Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 19 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar, i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Descobrirem un projecte per generar
energia amb corrents marines. El nostre meteoròleg de confiança, en Sergi Corral, ens farà 5 cèntims de la llamentada que estem vivint, d'alguna manera, i que ens afectarà fins dimecres, aproximadament. Parlarem de la vaga de pescadors que s'ha iniciat precisament avui i acabarem el programa d'avui sabent de què va el projecte Magna. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Arlanda Mar sorti de port i arribi a Bonport i comencem per la nostra cap tècnica. Sívia García, molt bona tarda, com estàs? Doncs bona tarda.
No sé si dir bé o malament, perquè veient les notícies i el que està passant, estem tots amb el cor una miqueta incongit. Sí, pendents d'aquest accident que hi ha hagut a Còrdoba, aquest descarreglament estrany dels dos trens d'alta velocitat i que de moment ha deixat a 39 persones mortes. I amb molts ferits també. Ànims i una abraçada a totes les persones afectades. I tant.
La veritat és que impressiona. Jo aquest matí que he vist imatges, impressiona bastant veure-ho. És bastant bèstia. A vegades penses, no vull anar segons quins llocs perquè són insegurs, però és que et pot passar qualsevol cosa a qualsevol lloc. A tot arreu pot passar qualsevol cosa, exacte. Però des d'aquí també una abraçada a tota la família i a tots els amics. Anem a saludar també la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé. També des d'aquí donant-nos els ànims i suport a Córdoba i a totes les famílies afectades. I el que us volia dir avui, que és dilluns una altra vegada, m'heu vist el dilluns més trist de l'any, diuen lo Blue Monday. Com l'esteu notant? Home, una mica Blue Monday ho és, perquè en aquest temps també que fa no convida, eh? O sigui, aquí festeixer i nola...
No, no, vull dir, a part de ser dilluns, el dia més trist de la setmana torno a refiar-me. Avui és el més trist de l'any. Veurem, si això és així, jo no hi crec gaire, amb aquestes coses. Anem a saludar en Sergi Corralde, és de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. Jo no he tingut ni temps de pensar que era avui Blue Monday. Temporal Monday, potser. Sí, sí, també. Temporal Monday. Temporal Monday, perquè no... Quin sant és avui? Aviam, espera, que vaig a veure quin sant és avui. Sant Sebastià és d'aquí res.
Demà aniria. Avui Sant Màrius, 19 de gener, doncs és el temporal de Sant Màrius aquest, el que estem visquent. No, que es diu Harry, no han dit que seia Harry? Sí, es diu Harry. Harry Potter. No, que t'ho diguin, no es dic de conya. Sí, que sí, que es diu Harry. Es diu Harry, que ara li està posant un altre nom, per l'amor de Déu. Sí, ara... Amb la màgia. Es diu Harry. Bé.
Ara després en parlarem més d'aquesta borrasca i de tot això que l'envolta. Anem a saludar també en Carles Monastèvio des de Canal Blau. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, jo bé, però sí que és veritat que un dilluns és així trist, eh? Entre l'accident, vaga de pescadors, aquest temps que no acompanya, vaja, al final serà cert, no?, això del Blue Monday. Sí, sí, sembla... Tot va cap aquí avui. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, doncs, subscric el que diu el Carles, eh? Sí, sí, un dilluns una mica tristoi, pel temps sobretot, per l'accident aquest, evidentment, que et deixa el cor petit. Jo mateix he anat amb tren amb alta velocitat fins a Andalusia, fins a Sevilla, fins a Còrdoba, i et queda el cor petit de pensar que podríem ser-hi qualsevol de nosaltres. I res, això, si és un Blue Monday, pensem que qualsevol dilluns, fins que no arribi la primavera, qualsevol dilluns és una mica Blue Monday.
No, home, no, que hi ha dies dilluns que si fa sol i això encara fa baixada. No sé què dir-te, eh? Sí, sí, sí. Vinga, va, vinga. Deixem-ho aquí, anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre informatiu d'avui parlant sobre aquesta vaga de pescadors que afecta a tota la costa. A l'escala aquest dilluns ja han començat com a rebuig a la nova normativa europea que obliga les barques a pesar i declarar les captures. Abans de tornar a port, Sergi.
Doncs sí, Marina, trenyines amarrades a port aquest dilluns com a resposta d'aquesta nova normativa europea que incrementa les tasques administratives als pescadors. La vaga, que s'estès com una taca d'oli al conjunt de les cofredies de l'Estat, ha vingut acompanyada aquí al municipi d'una concentració i la lectura d'un manifest a l'Ajuntament, on l'han secundat
una vuitantena de persones. Els professionals han descrit d'inassumibles les mesures que, d'entre d'altres, els obliga a pesar i declarar les captures dues hores i mitja abans de tornar a port. Escoltem en Josep Lluís Sureda, que és el patron major de la cofredia de pescadors d'aquí a l'Escala. Aquest control és completament inassumible pel sector, perquè nosaltres estem pescant sempre molt a prop de casa.
i fins a l'últim moment no sabem el peix que pescarem. I vull dir que no podem saber dues hores abans el peix que pescarem, ni a l'hora que tornarem, ni fer un informe de tot el peix que hem capturat. Ens és impossible. Els pescadors han explicat que la nova normativa està pensada per la pesca d'altura i no s'ajusta a la realitat del sector aquí a Catalunya.
L'administració de Brussel·les no sap quina és la nostra realitat. No ens poden posar el mateix paquet. La pesca atlàntica, la pesca d'altura, la pesca dels grans lobbies industrials, doncs és una cosa i la pesca costanera artesanal que fem aquí és una altra.
En l'àmbit administratiu, l'Ajuntament s'ha reivindicat el cantó dels professionals i en aquest sentit ha reclamat que la mesura s'adacui a les característiques del Mediterrani. El diputat de Junts al Congrés, Josep Maria Cervera, també ha allargat la mà als pescadors del municipi. Aquest matí ha estat a Port, on l'han rebut alguns treballadors i ha expressat que la normativa posa en perill el sector.
La protesta, com dèiem, s'estès al conjunt de l'Estat i la Federació Catalana de Confredies de Pescadors ha reduït la vaga aquest dilluns. No obstant això, els professionals resten a l'espera de la reunió que han de mantenir amb el govern espanyol i el sector avui a Madrid per arribar a un acord. Al cas de no soluir-la, els pescadors han amenaçat amb una vaga indefinida a tot Espanya.
I a l'endella de mar les barques també han quedat amarrades per sumar-se a aquesta vaga cel.
Sí, Marina, les barques de pesca catalanes s'han quedat amarrades a Port aquest dilluns en una jornada de vaga convocada pel sector per protestar contra el nou reglament europeu que incrementa de manera notable la burocràcia i les tasques administratives que han d'assumir els pescadors. La mobilització se fa a escala estatal i coincideix en la reunió prevista a Madrid entre el govern espanyol i el sector pesquer,
just quan està a punt d'expirar la moratòria que havia ajornat l'entrada en vigor de la normativa de la Comissió Europea. La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors denuncia que es tracta d'una regulació pensada per a la pesca industrial i d'altura,
però totalment allunyada de la realitat de la pesca catalana, que és majoritàriament costera i litoral. En un comunicat, la Federació assegura que s'ha arribat a un punt de no retorn i que no es poden continuar acceptant normes que no s'ajusten al funcionament real del sector i que posen en risc l'activitat als ports. Miquel Brull és el patró major de la Confreria de Pescadors de la Metlla de Mar.
Bé, clar, això passa quan des de les administracions hi ha un total d'esconeixement del que són els sectors. Quan els que ens manen, quan els que ens legislen, quan els que voten a favor o en contra de les coses, com que no saben la realitat del sector, sigui de la mar o de la pagina, sigui sector primari en general, llavors passa el que passa. Sempre fan les lleis, sempre fan les votacions, sempre fan les coses de cul al sector,
sense saber la realitat i, clar, quan tu no coneixes una cosa o la desconeixes o no la vols conèixer, que este podria ser l'altra, que encara seria més greu, no voler conèixer la realitat del sector, és quan passa el que passa que la gent s'ha mobilitzat perquè el que es fa complir no és impossible de complir.
Una de les principals crítiques fa referència a l'obligació de pesar totes les captures a bord del vaixell abans de tornar a port i comunicar-les telemàticament mitjançant una aplicació. Fins ara, aquesta exigència només s'aplicava quan se superaven els 50 quilos d'una mateixa espècie, però en la nova normativa s'haurà de fer amb totes les captures.
Això pot suposar registrar entre 25 i 40 espècies diferents en una sola jornada, algunes amb quantitats molt petites, fins i tot només de 300 grams. Lo sector considera que aquesta mesura implica una càrrec administrativa innecessària.
ja que un cop la barca arriba a port, la llotja ja pesa i registra les captures en tot detall fins al gram. Per tant, defensen que la informació ja està perfectament controlada des dels molls, a través del sistema de confraries i sota la supervisió de la Direcció General de Pesca.
A més, alerten que obligar a complir aquesta normativa amb barques que treballen a la mar amb dos o tres persones a bord, o fins i tot només una, genera inseguretat. Des de la Federació Nacional Catalana i Confreries de Pescador recorden que fa anys que pateixen un autèntic desgavell normatiu.
amb regulacions europees que no tenen en compte la realitat del Mediterrani ni el model pesquer català. En els darrers anys, la flota s'ha reduït prop d'un 50%, una pèrdua que consideren irreparable tant des del punt de vista econòmic com cultural. La confraria de pescadors de l'Ametlla de Mare ha convocat a tota la població a donar suport al sector pesquer en un acte que ha tingut lloc a les 12 del migdia al voltant de la llotja i on s'ha llegit el manifest.
I a les costes del Garraf, a la confraria de pescadors de Vilanova, també s'ha llegit un manifest comú i s'ha denunciat que aquestes mesures les consideren abusives, Carles. Doncs sí, Marina, la confraria de Vilanovina també s'ha sumat a la vaga i les barques s'han quedat amarrades a port amb motiu de protesta per l'entrada en vigor d'aquesta nova normativa de la Comissió Europea. Els pescadors i les confraries han convocat aquesta aturada del sector perquè consideren que les noves mesures suposaran una sèrie d'obligacions administratives
que consideren, com hem anat dient, inassumibles i desconnectades de la realitat del sector pesquer. Un exemple és aquesta nova modificació que obliga a pesar i registrar totes les captures a bord abans d'arribar a port. Fins ara només s'havia de fer quan superaven els 50 quilos d'una espècie i ara ho hauran de fer amb totes. Una tasca que des del sector consideren tècnicament inviable perquè els vaixells es mouen constantment i no disposen de sistemes de pesatge estable. Jaume Carnicer és el patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú. L'escoltem.
Tota embarcació de més de 12 metres, ara qualsevol espècie amb la qual porti a partir d'un quilo, o sigui un quilo o més, doncs té que fer una estimació i la té que fer amb un marge tan baix que necessites pesar-ho per no equivocar-te. Pensem que qualsevol error són 3.000 euros de multa, per tant tampoc no és viable deixar-te equivocar.
això d'un vaixell, ja no com aquest de 20, sinó qualsevol vaixell de 12 metres o més, és completament inviable, i l'únic que demanàvem és si és una estimació que no pugui ser sancionable, i si voleu que les estimacions es puguin sancionar, deixeu que el vaixell amarri, pugui treure una bàscula, i aquí, amb una estabilitat, com és dintre del moll, que puguin pesar les espècies.
Un altre dels motius de protesta que aquest matí s'han llegit en el manifest és la imposició que els obligarà a haver de notificar amb almenys 4 hores d'entrelació les entrades a port i el detall de les captures. Aquesta mesura és un requisit que els pescadors consideren incompatible amb la proximitat dels caladors on pesquen amb el port. Ens ho torna a explicar Jaume Carnisser.
Quan tu estàs a mitja hora, tres quarts d'hora, una hora de casa, té algun sentit que el vaixell estigui tres hores a fora esperant-se? A part de l'hora que ja has fet de navegació, que estiguem tres hores a fora del moll esperant. Esperant què? Perquè s'ha posat que eren quatre hores. El més normal és adaptar la norma a la feina i no adaptar la feina a la norma. Aquí el que ens demanen és que estiguem unes hores a fora del moll sense fer res, esperant a complir
com un permís, com si fóssim un vaixell marcant. Aquí el que es demana és qualsevol vaixell que no faci una marea, que és sortir a pescar i tornar a pescar de més de 24 hores, que aquesta norma quedi completament abolida. I això ho pot fer l'estat espanyol. Aquesta sí que no depèn de Brussel·les.
Tot plegat genera una càrrega administrativa significativa per un sector que asseguren ja estar sotmès a múltiples regles que no els ajuden a treballar amb tranquil·litat. A més, afirmen que aquestes exigències només es poden acabar traduint en sancions desproporcionades, dificultats logístiques i risc per a la seguretat en la navegació. Jaume Garnicel, tornem a escoltar.
Se'ns està demanant que estiguem més estona pendents de les normatives, de les certificacions, les estimacions, les revisions, que no pas està pel que realment hauríem d'estar, que és per sortir, pescar, que fos una pesca sostenible, això sí, que ja ens hi posem amb ganes, però no ens canviem les normes del joc cada any. Intentem fer una normativa...
almenys amb una durada de 5 o 10 anys, que això seria el que et pot marcar un mínim de què pots invertir i què no, i pel futur no només nostre, sinó per intentar trobar un relleu generacional, que qui vol que vingui a pescar amb totes aquestes normatives absurdes, si és que qualsevol altra persona preferirà fer qualsevol altra feina, per més que la feina que fem a molts ens agrada i ens encanta, al final te la fan avorrer.
El sector espera que en la reunió d'aquesta tarda a la Secretaria General de Pes que s'entengui la problemàtica i es tirin darrere la normativa o es torni a demanar una moratòria.
I a les costes del Maresme, concretament a Arenys de Mar, l'acte de protesta del sector pesquer ha començat amb retar, ja que els pescadors han aprofitat la vinentesa per fer un minut de silenci per les víctimes de l'accident ferroviari d'aquest diumenge a Còrdoba, amb almenys 39 persones mortes i 122 ferides. Tot seguit han fet paleses les seves reivindicacions. Oriol.
Doncs sí, els pescadors aranyencs s'han mobilitzat aquest migdia, també com a rebuig a aquestes noves mesures administratives de la Unió Europea, unes mesures aprovades ja fa anys, però que la Comissió Europea ha decidit fer-les entrar en vigor aquest 2026. A més d'aturar-se avui, deixant les barques amarrades, a les 12 del migdia han fet sonar les sirenes,
Han llegit també un manifest, acompanyats de representants polítics i diversos agents del port d'Arenys de Mar. El temporal ha obligat a traslladar l'acte a sota cobert. El manifest, consensuat entre totes les confreries, l'ha llegit el patró major de la confreria de Sant Elm d'Arenys, l'Antoni Marzoa.
Davant d'aquesta infàmia, els pescadors catalans diem que ja n'hi ha prou, que hem arribat a un punt de no retorn. No podem acceptar més normes que no s'ajusten a la nostra realitat i que sols busquen la nostra destrucció. Som pesca costera litoral mediterrània, que no té res a veure amb la pesca industrial a la que sempre se'ns vol equiparar. La viabilitat i la dignitat de la pesca catalana no es mereixen el tracte rebut i, molt menys, aquest disbarat normatiu.
Demanem a les administracions pesqueres, a les d'àmbit institucional, econòmic i social, als nostres municipis i, sobretot, als nostres conciutadans, el seu posicionament al costat de la veritat, al nostre costat.
La saga d'actes de la confraria s'ha omplert de patrons d'embarcacions pesqueres, aranyenques, mariners i pescadors, així com també de l'alcalde, Estanis Forç i representants de l'oposició. La queixa dels pescadors es pot assimilar a la del món de la pagesia de fa uns dies, la burocràcia que els sotmet, els ofega i els condemna a desaparèixer. Ho destaca Jordi Roca, patró d'una embarca d'en Sarclement d'Arenys. Fins ara fèiem aldea abans d'arribar a terra, però ara ens demanen fer-ho en quatre hores.
Però nosaltres hi ha vegades que no estem quatre hores amb Marc. O si estem més de quatre hores, ja estem nits, tota la nit, però d'on calem, on arribem al port, hi ha vegades que tenim 20 minuts, mitja hora, tres quarts d'hora, no podem estar esperant quatre hores.
Perquè 4 hores ens supondria vendre el peix a les 12 del migdia. I a les 12 del migdia el preu ja baixaria. I llavors no podem fer-ho. I l'altre és que ens fan pesar quan pesar peix en un barco és molt difícil. Perquè el barco es mou, encara que algú vulguis fer-ho amb una bàscula, és impossible. I, clar, aquestes coses no es poden complir.
Ha estat un dia històric per al sector pesquer català, que no acostuma a fer aturades ni manifestacions gaire sovint, i ara ja han aconseguit un 100% de seguiment amb tots els vaixells amarrats a port, una xifra que probablement s'hagués produït igualment avui a causa del temporal de llevant, que tant avui com també demà i fins dimecres afecta la costa catalana.
I les barques de la Costa Daurada al Serrallo també estan amarrades al port aquest dilluns a causa de la vaga de pescadors tarragonins que s'assumen a la protesta convocada a nivell estatal contra les noves mesures administratives fixades per controlar les captures. Volen mostrar així el seu desacord amb la regulació llançada per la Comissió Europea, com hem explicat.
per entendre què multiplica les tasques administratives al sector. Els pescadors hauran de comunicar les quantitats pescades de cada espècie abans d'arribar a port. L'armador del Serrallo i secretari de la Fundació Territorial de Confraries de Pescadors, Javier Domènech, ha explicat que és un requisit difícil de complir i més tenint en compte que s'hauran d'ajustar a un marge d'error que pot comportar sancions.
Domènech lamenta que es dissenyin normatives pensades per la pesca atlàntica, on les embarcacions estan 15 dies a la mar i després s'aturen unes jornades a terra. En el cas de la pesca de baixura, la del Mediterrani, la mesura és, segons Domènech, estúpida.
És una sensació una mica agridolça, no? Per què és agridolça? Doncs perquè per un costat ens donen dies, que això és positiu, que vol dir que les barques podran sortir, podran pescar, i també el fet que ens doni dies és molt important pel fet que ens estan donant una mica la raó
de totes les queixes que teníem, que el recurs no està tan malament com ens deien, el fet que hagin donat dies ens reafirma que tenim raó, que s'està recuperant, perquè si no ens haguessin donat dies, hauria dit precisament al revés.
El sector recorda que al llarg dels últims 30 anys s'han fet molts passos per garantir la preservació del medi marí, però per contra només s'han trobat restriccions legislatives. Per això consideren que les directives europees ofeguen el món primari i reclamen una legislació que es tingui en compte la singularitat del mar Mediterrani. Jaume Sants, vicepresident de la Conferia de Pescadors de Tarragona, diu que estan ofegats i estressats i que hi ha mesures relacionades amb el pes de les captures que no podran aplicar.
Estem amb aquestes normatives europees noves d'ara, aquesta última que ha sortit, i no estem gens d'acord. A part que és impossible la aplicació, aquesta norma de passar el país a la mar i comunicar quatre hores abans que baixem per a terra, no es pot aplicar, que estem ofegats. A part d'ofegats, estem estressats de tot això. Si es posaran multes, si no se'n posaran, si podem pesar-los, si no podem pesar-los, que és cada any una cosa nova. Arribarà un moment que podem sortir a la mar. A la tarda decidiran si mantenen o no la protesta i en quins termes.
I avui s'ha enteulat la segona llevantada de l'hivern i tenim al davant dos dies d'autèntic temporal. Onades de més de 5 metres d'alçada, pluja abundant i mentades que han fet activar les alertes al centre i nord de la Costa Brava. Sergi.
Doncs sí, Marina, després en parlarem amb més calma, però el temporal de Llevant ha entrat amb força de bon matí. Després d'una matinada ja passada per aigua i un parell d'aixàfecs torrencials, han començat a bufar el Llevant i el mar ha anat creixent. Les onades a l'escala ja han sobrepassat els 4 metres d'alçada aquest migdia i s'espera que el pic del temporal arribi entre aquesta tarda i el matí de dimarts.
Segons els diferents models marítims, la previsió és que les onades puguin sobrepassar els 5 a 6 metres d'alçada i tot plegat vingui acompanyat de pluja especialment intensa la pròxima matinada. Els registres poden passar amb escreix els 100 litres per metre quadrat a tota l'alt i baix Empordà. Protecció Civil va enviar ahir al vespre una alerta per foronatge als municipis de les dues comarques.
i el Servei Meteorològic de Catalunya a aquesta hora manté activats els avisos per estar de la mar, acumulació de pluja i intensitat de precipitació, tant pel que queda d'avui com per demà dimarts. Protecció Civil recomana mantenir les precaucions més habituals d'aquest tipus d'episodi, com és la d'allunyar-se a primera línia de mar,
de les zones inundables, cursos de rius i rieres davant del perill de crescudes sobtades. També recomana evitar els desplaçaments en estones de pluja intensa. Fins al moment, a l'escala, no consten incidències ni afectacions en aquestes primeres hores de la llevantada. El temporal començarà a remetre demà a la tarda. Al Delta Brenc, Joan Guillén aconsegueix completar el rally de car i acabar en 59a posició, cel.
Sí, Joan Guillén ha aconseguit la gesta d'acabar el seu primer ral·li Dakar. En aquesta mítica prova, Guillén ha superat obstacles per tal de completar la cita disputada a Aràbia Saudita, que ha finalitzat aquest dissabte. El pilot de motos del Pedregatim ha estat finalment 76er en aquesta etapa de Cloenda, firmant la 59a posició de la classificació general definitiva.
Fa una setmana, quan era el 63è, després de la setena etapa, explicava així com estava vivint el Dakar.
Buenas, familias de Tragando Polvo. Bueno, ya tenemos la séptima etapa superada, etapa otra vez larga, muy larga, 950 kilómetros, etapa muy rápida, no había corrido tanto en mi vida. La moto de serie no coge 160, ya os lo digo. Y nada, para postre hoy, cuando habíamos terminado la especial, se le ha parado la moto a Reshin y le he tenido que revolcar estos 150 kilómetros. Pero nada, estamos los dos en meta y seguimos. Brazos.
El pilot de Deltebre havia preparat a consciència el Dakar amb entrenaments i la seva participació al Rally del Marroc, que li va servir de pedra de toc per afrontar el Dakar, on ha hagut de superar algunes dificultats, ja que dimecres de la setmana passada va caure i va patir un fort cop a la cama, contratemps que no li va impedir seguir endavant.
A part de Guillén també ha estat present al dàcar el també del Tebrenc Joan Sebastià Navarro, enginyer cap del cotxe de Carlos Sainz a l'equip M Sport for Racing. I aquest ha estat un cap de setmana intens de pluja al garraf que ha obligat anul·lar bona part dels actes festius previstos a l'exterior arreu de la comarca.
Doncs sí, la pluja ha deixat fins a 51 litres per metre quadrat a l'observatori de dades ubicat a Canyelles. A Vilanova i a Covelles, l'observatori de pluja ha registrat fins a 45 litres per metre quadrat, 30 a Sitges i 25 litres per metre quadrat al centre de Sant Pere de Ribes. Les dades recullen el total dels 3 dies des de divendres a diumenge, però el gruix de l'aigua va caure la jornada de dissabte.
Ha estat, doncs, un cap de setmana passat per aigua i baixada de temperatures. L'episodi de mal temps encara no ha acabat. Protecció civil té activats al pla Neucat i Inuncat per avui i demà dimarts per un episodi de pluja que portarà neu al Pirineu Oriental i un temporal marítim molt dur amb fort onatge al litoral.
Les comarques més afectades pel temporal de mar seran tota la demarcació de Girona i especialment l'Ala Empordà, Garrotxa i la Selva. Els mapes situen la comarca del Garraf en zona de risc moderat avui, dilluns, mentre que demà el Garraf passarà a estar en zona de risc cal, amb onades que poden arribar als dos metres i mig d'alçada. Es demana, tant avui com demà, no acostar-se als espigons i zones marítimes.
I ara, mig d'aquest temporal, volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació d'agregal o de tramuntana al llarg de les immediates hores que ha d'anar a més i, de fet, en alta mar, vent molt consolidat de llevant. Hi ha un feig d'aquest vent de l'és molt llarg, amb moltíssim recorregut gairebé des del nord d'Àfrica i, per tant, les onades cada vegada seran més destacables. Ja immediatament, al llarg d'aquesta tarda, estarem parlant de Fort Amaró a Maragassa, general,
I, de fet, de Maragassa a Mar Brava a la costa Brava, onades que fàcilment ja passaran dels 4 metres a tocar de les mateixes platges. També les aigües estan altes, per tant, atenció, perquè serà fàcil que aquestes onades arribin a envair gran part dels passejos marítims de la costa nord. Aquesta propera nit i el dimarts al matí el vent s'incrementa, i molt, a les comarques que van del Barcelona fins al Baix Empordà, i això farà que hi hagi onades de 5-6 metres amb facilitat. Per tant, una altra vegada temporal molt dur i acompanyada de molta pluja.
sobretot a les comarques de Girona. Estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Aquesta hora parlem d'algunes aturades en aquesta xarxa viària que envolta Barcelona. Sobretot hi ha problemes a la ronda litoral de Barcelona en sentit Besòs. A tocar del nus de la Trinitat, ja sortint per la C58, s'hi estan fent unes obres, unes tasques de reparació.
Això afecta el trànsit, com us deia, sobretot a la ronda litoral de Barcelona, amb aturades de més de 4 quilòmetres entre Sant Adrià i el Nus de la Trinitat. Per tant, problemes avui en aquesta ronda litoral anant cap al Nus de la Trinitat. També veiem aturades a l'extrem sud, no tan importants, però vaja, a l'autopista del Garraf, per exemple, amb lentitud, retencions, quilòmetre, quilòmetre i mig...
El tram de Sant Boi de Llobregat en sentit sud, en sentit Castelldefels. També hi ha aturades més o menys habituals, per exemple, a l'autopista AP7, un parell de quilòmetres, a Barberà del Vallès i en sentit sud. De moment és tot des del servei català de trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Rendemar.
Les profunditats de l'actualitat. En diferents ocasions parlem molt de com generar energia que no sigui contaminant. Ara des de la Universitat Rovira i Virgili han trobat un sistema que a través d'un pèndol permet treure energia de corrents marines. Volem entendre millor com funciona i en parlem amb un dels seus investigadors, Francisco Huera Huarte. Molt bona tarda. Hola, bona tarda.
En primer lloc, explica'ns una miqueta com funciona tot això, extreure energia de les corrents marines, que precisament no és una novetat. Això s'ha anat provant i s'ha anat fent. Sí, hi ha diferents maneres d'extreure energia dels corrents, ja sigui dels corrents oceànics o inclús corrents de vent, i el que estem proposant aquí és una tipologia nova de sistema d'extracció basada en un pèndol...
i fins ara els sistemes que n'hi ha no són pendulars, sinó que són normalment de traslació. Vosaltres ho proposeu a través d'un pèndol. Quina diferència hi ha amb aquest mètode, amb això que ara comentaves, amb aquests mètodes de traslació? Tots aquests mètodes que extreuen energia de les corrents es diuen hidrocinètics, normalment, i el que fan és
es basa en un principi i és que quan un fluid atrevesa una estructura i aquesta estructura és o flexible o està, perquè l'estructura és flexible en si mateixa, o està instal·lada de forma flexible, quan aquest fluid atrevesa l'estructura generen unes forces sobre l'estructura i la fan vibrar.
I la manera d'extrar l'energia de les corrents és aprofitar les vibracions que generen aquestes corrents que tenim al voltant de l'estructura. Per tant, d'alguna manera, vosaltres ho faríeu vibrar amb aquesta espècie de pèndol que entenc que és menys invasiu que altres mètodes.
Sí, exacte. Altres tipologies estan basades en comptes de tenir un cilindre que pendula, el cilindre es mou tot ell i llavors això fa que a nivell d'instal·lació és més complex. D'aquesta manera, si tu tens...
un pèndol que el que fa girar al voltant d'un eix pots tenir, per exemple, tota la part d'enginyeria, tota la part de la conversió de l'energia mecànica a l'energia elèctrica en el futur, quan això es faci, ho pots tenir inclús fora de l'aigua, perquè dintre l'aigua només tens el cilindre aquest que t'endula. Com us va sorgir la idea de tot això? Bé, jo porto més de 20 anys treballant en...
en aquests fenòmens que es diuen d'interacció fluid-estructura en què el que estudiem normalment és com els fluids i les estructures s'interrelacionen i com les forces que generen els fluids fan moure o fan vibrar les estructures. Això normalment és un problema a nivell d'enginyeria perquè no volem que les estructures quan estan instal·lades a l'oceà o
quan estan afectades pel vent es moguin i vibrin perquè poden produir problemes, poden xocar amb estructures que estiguin al voltant, poden patir fatiga i altres tipus de fallat estructural. I en aquest cas el que fem és tot el contrari, el que fem és pensar que això no és un problema sinó que és una manera en què podem aprofitar l'energia d'aquestes vibracions.
Hem de dir, però, que tot això de moment està en un moment molt inicial, no? Vull dir que encara no ho heu pogut desenvolupar a gran escala.
Exacte, això és tota una recerca teòrica i experimental que s'ha fet a escala al laboratori i el que ens diu és que, assumint que fent canvis d'escala i fent aquest sistema molt més gran, tot funcionaria igual. Això és el que fem nosaltres quan fem sistemes a escala reduïda al laboratori, o vent túneles de vent, o canals d'aigua, com els que fem servir nosaltres,
Però sí, ara mateix el sistema és un sistema que no està ni molt menys funcionant a l'oceà, per dir-ho. Estem fent totes les proves teòriques i totes les proves experimentals necessàries per poder quantificar l'energia mecànica. Nosaltres estem parlant d'energia elèctrica. La conversió d'energia mecànica de la vibració fins a l'energia elèctrica es pot fer de moltes formes
i, de fet, cadascuna d'aquestes formes que es fessin anar influirien en l'eficiència global. Nosaltres anem a nivell molt més fonamental i el que estudiem és l'energia mecànica disponible a ell degut a aquestes vibracions.
On es podria col·locar això, tenint en compte que el que comentaves, que és menys invasiu, per tant, hi hauria més facilitats per col·locar-lo en diferents punts i que funcionés i poder treure aquest tipus d'energia?
Bé, s'ha de col·locar en llocs en què existeixi un corrent, ja sigui de vent o marí. En aquest cas, les portes s'han fet en aigua, però la fenomenologia és la mateixa al vent. L'únic és que hi ha variacions de la massa afegida que té l'aigua respecte al vent, però allà on hi hagi un corrent, això podria estar instal·lat. Podria ser en llocs on hi ha corrents amb origen...
en Mareumotriu, o bé, per exemple, en rius, en diferents llocs. Incluso es podria instal·lar en la part de sota d'estacions petroleres o de plataformes que s'utilitzen o que s'estan investigant ara també per suportar aerogeneradors a l'oceà, etcètera, etcètera.
És un tipus d'energia que ja fa temps que s'està estudiant a veure com es pot extreure, perquè entenc que és molt interessant i que les corrents sempre existiran d'alguna manera. La forma tradicional és utilitzant rotors, de la mateixa forma que els aerogeneradors, el vent, diguéssim, per aprofitar...
l'energia del vent s'utilitza en un rotor amb una sèrie de pales, uns àlets, per aprofitar aquesta energia, i al final el que tens és un gir d'un eix que després es connecta a un generador per obtenir energia elèctrica a base d'aquesta energia mecànica del moviment de les pales. Aquesta seria la manera tradicional i el que nosaltres proposem és, en comptes de fer anar aquesta energia que genera el vent o les corrents,
i que produeix un gir d'un rotor, nosaltres el que aprofitem és la vibració que genera en una estructura que està muntada elàsticament en aquest cas en forma pendular. D'alguna manera, el que ara comentaves, vosaltres treballeu sobre vibracions induïdes per flux. Exacte, sí, sí. I això, perquè la gent ho entengui, com ens ho hem d'imaginar?
És el que comentava abans. Quan tens una estructura i aquesta estructura està submesa a un corrent, ja sigui de vent o d'aigua, generen unes forces que són alternatives. I aquesta força alternativa el que fa és generar una sèrie de forces alternatives que fan moure l'estructura i la fan vibrar. La manera d'extrar energia és...
d'alguna manera, aprofitar el moviment aquest que ha generat el fluid quan genera aquestes forces alternatives sobre la superfície i l'estructura. A canvi, per exemple, en altres tipologies, tipus rotor, el que es té són aquestes pales que tenen perfil a l'arc, que tenen una forma tipus a l'avió, i el que fan és generar unes forces sobre la pala que generen la rotació del rotor.
En aquest cas, el que fem anar és la vibració d'una estructura per obtindre energia mecànica. Comentaves també que això es podria utilitzar per posar sobre plataformes que estan al mar, etc. Per tant, seria molt interessant, sobretot per les empreses, per poder obtenir elles mateixes energia a través de recursos que tenen al costat.
Sí, el que encara s'ha de veure és com escala tot això el que comentàvem abans, quan els sistemes es facin molt més grans i tot això s'ha de veure. El que hem vist ara és que l'aprofitament energètic de la corrent està en ordres de magnitud similars als que es produeixen amb sistemes de rotor amb tipus aerogeneradors o turbines maromotrius que ja tenen
ja funcionen, el que passa és que encara que estiguin al mateix ordre de magnitud, les eficiències són una mica més baixes perquè el fenomen és diferent. Però si estem parlant que amb aerogeneradors les eficiències poden arribar al 25-35% d'aprofitament de l'energia que té al corrent, en aquest cas estem al voltant entre el 10 i el 15 grau.
Hi hauria alguna forma d'arribar a la mateixa eficiència, per exemple, que els aerogeneradors? O això encara ho esteu estudiant? Ho hem d'estudiar, però la tipologia és molt diferent i la manera d'aprofitar l'energia és molt diferent i segurament no s'arribaran a les eficiències amb les que s'arriben en els sistemes tradicionals en què la màquina gira. El que passa és que això té altres avantatges. És molt més senzill a nivell constructiu. Estem parlant que tenim un
un cilindre, un pèndol molt gran, en aquest cas és a escala, que oscil·la, i en una màquina tipus aerogenerador tenim tot un rotor amb una sèrie de pales, és un altre tipus de configuració més complexa. A Rius també, ho has comentat abans, has fet 5 cèntims, però això a Rius també es podria instal·lar, no és una cosa exclusiva del mar?
No, no, es podria instal·lar amb rius que tinguessin una profunditat suficient, òbviament, que tinguessin una corrent sostinguda, però també en aire. Allà on hi haguessin corrents d'aire de vent, també podria funcionar. El que passa és que això encara no ho hem fet específicament amb aire, però sí, es podria instal·lar en aquest tipus de configuracions.
Ja per anar acabant, tenint en compte en quin moment està tot aquest projecte, no sé si la idea ara és anar fent proves més a gran escala i com es podrien fer aquestes proves tenint en compte que, clar, més a gran escala ja estem parlant que has de sortir del laboratori d'alguna forma.
El que estem fent ara és continuar la recerca en diferents maneres. Una és que estem ampliant els models teòrics que fem anar per poder cobrir una sèrie de variables...
que ens donin el comportament de forma més genèrica d'aquests sistemes, sense haver d'anar al laboratori una altra vegada, si tenim aquests models teòrics validats, podem fer canvis en la massa, en la inèrcia, en diferents aspectes importants d'aquests sistemes, i amb això, sense haver de fer tants experiments, podem d'alguna manera predir com funcionarà el sistema fent aquests canvis, això és una de les coses que estem fent,
Una altra cosa que estem fent és estudiar com funcionen aquests sistemes quan tenen perturbacions a la corrent. És a dir, si fiquem altres cilindres davant, fiquem diversos, veure com funcionen, si hi ha interferències positives o destructives...
etcètera. I una recerca futura, que encara no la tenim ni tan sols plantejada, seria el que comentaves, que és anar a grans escales, però per això ho hem de sortir del laboratori, que ja implica molta més financiació, etcètera. I tot això està encara per veure. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Francisco, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar i continuarem veient com evoluciona tot aquest projecte. Molt bé, moltes gràcies.
Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. Les habla el hombre del tiempo con nuevas informaciones. I per acabar aquesta primera hora de Randa Mar no volem fer exactament una secció de meteos de les que fem habitualment. Volem parlar d'aquesta llevantada que ha començat pràcticament...
avui i que ha de durar fins aproximadament dimecres, això serà bastant llempec, per dir-ho d'alguna vegada, i que afectarà tota la nostra costa i especialment a la costa brava i la costa barcelonina. I per entendre-ho millor tot plegat, parlem amb en Sergi Corral, el nostre meteoròleg de confiança. Sergi, molt bona tarda de nou. Molt bona tarda, Marina. Ja has pogut anar a veure les onades? Encara no, aquí a la costa brava.
Sí, he anat. Mira, jo el viure a prop del mar, que gairebé no va tocar, perquè una mica més amunt, però gairebé va tocar. Hi ha una cosa a la nit, és allò de la ramor, que es va sentint, i va sentint aquell soroll, i a mesura que va creixent el temporal, es va sentint més. Aquesta nit ja es combinava la ramor del mar, es combinava la pluja, ha començat a ploure, aquest dematí ha fet un aigat...
que Déu-n'hi-do aquí a l'escala, i aquest matí hem baixat a fer imatges amb la televisió aquí a la mar, amb Canal 10 Empordà, i les onades ja eren altes, o sigui, ja hi havia alguna esbotzada ben bé de més de 3 metres d'alçada.
I un temporal que ha anat creixent ara mateix, tenim vent de llevant d'uns 20-30-40 km per hora, onades de 3-4 metres d'alçada, va plovent estones, pluges intermitents, han afectat més, després de la banda que ens ha passat aquest dematí, han afectat més a la zona interior, interior de l'Alt Empordà, del Baix Empordà i Gironès, fins i tot han arribat a la selva i al Maresme Nord en quantitats,
que a l'interior de l'Empordà ja superen els 60, 70, 80 litres per metre quadrat,
Però, Marina, com deia aquell i com també es diu un programa d'aquesta casa, el més calent és a l'aigüera. Però anem a pams, perquè clar, com que ara... Jo estic una mica en contra d'això, eh? S'envien alertes per qualsevol cosa, vull dir... Ara han enviat alertes, però tampoc... Ens hem de preocupar, però fins a certs límits. Hem de posar una mica de sentit comú, no, a les coses...
Sí, però ja saps que en aquesta humanitat el sentit comú no n'hi ha molt, o no n'hi ha directament. O sigui, tenim sentit incomú, perquè cada cop de comunitat també anem a menys. Però això ja som figues d'una altra... Ja saps que això és el meu lema, a part d'això... Això som figues d'una altra...
Bueno, sí, hi ha una mica d'adenitis i alarmitis. No dic que no sigui el cas i no sigui el sentit. El que passa és que s'està agafant un mode de l'és alert, i això també és discutible, ho estem discutint entre els professionals, per entendre'ns,
de traduir els avisos vermells de situació de perill que emeten els diferents serveis meteorològics, tant el de Catalunya com l'Agència Estatal de Meteorologia, de traduir-lo directament a un enviament d'ES-alert.
Què ha passat? Que el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís de 6 sobre 6, de temporal de llevant, tant per avui com per demà, perquè efectivament els mapes estan indicant onades superiors als 4, 5, 6 metres d'alçada, que és situació molt de perill. Aleshores, què fa? Protecció Civil ho tradueix a situació de...
de risc, afegint-hi els factors de, com hem explicat alguna vegada, d'exposició i de vulnerabilitat, i creu que és una situació potencialment molt vulnerable perquè les persones puguin prendre mal. I ho tradueix en una alarma que ens sona als mòbils, aquest és alert, que ens ha sonat pels telèfons mòbils.
El tema és, quin dia arribarà que ho podem dissociar una mica, que no perquè hi hagi una situació meteorològica de perill important de superar aquell llindar, s'hagi o no d'enviar un es alerta. Això seria un debat de més cap endavant.
Vull dir, al final vam tenir el temporal Glòria, que era una cosa molt similar i no hi va... A més, d'anys materials n'hi va haver molts, però diria que d'anys així de vides no n'hi va haver, diria. Glòria, sí, jo crec que sí que va morir alguna persona. Jo crec que van haver-hi, no sé si per temporal de mar o per crescudes dels rius i rieres, però sí que van haver víctimes mortals en aquell temporal.
no ho sé, jo no ho veig malament, des del meu punt de vista, davant una situació com la que hi ha aquests dies, i afinar, perquè tenim temporal de mar, d'acord, situació meteorològica de perill de temporal de mar.
Però els models meteorològics estan indicant que per la propera nit, matinada i matida de dimarts, entre l'Alt Empordà, zona de Cap de Creus, Figueres, Roses, l'Escala, zona del Baix Empordà, de Verges, la Bisbal, Gavarres, Cadiretes... Hi haurà una línia de precipitació estacionària que podrà deixar quantitats superiors als 200 litres per metre quadrat. Per tant...
ens estem fixant molt en el mar però crec que ens està passant una mica per alt o una mica per ull concretament aquesta situació potencial tant per avui a última hora com per demà ja veurem, esperem que no faci mal i esperem que no faci quelcom important
Però si tenen raó els mapes i amb la situació que es prepara, podem estar davant una situació delicada per pluges, perquè el temporal de mar el que fa a sobre és que no deixa d'esguassar els rius, perquè el frena els rius. Per tant, les zones inundables a prop de mar o relativament a prop de la costa es poden inundar molt més.
Aquestes pluges afectaran sobretot a la zona de la Costa Brava i a la zona de Barcelona, no?
Sí, la zona més afectat és zona de Costa Brava, zona també de la Garrotxa, Selva, Gironès, Al Maresme, zona del Montseny, zona, com va passar l'altra vegada, també zona de Tabertet, Serralada Transversal, com diguéssim, neu, evidentment, a tota la zona del Pirineu, Pirineu Oriental, la nevada que està caient i nevada que caurà,
Aquestes hores, per exemple, ara m'estaven dient que hi han evacuat tota la zona de Vallter 2000. No sé si Núria també l'han evacuat, però estaven ja començant a treure personal d'aquestes zones. I l'altre pol, normalment, en situacions de llevant encara, que arribarà una miqueta més tard, és també la zona dels ports de Tortosa. El que passa és que en aquesta ocasió no creiem que sigui una pluja tan abundant com la llevantada de Nadal en aquella zona.
Ens hem d'espantar? Vull dir, al final no ens acostem a les esculleres ni a rius ni a riberes. A les esculleres perquè, evidentment, si hi ha onades de 5 metres, com hi hagi una onada, se t'emporta perquè el mar sembla que no, però té una força increïble. I amb els rius, el mateix.
Evidentment, el que passa és que tenim moltes construccions de zones inundables, tenim moltes zones a tocar de costa que també vulnerables als temporals de mar, a vegades zones que vulguis o no, encara que no t'exposis directament a parar les esbotzades o a passar per un riu, acabes petant d'una manera o l'altra perquè potser l'aigua t'arriba al portal de casa.
Sí, situació de perill, espantar-nos no, però bé, hem d'estar ben atents al que pugui arribar a passar, sobretot, com dèiem, aquesta línia de precipitació estacionària, o sigui, estàtica, entre cap de Creus, Sant Feliu de Guíxols, en aquella de Diagonal, aproximadament, que veurem com es desenvolupa aquesta propera nit i matinada. Això haurem d'estar molt, molt, molt atents.
Haurem d'estar atents aquesta propera nit i matinada i cap al dimecres el matí ja va totalment a menys, vull dir que serà molt ràpid això.
Millorarà, sí. A veure, el cicle d'aquests llevant normalment són 3 o 4 dies. Els llevant molt llargs de 5-6 dies són molt excepcionals. Podríem dir que estarem d'una llevantada clàssica amb l'aperitiu que vam tenir el cap de setmana, que va ser més xaloc que llevant, que sobretot us va deixar aiguats molt importants a tota la zona de Tarragona.
tota la zona de costa constantiva, superar els 120-130 litres per metre quadrat, per exemple, allò va afectar la zona, ara el llevant afecta molt més a la zona nord, una mica una evolució d'aquesta llevantada, i també tindrem notícies segurament de tot el Mediterrani occidental, Itàlia, Sicília, Sicília m'havien comentat que ja han activat la situació d'emergència perquè allà la borrasca Harry, tornem a la borrasca Harry,
allà sí que pot ser de l'estil Gloria, pot ser com un Gloria 2 en aquella zona de la conca mediterrània. Veurem també com queden les nostres platges després d'això, perquè just acabàvem l'any dient que feia molt temps que no teníem una llevantada així seriosa, ara serà més o menys la primera en uns quants anys, veurem com queden les platges.
Aviam, tenim en compte també que les aigües estan altes, que la pressió no està alta, no són llavants anticiclònics, al contrari, són llavants depressionaris. Per tant, hem de sumar aquest factor de la marea, de la marea ciclònica en aquest cas, que també fa augmentar una mica el nivell de l'aigua del mar i, per tant, que el mar pugui entrar una miqueta més endins. Doncs, Sergi, ho hem de deixar aquí, però sembla que el cap de setmana també serà divertit, també tindrem fresqueta. Això és un no parar, aquest hivern.
És un no parar i no mirar molt més enllà, perquè ja tenim prou feina de mirar, en el meu cas, tinc prou feina ja de mirar entre avui i demà i aquesta situació. Si vols que t'hi digui, el cap de setmana els mapes encara no els he obert. Doncs ja et dic jo que pinta, si pot canviar molt, perquè d'aquí a dissabte poden passar moltes coses, però pinta que tindrem fresqueta. Doncs aviam. Que vagi molt bé, Sergi, merci. Molt bé, rebeure'm.
abans emullo els canells al cap i al cor amb els ulls clavats a l'horitzó. I parlant d'aquesta llevantada, arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa d'arres 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Vull que les onades i les tards siguin en
que estimo, saltar lluny i perdre el cap, jugar a submergir-me per un cos ser estrellat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora generalitzada. Tenatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Bona tarda, són les 5.
Els parla Laura Casas. Tarragona es mostra consternada davant la tragèdia ferroviària d'Adamuz. L'accident registra ja 39 víctimes mortals i hi ha desenes encara de persones ferides. L'Ajuntament ha convocat un minut de silència aquest migdia davant el Palau Municipal per expressar el seu suport i solidaritat amb les víctimes així com familiars.
i totes les persones afectades. L'alcalde, Rubén Viñuales, lamenta els fets, diu que són molt greus i demana que el succès s'investigui a fons per esclarir-ne les causes. I sobretot això, que en tot allò que es pugui ajudar a ser-hi i avui, per desgràcia, poca cosa més que lamentar aquest accident horrorós i que es busquin els motius. Ara la comissió ha de...
és una comissió independent d'experts, la que entra a valorar, però no deixa de ser molt estrany, una recta, una maquinària nova, etc.
I ara, sincerament, això ara és el de menys. Ara és només donar aquest escalf des de Tarragona i, si podem ajudar en alguna cosa, sigui la que sigui, doncs que continuïn nosaltres. La comunitat andalusa de Tarragona viu moments d'ús incerts. La presidenta de la Casa d'Andalusia, Txaro García, diu que es tracta d'un fet tràgic i del trot desastrós. Cuando tú has hecho ese recorrido muchísimas veces y haces ese viaje varias veces al año...
La veritat és que és un desastre i una pena molt gran. Més coses. Els pescadors tarragonins han deixat amarrades totes les embarcacions aquest dilluns amb motiu de la vaga convocada al sector. Protesten en contra de la normativa europea que els suposa incrementar la burocràcia i que augmenta el control sobre l'activitat. Jaume Sants, vicepresident de la confraria de pescadors de Tarragona, diu que estan ofegats i estressats. A part d'ofegats, estem estressats.
De tot això, si es posaran multes, si no se'n posaran, si podem pesar-los, si no podem pesar-los, que és cada any una cosa nova, arribarà el moment que podem sortir a la mar. Al migdia han dut a terme un acte de protesta al barri del Serrallo. I la Diputació rep 10 propostes per remodelar l'antiga seu de Caixa Tarragona a la plaça Imperialta.
L'edifici que serà icònic i funcional esdevindrà seu operativa de lents. La previsió és que les obres puguin començar durant la tardor de 2027. Ara hi haurà un jurat que triarà el disseny guanyador i també hi haurà tècnics del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Sant de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passant 3 minuts de les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on parlarem d'aquesta vaga que està duent a terme el sector pesquer anant fins a les costes del Garraf. Després farem referència a les plagues i el seu control al delta de l'Ebre. Participarem al campionat d'Ilca al nàutic d'Arenys de Mar i acabarem el programa d'avui descobrint què és el projecte Magna. Estarem aquí fins a les 6 de la tarda a Randamar.
Ho explicàvem al principi de tot el programa. El sector pesquer ha fet vaga per protestar per unes noves mesures impulsades per la Unió Europea que asseguren que els obligaran a complir amb una burocràcia que consideren inassumible i fora de la realitat de la pesca professional.
La flota pesquera catalana s'ha adherit a una aturada estatal per protestar contra una nova normativa que els obligarà a haver de pesar totes les captures i avisar amb 4 hores d'entelació abans d'entrar a port. Hem estat aquest matí a Vilanova, Carles.
Doncs sí, avui, dilluns 19 de gener de 2026, la flota pesquera catalana s'ha adherit a la vaga convocada a escala estatal per protestar contra la nova normativa de control de la pesca impulsada per la Unió Europea i traslladada a l'estat espanyol. Aquesta protesta és fruit del rebuig generalitzat del sector envers una sèrie d'obligacions administratives
que es consideren inassumibles i desconnectades de la realitat operativa de la pesca professional. La confraria de pescadors de Vilanova, com no, no ha estat menys i les barques també han quedat amarrades a port amb motiu de protesta. Jaume Carnicer, patró major de la confraria de pescadors, aquesta vegada les protestes van cap a aquestes noves mesures que aquest proper dijous, si no m'equivoco, entraran en vigor i que estan sota aquest paraigües de la Unió Europea.
Sí, doncs una vegada més ens tornem a trobar amb normatives que no han tingut en compte quina és la nostra tipologia de feina que fem a dalt d'un vaixell i em posen unes normatives que són completament inassumibles directament.
És inviable, jo crec que totes aquestes normes que us volen imposar, una d'elles és aquesta d'obligar-vos a passar tota la pesca que heu fet i enviar-ho abans d'arribar a port. Això entenc que és inviable per als pescadors.
completament, tota embarcació de més de 12 metres, ara qualsevol espècie amb la qual porti a partir d'un quilo, o sigui, un quilo o més, doncs té que fer una estimació i la té que fer amb un marge tan baix que necessites pesar-ho per no equivocar-te. Pensem que qualsevol error són 3.000 euros de multa, per tant, tampoc no és viable deixar-te equivocar.
això d'un vaixell de... ja no com aquest de 20, sinó qualsevol vaixell de 12 metres o més, és completament inviable, i l'únic que demanàvem és si és una estimació que no pugui ser sancionable, i si voleu que les estimacions es puguin sancionar, deixeu que el vaixell amarri, pugui treure una bàscula, i aquí, amb una estabilitat, com és dintre del moll, que puguin pesar les espècies. Això, fer-ho fora del moll, no es pot complir. És absurd. No hi ha...
No hi ha capacitat per... Si hem de fer això, ens estiran multa en cada dia 10 vegades. I el que no podem fer és sortir a pagar 30.000 euros de multa cada dia.
Perquè entenc que fins ara, si no m'equivoco, em sembla que només s'havia de fer si es passava una certa quantitat de cada espècie. Ara s'haurà de fer amb totes. Exacte. Ara era qualsevol vaixell de més de 15 metres i que passés de 50 quilos. O sigui, a partir dels 50 quilos sí que posaves l'estimació. I aquí sí que tenies el marge que et donen del 20%. Si no supera els 100 quilos, tens un 20% de marge.
Normalment, quan portes 50 quilos, és difícil que t'equivoquis de gaire. I amb els anys que portem d'experiència, més o menys, no ens hem trobat amb gaires dificultats. Però ara, implementar-ho a partir del quilo, necessites tenir la certesa que no t'equivoques gens amb el que estàs fent. I això, amb un vaixell que es belluga, amb una bàscula que no pot mesurar-ho, és completament inviable. Hem de dir que això no ho podem assumir, per tant, no podem acceptar que se'ns imposi aquesta norma que està vigent des del dilluns passat.
Això què suposarà per a vosaltres com a pescadors? Entenc que això que comentes, haver de fer aquestes estimacions, haver de fer aquestes pesades a bord del vaixell i, a més a més, haver d'assumir aquestes sancions si no s'acaba fent bé. Precisament per això s'ha comunicat aquesta vaga. Esperem que amb la reunió d'avui a la Secretaria General de Pesca s'entengui la problemàtica i es tiri enrere o es demani una moratòria perquè no l'haguem de complir.
Però el que està clar és que això no ho podem complir. I acceptar una norma que saps que aniran sancionant i que tenen fins a 5 anys per poder fer qualsevol tipus de revisió no crec que sigui la millor manera de començar una jornada laboral i anar pendent més de la multa que et posaran.
A part del que implica haver de fer això, i és que durant uns moments la persona responsable d'escriure això, que és el patró, no estirar tan atent a la seva feina, que és vigilar que la navegació sigui segura per ell i pels altres vaixells, per poder fer aquestes estimacions. Ja tenim experiència que alguns dels accidents que hi ha hagut amb vaixells de pesca és precisament per no estar atents a fer això. I el que no podem permetre és posar en risc ni la vida de...
dels tripulants, ni la vida de qualsevol altre navegant que vagi pel mar i que no tingui absolutament cap tipus de culpa que se'ns imposi una mesura que no es pot complir. Una altra de les imposicions, una de les mesures, és aquesta imposició obligant a notificar almenys 4 hores d'antelació l'entrada prevista a port. Entenc que per això per vosaltres també és inviable, ja que els caladors que un tapasque o no estan molt més a prop que no pas 4 hores.
Tu mateix m'ho acabes de dir, d'explicar, no? Quan tu estàs a mitja hora, tres quarts d'hora, una hora de casa, té algun sentit que el vaixell estigui tres hores a fora esperant-se? A part de l'hora que ja has fet de navegació, que estiguem tres hores a fora del moll esperant. Esperant què? Perquè s'ha posat que eren quatre hores. El més normal és adaptar la norma a la feina i no adaptar la feina a la norma. Aquí el que ens demanen és que estiguem unes hores a fora del moll sense fer res, esperant a complir...
com un permís, com si fóssim un vaixell marcant. Aquí el que es demana és qualsevol vaixell que no faci una marea, que és sortir a pescar i tornar a pescar de més de 24 hores, que aquesta norma quedi completament abolida. I això ho pot fer l'estat espanyol. Aquesta sí que no depèn de Brussel·les. Brussel·les et marca una pauta, però et diu molt clarament que tot estat membre pot rectificar el preavís d'entrada a port al que et cregui convenient. Aquí ha de ser a minut 1.
No posin un minut, ja està. Un minut crec que ho compararíem tots, però més del que és un minut és absurd. Vull dir, no podem tenir vaixells petits a fora del moll esperant que vingui més mal temps, que hi hagi altres vaixells que passen a prop o que entren i surten del moll. És completament absurd marcar una normativa que no se diu a la normalitat pesquera.
Entenc que en 4 hores entre vosaltres encara esteu pescant, no sabeu encara què haureu pescat aquell dia, però potser és una mesura pensada per pesca d'altamar, no per la vostra realitat. És que aquesta normativa es va imposar per vaixells d'altura i gran altura. Que quan tu pugis a l'últim peix a dalt de vaixell, a partir de llavors ens comenci a comptar el temps i siguin 4 hores...
si estàs a mitja hora o 20 minuts o una hora de casa, com has d'estar fora esperant? Vull dir, tant que volem cuidar el medi, que hem d'estar gastant llançant emissions de CO2 perquè no podem entrar quan la barca entraria i arribaria dintre el moll i pararia els motors i
ja només per contaminació, però jo et dic, jo intento explicar-ho el que suposa per la navegació i per la seguretat, tant dels tripulants del Baixell i del Pasquer com altres tripulants d'altres llocs. Malauradament a Barcelona per això hi va haver una pèrdua de vides humanes.
Un patroler es va emportar un vaixell de pesca i els que anaven a dalt del vaixell de pesca, malauradament, hi va haver una pèrdua de vides humanes, que això és absurd. Vull dir, són normatives que s'han d'entendre que tu tens que estar per la feina que has d'estar. I ho intento explicar de la manera més senzilla. Tu has d'aplicar una norma a la feina i no aplicar que la feina s'hagi d'adaptar a la nova normativa. No funcionem bé així.
Des del meu punt de vista, eh? Tot plegat a més suposarà encara més càrrega burocràtica de la que ja teniu. Sí, sí. Al final se'ns està demanant que estiguem més estona pendents de les normatives, de les certificacions, les estimacions, les revisions, que no pas està pel que realment hauríem d'estar, que és per sortir...
pescar que fos una pesca sostenible, això sí, que ja ens hi posem amb ganes, però no ens canviem les normes del joc cada any. Intentem fer una normativa almenys amb una durada de 5 o 10 anys, que això seria el que et pot marcar un mínim de què pots invertir i què no, i pel futur no només nostre, sinó per intentar trobar un relleu generacional que qui vol que vingui a pescar amb totes aquestes normatives absurdes, si és que qualsevol altra persona preferirà fer qualsevol altra feina...
Per més que la feina que fem a molts ens agrada i ens encanta, al final te la fan avorrer. I això és el que volem evitar, que crec que ja anem tard. Vull dir, els joves de quasi la gran majoria de ports pesquers tenen edats massa altes. Aquests no haurien de ser joves, hauria d'haver entrat gent des de fa molts anys. I si no entren, bàsicament és perquè no és una feina atractiva.
Tornant avui, Jaume, avui aturada aquí a la conflaria de pescadors de Vilanova, tot el sector us heu aturat per protestar. No sé com preveieu també aquest any, no? Ha començat d'així una miqueta amb incertesa, no? Com preveieu aquest any i sobretot l'any que ve, no? El futur.
Bé, és el que t'explicava. Crec que el més important és que puguem tenir una línia de treball a un temps vista, que cada any haguem d'estar a principis d'any. Les noves normatives, final d'any, quan es comencen a fer les previsions d'altres sectors de pesca que ens marquen uns altres topalls. Al final te'n dones compte que potser no és la millor manera de funcionar. Hauríem de tenir les coses molt ben certificades a l'any.
Amb una menys a mitja durada. Ja no et dic a llarga durada perquè sembla que pensar en llarga durada sí que cada any ens canvien les normes del joc i s'inventen normatives noves. Ara ja estàvem parlant que sí, hem de portar tots unes càmeres perquè des de Madrid ens puguin veure tota la feina que es fa a les cobertes i a dins del pont. És que al final ja te'n dones compte que, bueno, què passa? Que som tan dolents que tenim tant de control? Hi ha algun altre tipus d'ofici que hi hagi i que... Jo no vull desmerèixer la resta, però penso que
Ostres, amb tota l'alimentació local, ja sigui amb agricultura o amb ramaderia o amb pesca, però si amb nosaltres ens hauríeu de cuidar, que som els que us podem aportar quan hi ha problemes, com el que va passar amb el Covid, que no podia entrar alimentació de fora. Si no hagués sigut pel sector primari, què haguéssim estat menjant al cap de tres mesos? Allà se'ns va demanar que anéssim a pescar com fos, que teníem que aportar peix a les llotges. Ostres, tot el que això ha passat fa quatre anys, ara ningú se'n recorda.
Jo crec que en aquest aspecte la Unió Europea no té una visió molt clara. Acords amb altres països, però el que has de defensar és el productor local. Si el que li demanis tu amb el productor local ha de complir les mateixes normes del producte que ve de fora. Si no, això és una competència allà. I és el que estan fent actualment. Estem firmant acords amb altres països perquè puguin exportar aquests productes alimentaris...
però que no tenen la mateixa normativa que nosaltres, doncs li has d'aplicar un impost d'alguna manera. I el que no pot ser és que t'entrin productes que s'estan, en el nostre cas, es pesquen en unes xarxes que fa... Aquí fa 30 anys que estan prohibides i en altres països això no passa. Doncs tu no pots permetre que aquest producte entri aquí, o que compleixi una sèrie de tallatge o una sèrie de mesures sostenibles. El que se'ns demana a nosaltres és el que s'ha de demanar amb els productes que entren de fora. Si no, per mi això és competència de CDA.
Sentiu que us estan volent apartar, que us estan volent, podríem dir, fins i tot carregar i fer fora d'aquí? Jo crec que, bàsicament, el sector primari l'estan exterminant. Vull dir, els encanta posar molta normativa i els encanta marcar molt quines han de ser les pautes de com hem de fer les coses. Però, al final, més de la meitat de la població de la Unió Europea s'acaba alimentant amb productes que res tenen a veure amb les normatives que a nosaltres se'ns imposa.
Potser més que posar normativa nova és sentar-se amb el sector i dir quines són les línies que creiem que hauríem de treballar. Parlar més amb el professional i deixar que el professional participi d'aquesta presa de decisions. Que les decisions que ells prenen allà sentats en un despatx moltes vegades no tenen res a veure amb la realitat a peu de carrer o en aquest cas a peu d'aigua.
Doncs ja molt gràcies, gràcies i ànims i endavant. Moltes gràcies sempre a vosaltres per fer-nos veu de totes les problemàtiques, que sense vosaltres encara estaríem més perduts. Encara que diguessis de memòria detalls d'aquella història que ningú m'ha explicat.
Encara que dubtessis tot el dia i que hi és la teoria de la relativitat. Encara que es buidés el diccionari de paraules i sumaris i quedés un llibre en blanc tan sabant. Que avui tot el que passi és normal.
que trobés el calendari o una mena d'inventari del que no vull oblidar. Encara que la vida fos més recta i confessis la recepta del que en dius felicitat. Encara que dues línies paral·leles s'enredin amb les veles d'un vaixell que està de pas tan
que passi és normal. Perquè amb aquesta llum, que transparenta els ulls, que et fa somriure el nas, que enaire el purpú.
Fins demà!
Encara que el meu got sigui l'aquari d'algun peix solitari que aneda sense port. Encara que el record fos una ciència que estudies amb paciència entre fotos sense no.
Tot com un becari, passi voltes al teu món. Tant sa val, que avui tot el que passi és normal. Perquè amb aquesta llum, que transparenta els ulls, que et fa somriure el nas, que en aire el pòrfum, podríem estar somriure.
Canviem radicalment de tema. Fem parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre l'anunci del govern de destinar 900.000 euros al control del mosquit i la mosca negra d'enguany mentre tanca un nou conveni. I per això l'acompanya Cel Prietó des de Delta.cat parla amb el president del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre, Cel.
Simarín, el govern ha aprovat una partida de 899.320 euros per a la campanya de prevenció i control de les plagues de mosquits i mosca negra d'enguany. L'any passat va expirar el conveni quadrienal amb el qual la Generalitat garanteix el 50% del cos i el govern ha concedit aquesta subvenció directa al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre al Copate, mentre concreta un nou contracte per al període 2027-2030.
Anem a comentar-ho amb Ivan García, president del COPATE. Ivan, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia. Com deia Ivan, el govern ha anunciat una aportació d'uns 900.000 euros per al control del mosquit i la mosca negra. Què permet garantir aquesta dotació?
Bueno, permet garantir el mateix nombre de tractaments que portem fent els últims anys, tant en mosca negra com en mosquit, el mateix import que la Generalitat venia portant els últims anys, i al final el que es fa és una adenda d'un conveni que acabava el 2025 i que no teníem assegurat de cara al 2026 i que al final...
L'últim minut, però arribat, tenim el finançament d'aproximadament el 50% dels costos dels tractaments, que és el que pertany a la Generalitat de Catalunya. I dius un 50%, la resta del finançament qui el paga? Hi ha un 25% que el paga la Diputació de Tarragona i el 25% restant és el que se'n fa en carrer els ajuntaments implicats. I quan començaran les tasques, Ivan, o ja han començat?
Bé, ara estem en tasques administratives i es podran acabar totes aquelles licitacions que estan en marxa. Hi havia alguna que estava a punt d'adjudicar i ara ja es podrà fer perquè estarà al 100% del finançament. Les licitacions principalment del producte per als dos tractaments, tant de la mosca com del mosquit,
de l'helicòpter per a poder tirar el producte referent a la mosca i de l'avioneta per a poder tirar el producte referent al mosquit. És d'acabar aquests tràmits administratius. Sempre comença primer la campanya de la mosca negra, que segurament ja serem capaços durant el febrer, si fos necessari, perquè les larves ja necessiten que siguin tractades, poder començar els tractaments, com sempre s'ha fet aquests últims anys, que permet, si podem fer els tractaments quan toca, tenir molt més control sobre les plagues.
Ara deies l'avioneta i l'helicòpter. S'hi tenen dos mitjans diferents? Com va això?
Per al mosquit se tira en avioneta, perquè l'extensió és molt més gran, la quantitat de producte que es tira també és molt més gran. Per a la mosca negra se tira en helicòpter per dins el riu, és una cosa més quirúrgica, se tira molt menys producte també, però d'una manera més quirúrgica i seria inviable fer-ho una avioneta, per això s'ha de fer un helicòpter. Per això hem de licitar, com dic, els vols d'helicòpter i els vols d'avioneta.
Vale. Esta aportació arriba mentre se tanca un nou conveni en la Generalitat per al període 2027-2030. En quin punt se troben actualment aquestes negociacions?
Bé, el conveni que teníem a estar ara era un conveni que formàvem part molts dels departaments de la Generalitat i el que se vol pretendre és que només sigui un departament, en aquest cas el de Salut, qui gestiona este conveni perquè sigui més àgil. Això és feina que ha de fer la Generalitat, nosaltres l'únic que esperem.
és que no ens toqui patir tant i que l'any que ve, a l'hora de fer els pressupostos del Consorci, poder tindre el conveni i la quantitat que aporta la Generalitat, que també esperem que vagi incrementant any rere any, perquè tots els productes i els vols també van incrementant, i que vagi incrementant any a any, però sobretot això, que quan féssim el pressupost del Consorci cap al mes de novembre poguéssim tindre garantit aquest finançament i no hauria d'estar patint com hem patit ara.
Clar. I respecte als anys anteriors, aquest finançament cobreix les necessitats reals del servei, com diies, no? S'està incrementant tot. D'aquesta manera el finançament també hauria d'incrementar? Sí, sí, sí. Cada any de l'any tot incrementa i en aquest cas l'aportació de la Generalitat fa 5 anys aportant el mateix. Segurament que el primer any era el que tocava, però tot ha incrementat i molt. I ara...
no es suficiente para cubrir este múltiples de 50% que tocaría.
I llavors, si no ho cobriix, d'on se trau, no? Bé, al final s'intenta suplementar en la Diputació i allà no arriba en una Generalitat i Diputació. Sempre toca als ajuntaments el rebre. Els percentatges més o menys estan com tocaria, però al final els ajuntaments el que volem és que
Si la Generalitat ha de posar els 50, ha de posar els 60, doncs van detriment del que han de posar els ajuntaments, que prou després es tenim. Clar, clar. El mosquit i la mosca negra van tenir un impacte directe en la qualitat de vida, però també en els sectors com el turisme o l'agricultura. Quines conseqüències té l'impacte que diem de la mosca negra i el mosquet?
Bé, els que som del territori sabem el que és patir-ho. Els que estan afectats per la mosca negra, per això havia fa anys que ja possiblement no recordem del que era, però si recordem els primers anys de la mosca negra, el que feia és que no podia sortir al carrer i que en el cas de les picades de la mosca...
són explicades molt agressives que tocava patir a tothom. Per sort la mosca s'ha pogut controlar, jo diria un 95% està controlada, de fet no hi ha afectacions, per això perquè es fan tractaments quan toca i són uns tractaments molt eficients.
En el cas del mosquit també està bastant controlat, però aquí estem lluitant contra una altra adversitat que és el canvi climàtic, l'ajargament de l'estiu i la impossibilitat de fer tractaments, en aquest cas els arrossars, a partir del mes d'agost. I això el que fa és que el mosquit prolifera sobretot en aquests espais, en el que són els arrossars, i que com l'estiu s'allarga ens dona algun malestar.
però que aquí sí que no tenim més eines que a més de poder tractar en zones naturals, que són espais molt... Comparant l'ataca del Delta, les zones naturals són espais molt petits i que segurament se mos escapen i causen aquestes afectacions cap a finals de setembre i el mes d'octubre, donat que l'estiu s'allarga. És a dir, s'està complicant igual una miqueta cada vegada més el control d'estes plagues.
La de la mosca no, però la del mosquit pel que diem, perquè l'estiu s'allarga i a partir de l'agost ja no podem fer els tractaments sobre el terrossal i això dificulta i ajuda a la proliferació en aquest cas del mosquit. Ja fa els últims anys ja ens està passant i aquí l'únic que podem fer és els tractaments com se fan en zones naturals, intentar aguantar-ho al màxim, però tenim molta part del delta que queda sense tractament a partir del mes d'agost.
I els mètodes que apliqueu, com diem abans, l'avioneta, l'helicòpter, el líquid que es tira, este mètode entenc que fa anys que s'utilitza, però és a dir, canvia? Ha de canviar en algun motiu? Perquè, com diem, la proliferació és cada vegada més gran. El tractament sempre ha sigut el mateix o ha anat variant?
El que faria és el producte perquè es va equiparant amb tota la normativa europea, cada vegada és més restrictiva, cada vegada el producte és més...
és igual d'eficient, però menys danyent per a tothom. Això sí que canvia. Com se tira és l'única opció que hi ha. El delta és molt gran. Sí que és cert que hi ha algunes zones molt petites que inclús se fan en motxilla, que els operaris fan un tractament en motxilla. També s'han fet proves i seguiran fent proves d'aplicacions en zones molt petites en drons. El dron té la capacitat que té i també només serveix per a zones molt petites.
però el més eficient és fer-ho en l'avioneta. Clar, i el producte pot ser que, per exemple, la plaga, els mosquits i la mosca, siguen resistents, se faiguen resistents al producte? No, perquè el que tractem, no matem mosquits, el que matem són els ous, que seran els futurs mosquits.
i sempre és eficient i hi ha una tasca dels tècnics importantíssima que és anar controlant l'estat dels mosquits, el lloc contestant i l'estat de madures perquè el tractament és eficient en cert punt d'estat de madures i és quan es fan els tractaments d'avui per a demà, es detecta que les larves estan al punt per a poder-se tractades i és una feina quirúrgica però que funciona.
Abans que diem que s'està tancant el conveni 2027-2030, és a dir, té una durada de 3 anys. Això per quin motiu és? Per part nostra voldríem que fos tard, perquè ens donaria la tranquil·litat. Totes les administracions, els convenis, no els fan més de 4 anys. Nosaltres ens donem la tranquil·litat que sabem que una vegada estarà signat
La resta d'anys sabem l'import a l'hora de fer el pressupost i ens donarà tranquil·litat de poder fer el pressupost i poder iniciar els tàmits dels primers tractaments en tota la tranquil·litat. Com dic, nosaltres voldríem que...
que fos per a tots els anys, però entenem que l'administració funciona així, i el que farem és quan estigui a punt de caducar, el que han fet ara, estar damunt de que renovi. I tant, i tant que sí, doncs d'això s'ha d'estar pendent, perquè per part de la Generalitat vosaltres igual veieu mancances o queixes de dir, epa, aquí, si no esteu patros damunt, no, les coses no tiren.
Bueno, ha costat, des del mes de març, nosaltres ja mos vam anticipar, des del mes de març ja vam començar a treballar-ho i, bueno, ha costat. Ha arribat, ha arribat, tard, però ha arribat, i al final els tractaments no sempre van perjudicats, però crec que no mos caldria patir tant a tots i poder fer-ho amb més calma. Ara mateix ja s'hauria d'estar treballant, com bé dius, el nou conveni, i espero que així sigui perquè, si pot ser abans de l'estiu,
sàpiguéssim que tenim un nou conveni per als propers anys i sàpiguéssim l'import. Perfecte, Ivana, seguirem pendents del tema. Moltíssimes gràcies per haver connectat avui en el programa. Gràcies a vosaltres per tractar un tema que...
Normalment no veiem, però que la gent, si fa números, se'n donava compte que a les carres de l'Ebre tractar la mosca neida del mosquit, estem parlant d'un milió 800.000 euros, són molts diners anuals, i aquest milió 800.000 euros el que ens permet és poder anar pel carrer tranquil sense tenir molta afectació d'aquests dos bitxos que tantes com malcauses ens provoquen. La feina que no es veu al final, però que és necessària. Gràcies, Ivan. Gràcies a vosaltres.
Doncs, Marina, ja sabem com d'important és el control de les plagues de mosquit i de mosca negra per al territori. Importantíssim. El seguirem de venda prou. Moltes gràcies, Cel.
I ara arrenquem la recta final del programa d'avui i volem fer parada del Nàutic d'Arenys perquè avui estem molt pendents del temporal Harry La Llevantada, que cap de setmana ja ha fet mal temps però tot i això hi ha hagut competició a categoria ILCA a Catalunya i al Mundial de Lanzarote Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, avui parlem de vela, parlem de navegació i parlem de la categoria ILCA, perquè aquest cap de setmana hi ha hagut competicions i regatistes del Club Nàutic d'Arenys ja han pogut participar. Per saber com ha anat tot plegat, saludem l'entrenador d'aquesta categoria, de la categoria ILCA del Club Nàutic d'Arenys, l'Obert Garrido. Obert, bona tarda.
Bona tarda. Bé, Albert, comenta'ns quines són les competicions que hi ha hagut a que cada setmana i en les quals ja han pogut participar regatistes del Nàutic d'Arenys. Sí, mira, tenim gent distribuïda per al Mundial Sots 21, on està la Mònica acompanyant-los.
on està el Sergio Roldán, allà a Lanzarote, i després els òptimis, que jo els he acompanyat, hem estat a Cambridge amb una regata puntuable per anar al Campionat d'Espanya, i amb els dos regatistes que hem anat hem pujat al podi. Perfecte, per tant, doncs, bons resultats, eh? Sí, sí, sí, el Lucas va quedar primer de la General,
i el Daniel Cés va calar 9 de la General, però tercer de la seva categoria Sops 13. Per tant, imagino que aquests bons resultats, Albert, fan preveure que hi haurà un bon any, que aquest 2026 pot ser un bon any de la vega aquí a Arenys. Sí, sí, sí. Intentarem classificar els dos components de la flota optimista al Campionat i a la Copa d'Espanya.
i a veure també si el Lucas, dintre del campionat d'Espanya, agafar plaça per anar a un europeu o a un mundial. Aquest seria com una mica l'objectiu, no?, tant d'ell personalment com imagino que del club. Correcte. Hi ha anat ja alguna vegada a algun europeu mundial? No, europeu mundial no, perquè tens que classificar-te dintre els dos primers d'Espanya, però ara està ja dintre de l'equip internacional, i llavors ja...
ja apunta que pot haver-hi possibilitats. El del Lucas Ara ja va la cinquena vegada que es classificaria un campionat d'Espanya.
i està bé, perquè va primer el rànquing absolut de Catalunya, i llavors, de moment està en bona forma. Perfecte, home, és important tenir regatistes d'aquest nivell, que a més a més són molt joves, per tant, que tenen molt de futur, que ja són bons ara, però que tenen molt camí encara per endavant. Sí, el de 21 anys i el Lucas en té 13. Per tant, imagina't, imagina't si en tenen d'anys per endavant, eh?
Sí, sí, sí. També estan molt enfocats en els entrenos i anar perfeccionant i anem a entrenar amb tota la solidaritat que el calendari ens ho permet.
i estan compromesos tant ells com les famílies. I tant, i a més a més, imagino que anar saltant de categoria, és a dir, que a mesura que es van fent grans, també deuen anar canviant de categoria, perquè hi ha diferents il·lques, no?, i el casís, i el caset. Això va en funció de l'edat, o amb què va en funció, això? Sí, va en funció de l'edat i del tamany, hi ha el caset, el casís i el cas 4, i després tenim a la flota òptimis, i després tenim a l'escoleta, on tenim també
un gruix molt bo que està prenent a navegar i que després seran els nostres futurs raquetistes i representants del club, perquè al final, per edat, també els ja comencen a anar a tapar les universitàries i tot, i llavors ja van.
molts ja no tenen a l'esport en prioritari. Per tant, és important que aquestes edats preuniversitàries diguem-ne, que aquí puguin aconseguir aquests èxits esportius. Correcte. I la navegació amb Vilca? Com és una embarcació d'Ilca? Perquè sovint en parlem, però com ens la imaginem?
Mira, l'ILCA és una classe individual, igual que l'Optimis. Normalment la gent a l'ILCA entra a partir dels 15 anys. O sigui, si el nen és avançat en alçada o pes, pot entrar potser algun any abans. Llavors entraria a l'ILCA 4, que és un barco amb 4,7 metres bèl·lics. L'ILCA 6 són 5,7 i a l'ILCA 7 són 7,1.
Llavors això és el que engloaria les tres modalitats de l'Ilca. I després tenim la flota d'Òptimis, que és un barco també individual, una miqueta més petit. A l'Ilca fa 4,20 metres d'eslora, és a dir, de prova a popa, és a dir, el que faria de llargada, de longitud, i un Òptimis fa 2,30 metres. Individuals, eh?, en comencem. Sí, individuals i només amb una vela.
La diferència és que a l'optimisme, independentment de la categoria que tens, la vela és la mateixa i a Nilca la vela sí que va canviant. I a més a Nilca, a part de la vela, va canviant la part de la base del nostre estil, del pal, que tu pots canviar la vela i només canvies la vela i la part de baix del pal, però tota la resta de l'equipament és la mateixa.
detalls de la navegació que avui hem volgut conèixer aquí en aquest programa perquè molt sovint en parlem i també m'agradaria comentar Albert el que diuen els infants o els joves regatistes que ho practiquen quan els hi ensenyes a navegar quan pugen doncs canvien de categoria o estrenen una categoria nova comencen a navegar amb Vilca per exemple o amb Optimis què és el que senten i què és el que els vols transmetre com a entrenador també
El que se'ls ha de transmetre és primer diversió, perquè estem partits en un esport, i el que primer hem de tenir és diversió. I després, aquelles persones que tenen més ganes, després ja entren i volen fer competició, llavors allà ja entren en un programa d'objectius, tasques, compromisos... Llavors, ajudes a...
que els nanos siguin una miqueta més coherents amb les seves accions i llavors un compromís i agafant un rol de maduresa envers una persona que no practiqui un esport. Llavors es programen les coses, al final fan una sèrie de tasques
al preparar-se la bossa, no?, al mirar el temps abans de sortir, al planificar, doncs, tot un entrenament, no?, llavors cal que se'ls ajudes a planificar, doncs, una miqueta quin és el seu any i quina és la seva temporada i a ficar, doncs, petits objectius més curts en el temps
que a veure si ens permetrà de tindre un altre objectiu més llarg que en el temps. És com a qualsevol esport, eh? Diguem-ne que quan t'hi vols dedicar professionalment has de tenir tot aquest compromís, aquesta dedicació, aquest esforç se li ha de posar. Està molt bé fer esport, sobretot en pla de lliure, de passar-s'ho bé, qualsevol tipus d'esport, però també això en el món de la competició t'has de fixar ja en aquesta rutina i aquests objectius per poder avançar.
Sí, correcte. Els nanos al final tenen que saber que se'n practiquen un esport, i aquest esport té unes característiques, i les característiques, per exemple, és el vent, i el vent no és com un camp de futbol, que sempre està, i el vent has de esperar, mai té una hora, tens uns...
moviments, llavors arribem a desenvolupar també una sensibilitat que estiguin atents als diferents moviments de direcció i intensitat del vent, per tant els dicem que tot sigui molt més sensible perquè la vela no és un esport que al mar el tenim, però les condicions per navegar les tenim que buscar i a vegades ja que tindrà paciència i a vegades surt tot més rullat per exemple aquest cap de setmana
dissabte no va poder navegar. És un dia que està esperant, i el diumenge vam estar, i a la primera regata no plou, a la segona plou, a la tercera plou, i carrega els barcos plovent, és un esport també exigent, és un esport fàcil,
però amb diversió i aprenentatge els nanos ho acaben passant bé, que això és el que interessa. L'esport és una eina formativa per a la vida, i així és com ho entenem a un picarem de mar, que a part de buscar resultats esportius tenim un compromís formatiu a nivell de societat. Utilitzem l'esport per fer créixer aquestes personatges que un dia tenen 7 anys, 8 anys, 10 anys i després ja tenen 15 i 20,
però els hem educat en agafar objectius, en ser esportistes i en ser millors persones a la fons.
I que important que és això que ens expliques, Albert, i tant. I, per últim, comentaves, les condicions meteorològiques són bàsiques per aquest esport, per la navegació, per fer vella. Et volia preguntar com tenim el mar aquests dies, que hi ha aquest temporal, aquest Harry, aquesta llevantada, hem rebut les alertes als mòbils a la zona del Maresme, que no ens acostem al mar. Aquests dies navegar res, eh?
Sí, correcte. El dissabte, Protecció Civil ens va tancar, per exemple, a la Bocana, a Can Brins, i no ens deixava sortir, diumenge sí, i estem una miqueta ja al mar més pla. Sí que és veritat que ara tot el mar del Llevant, des de Tunísia, ja entra allà el Llevant, llavors arrasa tot el Mediterrani i ens arriba a les costes catalanes. El mar del Llevant, doncs, bueno, aixeca bastanta onada. Ara no és el més recomanable, però sí que moltes persones...
Quan diuen no us apropeu a la platja, el que fan és agafar el mòbil i apropar-se a la platja per anar a fer fotos. Però sempre és recomanable seguir les instruccions de protecció civil perquè al final el mar sempre hi ha que tindre-li amor i respecte. I tant, no por però sí respecte. Correcte.
Doncs vinga, que no sigui res aquest temporal, que aviat passi i que es pugui tornar a navegar, que puguem tornar a acostar-nos al mar. I tant, ja que el cap de setmana. I tant. Però entendrem l'activitat i entendrem també amb la gent d'Escoleta, que s'està preparant per fer regatetes i a disfrutar d'ells.
i ensenyar amb diferents condicions de vent a navegar. Perfecte, doncs serà un nou cap de setmana amb més activitat de vela. Que no pari l'esport, que no pari la vela. Gràcies, Albert, per haver-vos atès aquesta estona i seguirem parlant segur en alguna altra ocasió. Moltes gràcies, bona tarda. I tant, a vosaltres. Adéu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Recte final de la Randa Mar d'aquest dilluns 19 de gener i ara anem a parlar de les indústries perquè cada cop moltes utilitzen més de salinitzadores per produir l'aigua que necessiten. Des de la Universitat Politècnica de Catalunya han engegat el projecte Magna per recuperar matèries que deixen quan s'utilitzen. Ho volem entendre millor parlant amb una de les investigadores, Tamara León. Molt bona tarda.
Hola, ¿qué tal? Buenas tardes. ¿Cómo estás? Tamara, primero de todo, explícanos un poquito en qué consiste este proyecto Magna exactamente. Bueno, sí, mira, comienzo por el nombre, que va a dar una idea bastante grande. Magna viene de magnesio y el NA de sodio.
El proyecto Magna es un estudio que vamos a realizar en un estudio piloto en aguas industriales de Tarragona, en Aitaza. Vamos a mirar cuál es la posibilidad de utilizar el agua de mar para producir magnesio y sodio.
Y aquí me adelanto un poco que el magnesio es uno de los elementos categorizados por la Unión Europea como crítico, porque su presencia en territorio europeo es mínimo. Entonces nos hace depender muchísimo de terceros países y de que la geopolítica juegue a nuestro favor y alguien no bloquee el paso.
Así que el proyecto quiere obtener del agua de mar, específicamente después de desalinizar el agua de mar, magnesio y sodio, que son estos elementos valiosos que se encuentran en el agua de mar, pero necesitan tecnología específica para obtenerla. Por lo tanto, la intención es llevar a cabo todo este proyecto con el agua de mar como protagonista.
Sí, sí, estamos por montar este año una planta piloto en las instalaciones de Tarragona, así que tomaremos directamente el agua de mar del canal del Mediterráneo y el objetivo será producir hidróxido de magnesio, el magnesio que he mencionado, y la sal de mesa, la sal que todos conocemos. Todo esto está relacionado con las desalinizadoras.
Sí, mira, porque para llegar a tener magnesio y cloro de sodio puro, tienes que desalinizar el agua. Entonces imagina tú que comienza con el agua de mar, que tiene sal, agua, minerales. Entonces primero la desaliniza. En términos generales es pasar el agua por filtros muy específicos y con alta presión.
quitas la sal del agua y de esa corriente que ya tiene mucha concentración de sales porque le has quitado todo el agua, de ahí vamos a recuperar el magnesio y la sal. Esta corriente que tiene mucha concentración se llama salmuera. Y generalmente, ¿sabes? Como en la...
industrias desalinizadoras, la salmuera siempre es un problema, porque tú desalinizas y viene la pregunta, ¿y ahora qué hago con esta corriente que tiene 300 veces más sal que la que tiene el lago del mar? ¿La tiro de vuelta al mar?
contaminó el mar, ¿sabes? Como el afecto al ecosistema marino si tiro de vuelta algo muy concentrado al agua del mar normal. Así que también tiene este objetivo el proyecto de dar soluciones a qué hacer con esta corriente concentrada que siempre se produce cuando desalinizas, que son las almueras.
Sí, esto te iba a preguntar qué son exactamente. Es esta corriente que de alguna manera hasta el momento prácticamente no se utiliza para nada.
No, de hecho son un desecho, como te lo digo. Y precisamente geográficamente en toda la costa del Mediterráneo es un problema gordo porque ¿qué haces cuando entra agua de mar? Vamos a pensar que es una cajita. Entra agua de mar y obtienes agua potable por un lado y por el otro lado todos esos minerales y sal que se concentran del otro lado. Entonces es una solución súper salina.
Una salmuera, de ahí viene la palabra, que está altamente concentrada en sal y es un desecho, es un efluente. ¿Y de esto es donde se extrae de alguna manera el magnesio y el sodio?
Sí, extraeremos el magnesio y el sodio de ahí. Y también si lo ves como económicamente, tiene mucha proyección. Es también un proyecto que tiene mucha ambición de luego ser escalado a una escala industrial y que también se puede obtener mucho rédito económico de ahí.
Hasta ahora con esto no se hace prácticamente nada, no se utiliza cuando están en funcionamiento las desalinizadoras. No, realmente las almueras siguen siendo un influente que vuelve a los cuerpos de agua, generalmente al mar, lo que tratan de hacer un poco para...
Tratar de mitigar el impacto que puede tener es enviarlos por tuberías mar adentro, no hacerlo tanto en la costa, pero generalmente vuelve al mar. Hasta cierto punto es contaminante, ¿no? Sí, bueno, no lo llamaría contaminante, pero sí altera el ecosistema marino.
Realmente. Vale. O sea, el proyecto en sí sería como reutilizar, hablar de la economía circular que muchas veces hablamos. Sí, sí. Este es un claro caso de lo que hace la economía circular. El efluente, el desecho que aquí vuelve a entrar a un proceso productivo es la salmuera. Esta salmuera que es
un desecho de la desalinización, ahora le das valor y vamos a producir magnesio y cloro de sodio, que es el magnesio y sodio que he comenzado diciendo. El principal objetivo de todo esto, además de reutilizar una cosa que ya se produce de por sí para generar energía, es reducir la dependencia que se tiene con los mercados de Europa, ¿no?
Sí, por supuesto. Piensa tú que la mayor parte del magnesio viene de China. Casi el 90% del magnesio que alimenta Europa viene de China. Y en cualquier caso geopolítico que ya pasó con los eventos de los últimos años, un bloqueo deja al magnesio fuera del juego.
El magnesio es muy importante en la industria alimenticia, en la industria del papel, en la industria de fertilizantes, así que se vuelve estratégico. Por eso te he dicho antes que la Unión Europea tiene un listado de materias primas que son críticas porque son dependientes de la industria pero no se encuentran en el territorio europeo y entre ellas está el magnesio.
¿Se podría producir mucho magnesio? ¿Hay tanta cantidad de desalinizadoras para producir magnesio aquí en la zona? Bueno, no podríamos llegar a cubrir el 100% de la demanda, pero tal vez un 10% de ella sí que la podrías cubrir con las desalinizadoras que tenemos actualmente en funcionamiento.
Al principio lo decíamos, actualmente las desalinizadoras que hay en funcionamiento son sobre todo de empresas por autoproducción, ¿no? Sí, sí, sí. Aunque tenemos algunas que responden a consumo doméstico, ¿no? Por ejemplo, tenemos el Prat, en el Llobregat.
pero la mayor parte sigue siendo para consumo industrial. De hecho, en nuestro caso de estudio con las aguas industriales de Tarragona, el agua desalinizada quiere proveer de agua a las industrias que están en el puerto de Tarragona. Así que sigue siendo privada. Entiendo que esto irá más y más teniendo en cuenta todo el tema del medioambiente.
Sí, sí, es de mucho interés, por eso el financiamiento que tiene el proyecto viene del EIT Raw Materials, que es una parte importante para...
la financiación de investigación de la Unión Europea, porque es un tema importante, porque es un tema que busca quitar la dependencia de terceros países en materias críticas y además promover la economía circular, hacer que este desecho que sea la sal muera, no regrese a los océanos, no regrese a lagos,
sino que se vuelva el inicio de un proceso productivo. A España, ¿las almoreas han ido creciendo estos últimos años? Sí, mucho más en Cataluña. Con todo el estrés hídrico que tuvimos años pasados, se ha puesto mucho más foco, mucho más dinero, mucho más inversión en la desalinización.
Sobre todo en el PRAD, que el PRAD sigue creciendo, la desarrolladora del PRAD. Lo has comentado, ¿lo empezaréis a trabajar aquí en Tarragona? No sé cuándo lo tenéis previsto empezar a trabajar, cuándo empezará toda esta instalación y cuáles son los tempos.
Sí, mira, este año estamos dedicados al cierre del diseño y a montar la planta física. Así que si todos los tiempos transcurre bien, para las Navidades tendremos el piloto ya, la planta piloto ya en Tarragona. Para estas Navidades que vienen, o sea, para el diciembre del 2026. Para el diciembre del 2026 tendremos el piloto y el 27 lo...
Lo pondremos en funcionamiento, haremos estudios, pero siempre estamos pensando que esta idea se puede volver grande. Esto te iba a decir, la idea supongo que es que se replique, que se haga en otros puntos. Sí, sí, que se replique, que se haga grande, que sean toneladas de metros cúbicos de agua de mar y promovamos la economía circular.
Pues lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias, Tamara, por atendernos esta tarde aquí en Arnamar. Encantada. Y si hablamos después de un año, pues te daré el catch-up de cómo va. Esperemos que esto pueda pasar. Muchas gracias, Tamara. Gracias a ti. Buenas tardes.
Cançons a dins del pit, a pau al món, que un dia era crits, canto runes amb veus rebel, no vull merders caient del cel. Cadallà!
Sense disfreses i sense demanar permís, aquest món també és casa meva. I si et veig, ja no tinc por.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dilluns 19 de gener del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vull recordar el despertar, en el plou vaig aprendre a ser, em vaig salvar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El programa Revival de l'Albert Malla.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Rolla a l'escola de formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Bona tarda, són les 6.00.
Els parla Laura Casas. Tarragona es mostra consternada davant la tragèdia ferroviària d'Adamuz. L'accident registra ja 39 víctimes mortals i a desenes encara de persones ferides. L'Ajuntament ha convocat un minut de silenci aquest migdia davant el Palau Municipal per expressar el seu suport i solidaritat amb les víctimes, així com familiars i totes les persones afectades. L'alcalde Rubén Vinyuales lamenta els fets, diu que són molt greus...
i demana que el succés s'investigui a fons per esclarir-ne les causes. I sobretot això, que amb tot allò que es pugui ajudar a ser-hi i avui, per desgràcia, poca cosa més que lamentar aquest accident horrorós i que es busquin els motius. Ara la comissió ha de...
La d'entrar és una comissió independent d'experts, la que entra a valorar, però no deixa de ser molt estrany, una recta, una maquinària nova, etc.
I ara, sincerament, això ara és del de menys. Ara és només donar aquest escalf des de Tarragona i, si podem ajudar en alguna cosa, sigui la que sigui, que continuï amb nosaltres. La comunitat andalusa de Tarragona viu moments d'ús incerts. La presidenta de la Casa d'Andalusia, Txaro García, diu que es tracta d'un fet tràgic i del trot desastrós.
Esto es una cosa que no se está abrumando porque las noticias que van llegando constantemente son abrumadoras y bueno, yo creo que todos desde ayer estábamos pegados a esa pantalla viendo estos trenes y cuando tú has hecho ese recorrido muchísimas veces y haces ese viaje varias veces al año, la verdad es que es un desastre y una pena muy grande para nosotros.
para todos los que han fallecido y dar mucho ánimo a las familias y a los heridos. Més coses. Els pescadors tarragonins han deixat amarrades totes les embarcacions aquest dilluns amb motiu de la vaga convocada al sector. Protesten en contra de la normativa europea que els suposa incrementar la burocràcia i que augmenta el control sobre l'activitat. Jaume Sants, vicepresident de la confraria de pescadors de Tarragona, diu que estan ofegats i estressats.
Estem en aquestes normatives europees noves d'ara, aquesta última que ha sortit, i no estem gens d'acord. A part que és impossible l'aplicació, aquesta norma de passar el peix a la mar i comunicar quatre hores abans que baixem per a terra, no es pot aplicar, que estem ofegats.
A part d'ofegats, estem estressats de tot això. Si es posaran multes, si no se'n posaran, si podem pesar-los, si no podem pesar-los, que és carany una cosa nova, arribarà un moment que podem sortir a la mar. Al migdia han dut a terme un acte de protesta al barri del Serrallo. I la Diputació rep 10 propostes per remodelar l'antiga seu de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tàrrec.