Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 13 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Rande Mar.
Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Farem fotografies, concretament fotografia ornitològica. Coneixerem les últimes notícies des de la llotja de Cambrils. Anirem fins al Club Nàutic de Tarragona per saber com han tancat el 2025 i veure què els espera aquests primers mesos de 2026.
Descobrirem un llibre que parla de les balenes al nord d'Espanya. Ens embarcarem amb l'associació Cetàcia i sabrem quines espècies han albirat en total aquest 2025. I acabarem el programa d'avui coneixent la nova presidenta del Club de Rem d'Arenys de Mar. Estarem aquí fins les 4 de la tarda a Ram de Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, doncs mira, dimarts i 13, eh? Ah, sí? Avui és dimarts 13. Ahir vam començar la setmana aquesta que es diu dels barbuts. No l'hem començat amb molt, molt, molt fred. Diuen que normalment sol ser freda, però crec que el fred ens vindrà bastant a partir del cap de setmana.
Això ja es pregunta pel Sergi. Això ja li preguntarem. Ja directament el deixem amb ell. Dimarts 13a. Llavors ets supersticiosa. Home, diguem que... A veure, jo passa per tota una escala, ara mateix no em ve de gust. Què vols que et digui? I si hi ha un gat negre, jo me l'emporto cap a casa. O sigui que cap problema.
Tu i els gats és una relació. A més a més, diuen que els gats negres, sobretot, hi ha molta gent que diu que porten mala sort. No, no, no. El que passa és que sempre la història... A mi m'agraden els gats negres. Però sempre les... Diguem que hi ha una comunicació que és gats negres al costat de bruixes.
que no entenc per què, però bueno. Ja està bé. Posa les llibres, sobretot, eh? Els contes. Coses rares. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, molt bé, com diu la Sílvia de Dimats, avui jo també me n'he donat compte, Dimats i 13, però en aquest cas jo no soc gent supersticiosa, no sé si els altres companys ho són. Jo no, jo només tinc una cosa que no sé per què, i és que si hi ha un endami o coses així no hi passo per sota, però és l'única superstició que tinc a la veritat. Per si la pedra que cau, no?
Exacte, és l'únic, és l'únic. Després dimarts 13, tal, m'és igual, però això no ho sé. I la sal i tot això, tampoc no? Tampoc, zero. Anem a saludar en Sergi Corral, dins de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé. Jo cada cop menys supersticiós. Jo potser ho era més abans que no ara. No sé si arribes a un punt que ja te la... Te la suda tot, no? Sí, anava a dir te la bufa més tot, però... Abans, per exemple, res, una cosa molt xorra, molt tonta. Quan anava a pescar, per exemple, no emplenava la galleda d'aigua fins que no havia pescat un peix.
coses de superstició. O sigui, si l'emplenava abans d'hora donava la sensació que donava mala sort i no agafaria res. Ja et dic, com deia aquella... Molt fan, eh?, d'aquesta superstició. De tontes tontades, vull dir, no n'esperis gaire més. No, no, acabo de ser molt fan d'aquesta superstició. Ara anem a saludar també l'Oriol Leodes, de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, jo tampoc. De supersticiós no ho soc gens. Amb això de passar per sota una vestida, evidentment, tampoc ho fas més que res perquè no et pugui caure res pel cap si estan treballant. Però ja no per superstició, per seguretat. I res, tota la resta de coses. Pots tenir mala sort qualsevol dia o bona sort també qualsevol altre. O sigui que, més o menys, tots són iguals.
Què anaves a dir, Sílvia? L'hi que perseny, també. Ah, d'acord. Perquè tu mires i dius, ai, aquí em pot caure alguna cosa. Dius, passem per l'altre costadet, a veure què és el que passa, no? Per ser de cas. No sé, jo és una mica de superstició, però no sé per què, i amb altres coses, no? Però és igual, no sé. Potser la meva altra vida em va passar alguna cosa. I encara te'n recordes. I encara en real la consciència em recorda.
Vinga, va, deixem les supersticions, anem a començar el programa. Avui també hi ha en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que les barques d'encerclament de la Costa Brava acaben la primera tongada de veda del peix blau, Sergi.
Doncs sí, Marina. Per exemple, les barques dedicades al peix blau dels ports de l'Escala i Palamós han sortit aquest dilluns del primer període de veda de l'any, que ha anat del 5 de desembre a l'11 de gener. En el cas del port palamusí, la primera jornada de pesca no ha estat massa profitosa, segons ens expliquen. L'única embarcació que ha entrat a port de Palamós ho ha fet de buit.
Les altres dues, que també formen part de la forlota d'encerclament Palamosina, ho han fet en altres ports. Les barques de peix blau passen per un moment difícil. El peix que troben és petit i cada cop més escàs. Aquest passat 2025 ha patit una davallada de captures i de benefici econòmic. Ens en parla Miquel Mir, petró major de la Cofredia de Palamós, en declaracions a Ràdio Palamós.
I el peix és molt petit. Un peix no creix, i com que no els hi creix el peix, no té valor. Ells necessiten un peix que tingui un tamany, i després sí que té valor. Però això tan petit serveix per fregir el dia, no serveix ni per posar en vinagre, i es deteriora molt ràpidament, i no té valor. I com que tots pesquen el mateix,
La segona tongada de veda de peix blau serà la del 28 de febrer, el 6 d'abril. Per altra part, els pescadors segueixen posant el focus a la tonyina vermella al final de l'any passat, però van aconseguir una moratòria per poder incloure a les quotes anuals part de les tonyines que es capturin accidentalment. El parc natural de Capdecreus instal·larà panells intel·ligents per evitar la saturació al parc.
Doncs aquest inici d'any, l'Ajuntament de Roses ha tret a licitació el contracte per instal·lar 8 panells informatius intel·ligents en l'àmbit del Parc Natural de Cap de Creus. Aquesta iniciativa pretén ordenar l'accés a les plages i cales, especialment en temporada alta. El projecte es desenvoluparà a la carretera de Montjoi, un punt clau d'entrada de trànsit rodat al parc.
Diferents càmeres situades al llarg d'aquesta carretera faran un control de les matrícules dels vehicles i aquesta informació passarà a una plataforma de gestió. Després, les pantalles instal·lades al llarg de la via oferiran la informació en temps real sobre l'estat del trànsit i l'ocupació dels diferents aparcaments.
També oferiran informació de les restriccions vigents i d'esdeveniments d'interès. El sistema es completarà amb una aplicació web i una plana web on també es podrà consultar tota aquesta informació. El pressupost per al total de la licitació és de més de 272.000 euros. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Unió de pagesos tallarà la peceta en posta en protesta contra el Mercosurcel.
Així és, Marina. Serà el pròxim dijous 22 de gener i la mobilització es podria allargar 48 hores. Escoltem a Miquel Pinyol, membre de la Permanent Nacional d'Unió de Pagesos. D'Unió de Pagesos ja tenim convocat de fons dies una mobilització per el dia 22 a baix al Delta. En este cas serà en Posta, on esperam tallar l'autopista a 7 durant 48 hores.
Pinyol alerta de les afectacions que el pacte entre la Unió Europea i Mercosur tindria per als agricultors de les Terres de l'Ebre.
Des darrere tindrem el que segur seria l'arròs, que ens podria entrar, seria un producte perjudicat. Els cítrics se suposa que serien el més perjudicat, perquè a l'Amèrica del Sud se produeix bastant cítric. Aquests podrien ser els cultius més afectats. En un primer moment s'hauria d'analitzar producte a producte. Sí que creiem que tampoc no serà gens beneficiós ni pel vi ni per altres productes. El vi, com sabem, al Xile...
I això ja es produït i també tindríem problemes de competències lleals. Pinyol reclama al govern català que incideixi més en les decisions i votacions del govern espanyol sobre el Mercosur.
El que trobem és que el govern català hauria d'incidir més en el de Madrid, que és el que té potestat dins del Mercosur, com vam veure en la votació d'esta setmana, que el govern espanyol ha votat a favor. Creiem que aquí ha faltat una implicació del govern català com la de les altres comunitats autònomes. Més enllà de la mobilització en posta, Unió de Pagesos treballa amb altres organitzacions sindicals per convocar una gran manifestació a Madrid.
La plataforma en defensa de l'Ebre rebutja la proposta de reduir un 20% el cabal del riu Ebre en èpoques de sequera.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha expressat la seva profunda preocupació davant la proposta presentada per la Taula de Consens del Delta a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que planteja reduir un 20% el cabal del riu entre Xerta i la desembocadura durant els mesos de maig a agost en períodes de sequera. La iniciativa, que ja ha estat incorporada per la Confederació Hidrològica de l'Ebre,
Hidrogràfica de l'Ebre a l'esquema de temes importants del Pla de l'Ebre implicaria passar dels actuals 80 metres cúbics per segon a 65 metres cúbics per segon, amb l'objectiu de garantir l'aigua necessària per al rec de l'arròs i el manteniment de llacunes i badies. Segons la PDE, aquesta reducció dràstica tindria greus conseqüències ambientals i socioeconòmiques pel delta,
L'entitat alerta que la falca salina podria penetrar fins a prop de Tortosa, posant en risc els pous de les zones més pròximes. També preveu afectacions a la producció de maris, cales badies i a la pesca marina, ja que la disminució d'aportacions d'aigua dolça coincideix amb els mesos clau per al creixement dels alevins. Altres impactes destacats serien la dificultat de navegació al Port del Tebre,
i l'empitjorament de la qualitat de l'aigua amb més salinitat, menys oxigen i una major proliferació d'espècies invasores o de la mosca negra. Tot i reconeixer les necessitats dels regants de garantir les dotacions d'aigua en anys de sequera, com el 2023,
La PDE rebutja aquesta mesura ja que perjudica altres sectors i agreuja els impactes ambientals. L'entitat defensa que les dotacions de rec de les comunitats haurien de considerar-se cabals ecològics ja que contribueixen a mantenir llacunes i badies fins i tot en períodes crítics. La PDE adverteix a més que la proposta de la taula de consens obre la porta a futures reduccions de cabal i pot reactivar antics conflictes vinculats als transbassaments de l'Ebre.
Per això insta la taula de consens a retirar la proposta i a treballar conjuntament per consolidar les dotacions de rec com acaba als ecològics, una mesura que, segons la plataforma, beneficiaria tant els regants com els ecosistemes del Delta.
Anem ara cap a les costes del Garraf. L'associació Cetàcia amb seu al port de Sitges ha aconseguit albirar 7 de les 8 espècies de cetàcis que trobem al Mediterrani durant aquest passat 2025, Carles.
Doncs així és Marina, tot i que els darrers anys l'entitat havia aconseguit albirar totes les espècies diferents de cetacis que es poden veure a les costes del Garraf, aquest any n'hi ha hagut una que se'ls ha resistit. El dofí comú ha estat l'única de les 8 que no s'ha deixat veure. Tot i que el seu nom pugui semblar que fa referència a ser un dels dofins més habituals a les costes, enguany el dofí comú no ha estat albirat per l'associació.
D'altra banda, sí que han pogut veure les altres dues espècies de dofins com són el dofillistat, el cetací que més han vist durant aquest any passat, i el dofim molar. De moment, però, encara no poden determinar per què enguany no han aconseguit avistar-lo. Escoltem l'Arnau Martínez, biòleg i membre de l'associació Cetàcia. Hi pot ser com a tal del per què aquest any no, no diríem que hi ha anys que tenim no vols que altres. També queda dir que aquest any ha sigut l'any des del 2020 que hem fet menys sortides,
Aquest any hem produït una mica les sortides, també la metro no ens ha acompanyat gaire, i això ens condiciona molt a l'hora de fer l'estudi. Llavors, és veritat que aquest any hem agafat molts temporals, i això ens ha condicionat una mica, llavors això també es pot veure reflectit en els resultats. El Dufí, com que també en general és un Dufí, que tot i que tingui aquest nom, abans sí que era molt més comú que el mariterrani, però també a altres zones que s'ha descrit aquest animal, com pot ser l'Atlàntic, per exemple, ja sí que és molt més present. Llavors, per això també aquest nom, no?
L'associació Cetàssia també ha aconseguit veure altres espècies com són el catxalot o el rurqual comú. De fet, la temporada passada només van poder avistar un sol rurqual i aquest any han aconseguit albirar-ne més d'una vintena. També han pogut veure el zífit de Cubier, el cetaci menys conegut segurament del Mediterrani. Enguany, l'associació també ha elaborat un estudi sobre els caps d'oia gris que s'ha convertit en una de les espècies més comunes de veure als canyons submarins on l'entitat realitza els seus estudis.
De fet, han aconseguit determinar que hi ha alguns individus que són residents en aquesta zona de les costes del Garraf. Ens ho torna a explicar l'Arnau Martínez. El que s'espera és estudiar la finalitat d'aquest animal, saber com de resident o no és aquest animal, i a partir d'una sèrie de classificacions hem vist que hi ha un grupet que sí que estan més presents aquí a la zona dels canyons, altres que són, diguem, de pas, i això a través de la foto d'identificació d'aquestes saletes que tenen, no?,
doncs hem pogut observar això. I això també posa en manifest, però és molt interessant, per donar la importància dels canyons, és a dir, hi ha animals que estan relacionats amb aquests canyons,
i si en un futur els podem protegir d'un altre grau de protecció més elevat, doncs encara més interessant. En una de les sortides d'aquesta temporada han aconseguit albirar també un grup de fins a una setantena de membres de Caps d'Olla Negra, un fet fins ara inèdit. L'associació Cetàcia fa un bon balanç d'aquest any passat, d'aquest 2025, tot i no haver pogut albirar totes les 8 espècies de cetacis que podem trobar al Mediterrani.
A la segona hora descobrirem tots els detalls sobre els albiraments de cetàcia de la mà d'Arnau Martínez.
Fem aturada les costes del Mares. Marenys de Mare ha implementat aquesta setmana el nou model de recollida selectiva porta a porta a tot el municipi. Avui és el dia clau en què la brossa s'haurà de llançar per primer dia fent ús dels bujols corresponents a la via pública amb doble fracció, l'orgànica i el paper i el cartró Oriol.
Doncs sí, el nou model de recollida selectiva a Arenys de Mar amplia el sistema porta a porta a tot el municipi, suprimeix els contenidors i tindrà una àrea d'emergència fixa i 12 d'emergents repartides en diversos punts de la vila en franges específiques. Aquesta nit hi ha hagut veïns encara que han utilitzat l'antic calendari del model de recollida
i han tret la fracció del paper i cartró als seus portals. Des del consistori es donen 15 dies de marge perquè la població d'Arenys s'adapti tant al nou calendari com al sistema de reciclatge que s'ha implementat a la vila. Escoltem l'alcalde i regidor de Residus Estanis Forç.
Nosaltres ja ho tenim present, que durant aquests primers 15 dies la gent avui amb el cartró, demà amb el plàstic, que demà no hi ha plàstic, sinó que serà dijous, a instalar gent que no ha reciclat mai a la vida. I tu deies, mai, que no han reciclat mai, ni sabien que s'hagués de reciclar. Gent que no sabia que tinguéssim que fer un porta a porta, quan el casc antic fa 14 anys que el fem ja. Hi ha gent que fa 14 anys que vam al cubo. Això que estem fent ara, el 2025 al 2026,
És com si fos una veritat. Doncs hi ha gent que no sap que ja s'ha d'anar a buscar el covell, hi ha gent que no sap que hi ha un canvi de dia, perquè hi ha molta gent que viu molt feliç. El nou model també implica que la brossa s'haurà de dipositar a la via pública amb el bujol pertinent, sigui individual o comunitari, i la brossa es col·locarà als portals dels domicilis o als penjadors que s'estan instal·lant a la via pública.
Arenys de Mar ja ha obert les inscripcions per la Rua de Carnaval que tindrà lloc el pròxim 14 de febrer. Els grups que vulguin inscriure's ja ho poden fer el pròxim 30 de gener a través del formulari que trobaran a la plana web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.
Així és, Marina, la Rua de Carnaval d'Arenys es farà per la Riera, des del carrer Montserrat i fins davant la plaça de l'Església. Com sempre, inclourà un ball a la plaça de l'Església amb l'actuació infantil del grup Xaxi Band. L'any passat va comptar amb 5 comparses i mig miler de persones que van baixar a Encerca Vila. La regidora de festes, Marta Serrano, anima tothom a participar-hi.
Llavors animo d'hom a participar, ja que quan més serem, més patxoca farà la rua. I després, com sempre, quan acabi la rua hi haurà l'espectacle infantil, el càrrec de la Chachi Band, que creiem que serà un espectacle que agradarà tant a petits com a grans i podrem gaudir d'una estona de festa tots plegats. Aquest any el que no hi haurà serà un ball nocturn a la placeta.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Abrada, explicant que Tarragona se cita amb els municipis catalans del Tour de França. L'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, ha participat en l'acte de presentació de les ciutats i viles per on passarà la competició ciclista que ha reunit a Barcelona una seixantena d'alcaldes i alcaldesses. Hi ha deu municipis de la comarca del Tarragonès que veuran passar la ronda francesa el 5 de juliol en l'etapa que sortirà de la capital tarragonina.
Alcaldes i alcaldesses s'han fet als Jardins de Pedralbes una fotografia de família amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez. Illa ha reivindicat la capacitat de Catalunya per acollir grans esdeveniments internacionals. Per la seva banda, l'alcalde de Tarragona ha dit que el tur és el més gran que ha passat a la ciutat des de l'època d'Augusta, ha assenyalat que seran al centre del món.
A més a més tenim la sort que ens cau un diumenge. És a dir, més gent encara vindrà, no? Tenim moltes reunions amb l'equip del Tour de França. Aquesta setmana vam tenir una, per exemple, i són gent molt professional i estan molt satisfets de veure que nosaltres també som i que tenim una àmplia experiència en la gestió dels aveniments esportius de gran format.
i serà espaterrant, serà espaterrant. Jo crec, ja li he dit, que hem de començar a mirar quan fem la següent etapa a Tarragona els pròxims anys, no? El tour, que per primer cop es farà a Barcelona, arrencarà el 4 de juliol amb una contrarrellotge per equips de 19,7 quilòmetres. La segona etapa, el 5 de juliol, tindrà la sortida a Tarragona i arribarà a Barcelona. Els recorreguts seran de 178,4 quilòmetres. Tindrà una ruta litoral i passarà per la costa de Vegas...
on es tornarà més accidentat i exigent. Al final serà un circuit urbà amb 3 pujades al castell de Montjuïc amb 600 metres, amb un 13% de pujada abans d'arribar a la meta davant l'estadi olímpic.
El Port de Tarragona participarà en un total de 24 fires comercials, congressos, jornades i altres esdeveniments logístics i sectorials al llarg del 2026. La presència en aquestes cites permetrà que es refermi el seu rol com a port de referència a la Mediterrània Occidental.
en sectors com l'agroalimentari, el petroquímic i reforci el seu posicionament en àmbits com la càrrega general, els vehicles o l'eòlica marina flotant o els creuers. Amb la seva participació en aquests esdeveniments, Port de Tarragona donarà a conèixer les oportunitats de negoci que ofereixen els projectes estratègics que està impulsant com la terminal intermodal de Guadalajara-Marxamalo, la futura terminal marítima multipropòsit del moll d'Andalusia, que es troba en procés de licitació...
la zona d'activitats logístiques o la nova connectivitat ferroviària gràcies a l'entrada en funcionament del corredor mediterrani. L'activitat comercial amb fires i esdeveniments portarà l'equip comercial del Port de Tarragona a prop d'una desena de països com ara els Estats Units, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Turquia, Portugal, Àustria, així com diverses cites arreu de l'estat espanyol.
La diversitat de destins i cites comercials a les quals Prempa reflecteix l'aposta del port per la projecció exterior i captació de nous tràfics i línies comercials.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació dominada pel vent de sud o de Ponent a molts indrets de la costa. És molt fluix a la costa tarragonina, bàsicament cap a l'Ebre, vent variable, tot i que aquesta tarda s'anirà imposant una mica més al xaloc, també a la costa barcelonina. I en canvi aquest vent de garbija...
molt més notori que tenim a la Costa Brava. Ha estat bufant i, per tant, hi ha força mar de vent en aquesta banda gironina. Maró, forta maró, fins i tot. Atenció perquè algunes milles mar endins tenim una situació força esvalutada, especialment al voltant del Cap de Begú. Per tant, Costa Brava sud, aquest vent de garbí que continuarà bufant amb ganes.
Al llarg d'aquesta tarda, en aquesta costa gironina, com dèiem, a la resta del litoral, vent més feble. Vista demà, ja s'acaba aquesta garbinada, tindrem al matí encara una mica de vent del sud, molt més variable la resta del litoral, i per tant, l'estat de la mar cada vegada serà més tranquil. Una mica d'ondulació encara, mar de fons, de fet, a la costa brava, tot plegat amb alguna boira arran de mar. De fet, s'anirà imposant el vent de xaloc ja durant la tarda del dimecres. Estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. De moment, a aquesta hora, el volum de circulació es manté la tarda més o menys tranquil·la, amb alguns punts d'intensitat, però de moment sense cues destacables o remarcables. Si bé és cert, hem de destacar o recordar que es mantenen...
Alguns dels talls encara presents en aquest cas ja per tasques de reparació de la via a causa de les manifestacions o les protestes dels pagesos d'aquests darrers dies. En aquest cas, recordar que es manté a l'autopista P7 el trànsit tallat entre Borrassà i Vilalemuls en sentit sud, en sentit nord. Ara ja s'han pogut obrir, bé, ara fa una estona, dos carrils, queda un sol carrer tallat en el punt de Borrassà en sentit nord. En el cas de la C16,
Aquí es mantenen el trànsit en un carril de menys, és a dir, un carril tallat en cada sentit de la marxa a l'altura d'Olvan, també pel mateix motiu, per les tasques de reparació de la via. En tot cas, com dèiem, a la resta, en principi, sense altres complicacions afegides. És tot, bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar. This may sound a little crazy But there's some things I need to say And I'm going for a maybe
So I just wanna get it straight. Cause all I see is colors need no other. When I look in those ocean eyes, I was at my lowest till you showed up. Got me on a different height of love. Every time we touch, I can get enough of never giving up.
I can hardly imagine
Bona nit.
Fins demà!
Les profunditats de l'actualitat.
I ara el que volem fer és anar fins al Delta de l'Ebre per parlar sobre la fotografia, en concret sobre l'ornitografia. I per això la companya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb un fotògraf referent a tota aquesta temàtica cel.
Sí, Marina, Javi Bou és un fotògraf que es dedica especialment a la cronofotografia, concretament a l'ornitografia. I aquí baix, al delta de l'Ebre, l'ornitologia té un pes molt important. Per aquest motiu anem a comentar la seva obra fotogràfica. Javi, benvingut a Randemar. Hola, bon dia. Si et sembla, per començar situant els oients, mos podries explicar com vas començar en el món de la fotografia?
Bé, això ja fa molts anys, realment. Jo recordo... Els meus pares viatjaven molt i, mira, tenia sort de ben petit anar amb ells, acompanyar-los i, bueno, veia que mon pare tenia una càmera, aquella època analògica, en diapositives... I, mira, va ser així, em va ensenyar com funcionava i, de ben petit, ja vaig ser jo l'encarregat d'anar fent les fotos en els viatges i d'aquí em va...
És una cosa que m'ha seguit tota la vida. Ja, ja, i tant. I, de fet, vens del món de la fotografia de moda i publicitat. Què et va fer girar la mirada cap a la natura? Bé, jo vaig estudiar fotografia perquè, com ja t'he comentat, és una cosa que sempre havia...
interessat i un dels meus professors em va dir si volia ser el seu assistent, que era un autòleg de moda, i sense buscar-ho vaig acabar treballant al món de la moda durant molts anys, que em va anar molt bé per adquirir coneixements tècnics, també per saber il·luminar, per saber retocar, però realment era una cosa que jo no notava que era un interès i que era una cosa que realment em motivés molt. Era més com una feina temporal per anar a veure què podia fer i llavors jo tenia clar que volia fer un
projecte personal que me'l sentís meu. Jo sempre he sigut ben petit, apassionat de la natura, perquè jo també sóc d'un delta, però jo sóc del delta del Llobregat, i bé, vaig veure que si volia treballar en un projecte que me'l fes meu i fos, i això, i que em motivés més, havia de ser treballar en natura, no?
I d'aquesta manera va ser com ja fa més de deu anys vaig decidir treballar en un projecte artístic, que és el que has comentat tu, que es diu Ornitografies, amb el que porto ja deu anys treballant.
i si vols ja t'explico en què consisteix, no? Sí, sí, explícamos, perquè jo he mirat la teua obra i clar, és una cosa que no havia vist mai i que suposo que, bueno, tu has digut de tindre experiències en la gent que veu la teua obra, de dir que es queda una mica parada, no?, perquè és una cosa diferent, no? Explícamos, què és exactament la teua obra, com deies, Ornitografies.
Clar, doncs jo en aquell moment, que estava al món de la moda i volia fer el meu projecte, volia treballar amb Natura, però veia que Natura en general normalment es representava d'una forma similar, que m'agrada molt, però jo realment volia aportar alguna cosa nou. Qüestionar-nos una mica com representem la Natura, com veiem la Natura, que jo crec que és molt important per veure la relació que tenim amb ella. I ja que una de les coses que a mi em motivava més eren les aus...
veia que no s'havien representat mai el vol de les aus. Tu quan fas una foto d'un nau amb vol, tu l'estàs congelant al cel, no veus en realitat de trajectòria i el tipus de vol que fa. Llavors vaig pensar si seria possible enregistrar el vol complet, com si fos com un rastre, com una petjada al cel. Vaig veure que realment no ho havia fet ningú,
I a veure si això era perquè no era possible. Però vaig veure que sí, que sí que era possible, que al final el que havia de fer són moltes fotos per segon, que és el que al final et aconsegueix fer les càmeres de cinema, càmera lenta, i juntar totes aquestes fotos en una sola imatge. Aleshores, tu el que veus entrar són unes formes al cel, unes ones, perquè les ones les produeixen a l'arateig, o unes cintes, que és quan la ho planeja. Llavors, clar, amb aquesta tècnica, que és una tècnica que...
es feia alguna cosa similar al segle XIX, que com ha dit tu era la cronofotografia, el que podem és veure diversos segons en una sola imatge. Sí. Llavors, tu, això és una cosa que no s'havia fet mai, el vol dels ocells en concret.
Exacte, no, és una tècnica que vaig inventar especialment per aquest projecte. Jo el que et dic és segur semblant que es va fer segle XIX, però realment si ho veus no s'assembla molt. És per ficar-li un nom a una tècnica, a alguna cosa que ja existia, però realment és molt diferent. I bé, el bo és que ha sigut molt maco, la bona rebuda que he tingut per part de la gent, perquè és una cosa que és estètica i que a part, bé, que anima a veure les sous d'una altra manera...
I, bueno, per sort, com no s'havia fet fins ara, doncs ha tingut molt bona acollida i s'ha publicat molt bé i, bueno, gràcies a això ha sigut la meva feina i continuo treballant aquests últims 10 anys. Clar. I, Javi, què vols que passo pel cap de l'espectador quan mira el teu treball? Bueno, a mi el que m'agrada molt és que a entrada, sobretot a les exposicions, quan la gent entra i no sap què és,
qüestionar-se, no?, què està veient. A vegades la gent es pensa que és algú que està fet amb ordinador, amb 3D, o potser són un estel, o filferros a l'aire, qui sap, no?, llavors és molt maco aquest moment, no?, de qüestionar-se què és el que un està veient, i quan descobreix que el que es tracta és del vol de les aus, doncs és molt maco aquesta reacció de tornar a veure totes les fotografies, però amb aquesta mirada ja entenint que són vols de les aus, no?, i aleshores
Clar, depenent del tipus de persona, no? Si és algú potser amb un vessant més tècnic, doncs pensa en quina càmera ho ha fet, potser algú més científic, més biòleg, doncs pensa, es fixa més en el comportament, perquè el bo és que es pot veure el comportament en les imatges, no? De si planeix, de si a la teix, de si està caçant. I...
I potser a altres persones, amb un punt de vista més poètic, li recorden aquestes formes a altres coses que no tenen tant a veure amb el que està escrivint. La gent sol trigar, potser alguns segons, en adonar-se que allò són moixons. No et parlo de professionals del tema, però potser, per exemple, jo mateixa, el que et deia abans, quan vaig veure el teu treball, em va sobtar.
Sí, sí, sí, i els professionals també és un maco, perquè si no et diuen realment què és, la primera entrada, algun tipus d'imatges és molt difícil de saber què és el que estàs veient, sobretot si no tens la referència del paisatge, o en algunes que sí que alguna u passa més a prop sí que pots veure, realment pots intuir si t'apropes veus les saus volant, però en algunes que estan de lluny tu que simplement veus
uns tornados, unes línies, unes cintes, i és complicat. D'això es tracta. Llavors, en aquests anys, el que he anat fent és en búsqueda d'aquests diferents comportaments que fan les aus i mostrar tota la diversitat de formes que apareixen en els vols. Per exemple, des de voltors enlairant-se en una corrent tèrmica fent tornados, fins al vol més caòtic de les oranetes i els falsiots en búsqueda d'aliment,
o, per exemple, formacions d'aquestes amb ve baixa, que és més organitzat, llavors són unes formes com més ordenades, no? I ja vi, ara que comentàvem algunes espècies d'ocells, quins són els moixons que sols captar o vas fent un treball en què vas agafant diferents vols de diferents moixons?
Bé, a mi el que m'interessa és buscar la diversitat en el vol. Clar, a la majoria hi ha moltes aus que es desplaçen, doncs, el seu vol és de desplaçament d'una banda a l'altra, tenen un arretreig regular i, al final, les formes que apareixen no són molt diferents. Aleshores, el meu repte és trobar...
els diferents tipus de comportament. No és tant una col·lecció d'aus, perquè, per exemple, una gavina mateixa pot tenir molts tipus de comportaments, des d'un aleteig normal fins que a vegades fan planejos sols, o a vegades fan com grans vols en grup, o sigui, una mateixa espècie pot donar diferents formes, però hi ha espècies en concret que són més agraïdes, per exemple, el fals iots, a mi m'apassionen com a au i
fan formes molt interessants i et fas torneis, que ara mateix aquest mes allà al Delta teniu un espectacle amb aquest ocell tan interessant que fa uns comportaments així grupals tan curiosos i tan únics a nivell mundial, perquè és a nivell mundial que és una espècie que concretament fa un vol que és únic.
Ja vimos, podries descriure als oients per entendre, no? El que fas tu, és a dir, des de quan surts de casa per a captar aquesta imatge fins quan tenim el producte final, perquè entenc que hi ha una feina molt grossa, no només de camp, sinó després també de postproducció. Sí, sí, és un projecte lent que requereix molta estona d'estar davant l'ordinador. Bé, a mi m'agraden les dues coses, no? A veure...
Aniré per ordre. Primer, sabem què treballar. Jo normalment no vaig al camp, a veure què em trobo. Normalment és molt estudiat. Per exemple, diguem que vull treballar els falziots a la tarda en què s'agrupen abans d'anar a dormir. Aleshores, saber a quina època estan els falziots, que normalment estan entre abril i juliol, saber què és a la tarda. La meteorologia és molt important que
que hi hagi un cel ras, que no hi hagi molt de vent, doncs vaig al camp, una zona que crec que és interessant, o a vegades inclús a les ciutats, no sempre vaig al camp. La majoria de les meves aus són aus comunes que es poden gaudir molt a prop d'on vivim les persones, no me'n vaig a grans llocs llunyants a buscar espècies rares a la selva. I aleshores, bueno, l'important és veure on està passant aquesta acció. Jo no soc com el fotògraf com...
que fa fotografia més tradicional de natura, que necessita apropar-se molt a les aus, fa molta estona camuflat, perquè jo no necessito estar a prop, jo necessito estar lluny i que passin coses, la majoria de cops estic a això entre camps o a les urbanitzacions, al costat del cotxe, aleshores, on veig on està l'acció, i molt important, he de muntar la càmera, perdona, el trípode, perquè la càmera no es pot moure, sinó el moviment final s'hauria alterat. Col·loco la càmera i...
molt important era escollir en quin moment gravo, perquè jo no puc moure la càmera mentre gravo, sinó també sortiria alterat el moviment final. Aleshores, gravo una seqüència no molt llarga, normalment, per exemple, menys d'un minut, uns 20-30 segons, o diguem un minut. Aleshores, després, és quasi com si gravesen en la lògica, perquè, clar, és digital, però el que passa, normalment en digital tu ja veus el moment en què has gravat. I en aquest cas, no, jo veig
Jo tinc un vídeo que es veu en uns ocells molt petits que es mouen a l'ullull davant del cel, però no tinc clar quina imatge sortirà. Per això necessito anar a l'estudi, aleshores allà agafo el vídeo, primer amb baixa qualitat, i miro quins trossos són interessants. Per exemple, veig que del segon 20 al segon 40 ja han fet un vol interessant. Agafo aquest tros,
exporto el vídeo en alta resolució i amb aquest vídeo aplico un algoritme que el que fa és afegeix la informació que és nova i el fons el deixa igual. L'important és que el fons quedi igual i no hagi de retallar ni res. No he de retallar res perquè no quedi alterat. Per mi és molt important que el que estàs veient al final provengui de la natura i sigui moviment natural. Un cop d'un vídeo he passat a una fotografia, ajusto el color i la preparo per imprimir
Perquè jo al final les meves exposicions les faig amb imatges molt grans perquè s'entengui millor la trajectòria. Faig imatges que normalment fan dos metres per metro deu i llavors allà es pot realment gaudir d'aquestes formes que fan les aus.
Llavors entenc que, clar, disposes d'un equip, no?, que ha de ser d'alta qualitat, perquè al final és el que dius, no?, fas un vídeo, però després les imatges grans han de tindre alta resolució. I pel que m'expliques, Javi, tens molta, bastanta més feina a la postproducció a l'estudi que no pas quan surts al camp. Bueno, clar, normalment per un dia de camp potser estic dues setmanes d'estudi, sí. Sí, sí, he d'anar...
en compte... perquè després se m'ha acumulat molt la feina i, bé, és que, clar, també la feina amb molta gent es pensa que estàs tot el dia al camp i realment els dies del camp és com fer una pel·lícula al final. Hi ha la preparació, hi ha el moment de camp, que és molt important, però al final el temps és limitat i després hi ha molta estona de postproducció i després de preparar les exposicions, de preparar els catàlegs, jo he vist, sobretot, de vendre les fotos...
països, i aquí també, que tinc una galeria, estic amb una galeria senda, i llavors, bueno, tota la feina que comporta, doncs això, aquí al voltant, que és important. I tant. La major part del projecte, pel que he vist, l'has enregistrat a Catalunya. Quins són els espais que més vas o els que t'han marcat més? Doncs, en general, la MOC
bastant per tot el territori, sobretot, doncs, veient el que necessito, no?, per exemple, per la zona d'Empordà moc bastant, per aquí al Delta vinc, sobretot pels estorneis, estic més per la zona dels camps, aquests dies s'hi estan bastant per el voltant d'Emposta, si no vaig a les zones com protegides o normalment ja la SAU, o normalment la gent va fer fotos, sinó que jo em quedo més per la zona dels camps, perquè teniu alguna cosa molt maco, que normalment no es fica en valor i que no es comenta molt, a mi m'agrada molt del Delta, a part
Òbviament és un paisatge molt pla, són els arbres que teniu. Aquests arbres que hi ha entre els arrossats, que a vegades es veuen així aïllats entre camps, jo trobo que és molt fotogènic i poc com representat. Normalment es fa més a la platja, la part d'aigua moll, la part d'on es n'està menys.
Però aquesta per interior, tan plana, amb aquests arbres, sobretot a l'hivern, que estan palats, ho trobo molt, molt maco. I també vaig molt per la zona de Lleida, dels Sacans, ho trobo una zona molt interessant i molt estètica que tenim també per aquí.
Com digues abans, tu vens d'un delta, del delta de Llobregat, però nosaltres aquí baix tenim el delta de l'Ebre, que té un gran valor ornitològic. De fet, aquí el turisme d'ornitologia ve molta gent per mirar, observar moixons, per fer fotos com tu. Aquí al delta tenim un gran valor en aquest sentit. Sí, sí, sí, és únic. I això, encara que dius que ve molta gent, jo tampoc.
considero que ve massa gent pel valor que té, la veritat. Jo crec que podria venir més gent per allò interessant que és, per allò que és a nivell de natura, però a nivell també de paisatge i cultural, jo crec que té molt de potencial. Sí, sí, sí, i tant, i tant. Javi, a part de Catalunya també has sortit fora de Catalunya o d'Espanya?
Sí, sí, sí, clar, tu penses que són molts anys, no?, de projecte, jo ens he anat a treballar per aquí, però m'han sortit ocasions... O sigui, jo, una zona que he anat més un cop, és Islàndia, i és perquè puc fer un tipus d'imatges i un tipus d'entorn que no té res a veure aquí, doncs jo el que busco és el contrast. A mi m'agraden els paisatges molt verds i molt com palats, on hi ha aquest contrast entre cel i roca i mar...
I, clar, Islàndia és perfecta per això, no?, perquè té aquesta roca escarpada on hi ha moltes aus marines, llavors és un lloc que m'agrada molt i que he anat diversos cops, no? Després també he tingut residències artístiques on m'han convidat a treballar en llocs concrets com als Estats Units, després també he anat a una illa d'Escòcia, també molt interessant a nivell netològic i...
I bueno, sí, he voltat durant aquests anys, encara que el que dius tu no, que era gran pel meu projecte, és aquí. I, Javi, més enllà de l'estètica, igual, pel que veig jo, el teu projecte també té una mirada de divulgació i sensibilització, no? També una miqueta? Bé, clar, és que al final jo considero el meu projecte artístic perquè al final és un projecte obert i que intenta arribar a un públic
ampli, un públic que normalment no està tan habituat a la natura o no està tan habituat... O sigui, intento portar la natura a entorns de l'art, no?, a galeries d'art, per exemple, a Estat Arco, Arco, pràcticament no es veia res de natura, no?, i tenia una exposició, vaig fer jo sol, i inclús quasi era rar, no?, veure un projecte que exclusivament fos que parlés de natura i que no tingués res...
a veure amb els humans, no?, ni que fos la denúncia per algun concret, ni tot això, no?, aleshores el meu objectiu final és això, és qüestionar-nos de com veiem la natura, sobretot natura propera, natura comú, no?, per tornar-nos a entusiasmar, a cridar l'atenció, a ficar el foc on ella, no?, a ficar-la en valor, llavors...
Per una banda això, per una altra banda també quan faig exposicions solen venir a escoles i també no només faig exposicions en llocs regionals a mar, també en museus de història natural. I bé, el maco és que té aquests tres peus en el món de l'art, en el món de...
de la divulgació i en el món de la ciència, llavors estic així una mica entre diversos sectors, no? Sí, sí, sí. I, Javier, per anar acabant i mirant cap al futur, cap a on t'agradaria portar, com dèiem, la teua obra, Ornitografies, en els propers anys? Bueno, de fet, a part d'ornitografies durant aquest temps, jo vaig crear aquesta tècnica per mostrar la velleta del bo,
i era una tècnica que era molt tentadora d'aplicar-ne a altres coses, però em vaig voler centrar per aplicar-ne a un concret a les aus. El que passa és que al cap del temps em vaig adonar que m'estava parlant d'altres tipus de moviments naturals interessants. Aquí va ser on vaig ampliar-ho i vaig fer el projecte dels insectes, que també us animo a que entreu a la meva pàgina web i el veieu.
I després, ara acabo de fer un nou projecte que es diu Fluctus, que és complementari a ornitografies, que el que mostra és si en ornitografies es veu la trajectòria del vol, però ho sé i es perd pràcticament la forma i el color. Fluctus són els primers salatejos gravats de forma sanital. Llavors, aquí la gràcia és la diversitat en les formes i el color. De fet, aquest projecte està publicat ara en el número de gener de Nacional Geogràfic. I llavors, ara...
aquests últims cinc anys potser ja estic ampliant aquesta visió més enllà de la trajectòria del vol de les aus cap a insectes, cap a mostrar les aus també des d'aquest altre punt de vista, també ara estic treballant en plàcton, o sigui, estic ampliant aquesta visió per al final no només mostrar la trajectòria del vol de les aus, sinó que ampliar-ho més cap a fer una col·lecció de moviments naturals, no?
Molt bé que has obert les portes al teu treball. Javi, ha estat un plaer molt interessant, de veritat, la teva feina, i aquí al Delta que, com dèiem, té una especial... Bueno, l'ornitologia és especial aquí, baix al Delta. Moltíssimes gràcies per haver connectat avui en el programa i molta sort i molts dancers en la teua carrera. Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs, Marina, crec que s'ha de tenir molta paciència per ser fotògraf ornitològic i ni tu ni jo en tenim tanta. Jo de ben segur que no en tinc tanta. Moltes gràcies, Cel. Beauty queen of only 18 She had some trouble with
Fins demà!
Fins demà!
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara hem de fer una petita pausa de res 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla a Tere Ortega. Tarragona recordarà demà dimecres el sisè aniversari de l'accident a ECOXE sense cap acte ni veïnal ni sindical programat. L'edat arriba amb la mirada posada l'any vinent quan tindrà lloc el judici per l'explosió química més greu que s'ha registrat a casa nostra.
Les 3 víctimes mortals que hi va haver, una d'elles, un veí de Torreforta que estava a casa seva, han fet replantejar moltes coses en matèria de seguretat i prevenció. Així ho pensen els portaveus dels grups municipals del PSC Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que han coincidit avui en la primera tertúlia política de Tarragona Ràdio de l'any. Escoltem Sandra Ramos, Maria Roig i Jordi Cendra.
La reubicació de la universitat laboral té molt a veure amb aquest accident. S'han repensat els accidents químics que podem tenir a Tarragona. Si d'alguna cosa va servir és que algú es posés les piles tant a la banda privada com a la banda de l'administració per evitar d'alguna manera que això torni a passar. A la banqueta dels acusats s'asseuran tres directius de la companyia.
L'Espai QS estrena un nou estudi de seu imatge adreçat als joves que es vulguin iniciar en el món de l'audiovisual o que necessitin fer-ne ús. Anna Funoll, col·laboradora del Departament de Joventut de l'Ajuntament. Entenc que això també és una eina molt important per trencar aquest viatge de classe que de vegades té aquest sector i crec que si hi ha totes aquestes tecnologies disponibles a un preu
molt assequible del taller, estem parlant en aquest equipament, crec que és molt interessant i que pot donar allò que a noves veus i a nous artistes del camp de Tarragona en aquest aspecte. El nou servei es posa en marxa coincidint amb el 15è aniversari de l'equipament i centre cultural que el 2025 va tenir més de 2.500 persones usuàries.
L'Ajuntament de Tarragona ha modificat l'ordenança fiscal reguladora de la taxa pel servei de recollida, transport i tractament de residus i n'ha ampliat els supostis que permeten a determinats col·lectius obtenir una reducció de la taxa. El nou text de l'ordenança, que ha entrat en vigor aquest 1 de gener de 2026, ha afegeix les famílies nombroses, les monoparentals i les persones en risc d'exclusió residencial al redactat, per tal que es puguin beneficiar també d'una rebaixa d'aquesta taxa.
Taxa, las noticias a 3B Doblas, Tarragona Radio Punca.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts a les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on parlarem de les novetats de la llotja de Cambril. Sabrem què és el que s'hi cou aquests dies. Després descobrirem...
el llibre La Huella Ballenera, que fa referència a les balenes que podem trobar al nord d'Espanya. L'associació Cetàcia ens dirà quins albiraments ha fet aquest passat 2025. I acabarem el programa d'avui coneixent la nova presidenta del Club de Rem d'Arenys de Mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rem de Mar.
Una setmana més volem conèixer la realitat de les llotges del nostre territori. Ara fem aturada la llotja de Cambrils, on ens porten les últimes notícies, però parlarem, com ja hem fet en alguna ocasió, de l'etiqueta Peix de Llotja. Ho fem amb la gerent de la Confereria de Pescadors de Cambrils, Clàudia Masdeu. Molt bona tarda. Bona tarda. Escolta'm, com va el funcionament d'aquesta iniciativa de l'etiqueta Peix de Llotja?
Bé, doncs arrenquem ara aquest 2026 amb el segell de qualitat, d'ús de pell de proximitat dels llotges de Catalunya. Creiem que és un projecte innovador, unificador...
i que ve a promoure una mica al final a posar en valor el producte pesquer que tenim al nostre territori, a posar en valor el sector pesquer que tenim al nostre territori i llençar tota la cadena de valor del peix.
Al final, per la gent que no ho sàpiga, tot i que n'hem parlat en alguna ocasió, aquest segell de qualitat d'alguna manera és per diferenciar els restaurants o els establiments que utilitzen o que cuinen amb el peix d'aquí, de casa. Exacte. És a dir, nosaltres per una banda vam veure una doble necessitat. Per una banda teníem els consumidors
Tenien aquesta voluntat de conèixer i de saber quins eren aquells restaurants que treballen amb peix de llotja i, per l'altre, els propis restaurants volien fer-se ressò o tindre aquest punt positiu com a restaurant que treballa amb un peix de qualitat i de quilòmetre zero. I això ve a donar resposta a aquestes dues necessitats, tant de consumidor com dels restaurants.
En aquest sentit, es va fer, es va realitzar aquest projecte a través dels grups d'accés local pesquers de tota Catalunya, de la mà també de totes les cofreries de pescadors. I jo crec que això és el secret de l'èxit, que intentem arribar a aquest cercle perfecte entre grups d'accés local, cofreries de pescadors i les seves federacions,
i acabant amb aquesta cadena de valor de restaurants i consumidors final. Jo crec que és la manera de tirar endavant aquesta col·laboració, aquesta cooperació, que al final és quan veiem que els projectes acaben tenint èxit. Això et volia preguntar, és una iniciativa perquè aquí hem parlat amb altres confreries de pescadors, amb altres persones de grups d'acció locals pesquers d'altres territoris, és una iniciativa conjunta que no només sorgeix aquí a
a la Costa Daurada, sinó que crec que abarca tota la costa catalana. Tota la costa catalana, és que aquí està el secret. Això perd el sentit si ho fem únicament des d'un municipi, des d'una cofreria, perquè al final les cofreries acabem servint peix.
a restaurants a tota Catalunya i no té sentit fer-ho a petit nivell o crear diferents tipus de segell que al final poden portar confusió al consumidor final.
Hi ha un únic segell, unes úniques regles del joc i una única manera que el consumidor tingui aquesta informació i aquest coneixement. Entenc que per poder fer això us heu hagut de posar d'acord d'alguna manera de quins criteris utilitzàveu a l'hora de donar aquest segell als establiments, no?
Exacte, la veritat és que és el primer any, jo crec que al final aquest és un projecte pilot, per dir-ho d'alguna manera, que estem una miqueta a l'expectativa de quin és el resultat, perquè al final això no s'ha fet mai, és la primera vegada, sí que tenim aquesta demanda, com et dic, des de consumidor restaurants i cofreries,
però a l'hora d'aplicar-ho té la seva dificultat. Quin és el mètode, quins són els requisits, quins són els principis i quina és la limitació de l'ús d'aquestes lleis.
Per tant, ho hem fet, sabem que és possible que l'any que ve potser segin de fer certes adaptacions o adequacions a la manera de treballar, però la idea ja és la que volem, que és aquesta de reconèixer els restaurants que treballen amb peix de proximitat i donar aquesta eina al consumidor final per poder dir, ostres, jo vull anar a menjar peix fresc,
de les llotges de Catalunya on puc anar-hi. Més enllà que el peix sigui de les llotges del territori, hi ha algun altre paràmetre més que ha de complir l'establiment per aconseguir aquest segell? El requisit general és presentar la sol·licitud i amb la sol·licitud s'ha de presentar un certificat, sigui de cofreria o a través de majorista,
d'un mínim de consum de 12.000 euros anuals. D'aquesta manera, aconseguim que no pugui tenir qualsevol mínim consum al segell, sinó que es pugui acreditar un ús habitual i una mínima quantitat de varietat o d'ús d'espècies a les seves cartes. Llavors, hem posat aquí aquesta limitació, aquests 12.000 euros anuals,
I llavors és això. Nosaltres a la pàgina web peixdellotja.cat està tot el projecte explicat, està el model de sol·licitud i el model de certificat on ells poden accedir, omplir-ho i presentar-ho.
i se li atorgarà aquest segell. Evidentment, el segell sempre farà referència l'any anterior, perquè ara, el 2026, nosaltres podem acreditar que hi ha hagut un consum de peix al llarg del 2025. I aquest segell s'anirà renovant de manera anual al llarg que vagin passant els anys. Hi ha hagut molts establiments que s'han interessat. No sé si ha costat o ha sigut relativament fàcil.
Bé, el termini d'inici de sol·licituds comença ara, a mitjans de gener, a 15 de gener. Començarem a obrir per rebre aquestes sol·licituds durant un mes i mig o així per poder-ho acreditar. I jo espero que la resposta sigui bona, perquè al final, quan és un projecte que s'ha fet derivat d'una demanda, entenem que aquest ha de ser objectiu.
Però d'aquí un temps ho parlarem i esperem tenir aquestes bones notícies de fer les primeres entregues del segell i que, a més a més, el consumidor pugui tenir aquesta informació. No només farem entrega del segell, que serà una manera visual d'informació que tindrà cada establiment, sinó, a més a més, a través de la pàgina web anirem adherint tots els restaurants que el vagin obtenint.
Entenc també que l'objectiu és ampliar, o sigui, que hi hagi més restaurants que a partir d'aquest segell vulguin obtindre peix a les llotges del seu territori i peix fresc. Exacte, clar, és a dir, nosaltres sabem que tenim un gran producte, sabem que tenim un producte de qualitat, que tenim un producte sostenible, que tenim un producte que recolza el territori,
Però és que, a més a més, amb aquest segell que acredita el seu ús, és un distintiu claríssim respecte als altres establiments de restauració.
I és una crida més a la qualitat del teu cervell. Així que jo crec que això anirà creixent a mesura com més consumidors finals, com més clients vagin a buscar aquesta gent i tinguin aquest interès, més sol·licitants hi haurà.
Canviem de tema, no sé si hi ha algunes novetats a la llotja de Cambrils. Com heu començat aquest 2026? Vam tancar el 2025, que estàveu a l'espera de les respostes d'Europa, de les decisions d'Europa. Com ha anat això? Doncs sembla que Europa no ens dona temps de descans. Ara ha sortit la normativa del reglament de control...
que estableix un avís d'entrada a port amb 4 hores d'antelació, fent una declaració de totes les espècies, quilo per quilo, que s'hagin capturat, sigui la quantitat que sigui. Unes mesures o una normativa que és absolutament impossible d'aplicar per la tipologia de flota pesquera que tenim a tota la costa catalana. Bàsicament perquè les nostres embarcacions treballen a una zona...
més propera a port que les que puguin treballar a la zona de l'Atlàntic i això, amb molt poques hores de feina al dia, i per tant és impossible informar d'aquesta entrada a port i de la quantitat d'espècies que es porten amb aquesta entel·lació que es demana. És una veritat, a més estem parlant d'un tema de seguretat marítima, és a dir, no poden estar els pescadors a l'hora del retorn a port preocupats per aquest càlcul, aquest passatge
de cadascuna de les espècies que han capturat i només estem parlant de tot tipus de modalitats i l'arrossegament, per exemple, agafa gran diversitat d'espècies cada dia.
I doncs ara ens trobem en aquesta nova batalla. No n'acabem una, que en comencem una altra. Això anava a dir, no hi ha treva, eh?, d'alguna manera. No, no, cada vegada anem apretant més el sector pesquet. Bé, més que el sector pesquet, parlaria ja del sector primari, perquè crec que tots els temen... Sí, sí, aquests dies hem parlat molt dels pagesos i estan una mica en situació similar, diferent però similar. Sí.
Al final és un sector estratègic, és un sector bànic, jo crec que per un país...
per un estat i tinc la sensació que se'ns està oblidant aquest fet, a part de tot el valor identitari, de tradició, de cultura, de qualitat, de producte, a més a més, tot això sembla que se'ns està oblidant i ho estem perdent i s'han d'aplicar mesures de manera immediata perquè aviat serà tard per aquest sector primari.
En aquest sentit, què és el que podem trobar aquests dies a la llotja? Bé, doncs estem en molt bona època en captures. La veritat, nosaltres aquí a la zona de la província de Tarragona ens trobem la modalitat d'encerclament en temporada de paralització biològica fins al 19 de febrer. Però parlant d'arts menors i d'arrossegament, les captures són molt bones.
amb gran varietat, estem parlant de bonito, de pop, de llenguado, encara comencem amb la temporada de la galera, el rap, la palalla, el sorell, també el sorell està sent una gran espècie en quilos aquests últims dies, i bé, doncs, les pluges, el fred, aquest moviment del fons marí que hi ha hagut els últims dies ho està favorint,
I per sort el preu està acompanyant, vull dir que jo crec que per la feina del propi sector i per l'estoc pesquer que podem trobar estem amb una idea molt positiva.
per aquest 2026. Ara només ens falta que ens acompanyi aquesta aplicació de normatives i legislació i defensa política, per dir-ho d'alguna manera. Ja per anar acabant, l'última pregunta, acabàvem també el 2026 pendents d'aquest espai d'interpretació. S'ha d'inaugurar en breus, no? Exacte. Està previst que s'inauguri a principis de febrer. Espero donar-vos...
Vull confirmar-vos la data en breus, però sí, sí, ja ho tenim tot lligat i queda tancar aquesta data per presentar al públic, en general, al centre d'interpretació, amb l'aula gastronòmica i totes les activitats que volem executar-hi allà.
per, com bé deia, i continuar amb aquesta feina d'explicar tota la tasca del sector pesquer en els últims anys, tota la tasca que ha realitzat al llarg de la història del sector pesquer en relació amb els municipis i el territori a nivell identitari i cultural, i per donar aquest agraïment al sector pesquer, que crec que també s'ho mereix, que ha arribat el moment d'alçar la veu i dir, escolta,
hem fet molt bona feina, continuem fent bona feina, i a més a més treballem un producte excel·lent. Per tant, toca dir-los, toca reconèixer-los, toca posar-los en valor, i què millor que aquest centre d'interpretació i la gastronòmica. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Clàudia Masdeu, per atendre'ns un cop més aquí a Randamar. A vosaltres, com sempre. Fins a tu, Pere.
Continuem a la rendemar. Ara no parlarem de peix, parlarem de balenes, perquè viatjarem fins al nord de la península ibèrica per descobrir quina relació ha tingut la costa cantàbrica amb la caça de balenes. Sergi.
I ho farem, Marina, amb l'Àlex Aguilar, un dels autors del llibre de l'Empremta, la huella ballenera al nord de la península ibèrica. Ell és catedràtic de Zoologia a la Universitat de Barcelona, professor i havia estat també director de l'Institut de Recerca en Biodiversitat. Àlex, sigues benvingut aquí a la Randa Mar. Molt bé, moltes gràcies.
Primer de tot, crec que toca que ens presentis com cal aquesta publicació, sense cap espòiler greu, per si algú se la vol, esperem que molts oients se la comprin, què ens hi trobarem en aquest llibre? Mira, és un llibre que, en realitat, molta gent m'ha comentat que no és un llibre, sinó que són dos llibres. O sigui, és un llibre composat per dues parts molt ben diferenciades. La primera part
és una història de la pesca balanera a la península ibèrica, o sigui, explica des de l'inici del segle XI fins al final del segle XX, explica el desenvolupament, com va anar evolucionant la pesca, quins sectors van estar més implicats, quines regions d'Espanya, i a més també com va anar canviant tota l'operació, perquè són quasi mil anys de història. I la segona part és com aquesta activitat
ha tingut una trajectòria d'enllarca, perquè, repeteixo, han sigut quasi mil anys de història, i a més ha estat sempre practicant-se d'una manera continuada, doncs això ha deixat una empremta al llarg de tota la costa, sobretot de la costa del Cantàbric. Bé, del Cantàbric, en el sentit extens, eh?, incluent tota Galícia i una miqueta de la Galícia, diguéssim, també atlàntica, per dir-ho d'alguna manera.
Llavors, això ha deixat una empremta molt important, que és perfectament visible ara, i la segona part és bàsicament com una guia de viatges, o sigui, és localitat per localitat, hi ha una cinquantena de localitats que van ser antics ports balaners,
i en alguns museus també, i llavors en aquests llocs expliquem, localitat a localitat, quina va ser la història, el paper que va jugar la localitat en la història balanera, i què podem veure en aquests moments encara, a nivell d'edificis, atalaies, escuts nobiliaris, documentació, etc. Un científic com tu, Àlex, com encara un llibre que pel que m'estàs explicant és sobretot patrimonial, si podem dir així?
Sí, això és cert. Per un motiu, a veure, jo m'he especialitzat en la pesca de la balena i la balena, i he fet molts estudis biològics, perquè jo soc biòleg de formació, he fet molts estudis biològics sobre les poblacions de balenes, sobretot en els aspectes que tenien a veure amb la seva demografia i la seva, diguéssim, recuperació després de tants segles d'explotació.
Però, clar, per fer això cal estudiar la biologia dels animals, però també és impossible treure conclusions i entendre l'estat de les poblacions si no fem marxa enrere i estudiem també la història, la trajectòria històrica que han patit, diguéssim, aquestes poblacions. Llavors, per això vull dir una part de la meva...
ha sigut precisament mirant cap enrere, o sigui, la trajectòria històrica de la risca balanera. Ara ho has dit, és un llibre que mira evidentment enrere, que mira en el passat, però què ens queda avui de tota aquella indústria d'aquesta caça de balenes al nord de la península? A veure, queda molta petjada, molt rastre. O sigui, d'entrada hem de pensar que les últimes balaneres, les últimes factories balaneres
que pescaven de manera industrial i modern a Espanya, que van estar localitzades a Galícia, van tancar l'any 85. Llavors, aquestes factories encara existeixen, és cert que estan abandonades i estan en runes, però són complexos industrials molt interessants que es mantenen perfectament, algunes d'elles, no diré que en perfecte estat de conservació ni molt menys,
Però, vull dir, sí que tota l'estructura la podem reconèixer, podem entendre com funcionava tot allò. Per una altra banda, també, en altres localitats, que no va haver-hi pesca, diguéssim, industrial, però que va haver-hi una pesca que remunta a l'edat mitjana, en aquests llocs el tipus de resta que queda és més arqueològic, són edificis que estan preservats, alguns d'ells,
bastants d'ells, torres de guaita, cases de producció i materials que estan, diguéssim, en museus, preservats en museus, i també, vull dir, les esglésies, per exemple, hi ha moltes esglésies que tenen
sepultures d'arponers, per exemple, i allà està la marca de l'arpó i el nom de l'arponer i amb símbols balaners, etcètera, deixant a banda que molts dels pobles de la costa cantàbrica, en el seu escut d'armes, apareix una escena d'una pesca balanera, la cate o el verme o el darro, i hi ha molts pobles que tenen molt viva, diguéssim, la història balanera.
Sempre hem escoltat que els veritables, si m'ho permets la paraula, encara que no quedi gairebé reis d'aquest tipus d'ofici, eren els països del nord, però en el cas del que s'estàs explicant d'aquí d'Espanya, els arribava a fer la competència? O quin era el poder d'aquesta indústria, en aquest cas el poder econòmic i també social? Mira, això és un error historiogràfic. O sigui, d'alguna manera, en els darrers potser cent anys...
sí que ha sigut cert que les poblacions que van tenir més... o sigui, les activitats baleneres que van tenir més importància van ser les que es van fer en aigües fredes. Es van fer a l'Antàrtida o a les zones polars, o al Pol Nord. Diguéssim, a Alaska, a Groenlàndia, etc. Però això és només els darrers cent anys. O sigui, diguéssim, de fet...
Els documents més antics que existeixen a tot el món, que demostren una activitat balanera, provenen del País Basc. No són dels nòrdics, ni molt menys. I durant prop de 300 o 400 anys, pràcticament fins al segle XVI, els bascos van dominar per complet el mercat i l'ofici a tot l'Atlàntic Nord.
va ser només a partir del segle VII i sobretot a partir del XVII, quan els bascos perden una miqueta d'apistonada, i llavors comencen altres països, Holanda, Noruega, Anglaterra i tal, comencen a...
a capturar balenes. I aprenen, precisament, dels bascos. O sigui, en realitat, el que passa és que això és una història, diguéssim, que a través de Moby Dick i a través de... dels registres, diguéssim, i de...
I la difusió, diguéssim, històrica més moderna, els països com Anglaterra, com Estats Units i com Noruega han tingut molt impacte. Però això és erroni. O sigui, el país amb trajectòria balanera més important de tot el món, consolidada, eh?
Hi ha gent que diu que potser en algun lloc havien fet, però no hi ha un sol document que demostren. O sigui, van ser els bascos, i els bascos van ser els que la van exportar per tota la costa espanyola, però també per Irlanda, per Noruega, per Orenlàndia, per Islàndia, i van arribar a Terranova i van tenir bases a Terranova. O sigui, Terranova està ple de... ple. Vull dir, hi ha bastantes toponímies, caps, noms de caps, noms de ciutats i tal, que són noms bascos.
Interessant. Per què has dit que el pic d'aquesta indústria, aproximadament que l'hem de situar al segle XIV, segle XV, pel que m'acabes de comentar fa una estoneta? A veure, va anar evolucionant. O sigui, comença segons els registres. És possible que fos més antiga, del segle XI. El que passa és que els documents més antics són del segle XI. Clar, hem de pensar que en aquella època s'escrivia molt poc.
Llavors, els primers documents que tenim són del segle XI. A partir del segle XIII, XIV i XV hi ha una activitat molt important al llarg de tota la costa espanyola. I és a partir del segle XV, a finals del XV i principis del XVI, que comencen a marxar a Terra Nova,
i al nord de Groenlàndia i a les Fitsbergs i tal, i llavors l'operació es desplaça, surt de la península ibèrica i se'n va més cap als mars del nord. Però continua a la península ibèrica. És cert que més... no hi ha tanta activitat. Per què? Entre altres, perquè despoblacions de balenes s'estaven resentint després de tants segles d'explotació i anaven baixant d'abundància. I després, al segle XX, hi ha una segona raifada...
que és quan s'implementen factories balaneres modernes, diguéssim, amb equipaments ja industrials. I llavors, novament, té una gran importància. O sigui, de fet, la pesca a la península ibèrica va haver-hi un any, concretament l'any 23, que va ser el segon rècord mundial de producció d'oli per barco. El segon rècord mundial de tota la història de la pesca balanera.
mai s'havien agafat tantes balenes com aquí. I això arriba fins que entra en vigor el Tractat de Protecció, no?, fins a la segona meitat del segle XX, fins a l'any 85. Sí, o sigui, l'any 85, precisament gràcies al vot d'Espanya, perquè ja feia uns quants anys que la Comissió Balenera Internacional, que és l'organisme internacional que regula la pesca a la balenera,
estava intentant fer una... el que es deia una moratòria, o sigui, un cessament temporal en la pesca industrial de balenes. Però mai arribaven amb els bots. O sigui, sempre quedaven... O sigui, això es va portar a votació amb anys successius i mai passava. I va haver-hi un any, que va ser l'any 82, que l'any 82 Espanya, que en aquell moment volia entrar a la Unió Europea i
i a més hi havia un moviment ecologista, diguéssim, que va fer molta pressió, llavors Espanya es va decantar, diguéssim, per votar a favor del cessament. Tot i que tenia operacions balaneres, tenia tres factories balaneres treballant, llavors, operatives. I llavors això es va aprovar l'any 82 i d'entrar en efecte l'any 85, i el 85 va ser l'últim any que es van pescar balenes aquí a Espanya.
I Àlex, el fet que hàgiu pogut fer aquest llibre, hàgiu pogut fer aquest recull, vol dir que totes aquestes comunitats autònomes, en el cas d'Euskadi també, han tingut la cura que s'havia de tenir en conservar o fins i tot en difondre aquest patrimoni, o hi ha aquell com que s'ha fins i tot amagat perquè ara mateix no queda molt bé parlar d'aquella indústria?
Mira, això que preguntes és interessant perquè té molt a veure amb la percepció de la societat amb això. O sigui, en els llocs on la captura va ser molt antiga, bàsicament al País Basc, a Cantàbria i Astúries, allà estem parlant, o sigui, en aquestes zones es va pescar balenes fins a
al segle XIX, mitjans del XIX. Alguna balena, l'última va ser concretament el 1901. O sigui, tècnicament al segle XX, però parlem de segle XIX. Llavors, com això ja es deia com una cosa passada, llavors hi ha hagut molt d'interès en preservar el que quedava.
I llavors hi ha molts museus, hi ha hagut molts estudis també sobre aquest tema en aquestes regions. En canvi, a Galícia, que va estar funcionant fins al 1985, allà ho vivien com una activitat que no tenia, diguéssim, entre cometes, massa interès, per dir-ho d'alguna manera. De tal manera que, tot i que hi ha restes molt més moderns, s'ha preservat molt pitjor.
O sigui, hi ha hagut menys cura a la preservació. I, senzillament, perquè no se li ha donat valor. És curiós com, doncs això, o sigui, el país basc, diguéssim, la pesca de la balanera és una cosa que està molt ficada dintre de, diguéssim, de l'estudiografia del país, i en canvi a Galícia, que ha tingut una importància fins fa 50 anys o 40 anys...
diguéssim, ha quedat molt més en l'oblit. I Àlex, ja per acabar, per qui es llegeixi el llibre i li quedi ganes d'anar sobre el terreny, abans has dit que la segona part del llibre era com una mena de ruta per aquests nord d'Espanya, no? A quins llocs els recomanaries anar? O a quin lloc, per exemple, no es poden perdre per entendre encara molt millor el que expliqueu?
A veure, la veritat és que em gostaria molt dir una zona, perquè primer, tot el nord d'Espanya és un lloc que no només per anar a veure balenes i per anar a veure... Per tot.
és un lloc, hi ha uns pobles meravellosos, es menja fantàsticament bé, vull dir, és un lloc en si mateix i ja val la pena anar-hi. Ara bé, potser els dos llocs, les dues àrees que són en aquests moments que hi ha més memòria o hi ha més empremta, seria el País Basc, perquè ells van ser els que van iniciar l'activitat i durant molts anys la van controlar, tot i que estaven pescant, els mateixos bascos pescaven...
Astúries i Cantàbria, però eren els bascos. Llavors, els que ho feien, o sigui, els que manaven, entre cometes, eren empreses basques, que anaven allà, pagaven uns impostos per poder pagar asca i utilitzaven mà d'obra local. Però això, llavors, al País Basque hi són ja més empremta i després a Galícia, senzillament perquè és la zona més recent, a Galícia hi ha moltíssima cosa i que es preserva, hi ha factories balaneres senceres que es poden visitar
que estan abandonades però que tenen una capacitat d'acció molt bona, molt elevada. Doncs, Àlex, moltíssimes gràcies per explicar-nos tot això aquí a la Randa Mar. Recordem autor, juntament amb en Max, d'aquest llibre de l'empremta balanera al nord de la península ibèrica. Moltes gràcies per passar pel programa.
Molt bé, moltes gràcies i només una petita precisió. El llibre està escrit en castellà perquè com se centra molt en el Cantàbric, el vam fer en castellà, ho dic perquè en castellà el títol és La huella ballenera. Si algú la busca, per emprenta no ho trobarà. Molt bé, Àlex, moltíssimes gràcies. Gràcies a tots els interès.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
No deixem de parlar d'animals marins perquè avui tornem a pujar a bord de l'embarcació dels companys de l'Associació Cetàcia, l'entitat que divulga sobre les espècies de cetàcis del Mediterrani. Sabrem si han pogut albirar totes les 8 espècies durant aquest any 2025, així com va passar el 2024, i coneixerem de primera mà alguna de les anècdotes d'aquestes sortides, Carles.
Doncs sí, avui ens embarquem a bord del vaixell de l'Associació Cetàcia per parlar amb un dels membres de l'entitat i conèixer l'actualitat de les seves darreres sortides a mar i descobrir si aquest passat 2025 han pogut tornar a avistar totes les espècies de cetacis del Mediterrani amb les sortides que realitza l'associació. Per fer-ho tenim amb nosaltres el viòleg Arnau Martínez Arnau. Molt bona tarda, bon any i benvingut de nou aquí a la Randa Mar. Hola, bona tarda. Un bon any també igualment.
i gràcies per un cop més entrevistar-me. Arnau, com ha estat aquest 2025? Entenc que ha sigut un any que si no vaig errat, si no m'equivoco, si res no ha canviat, heu pogut tornar a avistar totes les espècies de cetacis que hi ha aquí al nostre mediterrani. Doncs mira, ja he de dir que ara repassar la informació, en general ha sigut una temporada força bona, força interessant, però aquest any ens ha faltat el dufí comú, el virament d'una de les espècies,
O sigui, de les 8 espècies, per tant, estaríem aquestes 7, però les altres les hem pogut veure i hem tingut elevaments realment molt interessants. Sí, sí. De les 8, 7 espècies. Recordem, si vols, les 8 que podem veure aquí al nostre Maiterran i ens fem memòria una miqueta, eh? Súper. Així una miqueta, des que sortim de port, fins que anem cap a la zona més de profunditat de Canyons, al Dofín Molar,
Seria un d'ells, que seria el dupí que trobem els que veiem des de costa. Després també podem trobar dupí ratllat, que ha sigut, bueno, ja avanço, que ha sigut el més albirat com de costum. També hem vist capdolla gris, capdolla negra, caixalot, hem vist també rurqual i capdolla gris, no, ja l'he dit, perdó.
Sí, bueno, els hem vist a Cachalot, Rorqual, Cap de Lloris, Cap de Llanera, Dubtirallat, el Comú no l'hem vist i sí que hem vist al Monar. Ah, bueno, i els de Cuvier, perdó, que me l'estava deixant, sí. El Zifit, que és segurament la gran espècie més desconeguda que tenim aquí al Mediterrani, que poca gent sap de la seva existència, segurament en general, i que a més a més encara el trobem aquí al Mediterrani.
No, per nosaltres cada cop que el veiem i que el podem continuar veient cada any, això per nosaltres la veritat és una alegria. Tant de bo poder investigar més d'afords sobre aquest animal tan interessant, però sí, sí, de moment encara veiem i per nosaltres quan veiem el vaixell és sempre una festa.
Encara que sigui molt breu el moment, però sí, sí. És curiós, no?, que clar, tothom pot pensar que el Dufí comú hauria de ser el més habitual de veure i en canvi ha sigut l'únic que no s'ha vistat aquesta temporada. No sé si teniu alguna hipòtesi, alguna teoria, alguna cosa.
I pot ser com a tal del per què aquest any, no? No diríem que hi ha anys que tenim més nous que altres. També queda dir que aquest any ha sigut l'any des del 2020 que hem fet menys sortides. Aquest any hem provat una mica les sortides. També la metro no ens ha acompanyat gaire i això ens condiciona molt a l'hora de fer l'estudi. Llavors, és veritat que aquest any hem agafat molts temporals i això ens ha condicionat una mica i llavors això també es pot veure reflectit en els resultats.
El Dufí, com molt en general, és un Dufí que, tot i que tingui aquest nom, abans sí que era molt més comú que el Mediterrani, però també altres zones que s'ha descrit, aquest animal, com pot ser l'Atlàntic, per exemple, ja sí que és molt més present. Llavors, per això també aquest nom, no? És un Dufí, per això, en aquest cas, que no resideix en si al Mediterrani, sinó que entra i surt, eh? Si no ho equivoco, o ara no sé si ho estic dient bé, eh? Tot l'any està aquí, ja ho podem veure.
Aquí, concretament a la península, per exemple, o a la part mediterrània, sí que es veu molt més del que és l'estret de Gibraltar, la zona del sud d'Espanya, i aquí, en canvi, no el veiem tant.
Tot i això, la resta d'espècies sí que s'han avistat. Jo crec que també es pot considerar una bona temporada com ve des al principi. Al final, espècies com el Zifid, que també segurament és de les més complicades de veure, que s'hagi pogut tornar a veure gairebé totes, també són bones dades i suposo que també haureu pogut recollir un gran nombre d'avistaments que també us permetran continuar amb la vostra tasca que dueu a terme des de l'associació.
Totalment. O sigui, ara d'aquí, esperem d'aquí breu, d'un poc temps, podem treure l'informe tècnic, allà estan totes les aves concretes de forma pública, però sí, igualment he fet un bon any, al final que continuem tenint números els que tenim. Si comparem amb l'inici del projecte fa uns 10 anys, els números són molt bons.
I sí, sí, clar, igualment estem contents. En el final recordem que això també ho fem des del voluntariat, no? Som una entitat petita i una entitat petita que pugui funcionar tot l'any amb aquells resultats és la veritat que estem molt contents.
No sé si heu pogut detectar alguns... Ja sé que ara et vaig fent preguntes, que segurament amb l'informe que comentes que d'aquí a poc quan el traieu també segurament podrem concretar més i saber més especialment, però no sé si tu has pogut estar en algunes de les sortides d'enguany, no sé si hi ha algunes zones que normalment sovint estigueu per aquestes zones i que...
no sé si han variat els patrons de l'espècie, si més o menys les veieu sempre en aquests llocs on aneu a buscar-les. Sí, mira, t'explico, si realment...
La nostra àrea de treball no és la zona dels canyons i la plataforma, que és la zona més profunda, diguem, de la costa. Llavors, tenim una àrea que el que fem és sempre repartir el que es diu l'esforç per igual. Per què? Perquè, per exemple, mostregem només una zona i després tenim molts dofins allà, no vol dir que siguin allà perquè n'hi ha molts allà, sinó perquè només hem vist allà. Llavors, el que fem sempre és estudiar la zona per igual,
I amb això obtenim resultats. I sí que, al final, dufimular sempre el veiem a la zona de la plataforma, que és la, diguem, des de costa, ja es podria fins i tot veure, si tens sort. Els que estan més, diguéssim, a la zona que està més propera a la costa, eh? Exacte, sí. El que seria la continuitat del continent, que estan forts de Cap Anís, la platja de Cap Anís, entre els 200 metres, això seria la plataforma. Doncs allà, dufimular, és el que hi és.
i després de començar amb la zona de profunditat amb el talús i el canyo, i allà ens trobem associats animals de profunditat com poden ser els capdolla grisos, capdolla negra, que de fet, en relació amb això, aquest any hem tret un article científic que hem publicat sobre la fidelitat del capdolla gris aquí a la zona del Garraf, que també és molt interessant, és nou d'aquest any, que el vam publicar, i el podreu trobar, i la veritat que també és molt interessant, hem vist,
El que s'espera era estudiar l'actualitat d'aquest animal, saber com de res vivint o no és aquest animal, i a partir d'una sèrie de classificacions hem vist que hi ha un grupet que sí que estan més presents aquí a les noves canyons, altres que són, diguem, de pas, i això a través de la fotoidentificació d'aquestes saletes que tenen, doncs hem pogut observar això. I això també posa en manifest una cosa molt interessant per donar la importància dels canyons, és a dir, hi ha animals que estan relacionats amb aquests canyons,
i si en un futur els podem protegir i donar un grau de protecció més elevat, doncs encara més interessant. Això t'anava a dir, no? Quina importància té haver pogut detectar que, per exemple, en aquest cas d'aquests caps d'olla que hi resideixen, podríem dir, perquè s'ha aconseguit, no? T'entenc que determinar que durant diversos anys són els mateixos individus que...
que estan en aquesta zona. Quina importància té això per, possiblement, com això que deies, declarar al futur, poder protegir aquesta zona per declarar-la que és un espai on aquestes espècies hi resideixen? Els canyons estan entre dues zones protegides. La part més a prop de la costa té una figura de protecció i després més endins, que està el forró, també té una figura de protecció, però els canyons com a tal no hi ha cap figura.
I, clar, doncs, el fet primer sempre que vulguem protegir la zona, no?, primer diran, d'acord, doncs, demostra'm que per què vols protegir aquesta zona, no?, doncs, això també posa en rellevància que tenim unes dades que ens recolzen en aquest, no?, en aquest voler protegir-ho, no?, i al final, doncs, això és molt important, el fet de seguir també continuant defendades durant anys.
tens una base molt sòlida per demostrar que aquí és una àrea molt interessant a nivell de si hi ha animals que són residents. També la relació que tenen aquests animals amb el medi, aquests fanyons, que estan aquí perquè és una zona d'alimentació, hi ha tres característiques que poden fer-los que estiguin aquí per l'alimentació, per exemple. I llavors, si aquest ecosistema desapareix, també desapareix aquest hàbitat i aquests animals.
Per tant, protegir l'ecosistema, en aquest cas els canyons, també és interessant perquè continuïn tant aquí.
i aquí la importància d'aquesta tasca que vosaltres dueu a terme de recollir aquestes dades que després no es poden posar damunt de la taula per aquests casos Arnau et volia preguntar també per dues espècies rorqual, comú i catxalot dues espècies que també heu pogut avistar no sé si tens dades de quants n'heu pogut veure més o menys o si són més o menys que altres anys però què ens en pots dir també d'aquestes dues espècies
Perquè, clar, ja... No, deia que el rurqual i el catxalot són dues espècies que també, no?, que segurament poca gent es pensa, no?, que es poden avistar al Mediterrani. Exacte, sí, és que al final...
Són dos animals que, si tu preguntes si tenim balenes aquí al Mediterrani, la gent em dirà que no, que te n'has d'anar a l'altra punta del planeta, o el lloc tropical, el que sigui, per veure'ls, i no és així. Al final, també, el que deies abans d'aquesta informació, nosaltres, per una banda, tenim aquesta missió de poder, més científica, però també aquesta part de presentar aquesta informació a la població, perquè al final, si només es queda en el món científic, diguem, no serveix de res.
I, per tant, és molt important aquesta transmissió. Mira, aquest cas de castellots l'hem pogut veure. Està buscant... El d'aquest any ja no tinc el número, però sí que tinc el del total. Rorquals, per exemple, vam tenir 8 albiraments de Rorquals. I és un número interessant, també. Això durant aquest any? Durant aquest any?
Sí, 8 albiraments. 8 albiraments, eh? Que no són individus, és a dir, dins d'un albirament també hi ha diversos individus, o dos individus, per exemple, tot i que pel qual no ens veiem grups, però en aquest cas serien 8 albiraments que hem tingut. I, vaja, tot un èxit, seguir-lo veient aquí a les costes del Garrafa, en aquest cas, que és on vosaltres navegueu.
Sí, i ara, perdona, que estava comprovant ara si l'any passat, per exemple, només en vam tenir un, d'albirament. Llavors, l'any passat sí que vam tenir una baixada, però aquest any hem tornat a recuperar albiraments, diguem que hem pogut veure això. El perquè d'això no et servia dir ara mateix una raó concreta, però sí que aquest any hem continuat una mica la línia que portàvem des de fa un temps.
Arnau, no sé si has pogut... Ara hi ha una pregunta més a nivell personal. Sé que sou diversos els membres de l'associació que us aneu combinant com pugueu les sortides que feu a mar. No sé si has pogut fer-ne alguna darrerament o quantes n'has pogut fer aquest any i com han anat a nivell personal, com han estat aquestes sortides. Doncs mira, just tinc una...
Una anècdota. Vinga, va, això és el que volíem escoltar. Sí, és clar. Interessant, no? La veritat que he pogut estar en algunes, menys de les que m'agradaria, la veritat. Entra amb això la meva tia, no? I també que l'any personal dos que es trobava a Spotting the Pot. Però mira, vam estar aquest any, vam veure una sortida, vam veure primer un record,
ja bastant aviat al dematí. Després vam continuar amb veure uns dofins simulars, si no m'equivoco, que era aquell dia. I després, ja com al migdia, vam trobar un grup de capdolla negra d'uns més de 70 individus que mai havien vist tant d'un grup de capdolla negra. Ara ja fa uns 3-4 anys que els estem veient cada any, que abans no els havíem vist. I és una cosa també molt interessant. I aquest any va ser el primer any que vam veure un grup gegant que mai n'havien vist tant.
Llavors, primer vam veure un grup petit d'uns 10 individus, vam acabar d'agafar la informació que ens feia falta, vam seguir anar davant i de cop al poc temps vam veure que no, que era un grup realment molt més gran, el que passa que estaven no repartits.
i això va ser un moment superinteressant, la veritat. Sí, sí, jo em quedo en aquest moment, un moment estrella. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, un grup de tants membres. Com feu aquest recompte? Perquè, clar, quan en veus tants deu costar de calibrar si són una desena, dues o cinquanta.
Al final, sí, intentem sempre, com que són valents de l'equip, intentem entre tots repartir-nos la feina, comptar. El que és més important en aquest cas és intentar fer la foto ID, les fotografies de les arretes, però clar, quan tens un grup molt gran i veus subgrups, intentes dividir-lo, anem primer en aquest subgrup, quan l'hem fet anem a pels altres.
però és difícil, la veritat és difícil poder fer-ho tots, i també és difícil que això no es veu, però és la persona que després es farà la tria d'aquestes fotografies, diguem-ne a casa, a l'ordinador, que això se'n parla poc, però és una feina també molt costosa anar comparant aquestes aletes, no? Imagina't, un grup pots fer ja més de 500 fotografies, doncs imagina't, un grup gran, no? Llavors, és molta feina, difícil, no? Llavors ja no sabíem ni cap a on fer fotos, vull dir...
Això te'n va dir també, no? Ara, a banda d'aquest informe anual final, també ve la tasca d'identificar, comparar les fotos amb d'altres anys, veure quins individus coincideixen amb altres fotografies que heu pogut captar altres vegades, i vaja, que no només són les sortides, sinó que també hi ha tota aquesta feina, tota aquesta tasca darrere.
Sí, sí, al final també hi ha molta feina a fer i, clar, tothom veu el que és maco, que és normal, al final, a les xarxes, a la divulgació, als medis, que són les imatges, els vídeos, però al final la sortia és una petita part de tota la feina que hi ha darrere d'anàlisi de dades i de feina a l'ordinador.
que al final un biòleg no només està sortint al mar, sinó que després hi ha molta feina a la cadira, i molta gent que està implicada en l'associació, que som molta gent que de forma voluntària hi treballa.
Arnau, ens quedem sense temps, però seguirem ben pendents de com evoluciona la funció de l'entitat, seguirem pendents d'ara quan traieu aquest balanç d'aquest any, i si vols comentar quan és la propera sortida, per veure si encara hi ha places, o que estiguin atents a les vostres xarxes, que aneu compartint també les places que hi ha.
Jo tenia una fa poquet, però s'ha girat per demà una mica de molt temps, llavors l'hem de plaçar, però aquest cap de setmana intentarem tornar a muntar, o sigui que al final cada cap de setmana estem sortint, i si no qualsevol interessat o interessada ens pot escriure al correu de l'entitat, i també a més a més de les sortides fem dues xerrades, fem moltes activitats diverses, també animo a participar-hi, si es volen conèixer, que al final és el millor, anar en persona i també anar a aquestes activitats,
I res més, això seria una mica tot i moltes gràcies per l'espai. A vosaltres, Arnau, estem en contacte i fins la propera. Perfecte, adeu.
Tothom hi pensa de tant en tant. Tres canalles costen de pujar. Ningú no perdona i menja el banc.
Fas el mateix a aquella escala del bloc on treballa el teu advocat. I avui tornis a dissabte, t'obrirà la porta, vola com va, et faràs la forta.
Quan surts i tornes a casa, a buscar els seus avis fins a viar, fa que no t'amaguis, t'esquivitat.
Fins demà!
T'esperen el regal. Tots carrers la gent et mira i et saluden amb sorriures d'on treus tantes forces per no plorar. I el cul, vull tornar a ser dissabte
T'obriran la parte. Volecandar. Et ferais la forte.
A casa el gust dels seus llavis fa que no t'amaguis. T'estimo tant i amigues boniques però a vegades complicades.
Fins demà!
I així arribem al punt final de la rendemar d'aquest dimarts 13 de gener del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona recordarà aquest dimecres 14 de gener, el sisè aniversari de l'accident a IQOXE, sense cap acte ni veïnal ni sindical programat. La data arriba amb la mirada posada a l'any vinent, quan tindrà lloc el judici per l'explosió química més greu que s'ha registrat a casa nostra. Les tres víctimes mortals que hi va haver, una d'elles, un veí de Torrefort, que era a casa seva, han fet replantejar moltes coses en matèria de seguretat i prevenció.
Així ho pensen els portaveus del grup municipal de PSC Esquerra i Junts han coincidit en la primera tertúlia política de l'any a Tarragona Ràdio. Abril Rius.
La portaveu socialista Sandra Ramos diu que l'accident ha fet plantejar moltes coses com la reubicació de l'antiga universitat laboral. La reubicació de la universitat laboral té molt a veure amb aquest accident i amb què és un perill. Sabem que el perill zero no existeix ni amb això ni amb res al món, però sí que és cert que...
I sobretot esperem que no s'allargui gaire més el tema del judici. Hem vist que serà el 2027, no arribarà fins al 2027, perquè això també donarà tranquil·litat a les famílies.
La portaveu d'Esquerra Republicana, Maria Roig, pensa que l'explosió ha permès repensar els efectes col·laterals de la química. Els accidents i els efectes col·laterals que pot tenir un accident en la química, ningú havia pensat que una placa de ferro pogués volar tot a aquella distància i, per tant, jo crec que des d'aleshores també s'han repensat els accidents químics que podem tenir a Tarragona, que podem tenir en aquest...
en aquesta zona i, evidentment, clar que no s'oblida l'accident d'Icoxen. El portaveu de Junts, Jordi Sendra, diu que el 14 de gener de 2020 va suposar un punt d'inflexió en matèria de seguretat i prevenció. Precisament, si d'alguna cosa va servir allò, que la pèrdua de viades humanes sempre és una tragèdia,
Si d'alguna cosa va servir és que algú es posés les piles tant a la banda privada com a la banda de l'administració per...
evitar d'alguna manera que això torni a passar. En el judici que ha de determinar culpabilitats en l'accident d'Icuoxe s'asseuran a la banqueta dels acusats tres directius de la companyia a banda de la mateixa empresa. La fiscalia demana per ells 11 anys de presó. L'Ajuntament de Tarragona ha modificat l'ordenança fiscal reguladora de la taxa del servei de recollida de residus i han ampliat els supòsits que permeten a determinats col·lectius obtenir-ne una reducció.
El nou text afegeix les famílies nombroses, les monoparentals i les persones en risc d'exclusió residencial. Les sol·licituds per demanar aquesta ampliació de reduccions es podran demanar fins al 30 d'abril.