer i cobriríem d'aigua. Quanta aigua necessiteu? No patiu, seria fins a cobrir. O sigui, això cadascú a casa seva veu més o menys com van les coses.
És en aquest punt on hauríem de seguir amb la cassola tapada i deixar cuinar per una oreta tranquil·lament, amb la qual la mitja hora prèvia que he comentat abans i ara ja tenim una hora i mitja de cocció de tots aquests ingredients en una mateixa cassola. És llavors, quan ja tinguem la sípia que ens agafarà un color marronós, un color maco, un color enrossit,
És en aquest moment on amb la patata que prèviament hem pelat, la podrem estarxar o trencar-la, que és el típic moviment que feien les iaies amb la patata a la mà, que ells mateixos anaven estarxant i anaven posant, perquè així la patata deixa en almidó i fa que tot es cregui una salseta, que vagi lligant-ho tot i quedi molt més melós.
La patata la cobríem durant uns 15 minuts i plat acabat, ja estaria. El truc que us porto avui és el fet d'afegir xocolata, que és molt típic en els guisats, quan les iaies es guardaven una mica de xocolata negra i li afegien. Això aporta brillantor i aporta profunditat a la recepta i untuositat. Llavors agafaríem dos ratxoletes de xocolata negra i li afegiríem al final, deixant que es fongui amb tota la salseta i reposant.
Aquest plat és molt, molt millor si es deixa reposar, però de ben segur que si es menja en el moment és un gran encert. Així que espero que la gent des de casa s'hi hagi animat i es tiri a la piscina, com aquell que diu, i provi de fer la sípia. Seria de bon grat que els hi sortirà genial.
Bé, crec que la recepta és superdetallada, jo que l'anava seguint, tampoc soc un expert en la cuina, però crec que m'he vist capacitat. Oriol, abans d'acabar, perquè tu fora de micròfons m'explicaves que tu tens una relació especial amb aquest plat.
Sí, bàsicament és un dels principals culpables que a dia d'avui sigui cuiner i sigui cuiner amb aquesta trajectòria professional de més de 10 anys. El fet és que jo tenia 14-15 anys, ara mateix no recordo bé, estava secundària, a mi sempre m'ha agradat cuinar. I jo me'n recordo que vaig anar a ma mare en aquest cas i li vaig dir, escolta, mama, jo vull aprendre a fer un plat...
que s'hagi de cuinar, però cuinar de veritat, i jo ho associava d'així, i així va sortir, va ser el primer plat que em va acompanyar, el primer plat del meu receptari, el fet, amb els anys que he vist, el fet de ser de Vilanova, doncs també li dones protagonisme, perquè és un plat que sobretot es fa a Vilanova, a la comarca del Garraf,
i és un plat al qual li tinc molta estima i crec que per començar amb aquestes seccions, què hem més indicat que començar amb el plat que m'ha acompanyat tota la vida.
Doncs ara ho deies. Crec que és un plat referent de la nostra cuina, de la cuina aquí del Garraf, cuina marinera. I doncs re, Oriol, donar-te les gràcies per haver-te passat avui per aquí, per explicar la recepta tan detalladament i d'una forma tan fàcil, perquè crec que al final...
és complicat explicar una recepta d'una forma no visualment d'aquesta forma tan detallada i res, donar-te les gràcies i de ben segur que tornaràs a passar per aquí, pel programa, per explicar més plats mariners. De ben segur, siguin mariners o no, tocarem totes les branques, tocarem de tots els fals i tindrem més receptes fàcils i aptes per a tothom.
Perfecte, doncs moltes gràcies, Oriol. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies, n'estarem pendents. Arribem així al final d'aquesta primera hora de Randemar. Fem una petita pausa de res 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu?
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Vital Esport, Cafeteria Gisbert, Centre de Serveis La Capça. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres, música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
S'activa el plat Aragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. Bona tarda, són les 5...
Us parla a Terra Ortega. L'Ajuntament podria liquidar a mitjà termini el deute generat pel pàrquing de Jaume I després que la justícia hagi donat la raó a l'empresa municipal de transports en la demanda presentada contra la financera de la maquinària de l'aparcament. La firma haurà de tornar al consistori la totalitat de les quotes de renting. Es podria recuperar un mínim d'11 milions d'euros. Valoració positiva de l'alcalde Rubén Vinyuales en nom de l'Ajuntament.
Així que avui és un dia de satisfacció i si féssim una cronologia d'aquest desori que ha estat el pàrquing Jaume I, que se'm permetrà una opinió personal com a alcalde, per mi és dels punts més negres de la història recent de casa nostra. Un pàrquing presumptament intel·ligent per 285 places,
amb una tecnologia no contrastada. La notícia ha estat avançada pel diari de Tarragona. I Tarragona ha començat a instalar 44 pacificadors de trànsit per reduir la velocitat i el risc d'atropellaments. Els treballs han arrencat aquesta setmana al barri de Bonavista, però arribaran a diferents punts a la ciutat fins a finals de gener. Sònia Ors, consellera de mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona.
Pensi que és la mesura més eficient, o sigui, és instal·lar-los, implementar aquestes mesures, o bé llom d'asa, que en aquest carrer serà així, que serà de punta a punta, és per tots els vehicles, o si no, cogins berlinesos que se fiquen en els carrers o en una part de la calçada perquè passen, potser, transport públic, ambulàncies. Es calcula que la col·locació d'aquests dispositius fa baixar un 30% la velocitat mitjana dels vehicles.
Una vuitantena de propostes configuren la temporada de primavera 2026 d'Arts Escèniques a Tarragona. La Tempestat o Göteborg són les propostes teatrals que destaquen en una programació on s'ha previst un concert de Pol Batllà i de Sau, així com dues òperes. Sandra Ramos és la consellera de Cultura.
Hem de combinar la programació dels contemporànies, que es fa, hi ha molta part de programació que és arriscada, que és contemporània, i combinada amb una programació més mainstream, li podríem dir, però que són les grans obres que estan girant per Catalunya. Les notícies les podeu consultar a www.tarragonaradi.cat.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora d'Arran de Mar, una segona hora on coneixerem la campanya que durà a terme el grup d'acció local pesquer Mar de l'Ebre, molt relacionada amb el peix. Descobrirem una nova curiositat del nostre
mar Mediterrani. I acabarem el programa d'avui, com ho fem habitualment tots els divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Fem ara parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre la campanya Si és de llotja és boníssim. La companya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb el gerent del grup d'acció local pesquer Mar de l'Ebre Cel. Simarina, ja ha començat la campanya Si és de llotja és boníssim. Des de Galp Mar de l'Ebre impulsen aquesta iniciativa per reforçar el consum de peix i marisc de proximitat de les llotges del nostre territori.
Anem a comentari-ho amb Joan Elginet, gerent de Galp Mar de l'Ebre. Joan, benvingut a Randemar. Moltes gràcies, bon dia. A veure, per començar, Joan, si et sembla, mos pots explicar què és la campanya titulada que m'he dit? Si és de llotja, és boníssim. Bé, doncs és una campanya que el que pretén fer és posar en valor el peix de llotja, de les nostres llotges de les Terres de l'Ebre, sinònim de qualitat, sinònim també...
d'un compromís en el territori, en els nostres pobles i en els nostres ports, i per tant és una campanya que el que fas a les portes de Nadal, que possiblement és una de les èpoques on la gent té percepció que compra peix, i compra peix per les menjades de Nadal, és un molt bon moment per posar en valor la feina que fan els nostres pescadors, malgrat totes les adversitats que estan vivint,
i que sigui una oportunitat també perquè la gent prengui consciència que menjar peix és molt important per a la nostra salut i fer-ho de qualitat i de proximitat encara més. Clar, vull dir, això, aquesta campanya, fer-la ara a les portes, com dius tu, de Nadal, té un significat, perquè a Nadal, ja se sap tothom, menjades, dinars, i el peix i el marix té un significat també. Exacte, és un dels ingredients que no falla a cap de les nostres taules de les menjades de Nadal, com tu dies,
I bé, és un molt bon moment per, com que ja la gent té percepció i té consciència de comprar peix i anar als mercats i fer-ho d'una manera... És veritat, no? A ningú se li escapa que el peix s'ha convertit en un plat, en un producte, en un ingredient, en un aliment...
que té un preu i té un cost associat a un preu elevat, i possiblement, ara la gent fa un esforç, en la majoria dels casos, per fer-ho, és una molt bona ocasió per fer això, per fer conscienciació que al final podem córrer el risc en uns anys si no tenim una consciència de consumidor correcta,
que voldrem mitjar peix d'aquí i no n'hi haurà. No perquè no n'hi hagui al mar, que n'hi haurà, sinó perquè no n'hi haurà pescadors. I, per tant, això és un risc que avui està latent damunt de la taula i que hem de prendre consciència de tots.
I en aquesta iniciativa, Joan, destaqueu alguns productes en específic o és més general? No, no, fem... És veritat que la gent associa peix i marisc a determinats productes estrella, com són els llangostins, com són les ostres, com són les navalles, com és el grúmol o com és l'ollús, que és de les espècies que més se consumeixen a les portes de Nadal, però aquesta campanya és molt més àmplia. El que pretén és fer una crida al consum de peix de llotja de proximitat, sigui la que sigui. Hi ha moltes espècies que la majoria de gent desconeixem,
que tenen un alt valor per la nostra salut, en omega 3, i que tenen un baix valor comercial. És a dir, que són espècies molt barates, molt assequibles, que la gent desconeix. Això ho hem fet precisament empoderant a un dels actors més importants de la cadena de comercialització del peix i marís, que són els nostres peixaters i peixateres.
Per tant, jo crec que és important que quan anéssim a una peixateria, mos deixéssim aconsellar. Hi ha estudis que diuen que el 50% de la gent que va a comprar se deixa aconsellar pel seu peixater, peixatera de confiança. Per tant, fem-ho. Perquè coneixen els peixos, coneixen les espècies de temporada, igual que hi ha fruita de temporada, també hi ha peix de temporada. Per tant, deixar-nos aconsellar per a aquells que compren el peix cada dia i que el coneixen i el saben, jo crec que és la millor manera.
Clar, per qui sap, no?, els experts, quan anéssim a la nostra peixeteria de confiança, de dir, què hi ha avui, que me'n puc endur cap a casa, no? Exacte. Quina és l'espècie de temporada? Per exemple, tothom sap o tothom coneix que les galeries són un crustàcid d'hivern. Les galeries que comprem a l'agost, doncs, ne'n podem comprar, però no són. Lo bon és que són els mesos de gener o febrer. O el peix blau o qualsevol altra espècie.
I Joan, per donar a conèixer la campanya, quines accions heu dut a terme?
Bé, també és una campanya que té una doble dimensió, que el que pretén és arribar a aquell públic, a aquell segment de població que menys peix consumeix i que menys peix de llotja compra, que són els joves. On són els joves? Majoritàriament estan a les xarxes socials. Estan a TikTok, a Instagram, sobretot, també a Twitter. Per tant, intentem que aquesta campanya, que majoritàriament serà visual a les xarxes, en vídeos, en missatges, en accions...
també influencers, s'adreça a través de les xarxes. Si hem fet alguna acció o fem alguna acció a les peixateries, empoderar-les, perquè precisament la majoria del peix que consumim és a través dels nostres peixaters i peixateres, però sí que a través de les xarxes intentar tocar la fibreta sensible
dels joves i les joves del nostre territori, que en una pauta de comportament equiparable a la resta de l'Estat són les que menys tenen, menys voluntat de comprar peix tenen. Bàsicament, i és lògic, perquè el peix s'ha de netejar, i no en sabem, perquè el peix fa olor i perquè el peix és car.
I per tant intentem desmuntar aquestes tres fal·làcies. Hi ha peixos que no costen gens de netejar, no fan olor. També és veritat, aquell peix que no faci olor dubta de la seva qualitat. I en tercer lloc no és car, hi ha de tot. És com tot, no? És veritat que quan anem a buscar un bon tros de carn també hi ha molts de preus i també té un preu important, no? Doncs bé, el mateix és el peix.
Clar, és el que digues això, els joves, si molts són estudiants, clar, el seu pressupost potser és més reduït, evidentment, i pensen que el peix no compro peix, que és car. Però, com tu dius, podem trobar de tots els preus per a totes les butxaques. I, de fet, vau presentar la campanya al Mercat Municipal de Tortosa, no?
Sí, precisament per això, per empoderar les peixateries. Jo crec que a les Terres de l'Ebre ja queden pocs mercats en una incidència tan notable com tindria el mercat de Tortosa i el mercat d'Amposta. És veritat que també el mercat de Deltebre té dues parades de peix importants i que tenen una activitat important.
Però jo crec que el paper de les peixateries passa una mica com la realitat del sector pesquer. Si la pesca desapareix, desapareixeran les peixateries. I jo crec que aquí hem de seguir mantenint viu aquell compromís que quan anem al mercat i anem a una parada preguntem d'on és el peix. Hi ha molta gent que ho fa, els peixaters ho reconeixen, la gent volen peix d'aquí.
I aquest és un compromís perquè no només és per una qüestió de qualitat, no només és per una qüestió de cuidar-nos. El peix és un ingredient que aporta associat molts de components que són essencials per a la nostra salut, com és l'omega 3. És perquè si desapareixen les barques, si desapareix la pesca, l'activitat d'anar a pescar...
Els nostres pobles perdran la seva raó de ser. Un poble de costa en activitat pesquera, si no hi ha barques, si no hi ha pescadors, si no hi ha llotja, si no hi ha peix, tindran un altre significat. I per tant, quan anem a comprar, no només fem això, estem contribuint a preservar un model identitari a les nostres terres.
I, clar, tot això de la campanya, voleu aportar resultats? Els podreu medir d'alguna manera? Sí, efectivament. Avui, afortunadament, tenim la possibilitat de les xarxes medir l'impacte, medir el retorn. Ho farem, ho vam fer també la primera edició de l'any passat, que va tindre un resultat molt satisfactori, amb moltes visualitzacions, amb moltes reaccions a les nostres publicacions.
Però jo crec que el millor impacte és que el dia de Nadal, a les nostres taules, també sigui dinar, o el dia de Sant Esteve, o el dia de Reis, o el dia de Cap d'Any, el peix que ens pogués menjar sigui peix d'aquí. Des de l'Ammella de Mar, hasta les Cares d'Alcanar, passant per Deltebre, passant per la cofreria de pescadors de Sant Pere, de les bases de les badies del Delta, per la cofreria Deltebre, de l'Ampolles. És a dir, tenim moltes llotges a les Tares de l'Ebre, 5 concretament,
que aporten cada dia el millor peix i el millor marisc a les nostres terres. També tenim un paper importantíssim de la nostra agricultura, els nostres agricultors, a través de fer ProModel, uns ostres excel·lents, de la millor qualitat. Per tant, tenim el producte i el tenim aquí. Hi ha territoris que han d'anar a comprar el producte molt lluny. Nosaltres ho tenim al costat de casa. No ens fa falta ni desplaçar ni fer grans quilòmetres per poder consumir peix. Per tant, som uns privilegiats i n'hem de ser-ne conscients.
Clar, ho hem de valorar i hem d'aprofitar, no?, també este privilegi, que no se mos olvido. I, Joan, qui finança la campanya? Bé, aquesta campanya és una iniciativa del GALP Mar de l'Ebre, però, evidentment, com totes les nostres accions, està cofinançada en un 70% per la Unió Europea, pel Fons Europeu Marítim de la Pesca i de l'Aquicultura, i un 30% la Generalitat de Catalunya. Això és una campanya que correspon a un model de finançament, que és el que tenim establert al GALP Mar de l'Ebre,
i que suposa, entre altres, fer aquestes accions, que ens donin visibilitat i que ajuden a contribuir a que aquesta percepció de la ciutadania en relació al mar, en relació a la pesca, sigui important. Sí, i suposo que també aquesta campanya va una mica lligada, teniu un segell de qualitat, no peix de llotja, tot això va una mica lligat, evidentment.
Sí, efectivament, i és una de les accions que vam fer recentment, també, durant el mes de novembre, el qual tot el litoral català, tota la restauració del litoral català i de tot el país, podrà acreditar-se a una marca, a una única marca, que és Peix de Llotja.
en la qual podran acreditar-se aquells restaurants que compren un valor mínim de 12.000 euros a les llotges catalanes. És un xigell associat a la qualitat, a la sostenibilitat, a la preservació d'un model ancestral de pesca artesanal i de pesca compromesa en l'entorn i en el territori. I bé, estem molt contents també que això vagi de la mà, que tothom se pugui acreditar en aquesta marca, que és una marca i un xigell que acredita moltes coses i afortunadament totes bones.
Clar, és a dir, la primera campanya, si este llotge és boníssim, va igual més al consumidor, al que compra directament, i el segill de qualitat peix de llotge és més a la restauració. Exacte. Podran acreditar-se aquells restaurants, aquells bars, aquells que treballen en peix de llotge i que puguin acreditar un consum mínim, que evidentment és un punt de partida, no sabem si 12.000 euros són molts, si són pocs, és el primer any, és una referència que...
que vam optar i vam acordar els 5 galps catalans i la Direcció General de Pesca, i veurem si aquest topall el podem pujar, el podem baixar, perquè l'objectiu és que al final tothom prengui consciència que quan anéssim a un restaurant no haguéssim de dubtar de l'origen del peix. Evidentment, evidentment. I això és la iniciativa conjunta dels galps de tot el litoral català, no? Sí, des del port de Llançà fins a les cases d'Alcanar.
I Joan, clar, els GALP tenen un paper important en el futur de la pesca, que abans comentàvem també, i l'aquicultura de la nostra zona. Tenint en compte l'actual context que ens trobem, hi ha negociacions en la Unió Europea per les quotes de pesca del 2026, com està tot aquest tema, Joan?
Bueno, malament. De fet, avui mateix se reuneix l'agrifix, que és la reunió de ministres de pesca de la Unió Europea, la qual, bé, esperem que us surtin resultats satisfactoris per a poder pescar, però el marc que ha fixat Europa a la Comissió Europea per al futur no és esperançador. Redueix un 66% de dies de pesca per a l'arrossegament, preveu reduir un 65% els fons estructurals de pesca als territoris de la Unió Europea que depenen de l'activitat pesquera, jo crec que això és
Un autèntic disbarat i un despropòsit perquè Europa, que ha contribuït i és innegable de manera decidida a generar activitat econòmica, a generar progrés a les zones que depenen de la pesca, no pot d'un dia per un altre carregar-se aquest model. Un model de governança, de participació, on participen pescadors, ajuntaments, agents socials, entitats ambientalistes, empreses privades...
i que el cas de les Terres de l'Ebre ha servit per contribuir a un model de progrés blau, jo m'agrada utilitzar esta paraula, progrés blau, perquè va associat a l'economia blava, que genera activitat posant en valor los recursos, i no carregant-se'l, ni destruint-lo. Per tant, estem preocupats, ahir vam llançar un manifest, los 44 galps espanyols de pesca,
Hem demanat una reunió formal al ministre Lluís Planes perquè ens defensa davant de la Unió Europea i que defensa la posició espanyola tenint en compte la singularitat dels GALP. I, per tant, esperançats que la Comissió Europea, les negociacions que hagi d'obrir, els estats membres, el Parlament Europeu i tal...
poder reconduir aquesta situació. Si s'aplica aquesta reducció, si ens dilueixen dins dels grups rurals, quan evidentment no és el mateix una maçana que un lluç, malauradament patiríem les conseqüències. Clar, aquestes conseqüències diran que molta gent que treballa, que viu de la pesca, malauradament hauran de plegar o fer altres coses, no?
Sí, sí, això és una cadena. Al final, cada euro que genera la pesca es multiplica per cinc, en tota la cadena. Perquè, evidentment, no només és un pescador, sinó és un personal de cofredia, empreses que es dediquen a la repressió de xarxes, les empreses de nàutica...
les peixateries, les empreses intermediaris que subministren el peix i marisc, la restauració, les empreses de manipulats d'aliments... És una cadena molt gran que genera valor afegit, que genera ocupació i que, clar, carregar-se l'origen vol dir desencadenar la resta de sectors. I això jo crec que és el que Europa...
Europa té un costum de legislar des d'Estrasburg i des de Brussel·les, i són de ciutats precioses, però estan allunyades moltes vegades de la realitat dels nostres pobles i dels nostres territoris. I per tant, per a legislar s'ha de conèixer, i legislar d'esquena, i legislar d'una manera inquisitorial, de baix cap a dalt, sense tindre en compte les realitats dels sectors afectats,
No sé fins a quin punt respon als valors fundacionals de la Unió Europea. Per tant, esperançats que això es pugui reconduir.
clar, esteu pendents, no has dit, avui hi ha una reunió, vull dir, les negociacions encara no hi ha res enferm, pot canviar la situació. Esperem que sí, després també hi ha la possibilitat de minories de bloqueig dels estats membres, bé, hi ha tota una estratègia, que esperem que el govern de l'Estat i la pressió també, i la complicitat del govern de la Generalitat de Catalunya, que hi és, i que es trasllada cada dia, poguéssim aconseguir els objectius esperats. Per anar bé, quants dies haurien de donar?
Bé, hi ha estudis fets, no?, estudis fets que per la viabilitat de les empreses, que són empreses familiars i petites, pues bé, parteixen d'una realitat que hem de ser mínim 130 dies, entre 125 i 130 dies. Menos que això, les empreses ja no són econòmicament viables.
I això està acreditat, que el recurs existeix, que el recurs està recuperat, ho diuen els informes científics d'ICATMAR. Per tant, no és l'excusa del recurs, sinó és l'excusa d'un model que Europa, per alguna raó, fruit de les pressions ambientalistes i fruit d'alguns lobbies que realment fan la pressió que toca i la fan bé a les institucions comunitàries, aconseguiran destruir aquest model, no?
És veritat, el sector primari en general, parlem de pesca però podríem extrapolar-ho al sector ramader, al sector agrícola, la gent, els nostres pescadors i els nostres peixosos van a treballar, no tenen temps d'anar a fer cap tipus de lobby.
I algú diu que hauríem de fer més lobby. Hi hauríem d'estar a Europa diàriament. Sí, és possible que hauríem de ser-hi, però algú ha de treballar. Correcte. I els lobbies fan de lobbies i els països i pescadors han d'anar a fer la seva feina. No tenen temps ni ganes. No, exacte. I és esgotador, no? És a dir, és esgotador que hagués d'anar a defensar el dret a treballar.
És frustrant, m'atribaria a dir. Per tant, entenc la frustració que hi ha al sector primari, però també és veritat que el sector primari s'ha d'empoderar. És estratègic, és essencial. No me'n recordem quan estàvem tots tancats a casa i el nostre sector primari anava a treballar la pandèmia.
perdem la memòria, fàcilment. Per tant, ho hem de valorar. I els hem d'empoderar. I qui ho ha de fer? La societat. La societat, perquè quan anem a comprar un supermercat i veiem que les bajocs són de Marroc o són d'aquí, encara que les d'aquí siguin una miqueta més cares, segurament són més bones i estem fent un gest de compromís amb el producte d'aquí. I això el mateix és el peix en qualsevol aliment.
Perquè d'altres hi ha, no hi ha multinacionals, d'altres hi ha famílies, en cares i ulls, que tots coneixem als nostres pobles. És així.
Així és, Joan. En definitiva, podríem dir, cuidar el nostre sector primari, ja sigui agricultura, pesca, tot, cuidar-los, i, bueno, en tema temàtica en concret de la pesca, estarem pendents del tema, a veure com avança, a veure si poden sortir a pesca els dies, és que, clar, el que diies tu abans, que lluitar per treballar dignament, al final. Sí, sí.
Estarem pendents, Joan, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa i no res, què passa? Mira, bons Nadals i bones festes. Moltes gràcies, bon dia, gràcies. Doncs Marina, ja sabem com és d'important comprar productes de proximitat i sobretot el peix sempre de llotja. Estarem pendents d'aquesta campanya que s'ha engegat no només aquí al Depte de l'Ebre sinó a totes les zones on hi ha grups d'acció locals pesquers. Moltes gràcies, Cel.
Ho comentàvem al principi del programa, arribarem aviat a les festes de Nadal, entrarem a l'hivern, s'allargarà a poc a poc el dia fa i farà fred, tot i que aquests dies no és que hagi fet especialment fred, han sigut temperatures suau, i tot són qüestions que passen cada any, però sabem per què passen? És hora d'una nova secció d'Ai, això no ho sabia Oriol.
Doncs efectivament, Marina, avui un dia més, i ja per acabar aquestes seccions de Gai, això no ho sabia abans de les festes de Nadal, parlarem de diverses qüestions. Jo no sé si per qui vagi a Tarragona, Marina, dieu això, potser no es diu enlloc més, una cosa que dic jo, que dic sol d'hivern, llum d'infern, perquè sempre el tenim als morros, i avui és una de les qüestions que volem parlar, i ho fem amb el Carles Obac, que és el president del Club Nàutic d'aquí d'Arenys. Carles, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda a tots i aprofito Marina, molt bona tarda també i a tots els que ens escolteu desitjar-vos que tinguem unes bones festes que ens ho passem bé i que tinguem uns dies de pau i felicitat. I tant. Esperem, esperem que així sigui.
Vinga, digue'm, digue'm. Això que deia a l'inici, Carles, no sé si m'ho he inventat jo, o què, aquesta expressió de sol d'hivern, llum d'infern, perquè a mi és que no m'agrada gens aquest sol que tenim els dies d'hivern, que vagis a l'hora que vagis, sempre ho tens ben bé davant dels ulls, i a mi m'agradaria que parléssim d'aquesta qüestió.
Bé, doncs, escolta, doncs sí, sí que en podem parlar. Fa uns dies que ha canviat i tenim fred. Avui a Barcelona aquest matí estàvem a 7 graus, que per la zona és fred, o per mi és fred, no? I aleshores dic, saps què? Doncs com hem de parlar...
amb el programa de Randemar, ah, no ho sabia, potser sí que quedaria bé per la gent que ens escolta, doncs esperant que els nens vinguin del col·legi, o els nens ja han vingut del col·legi, doncs parlar una miqueta per què a l'hivern fa més fred que a l'estiu, i una de les raons està clar que és pel tema del sol. El sol...
El sol va més baix, és a dir, el sol no puja, no puja, és a dir, sembla que sempre el tenim aquí davant nostre, eh? I tant. I aleshores sembla que no s'aixequi mai, eh?
Tot això és perquè la Terra està una mica inclinada, i d'aquesta manera estem mirant una mica el Sol de costat, mirant el Sol de costat i ens ve així com una mica de refiló, no? Llavors, què passa? Per exemple, el 21 de desembre, i dintre de res, de quatre dies, el Sol, aquí a Catalunya, no a Arenys, sinó a Catalunya, doncs al migdia pot estar a 25 graus. 25 graus és la meitat de 45, és a dir, és molt baixet, molt baixet, eh?
I, clar, passa de resquillada i no escalfa tot el que havia d'escalfar, no? I, en canvi, el mes de juny, el 21 de juny, doncs el solstici d'estiu, el mesia, el tenim a dalt de tot, a 72 graus, tres vegades més aixecat, crac, crac, crac, us imagineu, no? Llavors, el sol peta, peta molt fort, eh? Llavors, aleshores...
A l'estiu va directe sobre la superfície, en canvi aquí passa una mica de resquillada i, per tant, l'energia no es concentra sobre la superfície, sinó que passa. També una altra cosa, Oriol, és que...
encara que siguin grans distàncies, la llum, per arribar a nosaltres a l'hivern, té de travessar molta més atmosfera. Al venir de canto, no sé si us ho imagineu, no? Si vinc recte, en pocs quilòmetres puc arribar ja a la Terra, però si vinc de canto, doncs tinc que travessar molta més atmosfera. I per això la llum perd energia pel camí, eh?
I llavors això fa que tot sigui més fred i que també que el dematí comenci molt més tard. I ara, veieu, tot i avançar l'hora, o a les 8 del dematí, o atreçar l'hora, a les 8 del dematí encara és fosc, no? I a les 5, 6 de la tarda també està fosc, entens? Això, doncs, ha donat aquesta intenció. De totes maneres,
La bona notícia, Oriol, és que a partir del dia 21 això ja canvia. A partir del dia 21 ja començarem. Això ja per Nadal s'allarga un pas de pardal, i a partir d'aquí totes les dites populars d'aquestes que van allargant el dia van agafant sentit perquè realment és així. Ja comencem amb el canvi de solstici i, per tant, cap amunt. Sí, senyor. Aleshores, els que vivim tenim la sort, o de la sort,
de viure a la costa. A la costa, no sé si us heu donat compte quan ens ensenyen els mapes dels temps que les temperatures a la costa sempre són més, uns pocs graus, poden anar a 3, 4, 5 graus de l'altre costat. Per exemple, si miréssim...
la temperatura que hi ha avui a la costa, no sé, ara ho invento, 14 graus, si mirem la que fa només a 40 quilòmetres cap a l'interior, doncs igual estan a 7 o 8 graus, 5-6 graus de diferència, i són sempre. Per què ens passa això? Això ens passa pel mar. És a dir, el mar, i es pot parlar del mar, i ens han de parlar del mar, doncs la mar ens escalfa.
La mar fa com de pot d'aigua calenta. La calor del mar durant l'estiu, l'aigua ha estat molt calenta, inclús massa ho hem comentat alguna vegada. L'aigua a l'agosta pràcticament arribàvem a 27-28 graus i això és molta, molta temperatura. Llavors, aquesta temperatura ens fa que al voltant de la línia de costa
estigui més, diguéssim, calenteta que si ens anem cap a dintre que no hi ha aquesta influència. I ara, per exemple, la temperatura...
de l'aigua, de la costa, aquí a les nostres platges, pot estar a 12 o 13 graus, d'acord? I, en canvi, els migdies podem tenir 16, i a fora, cap a dintre, a Pal·li Sant Saloni o Vallbloguina, i els pobles de dintre, de 30-40 quilòmetres, doncs estan bastant més. Per tant, la mar, el mar, el mar ens treu fred. Sí, i...
I això es veu físicament, moltes vegades a l'hivern ho podem veure, estem a la zona del Maresme, amb una temperatura més aviat suau, vas a direcció de Mataró cap a Granollers, només sortir del túnel de Parpès, arribar al Vallès, et pots trobar el paisatge tot glaçat, els camps gelats, és a dir, el contrast de temperatura entre de Parpès cap aquí o de Parpès cap allà és escandalós.
Sí, senyor. Llavors, aleshores, també és veritat que a la nostra Mediterrània les èpoques d'hivern és quan hi ha, diguéssim, més temporals, és a dir, més llevantades, més aquest tipus d'onades i vents que fan tant de mal, no? I per això, doncs, alguns dies hem estat parlant de la importància de tenir un port refugi com el que tenim ara ens, que
quan ens venen maldades, quan venen llevantades, que la gent es pugui refugiar a ports com el d'Arenys. El tema, volia explicar què passa, per què es formen les tormentes de manera... A l'estiu també se'n formen, evidentment, aquelles patacades d'estiu també es formen claríssimament, però a l'hivern hi ha els grans temporals de llevant, no són a l'estiu, sinó que són a l'hivern, són novembre, desembre, gent
I el fet és perquè tenim molt d'aire fred, és a dir, vindrà molt d'aire fred de la zona del nord, de la zona del polo nord, per entendre'ns, que baixarà i aquí ens trobarem amb un mar que encara que estigui fred està calent, és a dir, si a dalt...
tens temperatures, a vegades ho diuen, menys 40 grados. I tu, a dalt de tot, només a 1.500 metres o 2.000 metres et trobes un fred molt intens. Llavors, el mar nostre està calent i aquest aire calent és el que va pujant cap amunt i aleshores és com es formen els núvols i les tormentes. Aprofito per dir que molta gent, a vegades ho pregunto,
Tu què diries que pesa més, l'aire humit o l'aire sec? L'aire humit o l'aire sec, no sé, et diria l'humit. Semblaria que l'humit, home, sí, que l'aire humit sembla que porta aigua. Sí, pesa més un drap humit que un drap sec? Sí. Però l'aire humit o l'aire sec pesa més l'aire sec que l'aire humit. Per què? Com és això? Com és això?
El fet és que l'aigua està formada per...
Hidrogen es diu H2O, l'aigua, H2O, i té un pes molecular de 18, 16 que venen de l'oxigen 1, i un i un per cada hidrogeno són 18. I en canvi, el propi oxigeno que ha dit 16, a l'aire hi ha oxigeno, és O2, ja són 32. L'aigua són 18 de pes molecular, l'oxigeno 32, ocupa més espai. El nitrogen, que n'hi ha molt, molt, molt,
és el gas que és més comú al nostre aire, 28. Per tant, un espai que estigui ocupat per aigua de 18 pesa menys que un espai que estigui ocupat per aire sec. L'aire sec pesa més. Per tant, quan hi ha aire sec, els baròmetros indiquen més
més pascals, més pressió, és a dir, la columna d'aire sec pesa molt més, pesa molt més que no pas la d'humida, d'acord? I això també, el quarto de bany, el vapor, que el vapor surt per la finestra, se'n va, si pesés més, no sentiria sinó que cauria cap a terra, no? Clar, és veritat.
doncs el vapor, doncs aprofito també una miqueta, ai, doncs no ho sabia, doncs que l'aire, l'aire, l'aire sec, l'aire sec pesa més que l'aire humit. Per això l'aire humit puja, puja, ens fa núvols i ens alimenta les tempestes, no? I aleshores, quan passa això,
és que es munten aquests grans núvols, es munten aquestes grans vents, i com que venen de Llevant, venen de lluny, venen del Golf de Lleó, venen d'Itàlia, tenen molts i molts i molts de quilòmetres per anar fent onada i onada i onada i onada, d'acord? I de tal manera que quan arriben aquestes onades a les nostres costes, fan el mal que ens fan,
ens emporten la sorra que havíem dit de les platges, fan que molts aports siguin, diguéssim, impracticables, no es pot sortir a pescar, i aleshores això és el que ens passa sobretot a l'hivern. És a dir, nosaltres a l'hivern, per acabar aquest símil, el Mediterrani és com una olla de pressió, eh?,
i que envia el mar, envia energia cap amunt, i aleshores quan es troba amb l'aire fred, com que és aire humit, es formen els grans núvols i empenen vents i aigua cap a la costa. Això és el que volia dir, l'única cosa final...
Entenc que el del Carabaqui la gent ho va escoltar, però sí que voldria dir, no menys pel que fa ara ells,
A partir del dia 23, que és quan s'ha acabat l'època de regates, començaran les embarcacions, a posar-se les llums que explicàvem. Potser no tothom ens va escoltar. Sí, no, no, estava bé recordar-ho. Ja dèiem que Arenys...
i vam fer una cosa, o a Catalunya han fet una cosa única, jo diria, a tota Espanya, que és, vam començar a posar llums seguint la tradició grega, en lloc d'arbre de Nadal, a les embarcacions, i les embarcacions queden il·luminades, i el tenia arenys amb moltes embarcacions de vela,
doncs són grans pals de 15, 20 o més metres d'alçada, il·luminats en llums, no? I aquestes fan una impressió, a més, l'estar dintre del port, la gent que m'esteu escoltant, doncs hi ha uns reflexes, i és una cosa molt, molt maca. I això es diu Carabaqui, Carabaqui, eh? I tant. I la gent la girada molt...
i aleshores aprofitarem aquests dies de Nadal per acabar de guarnir les nostres embarcacions amb llums estil Carabaqui, que crec que a partir del dia 21 es comencen, i el dia 3, ja diguéssim, l'obertura oficial de les llums de Carabaqui. Estan obertes fins després de Reis. Fantàstic. Amb això jo crec que ho he explicat tot, i avui deia...
El mar és diferent, el sol és diferent, fa fred, la llum està més baixa, però si estem contents amb nosaltres mateixos, doncs, escolta, endavant i que tinguem, com us deia al principi, unes molt bones festes, Oriol.
Carles, doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres també a tot aquest temps i el que ens queda, perquè després de festes hi tornarem, tindrem més seccions de gaire, això no ho sabia, perquè sempre descobrim coses i tractem temes que són plenament interessants i que ens ajuden a entendre moltes vegades el món en el que estem i on vivim. Carles, moltíssimes gràcies, molt bones festes també i ens retrobem passats reis. Molt bé, molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu, adéu, adéu, adéu.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs sí, arriba l'hora. L'agenda. L'agenda.
Recte final de la Randa Mar d'aquest divendres, 12 de desembre del 2025. I ara el que volem fer naltros és un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del territori aquest cap de setmana. I com no podria ser d'altra manera, comencem per la Costa Brava. Sergi, què hi farem?
Doncs sí, arriba l'hora de donar pas a l'agenda d'aquest cap de setmana del 13 i 14 de desembre, encara que, com sabeu, ens agrada començar les activitats el mateix divendres. Avui a l'escala, a part de diverses activitats relacionades amb un mapping que hi ha projecció a l'església d'aquí de l'escala, relacionades també amb la Marató de TV3, us recomanem a tres quarts de buit
una cantada de Nadal que serà la cloenda del taller de cançons tradicionals de l'escala. Això serà a l'alfolí de la sal. Si saltem a demà dissabte, a les 7 del matí, hi ha la jornada de pesca científica al Club Nàutic L'Escala.
També hi ha una visita guiada al castell de la Trinitat de Roses. I a la tarda, a l'estartit, una visita comentada a l'exposició L'estartit i la pesca, un lligam històric. Això serà a les Paimedes i es pot triar a dos quarts de sis o a les sis de la tarda, en aquests dos horaris. Diumenge. Diumenge...
Us proposem dues rutes de senderisme. Va, diumenge per anar a caminar. La primera de totes, a la Platja d'Aro, a Castell i Platja d'Aro, la ruta de les fonts. I la segona, aquí a l'escala, la ruta per les Planasses i el Salpatge, en punt de sortida a les 10 del matí.
També diumenge, dia 14, però més aviat del matí, des de Torrolla de Montgrí, hi ha una pujada al Mont Pla, aquest altre cim del massís del Montgrí, a portar el pessebre de Nadal. El punt de trobada és a l'Espeitera a les 8 del matí. Doncs que passeu un molt bon cap de setmana. Fins dilluns, ara veurem.
De la Costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre, de punta a punta de Catalunya, on la Cel Prieto, des de Radio Delta.cat, també ens ha preparat diverses activitats, Cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre.
Jornada tasta la cultura de l'Ebre, els sabors de l'oli i l'or líquid de la plana. Activitat de turisme experiencial per gaudir del conreu de l'olivera. Coneix els seus orígens, el procés i l'elaboració de l'oli d'oliva a la plana del Montsià, en concret a la vila de Santa Bàrbara.
Aquest producte ha estat un dels elements més importants del municipi i ha caracteritzat en especial des del segle XVIII els canvis socials, culturals i comercials de la mateixa localitat i així com de les altres poblacions veïnes de l'interior del Montsià i el Baix Ebre. El dissabte 13 de desembre a les 11 del matí al Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana a Santa Bàrbara.
Nova edició de la Fira de Nadal de Vinebre amb els ja tradicionals actes de la Marató de TV3. Farades amb productes artesans i moltes activitats programades. El dissabte a Vinebre. En el marc de les festes de Nadal del Perelló, nova edició del Mercat de Nadal amb un dia d'ambient nadalenc, paradetes, música, comerços, artesania i molt més. El dissabte, durant tot el dia, al Perelló.
En el mar de les festes del Nadal de l'Ampolla, tercera edició de la Fireta de Nadal amb un cap de setmana de parades, de productes, música, concerts i recollida de cartes per al Pare Noel, entre altres activitats. El dissabte i el diumenge a la plaça Catalunya de l'Ampolla.
Nova edició de l'activitat familiar Troba el teu tronc per fer la cerca i xalar amb les activitats i l'espectacle familiar, que també es durarà a terme. També podreu posar el vostre estel a l'arbre dels desitjos. El diumenge, als Jardins de les Teresianes de Jesús.
Vuitena edició de la Fira de Santa Llúcia i el Pessebre Vivent de l'Aldea, amb un dia per passejar entre les parades nadalenques i la recreació del pessebre. També tindrà lloc la recollida de les cartes per al Pare Noel i els Reis Mags, la cantada de Nadales amb la coral verge dels Prats i tallers diversos. El diumenge durant tot el dia a l'Aldea. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
Continuem el nostre repàs d'agenda i en aquest cas anem fins a les costes del Garraf perquè el nostre company en Guillem ens expliqui què ens ha preparat Guillem.
Doncs bé, sí, ja és divendres i toca repassar l'agenda el cap de setmana aquí al Garraf, en un cap de setmana marcat per la solidaritat i el calendari on el Nadal cada cop està més a prop. Demà dissabte 13 de desembre aquí a Vilanova i la Geltrú, la plaça de la Mediterrània arriba a la quarta edició de la Fira de Nadal a Mar, on es compta amb la participació de quasi 30 entitats i institucions del barri.
A partir de les 10 del matí podeu gaudir d'actuacions musicals, tallers de jocs i manualitats, venda de productes d'elaboració pròpia, mostres de diferents col·lectius del barri, xocolata desfeta calenta i coca i molt més. Durant tot el cap de setmana també hi haurà la Fira de Nadal de Sant Pere de Ribes de 10.30 a 8.30, organitzada per Fem Ribes i l'Associació d'Artesans de Nominació d'Origen Ribes, amb la participació de l'Associació d'Artesanes de les Roquetes Canart.
A més de la presència de parades per ajudar el Tió, el Pare Noel i els Reis Mags, també hi haurà música amb viu espectacles, activitats infantils, tallers de gastronomia, degustacions gràcies a la presència de la restauració local i sortejos. Ja diumenge, per acabar, a les 12, el Museu Romàntic Cap Papiol, d'aquí Vilanova i la Geltrú, s'uneix a la Marató amb Camp Papiol per la Marató, concert Enjoy amb songs de fang.
Un concert gratuït amb percussió ceràmica i espais de donatius per aquesta nova edició de la Marató. Ens veiem aquest cap de setmana al Garraf.
Ara volem fer aturada les costes del Maresme perquè també ens han preparat actes nadalencs de tot tipus, Oriol. Doncs sí, fem un repàs de les activitats que tenim per aquí al Maresme, de les més destacades. Jo no sé si ho saps, Marina, però demà és Santa Llúcia, dia de l'any gloriós.
I, per tant, en molts municipis hi ha fira de Nadal. N'hi ha que la van fer pel pont i altres que la fan aquest cap de setmana. En tenim moltíssimes i segur que si les anomenem ens en deixaríem alguna. Aquí a Arenys tenim que l'escola de música celebra el Nadal amb diverses actuacions obertes al públic.
Les dues primeres propostes seran els concerts de l'Ossarita i la banda de l'Escola de Música, avui mateix al Pati del Calissai, i també la representació del conte de Nadal, tant dissabte com diumenge, al Teatre Principal. També dissabte, a Mataró, hi ha una activitat familiar relacionada amb l'exposició de la Nau Gaudí d'obres figuratives de la col·lecció Basat del segle XXI. Dissabte, també, en plana esportiva, hem de dir que es fa el Campionat de Catalunya de Llegut
a Mataró, on el Club d'Arenys hi participa amb les seves tres tripulacions, el veterà masculí, el veterà femení i el veterà mixta. I també dissabte al Club Nàutic d'Arenys acull una nova edició del Memorial Josep Gallissà de Vela, una regata que porta el nom de qui fa el president de l'entitat entre el 88 i el 95. Hi haurà creuers, també adors, solitari i promo.
I repassant les activitats d'aquest cap de setmana, evidentment no ens podem passar la paraula, no ens podem deixar de dir que és festa major d'hivern a caudes d'Estrac, a Caldetes. Demà hi ha Correfoc Infantil i Juvenil i diumenge un concurs de capgrossos casolans, cerca vila de gegants, vermut i musical marcat. I a la tarda teatre, amb l'obra Art, de Llesmina Reza.
I acabarem comentant que aquest diumenge hi ha l'aniversari del far de Calella amb la presència dels gegants i grellers de la ciutat que faran una petita cerca vila i un cop a dalt hi haurà pastís, hi haurà també sortejos, gresca i sobretot la cantada de l'aniversari feliç al far que compleix 166 anys. Cap de setmana ja gairebé previ a les festes de Nadal amb activitat molt nadalenca aquí a les costes del Maresme.
Acabem el nostre repàs d'agenda aquí a la Costa Daurada, a Tarragona, on d'aquí res, pràcticament mitja hora, hi haurà una cercavila per la zona de la Rambla, les diferents paradetes de Nadal que hi ha instal·lades a la Rambla Nova de Tarragona, música de estrombolí jazz band.
Després, també, al Teatre Tarragona, aquesta nit, representació de l'obra de teatre Gola, de la mà d'Oriol Pla, que acaba de guanyar un premi Emmy fa pocs dies a Nova York. Una obra de teatre que ha rebut molt bones crítiques.
També diumenge, actes relacionats amb la Marató de TV3, que es fa i és que arriba la 14a edició de la cursa i caminada solidària de la Marató de TV3 de 5 km, de 10 km o la caminada de 5 km. Tots els donatius, una part, no tots íntegres, van a la investigació contra el càncer. També hi haurà aquest diumenge la tercera edició del Corre Dracs de Tarragona,
Una iniciativa de la mà del casal popular Sageta de Foc i que comptarà amb actuacions de diferents drags durant el migdia fins ben entrada la tarda. I per acabar, concert de Diego El Cigala a Tarragona, al Palau Firal, aquest diumenge a partir de les 7 de la tarda. El amà
Així acabem el nostre repàs d'agenda i encarem ja el final del programa. I never want you to be my man I just need a company Don't wanna get depended on
It's not a movie. This is not a script to proofread. I spit some untruths to dumb fools or groupies. Fun to punctuate, pronunciate. The funds I make, I'm also take. Put in your face, oh my mistake. You not a floozy, then excuse me. Before I talk, my style introduced me. Get your name and phone number like one, two, three. Y'all know the story. Y'all know the commentary. I kick the narrative. This is legendary. The good Samaritan hood. That's being like a polygamist with a twist. Will I marry again? Maybe, I guess. I hold the lady interest. I just met the love scholar. She the teacher's pet.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. La vida passa igual.
Fins demà!
I així arribem al punt final d'aquesta ronda mar d'aquest divendres 12 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem dilluns com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda, última setmana abans de les vacances de Nadal. Us esperem a totes i a tots que vagi molt bé.
que sigui perquè ha de passar. Que sigui perquè ha de passar.
Arran de Mar, el programa mariner amb més maró de Catalunya. Totes les tardes de dilluns a divendres de 4 a 6 a la xarxa audiovisual local.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant a Bar al Drac, Arbor Clínica Veterinària, Casa Jové. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona inicia la instal·lació de 44 pacificadors de trànsit per reduir la velocitat i el risc d'atropellaments. Els treballs han arrencat aquesta setmana al barri de Bona Vista, però arribaran a diferents punts de la ciutat fins a finals de gener.
Es calcula que la col·locació d'aquests dispositius fa baixar un 30%. La velocitat mitjana s'ha prioritzat a aquells xec carrers, a l'entorn, de centres escolars o sanitaris i en drets que acumulen més trànsit de vehicles i de vianants, especialment de col·lectius vulnerables com infants o gent gran. Sònia Orsi és la consellera de Mobilitat.
Pensi que és la mesura més eficient, o sigui, és instal·lar-los, implementar aquestes mesures de o bé llom d'asa, que com en aquest carrer serà així, que serà de punta a punta, és per a tots els vehicles, o si no, coixins berlinesos que se fiquen en els carrers o en una part de la calçada perquè passen potser transport públic, ambulàncies...
La previsió és posar més elements reductors de velocitat a través d'una partida de 75.000 euros al pressupost de 2026. L'Ajuntament podria liquidar a mitjà termini el deute generat pel pàrquing de Jaume I. El jutjat de primera instància, número 15 de Madrid, ha donat la raó a l'empresa municipal de transports a la demanda presentada contra la financera de la maquinaria de l'aparcament.
Segons ha avançat el diari de Tarragona, la resolució diu que la firma haurà de tornar al consistori la totalitat de les quotes de renting incloses, les quantitats satisfetes a la Seguretat Social i a l'agència tributària.
Parlant de números, la taxa anual de l'IPC s'ha reduït lleugerament aquest novembre i cau per sota del 3% a Tarragona i l'Ebre. Els productes que s'han encarit més respecte al mateix mes de l'any passat torna a ser l'habitatge i els subministraments d'aigua, electricitat i gas, un 5%, els restaurants i hotels, un 4,5%, o les begudes alcohòliques i el tabac.
I unes 80 propostes donen forma a la temporada de primavera 2026 d'Arts Escèniques de Tarragona. La Tempestat o Göteborg en teatre són alguns dels noms destacats d'una programació on no hi faltarà la dansa, l'òpera, el circ o el cinema i també propostes més arriscades. Així ho ha destacat la consellera de Cultura, Sandra Ramos.
Hem de combinar la programació d'arts contemporànies que es fa. Hi ha molta part de programació que és arriscada, que és contemporània, i combinada amb una programació més mainstream, podríem dir, però que són les grans obres que estan girant per Catalunya. Les entrades es posen a la venda a partir del dia 18. Com a novetat s'impulsa,