Fins demà!
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda aquest dilluns 24 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Descobrirem un projecte molt relacionat amb la prehistòria i el canvi climàtic. Participarem a la Lliga Blava d'Arenys de Mar. Ens acostarem a una peixateria per saber quin és el seu estat de salut.
Passejarem pel port de Vilanova, que han realitzat una iniciativa interessant. Parlarem de la migració dels ocells i acabarem el programa d'avui entrant dins el vaixell d'Open Arms, que aquests dies es troba al port de Tarragona. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que fan possible aquest programa, que fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, que tal, Marina? Per què parles tan lenta? Perquè estic slow avui. Estic lenta, lenta, lenta, lenta. És slow food. No, això és menjar. Ah, no, no, jo estic lenta. Avui no sé què me passa. I no és perquè no tingui ganes d'estar aquí amb vosaltres. Al contrari, si m'he pensat, dir-me, va, que anem arran de mar, que anirem a fum de coses, però després m'he anat relaxant...
I no sé... Mira, això mateix, el que t'està passant a tu, pel cap, és el que jo tinc. No, no em passa res. No, i pel cap. La idea aquesta que has tingut, te l'agafo. També la faig meva. Te la deixo agafar. Ha acabat la COP30. Adéu, eh? Adéu.
Van aprovar un document final que no fa cap referència explícita als combustibles fòssils. Ho han arreglat tot. Tarragona és una bassa d'oli. Exacte, no sé com definir-ho, la veritat. Intentarem parlar-ne algun dia d'aquests amb algun especialista que ens ho defineixi una miqueta millor tot això, però...
Jo ara mateix no sabria com definir-ho. No han arribat a acord pel que fa als combustibles fòssils. I van acabar dient al final, toca per on? Sí, segurament, segurament. I jo, vinga, s'aixeca la sessió. Exacte. Tots cap a casa, ja ho hem arreglat tot. Van tenir un incendi, no han acabat d'arribar a res. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda, companyes. Sílvia, el que te pasa... Què? És que és dilluns. Vull dir, no hi ha més. És dilluns i seguda, creus?
Clar, clar, i greu, crec que és greu. Llavors he d'agafar la baixa. Família, gràcies. No ho sé si tant per baixa, però és dilluns, bueno, hi ha fred, hivern, d'aquí un mes de baix. Sí, sí, això és un dilluns molt dilluns, realment, fred, hivern, vent, saps? Només falta que plogui i ja ho tindríem tot.
Ho tindrem tot i la Marina em comprendrà que l'única solució per arreglar este dilluns és esta nit a les 9 o 45 de la nit. No, aquesta nit no hi ha cap solució. Vull dir, aquesta nit és un desastre. La miris per on la miris. Ui, de quina sèrie esteu parlant? Parlem d'Operació Triunfo. Ai, per l'amor de Déu. No, no, Marina. Ah, l'isla. És que se m'ajunta tot a mi.
No passa res. Quina poma feu les dues. Sí, sí, sí. Un dia farem un programa referent a la isla i ho veureu. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé també de dilluns, d'inici de setmana, que si no vols mirar, ara et diré una cosa, les dues últimes setmanes, si no fos per aquests canvis de temps, aquesta tramuntana, aquest rebombori, que em fa estar una mica despert, l'entrada de l'hivern i això ja fa com mandra general, eh? Fa molta mandra...
Els Nadals també m'estan fent mandra. I la segona meitat, o sigui, des de l'estiu cap aquí, tu saps les etapes de muntanya aquelles del Turc, que són com dos cops de primera, un de categoria especial. A mi ja saps que del Turc sé que van amb bici poca cosa més.
un de categoria especial i una rampa del 20% a l'últim port, doncs jo estic ja a la rampa aquella del 20%, allò que ho mires ja de lluny, dius, joder, on està això? Doncs anem així. Jo no estic aquí, jo estic pensant que jo sempre ho he defensat. Des de l'1 de novembre fins al 23 d'abril s'hauria d'hivernar i ja està, no passaria res a hivernar.
tanquem la barraca i el 23 d'abril ens tornem a posar a punt. És que és intel·ligent. Els peixos també estan hivernant. Ahir a la tarda vaig anar i no vaig agafar pràcticament res. Estan hivernant ja tots. Home, tenen molt de fred. Anem a saludar... Tenim nou company, no sé si ho sabíeu. Anem a saludar-lo, en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, benvingut.
Molt bona tarda, Marina. Què tal? Com esteu? Jo una mica dividit, la veritat. Dividit? Què vol dir dividit? Dividit en el sentit d'estic molt content per estar aquí, per començar l'acció, agafar el programa, però sí que és veritat que no deixa de ser un dilluns més. En Guillem estarà aquí a mitges, per poder-ho dir d'alguna manera, estarà més ell, però a mitges amb en Carles Monasterio, no, Guillem?
Sí, bé, el Carles ara en principi també agafarà més responsabilitats aquí dins de Canal Blau, aleshores jo portaré més el pes en si d'aquest programa. El podreu escoltar a partir d'allà pràcticament. Guillem, esperem que ens portis moltes coses de mar, eh? A en Carles li agrada molt submergir-se, no sé si a tu també.
Sí, el Carles és més submarinista i jo soc més d'estirar-me a la sorra allà a la platja, però bé, també m'apassiona tot això del mar. Perfecte. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Doncs donar la benvinguda al Guillem. Anirem parlant, ens anirà explicant segur moltes coses relacionades amb el mar i de la seva zona. I res, jo no sé per què esteu tan ofuscades amb els dilluns. Si tampoc és un dia tan lleig ni tan... Res, està bé, no? I s'acosta a Nadal. Tampoc és un turmalet, això. Ai, no ho sé, jo no ho veig tot tan negre. Jo veure-ho negre, no, però que faci calor allà un altre cop no m'aniria malament. No, no és veure-ho negre, no? Això no, no, que va...
Que faci caloreta un altre cop. No demano 40 graus, però jo què sé, 25, doncs ja m'anirien bé.
Si encara no ha començat a fer fred. No, divendres i dissabte feia un fred, que mare meva. Res, dos dies portem només. Que no ha nevat encara a Tarragona. No, no ha de nevar, tampoc a Tarragona. Però portem molt poc. Imagina't, molt poc i ja me n'he cansat. Vinga, va, deixem aquest debat aquí, que no en traurem res clar. Anem a començar el programa avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que Palamós es cull per consulta popular passar a anomenar-se Palamós i Sant Joan Sergi.
Doncs així és, Marina. El 6 s'ha imposat per 897 vots a favor, vers els 752 en contra a la consulta popular celebrada ahir a Palamós. Els palamosins i palamosines han decidit que a partir d'ara Palamós passarà a anomenar-se Palamós i Sant Joan. Ens ho explica Maria Puig, alcaldessa de Palamós, en declaracions a Ràdio Palamós.
Palamós seguirà sent Palamós, la vila marinera que va néixer a l'entorn del port i que manté la seva connexió amb les seves arrels marineres i pesqueres. I Sant Joan seguirà sent un poble viu, amb dinàmica veïnal activa, reivindicativa i genuïna. No obstant, el topònim del municipi recollirà cadascuna d'aquestes realitats en un nom, un al costat de l'altre. I, per tant, reflexarà la realitat d'un municipi que està composat per dos pobles que mantenen viva la seva identitat.
La participació obre a fregar el 10%, poc més de 1.650 vots dels palamosins amb opció a vot en un cent de més de 17.000 i podien votar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Palamós. La consulta es va allargar de dilluns a divendres pel vot anticipat i diumenge pel presencial. Amb el resultat de la consulta popular a la mà, celebrarà al ple municipal la proposta per continuar...
davant de la Generalitat el tràmit per la modificació del topònim, potser ja en el ple del mes de desembre. Cal recordar que la consulta no era vinculant jurídicament, però tots els grups polítics s'havien compromès a assumir-ne el resultat i aplicar-lo. Tancant part de la via ferrata de Sant Feliu de Guíxols per protegir el corp marí en plomallat.
Informació de serveis, sobretot per aquells escaladors i escaladores, perquè el segon tram de la via ferrata de Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols tancarà temporalment a partir de l'1 de desembre. La mesura busca protegir el cor maria emplomellat, un ocell que fa niu a la zona i que es considera una espècie vulnerable. El tancament s'allargarà fins a la primavera, tot i encara no hi ha una data concreta.
Altres anys el recorregut s'ha tornat a obrir entre finals d'abril i principis de maig. El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat és qui determina aquest tancament per evitar molèsties durant l'anidificació d'aquesta espècie. Aquesta restricció ja s'ha aplicat als dos erres anys per les mateixes raons ambientals.
Val a dir que el corp marí emplomellat és present tot l'any i n'edifica la costa Brava fins al nord del Maresme i, a diferència de l'altra espècie de corp marí que podrem trobar a Catalunya, el corp marí gros, aquest no cria Catalunya, sinó que només hi passa a l'hivern. Un altre tret diferencial és que l'emplomellat és estrictament litoral i marí, mai viu en terra endins. En canvi, l'altre corp marí sí que pot arribar al Pirineu a través dels rius.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. SEO BirdLife treballa per eliminar grans focus de l'herba invasora de la Pampa abans que s'estengui el delta de l'Ebrecel.
Simarina, seu BirdLife està ja treballant per frenar l'expansió de l'herba de la pampa o cortadèria celloana al delta de l'Ebre. La planta és una espècie invasora que fa anys que s'estès greument al litoral cantàbric i també ha arribat a l'arc mediterrani. Al delta, l'entitat ha identificat focus importants on ha proliferat amb molta virulència i densitat i s'hi vol actuar abans que s'escampi cap a la plana deltaica.
Escoltem a Marc Vinyes, coordinador de l'oficina tècnica de SEO BirdLife al Delta de l'Ebre. Tenim zones problemàtiques on hi ha molta proliferació d'aquesta planta. Potser el Delta no es deu anar proliferant més per les condicions que tenim, però ja sabem que el Delta és una zona, un nucli, un hotspot d'espècies invasores,
I aquesta és una d'elles, entre les espècies de flora, i no volem que el problema s'agreugi com en aquesta zona que veiem aquí detrás, on hi ha una zona on ha proliferat amb molta virulència, amb molta densitat, i on volem actuar per atraure aquests focus tan grans.
Amb el finançament del projecte Life Cup Cortaderia es podrà actuar amb maquinària en terrenys grans infestats este hivern. L'herba de la pampa s'adapta a tota mena de sol i condicions. Ocupa els espais amb molta força, impedeix la regeneració natural d'altres espècies autòctones i malmet l'habitat de la fauna, impedint la nidificació.
Un any obrint el mar a tothom. La base nàutica de la Ràpita celebra el seu primer aniversari.
Fa just un any que la base nàutica del Port de la Ràpita va obrir les seues portes amb un objectiu molt clar, apropar el mar a tothom i convertir-lo en un espai d'ossi, aprenentatge i inclusió. Avui, 12 mesos després, el balanç no pot ser més positiu. La iniciativa s'ha consolidat com un punt de trobada per a persones de totes les edats i nivells d'experiència que volen descobrir o aprofundir en el món dels esports nàutics.
Des del primer dia, l'equip de la base va tenir clar que calia crear un espai obert, amable i pensat per a tots. Les instal·lacions modernes i accessibles han permès que centenars de visitants gaudissin d'activitats adaptades a cada necessitat. Tant si es tracta d'una primera presa de contacte amb el mar com si es busca perfeccionar tècniques de navegació, la base nàutica ofert programes pensats perquè cadascú pugui viure l'experiència al seu ritme.
Durant aquest any, la vela, el paddle surf, el windsurf i altres disciplines han omplert de vida el port. L'entorn privilegiat de l'abadia dels alfacs, combinat amb l'acompanyament de monitors especialitzats, ha convertit cada activitat en una vivència segura, divertida i enriquidora. Més enllà de les experiències esportives, la base ha apostat per fomentar valors com la convivència, el respecte pel medi marí i la inclusió.
Este espírit obert ha fet possible que moltes persones, que potser abans veient els esports nàutics com una activitat llunyana o complexa, hagin pogut descobrir la màgia de navegar. Un any després, la base nàutica de la ràpida reafirma el seu compromís. No només apropar el mar, sinó fer que cadascú el visqui d'una manera única i inolvidable. El camí tot just comença i l'horitzó continua obert,
perquè tothom pugui continuar gaudint d'est espai que celebra el mar en totes les seues formes. Anem ara cap a les costes del Garraf. A Vilanova i la Geltrú ha arribat una exposició itinerant que vol acostar la llengua i la cultura portuària a la ciutadania. Guillem.
Doncs sí, el Port de Vilanova i la Geltrú acull l'exposició als ports de Catalunya, un mar de paraules, una mostra que es podrà visitar a la plaça del Port fins a l'1 de desembre.
La iniciativa organitzada per Plataforma per la Llengua amb el suport del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat té com a objectiu recuperar i difondre el lèxic portuari en català, un vocabulari que s'ha anat perdent entre la població. Escoltem a la directora general del Port de la Generalitat, Esther Roca.
que van considerar que hi havia una necessitat de preservar la llengua en aquells aspectes més professionals, en aquest cas vinculat a la infraestructura portuària, ens va semblar que era un... que van considerar que hi havia una necessitat de preservar la llengua en aquells aspectes més professionals, en aquest cas vinculat a la infraestructura portuària, ens va semblar que era un...
Hi ha un èxit molt propi, que van considerar que hi ha una necessitat de preservar la llengua en aquests aspectes. Guillem, l'exposició està formada per 8 panells, no?
Sí, exacte. La exposició està formada per vuit panells il·lustrat, presenta paraules i conceptes vinculats a diferents àmbits portuaris i es tracta de la primera mostra dedicada específicament a aquest voluntari, fet que li dona un valor afegit i reforça la seva importància divulgativa. Els ports de Catalunya, un marc de paraules, continua així la seva ruta per diversos ports de Catalunya. Després de passar per l'Escala i Blanes, s'instal·larà ara a Vilanova i la Geltrú abans de finalitzar la seva itinerància al Port de la Ràpida.
Es tracta d'una oportunitat perquè residents i visitants puguin descobrir d'una manera visual i accessible la riquesa del vocabulari marítim català. Un cop acabada l'actualitat, parlarem en detall sobre l'exposició.
Anem ara cap a les costes del Maresme. La Diputació de Barcelona instal·la detectors de gas redó en diversos equipaments municipals del Maresme. Arenys de Mar és un dels cinc municipis de la comarca que mesura la presència d'aquest gas Oriol.
Doncs sí, el Maresme és una de les zones de Catalunya amb major presència de gas radó, segons el Consell de Seguretat Nuclear. Es tracta d'un gas radioactiu natural que prové de la desintegració del radi, que es troba al sol, a les roques i a l'aigua, i que pot filtrar-se en edificis concentrant-se majoritàriament en plantes baixes o habitatges poc ventilats.
En concentracions agavades pot arribar a suposar un risc per l'assegut i davant d'aquesta possibilitat Arenys de Mar i quatre municipis més han sol·licitat suport a la Diputació de Barcelona per mesurar-ne la seva presència. Ho detalla el regidor de Medi Ambient d'Arenys, Domènec Masuet.
El gas redon, el descriuen com un gas gandul. Si té una mica de sortida, ell sol i es dissipa. Si no, si és veritat que podria acabar travessant un formigó... A la que té una mínima escletxa, ell ja es va dirigint cap allà. Aquest és el comportament que jo entenc que té aquest gas. També és veritat que tu has de tenir un sòlvia de nit i que sota casa. És a dir, la zona del Maresme està considerada zona 2.
Però no tot arreu tenim granets a sota, directament. Si a vegades està més en sota, pot ser que tingués una roca o algun altre tipus de material, llavors no s'ha de crear l'arma. Hem de ser una exposició molt, molt, molt prolongada.
Els detectors s'han instal·lat a l'edifici Cert, a les dependències de la policia local, també al Calissà i a la biblioteca i a la residència municipal. Un cop finalitzi la campanya de mesuraments, la Diputació elaborarà un informe amb els resultats. Si es detecten valors superiors als nivells establerts, es proposaran mesures de mitigació.
Ens han donat aquests detectors, que estaran uns dies medint els nivells d'arreró que es pugui acumular en aquestes dependències municipals. Es van instal·lar els primers de setmana passada, aquesta setmana se n'instal·laran uns quants més, i al final faltaran alguns edificis municipals per instal·lar, però els tècnics de la casa van considerant que era potser més interessant tenir més dades dels edificis que examinéssim que no tenir poques dades de molts més edificis.
Entre les actuacions de millora podria haver-hi ventilació, segellament de fissures o adaptacions estructurals. Des de fa anys, els nous edificis que es construeixen tenen requeriments mediambientals per tal d'aïllar-los de la possible presència d'aquest gas radó.
L'aranyenca Laia Gómez ha estat proclamada pubilla de Catalunya 2025. La noia que fa un mes ocupava el càrrec de pubilla d'Arenys de Mar destaca que va viure l'elecció amb sorpresa i emoció en un acte que és a festa aquest diumenge a Montserrat coincidint amb el mil·lenari del monestir.
Doncs sí, l'elecció dels nous representants s'ha fet aquest darrer cap de setmana. Dissabte, la seixantena de candidats van fer els exàmens orals i escrits i diumenge va ser el torn de la proclamació a l'abadia de Montserrat. Gomes reconeix que, tot i les bones sensacions després de les proves, no esperava ser escollida a Pobilla de Catalunya.
I clar que em feia il·lusió, no? Doncs dius, arribar a sortir, faria molta il·lusió. Però tampoc era com una obsessió, era com, a veure, jo vaig, prou sort, m'ho passo bé, soc jo mateixa, visc l'experiència...
I si surto bé, i si no, no passa res. He fet la meva feina a Arenys i l'he fet a dos anys. Vull dir que estic molt contenta d'haver pogut representar Arenys de Mar. I, clar, però, a veure, sempre és una sorpresa, perquè no m'ho esperava, que arribés a passar. Ahir era com més veritat, ho he somiat. S'està sent de veritat, això.
Ha assegurat que enceta aquesta nova etapa amb il·lusió i moltes ganes, tot i la responsabilitat que implica representar Catalunya, assegura que s'ho prèn com una nova aventura i un nou repte personal. Moltes ganes i molta il·lusió, la veritat. O sigui, jo vull ser jo mateixa, que també és un consell que m'ha dit molta gent, la Gemma també.
de dir al final és fer la mateixa feina que he fet fins ara, em va dir la Gemma, i simplement passar-ho bé i ser tu mateixa. I això és el que crec, al final sí que és un títol molt important, però al final és un mes i és intentar representar el pobillatge. Al final estava representant el meu poble i ara represento el pobillatge, i és una responsabilitat, però alhora m'ho vull prendre com un repte i una aventura més.
Gomes estarà acompanyada de Francesc Moreno, d'anglès, com a hereu de Catalunya. També s'han entregat títols de les quatre demarcacions en una celebració que ha reunit prop d'un miler de persones a l'abadia de Montserrat. Aquesta és la segona vegada que Arenys de Mar obté el títol nacional dins el món del pobillatge. La primera va ser l'aranyenca Gemma Jiménez, que va ser pobilla de Catalunya durant l'any 2022.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació han autoritzat aquest dilluns 13 dies adicionals de pesca per cada embarcació de la flota d'arrossegament del Mediterrani aquest 2025. El ministre d'Agricultura i Pesca, Lluís Planes, ha defensat que la mesura assegura l'activitat de la flota en la campanya de Nadal i que forma part dels mecanismes de compensació negociats en Brussel·les.
En declaracions als mitjans, Planes ha explicat que s'ha obtingut aquests dies adicionals després de nombroses converses i d'un dels intents de treball tècnic amb la Comissió Europea. Aquesta assignació extraordinària permet oferir certa estabilitat i capacitat de planificació als armadors i tripulacions per afrontar en garanties els darrers mesos de l'any, ha dit el ministre. En declaracions, el president de la Confereria de Pescador, Esteve Ortiz,
considera que és un pedaç més d'Europa i que no aporta res.
Bé, els 13 dies és una altra part més d'Europa, de Brussel·les i del nostre govern. Tot això no porta a res, simplement, a la destrucció del sector de pesca i tot el sector primari en benefici del nord d'Àldrica, on d'allí portaran tot el peix i tot el rest del sector primari, com agricultura i remaderia, que ja està passant als altres sectors.
D'acord amb les quotes pesqueres del 2025, Brussel·la es va aturgar un màxim de 130 jornades de treball als pescadors del Mediterrani, un topall que a una bona part del sector català ja ha esgotat. La Federació Nacional Catalana de Confreria reclamava més dies, ja que el 80% de la flota d'arrossegament està aturada perquè o bé ha exaurit els dies de quota o bé perquè li queden pocs dies per poder sortir.
I la Torre del Pretori de Tarragona està a punt de ser declarada oficialment en lloc de memòria democràtica. L'anunci l'ha fet el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, durant un acte commemoratiu celebrat aquest dissabte a la mateixa Torre del Pretori en el marc de la campanya 50 anys d'Espanya en llibertat.
El boletín oficial de l'Estat ha publicat la incoagació de l'espai dient un pas necessari perquè l'edifici, que va ser un dels epicentres de repressió franquista a la ciutat, entri a formar part del mapa estatal d'espais de memòria. Prieto ha remarcat que el deute pendent amb Tarragona no era només econòmic o d'infraestructura, sinó també memorístic.
La coneguda com presó de Pilats durant els primers anys del franquisme podria esdevenir així un espai reconegut per testimoniar la repressió i el patiment de milers de persones. El delegat del govern ha defensat que la memòria democràtica no es remoura el passat, sinó un compromís amb la veritat i amb les víctimes de la guerra civil i la dictadura. Amb aquestes paraules feia l'anunci sobre la declaració de la Torre del Pretori.
Avui, en retornar el nom i la dignitat de l'Elisa com a un exemple, volem honorar també tots aquests noms i cognoms que la dictadura va voler esborrar. Perquè el deute històric que té l'Estat en Tarragona no és únicament econòmic ni d'infraestructures, és també un deute memorístic. Per això els vull anunciar que aquest matí s'ha publicat el Boletín Oficial de l'Estat
la incoesió de l'expedient de declaració de la torre del pretori com a espai de memòria democràtica. Ja és una realitat. L'acte ha inclòs una taula rodona moderada per la subdelegada del Govern de l'Estat de Tarragona, Elisabet Romero, amb la participació del director de l'Arxiu Municipal, Joaquim Nolla, el catedràtic de la UNED, Xavier Coller, i la divulgadora Josefina Mesa. També han intervingut el conseller de l'Ajuntament de Tarragona, Guillermo García.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. La situació marítima s'ha d'anar esvalutant i és que el vent serà cada cop més general, més intens i farà que hi hagi molt mal estat marítim al llarg de les properes 48 hores, aproximadament. De moment, aquesta tarda, el vent dominant serà deponent, una mica més intens a la costa d'Aurada i Barcelonina i, per tant, tindrem maró.
tot i que sigui un vent terrer arran de costa, també hi haurà mala mar. Atenció perquè ja estem parlant de Fort Amaró, especialment ja unes 10-20 milles marandins. El vent de tramuntana també anirà entrant amb ganes al llarg del vespre i sobretot ja aquesta propera nit al Cap de Creus i durant el dimarts a gran part de la Costa Brava s'encendrà aquest vent de l'Oest primer i després del nord i atenció perquè tindrem Fort Amaró, Maragassa d'una forma generalitzada. En alta mar hi haurà temporal, mar brava fins i tot
durant gran part del dimarts. Hi ha aquests vents terrers, que ja diem, al voltant del Cap de Creus bufaran molt més intensos, i també el delta de l'Ebre, Déu-n'hi-do, ràfegues de més de 100 quilòmetres per hora. N'estem pendents a la xarxa. Del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda.
Hola, què tal? Bona tarda. Parlem d'aturades més o menys habituals. Parlem d'àrea metropolitana de Barcelona, zona del Vallet. És el cas de l'autopista AP-7, que valen, amb aturades, uns dos o tres quilòmetres, entre Santa Perpètua i Barberà del Vallet. En sentit sud, el tronc central de l'autopista AP-7.
amb Ullet del Vallès, direcció Barcelona, i també baixant des del Vallès cap a Barcelona, C-58 i C-33, aquestes dues autopistes amb aturades d'un parell de quilòmetres entre Moncada i Roixac i el Núst de la Trinitat. Per tant, com podeu comprovar, aturades més o menys habituals, sense grans incidències, sense grans sorpreses. És tot des del Servei Català de Trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat. Coneixer millor el passat per entendre millor el present és allò que intenten fer molts investigadors. Ara des de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social han engegat un programa molt relacionat amb això. En volem parlar amb l'investigador que està al capdavant, en Joan Manuel López. Molt bona tarda. Bona tarda.
En total formareu uns nous estudiants, no? Sí, m'ha aconseguit un projecte europeu que es diu Doctoral Network, pel qual ens han concedit nous contractes predoctorals, però que estan dividits en diverses institucions perquè això és un consorci entre nosaltres, l'IPES i la URB, amb la Universitat de Varsovia, la Universitat d'Oporto,
i el CNRS, en aquest cas de França, lligat a la Universitat de Bordeus. I seran tres contractes aquí i dos, dos i dos, a les altres institucions. Però en total sí, nou. O sigui, uns estudiants estaran a Bordeus, uns altres a Oporto, per exemple? Sí. D'acord. I el que faran serà estudiar petits vertebrats, no?
Sí, el que hem fet amb aquest projecte és una mica el que jo m'hauria agradat fer per la meva tesi doctoral. Jo soc especialista en petits mamífers i he muntat un projecte perquè la gent pugui estudiar el doctorat
en relació directament amb aquestes coses. I, en principi, els bitxos que s'estudiaran seran aus, ratpenats i rossegadors, però després hi haurà tota una sèrie de metodologies que estaran relacionades amb aquests estudis d'aquests petits vertebrats.
que serien, per exemple, l'estudi de l'ADN antic o treure isòtops d'oxigen i d'altres coses per fer reconstruccions ambientals i climàtiques, per veure com era el clima del passat, etcètera. Aquí volia arribar jo, vull dir, al final l'objectiu una miqueta de tot això és poder analitzar com era el clima del passat i les diferències que hi ha actualment, no?
Sí, sí, bàsicament la majoria dels projectes estaran en certa mesura relacionats amb tot això. En estudis de diferents tipus de vertebrats, petits, ja et dic, o aus o rapenats, en aquest cas, o arrossegadors, però una mica en relació a veure com era el clima del passat i la relació que hi havia amb aquests petits vertebrats amb l'ambient que hi havia també en aquest passat nostre, sí.
I per què s'estudiaran aquests animals per estudiar això, el clima? Quina influència tenen aquests animals o què és el que provoca el clima amb ells? Així, és una bona pregunta. La història és que aquests animals que són petits, els bitxos petits, els mamífers...
Molts dels grups d'aquests mamífers, com per exemple en aquest cas els rossegadors, són molt susceptibles als canvis de les temperatures, precipitacions, dels canvis ambientals, i en el període on vivien els humans, la prehistòria,
evoluciona molt ràpidament. I llavors pots veure, veient les diferents associacions d'aquests petits bitxos, pots veure, per exemple, no sé, pots trobar al sud de França lemmings, que són espècies que actualment habiten al nord d'Europa, per exemple. I això t'està indicant, és un exemple molt concret, t'està indicant que hi havia un clima més fred en aquell moment en què trobes aquests bitxos en aquest jaciment arqueològic.
D'alguna manera, aquests animals ja haurien passat canvis climàtics, no? Sí, sí, sí. Potser, depèn del període que estiguis estudiant, potser no són les mateixes espècies que els actuals, sinó que són espècies que tenen alguna relació amb alguna espècie actual, però hi ha un determinat moment en els períodes prehistòrics en què ja les espècies que trobes tenen anàlogs directament actuals, tenen representants actuals.
Vosaltres us heu marcat algun període en concret o els estudiants predoctorals decidiran? No, dintre del projecte el que hem agafat és l'última part del quaternari del període aquest que es diu el Pleistocí Superior, el Paleolític Superior en termes de prehistòria, que abarcaria més o menys una edat cronològica
aproximada d'entre uns 40-50.000 anys fins als 11.000, 11.000 i alguna cosa. Depenent dels jaciments, perquè també tenim tot un llistat de jaciments arqueològics que entraran dintre dels diferents tipus de projectes. Hi ha jaciments que estaran a la península Ibèrica,
Hi ha llaciments al sud de França, tenim a Polònia, un dels col·legues que està a una universitat de Polònia també és italià, també s'incluiran llaciments a Itàlia, per exemple, i tots aquests llaciments es repartiran una mica entre els diferents projectes perquè ho puguin estudiar els doctorants. Perquè la gent se'n faci una idea així, què ens pots dir d'aquest període, quatre trets que puguem destacar d'aquest període.
Bé, el que seria el període aquest del plistocer superior, hi ha dos moments climàtics, per exemple, a la Terra, bastant importants, que és el que seria l'òptim climàtic del plistocer, que seria el que li diuen... És una mica més antic, no crec que...
que puguem trobar aixeciments d'aquesta tecnologia. És del principi del principi d'aquest període, que té al voltant de 128.000 anys, hi ha el que es diu l'òptim climàtic del Pristocer Superior, que es diu l'estadi isotòpic 5, que és l'MIA, que és molt característic, i després, per exemple, una mica més endavant, hi ha el màxim glaciar.
El que es diu l'esglacial maximum, que és el que apareix a les pel·lis d'Eishage, per exemple, on apareixen els mamuts, aquestes coses. Que tothom és gel a la base. Sí, sí, l'era glacial. L'esglacial maximum és un dels períodes que succeeix en aquest moment.
Per tant, és un període, parlant de canvis climàtics, de meteorologia, que avien constantment. Sí, i a més també és el moment en què es substitueixen els neandertals en algun moment d'aquest període per als humans anatòmicament moderns, o sigui, per als homo sapiens. En aquest període hi ha l'extinció dels neandertals, o sigui...
D'alguna manera, per tant, hi ha evidències de com s'adaptaven aquests animals en aquests canvis o què és el que feien? Sí, sí, sí. Clar, clar, al final, si tens, tenint no solament una espècie, tenint una diversitat d'espècies, o sigui, de diferents espècies que pots trobar en els jaciments, perquè al final no trobes solament una cosa,
es pot veure quin seria l'ambient, per exemple, en el que vivien els nostres avantpassats en aquell moment, les immediacions de la cova o de l'abric, perquè normalment vivien en coves en abrics i postos així, o sigui, en aquesta època.
Entenc que també això que deies dels jaciments, que no seran només jaciments de la península sinó que seran diversos, també és interessant perquè allò que es trobi o que s'investigui es podrà creuar i es podran veure diferències de dades.
Sí, sí, sí. Inclús dintre dels mateixos jaciments, un mateix jaciment pot tenir diversos nivells amb edats diferents i inclús amb això també es poden veure diferències. Hi ha una evolució del clima, uns canvis climàtics dintre d'un mateix jaciment, però incluint tots aquests jaciments que tenim, sí, es poden fer després creuar dades per veure diferències entre els diferents jaciments. Tot això pot...
ajudar a entendre com estem evolucionant ja no només nosaltres, sinó també la biodiversitat actualment i com pot anar evolucionant aquests canvis que hi haurà.
Sí, en realitat és una de les idees. Has de conèixer el passat per veure com canviarà el futur, perquè evidentment hi ha una cosa que és que els canvis climàtics són cíclics. Sempre han succeït a la història de la Terra. Han canviat la ciclicitat, però sempre s'han succeït els canvis climàtics. Però també és veritat que nosaltres estem accelerant aquest tipus de canvis i podem veure amb les espècies que trobem al passat
com podria evolucionar el clima en un futur. La història és que nosaltres el que veiem són les coses naturals. Després, la influència que té l'home en això... És més complicat. És més complicat de veure, clar. Per tant, vosaltres... Però això, tot i que veieu les coses naturals, d'alguna forma també és interessant per veure que, d'alguna manera, tothom s'ha anat adaptant. Sí, sí, sí.
Deies que estudiareu petits rossegadors, rapenats, no? Sí, i ous, també. I ous. Sí, els projectes estan centrats en aquests tres grups.
És un programa internacional, ho comentaves al principi. En quants anys està previst que estiri endavant? Són quatre anys de projecte i que hem començat ara l'1 d'octubre. Estem preparant les crides perquè la gent es pugui incorporar. Esperem treure-les abans de Nadal i seran crides obertes
I, en principi, si tot va bé, cap al març-abril es podrà començar a incorporar, les persones que estiguin contractades es podran començar a incorporar per fer el doctorat. Però, bueno, són les coses de Palacio, a vegades que són aquestes coses... L'administració sempre va una mica més, no?
I t'has de posar d'acord amb quatre institucions i amb la Unió Europea, no solament. O sigui, són quatre institucions que estem implicades en això, les administracions de diferents països i després també a Brussel·les. O sigui, són coses així que al final és una mica farragós, l'administració, però arribarem.
Dèiem que és internacional, per tant, hi poden participar persones d'arreu d'Europa, o només està obert per gent d'aquí, de Catalunya? No, no, això, quan s'obri la crida, s'obrirà un portal que es diu Euraccess, que és a nivell europeu, i no solament europeu, gent de fora pot accedir també, de fora d'Europa. Sí, sí.
Serà una crida internacional i tenim preparat dintre del projecte, es va detallar també tot el procés de selecció, etcètera. Tenim tot un procés de selecció que s'ha de seguir i les crides seran obertes a tothom. Actualment també esteu en diversos projectes referents al clima, a l'atmòsfera, no és el primer que es tira endavant, no?
No, no, no. De fet, jo... Bé, amb un col·lega tenim també un projecte del Ministeri que està relacionat amb aquestes coses també. Bé, coses una mica més antigues, però és un projecte que també té relació amb l'evolució del clima i de diferents espècies. I sí, al final...
Si vols fer cinc sentins del projecte, endavant. Ah, bueno, no, és un projecte que tenim del Ministeri. Jo faig, bueno, jo estudio bàsicament, a part d'arrossegadors, altres patits mamífers, i el meu col·lega fa amfibicis rèptils, i tenim un projecte amb coses una mica més antigues, de les primeres poblacions humanes de la península ibèrica i tot això, tipus el que seria el pistose inferior, com cronologies com les de tapuerca, o coses així...
I inclús coses una mica més antigues, que serien ja paleontològiques, on no apareixen evidències humanes, que són una mica més antigues, i tenim inclús alguns jaciments com el camp dels Ninots, que està a Caldes, i coses d'aquestes.
Ja per anar acabant, d'aquí poc s'obrirà, ho has comentat, començarà amb la selecció de les persones que vulguin optar en algun d'aquests llocs i tots aquests estudis tenen un període de temps en què s'hauran de fer? S'haurà de fer en un any, en dos anys, en tres anys?
En realitat són... En principi, la Unió Europea exigeix que siguin 3 anys de contracte, com a mínim, perquè els contractes predoctorals són de 3 anys. I després depèn una mica de cada un dels països. Per exemple, a Polònia els exigeixen que els doctores 5 de 4 anys, doncs a Polònia seran 4 anys. I això dependrà de cada institució, no tant de la institució, sinó de les lleis de cada un dels països.
dels països. Doncs moltes gràcies per estar aquí aquesta tarda amb nosaltres. Gràcies a Valtrus.
La secció d'esposa a la mare avui ens porta al Maresme. Aquest cap de setmana s'hi ha fet la primera trobada de la lliga blava escolar i l'equip d'Arenys de Mar ja ha participat. Des de la seva òptica sabrem com ha anat Oriol. Aquest cap de setmana hem tingut activitat a la base nàutica d'Arenys per dues qüestions. Primer perquè s'ha fet una recollida de xalles aquí a l'entorn de la base nàutica i després també perquè aquest cap de setmana s'ha fet ja la primera trobada de la lliga blava escolar. Totes aquestes dues qüestions...
En volem parlar amb el Ferran Martínez, que és el responsable de la base nàutica. Ferran, bona tarda. Bona tarda, Abriol, què tal? Molt bé, la veritat és que ens interessa molt saber com han anat aquestes dues qüestions. Si et sembla, Ferran, comencem per la Lliga Blava, per la Lliga Blava Escolar, perquè aquest cap de setmana a Mataró ja s'ha fet una primera trobada. Sí, sí, sí, va ser aquest diumenge la primera trobada del Maresme.
perquè les trobades van així, hi ha Barcelona, hi ha Maresma, hi ha Tarragona, hi ha Girona, i bé, va anar escandalosament bé, la veritat que tenim un equipàs, va ser molt divertit. Els nanos s'ho han passat... Sí, sí, sí, ha estat superbé, molt bé, molt bé. Els nanos s'ho han passat superbé, superbé, que és el principal. Per altra banda, es van fer tres màneges...
I hem acabat les tres, que ja per mi és tot un èxit amb els pocs entrenaments que hem tingut i la poca experiència dels nens i les nenes que tenim a l'equip. Acabar les tres manegues ja va ser un èxit. I l'èxit ja rotund és que en cap vam acabar els darrers. O sigui que fins i tot vam fer un segon i un cinquè lloc de deu barcos. Vull dir que super, super contents. Sí, molt, molt. Home, això està molt bé.
Totes dues qüestions, tant la dels resultats, que evidentment, ja que ho fas, sempre vols guanyar o arribar al millor lloc possible, i després, sobretot, això que comentaves, aquesta bona predisposició de la mainada dels nois i noies a passar-s'ho bé, dels nens i nenes, a gaudir de la vela, a gaudir de la navegació, i que això és un objectiu ja assolit, perquè s'ho van passar molt bé.
Sí, de fet, ja et dic, des de la meva perspectiva i tenint en compte una mica la filosofia d'això, de la lliga blava, que és una lliga escolar i això, que no és fomentar la competició, sinó que és fomentar els valors de la navegació a vela i l'amor pel mar que tenim, els que ens dediquem a això.
Doncs, per mi, ja et dic, el primer objectiu és aquest, que ells ho gaudeixin, s'ho passin bé, naveguin i vinguin amb la il·lusió i les ganes que van venir ahir, ja et dic, vam entrar a port cantant, bueno, vam donar una mica d'espectacle, ja et dic jo. Tothom se'n recordarà de l'equip d'Arens, d'aquesta trobada. Ja t'ho dic, però va ser alguna cosa així, espontània, dels nanos, que es van posar a cantar, estaven supercontents, aquesta alegria a mi ja...
Jo voldria destacar això, aquest esperit dels nanos, aquestes ganes, aquesta alegria, aquest bon rotllo, i també agrair a les famílies per la seva implicació i l'ajuda, i que també estan aquí recolzant...
i entenent que aquesta és la filosofia de la lliga blau vascular. Sí, sí, sens dubte és important mirar-ho des d'aquest prisma, des d'aquesta òptica, sí, és una competició, sempre té aquest al·licient, però sobretot no és això, és una lliga per gaudir, per passar-s'ho bé, i sobretot navegant amb aquests vaixells, que a més d'una vegada Ferran ens has explicat que són molt divertits, molt fàcils de portar, molt lleugers, molt ràpids, aquests a FEBA, que això també és un al·licient.
Sí, sí, totalment. És una embarcació... Mira, aquesta vegada jo penso que des de la federació i tots els clubs que estem implicats que l'hem encertat bastant. Jo crec que és una embarcació que és suficientment divertida, ràpida i amb un punt tècnic, però assequible per gent que no es dedica...
professionalment o en el tema de competició de la vela. Que nanos com els que tenim, que no són experts ni tenen una gran experiència, poden arribar a dominar i ja et dic, jo no m'esperava tants bons resultats, de veritat, perquè hem tingut pocs entrenaments i això, que són nanos que cap d'ells ve d'haver navegat abans, que venen de l'esport blau o d'haver fet un casal aquí a l'estiu, però vull dir que no són...
que mai havien entrenat i no són navegantes, que són nanos que tenen la il·lusió i les ganes.
I després ja et dic, doncs aquest... Home, evidentment, ja que hi van, no? I també dins de l'equip ja es veu que n'hi ha algun que la competició li dona més igual i que n'hi ha dos o tres que tenen aquest esperit competitiu que també està molt bé, saps? Barrejar-ho i que tots aportin la seva part, que ja està. I tant, sens dubte. Doncs mira, primera trobada feta, primer objectiu complet, però n'hi ha més, eh?, d'aquestes trobades de la Lliga Blava Escolar abans d'acabar el curs. Sí, sí, sí.
Sí, sí, en tenim una altra i després tindrem les legates finals que són al maig. Sí, sí. El que passa és que ara, com que nosaltres tanquem la base al desembre, que per això hem fet quatre entrenaments... Bueno, també ha anat bé, saps? Perquè això de la Lliga Blava són tres entrenaments mensuals i nosaltres n'hem fet quatre, doncs, pensant que al desembre no en farem.
Aleshores també ha estat bé perquè n'hem fet, hem tingut 12 entrenaments, que encara que no sigui molt, ha anat bé i s'ha notat. S'ha notat perquè, ja et dic, el tema d'acabar totes les mànegues ja per mi és un èxit total. I després això que vam tenir...
l'encert o la gràcia o la sort de fer un segon i un cinquè, que ha sigut molta alegria pels nanos. Per mi l'alegria és que hagin vingut, que hagin navegat, que hagin acabat les tres màneges i que s'hagin passat com s'ho van passar ahir, que les cares de felicitat quan tornàvem a Port, per mi és la recompensa més gran.
I tant, doncs que duri, que duri i que segueixi sent així. I els resultats també els comentarem. Els que es facin a la propera sessió de la Lliga Blava també ens agradarà comentar-ho.
Sí, i tant, i tant, ja saps què, quan vulguis, i tant. I tant. Doncs, Ferran, aquesta és una qüestió, la Lliga Blava Escolar, que s'ha fet aquesta primera trobada de competició, i també ho dèiem, que aquesta setmana, des de la base nàutica, aquest cap de setmana us heu sumat en aquesta setmana per al medi ambient, recollida de residus,
I ens deies, això a vegades varia molt segons l'any, segons l'època, a vegades ve poca gent, a vegades en ve molta, no sabem mai com anirà la cosa. Com ha anat en aquesta sessió de tardor d'aquesta recollida?
Bueno, mira, pel dia que feia ahir, que era un dia més aviat lletxot i frasquet, doncs, mira, van tenir la participació de vuit persones i van fer la seva tasca. Amb l'estat de la mar i del fred, ningú va voler anar a l'aigua, les recollides va fer a platja i a la zona aquí dels voltants de la base, i, bueno, doncs, mira, avui hem vingut a recollir, hem acabat de portar les...
Doncs això, les coses que es van recollir, s'han recollit tres sacs de porqueria variada, hem fet una mica de classificació, i ja s'ha portat a la deixalleria, i ja està. Hem aportat el nostre petit gra d'arena d'aquesta lluita contra el marranot, que són, per desgràcia, les persones, perquè és increïble...
el mar i la platja com està. I et dic, aquí a Arenys la platja, cada dia la netegen, i clar, després quan vens a la platja, tu brutícia no veus. Però tot el tros aquest de les canyes i de l'espigó, que es va acumulant, doncs això, porqueria, que no es veu perquè es queda entre les pedres, i això és increïble. I a l'aigua, ja et dic, nosaltres que sortim cada dia a mar, i des de l'esport blau amb els nanos...
anem fent consciència i tot el que trobem flotant, plàstics, llaunes i això ho recollim, però clar, ja et dic, és que és increïble, la de porqueria que hi ha al mar, increïble, increïble, ens en farien creus. Ja et dic, nosaltres com que cada dia estem a l'aigua i ho veiem, sí, és un gran problema i això que mai saps, perquè aquí, doncs això, segons d'on ve la corrent, a vegades és al·lucinant, veia.
Sí, doncs bé, valguin aquestes iniciatives per poder ajudar, no resols la problemàtica de la qüestió, però home, sí que ajuda i sobretot fas prendre consciència, siguin 8 persones, siguin 20, siguin 40, doncs al menys que qui vingui aprengui aquesta consciència i deixi d'embrotar, si és que algú embrotava, doncs que no ho faci. Això mateix, totalment. Sí, sí, al final penso que això encara que sigui una petita aportació ho és,
I els petits canvis són importants, com deia el capitan Siamo, o sigui que sí, totalment. I sobretot això, prendre consciència i intentar que les futures generacions...
siguin una mica més conscients i no envoltem tant. Sí, sí, que tinguem un mar més net, que ho agrairem tothom. Evidentment, les espècies marines per descomptat, però també els éssers humans, que en el mar li devem molt. Bona part de la nostra vida es basa en el fet que hi hagi un mar, que el mar funcioni, que sigui un ecosistema que sigui net, que sigui sa, que sigui equilibrat, i això ho hem de mantenir entre tots.
Totalment, així és Ferran, doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona i celebrem que hagi anat molt bé la lliga blava escolar, celebrem que també s'hagi pogut retirar deixalles de davant la zona de la base nàutica que a vegades queda molt bruta pels corrents marins i això va bé de tant en tant poder-ho anar fent i res, molta sort, molts encerts en els projectes ara si al mes de desembre feu vacances doncs també bones vacances i bones festes
Doncs moltes gràcies, igualment, Oriol, que tingueu molt bones festes, i bé, al gener venim amb energia renovada i amb moltes ganes, més de mar i de navegar. Doncs vinga, un mes de gener, segur que en un moment o altre, tornem a parlar, Ferran, moltes gràcies. Perfecte, Oriol, quan vulguis, una abraçada, gràcies. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Ramm de Mar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins a 6 de la tarda, no marxeu?
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el moll de costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si el que t'agrada de l'hivern està part amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat en el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, caldera, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a Obramat.ponés, on compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5...
Vos per la Tere Ortega, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha autoritzat 13 dies adicionals a pesca per cada embarcació de la flota d'arrossegament del Mediterrani aquest 2025. En declaracions de Tarragona Ràdio, el president de la confrèria de pescadors de Tarragona, Esteve Ortif, es mostra caut amb l'ampliació de dies i acusa Europa de posar-hi un pedaç.
El ministre Lluís Planes ha defensat que la mesura assegura l'activitat de la flota en la campanya de Nadal i que forma part dels mecanismes de compensació negociats en Brussel·les.
Els transportistes reclamen que els camions puguin tornar a utilitzar la Nacional 340 per reduir el trànsit de l'APC de l'Ebre. Els camioners es mostren escèptics amb la mesura anunciada per trànsit de reduir la velocitat a 80 km per hora. Javier Arnedo, president de Conetrans, la confederació espanyola d'empresaris de transport per carretera. Aquí hi ha una falta d'infraestructures.
Eso sí que nos queda claro a todos. Creo que en eso coincidimos todos. Cuando alguien va a la autopista y vemos la cantidad de vehículos pesados y ligeros que hay, sabemos todos que hay una falta de infraestructuras.
I pel que fa al transport ferroviari, Mercaderies per l'Interior alerta que l'estació intermodal de Vilaseca faria impossible el desviament de les mercaderies per una línia segregada per l'Interior. La plataforma urgeix a les administracions a planificar amb visió de conjunt i prioritzar la seguretat i també la coherència territorial.
El Col·legi d'Advocats de Tarragona ha assistit a 1.167 dones víctimes per violència masclista 618 a la ciutat de Tarragona. El degà dels advocats tarragonins, David Rocamora, reclama més recursos. La violència contra la dona és una circumstància absolutament intolerable en una societat moderna.
amb els valors que nosaltres pretenem defensar, incompatible amb l'estat social i democràtic de dret. Valoració dels advocats, la vigília del 25N. Demà l'Ajuntament de Tarragona ha convocat a les 11 la lectura del manifest en el Dia Internacional per l'eliminació de la violència envers les dones. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on farem parada una peixateria a la Costa Brava perquè ens expliquin com estan i què és allò que més s'està venent aquests dies. Parlarem dels ocells de la migració ornitològica i farem parada per parlar de tot això al delta de l'Ebre. I acabarem el programa d'avui embarcant-nos al vaixell d'Open Arms que està aquests dies i es pot visitar
al port de Tarragona. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randa Mar. Els dilluns les peixateries tanquen per tothom, excepte per la Randa Mar, que ens obren les portes per anar a conèixer el nostre peix. Avui anem a visitar la peixateria Coll, a l'escala, Sergi.
Doncs avui ens toca sortir de ruta per peixateries com ho fem normalment. Estem aquí a l'escala i un poble de pescadors, un eminent poble de pescadors i evidentment també ha de ser un poble de peixateries. Avui ens trobem a la peixateria Coll i ens acompanya aquí ja la Dolors Coll. Dolors, benvinguda aquí a la Randa Mar. Hola, bona tarda.
Aviam, estem a la peixateria Coll. Primer de tot, volem introduir el personal i volem que ens expliquis una miqueta la història. Quants anys fa que regenteu la peixateria? Que us dediqueu a ser peixaters? Doncs la meva mare fa 70 anys que ven peix. El meu pare també uns 70-71 anys que ven peix.
Primer varen començar com es feia abans, amb una bicicleta, després amb una moto, després amb un cotxe, després amb una furgoneta, després va venir vendre peix perquè nosaltres visquíem a Vilademat, a la casa que teníem a Vilademat, però bueno, de fet era una entrada petita, una peixateria d'aquell temps.
I llavors, amb l'efecte del turisme d'aquí a l'Escava, ja que estàvem a prop a Vila de Mat, doncs farà uns 52 anys, 52-53 anys, que vam obrir la primera peixateria al carrer Pintor Joan Massanet. I ara fa aquesta peixateria, la primera...
Fa 32 anys que la vàrem tancar, perquè era difícil, la gent es queixava que no sabien on deixar el cotxe per venir a comprar. El problema, per el que veig, segueix sent el mateix, i llavors vàrem decidir de venir a l'entrada d'aquí al poble, va tenir la idea el meu pare...
I aquí estem fa uns 33, quasi 34 anys que estem establerts a l'Avinguda Girona.
Deies que fa 70 anys que sou peixaters a la família, suposo que deu haver canviat moltíssim, no sé si a l'ofici ha canviat molt, el que segur que deu haver canviat és, o la matèria prima també, però sí que segurament ha canviat o el tipus de client o... Com ha canviat? Perquè estem en una època que diuen que es consumeix menys peix en general.
Home, això, ja començant per aquí, això era un poble de pescadors, que la majoria, hi havia moltíssims pescadors, quan jo, ara faré 60 anys, doncs quan vaig començar a 10 anys, que venia peix, i molta gent sortia a la mar, i ells ja pescaven la sardina, i ells per esmorzar ja menjaven sardina. El que no anava a la mar...
Doncs el dia vanta, si ja comprava peix, sempre pensant que ni s'obrés per l'endemà de matí menjar-ho amb pa amb tomata. Esclar, això ara ja no existeix, perquè ara es mengen els dònuts, no, o croissants, o no sé, o es va allà al bar a menjar, a esmorzar, ja no s'esmorza tant a casa...
Ha canviat molt. Aquí a l'Escala era un poble que la gent coneixia el peix. Sabia triar espines. Jo me'n recordo. I ara diuen, no, és que de segons quins peixos no se'n pesquen. És que no fa falta, perquè ningú els menjarà. Perquè els que sabien menjar peix amb espines, molts ja no són morts, i els altres...
cada vegada s'hi veuen menys i els costa més treure les espines. Com, per exemple, el meu pare, que té 88 anys, es tria ell el peix, però el peix que té moltes espines, com l'escòrpora, ara ja no li agraden tant. I és per la dificultat de les espines. I, esclar, ha canviat el món, ha canviat. Quan jo era petita menjava molt de peix...
Per exemple, Sant Pere Pescador també hi havia venut peix i era un poble que menjaven moltíssim peix i ara, per el que tinc, per el que sé i tinc entès, em mengen molt menys, poc. I ha canviat la manera de cuinar i, bueno, què passarà en un futur?
Diuen que l'any 2050 ja no existiran les cuines. Doncs potser ja no existirem tampoc les peixateries.
Falta un xic de tant educació en comprar, anar a la peixateria, educació en cuinar, educació a menjar peix, suposo. No sé això d'aquí... Suposo que... No sé si és responsabilitat compartida o... Perquè hi ha generacions, parlo pel meu cas, que sí que ens han educat encara a menjar peix i a posar-nos una miqueta a la cuina. No sé si aquí està una mica el kit de la qüestió. Bé, és que per cuinar...
Sigui peix, sigui carn, sigui el que sigui, s'hi ha de dedicar temps. I avui en dia, no perquè es treballi més que abans, no. Avui en dia hi ha altres prioritats. I si es vol treballar, es vol fer seguir altres prioritats d'entreteniment...
i després també s'ha de cuinar, el dia té 24 hores i no es pot fer tot. I per això cada vegada es cuina menys, per tant es ve a comprar menys. Però la societat va així. És la manera que anem.
Estem davant de la parada de peix. Fem una mica de repàs esquerra-dreta. Ara veig un tall de tonyina molt maco, veig llenguados, veig barades, veig sars, veig rogers, orades, calamars, sípies, cananes... Escorpes, eh? Ara m'acabaves de parlar de les escorpes. El que sí que ha canviat una mica és la valorització d'aquest peix, no? Abans se'n menjava... s'havia triat les espines,
Però no té res a veure el preu de les escorpes ara, com era abans, que fins i tot eren considerades com a peix de sopa. Sí, bé, és clar, també ha canviat, però... Sí, ara també, el qui vol, també li hem de fer filets i treureu les espines, que abans era impensable. Vull dir que tot ha canviat.
S'ha d'anar al tanto, eh?, per treure filets i netejar les escorpes. Molt, però, bueno, per això ara ja tenim pinces per treure les espines del peix, bons gabinets, i, bueno, com més pràctica, més bé surten els filets. Almenys, si es diuen els clients, que ens surten els filets molt bé. Estem en terra de peix blau, estem en terra de sardina i d'enxovas, sobretot. Encara us venen a comprar enxovas per salar a la peixateria?
No, a més que hi ha el problema que les anxoves han de venir del Cantàbric, perquè aquí lògicament són petites, aquí aquest estiugegasi no n'han pescat ni petites ni grosses, i sardines n'han pescat poquíssimes, perquè només surten quantitats de latges molts i molts de quilos, però sardina i anxoves molt poca, i llavors, doncs, si 3 o 4, algú n'encarrega,
no hi ha hagut el gènere, perquè ja quan el mes de maig va ser bona, però ja ho compren les fàbriques, lògicament ho han de comprar elles perquè és el seu medi de vida, vull dir, han de tenir les anxoves les fàbriques per poder treballar, i a nosaltres ja no ens en va arribar, i després si venen d'altres punts i venen amb aigua,
doncs no serveixen, perquè queden rovellades. I jo, per donar mal gènere, no n'he servit aquest any. Dolors, explica'm ara una mica el dia a dia de la peixateria, o sigui, la cara bé, la cara que no veu el client, on suposo que us desplaceu a buscar el peix, us arriba aquí la peixateria, l'heu de preparar, heu de muntar la parada, com ho treballeu, això?
Bé, sense cap problema. Bé, ara tenim els problemes amb la comunitat europea, i ara, per exemple, com ha dit aquest noi, jo tinc bastant de peix, però és de tres ports, de llançar, de roses i de palamós. Doncs què vol dir això? Ve de córrer molt...
ens ho combinem amb altres persones, amb altres peixaters, però vol dir més feina per poder tenir peix, perquè com a cada port surten poques barques, però llavors hem tres ports, un pescarà una cosa, l'altre un altre, i pots tenir una mica més de peix. O sigui que és un sacrifici, però tota la vida vol un sacrifici, no hi ha res planer.
A quina hora us lleveu? Quan surt el sol o vantes? No, no, no. Entrem aquí a les 8 i anem muntant i anem fent. Anar fent. Abans em parlaves de tota la generació, de tota la vostra generació, des dels teus pares, els teus àvis, etcètera. Quan parlo amb els pescadors em diuen molt del relleu generacional, que pateixen pel relleu generacional.
En el cas de vosaltres, de la peixateria, com ho teniu això? O sigui, la família ha continuat la vostra tasca? Sí, jo tinc un fill, en Robert, que ell té 32 anys i ell ha continuat, però jo no pensem que... no se sap mai la vida que ens pot portar.
però tal com van les coses a nivell mundial, perquè això és tot el món, no crec que se jubili siguin peixater. Jo, amb 60 anys, crec que sí que m'hi cabré jubilant, però el meu fill no ho sé, perquè està... Tots són molts de problemes,
però problemes mateixos tot ara amb la comunitat europea cada vegada estan posant més pals a les rodes i cada vegada serà més difícil però no se sap mai el futur que ens espera
Dolors, hi ha molta cultura, o hi ha part, no diria que molta, però part de cultura quan anem a comprar fruita o verdura, de la fruita o verdura de temporada. Potser no n'hi ha tanta de la del peix de temporada. Estem ara, ja acabem la tardor, queda poc, estem gravant en un dia que fa tramuntana, ja comença a fer molta fred. En quin moment, quin seria ara, per exemple, el peix de temporada o el peix que ara està a l'època ideal?
Doncs ara tenim el peix d'escata, que ara sí, bueno, que la dorada ja s'està acabant el temps de la dorada, però hem tingut tota la tardor, hem pescat bastanta dorada i era fresca, boníssima i amb uns preus molt i molt bons. Besucs també, però hi ha els besucs una mica petits, però també fresquíssims, ve de preu, bons...
la durada, encara que tinguis pina, va fer amb filets i és un peix molt apreciat, que la gent el compren, i sobretot calamar, molt de calamar, i molta sèpia petita de rastre, no és maca, però està molt i molt bé de preu, perquè n'han pescat molta, i és boníssima, que a més a més és supertendre, perquè pel ser arrastrada ja té cops, i quan es cou, pim, pam, pum, fora, cuinada està.
Una altra cosa també, a vegades hem vist moltes campanyes institucionals de la Generalitat d'això, de menjar peix de proximitat, de penjar peix d'això, però la gent continua a les peixateries i suposo que us continua demanant el típic, els asos, o sigui, salmó, rap, aquestes espècies que és el que tu deies abans, que també porten menys feina en quant a triar espines.
Sí, el que passa és que si hi ha oportunitat de que... Hi ha vegades que hi ha gent que no sap el que vol i després te'ls diguem com ho vols fer, com ho vols cuinar, això és primordial per aconsellar, i depèn de com ho vulguin cuinar, doncs sempre intento oferir-los el que en pesquen més, el que és de temporada, per tant, hi ha més captura i és més bon preu.
i la gent torna i estan contents i em diuen que estava boníssim i que els hi ha sortit molt bé de preu. Doncs Dolors, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta de ràdio aquí envoltats de peix a la peixateria. Abans no, ja hem acabat de fer la ronda, però allà hi ha també llusses, maires, gamba blanc, rogers, gamba blanca, que ara això també ha canviat, no?, això de la gamba.
Sí, aquesta gamba blanca ja fa anys que ha vingut cap aquí, però això ha arribat per l'escalfament que tenim de Baiga pel canvi climàtic. Baiga cada vegada és més calenta, perquè aquesta és originària sobretot de Huelva. Però elles van pujant, pujant,
quan troben una temperatura que no els agrada, que és freda, giren cap i cua i se'n van als seus llocs d'origen. Però com que no han anat trobant un canvi molt brusc, s'han anat quedant aquí a les nostres costes, han anat criant, i ara en tenim moltíssima tanta, ja a temporada, sobretot a la primavera, que n'hi ha més i és més grossa, que se l'emporten cap a Madrid.
Doncs, Dolors, el que dèiem. Moltíssimes gràcies per atendre'ns i un plaer estar aquí i poder parlar del peix i del vostre ofici. Moltes gràcies. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Deixem el mar, ara anem cap a la terra, concretament cap al cel, perquè fem parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre el final de la migració ornitològica. La companya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb un ornitòleg cel. Sí, Marina, parlarem del final de la migració i també sobre la grip aviària. Tot això ho comentem amb Manolo Sánchez, el nostre ornitòleg de confiança. Manolo, benvingut a Randemar. Hola, bon dia a tothom.
A veure, Manolo, com ha anat esta migració? Bueno, pues, com ja s'ha detectat des de fa uns anys, pues, pues, anem a pitjor, anem a pitjor. Hi ha moltes espècies que, bàsicament, estan desapareixent davant dels nostres ruts. Però ja està acabada o encara fa falta...? Vale, ja hem rematat... És curiós perquè hem detectat que espècies que ja fa algun...
un mes que ja no tindrien que estar per aquí, però encara romant algun bitxet per aquí, que encara no acaba de fer la migració i comprar-te.
I els hivernants, que són els que baixen per a passar l'hivern aquí, els que han criat, la gran majoria han marxat cap a baix a l'Àfrica, els que han criat el nord i centre Europa que venen a passar l'hivern, doncs això també pràcticament ja acaba la migració i la veritat que tant uns com els altres és molt malament, la veritat. Puc parlar a nivell molt local del nostre territori que ens maneixem la emissora i és molt trist veure com algunes espècies pràcticament han desaparegut.
I a què es deu això, Manolo? Bueno, hi ha un comú de circumstàncies. És a dir, està clar que el canvi, el famós canvi climàtic, hi ha molta gent que encara el nega, està afectant les migracions. Hi ha bitxos que no fan migracions tan llargues. Encara també l'impacte que està tenint la nostra contaminació o la nostra manera de cultivar en alguns llocs està reduint les poblacions d'algunes espècies molt concretes i no ens enganyem sempre.
quan arriben després de tots aquests problemes, arriben a llocs com el Delta o el nostre territori, es troben un munt de tiros, els bitxos al final, entre tots, acaben desapareixent. I Manolo, tot això, és a dir, que ha anat malament la migració, quines conseqüències pot comportar? Bueno, d'entrada, i sempre intento recordar-ho des d'un prisma que nosaltres som humans i tècnicament som intel·ligents, però també som animals,
i aviat es diuen que és racional, jo no m'ho acabo de creure, però si la maquinària de la natura falla,
acabarà fallant alguna cosa que no repercutirà en altres. És a dir, estem detectant que les temperatures miges pugen, això vol dir que si pugen hi ha més, sobretot, plagues de l'agricultura, per exemple, que atacaran més temps i això es obligarà als pagès o atiran més fitosanitaris, que no és el perfecte, o al final que perdran collites. Això pot ser un exemple del canvi climàtic, és a dir, ens acabarà afectant,
i la primera alarma quasi sempre són els animals més minuts. I, de fet, ja et dic, en moltes espècies molt comunes fa més de 10 anys, però en guany la migració ha sigut realment molt trista.
Sí. I, bueno, abans deies que, clar, aquí hi ha el Delta, la zona que mos afecta, però vull dir, això és una cosa que passa a termes generals a tot el territori, és a dir, s'ha vist afectat el territori en general perquè la migració ha anat malament. Sí, sí, sí, evidentment. Poden hi haure puntualment algun pas que una part del nombre d'alguna espècie, tallaretes o alguna espècie així, és a mi, jo aquell tram o hauran vist passar alguna cosa més,
però si tu fas la suma general, ara suposo que dins d'uns dies comencen a sortir els diferents nombres de les estacions d'anellament o de control, i ja veurem que quan suméssim tot el problema està que la suma no suma, el que fa és restar cada any més animals. Clar, perquè això com se controla la migració? És a dir, aquestes dades com se controlen?
Bueno, hi ha diferents maneres. Una és l'anellament. L'anellament, que aquí a Canal Vell tenim una estació que és una de les més històriques que tenim a Catalunya, i és bàsicament agarrar bitxos. I clar, si tu comences a agarrar i a comparar els que poden haver a les illes balears o més al centre de la península, pots detectar si els animals...
volant més per una banda, o senzillament és una cosa total. També hi ha projectes que es diuen de ciència sidorana, que és anar a fer transectes sempre als mateixos llocs, en un mateix paràmetre, està el xoc de l'Institut Català d'Ornitologia, que són 3 quilòmetres dividits en trams de 500 metres, i vas comptant, i clar, tu allà, si vas un any, un altre any, un altre any, al final te va donant una realitat del que està passant.
Hi ha espècies que sí que han tingut una certa pujada, com podria ser com a nidificant, perquè aquí també tindríem que diferenciar molt clarament d'espècies que tenim aquí tot l'any, d'espècies que venen simplement a passar l'hivern o venen a criar. Tenim algunes que, com el Pinzà, que sí que ha tingut un petit repunt, però quan venen els hivernants no venen els que haurien de vindre. Per tant, és més ampli...
que d'allòs, però en línies generals, és que anem a menys, sobretot l'ocell, l'ocell minut. Sí. Ara deies, Manolo, claro, hi ha els moixons que estan tot l'any, els que venen només ara a l'hivern, però també n'hi ha que marxen per l'hivern?
Sí, correcte, els que són nidificants, un alt nombre, marxin cap a zones més templades, cap al Sàhara, encara que cada cop ens estem donant compte que hi ha espècies que saltaven l'estret i cada cop s'estan quedant més amunt, és a dir, la zona d'Andalusia pots trobar una sèrie d'espècies que abans anaven a Àfrica avall i ara ja cada cop s'hi van quedant més amunt. I aquests també són, sobretot, els ocells subsaharians que han patit una greu sequera,
durant molts anys, estos són els que realment estan patint també molt fort, molt fort. Hi ha una sèrie de grups com són Sílvies, que cada cop n'hi ha menys, però menys. És a dir, quan te dic menys, és que una persona relativament jove, bueno, m'ho vull considerar jove a 55 anys, i tant, i tant. Els últims 10 anys m'han desaparegut una sèrie d'espècies que eren molt comuna, a passar que quan veus una, com diem aquí, faig figueretes i tot, és a dir, que
que arribarà un moment que alguna espècie d'estes es convertirà en rareses. Ja, clar, i com deies abans tot, va relacionat amb el canvi climàtic, perquè, claro, si los moixons busquen la temperatura idònia, aquí cada vegada fa més calor, bueno, tot un desastre. Sí, no, no, cada viatge hi haurà bitxos que cada cop si no es quedaran més al nord,
i hi haurà bitxos que possiblement ens vagin muntant cada viatge que es vagi fent més desèrtic a l'Àfrica, en les botines que porten de pluies, que cada viatge són més escases, però suposo que aniran muntant, ja no sé ells que estan criant, que són de llocs molt secs, que estan criant Almeria, per exemple. Hi haurà bitxos que ens aniran pujant i hi haurà nosaltres bitxos que marxarà.
També en guany tothom ha parlat de l'altre gran problema que ha tingut. De fet, no ha sigut el primer any que hem tingut la famosa grip aviar, encara que el brot que hi ha hagut en guany ha sigut molt virulent i ha mort molts ocells, sobretot atacant molt a les gues. Les gues es van trobar a França un mínim de 2.000 mortes, a Gallocanta s'han trobat...
crec que estan per al voltant de 900, ja tenim en guany, per desgració, un humà que ha mort per contagi, encara no ha fet la grip aviar de humà a humà, que aquí serà quan vindrà el gran problema, i pareix que la gent no se'n recordi que fa quatre dies estàvem en la Covid, i no ho sé, jo no soc un tècnic, però veig que algunes de les coses que s'han decidit no han estat correctes.
Sí, Manolo, és a dir, la grip aviar per on han parlat, vull dir, s'ha sentit. Hi ha hagut la primera mort, com dius, als Estats Units, una persona s'ha mort per grip aviar, però ha sigut transmès, és a dir, de l'home això l'ha transmès a la persona, és a dir, encara de moment i per sort no, de persona a persona, això no s'ha traspassat.
Sí, sí, és així, però el problema és que juguem sempre amb foc. I tot el repetit, no haguéssim vingut d'una pandèmia com va ser el Covid en el seu dia, doncs penses, bueno, no passarà res. De fet, ja fa anys que es parla de la gripe aviar. El que passa és que estem al límit que si passa de mamífer a mamífer, hi ha una mort també d'una rebosa, que diem nosaltres aquí al terreno, a Gallocanta, que va menjar una...
una grua, se sospita que va menjar una grua allà morta, i és a dir, que el salt als mamífers ja està comprovat. A més fa falta que la grip faci una petita evolució i que pugui saltar de mamífer a mamífer, i llavors ja estarem al lío. Però a aixòs hauríem de ser una mica més precavits.
No té sentit, o la gent no entén, o una certa gent no entén, que haguessin hagut de tancar les gallines, la gent que té d'autoconsum, perquè les granges estan molt controlades, menys les que es diuen que fan ous ecològics, que estan soltes, perquè poden gaudir, però...
Lo raro es que, per exemple, en la casa, un home pugui anar en el seu gos, matar un pato, el gos lo plega, el gos li dona a l'amo, l'amo se suposa que es minjarà el pato, clar, no entens que a un puesto se prohibisqui i a l'altre no, i mira, que jo no tinc res en contra de que vayan a casar per aixòs.
Vist des de fora, te xoca molt que uns sí que puguem fer alguna cosa així i els altres no. De fet, hi ha gent que es queixa de les restriccions a les gallines i que a la caça puguen anar a caçar tranquil·lament, que no hi ha cap problema. I és aquí on juguem una mica cedeus. Qui decideix, que som humans, on està el límit que a uns sí que se'ls pot apegar i als altres no.
Clar. Si no recordo malament el focus que van trobar aquí al Delta de... Bé, el cas que van trobar. Crec que van prohibir la casa a uns 10... Bé, un radi de 10 quilòmetres, si no m'equivoco, però durant equits dies. Llavors, clar, tot això, aquestes restriccions... Va, va, va.
Perdona aquest tàleg, però van ser restriccions de riure. Van prohibir que portessin les enses. Les enses són los patos que tenen a casa per a ficar de reclam. Van prohibir a la polla, que vull recordar que la polla d'aigua a l'únic lloc que es caça d'Europa és al deute de l'Ebre, per la història de danys, sense tindre en compte que després els caçadors tenen unes bases...
que són fetes artificialment, que allà se crien, que crien allà naturalment, i allà hi ha un foco de naixer moltes més polles. És a dir, és un contrasentit que tu diguis que hi ha problemes en la polla i generis uns espais que generen més polles per a que es migguin l'arròs. Per tant, vam fer unes actuacions molt puntuals
Va hi haurà una a l'Ammilla de Mar i l'altra va ser aquí a prop de, o crec que va ser al propi Canal Vell, que va dir el pobre animal allà. Però bé, que la casa es va continuar practicant i 10 quilòmetres un pato ara està aquí a l'Encanyissada o al Canal Vell i d'aquí un rato està a la punta del fangar o està no sé sap on.
Per tant, que això és els 10 quilòmetres, per a una persona sí que podries acotar una mica els camins, però per a un pato ho sento molt, però això són acudits d'aquells dolents que hi havia als anys 70.
Clar, això que et dia, que clar, té restriccions sobre la casa o petites, de risa com has dit, com les has dit tu, restriccions, i després veiem gallines o que han dit, les gallines estan confinades com nosaltres al Covid, clar, hi ha com un balanç que no veus, aquesta balança que estigui compensada i que fa falta, bueno, més restriccions en aquest sentit.
Sí, jo crec que o tots monges o tots frades, no sé com s'hi dir a la dita, però que no està ben... Des de fora, que tu no manes, jo torno a dir, jo no soc un expert, jo faig les moes valoracions personals del que veig i del que sé que pot fer un animal salvatge, el que pot volar en un dia, és a dir, pot vindre't una grua...
de Gallocanta o de les que venien de França, que venien del nord, pot vindre aquí i anar a Gallocanta. Per tant, el contagi no és només a 10 quilòmetres, pot ser bastant més gran. I, bueno, que ja està bé, és a dir, és igual que en la casa no s'ha intentat algunes espècies que són caçables, que han tingut una devallada molt important, podria ser el tor o podria ser l'anegxulador, l'opatoxulador, que nosaltres diem, l'anegxulador,
continuem tirant, quan no hi haurà més animals, suposo que llavors ens queixarem a l'administració que és per culpa de no haver pres mesures, però mentre estan els caçadors, els que defensen tant, que ells són els que salven la natura, no, matar no és salvar, matar és matar i punto, i puc entendre que fa molts anys el mateix per poder menjar, però si ara no és que deixar de caçar alguna espècie per intentar recuperar, i tenen un exemple fa pocs dies,
La tortora comuna, que jo soc partidari i que encara no hi ha una població prou gran per a continuar-la caçant, se va suspendre un any i, segons els números que ha fet algú, alguns tècnics, la tortora comuna ha pujat i s'ha tornat a donar permís per a caçar. Jo començo a pensar que els caçadors ja és hora que faiguen un pas endavant i quan veuen un problema com és la grip aviar aturem 10 dies, 15 dies, o que marqui la normativa una mica per a veure si no surt cap gas,
que decidís que hi hem també d'esta espècie, si el tor no n'hi ha, doncs deixem de tirar el tor, fem un any, perquè, per exemple, hi ha un altre cosí germà, que és l'estornell vulgar, que tenim uns vols, qualsevol que viu al territori veurà que al tardet hi ha uns vols espectaculars, i com a nesta no se'l tira perquè no hi ha gana, perquè quan hi havia gana també se li tira l'estornell, doncs n'hi ha milions.
Per tant, arriba el moment que s'haurien de canviar algunes dinàmiques i possiblement així ajudaríem a alguna espècie, no a totes, que tinguessin uns nombres més alts al territori.
Sí, el que està clar, Manolo, és que sempre s'hauria, perquè no sempre se va, però sempre hauríem d'anar de la mà la natura, anar de la mà en nosaltres, ja que ella és la qui ens dona tot, ens dona la vida, que a menys que nosaltres ajudar-la en tot el que poguéssim i a part, en el cas de la grip aviària, tenir control i dir, ep, si passa alguna cosa, per a compte, no?
Sí, correcte. Jo sempre dic que no jugo a ser nostre senyor. En les dades que hi ha, que hi ha gent que n'entén, jo a última hora soc un aficionat a ornitologia que em dedico a la construcció, per tant, no soc ningú, no soc una veu especialitzada, però sí que veig les migracions a base d'anar molts anys, veig els resultats que m'estan donant, veig el que està passant valorant les decisions que es prenen, per exemple, per la grip aviar, i veig que no anem per un bon camí.
crec que hauríem de canviar una miqueta moltes coses. Crec que nosaltres hauríem de començar a ser conscients que quan comenci a petar la natura de veritat, que ja està petant de veritat, ara s'ha fet a Rio una convenció per atraure un altre tractat i ha sigut tot paper banyat. Sirem la primera espècie
a la Terra, que se sàpiga, que ens extingirem, sàpiguem els problemes que podríem solucionar. És a dir, torno a dir, el racional o intel·ligent. Ara parlem molt de la intel·ligència artificial, no sé per què volem si la intel·ligència natural no funciona bé. Per tant...
Per tant, jo crec que ha arribat el moment que ens hauríem de prendre seriosament moltes coses en les dades que hi ha, que hi ha un simple paleta, sempre ho dic, ja ho tinc clar, el que està passant, per tant, comencem a prendre més seriosament i que no agarrem una altra pandèmia, perquè si agarrem una altra pandèmia després de la Covid, s'ha de ser, i perdona la paraula, molt tontos, de veritat. Bueno, però sempre ens passa el mateix, vull dir, el llibre d'Història sempre se repeteix, vull dir, al final...
Som humans i no sé, pareix que... Sí, perquè podríem anar-nos a altres àmbits. En Pere Ortega, un molt bon amic, i que també l'heu fet alguna entrevista aquí, que és tot un referent de la pau, jo sempre dic el mateix, que els humans sempre acabem en la mateixa història. Si tu mires, com bé dius, els primers de la història, tirem anys atràs, hi havia guerres, fa cent anys hi havia guerres, i continuen havent guerres, i crec que ara mateix...
hi ha més o menys el mateix nombre de guerres que fa 100 anys d'altre. Per tant, molt intel·ligents, molt intel·ligents, jo me considero que no som, especialment. No, no, no. De fet, no, Manolo. Mira, se nos acaba el temps, però seguirem pendents de la temàtica. Manolo, volies dir algo?
No, no, no, no, que ahir d'obrir-me la porta, avui ha sigut una mica més melodramàtic a l'entrevista, perquè realment, t'ho dic en sèrio, un que porta molts anys mirant ocells està veient com s'estan acabant, i a més a més sempre ho dic, jo de jove era caçador, per tant sé de lo que parlo, que no pot vindre ningú de per aquí, per exemple, per dir-me, és que tu no pots parlar de la casa que no l'entens, sí, sóc del terreno...
I vaig a casar-ho. Ja està. Està claríssim, això, Manolo. Doncs no res, seguirem pendents del tema de gripe aviària, a veure si millora la migració de cara a la pròxima temporada. I no res, moltíssimes gràcies, Manolo, per haver connectat avui en el programa. Moltes gràcies a tu, Cel. Vinga, bon dia a tothom.
Doncs, Marina, seguirem pendents de les possibles conseqüències que pot comportar les dades tan dolentes d'aquesta migració, d'aquesta campanya d'immigració, i també sobre la gripe aviària i a veure com evoluciona. Seguirem a veure com evoluciona la gripe aviària i intentarem entendre el per què d'aquestes dades tan dolentes de la migració dels ocells que heu tingut i de les seves possibles conseqüències. Moltes gràcies, Cel.
Ja sol passar cada any per aquesta època el port de Tarragona acull al vaixell d'Open Arms. Avui és el primer dia que hi és, ha obert les seves portes a les 4 de la tarda. En volem parlar amb la responsable d'educació d'Open Arms, Àngeles Chager. Molt bona tarda, Àngeles. Molt bona tarda, què tal? Segon cop, segon no, diria fins i tot tercer cop que torneu a Tarragona, però segon cop en un any. Sí...
De fet, és la tercera vegada que venim per aquestes dates, però sí, sí. L'objectiu de tot això és una miqueta conscienciar la població, no?
Sí, sensibilitzar la població i poder treballar amb els centres escolars. De fet, pels dematins estem fent xerrades concertades directament des de l'Ajuntament amb els centres escolars i per la tarda estem oberts a la ciutadania, o sigui que qualsevol pot venir a visitar-nos. Entenem, per tant, que els centres escolars visiten el vaixell, no aneu vosaltres a les aules, sinó que són els infants que venen al vaixell i podeu ensenyar una miqueta com funcioneu i la tasca que feu.
Tal qual, venen aquí i aleshores fem la mateixa feina que fem a les escoles de dintre del vaixell perquè aleshores poden veure l'espai i palpar una mica quin és l'ambient que nosaltres vivim aquí a bord. Què veuen les persones que visiten aquest vaixell? Per si hi ha algú que no ha vingut mai, què s'hi trobarà?
Es trobarà una miqueta d'exposició sobre la feina que hem fet en aquests anys i després aquest any com a cosa nova hem posat tots els tractats i convenis internacionals en quant a la protecció de persones.
que estan postmigrant en situació de refugi o d'asil, i tots els convenis internacionals que parlen del tema de la protecció de les persones a les rutes marítimes, en el mar. Enguany, vosaltres ja heu denunciat que s'han perdut, encara no hem acabat el 2025, més de mil vides al Mediterrani.
Sí, moltes més vides s'han perdut i moltes més que no tenim notícia, que no tenim constància, perquè, com sabreu, aquestes rutes són rutes irregulars, no se saben el nombre d'embarcacions que surten al dia ni el nombre de passatges que hi va a bord de cada embarcació, amb la qual cosa són xifres aproximades de persones que s'han trobat i han portat a terra, però les xifres es disparen molt més.
Per a la gent que no ho conegui, explica'm una miqueta com funcioneu vosaltres quan us avisen o quan veieu una embarcació d'aquest tipus a la deriva, el que feu, a part d'anar amb el vaixell que es pot visitar aquests dies a Tarragona, és anar amb les vostres llanxes des del vaixell a rescatar aquestes persones.
Sí, tal qual. De fet, no només nosaltres rebem aquests avisos, sinó totes les embarcacions que estan a la vora d'aquesta barca que es troba en perill i aleshores quan s'envia un Mayday s'envia totes les embarcacions de la zona i el que sigui més a prop té l'obligació d'anar a protegir les persones, els nàufrags que quedin d'aquesta embarcació.
I nosaltres en els últims anys, a més a més, funcionem coordinats amb altres entitats, amb tota la flota civil que treballa a la zona, que dos d'ells tenen avionetes.
I després hi ha un telèfon que és l'organització de l'Arfont, que rep també avisos d'embarcacions que es troben en situació de perill. I com deia, qualsevol embarcació que sigui a la vora té l'obligació de no fer-ho, cosa que no s'està complint. Això t'anava a dir, en la majoria d'ocasions vosaltres heu denunciat més d'una vegada que això no es compleix. Sí, no es compleix.
països, dels estats membres europeus, ni es compleix per part de molts vaixells que passen per la zona, principalment mercants, que no fan aquesta tasca de protecció de les persones i ho haurien de fer. Vosaltres actueu sobretot al Mediterrani Central. Per situar-nos una miqueta, explica'ns on és. És la zona que queda per sota de Malta i d'Itàlia. És aquesta zona sart, en aigües internacionals, és on treballem nosaltres.
I són les rutes que surten principalment de Líbia i també de Tunísia. I de Líbia i de Tunísia, no? Són les principals rutes? Sí. D'on provenen les persones normalment que rescateu? Les embarcacions surten de Líbia i de Tunísia, però aquestes persones no vol dir que siguin de Líbia i de Tunísia, i més tenint en compte que hi ha persones que per arribar a l'embarcació primer fan milers i milers de quilòmetres.
Sí, de fet, són persones que surten de molts països de tota la banya d'Àfrica, però també de països d'Àsia, de l'Orient Mitjà.
I aleshores són persones que estan fugint per situacions molt diferents, però aquí el que deixem clar durant les xerrades és que són situacions que no han provocat aquestes persones, però que no troben una altra sortida que posar-se en aquestes embarcacions precàries i són viatges que no han començat tampoc el dia que es fiquen a les embarcacions.
sinó que poden suposar que són mesos o anys abans de poder arribar a la costa i ficar-se en una barca. Ara ho comentaves, són persones que surten de situacions que elles mateixes no han provocat. Quines serien les principals situacions? Entenc que situacions d'extrema pobresa, però també hi ha situacions de guerra.
Sí, situacions èliques, després el canvi climàtic, l'emergència climàtica, després de diverses violències per temes econòmics, per temes de persecució política o religiosa, en el cas de les dones o el maltractament, la mutilació genital... Els temes són molt diversos. Ara mateix, principalment, són els conflictes armats i l'emergència climàtica, però ens hem trobat persones que fugien...
per motius, això, variopintos, molt diferent. També comentaves que les embarcacions en la majoria d'ocasions són rudimentàries i aquestes persones a vegades han pagat molts diners per poder-les agafar. Sí, de fet, pagant milers d'euros. Aquí, en aquest vaixell, ens van arribar a dir...
que un noi que venia de Camerún que havia arribat a pagar fins a 20.000 euros. No vol dir que tingui els 20.000 euros, sinó que ha hipotecat la seva família a diverses generacions, segurament, amb la qual cosa té una deuta que serà infinita amb una màfia i aquesta persona es passarà la vida treballant per pagar aquesta deuta. Al final, la seva família corre el risc
que la mati directament. Què és el que busquen per sortir d'aquestes situacions, però a quins són els destins on van o on volen arribar? Bé, la gent el que vol és sobreviure, principalment, i buscar oportunitats i tenir oportunitats per poder donar-li una vida millor a la seva família. El destí no és el país on arriben,
principalment són països, depèn d'on hagin sortit, moltes vegades volen anar a Anglaterra o a Bèlgica o a França, però si agafen aquesta ruta acaben arribant a Itàlia, si tenen la sort que algú es rescati, si no en molts casos ho pagaran durant el camí. I de vegades són persones que més tenen família a altres països, no sé, com potser el cas d'Alemanya.
i volant trobar-se amb la seva família, en els casos. En aquest sentit, vosaltres també heu denunciat en alguna ocasió que després d'algun rescat heu tingut problemes per poder desembarcar aquestes persones en algun port segur. Sí, de fet, cada vegada s'han posat traves administratives més grans. En els últims anys, a més a més, hem vist com Europa li paga a tercers països perquè s'esternalitzi una frontera
i es tanquin aquestes fronteres o aquests ports de sortida. I això significa que cada vegada que es tanca una ruta que més o menys tenia un flux migratori regular, s'acaba obrint una ruta cada vegada més perillosa. La solució no és tancar o blindar les fronteres, sinó que la solució seria...
Si fóssim una mica intel·ligents, a nivell econòmic ens interessaria que vinguessin persones joves que es formessin, que treballessin, que portessin a la economia...
I aquests diners haurien d'estar enfocats a fer aquesta part de l'acollida d'una manera més digna. Tancar fronteres no té cap sentit. O sigui, és signar sentències de mort directament. En aquest sentit, hauríem de gestionar tot això millor l'arribada de nouvinguts?
Sí, i tant. De fet, ho vam fer molt bé en el cas d'Ucraïna, quan va començar la guerra d'Ucraïna, però no ho hem fet bé en altres casos, en casos de persones que venen, com deia, de tota la banya d'Àfrica o de països de l'Àsia. Aquí no ho hem fet bé, no ens interessen.
Aleshores tenim unes polítiques molt címiques, molt terribles i completament partidistes i ens interessen unes persones i les altres deixem que es morin directament en aquestes rutes migratories. Per què creieu que hi ha aquesta diferència? Per un tema d'aporofòbia i de racisme.
Per exemple, aquí al port de Tarragona és molt curiós perquè tenim la mar aquí al costat dels Cinglados i estem envoltats de llots gegants i que són de persones a fora, principalment, i aquest tipus de migració no ens molesta. Aquí sí que hauríem de mirar una mica d'on han sortit els diners d'aquestes persones perquè aquestes persones arriben a la ciutat i fan que els preus de tot pugin,
inclús venen aquí i es poden comprar pisos d'un milió o dos milions d'euros i aleshores el que fan és encarir el tema de l'habitatge que hauria de ser alguna cosa per a tothom i aquest tipus d'emigrant no ens molesta ens molesta la persona vulnerable pobre o que creiem que això que és més diferent a nosaltres de ser d'una altra ètnia o no tenir el mateix poder adquisitiu
tenim un continent molt racista i aporafòbic. Com definiríeu aquest any, referent a les vostres tasques, a la feina que desenvolupeu aquest any 2025, que queda una miqueta més d'un mes perquè acabi? Com el definiríem? A nivell mundial? Sí, sí, sí. Caida en picado dels tres humans, diria, amb el tema de...
del genocidi a la Franja de Gaza, hem vist com estem en quotes de violència mai vistes en el món. Hi ha molts conflictes actius i la violència ha anat increixent. Hem vist com s'han vulnerat tots els convenis i tractats internacionals, totes les lleis possibles en el tema de la protecció de persones o dels drets de les persones. I clar, estem en aquesta situació de violència tan...
tan gran que se'ns passen per alt moltes coses. I la violència també pot ser verbal en el nostre dia a dia, amb la qual cosa hem de tallar també amb les microviolències perquè després normalitzem la barbària.
En aquest sentit, això et volia preguntar, com veieu l'actual situació a Gaza? Vosaltres ja heu tingut molta relació, ho heu denunciat en diverses ocasions. Ara, actualment, com veieu aquesta situació després d'aquest tractat de pau, si se'l pot anomenar així? Bé, és que no n'hi ha cap tractat de pau. De fet, no hi ha cap país que s'hagi plantat realment per fer un bloqueig a l'estat genocidat d'Israeli.
Cap país ho ha fet. Als nostres ports continuen entrant vaixells que carreguen armament. Per la porta de davant estem criticant el genocidi, per la porta de darrere ens estem lucrant i estem col·laborant amb aquest genocidi. S'hauria de bloquejar completament qualsevol tracte amb aquest estat. Són uns assassins.
Sí que té nom. Anava a dir que no té nom, però no, sí que té nom. Són uns assassins i hem passat per sobre de qualsevol dret bàsic de les persones i no ho estem parant. O sigui, jo que no... Nego cruces. No m'ho puc creure. No puc creure que això estigui passant. És un malson retransmès 24 hores pels propis agredits.
I no es fa res. L'altre dia, de fet, mira, vaig anar a la presentació de la pel·lícula de la veu de la Gil. Sí. Vaig sortir amb un atac d'ansietat. O sigui, no t'ho pots creure que això estigui passant. Sembla ja com una pel·lícula i està passant cada dia. I no fem res i la població surt al carrer però no se'ls escolta. Aleshores, aquí els mandataris catalans s'han de posar les piles. Això s'ha de parar allà. No quedarà ningú.
Han arrasat amb absolutament tot. Ja et dic, aquest any jo el batejaria com el fin de los derechos humanos. Hem de començar de zero. Entén per les teves paraules que poques esperances, que la situació millori. Absolutament cap. Jo, en el meu cas, cap esperança amb el tema del genocidi del poble palestí. Cap esperança, però per culpa dels nostres polítics, perquè ningú està fent res.
Aleshores, el futur és descorazonador. Per anar acabant, perquè se'ns tira una miqueta el temps a sobre, fins quan es podrà visitar aquesta embarcació aquí a Tarragona i després quin és el vostre futur pròxim?
l'embarcació es podrà visitar fins al diumenge de fet portes obertes per la ciutadania tenim per la tarda de 4 a 6 i el cap de setmana dissabte i diumenge farem de 10 a 2 i de 4 a 6 les portes obertes el nostre futur diria que incierto de fet no sabem si de moment ens quedarem uns dies més aquí al Port de Tarragona o ja marxarem cap a
cap a Barcelona, que és on tenim la marre, i després l'estral havia de sortir de missió, però se'ns han espatllat dues màquines, tenim dos baixers que són molt vellets i que cada vegada que sortim tenim algun problema. I l'activitat que continua i que no ha parat tant tot l'any és el tema educatiu i després el projecte que tenim al Senegal, que és el projecte d'origen. Són les dues activitats que tenim
permanentment funcionant. I després, cada cop que podem, sortim d'emissió. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda i ja ho sabeu, tothom qui vulgui pot anar al port de Tarragona i visitar aquest vaixell. Moltes gràcies per convidar-nos una vegada més i us esperem aquí, al vaixell.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por, fent el mort. La vida passa igual.
El mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les tarts siguin al far.
I parlant amb l'Open Arms, amb la gent que hi ha dins l'Open Arms, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dilluns 24 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Estarem aquí a Randa Mar. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Si el mar és la mar, jo sóc el mar.
Que sigui per què ha de passar.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra arrabiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa-te'n els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 6...
Us parla Tero Ortega. El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha autoritzat 13 dies adicionals de pesca per a cada embarcació de la flota d'arrossegament del Mediterrani aquest 2025. El ministre Lluís Planes ha defensat que la mesura assegura l'activitat de la flota en la campanya de Nadal i que forma part dels mecanismes de compensació negociats en Brussel·les. En declaracions a Tarragona Ràdio, el president de la confraria de Tarragona, Esteve Ortif,
Es mostra caut amb l'ampliació de dies i acusa Europa de posar-hi un pedaç. Bé, els 13 dies és una altra part més d'Europa, de Brussel·les i del nostre govern. Tot això no porta res, simplement la destrucció del sector, del sector de pesc i tot el sector primari, en benefici del nord.
d'àmbica, on d'allí portaran tot el peix i tot el reste del sector primari, com agricultura i remaderia, que ja està passant als altres sectors. D'acord amb les quotes pesqueres, a 2025 Brussel·les va aturgar un màxim de 130 jornades de treball als pescadors del Mediterrani, un topall que una part del sector català ja ha esgotat.
I els transportistes reclamen que els camions puguin tornar a utilitzar la Nacional 340 per reduir el trànsit de la PCT a l'Ebre. Els camioners es mostren escèptics amb la mesura anunciada per trànsit de reduir la velocitat a 80 km per hora. Javier Arnedo, president de Conetrans, la confederació espanyola d'organitzacions empresarials de transport per carretera, demana que s'actuï per millorar les infraestructures. Aquí hi ha una falta d'infraestructures.
Eso sí que nos queda claro a todos. Creo que en eso coincidimos todos. Cuando alguien va a la autopista y vemos la cantidad de vehículos pesados y ligeros que hay, sabemos todos que hay una falta de infraestructuras. Dentro de esa falta de infraestructuras que tenemos ahora tan grande y tan agresiva, sabemos que necesitamos ampliar esas autopistas. Todos lo sabemos. Ampliar las autopistas no se hace de la noche a la mañana.
ha demanat que es construeixi el tercer carril a l'autopista i que la Nacional 340 s'ampliï i s'allargui la set que actualment s'acaba a Vandallós, Hospitalet de l'Infant.
I mercaderies per l'interior. Alerta que l'estació intermodal de Vilaseca faria impossible el desviament de les mercaderies per una línia segregada per l'interior. La plataforma urgeix a les administracions a planificar amb visió de conjunt i prioritzar la seguretat. Diuen que la solució proposada pel Ministeri obliga a dissenyar un ús ferroviari complex. Rebutgen frontalment aquest projecte.
El Col·legi d'Advocats de Tarragona ha assistit a 1.167 dones víctimes per violència.