Les notícies les trobaran a tarragonaràdio.cat.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 12 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Descobrirem quines regions del planeta són claus per conservar els mamífers i els rèptils marins.
participarem a la Christmas Race que es va celebrar durant aquestes vacances de Nadal al Maresme. Parlarem del canvi climàtic anant fins al delta de l'Ebre. Ens submergirem, però males notícies i és que els parcs naturals marins estan en declivi. Sabrem què passa i acabarem el programa d'avui fent balanç de l'any al Club Nàutic de Vilanova. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, Felici Lluns. Després comença la setmana, a veure què ens porta.
De moment els pagesos han marxat a casa seva. Però no estàvem massa d'acord amb tot el que ha passat. No, no estàvem massa contents. Tenen una reunió amb el president de Catalunya, Salvador Illa, veurem què ens surt d'aquesta reunió. També et diré que des de la Generalitat de Catalunya moltes, moltes competències en tot això no tenen. O sigui que moltes coses no poden fer.
amb una abraçada, almenys. Sí. Ànims i a veure què és el que passa. Ho podríem dir així d'alguna manera. Perquè, a més a més, clar, és que hi venen onades i són d'aquelles altes, eh? Almenys gairebé d'un paret d'aigua. Sí, sí. Parets d'aigua. Sí, veurem, veurem què passa. Sí, sí, sí, tant. Anem fins a radiodelta.cat, on hi ha la Cel Prieto. Molt bona tarda, Cel, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, estic de dilluns, no es pot estar massa bé. I jo és el dimarts. Bueno, jo no estic d'acord amb tu, Marina, però suposo que estaràs en això que te diré ara, sí que estaràs d'acord. Que, bueno, lo que alegra els dilluns és la isla de las tentaciones, per cert, última setmana de la temporada.
L'última semana... Lo dimegres... Sí. Lo dimegres acaba. Llavors, després d'això, tindré depressió, ha acabat Operación Triunf, ha acabat l'isla de las tentaciones, han acabat les vacances, no tenim festius fins a l'abril, vull dir, serà tot un desastre. Sí, no, després, los dilluns, vull dir, si ja són apoteògics, encara més, ja t'ho dic.
Veurem què passa. Anem també fins a l'escala, fins a Ràdio L'Escala, on hi ha en Sergi Corral. Sergi, molt bona tarda. Crec que aquesta setmana encara tindrem fresqueta, no?
Doncs bé, sí, hem començat amb fresqueta. Aquest dematí feia allò... El mar fumejava, pel contrast de temperatura del mar, que està a 13-14 graus, i estàvem a 1-2 graus de temperatura aquest dematí, i hi havia evaporació, i era com la boira aquella àrtica, que en diuen. Estava molt xulo. Aquí, almenys, sempre anem una mica al món al revés. No sé si als altres llocs, però a partir de demà farà més bonança, recuperarà una miqueta la temperatura.
Sí, aquí també fa pinta, però no ens esperem temperatures de 20 graus, eh? Tampoc, vull dir, la fresqueta continua ara. Estem a gener, eh? Ja, però no estàvem acostumats, això. No estàvem acostumats, estàvem acostumats... Està fet hivern. Ah, hiverns primaverals estàvem acostumats.
Clar, no, ara hi ha d'allò, però jo ja vull que arribin aquells vermutets al sol, una mica de floretes, espàrrecs, sortint per anar a plegar quatre espàrrecs, o sigui, hi ha que ensumi primavera. Hi ha el mes de març, allò que ja fa ensumar primavera. Ja fa baixada, el mes de març. Sí. Ara anem a saludar en Carles Monas, Tèrio, des del Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs ve de tornada uns dies per Quiraran de Mar, que ja tocava fer una visiteta.
Ja tocava, sí, ben tornat. Per dir-ho d'alguna manera, ben tornat. Estem contents que ens facis una visiteta. I anem a saludar també l'Oriol Leo, des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, doncs mira, ben tornat també, eh? Sí, sí, les vacances bé, no? Segur que has estat tombat a la platja prenent el sol.
A la platja s'han estat tots aquests dies, sí, sí. Sota un cocoter, allà al Solet, amb una calor... Sí, segur, segur. No en tenia dubtes. Vinga, va. Quins dos, eh? Quins dos. Deixem les vacances, anem a començar el programa avui. Qui us parla des de Tarragona, Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu des de la Costa Brava explicant que èxit de participació a la primera Winter No Limit Swim de Platja d'Aro, Sergi.
Doncs sí, Marina, més de 130 nedadors i nedadores s'han donat cita a la plaia gran de Plajo d'Aro aquest passat dissabte per participar en la primera edició del Winter No Limit Swim. Aquesta travessa, que s'havia hagut d'ajornar fa unes setmanes a causa del mal temps i del temporal, ha tornat finalment al municipi en condicions immillorables i una participació de molt d'èxit.
Amb tres modalitats diferents, els participats s'han llançat a l'aiga després del compte enrere per completar el recorregut i aconseguir el millor temps possible. Tots ells han estat reconeguts amb una medalla, en una prova on l'objectiu principal era gaudir de l'experiència i començar l'any esportiu d'una manera especial per a molts, amb la seva primera travessa del 2026. Pla Jadaro pot celebrar l'èxit d'aquesta primera edició, que s'ha tancat amb un gran ambient i satisfacció.
Ens ho explica Marcos Gallardo, director, organitzador d'aquesta prova, en declaracions de televisió de Costa Brava. És la primera vegada que ho fem, la veritat. És una cosa que molt poca gent fa, perquè és complicada, perquè has de tenir meteorologia, climatologia... A més a més, el mar, com sabeu, és una cosa que mai pots predir. Però, Jolín, s'ha demostrat que es pot fer, que a més a més t'ho pots passar molt bé, i de moment la gent està superexcitada a la sortida, si voleu, en comentem. Però, de moment, sembla un espectacle increïble.
Un cop acabades les proves, els nedadors han pogut recuperar forces amb xocolata calenta o un got de brou, un detall que reforça la voluntat de l'organització de consolidar la competició i repetir-la en futures edicions. Només un 30% dels municipis de comarques gironines tenen un pla d'emergències per inundacions homologat i vigent.
Cada cop que un episodi de pluja és noticiable i causa inundacions, es fa una mirada cap a la gestió de les situacions d'emergència i com els municipis hi fan front. La realitat no és pas per tirar coets, perquè a hores d'ara la gran majoria dels municipis gironins encara tenen en fase de revisió o de redacció uns plans d'emergències per inundació que ja haurien d'estar homologats i vigents. Dels 221 municipis gironins, 164 tenen
l'obligació de tenir un pla de protecció contra inundacions, però només 66 el tenen vigent i homologat. Després de la revisió dels criteris de risc, protecció civil, ha decidit ampliar l'abast de l'Inuncat, així com reformar els avisos. El resultat d'això és que també s'ha incrementat el nombre de municipis amb obligatorietat de protegir-se d'aquests episodis. En el total de Catalunya, són un total de 656 municipis els que tenen un risc alt o molt alt i estan obligats a disposar d'aquest pla.
Els pobles, que encara no estiguin al dia, tindran un any per revisar i homologar el seu pla d'inundacions. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Delta Ebre i l'enmetlla de mar impulsen conjuntament una nova edició del concurs de fotografia de les Terres de l'Ebre Cel.
Així és, Marina. L'Ajuntament de Deltebre i l'Ajuntament de la Metlla de Mar han obert conjuntament la convocatòria de la 26a edició del concurs de fotografia de les Terres de l'Ebre 2026. Una iniciativa que té com a objectiu posar en valor el territori a través de la mirada artística i creativa de la ciutadania i projectar la riquesa paisatgística, cultural i humana de les Terres de l'Ebre.
El concurs s'adreça tant a persones aficionades com a professionals de la fotografia, que podran presentar imatges vinculades al territori de les Terres de l'Ebre, capturant l'essència, la diversitat i els elements que defineixen la seva identitat.
Les fotografies hauran de complir els requisits tècnics i artístics establerts a les bases reguladores de la convocatòria, que es poden consultar als webs municipals de Deltebre i de la Metlla de Mar. En aquesta edició, el concurs premiarà un total de 15 obres, que es distribuiran en set categories diferents, amb la voluntat d'abastar mirades diverses sobre el territori i fomentar una participació àmplia i plural.
Com a principal novetat d'enguany, les fotografies es podran presentar de manera telemàtica, substituint el format físic que s'havia utilitzat fins ara. Una mesura que, segons ha ressaltat la regidora d'Enfocament Turístic, Sostenibilitat i Platges de Deltebre, Lola Casanova, ha de permetre facilitar la participació de la ciutadania i adaptar el concurs als formats digitals. Les obres presentades seran valorades per un jurat especialitzat que tindrà en compte criteris
com la qualitat tècnica, l'originalitat, la creativitat i la capacitat de transmetre els valors del territori. El termini de presentació de les fotografies finalitzarà el 24 d'abril a les 2 de la tarda. L'Ajuntament de l'Atmetlla de Mar millora l'accés a la zona esportiva i renova el marcador del camp de futbol.
L'Ajuntament de la Metlla de Mar ha iniciat un ambiciós procés de transformació i millora de les seues instal·lacions esportives gràcies a la captació de diverses línies de finançament extern. L'estratègia municipal se centra actualment en la modernització d'infraestructures clau i en l'optimització de la gestió energètica dels centres.
Una de les actuacions més visibles és l'inici de les obres a l'entrada de la zona esportiva amb l'objectiu de dignificar l'accés al recinte del camp de futbol. Esta intervenció complementa la millora de l'entrada, la construcció d'una caseta de venda d'entrades, la instal·lació d'un nou videomarcador electrònic al camp de futbol 11 i l'habilitació d'una zona de museu sobre la història del futbol calero a l'espai social de la zona del bar.
Estes millores s'han pogut tirar endavant en part gràcies a una subvenció de 34.000 euros a Torca, atorgada pel Consell Superior d'Esports a través de la Federació de Futbol. Madeo Comés és el regidor d'Esports.
És una subvenció que ve mitjançant el Consell Superior de Portes, que en les rampes de la Federació de Futbol ens van aconseguir 34.000 euros per dignificar una miqueta el que eren les instal·lacions. Anàvem una miqueta capats en el sentit que no els podíem invertir allò on nosaltres volguéssim si no que havia de ser a les instal·lacions del SEM.
A partir d'allí ens vam ficar en l'equip de govern i juntament en coordinació i gerencia d'esports, intentant veure quines carencies teníem a les instal·lacions. Vam decidir repartir els 34.000 euros en tres projectes, un dels quals és l'entrada del camp de futbol. Vèiem que no estàvem al nivell com nosaltres voldríem i vam decidir fer una petita caseta, que quedarà molt curiosa, també en un arc a l'entrada del camp, on es farà la venda de tíquets.
Hem anat una miqueta de la mà en la Junta, perquè al final, al cap, allí té el camp de futbol, fem els partits del futbol base, però també de la societat, i com ja es dignifica una miqueta l'entrada al camp de futbol. Esperem que ho poguéssim donar allà per inaugurada a voltes de Candelera.
Així mateix, l'àrea d'esports ha rebut recentment 160.000 euros de la Generalitat de Catalunya en una nova línia d'ajuts directes als municipis que permetrà continuant reinvertint en les instal·lacions. El municipi va presentar projectes rellevants al pla de xoc del Consell Català de l'Esport per a l'adequació normativa dels espais tant a les instal·lacions del complex esportiu municipal i zona esportiva com al poliesportiu municipal.
Aquesta inversió serà complementada amb 55.000 euros més en fons propis. Pel que fa a la sostenibilitat, s'ha projectat una inversió que supera els 300.000 euros finançats en fons de transició nuclear. Esta partida es destinarà íntegrament a la millora de l'eficiència energètica, la renovació total de la il·luminació a totes les instal·lacions, incluent-hi els canvis de les torres d'il·luminació del Camp de Futbol XI,
i el reaprofitament de les actuals al camp de futbol 7. També contempla l'ampliació de les zones fotovoltaiques i la incorporació d'equips de generació de calor més eficients, especialment en el sistema de climatització, que requereix una actualització important.
Esta millora de les infraestructures coincideix amb un moment de creixement social de l'activitat esportiva al poble. El complex esportiu municipal ha assolit xifres històriques d'usuaris, passant dels 700 abonats inicials a fregar el miler de persones inscrites mensualment.
Fem aturada ara les costes del Garrafa. El passeig de Sitges ha estat l'escenari principal aquest cap de setmana de la mitja marató i el quart de marató, un esdeveniment esportiu que ja va molt més enllà de la simple vessant esportiva Carles.
Doncs sí, més de 4.000 inscrits han participat aquest cap de setmana en la 42a mitja marató i el 14è quart de marató de Sitges. Ha estat una edició de rècord de participants que ha omplert el municipi de corredors i corredores en una jornada esportiva que també té el seu vessant solidari, en guany destinant a l'escola de vela adaptada per la seva recaptació.
En el quart de marató s'ha imposat Laura Sánchez i Leonardo Contreras, en categoria femenina i masculina respectivament, mentre que en la mitja marató han estat Catherine Stark i Albert Prolluelo, els primers classificats. Una cursa que ja s'ha convertit en molt més que un acte merament esportiu i que impregna sitges d'un ambient familiar, també gràcies a les proves infantils que es van celebrar el dissabte.
El gran atractiu ha estat, com sempre, el tram de passeig de Sitges que porta els corredors ha gaudit d'unes vistes excepcionals amb el mar de fons. A més, el temps també ha acompanyat i ha fet gaudir els participants d'una gran jornada festiva. Vilanova i la Geltrú ja ha posat en marxa aquest cap de setmana la seva festa major d'hivern.
Doncs sí, la cercavila de Valls i Entremesos en Horror de Sant Antoni ha posat en marxa la festa major d'hivern de Vilanova i la Jaltru. La Mola Guita, el Porquet i les Molasses obrien aquesta cercavila que s'inicia davant de l'església, a la façana de Sant Antoni. El pregó dels Tres Toms d'aquest 2026 ha anat a càrrec de Salvi Alba, una persona que coneix molt bé la festa, que va ser Navanderer el 1965 i que porta 60 anys vinculat a l'associació dels Tres Toms. Primer, amb una comissió organitzadora...
de la mà de Jordi Juncosa, a qui ha volgut dedicar aquest pregó. Un pregó, com ha dit ell mateix, poc clàssic i atípic, ple de records i que ha repassat diferents fites assolides al llarg dels darrers anys al voltant de l'entitat i de la festa en si, tot recordant com la desfilada tranquil·la d'avui havia estat una carrera de cavalls sovint accidentada anys enrere.
El cap de setmana ha deixat més actes de la festa major d'hivern de Vilanova, com l'estrena d'un correfoc infantil de Sant Antoni, que en aquesta primera edició ha comptat amb el ball de diables petits i mitjans de Vilanova, les diableses petites de la Geltrú, els dimonis de Bejamar i el drac petit de la Geltrú i que ha estat el preludit del correfoc de Sant Antoni, que ja s'ha anat fent els darrers anys amb colles adultes.
La programació de la festa major d'hivern s'atura ara a l'espera dels mortarets de la vigília divendres i de viure els tradicionals tres toms aquest dissabte amb els cavalls, carros i carruatges com a protagonistes.
Anem ara fins a les costes del Maresme. L'Ajuntament d'Arenys de Mar enviarà a l'ACA i a Territori l'informe hidrològic sobre el rial de Saclavella, juntament amb el projecte urbanístic de Lourdes. Així ho ha avançat la regidoria d'Urbanisme durant el ple del mes de desembre, després que des de l'oposició li demanessin una valoració sobre aquest estudi presentat per la Plataforma en Defensa del Territori Arañenc Oriol.
Doncs sí, l'estudi de la plataforma alerta de l'impacte que podria tenir l'edificació sobre el real de Saclavella, sobretot en relació al seu grau d'inundabilitat. Uns documents que des de l'Ajuntament valoren, però recorden que actualment el projecte urbanístic del Pla Parcial Urbanístic Sub-2, segur que és...
Encara no ha vist la llum del públic, per tant, ni els tècnics ni el regidor d'Urbanisme poden valorar com impactarà aquesta edificació a la resta del municipi. Tanmateix són conscients de les possibles afectacions que podria tenir sobre el real. Sobretot, depenen del tipus de construccions i de les mesures de prevenció que assumissin les promotores en els nous habitatges. Així ho va explicar el regidor d'Urbanisme, Domènec Masuet, en el darrer ple.
La repercussió que tindrà l'urbanització aquí, ara mateix no la sabem perquè no hem vist aquesta urbanització ni quins sistemes constructius faran per agroexar el problema. El que sí que és veritat és, el problema el tenim avui. Si no fem res, el problema seguirà. És a dir, que el carrer és perillós quan plou i quan plou fort, i que cada cop plourà més fort i serà més perillós, això és una realitat. Llavors, hi ha una altra visió, que és dir, escolta, aquesta gent potser fa les coses de tal manera...
que disminueixen el caudal d'aigua que passarà per aquí. Igual la desvien, igual la filtren, doncs això, una bassa d'eliminació, pors de drenatge, vull dir, no és una cosa estranya. Masuet va avançar que la seva voluntat és enviar l'estudi hidrològic juntament amb el projecte d'edificació de Lourdes a l'Agència Catalana de l'Aigua i també al Departament de Territori.
Quan a nosaltres ens presentin el pla d'urbanització, que no el tenim a dia d'avui, nosaltres l'haurem d'enviar a territori, anirem juntament amb aquest informe i direm, escolta, això és el que el van a fer i això és el problema que s'ha detectat. Valoreu que teniu més tècnics que nosaltres. I el mateix procediment és el que es farà amb l'ACA. Això ja li vaig avançar al senyor Vinyes fa unes setmanes que vam parlar. Quan nosaltres portem aquest projecte que redacta un extern,
a l'Agència Catalana de l'Aigua, adjuntarem aquest informe per tal que siguin coneixedors. El regidor Masuet va explicar que si s'envia l'informe abans que el projecte urbanístic, l'única actuació que podria fer l'ACA és soterrar el Rial de Saclavella com el de Pau Costa, però que no tindria cap efecte sobre l'edificació del Pla Urbanístic de Gurdès. En paral·lel, la plataforma presentarà aquest informe al públic aquest divendres, dia 16 de gener, a l'Ateneu Aranyenc.
Mataró obre a tothom qui vulgui la participació en el seu correfoc més especial, la fogonada de Sant Jordi 2026-2027. Ho fa amb una nova convocatòria de foguers als protagonistes dels carismàtics voltafocs a tres places del centre la nit del 23 d'abril.
Exacte, Mataró, tot just començat aquest 2026, ha començat també els preparatius per viure un dels actes més emblemàtics del seu calendari festiu, la Fogonada de Sant Jordi, una celebració única que omple el centre històric de foc, de música i de tradició.
I ho fa amb una novetat destacada. L'Ajuntament ha obert una nova convocatòria pública perquè ciutadans i ciutadanes puguin convertir-se en foguers i participar activament a les fogonades del 2086 i també a la de l'any que ve, a la del 2027. És la nit en què Mataró adapta la llegenda de Sant Jordi i el Drac en una versió pròpia i participativa.
Plenes de públic, les places Gran, la de Santa Maria i la de l'Ajuntament es converteixen en l'escenari d'una teatralització que culmina amb la dansa del drac envoltat de foc. La coreografia col·lectiva i sota les espurnes a les places és el cor de l'espectacle.
El ritme de la cançó Fogonades de Jaume Punçola, que és del grup La Coixinera. El drac balla entre les espurnes mentre els foguers, vestits de taronja i equipats amb proteccions especials, fan girar les petums a cada mà i creen un ambient màgic que combina ritual, tradició...
i un risc controlat. La imatge i l'olor de pólvora són inconfusibles i converteixen la nit de Sant Jordi en una festa de carrer multitudinària a Mataró. Fins el 2024, només integrants vinculats a la Colla del Drac podrien fer de foguers, però amb la voluntat d'obrir la festa i augmentar la participació, ja el 2024 es va estrenar una primera convocatòria ciutadana que va incorporar 30 persones com a nous foguers per aquestes fogonades, les del 24 i les del 25.
Ara Mataró amplia la iniciativa i busca 30 foguers més per arribar a 60 participants entre aquest any 2026 i també el que ve el 2027. Podrà optar-hi qualsevol persona major d'edat que no tingui por del foc i superi una prova teòrica i també una de pràctica. Seran obligatòries en cas que hi hagi més inscripcions que places. Es farà un sorteig públic per determinar el tall. Les inscripcions es poden realitzar fins al dia 6 de febrer.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el Port de Tarragona ha afirmat que el tall dels pagesos dels darrers quatre dies ha fet disminuir en un 88% el nombre d'entrades i sortides de camions i de la infraestructura en comparació amb els mateixos dies de l'any passat durant les jornades laborables.
Al cap de setmana l'afectació ha estat molt menor, ja que l'activitat logística és més baixa, segons ha reconegut el port en un comunicat. El president de la infraestructura, Santiago Castellà, ha valorat positivament que les accions de les organitzacions de pagesos s'hagin desenvolupat sense incidents i que s'hagi acabat aquest dilluns, fet que permet que la cadena logística torni a la normalitat.
En aquest sentit, Castellà ha expressat que des del respecte al dret de protesta del col·lectiu els preocupen les afectacions econòmiques que aquest tipus d'accions generen a les empreses que operen al port de Tarragona i a tots els empresaris i persones de la cadena de subministrament que en depenen especialment si s'allarguen en el temps. Amb la mobilització dels pagesos finalitzada des del port han demanat als vehicles que no utilitzin els accessos alternatius.
I les agències de viatges receptives de la Costa Daurada passen per un bon moment. Es tracta de les empreses que organitzen en destí tot allò que el client contracta a través de les agències minoristes. Al territori avança en la diversificació de mercats. L'associació d'agències de viatges receptives de la Costa Daurada ha renovat la seva junta directiva
i ha escollit Enrique Lozano Vega com a nou president de l'entitat. Substitueix a José Luis Túnez, que ha estat al capdavant de l'associació durant els darrers 12 anys. Aquest relleu obre una nova etapa amb la voluntat de donar continuïtat a la tasca desenvolupada fins ara i reforçar el paper de les agències receptives com a agents clau del turisme al territori.
El nou president de l'entitat ha explicat que travessen un moment bo després de patir d'altabaixos importants com la caiguda del turista rus, el Brexit o la pandèmia. Diu que la Costa Daurada té un client diversificat i destaca que s'estigui obrint altres mercats. En tot això no s'escapen del canvi i que hi ha hagut arreu pel que fa a les reserves de darrera hora.
Aquí al territori vam patir un cop molt fort, que va ser el tancament d'un mercat molt important que era el mercat rus fa molts anys. Després va venir una pandèmia que ens van tancar tot a casa i els ingressos es van reduir a zero. Però, sincerament, la veritat és que hem fet els deures. Jo crec que el sector actualment està en un excel·lent punt.
i que a nivell de consolidació i volums hem aconseguit fins a la data que la salut de les agències torni a estar en bon estat de salut, sincerament. Constituïda el 1999 és la Unió de les Agències de Viatges Receptives de la Costa Daurada i agrupa actualment 16 empreses del sector. L'entitat forma part d'activa de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona.
Ara volem saber quin temps farà la nostra amant. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació dominada pel vent de Garbí a gran part de la costa. De fet, a la Barcelonina i la Costa Daurada serà un vent molt feble. Per tant, en general, almenys arran de mar, tindrem simplement marajol, onades de poc més de 30-40 centímetres d'altura.
A la costa brava el vent de Garbí serà una miqueta més insistent i això farà que hi hagi força mar de vent, una mar de molta ondulació amb maró, fins i tot alguna àrea de forta maró. Alguna onada arribarà a fregar al metre i mig, per exemple, a la mateixa platja del nord del Baix Empordà, aproximadament un vent, per tant, que farà que la situació marítima estigui un palet més esvalutada en aquella banda. Pel que fa al dimarts, continuarà aquest vent de sud o sud-oest, sobretot a partir del migdia, perquè al matí serà més aviat de Ponent o de Mestral i tot a la costa d'Aurada
I una altra vegada on tindrem la mar més remenada serà al nord de la Costa Brava, en aquest cas, sobretot al voltant del Cap de Creus, amb aquesta maró, fort maró, amb el vent de garbí molt més insistent el dimarts. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit. Un hi ha l'Eduard Sánchez, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs, vaja, de moment, pel que fa al volum de trànsit, ho tenim tot plegat força bé, és a dir, n'hi ha cap
incidència especial pel que fa a accidents o vehicles variats que puguin entorpir o generar massa cues a la xarxa viària. Això sí, recordem que es mantenen els talls per manifestacions del sector de la pagesia, es mantenen tallades l'autopista AP7 entre Borrassà i Viladamuls en els dos sentits de la marxa, es fan desviaments en els dos sentits, tot i que hi ha forts aturades, sobretot que afecten el tram de la Nacional 2. En el cas de la C-16 el tall es manté
entre Cacerres i Berga, en els dos sentits de la massa, i també recordem que hi ha restricció dels camions a la Nacional 2, entre Bàsquera i Puntós, i també a la C-38 al Coll d'Ares. El que dèiem, a la Nacional 2 sí que hi ha molt de trànsit, fins al punt on es desvia el trànsit de camions, especialment tot el tram de Llarga-Urllols, en aquesta Nacional 2, al llarg de 5-6 quilòmetres,
en sentit nord i ja més amunt, a l'altura de Vilamalla, es mantenen també les aturades en aquesta Nacional 2, en aquest cas més en sentit de sud. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar. Les profunditats de l'actualitat.
Un estudi que ha realitzat l'Institut Espanyol d'Oceanografia revela com es distribueixen les espècies de mamífers i rèptils marins als nostres oceans. Això és interessant per saber on presenten valors alts i conèixer quines accions es poden fer. En volem parlar amb una de les persones que ha estat al capdavant, l'investigador José Carlos Baez. Molt bones tardes. Bona tarda.
En primer lloc, on es distribueixen més els rèptils i els mamíferos marins? D'on es distribuïen més els rèptils i els mamíferos marins?
Bueno, en verdad, esa respuesta es difícil de responder. ¿Dónde están más? En concreto, en general, en el Océano Pacífico es donde más biodiversidad hay de estas especies. Pero nosotros también lo que postulábamos en el estudio es...
no solo donde hay más especies, sino donde estos linajes de especies es más complejo, donde hay más diversidad de linajes. Y entonces, en ese sentido, sería en la zona ártica del norte, toda la zona del Ártico para los domíferos marinos, y toda la zona del Indo-Pacífico para los reptiles, son las zonas más importantes.
Cuando hace referencia a esta diversidad de linaje, ¿qué queremos decir exactamente con esto?
Bueno, esto también es un poco complicado de entender, ¿no? No solo el número de especies, ¿no? Claro, el número de especies es lo que determina la diversidad, pero hay especies que son muy similares, ¿no? Por ejemplo, el león, una especie que todo el mundo conoce, sí, pero hay dos especies actualmente vivas, ¿no? El león de la India y el nuestro, o elefantes, que todo el mundo dice, bueno, un elefante sí, pero hay varias especies de elefantes.
O sea, pero no son, digamos, distintos linajes, más o menos son mamíferos. Bueno, sí, uno sería un felino, el otro sería... Sí que es verdad que son dos linajes distintos, ¿no? Pero sí que son como distintas especies, ¿no? Que hay muchas especies. Pero aquí lo que nosotros estudiamos son los linajes, ¿no? Esas tendencias evolutivas dentro de cada grupo. En ese caso, por ejemplo, es muy fácil entender que las tortugas marinas no tienen nada que ver con las serpientes marinas.
O, por ejemplo, la cetácea no tiene nada que ver con la foca, ¿no? Varios ejemplos. Y nosotros indagábamos en esos linajes, en su distribución, dónde eran realmente más abundantes y dónde predominaban más unos con respecto a otros.
Esto te quería preguntar, cuando hablamos de estos mamíferos, de estos réptiles, para que la gente se haga una idea, ¿qué ejemplos podemos poner? Bueno, nosotros somos más abiertos, no sé si por afinidad filogenética,
Pero somos más abiertos al conocimiento sobre cetáceo, foca, todo nos suena, ¿no? Los otarios, los dugones, las vaquitas de mar, los manatíes, ¿no? Son especies que más o menos las tenemos más cercanas, más afines. Sin embargo, en temas de reptiles marinos, es verdad que somos...
Son más desconocidos de alguna manera. Más desconocidos, sí, efectivamente. Y porque supongo que también visualmente no son tan bonitos como un delfín puede serlo. Pues puede ser, puede ser. O porque a lo mejor nos dan hasta miedo, hasta repulsión, porque las serpientes marinas son extremadamente venenosas, son todas, tienen un veneno que es mortal. Cada una de ellas, si te muerde, su veneno tiene una acción muy rápida.
afortunadamente son todas las zonas del Indo-Pacífico, no hay en nuestra área de distribución, afortunadamente para nosotros, pero, por ejemplo, hay también cocodrilos marinos, hay también especies de iguanas marinas, o sea, hay una serie de especies que no son tan afines, que no son tan conocidas por nosotros.
que se distribuyan en estas dos áreas que nos has comentado al principio. ¿Os ha sido sorprendente o ya os lo esperabais?
Bueno, sí, bueno, en la zona del Indo-Pacífico yo no la tenía como una zona importante para la biodiversidad de reptiles, pero sí, sí ha salido como una zona que para nosotros es sorprendente. Pero en verdad la aplicabilidad del estudio va un poco más allá, ¿no? Sí, sí.
Nosotros cuando hablamos de proteger áreas y de proteger la biodiversidad siempre te refieres a donde hay más especies. Vamos a proteger el máximo número de especies. Pero claro, no es tanto proteger las especies, sino como proteger estos linajes. Entonces, claro, si nosotros solapamos la zona donde hay más especies frente...
a la zona donde predominan estos linajes no coinciden. Y eso sí que es lo sorprendente. Claro, ¿qué queremos proteger? Ya nos planteamos cuando en la última COP de diversidad de las Naciones Unidas se rebatió y se discutió que había que proteger el 30% de los océanos,
Pero claro, ¿proteger el qué? ¿Qué queremos proteger? ¿Donde hay más diversidad, más especies? ¿O proteger realmente donde haya más problemas de conservación? ¿O proteger los linajes o una combinación? O sea, que realmente esa discusión y esa puesta en común de lo que queremos proteger todavía no se ha alcanzado. No hay un consenso.
que defina qué es lo que se quiere la humanidad proteger o para qué. Esa es la cuestión clave que nosotros planteamos, que realmente no coinciden y eso es sorprendente para nosotros también. ¿Y por qué no coinciden? ¿Hay alguna explicación? Porque es bastante curioso que no coincidan. Si lo piensas, por lógica tendría que coincidir, ¿no?
Bueno, no tiene por qué. En verdad, el hecho de que un linaje aparezca en una zona concreta y se adapte a esa zona y sea frecuente, no implica que realmente se diversifique o tiene más especies en otras zonas. Por ejemplo, los marsupiales, que todo el mundo sabe que marsupiales es donde hay más en Australia, pero hay otras zonas donde también hay marsupiales.
Y el punto común ni siquiera es ninguno de los dos. Fue la Antártida cuando estaba en otra zona, ¿no? Pero bueno, aquí hay un contexto histórico, un contexto más evolutivo, ¿no? O sea, en verdad no tiene por qué cazar. Donde las especies se desifican más, se irradian más, no tiene por qué coincidir donde actualmente hay más congelaciones.
el linaje afine a mí en esa zona. No tiene por qué coincidir. Y de hecho no coincide. Pero en este caso, en otros sí, en otros es probable. Pero en cada caso...
El concreto tendrá su casuística y su historia evolutiva detrás. En este sentido, hablabas de que no hay un consenso de lo que realmente se quiere proteger, que hablamos muy a grosso modo de que se tienen que proteger el 30% de los océanos, etcétera.
Pero desde un punto de vista más científico, ¿qué es lo que se tendría que proteger en este tema que ahora estamos hablando? ¿Los linajes, las zonas, aquellas donde hay más especies? ¿Qué es lo que crees que tendríamos que proteger más? Bueno, es que esa es la clave y ese es el inicio del debate. ¿Qué queremos proteger? ¿Y qué necesitamos proteger? Pero claro, incluso la pregunta es más allá. Tiene un componente
Te estamos perdiendo un poco, no sé si te has movido de sitio, pero la cobertura falla un poco ahora. Ahora mejor, ahora mejor.
Bueno, sabrá ahí un momento la cobertura, pero no me he movido. Pues lo que comentaba era que precisamente el problema es un problema más filosófico, sociológico, de por qué queremos proteger y por qué necesitamos proteger a la naturaleza. Y es precisamente porque el hombre ha transformado el ecosistema y el hombre está...
transformando todo lo que es el clima del planeta y las especies no son capaces de adaptarse a todos estos cambios. Por eso, por la intervención humana, por la sobrepesca, por la contaminación, por el cambio climático, todos estos factores antrópicos son los que realmente causan esa necesidad de proteger las especies.
Entonces, esa es la pregunta clave, el por qué estamos protegiendo y en función de eso, ¿qué queremos proteger? O sea, ¿necesitamos proteger los linajes? Yo creo que sí. O más el número de especies en concreto. O sea, yo creo que no podemos permitirnos que determinados grupos de linajes que llevan existiendo en el planeta, en el caso de los reptiles, antes de los dinosaurios, a que se desaparezcan por la intervención humana.
Frente a que a lo mejor ha haber una mayor pérdida de biodiversidad en determinados puntos de arrecife. Lo ideal sería protegerlo todo, pero claro, ya se ha puesto un número, que es el 30%. Todo no se puede proteger. También es verdad que trasladándolo al medio terrestre, que es más fácil a veces de entenderlo para nosotros, es verdad que no se puede afectar.
Es verdad que todo no puede ser. Necesitamos zonas de cultivo, necesitamos alimentación, necesitamos... Es verdad que necesitamos el medio, ¿no? En ese caso, en el medio marino, también necesitamos zonas de transporte, también necesitamos zonas de pesca. O sea, todo es verdad que no se puede proteger. Y hay que maximizarlo de tal manera de que albergue ambas cosas. Tanto la protección de linajes que tienen problemas de conservación...
tanto como lo que es la diversidad en sí. Ahora comentabas el cambio climático, la presencia humana. ¿Esto puede indicar que este estudio que habéis realizado a lo largo de los años haya ido cambiando precisamente por estos factores? ¿Que las zonas donde encontramos más especies de este tipo se hayan ido cambiando?
Bueno, sí, efectivamente, eso va a afectar evidentemente. Pero nosotros eso lo habíamos contemplado y sí que habíamos incluido citas desde los últimos 100 años. O sea, que es verdad que nuestro estudio sí que contempla la máxima distribución histórica, digamos, de todo este grupo. No solo de la reciente. Evidentemente, la reciente, tú estás viendo una fotografía
que es resultado de ese impacto que está causando el hombre.
O sea, es cierto que hay un cergo potencial que nosotros hemos intentado evitarlo precisamente eso, incluyendo la cita de los últimos 100 años. ¿Y preocupa el calentamiento del agua del mar? En muchas ocasiones en este programa hemos hablado de esto. De hecho, en el mar Mediterráneo, sin ir más lejos, durante todo el 2025 ha aparecido bastante una sopa. ¿Esto os preocupa?
Muchísimo, y en concreto para tanto cetáceos como reptiles es muy preocupante, no solo porque modifica el hábitat, sino que también perjudica en lo que son sus fisiologías.
Hay que tener en cuenta que son especies que se han tenido que adaptar de nuevo a vivir en el mar. No son especies por sí mismas que han evolucionado directamente en el mar, sino que son especies pulmonadas que han regresado al mar y tienen una fisiología muy específica, muy concreta,
para adaptarse al mar. Entonces incremento la sanidad, lo que son los componentes marinos, la acidificación del agua y tal, les perjudica por distintos motivos a uno de esos linajes, tanto a mamíferos marinos como a reptiles. Y lo que son los cambios en la tasa metabólica de consumo de los reptiles es preocupante también.
Entiendo que también esto modifica su alimentación de alguna manera, porque antes se podían alimentar a lo mejor de algunas especies que también se trasladan. Sí, efectivamente les perjudica tanto por la especie como por sus rutas migratorias.
Sobre todo en el caso de los más llamativos, el de las ballenas, que son animales filtradores, que dependen de estas zonas de concentración de estos plactos, de plactos que es lo que se alimenta fundamentalmente.
Estos blooms de plactón no se producen en todas las zonas, se producen en zonas muy concretas debido a una serie de circunstancias marinas, de oceanográficas, que están cambiando precisamente por el cambio climático. El cambio climático en gran escala, no solo por el incremento de la temperatura, sino también por la acidificación y otros procesos.
Está también perjudicando a estos blooms de placto y le va a afectar, de hecho, a la especie. Y volviéndolo a traerlo al Mediterráneo para que vea qué nivel de preocupación tenemos, han aparecido varias cestas.
de ballena gris, que es del Pacífico, en el Mediterráneo. De hecho, recientemente, hace un par de años, hubo también una noticia que saltó porque había una polémica de una de ellas, una ballena gris, que se había enredado, una deriva ilegal, y se había enredado y estaba bastante dañada, que finalmente murió, creo que en las costas de Mallorca.
No recuerdo bien, pero es una ballena gris, y la pregunta es, ¿qué hace una ballena gris que es de la zona de Alaska en el Mediterráneo? Evidentemente es un animal que a través del cambio climático ha podido pasar por esos canales que se están creando en el Ártico, de ahí que Donald Trump crea que era ahora Groenlandia, porque ahora algunas veces es navegable, sobre todo en verano, y...
Porque no encuentra zona de alimentación, se dispersa, se dispersa, se dispersa y entra en el Mediterráneo, que es una trampa para todos estos animales, filtradores que necesitan elevadas concentraciones de alimentación. Y prácticamente estaba en inanición.
Pero es que ya ha sucedido con focas de Groenlandia, varadas también en el Mediterráneo, con síntomas de inanición. Pero no solo animales del Ártico, porque también ha habido en el Mediterráneo recientemente, en el 2024 se dio la cita de un tiburón ballena que se capturó occidentalmente en la madraveta de Acebuta. O sea, estamos hablando de todo un proceso de grandes migradores que se ven afectados por esa falta de alimentación
Y están buscando zonas nuevas de alimentación y es por eso Bloom de Placton que se ve mermado por el cambio climático.
Si estos dos puntos que hablábamos al principio de todo son donde más linajes hay o donde se concentran más especies, por decirlo de alguna manera, en el Índico Pacífico y en el Ártico, si no voy a equivocar, ahora lo digo de memoria, ¿se tendrían que proteger de alguna manera? ¿Se tendría que hacer alguna acción?
Sí, nosotros consideramos que a la hora de ese reparto del 30% de las áreas marinas protegidas, pues deberían de tener más representatividad y ser más abundante o más grande la zona a proteger en esa zona en concreto que frente a otra zona.
potencialmente, no sé, Adriático, por decir, una zona, ¿no? O el mar negro, por ejemplo, ¿no? O sea, a la hora de proteger especies es mucho mejor proteger esa zona que proteger el Adriático, ¿no? O el mar negro. En ese sentido. Tanto la abundancia como lo que es la presencia de la especie y de esos lindajes. O sea, yo creo que es importante...
Tener esto en cuenta a la hora de diseñar esas áreas, porque lo que no se puede hacer es un reparto equitativo proporcional en todo el planeta, no tendría sentido. En este sentido entiendo que también llegar a un consenso con todo esto es difícil, porque básicamente depende de los gobiernos, de los mandatos de muchas personas y no es solo un país.
Bueno, partiendo del hecho, que yo creo que es muy importante, que estos son medidas a largo plazo, a largo plazo de que estamos hablando de décadas, de generaciones, ¿no?, de recuperación, estamos hablando de grandes migradores, estamos hablando de ballenas, que tienen unos ciclos de vida muy largos, ¿no?, que prácticamente es como la mitad de la vida humana, ¿no?
Entonces, si son procesos a muy largo plazo y los políticos suelen estar entre cuatro y ocho años, pues la verdad es que ellos son más cortoplacistas. Entonces, intentar poner...
En igualdad de condiciones, ideas cortozaplacistas frente a necesidad de una idea a más largo plazo es un cambio de mentalidad que no solo a nivel político, sino a nivel social también, que necesitamos ese cambio de mentalidad.
a mucho más largo plazo, no hacer medidas cortozoplacistas, ¿no? Y tampoco necesitamos medidas de, bueno, de plan catastrofista, ¿no? De, ah, viene el colapso, viene el meteorito, no estinguimos. No, no, no es esa pregunta. O sea, es verdad que necesitamos cambiar, pero necesitamos cambiar a muy largo plazo y necesitamos ir haciéndolo poco a poco, andando, ¿no? Y yo creo que es un proceso...
de largo recorrido que necesita replanteárselo muy bien y no son ni mensajes ni medidas cortoplacistas.
Además, también entiendo que todo esto necesita un seguimiento de alguna manera, por lo que hablábamos precisamente ahora, de que con el cambio climático, con el calentamiento, estas especies ahora están aquí, pero a lo largo de los años y no de un año para otro, hablamos de muchos años, pueden desplazarse y estar más en otros sitios.
Evidentemente necesitan una monitorización, un seguimiento a largo plazo. Lo que te haga un año, dos años, tres años, no tiene por qué ser la pauta en década o la pauta poblacional. Evidentemente necesitamos un seguimiento de envergadura y de largo plazo, de largo recorrido.
Efectivamente. Ya para ir terminando, ¿afecta la huella humana en estos sitios a todos estos animales? Lo digo porque, por ejemplo, el submarinismo es un deporte que está muy de moda y que la gente va a países para poder ver especies o para poder contemplar algunos mamíferos de estos marinos. ¿Esto afecta?
Sí, muchísimo. O sea, le afecta el comportamiento en todo. Pero no solo a esta especie, sino incluso a nuestros propios delfines, cuando las motos de renting, de motos de agua, intentan ir detrás de los bandos de delfines, o que incluso puede haber colisiones, les molesta el ruido. O sea, son animales que, sobre todo los cetáceos,
que trabajan mucho con el tema del cosonido, que tienen ese comportamiento, le afecta mucho las perturbaciones con lo que es la contaminación por ruido, y le afecta.
pero ya no solo lo que puede ser la contemplación acústica o plástico o tal, sino también el propio impacto del turismo, ¿no? Porque quieras que no, aunque uno sea lo más...
su cinto posible en lo que es tu turismo, uno simplemente por estar ya hace, mixiona y hace consumo y gasta agua y todo eso tiene un impacto local, tiene una huella. Lo que nosotros tenemos que intentar es reducir al máximo esas huellas
cuando se viaja a estos sitios. Lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias por atendernos esta tarde, José Carlos Baez, investigador del Instituto Español de Oceanografía. Muchas gracias. Buenas gracias a vosotros.
Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les tarts siguin al far.
I així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
És la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les fars siguin el fan.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5.
Els parla Laura Casas. Els pagesos del tall a l'accés al port de Tarragona per la 27 aixequen la protesta. La decisió s'ha pres després de passar la quarta nit al ras en el màrquet de les protestes iniciades per la pagesia a Catalunya contra l'acord entre la Unió Europea i el Mercosut i tot plegat també després d'arrencar una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa.
Ramon Rojo, portaveu de Revolta Pagesa al Camp de Tarragona, diu que en matèria de seguretat alimentària la voluntat dels pagesos és que el producte de fora tinguin les mateixes garanties que els seus reclamen compromisos polítics. Teòricament, avui s'hauria de quedar tot...
ben arreglat i sortir del conflicte. Necessitem que el govern català, sobretot, faci un gran esforç per anar a solucionant-lo. També tenim el govern espanyol, que aquest ja és molt més difícil i creiem que està actuant amb irresponsabilitat.
Han estat cinc dies i quatre nits de mobilitzacions. Presentació dels municipis. Participants al Gran Depart del Tour de França 2026. Un acte al Palau de Pedralbers de Barcelona i amb presència esclar de la ciutat de Tarragona amb l'alcalde Vinyuales al capdavant. Un acte que també ha comptat amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller d'Esports de la Generalitat, el tarragoní Bernie Albers.
I aquest dilluns que han arrencat les obres d'asfaltatge del carrer Prat de la Riba, actuació de 137.000 euros, que tindrà una durada d'un mes. I també parlem d'un altre sector, de les agències de viatges receptives de la Costa Daurada, que passen per un bon moment. Es tracta de les empreses que organitzen en destí...
tot allò que el client contracta a través de les agències minoristes. N'hem parlat amb el seu nou president, és Enrique Lozano. Diu que amb tot no s'escapen del canvi que hi ha hagut a tot arreu pel que fa a les reserves d'última hora. Aquí al territori vam patir un cop molt fort, que va ser el tancament d'un mercat molt important que era el mercat rus fa molts anys. Després va venir una pandèmia que ens van tancar tot a casa i els ingressos es van recuperar.
redovia zero, però, sincerament, la veritat és que hem fet els deures i jo crec que el sector actualment està en un excel·lent punt. Un sector que també diu que el territori avança en la diversificació de mercats. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on parlarem del canvi climàtic anant fins al delta de l'Ebre. Sabrem o coneixerem de primera mà, submergint-nos al fons marí, algunes zones del mar Mediterrani però també de l'oceà Atlàntic protegides que han patit un declivi de la biodiversitat. Coneixerem els motius.
Anirem fins al nàutic de Vilanova, on ens faran un repàs d'aquest 2025 que hem acabat i els objectius del 2026. I acabarem el programa d'avui navegant, parlant de la Christmas Race, que es va celebrar al Maresme. Estarem aquí fins a les 6 de la tarda.
Anem ara fins al Delta de l'Ebre per parlar sobre la necessitat d'aplicar solucions urgents davant l'acceleració del canvi climàtic en aquesta zona. Ens en parla la Cel Prieto des de delta.catcel. Si Marina, el Delta de l'Ebre viu un moment clau. 25 anys després d'aturar el Pla Hidrològic Nacional, el territori fa front a una nova amenaça.
la regressió, la subsidència i l'augment del nivell del mar. Anem a comentar-ho amb Javier Casanova, president de la Comunitat d'Arregants de l'Esquerra de l'Ebre. Javier, benvingut a Randemar. Bon dia.
Com deia, el Delta de l'Ebre està vivint un moment clau. 25 anys després d'aturar el Pla Hidrològic Nacional, el territori fa front a una nova amenaça, Javier, la regressió i l'augment del nivell del mar. Com descriuria la situació actual del Delta? La situació actual del Delta és enquilla, tot i que tu dius que és actual, però la veritat és que fa molts anys que la regressió
ja la tenim, no?, des de la mateixa explotació del riu Ebre, com el canvi climàtic, la pujada del nivell del mar és una realitat, per tant, com ho vivim? Per ara ho vivim des de la mateixa inacció que ha viscut aquest territori, no? Sí, podríem dir que aquí al delta de l'Ebre ens estem enfonsant literalment?
Jo diria que sí, jo crec que molt estem enforçant, tot i que això és una realitat que els deltes, si no tenen aportacions de sediments, doncs agreuja, no? Però la mateixa dinàmica dels deltes és afaunar-se. Ja, clar. Però llavors, com comentava, aquesta inacció...
Home, les accions que s'han de fer... El primer que crec que s'ha de fer és fer accions en les quals...
El territori, la gent que viu al Delta, ha de ser protagonista de fer solucions, perquè al final qui coneix el territori és la mateixa gent que viu al Delta. Aquesta és la primera, la segona, que hi ha solucions i que hi ha maneres de mitigar els efectes, inductar la ment. Com ho treballem? Si em preguntes com ho treballem o com creiem que s'ha de fer la subsidència que partigui el Delta,
Nosaltres creiem que ser en un territori la qual la gestió de l'aigua és primordial per a tot, a nivell socioeconòmic i ambiental, és com de quina manera ho gestionem. Ho hem de fer des de l'òptica d'anar adaptant les noves realitats i que també, per altra banda, sigui sostenible el temps.
que sigui com en tots els llocs, que pot parlar d'Holanda, pot parlar del Delta del Po i tots aquests territoris, en el qual el seu nivell és inferior, el nivell de mar és aixecar aigua i mantenir les capes freàtiques perquè hi pugui haver vida i economia a un espai, a un territori.
Des de la comunitat de Regans, a Posteu, dieu que una de les solucions seria reforçar marges, incrementar també la capacitat de bombeig per evacuar l'aigua dolça cap a les llacunes i al mar.
Sí, jo crec que ho diu la comunitat de Regans i crec que la mateixa taula també ho diu. El que està clar és que per lluitar contra aquestes amenaces tan grans que tenim, que és la mateixa regressió i la subsidència, tenim dos instruments.
un instrument és mantindre morts paològicament l'espai, el que és fer les proteccions de les bahies i el gran objectiu i el que nosaltres creiem que seria una solució a mig termini importantíssima, que seria l'aportació massiva d'arenes. Això què comporta? Que ens protegim de l'amenaça que és la març.
Però després també tenim una altra situació que és la mateixa situació de la plana del Taika, en la qual cosa la subsidència i l'apullar al nivell del mar ens fa estar sota el nivell del mar, per tant s'ha de fer una gestió d'aigües internes que hi ha a la mateixa plana del Taika.
És a dir, pot vigir la costa i mirar de com... No, mira, treballar, que estem treballant en achicar el més sostenible possible el nivell de l'aigua a la mateixa plana. Sí. I els sediments, a quin paper juguen aquí? Els sediments juguen un paper importantíssim, perquè al final els delts no deixen de ser un espai, i s'han quedat per sediments.
però que les realitats ens porten que possiblement és molt complex que baixin els sediments pel riu. Tot així, hem de treballar, que per almenys baixin el màxim possible en la quantitat d'aigua que la mateixa explotació del riu. Estic parlant de pantans i regadius i tot el que s'està fent al riu.
que dins del possible, dins del possible, acceptant la realitat, baixen el màxim cediments possible. Però tot així ve jo, personalment, ja parlo personalment, crec que el seu paper és molt complex en la realitat que vivim, no?, de la necessitat de l'ús d'aigua que hi ha a la mateixa conca, no?
Sí, i tots aquests efectes que hem comentat, Javier, que són donats del canvi climàtic, com afecten els cultius d'arròs d'aquí al Delta? Perquè són importantíssims aquí baix.
L'efecte em posa en una constant adaptació a les noves realitats. Nosaltres fa 80 o 90 anys que fem arreglar l'Elda i l'Ebre i sempre hem estat en una constant dinàmica de realitats noves, climàtiques també,
i també del mateix sol, i no és el mateix el delta de fa 40 o 50 anys, el que tenim ara, perquè al final s'ha d'anar adaptant. Jo crec que el secret de l'adaptació i dels deltes, que crec que és on els que estan, els que volen prendre decisions que estan fora del territori, no ho tenen clar. Els deltes s'han de gestionar.
És un territori en el qual no va de xintes, no va d'obres en les quals es fan i després desapareixem perquè durarà moltíssim. Els deltes no deixen de ser.
dinàmics en tots els seus aspectes, no? I la nostra obligació i el que nosaltres creiem que estem fent és fer una adaptació constant a les realitats que ens venen i, clarament, els reptes que tenim de futur cada dia són més potents perquè el canvi climàtic se va acelerant, no? I ens puyen les temperatures i plou menys i, bueno, no cal tornar a reiterar, no?, tots els efectes que té el canvi climàtic. Per tant,
hem de treballar més, hem d'adaptar-nos més i hem de gestionar millor tot allò que gestionem. És el que diies al principi, que al final sou la gent d'aquí baix, la gent del Delta, és qui coneix el territori i és qui sap les solucions, que són les que esteu aplicant, que hi ha d'haver. La gent del Delta, qui coneix el territori. Al final, una persona que ho veu a un paper escrit no és el mateix.
Però és que això ja es demostra en fets. Quan tu m'hi preguntaves aquests 25 anys, després del pla hidrològic, aquí ens van vindre els planes. I aquí es van fer moltes actuacions que van costar moltíssims diners i al final ha sigut un fracàs perquè no van contemplar
la nostra opinió, la gent del territori. És a dir, i t'estic parlant dels filtros verds, i t'estic parlant de tots aquells espais que s'han creat, t'estic parlant de la finca de Bombita, t'estic parlant inclús de la gestió de Buda, en la qual, quan estem parlant d'una reducció d'aus, per exemple, parlo d'aus ara, realment hauríem de fer un balanç
de quina gestió es fa en aquests espais. Fins que nosaltres no ens hi vam posar, jo m'hi poso també en Canal Vell, i pot parlar dels caçadors, dels pescadors, dels mateixos mariscadors, fins que nosaltres el territori vam acordar amb la Generalitat intentar millorar el Canal Vell, perquè s'havien gastat molts diners
en obres d'Aquamet, mos hi vam posar-hi, jo crec que en 4 o 5 anys Canal Vell ha millorat molt. Ho dic perquè al final és que han d'entendre, han d'entendre que qui gestiona el territori, qui viu al territori, al final ha de tindre un paper important les decisions que es prenen, perquè senyors no arriben a cap, perquè...
no coneixen la realitat dinàmica i la realitat del que és el Delta de l'Ebre. Correcte. I en aquest sentit, Javier, la taula de consens podria ser una representació de gent d'aquí que intenta solucionar aquesta problemàtica. Jo crec que la taula de consens, la seva obligació o el que hem intentat és
espioritzar al màxim allò que creem que s'ha de fer per preservar aquesta delta fora d'aquells àmbits que ens portava en aquells polos de maximisme, des d'aquells que volien posar pedra, des d'aquells que consideraven que el delta no tenia res, i que nosaltres creem que tot és dinàmic en aquesta vida, tot és dinàmic, les societats, els espais, tot és dinàmic, inclús les persones són dinàmiques, però tant, l'aposta nostra era...
que la morfologia és bàsica per a mantenir la vida en este delta, en tots els sentits. Per tant, la taula que apostava realment és l'aportació i el manteniment de la morfologia. A partir d'aquí, després d'això, en sotdemà d'això, si ho aconseguim, que ho hem d'aconseguir-ho, això s'ha de gestionar, perquè els deltes no són espais
que s'hi poden fixar en el temps. No deixen de tindre la seva dinàmica. Per tant, sí, la taula el que defensa és el manteniment morfològic que té l'aportació massiva d'arenes, però després d'això, si aconseguim fer això, també hem d'entendre les administracions que també hem de tindre un paper important per poder mantenir aquesta reivindicació de la mateixa taula.
Clar, perquè com diem abans hi ha altres exemples, com Holanda, no?, els deltes, que ho estan treballant i els està sortint, però a quin canvi la paraula potser seria inacció, no? Des de l'administració, en aquest sentit, us sentiu recolzats? Home, jo...
És que és la pregunta una mica complexa, perquè al final ni tot és blanc ni tot és negre, no? Jo me baso en lo pre-Gloria, en la qual teníem totes les administracions i inclús tot el món científic en un relat, en la qual la delta de l'Ebre era dinàmica i no calia fer res.
I ara ens trobem que és cert, no?, cert ja apropament en el món científic i també crec en la mateixa generalitat. No ho sé, ell o la setègia delta...
tot i que no compleix al 100%, la visió de la taula s'arramba molt, perquè hi ha hagut un cert canvi. Sí que és veritat que Madrid, o en aquest cas l'Estat, no entén que la protecció del Delta ha de ser des d'aquesta visió que tenim. Perquè hem anat canviant criteris, no estem contents, perquè al final no arribem al lloc que realment els hem de fer, però tampoc no podem considerar
que no s'ha fet res ni que cada vegada hi ha més gent que compartissi aquesta visió, gent o administracions que compartissi aquesta visió de la taula. Inclús jo m'atreviria a dir certa part del món científic.
Ja. Javier, lo Delta també és un mosaic d'interessos, perquè abans diem pagesos, pescadors, hi ha científics que investiguen, ecologistes. És possible trobar un equilibri per a tots? Jo crec que sí. Nosaltres treballem ben estic. Nosaltres sempre diem el mateix i crec que ho hem demostrat, jo crec que ho estem demostrant. Nosaltres...
tenim l'obligació, tenim l'obligació, perquè al final l'aigua és un pilar, és el pilar que fa girar tot el Delta i l'Ebre. I no m'embollenar ja els fracassos del Mar Menor, no m'embollenar els fracassos de Donyana, de Donyana, vull dir, perquè a vegades tot en aquells èxits o les bones gestions que ens fan els espais, perquè jo m'atreviria a dir que el Delta i l'Ebre a nivell d'espai...
és un referent, és un referent a l'enxones humides per la seva gestió. Jo crec que sí, que és compatible tot l'aigua i nosaltres com a gestors de l'aigua nosaltres crec que som generosos i al final responsables també que tot gire, que tot gire, que aquella paraula o aquella economia circular. Nosaltres ens ho creiem
ens ho creiem i treballem perquè la nostra gestió sigui el màxim circular possible, que benefici inductablement, perquè al final els canals, la nostra gestió, qui paga, qui manté la comunitat són els mateixos pagesos, però que l'administració i tothom vegi que si fa falta aigua als espais naturals,
Si fa falta el tema de la notabilitat, que l'estem treballant també ara en el mateix dintre del mateix pigada en la Generalitat, totes aquestes coses nosaltres creiem que hem d'arribar en acord i jo crec que podem arribar a consensuar. El que passa és que sempre que parlem de consensuar grups hem d'entendre que els màxims no existeixen. A vegades no hi ha màxims per ningú. Tothom ha d'entendre que ha de ser dinàmica. Jo crec que estem en aquesta dinàmica.
Crec que estem en aquesta dinàmica. És una miqueta l'èxit que podríem dir d'aquest post-Volòria d'aquests anys. Jo crec que per almenys dins els interessos que parles dins del mateix Delta no s'ha sentit veus discordants del que s'està fent. Jo crec que hem anat bastant a una. Tot és complicat, que tot s'ha fallat, que tots tenim desgàs,
però jo crec que podríem parlar de la millor època en la qual confluixen tots els interessos. Jo m'atrevixo a dir això. I, Javier, ja per anar acabant, com t'imagines lo Delta d'aquí 25 anys? Com t'imagines? Quina seria la situació idíl·lica, no? La situació idíl·lica és que els fills de la gent que vivim aquí
puguin tindre oportunitats de continuar vivint aquí i que tinguin una oportunitat de futur i que puguin guanyar-se la vida i que trien i que puguin triar a continuar vivint aquí, aquí, no? Si al final això es dona...
És el que m'agradaria que passa, no? Que no són els tres fills, els fills d'aquí tinguen les mateixes oportunitats que qualsevol lloc de Catalunya, entenent que estem en un espai, la qual cosa, l'amenaça del canvi climàtic és més forta, no? Bé, sí, però nosaltres l'han de lluitar, l'han de pelear i han de crear oportunitats pels fills, no? És el que...
Físicament. No sé com acabarà, perquè al final són els fills que han de triar. Però això, jo crec que els fills d'aquí tinguin les mateixes oportunitats i una d'elles és poder continuar vivint aquí i ja m'hi conformo.
Perfecte, Javier, en això s'està treballant. Moltíssimes gràcies per haver connectat avui en el programa. Seguirem pendents, aquest tema ja ho sabem, és molt complex. I no res, que passos molt bon dia, Javier. Vale, gràcies a tu. Doncs Marina, ja sabem que necessitem solucions urgents per al delta de l'Ebre, perquè mos estem enfonsant literalment. Això diuen des de fa temps, veurem si finalment troben aquestes solucions. Moltes gràcies, Cel.
Ara volem canviar de tema, però està una mica relacionat perquè també necessitem solucions. El Centre d'Estudis Avançat de Blana, juntament amb la Universitat de Barcelona, ha tirat endavant un estudi que demostra que hi ha un declivi als parts nacionals marins. Volem saber què suposa exactament això i per aquest motiu en parlem amb un dels seus investigadors, Javier Turó. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Escolta'm, heu analitzat el Parc Nacional de Cabrera, les Illes Balears i el de les Illes Atlàntiques a Galícia. Per tant, Mar Mediterrani i Oceà Atlàntic, no? Sí, sí, correcte. I com heu pogut veure que hi ha aquest declivi de la biodiversitat? Bàsicament, ja fa més de 10 anys vam proposar-nos de fer un monitoratge d'aquests parcs, perquè mai saps el que passa
si no tens mesures o anàlisis repetits en el temps, oi, si no, no tens cap referència. Per tant, des del 2014 hem estat seguint les mateixes comunitats amb els mateixos mètodes per identificar les espècies que hi ha i això ens dona la base de dades que necessitem per veure quins canvis es produeixen.
Aleshores, efectivament, en els últims mostrejos, és a dir, els de l'any 2020 i 2022, respecte als primers, hi ha un declú de biodiversitat important, sí, en els dos parcs.
O sigui, que aquest declivi important s'ha pogut observar en un període aproximat de 6 anys, de 5 anys. Sí, sí, sí, en 5 anys s'ha canviat força la situació, efectivament. Això vol dir que va molt aviat, no sé si esperàveu que anés tan aviat. No, jo no m'esperava que fos tan...
tan important i ens ha sorprès una mica. Però penso que fent servir unes eines genètiques que són molt fines, molt precises, ens permeten detectar realment milers d'espècies.
I el que hem vist és que la majoria d'aquestes espècies que manquen, o que s'han tornat tan rares que ja no les veiem, són espècies molt petites, és a dir, organismes gairebé microscòpics, que de fet no els veiem mai, però són la major part de la biodiversitat que hi ha en aquests fons. I són els primers a reaccionar a perturbacions. Per tant, és normal que detectem que estan canviant.
Per tant, pel que dius, aquests canvis ara ha començat amb espècies molt petites, amb microorganismes, però a la llarga pot passar amb espècies més grans o que veiem més habitualment. Sí, sí, no vull dir que només passi a microorganismes. També ens trobem amb espècies de gran porte, per exemple...
A Cabrera és un cas molt clar de les gorgònies, que són uns coralls ramificats, que són espècies enginyeres, que es diu perquè creen hàbitats, les grans esponges, aquests organismes, aquests invertebrats grans han anat desapareixent.
I amb ells, clar, desapareixen una miríada d'aquests altres petits organismes que depenen d'ells, perquè o hi troben refugi, o se n'alimenten, o s'hi reprodueixen, etcètera. Llavors, cada expert d'aquestes espècies enginyeres se'n van, literalment, moltes espècies associades. I com s'explica aquest declivi en un període realment curt de temps? Bé, jo, en veritat, som...
Parcs nacionals, zones amb la màxima protecció que hi ha en aquest país, tota una part dels impactes que produïm els humans no hi són, perquè no hi ha sobrepesca, no s'hi construeix, etc. Hi ha altres perturbacions que són globals, que no es poden solucionar a nivell local, i aquestes són lligades al canvi climàtic, per mi.
Clarament, a la Mediterrània concretament hem tingut temperatures aquest segle molt elevades. Hem tingut onades de calor diversos anys. Per exemple, entre el 15 i el 19 la temperatura ha sigut molt alta. El 2022 va haver-hi una altra onada de calor. A Cabrera vam veure moltes espècies mortes, els primers 20 metres, molts coralls, esponges i altres invertebrats que havien mort. I això és per l'increment de temperatures que hi va haver.
I és preocupant perquè és que el 23 va tornar i el 24 va tornar i el 25 va tornar i ara cada estiu estem trencant rècords. Per tant, la situació penso que no va millor en absolut. Per tant, la principal explicació d'alguna manera seria això, aquestes temperatures altes del mar, que el Mediterrani és una sopa, però l'Atlàntic també es veu això.
L'Atlàntic també està patint temperatures elevades. Jo conec més les onades de calor que tenim aquí, però l'Atlàntic també n'hi ha. I penso que les comunitats que hem estudiat són comunitats de fons de roca. I aquestes són tremendament sensibles. Els organismes que ja bàsicament estan allà enganxats, no poden fugir o canviar de lloc. Llavors aquest tipus de comunitats de tota la Mediterrània s'estan degradant per efecte d'aquest canvi climàtic.
que a més afavoreix l'arribada d'espècies invasores, que també alteren les comunitats. Quan la diversitat baixa, entren altres espècies invasores de creixement ràpid que acaben dominant el paisatge.
I ens trobem en comunitats més simplificades, menys estructurades del que teníem. Com podríem comptabilitzar aquesta disminució? En quin percentatge podríem dir que ha disminuït respecte al 2020-2021? O sigui, d'espècies que... Penso que hem detectat milers d'espècies amb el mètode que hem fet servir.
i la caiguda del principi al final és de l'ordre d'un 40%. Com et dic, la majoria són espècies molt petites, però també algunes de grans i d'importants. Són espècies que o bé han desaparegut, o bé típicament se n'en van més avall, si poden, perquè l'aigua, com més avall, conserva més la temperatura, o simplement s'han tornat tan rara que ja no ens apareixen a les mostres. Per tant, d'alguna manera, també, amb el que deies que marxen més avall, parlem d'un canvi de distribució.
Sí, sí, això és molt clar a nivell macroscòpic que es veu. Per dir, hi ha algunes gordònies que a 30 metres estava plena, ara has de baixar a 40 per trobar-les. Les de dades estan mortes. I això, si ho veiem en les espècies grans, en les petites encara passa molt més.
Que suposa que hi hagi aquests canvis i sobretot en zones com aquestes, que són parcs naturals protegits i que, per tant, no hi ha la petjada humana, tot i que ara ho dèiem, la medi ambiental sí que hi és, però la humana no.
Mira, tenir comunitats empobrides que afecten molts dels serveis que ens donen els ecosistemes, perquè comunitat empobrida és, com et dic, sensible a que hi ha espècies invasores. Coses que eren molt diverses es transformen en coses molt uniformes perquè hi ha una espècie que domina.
Llavors això té efectes a molts nivells, en la producció primària, té efectes en els cicles de nutrients, en els efectes de cria d'espècies que després tenen interès comercial, que són els peixos, etc. És a dir, que anar a comunitats empobrides és negatiu en molts aspectes. I si dues zones com aquestes, que estan protegides, es troben així, vol dir que ens hem de preocupar encara més per altres punts?
Òbviament, si això hi afegeixes altres impactes, com poden ser la construcció, l'alteració de l'hàbitat, la sobrepesca, la situació encara és pitjor.
I almenys aquests impactes locals a nivell dels parcs es poden contenir. Els parcs són molt importants, eh? O sigui que hem de tenir zones protegides, permeten restaurar equilibris ecològics, interaccions, protegir espècies que podrien ser explotades. Vull dir que parcs nacionals o zones de reserves marines necessitem tenir-ne i tenir-ne més. El que passa és que, evidentment, el que és global, els impactes que són globals, aquestes zones no se'n poden escapar perquè les protegim, saps?
No sé si d'alguna manera a tot això hi ha algun tipus de solució, i ja per acabar no creieu que hi ha algun tipus de solució.
Jo soc pessimista perquè si tot això és conseqüència del canvi global hem d'aturar el canvi global i això ja no depèn de nosaltres o no depèn només de nosaltres. És evident que hem de deixar de cremar combustibles fòssils. No és que haguem de deixar, és que hauríem d'haver deixat ja fa temps. I més aviat les notícies que s'arriben són totes negatives. El famós pacte verd de la comunitat europea s'està, diguem-ne, pescafeinant, retrasant, posant excepcions...
O sigui que optimista no sóc, perquè el mal ja està fet, ens ho hem d'adaptar i mitigar els possibles efectes i mitigar, per mi vol dir això, deixar de cremar combustibles i deixar d'incrementar el CO2 de l'atmosfera. Doncs ho hem de deixar aquí, moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Doncs de res, encantat, que vagi bé.
Fins demà!
I ara volem anar cap a Vilanova i la Geltrú per fer parada el Club Nàutic de Vilanova. Allà coneixerem quin és el balanç que fan d'un any on han acollit, entre molts altres esdeveniments, la Copa d'Espanya Dilca IV, una competició nacional que va acollir més d'un centenar dels millors regatistes de l'estat. També parlarem amb ells per veure quins són els objectius per aquest 2026, Carles.
Doncs sí, tornem avui cap al Club Nàutic Vilanova per fer balanç d'aquest 2025 que ja hem deixat enrere i per parlar sobre els reptes que ens esperen de cara a aquest any nou que ja hem començat. Com sempre, de la mà de Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova. Tete, primer de tot molt bon any i gràcies per ser un any més aquí amb nosaltres. Nosaltres per comptar amb nosaltres. Tete, com heu acabat aquest any pel Nàutic?
Doncs la veritat és que força contents. La veritat és que realment tota l'activitat social i esportiva del club per nosaltres és un element diferenciador.
I la veritat és que un any més hem anat sumant cada vegada, cada cop més activitats i això és una cosa del que ens sentim molt orgullosos. Realment podríem dir que el club està en un moment dolç i això es transmet amb tota l'activitat que es genera pels seus socis i pels transigüents i usuaris.
Balanç positiu, entenc, de tot el que s'ha anat fent durant aquest any 2025, repassem algunes coses, però entenc que en termes generals, doncs bé, ha estat un bon any.
La veritat és que sí, tant amb flotes... La veritat és que hem consolidat un grup bastant nombrós de regatistes que participen en les diferents competicions de barallogida durant tot l'any, tant en Optimis com a Milka. A part, hem mantingut els grups de tecnificació, l'activitat del grup de dones, hem afegit... Bé, hem iniciat a final d'any també una activitat per adults, d'homes...
seguim amb el Club de Navegació, vull dir, realment tenim una agenda d'activitats esportives molt important a nivell de secció de creuers, de la secció de pesca i xomeganisme, també hem crescut en totes les seccions, tant en participació com en activitats, vull dir que, bueno, la veritat és que anem, podríem dir, amb allò de la velocitat de crucero, no?, 100 peces, 100 pauses i cada any anem creixent.
Mai més ben dit, amb velocitat de creuer anem avançant, no us podia dir millor potser. La veritat és que no, la veritat és que al final el problema que tenim ara és que puguem cabir en el calendari totes les activitats, perquè a part del que són les activitats més competitives, també la veritat és que tenim molta activitat amb les escoles de Vilanova, a nivell d'escola de vela,
amb els campos d'estiu la veritat és que ja no tenim cap temporada baixa durant l'any és un continu d'activitats i realment entenem que el club entenc que al final això és la seva raó de ser i la veritat és que ens trobem tot el suport per poder portar-les endavant Entenc que ara ja esteu immersos en aquesta vela escolar ara ja és l'època d'escoles també
Comencem al març. El gener i febrer són mesos molt difícils per navegar, sobretot amb activitats d'iniciació, i de cara al març ja comencem i ja no parem fins a l'estiu. I després al setembre normalment també ens ajuda allargar la temporada fins a finals de novembre. Vull dir que ja et dic, tenim quasi tot el calendari ple.
Enguany heu acollit la Copa d'Espanya d'Ilca 4 no sé si jo crec que es pot considerar potser un dels grans èxits d'aquest any del club
Sí, a nivell d'importància de campionats, la veritat és que feia molts anys que el Club Nòtic de Vilanova no realitzava un campionat a nivell nacional, estatal, i la veritat és que vam quedar molt contents de com va sortir. Vam poder realitzar totes les proves previstes i la veritat és que la sortia amb un molt bon sabor de boca, no?
Tant és així que per aquest any també tenim previst organitzar algun campió nacional i veure si en els propers anys podem seguir mantenint el nivell. Recordem que van participar-hi unes 140, si no me'n recordo malament, d'embarcacions de clubs d'arreu d'Espanya amb comprendidors de...
de gran nivell. Ja ens estàs posant ara una mica la mel als llavis amb aquest nou campionat també a nivell nacional que esteu treballant. No sé si ens pots avançar alguna cosa més. Aquest any tenim previst organitzar a nivell nacional una Copa d'Espanya de Catamarans. Segurament, a més, hem fet una mica la quadratura del cercle perquè serà Copa d'Espanya de Catamarans i a l'hora serà també campionat de Catalunya.
A nivell de pesca també estem tancant amb la federació un possible campionat d'Espanya de Curricà, que és una de les modalitats de pesca que més s'estilen en la nostra costa. I la veritat és que, a part d'això, a nivell autonòmic organitzarem un campionat de Catalunya d'òptimis per equips,
a part de les regates de creuers emblemàtiques que tenim, que són les 100 milles i les colombretes, que sumarem una edició més de cada una d'elles. Vull dir que ens espera un any bastant ple de campionats importants. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, quina agenda més plena que ve aquest 2026. Aquí al Nàutic, deixa'm comentar. A veure, per parts, Copa d'Espanya de Catamarans i Campionat de Catalunya també de Catamarans. Ostres, déu-n'hi-do.
Sí, la veritat és que en un principi havíem sol·licitat el campionat de Catalunya, això ha de passar el 23-24 de maig proper, el que passa és que una vegada la classe espanya de Catamara es va posar en contacte amb els altres i ens va sol·licitar a veure si podíem encabir també la Copa d'Espanya perquè els hi faltava una seu.
Després de parlar amb la Federació Catalana i l'Espanyola, ens han permès poder coorganitzar les mateixes dates als dos campionats. Vull dir que la gent que participa en el campionat puntuarà tant per la Copa d'Espanya com pel Campionat de Catalunya. És a dir, seran en aquestes mateixes dates, totes dues competicions?
La Copa començarà el divendres 22, les proves que es facin el divendres 22, dissabte 23 i dimenge 24 sumaran i computaran per la classificació de la Copa d'Espanya i les proves que es realitzin el dissabte 23 i dimenge 24, a part, puntuaran pel Campionat de Catalunya.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, doncs un dos per un aquí, eh? Sí, sí, aquí hem fet un dos per un fent la quadratura del segle, com deia abans. I per altra banda, estem acabant de tancar també amb la faixa catalana de pesca, la possibilitat, també havíem suïcitat un campionat de Catalunya de curricar, però sembla ser que a nivell de federació nacional necessitàvem una seu per organitzar el nacional de curricar,
I la veritat és que estem acabant de tancar-ho, però tot apunta que el Campionat de Catalunya es convertirà en un campionat d'Espanya de currir cada costa. Vull dir que això en principi està previst pel 24 d'octubre. Vull dir que si ho acabem de lligar també tindrem un campionat important de pesca aquest any. Entenc doncs que també la secció de pesca d'aquí del club, contents per poder acollir aquest campionat?
Sí, la veritat és que sí és el que et comentava abans tenim la sort que any rere any aconseguim augmentar la participació de les seccions en les activitats de les diferents seccions que tenim i una mica ens veiem obligats també a cada vegada poder oferir més als nostres socis i usuaris i tindre un campionat d'aquests dins del calendari a part de tots els concursos socials que fem
Sempre és un plus per tots aquells socis i transients i la gent de fora que vulgui vindre a participar. Entenc que cada vegada Vilanova ja és construïda, podríem dir, com un club esportiu referent de la costa catalana, eh?
Sí, no sé fins a quin punt està bé que ho diguem nosaltres, però realment nosaltres tenim aquesta sensació, i quan parles amb altres clubs o amb gent que navega en altres llocs, la veritat és que és el que et transmeten, que a poc a poc Vilanova en els darrers anys ha aconseguit
mantindre una manera de fer que a poc a poc ens ha anat convertint en un referent per altres esports i per altres clubs amb la qual cosa no podem fer més que sentir-nos orgullosos i seguir treballant per poder mantindre'ns moltes vegades no és només arribar sinó el mantindre's any rere any dins d'aquests estàndards de qualitat
A banda de totes aquestes competicions que es plantegen, que arribaran aquest 2026, no sé si més enllà d'això hi ha alguns reptes o alguns objectius que tingueu en ment de cara a aquest 2026 des del club. Bueno...
Moltes vegades, una vegada tens d'establir el calendari i tot allò que vols fer, al final el dia a dia l'absorbeix la gestió de tot això, perquè darrere de totes les activitats que generen hi ha molta feina de gestió, hi ha molta feina de control pressupostari, perquè tot això...
ens agrada, costa molts diners. I al final tenim un pressupost limitat i la nostra feina és fer quadrar perquè es pugui realitzar amb un bon estàndard de qualitat tot allò que hem previst. I això és el dia a dia. A llarg plaç suposo que mentre el club vagi bé i
i no hi hagi canvis, la idea és poder mantenir una continuïtat amb totes les activitats que fem, que al final és el que ens diferencia i el que també ens marca una mica com a club referent de la zona. Entenc que una mica seguint aquestes línies, poder seguir creixent i formant sobretot també regatistes i seguir amb el que podríem dir que és la raó de ser de l'entitat, del club.
Sí, la veritat és que sí. A nivell... Si m'ho preguntes com a director esportiu, et diré que cada vegada generar més feina et suposa també més feina de gestió. I aquí potser és on tenim una assignatura pendent, que és en...
aprendre a optimitzar una mica més tot el tema de gestió per poder ser més resolutius i poder donar millor servei. Això és una preocupació que personalment porto, intento treballar dia a dia perquè tampoc se'ns pot escapar de les mans. A vegades creixer massa ràpid també comporta que no tinguis les estructures necessàries per poder oferir
un màxim de qualitat. I això és una mica la preocupació o el que hi aposto per millorar aquest any. Doncs Tete, amb aquests deures, no direm deures pendents, perquè al final és una qüestió segurament que ja anirà arribant, que anirà venint, però sí que amb aquesta ambició de seguir cap a aquest sentit del nàutic Vilanova,
i amb tots aquests campionats que aquest any arribaran i que de ben segur que anirem comentant i conversant aquí a la Randa Marta. Moltíssimes gràcies i que vagi bé aquest inici d'any. Moltes gràcies a vosaltres per estar al nostre costat, com sempre. I fins la propera. Fins la propera.
Ara sí, recta final de l'arrant de mar d'aquest dilluns 12 de gener i volem fer parada a les costes del Maresme. Encetem secció d'esports a la mar d'aquesta setmana fent un cop d'ull al nàutic d'Arenys de mar que ha tingut participants a la Christmas Race i aquest cap de setmana la primera competició del circuit català Dilca puntual pel campionat d'Espanya Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina. Avui, ja passades les festes de Nadal, ja comencem a reprendre activitat esportiva que té relació amb el mar i en parlem des del Club Nàutic d'Arenys amb la seva directora esportiva, amb la Mònica Azon. Mònica, molt bona tarda.
Hola, bona tarda, com esteu? Doncs bé, la veritat és que puguem saber si hi ha hagut diferents competicions, ja no només aquestes festes de Nadal, sinó també aquest passat cap de setmana, que hi ha hagut alguna competició d'ILCA, hi ha hagut també alguns resultats interessants per regatistes del Club Nàutic d'Arenys, Mònica, i ens agradaria que ens en poguessis fer 5 cèntims.
Doncs bé, sí, vam tancar l'any navegant a la tradicional Christmas Race, que és una regata que es fa a Palamós, que ha fet la 49 edició, l'any que ve ja serà el 50 aniversari d'aquesta tradicional regata, i vam anar amb l'equip d'ILCA, i bé, la veritat és que molt contents amb els resultats dels esportistes nostres, perquè tant el Joan Coamats, com el Marc Avara, com el Vlàdic López, doncs van estar...
Entre els cinc primers hi vam aconseguir dos podis, i a més el Marc va ser el millor esportista juvenil de tota la competició. Hi havia esportistes britànics, francesos, vull dir, hi havia una participació internacional alta, i molt contents. Després, durant les festes, el port es va alluir amb tot l'engalanat de les embarcacions, que ja vam començar a fer-ho l'any passat, i realment és espectacular, i vam rebre els patxes, i els nens vam poder gaudir dels Reis Mags,
I aquest cap de setmana, com bé deies, teníem la primera competició del circuit català de proves de regates de la Federació, que són puntuables pel campionat d'Espanya, i també contents. Es consolida el Joan Camaig dins d'Elika 6, com a equip català, també el Sergio Roldán, que també és un esportista del plan T,
que va aquí a l'escola de la presentació, també va tenir bon resultat a Milka 7 i la setmana que ve serà competint al Mundial de Sub-21 a Lanzarote. I després a Milka 4 i a Milka 6 dos podis també vam tenir. Vam tenir la Laura Molina com a millor esportista sot 17 a Milka 4 i la Maria Calinesco va ser tercera femenina a Milka 6.
I més enllà de tot això, molt contents, perquè al final hem tornat a ser el club amb la màxima representació d'esportistes, entre esportistes joves, més novells i algun màster, i jo crec que això és molt bo pel club i pel nostre esport en general.
I tant, de fet, Mònica, això és el que anava a comentar, aquest gran volum de participació de regatistes d'Arenys en qualsevol competició que es faci, quan saps que hi ha competició d'alguna qüestió de vela en algun lloc de Catalunya, doncs saps que segur, segur que en una categoria o l'altra crec que hi haurà algú del nàutic d'Arenys i això per l'entitat ha de ser motiu d'orgull.
Sí, sí, sí, jo estic molt contenta amb la feina que s'està fent. L'aposta de la Junta Directiva és molt clara. Treballem molt
Al planter treballem molt els esportistes de casa, ens agrada cuidar-los i això és fruit dels resultats que vas veient, doncs és no només el planter, no només la base, que és la que tenim dia a dia també amb les escoles que venen a la base nàutica amb el Ferran a competir, sinó que també tenim, doncs això, molta, molta, molta representació i també no oblidar-nos que també el Lucas Garrido ens va estar representant també
a Canàries amb una de les proves a final de... Primer va fer un entrenament amb l'equip nacional, que és la primera vegada que el convocen amb l'equip nacional, i després va fer aquesta competició a Canàries. O sigui que sí, satisfets, ja et dic, no només per la part competició, que és important, sinó pel volum d'esportistes locals que també estan traient i que fan molt d'ambient a la nostra entitat.
I tant, home, doncs, Mònica, aquest 2026 ha començat bé, no sé com te l'imagines, què preveus que passi i que hàgim de comentar important aquest 2026 parlant de vela i parlant del nàutic? Bé, jo crec que al final les tres pilars nostres sempre són les competicions, ja el mes de febrer, el segon cap de setmana, el mes de febrer ja tornarem a tenir el tradicional trofeu Interclubs, que és una regata molt important en memòria del Jordi Vives,
Després tindrem altres competicions, però el visualitzo, això, amb la part de competicions que organitzem al club, amb tota la part dels nostres esportistes que tenen reptes molt interessants, amb campionats d'Espanya, campionats europeus i mundials.
I després, doncs, bueno, això, seguint, seguint, seguint donant conèixer el nostre esport i que la base i el club estigui ple de nanos, que tenim els nanos de l'escoleta també, que quasi tenim entre 16 i 18 nens que no arriben als 12 anys, que són el pre-òptim, com si diguéssim, i això realment és com visualitzo aquest 20-26, no?
continuïtat, que sempre és important, estabilitat i ambició i esperit de formar equip. Al final jo sempre m'agrada treballar amb equip, amb tot l'equip, tant dels treballadors com d'altres estructures. I després també tenim l'equip de rem, que no s'atura. Aquest cap de setmana, el 17, el dissabte 17, se'n va anar a fer un entrenament perquè tenim un equip femení que vol començar a fer una miqueta de competició. Fins ara sempre havíem estat lúdics, o sigui que a poc a poc totes les seccions del club van creixent.
I tant, no? I és important, eh?, aquesta secció de REM vostre del Nàutic de bastant recent creació, eh? És bastant nova i que faci aquest pas ja aquest any de competir, doncs, és una molt bona notícia i des del Club de REM d'Arenys, eh?, quantitat que ja fa més anys que es dedica a això del REM i aquest esport, també us estan esperant, eh?
Sí, sí, sí. De fet, al final les dues entitats convivim, ens ajudem i hi ha molt bona comunicació, com no pot ser d'una altra manera, però sí que és cert que la secció nostra pròpiament del Club Nàutic és una secció molt jove, però que s'ha agafat amb molta força.
el coordinador que és el Jorge ho porta molt bé i altres membres de junta que també formen part dels equips també estan al final el secret d'aquestes coses és la bona organització la facilitat logística que troben al club també, vam començar amb un primer jaúd i ara en tenim dos, ja vam comprar un remol de carretera perquè puguin viatjar també amb el remol i aleshores tot això i mimar-ho, mimar-ho, això és com una planta s'ha de regar cada dia i no deixar-la de regar perquè el moment que t'atures tota l'activitat també s'atura però jo crec que entre tots ho estem fent molt gran
Important que això segueixi així, aquest 2026, que és això. Sovint des dels mitjans de comunicació parlem dels resultats i ens quedem amb els podis, ens quedem amb les regates, però va molt més enllà, és això que ens comentes, Mònica, va més enllà d'un resultat concret, sinó que va d'aquesta unió, d'aquest equip, d'aquest tirar endavant, d'aquesta entitat tan gran que té uns quants fronts oberts, molts fronts oberts, no només la competició,
i que serveix per això, perquè l'esport, la nàutica, la navegació, sigui coneguda arreu.
Sí, jo crec que és molt important. La competició és una part important de l'esport, però crec que si només ens quedem amb la competició, estem renunciant a obrir el ventall a que la gent s'apropi a el que és important, que és estar fent esport, estar en vida social, estar a l'aire lliure, i jo crec que aquest apartat és molt important també per la nostra entitat, i ja sé que moltes altres entitats d'arets també ho treballen, no? I sobretot perquè hi ha un esport infantil, un esport júnior i un esport sènior,
I cada cop estem veient a tot arreu que l'esport sènior també és molt important i que les generacions ara arriben amb una altra mentalitat esportiva i de practicar i de gaudir del temps i de l'exterior, que és el gran avantatge que tenim nosaltres al Nàutic d'Arenxa, que quasi totes les nostres activitats són a l'aire lliure.
Sí, no, sens dubte, gairebé podríem dir que per força, quan heu de navegar, per força ho heu de fer a gaire lliure. Navegar per mar en un espai tancat crec que encara no s'ha inventat.
Amb les avantatges i les avantatges, que teníem aquest dissabte aquí a Masnova on s'ha fet aquesta regata puntual, més d'un nen amb les mans congeladetes, perquè al final tu quan vas esquiar et vas posant roba, però bueno, estàs tàpat, però aquí a Cuernavegas també es posen roba, però quan els esquitja i la temperatura de fora a l'exterior està entre 7 i 10 graus, Déu-n'hi-do l'esforç, o sigui, tothom de vegades visualitza-ho, i aquests a la vela,
amb el solet, però bueno, ahir sí, ahir van tenir més solet, però el dissabte, Déu-n'hi-do, com es van cortinar els nanos, els més petits i els grans, eh? Al final tots es van cortinar l'aire lliure. Sí, sí, no, no, sens dubte és el que toca, i bé, de tot se n'ha de prendre, quan fa fred, fa fred, i imagino que, doncs, al mar i anant en veu, això, anant rebent les esquitxades, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, però vaja, en qualsevol cas el que ve de gust no mata, eh, Mònica, si...
No, no, no, i segurament si m'està escoltant algú que fa ciclisme, també al final els que surten a la carretera a fer ciclisme o per la muntanya a fer mountain bike, també la intemperie la gaudeixen i la pateixen a la vegada, però sí, sí.
La veritat és que, per sort, també la roba tècnica ha anat millorant molt i cada cop els nanos van també millor equipats. Doncs aquests han estat els resultats que hem tingut des del Club Nàutic d'Arenys, tant en aquestes festes, amb aquesta Christmas Race, com també aquest cap de setmana.
que hem tingut competició amb els noms dels esportistes base d'Arenys que han destacat ja en els darrers anys que els hem sentit i que els continuarem sentint anomenar aquest 2026. Mònica, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona i molta sort, seguirem parlant quan tingueu competició, però vaja, ja des d'ara que comencem l'any, que sigui un 2026 molt profitós.
Doncs moltes gràcies i segur que ens sentirem per parlar d'Interclubs, que és una regata molt important per nosaltres. Doncs aquí estarem per comentar-ho. Mònica, moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les sals siguin al far.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dilluns 12 de gener del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, marxem, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Us esperem a totes i a tots, que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Els pagesos del tall a l'excís del Port de Tarragona per la 27 ja han aixecat la protesta. La decisió s'ha pres després de passar la quarta nit al RAS en el marc de les protestes contra l'acord entre la Unió Europea i el Mercosur, també després d'haver arrencat una reunió aquesta tarda amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. Ramon Rojo, portaveu de Revolta Pagesa al Camp de Tarragona,
Diu que en matèria de seguretat alimentària la voluntat dels pagesos és que el producte de fora tingui les mateixes garanties que els seus. Diu que reclamen compromisos polítics ferms.
Teòricament avui s'hauria de quedar tot ben arreglat i sortir del conflicte. Necessitem que el govern català, sobretot, faci un gran esforç per anar a solucionar-lo. També tenim el govern espanyol, que aquest ja és molt més difícil i creiem que està actuant amb irresponsabilitat.
Per la seva banda, el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, ha dit que mantindran tots aquests compromisos assolits i concretats amb el sector, entre d'altres, en a l'auna. Bé, el que hem dit, primer, màxim respecte a les mobilitzacions. Segona, hem estat parlant permanentment durant aquests dies amb els representants de les manifestacions. Tot ha transcorregut amb una certa...
la normalitat i, per tant, la voluntat dels Mossos d'Esquadra, en primer lloc, de les institucions, dels alcaldes, però també dels manifestants, que es pogués permetre els passos també en determinades circumstàncies. I el que vam comprometre'ns ahir és d'impulsar una sèrie d'espais de comunicació i de definir, de consens, sobretot.
Per la seva banda, el Port de Tarragona ha afirmat que el tall dels pagesos dels darrers quatre dies ha fet reduir un 88% el nombre d'entrades i sortides de camions a la infraestructura en comparació amb els mateixos dies de l'any passat durant les jornades laborables.
Presentació dels municipis participants al Grand Depart del Tour de França, un acte al Palau de Pedralbes de Barcelona i amb presència esclar de la ciutat de Tarragona i amb l'alcalde Viñuales al capdavant. També hi ha el president de la Generalitat, Salvador Illa, el conseller d'Esports, el Tarragoni Berni Alvarez i representants dels 60 municipis catalans per on passarà la Ronda Gala.
I les agències de viatges receptives de la Costa Daurada passen per un bon moment. Es tracta de les empreses que organitzen en destí tot allò que el client contracta a través de les agències minoristes al territori. Està avançant en la diversificació de mercats. Hem entrevistat el nou president de l'associació d'agències de viatges receptives aquí a la Costa Daurada i