Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 27 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Sabrem de què va el projecte d'Orna. Navegarem amb una persona que ha competit a un mundial de vela i ens explicarà com s'ho fa.
Compatirem el rally Dakar anant fins al delta de l'Ebre i acabarem el programa d'avui parlant del canvi climàtic i dels castells. Estarem aquí fins a les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randa Mar sorti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, què tal? Molt bé, aquí a la ràdio.
La Núria Cartanyà, que marxa. Sí, que m'ha donat un petonarro. Exacte. Aquí a la ràdio, una setmana més. Sí. Home, ja queda poquet, almenys, per Sant Paganini.
Ah, sí, bueno, per cobrar. Aquí és, almenys, mira, la il·lusió, perquè no hi ha més festes, no? Perquè Carnaval no és festa, no? No, els col·les tenen festa, nosaltres, malauradament... I si ens disfraixem? Tu creus que ens donaríem festa? Tampoc. Tampoc? Tampoc. Home, em deus quedar una espurneta d'alguna cosa? A veure, fins a Setmana Santa queda molt. Jo em disfraixaré... Ja sé que en guany s'ha avançat. Sí? Sí. Sí.
Vinga, jo de tabla de surf. Fantàstic. Amb panxa. Fantàstic. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda, companyes bé, molt bé, de dimarts. Ara seguim l'òfil del que dieu de carnaval. Jo m'agafo, no sé, estava pensant en els marins, però potser de sireneta, no?
També, també, l'Ariel. M'agrada, no sé. Així, directament. Tu has dit de Tauró, estava pensant en Lodofí, però... No, l'Ariel no, la Sireneta Cel, al final... Fantàstic, agafant la teva personalitat. Anem a saludar en Sergi Corral, d'ells de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé. Aviam, si s'ha de disfressar, ja sabeu que a mi em costa això de disfressar-me, però si s'ha de disfressar coses de mar, jo què sé, coses xungues, de garota, d'escorpa, coses que punxen... De garota, sí, és superfàcil disfressar-se de garota. Home, et fots una bola pel cap, una bola en punxes, i vas donant cops de cap, vas donant d'allò a la gent, i ja ho veuràs, ja ho veuràs. Quin pel·ligro que ets, no, Sergi?
Home, és la meva cavall de troia. No volíeu carnaval? Doncs apa, dale. Home, però amb el romàntic ens havia quedat fins ara. Ens ha encantat la teva proposta. Anem a saludar la Carla de la Nuça des del Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs heu dit la paraula màgica, que és carnaval, i a mi ja m'han agafat papallones a la panxa, que aquí a Vilanova ja sabeu que ens ho prenem bastant en sèrio. Sí, sí, a Vilanova us ho preneu molt en sèrio. Això del carnaval tindrem dies i dies de festa. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda, bé, bé, bé, també rumiant disfresses així marineres, no sé si ha de donar una mica una volta això. Aquí al Maresme, bé, també n'anem fent de carnavals, no tenim la falera col·lectiva que tenen cap a la zona del Garraf, que ara ens deia...
deia la Carla. Tampoc tenim la tradició aquesta tan gran de la Costa Brava, d'aquestes rules tan grans. Sí que en tenim alguna, eh?, l'Almaresme d'important, que se celebra la setmana després de Carnaval. Bé, ja n'anirem parlant, però sí, aquí al Maresme també ens disfressem del que podem. Anem fent. Anirem fent. Veurem de què ens disfressem. Ja ho anirem desvetllant aquestes setmanes, però ara, de moment, anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que el nou vaixell del Museu de la Pesca de Palamós es dirà a Ulamar. El catamarà s'està construint a Càdiz i s'espera que entri en servei. Perdoneu que hi ha hagut un traspàs aquí.
Crec que no és la notícia d'avui. Anem a llegir la notícia correcta. Sergi Corral, ara la tenim aquí en comú. L'escala reclama posar fil a l'agulla per solucionar el retrocés de les platges d'Empúries. Demanarà al Congrés dels Diputats que es faci un estudi tècnic i que es destinin fons públics a la reparació dels danys. Sergi.
Doncs sí, Marina, els efectes de la llevantada podríem dir que arriben a l'àmbit polític, un cop s'ha pogut fer el balanç dels desperfectes a les plagues del poble d'aquí a l'Escala. En aquest cas, en Comú l'Escala visita les plagues d'Empúries, acompanyat de Vivian Ogú, diputada al Congrés dels Diputats pels Comuns. En la visita dels representants locals i estatals d'En Comú...
han posat sobre la taula les preocupacions per les conseqüències d'uns episodis meteorològics cada cop més potents a causa de la crisi climàtica. En aquest sentit, han reclamat una línia d'ajuts i finançament per fer-hi front a la recuperació del litoral i també estudis tècnics per poder resoldre d'on ve la pèrdua de sorra dels ecosistemes donars al Golf de Roses. Escoltem a Vivian Ogú, diputada al Congrés dels Diputats pel En Comú.
Nosaltres ara primer el que farem serà demanar al Ministeri de Transició Ecològica que obri un fons per ajudar els municipis afectats per la llevantada de poder fer-se càrrec dels desperfectes i també veure com prevenir les conseqüències més adverses que es puguin generar. I alhora també hem estat visitant les platges aquí a Empúries i veiem que per un costat hi ha un retrocés i que fins i tot hi ha una platja que ha desaparegut.
En Comú portarà al Congrés dels Diputats aquestes demandes i alhora també reclama un estudi per saber si l'espigó d'Empúries construït l'any 1992 està al darrere d'aquest canvi de dinàmica litoral. Ens ho explicava Albert Pons, regidor d'En Comú l'Escala. En paral·lel, sabem que el sistema donat de les platges d'Empúries està en retrocés.
i sabem que una de les possibilitats per a aquesta situació és l'espigó que es va construir l'any 92. Llavors també ens agradaria traslladar la possibilitat d'estudiar si realment està afectant la regeneració de sediments d'aquestes platges i si fos així, plantejar una línia d'actuacions per intentar que el sistema natural de regeneració de sorres de les platges d'Empúries es restituïs.
Les plages del Portitzó, les Moscleres i Sant Martí han estat les més afectades per les dues últimes llevantades. S'ha perdut gran part de la sorra i les esculleres i els murs de protecció han quedat molt exposats a l'embat de les esbotzades. Calonja i Sant Antoni tanca provisionalment un tram de camí de ronda com a conseqüència del temporal de Sant Sebastià.
Doncs sí, Marina, més conseqüències d'aquests temporals. Es tracta en concret del segment que va des de Cala, Sestorretes, fins a la de Cap Roig, els danys causats pel foronatge del temporal, amb el més considerablement la infraestructura que facilitava el pas a les persones per aquest tall de costa.
Mentre aquest pas no es pugui reestablir, l'Ajuntament de Calonx i Sant Antoni demana molta precaució i seguir les indicacions de seguretat establertes. Ara, fa una setmana, el temporal de Sant Sebastià també va deixar la seva petjada a la plaigia de Sant Antoni i al passeig marítim de la localitat.
Van saltar damunt de la plataforma de vianants per diversos punts i van omplir de sorra i pedres, una sorra que, per cert, ha marxat de la plaja en quantitats notables, especialment en aquells on recentment se n'havia portat des de la plaja Gran de Palamós. La gran quantitat de pluja, a més, va fer que les rieres arrosseguessin aigues avall, un volum molt important de residus vegetals, bona part dels quals han quedat dipositats a les plages.
Ara baixem fins al Delta de l'Ebre. El biòleg i coordinador dels Cents d'Ocells Hivernants a la província de Tarragona, Edu Gràcia, ha alertat que les poblacions d'ocells aquàtics al Delta de l'Ebre tornen a mostrar una davetllada significativa en guany cel.
Sí, Marina, tot i que encara no s'han publicat les dades definitives, Edu Gràcia, biòleg i coordinador dels Cents d'Ocells Hibernants a Tarragona, avança que les xifres confirmaran la tendència dels últims anys, amb una reducció mitjana del 3% anual des del 2009. No sé, s'està posant la cosa lletja, és a dir, com a valoració subjectiva de les dades fins ara. És a dir, el que veníem observant fins ara, que del 2009 fins ara hem vist que cada any de mitjana...
la població d'ocells aquàtics hivernants cau gairebé un 3%, aquest any probablement vindrà a confirmar-ho. Torno, hi ha més vernats, per exemple, és a dir, si mirem cas a cas, o hi ha més esplugabous, però en animals amb recursos tròfics o necessitats ecològiques molt específiques van caient, van caient i molt.
Els censos divernants tenen lloc cada gener i permeten obtenir una fotografia de les espècies d'ocells que passen l'hivern als aiguamolls, llacunes i zones humides del territori. Coordinats a escala autonòmica, estos recomptes són essencials per avaluar canvis ambientals, l'impacte del canvi climàtic o l'estat dels ecosistemes aquàtics.
Segons explica Gràcia, l'operatiu compta amb la implicació d'una quarantena de voluntaris a la província, que durant una desena de dies surten al camp, llibreta o comptador en mà, per enumerar un a un tots els exemplars observats. Al Delta, per la seva gran extensió, els equips es divideixen el territori, treballen de manera simultània i per espècies, per evitar dobles comptatges. Llavors, s'ha de diversificar, es fa d'una manera...
Molt coordinada, però no totes les espècies a la vegada. Perquè si realment fessin tota l'espècie a la vegada i intentessin escombrar tot el delta, com trigaríem diversos dies, el fet que es puguin moure, per exemple, ànecs de la tancada a l'encanyissada i fessis dobles puntatges o te'ls deixessis seria més probable. Llavors el que s'intenta és treballar per espècies.
Els resultats del cens provincial es traslladaran a la Generalitat a començaments de febrer, dins el marc del programa europeu d'ocells aquàtics hibernants. Les dades, un cop analitzades, es publicaran al web del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, on es podran consultar les tendències i xifres de cada localitat.
L'Olimpiada Escolar enceta l'activitat esportiva de la Candelera 2026 a l'Atmetlla de Mar.
L'ametlla de mar ja escalfa motors per a la festa major en honor a la Mare de Déu de la Candelera. Entre les propostes esportives trobem l'Olimpiada Escolar, que enguany arriba a la seva 22a edició plenament consolidada. L'Olimpiada Escolar s'ha convertit amb els anys en el primer esdeveniment de la Candelera, una activitat que combina esport i convivència i que implica la comunitat educativa del municipi.
El que va començar fa décades com una cursa popular pels carrers del poble ha evolucionat fins a esdevenir una autèntica jornada atlètica, integrada dins el calendari escolar i amb la participació de tots els alumnes de l'Escola Sant Jordi.
Prop de 600 nens i nenes, dels més petits fins als més grans, prendran part en aquesta Olimpiada que inclou quatre disciplines esportives, la marató, la cursa de velocitat, el salt de llargada i el llançament de pes. La marató continua sent la prova més emblemàtica i carregada de simbolisme, recordant els orígens d'esta iniciativa.
Una de les novetats destacades dels darrers anys és la incorporació de les categories més petites. Els infants més menuts també tenen el seu espai amb proves adaptades d'agilitat, coordinació i ritme pensades perquè puguin viure l'experiència de l'Olimpiada d'una manera lúdica i participativa, sense pressió competitiva. Sílvia Argento és coordinadora de l'Àrea Municipal d'Esports de la Metlla de Mar.
Al final, l'objectiu nostre des del principi de l'Olimpiada era que els nens i nenes que participaven al multisports coneguessin, a part dels esports que fan habitualment, que tinguessin coneixement de què era l'atletisme. Això ho hem portat a l'escola. L'escola també, conjuntament amb nosaltres, també treballa part de l'atletisme durant el curs.
Al final és sumar els nens a l'esport, que siguin coneixedors, que hi ha molta varietat de disciplines esportives i que coneixen l'atletisme com un dels esports bonics i amb els quals podem participar.
L'edició d'enguany tindrà lloc dimecres i dijous d'esta setmana amb les diferents categories repartides en dues jornades per facilitar el desenvolupament de les proves. El dijous, cap a la una del migdia, tindrà lloc l'entrega de trofeus i medalles, que posarà el punt final a dues jornades intenses i plenes d'emocions.
Baixem ara cap a les costes del Garraf. Els municipis que conformen el Penedès Marítim han publicat avui un comunicat conjunt on reclamen un servei de rodalies digne després de gairebé una setmana de caus al transport ferroviari Carles.
Bé, alcaldes, alcaldesses i presidents dels Consells Comarcals del Garraf i Baix Penedès, més concretament Covelles, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova, El Vendrell, Calafell i Cunit reclamen que es resolgui la situació de la xarxa viària a Catalunya. Després de constatar, diuen com s'ha fet visible la desinversió crònica i les deficiències a les línies de Rodalies. Així ens ho ha explicat en declaracions d'avui Joan Lluís Ruiz, alcalde de Vilanova.
Ja fa temps que venim reclamant aquestes millores en la mobilitat. Som una àrea, una segona corona metropolitana que tenim una pressió demogràfica important, que cada vegada som més els ciutadans i ciutadanes que venen a viure als nostres municipis i que molts d'ells necessiten desplaçar-se per treballar, per estudiar, per fer gestions, igual que els que vivim aquí, que necessitem desplaçar-nos pel motiu que sigui.
Ja portem massa temps amb aquestes deficiències i és evident que el que ha succeït aquests passat dies és del tot insostenible.
Els ajuntaments del Penedès Marítim reclamen un transport públic digne i que s'ofereixi un transport alternatiu adequat mentre no resolguin els problemes a Rodalies. També posen l'accent en les futures obres dels túnels del Garraf, que en breu comportaran reducció de convois a Rodalies i demanen que es garanteixi el reforç de transport alternatiu, així com insten a Renfe, a DIF, Govern català i a Estat que promoguin un pla de renovació integral del sistema ferroviari a Catalunya.
Volem una reunió amb els responsables del Departament de Territori per poder analitzar la situació actual i sobretot també les inversions futures. I especialment en els propers mesos hi ha una actuació important de millora als túnels del Garraf, que cal fer-ho, és una
una inversió que cal fer i que cal actualitzar i que cal adequar uns túnels que són molt precaris, i que en tot cas això comportarà també, evidentment, passos alternatius, això caldrà tenir molt clar quina és les solucions alternatives per poder minimitzar l'impacte d'aquestes obres.
La Universitat Politècnica de Catalunya impulsa dues trobades de kick-off per consolidar dos projectes d'alt impacte en tecnologia, intel·ligència artificial i observació dels ecosistemes marins amb lideratge del SARTI.
Doncs sí, Marina. Aquest dimecres 21 de gener es va celebrar a la Facultat de Nàutica de Barcelona la sessió inaugural del projecte I4C, amb l'objectiu de desenvolupar tecnologies avançades d'intel·ligència artificial i robòtica marina per a la monitorització, cartografia i restauració d'hàbitats submarins.
Dins del projecte, el grup de recerca del SARTI de la UPC lidera el subprojecte AIMON, centrat en el desenvolupament de capacitats de monitorització contínua basades en sistema d'intel·ligència artificial i en la integració d'aquestes capacitats en plataformes marines i sistemes d'observació que puguin generar informació de valor per al seguiment dels hàbitats marins.
L'altre projecte iniciat en aquesta mateixa reunió és l'SmartMe, una iniciativa que busca desplegar un observatori permanent i intel·ligent en aigües profundes per tal d'estudiar la recuperació dels ecosistemes marins al Mediterrani. El subprojecte SARTI i MENET serà el liderat pel SARTI a la UPC i serà l'encarregat de dissenyar i implantar la xarxa de comunicació i dades que interconnecta les plataformes submarines de l'Observatori OBSEDEP,
situat a 350 metres de profunditat entre Blanes i Palamós. Aquesta infraestructura intel·ligent permetrà la cooperació i la transmissió d'informació entre landers, boies, vehicles autònoms i sensors de forma sincronitzada, garantint un monitoratge ecològic continu i fiable dels ecosistemes profuns.
Anem ara cap a les costes del Maresme. Els vents que afecten el Maresme han canviat en els darrers anys i els episodis d'avantades no són com sempre cap al mateix sentit. Això augmenta el perill de caiguda d'arbres quan hi ha temporal, tal com ha passat aquesta setmana passada. Per això és important ara fer un repàs de tots els arbres urbans i de jardins per evitar futurs accidents, Oriol.
Doncs sí, anys enrere els vents forts al Maresme sempre eren en la mateixa direcció i els arbres ja hi naixien i creixien acostumats. Ara és diferent. El vent bufa en direccions ciclòniques i això fa que els arbres es descalcin i caiguin, sobretot si el terreny està xop. Ho comenta l'enginyer de forest Oriol Bassa.
El problema és que s'ha donat un còctel perillós, que consisteix en que plou molt,
l'estabilitat del sol i automàticament, malgrat que l'arbre pugui tenir arrels en bon estat, en molts casos no, després ve el vent i l'estorn va molt més fàcilment.
Aquest passat temporal harri ha provocat les dues coses, una ventada forta en un terreny ja col·lapsat d'aigua per pluges anteriors. Quan hi ha grans pluges, els arbres fan una gran rebrotada que pot ser un problema durant la propera sequera i acumular grans copes que pesin massa o facin de veu en futures ventades. Per tant, cal revisar l'arbrat viari i urbà i ara és el millor moment.
Quina tensió aguanten? Si aguanten, per exemple, vents de 100, de 150... És una bona idea repassar-ho. I el millor moment per repassar-ho són aquests dies.
Perquè aquests dies, per exemple, es poden veure esquerdes del terra. Si veus tu esquerdes del terra a la base de l'arbre, vol dir que l'estructura radicular no està aguantant l'arbre en perfectes condicions, i per tant té un risc important que pugui caure. Llavors, o bé et dediques a esporgar l'arbre i a reduir-li copa, reduir-li càrrega, o bé el que fas és, en alguns casos, tallar. Si és un arbre que no és monumental i que té poc valor, si veus que té molt de risc de caure, doncs treure-lo.
Pel que fa a les palmeres, el perill de caiguda encara és major, perquè les copes pesen entre 3 i 4 tones i les ventades les fan unejar fins a 3 metres per banda. Que una palmera es trenqui, segons Oriol Bassa, és difícil, però en cas que passés, la destrossa i els danys serien considerables allà on caigués.
2026 és l'any Gaudí. La capital del Maresme es reivindica com a punt iniciàtic de l'obra d'Antoni Gaudí i programa exposicions i activitats per allargar durant tot l'any l'efemèrida.
Sí, a Mataró és on va fer les primeres edificacions, la nova Casa Pagès, sobre la que s'ha trobat documentació, i l'actual nau Gaudí, de l'antiga obra mataronense, i també és on es va enamorar sense èxit recíproc de la mataronina Papeta Moreu. Mataró vol reivindicar el seu paper com a punt essencial de l'univers Gaudí. La ciutat serà una de les seus destacades de la commemoració nacional d'aquest any, Gaudí 2026, any que coincidirà amb actes històrics com la culminació de la Sagrada Família i la visita del Papa de Roma.
Aquest calendari simbòlic tindrà una especial repercussió a la capital del Maresme, que durant tot l'any desplegarà activitats culturals, divulgatives i patrimonials. La cita central de l'any serà l'exposició Gaudí, Pagès i l'Obrera, oberta del 27 de març al 17 de gener de l'any que ve. La mostra explicarà la construcció dels tres primers projectes de Gaudí, com dèiem, la Casa Pagès, la nau de Blanqueig i la digla de Latrines. Això va fer-ho en 1883 i posarà en relleu la figura de Salvador Pagès, líder de la cooperativa,
Obrera Mataronesa. Acabem el nostre repàs informatiu a la costa d'Aurada explicant que l'equip de govern insisteix que no es demanarà la declaració de municipi turístic ni la possibilitat d'ampliar els horaris comercials a cap zona de la ciutat. La consellera de Comerç de l'Ajuntament de Tarragona, Montse Adán,
recorda que actualment els establiments de fins a 400 metres quadrats ja poden obrir en diumenge durant tot l'any. Adan admet que un dels reptes és caminar cap a la desestacionalització, però sempre posant el ciutadà al centre. Explica més que qualsevol canvi en la línia de permetre que s'obrin més hores només afavoriria les grans superfícies quan la voluntat i l'objectiu sosté és cuidar el comerç local.
Però nosaltres no apostem per ampliar aquesta zona d'interès turístic o com a municipi turístic els 365 dies l'any. Pensem que el comerç de proximitat l'hem de cuidar, si no ens quedarem sense ell, perquè realment són uns valents que estan, com dèiem, a peu de que no cada dia, que tenen una competència ferotge amb altres models de comerços.
El cas és que a la part alta són pocs els locals que obren en diumenge, més enllà dels que venen souvenirs o que estan orientats al turisme. Antonio Gómez, de personal jolleria al carrer Major, admet que ells són els primers que volen conciliar i que volen ser petits. Obrir en diumenge comporta un canvi en la forma de compra, diu. I es fa una pregunta, quin comerç hi havia fa 15 anys a la part alta i quin queda d'en peus?
Si se ampliase la ciudad, el tema de la apertura de todo el año solo ayudaría o apoyaría a los grandes centros comerciales, cambiaría el uso de la gente joven en la forma de comprar el día de compra y eso iría en retrimiento del pequeño comercio seguro. Hay unas normas en este juego, hay unas normas y esas normas hay que cumplirlas.
Dies enrere, la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona va demanar públicament que els establiments comercials de la ciutat poguessin obrir en diumenge per atendre les necessitats dels creuaristes, una petició que ja va ser rebutjada pel consistori per altres agents com ara els sindicats.
I ara el que volem fer és saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mipérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació de molt de vent a gran part de la costa i atenció perquè al llarg d'aquestes immediates hores de dimarts aquest vent de garbí o de ponent s'ha de tornar a reforçar en molts indrets del litoral, sobretot
immediatament cap a la costa Brava el Garbi i ja aquest vespre i nit a la costa d'Aurada i Barcelonina el vent de Ponent o amb estrelat. Per tant, farà que hi hagi fort amaró a gran part de la costa i atenció perquè aquesta propera nit i matinada estarem parlant de Maragassa, onades fàcilment arribant als dos metres i mig, tres metres d'altura, especialment del barcelonès cap al nord. I és que hi haurà aquesta entrada de vents de sotoés o de Ponent més intens. En vista el dimecres...
Vents que continuaran bufant més aviat del tercer quadrant. En alguns moments girarà cap a sud, a la costa daurada, i sobretot al matí una mar molt esvalutada. Onades de dos, tres, quatre metres amb molta facilitat i ja mar endins. Situació gairebé de mar brava. Molta atenció. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Sílvia Delamo. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Avui sembla que hi ha tranquil·litat a les carreteres catalanes, també a la zona de Tarragona. Hi ha hagut molts problemes aquests dies i, per tant,
en aquests moments tenim un moment de treva. Però això sí, segueixen molts fons, s'estan fent obres. Per exemple, a la seta de Tarragona hi ha una canalització de fibra de la P7 a Vangallós i l'Hospitalet de l'Infant, a la C12 s'estan fent obres. Per tant, en aquests fons s'estiguin realitzant aquestes actuacions. Us demanem que circuleu amb molta cautela, tingueu en compte que la P7 a Gelida continua tallada parcialment, només un carril obert, a la zona de Gelida. Per tant,
pot ser que podeu prendre atenció si arribeu a la ciutat de Barcelona o per l'efecte tafaner i sobretot no baixeu la guàrdia en cap moment. Que tingueu molt bona tarda.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar. Les profunditats de l'actualitat.
Ara avui volem pujar al vaixell de l'associació Cetàcia per descobrir un dels seus nous projectes que ja han començat a tirar endavant. Es tracta d'un estudi que vol determinar els patrons de conducta dels dofins molars i les ous marines des d'ara i fins la posada en marxa de la futura piscifactoria del garraf Carles.
Doncs sí, l'Associació Cetàcea, amb seu ací gestir endavant el projecte d'Orna, una iniciativa que té com a objectiu descobrir les possibles interaccions del dofimular i daus marines amb la futura piscifactoria que s'ha de situar a la costa del Garraf. En parlem avui amb l'Oriol Giral, cap de recerca de l'Associació Cetàcea. Oriol, gràcies una vegada més per acompanyar-nos aquí a la Randa Mar. Hola, molt bon dia. Gràcies a vosaltres per convidar-nos. Gràcies.
Oriol, primer de tot, la meva pregunta és si ja heu pogut establir contacte amb aquests futurs propietaris d'aquesta piscifactoria que s'ha de situar aquí a les costes del Garrà. Doncs no, no hem establert contacte amb ells, la veritat. No teniu encara per això una data clara de quan ha de tirar endavant aquesta piscifactoria, per això? Segons el que havíem llegit, hauria de tirar endavant aquest 2026, però no sabem res més, tampoc.
El projecte comença abans que s'instal·li aquesta piscifactoria amb la voluntat d'analitzar una miqueta el patró d'aquests animals, sobretot abans que hi hagi aquest espai, i amb la voluntat de veure si hi ha un patró de canvi en aquestes espècies. Sí, exacte. Hem decidit començar el projecte abans de la instal·lació una miqueta per poder avaluar com és la situació abans que es produeixi la construcció de la piscifactoria,
com és la situació durant la construcció i com és la situació després de la construcció. Una miqueta per veure si realment hi ha algun impacte o no, n'hi ha cap. No sé si teniu alguna primera hipòtesi de com pot afectar, o de com això pot modificar aquests patrons de comportament a les espècies d'aquí del garraf.
Clar, és una cosa que s'ha de veure perquè diferents estudis que s'han fet al Mediterrani i en altres llocs han vist que els diferents tipus d'internacions tenen impactes o efectes diferents sobre les espècies marines.
Per exemple, a Itàlia s'ha vist que les construccions de piscifactories han afavorit, han fet que els dofins variaixin el seu comportament i aprenguessin a alimentar-se de les gàbies que hi havia a les piscifactories, per exemple. Llavors, s'ha de veure una miqueta quin és aquest impacte. Nosaltres no tenim una hipòtesi de partida perquè, com a TIC,
Hi ha estudis que marquen patrons molt diferents i d'aquí ve la nostra idea de veure què passa en aquest cas. O sigui, per això volem fer-ho. Tenim ja dades anteriors, des de fa bastants anys, de com es distribueixen el dufimular en aquesta zona, de com es distribueixen una miqueta les aus marines en aquesta zona, i a més a més afegir aquestes que estem prenent ara i veure una miqueta com afecta o si hi ha algun tipus d'impacte en la construcció de piscifactoria.
Això et volia comentar també una mica, els estudis que feu ara sobre el comportament del dofimulari d'aquestes aus marines, què ens diuen una mica? Quins patrons d'alimentació segueixen ara i com poden variar a partir d'aquesta piscifactoria? O com podrien variar?
La idea de l'estudi és una miqueta veure per on es distribueixen aquestes espècies dintre de la zona espacial conservació de la xarxa natura 2000, que està més a prop de la costa i és on està inclòs aquesta piscifactoria. Llavors, amb l'estudi el que volem fer és veure com es distribueixen ara, com es distribueixen durant la construcció i com es distribueixen després de la construcció. I llavors, amb això, veure una miqueta si hi ha variacions en la distribució i una miqueta en l'abundància d'aquestes espècies
arrel de la presència de la piscifactoria. Entenc que és molt probable que aquestes espècies, o no sé si creieu que utilitzaran aquest espai per aconseguir peix de manera fàcil.
És possible que sí que ho facin, perquè s'ha vist en altres piscifactories que és un lloc d'alimentació dels marines, per exemple, o com et comentava a Itàlia també hi ha hagut casos on s'ha vist que els dofins molars han variat el seu comportament després de la construcció d'una piscifactoria precisament per poder alimentar-se d'aquests peixos.
que queden com si siguéssim al fons de les gàbies de piscifactoria i són més fàcils d'agafar. Llavors, podria ser que passés. Llavors, d'aquí ve la idea de fer aquest estudi per veure si realment pot acabar succeint o no.
Clar, alguns podríem pensar, ostres, si els dofins acaben adoptant aquest patró d'anar a caçar aquests peixos de manera fàcil, perquè seria molt més fàcil, podríem dir, que la seva manera tradicional que tenen de pescar, alguns podríem pensar, ostres, pot ser dolent per aquestes espècies, perquè després potser s'acostumen a aquesta forma i després no...
no recorden, no estan acostumats a aconseguir el peix de manera fàcil i després no sabrien com fer-ho de manera natural. Però l'altre dia, per exemple, jo faig un símil que l'altre dia parlàvem amb una companya de Submón, que també han fet un estudi sobre la interacció dels dofins, en aquest cas amb les xarxes d'arrossegament dels pescadors, i ell deia que no, que aquestes interaccions són positives també per ells,
perquè això ha fet que les poblacions de dofins augmentin i que inclús els dofins criïn, que tinguin cries durant tot l'any. Això els ha afectat de manera positiva.
Clar, desconec el cas que cometes a Submón amb profunditat, sí que sé que estan treballant en aquest sentit, però desconec els resultats concrets de l'estudi que tenen allà a la part nord de Catalunya. Però sí que podria ser que si tu tens, al final com a espècie, si tu tens un accés a l'alimentació que és més fàcil, això et fa que tu com a espècie tinguis més energia, puguis viure millor i puguis tenir una millor descendència.
Llavors és una cosa que s'hauria de veure al llarg termini si realment passa això o no. Perquè podria ser que, jo què sé, si en el cas que hi ha un efecte sobre els dofins molars, que és una cosa hipotètica, doncs podria ser que realment la quantitat de peix que poden agafar de la piscifactoria no sigui suficient
perquè es tradueixi després en una millora poblacional. Tot dependrà una miqueta de realment si hi ha un impacte primer i després de com de gran sigui aquest impacte i si aquest impacte és positiu o és negatiu.
Això s'haurà de veure tot plegat. Oriol, no sé si ja teniu una miqueta en ment com tirareu endavant el projecte en el senyor de quin tipus d'aparells, per exemple, podré utilitzar. No sé si la idea és situar càmeres o sensors en aquesta piscifactoria per tal de controlar o veure com és aquesta interacció.
De moment, per ara, no. De moment, el que tenim previst... No tenim previst ni instal·lar cap mena d'ascensor ni càmeres ni res a la zona de la piscifactoria. De moment, el que tenim previst és un estudi més tradicional, podríem dir, basat en el distance sampling, que es diu...
I bàsicament consisteix a monitoritzar l'àrea d'estudi, que en aquest cas és la zona de especial conservació costa del Garraf, i veure una miqueta com es distribueixen. Això es fa amb un vaixell, amb observadors a bord del vaixell, i comptant els animals que veiem i marcant amb coordenades el lloc on els veiem.
A partir d'aquí, això seria la primera anàlisi exploratori que faríem, veure una miqueta per on es distribueixen i veure si aquesta distribució canvia. Una posterior cosa que es podria fer en el cas que es veu que sí que hi ha un canvi de distribució o que s'intueix que hi podria haver un impacte, doncs sí que hauria de ser ja parlant amb la gent que manegui la piscifactoria, veure si es poden incloure càmeres o hidròfons per saber una miqueta millor com és la presència d'aquestes espècies a la zona de piscifactoria.
És a dir, vosaltres ja teniu algunes dades d'aquests patrons de moviment, de per on es mouen aquestes espècies, també els continuareu fent i veure com es desenvolupen, si ells canvien els seus espais, si ells es mouen cap a prop d'aquestes zones, una miqueta aquesta, eh, la voluntat? Sí, exacte. Com et comentava abans, nosaltres portem més de 10 anys fent estudis aquí al garraf,
Llavors sabem una miqueta quines són les zones de distribució del dofimular i de les ous també ho tenim bastant controlat perquè portem més de 5 anys agafant dades sistemàtiques d'ous marines, però en aquest cas el que hem fet amb el projecte d'Orna és fer un mostreig molt més sistemàtic i molt més exhaustiu de l'àrea, com et comentava, de l'àrea de la xarxa natura 2000 on s'ubicarà la piscifactoria.
I amb això esperem tenir una informació més detallada de la distribució d'aquestes espècies en aquesta àrea en concreta. I poder veure així, d'una forma més precisa o més detallada també, si hi ha algun efecte sobre les espècies a partir de la construcció d'aquest equipament.
Oriol, vosaltres des de l'associació realitzeu aquestes sortides científiques on també es compta amb col·laboració ciutadana. Entenc que també la ciutadania podrà col·laborar, podrà venir amb vosaltres a formar part d'aquestes sortides?
Sí, correcte. Les sortides, almenys, en aquest primer any comptem amb el finançament o el suport de la Fundació Pinae i són les sortides que estan enfocades també molt al voluntariat i a donar a conèixer a la gent com s'agafen aquest tipus de dades. Llavors, a través de la plataforma de voluntariat de Pinae, la gent es pot apuntar a aquestes sortides i poden, de forma gratuita, les sortides i col·laborar amb nosaltres en l'empresa de dades.
No sé si és des de ja o des de quin moment es posa en marxa el projecte d'Orna.
El projecte d'Orna el presentarem ara la setmana que ve, però portem tres sortides ja. Vam començar el mes de novembre i la idea és allargar-lo fins a finals d'octubre d'aquest any, la primera fase. Llavors, farem una sortida al mes, en principi, en portem tres ara, i com el que et comentava, la gent, cada cop que nosaltres fem una sortida ho anunciem per les nostres fases socials i llavors a partir d'allà la gent es pot apuntar a la plataforma de voluntariat de la Fundació Pinae.
i si hi ha places suficients per tothom venir acompanyant-nos a nosaltres a les sortides. Entenc que aquestes primeres sortides d'aquest any seran encara amb aquest estudi sense la piscifactoria en si, per estudiar el patró de mentre encara no hi és, i potser de cara a l'any que ve ja sí que hi seria, llavors ja començaria aquesta interacció, aquesta possible interacció?
Aquesta és la idea. Després tot dependrà una miqueta dels timings de la construcció de piscifactoria, però la idea és aquesta, és fer un any de mostreig o el màxim temps possible de mostreig abans que comenci la construcció i després ja adaptar-se una miqueta als timings que marquin la mateixa construcció de l'equipament.
Doncs Oriol Ritz-Giral, cap de recerca d'aquí de l'Associació Cetàcia, gràcies una vegada més per acompanyar-nos i haver-nos donat més detalls d'aquest projecte d'orna que farà aquest seguiment de les interaccions al dofimular i de les aus marines amb aquesta futura piscifactoria. Estarem atents, Oriol, de com evoluciona i de què és el que se'n va extraient. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies a vosaltres per donar-nos a veure una altra vegada i quedem pendents, ja us anirem informant de com evoluciona tot plegat. Fantàstic.
Molt bé, moltes gràcies.
Eric Faura és l'actual responsable de la Tarragona Surf School, una escola de surf aquí, a la Costa Dourada, que pretén ensenyar a aquells que volen. Va néixer pràcticament amb una taula de surf sota el braç i ha viatjat arreu del món buscant les millors onades. Tota una vida buscant onades.
Cada cop és més habitual veure a les platges tarragonines persones practiquant surf el dia que hi ha onades, i en moltes d'elles es poden veure alguns monitors que ensenyen aquells que encara no en saben gaire. És el cas de l'Eric Faura, un apassionat del surf des de molt petit i responsable de la Tarragona Surf School.
Recordes el teu primer contacte, el primer contacte que vas tenir amb el mar? El primer no. Tinc com flashes de dies d'autèntic amb unes onades precioses. Tinc com aquests flashes d'aquests dies de quan era molt petit, que veia les onades i el color del mar. I també que de petit anava amb la meva família, amb la meva àvia Benidorm, i ahir m'agradava molt fer bossets i veure peixos, i també me'n recordo molt d'això.
perquè tu ara practiques surf, quan vas començar a practicar-ne? No ho sabia, jo pensava que havia començat més tard, però vaig trobar fotos amb 4 o 5 anys i des de ben petit perquè vinc d'una família que el meu pare ha fet surf tota la vida i des de petit com que hem anat donant dosis de surf. I vas començar aquí a Tarragona, entenc? Sí, aquí a la Pineda.
I ja de petit, que devíeu ser superpoca gent en aquella època. Sí, era l'únic nen que era com el cri del meu pare, que mon pare va ser pare jove i era com el nen de tots. Te tenien una mica dubtats, no?, entre tota la comunitat d'aquell moment. Sí, sí, la veritat que no només mon pare, sinó diversos amics em venien a buscar per anar a surfejar.
i tinc bons records també d'això Vas començar aquí a la Pineda però el surf també t'ha portat a fer diferents viatges Sí Per on? Els viatges els he fet des de ben petit per sort mon pare li ha agradat molt el surf i clar, per surfejar aquí hi ha oportunitats però si viatges pots millorar molt més perquè coneixes l'oceà que al final estem al Mediterrani
i costa molt, no?, que hi hagi una marejada forta. Llavors, sempre, la primera o dues setmanes de setembre, anàvem a França, a la zona de Biarritz, Anglès, que és el País Vas francès, a prop de Zarao, de Vizcaya. I allí és on els meus primers viatges, que anava amb la furgó, amb un pare, amb un amic seu, i anava amb la nostra família, amb la seva.
I molt guai. Després ja em van enviar a un surf camp amb 12 anys, perquè ja no anava amb la família. Llavors jo volia surfejar, jo volia anar al nord a surfejar. Llavors em van enviar els 12 anys a Cantàbria a un surf camp, a Los Locos, i després ja em van enviar un altre Astúries i després ja vaig ser monitor en aquell surf camp que havia estat d'alumne.
Em vaig formar com a monitor, vaig fer lliures pràctiques i a partir d'aquí vaig estar ja tres estius o quatre a Astúries i després ja el quart estiu em vaig anar a Costa Rica. Déu-n'hi-do. Com és, per la gent que no ho sàpiga, com et formes com a monitor per fer surf? Vull dir, quina és la formació que reps? És com un TDU, que és un tècnic esportiu.
I és el mateix d'entrenador de futbol, de bàsquet... I crec que el TD1 i el TD2 equivalen a un grau mig. Jo només tinc el TD1, em vaig inscriure pel TD2, però la Federació Catalana de Surf... No ho sé. Ho van proposar, però al final no ho van fer perquè no els surti a compte econòmicament. I ho van tenir a cancel·lar.
Com diries què és el surf aquí al Mediterrànic? Perquè tu portes molts anys surfejant, és veritat que ara potser hi ha hagut una mica de boom, que hi ha més facilitats, però com diries què és?
El surf aquí és com que has d'estar molt pendent. Per exemple, la gent que viu a l'oceà no està tan pendent de la previsió. Aquí hem d'estar mirant la previsió. Hi haurà monades o no? I hem d'entendre una miqueta més el funcionament d'aquesta previsió, perquè si no farem quilòmetres i no...
És molt dur, la veritat. És molt dur perquè moltes vegades tens l'esperança que hi haurà una, després no hi ha, després sí, no sé, i a una platja sí, a l'altra no, llavors és durillo. Tu, arran de la teva formació i arran d'aquesta experiència, suposo al surfcanvers, has decidit muntar la Tarragona Surf School, que fa dos anys, no?, o tres? Sí, aquest és el tercer. Aquest és el tercer any. Com et ronda aquesta idea pel cap i dius, ho he de fer?
Sí, vaig trobar la necessitat que hi havia aquí. Jo estava tot l'estiu fent classes i arribava a la platja i veia gent que necessitava una miqueta d'ajuda o de coneixement. I llavors a mi em sortia ajudar la gent, però no anava a ajudar ningú si no m'ho demanaven perquè era aquest que em deixia en pau, no? I clar, jo era bastant crio i jo ho sabia. Llavors vaig seguir formant-me com a monitor i fixant-me en les escoles que havia treballat
a l'escola en un àmbit global, llavors... Al funcionament, per entendre-ho. I llavors d'aquí ho vaig plantejar millor i va sorgir la idea i la vaig executar.
T'esperaves que tingués l'èxit que té? Perquè, Déu n'hi do, hi ha molta gent interessada. Sincerament, creia molt en el projecte. Em considero una persona molt jove pel projecte que porta, però al mateix temps penso que soc la persona adequada per portar aquest projecte, perquè és molt sacrificat.
Això que comentàvem, d'estar pendent de la previsió, si hi haurà anonades, si no, de moure't cap aquí, moure't cap allà. És un treball molt físic i que també has de tindre molt de coneixement. I jo crec que soc una persona adequada als requisits que necessita una escola de surfac al Mediterrani i de la forma del...
del que jo la porto perquè si fos en un, per exemple, les bases nàutiques o un nàutic, seria molt més complicat portar una escola de surf perquè depens d'un lloc només. I la TGN Surf School és mòbil i llavors ens podem adaptar a aquestes circumstàncies. Com veus aquesta expansió del surf? Perquè els últims anys, déu-n'hi-do, s'ha anat fent gran aquí al Mediterrani.
Sí, la veritat que crec que a partir del Covid va explotar, va fer un boom, i ara vas a la platja un dia que hi ha marejada i que hi ha una previsió que crida l'atenció, està petat de gent. I sí, la veritat que és el que hem d'acceptar.
Però com ho veus tu? A mi la veritat m'agradava més quan antigament hi havia poca gent i era com més pur. Ara ja, no sé, com que... S'ha fet gran. S'ha fet molt gran, sí. Sí, però també és positiu, no? Perquè això vol dir que hi ha més gent que s'interessa per l'esport i que hi ha més gent que vol practicar-lo. Sí, mentre ho facin de manera conscient i amb coneixement i amb seguretat i respecte. Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
També a vegades suposo que això és el que vol aplicar la Tarragona Surfer School, aquest coneixement i aquesta seguretat més enllà d'aprendre a pujar sobre la taula. Exacte, també nosaltres enfoquem les classes sobretot a conèixer l'entorn, conèixer l'ambient del mar i de les situacions que et pots trobar a l'aigua. Sí que la tècnica també la fem, però intentem...
aportar al client totes aquestes habilitats per adaptar-te a les diferents circumstàncies que pots trobar al mar. Per exemple, quines podrien ser aquestes circumstàncies? Per exemple, per on entrar, per on sortir, agafar un punt de referència, quin és el moment i on ens hem de col·locar dintre l'aigua, perquè sí que la teoria de posar-te de peu damunt de la taula fent la tècnica l'expliquem,
i tothom ho pots veure per internet, però com el mar està en constant moviment, és molt variable, necessites conèixer i entendre aquest funcionament. Per exemple, si estem esperant les onades a un lloc, ve una sèrie, què hem de fer si veiem la sèrie?
si estem en una zona que la remem i no ens porten per què la remem i no ens porta? Potser perquè s'aixeca si el puntal de l'onada està més cap a un costat llavors la remada ha de començar cap a un altre costat l'hem de canviar cap aquí i després ja girem moviments dintre l'aigua sobretot Com creus que la gent ho rep? La gent ho entén aquesta importància de la seguretat i aquesta comprendre l'entorn?
Sí, jo en general sí, el que hi ha de tot, no? També hi ha gent que entra a lo loco sense tindre cap consciència, s'ho passa superbé i pot estar bé, però també pot passar alguna desgràcia, no? Llavors s'ha d'estar una mica... Les situacions. Sí. En aquest aspecte, el Mediterrani, abans ho comentàvem, és dur per surfejar, però és bon lloc per aprendre'n?
La veritat és que és un superbon lloc perquè pots aprendre molt poquet a poquet i hi ha molts dies més dels que la gent creu que hi ha.
Per aprendre necessites no res, i amb les taules que utilitzem van genial per aquests dies, tan petits. Ja per anar acabant, què ha suposat per tu el surf i què creus que suposa per la gent? Perquè al final la gent que ho practica acaba sent un esport bastant addictiu. Sí, la veritat que t'aporta com un estil de vida...
i t'aporta moltes coses que les pots aplicar a la vida quotidiana. Per exemple, valors com el respecte, la gestió de les pors, la paciència, molt important. Jo soc una persona molt pacient i jo crec que m'ho ha donat molt el surts, i també d'autoconeixement. Per exemple, quan esperem les onades, que estem asseguts, estem sols, al final estàs connectant amb tu mateix, amb la natura,
I aquest estat de meditació te l'aporta molt al surf. I també físicament els surfistes estan com un toros. O sigui, fas cardio, força, també has d'estar molt hàbil. T'aporta molt físicament i mentalment, sobretot.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
RANDEMAR, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Roy a l'Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de caimán Hasta luego cocodrilo
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pellet o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. Seguim avui pendents els trens. El servei s'ha reprès aquest matí de manera reduïda i amb plans alternatius per carretera. Les plataformes d'usuaris han convocat una manifestació a Barcelona que serà el dia 7 de febrer a la tarda. La responsable o la portaveu de Dignitat a les vies, Anna Gomez, ha explicat a Tarragona Ràdio per què aquesta protesta.
Que aprengui d'aquesta caiguda, que una de les coses que s'ha demostrat és que l'assistència als usuaris és nula, que no s'està fent bé i que crec que han de fer una pensada de com ens atendran a partir d'ara i com ha de moure's la informació a les andanes, tant de l'alta velocitat com fora. I després el tema d'inversió i veure on està invertint i com.
Les entitats defensen que el transport públic és un servei essencial per a l'estat del benestar.
La Generalitat ha aprovat la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tarracó i els seus estatuts i ha autoritzat la participació de l'administració catalana en aquest nou ens de governança patrimonial. El conseller municipal de Patrimoni, Nacho García, ha explicat a Tarragona Ràdio avui que serà aquest 2026 un any de transició per aconseguir que el 2027 adquireixi plena operativitat.
Serà un any de transició encara, un any de posar en marxa tot el Consorci, perquè, com vam dir des del primer dia, l'entrada en funcionament plena serà el 2027. Aquest any 2026 serà un any de transició, de buscar l'equip directiu que porti aquest Consorci, que han de ser les persones que generin l'estructura. El pressupost del Consorci serà de 8 milions euros anuals entre 2026 i 2029.
L'equip de govern de Tarragona insisteix que no es demanarà la declaració de municipi turístic ni la possibilitat d'ampliar els horaris comercials a cap zona de la ciutat. A la part alta, són pocs els locals que obren en diumenge, més enllà dels que venen souvenirs o que estan orientats al turisme. Antonio Gómez, de personal jolleria, al carrer Major, diu que obrir en diumenge no els permet conciliar. Si ampliasse la ciutat,
El tema de la apertura de todo el año solo ayudaría o apoyaría a los grandes centros comerciales, cambiaría el uso de la gente joven en la forma de comprar el día de compra y eso iría en retrimiento del pequeño comercio seguro.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passen 3 minuts a les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora d'arrant de mar. Una segona hora on anirem de regata, però amb una persona que té problemes de vista. Sabrem com s'ho fa per poder navegar. Després, correrem al Rally de Car, baixant fins al Delta de l'Ebre. No sabem ben bé com ho podrem fer, això. I acabarem el programa d'avui parlant del canvi climàtic i els castells. Un tema que està molt vigent, almenys aquí al territori, a la costa de Daurada.
Un regatista d'Arenys de Mar, Sergio Roldán, ha compartit el Mundial Sub-21 del casset disputat a Lanzarote. És la seva primera experiència mundialista. Ara ja ha tornat a Arenys, on el Club Nàutic està preparant una nova edició de la regata Interclubs Oriol.
Doncs avui volem parlar de vela, volem parlar de l'actualitat del Club Nàutic d'Arenys des de diferents punts de vista, però ho fem amb la directora esportiva del Nàutic, la Mònica Azón. Mònica, bona tarda. Hola, bona tarda, com esteu? Doncs bé, Mònica, la veritat és que tenim diversos fronts que volem tocar, diverses qüestions que volem parlar. La primera, per això, que hem tingut el Sergio Roldán competint a Lanzarote, oi que sí? Sí.
Sí, sí, sí. El nostre esportista del planter, el Sergio Roldán, que a més a més també va a l'escola aquí a Arenys, o sigui que és un esportista aranyenc, doncs ha competit al Mundial Sots XXI de la categoria olímpica ILG-7.
Era la seva primera participació en un esdeveniment d'aquest nivell, en un nivell mundial, i torna molt content amb coses com tots els esportistes, que és la primera participació, amb coses molt bones i amb altres errors, perquè formen part de l'aprenentatge.
però jo, que soc directora esportiva, estic molt contenta de com li ha anat aquest campionat i del performance que ha tret, més enllà del resultat, que jo sempre li dic, Sergio, encara no estem preparats per treure un resultat, de moment és aprenentatge, era un dels més joves, perquè físicament és molt potent el Sergio, però d'edat encara està fent segon de batxillerat, i estem parlant de 17 anys, quan això era un futs 21, o sigui, hi havia nanos que estan ja quasi compleixant els...
que són més grans que ells, jo els hi vaig aprofitar l'experiència, però sí, molt content amb el resultat, i jo crec que el Sergio ho ha gaudit molt. I tant, home, i Messi era la primera experiència en un mundial d'aquestes característiques, i a més tan lluny, que no és que dius això ho vaig a fer aquí a la Costa Brava per dir alguna cosa, sinó que a les Canàries, Déu-n'hi-do.
Sí, a més a més, Lanzarote els ha ofert el millor de la illa, que està a Port de Fuerteventura i tots sabem com som les Illes de Ventoses i ha tingut unes condicions molt dures. Han estat quasi sis dies de competició, 12 regates en total i físicament ha sigut molt exigent. Jo crec que van haver d'agafar barco de charter perquè al final portar, com tu dius, no és aquí al costat, no és pujar a la costa Brava que me'l poso al remol i tot ha sigut logísticament difícil, però bé,
Jo crec que al final l'aposta de l'esportista del Club de la Federació ha sigut per aquests sis esportistes catalans desplaçats i jo crec que ve ple de coneixement i el resultat és el que jo li deia, Sergio, no et preocupis, no estaràs, ara encara no estem per estar amb el top 25 a nivell mundial, perquè l'esport és molt just i ell encara ha de treballar per poder aconseguir el resultat, però molt, molt contents.
I tant, home, tot és fer camí, ja arribaran els resultats, tot és anar aprenent i anar millorant. Sí, l'esport no tot s'ha de medir, al final tots els esportistes ho diem i tots ho diem. Normalment hi ha més... Primer, aprenentatge, evidentment, després moltes cops quan ja estàs preparat hi ha més derrotes que de les victòries, però al final és gaudir del procés, o sigui, si només et focalitzes en l'objectiu i així, a més a més, l'objectiu és el resultat,
amb l'esport el que estem creant és frustració, perquè si no arriba el resultat no vol per res. Tot l'aprenentatge, estan comunicant-se amb altres països, tot el dia parlant anglès. Vull dir que jo al final sempre com a formadora i com a directora esportiva intento que la gent gaudeixi del camí i jo crec que és el que el Sergio també va estar fent i tots els esportistes intentem des d'aquí d'anys que més enllà del resultat gaudeixin d'aquest procés.
I tant, sens dubte, doncs, desitgem tota la sort del món de cara a properes competicions on participi el Sergio, i també molt bona feina en aquest Mundial Lanzarote, però també hem tingut entrenaments, per aquí, ja més a la zona de casa, Mònica, també, doncs, diguem-ne que les regates, els entrenaments no s'aturen.
Sí, les reates no s'aturen, els atrements no s'aturen i la força de voluntat dels esportistes tampoc, perquè tots heu vist com ha estat aquest cap de setmana, molt plujós la jornada del dissabte, molt ventosa la jornada del diumenge, però aquí fins i tot els més petitons de l'escoleta han tingut activitat. Dissabte sí que és cert que no els vam treure a navegar, que vam fogaritzar-nos més amb tallers a terra...
Alguns sí, els més avançats tipus els que hi ha l'equipet del Garri d'Òptimis, aquests sí que van sortir la jornada dissabte i diumenge van sortir tots, però realment les condicions d'aquest hivern les estem gaudint perquè hi ha molta neu, però també patim molt els que fem vela, però sí, van estar tots entrenant i al final és el nostre esport.
Hi ha moments de temporada que ho gaudim més per la climatologia i altres que patim una mica, però no s'atura. I tant, i tot plegat amb la vista posada ja amb un proper interclubs, que és una propera cita que teniu en el calendari, Mònica. Sí, al final són 51 edicions, vol dir que són 51 anys de participació que el Club Nòtic Aranys de Mar ha estat organitzant una regata
emblemàtica al llitoral català. A més a més, es fa homenatge al Jordi Vives, el trofó Jordi Vives per clubs, que és una cosa diferent, i ja està res. D'aquí dos caps de setmana ja comencem amb les 51 edicions.
i estem amb tots els preparatius d'oferir el mateix. Solen ser el format que ja fa uns anys que estem fent, són travesses, o sigui, aquesta edició ens toca sortir des de Barcelona, arribarem a Arenys, tornarem a sortir des de Llavaneres, al Balís-Arenys, i entrem a Barcelona. Ho fem entre quatre clubs, entre el Balís, Arenys, el Marítim de Barcelona i el Nàutic de Barcelona,
Però sí, el que és la part organitzativa sempre a lideratge l'ha portat més la nostra entitat, que va ser la primera que va començar amb aquest format d'interclubs. Home, interessant. De quines modalitats, quines categories hi participen en aquest interclubs? L'interclubs està obert a tot tipus de creu. És des de les més competitives, que nosaltres també traurem les nostres embarcacions més competitives, fins a aquelles menys competitives, perquè al final les categories que estem posant estem parlant dels ORC de competició, que són els més punteros, com si diguéssim,
Fins als ORC de promoció, que són els que tenen un barquet i volen sortir i no tenen que treure's cap certificat, amarisura, ni res. Aleshores, jo crec que està obert a tothom. I les dues travesses també s'ajusten una miqueta al nivell i a les eslores de les embarcacions. Els més competitius fan més milles.
i els menys competitius o els que volen fer un format més adaptat a la seva embarcació fan una miqueta més de milles i tenim unes portes d'intermig de pas, una és a Estamataru i l'altra a Cabrera, que tant de pujada com de baixada podem escurçar el recorregut per aquestes embarcacions. Aleshores, jo crec que més o menys tots poden participar, si volen. Perfecte, i això dius d'aquí un parell de setmanes.
Sí, el cap de setmana, t'ho dic de memòria, però és després d'aquest, el 6-7-7-8. Bé, el proper cap de setmana aquest, no? El proper. Fantàstic. Doncs estem també pendents de com va aquesta regata a Interclubs i properament també teniu una xerrada, una xerrada molt interessant aquí al Club Nàutic d'Arenys, que ja que estem parlant amb tu, Mònica, doncs també m'agradaria que ens en poguessis fer cinc cèntims.
Bé, doncs jo crec que és una xerrada molt, molt, molt interessant, que està oberta a tots els que ens esteu escoltant, que es diu... Conferència, quan el mar no es mira, es sent. I el ponent que vindrà a parlar és el Dani Anglada, que és un regatista invident, que, bueno, no sé si m'heu sentit a parlar, però, bueno, més enllà que va ser l'esportista amb el que vaig fer jo al Mundial...
de vela inclusiva ara fa dos mesos augment, doncs és un esportista que es va posar un repte de creuar la lleda de White i sobretot l'esperit de superació del Dani, el principal valor és que hi era un esportista que havia navegat de jovenet, que és marino marcant i que als 31 anys, amb un accident laboral perquè li va explotar un extintor a la cara, doncs va perdre la visió. Llavors,
L'experiència vital d'una persona que ha estat veient, ell sempre em diu, Moni, és que jo portava embarcacions de més de 100 metres, no? O sigui, i clar, tenen aquesta problemàtica, de cop perds l'avisur total i com es recuperen i com centren la seva vida en l'esport de la vela, que és el que ell també recordava, que és el que més li agrada fer i tal, quan
intenten tornar a buscar sentit a la seva vida, jo crec que serà una conferència molt emotiva, molt interessant, i sobretot insistir que la fem aquí al Club Nàutic, però que està oberta per tothom que ens estigui sentint, perquè crec que són aquestes experiències, més enllà de l'esport, les experiències personals i vitals que és maco de compartir.
I tant, home, sens dubte interessantíssim com pot explicar això. De fet, ho diu el títol de la conferència, quan no veus el mar però el sents, perquè segur que pot explicar el que sent quan està navegant sense veure-hi, però segur que la sensació encara deu ser superior a quan, a més a més, tens els ulls oberts.
Sí, jo crec que són d'aquelles coses que s'han de venir a escoltar, que jo puc parlar pel Dani, però crec que sentir el Dani és el que la gent notarà les seves vivències personals. No hi ha ningú com el Dani que pugui explicar què és el que sent quan navega, com aconsegueix també a través de la tecnologia...
doncs orientar-se a la mar, perquè sense veure va donar la volta a tota la illa de White, ho va fer després de Copa Amèrica, perquè el gran Dalton li va dir, escolta, això és el que es va fer en Copa Amèrica, la primera Copa Amèrica va ser donar la volta a ella de White, i jo crec que hi ha tota una sèrie d'aprenentatges, més enllà de la superació personal, que hi convertirem amb nosaltres, i ja et dic, jo crec que la gent que pugueu venir-ho a gaudir, gaudireu molt de la xerrada. I tant, recorda'ns dia i hora, Mònica, quan ens apuntem a això.
Doncs aquí, al Club Nàutic Arenys de Mar, podeu venir, ho farem a la nostra biblioteca i serà aquest dissabte a les 6 de la tarda. Mònica, doncs gràcies per haver-nos atès, com sempre, aquesta estona, per haver repassat diferents aspectes de l'actualitat del Club Nàutic d'Arenys, actualitat esportiva i també actualitat social, en aquest cas, amb aquesta xerrada d'aquest cap de setmana, aquest proper dissabte, que segur que serà molt interessant. I bé, res, estem en contacte, que anem parlant sovint.
Molt bé, gràcies a vosaltres per seguir l'actualitat del Climat i Carins de Mar. Moltes gràcies, bona tarda.
Benvinguts un dia més
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules. De fet, l'Associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el rurqual comú. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una càpsula més avui aquí a la Randa Mar. Bona tarda.
Si et sembla, coneixem primer quin és el seu nom científic. Sí, doncs el nom comú seria el Rucual Comú i el científic és el Balaenoptera Fisalus, el que costa una mica. Una mica complicat, eh? Sí.
Doncs continuem, si vols, per quines característiques, quina és la seva morfològia? Com el podríem identificar? Doncs mira, aquest és un animal molt curiós perquè aquest és l'únic misticet que tenim aquí al Mediterrani. I què vol dir això? Que és l'únic cetàcic que té barbes. Aquí al Mediterrani seria l'únic. I aquest d'aquí té unes barbes que són unes estructures creatinoses que pengen de la seva mandíbula superior.
i que actuen com un filtre deixant sortir l'aigua de la boca i, per tant, només queda l'aliment retingut en la seva boca. Així, per identificar-lo de manera senzilla, és un animal molt gran, pot arribar a superar els 22 metres. Aquesta és la paritable balena del Mediterrani. És el segon animal més gran del món.
I aquesta té una aleta dorsal molt petita, a la part més endarreria del cos, a l'últim terç del cos. I té una coloració gris fosca per la part dorsal i una coloració més blanquinosa per la part vendral. I també té algunes marques que ens ajuden a identificar molt bé aquest animal, com per exemple la zona cefàlica, que té unes marques blanques que permeten molt bé la seva identificació. Aquestes marques van des de l'aspiracle, que és el forat que tenen per respirar aquests animals,
a la part superior del cos fins a l'aleta pectoral. Allà té unes marques que també ens van molt bé per identificar aquest animal. Com es comporta el mar? Quin comportament té? Doncs és un animal que és bastant tranquil en superfície, sempre que el veiem l'envies navegant, i aquest animal, diguem-ne, és un animal molt tranquil, però que és un animal que, sorprenentment, pot assolir velocitats molt importants.
I si estan davant de viatge tenen un patró de respiració molt marcat. Solen fer unes 6 o 12 immersions molt curtes i estan en superfície, van sortint i entrant de forma ràpida, unes immersions molt curtetes i superficials. I aquestes les alternen a immersions més llargues que poden durar entre els 6 i els 12 minuts. I aquestes sols que són una mica més profundes.
Si estan a l'alimentació, aquest patró llavors canvia. Veiem que les immersions i els patrons de respiració són més caòtics i solen canviar de rumb constant busquen aquest aliment. Quin és aquest aliment que mengen? Quin tipus d'alimentació tenen? Aquí al Mediterrani s'alimenten sobretot de krill, el famós krill, que és un pati crustàcic que trobem en grans bancs en aigües més aviat superficials. I aquí al Mediterrani, per exemple, quines zones el podríem trobar?
És una mica complexa la seva distribució aquí al Mediterrani i perquè hi conviuen subpoblacions. No només n'hi ha una, sinó que hi ha diverses subpoblacions. I per un costat tenim una subpoblació que és resident i que no surt mai de la conca. I per l'altra banda tenim una subpoblació que entra i surt cada any per l'estret de Gibraltar.
Aquesta espècie es pot veure sobretot a la conca oest del mar Mediterrani i sobretot en aigües del talús continental, però arribant també a la plataforma continental. Entenc, doncs, que aquesta espècie, els que estan tot l'any aquí els podem veure durant tot l'any, no? En canvi, els que entren i surten potser sí que no es veuen tot l'any, eh?
Bé, aquí hi hauríem de diferència també a la zona mediterrànic que volem veure aquests animals. Per exemple, aquí hi ha el garraf, no? O sigui, l'època en què podem veure varia segons això, segons quina zona estiguem. Sí, i aquí el garraf és una espècie que veiem de forma gairebé exclusiva a finals d'hivern, o sigui, entre finals d'hivern i a principis d'estiu. És a dir, entre els mesos de febrer i juny, més o menys, sent els mesos d'abril i maig, els mesos que més albiraments hem pogut enregistrar des que està fent aquest projecte, aquí a la zona del garraf.
Doncs Arnau, moltíssimes gràcies una vegada més per haver estat aquí amb nosaltres en aquestes càpsules de rendemars. Nosaltres tornem un altre dia amb alguna altra càpsula d'algun dels altres cedacis d'aquí del nostre Mediterrani. A vosaltres.
Continuem parlant de competicions, com ara en parlàvem fa una estoneta, i ara fem aturada el Delta de l'Ebre per parlar sobre el Rally Dakar, i per això la companya Cel Prietó des de Delta.cat parla amb el primer pilot de les Terres de l'Ebre en completar aquesta fita esportiva Cel. Simarina, Joan Guillén és el deltebrenc que ha completat amb èxit el Rally Dakar en la seva primera participació.
és devenint el primer pilot de les Terres de l'Ebre a assolir aquesta fita. Anem a comentar-ho amb ell. Joan, benvingut a Randemar. Bon dia, moltes gràcies per la invitació. Joan, abans que res, enhorabona per aquesta fita històrica. Com se sent això de ser el primer pilot de les Terres de l'Ebre a acabar el Rally d'Àcar?
Bé, doncs m'he sento molt afortunat, perquè és un repte que no era gens fàcil i no teníem clar si el podríem acabar o no, però ha anat tot bé, ha anat molt bé tot, no ha fallat res important i molt afortunat. Clar, perquè estem parlant d'un rally d'àcar que potser la gent no coneix tots els detalls, però tu com descriuries què suposa afrontar un rally d'àcar? Perquè jo entenc que és una prova molt dura.
És un repte en majúscules. És un repte molt gran per tot el que comporta a nivell de preparació, i tant física com logística. És un repte per la duresa del dia a dia, sí, però per la durada en total d'esta carrera. Són 15 dies de carrera i es fa molt llarg. És un gran repte.
Clar, i tu com vas arribar al final a participar? És una cosa que tenies en ment o se va donar així? Al final, el dàcar és la carrera offroad amb més repercussió mediàtica. Aquesta gent ho sabem fer molt bé i ho sabem vendre molt bé, ne sabem molt de màrqueting.
i des de ben petit que veiem l'Odacar a la tele, i sempre pensàvem, hòstia, si seria un somni poder participar, ja ho veiem possible. Però bé, de grans s'han alineat unes quantes coses i hem pogut participar-hi, però al final era un somni que de petit ja ho veiem possible. Però bé, estem aquí. T'anava a dir, és un somni però que s'ha complit, saps? Sí, correcte. I com ha sigut la preparació? Com t'has preparat per participar-hi?
Bueno, no ha sigut fàcil, perquè al final una persona com jo, que al final no pot deixar de treballar, fer la preparació física d'un dàcar no és gens fàcil. Això és un projecte que vam iniciar fa quasi dos anys, perquè necessites unes carreres prèvies per a poder puntuar, per a poder accedir només a la inscripció, necessites unes carreres prèvies, haver-les acabat, i haver-les acabat més o menys bé en quant a classificació,
I a nivell físic també, fes-te'n compte que al final els últims mesos has d'entrenar tots els dies. I se fa dur perquè, com que no podem deixar de treballar, són moltes hores que has de dedicar a l'entrenament i la resta és del dormir, bàsicament. Clar, però l'entrenor que estàs dient ara que els últims dies entrenaves cada dia, clar, on entrenaves?
No, al final tens que centrar els entrenaments en molt de gimnàs i molta bicicleta. Entrenar la modalitat del rally ride és molt complicat, perquè aquí al territori no es pot entrenar, no existeixen roadbooks per poder entrenar, ni existeixen grans distàncies. Sí que als Monegros podem entrenar, però és molt difícil simular la carrera del Dàcar aquí a la península. Al final els entrenos com a tal en moto s'han de fer al Marroc, que els hem anat fent durant aquests dos anys,
Però al final són entrenors d'una setmana. És impossible simular un entrenador de 15 dies, és impossible. Llavors, tens que basar-ho en físic, de gimnàs i molta bici i molt de càrdio. I la calor també, clar, entenc que fa molta calor, no? Fa molta calor durant el dia, però molt de fred al matí. Al matí fa molt, molt de fred. Clar, això també és important tenir-ho en compte, no?, a l'hora de preparar-se.
Com a Aràbia ja és la quarta o quinta edició que es fa, i tinc pilots que havien anat, em van advertir molt que anés molt preparat en roba per a primera hora del matí, perquè feia molt de fred i així siguta, però vam arrencar preparats. Teníem uns monos així especials, tipus de motor de neu i amb guants calefactables, i ens podíem equipar molt bé. Després, quan començava l'especial, tot això ens ho podíem traure i l'organització t'ho portava al paddock un altre cop.
I estem parlant, que clar, 15 dies, i quantes hores al dia corres? Mira, per a que et facis una idea, si et faig una mica un resum del que seria un dia, ens aixecàvem sobre les 3 i mitja de la nit, 3 i mitja, 4, i a les 4 i mitja, 5, sortíem, sortíem i no arribàvem al padó, que està a les 6 de la tarda, vull dir que al final estàvem una mitja d'entre 10 i 13 hores, dalt la moto. I després, quan arribaves, descansar.
quan arribava havies de ser molt minuciós en el temps, no et podies distraure en moltes coses. Era arribar, dutxa, menjar, al final de menjar de forta en feies una al dia, que era aquesta, quan arribaves, dutxa, menjar, mitja horeta de físio, a l'equip teníem un físio contractat entre els pilots, mitja horeta de físio i a dormir, que costava molt dormir, perquè el mateix estrès, els mateixos nervis, el mateix soroll del paddock, el paddock és una bogeria per la nit,
tots els mecànics, tant de motos com de cotxes, estan tota la nit treballant i costa moltíssim dormir.
Però bueno, al final, el primer dia potser va ser complicat, però després els últims ja estàs acostumats. Tenen raó que la segona setmana ja el pas no podia i caïa per ser sol. Clar, el que ens ens hi era superior. I clar, estem parlant de 15 dies en moltes etapes, un recorregut molt llarg. És a dir, vas començar, jo suposo, una mica nervis o eufòric i al final...
I és una cosa que al final ho estàs fent cada dia, no?, i al final només veus, probablement, arribar a la meta. Al final una mica la carrera te fica al seu lloc, no?, perquè sí que és veritat que quan arribes allí veus tot el muntatge que és un dàcar, que al final crec que són entre 3.000 i 4.000 persones que es mouen tots els dies, és com un poble sense que es mou tots els dies. És una magnitud brutal, no?, el que comporta un dàcar.
I sí que estàs com dins d'un globo, com dins d'un somni, no? Estàs allí envoltat de tanta gent, de tanta gent que pensa i li agrada el mateix que tu. Però, bueno, els dies van passant i...
Els dies passen molt lents perquè es fan molt durs, però 15 dies van passar molt ràpid. Van passar molt ràpid. Al final la cosa s'acostuma, el ritme, les hores, el dormir poc, el menjar poc, i sí, ja estem aquí, que ja han passat dues setmanes des que vaig arribar, han passat 10 dies. Imagina't com passa el temps. I durant tot el recorregut vas, ja has dit abans que no vas patir cap incidència greu, però algun contratemps sempre n'hi ha.
Bé, és el d'Acarri sempre n'hi ha. Vaig sentir de la sort que a nivell de mecànica pràcticament no em va fallar res. Van fallar petites coses que ho vaig poder anar solucionant. No em va fallar res greu que m'hagués condicionat a la classificació o haver pogut acabar un dia molt tard, que era una mica la por, no? Quan acabes tan tard i arribes tan tard al paddock, després ja...
Treus hores de son, treus hores que els mecànics puguin revisar bé la moto, això no va passar. Vull dir que en això vam fer la feina que tocava prèviament, que és preparar la moto molt bé. I a nivell físic és impossible que no et passi res en estos, t'he dit 15, van ser 14. És impossible que no et passi res en 14 dies. A mi la baixada forta física me va arribar...
el vuitè dia, que va ser el segon dia després de la jornada de descans. Vaig tindre un baixón molt fort, va ser un dia que em vaig aixecar molt cansat, suposo que potser no em trobava gaire bé, potser tenia una mica de febre, i va ser el dia, just el dia més llarg, a nivell d'especial, després t'explico una mica com era una etapa, però l'especial era la més llarga, eren quasi 500 quilòmetres d'especial, i se'n van fer molt durs, perquè al quilòmetre 60, imagina't, ja no podia.
Imagina, dels quilòmetres 60 no podia, i me'n quedaven 420 o 440 cases. És una boigeria. Llavors, no et queda altra que tirar de coco i tirar de mental, que això és una cosa que ho hem anat entrenant durant tots aquests anys competint, no? Clar, això és el que t'anava a dir, no? Lo de cara és una... A part d'una prova física, és una prova a nivell mental, no? I t'has de donar força, no? Lo cap, quan lo cos diu que ja no pot més. És així mateix.
Al final tots tenim un límit físic i quasi tots arribem. Al final, els deportistes com jo, quasi tots arribem i tires de coco, no? Com se tira de coco? És difícil explicar això, eh? Però tots els que competim ho sabem perfectament, perquè tots hi arribem. Arriba un punt que jo no m'obsessionava amb mirar els quilòmetres, sinó que intentava deixar la ment en blanc i em fixava en la pista, en el que em venia,
I així anar passant els quilòmetres. Anava parant... Bueno, parades llargues no em vaig fer cap, però sí que parades puntuals per menjar-me alguna barreta o algun gel quan tenia els veixons. I anar passant els quilòmetres i no pensar molt. Si et fiques a pensar, malament. Però tu vas sol? És a dir, en la moto? Tu tens la sensació d'anar sol.
Però a la que pares, perquè en moments puntuals pots parar, només que pares, al cap de 30 segons, un minut, ja et ve el de darrere. Hi ha moments puntuals que vas en grup, però a poc a poc la carrera es va estirant, perquè no és agradable anar detrás d'algú menys en pols, i al final, si portes algú davant és perquè portes més ritme que ell, has d'intentar adelantar-lo i no menys en pols, i si t'han agafat algú del darrere, el més lògic és que el deixes passar, no tothom ho fa.
però el més lògic és que el deixes passar, perquè si t'han agafat...
perquè ho entengués pel matí, del pilot número 1 al 15 surten cada 3 minuts, del 15 al 40 surten cada minut, i del 40 fins al final sortim cada 30 segons. 30 segons és molt poc, però la carrera es va estirant, és tan llarga que es va estirant, i cada un porta un ritme i cada un queda al seu lloc. I sí, tens la sensació d'estar tot sol, però no ho estàs, perquè si t'encanta està agafant ràpidament.
I a part dels mateixos corredors, és a dir, tu si te passa alguna cosa, caus, tens el teu equip, ajuda, te venen a socorrer? En pista no. En pista, quan estàs a l'especial, no pots rebre ajuda externa. Només pots rebre ajuda dels mateixos competidors. Ah, vale, vale. És una regla de la normativa d'Àcar i és així. Però igual tampoc estan obligats a ajudar.
no estan obligats a ajudar. No estan obligats a ajudar. Llavors, els pilots punters no se't pararan a ajudar-te perquè es juguen una mica les victòries, les punteres, però pilots com jo, que som aficionats, és una mica una regla no escrita, que has de parar i preguntar què ha passat. Jo mateix vaig trobar, vaig tindre dues situacions. Una, que vaig tindre que arrastrar un company 150 quilòmetres,
amb una cinta, un que coneixia, i ho vaig fer amb moltes ganes, no? Sense pensar-te. Sense pensar-m'ho. I després vaig trobar un altre company, un estranger que no coneixia, que li vaig trobar que havia tingut una caiguda bastant forta, que estava reventat, però bé, costelles, costelles, no sé si es va fer mal al bazo, inclús, i clavícula, i res, vaig tenir un botó que les pitges, i fixa-t'ho en la magnitud del dàcar, que en quatre minuts teníem l'helicòpter medicalitzat, no?
i en 10 minuts tenia el gotero ficat i se l'emportaven. Vull dir que aquestes situacions, una mica, els pilots del darrere les vivim i ho has de respectar.
Clar, però per exemple, l'aquest company que dius, ja està, ja no va poder... Clar, ja no va poder seguir, ho hem d'abandonar. I ara, com dius abans, les etapes, són 13 etapes en total, no? Com, és a dir, com funcionen? T'explico una etapa? Sí, sí. Doncs mira, ens aixequem, com t'he dit, molt aviat, molt pronta, 3 i mitja, 4 del matí, sortim...
Fem un primer enllaç de nit, fem un enllaç per carretera asfaltada, quasi sempre asfaltada. Imagina't que fem 200 o 300 quilòmetres de carretera per poder arribar a l'inici de l'especial. Sempre coincideix que l'inici de l'especial, com el primer pilot, comença amb els primers ratxos de llum. Sempre és de dia quan fem l'especial.
Llavors fem l'especial, abans hem fet els 300 quilòmetres, una mitja, fem l'especial, l'especial podien ser entre 400 i 500 quilòmetres d'especial, quan n'eren 500 ja sabíem que seria una especial ràpida, quan n'eren sobre els 400 ja sabíem que seria una especial més lenta, més dura.
i quan acabem l'especial tornarem a tindre entre 100 i 300 quilòmetres d'enllaç d'un segon enllaç per carretera un altre cop hasta arribar al paddock al final, perquè et facis una idea vam tindre crec que uns 3 o 4 dies que vam fer 900 quilòmetres
I els altres dies estàvem de 600 a 800 quilòmetres cada dia, entre enllaç i especial. Se diu molt ràpid, però fa enllaç. No, no, una bogeria. I clar, la m'ho ha preguntat, com té guies, no? És a dir, per l'asfalt potser no hi ha pèrdua, però pel desert?
Portem, el format d'Àcar és un format Dropbook, portem, per a veure si ho puc explicar sense imatges, que és difícil, no portem un GPS, molta gent se pensa que seguim un GPS, no portem un GPS, portem, abans fèiem paper, ara ja és en tablet, és digital, portem uns dibuixos,
que són unes indicacions, unes vinyetes molt bàsiques, que són unes indicacions que ens van indicant si hem de girar a esquerra, hem de girar a dreta, el quilòmetre que ho hem de fer. Imagina't, el quilòmetre 10, gira a la dreta, el quilòmetre 10,5, gira a l'esquerra, i tenim una sèrie d'anotacions molt bàsiques, amb fletxes, portem un aparato que ens diu el punt quilòmetric on estem, perquè poguéssim coincidir amb la vinyeta que ens surt, i portem una bruixola electrònica.
de 0,360 graus, i amb aquestes tres informacions ens anem guiant.
Mare de Déu, vull dir... És complex, és fer els pilots de moto que han d'estar mirant la pista i alhora mirant el rockbook, no? Han d'estar pendents de molt, vull dir, al final... Amb això al final, quasi tots els copilots bons de cotxes han sigut moteros abans. Vale, perquè evidentment són uns cracks en les indicacions, no? Correcte. Molt bé, molt bé.
I clar, al final estàs pendent d'això del que em dius, de la pista. Vull dir, el paisatge al final potser te passa per alt. A veure, també dius sempre el mateix, no? Una mica sí que em passa. Els de demà ja et dic jo que els passa per alt, perquè un dia a l'etapa marató em vaig arribar i estàvem comentant allà a jugar amb els professionals i tot, i els vaig dir, ostres, heu vist per quins paisatges han passat? I si em van quedar tots mirant, volguem dir, tu mires el paisatge.
Què diu ara, no? Jo sí que el mirava, sí. Sí que el mirava perquè la veritat és que Caràbia és brutal. Han passat per uns llocs que no m'ho podria imaginar mai, que existissin aquests llocs, una varietat de paisatges, sempre desèrtics, però una varietat de paisatges brutals. El desert és molt xulo i enganxa molt.
Has vist? Ja ho diuen, no?, que hi ha això que enganxa. Sí. I, bueno, Joan, claro, a casa del Tebre, arreu en general de totes les terres de l'Ebre, no?, s'ha seguit la teua aventura i amb molt d'entusiasme. T'ha arribat este suport mentre estaves allí?
Estic superagraït perquè m'ha impressionat. El territori s'ha volcat molt, moltíssim. Molta gent m'ha escrit... Bé, el telèfon mentre ja fuma. Molta gent que coneixia, molta gent que no coneixia, molta gent que no li agradaven les motos. I pel simple fet que un noi de les Terres de l'Ebre participés, es van volcar en la carrera i he rebut multitud de missatges. Vull dir que he tingut un suport brutal que m'ha donat molta força i estic molt, molt agraït.
T'hi veus tornant-hi l'any que ve. Quins són els teus reptes per al futur? Compte'm. No ho he decidit encara.
No vull decidir. Tothom me pregunta el mateix i ara estic en la fase de disfrutar del moment. Molt bé. Perquè, bueno, ha costat tant que estic en aquesta fase. No tanco les portes. Tothom me diu que si dubto i que si no tanco les portes és que repetiré. Però he de decidir-ho. Tinc temps per decidir-ho. Ara vull aprofitar-ho, vull disfrutar-ho i, bueno, disfrutar el moment. I tant que sí.
Doncs no res, Joan, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa, un cop més enhorabona, i no res, seguirem pendents del que decidixes per al futur. Gràcies, Joan. Gràcies a vosaltres. Doncs Marina, ja sabem com de dues competir al Rally Dakar. Moltes gràcies, Cel. El Dakar és una prova bastant dura per totes les persones que hi competeixen, però crec que enganxa molt. Moltes gràcies.
Ara sí, recta final de la Randa Mar d'aquest dimarts 27 de gener del 2026. Als últims anys es parla molt de temperatures tòrrides dels estius i de la pràctica d'activitat en exteriors. Els castells són una activitat que no es salva de tot això i avui volem conèixer de primera mà com els està afectant aquest canvi climàtic a través d'un estudi que està realitzant la Universitat Rovira i Virgili. En parlem amb un dels seus investigadors, Òscar Saladier. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Primer de tot, vosaltres vau publicar un estudi ja fa un cert temps que parlava de com afectava el canvi climàtic d'alguna manera a l'activitat castellera i hem de dir que això ja és una realitat que està afectant de ple. Sí, portem dos anys anant a diverses places castelleres, diverses diades castelleres que tenen lloc a l'estiu i tant a hores centrals de dia com també a la tarda per tal de mesurar in situ
Quines són les condicions meteorològiques, bàsicament temperatura i humitat, que hi ha en aquestes diades en unes places que en aquells moments estan plenes de gent, tant de castellers com de públic assistent. I, per tant, portem aquests dos anys no únicament fent això, sinó també fent tallers amb les colles per tal que siguin elles que ens diguin què fer, quines mesures d'adaptació s'haurien de fer...
davant d'aquesta nova realitat, que és que les condicions meteorològiques per fer activitats a l'aire lliure, com són els castells, doncs aquestes condicions meteorològiques estan empitjorant. Heu analitzat un registre històric de dades meteorològiques d'aproximadament uns 70 anys, és una miqueta més, i això confirma que la temperatura ha anat augmentant els dies d'estiu amb increments d'entre 0,3 i 0,4 graus per dècada. Això vol dir que a hores d'ara ja ha augmentat més d'un grau, no?
Sí, sí, és així. La màgia de les dades a llarg termini, aquests 70 anys d'aquest període que comentaves, mostren una cara tendència a augmentar les temperatures, que era una cosa esperable. La qüestió és quan hem fet analitzant aquelles dates concretes, no és a nivell mensual o estacional o anual, sinó que hem agafat els últims 70 anys del 24 de juny a la zona de Valls o del 19 d'agost
a Tarragona, Sant Joan i Sant Magí, per veure què ha passat allí. I sí, les temperatures han augmentat de manera significativa. Però, clar, aquestes temperatures no són pas les que hi ha a la plaça i, per tant, penso que un plus d'aquest projecte era veure realment què passava a la plaça.
Això vol dir que a la plaça la temperatura pot ser més gran, o sigui pot augmentar encara més pel fet que hi ha una concentració de gent, que depèn també molt de com sigui la plaça, etcètera? Sí, entorn urbà, entorn urbanitzat.
amb cases i materials que el que fan és absorbir radiació, doncs les temperatures, sobretot a la nit, però també al migdia, són més elevades que l'entorn rural proper als voltants rurals o no urbà.
Aquí la qüestió és que no únicament són els materials que absorbeixen aquesta calor, aquesta radiació, sinó que després, a la plaça de les Cols, el 19 d'agost de Sant Magí, a partir de les 12 del migdia i fins i tot una estona abans...
La plaça està plena de gent, que això també fa que la gent, si és el que tot estem al sol, suem, transpirem i, per tant, la temperatura acostuma a ser més elevada en aquests entorns, que no pas el que registra el termòmetre que pugui estar, el sensor de temperatura en aquest cas, que pugui estar a l'estació meteorològica automàtica del MetroCat, que a Tarragona està al complex educatiu, a l'empirelaboral, per dir-ho d'alguna manera.
A més, hi ha una cosa que no sé si ho dificulta tot una miqueta més, i és que a la majoria de places tothom, fins i tot el públic, està a ple sol.
Sí, sí, no és el mateix estar al sol que a l'ombra. Hi ha una part de la plaça que durant un període de temps està a l'ombra, perquè no es mou el sol, qui ens mouem som nosaltres, però ja se m'entén. L'ombra de la plaça va variant a mesura que avança el dia i hi pot haver alguns llocs on estiguin tota la viada a l'ombra i són els llocs més buscats, però després hi ha una bona part de la plaça, especialment
on se veuen millors castells, que estan al sol sí o sí, a la plaça d'Escols, a les escales on veus, de sota la catedral, que veus els castells, allí és tota la diada que estàs al sol. I es veu que, a mesura que avança la diada, hi ha una certa reconfiguració perquè fa la presència de persones, de gent que marxa, gent que entra, i se van intercanviant posicions. I, per tant, si estàs al migdia d'un 19 d'agost
El sol, veient els castells, doncs, òbviament, pren mesures perquè la calor en un entorn urbà com és la plaça d'Escols o la plaça del Blat a baix o qualsevol de les places on se fan les viades castelleres de l'estiu, especialment al migdia, doncs la calor al sol, la temperatura del sol encara és més elevada que no pas a l'ombra.
Amb aquesta història i les dades que teniu, no sé si tot això al final ha d'anar a més, és a dir, que les temperatures no disminuiran, sinó al revés, continuaran augmentant.
Sí, la tendència, com es diuen les projeccions, és que les temperatures augmentaran poc o molt, depèn del que fem a escala global amb les emissions dels gases d'efecte hivernacle, la mitigació del canvi climàtic, però, com diria, poc o molt pujaran. Clar, si sabem que augmentaran...
el que s'ha de fer és mesures d'adaptació, i això serveix per l'agricultura, serveix pel turisme, però també hauria de servir per les activitats a l'aire lliure, que poden ser més de lleure, culturals, o en aquest cas, que són dos castells, que a més és patrimonial, patrimoni immaterial de l'UNESCO, i per tant,
davant d'aquesta evidència, abans d'esperar que passi alguna cosa o que sigui massa tard, doncs prendre mesures preventives, sempre és millor previndre que curar. I per tant, nosaltres instem als organjadors de les diades i a les colles castelleres que...
A més del que estan ja fent, perquè mesures contra la calor se fa servir la lògica i són mesures coherents per tal de reduir els riscos de patir insolacions, mals de caps i fins i tot l'hipotínia, si seria l'extrem, doncs si sabem que la cosa anirà pitjor a l'estiu i a les hores centrals del dia, prenem mesures per tal de reduir aquests riscos.
Aquestes mesures per on passarien? Perquè ara és habitual el tema d'hidratar-se bé, fins i tot algunes colles reparteixen fruita entre els seus membres, sortir de plaça i anar a buscar un ombra quan s'ha acabat de fer el castell, etcètera, etcètera. A més de tot això, vosaltres que també us heu reunit amb diferents colles i heu pogut parlar amb gent realitzant diferents tallers, què més es proposa?
Doncs sí, nosaltres el que hem fet no és proposar mesures, sinó que hem anat a fer tallers i a escoltar el que ens diuen els que en saben, que són els castellers i les castelleres, i per tant vam fer aquest 10 tallers i que ara estem mirant de contactar noves colles per fer els tallers i que així els resultats siguin més robustos, però òbviament la adaptació...
És essencial que l'aigua fresca flueixi durant tota la diada, mitjançant el mecanisme que sigui, mitjançant botelles, instal·lació de punts d'hidratació, que l'aigua no falti.
sobretot els castellers més vulnerables, per dir-ho d'alguna manera, que serien la canalla i també els que potser tenen més edat, que quan no estiguin actuant, quan no li toqui actuar amb ells fer el castell, que estiguin a l'ombra, ja sigui a l'ombra a la mateixa plaça o amb espais...
interiors, on, òbviament, està a l'ombra, en un espai interiors, i si pot ser climatitzat, per tal que estiguin en millors condicions, descansant fins que els torni a actuar. Òbviament, està també el tema d'hidratació, no? Hidratació pot ser líquida, però, com dius, també pot ser...
fruites que a més de contindre líquid que siguin energètiques, però després hi ha altres mesures com si la plaça és possible generar ombres adicionals, òbviament sense que l'estructura o la manera de fer les ombres interferixi amb la construcció del castell i també que no...
suposi un impediment perquè la gent gaudeixi dels castells i cada plaça té una morfologia, una estructura diferent i, si aquesta fos l'opció, a cada lloc hauríem de veure com de factible és o no fer més ombres,
Òbviament, pel que fa al públic, el públic que no el neguen perret dels castellers, aquest risc també afecta, i a vegades afecta més el tema dels possibles hipotímies i els marejos, a més el públic assistent que no passa als castellers, doncs l'autoprotecció, no?, el barret o crema solar, hidratat, etcètera. I després, òbviament, hi ha l'opció, si es considera oportun, de moure l'hora de la diada. Si resulta que la diada...
Té lloc a les hores centrals del dia, de l'estiu, que és quan fa la màxima calor i combinat amb la humitat, sobretot en zones on hi ha una humitat que pot ser més elevada, a tocar de la costa, que pot ser Tarragona, doncs la temperatura fa que...
el confort disminueixi de manera significativa, amb unes exhibicions castelleres que acostumen a durar unes quantes hores, unes més que unes altres, però déu-n'hi-do l'estona que s'està durant la diàleg, que està molt bé, perquè fan castells extraordinaris, doncs la qüestió és si a les 12 o al migdia cada cop se farà més difícil des d'un punt de vista de la seguretat, i no em refereixo únicament a la seguretat pel que fa...
que pugui haver un mareig a la gent o als castellers de la pinya, sinó que, com a conseqüència d'aquesta major temperatura i una calor superior, pugui haver alguna... que el castell faci llenya en part degut a que hi ha o que fa molta calor. Per tant, davant d'aquest risc, opcions serien moure la diada.
cap a més al matí, o moure-la a la tarda, en aquest cas a la tarda, doncs hi ha hagut algunes diades que ho han fet, no?, l'última, ja la festa major de l'Avisbal, el 15 d'agost, abans la de Llorenç, i em sembla que, i em sembla que la de Mataró també, per altres raons, la van canviar del migdia a la tarda i ara estan ben feliços. Clar, això és una decisió dràstica i que igual abans de prendre aquesta decisió s'haurien de
d'implementar mesures no tan dràstiques. Però bé, això és una qüestió que nosaltres posem sobre la taula i que són els organitzadors...
i les colles castelleres que han de decidir, en definitiva, quines mesures creuen que s'haurien d'implementar per, repetir això, per temes de seguretat, de segures esdiades, en tots els sentits, també amb les qüestions vinculades amb la meteorologia. Perquè ara, d'alguna forma, vull dir, es fan diades a temperatures que habitualment es recomana no fer exercici físic o no fer esforços físics, no?
Sí, clar, no hi ha una legislació que digui així com a l'interior, no? S'ha de treballar a partir de no sé quina temperatura en interior, no? En exterior no hi ha una legislació que digui fins aquí prou, no? El que ja són recomanacions. Per tant, és fer servir el sentit comú. Si la temperatura és tan elevada que juntament amb la vomitada que hi hagi fa que el confort, l'índex de calor o l'índex que vulguis aplicar
requereix que potser es pari o que no es faci tanta intensitat, doncs bé, és decisió, però això com que no és obligat, és una decisió dels organitzadors i de les colles castelleres, doncs potser arriba un moment que digui, doncs no, a partir d'aquests valors no hauríem de fer castells.
o abans que arribi aquests valors i passi alguna cosa, a l'avançada, i repetir això, generem més ombres, més zones de descans, màxima hidratació, o fins i tot ho movem al matí o a la tarda, que això, aquesta molt qüestió, ja entenc que té les seves dificultats des del punt de vista sociocultural, perquè és una tradició de famosos anys que es fa un dia amb una hora, i que, a més, és possible que, segons quines festes majors, la viada formi part d'un seguíssim on prèviament hi ha hagut...
o els diferents valls fent activitats prèvies i que sigui molt difícil moure el calendari. Per tant, davant d'això, que es busquin altres alternatives que facin segures les viades.
També aquí hi ha un tema, i és que la gent que, per exemple, està al més interior de la pinya, aquesta gent, al final, si la temperatura exterior és de 30 graus, m'estic inventant, pateixen una temperatura encara superior, perquè tenen molta gent que els apreta pels voltants i pel davant i el darrere.
Sí, sí, és cert. Nosaltres el que fem és mesurar la temperatura ambient, per dir-ho d'alguna manera. Crec que estaria bé, si no s'està fent, perquè això ja recauria que hi participessin professionals de la salut directament, de mesurar les constants i aquestes polseretes...
que es fiquen i mesuren la temperatura corporal, també mesuren el cor com funciona, i per tant això seria un projecte en parada del nostre on se mirés quines són les condicions, en aquest cas a la pinya, que òbviament és on pateixen més calor a la pinya, a igual temperatura ambient pateixen més calor a la pinya que no pas al tronc.
I una altra cosa que també ha sortit, ja que són possibles potencials estudis a fer, és també les condicions als assajos, sobretot als assajos que tenen lloc a l'estiu. També les condicions serien interessants d'analitzar.
En aquest sentit, deies que l'any passat, el 2025, diria que també a finals del 2024, vau començar a fer tot aquest estudi, vau poder parlar amb diferents persones de diferents colles castelleres. Ara mateix, què és el que esteu treballant o què és el que voleu fer?
Bé, volem continuar visitant places i colgar sensors i així podem tindre una seqüència més llarga de dades. Clar, portem dos anys sol de dades a plaça i ens interessa, com a mínim, amb aquelles més de l'estiu i...
significatives, no? Continuar fent-ho, i estic parlant, òbviament, de la diada de Sant Joan Aballs, de Sant Magí i Tarragona, de la diada de la festa major de Sant Fèlix de Vilafranca, també la festa major de l'Avisbal, que ja fa dos anys que es fa a la tarda, i l'any passat a la tarda va ser un fort, imagina't si hagués fet al migdia, doncs, no sé, d'entre les nostres possibilitats, anar visitant places per continuar recopilant dades de temperatura i humitat,
En segon lloc, també, com comentava abans, estem reiniciant contactes amb colles castelleres que al seu moment vam estar per disposició per fer els tallers, però per alguna qüestió que no els venia bé en aquell moment fer els tallers, doncs ara ho estem recuperant per fer nous tallers, perquè ens interessa com més castellers participin, més robustos seran els resultats. I una altra cosa que ara hem iniciat, que és nova, que també ens interessa veure les narratives...
vinculades a castells i canvi climàtic. Si és important fer difusió, donar a conèixer dels potencials riscos vinculats a fer activitats a l'aire lliure al migdia a l'hora central, i per tant que s'han de prendre mesures preventives, però m'ho hagin de saber també com...
els mitjans de comunicació, ja siguin generalistes o també més especialitzats en castells, la narrativa en relació a com el temps i el canvi climàtic s'està incorporant a aquestes narratives. Se suposa que, com que les temperatures estan fent cada cop més elevades, aquesta narrativa ha d'incrementar. Òbviament, quan plou, segur que surten les cròniques o els articles d'opinió, perquè quan plou una vida de castellera,
doncs segur que ha de sortir molt resaltat, no?, que si s'ha suspès a diada perquè ha pogut. Clar, el tema de la temperatura, el confort, el canvi climàtic, entenem que és un element que és possible que d'una manera o d'altres hagi aparegut des de fa anys, però pensem que la freqüència a l'hora de...
fer referència a la condició de confort tèrmic haurà augmentat. Per tant, és important, no únicament des de l'àmbit acadèmic, sinó també des dels mitjans de comunicació, que se faci referència a aquest factor per tal que se prenguin les mesures d'adaptació que evitin saps riscos. Ho hem de deixar aquí, molt interessant tot això, ens seguirem pendents. Moltes gràcies, Òscar Salia de Dia, per entendre'ns aquesta tarda aquí a Rànomar.
Gràcies a vosaltres. I així arribem al punt final del programa d'aquest dimarts 27 de gener del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns o divendres de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Rolla a l'escola de formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La manifestació convocada per les plataformes d'usuaris del tren serà el proper 7 de febrer a la tarda a Barcelona. La convocatòria busca denunciar la situació crítica, diuen, del transport ferroviari a Catalunya...
i reclamar un servei públic digne, segur i eficient. Atribueixen la situació a Rodalies, a anys de desinversió en infraestructures i a una mala governança del sistema per part de Difet Renfa i els respectius governs. Anna Gómez és la portaveu de Dignitat a les Vies.
que aprengui d'aquesta caiguda, que una de les coses que s'ha demostrat és que l'assistència als usuaris és nula, que no s'està fent bé i que crec que han de fer una pensada de com ens atendran a partir d'ara i com ha de moure's la informació a les andanes, tant de l'alta velocitat com fora. I després el tema d'inversió i veure on està invertint i com.
Rodalies que segueix funcionant amb servei reduït i amb aquests plans alternatius de transport que inclouen la mobilització de 146 busos arreu del país. I els usuaris de l'estació del Camp de Tarragona que feien fila per accedir a les andanes per agafar l'avant i els haver a primera hora amb retards de poc més de 10 minuts. Les instal·lacions registren aquests dies un increment d'usuaris.
El tema va per llarg i no tinc cap tipus de fe ara mateix ni amb Rodalies ni amb el sistema ferroviari català, que veig que està en una decadència absoluta, la veritat. Sí, no és cap novetat que els trens no arribin a l'hora, però sí que sempre fa més ràbia quan saps ni quan podràs sortir ni quan arribaràs, no saps quanta estona podràs passar en el camí, no hauria de fer bastanta ràbia no poder planificar el teu dia a dia. Doncs jo normalment agafo Rodalies a Reus, el que passa és que no m'enfio molt últimament per tot el que està passant.
És la primera vegada que agafo la ve aquí, direcció Barcelona-Sants, perquè jo sempre anava amb Rodalies, però, clar, com que últimament no m'enfio, que sempre hi ha una cosa o una altra, doncs he intentat anar a tiro segur. El Partit Popular de Tarragona ha demanat la dimissió del ministre de Transports, Òscar Puente, i de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, pel col·lapse ferroviari.
I l'equip de govern insisteix que no es demanarà la declaració de municipi turístic ni la possibilitat d'ampliar els horaris comercials a cap zona de la ciutat. La consellera de Comerç, Montse Adán, recorda que actualment els establiments de fins a 400 metres quadrats ja poden obrir en diumenge durant tot l'any.
però nosaltres no apostem per ampliar aquesta zona d'interès turístic o com a municipi turístic els 365 dies l'any. Pensem que el comerç de proximitat l'hem de cuidar, si no ens quedarem sense ell, perquè realment són uns valents que estan, com dèiem, a peu de que no cada dia, que tenen