Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda aquest dijous 5 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Passarem per Vilanova i la Geltrú, baixarem fins al delta de l'Ebre, anirem fins a Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Analitzarem un estudi de mobilitat urbana anant fins al delta. Explicarem una campanya que s'ha engegat per recuperar l'Odina. Descobrirem més mites i legendes del nostre mar Mediterrani anant fins al Golf de Roses.
Participarem en una jornada d'estudi de projectes marins i acabarem el programa d'avui. Fem parada al Centre Cultural del Depte. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García, molt bona tarda, com estàs? Oui, c'est moi, bona tarda, què tal? Bé, aquí estem. Jo disfrutant avui t'he de dir que si veus que en algun moment estic una mica despistada m'has de perdonar. Per què? Perquè m'acaba d'arribar que ha sortit el nou treball geogràfic del Robbie Williams...
I me l'ha d'empapar. Com si fos un examen, gairebé. Jo de Robbie Williams no sé, però... Però me fas por. Avui he vist la notícia... Ui, ui.
D'una medusa fantasma gegant, més grossa que un bus escolar a la costa d'Argentina. Ah, Argentina. Ui, ens queda una miqueta lluny. M'ho he llegit així entre línies, he de dir que no m'ho he llegit molt detalladament, però es veu que és una medusa que s'ha vist molts pocs cops en més de 100 anys.
i que fa de llargada uns 10 metres. I s'ha despertat, fa res, es veu, aquesta xiqueta? I anem a fer una mica de turisme argentina? Es veu que l'han vist ara fa relativament poc. Home, Déu-n'hi-do, perquè no vindrà cap al Mediterrani, no? Ni a la zona on normalment la Marina fa sort. No li ha preguntat, la veritat. T'imagines?
Que me la portis aquí a la ràdio un dia. Mira, m'he trobat aquesta amiga. Home, demà no seria fàcil, he de portar-la. Home, et truques, jo treballo durant un cop de mà. Sí, perquè si no... Fem una furgoneta i vinga, portem amb la medusa també de turisme per Tarragona. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Ve molt bé de dijous, hi ha ganes del cap de setmana. Sílvia, jo de Robbie Williams no conec, però la seva cançó, la d'Àngels, és la única que... És com, diu ser com un clàssic d'ell, no? Sí, sí, sí. Espera que la conega, jo, dic. No, no, és bonica. I ja t'he dit, si agafes una miqueta de la discografia del Robbie Williams, s'agradarà algunes més, eh? Té unes balades...
Doncs ja t'ho diré, ja t'ho diré. D'acord, ja ho comentareu. Anem a saludar en Sergi Corraldes, de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, a prop de bé. Estava buscant el Robin Williams perquè em sonava d'alguna... Oi que era membre d'una banda de quan... L'ostaquetat, eh? L'ostaquetat, eh? Parlo de quan jo. Què vol dir, parlo de quan jo?
Parlo de quan jo era petita. Bueno, època ESO, crec, aproximadament, més o menys. No sé quin any duria a ser això, però em sonava que era d'allò. Sí, sí, Robbie Williams, que abans, també abantes, a vegades em confonia amb el pobre, el malaurat actor que es va morir, que també era Robin Williams. Hi havia com una mica de... De malentès. És cert, és cert. Sí. Anem a saludar també la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, tots molt bé, aquí també de dijous. Sobre Robin Williams, no pot ser que a Mimsoni, que fa un temps va anunciar que es retirava o que deixava de cantar? No ho sé, no me'n recordo.
Tu ets una, Marina? No, no en tinc ni idea. Llavors em deig estar equivocant de Robin i de Williams i de Robin Williams. Segurament. Anem a saludar també, finalment, l'Oriol Leo, des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Jo d'en Robin Williams no n'aportaré cap comentari perquè no... Estàs com jo, no?
Sí, completament peix, eh? La rendemar va molt bé, aquests temes que toqueu, que em fan estar completament peix moltes vegades, i res, i la medusa, la medusa l'he vist, això sí que he pensat, dic, això ho comentaran, perquè al dematí quan ho veus, dic, mira, dic que estic segur que avui la Marina això ho dirà, i veus, tal dit, tal fet. És que és per comentar això, em sap greu dir-ho, però... És que ja et conec i ja sé que ho dirà. Ah, exacte. Vinga, va, deixem la medusa, deixem Robbie Williams, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina, Pérez Goc.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que la Generalitat descarta comprar els terrenys de la punta Milà a Torruella de Montgrí. Sergi.
Doncs sí, aquests terrenys a la punta de Milà, de 25 hectàrees de superfície dins el municipi de Terruella, estan a la venda. L'actual propietari, una empresa escocesa, els ha posat al mercat per un valor de 800.000 euros, amb la particularitat que aquests terrenys, antigament militars, ara estan inclosos dins del parc natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Davant aquesta situació, la Generalitat de Catalunya s'ha desmarcat i ha dit que descarta adquirir aquests terrenys, ja que ho considera inassumible.
Recordem que a la punta del Milà havia estat terreny militar fins a la darrera dècada del segle XX. Aleshores, l'exèrcit ho va abandonar, ho va posar a la venda i una empresa particular ho va comprar. Consta de més de 25 hectàrees d'aparatge natural on s'hi troben les antigues bateries militars, una xarxa de túnels i també algunes construccions.
Plataformes ecologistes, com el Fòrum L'Escala Empúria, Salvem la Plaja de Pals, havien reclamat a la Generalitat la compra d'aquests terrenys, però finalment no serà així. La Generalitat només ha agafat el compromís de millorar el camí de ronda que travessa el paratge. En els propers mesos obrirà una línia de subvencions perquè, en aquest cas, els ajuntaments, concretament el del Torroella de Montgrí, s'hi pugui acollir.
L'escala bat el rècord absolut de pluja per un mes de gener. No hi plovia tant des del gener de 1930.
Doncs les dues llevantades gairebé consecutives han trencat tots els registres de pluja històrics a l'escala. Acabem de deixar enrere, fa una setmana, el gener més plujós des de l'any 1913, quan comença a notar-se dades al municipi, en quantitats que a la zona de Mongó han arribat als fregals 230 litres per metre quadrat, al barri del Pedró el 212, i a Riells a superar els 211 litres. Fins a 7 observatoris de l'escala...
han superat els 200 litres per metre quadrat, quan la mitjana climàtica del mes de gener amb prou feina supera els 40, és a dir, ha plogut 5 vegades més del que seria normal. Municipis veïns, com la Tallada o Sant Pere Pescador, també han batut els registres més alts fins al moment. El dia 20 de gener es van enregistrar entre 110 i 130 litres per metre quadrat, un valor inèdit per un dia de gener.
En aquest segle XXI, la ploguda encara és més espectacular si mirem el conjunt de desembre i gener, quan aquí a l'escala s'han registrat 337 litres per metre quadrat, una quantitat que representa més de la meitat de la mitjana de tot l'any. No només els rius i embassaments han reaccionat amb aquestes pluges, sinó que el terreny està amarat d'aigua. I el paisatge ja es prepara per a un esclat de la primavera que promet ser espectacular.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El Consorci d'Aigües de Tarragona al CAT ha tancat el 2025 amb un increment en el consum anual d'un 3,9%, una xifra que representa els 77,4 hectòmetres cúbics d'aigua potable a cel.
Simarina, el president del Consorci, Marc Brunet, ha explicat que el 67% del consum correspon als municipis consorciats i el 33% a les indústries en la mateixa proporció que l'any anterior. Pel que fa, el 2025 hem tingut, com podeu veure, 77,4 hectòmetres cúbics d'aigua potabilitzada
I això s'ha repartit igual que tots els altres anys, o pràcticament com l'any passat, en els mateixos percentatges, un 67% ha sigut als municipis i un 33% a les indústries.
Un dels principals indicadors del balanç és l'eficiència hidràulica del 99,86%, que confirma que pràcticament tota l'aigua captada arriba al seu destí final, amb un nivell de fuites gairebé imperceptible. A més, el CAT ha executat 17,1 milions d'euros en inversions durant el 2025, amb actuacions destacades com els nous dipòsits reguladors de Vilaseca i Cunit i l'ampliació del laboratori de l'Ampolla.
En termes globals del Consorci, és quasi un 9% d'autoconsum que ens ha permès aquesta autosuficiència i aquest ahorro energètic i la petjada de carboni.
En un futur s'espera poder arribar a un 15% d'autoconsum. El 2025 està marcat perquè el Consorci ha fet una inversió executada de 17 milions d'euros. Este 2025, que haguéssim pogut executar 17 milions d'euros, és una gran fita.
En l'àmbit energètic, el Consorci ha autoproduït prop del 9% de l'energia consumida gràcies als parcs fotovoltaics de Tarragona i l'Ampolla, amb l'objectiu d'arribar al 15% el 2026.
En quant a eficiència hidràulica, els resultats no paren de millorar. És una cosa que és quasi una utopia. Estem al 99,86%. Això en un ens que mou tant de volum d'aigua, jo crec que és una fita molt més que remarcable.
De cara al 2026, l'ENS preveu un pressupost superior als 50 milions d'euros i projectes estratègics com el segon dipòsit d'aigua crua a l'Ampolla. L'Ajuntament de l'Ampolla ha posat en marxa el procés participatiu de l'estudi de mobilitat urbana sostenible, una eina clau per analitzar els desplaçaments al municipi i establir mesures que afavoreixin una mobilitat més sostenible, segura i accessible per tothom.
Des del 28 de gener, veïns i veïnes poden participar activament en la definició del pla a través de la plataforma Decidim Catalunya, on es pot respondre una enquesta inicial i fer aportacions sobre les necessitats i reptes de la mobilitat quotidiana.
ja siguin desplaçaments a peu, en bicicleta, en vehicle privat o transport públic, així com estacionament o accessibilitat per a infants, persones grans i amb mobilitat reduïda. Eder Fermín és el cap de la policia local de l'Ampolla. És una eina impulsada per la Diputació de Tarragona perquè l'Ajuntament pugui analitzar com es mou la ciutadania i planificar les millores de mobilitat, tot sempre amb els criteris de seguretat, sostenibilitat i accessibilitat.
I pel que em preguntes de l'ampolla, l'ampolla l'impulsa ara per diversos motius. Entre ells, tenim detectat des de fa temps que l'augment de la població en temporada d'estiu afecta amb els temes de mobilitat. I també altres fets que hem detectat des de la nostra policia local creem necessària una visió global de la mobilitat.
El procés, que es desenvoluparà en quatre fases, inclou una primera d'informació i consulta ciutadana, una segona d'anàlisi i diagnosi, una tercera de recollida i votació de propostes i, finalment, la publicació de l'estudi definitiu, que servirà com a full de ruta per a les polítiques de mobilitat del municipi. La primera tenim la fase d'informació i enquesta, que és en el que ens trobem ara, que recaptem tota la informació,
Després tenim la fase d'anàlisi i diagnosi on s'estudien totes les ràdies recollides i la situació real de la mobilitat del municipi. Després es faran unes fases de propostes i votació en què la ciutadania tornarà a participar i podrà valorar les diferents opcions de millora. I la quarta i última fase és la redacció i publicació de l'estudi de mobilitat que servirà de full de ruta per anar implementant aquestes millores.
Des del Consistori es destaca que l'objectiu és construir un model de mobilitat amb la participació directa de la ciutadania, que permet planificar com es mouran els ampolleros i ampolleres en els propers anys.
Fem aturada ara les costes del Garraf Sitges. Ha presentat aquest matí el projecte de remodelació del Campanar de l'Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, una de les imatges més icòniques del municipi a tocar de la platja Carla.
Doncs sí, després de carnaval, el campanar de la icònica església de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges iniciarà el seu procés de restauració. Es tracta d'unes obres que han d'actuar per corregir algunes necessitats estructurals detectades pels estudis tècnics de conservació i alhora reforçar la seguretat d'aquest element emblemàtic sitgetà.
S'han detectat alguns trencaments i humitats del campanar, que de moment, asseguren els tècnics, no afecten a l'estructura, però la intenció és actuar-hi abans que aquests danys puguin danyar-la. La obra inclou actuacions de restauració de materials, consolidació de l'estructura, millores de seguretat i intervencions puntuals en elements que s'han vist afectats pel pas del temps i la climatologia marina.
La voluntat, però, és respectar al màxim la fisonomia actual de la parròquia. Escoltem a Jaume Trullà, arquitecte encarregat de les obres. Volem deixar ben clar que el nostre principal criteri és la mínima intervenció. Sabem que tothom té una estima molt important pel Campana,
Llavors no ens volem inventar res, volem mantenir la imatge del Campana. No volem canviar tot el seu aspecte, sinó adaptar-nos al que tenim i restaurar i conservar.
Des de la substitució d'algunes balustrades el 1940, la punta no ha tingut cap intervenció. Per tant, es calcula que fa gairebé 100 anys que no restaura. La previsió és que les obres puguin acabar abans del 24 d'agost, coincidint amb la festa major de Sant Bartomeu. Serà la primera vegada a la història que es col·loca una vestida al voltant del campanar i des del primer moment es cobrirà amb una lona amb la imatge de la punta per disminuir-ne l'impacte visual.
La parròquia, propietat del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, és qui assumirà el cost de l'actuació amb una mica més de 120.000 euros, mentre que el Departament de Cultura de la Generalitat hi afegirà 200.000 euros més. També s'ha demanat una subvenció a la Diputació per una segona fase on s'actuaria a les façanes laterals i a la principal, així com a la Torre del Rellotge.
El bisbat també preveu poder restaurar l'interior amb la voluntat de poder fer-la més accessible. Escoltem a Xavier Armangol, delegat de patrimoni del bisbat de Sant Feliu. Aquesta és una primera fase del que voldríem que hi hagués després una continuïtat amb altres fases per donar tot el valor de l'església, no només a l'exterior, sinó també a l'interior. A dins de l'església hi ha una col·lecció de retaules barrocs
Jo dic que és un conjunt únic a Catalunya. Sis retaules d'aquest valor, junts amb una església, no es troben fàcilment. Així ho hem anat manifestant a la Generalitat i al Centre de Restauració de la Generalitat, també perquè vagi fent un seguiment d'aquestes obres.
Divendres a les 6 de la tarda a l'Escorxador de Sitges es realitzarà una sessió informativa oberta al públic on es donaran a conèixer tots els detalls sobre la situació actual del campanar, el procés de restauració que es realitzarà i quin és el resultat previst una vegada finalitzades les obres.
I Vilanova i la Geltrú ja té nova data per la celebració dels tradicionals tres tombs que el passat 17 de gener es van haver de suspendre per la llevantada que va afectar a Catalunya. Exactament. Tot i que es va intentar mantenir la programació prevista fins al mateix matí, la pluja va impedir veure pel carrer l'habitual desfilada de cavalls, carros i carruatges en el marc de la Festa Major de Sant Antoni.
L'associació dels Tres Toms de Vilanova ja va manifestar la voluntat de trobar un altre dia per celebrar la festa. I ja hi ha data, però encara caldrà esperar una mica, a la primavera, perquè Vilanova i la Geltrú celebrarà els Tres Toms el primer diumenge del mes de maig, tal com ha anunciat aquest matí l'associació, després de consensuar-ho amb l'Ajuntament.
Per aquest dia no hi ha previst l'ofici, però sí que hi haurà la benedicció des de la plaça de Sant Antoni i la desfilada de cavalleries, carros i carruatges pels carrers habituals, com estava previst el 17 de gener. La nova data del 3 de maig s'ha triat per no coincidir amb altres tres toms del país, ja que fins al juny, de fet, encara se celebra aquesta festivitat a diferents municipis catalans.
Els organitzadors preveuen que aquest dia hi pugui haver una participació similar a la que es preveia ara fa tres setmanes, amb més de 200 cavalls i fregant la cinquantena de carros i carruatges, i que també hi hagi el típic tortell de Sant Antoni. La pluja i el mal temps van obligar a suspendre els tres toms el mes passat, per seguretat dels participants i del públic assistent. Ara, el 3 de maig, s'intentarà de nou, tot esperant que, aquest cop sí, el temps ens acompanyi.
Fem aturada a les costes del Maresme. Els restauradors d'Arenys de Mar ja poden demanar el segell de qualitat peix del llotge, un distintiu que vol posar en valor tots aquells restaurants que apostin pel peix de proximitat i quilòmetre zero. Una iniciativa impulsada pels grups d'acció local, també el de la costa Brava Sud Maresme Oriol.
Doncs sí, aquest nou distintiu s'atorga anualment als restaurants que acreditin haver adquirit durant l'any anterior un mínim de 12.000 euros en peix i marisc de llotja, comprat directament a les confraries de pescadors o a través de majoristes certificats. Així ho detalla Cristina Badillo, gerent del GAUP Costa Brava Sud Maresme.
quan els restaurants compren peix nostre, peix de les nostres llotges, doncs poden sol·licitar aquest segell a través de les cofredies de pescadors, en el que certificarà que aquell establiment efectivament s'hi compra.
En el cas dels restaurants d'Arenys, que no poden comprar directament a la subhasta perquè no està permès, sinó que ho han de comprar a través de majorista, és el majorista el que sol·licitarà aquest certificat a la cofradia de pescadors. Ara mateix s'ha establert un mínim de 12.000 euros anuals en peix de llotja.
Aquest segell de qualitat té com a objectiu enfortir els vincles entre el sector pesquell i el gastronòmic. A l'hora promou el consum de peix capturat per pescadors locals garantint la traçabilitat i la qualitat del producte. Cristina Badillo assegura que la iniciativa pretén també que els clients que vulguin menjar peix ho facin amb totes les garanties.
Estem sempre defensant aquesta dieta mediterrània, consum de producte a proximitat, però després no ens fixem d'on venen les coses. Cada cop més veiem que s'està consumint peix de fora, més d'un 70% del peix que es consumeix no és peix d'aquí, llavors és important incentivar aquest consum i cuidar una miqueta el nostre producte, els nostres productors i la nostra salut també, perquè al final...
El que sí que podem garantir és que el peix que arriba a les llotges és de primeríssima qualitat. Hem de premiar, entre cometes, aquests establiments i és una manera de fer-ho i que la ciutadania, a més a més, pugui visibilitzar-ho. El segell peix de llotges ja es pot sol·licitar i la llista de restaurants acreditats es podrà consultar properament a la web peixdellotge.cat. Des del GALP també estan treballant perquè aquest distintiu es pugui ampliar de cara l'any que ve a les peixateries.
El Saló del Mangà de Calella 2026 arriba amb força renovada per celebrar la seva cinquena edició i confirmar-se com un dels esdeveniments culturals i lúdics més rellevants del calendari del Maresme. Es fa aquest cap de setmana.
Exacte, els dies 7 i 8 de febrer la fàbrica Llobeti Guri es transformarà en un autèntic univers otaku on la passió pel manga, l'anime, el cosplay i la cultura japonesa omplirà cada racó d'un recinte ampliat fins a més de 5.000 metres quadrats d'exposició i activitats. Aquest no és només un saló per experts en manga, és una experiència pensada per a famílies joves i curiosos
que vulguin descobrir o aprofundir en una cultura que cada cop té més presència al territori. Any rere any, el certamen ha anat batent rècords d'assistència i estants, i aquesta edició promet fer un nou salt qualitatiu i quantitatiu. Un dels grans atractius del Saló del Manga de Calella és la seva combinació d'espais.
Hi haurà més de 60 parades amateurs i més de 10 estants professionals, amb marxandatge, figures, còmics, també art original i d'editorials, també marques vinculades a l'univers friki japonès. A més, cada entrada inclou un regal exclusiu, un DVD i un pòster manga, un detall que converteix la visita en un...
Record tangible. A l'exterior, la zona de restauració, hi haurà food trucks on s'oferirà menjar japonès i propostes també locals, convertint el saló en una experiència gastronòmica a gaire lliure. Hi haurà ramen, hyoces, taiyaki i altres especialitats que combinaran amb opcions més tradicionals perquè ningú es quedi amb gana mentre gaudeixin de les activitats.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada. Expliquen que l'Ajuntament de Tarragona ha prorrogat sinèdia la desactivació de la zona de baixes emissions, ho direm bé, anava a dir inundacions, però no la zona de baixes emissions.
fins que el servei de Rodalies es restableixi amb normalitat. El Govern de la Generalitat ha instat els municipis amb zones de baixes emissions a que apliquin les excepcions i autoritzacions previstes a les seves ordenances municipals, així com els mecanismes de flexibilitat contemplats en la normativa vigent per permetre l'entrada i sortida de tots els vehicles que ho tenen limitat. Així, tots els dies tindran la mateixa consideració que un dia festiu. En el context normatiu de la zona de baixes emissions Tarragona
La consellera Sònia Horts ho ha detallat. Hi ha una moratòria mentre la Renfe no funcioni amb normalitat. Llavors el que no podem fer és, la Renfe no funciona amb normalitat, has d'agafar el cotxe, però el teu cotxe no té etiqueta i no pot entrar, llavors s'ha de facilitar. O sigui, res és...
que no es pugui moure, llavors el que fem és facilitar. En conseqüència, aquests dies no computaran els efectes de nombre màxim d'accessos anuals previstos a la zona de baixes emissions sense necessitat d'autorització per tots els vehicles de residents a fora de Tarragona o que no paguen l'impost de vehicles a la ciutat afectats per limitacions previstes a l'ordenança que regula aquesta zona.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. No marxa aquesta situació entre sud i lladeig, per tant, vent de garbí, que a la costa brava fa que hi hagi una mar força esvalotada. I atenció, perquè a les immediates hores aquesta mar encara estarà més remenada, més picada, i parlarem d'onades que fàcilment a la mateixa platja arribaran a passar dels dos o tres metres d'altura. L'estat de la mar més regirat, per tant, Fort Amaró, Maragassa...
àmpliament a les Terres de l'Ebre, per tant, al Delta de l'Ebre, i també al sud de la Costa Brava, entre la banda del Cap de Begú i el Cap de Tossa, aproximadament a la costa barcelonina, també forta maró en gran mesura. Compte amb aquest estat de la mar perquè serà alterat. El vent no especialment intens, però sí que anirà bufant de garbir més reforçat aquesta tarda cap a la Costa Brava. Pel que fa demà,
Allà, a la costa gironina, el vent gira cap a Xaloc. Això farà que hi hagi més humitat i algun xàfec. Hi haurà groc durant la tarda. I a la resta de la costa, vents de sud o sud-oest, però més fluixos que avui, sobretot a partir del migdia. Estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. De moment, a aquesta hora tenim el volum de trànsit habitual d'aquesta hora de la tarda. No hi ha grans complicacions de mobilitat. Únicament, destacar, per una banda, un accident a la C32 a Vilalacans, en sentit Castellacels,
que es genera una mica més de lentitud a partir de Sant Boi, de Llobregat, en direcció sud, és a dir, pels vehicles que surten de Barcelona. I d'altra banda, el tall de l'autopista P7 a Martorell, que es manté en sentit Tarragona, es desvia el trànsit per l'autobiador. De moment, en aquest punt, desviament hi ha intensitat, no passa d'aquí. On s'hi ha més trànsit és la B24, a l'altura de Cerballó, i més avall, a l'altura també de Vallirana, tot plegat també en sentit sud. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat.
Ara volem anar fins al Delta de l'Ebre, en concret a l'Ampolla, per descobrir què és l'estudi de mobilitat urbana sostenible que han impulsat recentment el municipi. Per això l'acompanya Cel Prietó des de Delta.cat en parla amb el cap de policia local de l'Ampolla, Cel. Sí, Marina, parlem amb Heder Fermín, cap de la policia local de l'Ampolla, sobre el procés participatiu de l'estudi de mobilitat urbana sostenible que s'està duent a terme al municipi. Heder, benvingut a Randemar. Hola, bon dia.
Per començar, si et sembla, mos pots explicar de què tracta, no?, què és l'estudi de mobilitat urbana sostenible i per què l'Ampolla ha decidit impulsar-lo? Mira, és una eina impulsada per la Diputació de Parragona, perquè l'Ajuntament pugui analitzar com es mou la ciutadania i planificar les millores de mobilitat, tot sempre amb els criteris de seguretat, sostenibilitat i accessibilitat.
I el que em pregunta és de l'ampolla. L'ampolla l'impulsa ara per diversos motius. Entre ells tenim detectat des de fa temps que l'augment de la població en temporada d'estiu afecta amb els temes de mobilitat. I també altres fets que hem detectat des de la nostra policia local creem necessària una visió global de la mobilitat. És a dir, quin paper té la policia local en aquest procés?
Bé, nosaltres, el nostre paper és un punt de recollida d'informació, ja que tant els ciutadans com la nostra, i que aquesta informació, juntament amb el suport de la Diputació, podrem fer l'estudi per realitzar-lo, l'estudi que realitzaran pel tema de tindre una millor mobilitat al nostre municipi. Llavors, en les dades finals, nosaltres veureu quin és el procediment a seguir.
Heder, des del 28 de gener que s'ha activat el procés participatiu a través de la plataforma Decidim Catalunya. Este és com el primer pas de l'estudi de mobilitat? Sí, és el primer pas i funciona d'una manera molt senzilla. La ciutadania entra a la plataforma i respon l'enquesta.
Aquest procés és un procés que és obert a la gent del poble i a diverses persones que són residents d'aquí i té diverses fases. Totes delimitades en un temps per a que després totes les aportacions puguen ser analitzades tant per l'empresa que fa l'estudi i després incorporar-les ja a l'estudi definitiu. Quins aspectes pregunta l'enquesta?
L'enquesta comença amb unes dades bàsiques que són l'edat, la situació laboral, la zona on viu cada persona, tot això és més que res per tindre una visió estadística i real del municipi. Després també pregunta com es mou la gent amb el seu dia a dia, si es desplaça per feina, per oci i cap a on es mou habitualment.
També tenim un altre bloc, que també és molt important per nosaltres, que tracta sobre l'aparcament i les infraestructures. Si hi ha prou places d'aparcaments, si utilitzen aparcaments fora del núcle urbà, quants vehicles tenen per unitat familiar i si el transport públic és suficient. A més a més, també hi ha un altre punt de l'enquesta que parla sobre el focus de la mobilitat sostenible.
preguntant també si creuen que hi ha necessitat de carrers bici, si hi ha seguretat dels espais de vianants, criteris ambientals i que si també un millor transport públic faria reduir l'ús del vehicle privat. I per acabar, amb aquesta enquesta també tenim preguntes obertes perquè el ciutadat pugui exposar les sebres problemàtiques concretes i propostes de millora tant a la seva zona com al conjunt de l'ampolla.
Tota aquesta informació, com t'he comentat abans, s'analitzarà tècnicament pel suport de la Diputació i servirà com a base del document final que marcarà les actuacions de mobilitat futures aquí a l'Ampolla. I, Heather, en aquesta enquesta només es pot accedir en línia? Sí, l'enquesta aquesta en principi només es pot accedir en línia i mitjançant la pàgina web de l'Ajuntament.
Molt bé. Després, aquest estudi es explica en les quatre fases. Informació en consulta seria aquesta primera fase del qüestionari. Després tenim anàlisi, diagnosi, recollida i votació de propostes i, finalment, publicació del document final. Si m'ho pots detallar, què passarà en cada fase?
Ja ho has explicat una mica per damunt, has dit les paraules claus. Primer tenim la fase d'informació i enquesta, que és en què ens trobem ara, que recaptem tota la informació. Després tenim la fase d'anàlisi i diagnosi, on s'estudien totes les ràdies recollides i la situació real de la mobilitat del municipi. Després es faran unes fases de propostes i votació, en què la ciutadania tornarà a participar i podrà valorar les diferents opcions de millora.
i la quarta i última fase és la redacció i publicació de l'estudi de mobilitat, que servirà de full de ruta per anar implementant aquestes millores. Ara està clar que encara no heu vist les respostes, encara no heu estudiat el que la gent aporta en aquestes enquestes, perquè l'enquesta encara es pot dur a terme, però a priori, quins són els principals reptes que preveus que apareguin aquí a l'ampolla?
Els principals crec que serà tot tema relacionat amb l'ordenació de la circulació i les zones d'estacionament, que és el que sempre ens ha arribat a nosaltres per part de la ciutadania. També caldria millorar la convivència entre vianants i vehicles i tractar d'analitzar com ordenar la mobilitat perquè sigui més segura i fluida per a tothom.
Clar, també este model de mobilitat parla de ser més sostenible, segur i accessible. Quins canvis podria notar la ciutadania d'aquí uns anys? Estaríem parlant d'una sinalització més clara, més acurada, una millor ordenació de les zones d'estacionament, voreres més accessibles i tot això dintre dels marcs i els tempos que ens doni l'estudi.
I tot això també posa el focus als infants, gent gran i persones amb mobilitat reduïda. Sí, és molt important per nosaltres, ja que són els col·lectius més vulnerables a l'espai públic. Hem de pensar que si garantim voreres accessibles, espais de violència més segurs i itineraris clars, estem facilitant tant els nens, la gent gran i persones amb mobilitat reduïda que es puguin moure amb més seguretat i autonomia.
Tot això a la resta de vianants també ens ajudarà. I tant. Heder, com diies al principi, a l'estiu l'ampolla multiplica la seva població durant la seva temporada turística, que es concentra majoritàriament a l'estiu. Com diies abans, la problemàtica potser se presenta més a l'estiu, sobretot en aparcaments. Diries que durant l'any, a temporada baixa, la problemàtica no és tan persistent?
A veure, la problemàtica no és tan persistent, però sí que és un element central de l'estudi. Per part nostra, és una de les coses que vam valorar més, perquè l'ampolla no només té molta afluència de gent a l'estiu, sinó que durant la resta de temporada també hi ha moltes activitats i molta gent que, anteriorment fent servir l'ampolla com a segona residència, s'han traslladat a viure aquí. Per tant, creiem que és molt important
tindreu en compte aquest fet en el tema de l'estudi. És a dir, que de gent, de gent tot l'any a l'ampolla. Sí, cada vegada més. Molt bé, això també és bo. És bo, però hi haurà d'haver canvis perquè estigui tothom bé i content.
Sí, s'hauria d'adaptar. S'ha d'adaptar i ho hem detectat. En principi, amb l'ajuda de la Diputació que tenen aquest pla, anirem intentant millorar tot el que és tema de mobilitat al municipi.
Heder, des del punt de vista policial, tu creus que hi ha alguns punts negres o situacions així de risc que, clar, això és una cosa, una enquesta que fa la ciutadania, que us agradaria que aquestes situacions de risc exposéssen la ciutadania o creus que ja ho faran ells?
Bé, mira, nosaltres tenim detectats diversos punts de la població on creiem que s'han de fer actuacions i que, amb l'ajuda de l'estudi i tot el que ens aporta la ciutadania, suposo que coincidirem bastant en les actuacions a portaterme i, per tant, serà un complement que, en definitiva, els ulls dels ciutadans i els nostres ulls han d'anar en la mateixa línia. Per tant, crec que ens afavorirà.
Molt bé. Llavors, aquest estudi, després d'anàlitzar, com hem dit abans, se votaran, la població tornarà a participar en votar les polítiques, si ho ha entès bé així. Llavors, serà la gent, no?, serà qui decidir això per les polítiques de mobilitat dels pròxims anys, és així? En principi, pel que hem estat parlant amb la Diputació, serà així, serà la línia aquesta, que hi hagi diferents
Les diferents propostes, que la gent pugui apostar per la que més li agrada i la que surti majoritària serà la intenció de l'Ajuntament d'iniciar-la o de buscar la via més ràpida per poder tirar amb aquesta línia.
Llavors una crida a la ciutadania per participar-hi perquè de vegades se pensa no, participar en polítiques així no fa falta perquè ja ho tenen decidit o no importarà la nostra opinió en este cas no és així
No, no, jo diria precisament el contrari, que aquest procés serveix perquè no estigui res decidit i contra més gent participi, més punts de vista i més informació tinguem, l'estudi serà més ajustat i serà millor per a les actuacions que es puguin realitzar al municipi i, en definitiva, millor per a tothom.
L'adreça de l'enquesta la podem trobar a l'Ajuntament, al web de l'Ajuntament de l'Ampolla, com hem dit. Fins quan tenim temps de participar-hi? Ara mateix el temps ho desconec. El que sí que et puc dir és que l'accés és molt fàcil i senzill. Es troba només accedint a la pàgina web de l'Ajuntament i allà mateix trobem l'enllaç de l'enquesta Decidim.
És una enquesta molt ràpida, són 18 preguntes i el que sí que animo és a tothom que ho faci i que ho faci el més aviat possible. Perfecte, doncs ja sabem com entrar-hi. I ja per acabar, Heder, quina és la teua visió personal de com t'agradaria que fos al final la mobilitat a l'ampolla d'aquí uns anys?
A mi personalment m'agradaria veure una ampolla amb una mobilitat que fos ordenada, que sigui segura i ben adaptada a la realitat del poble, tant per als veïns com per als visitants. Això és el que més m'agradaria a mi. Sí, i així esperem que sigo. Moltíssimes gràcies, Heather, per haver connectat avui al nostre programa. Estarem pendents dels resultats d'esta primera enquesta de l'estudi de mobilitat. Moltíssimes gràcies, Heather.
Gràcies a vosaltres. Doncs Marina, em sembla molt interessant i útil per al futur aquest estudi de mobilitat urbana sostenible. N'estarem pendents dels resultats i veurem quines conclusions s'han extreut de tot això. Moltes gràcies, Cel.
I les plataformes de micromecenatge volen recaptar a fons. I ara volem parlar d'un projecte que pot tenir a veure amb el mar, com per exemple la reconstrucció del vaixell Odina del moll d'Arenys Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, fa uns dies a la secció d'actualitat d'aquí a la Randa Mar, ho comentàvem, parlàvem d'aquest projecte de micromecenatge per reconstruir, per tornar a fer navegar el vaixell Odina d'aquí d'Arenys de Mar. I ara avui hi podem aprofundir,
podem parlar amb el seu propietari, amb Oriol Ferran. Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda a tothom. Doncs bona tarda, Oriol. Bé, en qualsevol cas, tenim endavant aquesta campanya de micromecenatge per tornar a tenir navegant aquest vaixell, l'Odina, Oriol. Sí, els treballs ja havien començat o ja s'havien anat fent des que va haver-hi el naufragi. Abans de Nadal vam estar-hi treballant
Vam ja fer tota una part de consolidació de la part més visible, fins i tot la que la banda d'Estribur ja està arreglada o ha recuperat la seva forma. Participació, si no fins i tot en aquest cas, amb sortides amb el vaixell, amb diferents opcions que es donen com a recompensa de retorn d'aquesta aportació econòmica.
Un element important, però sí que també ho buscàvem, que per això fins i tot ens han darrerit una mica el micromecenatge, era trobar la fórmula que aquesta aportació, i hi ha alguns micromecenatges que ho permeten, desgravi a la renda. De la mateixa manera que les aportacions a fins i a causes socials desgraven a la renda, en aquest cas, a través de la plataforma Goteo, les aportacions que es fan a través d'aquesta fundació
tenen la declaració d'aquesta aportació i per tant es pot compensar la renda de l'any següent com una aportació que es desgrava pràcticament en un 80%. Perfecte, això és interessant també perquè a vegades la gent col·labora amb projectes d'aquest tipus de micromecenatge però bé, si sap que hi ha aquesta qüestió doncs està bé explicar-la per poder-ho aplicar a la declaració de renda de l'any següent.
Sí, és un element més, a nivell econòmic, és un argument més que sembla fins i tot que puguis augmentar la teva aportació. Si volies aportar 20, amb 80 pràcticament acabarà sent el mateix dels diners que hagis aportat. Bé, en aquest cas una mica queda a les possibilitats, a la llibertat, a la decisió de cadascú,
i una mica el nivell d'implicació amb el projecte. Explica'ns també una mica, Oriol, les recompenses i el preu, diguem-ne, o l'aportació, a quina recompensa correspones? I més o menys, si dius, doncs mira, una recompensa és anar a fer una volta en barca, doncs a quina aportació correspones? Això més o menys, quin verem teniu?
No, bé, una mica hi ha una aportació, des d'una primera aportació de 20 euros, les que hem identificat, fins i tot si hi haguessin altres aportacions, sobretot superiors, s'hauria de tocar d'acabar de parlar, però hem identificat 5 o 6, ara són 6, entre 20 i 600 euros, i entre mig ja des d'unes làmines i el reconeixement d'aquesta aportació i una làmina especial que es farà per el fet aquest de tota aquesta campanya...
fins a diferents graus de navegació, des d'una petita sortida, una sessió d'un curs de vela llatina, llavors hi ha sortides en grups per 6 persones, o sigui que en aquest cas, com que és un grup tancat, llavors ja vol dir que aquella recompensa queda repartida, però des de 6 i 8, perquè hi afegirem també no només l'Odina, sinó també hi afegirem el Margaret Allison, per tant poden ser fins a 10 persones,
Per tant, és una mica un esglaonat en les aportacions. I una mica, bé, l'altre també és, a més a més, la participació, el seguiment de tot aquest projecte. Es preveu una festa també en la qual, evidentment, qui hagi participat i serà especialment convidat a ser-hi, però que permet...
A més a més, també seguir tot el projecte. Això ho hem fet ja des de... Durant aquest mes de desembre, quan vam estar fent tots els treballs amb l'Agustín Jordà, el mestre d'aixa, vam estar publicant dia a dia, pas a pas, cadascuna de les tècniques, cadascun dels detalls constructius que estaven portant a terme i vam estar una mica treballant, bueno, difonent, divulgant, que en el fons és una mica...
el que també ens agrada fer, que el projecte no sigui només el fet d'arreglar el vaixell, sinó que el fet d'arreglar el vaixell sigui poder fer al seu voltant un taller viu amb els voluntaris, amb la transmissió de coneixement, en aquest cas, de l'Agustín i tot el que aporta l'Agustín quan està treballant en grup, que és moltíssim, i això també ho plasmem, ho hem plasmat en vídeos, ho estem plasmant en diferents materials que queden i recullen una mica tota l'actuació.
I com està funcionant? Portem encara pocs dies, no portem gaire, però vaja, com està funcionant això, Oriol? Hi ha forces aportacions?
No és per ser optimista. Ara mateix. No, no, no, ho havia de dir molt bé. No, no, no, no està funcionant a tope. A veure, tenim 40 dies per fer-ho. Hi ha molta gent que ha dit que hi col·laborarà i que sé que hi ha gent que no hi ha col·laborat. Per tant, vol dir que cal ser optimista perquè sí que arribem, penso, ja a una xarxa important de gent. Hem estat fent en aquests dies la divulgació. Ens ha aparegut gent, per exemple, dintre les aportacions...
que no són gaires, són potser una dotzena, gent que no sé qui són. Per tant, això sí que...
m'alegra, diguéssim, que gent que no sé qui són s'hi impliquin, i en canvi sí que sé que gent que ens ho ha dit i que té previst fer una aportació, doncs ara mateix encara no ho han fet, i per tant sí que ho faran en el moment abans que caduqui el procés de tota aquesta campanya, que té dues fases, en una primera, volem, o cal arribar
com a reptes als 12.500, hem posat un llindar de 20.000 euros per aconseguir, però bé, que és tota una mecànica això del crowdfunding que la mateixa plataforma genera, però que penso que, bé, soc optimista de pensar que ho aconseguirem.
I tant, home, sempre aquesta xarxa de difusió, diguem-ne, del projecte, crec que està, això, deies, prou està aberta i a més a més que encara hi ha dies. Per tant, no és una cosa que caduqui demà i també valgui, doncs, des d'aquí tothom que ens escolti aquí al programa Ram de Mar, que sàpiga que hi ha aquesta opció. Sí, animar a tothom que ho faci aviat.
per no fer-nos patir si algú té intenció de fer-ho o tindria intenció de portar i de venir i és més, també convidar tothom a venir aquí ara, quan deia no es tracta de fer una portació prou sinó si vulgui d'alguna manera o altra col·laborar viure aquest procés de treball de construcció naval amb fusta i de com es fa aquesta restauració també convidar tothom
a venir cap aquí. A veure, anirà bé, eh? Estic segur que anirà bé i s'aconseguiran prou diners. Però deixa'm preguntar-te, si no anés bé, Oriol, si no hi haguéssim prou aportacions, què passaria amb l'Uldina? Podria tirar endavant igualment la seva recuperació, però molt més lenta? És a dir, què passaria?
Mira, ara hem anat avançant gràcies a aportacions personals, que són d'alguna manera ajudes que hem rebut que no cobreixen encara tot i que algunes s'han de tornar, però que han fet que no enlentíssim el procés.
Per tant, jo crec que intentarem anar seguint, però bé, una mica justament l'esforç de fer el crowdfunding és una mica una cosa més col·lectiva per implicar més gent i fer-ho fàcil, sobretot, perquè ja hi ha realment gent que està fent aportacions, però, per exemple, el que permet l'aportació, com deia, que tingui la desgravació de renda, per tant...
algú que ens doni els diners directament per posar-ho al projecte, no li podrem fer aquesta desgravació a no ser que ho fem a través de la plataforma. Per tant, una mica estem jugant, o estem fent servir i aprofitant aquest mecanisme, perquè ha portat una feina a preparar-ho...
divulgar-ho, preparar els vídeos, preparar una mica tot, fins i tot les recompenses. Pensar les recompenses potser et diria que ha sigut la cosa més complicada de les que per si érem prou justes o no, o si s'havien de fer més simbòliques o no. No ha sigut fàcil això de les recompenses.
No, no, clar, s'ha de calibrar molt bé, pensar, a veure, això exactament, m'estan donant aquests diners, què els estic oferint, està bé, és just, no és just, és una presa de pèl, no ho és, ens estem passant, estem donant més del que ens paguen, clar, això, trobar l'equilibri no ha de ser fàcil. Sí, sí, no, no, té la seva... tota la reflexió d'arribar a fer el micromassage, no, i fins i tot motivar, pensar en el tipus de vídeo, que la gent entengui el que és el projecte, l'esforç que representa, i que s'hi senti implicat, no?
És com una mica, és un conjunt de coses que abans que no t'hi poc, que ho has de deixar i dius, bueno, doncs fem així, no? Així ho han deixat, així està, així ho podeu trobar a Goteo.
i us convido, en la mesura que ho sigui possible, a participar-hi. I tant. Per tant, que ens estigui escoltant i digui, va, m'ho vull mirar, vull veure amb calma les recompenses, per rumiar, doncs, si faig alguna aportació. Plataforma Goteo, això deu ser molt fàcil de trobar, deu haver-hi un buscador, deu poder posar vaixell Odina o alguna cosa així. Hi ha una adreça curta, ara no sé si la diré malament, però em sembla que és aquesta, hi ha una curta que és goteo.cc, goteo.cc barra Odina.
O sigui, aquesta em sembla que és la curta-curta. Sí, després a través del Moll, a través de l'Instagram de l'Almoll, a través de, bueno, llavors posant goteo.odina també hi arribaràs. Però la curta-curta és goteo.cc barra Odina. Perfecte. I allà està amb sis llengües, amb això que a més a més ens van demanar estar en gallec, en basc,
o sigui, també, no, llocs i col·lectius que hi ha vinculats a la vela tradicional també i a la navegació tradicional que, bueno, amb qui mantenim relació, doncs també ho hem fet, ho hem adaptat. Clar, que no hi hagi excusa per dir, és que no ho hem entès. Exacte.
Noia excusa. Perfecte. Doncs qui vulgui participar pot fer-ho a través d'aquesta plataforma del teu. Qui vulgui veure com està l'Odina, Oriol, pot venir al Moll a veure-la. Com està el vaixell ara mateix? Sí, jo quasi diria que el contacte més fàcil ara mateix, que encara tot es fa amb Instagram.
Ara es fa tot amb Instagram, doncs des d'Instagram potser és l'opció més fàcil de trobar el seguiment del projecte, perquè s'ho hem abocat pràcticament als principals continguts. El moll.arenx. Fantàstic. Doncs a través d'aquí també serà fàcil poder-vos trobar qui ens estigui escoltant. I res, ara ja m'imaginava la festa de recuperació de l'embarcació, Oriol. Te l'imagines?
Sí, i abans encara en farem alguna altra, perquè, per exemple, de les aportacions o implicacions que hi ha, hi ha tota una gent de la música i gent de la cançó marinera i tot, que volen fer mentre duri el procés de goteo, fer-ne una. O sigui, abans de la varada, ja en farem alguna altra abans de la varada. I la varada en si també. A més a més, la varada en si...
serà una mica espectacular en el sentit que l'haurem de baixar en el lloc que l'hem posat no serà des de l'ESCA com vam fer en el seu dia el Mar Garetal i són allà al Barador 2000 sinó serà des d'aquí mateix amb una grua a l'aigua o sigui pot ser allà també una mica espectacular
Doncs n'estarem al cas. Avisa'ns, avisa'ns quan feu aquesta festa i quan hi hagi la tornada al mar d'aquest vaixell, que n'estarem al cas i ho explicarem. Oriol Ferran, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona aquí al programa Ram de Mar i que vagi molt bé, molta sort, i en parlarem quan s'acabi també aquest micromecenatge. Estarem al cas de com ha anat tot plegat. Vinga, rebeure. Moltes gràcies a tothom.
Així arribem al punt final d'aquesta primera hora. Nosaltres ara farem una petita pausa darrers 5 minutets i estarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a sanjorgeevents.com
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Bay.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat. Les pícies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris...
O no. No hay derecho. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir la secció d'humor. Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20. Ai, hola! Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis. Sí, sí. A tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió. Llama!
Buena tarda, son las 5...
Us parla Tero Ortega. Els camions i furgonetes deixaran d'entrar a la plaça de la Font per tasques de càrrega i descàrrega a partir del 2 de març. Des de llavors ho hauran de fer a l'Espai Habilitat, a la Rambla Vella, que s'amplia. La consellera de Mobilitat, Sònia Horts, admet que els canvis sempre costen al principi, però diu que hi ha moments al dia que són complexos a la plaça de la Font i que cal actuar per preservar-la. No és un emplaçament nou, és que jo ho estan fent, però és una hora, una hora i mitja, els canvis costen,
fins a anar fins a la mateixa porta a costa. El que passa és que hem de preservar, sobretot, espais emblemàtics com és la passada a la fonda. El nou sistema que s'estén a tota la ciutat funcionarà amb una aplicació mòbil a través de la qual els transportistes hauran de registrar l'estacionament.
I Tarragona ha obert avui la primera jornada de llibertat religiosa a la tècnica de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. L'Ila Messi va explicar que l'objectiu és donar a conèixer les religions presents a la ciutat. L'objectiu és una mica de celebrar aquesta jornada.
per conèixer totes les religions a Tarragona i per un objectiu de fer un tipus de diàleg antireligiós. I les limitacions temporals de velocitat que aplica DIF a la xarxa ferroviaria catalana a causa d'afectacions a la infraestructura s'han doblat des de finals de 2018. Dels 90 trams de 2018, 19 eren a la demarcació de Tarragona. En 7 anys i mig, Tarragona ha passat a tenir 57 trams afectats.
Tot plegat suposa un increment del temps dels trajectes. Com més limitacions de velocitat, més lent ha d'anar el convoi i, per tant, més retards s'acaben acumulant. La línia de regionals que actualment presenta més eficiències és l'R15, en concret entre Ribarroja d'Ebre i Reus. A dia d'avui, entre aquestes dues estacions, hi ha 17 trams amb limitacions temporals de velocitat, mentre que el 2018 eren 8.
Amb tot, únicament hi ha un segment que es manté afectat des d'aleshores, una trinxera amb mal estat als diamets, Priorat, que fa que durant 1,3 quilòmetres els trens hagin d'anar a 60 km per hora. Del llistat del 2018, tan sols hi ha una línia que ja no apareix com a conflictiva el 2026. Es tracta de la que uneix Reus, Constantí i Repsol Química i que fan servir únicament les empreses químiques tarragonines per transportar les mercaderies, en ocasions perilloses de les seves fàbriques.
Fa vuit anys, tot el traçat, 10,3 quilòmetres tenia limitacions de velocitat i ara Adif no en té cap de fixada.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on descobrirem nous mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Després participarem a una jornada de recerca amb diferents projectes relacionats amb el mar. I acabarem el programa d'avui al Centre Cultural de l'Ebre per conèixer les seves novetats. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
Comencem aquesta segona hora descobrint més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani. El darrer capítol ens portava al Cap Norceu i ara ens quedem al Golf de Roses, també a la Costa Brava, però ens ho expliquen des de Radio Arenys Oriol.
Efectivament, una setmana més aquí a la Randa Mar, ens toca descobrir mites, ens toca descobrir llegendes d'aquest nostre mar, del mar Mediterrani, de les zones de costa. El darrer programa estàvem a la zona de Cap de Creus, de Cap Norfeu concretament, i avui anirem cap al Golf de Roses, però hem de saludar primer a la persona que sempre ens ho explica i ens fa aquest repàs als mites i a les llegendes, que és el Joan de Déu Prats. Joan de Déu, bona tarda. Bona tarda, encantat de saludar-vos.
Igualment, ho diem bé, avui ens toca zona del Golf de Roses, per tant, comencem situant una mica aquesta població, la població de Roses. Sí, una mica, per començar a dir que el Golf de Roses, la nostra costa és una costa que no és molt sinuosa, però sí que té aquesta joia, que és aquest Golf de Roses, que és impressionant, que precisament des de la població de Roses...
És dels pocs llocs des de la costa catalana que es pot veure a vegades enfonsar-se el sol pel mar.
El sol neix pel mar però normalment s'enfonsa per terra i allà es pot veure a vegades com s'enfonsa per mar i tant per Dalí com per Pla deien que era una meravella aquest suc del sol que banyava aquelles costes. I la població de Roses una mica quedava arrasarada de la tramuntana i llavors va ser al port natural, per exemple, del Comte d'Empúries, allà tenia la seva flota militar i en parlarem,
I és una població freda, perquè està batuda per la tramuntana sovint, encara que està protegida, té el Pirineu al darrere, que a vegades veus les muntanyes nevades del Canigó, i aleshores és una població que té un nom, que sembla això, que sigui molt florida, però que ve de rodes, dels grecs de rodes. De fet,
Els primers grecs que van arribar a la península ibèrica i van arribar a Cap de Creus no venien d'aquest lloc de Rodes, que eren uns grecs molt importants, sinó de Massàlia, que era una colònia grega, que és l'actual Marsella. Però sembla ser que aquests grecs es volien admirar allà com si siguessin de Rodes i imprimien...
monedes amb l'esfinge de Rodes i va quedar que eren grecs d'aquella illa tan important de Rodes i després va quedar fins i tot el cap de creus que el monestir de Rodes, etc. Però mai van venir grecs de Rodes sinó que van venir de Massàlia, eren fuseus d'una altra població grega de l'actual Turquia i d'aquí ve el nom de Roses. El que passa que és un lloc
esplèndid pel golf que té, per ser un lloc arrasarat de costa. Els mateixos grecs que van arribar per primera vegada a la península ibèrica després van fer escala al que després seria Empúries, que és més a la part de baix del golf de Rosas. I una població que hi ha al costat d'Empúries és precisament l'escala. L'escala és un lloc que fas escala per continuar navegant. Una mica aquestes són les històries
de roses i dels primers grecs que ens van venir. I tant, home, doncs mira que allò que es pot pensar, que roses ve de les flors, de les roses, és el més habitual de pensar, doncs no va per aquí, això. No va per aquí. I tant, però sí que també té les seves llegendes, té els seus mites, com per exemple la madrava i el peix roncador, Joan de Déu.
Sí, en aquests llocs arrasarats es posaven les almadaves, que eren aquesta mena de laberint de xarxes de pesca. Penseu que per Gibraltar pujaven amb el temps bo les tonyines, que eren com cafè amb bullir les aigües, ple d'estols de tonyines, ara en queden algunes esparces, i aleshores des de les torres de Guaita es veien com pujaven...
aquests peixos que són torpedes del mar. I en aquells llocs adients, com aquesta rebufada que fa allà el golf de Roses a la part nord del golf, a la població de Roses, en aquella zona, a les platges properes, es va fer aquesta almadrava, que l'almadrava és una paraula que ve de l'àra peninsular que vol dir lloc on es colpeja. I, de fet, una mica això és el que es fa quan es van estirant les xarxes i queden els peixos fora de l'aigua i amb uns ganxos se'ls treuen i se'ls estaborneixen, no?
D'alguna forma queda una sangada que en Dalí, impressionat, va fer un quadre als pescadors de l'Almadrava i també en Pla comentaven una mica aquestes llums de l'ocàs del vols de rosa quan s'enfonsa el sol al mar.
no deixa de ser una figuració d'aquestes menes de captura massiva de peixos. No és l'únic lloc a Catalunya que tenia el Madraves, hi ha una població per la banda de la costa tarragonina que també es diu així, que ara és una urbanització. Jo mateix que visc molt sovint a Benidorm també té un petit golf, una badia, i a la part nord es diu que és on hi havia el Madraves, es diu el racó d'oix,
oix vol dir com pudor, també en valencià, en català, i aleshores era on després quedaven els peixos allà, les restes dels peixos. Però sembla ser que hi havia uns llocs de mare especial per fer aquestes captures. Un peix que no es deixava capturar, per això era el peix roncador, que diuen els mariners que és molt fàcil de pescar, perquè és un peix que és petit, deu fer com 50 centímetres, es menja, i es pesca d'una manera molt singular. S'ha d'anar amb barqueta,
escoltar, veure de nit quan vas amb la barca a veure on se senten els seus roncs i simplement amb un rem de la barca s'ha de donar un cop sec al fons de la barca i aleshores el peix es desperta de cop, salta fora de l'aigua i ja el pots caçar
directament dintre de la barca i fins i tot hi ha una frase feta que diu qui no sap agafar un roncador val més que es faci pastor i la veritat d'aquests peixos que existeixen és que es veu que fan alguna mena de soroll
que sembla que siguin un roc, i aleshores aquí tenim, per una banda, les tonyines, aquests torpedes del mar, però molts altres peixos que habitem en aquestes costes, i un d'ells és aquest peix que li agrada, quan dorm, roncar. Home, no sé, em sembla que jo no n'agafaria, d'aquests peixos roncadors, tampoc sé si seria gaire bon pastor, però una cosa ni altra, em sembla.
No et deixaria dormir gaire. No, fa l'efecte que no. De fet, aquí al mar tenim molts peixos, tenim les sirenes, que havíem comentat, que comentem sovint. En aquest cas tenim també una història del dofí, la sirena. Sí, deixa'm comentar-te prèviament que al programa anterior havíem parlat del Cap Norfeu i allà també és com una mena de santuari on a vegades es veuen balenes...
i dofins, no només es veien sirenes, i que possiblement les sirenes se'n van anar, finalment, ja fustigades pel turisme i tot això, però abans sembla ser que quan vam barrencar aquell vaixell que parlàvem les setmanes anteriors, que vam barrencar amb el bau aquell de Ferreres, més tard es va haver de dinamitar per treure el ferro,
I aquest soroll segurament ni a Orfeu li hauria agradat ni li agradava anar a les sirenes. Aleshores van anar una mica més cap a baix, cap a aquest lloc més adient, que és el final de Cap de Creus, que és Roses, i allà hi ha diferents platges arrasarades.
les canyelles grans, les canyelles petites, i diu la tradició, la llegenda, que hi havia dos orfes de la població de Roses, un noi que ajudava un pescador i una noia que feia les feines d'una casa, que sempre que podien, sempre els tenien molt enfeinats, ja només la deixaven sortir per anar al mercat o anar a missa, però sempre que podien fer bon temps, anaven a les canyelles petites, que era una platja que ara està gairebé dintre de Roses, i davant hi ha com uns esculls i es posaven allà a nedar amb el bon temps,
quan plovia, es posaven sota una olivera i d'alguna forma es tenien una pressió molt gran i com a orfes es tenien només una a l'altra en els moments de gaudi. Va haver una ocasió que va haver una tempesta que els va enxampar enmig d'aquests esculls que hi ha davant de la platja i estaven nedant per allà i amb prou feines el noi va poder pujar-se als esculls, va agafar a la noia de la mà, vinga puja, però en aquell moment va venir una gran onada, se la van portar i ell va anar al darrere per...
Ja mai més es va saber res d'ells i després els pescadors comenten, ja com a llegenda, que la noia li comentava quan estaven allà els esculls, jo soc la teva sidena i tu ets el meu dofí, no? I d'alguna manera sembla ser que...
que ocasionalment els pescadors d'aquell territori han vist una sirena i un dofiu enjugassats, i no deixa de ser aquests orfes, que amb aquell rebuf amb una costa més agradable, però que hi ha peixos roncadors que a vegades es capturava amb la madrava a la tonyina, també hi havia aquesta sirena que havia estat una noia orfa, no havia estat una divinitat menor dels mars,
però que després el mar la va convertir en sirena i el seu company en dufina. Veus? Que bonic, eh? Una agenda d'amor allà a Roses. I tant, sí, sí. I en aquesta zona del golf de Roses, abans ho deies, tenim Empúries, tenim Castelló d'Empúries, també una zona ara turísticament força coneguda, evidentment, però que té darrere seu tota una mitologia, en aquest cas, molt evident.
Sí, Castelló d'Empúries era la capital del comtat d'Empúries, abans tenia com canalitzacions, hi havia també la desembocadura del Muga Cafè que estigués gairebé tocant el mar, però estava protegida per pantans, hi havia també les salines. De fet, el comte d'Empúries primer de tot tenia la seva seu
a les restes romanes i gregues d'Empúries, on després s'havia convertit en una població medieval ben arrasarada, però va ser un lloc que fins i tot els víquings, que venien de tan lluny, va ser atacada pels víquings. Els víquings van entrar al Mediterrani...
van pujar pel Guadalquivir, es van situar a Sicília, i feien ràzies i van destruir, doncs, Empúries, la ciutat del Comte. Llavors el Comte va decidir, escolta, jo aquí estic massa exposat, i van decidir muntar la seva població envoltada de pantans, que és Castelló d'Empúries, que encara si aneu veureu que té una gran magnificència, té
el que es diu la Catedral de l'Empordà, que és l'església, que és molt singular i molt important, i és perquè hi havia aquesta riquesa del comte, que tenia la seva flota militar, precisament a Roses,
i per molta gent del món islàmic, de l'altra banda del mar, d'Àfrica, doncs deien que era un pirata, no era un navegador, un comerciant, sinó que era pirata perquè feia falconades, marines, això, la importància de Castelló d'Empúries. El tema és que durant molt de temps va ser una població prou aïllada, però ben comunicada i tenia molt bona comunicació per fer comerç amb els genovesos, amb els pisans, etcètera,
però finalment ha quedat com una mica una població molt maca i al costat té Empúria Brava, que és aquesta mena de gran urbanització turística. Sí, sí, evidentment que ara la modernitat no s'atura, i això arriba a tot arreu.
Els canals s'han convertit ara en casetes d'esmarjo i abans era la casa del senyor Comtal. Ah, imagina't, imagina't, sí, sí. I deies també una zona amb pantans, un moment de conèixer el brueu del pantà.
Sí, de fet, els pantans en aquella època protegien aquesta població, però els pantans eren llocs on hi havia sempre mosquits, hi havia malalties, podia haver malària, zones sorrenques amb arenes bellugadisses que et podien engolir. I compta la llegenda que, bé...
Diguéssim que amb els pentans que envolten aquelles zones encara, diuen que se sent de tant en tant com una mena de bruel, d'esgarip dels pentans. I diu la llegenda que això va passar en una època, l'edat mitjana, en què va haver-hi una passa de fam, va haver-hi una collita molt migrada, molt minsa de blat, i llavors el senyor...
de l'Empordà, del Comte d'Empúria, es va recaptar el poc blat que hi havia per anar-lo subministrant a la població i que no morís de gana. Però va haver un comerciant molt espavilat que tenia ja amb el seu magatzem ple de gra i no li volia vendre amb el compte amb un preu més baix...
i el volia portar precisament al port de Roses per embarcar-lo i vendre a la millor preu fora del país. Total, que per evitar els guàrdies de seguretat que tenia el compte va haver de creuar aquest pantà per ellós, i tot just creuant-lo pel mig del pantà, amb la carreta, amb els bous, doncs de cop i volta amb aquestes sorres bellugadisses immenses que hi havia ni de nit,
per ser discret, va quedar empantanegat, va començar a enfonsar-se a la carreta amb els bous i ell mateix al final va quedar absolutament negat i va morir ofegat.
I des d'aleshores, diu la població, la gent que va allà pels aiguamolls, que se senten uns bruels i que és el record dels bous mentre s'ofegaven amb aquell pantà. No sabem si és així o no, el que és cert és el que ens ha deixat la tradició, però sí que amb aquells aiguamolls viu una au que es diu Alvitó,
que es veu que fa una mena de so que sembla als bramuls d'un toro. De fet, aquesta au en castellà es diu ave toro, i no serà casual. Per tant, tenim la llegenda i també tenim el vitó. Exacte, mira, doncs una mica de tot. O són els bous aquests que es van ofegar, pobres bous, o serà aquest ocell, que la qüestió és que allà se sent bramada a nit, i això fa una mica de por, això.
Fa una mica d'apoi que un ocell imiti un bou, també sembla, de llegenda, no? Sí, sí, també hauria de veure quina llegenda té associada aquest animal, perquè segur que també ve d'alguna història rara. I acabarem aquesta secció, Joan de Déu, parlant de cavalls de mar. Jo estic pensant en cavallets de mar, però no sé si anem per aquí.
Cavallets de mar són uns petits peixos molt interessants, hi ha llegenda sobre ells, però els cavalls de mar són les onades brutals que hi ha precisament al Golf de Roses. El Golf de Roses és un dels llocs que té més mala mar gairebé del...
mediterrani, occidental, igual que el golf de Lleó, que són indrets on la profunditat de l'aigua és molt poca, no hi ha molta profunditat, i quan bufa la tramuntana, quan bufa molt el vent, doncs el que succeeix és que s'aixequen molt aquestes onades, i això provoca que el golf de Roses, que sembla tan maco, tan idíl·lic, a l'estiu, i quan hi ha les postes de sol, amb mala mar, amb vent, amb llevantades...
És un lloc terrible, també les sorres es mouen per sota de l'aigua i, per tant, poden fer embarrancar vaixells perquè es mouen. I els pescadors, aleshores, tenen els seus mapes de ganxos. Els ganxos vol dir vaixells naufragats, les antenes dels vaixells o les quilles que queden i, aleshores, quan ells arrosseguen les xarxes, han de mirar per on van perquè no quedin enganxades amb aquests...
de mar aquests vaixells naufragats que hi ha allà uns quants i per culpa d'aquests cavalls de mar que fins i tot davant de roses diferents vaixells han desaparegut fins i tot encara en queda un que li diuen al patroler que l'any 39 va explotar amb una mina precisament en temps de la guerra civil i encara està enfonsat allà fent les delícies dels submarinistes però del tanto és un lloc perillós segons el mar que hi ha
Hi ha aquests ganxos amagats, a vegades les ressaques porten encara quadernes o algunes deixalles de vaixells antics, allò que el mar no és seu retorna, i ha quedat aquest nom de cavalls de mar o castells de mar, també a la banda del golf de lleó.
d'aquest mar no tan idíl·lic que és el Mediterrani moltes vegades per culpa de la tramuntada, tramuntana també, que és aquest vent formidable del nord, un vent que baixa del pol nord, precisament, i que fa que les onades s'aixequin tant.
De fet, és habitual associar la figura dels cavalls d'una manada de cavalls venint-te de cara quan hi ha aquest mar que aixeca aquestes onades. Una mica la imatge és aquesta, com si et vinguessin un grapat de cavalls corrent enfrent a tu que aixequen tota aquesta polseguera. Doncs el mar, quan està a Brau, és una mica així.
Sí, sí, és l'escuma d'aquestes onades que trenquen molt fort perquè hi ha poca profunditat del que dona aquesta imatge, suggerent, però també de cavalcar i sobretot terrorífica d'un mar embravit que ha engolit prou vaixells que ha donat per explicar històries i en continuarem explicant perquè en les properes ocasions parlarem de la part surta del Wolf, d'Empúries i d'altres...
indrets com l'Escala, el Montgrí, per continuar aquest perible per la costa catalana. Doncs amb aquesta idea ens quedem, Joan de Déu. Quedem així i ens retrobem d'aquí un parell de setmanetes amb una nova secció de mites i llegendes del nostre mar Mediterrani. Moltes gràcies, bona tarda. Encantat, bona tarda.
amb vi sucre amb tros de codunya, i després tornar al carrer, el morro em festifat. Cap al Tartavien,
Va tenir sempre la guaita, no ser pedregat. I després d'haver sopat, va torrat amb un bon tros de tal. A la fresca, vigilats, jugàvem amagats enrere. Pensa.
Després d'un bon cos i de llet sempre cremant. El campanar deia clar. Segons ella, veniu mudats. I després m'arriava això. Venen coloniat anys enrere. Penso que queda...
Fins demà!
I els genots pelats. I els genots pelats. I els genots pelats.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Entrem ja a la recta final d'aquesta randa mar d'aquest dijous, 5 de febrer, i ara parlem d'unes jornades. El passat 21 de gener, la Facultat de Nàutica de Barcelona va acollir dues jornades d'aquí cop de dos projectes innovadors de recerca marina, l'SmartMe i A.C., dels quals us vam parlar ja fa uns dies. Amb dos projectes compten amb una participació destacada del grup de recerca Sarti de la Universitat Politécnica de Catalunya de Vilanova,
en el desenvolupament d'eines adaptades d'intel·ligència artificial. Per explicar-nos millor en què consisteixen aquests projectes tenim avui amb nosaltres l'Uri Prat, doctorant en el desenvolupament d'eines d'intel·ligència artificial per al monitoratge d'investigacions oceanogràfiques i de l'entorn marí. Investigador del grup Sarti de la UPC. Molt bon dia, Uri. Molt bon dia.
Mira, primer de tot, explica'ns una miqueta en què consisteix el primer d'aquests projectes a l'SmartMe.
L'SmartMe és un projecte que intenta integrar tecnologies intel·ligents, d'aquí ve el nom, SmartMe, per al monitoratge d'ecosistemes marins. La idea principal és portar aquestes tecnologies, que anomenem l'Anders, que vam desenvolupar en el seu moment aquí a l'OPC, que al final són una estructura que permet integrar multisensors,
per monitoritzar aquestes àrees. En aquest cas, ens anem a dues proves pilot, una que està a 70 metres, per provar que la tecnologia realment funcioni, i després hi ha un altre, el segon pas, diríem, és una altra zona on està a 400 metres de profunditat, i allà la idea d'aquest projecte és assolir un nivell de...
de tecnologies on podem tenir plataformes de llarga durada en aquestes profunditats, i també l'interessant és que es puguin comunicar intel·ligentment amb altres plataformes mòbils, com podrien ser robots, i l'altra part on s'integra aquesta intel·ligència, aquest SmartMe, és amb l'anàlisi de mètodes d'intensió artificial,
d'aquestes variables que s'han adquirit durant aquest temps. La idea d'aquest projecte és que estigui durant 4 anys en aquestes zones i que després d'aquests 4 anys que es permeti que les estacions continuïn allà. Llavors, d'alguna manera, és innovador en el sentit d'aquest ús de sistemes intel·ligents.
Aquest projecte SmartMe està format per diferents subprojectes, per tres subprojectes. Ens pots explicar una miqueta en què consisteix cadascun d'aquests subprojectes, qui hi participa i, específicament, quin és el que dureu a terme aquí des del SART i de la UPC? Exacte. Aquest projecte SmartMe està dividit entre tres subprojectes, els quals participen el CSIC, l'ICM, l'Institut de Ciències del Mar, on té l'objectiu principal de l'anàlisi de les variables més biològiques o ecològiques,
Després està a l'AUDG, a Girona, on tenen en compte tota la part de robòtica, també amb sistemes intel·ligents. I després estem a l'UPC, on posem tota la part tecnològica, la columna vertebral tecnològica ve des de Sartimar, i després també tota la part de processat de dades amb intel·ligència artificial, que és una mica aquí on es lliga en concret el meu doctorat, però on molta altra gent participa i també posa el seu gra de sorra.
Llavors podríem resumir això, que des del Sarti feu aquesta columna vertebral de comunicació entre tots els sistemes, entre aquesta part de robòtica, aquesta part de gestió de dades, dins del projecte. Sí, és a dir, al final aquesta
Subprojectes també es toquen i al final la comunicació que necessiten els landers amb els robots de l'ODG, els dos estaran implicats, no només aquí. Però és la part de columna vertebral tecnològica en el sentit que posem la instrumentació, que són aquests landers, amb els diferents sensors per mesurar temperatura, sanitat, pressió, traient càmeres per fer fotos a la vida allà i després amb models d'intens artificial detectem quines espècies hi ha
Llavors tot això ens serveix per després fer correlacions i per agafar variables predictives i poder veure o extrapolar què pot passar en un futur en aquestes zones i jo crec que això és d'un interès ecològic molt important i per això està després a l'ICM per analitzar tot això en un sentit més d'ecologia, més de com la vida marina es mou allà baix.
I com s'entrena aquesta intel·ligència artificial? Perquè suposo que el públic general té més aquesta imatge de la IA com un generador de continguts, però entenc que vosaltres l'esteu entrenant per fer aquesta gestió de les dades, per fer aquesta IA més pràctica i més específica. Explica'ns una miqueta.
Sí, al final els models d'internet artificial és un món, hi ha moltes coses, però el mateix que pots fer servir per preveure el preu de la borsa el pots fer servir per preveure la temperatura. Llavors, dintre del món d'internet artificial, tot el que és amb imatges ja està en alguna altra part. El que fem és, per exemple, entrenar moltes, milers d'imatges, on cada...
Cada imatge té diferents individus, diferents objectes, en aquest cas peixos, i s'identifica l'espècie. Llavors, la xarxa el que pren és a identificar patrons, formes i colors d'aquests peixos per després, a posterior, un cop està entrenat el model, poder decidir automàticament quina espècie és. En el cas de les sèries multivariades de temperatura, sanitat, pressió, també el que es fa a la xarxa neuronal, que és un altre tipus de xarxes neuronal, el que intenta és, amb el que tenim al passat,
anem a veure el futur. Si la temperatura, per exemple, està molt correlacionada amb la velocitat del so, que és el cas, llavors aquesta velocitat del so ens servirà per perdida de temperatura. I això ens serveix per tenir una idea de què pot passar en els pròxims anys, mesos, dies, en una localitat en concret. I això jo crec personalment que és una eina molt útil avui en dia en termes de monitoritzar.
I us heu basat en algun projecte anterior concret per extreure endades, per entrenar aquest monitoratge?
Com que aquí al SARTI tenim l'OPSI, que és aquest observatori submarí que està a pimentes de profunditat, aquí hi ha 15 anys de dades de totes les que hem parlat, d'imatges, de temperatures, de diferents sensors, i això ens permet i ens ha permès investigar i treballar sobre quins mètodes o quins algoritmes de machine learning serveixen més o són més útils, i això ens serveix per aplicar-ho després en aquest projecte SmartMe, on ja tenim un benchmark, ja tenim una...
una base per on tirar endavant. Després hi ha la literatura, hi ha moltíssimes coses fetes per científics d'altres llocs on també ens inspirem, clarament.
I seguint amb la intel·ligència artificial, com ja dèiem al principi, també heu iniciat l'altre projecte, que és l'I4C, que té un altre vessant, no? Explica'ns una miqueta. Sí, l'I4C, si ve molt similar en termes de quina tecnologia posem o...
o la idea de monitoritzar l'ecosistema, perquè també té aquest enfoc d'anem a monitoritzar l'ecosistema, tot i que en aquest cas és específicament per la posidònia oceànica, s'intenta veure quin és l'estat de la posidònia oceànica i quin era i quin serà, i la idea principal també aquí és la...
La reconstrucció, la restauració, perdona. Aleshores, també es posaran instrumentacions com els landers, per monitoritzar-te a nivell de variables de turbidesa, de temperatura i de més, amb imatges, per veure si realment som capaços de restaurar aquesta part de Posidònia, perquè sabem que, per exemple, la Posidònia és molt important no només a nivell d'ecosistema, perquè és com la zona, la guarderia dels alevins de moltes espècies, i això dona, doncs,
que les peces puguin reproduir, sinó també per l'atenuació de l'onatge. Serveix com participar a l'energia que ve de l'onatge i que realment a costa ens vingui atenuada. I això que avui en dia sabem que hi ha molts més events extrems i que hi ha temporals forts, tenir una posició d'onidad viva i sana és també molt important per aquest terme d'atenuació.
I, bueno, repeteixo la pregunta que t'he fet abans amb l'altre projecte. La implicació específica d'aquí del SARTI, de la UPC, quina serà en aquest I4C?
Doncs bé també per la part de la monitorització a nivell instrumental, de posar tecnologies a l'aigua per monitoritzar aquesta situació, i també bé després hi ha gent que està encarregada de veure si aquestes plantes es poden restaurar, i per fer això...
Hi ha tot un seguit d'aquaris on s'està intentant reproduir aquesta espècie, si més no que durin el temps per després plantar-la en zones on s'hagi fet un estudi previ que allà hi ha bones condicions perquè puguin realment arrelar i créixer en aquella zona. I això seria tot una mica com les dues parts, la part de tecnologia però també la part de restauració.
Per tant, són projectes molt similars, però amb les seves peculiaritats cadascun. Quins reptes us esteu trobant ara a l'hora de tirar endavant aquests dos projectes?
Aviam, de moment, com que acaba de començar, els reptes... Jo, personalment, per exemple, amb els reptes que m'estic trobant és amb l'interès artificial, amb els mètodes de fer servir o no. Estic ara provant diferents metodologies que em serveixin per fer pronòstics d'aquestes variables. I, per tant, estic en una fase també inicial de...
quins models serveixen millor o pitjor. Per la part d'I4C no ho tinc molt clar perquè no estic jo molt posat allà, però entenc que el repte principal és la restauració, perquè la possidònia oceanànica és una planta que, pel que he dit que he entès, costa molt de reproduir sexualment amb flor,
no es troba o es queda molt temps, i la reproducció sexual, així amb esqueix, és menys costosa, o sigui, és més fàcil de fer, però no tinc del tot clar que sigui viablement econòmic restaurar una praderia a Posedònia, no?
I el que deies abans de diferència entre els dos projectes potser la clau està en la profunditat i en quin és el target de monitoritzar. Potser l'I4C està més dedicat a... anem a monitoritzar la possibilitat en concret i l'SmartMe està més enfocat a una zona multivariada amb diverses variables i en concret amb molta més profunditat on la tecnologia és més complicada que surti tot perfecta.
I centran-nos en el SmartMe, que és el que tu estàs treballant més intensament. Quan està previst que comencin a fer-se ja les primeres aplicacions de totes les vostres investigacions? Bé, es va fer el kick-off fa relativament poc. Hi ha campanyes, una mica, psicogràfiques que estan programades pel curs vinent i cada any hi ha una. I després es van fent reunions per cada word package i per cada cas...
per fer un seguiment del procés.
Molt bé. Doncs seguirem a l'aguait de les actualitzacions que tingueu sobre aquests dos projectes. Esperem que ens ho pugueu anar explicant per fer seguiment, perquè és molt interessant i molt innovador aquest ús de les tecnologies d'intel·ligència artificial per aquesta investigació oceànica. Moltes gràcies, Uri Prat. Esperem que ens puguem tornar a trobar aviat. Moltes gràcies a tu.
A la avenida de la estrella polar llega primero el invierno. Sobre las hojas muertas cae el sol que no calienta los huesos. Te quedan balas para disparar pero preguntas primero. Antes de asesinar esta ciudad y yo fueron muertos.
Si es un castigo.
En la plaza central te convencida de actuar.
Està bien.
I ara sí, encarem la recta final de la Randa Mar d'avui i tornem al Delta de l'Ebre per posar-nos el dia de l'agenda d'aquest mes de febrer del Centre Cultural del Delta i per això l'acompanya Cel Prieto en parla amb la directora Cel. Sí, Marina, parlem amb Mariola Castanyo, directora del Centre Cultural del Delta, perquè amb ella ens posarem el dia de l'agenda del mes de febrer del centre. Mariola, benvinguda a Randa Mar. Hola, bon dia. Com estàs?
Vinc carregada a tope, com sempre. I volia destacar la portada, que ara ho tinc davant aquí a Instagram, la publicació, la portada de l'agenda Modo Carnaval.
Home, és que... Carnestoltes. Sí. Ja toquen. Estos gent maravillosa de Vèrtex, que són els que mos maqueten tot el que publiquem, sempre tenen un toquet especial per a cada mes. I este mes, el febrer, a part d'altres coses, està marcat per Carnaval. Per Carnaval.
Molt bé, així carregats, a l'agenda, a veure'm què teniu. A veure'm. Continuem l'exposició a casa del Consell Català de Llibre Infantil i Juvenil. Seguim a la sala de la planta baixa del Tart. Llavors, seguim, com tots els dilluns, el taller de dibuix de model al natural, que va a càrrec de la Cristina Montaner.
i cada dia, com no pot ser altra cosa, d'altra manera, el projecte cada dia llegim contes en veu alta a la biblioteca. Em encanta este projecte de Mariola, que cada tarda esteu allí, vull dir, és una cosa... És una cosa... I és per als xiquets i xiquetes, vull dir, és per a ells... Pares, mares, els iaios, les iaies, la gent que acompanya, gent que no té cap crio que pugui vindre. També.
Tenim de tot. Un tema és especial perquè, clar, ja ha començat. Esta setmana ja ha començat. Ahir va vindre una xiqueta que ho va fer superbé, la Ruth Carol, però ja va vindre també la Isabel Cortés, que magnífica. Però i us xiquetes que són jovenetes. Bueno, mira, la Isabel Cortés és, com jo, una mica més, no ho sé. La Ruth Carol és una xica joveneta. Ah, vale, perquè em vas dir xiqueta. Sí. Després vindrà la Patricia Escrivà dijous, que també és una xica... Bueno, tenim de...
De tot, de tot. Molt bé. I ahir vam tindre la trobada del Club de Lectura, de grans lectures en veu alta a la biblioteca, que va ser la penúltima trobada, o sigui, la primera de l'any, però ara estem llegint La Vuelta al Mundo en 80 dies, que és en lectura fàcil, i és l'última
Abans, o sigui, la penúltima. Abans de la final, diguéssim. De la final d'este llibre. Després canviareu, és a dir, us tornareu a trobar en un altre llibre. Que la final d'este llibre serà... Ara ho salto, però va lligat. Sí, sí. Cada 15 dies es troba des del Club de Lectura en Veu Alta. Sí. Serà el dissabte de febrer. I la seta encara, esta lectura en veu alta...
en l'assistència de Carlos Domingo, que és un músic del nostre poble, que ell és un viatger que també ha fet la volta al món, i lo que lo fos, serà que farà el tancament. I una altra sorpresa més... Ah, vorem sorpreses com t'agraden. A mi m'agrada. És que ahir els vaig dir que hi hauria una sorpresa a les persones que van vindre a la trobada del club, i jo crec que...
Des de la regidoria de Gent Gran hi haurà una cosa extra del tancament. Ho deixem així. Ho deixem així. Ja m'ho contaràs el pròxim dia. I ahir també els vaig presentar a la persona que portarà a partir de la nova lectura
que serà la Carme Frank Rius. Perquè tu fins ara has estat al capdavant, Veritat Mariola. Jo ho vaig començar, van preparar este llibre o tot, amb la idea que després algú pogués entrar a coordinar. Però així, per començar, vaig voler estar al capdavant. Era consolidar una mica i per veure si s'hauria de modificar d'alguna manera o no. I ara li passes, lo torna a Carme Frank. Sí, Carme Frank Rius, que havia sigut també regidora de cultura i...
Una persona molt compromesa en la cultura de veritat, de cultura majúscula. Seguirem en una de les lectures, vindrà la Patricia Escrivà, vindrà la Fabiola Castanyo i el dia 9 de febrer tindrem, que serà dilluns, la presentació de l'Escola Delta de l'Aldea amb diverses activitats.
Farà amb jocs de dits, un conte d'hivern amb un teatret de taula del sistema Waldorf, que es diu Els bons amics, i una manualitat. Era un dia diferent. La lectura meu alta aquell dia anirà a càrrec de l'escola Delta, la presentació d'esta escola. Molt bé.
Després vindrà a llegir el dia 10 de febrer l'Andreu Curto, regidor, tinent d'alcalde. Després tindrem una trobada el mateix dia del Club de Lectura de Llegir el Teatre per a comentar el llibre La Reina Lova, del Pau Carrió, a partir de textos del William Shakespeare, i coordinat, com sempre, pel francès Javier Bertomeu, que també va ser regidor de Cultura. Molt bé, vull dir que... Sí, sí, sí, veuràs, tu... Gent molt implicada veig, Mariola. El que m'agrada, que ho vaig comentar ahir,
és que gent que ha estat en un càrrec públic lligat a la cultura, que després continuen exercint de propagadors culturals fora d'este càrrec polític, ho trobó excel·lent. Correcte, t'anava a dir encara que el seu càrrec polític i públic s'ha acabat, ells continuen. Per tant, m'hi congratula positivament pensar que es creuen realment en el poder de la cultura. Ve de dins, això sí.
Després continuarem el dia 11 en la Fermina Fornós. Després, mira, que Fermina Fornós està en les Dones de la Cava, l'associació local de la Dona de la Cava. Després vindrà Teresa Bautista, que Teresa Bautista està en l'associació de Dones Hades, l'Agència de Salut. I el 12 de febrer també tindrem la presentació del llibre de Miquel Àngel Marín Ribes, Partitura psicòtica piramidal, amb l'acompanyament d'Eduard Carmona Vidal. O sigui que també serà un event potent. Aquest llibre...
Pel nom, no acabo de veure de què va. Perquè ell és un músic, però és un músic i poeta. I ho lliga tot. I aquí serà una explosió. Molt bé. I jo crec que també tindrem una sorpresa aquí. Creus, no ho saps, però no me la dius. Jo les sorpreses no les desveixo. No, no, això t'ho trobo molt bé.
Seguirem el dia 13 de febrer, que vindrà a llegir una noia que es diu Aina Quesada, que també és reincident, lectora reincident. Molt bé, senyal que li ha agradat. Sí, molt.
Després ja passarem a la cinquena sessió del curs Dona, Salut i Educació, de l'edició 2025-2026, que serà Brossa, Escombraries, Deixalles o Naneu, a càrrec de Francesc Castells Piqué, que és un catedràtic amèric de la URB. Ja sabeu que coordina Rosa Queralt, Olga Pérez i José Miguel Jiménez. I tant. Seguirem. En el projecte cada dia llegint contes en veu alta a la biblioteca,
El dia 16, amb la col·laboració de Saida Casanova. El dia 17, el projecte del Cada Dia Llegim Contes en Veu Alta a la biblioteca tindrem a Lluís Soler, que no està posat, que és l'alcalde, que periòdicament també creu el projecte i periòdicament també participa. Molt bé. Que serà el dia que es tancarà la lectura del llibre La Vuelta al Mundo en 80 dies. Molt bé. És lligat, eh? S'acaba això a les 5 de la tarda i després és a les 6. Perdó, comença a les 5 la lectura en veu alta...
Sí. I després a les 6 de la tarda... Sí, sí, sí. A les 5 perquè és 5 a 5 i mig ja. Molt bé, molt bé. És l'hora que han sortit del col·le, l'hora de berenar, tot. Sí, exacte. Després, mira, el 19 de febrer, la lectura en veu alta...
Serà un dia especial, també, perquè serà una lectura acompanyada de pictos, que són els pictogrames, que són aquells dibuixos identificatius, que aniran a càrrec de l'entitat SOMIA, que és una entitat que dona suport a famílies amb infants amb necessitats educatives especials i promou la seva inclusió social. I serà un conte-contes per a tothom.
Però en una particularitat, en los pictogrames. Veig, és que pot ser amb un contacontes cada dia, però és que aneu més enllà, eh, Mariola? Sí, intentem diversificar i arribar a diferents públics per arribar a tots els públics, que és la finalitat.
Este mes no passa, però alguns mesos hi ha hagut que hi ha participat gent que ha fet lectures en diferents idiomes. Hem tingut lectures en francès, en romanès, en àrab, hem tingut diferents idiomes. Molt bé.
El mateix 19 de febrer, un altre clàssic, reincident mensual, que és Julio Frank Bertomeu en el seu recull de premsa del nostre poble. Cada mes, ell va fer un recull extensíssim, inconmesurable, però fa una selecció, des del principi del 1860 i poc, totes les notícies que s'han anat recollint per mitjans digitals que s'han digitalitzades, sobre...
Jesús i Maria, la Cava, del Tebre després a la posteritat, però primer ell va anar recollint tot i ho tenim una mica agrupat i va comentant una mica les notícies més diferents, no les més repetitives, són les que destaquen per algun motiu.
Molt bé. Ell té tot el seu treball, no?, i cronològicament ell ho va segmentant per a fer la presentació. Sí, perquè ell ho té bé per temes, també, té coses agrupades per temes, però de moment vam trobar que hem de començar pels inicis per a donar aquesta pinzellada a la gent que no sap molt que hi ha. Que és l'història, sí. L'havia vint a llegir la Mònica Rius, que és la presidenta de l'Associació de Dones Agents de Salut, llaves,
El dia 23 vindrà l'Anna Jiménez, que també és regidora actualment, però que també va ser regidora de cultura d'aquí del nostre poble. Molt bé. El dia 24 vindrà la Chloe Paga. Chloe Paga és una xiqueta que té molt d'interès en participar, que és la primera vegada que participarà, i ha triat el dia perquè puguin vindre les seues cosinetes, les seues amigues i que puguin vindre a acompanyar la família. Ideal. Això és molt bonic. Ideal. Sí.
Seguirem el dia 25 i el dia 25 tenim la presentació d'un club nou, el Club d'Escriptura Creativa a càrrec de la Laura Maria Gràcia Martínez. I està obert a tothom que tingui interès per inventar i escriure històries. És a dir, no és club de lectura sinó d'escriptura. M'encanta, m'encanta Mariola. Escriptura imaginativa, creativa...
i per a poder treure una mica gent, que m'ho han dit molta gent, que té inquietuds, gent que escriu, ell ens ensenyarà tècniques, faran proves, el que ella considera, i crec que jo faig una crida perquè la gent vingui a descobrir què és, això és la presentació, i ella explicarà una mica
el que vol fer o el que es farà. Molt bé, que interessant, molt bé. És diferent, això, també. És diferent, sí, sí. És que en este poble nostre, ell és de fora, en este poble nostre hi ha molta gent de fora, que la gent de fora que té un hàbit molt consolidat d'anar a les biblioteques i d'assistir als actes de les biblioteques i de participar...
I a mi m'encanta. Quan venen m'expliquen i veig que volen aportar alguna cosa a la societat en la qual estem vivint. Per tant, un 10. Molt bé.
Seguirem en el projecte de cada dia llegim contes en veu alta i el dia 26 vindrà Esther Carmona, que abans hem sentit que anirà Eduard Carmona a acompanyar Miquel Àngel Marín. Esther Carmona és germana d'Eduard Carmona. Molt bé. I és una gran contacontes. I altres coses, perquè té imaginació il·limitada.
I després vindrà el dia 27 de febre la Carme Garrido, Carme Garrido és la vicepresidenta de Hades, i també li aportarà el seu toc personal en este contacontes especial. Clar, cadascú aporta la seva essència. I una cosa que no surt aquí a l'agenda, però que...
Per les voltes de Carnaval, l'any passat a la biblioteca van aparèixer un centre d'interès en els llibres de Carnaval, algun ninot disfressat, alguna cosa, hi haurà una altra cosa sorpresa també, evidentment. És a dir, que la màgia de Carnaval estarà al Centre Cultural del Delta. Màgia de Carnaval i la màgia de totes les coses sempre arriba al Centre Cultural del Delta.
Així ha de ser, Mariola. Doncs no res, agenda ja tancada, feta. No res, moltíssimes gràcies, Mariola, que veieu molt bé tots aquests actes que teniu, com sempre, molt carregats de tot. I no res, moltíssimes gràcies, Mariola. Jo te vull donar les gràcies a tu, però també vull donar moltes, moltes gràcies a tota aquesta gent que, d'una manera altruista, dediquen un temps de la seva vida, una hora al mes o...
a vindre a participar en la cultura del nostre poble. Aquesta gent se mereix un gran aplaudiment. Perquè gràcies a ells, és a dir, qui ho munta, però gràcies a qui ho fa, també, al final. Jo tinc un grup d'unes setanta i pico de persones, els quals... Que se diu pronta, això, no? Que se diu pronta i que va augmentant, aquest grup, a les quals aquestes persones, jo els vaig demanant, els estic proposant. Així que gràcies a elles. Molt bé, Mariola. Gràcies, sí.
Doncs Marina, estem més bé carregat d'activitats i sorpreses al Centre Cultural del Delta. Ens apuntarem de ben segur a alguna activitat. Moltes gràcies, Cel. I així, parlant d'aquest Centre Cultural al Delta de l'Ebre, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous 5 de febrer. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Ara o en qualsevol moment, aquí trobaràs tota la informació de Tarragona. Connecta amb tarragonaradio.cat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Els camions i furgonetes deixaran d'entrar a la plaça de la Font per tasques de càrrega i descàrrega a partir del 2 de març. Des de llavors ho hauran de fer a l'espai habilitat a la Rambla Vella, que s'amplia. El nou sistema, que s'estén a tota la ciutat, funcionarà amb una aplicació mòbil a través de la qual els transportistes hauran de registrar l'estacionament.
La consellera de mobilitat, Sònia Horts, admet que els canvis sempre costen al principi, però diu que hi ha moments del dia que són complexos a la plaça de la Font i que cal actuar per preservar-la. Només serà aquesta hora i mitja, però es traspassen on ja estan descarregant des de les 11 fins a les 8 de la nit. O sigui, no és un emplaçament nou, és que ja ho estan fent, però és una hora, una hora i mitja, els canvis costen fins a anar fins a la mateixa porta a costa, el que passa és que hem de preservar
sobretot espais emblemàtics com és la Pesta de la Font. Quan un transportista arribi a la zona de càrrega i descàrrega durant l'horari de regulació, haurà d'activar l'aplicació i a partir de llavors tindrà de 30 a 60 minuts per dur a terme l'operació en funció de les set dimensions del vehicle. Per cert, que l'Ajuntament de Tarragona ha prorrogat Sinedie la desactivació
de la zona de baixes emissions fins que el servei de rodalies es restableixi amb normalitat. Per cert, també que les limitacions temporals de velocitat que aplica ADIF a la xarxa ferroviària catalana per les afectacions a la infraestructura s'han doblat des de finals de 2018.
Així, segons un informe de l'1 d'octubre de 2018, hi constaven 90 trams o punts on els maquinistes estaven obligats a reduir la velocitat per deficiències a la xarxa. Aquestes setmanes són 179 aquests trams amb restriccions. N'hi ha un total de 19 a la demarcació tarragonina. Laia Tian. Tot plegat suposa un increment del temps dels trajectes. Com més limitacions de velocitat, més lent ha d'anar el convoi i, per tant, més retards s'acaben acumulant.
La línia de regionals que actualment presenta més eficiències és l'R15, en concret entre Ribarroja d'Ebre i Reus. A dia d'avui, entre aquestes dues estacions, hi ha 17 trams amb limitacions temporals de velocitat, mentre que el 2018 eren 8.
Amb tot, únicament hi ha un segment que es manté afectat des d'aleshores, una trinxera amb mal estat als guiamets, Priorat, que fa que durant 1,3 quilòmetres els trens hagin d'anar a 60 quilòmetres per hora. Del llistat del 2018, tan sols hi ha una línia que ja no apareix com a conflictiva el 2026. Es tracta de la que uneix Reus, Constantí i Repsol Química i que fan servir únicament les empreses químiques tarragonines per transportar les mercaderies, en ocasions perilloses de les seves fàbriques.
Fa vuit anys, sota el traçat, 10,3 quilòmetres tenia limitacions de velocitat i ara Adif no en té cap de fixada. El Partit Popular de Tarragona ha denunciat el caos.