L'estiu d'aquest 2025 podem dir que ha sigut càlid.
Ja durant el mes de juny les temperatures van superar els 30 graus la majoria dels dies.
La primera quinzena de juliol va ser especialment càlida, donant un respire una miqueta a la segona,
però la calor va tornar a apretar durant l'agost.
De fet, hem entrat a la tardor climatològica, que se'n diu,
però algun dia les temperatures també s'han enfilat als 30 graus
i a moment sembla que aquesta setmana anem per aquest camí.
De tot això, en volem parlar amb en Javier Sigro,
investigador del Center for Climate Change de la Universitat Rovira i Virgili d'aquí de Tarragona.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
Podem dir que ha sigut un estiu dur.
Ha sigut un estiu dur.
Igual que l'anterior i el 2022, portem una bona ratxa d'estius bastant durs.
Ara ho dèiem, el juny pràcticament gairebé cada dia les temperatures arribaven als 30 o superaven els 30 graus.
Sí, no només això, teníem també unes nits molt xafagoses, molt difícils de dormir,
amb nits que no baixaven en molts casos dels 24 o 25 graus.
Sí, sí, són uns mesos cada vegada més que es nota aquesta pressió de la calor sobre el dia i sobre la nit.
No sé si hi ha dades ja de quants dies s'han superat els 30 graus aquest estiu o alguna cosa similar.
Bé, el servei meteorològic està acabant els butlletins meteorològics de l'estiu,
i ens donen aviat totes les xifres precesses, però són uns quants dies i a més amb temperatures molt elevades,
que no han arribat al màxim històric, però amb temperatures molt pel damunt del que és normal a la ciutat de Tarragona.
Perquè el màxim històric on estaria?
El màxim històric estaria entorn als 39, quasi 39 graus, vam arribar algun dia a prop de 38,
hem tingut temperatures molt elevades.
Hem arribat a 38 aquest estiu, sí que hem arribat seguríssim, seguríssim.
I a més la xafugó, perquè ja no és només la calor, sinó la xafugó que acompanya aquesta calor aquí a Tarragona.
Clar, realment el complicat a la ciutat de Tarragona i a tota la costa en general és la xafugó,
aquesta combinació de calor i humitat, que significa que podem estar a 30-32 graus,
que potser és una calor que a l'interior és suportable, amb humitats del 20%,
però amb humitats del 70-80%, com les que tenim per aquí, doncs la sensació de calor és com si estiguéssim a 45 graus o més.
A més, tenim el problema, com comentaves abans, que a tota la costa en general a les nits no refresca,
i per tant són nits que se'ls diu tropicals.
Sí, és un fenomen molt lligat a la temperatura del mar.
També, és a dir, d'alguna manera a l'estiu, si a la costa refresca per les nits,
és perquè la temperatura del mar està més fresca que la temperatura de l'aire.
que conforme va pujant la temperatura de l'aigua de mar, aquesta capacitat del mar de refresca a les nits va baixant.
Hem perdut capacitat aquests últims anys?
Sí, per descomptat.
Pensa que portem pràcticament en els darrers 40 anys la temperatura del Mediterrani,
les aigües superficials, ha pujat més de 2 graus.
I això és una pujada molt important.
De fet, sortien dades ahir que això, que la temperatura del mar aquí a Tarragona
havia estat gairebé tot l'estiu, 2 graus per sobre la seva mitjana habitual.
Sí, hem tingut anomalies de 2 graus de mitjana,
en alguns moments puntuals s'ha enfilat a 3-4 graus pel damunt del que seria normal.
Tot això, al final, el que ens està indicant és que tota aquesta calor, diguéssim,
que s'obre del canvi climàtic, aquesta calor que s'acumula en el sistema
degut al canvi climàtic, doncs, al final, el que fa és acumular-se en l'aigua marina
que actua una mica com el reservori de calor.
I, per tant, les temperatures poc a poc van pujant.
Ara ho comentàvem, abans de començar l'entrevista,
que aquests dies l'aigua del mar ha baixat, però tu em deies ve un setembre càlid.
El que queda de setembre ve bastant càlid.
Per tant, aquesta baixada de temperatura de l'aigua del mar
tornarà a pujar, d'alguna manera?
O tornarà a pujar, o no baixarà com hauria de baixar.
Des de l'hora, els darrers dies, per exemple,
això depèn molt, evidentment, de si fa vent o no fa vent,
si tenim més insolació o menys,
però ara mateix la temperatura està una mica pel damunt
del que estava fa 3 o 4 dies,
amb les oscil·lacions típiques o normals
d'aquesta variabilitat diària de la temperatura.
Però sí que és cert que les previsions el que ens donen
és, bueno, que tenim com a mínim una setmana,
segurament dues setmanes encara, d'estiu,
de sensació d'estiu, d'estiu fort,
i que, per tant, tindrem temperatures
que les previsions donen d'entorn a 30 graus
a la ciutat de Tarrona,
que són temperatures de ple estiu,
i, per tant, difícilment la temperatura de l'aigua del mar
tampoc baixa.
No sé si aquest fet és la tormenta perfecta,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè de cara a l'octubre, novembre,
quan les temperatures baixin,
no estiguem a 30 graus,
hi hagi algun episodi de tormentes importants.
Bé, fixa't-hi que l'últim episodi de tormentes
que hem tingut, les últimes,
s'han activat avisos bastant intensos de perill
a les comarques de Tarraona,
avis vermell, avis taronja,
una mica relacionat, precisament,
amb aquesta temperatura de l'aigua de mar,
amb aquesta capacitat de suministrar calor
a les tormentes i humitat,
i, per tant, de fer-les més intenses.
Bé, portem-hi uns anys
en un Mediterrani amb onades de calor,
amb temperatures de l'aigua de mar molt elevades,
que, quan es dona la combinació
amb situacions atmosfèriques que es cofavoreixen,
com les danes, gotes fredes, etcètera,
doncs se produeix,
se pot produir un efecte de realimentació.
Llavors podem tindre fenòmens
d'aquest tipus que són normals,
a l'octubre, al novembre,
però intensificats.
Una mica com el que vam tindre a València
l'any passat, per exemple.
Sí, com va ser València,
vull dir, al final,
aquestes calors és el que propicien.
Bé, per exemple,
la dana de València,
si no haguéssim tingut
aquest calentament del canvi climàtic,
doncs hauria sigut segurament
un 20% menys intensa, no?
I aquest 20%,
és un llibre important.
És un llibre important.
En aquest sentit,
estem,
tot i això,
hem tingut alguns dies,
la primera quinzena juliol
va ser molt dura,
però la segona quinzena
va refrescar una mica.
Hem tingut alguns dies de respir,
podem dir.
Bé,
això és propi de la variabilitat meteorològica
i la variabilitat climàtica,
és a dir,
tenim moments
en els que
les temperatures
estan pel damunt del normal,
també hem de tindre
moments
en què les temperatures
estan per sota.
Però aquí,
en conjunt,
el que hem de mirar
és la tendència,
és a dir,
com va evolucionant tot
en conjunt
i el que ens indiquen
tots els indicadors
de temperatura del mar,
de temperatura de l'aire,
és que les temperatures,
en les darreres dècades,
com a mínim,
han experimentat
una pujada important.
S'ha calentat
la temperatura de l'aire
i s'està calentant
també el mar.
Fem referència
a les darreres dècades
des que es tenen registres.
Sí,
evidentment.
Per exemple,
el Servei Europeu
Ambiental,
Copèrnicos,
Vigil·lència Meteorològica,
ens diu
que aquí,
al Mediterrani,
les temperatures
en els darrers 40 anys
s'han incrementat
això,
pràcticament
dos graus.
A nivell atmosfèric,
doncs també
estem patint
un increment
de les temperatures
que s'ho repassen
als dos graus i mig
des dels anys 50.
Bueno,
diguéssim
que tenim un acoplament
entre el que és
l'atmosfera
i el mar,
el Mediterrani en aquest cas,
en el que
una mica pel damunt
l'atmosfera
perquè se calenta
més ràpid,
etcètera,
però el mar
la va seguint
i recordem
que calentar
l'aigua de mar
costa més
però també
costa més
refredar-la.
Una vegada
s'ha calentat
és molt difícil
fer invertir
la tendència
del comportament
de la temperatura
del mar.
Té sentit
actualment
parlar
d'onades
de calor
perquè aquest estiu
hem parlat
molt d'onades
de calor
però clar,
ara fem referència
abans
quan es parlava
d'onades de calor
eren dos o tres dies,
ara hem fet referència
i hi ha hagut
onades de calor
que s'han allargat
fins i tot
deu dies.
Clar,
aquí
hem de diferenciar
el que són
temperatures
pel damunt
de la normal,
que pot ser un dia
molt càlid
o dos dies
molt càlid,
a el que és
una onada
de calor.
Una onada
de calor
té una definició
concreta
pels serveis meteorològics,
en aquest cas
de Catalunya
i d'Espanya,
que són
almenys
tres dies consecutius
que se sobrepassi
el percentil 90
la temperatura,
és a dir,
que necessites
com a mínim
tres dies
de calor
molt intensa
perquè oficialment
sigui una onada
de calor,
si no,
no és una onada
de calor.
Aquest mes d'agost
vam tenir,
abans teníem
onades de calor
de tres dies,
quatre dies,
cinc dies,
aquesta mateixa
darrera
que vam tindre
a l'agost
va durar
15 dies
pràcticament,
de 11,
12,
depèn dels llocs,
fins a 15 dies.
Estem parlant
d'onades de calor
que tenen
una persistència
molt gran,
per tant,
diguéssim,
són intenses
però és que a més
duren molt
i això
va desgastant
evidentment
els ecosistemes,
la societat
i a nosaltres mateixos.
Per això ho pregunto
si té sentit,
si té sentit
tenir una denominació
o assumir ja
com a societat
que la temperatura
ha canviat
i que
tindrem dies així
de calorosos
durant l'estiu.
Bé,
hem d'assumir
que tindrem dies
calorosos
però és important
avisar
de quan hi ha dies
especialment,
aquest tipus d'events
especialment intensos.
per què?
Perquè suposen
un risc
per la salut
important
i doncs
la gent s'ha de preparar
de saber
quines activitats
pots fer
i no pots fer
aquests dies
perquè sí,
fa calor
però és que fa
calor que arriba
a ser perillosa
en aquestes cases
i per tant
és important
avisar-ho.
A qui vull arribar jo?
És una calor
que al final
nosaltres
d'aquí
no ens podem queixar
perquè estem
amb l'aire posat,
no l'estem patint
però hi ha moltes persones
que això
no ho poden fer
vull dir
és una calor
que d'alguna forma
ens haurem d'acabar adaptant
o haurem de crear
llocs
on no passem
aquesta calor
tan extrema
perquè ens afecta
la salut.
Sí,
realment
estem poc preparats
per aguantar
aquestes calorades
a l'estiu.
Tenim aire acondicionat
si se marxa la llum
no hi ha aire acondicionat
però
necessitem
ombres
necessitem
arbres
a la ciutat
i necessitem
espais
on la gent
pugui refrescar-se
que
se parla molt
de refugis climàtics
per exemple
però
moltes vegades
quan hi ha
les onades
de calorfortes
especialment
a l'agost
no se troba
que la major part
dels refugis climàtics
estan tancats
a no ser que siguin
centres comercials
o així
tot això
se li ha de fer
una pensada
hem de pensar
si quan fem
reformes
dels carrers
cal tallar
tots els arbres
o no cal tallar
tots els arbres
necessitem
una coberta
verda
que esmorteixi
la radiació solar
o tendals
als carrers
hem d'anar mirant
quines són les mesures
que millor
se poden adaptar
a la nostra ciutat
això t'anava
a preguntar
les ciutats
s'hauran d'adaptar
haurem de crear
espais més verds
amb més arbres
d'alguna manera
haurem de deixar
enrere
carrers
que no tenen
pràcticament
cap arbre
i que a les 3 de la tarda
i que un bat
de sol
increïble
i que per allí
amb aquestes onades
de calor
l'únic que pot passar
quan hi passegis
és que et doni
un cop de calor
exactament
és a dir
pel tipus
de clima
que tenim
i cap a on
està
el nostre clima
el tindre
espais
podríem dir
espais durs
sense ombres
de ciment
és precisament
el que no necessitem
necessitem espais
que siguin
el més
confortables
possibles
a nivell
d'ombra
i de sensació
de calor
i a la biodiversitat
com afecta això
perquè estem parlant
aquí d'arbres
estem parlant
de biodiversitat
però al final
també ho pateixen
aquesta calor
i aquesta xafogor
sí, evidentment
ara estem parlant
d'arbres a la ciutat
això entra dintre
el que és la jardineria
sempre fiquen
les espècies
que consideren
més adequades
etcètera
però a nivell
dels nostres camps
i els nostres boscos
i dels nostres mars
doncs
tots els organismes
que hi viuen
ja siguin plantes
o animals
pateixen
aquesta calor
en el cas
de les zones
continentals
o les zones
de terra
tenim
les sequeres
que condicionen
i les onades
de calor
que condicionen
molt
el funcionament
de plantes
i animals
però en el cas
del mar
tenim onades
de calor
i a més
onades de calor
que duren
mesos o anys
també intenses
molt intenses
i aquestes onades
de calor
tenen implicacions
en les corrents
tenen implicacions
en la salinitat
en la temperatura
a les diferents
capes del mar
no només
en la superficial
i tot això
interfereix molt
en els tipus
d'espècies
que poden viure
que es poden reproduir
en les nostres aigües
i per això
estem veient
uns canvis
importants
en el tipus
d'espècies
que apareixen
a les nostres aigües
estàvem parlant
del dragonet blau
aquests que comencen
a aparèixer
per tot el Mediterrani
en parlàvem abans
doncs això
és una espècie tropical
doncs que està
començant a arribar
a un espai
on abans
pràcticament
no arribava mai
o les tórtugues
que venen
a nidificar
cada any
i que cada any
hi ha més tórtugues
que nidifiquen
és la mateixa
casuística
exactament
com hem de plantejar-nos
aquest setembre
queden
tres setmanes
dues setmanes i mitja
de setembre
aproximadament
serà un setembre calorós
o començarem a veure
la tardor
jo crec que la tardor
de moment
no la veurem
no es presentarà
de moment tenim
una
segurament
dues setmanes
com a mínim
de calor
tot indica
que tindrem
una santa tecla
no remullada
segurament
i amb bastanta calor
està bé
no tenir una santa tecla
remullada
aquí a Tarragona
és una anomalia
però es podria produir
cada any
ens remullem
una miqueta
però és possible
que ens haguem
de remullar
per la calor
fantàstic
i l'hivern
com pinta
tindrem fred?
tindrem fred
evidentment
perquè estem
tendim a tenir
l'hivern passat
sí que va ser bastant
va haver dies
amb fred
però hi ha hagut
hiverns
que han sigut
càlids
per dir-ho
d'alguna manera
no 30 graus
però
els darrers hiverns
hem tingut
mesos
amb temperatures
molt pel damunt
del normal
hi ha monades
de fred
també
que han durat
els dies que han durat
i han fet baixar
les temperatures
la dinàmica
segurament
continuarà
siguent la mateixa
faltant
les previsions
a 4 o 5 mesos
però
tot indica
que segurament
tindrem
uns mesos
pel damunt
almenys
fins al Nadal
les temperatures
segurament
continuaran pel damunt
del que seria
normal
i haurem de veure
com evolucionen
les precipitacions
que al final
està molt lligat
a aquestes situacions
de
que tinguem
entrades de llevantada
tinguem
aire fred
en alçada
o no tinguem
o què passarà
doncs n'estarem pendents
moltes gràcies
Javier Sigro
investigador
del Centre
for Climate Change
de la Universitat
Rovira i Virgili
per estar un cop més
aquí amb nosaltres
gràcies a vosaltres