Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 13 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú a l'Ens de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Continuarem descobrint el nostre mar amb en Boris Weissman. Descobrirem l'actualitat meteorològica.
parlarem d'espècies i de natura. Descobrirem un llibre molt relacionat amb la història del Delta de l'Ebre. Passejarem per una exposició amb moltes històries de mar i acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rana Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda a tots i feliç dia mundial de la ràdio. Efectivament, avui, 13 de febrer del 2026... He estat a punt de dir-te, perdona, fum, fum, fum, quan acabaves de dir la data...
És el dia mundial... No és Nadal, ja l'hem passat fa uns dies. Sí? Gràcies a Déu. És el dia mundial de la ràdio. Tothom està de celebració, pràcticament. Doncs sí. Jo crec que és per això que no hi són, avui, eh? Tot l'equip de celebració, excepte l'Oriol Leo, des de Ràdio Arenys, que havia d'estar de celebració, també, però no sabem per què. Ha decidit no estar-hi. Molt bona tarda, Oriol.
Bona tarda. No és que ho hagi decidit jo, eh? Pobre de mi. No, jo havia d'estar de celebració perquè avui vien preparades rues de carnaval de les escoles i jo havia d'anar a veure la criatureta de l'Ainet i l'han suspès perquè plou i on s'agafaran un altre dia i dic, home, doncs, si no he de veure la rua de carnaval avui, vaig a treballar, per això estic aquí. Ah, molt bé, molt bé. Estaves fent de bon pare. Clar, és que hem de fer. Exacte. Així t'ho perdonem. No hi ha cap problema amb això.
Sí, el tema és que avui plou per tot, demà torna el vent, veurem què passa en Carnaval, en totes les rues, en tot, però bé. Però el vent és tan fort com aquests dies que estem en alerta? Sí, demà serà com... Encara pitjor? Aquí a Tarragona serà com ahir, a procs. Llavors, si és un pàjaro, és un avió, no? Sí, exacte. No se sap el que serà? Alguna cosa de Carnaval? Veurem el que passa, no ho sé. Haurem de... No, no, estaré pendent, estaré pendent. Expliquem dilluns, a veure què ha passat durant el cap de setmana.
A veure, Oriol, a veure què podem fer, no? A veure, ho sé. Avui plou aquí, no ho sé. Aquí també, tot el dia porta plovent. Jo tinc una sona en aquest dia, dormiria tota la estona, vull dir, és horrorós. Vinga, va. És que no veus el sol, això és un dia tristoi.
Exacte. Vinga, va, deixem-ho aquí. Anem a començar el programa d'avui. També hi ha la Cel Prieto des de Radio Delta.cat, en Sergi Corral des de Radio L'Escala, la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Actualitat.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que les barques d'arrossegament de la Costa Brava acaben la primera parada de veda, Sergi. Avui s'acaba la primera tongada de veda d'arrossegament amb ports com Palamor, Roses i Llançà. Aquest dilluns que ve tornaran a la feina després d'un mes i mig amarrats a Port. Ha estat tot just la primera part del total de l'aturada biològica prevista per aquest any. La resta, aproximadament d'un mes de durada, la faran a l'octubre.
Ens ho explica Miquel Mir Petromajor de la Cofredia de Pescadors de Palamós en declaracions a Ràdio Palamós.
És que veiem que si ho fem tot seguit és una problemàtica deixar dos mesos i mig sense peix en els peixaters, dos mesos i mig els mariners cobrant de l'atur i s'allargaria massa. Per això intentem partir-ho. Altres vegades fèiem dos mesos, tot gener i tot febrer, i després anys de Setmana Santa o després de Setmana Santa dues setmanes més.
Però ara, tota la normativa, que si aquests 52 dies estan dividits entre 30, que en diuen ells, de reducció d'esforç, i 22 d'haver de biològica, i has de fer més o menys els d'haver de biològica els has de fer seguits sí o sí, i la resta els podries anar repartint.
La veda és una de les mesures contemplades dins el Pla de Cogestió de la Gamba de Palamós per garantir la reproducció de l'espècie i que la seva captura sigui sostenible en el temps, sense posar en perill el recurs. La segona part de la veda de l'arrossegament, en aquest cas de Palamós, es farà del 28 de setembre al 30 d'octubre. En paral·lel, les barques de peix blau es tornaran a aturar també aviat per fer el segon tram de la seva aturada biològica entre els mesos de març i abril.
Avui divendres arrenca la celebració del Carnaval de l'Escala pendent de la tramuntanada de demà.
L'escala es prepara per 4 dies de festa, carrosses, comparses i disfresses amb un ull posat al vent. Avui, a les 7 de la tarda, la Sacavila, amb el pop Pep i el pregó, donaran la benvinguda al Carnaval de 2026. Per demà dissabte a la tarda serà el torn dels nens i nenes amb la rua infantil a partir de les 4, la xocolatada i el ball de disfresses a la sala Polivalent. Ja de matinada, aquest mateix espai acollirà el ball de disfresses pels adults.
S'està pendent, evidentment, de la tramuntana que demà a la tarda debufar amb molta força i pot fer variar l'hora i el recorregut d'algun d'aquests actes. Diumenge, a partir de les 11 del matí, hi haurà la Gran Rua de Carnaval pel front marítim de l'Escala, on hi participaran una quinzena de colles i més d'un miler de persones. És una de les rues més multitudinàries de l'Empordà.
Baixem fins al delta de l'Ebre. Les famílies de l'escola Horta Vella de la ràpida alerten de la possible supressió d'una línia d'I3CEL. Des de l'Associació de Famílies d'Alumnes expliquen que des de la mateixa direcció els van advertir d'aquesta possibilitat i que ja han fet arribar cartes d'educació a través de l'Ajuntament en rebutja aquesta mesura. Escoltem a Aitor del Valle, membre de l'AFA.
Realment s'apunta que la línia se lleva a la ràpida, però tot apunta que si aquí a l'Ordavella, ja que és un col·legi més petit que el Carles III, hi ha dues línies, una de les dues seria la que es llevaria, i això, o sigui, també tenim la problemàtica que aquest últim any aquesta escola se va inundar i això es jugaria a nosaltres en contra. Han presentat cartes a l'Ajuntament, que l'Ajuntament ha presentat a la Conselleria d'Educació...
L'escola Horta Vella té prop de 400 alumnes i des de l'AFA recorden que és un centre amb matrícula viva que va incrementant el nombre d'escolars al llarg del curs. Adverteixen que la supressió d'una línia augmentaria la ràtio, en detriment dels estudiants.
Cada vegada les classes tenen més alumnes en necessitats especials i nosaltres pensem que la ràtio pujaria i això dificultaria l'ensenyament als alumnes. El director dels serveis territorials d'educació i formació professional, Mario González, apunta que encara es troba en procés de planificació i que en cap cas s'ha pres cap decisió ferma.
Són moments molt incipients, ni tan sols ha començat el procés de preinscripció. Per tant, ara veurem com evolucionen les dades, si les dades de padró de tots els municipis, en aquest cas de Terres de l'Ebre, s'acaben confirmant i després veurem què és el que passa en la preinscripció i subjectes a canvis, canvis com la mateixa matricular viva. Per tant, és una proposta inicial d'agrupaments i que està subjecta a l'evolució. No hi ha res tancat en absolut.
Cada dimecres, des de l'AFA, s'organitza una protesta davant de l'escola per mostrar el seu malestar davant aquesta possible supressió i per demanar el manteniment de les dues línies actuals. Quatre centres educatius de l'Ebre tornaran a llançar un globus som de l'estratosfera a través del projecte Landeret.
Es tracta d'una iniciativa que permet a l'alumnat de quart d'ESO i primer de batxillerat participar en un experiment científic com a autèntics professionals. D'aquesta manera, cada centre dipositarà en una càpsula l'experiment que analitzaran en aterra el globus. L'any passat es va investigar l'energia que genera una placa solar i analitzar com creix una planta a l'estratosfera.
Com a novetat, en guany s'ha afegit l'Institut Terra Alta de Gandesa al projecte. Escoltem a Josep Curto, coordinador del projecte aeroespacial Landerer. I a aquest també s'ha afegit l'Institut Terra Alta de Gandesa. Aquest any afegíem principalment que després del llançament els alumnes faran l'anàlisi de dades
Rec de seguir després de llançar i així també farà una altra presentació com la que han vingut a fer avui, però ja amb els resultats dels seus experiments. I d'altra banda també tindrem una xerrada d'un professor de la Universitat Politécnica de Catalunya que, sens dubte, aportarà i serà molt interessant per a l'alumnat. Un projecte que es torna a realitzar després que s'hagi creat l'Associació per la Divulgació Especial i Científica de les Terres de l'Ebre.
El seu objectiu principal, evidentment, és divulgar ciència relacionada al sector espacial, però també organitza a partir d'estany el projecte aeroespacial Landerer. El projecte Landerer està finançat per l'IDC. La directora Bibiana Porres ha destacat que la iniciativa beneficia l'alumnat, així com el desenvolupament de les comarques de l'Ebre. Creiem que és convenient que puguem participar perquè tot el que sigui fomentar aquest...
Aquesta consciència d'aquestes professions científiques que al final veiem que es poden desenvolupar aquí a les Terres de l'Ebre en totes aquestes oportunitats que estan sorgint últimament és bo per als nostres alumnes i les nostres alumnes i també per al desenvolupament de les quatre comarques de l'Ebre. A més a més de l'Institut Terra Alta, el projecte també hi participaran l'Institut d'Artosa, l'Institut Roquetes i l'Institut Daniel Mangraner de Jesús.
Anem ara cap a les costes del Garraf. L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes es va aprovar, va aprovar millor dit per unanimitat al darrer ple municipal, una moció que reclamen la recuperació dels serveis mèdics perduts en els darrers temps, així com un tracte més respectuós cap als usuaris per part del personal de recepció i atenció al públic, Carla.
Doncs sí, Marina. La demanda de l'Ajuntament arriba després de la pressió ciutadana que s'ha articulat a través de la plataforma Més Roquetes per reclamar una atenció mèdica més cobertura i més respectuosa. Un miler de persones han expressat el seu malestar pel tracte que asseguren rebre per part dels professionals del Centre d'Atenció Primària de les Roquetes.
Ho han fet a través d'una recollida de signatures que ha posat en manifest la indignació que han anat acumulant en els darrers anys per un servei que, diuen, ha anat empitjorant amb el temps. Es queixen dels serveis que han perdut, com el de pediatria a les tardes i les urgències.
Aquesta és, de fet, la principal queixa que acaba condicionant tota la resta. Des de fa un temps, al cap, la Roquetes s'ha quedat sense urgències perquè el sistema estableix que totes les urgències de Sant Pere de Ribes s'han de concentrar a l'Hospital Sant Camil.
Una decisió del Departament de Salut que ha generat protestes entre els usuaris per haver-se de desplaçar fins a l'hospital, fora del nucli urbà, i sobretot perquè moltes vegades, quan s'acosten a l'ambulatori, molts asseguren haver estat atesos de manera irrespectuosa, a vegades generant situacions tenses a l'àrea administrativa.
Els usuaris demanen comprensió i més respecte, sobretot per part del personal d'atenció al públic, que creuen massa sovint assumeixen funcions que no els pertoca a l'hora de valorar la gravetat d'un cas. Escoltem a Mari Carmen Serrano, usuària del CAP de Roquetes.
És veritat que últimament hem de generar bastant amb això, no tenir urgències, no tenir pediatria, ser molt més difícil que t'arreglin una recepta o que t'atenguin, o simplement haver de venir una setmana consecutiva dient, doncs no puc respirar o no puc no sé què, i fer-te anar a Camilo. Hi ha molta gent gran, molta gent que no pot anar-hi, i és veritat que últimament tot aquest acte ha empitjorat molt més, no?
També s'hi afegeixen les queixes que tenen a veure amb diagnòstic que els usuaris consideren erronis o que no reben la prioritat que es mereixen. Per a les properes setmanes està prevista una reunió entre la plataforma Merroquetes, Ajuntament i Institut Català de la Salut, que analitzarà la situació i el clima enrarit que s'ha generat entre la ciutadania i el personal de l'ambulatori.
El govern ribetà assegura que també segueix de prop la situació i que ja s'ha començat a prendre alguna mesura. Des de la plataforma veïnal també s'assenyala que no tenir atenció pediàtrica a les tardes ni urgències és un problema per a molts avis que cuiden dels seus nets a les tardes, un fet cada vegada més habitual a la societat actual.
Per tot plegat, els usuaris demanen una reorganització de l'atenció mèdica al municipi que sigui més coherent i més comprensiva amb les seves necessitats. De moment, l'ICS es limita a dir que confia en que la propera reunió amb la plataforma Merroquetes sigui un espai clau per avançar de manera compartida en la millora dels serveis del centre.
I aquest any les músiques més emblemàtiques del Carnaval de Vilanova estan d'aniversari. Les danses celebren 50 anys de la recuperació de les seves representacions i el turutà 100.
La del Turuta és sens dubte la melodia més icònica d'aquests dies que ara comencen a la capital del Garraf i que ens acompanya en els moments més emotius de la festa, començant per la comparsa. Cent anys d'una música que res té a veure amb la festa i que no és exclusivament patrimoni de Vilanova, tot i que s'hi acosta.
Roman San José, militar i música extremeny, va ser el compositor d'un pas doble per a cornetes i tambors pensada com a marxa militar. Amb el temps i com ha passat amb altres composicions amb el mateix origen, la música va anar penetrant en altres àmbits, arribant a guanyar-se un caràcter popular que s'ha anat transmetent fins al dia d'avui.
Román de San José va crear el Turuta a l'Acadèmia d'Intendència Militar d'Àvila, on hi va estar destinat de 1915 a 1928. Després de la Guerra Civil va ser director del Conservatori de Música de Vitòria. La seva melodia va arribar al Carnaval de Vilanova ja abans de la Guerra Civil, a través de les bandes militars que hi actuaven.
I la tradició popular va fer que després de la Guerra Civil fos l'escollida per acabar sent l'himne oficiós del Carnaval de Vilanova. Escoltem a Paquita Roig, historiadora. Quan es recupera el Carnaval, a partir de la nit del 55, el 56 i en llum de dia el 57, doncs que les músiques que es recuperen, doncs quines són? Doncs les que van bé per saltar i per fer el pas, que ja no es fa.
tot sigui dit, d'anar a la comparsa, que aquestes són les que anaven bé, passos dobles i marxes militars, i de les que et recuperen, doncs, és una de les que et recupera. De mica en mica, d'alguna manera, es va anar fent... va anar entrant...
com a preferida de les que van anar sonant. El pas d'origen militar a ús popular és un procés que han fet altres marxes militars i, de fet, el turut és una música que sona en altres festes arreu de l'Estat. La força que té a Vilanova per ser sobretot la banda sonora de la comparsa ha fet que hagi perdurat en el temps fins i tot quan s'ha plantejat la possibilitat de substituir-la.
A la capital del Garraf només hi ha una altra melodia que pot jugar en igualtat de condicions amb el turuta. Les danses, una música amb segles d'història al darrere i que aquest any celebren 50 anys de la seva recuperació. Fem aturada les costes del Maresme. El Teatre Taneu de Vilassar de Mar ha presentat la programació de la nova temporada del teatre Un cop rehabilitat.
Efectivament, Marina, Laia Gómez ha rebut un almorratge de vidre gravada en honor a la seva proclamació com a pobilla de Catalunya 2025, un càrrec obtingut a l'abadia de Montserrat coincidint amb el mil·lenari del monestir a finals de novembre de l'any passat. Amb el reconeixement fet al seu poble, Laia Gómez ha destacat la il·lusió i les ganes amb les que afronta un any en què ella serà la màxima representant del pobillatge català arreu del país.
La veritat és que ha sigut molt bonic i molt especial rebre aquest homenatge aquí a casa, a Arenys. O sigui, al final sí que tenim una tasca diferent, però vull dir seguir sortint i seguir recorrent i veient pobles i cultures, però amb una nova responsabilitat. És això, les ganes primen, la veritat.
Aquesta és la segona vegada que Arenys de Mar obté el títol nacional dins el món del pobillatge. La primera va ser Gemma Jiménez, qui va ostentar el títol de pobilla de Catalunya durant l'any 2022. Arenys ha obtingut també càrrecs provincials i nacionals. Estant esforç, l'alcalde d'Arenys destaca el fet que a la vila la tradició del pobillatge es conserva forta i viva, i això es fa palès en les eleccions de títols destacats.
És una cosa com molt important, és una manera que sorti el nom d'Arenys a tot arreu. No és fàcil, té a ser Povia de Catalunya. A Arenys fa quasi 70 anys que ho hem sigut i no ho havíem estat fins fa 3 anys que havíem tingut Povia de Catalunya i ara ja ho hem repetit.
Portem uns anys molt bons, que són l'hereu com el Borja de Catalunya. Ens estan molt mal acostumant i això vol dir que el món del poble viatge a Quirenja està molt viu, que els nois i noies tenen ganes de fer-ho, de celebrar-ho i que són nois i noies que estan molt tots involucats en la cultura popular. Per tant, què menys que fer un homenatge i que per molts anys, mentre nosaltres estem com a l'Ajuntament, ajudant-los amb tot el que puguem.
A l'acte d'homenatge hi ha assistit l'hereu de Catalunya, Francesc Moreno, aquest d'anglès, l'hereu i la pobilla de comarques gironines, Guillem Blanques de Ripoll i Judit Poc de Massanet, així com l'aranyenc Arnau Actarbertran, president del Foment de les Tradicions Catalanes, a més també de representants actuals i caducats del pobillatge d'Arenys de Mar.
Escoltàvem la notícia que feia referència a Laia Gómez, que ha donat la benvinguda a l'acte de reconeixement que l'Ajuntament d'Arenys va fer a l'Arenyenca per haver aconseguit la màxima representant del Puy Villat ja català el 2025. Però ara sí, escoltem la notícia sobre el Teatre Taneu de Vilassadamar, que ha presentat la programació de la nova temporada del teatre un cop rehabilitat Oriol.
Exacte. Després d'un 2025 de poca activitat visible, però de molta feina interna per obrir l'Ateneu amb garanties, aquest 2026 marca l'inici real de la nova etapa del Teatre Ateneu de Vilassar de Mar. Un cop completada la instal·lació dels sistemes d'il·luminació,
so i elevació escènica necessaris per la posada en funcionament, ara el Teatre Ateneu va acollir aquest passat dia 10 de gener la presentació oficial de la nova temporada programada. La programació de l'Ateneu de gener a desembre inclou 15 espectacles, 5 dels quals adreçats al públic familiar amb propostes de teatre de text, comèdia, creació contemporània, circ i música. Del primer semestre destaquen les obres com Mary el 22 de març, escrita i dirigida també interpretada per l'ara Diez Quintanilla.
També la paella dels dijous, la faran el dia 26 d'abril, de la companyia El Maldà o You Say Tomato, del dia 10 de maig, que és el Premi Crítica Serra d'Or, el millor text teatral en català de l'any 2016. Les entrades per als 17 espectacles de la temporada ja es poden adquirir en línia. A més, el públic pot optar pels abonaments per tota la temporada amb un descompte del 35% sobre l'import total, tant si es compren entrades per als 6 espectacles de la programació familiar com per als 11 espectacles de la programació per adults.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que la coordinadora de SOS Costa i Camp de Tarragona denuncia que la Generalitat no ha emès cap informe en relació amb les obres que s'han d'executar al camí de ronda entre la platja de la Rebassada i la Sabinosa de Tarragona. Concretament, l'entitat apunta que ni el Departament de Cultura ni el de Territori han redactat informes sobre l'afectació al medi natural d'aquests treballs
D'altra banda, valoren positivament que tant la Diputació de Tarragona com l'Ajuntament es mostrin disposats a replantejar el tram inicial del camí de ronda que podria tenir una amplada inferior als 5 metres i quedaria més endins de la finca del que s'havia previst prèviament.
Tot i això, des de l'entitat, lamenten no tenir més detalls sobre aquest canvi del tram inicial, tant pel que fa a la tipologia com el seu ús i qui podria circular. En tot, la coordinadora Sos Costa i Camp de Tarragona insisteix en demanar participar en la reunió amb les tres administracions implicades per buscar consens a la vegada que fa una crida a evitar actuar des de la precipitació a l'hora d'obrir a la ciutadania aquest espai.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Déu-n'hi-do com s'anirà remenant la costa i la mar al llarg de les properes hores perquè tornen a girar els vents cap a nord. Això serà sobretot aquesta propera nit i el dissabte, perquè aquesta tarda, el que queda de divendres, per tant, els vents seran molt variables. A la costa barcelonina més aviat de Llevant, a la costa gironina de Sud o de Garbí...
però en general no seran béns gaire intensos. Per tant, Marajol a tot estirar ran de mar. El que ens queda és la ressaca de la situació de Ponent que hem tingut els últims dies. Sí que a la Costa Taurada, i especialment al sud del Golf de Sant Jordi, tindrem l'entrada del Mastral amb ganes aquesta propera nit. Per tant, mar que es remena amb vista el dissabte. Tindrem fort amaró, fins i tot a la ran de platja. Per tant, tot i ser béns terres, aquesta mar estarà esvalotada. Ja a Marandins hi haurà temporal de tramuntana, especialment
al llarg de la tarda i al vespre del dissabte. Vents de tramuntana molt encesos al nord del Cap de Begú, sobretot al Cap de Creus i també al sud del Cap de Salou, al Mestral. N'estem per dents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit. Un iant Roger Serra, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Avui jornada, la veritat és que molt complicada en aquesta xarxa diària, sobretot àrea metropolitana de Barcelona. Repassem algunes vies, és impossible dir-les totes. Comencem a l'extrem sud de Barcelona, autopista C32, ja amb retencions, des de Sant Boi de Llobregat fins a Cornellany, a Sama Ronda de Dalt.
però penseu que la ronda de dalt en sentit Besòs presenta aturades gairebé de punta a punta des de Cornellà fins a la zona de Valldaura. Per tant, ronda de dalt molt plena, com us dèiem, en sentit Besòs.
També a l'extrem sud de Barcelona, autovia a dos amb aturades, trams de retencions entre Sant Feliu, zona de Cornellà, arribant al nos del Llobregat, de fet tant d'entrada com de sortida de Barcelona, i també la B23 amb aturades de més de 7 quilòmetres entre Sant Feliu i l'Avinguda Diagonal d'entrada a Barcelona. A l'extrem nord, pot a nord B20, una cua de més de 3 quilòmetres ja des de Badalona fins a enllaçant les rondes.
C33 aturades de 4 a 5 quilòmetres entre Moncada i Reixat i el Nus, o l'autopista AP7 amb retencions entre Sant Cugat i Barberà en sentit nord, entre Mollet i Barberà en direcció sud. Acabem parlant, per exemple, de la C17, que també presenta aturades fins 3 quilòmetres a parets del Vallès i en sentit Barcelona. És tot des del Servei Català de Trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
El nostre mar. Tots els secrets de la Mediterrània amb en Boris Weissman. Un divendres més ens volem endinsar al mar i descobrir els seus misteris i per això ens acompanya des de Ràdio L'Escala en Sergi Corral i en Boris Weissman. Molt bona tarda. Marina, doncs sí, estem aquí un divendres més per parlar de mar. I avui...
Com sovint anem de vegades, amb en Boris Weissman a vegades anem molt a prop i a vegades ens desplacem molt lluny, i avui volem anar a l'Antàrtida. I no anem per una raó qualsevol, sinó és perquè fa pocs dies, poques setmanes, concretament el dia 2 de febrer d'aquest 2026, va morir la científica, l'oceanògrafa i biòloga Josefina Castellvic, que va fer bona part de la seva carrera, molta part, allà a l'Antàrtida.
Boris, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Precisament això, avui volem parlar de la Josefina Castellbí, primer de tot, com fent una mica d'homenatge a aquesta biòloga marina i oceanògrafa, i després parlar precisament de l'Antàrtida, d'aquesta regió tan remota, tan al sud i amb unes condicions...
Bastant particulars. Sí, sí, és un dels jocs més inhòspits que hi ha en el món. Que, per cert, un espòiler, a l'Antàrtida és on hi ha els pingüins, eh? No és a Gronellàndia, com ho ha sortit en algun dibuix ja fet fa unes quantes setmanes. A l'Antàrtida, que és el Polo Sur, és allà on estan els pingüins, i que... Te'n recordes aquest acudit que deia per què els ossos polars no es poden menjar els pingüins...
Bueno, perquè els pobles estan al polo norte i els pingüins estan al polo sur. Exacte. No estan barrejats. No es veuen mai. No es veuen mai més que en els zoològics. Doncs la importància d'això, no? A part d'una científica amb una carrera impressionant, com la Josefina Castellbí, a càrrec també...
dins del Consell d'Investigacions Científiques, la importància de les seves investigacions. Sí, sí, sí. O sigui que ha estat sempre una dona memorial molt important. Tothom que l'ha conegut deia que era una persona superhumil, tot i la seva importància i la seva pesa específic. Has de pensar que durant molts anys va ser la dona directora de l'estació scenogràfica Juan Carlos I a l'Antàrtida, l'estació espanyola.
O sigui, això, no sé si ets conscient, en aquella època, una dona... Que assumís la direcció... Que assumís la direcció en el lloc més inhòspit de la Terra d'una estació d'investigació espanyola. O sigui, és una cosa fenomenal. I tot això amb una humildat i una sensibilitat esferidora, molt remarcable.
I una frase que deia ella sempre molt, que a mi m'encanta, i és que natura hi ha una. Natura és una. I què vol dir amb això? Ella s'especialitzava en bacteris, organismes molt petits, molt petits, molt petits, que, com deia ella molt bé...
Aquests organismes tan petits, tan petits, són els que van canviar tot el funcionament del planeta, perquè són els microorganismes els que van fer canviar l'atmòsfera en la qual no havia oxigen i, a través de fer la fotosíntesi, van aconseguir canviar completament l'atmòsfera del planeta, que hi hagués oxigen i que es disparés la vida i que existís la vida com la coneixem nosaltres ara. O sigui, des del més petit a del més gran.
I una altra cosa que també deia molt era això, la natura és una, i l'Antàrtida, que és un dels llocs més poc coneguts i fa 50 anys, 60 anys, no es coneixia res d'ells,
influeix moltíssim en l'atmosfera i influeix moltíssim en el nostre dia a dia, tot i que no ens ho pensem. És molt important i per això deia ja sempre que és tan important dedicar-li esforços i energia a estudiar l'Antàrtida, perquè és un dels reguladors del nostre planeta.
I posteriorment s'ha anat descobrint. Suposo que també les seus investigadors precisament han descobert això, la importància de l'Antàrtida, i ja no diguem tot el relacionat amb el canvi climàtic. Per exemple, que els pols són unes zones molt... Clar, també una cosa superimportant, i és que en tota aquesta capa de glaç, de gel...
que recobreix l'Antàrtida, que hi ha 4.000 metres de gruix. Pensa que l'aneto, el pic més alt de la península, fa 3.800. O sigui, una capa de gruix de 4.000 metres i que a baix pot ser ja un milió d'anys d'història. Quan agafen aquest gel, fan uns cores, fan uns cilindres, fan uns cilindres i
Traient, analitzant les bombolletes d'aire que hi ha en aquest gel, poden estudiar com era l'aire fa 700, 800, 500 anys. I això et permet reconstruir la història de la Terra...
com era l'atmòsfera, i això ens ha permès molts estudis respecte al canvi climàtic. Ara podem discutir què és el que està passant en els últims cent anys, però estudiant aquests perfils de glaç de 300 metres, 400 metres o més, podem veure com ha anat canviant l'atmòsfera en aquest temps i veure amb perspectiva què és el que està passant.
Seria comparable la d'andrologia, l'estudi dels anells dels arbres, com una seqüència temporal. Exactament, sí, al final és el mateix. Això també es fa amb els fangs dels llacs d'alta muntanya, que es fan aquests performaments, i pots analitzar com ha anat...
El més profund és el més antic i el més superficial és el més nou. Aleshores pots calcular quina època del temps correspon cada fragment de gel i pots analitzar com era en aquell temps.
Una pregunta, no sé si és el cas. Tu has tingut l'oportunitat d'anar a fer algun tipus d'investigació a regions polars, tant del Pol Nord com del Pol Sud? Diré que dos vegades he estat convidat a anar-hi i les dues vegades no ha funcionat. A veure si és la tercera. Però sí que he estat estudiant a llocs remots els Pirineus, els llacs d'alta muntanya, que és una cosa, no és similar, però sí, o sigui...
Allà el que fèiem era anar a llacs molt remots on no s'hi arriba en vehicles, només s'hi arriba a caminar, o en helicòpter, i fèiem perforacions per agafar sediment d'aquests llacs d'alta muntanya per veure com ha anat això, per parlar d'endroconologia, veure la història de com havien canviat els eixos del planeta, com havia canviat el...
el contingut vegetal de cada època, això et dona moltíssima informació. I que, tradicionalment, com ens han fet creure que és un desert blanc, tampoc seria un desert, aquella zona amb biodiversitat. No, no, no, evidentment. Aquests llocs és un lloc molt inhòspit, com hem dit abans, però a nivell microbià hi ha organismes que hi viuen. O sigui, n'hi ha biodiversitat, hi ha vida.
Tot i que nosaltres a simple vista no ho veiem perquè és una capa homogènia blanca. I a simple vista podríem dir que no hi ha vida, però evidentment que hi ha vida. O hi ha vida congelada. O sigui que hi ha hagut vida. I a les aigues que circunden, o sigui, les aigues...
podríem dir que no estan permanentment congelades, o a l'oceà del voltant, hem vist infinitat de reportatges, de balenes, de foques, de pingüins... Hi ha molta vida, exactament. I una cosa curiosa és que les aigües d'allà són hipernetes, hipertransparents, perquè, com que hi ha molt poca producció vegetal, no hi ha algues, i tampoc no hi ha rius, perquè els rius estan congelats. Són aigües molt pobres? Són aigües pobres, són aigües pobres,
Però sorprenentment, ara que des d'uns quants anys la gent ha començat a fer immersió en aquests punts, n'hi ha molta vida en el ventos, en el fons del mar. Es pensava que seria roca pelada i no, no, no. Hi ha molta vida. El que passa és que és vida molt lenta. La vida ja va a poc a poc.
I suposo que per anar-hi deu ser una investigació molt centrada en els mesos d'estiu, no? Deuen ser molt curtetes les campanyes. Home, són curtetes perquè la vida ja és complicada, no? Però sí, evidentment, durant l'hivern, l'hivern polar és de nit...
i és a gel complet. Aleshores és difícil accedir-hi. Hauries d'accedir caminant per sobre el gel, mentre que quan està fos pots arribar més amb barca fins a les estacions. Llegim que Josefina Castellbi va ser galardonada amb la medalla d'or de la ciutat de Barcelona l'any 1994. Li van donar també la creu de Sant Jordi el 2003 i el Premi de Medi Ambient de l'Institut d'Estudis Catalans.
el 2006, també el Premi Nacional Conca, en 2013. Què significa, Boris, tu que també estàs en ciència, suposo que has tingut infinitats de professors, de mestres, ser pioner en ciència, com ha estat la Josefina Castellbí? Bé, ella sempre deia que això donava un prestigi molt gran. Tot i que ella ho deia des d'una humillitat molt profunda, deia el prestigi,
Quan et donen tots aquests reconeixements i ets pioner en obrir traça, això et dona un prestigi que després et permet fer més coses. És com una plataforma que et permet, no és per enriquir el teu ego i dir que bé que soc, sinó que això et dona una plataforma que et permet accedir a més coses, com per exemple...
crear la base permanent de Juan Carlos I, allà a l'Antàrtida, que Espanya va haver de fer esforços perquè fos entre-se dins d'aquesta èlit d'investigadora a l'Antàrtida, que pocs països poden ser-hi. L'estància ja és supercara, superonerosa, tens molt poc temps, has de treballar moltíssim,
perquè estàs allà una o dues setmanes, un mes, el que sigui, i has de treure el màxim de profit possible. Coses curioses és que quan estàs allà fent immersió hi ha protocols d'animals perillosos. Per exemple, si s'avisten orques, si s'avisten foques, l'opardo, a les hores de sortir de l'aigua. Trida, surt de l'aigua perquè són animals...
que, si bé no són intrínsecament perillosos, però ja s'hi han dotat amb les orques, no, però en el refoc de Lleopard sí que s'ha donat algun cas d'una mort d'una investigadora anglesa que se la va portar cap avall i la va ofegar, no?
Per això és curiós que quan estàs allà pots tenir unes certes cauteles que quan estàs estudiant, jo què sé, aquí al Mediterrani, no és el cas. A part del fred, a part de les inclemències, i a part de tot el... I la foscor, clar. La foscor que hi ha.
Doncs, Boris, moltes gràcies per traslladar-nos avui fins a l'Antàrtida, de la amada Josefina Castellbi, d'aquesta científica catalana barcelorina que, recordem, va morir el passat 2 de febrer del 2026, pionera, i pionera en la investigació antàrtica, en la bacteriologia d'aquell indret, i sempre està bé repassar aquests pioners de la ciència. Boris, merci per tot. Moltes gràcies, Sergi.
I ara el que volem fer és parlar del temps. Anem cap a Canal Blau a les costes del Garraf, perquè després de l'episodi de vent extrem que es va viure ahir, gran part de Catalunya, hem volgut entendre què provoca aquestes situacions, Carla.
Exacte, Marina. Per això avui hem contactat amb en Josep Miró, el nostre meteoròleg de confiança, podríem dir, aquí a Canal Blau, per que ens expliqui una mica més en profunditat les causes i peculiaritats d'un episodi d'avantades com les que vam tenir ahir, que aquí a la costa del Garraf ja vam veure que va provocar moltíssimes incidències, sobretot per arbres i palmeres de grans dimensions que van caure per la força del vent. Josep, molt bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, un plaer sempre tornar a l'antena de Canal Blau. Mira, primer de tot, abans de parlar de les causes i de què provoca un episodi com aquest, m'agradaria posar una miqueta en situació de la importància que van tenir les ventades d'ahir a nivell històric, a nivell d'antecedents...
Sí, a veure, la qüestió està que no tenim una sèrie contínua de dades de la ciutat de manera ininterrompuda. Sí que tenim dades a partir de l'any 2002-2003, però després hi ha un període entre el 2012...
part del 2013 i després a partir del 2016 fins al 2019 que no disposem de dades i per això se'ns fa una miqueta difícil centrar-ho. Però sí que el que tenim clar és que hi ha dos episodis que han afectat la costa central, diguem-ho així.
de vents més destacables de la resta i van ser un episodi el 2014 i l'altre molt més important el 24 de gener de 2009. Aquest va ser una situació semblant a aquesta, potser amb una diferència en l'orientació del vent, aquesta vegada ha sigut més important,
i l'altre va ser una miqueta més de mestral, però que també van registrar velocitats de vent molt destacables superiors als 100 quilòmetres a diferents punts de la comarca.
Des de llavors, amb la diferència aquesta del 2014, no tenim registres per saber si va poder arribar a valors semblants o no, després ja tindríem aquesta, que en quant als valors que tenim, és la més alta des que tenim dades a l'estació automàtica de l'Ajuntament a Neàpolis,
que és des del 2019, no s'havien superat en cap cas aquests 90 km per hora. Es dona la circumstància que a l'estació de Neàpolis no podem donar la velocitat del vent enregistrada en aquest episodi perquè per avaria tècnica fa dos mesos que està fora de servei. No obstant això, disposem de les dades de l'estació automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya, que està situada...
al circuit de ciclisme i allà sí que van registrar per primera vegada des que està instal·lada, tot i que només té una història de quasi bé tres anys, es va instal·lar a l'abril del 2023 i per primera vegada s'han superat els 90 quilòmetres amb una punta màxima de 92,2 quilòmetres ahir a dos quarts de vuit del matí.
Per tant, no és agosarat dir que ahir vam viure un episodi de vent històric. Sí, i a més també tenim altres dades, no les oficials del servei, però hi ha diferents estacions automàtiques privades que tenen una certa reputació i...
i amb un tipus d'estacions contrastades que estan disponibles en dues xarxes d'estacions meteorològiques, una és Meteo Climàtic, i allà qui ho miri veurà que hi ha una estació que es diu Meteo Vilanova, està situada a Sant Joan, que va donar un cop màxim de BNI de 108 km per hora.
I a part del vent, també teníem ahir una alerta taronja per l'estat de la mar, amb onades fortes, amb maragassa. Una mica la situació, des de la teva perspectiva, com va ser d'ahir del mar?
Bé, tant de vent com de mar, portem una temporada que n'estem tenint recurrents a episodis pràcticament des de mitjans de gener. El d'ahir del mar no ha estat el més destacable. Sí que hi havia un avís per possible a Maragassa, però compte que Maragassa vol dir onades de dos metres i mig a quatre metres i en el dia d'ahir no es van enregistrar a Vilanova.
als dos metres i mitja. Som quedant fort a maró, a monades que sí que a la platja de Ribaroges, com que està més orientada al vent de Ponent i entrava amb molta més força que no pas a la platja del Farc,
allà es van enregistrar onades que estaven per sobre dels dos metres, però no van arribar als dos metres i mig de Maragassa. Sí que hem tingut Maragassa amb altres episodis, el 25-26 de gener, i també el primers de febrer, el dia 4 o 5, també vam tenir puntualment durant unes hores també una mica de Maragassa.
I ja entren una miqueta més en aquesta intenció que teníem al parlar avui amb tu, és entendre què provoca aquest tipus d'episodi d'avantades. A veure, això és bastant llarg d'explicar i és una miqueta difícil de fer-ho partint de zero, perquè no és un fenomen...
puntual, ocasional, com pot ser un tornado, que dius que s'ha produït perquè és un tornado i els tornadors es produeixen això. No, és la mateixa dinàmica atmosfèrica, és la mateixa circulació general atmosfèrica que es mou, tota la circulació de l'atmosfera es mou una mica de vegada pel joc capritxós entre depressions i anticiclons. Anticiclons podem dir que són zones
de temps estable, amb pressions altes, en què l'aire tendeix a anar des de les capes altes de l'atmosfera cap a la superfície, per això pesa més i per això diem que és una alta pressió. En les zones d'alta pressió als núvols els costa més créixer i són zones de temps estable. Normalment, a l'hivern,
acostuma a ser una època molt anticiclònica en què poden arribar a durar els anticiclònics, com l'any passat, fa dos anys, d'un mes i mig a dos mesos. Però aquest any és que no l'hem vist ni amb pintura. Per tant, no hem tingut cap situació anticiclònica des de l'any passat, podríem dir des del mes de novembre.
Llavors, hem estat més a prop de les depressions. Entre les depressions, que són les baixes de pressió, que l'aire té tendència a pujar de la superfície cap a l'alçada, es generen els corrents de vents entre anticiclons i depressions. Com que no tenim les depressions a prop i estan més situats o més al nord o més al sud,
Aquí el que ha passat és que tota la circulació general atmosfèrica, el que aquests dies han parlat molt amb algunes cadenes estatals del jet d'estrim, la corrent en jet que és la que ha estat responsable dels aiguats d'Andalusia,
perquè vagin passant un seguit de depressions una darrere a l'altra de manera continuada. Per això, ara que està de moda posar els inoms a les depressions, només amb el que portem d'any en portem 8 d'aquestes importants en nom. Què vol dir això? Que n'han passat moltes, però que passen molt de pressa, perquè el corrent que les mou és en les capes altes de l'atmosfera extraordinàriament elevat i això fa que es moguin molt ràpida.
i també fa que aquestes precipitacions siguin molt importants a la façana oest de la península ibèrica, a la façana atlàntica, perquè bé eren procedents del mar. Al Caraguà, a la península ibèrica, vam perdent tota l'aigua, tota l'activitat, i ens arriben a nosaltres com a petits sistemes frontals que van deixant petites precipitacions d'un litre, dos litres, tres litres. Avui no, avui ho he fet més perquè és...
Potser un dels fronts més importants d'aquests que ens han arribat aquest mes de febrer i ja portem recollits quantitats gairebé de 10 litres. I és després del pas d'aquests sistemes frontals que s'ennovola i es provoca la pluja quan es reactiva el vent.
I és quan, després del pas del front, el vent agafa velocitat. Per això estem tenint ventades sobtades, intermitents, no continuades. El dimecres en vam tenir una d'important, que en algunes zones de la comarca, sobretot el Podem és del Baix Penedès que no el Garraf, van ser més fortes dimecres que dijous, i en canvi el Garraf van ser molt més fortes dijous que no pas dimecres. I, clar, aquestes acceleracions del vent...
es produeix després del pas dels fronts i de les depressions. I avui ens està passant la darrera depressió important d'aquest rosari de depressions que ha anat a passar, no se'n veu cap més en cartera, i demà tornem a tenir una altra descàrrega de vent del nord-oest, més de component nord que el que teníem ara, que tornarà a fer que tinguem un vent important demà a la nostra comarca.
Tant o més com a dijous? No, creiem que no. Però tornarà a ser fort o molt fort. Parlem de vents forts fins a 70 km per hora, parlem de vents molt forts a partir dels 71 km per hora. Per tant, un temps que tornarem a tenir situacions de vent...
importants de cara a demà, però igual que va passar ahir. Tampoc duraria molt i a la tarda perdria intensitat, tot i que encara hi faria una miqueta de vent de cara a diumenge, però menys.
Per tant, aquí a Vilanova, com a mínim, el Carmel haurem d'agafar-nos fort perquè... Ho podem anar explicant, però encara ho tenim bé perquè el diumenge és el dia en què el temps és més estable de tot aquest Carnaval. Sí que encara farà una miqueta de vent residual, però estem parlant de vents...
de 30-35 km per hora i, per tant, no han de suposar cap impediment per a les comparses. El que sí que, com a novetat, estem veient en els propers dies, és que aquesta situació de petits fronts i moltes ventades pràcticament està a punt d'acabar, perquè després d'aquesta depressió que ens creu avui i del vent,
associat de demà i part del diumenge, després sí que es comença a veure que s'instal·larà una falca anticiclònica i s'acostarà un anticiclo que almenys el veurem durant una setmana o una miqueta més. I per tant, doncs,
ja podem avançar que tindrem un temps molt més estable de cara a la setmana vinent que no pas el que hem tingut aquesta setmana. I anticiclo és sinònim de vents encalmats i molt febles i de temperatures més agradables al centre.
Molt bé. Doncs, Josep, moltes gràcies per aquesta explicació. Abans de marxar, m'agradaria, ja que hem comentat això del vent, que hi haurà d'una cap de setmana, m'agradaria si ens poguessis fer una miqueta de previsió per aquests dies de Carnaval, perquè avui estan caient...
Anava a dir quatre gotes, però bastantes més que quatre gotes, i avui que es arribo, que hi ha festes per tot el Garraf i per tot Catalunya, pràcticament, quina previsió tenim?
Sí, ens centrarem al Garraf i també més a Vilanova, perquè també, si no volia fer-ho tot general, també portaria més temps. A veure, sí, està plovent, aquest sistema frontal és força extens i actiu, portem recollits 10 litres i esperem que la pluja ens afecti fins al migdia, primera hora de la tarda. Després esperem que desapareixi la pluja, que un temps és difícil dir hores, però podem...
Podríem gairebé assegurar que a partir de les 4 o les 5 no hauria de tornar a ploure a la nostra ciutat i a la comarca, de continuar-hi el cel ennubulat i l'espera que aquest vespre el vent vagi girant cap apunent i torni a enfortir-se. La tarda serà moderat, no ha de ser fort, però a partir de l'entrada de la nit i poc abans de la mitjanit començarà a bufar el vent de mestral fort o molt fort
que ens afectarà tota la nit i part de la matinada de demà. La situació marítima també està avui molt alterada. Hem començat amb maró i a la tarda augmentarem un altre cop a Forta Maró, monades de metre i mig, i amb unes temperatures que avui la màxima no passarà dels 15 graus.
Per demà esperem un temps radicalment diferent al d'avui, és a dir, amb sol i cel clar la major part del dia, amb algun núvol prim a l'inici i final de la jornada, i amb unes temperatures més baixes de nit i més altes de dia que estarien...
entre els 8 i els 16 graus. El més destacable demà és aquest vent fort al matí, que anirà perdent intensitat al migdia, però que es mantindrà a la tarda en cops moderats o forts. Si al matí i de matinada podríem tornar a arribar als 70 o 75 quilòmetres de cop màxim,
a la tarda el vent estaria al voltant dels 50. I la situació marítima té tendència a anar a la baixa, i passarem de fort a maró al matí a maró a la tarda, amb onades que ja no passarien del metre. I diumenge surt el sol, amb cel clar a estones o amb bandes de núvols prims que entraran al cel, i amb unes temperatures que no han de variar gaire i estarien entre els 8 i els 16 graus.
i amb un vent encalmat o molt feble, amb algun com moderat al matí, però en tendència a pesar d'intensitat de cara a la tarda, pel que no ha de suposar cap mena de problema pels actes de carnaval del diumenge. Perfecte, Josep, doncs ens quedem amb aquesta informació, amb aquest resum del temps que ens espera com a mínim aquí a Vilanova aquests dies de carnaval. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i tornem a parlar aviat.
Vosaltres, un plaer. Moltes gràcies. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrere cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Pay.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Ter Ortega. Normalitat aquest divendres després de les restriccions pel temporal de vent d'ahir. Les activitats educatives i sanitàries s'han reprès i les esportives i a l'aire lliure limitades avui per la pluja que cau sobre la ciutat de Tarragona. Treba el vent que, segons les previsions, demà dissabte podria arremetre amb força, en aquest cas, a les comarques tarragonines. Demà és el torn de la cita més multitudinària de Carnaval, la Rua d'Art.
que recurrerà al centre de la ciutat per primera vegada amb la vara del comandament en mans d'una dona, la reina Carnestoltes. Con muchos nervios, mucha ilusión, es un privilegio poder ser la primera reina y, bueno, intentar dar lo mejor y, sobre todo, con mucha responsabilidad para dejar la ciudad lo más alto posible.
La rua d'artesania serà a la tarda. Al matí, l'esbojarrada baixada del Pajarito, que arriba a la seva dinovena edició organitzada per l'Associació d'Amics de la Colla Jove, amb Aira al carrer, Cos al Bou, la plaça del Rei i també la baixada de la peixateria a partir de les 11 del matí.
I avui dia mundial de la ràdio en un especial de Tarragona Ràdio a la seu de l'ICIC han coincidit en una mateixa taula els alcaldes de Tarragona i Vila Seca per parlar de coneixement i gran indústria. Rubén Viñuales reclama que es miri cap al sud amb una visió d'igualtat d'oportunitats lluny de la caritat. I sobretot on es miri cap a aquesta província del sud amb una visió no de, com li diria, de caritat, sinó d'igualtat, d'oportunitats.
L'alcalde de Vilaseca, Pere Segura, ha exigit inversió per millorar les infraestructures i un finançament més just al camp de Tarragona. I en esports Cristóbal Parraló és partidari de no mirar més enllà del que són els partits ara que el nàstic està en una classificació apretada per dalt i per baix. Ho ha dit en la roda de premsa previa al partit d'aquest dissabte a les 9 del vespre contra el filial del Betis.
Hay que mirar lo más inmediato. Lo más inmediato es el partido contra el Betis. Tres puntos importantísimos y no hay que mirar más allá. Y luego cuando acabe el del Betis miraremos el del Atlético de Madrid. Aunque sea un tópico tenemos que ir partido a partido y dándole la importancia que tiene cada partido.
Comptarà amb les baixes confirmades de Sergio Camus, lesionat Aitor Gelardo per acumulació de targetes i Jaume Jardí sancionat. Marcos Baselga és dubte per molestes i altres futbolistes també estan pendents d'evolució per un procés gripal.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Ramm de Mar. Una segona hora on descobrirem quina és la col·laboració de les espècies a la natura. Després parlarem d'un llibre que retrata la vida a l'Ebre. Ens passejarem per una exposició amb moltes històries de mar...
I acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Marxem ara cap a Vilanova perquè la Carla ens ha portat avui als nostres amics de submunt per parlar sobre un fenomen clau i fascinant com és la col·laboració entre espècies en la natura i, més particularment, Alfons Marí i Carla. Bé, Marina, com bé dius, la col·laboració entre espècies és una peça clau en el desenvolupament de la vida que podem observar allà on mirem, sigui entre humans, entre animals o entre espècies botàniques.
Per això hem volgut trucar avui a la Bona Agenda Submón, que fa poquet van publicar un article molt interessant sobre aquest tema a la seva pàgina web, la qual, per cert, us recomanem que visiteu si encara no ho heu fet. Dit això, molt bona tarda. Dani Sant Roman, benvingut un cop més aquí a Randamar. Hola, bona tarda. Encantat de tornar a col·laborar amb vosaltres.
Mira, tu, Dani, que ets biòleg i tècnic de projectes a Submón, a veure si ens pots ajudar a entendre millor en què consisteix aquesta col·laboració entre espècies, que és bastant més complexa del que sembla a simple vista. Comencem una miqueta pel principi, si et sembla, explicant què significa la simbiosi per a vosaltres que feu aquests estudis biològics.
La simbiosi en si és la relació que hi ha entre espècies. L'únic que dins del món científic aquesta paraula es pot definir de dues maneres. Hi ha el que es coneix com la simbiosi estricta o també el que és la simbiosi que reuneix
o que defineix totes les relacions que hi ha entre diferents espècies. És a dir, pot haver-hi el mutualisme, que és quan dues espècies es beneficien entre elles, per això d'aquí el nom, un benefici mutu. També hi ha el comensalisme, que podria ser quan una espècie es beneficia d'una altra, però aquesta altra ni surt perjudicada ni surt beneficiada.
I també pot haver-hi el parasietisme, on una espècie es beneficia d'una altra, però aquesta altra surt perjudicada, però generalment no li ocasiona la mort. Llavors, diguéssim que la simbiosi fa referència a tot aquest tipus de relacions que es donen entre diferents espècies dins d'un ecosistema.
Llavors, una cosa que em sembla molt interessant és això que has dit, que no totes les relacions simbiòtiques són positives en dues parts. En aquest cas, per què són importants també? Perquè a vegades costa una mica d'entendre que una cosa que a priori és perjudicial sigui igualment important per al manteniment de les espècies.
Correcte, perquè al final, en el medi, en el nostre cas, que treballem més en el medi marí, les relacions són molt importants. És a dir, si pensem en l'oceà, en el mar, podem pensar que hi ha moltes coses.
però realment el mar a moltes persones deserts. I trobar-se, per exemple, una medusa és com trobar-se una illa on peixos petits que encara estan en fase de creixement per arribar a la seva vida adulta poden trobar un lloc on amagar-se o on descansar i seguir el seu camí cap on sigui. Llavors,
Les relacions són molt importants per beneficiar-se entre ells, uns potser netegen a un individu d'una espècie, aquests els donen protecció, etc. És a dir, al final entren moltes espècies d'ajuda, però com també has dit, no sempre és positiva aquesta relació perquè també pot haver-hi la depredació, on evidentment una espècie s'alimenta d'una altra que li provoca la mort.
Sí, i aquesta depredació igualment entenc que també contribueix al manteniment de les poblacions de certes espècies, no?
Exacte, exacte. O sigui, al final, en el medi natural tot és un equilibri. És a dir, amb totes aquestes relacions, tot i que potser a vegades és difícil veure com un animal de presa sobre un altre, són necessàries per mantenir equilibris de poblacions, etcètera, etcètera. En el mar, evidentment, també es donen i han de passar. És a dir, són coses que poden ocórrer.
I alhora també hi ha casos en els que una espècie depèn estrictament d'una altra per la seva supervivència, si no m'equivoco, oi?
Sí, correcte. Això seria el que comentava just a l'inici, que és com es coneix la simbiosi estricta. Per exemple, un cas per excel·lència seria el famós corall, amb la simbiosi que fa amb les xanteles, que són unes microalgues, que realment aquesta relació entre aquestes dues espècies, si no es donés,
les dues espècies sense aquesta relació no podrien viure per si soles. Perquè, per una banda, les oixanteles, el C, algues, fan la fotosíntesis, produeixen substàncies, productes, a partir d'aquesta...
aquesta reacció, la fotosíntesi, que són aprofitats per aquests animals, els coralls, i a la vegada aquestes utxanteles s'aprofiten dels coralls perquè els donen un substrat on poder créixer, també els dona protecció, etcètera. Però què passa? Que si aquesta relació no es dona, doncs el corall no té un aliment que els proporciona les utxanteles i també les utxanteles no tenen un substrat o els nutrients necessaris per fer aquesta fotosíntesi, diguéssim.
I, per exemple, una cosa que sempre em crida molt l'atenció és la simbiosi entre animals i plantes, que també la trobem molt en el fons marí, en particular aquí, per exemple, amb tot el tema de les posadònies, no?
Sí, o sigui, la posidònia en si realment podríem parlar de moltes relacions que es donen, perquè al final la posidònia és una espècie endenga al Mediterrani, és a dir, que només es troba a la nostra mar, i és una espècie superimportant, perquè és una espècie que...
forma un hàbitat del qual depenen unes 1.400 espècies i, clar, hi ha espècies de peixos quan són petits que utilitzen les praderies de Pocidònia com un hàbitat, com la seva casa, quan estan creixent. També altres espècies s'utilitzen com a aliment, llavors aquí podràs dir que s'està donant una depredació, de l'altra manera s'estava donant un comensalisme, on només...
Una espècie troba el fit de l'altra, i la posició en si és molt, molt, molt important, perquè pel que has dit, és una planta, però també beneficia altres vegetals com algues, però també altres animals com peixos, crustacis, moluscs, etcètera, etcètera.
I seguint una miqueta amb aquest tema de la Posadònia, suposo que s'han notat molt els efectes de la degradació dels camps dels prats de Posadònies aquí a la costa mediterrània,
Sí, sí, últimament també amb el creixement de població, que de tot anem ara a la platja, també hi arriben més residus, al final som molta més gent, molta més població, els impactes i les pressions augmenten i això també es veu reflectit en l'impacte que pateix el medi marí i en particular també la Positònia, on...
Per exemple, impactes mecànics, una àncora o una macrodeixalla, com podria ser un bloc de formigó gran que està a sobre les praderies de Posidònia, però també impactes que no són tan fàcils de veure, com l'arribada d'altres espècies que no són autòctones de la zona que podien desplaçar la Posidònia. O fer competència, que seria un altre tipus de relació, fer competència per l'espai
els recursos que també comparteixen la Poseidònia. Em sembla molt interessant això. Tens algun exemple d'aquest tipus d'espècies que estan desplaçant a les Poseidònies autòctones d'aquí de la costa?
Hi ha exemples, evidentment encara s'està estudiant, perquè al final és una cosa que, evidentment, com amb tot, s'accepta de cop més, hi ha més estudis, però exemples podrien ser algues invasores que es coneixen com caulerpa, hi ha diferents, però del gènere caulerpa. També hi ha una que és asiàtica que es diu rubulopterix, que aquestes estan començant a arribar
Bé, ja s'han detectat, hi ha bastantes observacions al litoral català i aquestes s'aprofiten de zones on la praderia de Posidònia està degradada, s'aprofiten perquè creixen molt ràpid en el substrat, en el fons marí i desplacen, diguéssim, o ocupen aquest espai on podria desenvolupar-se la Posidònia.
Perquè el creixement de la posició d'Ònia és molt més lent, en canvi les alges creixen molt més ràpid, aquestes alges invasores, i què passa? Que ocupa aquest espai que ha estat degradat i que de cop li va quedar menys espai en aquestes zones on pot haver-hi aquesta competència amb les alges invasores.
I mira, tornant una miqueta al tema inicial que xerràvem avui de la simbiosi entre espècies, una que és poc evident pel públic i potser pot sorprendre més d'una, i em sembla que l'has anomenat abans, és aquesta que es produeix amb algunes espècies de meduses, oi?
Correcte, és a dir, les meduses al final són nidaris, igual que explicàvem abans el corall, que també són nidaris, i la principal diferència és que les meduses es troben flotant, diguéssim, al mig dels mars, i són com petites illes que es troben certes espècies, com un petit oasis al mig del no-res, on poden descansar, on poden protegir-se de grans de paradadors...
Llavors aquestes simbioses que es pot donar entre un petit peix i les meduses pot ser això per protegir i aquests petits peixos poden intentar treure algun paràsit que tingui aquestes meduses i això a vegades si la gent navega es pot veure que quan es troba una medusa
Sobretot una que es coneix comúment com a o ferrat pot veure que al voltant d'aquestes meduses a vegades hi ha petits peixos que quan no veuen depredadors surten d'aquesta però la rodeixen, miren com està una miqueta l'entorn però si veuen alguna amenaça es tornen a quedar dins d'aquestes meduses entre els seus tentacles.
Llavors seria un molt bon exemple d'una espècie que per una banda beneficia un gran nombre d'espècies amb aquesta simbiosi, mentre que per altra sí que pot produir efectes negatius com ens passa amb els humans, amb la interacció que tenim amb les meduses.
Sí, tot i que, a veure, sincerament, des de la nostra entitat sempre intentem que les meduses han de veure amb els altres ulls. Evidentment, quan anem a la platja, si ens pica, pot ser molest, però també hem d'entendre que quan anem a l'estiu a les platges, al final anem a casa seva. O sigui, les meduses són superimportants, no només pel...
pel fet del que dèiem ara, perquè poden ser una petita illa al mig del no-res per espècies que no tenen una protecció, però també les meduses hem d'entendre que també són aliment per moltes altres espècies. Les tortudes marines s'alimenten de meduses, llavors...
Que per nosaltres a vegades ens pot aportar coses negatives, però quan anem a la platja hem d'entendre que estem anant a un lloc que realment no és casa nostra i hem d'entendre que els animals marins hi viuen allà. I aquests animals marins han de seguir allà perquè tenen les seves funcions.
Per tant, és important que el públic en general, que la societat entengui i comprengui aquestes espècies, la importància que tenen i que sempre hem d'intentar mirar-ho amb uns ulls potser no tan egoistes des de la nostra perspectiva i en un sentit més global de tot el que aporten al manteniment de la vida.
Sí, exacte. Això justament és una de les coses que des del món intentem divulgar i que es vegi el marc amb uns altres ulls i que es vegi també la importància que té tot allò relacionat amb el medi marí.
Molt bé. Doncs, Dani, moltíssimes gràcies per venir a ficar-nos, com diria un conegut, una miqueta de llum a la foscor amb aquest tema de la simbiosi, sobretot en el medi natural, que és una qüestió superinteressant i, com un dia més, tant a tu com a Submón, moltes gràcies per ajudar-nos a fer aquesta divulgació d'aquests coneixements que vosaltres teniu.
No, moltes gràcies a vosaltres i, com sempre, ja sabeu on som i perquè us vol dubte i consulta sobre el medi marí, ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres. Ho sabem i ho tenim molt, molt, molt present. Molt bona tarda, Dani. Bona tarda.
I ara fem parada al Delta de l'Ebre per parlar del llibre Vida a l'Ebre, cel. Sí, Marina, Vida a l'Ebre es tracta d'un volum de gran format amb unes 150 imatges a tot color, en què es retrata els paisatges i els pobles del tram català de l'Ebre. Anem a comentar-ho amb Vicent Pellicer, autor del llibre Vida a l'Ebre. Vicent, benvingut a Randemar.
Bon dia. Com he dit, Vida a l'Ebre se tracta d'un volum de gran format, Vicent, amb unes 150 imatges a tot color en què retrates els paisatges i els pobles del tram català de l'Ebre. Com vas decidir tirar endavant aquest projecte? Bé, en realitat no va ser una decisió meva. Més aviat va ser un encàrrec que em va fer l'IDC, l'Institut per al Desenvolupament de les Terres de l'Ebre,
I bé, hem estat tres o quatre anys treballant-hi, fins a l'edició, la publicació i la presentació, tal com dius tu, que vam fer divendres a Sant Jaume. Llavors va ser un encàrrec que et van fer a tu. Sí, sí, sí, va ser un encàrrec perquè volien... Faltaven... Llavors, m'assembla que... No recordo bé, però faltaven dos o tres anys per a...
per a l'aniversari. Ara segurament parlo de memòria, però em sembla que eren els 30 anys de l'IDC. Potser m'equivoco, però eren, sí, aproximadament. I llavors volien... Bé, havien decidit de fer una magnífica commemoració i també...
volien traure algun element de referència que fos important a les Terres de l'Ebre. I llavors me'n vam fer l'encàrrec i el vam tirar endavant. Que si trobarà el lector en esta obra? Bé, tal com tu abans has dit, és el tram català, des de Ribarroja d'Ebre fins a la desembocadura. Llavors, quan els vaig preguntar exactament què volien
que hi sortís allà reflectit em van dir vida, no? I llavors penso que les respostes estan. És tota la vida a l'Ebre. Són els boscos de ribera, són els sorots de l'aigua, són la confluència d'aigua, són els peixos, són les raus, són els elements lúdics i festius i tradicionals que s'hi fan al riu...
És la pagesia, són els llums, són els colors... Bé, tot allò que està relacionat al voltant de la vida del riu. I a part de fotografia, Vicent també és un llibre de poesia, no? Bé, sí, davall de cada imatge hi ha un petit... Normalment són sempre petites frases, molt curtes, que intento que siguin molt potents...
i estan escrites en prosa poètica. De fet, jo crec que tot el llibre és una poesia visual que penso que és atractiva i que l'espectador se queda bastant sorprès del que allí publiquem. I parlem ara del títol del llibre, no? Vida a l'Ebre, d'on ve? Sí.
Vida a l'Ebre i després com a títol parlo d'un riu mític i remorós. Mira, jo en tots els meus llibres que he fet, ja siguin de viatges, literaris, de narrativa curta o de llegendes o d'endevinalles, etcètera, o per exemple este que és el quart d'animatges de la mateixa col·lecció, sempre hi ha un títol i després hi ha un subtítol. Aleshores, en este el vaig...
El títol penso que el vam trobar de seguida perquè com que l'IDC volia vida, encara que és una expressió molt senzilla i humil i molt comuna, però penso que vam pensar que era prou potent a la vegada. Vida a l'Ebre. I després, com a subtítol, parlo d'un riu mític i remorós perquè, tal com deia fa una estoneta,
sempre m'ha agradat que hi hagi un subtítol per acabar de donar encara més força al títol. Aleshores, dic, ostres, buscava alguna cosa màgica, alguna cosa amb molta força, amb molta contundència, i que a més a més estigués relacionada amb la vida i l'ebre. I com que jo tinc un dels meus escriptors i poetes preferits i de capçalera, que els tinc allà a la tauleta de nit
que és el Gerard Vergés, vaig pensar, ja el tinc, perquè ell té un poema magnífic que es titula Parlo d'un riu mític i remorós, fent referència a l'Ebre, i llavors ja tenia, tenia títol i subtítol, i amb això vull dir que Parlo d'un riu mític i remorós, que és un poema que també està inclòs dintre del llibre, m'ha servit com a font d'inspiració i element o fil conductor de tot el llibre.
Vicent, quins paisatges o racons del riu tenen més protagonisme al llibre? Ostres, jo diria que no sabria dir-te perquè, a veure, surten tots els pobles, tots els pobles del tram català, tal com dèiem abans, des de Ribarroja fins a la Desembocadura, i fins i tot algun poble que està una miqueta més allunyat, com potser la
ara no recordo, algun poblet que estigui, no sé, per exemple, Rosquera, que està una miqueta que no està a la voreta del riu, per exemple. O sigui que tots els pobles hi surten. I llavors, depenent de la màgia que jo he sigut capaç de trobar-hi, hi ha una foto més d'algun lloc concret, però és que, en definitiva, queda molt ben representat tot el tram del riu.
i no et sabria dir, però, per exemple, jo què sé, hi ha fotos extraordinàries des del mirador de la Vall de Porcs, allà a Riba Roja, després, òbviament, de tot, d'Esta Flix, però, per exemple, des del mirador del Castellet de Banyoles, sobretot a la Cubeta de Mora, allí també m'he aturat bastant. No ho sé, jo crec que ha sortit una...
ha sortit en aquest sentit un llibre prou ben repartit i prou ben equilibrat. I en aquestes imatges, plasmes només natura, o també hi podem trobar altres tipus de relacions humanes, oficis, memòries de la gent d'aquí? Sí, sí, hi ha, tal com t'he dit abans, hi ha tot allò que hi ha al riu, no?,
des dels boscos, l'aigua, etcètera, etcètera, no? La fauna, que també aquí podem observar-hi, però després també, clar, també he fet elements de pagesia, o, per exemple, el que són festes i jocs i aspectes culturals tradicionals que s'hi fan al riu, des de lleguts i pontones, no ho sé.
caiacs, etc. Tot allò que en l'actualitat podem observar al llarg del tram del riu. Vicent, publicar sobre l'Ebre també és fer difusió sobre el canvi climàtic, la regressió i les transformacions que estem patint al nostre paisatge. Com apareix aquesta realitat al llibre? Bé...
Clar, han sigut diversos anys de treball, tot i que això és un espai molt breu de temps, però tot i això t'adones que jo que em sembla que puc dir que soc una persona prou coneixedora de les Terres de l'Ebre, que sí que m'he adonat que hi ha...
que el riu va configurant el paisatge, sense adonar-te'n, però que el va configurant de maneres diverses. Tu veus que de cop i volta, per exemple, hi ha revolts que han desaparegut en certa manera, que hi ha talusos, per exemple, que abans existien, on abans...
Podia haver-hi, per exemple, colonies fantàstiques de l'Horoneta de Rivera i que ara no hi són, o que han aparegut en un altre lloc, i lletes que abans no hi eren i que ara sí que hi són, o al revés. Llavors t'adones que sí que l'afecta i després, pel que fa també als fluxos
els fluxos d'aigua, no? Que moltes vegades el riu no porta l'aigua que... no porta l'aigua que hauria de portar. Quan ja és que aquí ja hauríem d'entrar, parlem del cavall ecològic, en aquesta pugna que hi ha, no? Etcètera. I, bueno, pel que fa a les plagues també, les plaguetes de la mosca negra, etcètera, no? I veus que el riu, que té vida pròpia...
El que passa és que ens passa molt desapercebuda, no? Perquè en realitat en el nostre dia a dia no m'adonem possiblement i potser no hi vivim tant de cara al riu com nosaltres ens pensem. Vicent, d'aquesta manera creus que vida a l'Ebre pot ajudar a prendre consciència sobre la necessitat de protegir el riu i el delta? I tant, i tant que sí. De fet, abans del riu jo vaig fer també de la mateixa col·lecció, el Delta de l'Ebre, que precisament...
Precisament, el presentarem també a Sant Jaume i et convido a que siguem una xerradeta més endavant, també quan sàpigues que el presentarem i que m'encantaria, no? Ja teniu data o no? No, encara no, encara no. I són llibres, són llibres, a més del Salvador Balaguer, que és la persona que me'l va presentar. Precisament, aquesta és una de les preguntes que hem de fer, no? I jo penso que sigui, en primer lloc,
En primer lloc, com a document, penso que són documents importantíssims, si no per ara, per a les generacions futures. En segon lloc, la gent que hi havia allà, que per cert va haver-hi bastant gent, la salita de boca de bo estava plena, se van quedar meravellats del territori que tenim,
fent referència al que t'he comentat fa una soneta, que no sabem en realitat, no coneixem prou els tresors que tenim al nostre voltant. I la tercitat de conscienciació, perquè no podem... Primer has de conèixer, en este cas el territori, en este cas l'Ebre, perquè si no el coneixes no el pots estimar. Primer l'has de conèixer, després l'estimaràs i segurament després arribarà al respecte
i les ganes de fer-hi alguna cosa, com potser la lluita per defensar casa teva i el teu patrimoni, perquè l'estimes i el vols mantenir. I tant, llavors dius que el feedback de la gent va ser positiu el dia de la presentació? Molt, sí, sí, molt, molt positiu, moltíssim. Fins i tot, no em recordo el nom, era un senyor que va vindre que es coneixia molt amic del Salvador,
I va dir, quina llàstima, diu, quina llàstima, diu, que l'audiovisual, perquè després de la presentació sempre passa un audiovisual. Sí, sí. Música... Bé, és la flor de Tarongina, no el regalet per acabar la tarda. I diu, quina llàstima que no l'hagin passat, per exemple, a l'auditori perquè pogués vindre més gent, viure una mira més gran, etcètera, perquè es van quedar, la veritat, molt sorpresos. Sí, sí.
Vicent, si haiguis de resumir en una paraula o una frase que és per a tu viure a l'Ebre, què diries? Ara m'apretes molt. Per a mi és un orgull, és una satisfacció, perquè en realitat viure a l'Ebre és ser abrenc, i ser abrenc és un dels millors tresors que ens ha pogut regalar la vida.
Doncs en això ho deixem aquí Vicent, estarem de fet pendents del que has dit de la pròxima presentació que faràs a Sant Jaume d'enveja per tornar a parlar-nos de la teua obra que a tots mos deixa meravellats Vicent, moltíssimes gràcies per haver connectat avui al programa A tu, Sal, molt amable, gràcies
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Volver històries de mar és el títol d'una exposició d'art que ara mateix es pot visitar al Centre Cultural Calissai d'Arenys de Mar Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, avui volem parlar d'art i per això hem baixat fins a la saga d'exposicions del Centre Cultural Calissai d'Arenys de Mar.
per visitar una exposició que es diu Boubert, històries de mar. I aquest recorregut, aquesta visita, la podem fer ni més ni menys que al costat de l'autora d'aquesta exposició, d'aquestes obres, que és la Maria Montiel. Maria, molt bona tarda. Bona tarda. Moltes gràcies per la invitació.
Gràcies, Maria, per haver-nos obert les portes de l'exposició i poder-la visitar. Una exposició que es pot veure des d'aquest passat divendres, des del dia 6. I bé, Maria, que m'agradaria que ens expliquessis una mica d'entrada. Comencem per aquest títol, per aquest vouver, per aquestes històries de mar. Què és el que ve a dir aquest títol, aquesta paraula, aquest vouver, aquest tornar?
Puede significar muchas cosas. En este caso significa volver a mis antepasados, porque mi decisión de mudarme a Areins de Mar, porque siempre habíamos vivido en Barcelona, fue una decisión bastante aleatoria, o eso creía yo. Pero cuando llegué a vivir aquí me di cuenta de que había una conexión muy...
...muy interesante entre Arrange y mi ciudad de Maracaibo. En mi ciudad hay una familia muy famosa que se hizo muy grande... ...que es la familia Baralt, que es, pues, fueron de aquí a Maracaibo... ...y en Maracaibo lo que hicieron fue, aparte de negocios... ...se relacionaron como con la gente más pudiente... ...y crearon un imperio, digamos...
Yo de esto no sabía nada, sino que cuando llegué aquí, fui al archivo histórico y fui descubriendo cosas, me pareció muy fuerte, ¿no? Que yo creo que las cosas no solamente pasan por casualidad, que todo pasa por algo. Entonces mi familia enseguida lo empezó a tomar como que estamos volviendo, ¿no? Nosotros, dos siglos después, a donde se fueron.
Pero también, como soy venezolana y también dentro de mí está el tema de volver a Venezuela en algún momento. Entonces, en este caso, el verbo realmente significa algo en constante movimiento. No es un final ni un inicio, ¿sabes? Es como que vuelvo a Venezuela, vuelvo aquí. Siempre en la vida estamos viajando y estamos volviendo a sitios en donde quizás no sabíamos ni siquiera que teníamos que volver, ¿no? Que no sabíamos que teníamos ningún tipo de conexión.
Entonces la conexión con Arenys en este caso ha sido bastante importante, ¿no? Que eso fue lo que también me motivó a mostrar aquí estos cuadros que muchos no los habían mostrado en ninguna parte y que, bueno, que es algo muy especial para mí. Ara us mirarem, ara farem una ullada a aquesta exposició. Es diu Boubert, com dèiem, històries de mar, eh? Quina és la importància del mar, ja no només amb aquesta mostra, sinó també amb tot aquest univers, amb tota aquesta concepció.
Es súper importante el mar. En Venezuela era el Mar Caribe y el Mar Caribe lo cambié por el Mediterráneo. Y ha sido un cambio. No ha sido ni para mejor ni para peor. Ha sido un cambio. Pero siempre lo que es el agua, la libertad del mar, es algo que me ha llamado. Mientras estaba en Venezuela me inspira mucho la naturaleza, me inspira mucho los viajes. Hacía muchos viajes en Venezuela y casi siempre al mar.
Y una de las razones por las que nos mudamos ahora en Semar es por tener la cercanía del mar también. Porque vivimos en Barcelona, pero no es lo mismo. Este pueblo es precioso y estoy súper enamorada. Y siempre busco estar cerca del mar. Entonces son historias que voy cargando conmigo, ¿sabes? Como inmigrante, como madre, en diferentes sitios donde he vivido. Siempre intento... Siempre me recuerda un poco ese movimiento en el que yo quiero estar.
Porque a la final no sé cuánto tiempo voy a estar aquí, no sé cuánto tiempo de repente me vuelvo a cambiar, ¿sabes? No lo sé. Entonces, bueno, es un poco ese cambio, ¿no? Sí, esa marea que va y viene. Si apagamos las luces, no me traje la linterna, pero si apagamos las luces y tenemos una luz contravioleta, cambia por completo la imagen que tienes del cuadro, porque es como si estuvieses en otra dimensión.
Entonces, con el color, yo me ayudo mucho para crear este tipo de interpretaciones, que a la final para cada quien representan algo distinto.
I què representen, per exemple, aquests quadres? Veiem formes, en aquest cas jo hi veig, hi veig fulles, hi veig natura aquí. Sí, sempre. Sí, és que no lo puedo evitar. Primero que mis recuerdos de creciendo en Venezuela, casi toda mi vida estuve en el patio de mi abuela, tenía un patio muy grande que tenía plantas de árboles, hay plantas de mango...
planta de mango, orquídea, tenía de todo tipo de flora y también había muchos animales y no sé, siempre he crecido como muy en contacto con eso y para mí eso es lo que me da la vida.
En una ciudad todo el tiempo me desgasto un montón, porque ya lo he vivido, necesito estar en contacto con la naturaleza. Pero no me gusta pintar la naturaleza desde un punto realista, desde una perspectiva realista, porque para eso ya la vemos. Yo lo que quiero es expresarme, y es verdad que me inspira mucho las formas orgánicas de la naturaleza, las orquídeas, también cultivaba orquídeas, entonces son como unas plantas de otro planeta.
Y todas me han ido dando un poco. El agua también es súper importante, por eso el tema del mar. O sea, en general la naturaleza es lo que realmente yo mezclo con mis historias, que ya son como más personales, que no son unas historias que le conciernen a todo el mundo, pero son más como la historia de mi vida.
Aquest quadre, en aquest cas, és més petit. Hi ha quadres més grans, eh, Maria? Aquí, sembla que has dit que eren dels més grans que has fet, no?, i que els tenim aquí a l'exposició. Bueno, mi moza es sobre papel, y es uno de los más antiguos, digamos. Pero luego aquí ya empecé... Este se llama Abrazada a la Esencia,
Y aquí ya se puede ver mucho más experimentación, ¿no? Sobre todo con las texturas. Cuando tú te acercas puedes ver texturas y me gusta que a medida que tú te vayas acercando vayan como creándose formas nuevas y también cuando te alejas pues ves otra cosa diferente.
No es algo muy definido, es un poco una mezcla de todo, ¿no? Abrazar la esencia para mí es como, es esto mismo que hablo de la intuición y de mirar hacia adentro, ¿no? Y de representar un poco eso. Por ejemplo, aquí los colores son más apagados, igual que en estos que están aquí, hay otros que son como más fuertes, pero a pesar de todo también tienen mucha intensidad el color. ¿No?
Sí, i daurat, veiem que també jugues amb un pigment així de color daurat, que en aquest és força present.
Me encanta el dorado, me encanta el efecto que hace y aquí por ejemplo mezclé, este dorado es wash y está mezclado con acuarela, la mayoría de los cuadros son acuarela, wash y alguno tiene alguna técnica como pintura al aceite, pero el dorado forma parte de mi identidad visual, sin duda alguna, porque lo vas a ver en casi todos los cuadros.
Seguim recorrent una mica aquesta exposició, aquí en aquesta paret lateral en veiem un que ja és més gran, ja es diu Enllaços, fet l'any passat, el 2025, Maria. Bé, també veiem força color, evidentment això és essencial en tot el recorregut. Com el definim aquest?
¿Lo podemos definir? Este es uno de los cuadros más recientes que hice y es un poco... Yo siento que en algún momento de todo este hilo de cuadros y de...
de cosas que he ido creando, aquí se ve un poco más como el renacer, ¿no? Es como algo más bonito, más positivo, más como un día, el sol. Y la mezcla de los colores hace como diferentes, quería hacer como diferentes capas donde se pudiesen ver los elementos de atrás y también los elementos que están adelante. Y este sí que tiene también mucha textura en dorado.
Y quería hacer algo más abstracto, que no fuera tan figurativo, que tampoco es que yo haga cosas muy figurativas, pero en este caso quería algo que tuviese mucho impacto a nivel visual. Y fíjate que la carta de colores se quedó entre los turquesas, que utilizo mucho el turquesa, el amarillo neón, el fucsia y algún azul oscuro. Pero me quedé dentro de esa gama de colores. Lo que pasa es que si tú vas entrando a las capas del cuadro, vas a ir viendo todas las texturas que hay debajo de cada uno de los elementos.
Certament interessant, eh? I quan no hi entens d'art, que jo no hi entenc d'art, quan t'ho expliquen, quan tens la sort de poder visitar una exposició amb la persona que l'ha fet, doncs trobo que és molt enriquidor i descobreixes realment el que hi ha o el que vol haver-hi darrere d'un quadre.
Sí, total. Para mí ha sido no solamente que estoy muy contenta de tener la exposición, también de poderla explicar, ¿sabes? De poder venir para... porque al final soy nueva en el pueblo y quiero también conocer otros artistas, ¿sabes? Entonces esto es un poco parte de eso y me encanta hablar de lo que hago porque, bueno, es un poco hablar de mi vida y de mi inspiración y de mi trayecto, de mi trayectoria y me encanta. La verdad es que sí, me gusta mucho.
Es nota, i jo crec que tota la gent que pugui venir a veure aquesta exposició encara ho podrà fer, hi ha més obres que en aquesta exposició. Em crida l'atenció també aquella d'aquí del fons, Maria, que ja fa estona que l'he vist, que en aquest cas té un fons més fosc, però també hi ha aquest groc fluorescent, hi ha fúcsia fluorescent, tot barrejat, hi ha daurat, ara que ens hi hem al costat també veig el daurat,
Sí, este se parece mucho a este que está aquí o sea, los puse juntos por eso porque los dos son muy como espaciales o sea, son como muy, parece un espacio donde tú te vas perdiendo son un poco más oscuros, un poco más pesados pero también tienen mucha luminosidad que era lo que yo quería lograr, que aunque el fondo fuera oscuro hubiesen luminosidad en los colores y este amarillo y este fucsia que tú ves que está muy presente en las obras son los colores un poco que me representan
porque me gustan mucho este tipo de colores. También lo que te decía del juego que puedes hacer con la luz. En otra exposición que hice había todo un espacio cerrado y había un lienzo colgado y entonces cambiaba mucho la perspectiva. Entonces esto también cuando lo descubrí pues me encantó y empecé como a darle mucho a estos colores.
Y este sí que es totalmente abstracto. O sea, esto sí que es como irse a un espacio sideral. Y a la gente le gusta mucho, sobre todo a los chicos. Y bueno, sí, digamos que de lo que está aquí, un poco lo más diferente.
M'he fixat en el que és diferent, mira quines coses. Maria, moltes gràcies per haver-nos acompanyat, per haver-nos deixat gaudir d'aquesta exposició amb tu mateixa. Els tens a la venda, els quadres, et dediques a l'art i els vens?
Sí, sí, sí. En mi página web están a la venta. Casi todos los cuadros que están aquí. Y también el sábado pasado hice un taller en la fosforera de acuarela. Entonces también doy clases de acuarela. Tengo algunos alumnos en el pueblo que vienen a mi estudio a trabajar.
Y me dedico un poco a esto, a las clases y también soy diseñadora de estampados. Entonces hago estampados para superficie, no solamente para moda, para hogar y siempre en el mismo estilo, siempre un poco siguiendo el mismo estilo. La acuarela, por ejemplo, que enseño es una acuarela experimental, creativa, no es nada académico, súper clásico, es todo lo contrario, es más intuitivo. Y sí, sí están a la venta.
Una sort poder viure de l'art i poder-s'hi dedicar amb diferents projectes i diferents vessants. Maria, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat a veure aquest boubert, aquest Històries de Mar, aquesta exposició que està oberta des d'aquest passat divendres, dia 6, aquí al Centre Cultural Calissai d'Arenys de Mar i que vagi molt bé, que vingui molta gent a veure-la. Maria, com dèiem, moltes gràcies i molta sort. Gràcies a ti, Oriol. Gràcies a tu per invitar-me.
Fins demà!
L'agenda. Recte final de la Ronda Mar d'aquest divendres 13 de febrer del 2026. I ara el que volem fer és un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I comencem, com sempre, per la Costa Brava. Sergi, què hi farem?
Doncs sí, Marina, una agenda, que tant aquí a la Costa Brava com suposo que també als pobles i viles marineres dels meus companys, estarà dedicada gairebé exclusivament al Carnaval. I no sé si passarà el mateix als altres contrades d'aquí a Catalunya, però aquí a l'Empordà hi ha una divisió molt clara.
entre dissabte i diumenge. Dissabte és el torn molt clar de les rues infantils. Per exemple, rues infantils aquí a l'escala, que serà la tarda de demà dissabte, a partir ja de tres quarts de quatre de la tarda, amb la rua, la Cercavila, la Xocolatada, Vall de Disfresses, etcètera.
I a la nit, això sí, ja a la matinada, al ball de disfresses dels adults, en podríem dir, a la sala polivalent de l'escala. No només a l'escala, com dèiem, també a llançar carnaval infantil a partir de les 4 de la tarda i a roses desfilada infantil també a partir de les 4 de la tarda.
I saltem a diumenge, perquè diumenge és el dia de les grans rues de Carnaval. Si ens centrem aquí a l'Empordà, per exemple, a l'Escala, a partir de les 11 del matí, la gran rua del Carnaval, però també a l'Armentera...
També a llançar la rua a partir de les 11 del matí, a Roses a partir de les 12 del migdia, en aquest cas una miqueta més tard, i a altres pobles, per exemple, destinen aquest carnestoltes a actes populars de menjar i de cuina. A Sant Pere Pescador, a Rossada,
popular al Parc del Riu a les dos quarts de dues del migdia. I a Pau hi ha el ranxo a partir de les dues, també. Doncs ja sabeu, carnestoltes a l'Empordà, sou tots benvinguts i benvingudes. Fins la setmana que ve.
I de la costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre de punta a punta a Catalunya per també celebrar el Carnaval Cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Monòleg d'Andrea Farina, el còmic italià resident a Barcelona és ja un habitual dels escenaris de tot el país des de fa més de cinc anys. El soterrani, la Llama Fest o el Cruïlla són només alguns d'ells.
Avui a les vuit i mitja de la nit al carrer de l'Habana a Tortosa. Celebració del carnestoltes a l'Ampolla amb dos dies de diverses activitats adreçades a petits i grans. Avui divendres i demà dissabte a l'Ampolla. La Ràpita celebra la festa del Carnaval i ho fa amb un programa farcit de propostes que tornaran a omplir els carrers i places amb molta gresca. Avui divendres i demà dissabte a diversos espais de la Ràpita.
Nova edició de la celebració del Carnestoltes a Ribarroja d'Ebre, en la que no hi faltarà la rua pels carrers del poble, el concurs de disfresses i el ball amb molta festa. El dissabte arriba a Ribarroja d'Ebre. Nova edició del Corre Bars Carnaval Corredam Tortosa. Ruta per diferents bars de la ciutat amb música en directe, digeis, proves, premis i disfresses. I una gran festa final a la Caribú, amb servei de bus gratuït d'anada i tornada.
El dissabte a les 5 de la tarda a Tortosa. Celebració de la festa de Carnestoltes a Flix, amb la tradicional rua de disfresses, sopa popular, música i festa fins que el cos aguanti. El dissabte a diversos espais a Flix. Visita guiada completa a Mont Natura Delta de l'Ebre, fent un circuit per tots els espais del centre.
Una guia de la zona us acompanyarà per conèixer de ben a prop el valor d'aquest territori, amb una gran riquesa en fauna i flora i un paisatge únic. També podeu gaudir de la divertida experiència de les barques de Perxà. El 17è diumenge a Montnatura Delta de l'Ebre. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
I de les Terres de l'Ebre pugem fins a les costes del Garrafa, anava a dir del Maresme, però no, encara ens queda el Garrafon. La Carla celebrarà de ben segur el Carnaval, Carla.
Doncs sí, Marina, el garraf, la veritat que ja pràcticament només respira carnaval. Així que començarem el repàs d'aquesta agenda que ve molt, molt, molt carregada per aquest cap de setmana parlant de Vilanova. Perquè avui és divendres d'arribo, la porta d'entrada als dies més intensos i tradicionals del carnaval de la ciutat. El seguici començarà a dos quarts de nou del vespre amb sortida des de la Rambla Josep Tomàs Ventosa fins a la plaça de la Vila.
Això sí, el tret de sortida l'haurà donat sa majestat al rei Carnestoltes una hora abans, a dos quarts de vuit, amb la lectura del seu sermó i amb espectacle inclòs a la plaça de la Vila. Demà dissabte, el carnaval vilanubí continuarà amb actes com el passeig matinal del rei Carnestoltes i el seu concubinat, acompanyat pel seguici de les banderes de les entitats. Unes banderes que competiran en el 15è concurs de banderes de la plaça de la Vila.
A la tarda, el protagonisme se l'emportarà a l'arribada del Caramel, amb la festa a la plaça 1 d'Octubre per als més petits. El Moixó Foguer a la tarda, que està d'aniversari pels seus 40 anys, i al Vall de Masquerots a la nit són altres dels moments destacats d'aquest dissabte. Diumenge, el moment culminant serà la comparsa. A la plaça de la Vila, els primers en aparèixer seran els participants a la Guerra Juvenil, i després hi haurà set guerres més acompanyades per la banda de música Mestre Montserrat.
En total seran 11.000 les parelles que es preveu que surtin amb les seves banderes, concentrades a la plaça de la Vila. A Sitges, la programació del Carnaval per aquest cap de setmana passa per la Rua Dantes d'aquest vespre i al Vall del Fardu de demà dissabte.
Però el dia fort serà el diumenge de disbauxa, amb la rua infantil al matí i la rua de la disbauxa, que deixarà anar el seu màxim esplendor i color a partir de dos quarts de vuit de la tarda. Serà aquesta hora, quan les carrosses comencin a desfilar des del tram final de l'Avinguda Sofia i amb arribada al cap de la vila.
A Sant Pere de Ribes, el rei Carnestoltes haurà d'estar avui a la mateixa hora a dos llocs. A les 7 de la tarda començaran els seus arribos tant a Ribes com a les Roquetes, amb el seguici deixant-se veure pels carrers de les dues poblacions. Del cap de setmana també cal destacar demà dissabte la Rua de Carrosses, Carros, Disfresses i Masquerots, presidida per sa majestat el rei Carnestoltes a Sant Pere de Ribes. Serà a dos quarts de déu de la nit. Finalment, a Covelles, la Rua de Carnaval arribarà demà dissabte.
Serà dos quarts de set de la tarda quan una quarantena de carrosses desfilaran pels carrers de la població sortint des de la Rambla Pau Casals. Una rua com la resta d'actes que podreu veure a través de Canal Blau. I per acabar, diumenge al matí, Covelles ha reservat la celebració de les seves comparses infantils.
I acabem el nostre repàs d'agenda, ara sí, per les costes del Maresme. A veure què ens ha preparat l'Oriol endavant. Doncs sí, Marina, repassem l'agenda prevista per aquest cap de setmana aquí al Maresme, evidentment, amb propostes ben carnavaleres, carnavalesques, carnes toltenques, no ho sé, digue'n-hi com vulguis.
En qualsevol cas, per exemple, demà a les 12 del migdia tenim Vall de Gitanes a Mataró. Aquest cas és un espectacle que es torna a fer per carnes toltes, acompanyat, com és habitual, de la principal de l'abisbal. També hi participaran la Molassa i les bars rosa d'abril de Castell Tarsol. Per tant, la mimosa, els vestits de color, les danses i el so de la cop, seran els protagonistes del matí de dissabte al Parc Central Mataroní. Això ho organitza l'Associació Cultural Mestres del Gai Saber i també Cultura Mataró.
A la tarda del dissabte hi ha diferents rues de carnestoltes. Et destaco, per exemple, la de Calella, on hi participen infants i adults i també entitats de la ciutat. Les disfresses, ja saps, Marina, que sempre són sorpresa, però et puc avançar, i només t'ho dic a tu, que els gegants de Calella es vestiran de turistes, dels tradicionals guiris que a l'estiu busquen sol i platja a Calella. Un tema, també, en certa manera, relacionat amb el mar.
Més qüestions. A Sant Pol, demà, es fa el correbars de carnestoltes. Un correbars que val 15 euros, hi entren 8 cerveses i un sopar de botifarrada. Hi ha una opció vegana i també sense gluten. També destaca la Rua Diabòlica, amb la Colla de Diables del Mas Nou, que convida a viure una rua de carnaval plena de confeti, de música i de disbauxa. Tot això acompanyat del magnífic grup de percussió atabalats del Mas Nou, que és el seu grup. En acabar la rua hi haurà concurs de disfresses i sopar per a tothom, una sopa ben calenta.
I a la nit, evidentment, hi ha diversos valls de carnaval per tota la geografia de la comarca. Per destacar-ne només algun, el de Mataró, obrirà la festa al punxadiscos bingos show crew. A continuació, arribarà al plat fort de la nit l'actuació del grup mataroní Ignorantes. Per tancar la vetllada, la gracienca Pérez Cites, ja coneguda a Mataró, posarà el punt i final a una nit que es preveu inoblidable.
Passem ja diumenge al matí. També hi ha rues de carnaval a diversos punts, per exemple a Pineda i a Mataró. Els infants de la ciutat hauran de despertar el rei Carnestoltes per poder celebrar el ball infantil. Veu que el rei Carnestoltes dissabte a la nit no dorm gaire i llavors diumenge té son. A continuació, un cop l'hagin despertat, el grup d'animació familiar Riqui Parchics pujarà a l'escenari amb l'espectacle al CUP.
És el seu sisè treball discogràfic i compta amb un repertori que combina temes propis amb d'altres tradicionals i populars catalans passats pels sedars de la música jamaicana. I tancarem aquesta agenda amb una proposta diferent a la del Carnestoutes, una proposta que ens porta fins a Tiana, on fan maridatges de formatge i cervesa artesana i de proximitat.
tant els formatges com la cervesa, tot artesà i de proximitat. Això serà diumenge, dia 15 de febrer, al Malmalària de Tiana. Es parlarà de la ciutat de Canet de Mar, també dels seus productes i del municipi. Aquestes són, doncs, algunes de les propostes d'aquest tan carnavalesc cap de setmana aquí al Maresme Marina. Fins ara i bon cap de setmana.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. I així arribem al punt final de la Ràdio. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns i vendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Les pícies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20, dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis, a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 6...
Us parla Ter Ortega, el sindicat d'infermeria Sàcia. Tarragona ha reivindicat el permís retribuït per al personal sanitari en situacions d'emergència climàtica, ja que alguns centres, diuen, exigeixen el retorn de les hores perdudes. Sergi Báñez.
Davant de situacions d'emergència climàtica com la d'ahir amb l'activació del Pla Bencat, el sindicat d'infermeria Satsé demana igualtat en el permís retribuït per fenòmens meteorològics. Mentre que el marc laboral del sector privat estableix el permís climàtic, el qual reconeix fins a quatre dies retribuïts, on no es pot accedir al centre per alerta meteorològica, el sector públic encara no l'ha incorporat.
Això comporta que algun centre es mantingui permisos recuperables, demanant el retorn a les hores, en terminis de fins a 4 mesos. Caterina Rodenas, secretària provincial de Satse Tarragona, es posiciona davant d'aquesta circumstància i exigeix les mateixes condicions per al sector públic. Quan tens un problema d'aquest tipus, que és aliar a la teva voluntat, però és que et dificulta. No pots anar pel motiu que sigui, perquè s'ha tallat el trànsit, perquè hi ha inundacions i no pots passar.
Home, jo penso que és de justícia que aquest treballador no hagi de retornar el dia. Llavors demano a Lix una reflexió que igual que els treballadors col·laborem en que la institució funcioni, que en situacions així en què realment un treballador no pot arribar, doncs que reflexionin i col·laborin també.
Des de Satsi han registrat múltiples peticions per traslladar-les al SISCAT, el Sistema Sanitari d'Utilització Pública de Catalunya. En aquestes es demana que es contempli l'absència justificada i retribuïda, així com la prohibició de l'exigència de retornar les hores en situacions d'emergència climàtica.
Doncs això sobre el permís climàtic. Veurem si la pluja deixa que transcorri amb normalitat la Rua d'Artesania, que tornarà aquest dissabte com un dels actes més destacats del Carnaval de Tarragona. Laia Tian Núñez. Enguany com a novetat i per primera vegada s'incorpora la figura femenina de la reina i la masculina del concubí. Són Ana Belén Romero de la comparsa Sinus Sport i Dani Medina d'Urban Style. Tots dos fan història i inicien un nou regnat del Carnaval tarragoní.
La primera reina de carnestoltes de la història de Tarragona, Ana Belén Romero, asegura que vol deixar en un bon lloc el carnaval de la ciutat. Con muchos nervios, mucha ilusión y sobre todo pues es un privilegio poder ser la primera reina y bueno intentar dar lo mejor y sobre todo con mucha responsabilidad para dejar la ciudad pues lo más alto posible.
La consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, destaca que l'excel·lència d'aquesta festa és gràcies a la trentena de comparses que formen part del Carnaval de Tarragona. L'excel·lència del nostre Carnaval i de la nostra Rua d'Artesania és perquè la feina que feu és absolutament extraordinària i és important posar-la en valor cada vegada. El recorregut de la Rua es manté i s'iniciarà a dos quarts de set de la tarda a l'Avinguda Ramon i Cajal, per passar després per Ramla Nova i tot seguit pel carrer Rovira i Virgili i la plaça Antigua.