Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 28 d'octubre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Arran de Mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de tots els actes de la nostra costa... De tots els actes, no, de totes les notícies, que encara no som divendres...
de tota la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Sabrem per què en alguna zona hi ha molta mortalitat de peixos. Parlarem dels plàstics i del mar anant fins a la Costa Brava. Des del grup d'acció local Mar d'Ebre ens explicaran quins són els projectes que tenen en ment. Viatjarem fins a Brasil perquè en pocs dies comença la cimera del clima, la COP30. Ens embarcarem amb pescadors per parlar de la veda i acabarem el programa d'avui comentant el campionat mundial d'Espogami. Estem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar tot el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Ranamart surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica. Sílvia García, molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, una mica amoïnada, t'he de dir. Per què? Perquè tenim el fantasma de la ràdio, que ara no només obre els llums, sinó que també m'obre la porta.
que jo li he dit passi, passi, passi que va obrar el piset. Pensava que anaves a dir, estic amoïnada per l'huracà Melissa que hi ha per la zona de Jamaica i per tot això, però no, no. No, és que clar, ja t'ho dic, estava jo aquí ara barallant-me amb la porta, perquè jo la tanco i ell l'obre, i la tanco i l'obre, i clar, jo li he dit que encara no és Halloween, que encara ha de venir, que aguanti una mica, i si no que digui alguna cosa que es manifiesti d'una altra manera. El fantasma de la ràdio ja saps que ens acompanya...
No de fa temps, ja. Però, clar, abans només es limitava a encendre les llums. Ara ja ens obre la porta. El perdonem. Ui, tant. Fa dies que no encén les llums. Tu ja saps. És el que et deia, que ja fa dies que no en sabem res. Per això m'ha sorprès. Benvingut, eh, a casa teva. Exacte. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda. Com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Així que a Ràdio Tarragona teniu un fantasma. Sí, sí, a Tarragona Ràdio tenim un fantasma des d'allà fa molt de temps, vull dir, no és nou. Podem dir que el tenim instal·lat a nosaltres i s'obre llums, tanca llums i aquestes coses. Ja esteu acostumades, forma part del vostre dia a dia, no us assusteu. No, no, no, què va, què va. És amic.
Molt bé, molt bé, perfecte. És col·legi, d'alguna manera. Però bé, a veure, que no ha anat a més, eh? A veure, repartes, les llums, ja està, ja està. No, no, però si només fas aquestes coses, rai, vull dir que es quedo en això, no? Vull dir que no... Que este divendres tampoc la lío, no? No.
No, Marina, que no. No, no la lia mai. Només faltaria que algun dia entrés aquí a la Randa Mar xerrant. La valia... La valia l'altre dia, que les càmeres de la ràdio no funcionaven, anaven sols. Anaven independents, sense fer cas a ningú, però bé, ja està.
Però pobre fantasma també, perquè qualsevol cosa que passo també li doneu la culpa a ell i no ho sabeu. Home. Ai, tens raó, tu. Sempre. Ai, tens raó. És veritat, és bo. Pobre, a mi jo no és ell. Sí. A mi jo tenim una altra de nou. A mi jo som dos. Sempre és ell. Vinga, va. Poden ser, sí, mil coses. Anem a saludar el Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs això dels fantasmes deu ser una mica compartit, perquè aquí també en tenim alguna. I vaig anar a gravar una trucada d'una entrevista que tindrem avui aquí a la Randa Mar, i de cop i volta es va desconfigurar la taula, es va posar en mono, vaig deixar de sentir el micro, no em tenia retorn del micro. O sigui, la taula va canviar de cop, sense fer res. O sigui, allò pim-pam-plum, desaparició. I és el fantasma de l'estudi 2 de Ràdio L'Escala, en aquest cas.
Llavors era Àlex i Cristina. Agotxas, ja aparezco a tu lado, doncs això. Agotxas, ja aparezco a tu lado, sí. Però és superbonic, a mi m'agrada tenir el fantasma a la ràdio. Quan no ve, l'enyoro i tot. Imagina't. Jo, si no fes tantes putades, també m'agradaria, però si hi ha de ser en planxungo... Perquè no li tens carinyo. Li has de dir coses boniques. Anem a saludar en Carles Monastèvia des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, bé, aquí, escoltant les vostres batalletes amb els vostres fantasmes, jo crec que això deu ser cosa de totes les ràdios, perquè aquí també passen coses estranyes, si més no. O sigui que em sembla que també en devem tenir algun parc aquí voltant. Està bé. M'aconsola saber que cadascú té el seu fantasma. I anem a saludar també l'Oriol Leodeix, de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, bé, bé, bé, aquí, a veure, a veure, aquí a Radio Orange hi ha fantasmes, però això ho tenim documentat i han vingut mèdiums i tot, no estic fent broma, eh? Això va de sèrio, estan a la cuina, a la cuina de la ràdio, al pis de baix hi ha una cuina, i allà es veu que hi viuen una parella de fantasmes, però se sap qui són i tot, eh? Vull dir que això ho tenim documentat i estudiat. Els estudis no ens els toquen.
Això estem molt tranquils, però viuen a baix a la cuina i sempre que vas a dinar, baixes a fer un cafè, el que sigui, saludes, per si cas, encara que no hi hagi ningú, saludes els fantasmes, perquè hi són, perquè viuen a la cuina. I no estic fent broma, us reitero, és veritat, ho tenim documentat això.
Volem entrevistar Oriol, una Ouija, els fantasmes de la cuina, per secció de l'Arranc. Ves entrevistar-lo. Però ja, eh? Sogen contestar amb psicofonies, ho podem intentar. I que cuini alguna coseta de pas. Sí, sí, no ho tenim, ho tenim. Vinga, va. T'encanta, eh? Sí, deixant-nos de fantasmes, ja en parlarem més profundament de tot això. Anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava, explicant que l'Espai Peix de Palamós acull demà la segona sessió del concurs de cuina Focs Creuats. Sergi. Doncs sí, l'àrea de joventut de l'Ajuntament de Palamós ha iniciat la sisena edició del que és el concurs de cuina per joves Focs Creuats. Demà es farà l'Espai Peix, la segona de les tres sessions que té programades. Una proposta gratuïta i que pretén introduir el jovent en el món de la cuina a través de
d'una competició que vol donar coneixements bàsics per elaborar plats senzills, equilibrats i saludables. Al concurs hi participen nois i noies de Palamós d'entre 12 i 30 anys, demà la segona sessió i dimarts 4 de novembre la tercera i última en què es donarà a conèixer l'equip guanyador. L'activitat està pensada per equips de 3 o 4 joves que, assessorats pel cuiner palamósí Tomàs Brull, han d'elaborar un menú complet entrant amb entrant, plat principal i postres amb producte de proximitat i de temporada. Les propostes del xef
que condueix el concurs, són sempre a base de productes saludables i ingredients que, però no s'aconseguiria, però és assequibles. Es promociona, per exemple, el consum de peix de proximitat a l'hora que els joves desenvolupen habilitats que els permetran ser més autònoms. La denominació d'origen protegida oli de l'Empordà preveu una bona acollita i de més qualitat.
Doncs sí, la sequera persistent dels darrers anys a l'Empordà havia afectat amb força la producció d'oli de la seva denominació d'origen. Després d'anys de vaques magres, les pluges d'aquest 2025 asseguren una bona collita d'oli d'oliva. El president del Consell Regulador, que és en Simón Casanovas, ha anunciat que la collita del 2025 serà millor i de més qualitat.
Ho ha fet en un comunicat on la pròpia denominació d'origen remarca que les oliveres s'han pogut recuperar de la crisi hídrica dels darrers anys. La nova campanya també porta a la incorporació de nous trulls. En total, la D.O. Oli de l'Empordà es compon de sis, a Pau, Ullà, Cabanes, Espolla i Agullana. L'oli s'elabora a partir de tres varietats, 100% empordaneses, que són l'Argodell, que és la majoria, el Curivell i Lleida Cadaqués. Actualment, la denominació compta amb prop de 900 hectàrees de cultiu d'olivera.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. El xef Albert Guzman cuina contra el malbaratament alimentari en una nova edició del Gastroerocup. Cel.
Sí, Marina, el restaurant del xef Albert Guzmán a la Ràpita ha tornat a ser un dels participants destacats del GastroRecup, un esdeveniment gastronòmic que demostra com els aliments que sovint es descarten poden convertir-se en plats d'alta cuina. Enguany, 65 restaurants de Catalunya s'han sumat al repte, transformant productes considerats residu en receptes creatives i saboroses. Escoltem el xef ràpitenc Albert Guzmán.
Al principi són aliments que li han donat una altra oportunitat, són aliments que tenen una caducitat més curta i al final han pogut fer un menú i jo penso que ha sigut molt xulo, la gent s'ho ha disfrutat.
El Departament d'Agricultura, impulsor de la iniciativa, subratlla que el gastrorecú posa en valor la feina del sector alimentari i ajuda a conscienciar sobre el malbaratament alimentari, que suposa una pèrdua diària de recursos. Alba Graells és tècnica en prevenció de malbaratament alimentari del Departament d'Agricultura.
És al final conscienciar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Un terç dels aliments del món es perden i a Catalunya 22 quilos d'aliments llancem cada ciutadà a casa nostra i llavors creiem que cal donar valor als aliments i sobretot aprofitar-los, que és el més important.
Durant la jornada també hi han participat productors de proximitat que han aportat aliments que sovint no tenen sortida comercial, reforçant el vincle entre cuina, territori i sostenibilitat. Una proposta que vol demostrar que amb creativitat i compromís el que abans es descartava pot esdevenir gastronomia d'alt nivell. L'ampolla número 11 del rànquing de renda per habitant a la província de Tarragona.
La polla ha escalat de manera notable en els darrers anys en el rànquing de renda per habitant de la província de Tarragona, passant del lloc 36 al número 11. Segons les últimes dades publicades, el municipi és el segon amb més renda a les Terres de l'Ebre, només per darrere d'Escó.
L'Ajuntament atribueix esta evolució positiva al creixement del municipi i al dinamisme social, econòmic i cultural que s'hi ha generat. En aquest sentit, destaca la implantació de serveis municipals de proximitat, com les subvencions per a llibres escolars, el campus d'estiu i les activitats destinades a la gent gran, així com les gestions administratives que es poden realitzar sense sortir del municipi, com el DNI o el passaport.
Davant d'aquest avenç significatiu, l'alcalde, Francesc Arasa, ha subratllat que el consistori ha treballat amb constància per oferir un poble viu, ordenat i amb serveis que marquen la diferència. Valorem-ho positivament i això demostra l'evolució.
que ha tingut el municipi, fruit de la gestió, també de la participació i de la col·laboració que ha tingut la ciutadania, que hem aconseguit tenir aquest poble, un poble molt acollidor, un poble amb molta qualitat de vida i amb molts serveis. Això ha sigut motiu pel qual hem absolutat aquesta situació, aquesta posició. A nosaltres aquí ens dona molt de servei i per tant que hi ha parelles que treballen al matrimoni pot acollir-se.
L'ampolla consolida així el seu posicionament com un dels municipis amb més qualitat de vida al territori i continua sent un referent de creixement equilibrat i benestar.
Anem ara cap a les costes del Garrafa. Aquest matí el Ministeri per la Transició Ecològica, acompanyat d'un dispositiu de seguretat dels Mossos d'Esquadra, s'ha presentat a les instal·lacions del Club Mar de Sitges per fer la recuperació possessòria de l'espai Carles.
Doncs sí, Marina, i ho ha fet sense avis previ i sense haver recollit les claus el passat dijous 23 d'octubre, tal com marcava l'acte judicial que va emetre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Així, avui ha hagut de forçar l'entrada al Club de Mar...
fent saltar totes les alarmes de les instal·lacions que l'entitat encara tenia activades per evitar possibles ocupacions, com les que es van produir el passat divendres, menys de 24 hores després d'haver hagut d'abandonar suposadament les instal·lacions. Aquest matí la comitiva de la demarcació de costes ha canviat tots els panys i ha posat cadenats
Alguns dels accessos, així com ha situat també diversos cartells a les entrades, fent saber que fan complir la resolució judicial i que el Ministeri recupera aquest espai. Des del Club de Mar han lamentat les formes amb les quals el Miteco ha accedit a les instal·lacions, forçant l'accés i fent saltar totes les alarmes.
També han assegurat que el dispositiu de seguretat ha estat desmesurat i consideren que és una mostra més de la manca d'elegància institucional del Ministeri que ja no es va presentar el dia que establia la sentència per recollir les claus.
Covelles ha iniciat els tràmits per declarar bé cultural d'interès local al niu de metralladores de la platja de la mota, com ja ho és el jaciment i el fortí de la mota de Sant Pere.
Doncs sí, Marina, de fet, són dos dels rastres més notoris que Covelles encara manté de la Guerra Civil com a elements patrimonials d'una època que forma part de la memòria històrica de la població. L'objectiu és protegir el búnquer de la platja de la Mota que es troba malmès i enterrat pels temporals marítims. De fet, l'Ajuntament el vol traslladar aquest element de defensa uns metres més en darrere per guanyar distància respecte al mar. La tramitació de la Declaració de Be Cultural d'Interès Local
del niu de metralladores de la platja de la Mota, compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, que ha fet un informe on s'explica la importància d'aquest element...
Però s'espera que el vistiplau del Servei de Costes del Ministeri per la Transició Ecològica, ja que s'ubica també en Dominic Públic Marítim Terrestre, aquest tràmit hauria de permetre, afirma el govern, rebre l'ajuda necessària per poder retirar aquest niu de metralladores i protegir aquest element de defensa abans no sigui massa tard. La voluntat és poder mantenir la peça original. Ens ho explica Renata Badós, que és la regidora de Cultura, Patrimoni i Memòria Històrica de Covelles. L'escoltem.
Estem fent els informes, ja tenim el de l'Ajuntament i tenim algun de Generalitat, però ens falta el de Costes per poder fer-lo bé fil i així poder demanar subvencions, en aquest cas a la Generalitat, perquè el que ens agradaria és retirar-lo i després també fer l'emosseïtzació, fer l'adequació perquè es puguin fer visites.
Sobretot és que no es malmeti més perquè cada cop que tenim un temporal cada cop més es malmet i per tant el que volem és retirar-lo si pogués ser possible perquè és un dels búnkers millor conservats de tota la costa catalana i el que volem és que no es malmeti és dels més ben conservats i a més a més jo diria que és el més gran.
Amb els informes de l'Ajuntament, Generalitat i Costes, la voluntat és passar-ho al ple de novembre, si ja és possible. El niu de metralladores s'assumiria així a la desena de conjunts declarats Vecil de Covelles. El més recent va ser el jaciment i el fortí de la muta de Sant Pere, que va ser declarat l'any 2020.
Fem ara aturada les costes del Maresme. La segona regata de la Lliga del Llegut Català, que s'havia de disputar en posta aquest cap de setmana, també s'ha vist afectada pel mal temps. De moment, la Lliga encara no ha començat perquè la regata de Calafell, la primera, també es va ajornar, Oriol.
Doncs sí, la regata d'emposta ja es va anul·lar el divendres amb un correu de la Federació que així ho confirmava els clubs participants. El motiu era el pronòstic de fort vent a les terres de l'Ebre. Un pronòstic que no es va complir ja que la presidenta del club de rem de Quidarenys, Núria Rosales, és repitenca i va baixar a veure la família i ho va poder constatar. Donaven vent de 30-40 quilòmetres amb ratxes de 70 quilòmetres.
Doncs no sé què t'he de dir, perquè jo he baixat a casa, hem estat al cap de setmana allà i tret de pluja i una miqueta de mestral, almenys a la Ràpita, no sé si a Riu, a Emposta, que era on es feia la regata, si va fer vent. Perquè ja et dic, a la Ràpita no, va fer normalet.
Rosales, però, admet que, malgrat no fes el vent que estava pronosticat, la tipologia de regata igualment podia haver fet recomanable l'anul·lació. Com que era una regata que sempre aprofiten per fer el descens de tortos en posta, el que són les embarcacions de banc mòbil, que són embarcacions finetes i que el millor si el pronòstic
era elevat de vent, són embarcacions que tomba, va ser més això que amb el tema del llegut català. I jo crec que si es va suspendre va ser per la por que aquestes tombessin a l'aigua. Clar, si fa vent, són unes embarcacions molt lleugeres. El pròxim intent de competició serà el dia 9 de novembre, altre cop a Cagafell, que ja es va suspendre el dia 6 d'octubre per Malamar.
Santa Susana es convertirà el pròxim 19 de juny del 2026 en l'epicentre del ciclisme femení mundial. La població del Maresme acollirà la sortida i l'arribada de la primera etapa de la tercera edició de la Volta Ciclista a Catalunya femenina, una competició inclosa a la categoria UC2.1 que ja s'ha consolidat al calendari internacional.
Exacte, d'aquesta manera Santa Susana pren el relleu de Calella, històrica localitat del Maresme que durant més d'una dècada va acollir la sortida de la Volta Masculina. Amb aquesta designació el Maresme es manté com un territori clau en la història de la Volta i alhora consolida el seu paper com un referent en l'impuls de l'esport femení i del turisme actiu.
La Volta Femenina a Catalunya 2026 reunirà els millors equips i ciclistes del món en tres etapes que recorreran algunes de les zones més emblemàtiques del territori. La primera tindrà com a punt de partida i d'arribada Santa Susana. Amb l'arribada de la Volta Femenina 2026, Santa Susana reforça la seva projecció internacional i el seu lideratge com a destinació esportiva sostenible, mentre que el Maresme manté viva la seva estreta vinculació amb la història de la Volta Ciclista a Catalunya.
L'Institut, acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada, explicant que l'Institut Català d'Investigació Química i CIC i l'Ajuntament de la Canon ja han renovat el conveni de col·laboració que mantenen des de l'any 2021, reafirmant el seu compromís conjunt amb la promoció de la ciència, l'educació i la sostenibilitat al municipi.
L'acord preveu una subvenció per a l'exercici 2025 i permetrà continuar impulsant el projecte verd educacional i científic de la Canonga, una iniciativa que busca apropar la recerca en química verda a la ciutadania i contribuir al desenvolupament educatiu i sostenible del territori.
El projecte es desenvolupa a través de dues línies principals. Una és l'activitat científica amb el suport a un investigador predoctoral que treballi en l'àmbit de la química verda dins d'un grup de recerca de l'ICIC. I la segona és l'activitat divulgativa i formativa en la química verda amb l'organització d'activitats adreçades a estudiants de primària, secundària i batxillerat, així com a persones adultes i de tercera edat amb l'objectiu de fomentar vocacions científiques, estimular el pensament crític,
i promoure l'alfabetització científica. El conveni és un exemple de com la col·laboració entre institucions pot generar un impacte real en la societat i s'ha subratllat al professor Emilio Palomares, director de l'ICIC.
però nosaltres bàsicament el que fem és que quan Roca ens demana que necessita el suport per temes de tallers o temes d'escolta, vingueu aquí i expliqueu una mica què és el projecte de descarbonització o expliqueu una mica en què consisteix tot el tema de transició energètica, nosaltres també ho fem. Nosaltres al final som una eina pública del govern de la Generalitat i el que volem és que la gent conegui tot el que es fa des de l'Ajuntament de la Canon i des de la Generalitat per apropar la recerca a la societat.
Des de la seva posada en marxa, el projecte ha estat tot un èxit, arribant a centenars de persones a través de tallers, xerrades i iniciatives educatives. La nova etapa del conveni referma la col·laboració com una eina clau per promoure el talent jove i la cultura científica al territori, un model que aposta per una societat més preparada, crítica i compromesa amb el coneixement.
I una vintena d'establiments tarragonins participen en la nova edició de les jornades gastronòmiques del romesco. Restaurants de la ciutat serviran receptes tradicionals o innovadores que seran marinades amb vins de la varietat macabeu de diversos cellers de la DO Tarragona. Durant dues setmanes diferents restaurants serviran les seves millors receptes elaborades amb romesco.
Fins al 16 de novembre oferiran plats tradicionals i innovadors maridats amb vins. Per quart any consecutiu, els vins de varietat macabeu de la D.O. Tarragona acompanyaran el maridatge dels menús del romesco de Tarragona. Tots els establiments serviran el plat amb els vins dels cellers participants. Cada local pactarà el seu preu, així com els horaris i els dies de tancament. La consellera de Comerç de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Tarragona, Montse Adán, ha explicat que volen reforçar el romesco com a plat identitari de la ciutat.
S'enguany que estem fent aquest impuls directe al romesco com a pla identitari de Tarragona. En aquest sentit agrair a l'associació d'hostaleria de Tarragona, l'AHT, que realment aposten rere any per aquestes jornades oferint en aquests establiments adherits aquesta proposta de cadascú personalitzada amb el romesco com a ingredient, com a element estrella.
Les jornades estan organitzades per l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona i la DO Tarragona amb la col·laboració del Port de Tarragona i el Patronat Municipal de Turisme de la ciutat.
Ara volem saber quin temps farà a la nostra mar i ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Un temps plàcid pel que fa a la costa al llarg de les properes hores. Per tant, vent que serà més aviat feble i un estat de la mar ben plàcid també. Marejo la gran part del litoral i, de fet, després d'un matí i d'un migdia que han portat una bassa d'oli a gran part de platges del país. Aquesta tarda només cap a la costa Braves reforçarà una mica el vent del sud i,
I això farà que hi hagi mar més ondulada, una miqueta de mar de vent. Pel que fa al dimecres, una situació de vent del sud, sobretot en alta mar, però al costat de la costa, tot just a la platja, el que tindrem durant el matí del dimecres és vent terrer, vent fluixet en qualsevol cas, tot i que a la costa brava sí que s'anirà imposant el vent del sud més reforçat. Això farà que hi hagi maró, fins i tot en aquella banda gironina, especialment ja marant fora. Durant la tarda...
El vent s'imposarà de forma variable, més de sud a la Costa Brava, més de ponent a Tarragona i Barcelona, però sempre més aviat vents febles. El que tindrem el dimecres és l'arribada d'algunes nubolades i d'alguna pluja esporàdica. Ho seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la fina de què? Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs en aquests moments ens comencem situant a l'autopista AP7. A l'altura del Papiol hi ha hagut un accident que talla dos cabells de la calçada en sentit sud, en sentit Tarragona, i la incidència ja provoca 6 quilòmetres de retenció des de l'altura de Sant Cugat del Vallès. També d'aquesta zona, destaquem que l'autopista Peixeta encara hi queda un cabell tallat a l'altura de Llinars del Vallès, en sentit nord, en sentit Girona, arran de l'accident que hi ha hagut aquest matí amb un camió, i ara en aquests moments...
s'estan fent les tasques de retirada del vehicle accidentat. També destaquem altres punts amb retencions a la zona del Vallès, aturades a la C-58 i a la C-33, entre Moncada, Reixec i el Nus de la Tritat, d'entrada a Barcelona i pel que fa a les rondes aturades, sobretot a la ronda de dalt, a l'altura de Vall d'Hebron, i també a la ronda litoral, complicacions a la zona portuària i de bon pastor en els dos sentits de la circulació. De moment això és tot. Molt bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar
que ya no piensas en mí que ya no crees en la gente que tomas pastillas rosas y te has vuelto ni lista y sueñas con no soñar entraría en tu luz con una canción sencilla tres notas y una bandera tan blanca color
Que late en tu cuerpo de niña Estaría tan lejos de ti Que ya no recuerdo el momento En que te dije por última vez Que el cielo se está abriendo Y se abre bajo tus pies Y quiero que vengas conmigo
a cualquier otra parte
Fins demà!
Con una canción sencilla, tres notas y una bandera, tan blanca como el corazón, que late en tu cuerpo de niña. Estaría tan lejos de ti, que ya no recuerdo el momento en que te dije
A cualquier otra parte. A cualquier otra parte.
A cualquier otra parte, a cualquier otra parte
Ahir ho comentava el company de les costes del Garraf, van aparèixer centenars de peixos morts a la platja de Ribes Rogers de Vilanova i la Geltrú. Tota punteria que és a causa dels pescadors que descarten alguna de les captures que fan i les retornen a mar, en aquest cas mortes. Avui volem saber quin impacte podrien tenir aquests peixos morts en el medi ambient, Carles.
Doncs sí, es tracta majoritàriament de bogues, una espècie de peix petit bastant freqüent a les nostres costes. Segons apuntarien fons de la mateixa confraria de pescadors, podria tractar-se de la tria que fan els pescadors artesanals que utilitzen el mètode de la llum i que busquen pescar sardines i saitons. Ells mateixos haurien descartat aquests peixos a l'hora de fer-ne la tria,
Quan pugen les xarxes a bord i els haurien retornat a mar, en aquest cas ja morts. Hauria estat, doncs, el temporal qui ha arrossegat els peixos fins a la vora de la platja. Avui en volem parlar amb en Jaume Mercè, president de l'Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf. Jaume, bona tarda i gràcies per acompanyar-nos avui aquí a la Randa Mar. Bona tarda.
Jaume, parlem una miqueta. S'entén que aquesta manera de retornar el peix a mar és una cosa que passa sovint. Segurament no ens som tan conscients perquè normalment no arriben fins aquí a les costes, però aquesta vegada ha deixat un impacte almenys visual bastant, si més no impactant, aquí a la costa de Vilanova.
Sí, és veritat, impacta veure tants peixos morts a la platja. Jo crec que el primer que s'hauria de fer és demanar a l'Ajuntament que ens donessin una mica d'explicacions, perquè sí que és possible aquesta teoria, però...
Però podria ser que els peixos s'haguessin mort per altres causes que no sabem, no? Aleshores, estaria bé que el Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament actués i anés a mirar els peixos, els analitzés i fes algun dictamen o alguna teoria.
En respecte a això que dius del descart de peixos, és veritat, això és una pràctica que es fa comunment a tots els municipis de Catalunya, i ara el que jo no sé, no sabria assegurar si això ha estat els que pesquen el saitó o la sardina a la llum.
l'encerclament. Jo això ho poso en dubte perquè podria ser perfectament un altre tipus de pesca. Perquè m'he estat mirant una mica els estudis que s'han fet des de la FAO i ens diuen que de la pesca artesanal i encerclament se'n descarten potser un 10 i un 15%, però de l'arrossegament se'n descarten més d'un 40%. I això és una dada bastant impactant, crec.
Això et volia dir, que havíem buscat aquestes dades, que segons apunta la FAO, aquesta Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació, que diuen, que recullen que les arts menors de pesca, com bé deies, descartan entre un 10 i un 15% de les captures, tot i que la que més ho fa és la pesca d'arrossegament.
que eleva aquesta xifra fins a pràcticament el 40. Això, fins a quin punt mediambientalment pot estar ben vist? Perquè, clar, al final és molta peix.
És bastant lamentable que això sigui així, perquè en realitat estan creant un residu en el lloc on es genera un aliment. I aquest residu, en lloc de tractar-lo, gestionar-lo com es faria d'una manera incorrecta, el que es fa és llençar el mar. I, clar, llençar-lo al mar, això pot tenir un impacte. A part que ja s'han fet les coses malament perquè vol dir que han mort
molts més peixos dels que devien. Per tant, aquí s'hauria de replantejar una mica a veure com es pesca i després a veure què se'n fa d'aquests residus. Perquè, esclar, jo dic residus, però s'haurien de valoritzar, potser. A veure, aquesta boga potser no té un valor econòmic, com pot tenir la sardina o el saitó, o una altra espècie, però sí que, possiblement,
hi ha una sortida, i aleshores potser si, no sé, s'organitzés una manera perquè això no s'hagués de llançar al mar, sinó que tornar-ho a port, tingués una sortida, encara que fos per a altres fins, no sé, fer pinso, el que sigui, i tinguessin ajuda, potser el pescador, potser en lloc de tirar-lo potser el portaria a terra i s'aprofitaria.
Perquè en realitat el que a nosaltres ens dol molt és que hi hagi aquest malbaratament que ja comença al lloc on es genera l'aliment. I després això continua a continuar fins a arribar a l'allar i arriba a un punt que es malbaraten mils i mils de tones d'aliments. I això crec que sí que ambientalment té uns efectes molt dolents.
Clar, que perquè aquest peix al final no té valor de mercat, però, lògicament parlant, sí que té un valor en el mar, és a dir, l'impacte que genera retirar-se i retornar-lo mort a l'aigua, mediambientalment sí que genera un impacte.
Hem de tenir en compte que tot el que fem a la natura, i en aquest cas la pesca, té un impacte. Té un impacte perquè el peix són animals que viuen al mar i són solvatges. Això ja requereix un respecte. Si no es pesca bé...
perquè no saben triar-lo i aleshores aquí ens hem de replantejar una mica com ho fem i com ho gestionem tot això. Està molt bé que es faci servir com a recurs pesquer, però el que no pot ser és que es generi aquestes tones de residus, perquè en realitat són residus. Si són peixos morts...
Fins a quin punt aquests peixos morts? En aquest cas no, perquè han arribat fins la costa i avui mateix nosaltres ens hem posat en contacte a l'Ajuntament i ens han dit que entre avui i demà estan retirant aquests peixos, avui han començat demà
acabaran, perquè de fet ens han afirmat que se n'han trobat tants que avui no han pogut acabar, que demà continuarien, fins a quin punt no aquests peixos, en el cas que es quedin a mar, com sovint deu passar quan el retornen, com poden impactar, perquè al final no deixa de ser com bé dius un residu, com poden impactar a la vida dels altres peixos o dels altres animals que viuen en aquest hàbitat?
Això és difícil de saber perquè no sabem tampoc la quantitat de peix que s'ha arribat a tirar. El que sí que podem dir és que el peix, com que és un material orgànic, té un impacte que hi ha al mar i d'alguna manera està preparat per això.
l'impacte, per exemple, que tenen els plàstics, això ja és molt pitjor. Aleshores, jo penso que dintre de tot el mar és capaç encara d'absorbir aquesta matèria orgànica i reciclar-la, però clar, jo crec que són coses que no haurien de passar i s'haurien de prevenir.
hi hauria d'haver prevenció que això passi. Com s'ha de fer això? De moment esbrinar a veure com ha anat això, d'on surten aquests peixos i després pensar a veure quines actuacions. Jo crec que des del...
des de la pròpia confraria, hauríem també de dir alguna cosa respecte a això, perquè en realitat la pesca està passant moments dolents, perquè a tot el món estem veient que hi ha una sobrepesca, una sobrepesca que d'alguna manera sí que té un impacte molt fort, inclús per la pròpia pesca, perquè com més es pesca,
Després és més difícil continuar tenint aquest recurs perquè hem de pensar que les coses que fem els humans han de ser sostenibles en el temps i no sé fins a quin punt ens podrem gaudir dels peixos que encara es pesquen avui en dia.
De fet, nosaltres hem intentat parlar amb la confraria, els hem consultat si tenien coneixença d'aquest cas i què podia ser. Per això nosaltres afirmem o donem a entendre que són els pescadors de la llum els que han fet aquests descans de...
d'aquestes bogues, perquè així ens ho han donat a entendre, tot i que no han volgut tampoc encara fer declaracions des de la confrària.
Però, clar, ells s'escuden, no?, dient que aquests peixos no tenen aquest valor de mercat, no en tenen, no tenen valor de mercat i que, a més a més, tampoc els poden tornar igualment a port perquè la llei els ho impedeix i els podrien arribar a sancionar. Aleshores, ells s'escuden una miqueta en aquest sentit que per això fan aquests descarts i els retornen a mar.
Sí, això mereix una explicació més completa perquè no s'entén que no puguin arribar a port perquè a veure si ells agafen aquests peixos o ho fan malament i per això no els poden portar i per tant s'hauria de mirar de fer-ho bé.
O, aleshores, si no els poden portar i els han de tirar en mar, doncs vol dir que alguna cosa està mal feta, perquè això d'alguna manera té la categoria de residu. Tot allò que es llença és un residu. Qui el produeix? Doncs, en aquest cas, els pescadors que ho hagin fet. I, per tant, hi hauria d'haver una solució. I, per tant, els que organitzen i els que estan en el món de la pesca haurien de trobar quina és la solució correcta.
Podria ser utilitzar algun altre... Clar, al final el mètode, segons sembla, és un dels mètodes més artesanals que hi ha. Sí que és veritat que l'arrossegament, per exemple, no ho és tant, o es dona a entendre que no ho és tant, però clar, potser caldria buscar una mesura que s'aconsegueix que no es pesquessin aquests tipus de peixos d'alguna manera, no sé...
Sí, clar, tot això s'hauria d'esbrinar, d'estudiar, a veure quina és la millor manera, i si això reportés...
que fos una dificultat més afegida als pescadors, que fossin compensats d'alguna manera. Jo crec que s'han de trobar maneres. El que passa és que s'ha de complir aquesta llei que es va fer no fa gaire el 2020 per evitar contra el mal baratament. Aquesta llei diu que s'han de fer accions per evitar que això passi, i això no ho fa, i per tant, una mica la responsabilitat més que passar-la al pescador s'hauria de passar
els poders públics que haurien de trobar quina és la solució que s'ha d'implementar en aquest cas.
l'opinió, el vostre punt de vista d'aquests peixos que han aparegut aquí a la platja de Vilanova. Veurem si podem també conversar amb la confraria i que ens donin també una mica el seu punt de vista i acabem de treure potser una mica l'entrellat de tota aquesta aparició d'aquests peixos. Molt bé, doncs moltes gràcies a vosaltres.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Continuem parlant de mar i ara volem parlar dels residus plàstics a la mar, que són un gran problema amb el que s'hi troben els pescadors a diari. Projectes com Pesca Neta ajuden a recollir i reciclar els plàstics i un dels ports on aquesta campanya està activa és l'Escala Sergi.
L'escala vol conscienciar els alumnes de secundària sobre la importància de cuidar el mar. Per això s'ha tirat endavant la Setmana de la Innovació i el mar de l'escala, on enguany la contaminació per plàstics ha sigut el principal tema de treball.
Aquest dimarts 21 d'octubre vam poder ser al Port de l'Escala, concretament al Maram, per fer un seguiment d'una proposta interessant. I vet aquí el reportatge que us portem ara. Els alumnes d'ESO, de l'Institut Alpadró de l'Escala, van passar tot un matí a Randemar i allà van fer diversos grups de treball. Es van repartir en dos tallers sobre contaminació per plàstics i biodiversitat...
i al mateix temps altres grups van poder parlar amb pescadors professionals sobre projectes de pesca sostenible com ara el pesca neta. El primer taller el lideraven els membres i voluntaris de l'organització Plàstic Preciós, una ONG del País Valencià que vol donar una segona vida als residus plàstics trobats a mar. Vam poder parlar amb Miguel Valderrama, que ens ha explicat els tallers que fan i les campanyes de la seva ONG.
A ver, hoy habéis venido a hacer un taller relacionado con los plásticos. Explícame un poquitín de qué va este taller, qué habéis hecho hoy con los alumnos que han venido aquí al Maram. Bueno, primero hemos traído un taller que trata sobre la concienciación de los mares, de la contaminación y específicamente de los plásticos, que es nuestra especialidad, ¿no?
Hablamos un poco de la problemática que está pasando. Especificamos lo que es el mar Mediterráneo, la costa brava.
Aparte de eso, también hemos traído un taller de reciclaje, que tiene que ver mucho sobre cómo es el proceso de reciclaje. Es un taller interactivo en el que los chicos vienen y participan desde lo que es los primeros pasos para el reciclaje, como lo que es separar los residuos, triturarlos, hasta que es convertirlos en un...
en un nuevo objeto o un producto que sirva como una alternativa para los ya existentes todo esto con plástico reciclado
¿Y crees que es especialmente importante en este rango de edad, a chiquillos, adolescentes en este caso, que se conciencien? Sí, totalmente. Obviamente tenemos que influir en toda la sociedad, en todas las edades, pero es muy importante influir desde los más chicos, desde edades muy prontas.
Y ahora explícame un poquito más en general qué es vuestra ONG y qué actividades hacéis o cuál es el leitmotiv de vuestra ONG. Bueno, de manera resumida nosotros hacemos tres cosas. Primero hacemos talleres de concienciación como el que hemos traído hoy, ¿no? También hacemos un poco de investigación, contamos con unos voluntarios, ¿vale?,
Y también nos dedicamos específicamente al reciclaje del plástico, ¿no? Como lo he dicho, somos una ONG, pero también cuando se nos solicita participamos en estos procesos en el que la comunidad nos da a nosotros unos residuos, nosotros los transformamos en un nuevo objeto para dárselo a ayuntamientos o distintas organizaciones que nos lo pidan.
El segon dels tallers estava impartit pel CRAM, el Centre de Recuperació d'Animals Marins. Ells van proposar una activitat per posar en valor, sobretot, la biodiversitat de la Mediterrània, però també per alertar els estudiants de secundària sobre els relats principals amenaces. Irene Martínez ens ho va explicar tot plegat fil per renda.
Doncs avui hem vingut a fer una activitat sobre biodiversitat per ensenyar una miqueta als nanos quins són els animals, la fauna, la flora que hi ha al mar Mediterrani i també plasmar diferents amenaces que pateix la nostra fauna i flora local. Quina importància té precisament dirigir aquesta activitat a aquest grup d'edat i estudiants?
sobretot és visibilitzar aquestes amenaces i també donar recursos a aquests estudiants perquè sàpiguen actuar des de la seva rutina o a nivell col·lectiu per intentar també solventar aquests problemes ambientals. Des de l'entitat i amb experiència d'altres activitats, veieu una conscienciació positiva actualment?
Doncs afortunadament jo des de la meva opinió personal cada cop veig com que els nanos tenen més eines o més consciència sobre els problemes que hi ha actualment en el mar i també tenen com més recursos, sempre tenen com més idees del que s'ha de fer, que s'ha de reduir, reciclar, inclús deixant de banda el plàstic amb altres problemàtiques també com el canvi climàtic, crec que cada cop hi ha més consciència i coneixement.
Antigament hi havia molt l'opinió, o s'havia donat molt el missatge que en el mar no hi ha res, que tot està buit, que tot està perdut, que tot està... I si precisament és aquest missatge contrari el que s'ha d'adonar, que encara queda cosa...
I tant. De fet, el mar Mediterrani és un dels mars amb més biodiversitat, cosa que la gent desconeix, i tot i que hi ha molts problemes, crec que el missatge no ha de ser des de la problemàtica, sinó des d'un missatge esperançador i positiu, i de donar eines a la ciutadania per actuar, i que encara no està res perdut, al contrari, hi ha molts projectes, hi ha molta gent actuant per millorar la situació actual dels oceans.
I una de les propostes amb més èxit van ser les converses amb pescadors professionals. El projecte Pesca Neta ha centrat les explicacions, un projecte on recordem que els pescadors recullen els residus que troben a la mar, que venen enredats amb les seves xarxes i els porten a reciclar.
Ara bé, els alumnes han preguntat moltes més coses sobre la pesca i el dia a dia a la mar. Josep Bullis Sureda, que és el patró major de la Cofredia de Pescadors de l'Escala, ha estat un dels pescadors que s'ha obert a parlar amb els joves. Quina importància té per als alumnes de l'Institut que els expliqueu precisament això, que la pesca també pot ser una activitat sostenible.
Bé, per nosaltres pel sector de la pesca és molt important que es facin aquestes jornades com avui per donar visibilitat que el sector pesquer també fem una feina de, podríem dir, de neteja del fons marí, doncs això donar visibilitat a aquest projecte del pesca neta pel nostre sector és molt important. Penseu que nosaltres quan sortim a pescar no només pesquem peix,
També pesquem bastanta brossa, pesquem plàstics, agafem jaunes d'alumini, agafem tota classe de brossa, que malauradament és molta brossa que arriba al mar degut a aquestes grans riuades que hi ha, per exemple...
Per exemple, sense anar més lluny, la setmana passada al Sant Carles de la Ràpida va haver-hi una riuada i tota aquella brossa, malauradament, va al mar i el mar cada vegada està més contaminat. Què passa? Doncs que els pescadors, quan sortim a pescar, pesquem molta brossa.
Poder aquí a l'escala no ens ho trobem pas tant, perquè a la flota d'encerclament no agafem tanta brossa a primera manera, però la flota d'arrossegament de roses i palomors agafa molta i molta brutícia. Aquesta brutícia l'embarquen a dalt de la barca i la porten al port i allà se recicla.
i nosaltres donar visibilitat a aquesta activitat que fem al sector pesquer, que la Mainada i els alumnes ho coneguen, ho trobem molt i molt important.
Això va formar part d'una primera ronda d'aquesta activitat, però el dijous, de la mateixa setmana, es va fer una jornada de treball, en aquest cas al CER, on es posava un repte als alumnes, ser uns agents pel canvi per a idear solucions creatives contra la contaminació del mar i els residus. Aquest lloc creatiu, anomenat Hackatú, ha tingut sis fases i, finalment, els alumnes han pogut presentar aquest projecte en comunitat.
Una activitat dissenyada especialment pels joves, els estudiants d'ESO de l'Institut, on s'ha fomentat precisament això, el valor de la conservació del mar i donar a conèixer que la contaminació, especialment per plàstics, és un problema molt i molt greu.
Tinc la sensació que ara tot comença. Que ara tot comença. Una veu en meu pare no tinguis pressa. Has passat molt temps en la línia d'espera. Tantes coses al meu cap que em donen guerra tant.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu! A Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
I ara estic aquí, tan intré de mi.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. El centre operatiu de la Diputació podria funcionar l'antic edifici de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tarracol 2029. La transformació de l'immoble es decidirà mitjançant un concurs d'idees i les obres començaran a mitjan de 2027. S'han encàrit, com ha explicat la presidenta de la Diputació, Noemi Llaurador, que afirma que serà un edifici icònic. I perquè hi ha hagut aquesta voluntat de fer un edifici
jo diria més que emblemàtic, jo diria que fer un edifici icònic. I d'altra banda, també amb la qüestió relativa a la sostenibilitat, tot això també ho encareix. És un espai de 7.000 metres quadrats.
L'Ajuntament de Tarragona ha iniciat avui les obres per consolidar Cala Garça. Els treballs consisteixen en la consolidació de les estructures existents en la cantonada entre la plaça dels Àngels i el carrer Talavera, la part alta. Segons el conseller de Patrimoni, Nacho García, es resol la restauració de l'edifici i la reobertura del carrer Talavera que tant reclamaven els veïns i veïnes del nucli antic.
L'Ajuntament actuarà per aquest reforç estructural tant de l'edifici com del que es conserva, del que llueu en aquella zona, i el carrer Talabera tornarà a obrir i, per tant, farem realitat un dels desitjos del veïnat de la Palanta. Calagar-se es troba apuntalada des del 2018 després d'una actuació d'emergència.
La quarta edició dels Bons Comerç arrenca el 7 de novembre. La ciutadania podrà gaudir de fins a 20 euros de descomptes en els establiments de la ciutat. Com a novetat, una festa itinerant donarà inici a la campanya. Montse Adán, consellera de Comerç i de Promoció Econòmica. I a partir del dia 7, el ciutadà podrà descanviar aquests vals o bé per l'aplicació...
o inclús si algú té algun problema o té alguna dificultat. Per això m'ha escollit, que no ho havia dit aquí en aquesta guingueta de la Rambla, que tindrem atenció matí i tarda per al ciutadà que li sigui difícil baixar-se'l. Aquí se li facilitarà aquesta descarrega. Es repartiran 30.000 bons que es podran descanviar en els establiments, siguin de serveis, hostaleria o restauració. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on parlarem amb el grup d'acció local pesquer Mar de l'Ebre, que ens explicaran quins projectes tenen en ment. Després viatjarem fins al Brasil, on en pocs dies se celebra la COP30, la cimera del clima. Sabrem quina importància té aquesta cimera del clima.
Anirem fins a la confraria de Palamós per parlar amb el seu patron major i acabarem el programa d'avui coneixent l'equip que ara mateix es troba a Tòquio per participar en el campionat mundial d'Espogami. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renan Amar.
Marxem ara fins al Delta de l'Ebre per parlar dels resultats de la segona convocatòria d'ajuts del grup d'acció local Pasquer-Galb-Mar de l'Ebre. L'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb ells. Cel. Sí, Marina, el Galb-Mar de l'Ebre va presentar els resultats de la segona anualitat del programa europeu FEMPA durant l'Assemblea General Ordinària que van celebrar a l'Ampolla. Anem a comentar-ho amb Joan Alginet, gerent de Galb-Mar de l'Ebre.
Joan, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia. Joan, el grup d'acció local pesquer Mar de l'Ebre es va reunir este dilluns en assemblea general ordinària aquí a l'Ampolla per tal de donar comptes de la segona anualitat dels fons europeus marítims de pesca i o agricultura de les Terres de l'Ebre. Com va anar l'assemblea?
Bé, molt bé, és l'assemblea, una de les assemblees més importants que fem durant l'any al GAL Mar de l'Ebre, que serveix per fer balanç i també per aprovar, en aquest cas, el pressupost, la proposta de quotes, és a dir, elements ordinaris de funcionament de la nostra associació, però també suposa una oportunitat per trobar-nos amb els socis i sòcies i, com deia, fer balanç i compartir reflexions
i plantejar propostes de futur per a la nostra entitat. Sí, molt bé. També vau presentar els resultats d'esta segona anualitat de la convocatòria dels ajuts corresponent al període 2024-2025 i van ser uns resultats bons, Joan?
Sí, la veritat és que són resultats que acrediten la feina feta, el treball que vam començar a fer ja fa alguns anys a les Terres de l'Ebre, i que convocatòria rere convocatòria certifiquen que a les Terres de l'Ebre hi ha un dinamisme vinculat a l'economia blava molt important, que hi ha voluntat de generar activitat econòmica, que tenim emprenedors i emprenedores que,
que creuen en el desenvolupament local participatiu, i això és el resultat, és la previsió d'unes dades que acrediten que des de l'Ammella de Mar fins a les Cades d'Alcanar hi ha inquietud, hi ha voluntat d'impulsar projectes, i que el grup d'acció local és l'eina imprescindible perquè un projecte acabi vivint la llum. I per tant, la veritat és que sí, la valoració és molt positiva, molt satisfactòria,
Sabent que la iniciativa privada és la que ens mou i que és la que juga un partit important per a determinar projectes i que acredita la bona salut de l'economia a les Terres de l'Ebre vinculada sobretot a l'economia blava. Evidentment hi ha altres àmbits.
que tenen altres problemàtiques i altres reptes del nostre àmbit, la veritat és que pensem que aquestes ajudes acaben condicionant positivament la salut econòmica de l'economia blava.
Sí, en concret se van sol·licitar més de 3,4 milions d'euros en ajuts, una xifra que, com diies tu, ara reflecteix l'alta demanda que hi ha aquí a les nostres terres i la vitalitat emprenedora que tenim aquí al nostre territori, però finalment s'han concedit 624.000 euros en un total de 28 projectes. Sí, efectivament. Les nostres convocatòries són convocatòries de 624.000, però com tu deies, hi ha una xifra que determina una mica la...
El volum i la importància d'aquestes ajudes és que, evidentment, sempre tenim moltes més peticions d'ajudes de les que podem aparcar. I això, d'entrada, evidentment no és una bona notícia.
dins de la possibilitat de poder arribar a més beneficiaris tenim la limitació pressupostària de 624.000 però al mateix temps significa que hi ha un volum creixent de demandes i de peticions que acrediten les inquietuds i la bona salut econòmica que et parlava només podem repartir 624.000 euros tenim peticions de 3 milions per tant tothom pot pensar
Hi ha molts projectes que no poden entrar en primera fase en aquestes convocatòries i han d'esperar una segona. Això jo crec que és fruit, en primer lloc, també d'una dada important que m'agrada explicar, que és que en la convocatòria del 25 un 43% de les sol·licituds era el primer cop que es presentaven a la convocatòria d'ajudes i jo crec que és un element important a tindre en compte, és a dir, no són ajuts
que s'acaben repartint a un cercle concret de beneficiaris, sinó que hi ha molta circularitat d'aquestes ajudes. Jo crec que això és un indicador de bona salut de la nostra dinàmica de funcionament.
i que arribem a molts de sectors. A copradies arribem a empreses, sobretot a empreses, arribem a ajuntaments i administracions públiques, també a entitats socials. Bé, jo crec que la diagnosi del marc d'aquestes ajudes que acabem repartint predomina al sector privat, és a dir, la nostra voluntat és arribar com més a beneficiaris privats millor, em refereixo a autònoms, em refereixo a empreses,
i a la vegada també ajudar aquells ajuntaments, en aquest cas com l'Ajuntament de Lertebre, com l'Ajuntament d'Amposta, com l'Ajuntament d'Alcanar, a impulsar projectes públics que també tenen una dimensió pesquera, que també tenen una dimensió marítima i que no estan menys importants pel fet que ho impulsi el sector públic. Jo crec que aquesta és la diagnosi una mica. Són uns ajuts que tenen el denominador comú en les activitats marítimes,
que malgrat portem des de l'any 2018, fem convocatoris d'ajudes, hi ha molta gent encara que no ens coneix i que no sap que tenen aquestes oportunitats a les Terres de l'Ebre, però que mai estan i que sabem i han de saber que fins a l'any 2028 tindran aquesta finestra d'oportunitats per impulsar el seu projecte.
Sí, la dada que has dit abans, Joan, un 43% projectes són nous, de nous sol·licitants, això ho poso com dies, indica que no només s'estan beneficiant sempre els mateixos, sinó que hi ha una roda, no?, i que arriba a noves iniciatives. Exacte, aquest és un dels reptes.
que com a associació, que tenim una voluntat constant de millorar procediments, de fer les coses de la millor manera, d'una manera exemplar, d'una manera d'acord amb el nostre codi ètic i de conducta, davant del nostre pla d'antifraus. I nosaltres tenim un compromís evident en gestionar els recursos públics que venen d'Europa a través de la Generalitat de Catalunya d'una manera eficient,
I d'una manera exemplar. Jo crec que aquest és un concepte que cal tindre i que ens agrada molt repetir. D'una manera exemplar. Perquè, en definitiva, els recursos són de tots, no? I tindreu a disposició de tot el territori d'una manera igualitària, sense cap tipus de discriminació, en uns criteris que són objectius, que són auditables. Jo crec que això és la clau de l'èxit, també...
d'una altra peça important d'aquest engranatge d'aquestes ajudes, que és la complicitat de l'administració pública, i en aquest cas, la Generalitat de Catalunya. Tindre l'administració catalana compromesa i que hi creu en aquestes ajudes, ens ha donat molta credibilitat i molt de prestigi. La gent veu que aquestes ajudes són reals, que arriben i que generen l'impacte desitjat.
I tant. Abans que comentem que aquests vuit projectes que s'han quedat fora, el motiu és perquè el seu cost és molt elevat, entenc, no? Bàsicament hi ha diversos motius per un projecte que n'excolta. En primer lloc, perquè tots aquests projectes acaben fent unes puntuacions, i en funció dels punts i les meremacions, entren al pressupost o no entren al pressupost. Normalment, els que queden fora són aquests projectes que tenen menys puntuació,
però que al mateix temps no són descartats ja per a sempre. És a dir, tenen una segona oportunitat, que seria la segona normalitat, és a dir, se'ls dona una opció d'una revàlida, per parlar-ho en temes educatius, a partir de tornar a refer el seu projecte o inclús tornar-lo a presentar en alguna informació adicional que no s'ha tingut en compte a l'hora d'avaluar-los. Llavors, jo crec que donem aquesta oportunitat, però bàsicament el motiu pel qual no se'ls ha donat és perquè quants
Hi ha una llista en unes puntuacions i quan s'ha arribat als 624.000 euros, clar, no tenim més diners per repartir. Llavors ja no podem seguir repartint-ne i són projectes que queden excloses per falta de finançament. Vale, però com has dit, poden anar a estos projectes a recuperació, no?, i tornar a presentar-se. Sí, a l'any següent, sí. Exacte. No, no, poden anar a l'any següent i poden trobar, doncs bé, l'oportunitat de fer realitat el seu projecte, sí, sí.
Molt bé. Els ajuts concedits s'han repartits entre projectes productius i no productius. Què significa ser un projecte productiu i ser un no productiu? Bàsicament la diferència és molt clara. Un projecte productiu és aquell que té com a objectiu generar activitat econòmica. És a dir, ser un projecte que el que pretén és afany de lucre, aconseguir uns propòsits econòmics.
Un projecte no productiu és un projecte que té una altra perspectiva, però que el seu objectiu principal no és generar activitat econòmica. Per exemple, efecte de proximitat, un projecte no productiu seria el que ha impulsat l'Ajuntament de Deltebre a través del grup Acció Local, que és la millora de la intervenció a la zona del Molils-Mirons, que, si no tinc mal entès, s'inaugura aquest diumenge. És un projecte d'una intervenció d'un Ajuntament a un espai natural, a un espai públic...
que el que pretén és que ho gaudixi tota la ciutadania per igual. Un projecte productiu és un projecte d'una inversió que fa una empresa privada per a millorar la comercialització, per a millorar el producte, etc. La diferència que rau en si hi ha objectiu de lucre, si hi ha voluntat d'afany econòmic o no n'hi ha.
Vale, vale, doncs ara està allà claríssim això, Joan. En l'àmbit territorial, la Metlla de Mar és el municipi en més projectes atorgats, seguit de la Ràpita, del Tebre, Emposta i Alcana? Sí, efectivament. És el primer cop que la Metlla de Mar, en capçal aquest rànquing, sempre havia fet la Ràpita,
Ara en un any, a donar la casualitat, que n'hi ha hagut projectes del municipi de l'Ammella de Mar, és una important assignació i, si no recordo malament, s'emporten uns 200.000 llargs d'euros, seguint a la ràpida, en poca distància, però sí que és significatiu perquè demostra també que l'Ammella, que s'ha estat en una vila marinera, un poble en accent marítim molt interioritzat, hi ha iniciatives importants que s'han portat en marxa.
Molt bé. El nostre propòsit és que hi hagi sempre representació de tots els municipis, del nostre àmbit d'actuació, i bé, exceptuant algun que algun any cau per alguna raó o no s'hi acaba presentant ningú, sempre hem tingut presència de tots els municipis. Això t'anava a dir enguany, l'Ampolla i Sant Jaume també ja no han presentat projectes per algun motiu en concret?
Bé, no. L'ampolla, al final, sempre ha estat present, enguany per...
Per reducir gràcies, al final l'Ajuntament sempre presentava algun projecte, ara aquesta convocatòria passada no en va presentar cap. Bé, això depèn també de la voluntat, i també és veritat del que és, per exemple, de Sant Jaume. Sant Jaume és un municipi que està dins del nostre àmbit d'actuació, però, evidentment, no és un municipi pesquer pròpiament, no és un municipi amb molta incidència de l'agricultura, llavors és més difícil que puguin trobar-se projectes relacionats, no? Però, evidentment, és un municipi que està dins del nostre àmbit, que hi ha hagut en algunes
en alguna convocatòria d'experiència d'ajuts i que estem encantats de disposar. Perquè el que et deia, no només busquem diversitat de projectes, també volem representació màxima de tots els nostres pobles. I tant, i tant que sí, com digues, de l'Ametlla hasta el Canà.
Molt bé. Els projectes, Joan, són molt diversos, no?, participen, bueno, cofraries de pescadors, ajuntaments, empreses privades, etcètera. Si en vols destacar algun projecte que t'haigués semblat interessant?
Bé, tenim molts projectes que, la veritat, tots són importants des d'una perspectiva o d'una altra. Jo crec que el nostre avantatge és que tenim de tot, des de projectes de restauració, des de projectes vinculats a l'agricultura, a la pesca, des de projectes vinculats a la nàutica...
Entre altres podem destacar els del Tebre, que són més vinculats a l'aquicultura, com reparació i reconstrucció d'una musclera, el projecte propi que impulsa l'Ajuntament d'Urbanització del Mirador del Moli dels Mirons, per exemple.
o empreses comercialitzadores, com l'empresa de Javier Panicello, de peix i maris Panicello, per posar-te'ls d'aquí del Tebre, el mateix ajuntament que va presentar aquest demolí els Berons, però també n'hi ha d'altres tipus, des de clubs nàutics, millores integrals de restaurants, com el cas del Balcó de l'Estany a l'Amella o Calfaiges al Poblenou,
El nostre avantatge és que no són només d'una tipologia, per tant, hi ha molt de joc.
del que fa al tipus de projectes i al tipus de beneficiaris. I Joan, també a l'assemblea que vau fer el dilluns, vau lliurar els reconeixements del programa Terra d'Oportunitats impulsats amb CaixaBank a quatre iniciatives emprenedores del litoral ebrenc que destaquen per impulsar la sostenibilitat, la innovació i el desenvolupament local. I cada projecte va rebre 1.000 euros de suport.
Sí, de fet, aquest és un projecte que és el segon any que el fem, que el duem a terme, és una col·laboració entre el nostre grup i CaixaBank, CaixaBank té una...
una línia d'ajuts a nivell estatal que es diu Terra d'Oportunitats, en la qual participen tots els grups líders de l'estat espanyol, tant bé siguen rolals com pesquers, en la qual hi ha un conveni de col·laboració, en la qual el grup d'acció local se compromet a, dins dels seus projectes seleccionats a la convocatòria de l'any anterior, seleccionar els quatre millors des de la perspectiva d'autònoms, només quan concorren a aquestes convocatòries autònoms,
agafem els millors projectes d'autònoms que es presenten a aquesta convocatòria, els darem un reconeixement, que són 1.000 euros, i se'ls dona opció de participar com una mena de concurs en tots els grups líders d'Espanya per plantejar, en segona fase, un projecte encara millor, fer una altra selecció des de tots els que es presenten. I, per tant, dels quatre que vam seleccionar a Terres de l'Ebre, evidentment hi ha una peixateria
de la Ràpita, dos projectes d'aquí cultos de Deltebre i un projecte d'una tasca, d'una petita tasca a l'Ammella de Bar. Aquesta col·laboració en CaixaBank ens permet donar visibilitat als projectes dels emprenedors, dels autònoms,
També, dins d'aquest capítol, d'aquest projecte, d'aquesta col·laboració amb CaixaBank, fem una formació després per a l'activitat, per als autònoms, per a les autònomes, per a les persones interessades en rebre formació. En aquest cas sempre intentem formar els nostres autònoms en elements que els ajuden a la seva activitat econòmica. L'Empestat va fer un curs de formació en l'àmbit de la comunicació i de xarxes.
Ara, per exemple, ho fem en l'aplicació de la intel·ligència artificial a les seues activitats. Perfectíssim, Joan. Tot entès? Moltíssimes gràcies per haver connectat avui el nostre programa i no res seguirem pendents dels avanços que feu des de Galp, Mar de l'Ebre. Doncs, Marina, estos ajuts són molt necessaris per al nostre territori, ja que donen suport a projectes innovadors vinculats a la pesca, l'aquicultura i el desenvolupament sostenible de les zones costaneres.
Doncs sí, els galbs des de les diferents zones que hi ha al territori intenten tirar endavant projectes i alguns d'ells són molt interessants. Moltes gràcies, Cel.
Canviem radicalment de tema. Compte enrere perquè en aproximadament una setmana se celebrarà la cimera del clima a Brasil, la COP30, concretament a Belém. Arriba en un moment que el canvi climàtic està al centre del debat públic. És molt vigent, més tenint en compte els últims esdeveniments. De tot plegat, en volem parlar amb Susana Borràs, especialista en dret ambiental. Susana, molt bona tarda.
Bona tarda. Primer de tot, Susana, hem de dir que és una oportunitat, és una bona oportunitat aquesta cimera del clima per fer front al negacionisme climàtic que cada cop és més vigent?
Sí, evidentment, no? Totes aquestes cimeres que celebrem cada any sobre el canvi climàtic sempre són una bona oportunitat, no? Però també hem de dir que aquesta oportunitat per fer front al negacionisme climàtic també dependrà molt de com es comunica la ciència del canvi climàtic, no? Les cimeres globals del canvi climàtic tenen un gran ressò mediàtic i, evidentment, poden ajudar a difondre la informació científica contrastada i, per tant, a
a combatre els mites de la desinformació. Però depèn molt sempre de com es transmet aquesta informació i sempre utilitzant la informació científica que tenim al nostre abast i que ens ajuda a entendre el que estem vivint i el que representa el canvi climàtic. Per tant, hi ha importància en com es comunica tot això?
Exacte, els mitjans de comunicació evidentment tenen un paper molt, molt important i en aquest sentit és important perquè és un moment clau en el que hi ha una informació a nivell global en relació al canvi climàtic que s'alinea amb els compromisos públics i els líders
quan fan aquests compromisos públics resulta molt més difícil que el negacionisme i tenir cabuda en els discursos oficials i les polítiques públiques que es plantegen. Per tant, és una gran oportunitat perquè es transmeti bé l'evidència científica i mostrar clarament quins són els impactes reals del canvi climàtic i comunicar adequadament les solucions climàtiques.
En aquest sentit, però, la COP30 arriba en un moment geopolític molt complicat, hem de dir. Sí, un moment clau i molt complex en aquest escenari geopolític. L'escenari internacional, evidentment, genera molta incertesa sobre els objectius comuns que haurien de guiar aquesta acció global pel canvi climàtic.
Però ara més que mai cal ser exigents amb els nostres responsables polítics i entendre que els fenòmens climàtics extrems com la Dana a Espanya o el Melissa ara, que s'apropa a Jamaica, no són esdeveniments aïllats ni casuals, sinó que són conseqüències directes d'un clima.
que canvia acceleradament i davant d'això cal una resposta coordinada, ambiciosa i global. Evidentment no ha ajudat la retirada dels Estats Units de l'acord de París a principis del 2025 perquè ha afegit més incertesa.
tenint en compte sobretot que els Estats Units continuen sent un dels principals emisors històrics i actuals de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, la seva decisió compromet la confiança i la cooperació internacional en aquesta revisió dels compromisos climàtics.
inclús la política interna nord-americana reflecteix clarament les tensions entre transició energètica, interessos de les indústries del combustible fòssil i la nova administració Trump, doncs, el que ha fet darrerament és res més que reforçar la producció nacional del petroli i gas i que, per tant, està comprometent també aquesta acció global climàtic. L'escenari no és fàcil, evidentment.
No sé si per arribar a aquests objectius comuns que ara comentaves, ara és un moment on hi ha menys coses en comú, és a dir, sempre ha costat molt que els estats es posin d'acord que hi hagi objectius comuns. No sé si ara és un moment que encara costa molt més.
Sí, evidentment, i la veritat és que això ha tingut el seu reflex amb els compromisos que els estats havien de presentar al setembre, que són la renovació de quins nivells de mitigació i d'adaptació es comprometen a nivell nacional, el que s'anomenen les contribucions determinades a nivell nacional,
per tal de mantenir vius els objectius de l'acord de París i especialment mantenir viu l'objectiu principal que és no traspassar el grau i mig de temperatura mitjana global per finals d'aquest segle. I això s'havia reflectat...
en el sentit que no tots els estats han presentat aquests compromisos en el mes de setembre. La Unió Europea, per exemple, no presentarà els seus compromisos fins al 4 de novembre. Hi ha moltes discussions a nivell intern. Això vol dir que fins pocs dies abans de l'inici de la COP30 no sabrem el posicionament de la Unió Europea.
A més a més, els països com Noruega o el Regne Unit, que sí que han presentat els seus objectius, els seus objectius no són suficients per mantenir-nos en la línia de garantia de no superar el grau i mig de temperatura, o fins i tot Xina ha presentat un pla molt poc ambició que preveu una reducció de gasos d'efecte hivernacle d'un 7 a un 10% d'aquí al 2035. Totalment insuficient, no?,
per evitar que estiguem més enllà del grau i mig de temperatura per finals d'estiu. D'aquests acords de París que ara parlem fa 10 anys i es veu molt difícil poder assumir-los, i més amb el que ara estaves explicant. Sí, exacte, però en tot cas hem de tenir en compte que si no haguéssim tingut a les nostres mans l'acord de París...
segurament ara al món estaríem parlant d'un rumb d'escalfament cap a uns 4 graus centígrads. Gràcies a l'acord de París i gràcies a l'impacte que està tenint, avui la trajectòria estimada és de 2,5, 2,8 graus centígrads.
És un avenç important? Ho és. Encara no és insuficient, evidentment, no? No és suficient per garantir l'estabilitat de mantenir la vida en el planeta. Per tant, l'objectiu ara és accelerar el ritme dels compromisos i convertir aquests compromisos, sobretot, en accions concretes.
Accions concretes que al final s'han de veure reflectides com pot ser la transició energètica, que és un dels punts claus d'aquesta COP30, no? Exacte, la transició energètica és fonamental perquè és la que realment ens pot permetre situar-nos en un escenari d'una temperatura global per sota del grau i mig.
De fet, ja fa dos anys, en la COP28, es va plantejar la necessitat de començar a abandonar tot el màtrix energètic, depenent dels combustibles fòssils. Actualment, la transició energètica és una realitat, però continua sent incompleta i desigual. En els darrers anys,
S'han fet molts avanços importants en termes d'energies renovables, especialment la solar i l'eòlica, que avui són indústries energètiques prou competitives i que gràcies a elles molts països han començat a reduir la seva dependència energètica en els combustibles fòssils.
Gràcies també a la innovació tecnològica i, per què no, a la presió ciutadana que ja ha posat de manifest la necessitat d'un canvi de model que està en marxa. A la ciutat on es realitza precisament tot aquest cop es considera la porta d'entrada a l'Amazònia.
Sí, exacte. La ciutat és Belén i es va triar Belén perquè, com bé has dit, es considera la porta d'entrada a l'Amazonia, però és més que un gest simbòlic haver escollit Belén. Aquesta COP30 el que pretén, sobretot, és posar manifest que l'Amazonia representa els pulmons del planeta i que és necessari que...
visibilitzar com està enfrontant l'Amazonia les diverses pressions que recau sobre ella, sobretot la deforestació, la mineria, la pèrdua de biodiversitat, que no solament afecta Brasil, sinó, evidentment, compromet el futur de la humanitat en el planeta. Per tant, l'objectiu de fer-ho valent era visibilitzar sobretot...
la importància que tenen les forestes, les selves, com l'hemosomia, en la preservació de la biodiversitat i, sobretot, perquè ens ajuda a regular els efectes del canvi climàtic que absorben aquests casos d'efecte hivernacle.
Però això també pot ser una mica contradictori, tenint en compte que s'hi han de desplaçar 60.000 persones fins allí i que fins ara es parlava que les instal·lacions no sé si estan ben bé preparades.
Exacte, la logística d'aquest cop ha sigut un repte majúscul, no?, s'ha dit. Belén és una ciutat amb una infraestructura molt limitada per acollir aquesta gran magnitud de persones assistents, delegacions científics, activistes, periodistes, no?, i això, evidentment, ha generat les contradiccions i dificultats en l'organització i l'accés a la zona, no?,
evidentment amb l'impacte que suposa a nivell ambiental climàtic per a un espai que es pretén preservar. Sobretot el govern de Lula de Silva el que volia fent aquest sacrifici era posar de manifest que aquest impacte que generarà la COP30 ni és molt menys equiparable als efectes de la deforestació
que ha patit l'Amazonia en els darrers anys, especialment en els anys anteriors al seu mandat, que s'ha aconseguit revertir però que segueix encara sent un problema molt important. I malgrat aquestes controvèrsies, es volia visibilitzar això, la importància de l'Amazonia i sobretot de la població indígena, les poblacions originàries,
que hi viuen, que sempre han viscut en harmonia amb la natura i que no són responsables d'haver generat el canvi climàtic. Podríem estar parlant molt més, però ho hem d'anar deixant aquí per anar acabant. El que et volia preguntar és quins creus que han de ser els principals objectius d'aquesta cimera? Hem parlat de les energies renovables, no sé si creus que hi ha d'haver molts altres objectius.
Bé, ara és el moment de fer un balanç després de 10 anys de l'acord de París. El gran eix serà, per tant, fer un balanç global, revisar fins a quin punt els països han avançat en la reducció d'emissions i també en l'adaptació. I, per tant, l'objectiu principal segueix sent mantenir l'escalfament global per sota del grau i mig,
Però les prioritats concretes seran aquesta renovació de les metes, dels compromisos de reducció d'emissions, els plans d'adaptació i el calendari de compliment per cada un dels estats que formen part de l'acord de París. També serà posar en marxa finalitzant totes les regles tècniques que permetran activar el mercat global de carboni i, sobretot, el finançament
climàtic i la transició justa i equitativa, que permetrà adoptar, si així passa, un mecanisme d'acció per a la transició justa perquè ens permeti finalment desvincular l'economia, la indústria de l'utilització dels combustibles fàcils. Doncs Susana, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. A vosaltres per convidar-me.
En alguna ocasió en aquest programa ja ho hem parlat. Ens trobem en ple mes de veda d'arrossegament al port de Palamós, una aturada que s'allargarà fins al 17 de novembre. Avui volem parlar d'aquesta veda i d'un sector que mira amb neguit el seu futur, Sergi. I per fer-ho, Marina, ens acompanya en Miquel Mir, que és el patron major de la cofredia de Palamós. Miquel, benvingut de nou aquí a la Randa Mar. Hola, bona tarda.
Miquel, aviam, estem al vell mig del que és la segona aturada de l'arrossegament d'aquest any. Que es faci just ara, a vosaltres, aquesta aturada, aquesta veda, us perjudica més que en el primer cas, que la que feu en els vols de primavera? Ens perjudica perquè fer el començament d'any és quan més gamba petita s'està pescant. I clar...
suposa no matar aquesta petita, que al final és l'objectiu. I fer-ho ara, doncs ara ja no... La gamba ja té un tamany més maco i ja aconsegueix més preu a subhasta. Aleshores, quina seria la vostra proposta? O si volíeu traslladar aquesta segona aturada a unes altres dates? Bé.
Aquest any tot ha vingut com ha vingut, ja van començar el desembre amb la famosa assignació de 27 dies per barco. I ja tot ha vingut com ha vingut. Després les períodes de veda, per aconseguir més dies, ens obligaven a fer les vedes.
en uns períodes que a nosaltres no ens anava bé, per això vam decidir dividir la veda, vam fer un mes i mig, gener i febrer, i ara aquesta proposta seria tornar al que fèiem abans, fer la veda els dos mesos i mig durant els quatre primers mesos de l'any. Seria per nosaltres, pel port de Palamó seria l'ideal.
Perquè, clar, ara us trobareu una situació, no sé si tan semblant com l'any passat, però sí que dèieu que quan torneu us quedaran pocs dies per feinejar i a la majoria de barques ja se'ls ha esgotat el cupo de gamba. El cupo de gamba se'ns ha esgotat a la majoria. Ens queden 4 barques o 5 amb cupo i tampoc massa quilos. Per sort aquest any ha sigut un boníssim any de gamba i per això m'ha esgotat el cupo tan de pressa.
Però ara quan arrenquem, doncs, si no ens donen més quilos a pescar, doncs, ja t'ho dic, perquè a aquests Nadals n'hi haurà molt poca. I dies, també, la major part de la flota també està en pocs dies, encara ens en queden, però pocs, de 13, 18, 20 dies, quan arrenquem, doncs, hi haurà una trentena de dies laborables. Però sé que ahir van sortir...
els resultats de l'òrgan científic consultiu de la Comissió Europea i sembla que les dades de l'estat de la biomassa han millorat una mica i ara el que es demana és a veure si ens poden assignar més dies, però no són segurs aquests que ens puguin assignar de més.
Això, les dades que ara em dius, és una bona notícia, no? És senyal que segurament els plans de gestió o els esforços que esteu fent per la vostra, sobretot per la vostra banda, els pescadors, estan donant senyal. Això és el que dèiem com a pescadors, no? Que fa temps que estem dient que veiem que les captures ens han augmentat, que el tamany del pes ha augmentat, que la feina que estem fent...
les restriccions que estem patint que estan donant resultat i de fa temps de sempre estem demanant el que necessitem és temps el que necessitem és temps la biologia és la biologia i el peix no creix com creix si un peix triga 5 anys a fer-se gran doncs triga 5 anys i el que necessitàvem és peix però els estudis científics estan aportant això que és una bona dada és una bona dada a veure si aquest any ja el que queda
passarem com puguem, però si que ara és l'any que ve, podem treballar en una mica més de bones condicions. Ens has comentat abans que ha estat una molt bona temporada, tant per mida com per quantitats. S'ha tret gamba de més calibre, de més esport? Aquest any no ho tenim estudiat, perquè ho solem estudiar a finals d'any, que tenim les captures de tot, però els últims, els darrers anys,
cada vegada la gamba tenia més calibre, i tindre més calibre vol dir que pesques més quilos, matant menys gambes, menys número de gambes. I això és el que estàvem veient els últims anys, que aquest any, quan arribem a final d'any, tornarem a fer els números, a veure com ha estat, però segurament que torna. Ha sigut un bon any de captures, però hi ha molta gamba, hi ha moltíssima gamba, i molta gamba que no hem pogut anar a pescar.
que el que ha suposat no poder anar a pescar gamba és fer un sobresforç en escaladors de peix. A moltes barques ja fa temps que han acabat el seu cupo i no es quedaran lligades al moll i que van és explotar el peix quan és una incongruència perquè si diuen que l'espècie que està més malament és el lluç i no ens deixeu anar per gamba, doncs què pescarem? Si vas per peix, doncs lluç. Dic que...
Tot és una mala política, una mala política. Veiem des del sector que és una mala política. Arribem al cap del carrer, no? I arribem a una cosa que a vegades queda en el limba, però allò que deien d'això ve d'ells, en aquest cas, és Europa, en major part. Sí, qui té les mans de tot és Europa. Els números estan a Europa. La política pesquera és comunitària.
I al nord estan molt acostumats, al mar de l'Atlàntic, que totes les pesqueries es regeixen per quotes, però clar, ells fan campanyes de 20 dies, d'un mes. Nosaltres anem al dia a dia. Amb una restricció de dies en teníem suficient. No és lògic que ens posin una restricció de dies i, a més a més, una restricció de quilos. Són dues restriccions sobre la mateixa espècie. No té cap mena de lògica.
Palamós, recordem que és un port que vosaltres sempre heu fet bandera que heu estat dels primers o heu estat dels més pioners en aplicar precisament aquests mètodes per fer més sostenible la pesca. En què han consistit aquests mètodes? Ja fa anys van començar a pescar un més menys que la resta. Van ser els primers a posar malles més selectives, que tota la flota treballés amb una malla més selectiva.
van fer restriccions, van limitar les passades que es podien fer en un calador... Són mesures que hem anat fent, però perquè també ens hem vist obligats, perquè per la most tenim dependència de la gamba. Penseu que el 60% dels ingressos de la flota d'arrossegament, el 60%, que és molt, venen donats només per la gamba. Vèiem que estàvem agafant molta gamba petita i la petita no val diners, perquè val diners és la gran...
I vam prendre mesures a veure si podíem pescar la gamba més gran. I amb menys quilos fèiem més diners. I si mirem estadístiques dels últims 10 anys o 12, veiem que cada vegada es pesquen... Bueno, s'anaven pescant menys quilos, però la gamba era més gran i es feien més diners. I això és del que es tracta. Anar a pescar per fer diners, no per matar quilos.
I la gamba, podríem dir, fora de mar, considereu que és una bona època on la gamba està més de moda que no pas mai i que precisament per això mateix es paga millor? Te refereixes ara a finals d'any, si és una bona època? En general, en general. O sigui, l'època actual de la gamba de Palamós està en un moment àlgid, el producte.
Els caladors de Palamós creiem que s'han recuperat totalment. I de cara al mercat? De cara al mercat, clar, aquest any ha anat molt cara, però perquè han faltat molts de quilos. L'any passat vam pescar 95 tonelades i aquest any ens han deixat pescar 69. Clar, són 26 tonelades menys en el mercat, menys oferta, doncs més preu. I aquest any ha anat uns preus exagerats. Bé, exagerats, ha anat molt cara, ha anat molt cara.
Anar molt cara perquè no ens l'han deixat pescar. Si l'haguessin pogut pescar com l'any passat, 95 tones, hauria anat al preu normal, suposo jo. Però és llei d'oferta i demanda. Lleida d'oferta, més preu.
Més preu. Ahir l'escoltàvem al vostre vicepresó, en Francesc Benegès, que posava o alertava d'un problema molt comú, no només a Palamó, sinó a atres ports i a atres corredies, com és el del relleu generacional. S'han donat de baixa o heu de lamentar que ho han deixat, no?, diverses barques? Bé, sí, ho han deixat diverses barques, però...
dues de les que ho han deixat ha sigut per jubilació i no tenien ningú al darrere i s'han venut dues barques aquest darrer any perquè els propietaris s'han jubilat i el relleu? el relleu de marineria encara n'anem trobant el que ens falta és que passin uns anys i aquests mariners s'atreveixin a formar-se i tinguin títols de patrons o títols de mecànic
Això és el que més ens falta, el relleu amb tècnics. En marineria encara anem captant algú i últimament algun nano jove. I el relleu es basa, suposo, en formació, no? Fins i tot s'havia sentit alguna proposta no només a Palamó, sinó a diferents llocs, perquè ara la gent, per exemple, ha d'anar a formar-se a l'escola nàutica pesquera de l'Atmella de Mar. Si hi hagués algun altre centre com aquest més a prop, suposo que també hi ajudaria.
Si tens prou alumnes i ho sol·licites, aquí Palamós mateix fa dos anys es va començar un curs de, com es diu, de patró polivalent. O sigui, pot anar de patró i de mecànic amb una barca no molt gran, però podria fer les dues feines a la vegada. I aquest curs dura dos anys. I fa dos anys ens van concedir un curs i ara l'han acabat. I que ara, l'any que ve, doncs en demanem una altra.
El que passa és que necessites un mínim d'alumnes, no? No desplaçaran un mestre per tres alumnes o per cinc alumnes. Però si aconseguim un mínim d'alumnes que el vulguin fer, doncs tenim un altre curs sol·licitat. A veure, si a poc a poc, clar, això falten anys, perquè no són dos anys de teòrica, més dos anys de pràctica. Que clar...
És una inversió a llarg termini. Sí, ens faltaran anys a tindre aquest relleu de tècnic, que és el que ens està fent falta ara. Doncs, Miquel Mir, patron major de la Cufraïdia de Palamós, Mercès, per estar aquí un cop més a la Randa Mar, desitjar buscar final de la veda. Era el 16-17 de novembre, si no vaig errar, no? Que torneu a mar o que podeu tornar a mar? El 17, el 17, que és un dilluns. El novembre podem tornar a pescar.
Doncs que vagi molt bé des de la tornada fins a final d'any i ja estarem atents aviam dels repartiments dels cupos i de com queden les quotes ja de cara a l'any que ve. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres per donar-nos a veu. A reveure, que vagi molt bé.
Ara sí, recte final de la Ronda Mar d'aquest dimarts 28 d'octubre del 2025. I ara volem parlar d'una cosa que n'hem parlat ja en alguna ocasió. Durant diferents mesos, diferents punts del territori han celebrat un campionat d'Espogami i es va fer una final a Barcelona.
Els guanyadors de tot això anaven a Tòquio a participar al campionat mundial, de fet crec que ara mateix hi són, i de tot plegat en volem parlar amb Ricard Rodríguez, membre de l'associació CEN, organitzadors de tot això. Molt bona tarda, Ricard. Hola, molt bona. Ara comentàvem, els guanyadors de tot això són ara mateix, no?, a Tòquio? Exacte, sí, sí. Quan se celebra aquest campionat?
Doncs demà mateix. Ah, demà. Exacte, sí, passa que hi ha aquesta diferència horària i ara mateix estan preparant, estan en cerimònia d'opertura i s'estan conscienciant ben bé perquè són bastants equips que participen i llavors serà demà. Crec que és que som a les 3 de la nit per nosaltres, o sigui una mica complicat de veure-ho en directe però...
Serà complicat de veure-ho en directe. Ara anirem aquí als equips que participen i tot això, però abans d'això recordem per la gent que no ho sàpiga, l'Espogami és un esport, podríem dir, que consisteix a recollir brossa i classificar-la. Sí, exacte. Neix des de l'iniciativa des del Japó del 2008, que la van iniciar allà,
i l'objectiu és generar conscienciació sobre la problemàtica dels residus, de llençar residus a l'entorn natural, a les ciutats, i llavors és una altra manera de fer una crida cap a aquesta problemàtica. I si es va fer aquest cop d'una manera lúdica, mitjançant una mescla amb el que seria esport, que és recollir, i clarament el treball de conscienciació a través de les xarxes socials, perquè se'n parli del tema, tenen unes regles molt estrictes,
I segons quin tipus de residu recull, doncs hi ha una puntuació que val més o menys. En aquest sentit, ara ho has comentat, es va iniciar al Japó. Quants equips participen en aquest campionat i d'on són? Doncs aquest any és rècord total i participarà en 32 països.
i l'any 2023 que intenten fer-ho cada dos anys. És un mundial que engloba moltes nacions i l'any 2023 van ser 21 i llavors aquest any han incrementat fins a 32. I hi ha des de Estats Units, Tailàndia, Bolívia, França, Espanya, etc. O sigui, és molt... per tot el globus, diguéssim. Per tant, hi ha diferents equips no europeus...
Sí, exacte. De fet, l'edició del 2023 va guanyar el Regne Unit i Espanya, els que van guanyar aquí a Barcelona, van quedar desens i aquest any confiem que quedem primers. Sempre aquest Mundial, per dir-ho d'alguna manera, perquè al final és com un Mundial, sempre se celebra el Japó. Sí, perquè són ells que organitzen des de l'any 2008. De fet, ells tenen una lliga completa per tot el país i en total hi han participat
Crec que eren 20.000 persones en general des de principi, però aquest any 2025 només 8.502 persones comptades una per una, perquè ja et dic que eren les normes molt estrictes i ho seguim tot en detall, i s'han recollit 22.516 quilos de brossa. Només aquest any, eh? Déu-n'hi-do. L'equip que va guanyar aquí és el Cuber, no?
Exacte, sí, sí, es diu Chippa Team i tenen moltes ganes, són les màquines, és a dir, van recollir molts, molts quilos a Sant Abreu de Besòs quan van fer aquest juny l'activitat i jo crec que tenen molts números per guanyar perquè són, com he dit, molt ràpids i se saben molt bé les tècniques, treballen molt bé en equip, de fet hi ha unes normes, com em deia, que no es poden separar,
i ells ho saben molt bé, quina estratègia és la més idònia per cada cas, i sobretot recollir amb estratègia també, perquè les borilles, per exemple, donen més punts, però clar, has de recollir moltes i és més esforç, més temps dedicat en això, diguéssim que controla molt el tema. Com funcionarà aquesta final? Quines són les normes? Hi ha una sèrie de normes, no sé si són les mateixes exactament que les que apliqueu vosaltres aquí quan celebreu aquesta espècie de lliga.
Clar, sí que és cert que és diferent, perquè el Japó era un sistema de fraccionament diferent al nostre, i llavors aquí entra la dificultat afegida, que és on ha d'aprendre, diguéssim, com funciona allà al Japó. I, clar, alguns ja porten despreparant-se, altres potser no tant, però ara mateix ja estan en...
els hi donen la normativa i han d'adaptar-la al Japó. Però sí que trobaran, sense dubte, residus, perquè l'any 2023 van treure 500 quilos a Tòquio, cosa que és molt sorprenent, perquè... 500 quilos entre tots els equips, entenc. Exacte, sí, sí, sí. Però on em diria Tòquio, la ciutat possiblement més neta del món, doncs mira, 500 quilos de protícia de tot tipus. Per tant, aquest any, que són 32 equips, sí que treurem bastant més.
Com separen al Japó? Quines diferències hi ha? No sé si ens pots fer 5 cèntims Bé, no tinc molt per la mà de veritat això el controla potser més en Jesús que està allà però no sé exactament jo crec que és un sistema tan ben nostre però no m'atreviria a dir-ho en concret perquè no ho sé
No pateixis, no pateixis per això. Escolta'm, com ho heu fet per poder anar al Japó? Al final és un gran esforç poder arribar fins al Japó, no estem parlant d'anar aquí al costat. Exacte. Sí, sí, això està molt ben organitzat, treballen en molts països, diguéssim, s'ha de dir que per la part de l'organització de Japó són uns cracs perquè ens han facilitat tots,
I, bueno, sí, és que només pot anar un equip. Aquí a Sant Adria vam participar 28 equips i l'únic que hi va a Japó és el que guanya. Per tant, estava tot molt... hi havia moltíssima competència i la gran sorpresa, quan estaven allà al podi i els vam entregar el xec de Japó, ens al·lucinaven, no? És que és una cosa molt gran, de fet, perquè li paguen el viatge, estan allà i tenen temps per fer turisme, a més, i el més important és que parlem del tema, no? Perquè és que...
Van recollir a Sant Adrià, per exemple, 450 quilos de residus i més de 8.000 orilles. I pensa, per exemple, a cada orilla que es llença d'una manera incorrecta, doncs pot acabar a l'aigua contaminant 50 litres d'aigua una sola orilla i es degrada de 10 i 12 anys, una sola orilla. Per tant, és un problema del qual s'ha de parlar cada dia, si pot ser, i mitjançant aquest tipus d'activitats intentem conscienciar la gent. És d'això del que va, o sigui...
En aquest sentit, vosaltres vau fer aquesta espècie de lliga en guany, vau estar a diferents territoris, vau estar a Tarragona, Girona, no sé si vau acabar anar a Mallorca, però la intenció era anar-hi. La intenció de tot això és repetir-ho? Vull dir, has dit que el campionat al Japó es fa cada dos anys, no sé si ho voleu fer cada dos anys o fer-ho cada any, però ho voleu repetir?
Sí, aquest any vam començar amb la Lliga Espanyola, a Mallorca no va poder ser, però a Bilbao sí que hi vam anar, i vam fer a Reus, a Girona i també a Sant Adrià, i ho volem fer més gran. De fet, estem parlant ja de fer una Champions League a nivell europeu, i molts d'aquests estan unint, i cada cop se'n parla més del tema...
i és l'objectiu, evidentment, que això creixi molt i convertir-lo, diguéssim, sempre que ens han apuntat equips nous, persones amb moltíssimes ganes, doncs notes que la necessitat està canviant, que ara som molt més conscients d'aquest problema que tenim i que hi ha gent que vol actuar i pensen que la millor manera de ser activista és participar en una competició com aquesta, que t'ho passes bé i a part quan ho parles amb els amics, amb els companys,
família, el que sigui, és un tema que en qualsevol taula pot entrar i és el tema de la problemàtica dels residus. Per tant, la idea és que no només es quedi en aquests dos anys quan hi ha aquest campionat mundial sinó que es pugui fer cada any, no? Sí, la idea és que tinguem una lligueta amb la qual participen diversos equips de totes les regions d'Espanya i d'Europa
i que podem anar competint d'una manera regular en fer una lliga amb cap i peus per això necessitem òbviament patrocinadors i hem estat treballant en això recentment per sort podem dir que hem estrenat aquest any amb uns quants patrocinadors que ens han recolzat molt bé i volem creixer més i més perquè és una gran oportunitat per tothom per conscienciar també per negocis que volem destacar en això que tinguin tant l'oportunitat de fer-ho a través del nom d'Espogomi i sí
ho podem fer igual que al Japó, ells porten molts anys i aquí també és l'objectiu. Ho hem de deixar aquí, moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Encantat, m'encanta, plagi molt bé. I així arribem al punt final del programa d'avui, d'aquest dimarts 28 d'octubre del 2025. Nosaltres ho deixem aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randamar.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vivo cantando Venga chicos, venga chicas a bailar Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Les obres de reforma de l'antiga seu de Caixa Tarragona per esdevenir centre operatiu de la Diputació començaran a mitjan 2027. La transformació de l'edifici de la plaça Imperial Tàrraco de més de 7.000 metres quadrats es decidirà mitjançant un concurs d'idees. La posada en marxa de les noves instal·lacions s'encareix una mica i també s'enderrareix i la previsió és que ho faci ja el 2029. La presidenta de la Diputació, Noemi Llaurador, afirma que serà
Un edifici icònic. Ha augmentat una mica el pressupost del que s'havia dit. És normal, quan es concreta a l'hora de licitar un concurs d'idees, i perquè hi ha hagut aquesta voluntat de fer un edifici, jo diria, més que emblemàtic. Jo diria que fer un edifici icònic.
I d'altra banda, també amb la qüestió relativa a la sostenibilitat, tot això també ho encareix. Pel que fa al calendari, també veieu que s'allarga una mica, però hem volgut fer un concurs d'idees. Al Palau de la Diputació, al passeig de Sant Antoni, es mantindrà la part més institucional. Paral·lelament, la Diputació estudia traslladar-hi al Museu d'Art Modern de Tarragona.
I han començat les obres de rehabilitació estructural de l'edifici medieval de Cala Garça. Els treballs coincisteixen en la consolidació de les estructures existents en la cantonada entre la plaça dels Àngels i el carrer Talavera, la part alta. Aquestes estructures actualment estan sostingudes per una vestida que es va posar durant unes actuacions d'emergència l'any 2018.
Segons el conseller de Patrimoni, Nacho García, amb aquesta actuació es resolen dues grans mancances històricament reclamades pels veïns. L'Ajuntament de Tarragona posa fil a l'agulla a acabar amb aquesta situació que no s'hauria d'haver produït, s'hauria d'haver actuat fa molts anys, però ara per fi l'Ajuntament actuarà.
farà aquest reforç estructural tant de l'edifici com del que es conserva del Cal Llueu en aquella zona i el carrer de la Vera tornarà a obrir i, per tant, farem realitat un dels desitjos del veïnat de la Palatpa.
Es preveu que els treballs durin aproximadament quatre mesos. I la quarta edició dels Bons Comerç arrencarà el 7 de novembre. La ciutadania podrà gaudir de fins a 20 euros de descompte en els establiments de la ciutat. Com a novetat, una festa itinerant donarà inici a la campanya.
Es repartiran 30.000 bons que es podran bescanviar en els establiments comercials, siguin de serveis, hosteleria o restauració. La consellera Montse Adán explica que també s'oferirà tensió a la guingueta de la Rambla per facilitar la descàrrega dels bons.
i a partir del dia 7 el ciutadà podrà descanviar aquests vals, o bé per l'aplicació, o inclús si algú té algun problema o té alguna dificultat, per això m'ha escollit, que no ho havia dit aquí en aquesta guingueta de la Rambla, que tindrem atenció matí i tarda,