Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 11 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu tindrem a punt la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambó, que avui ens parlarà de les rutes cap a Groetlàndia.
Anirem a pescar, però sempre de forma responsable, amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. Descobrirem uns nous gegants del nostre mar i dedicarem bona part de la segona hora de programa d'avui a parlar de medi ambient, concretament de les disfresses de la natura. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Doncs mira, mar de bé, he disfrutat d'aquest dimecres, una mica estrany perquè passen moltes coses, però molt bé, molt bé.
No, tampoc tantes. Home, Déu-n'hi-do, eh? Els docents protesten, hi ha ventades, demà ho han suspès tot... No és res, no és res. Però res, res... Res així... Podríem dir... No, greu, no. Greu, greu. Toquem fusta, toquem fusta. No és falta que caigui un meteorit, que hi hagi un eclipse lunar i ja està. Tot està per fer i tot és possible, com deien. Sí.
Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé. Bueno, seguint una mica això que fa gairebé poc que sabem, no? Que demà ho tornem a cancel·lar tot, com ja vam donar. Com sempre, com ja ens hem anat acostumant, ho pots dir? Sí, vull dir...
És que igual ja no és ni novetat, vull dir, ja no t'alerta, és com... Los estudiants diuen pensar un altre dia que no vaig a la uni, un altre dia que no vaig a l'institut, no sé, les classes al final de curs, jo no sé com arriben, és una crítica una mica, no sé com arriben a fer tot lo que han de fer, se salten molts dies. Poca broma, avui vaga, demà suspès, ja veurem divendres. Sí, claro.
I el divendres diuen, bueno, va, fem pont i no cal anar-hi. Exacte, vull dir, veurem com arriben els docents a divendres. Anem a saludar en Sergi Corraldeix de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Doncs diria que ha revolucionat com el país, perquè des que s'han començat a emetre comunicats, suspensió d'escoles i tot plegat...
les maquinàries meteorològiques del país van a tota castanya. Sí, però també hem de dir, vull dir, a Tarragona aquesta nit hem passat una nit de molt vent, de molt vent, i jo m'he mirat les previsions i pinta que aquesta nit tornarà a ser exactament igual. Per tant, no entenc quina diferència hi ha per demà suspendre-ho tot i avui no.
La dic bàsicament una afectació d'un episodi excepcional a l'àrea metropolitana de Barcelona i dos episodis precedents, el del 2014 i el del 2009, que entre els dos van sumar, si no vaig equivocar, uns 8 o 10 morts. Jo crec que aquí és el que hi ha darrere per estendre això a molts més llocs dels que tocaria.
Veurem què acaba passant demà. Demà sí, algú ha d'agafar trens, que s'ho prenguin calma, perquè aquí ve l'altre gran drama demà. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Estic bé, però estic a la White, aquí al Garraf. Ja sabem que demà tindrem una alerta vermella per aquest vent. Serem una de les 20 zones més afectades. I res, ja hem tingut també, com vosaltres a Tarragona, una nit molt mogudeta. Per fer una idea, jo a les 5 del matí m'he despertat perquè se'ns ha trencat totes les persianes de les finestres de casa...
de les ventades que hi havia. I res, molta precaució a tothom, sisplau, per demà en aquestes zones en alerta. Precaució demà a tothom per aquestes ventades i acabem saludant l'Oriol Leudeix de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs bé, també, expectants, eh? Imagino com tothom davant d'aquestes alertes, d'aquestes recomanacions. Evidentment, sentit comú, eh? Vigilar i sobretot també vigilar molt amb els arbres, que tampoc hi pots fer res, eh? Però diuen que amb tant de vent i amb el terra xop com està, que està tot molt ple d'aigua de totes aquestes pluges de desembre, de gener...
que amb tant de vent i el terratou pot arrencar els arbres de soc arreu. Per tant, vigilem, vigilem molt. Estarem pendent d'aquestes ventades, però ara, de moment, anem a començar el programa d'avui qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Jot.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que Calonge i Sant Antoni comencen la neteja de les platges i invertiran un total de 200.000 euros, Sergi.
Doncs sí, fins ara no s'ha pogut haver començat aquests treballs perquè les pluges posteriors havien fet que la sorra quedés massa molla i humida, fet que impedia recollir correctament els residus, entrar a les màquines i, sobretot, reordenar el perfil de les plages. Les actuacions se centren en la retirada de la gran quantitat de sorra desplaçada, les canyes i residus acumulats a primera línia de mar, així com la restitució del perfil de les plages per garantir-ne un ús segur.
Un cop la maquinària pesant ha mogut la sorra i ha retirat els elements de més volum, hi ha d'intervenir la garballadora, encarregada de recollir les restes més petites i deixar la sorra en condicions òptimes. Aquesta fase de neteja s'afegeix al dispositiu especial que ja s'havia desplegat al passeig marítim, amb un reforç d'operaris i maquinària per retirar sorra, pedres i restes vegetals, facilitar la circulació de vianants i garantir l'accés als comerços, bars i restaurants.
El conjunt d'actuacions que s'estan duent a terme el front marítim i el conjunt del municipi formen part d'un paquet que l'Ajuntament calcula que tindrà un cost global, com hem dit, de 200.000 euros derivats dels desperfectes ocasionats pel temporal de Sant Sebastià.
La Creu Roja a Girona rep una donació de 1.500 euros del grup d'acció local pesquer Costa Brava per l'atenció de dones víctimes de tràfic de persones.
Aquesta donació s'ha formalitzat en una trobada entre el president del grup d'acció local Costa Brava, en Jordi Folcarà, i representants de la Creu Roja, i s'ha marcat dins del compromís del Galp amb la cohesió i protecció de les persones més vulnerables. Els diners recaptats provenen dels beneficis generats pel llibre Les Dones i Cuina Marinera, receptes d'aquí i d'allà amb peixos del Mediterrani, un projecte editorial cofinançat pel Galp Costa Brava i la Diputació de Girona. El llibre és fruit de diverses trobades organitzades per l'Ateneu de Terres Gironines,
i inspira gastronomia entre dones d'orígens diversos, que a través de la gastronomia, la cultura i la creativitat han posat en valor la preservació de les tradicions culinàries i comunitàries arreu de la Mediterrània. La venda dels exemplars, impulsada en fires i mitjans locals de les comarques gironines durant el 2025 i part d'aquest 26, ha permès destinar aquests recursos a un projecte de la Creu Roja que ofereix acompanyament, protecció i oportunitats de recuperació a dones afectades pel tràfic d'essers humans.
Gràcies a aquesta aportació es podran cobrir despeses essencials, com per exemple l'accés a allotjaments segurs, la gestió dels tràmits administratius o la cobertura de menjadors escolars, garantint tot plegat una intervenció integral orientada a la protecció, la recuperació emocional i la inclusió social.
Baixem ara fins al dert de l'Ebre. L'Ajuntament de l'Atmetlla de Mar ha fet un balanç positiu de la festa major de la Candelera, destacant sobretot l'alta participació i la bona resposta tant de la gent del poble com dels visitants al llarg de tots els dies de celebració cel.
Simarina, segons el regidor de festes, Albert Borràs, els actes han comptat amb una presència constant de públic, independentment de les condicions meteorològiques, i ha subratllat l'actitud exemplar de la ciutadania, que ha tornat a demostrar el seu compromís amb una de les festes més arreglades del municipi.
Tot i el vent i la pluja presents en alguns moments, la Candelera 2026 ha viscut intensament als carrers i espais festius. Un dels períodes més multitudinaris de l'edició d'enguany ha sigut el cap de setmana, amb una gran afluència de gent al poliesportiu, durant el concert de tarda de dissabte amb el grup Los 80 Principales, una proposta musical que va ser un dels grans encerts de la programació.
També cal destacar la processó com un dels actes centrals de la festa, que va mantenir una elevada participació malgrat els canvis obligats a traslladar-la del dia 2 al dia 4 de febrer a causa de la pluja. Pel que fa a l'organització, Borràs ha assenyalat que la processó continua sent el repte més complex, ja que implica la coordinació de diverses regidories i la gestió d'una gran quantitat de persones.
Borràs ha reconegut la necessitat de millorar en el control i la logística per assegurar que tot surti bé, però ha posat en valor la tasca de la Brigada Municipal, Protecció Civil i totes les persones que col·laboren per fer possible el bon desenvolupament dels actes.
Crec que hi ha moltes coses a millorar. És molt complicat fer-ho perfecte perquè hi ha molta gent, s'han de moure files... És complicat i realment és un repte que encara hem d'aconseguir d'arribar al punt en què la tinguéssim totalment controlada i la féssim bé.
Nosaltres agraïm moltíssim tot el que és la col·laboració de la gent de la casa, que es fica al capdavant. Un equip de 6-7 persones guiant a tot un poble és complicat, no? Qualsevol persona li faria afrontar i tot i així la brigada s'hi fica, no?
millorar això és temps, dedicar-hi temps, dedicar-hi molta reflexió i veure quina és la clau perquè això no mos creï problemes. Al final és una feina difícil perquè has de treballar amb gent, has de guiar gent, a vegades hi ha gent que no troba bé en algun moment que se la fiqui en una banda o una altra i al final treballar amb persones en un moment tan solemne com la processó és complicat, però intentem millorar cada any i estic segur que l'any que ve ho farem millor.
El regidor de festes també ha remarcat l'impacte econòmic positiu que la Candelera té sobre el municipi, especialment en el sector de la restauració i el comerç. Durant estos dies ha explicat els carrers somplen de vida, els restaurants registren una gran afluència i l'activitat econòmica s'estén tant al cap de setmana com als dies feiners.
L'empresa pública Ports de la Generalitat ha donat per finalitzada l'adequació de dos trams de la passarel·la de fusta que hi ha a sobre del mirall d'aigua interior a la zona de ribera del port de l'Atmetlla de Mar.
Simarina, estos treballs tenen per objectiu potenciar la mobilitat segura de veïns i turistes i continuar integrant el port amb el teixit urbà. Amb tot, l'actuació s'ha dut a terme fora de la temporada estival per no interferir en l'activitat turística. Les obres han tingut un cost de 87.000 euros. La passarel·la de Fusta té un ús elevat tant per la quantitat de vianants que hi circulen com per l'activitat de les embarcacions que s'amarren al moll adosat.
El pas del temps i els episodis de pluja intensos que han provocat l'arribada de riuades del barranque i a la zona han anat deteriorant la part de l'estructura de suport de la passarel·la de fusta en dos trams, que ara s'han reparat. Els treballs han consistit en la substitució de part de les vigues de fusta que sostenen la passarel·la per elements de ser estructurat. S'han canviat els ancoratges i s'han rehabilitat les fustes del paviment de la zona afectada.
La passarel·la de Fustes va construir l'any 2004, guanyant espai al mirall d'aigua interior del port per fer una nova zona de passeig per als vianants que envoltés la instal·lació portuària. Aquesta instal·lació ha aconseguit donar un valor afegit a un espai que actualment és molt apreciat per la ciutadania perquè poden gaudir de l'operativa portuària i del mar.
Anem ara cap a les costes del Garraf. La protesta d'avui a l'educació a tot el país amb manifestacions a les principals ciutats catalanes inclou a tots els mestres, professors de secundària i personal d'atenció educativa dels centres públics des d'I3 fins a batxillerat i formació professional. Al Garraf hi ha hagut un seguiment destacable. Carla.
Doncs sí, aquest matí tres autocars de professors i mestres han sortit cap a la manifestació d'aquest migdia des de Vilanova, amb professorat de la comarca. El col·lectiu de docents estan cridats a fer vaga avui davant una situació que consideren insostenible. Demanen, entre d'altres, més recursos i menys burocràcia innecessària, reduir el nombre d'alumnes per classe, consensuar els currículums amb els docents i garantir l'estabilitat de les plantilles. També reclamen millores salarials.
El sector té una retribució inferior a la que perceben els docents de la resta de l'Estat. Escoltem en Ton Manyet, docent, i en Javier Puig, delegat del sindicat hostec Algarraf. Ens hem sumat a la vaga perquè el sistema educatiu té moltes mancances, té mancances d'infraestructura, és a dir, hi ha molts alumnes a les aules, tenim pocs recursos...
I, a més a més, tenim una part nostra que ens agradaria recuperar el poder adquisitiu que teníem fa uns anys i que vam perdre. Intentar millorar les nostres condicions laborals, degut a que en els últims anys el nostre poder adquisitiu s'ha reduït, hem fet una estimació voltant al 25%,
I a part d'això, no només és un tema salarial, sinó que la qualitat ha anat empitjorant a poc a poc. Disposem de molts pocs recursos, degut a que ens falta personal i les aules s'estan massificant.
La imatge d'aules buides s'ha repetit avui a moltes aules d'escoles i instituts. La vaga, que avui s'acunda amb professors i mestres, està tenint un seguiment rellevant segons el sindicat USTEC. A l'Institut Alexandre Galí de les Roquetes, per exemple, el seguiment de la vaga ronda el 50%. La Conselleria ha fixat els serveis mínims de la vaga amb un docent per cada tres aules a infantil, primària i secundària, i una persona de l'equip directiu per centre.
La vaga arriba després d'un llarg període de converses sense resultats entre els sindicats i educació, segons el sindicat majoritari USTEC. Les negociacions amb el departament estan encallades i no hi ha cap proposta que doni resposta al malestar estructural que viu el sector educatiu. Per la seva banda, el departament assegura està treballant en un document per millorar el salari del professorat. Els professionals adverteixen que hi haurà més mobilitzacions els propers mesos.
Aquest any se celebren els 50 anys des que Vilanova i la Geltrú van recuperar la Ribu i el seu sermó del Carnestoltes, el 27 de febrer de 1976. Només tres mesos després de la mort de Franco, la ciutat recuperava un dels actes essencials que s'havia perdut després de la Guerra Civil. Aquest dijous s'ha organitzat una reproducció d'aquella Ribu que va fer història.
Sí, en aquell moment, l'avantguàrdia explicava en portada el retorn del rei Carnestoltes després de 40 anys d'exili. El règim franquista havia prohibit el carnaval a tot Espanya, però sota el nom de fiestes d'invierno, Vilanova ja havia recuperat la comparsa. Una comissió formada per diverses entitats va començar a gestar la recuperació de l'arribo i dels seus sermons. No va ser casualitat que el retorn es produís just després de la mort del dictador, tal com ens va explicar el folclorista Bienve Moya.
i en aquell moment per aquesta raó vam esperar un any més, no és tan important el que es diu, sinó que el que es diu no ha passat pel control de l'autoritat. I en aquest aspecte és per això que ens interessava tant recuperar l'arribo al sermó.
L'organització d'aquell acte va anar a càrrec del coro. El primer Carnestoltes el va interpretar Tito Nolla, que va llegir el sermó pujat en un cadafal que hi havia davant de la carpeta moderna. Els escenaris arribarien anys més tard. Al mateix Bienvenoia apareixen les fotos al costat d'un Carnestoltes que va llegir un discurs on, després de 40 anys, es tornava a utilitzar la crítica i la sàtira en públic.
Les fotografies d'aquella celebració mostren l'essència d'un arribo que destacava per l'originalitat i la sàtira, més enllà de l'elaboració de les disfresses, tal com ens va explicar Paquita Roig. Per nosaltres era... Els veus semblen quatre arreplegats aquí...
Sí, però teníem una idea de fer una cosa més o menys uniformada o que estigués una mica arranglarada, no sé, els músics aquí els tenim ben uniformadets...
no portàvem cap base a la mà de cervesa, encara que, clar, érem pocs, però volíem també transmetre un missatge que fos o reivindicatiu o irònic o el que fos, que hi hagués un motiu.
La Unió Vilanovina acull aquests dies una mostra de fotografies d'aquell arribo. Aquest dijous el col·lectiu Dingus s'havia d'encarregar de fer la recreació de l'acte, on es vendria una reedició del primer discurs de 1976. Però de moment l'acte s'aplaçarà a finals de febrer per l'alerta de vent que tenim activa al territori.
Anem ara fins les costes del Maresme. Els pagesos d'Arenys de Mar apunten a una bona collita d'hivern gràcies a les abundats pluges dels últims mesos. El vent d'aquell parell de dies, però, els pot fer molt mal. Diuen que les pluges han estat molt positives pels cultius de temporada. Les verdures han rebut bé l'aigua i no les ha afectat gaire. Això sí, qui més notarà la pluja d'ara són els cultius de primavera i fruits d'estiu que trobaran una terra idònia per créixer amb força oriol.
Doncs sí, Marina, els pagesos de la zona d'Arenys coincideixen en que les pluges han sigut bones per al camp, per al terreny i per als cultius. Lluís Sala, pagès d'Arenys, afirma que la pluja ha estovat la terra i l'ha deixat en les condicions òptimes pel cultiu. Pel pagès, l'aigua s'ha aprofitat i això ha estat molt positiu per les verdures que s'han plantat a l'hivern. Jo els campos tinc bé.
Jo a mi no m'ha afectat per res. Només et toca la pena per treballar algun dia, però vull dir, no ha fet mal, no. El que sí que pot ser, per exemple, jo tinc faves més...
que estan florides, pot ser que s'enfongui alguna amb tanta humitat perquè no polinitza bé, però vull dir, també ara per dir quin tant per cent, si és un cinc, un dos, un tres, no t'ho podria dir. Calculo que pot haver-hi alguna cosa, perquè són molts dies, anar pim, pim, pim, pim, que va plovent i clar, la humitat, a vegades t'afecta una mica les polinitzacions, però vull dir, en principi no hi hauria per què haver-hi cap olor.
En aquest aspecte hi coincideix, Josep Maria Rossell, del Soc Pagès d'Arenys, explica que la verdura de fulla, com la ceba, el calçot o alguna col, es podria fulgorir per la humitat, però l'afectació creu que serà mínima. Rossell, on posa el focus, és en el vent i assegura que serà el pitjor enemic per als propers dies. Hi ha cultius que li han anat bé i hi ha cultius que no li va tan bé, com per exemple, pugui ser la ceba, que es fa molt de pressa la fulla o el calçot i l'has de arroçar, si no malament,
i tot i així se'n fa malbé. Les calçofes, si l'embargo, pot agafar fons de baix, però ara en dos dies creixerà volant. La col tampoc podria dir alguna. Al contrari, la coliflota, tot això, el que tens que és verdura, mentre no vinguin bé no té cap problema, al contrari. El que és verdura, verdura, no li afecta. Ara, si t'entra amb vent, ja no s'ho fa malbé. O l'encià, si t'entra molta aigua i és més gran det, el poc podria.
La pluja ha caigut en bona època, quan els cultius que més es podrien malmetre amb l'aigua encara estan endarrerits, com el tomàquet o la maduixa. Per això els pagesos ja tenen la mirada posada en la primavera i l'estiu, quan comencen els cultius dels arbres fruiters i la verdura de colors, com els pebrots, l'albergínia o el carbassó. Josep Maria, creu que serà bona, una bona temporada per la vinya i també per als arbres fruiters. Molt bé, també. Els ceps, tot això brotaran forts. La maduixa, si fos...
Una situació com l'actual, que sembla excepcional després d'anys de sequera, en realitat no és gens atípica. Històricament, aquests períodes tan plujosos eren habituals, això sí, sobretot a finals de tardor.
I al Maresme viu una oja dels bufets asiàtics amb propostes que combinen cuina japonesa, xinesa i altres plats tradicionals en espais familiars innovadors.
Doncs sí, durant els últims 20 anys el panorama gastronòmic del Maresme ha experimentat una transformació notable. Els clàssics restaurants xinesos han donat pas a fórmules més dinàmiques com els walks i, recentment, bufets lliures amb especialitats asiàtiques. Aquesta evolució ha permès que tant joves com famílies gaudeixin d'una oferta culinària diversa, adaptada a múltiples gustos i de bé pressupostos. Més que sushi, present a Mataró, Masnou i Barcelona...
S'ha consolidat com una opció destacada per als amants de la cuina japonesa i oriental. Destaquen per la seva gran varietat de sushis i altres receptes asiàtiques. A més, incorporen elements innovadors per captar l'atenció dels més petits, com ara robots, que porten el menjar fins a la taula amb un disseny inspirat en l'estètica japonesa. Aquest detall fa que l'àpat sigui no només sabró, sinó també entretingut. A Premià de Mar, per exemple, el restaurant Koichi.
Busca oferir molt més que un simple àpat, vol transmetre una sensació única gràcies a l'ambient acollidor i dedicació en cada plat. A Vilassar de Mar, el gran bufet maresme que inclou begudes il·limitades, cafès i una oferta variada on destaquen carns, marisc, sushi i cuina oriental tradicional. També s'hi troben plats com la paella o la fideuà, pollastre, vedella i ànec fet al grill davant del client mateix o en un taurei d'apostes destacat. Aquesta proposta compta també amb un
una cuina a vista i zona infantil. També a Arenys de Mar, l'establiment Sushi Wu, ubicat aquí a Arenys, destaca pel seu disseny minimalista, però acollidor pensat per crear un ambient tranquil per degustar sushi sense pressa. Es disposen de servei a domicili perquè els clients puguin gaudir d'aquesta proposta des de casa seva.
I encara hi ha bufets aquí al Maresme que no són asiàtics. Hi ha les palmeres, que té vistes al Mediterrani, tenen un bufet ampli, equilibrat i de qualitat, pensat per oferir una experiència completa i accessible. La seva nova oferta gastronòmica inclou plats acabats d'elaborar, una gran selecció d'amanides, verdures i propostes pensades per a tots els gustos.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que Tarragona ha tingut ratxes de vent que han arribat als 80 km per hora. La gran part dels avisos han arribat al nord de Catalunya, 102, seguida del sud 52 i la de Tarragona. Cap dels serveis per ara han estat greus. D'altra banda, el telèfon d'emergència 112 ha rebut, 323 trucades, 211...
en les darreres dues hores. Els avisos han generat 243 incidents. Hi ha hagut 19 comunicacions abudes des dels municipis de Tarragona. La Conselleria de Protecció Civil de l'Ajuntament de Tarragona ha activat la fase d'alerta del Pla d'Actuació Municipal per risc de vent d'acord amb el comunicat
A més, pel Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, en base a les prediccions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya i a les afectacions potencials que se'n poden derivar. De fet, ha anul·lat tots els actes i esdeveniments previstos per demà i tots els edificis municipals estaran tancats.
Les ratxes de vent poden superar els 70 km per hora a la ciutat, segons la previsió meteorològica. Per aquest motiu s'han tancat els parcs públics també a Marbrat, com el parc de la ciutat, el Saavedra, el parc de l'amfiteatre, o recintes històrics com el passeig arqueològic i l'amfiteatre. En cas de necessitar assistència, els equips d'emergències es recomana trucar al 112.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació encara dominada pel vent terrer entre Sotoés i Ponent, que al llarg de les immediates hores continuarà xurant amb ganes, sobretot a la costa Brava Sud, molt especialment...
al Baix Empordà. Aquí el vent s'anirà reforçant una mica i, per tant, ja tindrem cops que passaran dels 60 a 70 km per hora, amb fort amaró, a la costa, ja marandins fins i tot maragassa. A la resta del litoral, momentàniament, i només com a treva, aquesta tarda el vent més feble, girant un palet més cap a nord-oest o cap a Ponent, especialment a la costa d'Aurada. Molta atenció el dijous. Vent que arribarà a passar dels 100, 110, 120 km per hora,
El tram de costa que va entre el Baix Camp i el Baix Empordà. Per tant, gran part de la costa central, i sobretot la Daurada, tindran ventades molt fortes amb onades de 3-4 metres amb facilitat. Hi haurà un temporal molt encès mar endins. Però serà un vent tarrer, per tant, de núvols no en tindrem i la suavitat continuarà sent evident. Estem pendents a la xarxa.
I del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Què tal, bona tarda. Doncs la veritat és que després d'un matí migdia complicat en aquesta xarxa diària, ara parlem de més calma, de més tranquil·litat, i de fet només comentarem un tram de l'autopista P7 amb problemes. A la zona de Santa Perpètua estan acabant de retirar un accident, hi ha un carril tallat,
en sentit nord, en sentit Girona, aquí sí que hi ha aturades. Són uns 3 quilòmetres de retencions, com et deia l'autopista AP7, entre Barberà del Vallès i Santa Perpètua, en aquesta direcció, en sentit nord, en sentit Girona. De moment, a la resta de la xarxa viària, també dies que envolten Barcelona, parlem de circulació, força tranquil·la, és tot on és el servei català de trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceat. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna.
Sí, hola Marina, molt bona tarda i també molt bona tarda a tots els oients. I ara estem intentant, intentant, ho direm bé, contactar amb Jordi Torrent, cap d'estratègia del Port de Barcelona, perquè avui volem parlar de les rutes àrtiques, no?, sobre Groenlàndia, Anna.
Sí, cal destacar que en Jordi Torrent, a part de ser el cap d'estratègia del Port de Barcelona, també va ser nomenat el 7 de febrer de l'any 23, va ser nomenat secretari general de l'Associació de Port de la Mediterrània. I en el seu moment també recordar des d'aquí que també va venir al nostre programa a presentar el seu llibre en l'any 24, recent estrenat,
era la globalització, la deriva. I això que deia sobreparlava de les disrupcions logístiques i polítiques del cert de l'any 21, i sobretot era sobre el declín inexorable d'Occident, i us deixava la pregunta. I sobretot cal destacar també un capítol exprofés que també ens parla de Groenland, i o sigui que això no és nou, i ho podem també anar a buscar en el llibre d'en Jordi Torrensker, d'edició el 62. És una petita bíblia, des d'aquí ho vam esmentar una vegada, però...
Jo ho recomano 100%. I no és que està en català, eh? Ho tornem a esmentar. Ara sí, podem saludar Jordi Torrent. Molt bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda. Ara, a Groenlàndia podem dir que ha estat notícia especialment per les actuacions de Donald Trump.
Sí, correcte. Fa temps per això ja des del primer mandat de Donald Trump ja va amenaçar que volia el control de Groenlàndia, bàsicament per tres motius, militars, comercials...
i de seguretat una mica, per tenir accés a recursos naturals i energètics. I en aquest segon mandat ha anat un pas més enllà, tot i que, per sort, podríem dir que per primera vegada la Unió Europea sembla que s'ha plantat una mica davant del president americà.
Sí, hola, bona tarda, Jordi. Moltíssimes gràcies per ser de nou aquí amb nosaltres. Bona tarda, Anna. Gràcies per trucar-me. No, no, agraïda sempre. Una qüestió, Jordi. Tot això també té a veure arrel també que no és el canvi climàtic. L'Àrtic s'escapa quatre vegades més ràpid i això obre noves rutes i no els escenaris.
perquè Europa ja fins ara controlava fins i tot la flota mundial al 35%. També cada vegada hi ha més concentració de les navieres i sobretot es va reduint cada vegada més. Tot això ens obre un escenari diferent. També a part de Rússia, perquè li va sobretot al seu pit, la Rússia representa el 20%. Aquí hi ha nous actors en aquesta nova ruta, però en el canal de Suez.
Sí, sí, a veure, l'ús de la ruta àrtica per la navegació comercial marítima ha estat una cosa que, de fet, havien somiat, i era només un somni, fins i tot durant l'època dels sars russos, perquè una de les grans obsessions que ha tingut sempre Rússia és la seva sortida al mar, que estava estrangulada, el mar Vàrtic, el mal Vàrtic, per la Alemanya, i el mar Negre pels Estrets Tours. Llavors, gràcies o per culpa del canvi climàtic, ara mateix tothom
Admet que en 10, 15, 20 anys la ruta àrtica que permet connectar Àsia amb Europa d'una manera molt més ràpid que les rutes actuals a través del canal de Suez o el Cap de Bona Esperança, però en van bona part dels vaixells últimament des de la guerra a Gaza, es poden anar en condicions molt similars a aquestes dues altres rutes. Això permetrà que s'escurcin molt els dies, una setmana, 10 dies, si comparem amb el canal de Suez,
més de 20 dies pràcticament s'acompanyen amb el cap de bona esperança, i convertiria de sobte a Rússia en el país amb la costa navegable més gran del món, que fins ara no costa navegable. Això interessa molt sobretot als russos, interessa molt als xinesos també, com per explotar aquesta ruta comercial, també per explotar els recursos naturals que amaga l'Àrtic, com gas natural, terres rares, petrolis, etc. I l'últim país que s'ha sumat a aquesta febre àrtica...
és Corea, la República Corea, Corea del Sud, que el nom oficial és la República Corea. Des del nou govern, el seu president va arribar a dir fins i tot que ell seria el president de l'Àrtic. I és l'últim gran país que s'ha sumat a aquesta febre àrtica, diguem-ne, recentment. Sí, perquè aquí es manté més que res això de Corea, que ja t'ha previst en el setembre un viatge pilot, que ja ho té des de Bosana Rotterdam, de 3.000 euros, és això. I també...
El president de Corea va anunciar i ha donat les instruccions que aquest 2026, per tant això ha de ser el setembre, que és quan hi ha menys gel a la ruta àrtica, un vaixell portacontenidors coreà havia de travessar la ruta àrtica. Fins ara, a nivell de contenidors, només ho han fet vaixells xinesos i seria el primer vaixell d'una altra nacionalitat que ho faria.
Clar, també, Jordi, hem desmentat que això del caràcter de Bosan no és igual a dir, perquè ja es passa, per exemple, que seria el Nou Hub Marítim, ja es deixa enrere a Seul, i ja ha sentit tot com el Ministeri del Mar o alguna cosa així, també s'hi traslladarien allà, o sigui, que van a pinyó.
Sí, no, no. Els coreans, com els xinesos, són ràpids, molt més ràpids que els altres. Palli, palli, que dius tu. Sí, exacte. Palli, palli, que vol dir ràpid, ràpid en el negoci coreà. Com a conseqüència d'aquesta decisió, el govern coreà va decidir que el govern de l'equivalent de la nostra ministra de Transports, Estat de Lívia, de les afores de Seul,
a Bussant, i en mesos, més de 3.000 funcionaris del Ministeri s'han trasllat a la seva residència o estan obliats d'anar cada dia amb trens, trens que funcionen molt millor que els nostres, de Seul a Bussant. Nosaltres rebrem el port de Bussant, el port a finals de març, i ells faran només dues parades a Europa, a Barcelona, perquè tenim una empresa conjunta entre el port de Barcelona i el port de Bussant, però vindran
immediatament abans del port de Tromso, que està al nord de Noruega, perquè estan negociant amb les autoritats noruegues les maneres, com, a quin port arribaran aquests vaixells coreans que volen surcar la ruta àrtica aquest mateix any. Clar, però tot això està a la mar de bé, però, per exemple, en el cas de l'estratègia de la posició de MSC, que diu que la ruta del nord no la contempla dintre de les seves rutes per qüestions també ecològiques i sostenibles, això, tu creus que seguirà endavant?
Bé, fins ara les empreses europees de la Unió Europea, diguem-ne, MSF, MERS, S'ha pagant lloy tan negat, s'utilitzarien la ruta àrtica per motius mediambientals i perquè realment, excepte un període curt de temps, encara és molt difícil navegar-hi, hi ha primes assegurances més altes, un prengel rus ha d'obrir-te el pas...
Tot això és així, tot l'any, excepte una finestra d'oportunitat que passa d'entorn de setembre a octubre. Per tots aquests motius han dit, i motius mediamentals, que no ho utilitzarien. Ara bé, quan es pugui navegar en condicions normals per l'Àrtic durant un període més llarg que l'actual, que és una finestra d'algunes setmanes,
amb un estem que no hi haurà ningú que es voldrà cada any enrere, no?, perquè, realment, per exemple, en combustible és enorme si ho compares amb la ruta que enllaça Àsia amb Europa a través del Canal de Sud o la que s'utilitza actualment, que és encara molt més llarga, a través del Cap de Bona Esperança.
Clar, perquè Filàndia són els constructors i els dissenyadors d'aquests trencagels. Clar, doncs quan ja no sigui així, doncs jo crec que l'escenari ja s'obrirà i serà tant que qui pugui en aquest sentit, no? Clar, exacte. Ara mateix, fora d'aquestes setmanes que dic, de fins a l'oportunitat del setembre, que no has d'anar per cedir d'un trencagel russos,
La resta de l'any has d'anar per ser d'un trencador russo, has d'anar amb un vaixell amb un casc equipat per trencar el gel, les primes de les assegurances, companyies d'assegurances, que el món de les assegurances del Transcomeritim és un món molt complex i molt car, són molt altes.
Llavors, clar, això desincentiva el seu ús, excepte en aquest petit període de temps. Però, clar, quan tot això, i això mica en mica, va desapareixent aquests obstacles, mica en mica, el temps en què es pot navegar per l'Àrtic sense tancar els russos, es va augmentant ara un dia, una setmana més, 10 dies, etcètera, doncs, òbviament...
molts armadors tindran aquest incentiu d'utilitzar-lo per estalviar costos, per unir més ràpid Àsia amb el nord d'Europa, sobretot, i fins i tot Àsia amb la costa est-americana, com Nova York, els canadencs, etc. Avui en dia no existeixen aquests incentius, i per tant només els que anaven per allà són empreses xineses i proponen coreanes perquè tenen una política diferent, però a 10, 15, 20 anys vista...
Molt amb temo que si el canvi climàtic continua com fins ara, tothom es veurà obligat, vulgui o no, a utilitzar-lo en un món tan competitiu com el que estem, que és el de la indústria del transport marítim.
Clar, perquè en aquest sentit, ara diem que hi ha flotes al nou ombra també en aquest trànsit, que s'han tingut 100 vaixells sancionats. Després, amb aquest nou escenari, a part que després això ens va dir l'informe de la Fundació Ballona, després ens farà un tràfic més. El GNL, per exemple, serà habitual també d'haure anar en aquesta ruta, malgrat que sigui una mica perillós.
Bé, ara, bàsicament, aproximadament els 115 viatges que es van fer l'any passat per la ruta àrtica, n'hi va haver només 15 que eren de portacontenidors. L'any anterior n'hi ha vingut 13 i el 2023 és 9, és a dir, va pujant a poc a poc, però al canal de Suez, habitualment, en condicions normals, en passen uns 15.000. I els altres 100 viatges són, bàsicament, de granalers, que porten productes de granal, metalls, coses d'aquestes...
els vaixells de petroli, que porten sobretot petroli i els de gas natural, que sobretot porten combustibles fòssils que Rússia extreu de la península de Jamalca, on hi ha una de les reserves de combustibles fòssils més grans del món. Això està passant habitualment, 100 viatges l'any passat, exactament.
Tothom creu que sota el gel àrtic, no només a la península de Gamal, s'amaguen algunes reserves més grans, tant de combustible de petroli, com de gas natural, com de terres rares. Quan això es vagi alliberant de gel, també serà molt més fàcil la seva explotació. I aquest és un dels motius que explica l'interès per Groenlàndia. Un, l'accés a aquests recursos naturals. Dos, també...
poder d'alguna manera optar a aquesta navegació àrtica, però sobretot en el cas americà, a diferència del cas xinès i coreà, en el cas americà la principal preocupació és militar, perquè les armes nuclears més properes a les ciutats americanes es troben precisament a l'àrtic, les armes russes, i per això la preocupació...
Almenys, suposadament, eh? El principal que amaga l'interès de Donald Trump per la Nàndria és, sobretot, militar. Ho hem de deixar aquí, un tema molt interessant, però no ens dona temps per més. En podrem parlar més endavant. Molt bé. Moltes gràcies per comptar amb mi. Moltes gràcies, Jordi Torrent, per estar aquesta tarda aquí amb nosaltres, a Randamar. Adéu, gràcies. I moltes gràcies a tu també, Anna. Una setmana més.
Sí, moltíssimes gràcies, Marina. Moltíssimes gràcies als oyents i una vegada més en la predisposició i temps d'en Jordi Torrent, la seva amabilitat. I, sobretot, jo indicaria des d'aquí que aneu a acertar el llibre. Espera més entenedor. Bona setmana, Blava. Aprenem a pescar. Aprenem a cuidar el mar. Amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable.
I un dimecres més toca anar a pescar de la manera més responsable i per això ens acompanya l'Associació Catalana per una Pesca Responsable. I avui en Fede Vall ens parlarà de la normativa de pesca, Sergi.
Doncs sí, Marina, avui amb en Fede Valls, a la nostra secció amb l'Associació Catalana per una Pesca Responsable, volem parlar d'això, volem parlar precisament de la regulació de la pesca i fer una mica una visió general i global. No trigo més perquè tinc en Fede aquí ja al meu costat. Fede, molt bona tarda.
Bona tarda. Aviam, regulació de la pesca és un tema que a vegades en parlem o sovint en parlem, però avui ens volies posar en aquest context una mica general i començant per una mica fent història, no?, des de quan està regulat tot plegat. Bé, la pesca avui en dia està molt regulada, tant la professora com la recreativa, però per entendre-ho,
cal veure dues coses. Primera, com ha evolucionat aquesta regulació al llarg de la història i per què actualment la regulació de la pesca recreativa i la professional cada cop s'assemblen més. I per tant, si et sembla, començarem per l'edat mitjana. Som-hi. On la primera idea important és que a l'edat mitjana hi havia una regulació, però de caràcter local,
Hi havia drets, ordenances, les confraries establien arts, zones, temporades i fins i tot taxes. La pesca en aquell moment era una activitat de subsistència i de comerç i es regulava sobretot per evitar conflictes
l'abastiment i cobrar tributs. Això és una cosa que sempre s'ha fet, no? I la pesca recreativa en aquell moment evidentment no existia, però quan algú pescava per el barjo anem a dir que estava sotmesa les mateixes normes locals, és a dir, el que estava en un entorn determinat
fes el que fes el mar en pesca, doncs estava regulat per aquells acords, per aquelles normes de caràcter local. Fem un salt fins al segle VI, del segle VI, del segle VIII, on entra l'estat modern i arriba la centralització. L'estat intervé, això passa ja de ser de caràcter local a caràcter estatal, i els estats intervenen per raons econòmiques i estratègiques
ja es creen autoritats marítimes, registres, control de litoral, etc. Per la regulació general. Fins al segle XX, on ja la ciència comença a pensar en la gestió dels estocs, ja es produeix un salt clau. En ples carrer professional la regulació ja no es fa només
pensant en el lloc i en què, sinó que ja es comença a quantificar l'esforç, no? I apareixen els conceptes aquells de rendiment màxim sostenible. La recreativa comença a ser considerada part de la mortalitat total, sobretot quan creix i se centra en algunes espècies. És el primer moment, al segle XX, on comença a pensar-se que la pesca recreativa té alguna cosa a veure amb això, no?
I en aquest canvi, fer d'ara, de final del segle XX i segle XXI, suposo que és l'altre salt important. Aquest és el darrer salt i jo diria més important. És a final del segle XX i fins avui que comença aquesta governança multinivell i la regulació explícita de la pesca recreativa. Tenim un sistema modern amb acords internacionals, controls, estàndards, normativa densa...
en la professional s'estableixen plans, quotes, talles, vedes, etc. I la recreativa ja entra com una categoria explícita a molts països. Licències, cupos diaris, talles, vedes, limitació i, en alguns casos, declaracions. Amb això ja s'entén el moviment general, que passem de normes sobre l'activitat,
enorme sobre el recurs. I aquest és un canvi realment important i que marca la diferència. Això, Fede, vol dir que s'avança cap a aquella paraula màgica que és la sostenibilitat? Exactament, exactament. I, clar, deixant clar una miqueta això de la sostenibilitat... La sostenibilitat no és una etiqueta personal, o sigui...
jo no puc dir que pesco d'una manera sostenible. Això és un error de concepte. La sostenibilitat és un estat de l'estoc i depèn de la suma de tots els actors. La professional, la creativa, les catures accessòries, la pesca il·legal, etcètera, etcètera. És a dir, encara que jo pesqui complint totes les normes i pesqui, entre cometes, bé, si l'estoc està sobreexplotat, estic dintre d'un sistema que està sobre un llimit
per sobre el límit sostenible d'explotació. És a dir, la norma no regula intencions, regula el balanç de l'estoc. I això és molt important.
Entesos, crec que el concepte aquest està bé i està clar de tenir-lo, això de la regulació de l'estoc i aquest paral·lelisme, a vegades que jo també faig molt amb això quan s'estudia en ecologia el nivell de la presa i el depredador, les diferents del d'allò i com això també es regula en altres àmbits de la societat. Clar, és així, és a dir, la pesca recreativa no la regula com a activitat, abans sí, ara ja no.
Encara que tinguem poc impacte, si actuem sobre espècies que estan sobreexplotades, el problema és el mateix. És a dir, no es mires què faig, es mira com està l'estoc. Clar, aquí arriben...
Coses que també han passat, no? Que cada vegada la gestió de l'estoc és més moderna, la pesca recreativa ha crescut socialment, s'ha tecnificat també, i per gestionar-ho necessiten eines semblants, no? Aleshores, per això ens hem posat on estem, no? El que passa és que aquí hi ha alguna paradoxa
i matisos importants, no? Comentaves temes, per exemple, de proporcionalitat i eficiència, temes de, suposo, trobar un equilibri. Sí, exactament. Imagina't que estem pescant, tu i jo que som pescadors recreatius, sobre un estoc que està sobreexplotat, i que la mortalitat prové majoritàriament de la pesca comercial. D'acord?
Clar, la nostra proporció, imagina't que és el 5% aquest que ens diuen. Sobre aquest estoc, la pesca professional té un impacte del 95%, nosaltres tenim un 5% i, d'alguna manera, com l'estat que està sobreexplotat, s'ha de limitar. Clar, normalment i fàcil és primer els recreatius fora.
I potser s'hauria de pensar en altres maneres de fer-ho, no? Recreatius fora perquè la pesca recreativa es veu com una activitat lúdica i no es veu que darrere també hi ha una activitat econòmica. No es veu, sí que es veu, eh? Perdó. Poder no estar a prop en compte que hi ha una activitat econòmica que no genera ingressos però costos. I aquests costos són, a partir d'aquí, economia d'empresa, també, no? Potser seria oportú
fer un pas més enllà i veure que aquesta proporcionalitat sigui també entesa com a valor que cada un impacta, que cada un fa i valor que un genera. Estic segur que si es fes així, fins i tot dintre de la pesca comercial hi hauria arts que estarien més regulades i altres menys, la pesca recreativa i tindria un altre encaix,
Jo penso que estaria molt bé que aquest exercici depundarà la regulació també en base a l'impacte i al benefici.
Pot ser, Fede, no sé si em poso massa filosòfic, pot ser que precisament degut a que hem tingut o hem arribat en molts casos o en diversos casos aquests stocks sota mínims, això és el que realment hagi obligat a posar tota aquesta... o avançar en el que deies tu, en aquesta proporcionalitat i en aquesta regulació? Bé,
Hem parlat de què ha anat passant. Si anem al detall de les normes reals que han estat succeint, estem ara en un moment on reulem el que volem és gestionar sobre l'estoc, però també amb corresponsabilitat, on les taules de cogestió, que crec que en vam parlar la setmana passada, fa 15 dies amb Oriol, també de l'associació,
Doncs implicar tots els actors en aquestes decisions, d'acord? El que passa és que la proporcionalitat no ve donar l'impacte i el guany de cada un dels agents, sinó per, anem a dir, el que acorden entre tots amb independència del pes que cada un representa en quant a benefici i en quant a impacte, no?
Jo penso que estem de camí cap a situacions més intel·ligents, que segurament arribarem, perquè penseu al final que tot això que m'està parlant, el que és la regulació de la pesca recreativa com a tal, comença el més antic el 1852 a França, i aquí a Espanya en concret el primer reglament de pesca recreativa és del 1963.
No, no, té la història, i clar, són situacions, és moltes vegades en allò, no?, de lo bo i lo dolent que té d'anar regulant sobre la marxa i entendre-ho com una evolució, no com una fotofinish. Jo penso que el més important és la idea aquesta, que la pesca recreativa, que va néixer com una regulació de l'activitat, ara ja no és una regulació de l'activitat, sinó la pesca recreativa es gestiona...
igual que la pesca professional, i l'element de gestió és la sostenibilitat del recurs. I, per tant, estem sotmesos a les mateixes mesures tècniques amb independència de si la nostra activitat ha generat o no
aquest estat de sostenibilitat o insostenibilitat. No es fa per col·lectiu, sinó que es fa per estat del recurs. Per estat general. Exactament. Doncs Fede, jo crec que ha quedat molt clar avui que ha estat un programa molt interessant, sobretot aprofundir en aquests conceptes. Moltes gràcies una vegada més per estar aquí amb nosaltres a la Randa Mar. A vosaltres!
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Pay.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pell a tallenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Si pateixes o veus alguna agressió, pots dirigir-te al CIAT. CIAT és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, un espai d'orientació i assessorament per a qualsevol aspecte de la vida de les dones. Truca al 977-296-279. Envia'ns un correu a ciat-tarragona.cat o demana cita prèvia per visita personal. Ajuntament de Tarragona.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 5...
Us parla Ter Ortega. El professorat ha sortit avui al carrer de manera massiva per reclamar millores laborals, salaris i educatives. A Tarragona, milers de docents s'ha manifestat pels carrers del centre de la ciutat en el mar de la vaga convocada per tots els sindicats. Nerea i Teresa són professores de l'Escola Pràctiques de Tarragona i han deixat sentir la seva veu.
Si les famílies sabessin realment com ens trobem dins de l'aula, molta gent nouvinguda, moltes necessitats educatives especials que no podem donar l'abast. No donem l'abast i volem una educació de qualitat per a tothom, perquè som una escola inclusiva i una escola pública. El Departament d'Educació situa el seguiment de l'aturada en l'11,9%. Fons sindicals xifren la participació en un 80%.
Els Reis d'Espanya han lliurat avui a l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, el Premi Nacional del Deporte concedit a la ciutat. Viñuales ha explicat que és un motiu d'orgull i de demostració de força del teixit esportiu tarragoní. Avui és un dia de molt orgull per a Tarragona. Hem rebut aquest Premi Nacional del Deporte, que és un reconeixement, un treball col·lectiu de tota la ciutat i sobretot un compromís de l'Ajuntament i de la força del nostre teixit esportiu.
El Consell Superior de Deportes ens ha aconseguit aquest premi per ser la ciutat d'Espanya que més va contribuir a la promoció de l'esport de l'any 2024. Aquell any la ciutat va acollir 56 cites esportives, va tenir un impacte de prop de 10 milions d'euros. El premi reconeix el treball de l'Ajuntament de Tarragona pel foment de l'esport a llarg de 2024. Tarragona va acollir 56 cites esportives i va reunir més de 36.600 esportistes.
La 43ª reina Carnestoltes de Tarragona i el 30è concubí iniciaran avui el seu regnat i donaran el tret de sortida oficial al carnaval de la ciutat. Mucha ilusión y sobre todo pues es un privilegio poder ser la primera reina y bueno intentar dar lo mejor y sobre todo con mucha responsabilidad para dejar la ciudad pues lo más alto posible. Un plaer ser concubí, estrenar-nos, no?, aquests nous papers. Amb ilusió.
Des de les 6 de la tarda faran l'entrada a la ciutat amb els respectius cèquits i rebran la vara de comandament a la plaça de la Disbausia. Un any més, la plaça Corsini es convertirà en el punt neuràlgic que acollirà molts dels actes de la festa.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on parlarem, bona part d'aquesta segona hora, de les disfresses que pot tenir la natura. Parlarem de medi ambient com toca els dimecres i acabarem el programa d'avui descobrint uns altres dels més gegants del nostre mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum. És dimecres i els dimecres ens toca parlar de medi ambient. I per aquest motiu ja tenim a punt aquí el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda. Bona tarda, Marina. Com estàs? Bé, bé, no he sortit volant perquè m'he posat moltes pedres a les butxaques. És important, això, no sortir volant. Sembla que demà volarà tot.
Bé, veurem. Jo crec que les previsions, com a mínim, aquí a Camp de Tarragona, són les habituals en un episodi normal de mestral o amb una aponentada. I potser la por seria més extensiva a la zona metropolitana de Barcelona...
on no estan tan acostumats al vent. Aquí realment no sembla que hagi de passar cap desgràcia, però l'alarma, com acostuma a ser habitual, ja està posada fins i tot quan no toca.
Veurem què passa demà. De fet, avui ja hem tingut aquí episodis. Aquesta nit hem arribat als més de 80 km per hora aquí de vent. Aquesta nit ja hem tingut episodis de fortes ventades aquí a la zona. Però canviem de tema perquè avui ens vens a parlar de les disfresses de la natura. Què és això exactament?
Bé, de fet, he aprofitat que aquest cap de setmana és carnaval i he pensat, doncs, home, un tema que pot ser interessant d'explicar als oients i que té relació, en certa manera, amb carnaval, amb disfressar-se, amb aparentar el que un no és, doncs és una cosa que la natura...
passa molt més habitualment del que ens pensem. I, de fet, és una de les principals estratègies de supervivència que tenen molts animals, ja siguin insectes, ja siguin ocells, ja siguin mamífers, fins i tot alguns amfibis, alguns rèptils... Adopten aquestes estratègies, que bàsicament són tres...
Per fer-ho una mica senzilla, tampoc entrarem en molt de detall, no és l'objectiu d'aquesta secció fer una classe magistral, ni molt menys, però sí fer amb un to divulgatiu una mica de repàs d'aquestes estratègies, que totes elles s'emmarquen dins de l'evolució dels organismes, dins de l'evolució tant d'animals com de plantes, també parlarem una mica de plantes,
I és aquesta pressió evolutiva, això ho explicarem al final, la que fa que aquests animals o plantes es disfressin, és a dir, puguin adoptar alguna d'aquestes tres estratègies. Bàsicament, es basarien en desaparèixer, aquesta seria una,
A veure, fem-ho més senzill. Són tres. Una seria camuflatge. A mi m'encanta. Quan veig els pops que canvien de color, això m'encanta. Aquest seria... El camuflatge seria una de les estratègies, en aquest cas, correctament, com esmentes, és la del pop, que seria fondres amb l'entorn...
De fet, també comentarem alguns altres animals a banda del pop que fan servir aquesta estratègia. Aquesta seria el camuflatge, pròpiament dit, d'acord? És a dir, tu et fas passar pel teu entorn perquè no se't pugui veure. Una altra estratègia és semblant però no és el mateix i és el mimetisme, és a dir, quan un ésser viu imita un altre ésser viu.
pot ser fins i tot un animal que emiti una planta, o un animal que emiti un altre animal, o una planta que emiti un animal. Mhm.
Aquesta seria la segona estratègia. I la tercera, que té un nom una mica més tècnic, però que també és molt senzill d'entendre, el nom tècnic és aposematisme, és a dir, la coloració aposemàtica, que és tot el contrari. En comptes de desaparèixer, fer-se invisible, mimetitzar-se, el que persegueix la coloració aposemàtica és destacar
De manera que amb uns patrons que explicarem, patrons de colors, patrons determinats en la forma fins i tot d'algun animal, indiquen a un possible depredador que allò no és bo.
que pot tenir mal gust, pot ser tòxic, que pot ser verinós, que pot ser perillós. Llavors, aquesta tercera estratègia, l'aposematisme, consistiria en això, en advertir a possibles depredadors, especialment,
que hi ha un cert perill si intenten, fins i tot si només ho intenten, menjar-se aquell altre ésser viu. Bé, dins d'aquestes estratègies, hi haurien diferents patrons, diferents maneres de fer-ho, que una seria, com deia abans, desaparèixer, és a dir, confondre's, fer-se invisible amb l'entorn,
Una altra seria advertir, que seria aquesta darrera que hem comentat. Una altra seria enganyar o confondre, que justament és això, fer-se passar per una cosa que no ets. Llavors, quan el depredador veu aquell animal o aquella planta que es fa passar per una cosa que no és, dubta. I aquest dubte pot servir simplement perquè la presa s'escapi. Pot ser una manera de sobreviure.
Molt bé, dins de tot aquest conjunt d'estratègies hi trobaríem aquestes coloracions que de vegades són fins i tot estrambòtiques, podríem dir, que són rares, que realment quan combines colors, per exemple, una molt habitual per advertir de perill és el negre i el groc, o el negre i el vermell,
Són patrons de colors que acostumen a indicar, compte, no em toquis, perquè et pots intoxicar o et pot passar alguna cosa desagradable.
De fet, aquests patrons s'han copiat en alguns camps de l'àmbit de les persones, com per exemple en camps com la prevenció de riscos laborals, com la seguretat a la indústria... Llavors et pots trobar senyals de perill que justament combinen el groc i el negre. De fet, el símbol d'alerta acostuma a ser un signe d'exclamació de color negre amb un fons de color groc.
Això és el que t'indica, per exemple, alerta, no? Bé, passem a explicar una mica cadascuna d'aquestes estratègies. El camuflatge seria això, doncs, confondre'ns. Amb l'entorn t'has posat molt encertadament l'exemple del pop. És que als pops és increïble, quan ho veus, això.
De fet, hi ha un altre animal molt marítim i molt nostre, que és un peix, i que és l'escórpora, que segurament, no sé si n'hauràs menjat amb caldo, són boníssimes per fer brou de peix, les escórpores, entre altres peixos de roca, i l'escórpora fa servir precisament aquesta estratègia, és a dir, la seva coloració...
permet que es camufli completament entre les roques. És a dir, tu estàs fent submarinisme i tens una escorpora a dos pams i no la veus. Quan la veus? Quan es belluga una mica. O si t'acostes massa i s'espanta. Llavors és quan normalment les detectes. Amb els pobs també. A més, el pob té una característica que és aquesta plasticitat. Té una plasticitat
pròpia per canviar de colors, per adaptar-se a l'entorn a sobre del qual està o a l'entorn per on viu. I pot passar a tenir un color clar si està en un entorn sorrenc a tenir un color més fosc si està a sobre de roques. L'objectiu final sempre és no ser vist.
Després, com deia, el mimetisme implicaria semblar una altra cosa que no ets. Per exemple, i aquest acostuma a ser la majoria de vegades, un animal inofensiu que adopta l'aspecte d'un animal perillós. És a dir, un animal que no té cap tipus d'averí, no té cap substància tòxica, no té cap mecanisme de defensa, simplement...
pot sobreviure semblant un altre animal que sí que té veritocines o un comportament agressiu. Aquí entrarien moltes estratègies de molts grups d'animals,
ja no només de coloració, sinó també de comportament. Per exemple, ara em ve al cap la serp d'aigua, la nàtrics maura, és una culebra, és a dir, que és una serp que no té varí, que no és perillosa pels humans, o sigui, és una espècie de predadora que pot menjar petits peixos, petits amfibis... I justament l'estratègia de la serp d'aigua és...
Bufar. Bufar, que seria, doncs... Bueno, en anglès es diu his, que és el que fan els gats, també. Però, sí, no sé si bufan exactament els gats. Bueno, no es ven bé com els gats. L'altre animal, el que imiten les serps d'aigua, és l'escurçó.
i fins i tot amb el patró de colors no és ben bé el mateix la forma tampoc és la mateixa el cap d'una culebra i les pupil·les d'una culebra no s'assemblen a les d'un escurçó l'escurçó té el cap més triangular i sí que en canvi els colors el patró de colors marró, negre és una mica semblant però sobretot és això quan la culebra quan la serp d'aigua se sent en perill
bufa igual com ho faria un excursor. Llavors aquest bufit posa el depredador o la persona que està a prop en alerta.
Molt bé. En quant a la tercera estratègia, que és aquesta que dèiem que té un nom una mica més estrany, l'aposematisme, coloració aposemàtica, doncs aquí ara veurem... He fet una recopilació d'exemples, especialment d'animals que viuen a Catalunya, però jo crec que és important quan fem divulgació...
Estem molt acostumats a veure documentals de països exòtics, de països tropicals, subtropicals, on la biodiversitat és mil vegades superior a la que tenim els països mediterranis, els països europeus.
Llavors, clar, qualsevol d'aquestes tres estratègies de les que avui estem parlant, de seguida ens vindria al cap qualsevol d'aquests documentals, el típic d'un insecte que sembla una fulla, que és pràcticament idèntic a una fulla, o que té tot el cos ple de punxes i, per tant, sembla una planta amb punxes. D'aquests exemples, sobretot d'insectes, n'hi ha molts en aquests països tropicals, subtropicals, on hi ha molta competència.
hi ha molta depredació. Llavors, les estratègies de supervivència estan a l'ordre del dia. Aquí també hi ha una pressió evolutiva, hi ha una depredació, però pel tipus de clima, pel tipus d'hàbitats que tenim a l'entorn mediterrani, no és tan exagerat ni tampoc tenim un nombre tan elevat d'espècies. No en solem tenir tant altres d'espècies que es camuflin. Correcte, per això quan...
Quan ens expliquen tot el que hi ha al món, quedem meravellats, òbviament, però jo crec que falta, seria interessant des de mitjans com aquest, fer difusió del patrimoni que tenim a Catalunya, del que tenim a casa nostra, i precisament aquests animals dels que parlarem avui, sobretot els que es camuflen, són molt difícils de veure al camp. Tu, quan fas una sortida de camp,
a no ser que estiguis fent un mostret, a no ser que portis alguna mena d'equipament adequat per capturar insectes, la majoria passen completament desapercebuts. Comencem a parlar del camuflatge. Hi ha alguns casos que són bastant espectaculars. Tenim una mena de saltamartí, que és bastant gran de tamany, que és el llagost verd. El nom científic és Tetigonia veridissima.
I, com indica el seu nom, és de color verd, completament verd. A més, és un verd que és un verd molt vegetal. És un verd que es pot integrar completament amb fulles verdes, en un lloc on hi ha una vegetació abundant, on hi ha una vegetació humida... Jo crec que aquest l'he vist, i que un dia em vaig pagar un susto per això, perquè pensava que anava a tocar una fulla i va ser un bitxo d'aquests...
És molt probable. Aquests en concret, el llagós verd, no és que sigui molt freqüent, no és una espècie molt abundant, però sí que quan la veus és relativament fàcil d'identificar, perquè és un saltamartí bastant gran.
No és allò que hagis de buscar un insecte petitet, allò amagat dins d'una flor. No, no, no. Aquest és bastant evident. De la mateixa manera, també hi ha un altre insecte que està emparentat amb les mantis, en català pregadeus. No sé si tothom coneix aquest nom català de les mantis, els pregadeus. Jo no ho coneixia. Perquè tenen aquesta forma de posar els braços com si estiguessin pregant. Per això se'ls anomena pregadeus.
Doncs dins d'aquesta família, de les mantis, mantuideus, pregadeus, hi ha un en concret que és un mestre del camuflatge. Aquest no té nom vulgar, o almenys no l'he trobat, i és l'empussa pennata. L'empussa pennata...
No és, podríem dir, com les mantis que podem tenir al cap, que són de color verd i que de seguida es posen en actitud defensiva, allò obrint les potes. L'ampusa penata és una mantis molt discreta que té una coloració fragmentada i, precisament, aquesta coloració fragmentada, que no és verda, sinó que és d'una naturalitat més aviat marró-grissosa,
permet que es camufli completament a dins d'una verdissa, a dins d'un esbarger, a dins d'una argilaga que està mig seca. És a dir, que és un animal realment molt críptic. I no parlarem de criptomonedes, que segur que et sona. La paraula cripto ve precisament d'aquí, d'amagar-se. Tot allò que és críptic vol dir que té la capacitat d'amagar-se.
També tindríem exemples... Bé, abans hem esmentat alguns animals que no són insectes, hem esmentat el pop, que és un gasteròpode.
De fet, la gran família on estaria el pop seria compartida amb les cruïsses, amb els cargols. Aquests no són gastaròpades, però sí que la família que hi ha per sobre seria aquesta. És a dir, serien vertebrats, però no són peixos, no són insectes. Aquí estarien els pops, les sípies, els calamars... Tota aquesta família té una certa capacitat de camuflar-se.
Quan a peixos ja n'hem esmentat un, que seria l'escórpora, que es camufla molt bé a les roques litorals. Un altre seria el llenguado i parents de llenguado, el rèmol, etcètera, que es camuflen a la sorra. Precisament per això són plans i per aquest motiu tenen algunes petites taques més fosques...
Perquè normalment la sorra no és uniforme. Llavors, quan estan a la sorra s'enterren una mica i, fins i tot, si no estan completament enterrats, aquesta coloració els permet passar desapercebuts, confondre's totalment amb la sorra. Això és bo per dues bandes. Per una banda...
És menys probable que els ataqui un depredador, perquè el depredador no els veu. I, per una altra banda, els ajuda a depredar, perquè tots aquests peixos, llenguado, rèmols, etcètera, són... Ara no em ve el cap el nom d'aquest que és tan bo per menjar, Marina.
El què? Aquest peix que és pla, que viu al fons del mar. Una manta? No, però la manta és la família dels taurons. Jo vinc a la família dels llenguadus, al rap. Ara m'ha vingut el nom. El rap també estaria dins d'aquest grup de peixos que s'amaguen, que es mimetitzen amb el fons.
Després, hi hauria molts... De fet, la major part de peixos tenen una habilitat o capacitat de passar desapercebuts que és molt simple, és una cosa realment, a nivell evolutiu, molt bàsica. I és que la part de l'esquena és més fosca que la part del ventre. Llavors, el peix...
quan està nedant, i normalment quan ho fan en grups, doncs, si els toca el sol, un dia solellat, si els toca el sol, justament l'efecte que té aquesta il·luminació per sobre...
en contrast amb la il·luminació per sota, que és més clara, produeix que no es vegi molt bé la silueta del peix. Llavors, normalment, els depredadors, que acostumen a ser ocells marins, també pot passar amb peixos de riu. Aquí, de fet, d'ocells que depredin peixos de riu, tindríem un que és molt bonic i molt emblemàtic, que és el blauet,
No sé si et l'has vist mai, és un ocell, com el seu nom indica, majoritàriament blau, que té un bec bastant llarg i un cap bastant gran en comparació al cos, i que fa aquestes capbussades quan veu un peix que sigui adequat per mida, no?
Llavors, clar, tenen també els ocells que ja perden peixos, tenen la vista ja més adaptada per poder captar aquestes siluetes. Però tot i això, normalment s'han de capbussar i un cop són dins de l'aigua, això són dècimes de segon, un cop són dins de l'aigua és quan enganxen amb el bec el peix.
Llavors, quan hi ha molts peixos junts, quan formen aquests cardúmens, aquests bancs de peixos de milers o centanes de milers, pels apredadors, aquest contrast de colors entre el llom, entre l'esquena i el ventre, s'utilitza normalment per despistar, perquè l'apredador no sàpiga ben bé si està perseguint el pis de dalt o el pis de sota. Llavors, dins d'aquest grup, tots els peixos gregaris, sardines, caitons, barats, orells, en tenim la tira.
Bé, tornem als insectes per seguir parlant de camuflatge. Tindríem les papallones. Les papallones és un món fascinant. A Catalunya, per sort, tenim un nombre bastant important d'espècies de papallones, no només de les diurnes, també de les nocturnes, que es diuen arnes.
I podria posar algun exemple. Per exemple, de les diurnes ja tenen noms molt curiosos, les papallones, el nom català, el nom vulgar que se'ls ha donat. En tenim una que es diu el Fauna Petit.
un nom científic Hipparchia ermione, i aquest fauna petit és un membre d'aquest gènere, del gènere Hipparchia, que tots ells tenen en comú un patró de colors a les ales, que fa que quan estan al terra, a prop d'una roca, en zones, diguem, obertes, quan es queden parats i pleguen les ales, són pràcticament invisibles.
És una cosa curiosíssima, perquè els veus volar i quan estan volant, efectivament, ets capaç de distingir fins i tot quina espècie és. Però quan emparen i es queden al terra, fins i tot intentant fer una foto, allò que vas a buscar la papallona aquesta en concret, quan són al terra és complicadíssim fins i tot enfocar-los, una cosa tan senzilla com enfocar, no?
I són papallones bastant difícils de fotografiar. Aquestes en concret, les del gènere hipàrquia. N'hi ha altres que no, n'hi ha altres que són molt més visibles. Després, en quant a les... Ah, mira, no, posaré dos exemples més de papallones diurnes. N'hi ha una que és realment espectacular, que és la papallona de l'arbós, que s'alimenta només, exclusivament, de les fulles de l'arbós, el madronyo, en castellà.
Aquesta papallona, el nom científic és Caracces jacius. Quan és adulta, té un patró de colors espectacular. És una papallona gran, per ser una papallona mediterrània, és de les més grans que tenim a Catalunya. I quan és una larva...
i aquí ve la cosa interessant, que és més vulnerable perquè no pot volar, perquè es mou molt lentament, l'estratègia és justament ser invisible. Llavors, el color que té, i ja no només
imita el mateix color de les fulles de l'arbós, que és la seva font d'alimentació, sinó que fins i tot els nervis o petites ferides que té la fulla també formen part de la coloració d'aquesta larva de la papallona de l'arbós. És a dir, que realment costa molt de veure. Jo he fet alguna sortida de camp per trobar-ne i la pista no acostuma a ser...
veure l'oruga, sinó veure la fulla que s'ha menjat l'oruga. Però per això has de tenir molta paciència. Sí, realment, i a més no estan a tot arreu. De fet, els arbossos o els arbossars són un habitat relativament escàs, perquè els boscos no s'han deixat madurar, no s'han deixat créixer com tocaria, hi ha massa pins...
i on hi ha pins l'arbost no prolifera. Però és un exemple molt interessant, el de la papallona de l'arbost. Hi ha l'altra papallona, que és la llimonera, que no té res a veure amb els llimoners, però té aquest color llimona, que quan vola torna a passar el mateix, és molt vistosa, quan no ves volar és una papallona molt bonica, però això és quan para, i si para en un lloc on hi ha fulles pàlides...
realment és mimètica, és complicada de trobar, a no ser que es bellugui, que torni a volar. Molt bé, i per últim ja deixaríem la part de papallones parlant d'una arna. He triat un exemple, n'hi ha molts, però n'he triat un en concret, que és l'arna de les corretjoles. La corretjola és una planta relativament habitual, en castellà és correhuela,
I aquesta arna té unes orugues que depreden diferents tipus de plantes, però tenen una certa afició per a aquestes corretjoles.
Llavors, per ser el mateix, en aquest cas, a l'inversa, no?, és l'adult el que té una coloració que es mimetitza amb l'escorça dels arbres. Acostuma a viure en entorns molt mediterranis, on hi ha algines, i realment veure que està papallona a sobre de l'escorça d'una algina és bastant complicat.
Molt bé, anem a parlar de mimetisme. Semblar el que no ets. Això, en terminologia humana, podríem dir hipocresia, no? Sí, sí. Semblar o enganyar, fins i tot, o estafar. Seria una mena d'estafa natural d'aquests animals o plantes que intenten ser o fer veure que són una cosa que no són. Molt bé, tenim molts exemples, n'he triat només uns quants per fer-nos una idea.
Per exemple, tenim unes vespes que imiten formigues. És a dir, tu veus una formigueta i jo sé quina formiga més xula, però és una mica rara, no?, aquesta formiga perquè va sola, perquè no té cap altra formiga al voltant...
perquè té el cos amb molts palets petitets, quan les formigues normalment no tenen aquest aspecte. I dius tu, això és una formiga, segur? Doncs resulta que és una vespa. De fet, hi ha tota una família d'aquest tipus de vespes que imiten formigues i s'anomenen vulgarment formigues de bellut, de bellut perquè tenen aquesta pilositat.
I la família en concret és la família mutilidae, els mutilits, i la que s'acostuma a trobar amb certa facilitat, no és molt abundant, però quan la veus és molt fàcil de distingir, és la mutila europea.
Més exemples. Arnes que imiten vespes. Tornem al concepte. Tenim un animal que està imitant... A un altre. A un altre que és relativament perillós. Per tant, la seva estratègia de defensa és imitar simplement l'altre animal perquè el confonguin amb l'animal que és perillós. Llavors, arnes que imiten vespes. Doncs en tenim una a Catalunya...
Jo no l'he vist mai, no sé si aquí al Camp de Tarragona en tenim, perquè aquest exemple l'he trobat en una pàgina que recomano a tothom, a tots els oients que la consultin, una pàgina web que es diu El Medi Natural del Bages. Em pensava que anaves a dir SatGPT.
Això no és una pàgina web, perdona que et corregeixi, és una app. Encara existeixen les planes web i encara hi ha dinos... Ja, però com que ets tan abonat tu al xat, doncs... Bé, el xat GPT ajuda en altres coses. El que és consulta fotogràfica, per exemple, el xat GPT és bastant desastre. Sí, sí, sí. Llavors, quan vols identificar, o bé te'n vas amb una app especialitzada en identificar...
O bé pots anar a aquestes webs, com aquesta que esmenta, el Medi Natural del Bages, perquè té unes fitxes per a cada espècie de tots els tipus d'animals que hi ha en concret a la comarca del Bages. Hi ha molts que estan a altres comarques de Catalunya, lògicament. I tens una fitxa amb fotografies, no una, sinó pàries fotografies, amb la descripció de l'hàbitat, de les costums de l'espècie. És una pàgina molt completa que recomano a tothom. Fins i tot per finalitats educatives, és una pàgina molt xula.
Doncs bé, en aquesta pàgina he trobat aquesta arna que imita una vespa, que se li diu vulgarment el burinot vespa, perquè té forma de burinot i colors de vespa. Però realment és una papallona, és un lepidòpter, i de les nocturnes, de les que anomenem arnes. El seu nom científic és, per si algú té curiositat, césia epiformis. Epiformis vol dir en forma d'abella. Més clar l'aigua.
Llavors, aquest seria un cas del que s'anomena mimetisme batasià. Hi ha dos tipus de mimetisme. El batasià és el mimetisme en el qual una espècie inofensiva, això ho comentava al principi, imita l'aparença d'una espècie que pot ser perinosa o tòxica. I això evita que pugui ser depredada. Hi ha un altre mimetisme...
que és una miqueta diferent, que se'n diu mullerià, perquè el senyor que ho va batejar es deia muller, segurament alemany, i en aquest tipus de mimetisme hi ha dues o més espècies que totes elles són tòxiques, verinoses, perilloses o nocives. És a dir, que totes elles, encara que siguin de diferents famílies animals, comparteixen un patró similar de coloració.
Aquí vindria el que dèiem d'aquest patró negre i groc, que és bastant habitual a la natura per alertar de toxicitat o de perill o d'avari. Un exemple serien les vespes, que coneixem tothom, i un altre exemple, que no és un insecte, sinó que és un amfibi, seria les salamandres. Ara parlarem d'aquest altre tipus d'estratègia.
Bé, per acabar amb el mimetisme...
hi hauria algunes mosques que s'anomenen sírfids, són de la família de les mosques, i que imiten la coloració i l'aspecte, fins i tot el vol, de vespes, abelles, abellots. Aquests sírfids en realitat són mosques, però són mosques modificades al llarg de l'evolució perquè puguin semblar una cosa que no són.
Molt bé. Anem a parlar ja de l'última estratègia, que és l'aposematisme o coloració aposemàtica. Que és justament això que et comentava. Per exemple, els colors negre i groc, no?
Bé, parlàvem de les vespes, tothom té clar que la majoria de vespes tenen aquesta combinació de negre i groc. La vespa asiàtica, que és aquesta vespa introduïda, invasora, que pot ser més o menys perillosa, com totes les vespes, normalment aquests animals, si no els molestes, si no els amenaces, d'alguna manera, doncs van a la seva...
van a buscar aliment, van a buscar preses, perquè són carnívores, totes les vespes són carnívores. Hi ha algunes vespes que són
semi carnívoros, podríem dir-ho així. Però les vespes a mi em sorprèn, perquè molt grans no són. No sé com deuen menjar, saps de què vull dir? O què deuen menjar, millor dit? De fet, clar, això és difícil de veure, però jo ho he vist, i precisament tinc un cas curiós, ara que ho dius, de vespes depredant
Orugues de papallona de l'arbós. Recordes que he dit abans que l'oruga de l'arbó és molt complicada de veure, etcètera, perquè és de color verd, perquè sembla que estigui amagada dins de la fulla. Doncs hi ha vespes autòctones, vull dir, no sé si és la vespa vulgar, ara parlarem dels diferents tipus de vespes que tenim a Catalunya...
Doncs no recordo quina era, però sí que era una vespa que anava a l'arbós, buscava fulla per fulla on estava l'oruga i la prenia. Al cap de 10 minuts tornava al mateix arbós i anava buscant a una altra fulla fins a acabar deixant l'arbós completament net d'orugues. O sigui, imagina't si són eficients quan coneixen el truc del camuflatge.
Bé, doncs també hi ha vespes que són parasitàries d'altres insectes. És a dir, són vespes... Aquesta que dèiem abans, la formiga de bellut, que és una vespa, sense ales, però és una vespa. Aquesta parasita formigues, curiosament. És a dir, que... Déu-n'hi-do. S'entrodueix dins dels caus de les formigues, dins dels formigués, i quan troba les larves, allò que estan ben...
Ben sucroses a punt de caramelo, doncs, et depositen un ou dins de cada larva i aquell ou genera una larva de vespa petiteta que es menja per dins la larva de la formiga. Hi ha bastants exemples. És relativament habitual insectes que parasiten altres insectes.
Doncs bé, com dèiem, coloració negra i groga, les vespes, i sortint dels insectes, tindríem la salamandra. La salamandra, no sé si n'has vist cap, són molt xules, a mi és un animal que em fascina, però és un animal molt primitiu, molt ben adaptat, vol per reproduir-se a molts llocs amb aigua neta, amb aigua clara, fins i tot amb aigua freda, jo he vist larves de salamandra en ple mes de desembre o de gener,
Per què? Perquè la salamandra necessita que els rius i torrents portin aquesta aigua fresca, neta, i això acostuma a passar a l'hivern, després que hagi plogut tota la tardor. Llavors, quan es reprodueixen, posen les seves larves... És una espècie molt curiós de la salamandra, perquè posen les larves...
directament al torrent o al toll on hi ha aquesta egua clara. No posen ous i després de l'ou surt una larva, sinó que directament és la salamandra la que té la gestació dins d'un ou i la larva, diguem, neix dins de la salamandra però surt ja formada.
Molt bé. Les vesses, com deia, normalment són del gènere véspola, una molt habitual a Catalunya és la véspola germànica. I el que diem, doncs, aquests diem els directament i estan avisant que són perillosos i, per tant, millor no acostar. Ja et veus.
Hi ha una altra, aquesta et sorprendrà, la marieta, normalment és la marieta 7 punts, cochinela 7 punctata. Aquesta marieta que tots veiem i que és tan bonica i que es menja els pogons i que és bona per la jardineria, doncs té un costat, diguem fosc, que és que és tòxica. És a dir, si tu ets un ocell, si tu ets un altre animal o un altre insecte que intenta menjar-se una marieta, possiblement tinguis un bon mal d'estómac.
I, en aquest cas, la combinació de colors és negre i vermell, que també és una combinació molt característica. Hi ha una miqueta per acabar dins d'aquest patró... Amb un minut i mig tens per acabar. ...aposematisme, coloració aposemàtica. En aquest cas no és coloració, però sí que és una característica física, que és la de les rugues peludes.
Tu, quan veus una ruga peluda, immediatament què penses? No la toco perquè em picarà. Doncs hi ha rugues peludes que no tenen cap mena de toxina, que no et produeixen al·lèrgia, però són peludes i, per tant, ja evites el contacte.
Bé, per cloure, doncs... Bé, em faltaria parlar de les plantes, ja n'hem parlat, hi ha orquídies que emiten insectes, això ja n'hem parlat en algun altre programa, hi ha fins i tot bolets que tenen aquest patró de colors, les amanites, per exemple, l'amanita moscària, que té aquests colors, aquesta aglomeració de vermell, amb taques de color blanc, per avisar que és tòxica. Hi ha altres amanites que no avisen amb colors, que és la part complicada.
Però bé, finalitzant, com s'arriba a tot això? És a base de milers i milers i milers d'anys de pressió evolutiva. Al llarg de l'evolució, tots els animals, tots fins i tot nosaltres, patim certes mutacions, tenim una diversitat molt gran, fins i tot a nivell humà. Tenim persones de diferent coloració de pell, amb diferent quantitat de melanina,
I això seria un exemple. Hi ha també animals... I ja ho hem d'anar deixant. L'última frase, Joan Ramon. Hi ha animals que també segueixen aquest patró. L'albinisme i el melanisme serien dos exemples d'aquestes mutacions que porten alguns animals. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Joan Ramon. Una setmana més. A vosaltres, com sempre.
I volem acabar el programa d'avui descobrint una nova parella de gegants, Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, mira, avui aquesta secció de gegants del mar, els més gegants del mar, en què de tant en tant coneixem parelles de gegants o figures de bestiari dels pobles de la nostra costa, avui ens traslladem fins a Port de la Selva, perquè allà hi ha una parella de gegants que avui volem conèixer i qui ens la presentarà
És la Isabel Buscator, que és la tècnica de cultura de l'Ajuntament del Port de la Selva. Isabel, molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bé, Isabel, ho dèiem, eh, tenim aquí a Port de la Selva hi ha una parella de gegants, doncs, que tenen molt a veure amb el mar. Són força mariners. Presenta'ns-los al Valdir i a la Neus, eh?
Sí, sí, sí. Molt relacionats amb el mar i amb tota la història del port de la selva. De fet, tots dos, el que simbolitzen són el personatge típic, tradicional, d'aquí del poble. El primer que es va fer el 2003...
Tots dos, tots dos gegants són del taller d'aventura i hoste de Nevada, de 20 de Nevada. I llavors, com molts gegants d'aquesta zona, que ja tenen un tot especial. Llavors, és un gegant, en Valdiria és un gegant de 3 metres i mig, 40-100 quilos...
porta una samarreta, bé, una camisa més que una samarreta, una camisa blanca, una faixa negra i una fandilla marrón de bellut, i porta una boina i porta una nansa sota el braç. Llavors, això el fa encara més relacionat amb la pesca i tot això. Llavors, és aquesta figura...
del pescador, de... Bé, és una figura bastant amable. I llavors, la Neus, la Neus la van fer quan justament, en Valdirí, tenia 10 anys, feia 10 anys que el treia, llavors, per commemorar una miqueta això i per buscar-li una... Una parella. Una parella, clar. No, sinó coses que...
Bé, les coses van així. Llavors vam buscar la Neus. Per què aquests noms? Sant Valdiri és el patró de la festa petita.
de Port de la Selva, que és el 20 de maig, llavors és Sant Valdiri, llavors és aquest patró, llavors la Neus és la festa, és la festivitat d'estiu, que és el 5 d'agost. Llavors la Neus què simbolitzava? Doncs si en Valdiri era tota la vessant del poble tirant cap a mar...
la neu, aquesta economia s'havia de completar amb el treball a la terra. Vull dir que és una figura que complementa això, el treball de la terra, de la vinya, de l'olivar, dels horts, amb la pesca, perquè si no, simplement no se'n sortien. Clar, molta tramuntana per aquí d'Au, no? Masses dies de tramuntana. Sí, sí, sí, molta tramuntana. Ara ja no tanta, eh? No? Ja no bufa tant?
No tant, no tant. Jo, la idea aquesta de 15 dies seguits bufant una tramuntana que no sabies on posar-te, ara si dura dos o tres dies ja és... Ja és molt. Ja dius, ostres, una altra vegada, una altra tramuntana.
Bé, tot canvia, no? Tot canvia. Tot canvia, tot canvia, sí, sí. I tant. Aquests gegants, em vau dir-hi la Neus. Isabel, normalment en aquest programa sempre parlem, doncs, de per on heu sortit, per on aneu, on els podem veure, però en aquest cas, lamentablement, hem de dir que els gegants existeixen, eh? Però no surten, no hi ha colla, no, al darrere, Neus? No, no, mira...
Els gegants, hi ha els gegants que estan acompanyats normalment per dos catgrossos. Aquests sí que representen figures concretes, en Luart i Latouas. I els hem tret durant molt temps. L'hem tret des que els vam fer el 2003...
I hem anat fent bastantes sortides, anàvem fent normalment unes deu sortides, aproximadament, eh?, t'ho dic, cada any, perquè el tema del funcionament dels gegants ja saps com va, no?, una mica, que són les rues de... Tu fas la teva rua, la teva festa...
i convides altres colles. I llavors tu vas a la festa de les altres colles. Llavors, clar, una miqueta en funció de les teves... de com és el teu poble, no? Vull dir, clar, un poble molt gran ha de portar molts gegants, però un poble petit, amb 10 colles, diguéssim, ja t'has fet el poble. Llavors, normalment fèiem això, unes 10 sortides i així. On t'havíem anat? Ostres, ara...
fas fer memòria, no ho sé, havíem anat a molts llocs, com a molt proper havíem anat a Llançà, que també tenia colla, havíem anat a la Selva, havíem anat a Figueres, havíem anat a l'Escala, havíem anat a... més lluny, havíem anat a Estalric, havíem anat a molts llocs. I...
I què va passar? Què va passar? Va passar que va venir aquella cosa que ja no ens en recordem i que semblava que ens hagués de canviar la vida a tots i després no sé com ha anat això, que era el Covid. Sí. El Covid, bueno, què t'he de dir, no? Va ser el cop que ens va aturar, evidentment, com totes les activitats,
I llavors ja després, a veure, els que portàvem la colla, jo també hi era, la colla, els que portàvem la colla ja la mainada ja se'ns havia fet, ja no tant mainada, i bé, hi ha d'haver un canvi generacional aquí.
Llavors, aquest canvi no s'ha fet fins ara. A veure si aquesta petita intervenció en el teu programa ajuda una miqueta que s'animi la gent. I tant, clar. Ves per què no, eh? A vegades...
Els alts i baixos a les colles són habituals, aquí en el programa n'hem parlat amb moltes, i a vegades en trobem alguna que estan fluixos, altres que estan en un moment d'esplendor i tenen moltíssima gent i moltes sortides, ens expliquen que abans estaven més fotuts, ara estan millors, és a dir, que això és una cosa cíclica, ves qui no diu...
que d'aquí uns dies surti un grup de gent d'aquí de Port de la Selva que digui, doncs va, ens hi animem perquè tenim canalla, perquè som joves, no ho sé, mil motius, o perquè ens agrada la cultura popular catalana i ho volem tirar endavant. No, i és una cosa que a vegades quan parles d'aquests temes de...
és una activitat que es pot fer en família. Vull dir, no és una activitat ni per nens, ni per grans, i han de ser tots, perquè un gegant l'ha de portar un portador. I tant. En el nostre cas, com vam fer el 2003 la Neus,
perdó, el 2013, a la Neus, una de les coses que volíem era que la poguessin portar les dones. És a dir, ja està pensat de manera que li treu 10 quilos a l'altre gegant, tot i que no és un gegant especialment pesat. Si has portat molts gegants...
i t'han començat a dir què pesen. Hi ha alguns que són més antics i així, que porten fandilles de ballut, però de ballut d'aquell dents pesen moltíssim. Llavors, una de les coses era això, que la Neus la poguéssim portar les dones, també. Llavors...
És una activitat que la pots complementar amb moltes altres activitats, com per exemple les xanques. Les xanques són molt divertides. La mainada de seguida, bueno, no sé, tenen una habilitat especial que a partir de, no sé, 6-7 anys, si hi ha gent que els hi ensenya, ja de seguida tiren. Llavors també és bastant imprescindible fer un grupet de música, de percussió amb gralla, que és el bàsic, no?,
tot i que tothom s'ho fa a la seva manera, això, i encara que no cal ser músic, no sé com dir-ho aquí, el que es valora, jo crec, més que sigui que et surti tot fantàstic, és un altre tipus de valor, són els valors aquells de... Tu parlaves de la tradició, no sé si està en la tradició, sinó el fet de fer una cosa en família, fer una cosa a nivell de poble, fer...
una mica de vida social de poble, que cada vegada l'associacionisme jo crec que pateix una miqueta aquest individualisme de la societat que cada vegada es va accentuant més. Llavors, els gegants és una bona opció per fomentar una miqueta tots aquests valors. I quan tu tens mainada petita...
Si t'interessa fomentar una mica que creixin amb una sèrie de valors com això, com el fet de fer vida de poble, de mirar...
una miqueta pels altres, de treballar en equip... Doncs és una bona opció, els gegants, la veritat. Ui, com m'enrotllo, eh? No, no, és una gran reflexió, Isabel, i tant, perquè de fet és això, les colles geganteres són aquesta bona opció per fer germanor, per fer pinya, per fer poble, per transmetre tots aquests valors que comentaves. Ho trobo que és una gran reflexió i molt interessant.
I tant que sí. Com comences a posar-te en un món d'aquests que t'exigeixen hores perquè vulguis que no has de fer hores perquè per portar un gegant...
Bé, el pot portar tothom, sí, però ha de ballar. Si fer-lo ballar, allò pesa. Llavors, l'has de saber portar bé, això vol dir que els portadors han de quedar uns dies concrets per poder portar el gegant bé, estable... S'ha d'assajar, clar que sí. S'ha d'assajar. Llavors, ja no dic res si hi ha un grup de música. El grup de música, com no s'hagi... A veure...
El resultat final pot ser millor o pitjor, però has de ser ja segur, perquè si no, no saps posar el di. I després, no sé, les xanques, a part que s'ho passen pipa, com fan xanques, que seguro que disfruta la meïnada amb això moltíssim.
Ara, clar, ha d'haver-hi qui tiri del carro. Ja sé que és una expressió també una mica d'una altra època. Bé, ja tinc una edat, ja ho veus. Ja la tenim tots. Cadascú tenim la nostra, Isabel. Sí, cadascú té la seva. Però falta gent que tiri del carro. I llavors els altres ja s'hi apunten. Llavors tu pots fer-ho uns anys, però ha d'haver-hi algú que et rellevi, perquè si no...
Tota la raó. Una colla gegantera són hores, són assajos, com deies. És també logística, desplaçaments, anar amunt, anar avall, organitzar una trobada al poble, organitzar una festa a casa que no sigui marxar. Sí, organitzar la festa del poble.
és molt xulo, és molt divertit, perquè ja al matí, bueno, ja primer has d'haver preparat tot, després has de rebre les colles, els has d'acollir a la gent al poble, no sé com dir-ho, és xulo, és molt xulo. És bonic, però porta feina.
Porta feina. No, no, sens dubte. Doncs bé, en qualsevol cas, Isabel, a veure si aquesta feina algú s'anima a fer-la i d'aquí poc podem estar dient que els gegants de Port de la Selva tornen a ballar pels carrers, que seria molt maco. Està molt bé que encara els tinguem, els tingueu i puguem conèixer-los, però ens agradaria poder-los veure ballar. Sí, sí, tant. Ara els podem veure a l'oficina de turisme d'aquí del poble, desmuntats,
però clar, ho xulo és que ballin i que surtin pel poble i això, i com veus les cares d'al·lucinació dels crius, és que això ja és molt xulo. I tant, i a veure si amb aquest temps parats, quan tornin a sortir al carrer encara serà més especial, segur, n'estic convençut. Sí, sí, a veure, a veure. I tant.
Isabel Buscator, tècnica de cultura de l'Ajuntament de Port de la Selva, moltes gràcies per atendre'ns aquesta estona i per haver-nos explicat tan bé aquestes dues figures i el món de la cultura popular amb tota la feina que comporta i que per això a vegades hi ha colles que malauradament no tiren endavant però que segur, segur, com dèiem, tot és cíclic i per tant d'aquí poc segur que podem estar tornant a parlar dels gegants de Port de la Selva ballant. Isabel, moltíssimes gràcies, bona tarda. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dimecres 11 de febrer del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Vull cridar que estimo saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cos ser estrellat. Mai hi haurà cap barca que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho
RANDEMAR, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
i al Tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 6...
Us parla a Tere Ortega. El professorat ha sortit al carrer de manera massiva per reclamar millores laborals, salarials i educatives. A Tarragona, milers de docents s'han manifestat pels carrers del centre de la ciutat Laura Casas. La jornada de vaga al sector de l'educació ha començat amb tallge de carreteres en diversos punts del país. A Tarragona, uns 200 professors han inhabilitat els accessos a la ciutat des de Ponent fins a arribar a la plaça Imperial Tàrraco, des d'on, a tres quarts de dotze, ha arrencat la manifestació.
La protesta ha transcorregut fins als serveis territorials d'educació. Entre les seves principals reclamacions hi ha a baixar les ràtios i dotar de més recursos l'escola inclusiva perquè aquesta sigui real i efectiva. La Nerea i la Teresa són professores de l'Escola Pràctiques de Tarragona.
Si les famílies sabessin realment com ens trobem dins de l'aula, molta gent nouvinguda, moltes necessitats educatives especials que no podem donar l'abast. S'aprofiten que nosaltres tenim molta vocació i que treballem amb canalla i llavors nosaltres traiem recursos d'on no hi són. Però el que nosaltres realment necessitem són mans que ens ajudin a les escoles per poder atendre amb la qualitat que es mereix en tota la canalla. La ràtio cada vegada és millor i els nens que necessiten aquesta atenció també ha incrementat.
Per tant, no donem l'abast i volem una educació de qualitat per a tothom, perquè som una escola inclusiva i una escola pública. Noé Muñiz, portaveu d'Ustec a Tarragona, afirma que el seguiment ha estat molt alt. Diu que la situació ha esdevingut insostenible en tots els sentits i avisa que les protestes no s'aturaran aquí.
Estem aquí en el primer dia de vaga, en el primer dia d'un cicle de mobilitzacions, perquè ja no podem més, perquè necessitem una educació pública de qualitat. En el cas de l'educació concertada, el sindicat majoritari Usoc no ha convocat la vaga, però sí que ho ha fet comissions. S'han decretat serveis mínims que els sindicats han criticat per abusius.
Els reis d'Espanya han lliurat avui a l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, el Premi Nacional del Deporte concedit a la ciutat. Viñuales ha explicat que és un motiu d'orgull i de demostració de força del teixit esportiu tarragoní. Avui és un dia de molt orgull per a Tarragona. Hem rebut aquest Premi Nacional del Deporte, que és un reconeixement, un treball col·lectiu de tota la ciutat i sobretot un compromís de l'Ajuntament i de la força del nostre teixit esportiu.
El Consejo Superior de Deportes ens ha aconseguit aquest premi per ser la ciutat d'Espanya que més va contribuir a la promoció de l'esport de l'any 2024 que aquell any la ciutat va acollir 56 cites esportives i que va reunir a més de 36.000 esportistes i, per exemple, a nivell econòmic, va tenir un impacte de prop de 10 milions d'euros. L'alcalde recorda que aquest 2026 es viurà l'etapa del Tour, però també la Copa de la Reina de Bàsquet Femenina, el Campionat d'Europa de Triatló i els Especial Olímpics.
La 43ª a Reina Carnasoltes de Tarragona i el 33ª.