Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dijous 12 de març del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar.
Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
descobrirem una campanya que es du a terme al Delta de l'Ebre que té molta relació amb la neteja. Sabrem com va la campanya de micromassenatge del vaixell Udina. Ajuntarem literatura i mar amb la nostra secció de llibres. Anirem a córrer entre els paisatges del Delta i acabarem el programa d'avui parlant del preu del petroli i com afecta tot això als pescadors del nostre territori. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar a tot el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port. I comencem per The Only One, la nostra cap tècnica, Silvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé.
De dijous. De dijous. Avui hem de parlar de l'estret d'Hormuz, que és bastant important, aquesta estret, allí al mar. L'estalien parda, eh? S'estalien parda, s'estan bombardejant uns altres en vaixells. Jo avui pensava, la pobra gent que va a la tripulació del vaixell, que potser són uns mandals i li han fotut un torpedazo. Jo vaig a treballar i me'l trobo precisament que el senyor del Serrell, el senyor Taronja, fa aquestes coses.
Vull dir, a veure, ara ja no crec que vagi gent així que estigui passant mercaderies per allí, però és veritat que he vist imatges de vaixells totalment incendiats a alta mar aquests dies per les notícies i per pàgines web de mitjans de comunicació en general. O sigui que allà a alta mar s'està alliberant una guerra...
Bastant... Perillosa, jo penso, eh? Perillosa perquè, a més a més, per allà passen molts dels vaixells que porten benzines, petroli, per entendre'ns. Sí, de fet, és un estret bastant important, vull dir...
pel comerç en general. Anem a saludar... Ai, perdona, t'anava a dir... Tu imagina't, si estàs pensant en els pobres mariners, t'imagina encara més els pobres peixos que estan per allà a la seva bola i que de cop i volta se troben en tota aquesta història. Menys mal que tu sempre penses en els animals. Home, pobres. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé. Jo ara me'n vaig de la mar a la muntanya. Una pregunta, heu vist Balandrau?
Sí, jo... O sigui, la pel·lícula encara no l'he vist. Jo vaig veure el documental fa bastants anys, diria que 5 o 6 anys, i em va impactar bastant. Sí. Jo, de fet, vaig anar a veure la pel·lícula dissabte passat i el divendres em vaig mirar el documental per estar... Més informada. Sí, correcte. Sí, sí, és bastant impactant. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio a l'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé per aquí. Ara, jo m'imaginava, o em posava a pensar, ara que parlàveu de l'estret d'Hormuz i tots aquests patrulers que han estat atacats i incendiats i pous de petroli, etcètera, l'impacte ambiental de tot això, o sigui, per una banda, tot el petroli que es veia a mar...
i tota la combustió de tot aquest petroli, això a l'atmosfera deu ser com les emissions multiplicades per 3, 4, 5, 6 anys, no?, el que està passant allà. Vull dir, fins i tot ahir sentia un periodista de TV3, el Joan Roura, em penso dient, que havia marxat com un núvol tòxic que hi havia damunt de la capital de l'Iran, on estaven ells,
i que sabia com esveït una miqueta, però que havien dit que era tòxic aquest núvol. Ningú em parla, evidentment, que amb el petroli i el preu ningú parla de les conseqüències ambientals, però... Tens raó, jo no hi havia ni pensat en això del petroli, però tens tota la raó. No fa bona pinta. No, no, no fa cap bona pinta. Los ilitos, no? Sí, los ilitos, exacte. Sí, ilitos, sí, va. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs un dia més aquí amb vosaltres, a Rondamar. Sí que jo això del núvol tòxic que comentava el Sergi, sí que fa un parell de dies jo vaig estar llegint un article que justament parlava d'això, perquè a part dels vaixells s'han cremat diversos dipòsits en diverses refineries de països de l'Orient Mitjà
I la veritat que sí, que sí que les conseqüències a nivell mediambiental seran... Tot a punta que poden ser bastant greus, però bueno, avui ja us avanço que, com deia la Marina, parlarem una miqueta d'això amb els pescadors d'aquí de Vilanova, justament. Ho sabrem, coneixerem una part de les conseqüències de tot això. I anem a saludar l'Oriol Leudes de Ràdio Arenj. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, jo crec que davant de tot això només es pot dir una cosa, no? Aquella frase d'aquella cançó, no? Malaïdes, les guerres i aquell que les va fer. A partir d'aquí, tot el que passa... Quan hi ha una guerra, no n'hi ha alguna, n'hi ha moltes, doncs tot és un desastre. Ja fa temps que tot és un desastre. Però vinga, va, deixem-nos de desastres. Hem de començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez God.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que els pescadors vigilen de prop la pujada dels preus del gasó i l'esperen ajudes per part de l'Estat per amortir la pujada de preus, Sergi.
Doncs sí, Marina, la guerra a l'Iran i al Golf Persic ha fet disparar el preu del combustible en les darreres setmanes. El gasoil s'ha incrementat entre un 20 i un 30% els darrers 10 dies, passant aproximadament de 1,44 euros al litre a 1,86. Aquesta escalada de preus afecta de ple el sector primari i, en el nostre cas, els pescadors. Els pescadors d'arrossegament i encerclament
són els que més combustible consumeixen, però, per tant, els més afectats, però aquesta pujada també afecta les arts menors. Escoltem en Josep Lluís Sureda, patron major de la Cofredia de Pescadors de l'Escalar.
I tant, i tant, i tant. Això ens ha afectat moltíssim perquè nosaltres de gasoil tenim consums alts, principalment poder la flota d'encerclament no tant, però la flota d'arrossegament sí que en consumeixen molt de gasoil i, esclar, el preu del gasoil quasi, quasi se'ns adoblarà. Del que pagàvem al que pagarem, o el que paguen ara ja quan han començat, el preu del gasoil s'ha doblat. I des d'aquí sí, esperem...
que l'Estat adopti mesures per mirar d'ajudar el sector. La flota d'encerclament de l'escala ara mateix està de veda fins passat setmana santa. En canvi, les arts menors continuen sortint a mar a diari. El sector queda pendent de l'escalada bèl·lica per les properes setmanes i com això pugui afectar la tornada després de la veda. També queda per veure si aquesta pujada de preus del gasoil s'acabarà traduint o no també en una pujada del preu de peix a la llotja.
Alumnes d'Atenes visiten una setmana a l'escala en un intercanvi de l'Institut Alpedrós. Estaran una setmana a l'escala coneixent el patrimoni, la cultura i el paisatge.
Això mateix, Grécia i l'Escala han tornat a unir vincles uns quants segles després, aquest cop gràcies a l'intercanvi d'Erasmus Plus entre els alumnes de l'Institut Second Liceum de Colargo, a Atenes, i l'Institut del Pedro de l'Escala. Enguany, el lema d'aquest intercanvi està centrat en la democràcia i els seus valors. Aquest dijous, els alumnes han visitat l'Ajuntament, on els ha rebut l'alcalde, Josep Bofill, el cap del consistori, els ha explicat el funcionament de l'Ajuntament i els ha acompanyat en una visita guiada per tot l'edifici.
Al llarg de tota aquesta setmana, de diumenge a divendres, els alumnes vinguts d'Atenes han visitat museus, patrimoni i han conegut tot el paisatge escalenc, un entorn que els ha entusiasmat tal com ens explicava en Marius.
Hem visitat algunes esglésies, com aquesta, la de Sant Pere, platges molt boniques, museus, i a les nits hem fet pícnics amb els amics i hem sortit a córrer i a caminar.
Just fa un mes, un grup d'alumnes de l'Institut del Padró van visitar Atenes, on també van conèixer el valuós patrimoni grec i van establir una estreta relació amb els seus companys i companyes. Un dels punts de connexió més forta entre els grups ha estat la visita a Empúries i conèixer l'arribada de la cultura grega a la península ibèrica.
Sí, és molt important. Hem conegut l'origen d'Empúries i he pogut veure l'estàtua de l'esclepi, que em va cridar molt l'atenció. El grup també ha visitat el Museu de l'Escala i el Museu de l'Enxova i de la Sal se'ls ha introduït en el món de la sardana i el professor Albert Pons ha posat l'èmfasi en els valors democràtics.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre calcula que l'avinguda controlada de 24 hores des dels embassaments del tram final del riu Ebre hauria pogut mobilitzar entre 10.000 i 15.000 tones de sediments. Cel!
Si Marina, tot i que la terbolesa no ha arribat als nivells de la crescuda natural del febrer, els tècnics destaquen que s'ha mantingut elevada durant tot l'episodi. Segons el cap de planificació hidrològica de la CHE, Miguel Ángel García Vera, les dades són encara preliminars, però apunten a aportacions de sediments força acceptables. Pensàvamos en principio que podía no ser muy voluminosa porque las crecidas de febrero
que tuvimos varias puntas también con caudales similares a estos, ellas ya también lavaron los sedimentos que estaban en el caos. Entonces pensábamos que a lo mejor podía ser menos significativa y no. Vemos que los valores han sido bastante razonables y luego sobre todo también que esa truidad se ha mantenido, ha habido un efecto meseta. Eso luego tenemos que analizarlo bien. Todo esto será objeto de análisis, de trabajo, de modelización también por parte de los equipos que trabajan los modelos y luego de ahí ya se derivan las conclusiones oportunas.
Durant l'operació s'ha lliberat un cabal de 1.450 metres cúbics per segon des de l'embassament de Ribarroja d'Ebre durant 24 hores, una durada inèdita fins ara. Tècnics de la Txé, amb la col·laboració de centres de recerca i universitats, han monitoritzat l'episodi al tramfinal del riu fins al delta de l'Ebre, prenent mostres d'aigua i sediments.
Com a novetat, enguany s'ha provat un sistema experimental per capturar sediments més gruixuts, com sorres i graves, amb un dispositiu metàl·lic submergit des de punts com l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja. Les primeres proves indiquen que el transport de sediments pel fons del riu és reduït.
Javi Curto, portaveu de la taula de consens del Delta de l'Ebre, defensa que el futur del Delta passa per una entesa tècnica entre totes les administracions implicades. Curto ha explicat dies després que la consellera de Territori presentés un pla a 15 anys vista per protegir el Delta de l'Ebre, que és imprescindible que en aquestes taules de treball també hi sigui present l'Estat. Nosaltres el que necessitem urgentment és una entesa tècnica, primer que tot.
Penseu que si hi ha una entesa de quina tipologia d'actuacions i en quines magnituds s'han d'efectuar, després, benvinguts siguin els polítics per representar aquests acords.
Des de la taula de consens confien que la reunió amb Sílvia Paneque, amb un pes polític més gran, compti també amb el suport del Ministeri, on fins ara s'ha treballat sobretot des de la vessant tècnica. Curtó destaca que plantejaments que fins fa poc es consideraven inassumibles, com la mobilització de sorres marines, comencen a obrir-se pas. El pla preveu aportar fins a 6 milions de metres cúbics de sorra des de les puntes a partir del 2028.
Com a positiu, entenem que hauria canviat concepcions que fins ara eren inamovibles per part del Ministeri. Sabeu que hi havia com una mena d'escull mental, no sabíem ben bé per què, perquè tampoc se demanava cap cosa de l'altre món, sobre la mobilització de sorres marines. Sembla que el Ministeri ara no ho veu com un tabú, sinó que ho veu com a alguna cosa possible.
Curto confia que aquestes actuacions de protecció del litoral, amb aportacions de sorra i la construcció de guardes, es puguen combinar amb una futura major arribada de sediments pel riu. Uns materials que, si baixen de manera més continuada, podrien ajudar a elevar el sol de la plana deltaica.
Anem ara fins les costes del Garraf. Vilanova i la Geltrú és avui i demà el centre d'atenció dels estudiants que s'estan formant o volen formar-se en l'àmbit ferroviari, Carla.
Sí, les principals empreses del sector han aterrat a la capital del Garraf per explicar quina és la seva feina i captar el talent dels futurs professionals que s'incorporaran a les seves plantilles. Neàpolis i el Museu del Ferrocarril són els dos espais on es desenvolupa la segona jornada de talent ferroviari.
Les principals empreses ferroviàries de tot l'estat han desembarcat a Vilanova i la Geltrú per atraure l'interès dels futurs professionals del sector. Durant dos dies, companyies com Alstrom, Comsa, Talgo i les operadores Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat prenen part en la segona jornada de talent ferroviari que organitza la UPC de Vilanova amb l'objectiu de posar en contacte estudiants i empreses.
D'una banda, els estudiants, avui els de cicles i batxillerats i demà els universitaris, poden conèixer quines són les feines reals que podran realitzar quan acabin els estudis. De l'altra, les empreses poden captar l'atenció dels qui seran els seus futurs treballadors.
El programa es desenvolupa en dos escenaris diferents. A Neàpolis, on tenen lloc els col·loquis amb experts, i al Museu del Ferrocarril de Catalunya, on es fan les demostracions. Vilanova és el referent en Catalunya en estudis ferroviaris. A l'Institut Lluc i Rafeques s'imparteix un grau mitjà sobre manteniment de material rodant. I a l'AUPC, un grau universitari i un màster en sistemes elèctrics ferroviaris.
Fins dimecres de la setmana que ve resta obert el termini de preinscripció escolar pel curs 2026-2027 a primària i secundària. D'aquesta manera es comença a planificar el curs escolar que arrencarà el proper setembre. En el cas de Vilanova, cap centre educatiu de la ciutat perdrà cap línia al proper curs.
Les escoles de primària de Vilanova començaran el nou curs al setembre amb una ràtio de 18 alumnes per aula als centres públics i de 21 als concertats. Per segon curs consecutiu, el nombre d'alumnes per aula es podrà reduir a Vilanova, sense tancar així cap línia en cap escola de la ciutat.
L'oferta que es planteja en l'actual període de preinscripcions en el que ens trobem ara mateix parteix de la base que es mantenen tots els grups que es van plantejar ara fa un any per al curs escolar actual. Des de l'Ajuntament de Vilanova s'assegura que el Departament d'Educació de la Generalitat té ara més en compte el fenomen de la matrícula viva, l'arribada de nous alumnes durant el curs.
En paral·lel al període de preinscripcions per al proper curs, Vilanova ja té noves dates per a la 15a edició de la Fira Zona E. Per no coincidir amb la jornada de vaga de professorat prevista per a la setmana vinent, finalment s'ha optat per traslladar-la als dies 24 i 25 de març.
Els centres educatius de la comarca hi seran novament presents per exposar la seva oferta d'estudis postobligatoris. Una fira en la que alumnes i famílies poden rebre informació i també orientació. D'altra banda, el que també podria ser una realitat al proper curs és l'inici de les obres de millora de l'accessibilitat a l'escola Pompeu Fabra. Una actuació complexa per a la que ja hi ha un acord amb la Generalitat per poder fer un projecte executiu aquest any i executar-lo l'any vinent.
Anem ara fins les costes del Garraf. Joan Major ha resultat escollit a Aranyang de l'any del 2025. D'entre cinc candidatures ha resultat guanyador d'un procés amb 1.100 vots populars. Major, històricament vinculat a la restauració i al mar, viu amb il·lusió d'haver rebut aquest reconeixement als seus 80 anys, Oriol.
Doncs sí, Marina, són les costes del Maresme, eh?, que sempre em dius garraf, has estat molt acostumada a anar darrere del garraf. Res, cap problema en qualsevol cas. Avui ho expliquem en temps d'actualitat, però la setmana vinent el convidarem al Joan Major a venir un dia aquí als estudis per parlar-ne amb calma. El president del Club de Pesca Maresport ha explicat que entén que és un premi a dècades d'una trajectòria que inclou el naixement del Calamarenys, que ja suma 30 anys de vida.
Ja de ben petit, als 13 anys, va començar la seva trajectòria com a cuiner i poc després va donar les seves primeres passes a un altre món que l'apassiona, el de la pesca, una activitat que encara practica. Pel que fa al reconeixement com a aranyeng de l'any, Major ha explicat amb humilitat al programa La Ràdio que hi ha molta gent que treballa desinteressadament per arenys, que és una cosa que a ell el fa gaudir particularment.
Hi ha molta gent que treballa per Areny sense cap ànim de lucre ni res, perquè estimes el poble i perquè t'agrada fer-ho, perquè a més a més hi disfrutes. Jo estic molt més orgullós del que he fet, no?, perquè jo sempre he fet les coses perquè he disfrutat i perquè m'ha agradat, no perquè ningú m'hagi dit, fem això, el senyor Pinya, jo vaig agafar la mà del senyor Pinya i jo tinc molt de reconeixement amb ell i moltes coses els hi dec amb ell, del que jo he arribat a ser, no?, i el que he fet.
Perquè ell també era una persona així, que pel poble ho feia tot. Joan Major anomenava Joan Pinya, del restaurant Capote, que va ser un amic i col·laborador lleial durant dècades per un Major que encara es manté vinculat a la cuina del seu restaurant, Can Major. A més, lidera el club de pesca Mar Esport, que plega mig miler de socis. Pel que fa a les persones que l'han votat, Joan Major s'ha mostrat molt agraït. Sobre el poble, creu que falta apostar més per la gastronomia i els elements identitaris locals.
Jo sempre dic el mateix, que hem de promocionar una mica més la gastronomia d'Areny, perquè Areny sempre ha sigut un símbol de la gastronomia, i ara potser ens faltaria impulsar una mica més la gastronomia, perquè, com saps, s'han fet moltes coses, però no s'han continuat amb plats com el plat d'Areny. Jo encara el faig, i surt bastant bé. Llavors, el Cali d'Areny, exactament, ja s'ha perdut una mica, la història del Cali d'Areny.
Joan Major agafa el relleu de Joana Camasso, biologa aranyenca amb vincles familiars a Gàmbia, que va resultar escollida aranyenca de l'any 2024.
Premià de Mar celebra una nova edició de la seva festa romana, una jornada amb recreacions històriques, legionaris, tallers i activitats familiars al voltant del Museu Romà de Premià de Mar i el jaciment de Can Ferrarons.
Exacte, els dies d'ara de mitjans de març tornen a portar l'antiga Roma cap a Premià de Mar amb la celebració de la ja novena festa romana, una proposta cultural que transforma la ciutat en un escenari de recreació històrica i que convida grans i petits a descobrir com era la vida a l'època de l'imperi romà.
La festa tindrà lloc el diumenge, diumenge 15 de març, de les 11 del matí a les 3 de la tarda, amb activitats concentrades al Museu Romà de Premià de Mar i també als espais anexos. Durant la jornada, els visitants podran veure recreacions històriques amb legionaris romans, demostracions d'oficis antics i diferents escenes que reprodueixen la vida quotidiana a l'imperi romà.
La programació inclou tallers familiars, jocs romans i demostracions artesanals, pensats especialment perquè els més petits puguin descobrir la història de manera lúdica. També hi haurà espectacles de reconstrucció històrica amb personatges i escenes inspirades en la societat romana, que permetran entendre millor com vivien els habitants d'aquest territori fa més de 2.000 anys. Una de les propostes més destacades serà la jornada de portes obertes al Museu Romà, que permetrà als assistents conèixer de prop aquest espai patrimonial
i descobrir la importància arqueològica de la viva romana de Can Ferrarons.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada, concretament a Tarragona, on és la Big Bike Orquestra, que vinguda des de Polònia, protagonitzarà una de les novetats del Festival d'Exilant de Tarragona d'enguany. Es tracta d'un concert amb moviment on els músics tocaran amb bicicleta i el públic els haurà de seguir. El certamen tindrà lloc entre el 16 i el 19 d'abril amb una cinquantena d'actes que esquitxaran tota la ciutat.
A banda del concert amb bicicleta que transcorrerà entre el nou parc del Port i el Parc de la Banya i que servirà per promocionar el pas del Tour de França, hi haurà altres novetats. Per exemple, s'ha programat una marató de swing el mateix dia, dissabte 18,
i en un lloc proper a la Marina Port Tàrraco. També s'estrena una col·laboració amb el Festival de Jazz Antic de Sitges i una coproducció, un espectacle de carrer, que combina el circ i la música d'Ixilan i que enllaça artistes de Cambrils i de Tanzània. Sandra Ramos, la consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, en parla.
Involucrarà les escoles i que emolarà el pas dels vaixells de vapor i les rodes gegants que tenim al nostre imaginari que navegaven pel Mississipi. Així que jo crec que pot ser una activitat molt interessant. I entre d'altres també destacar, enguany no se'ns escapa a ningú que...
L'arribada del Tour de França a la nostra ciutat és un esdeveniment molt important i algú s'atreviria a dir que no hi havia manera de combinar fer una activitat de promoció del Tour amb el Dixi.
Com sempre, la forta aposta pels grups i artistes locals, 16 en total hi és, però també es comptarà en músics de 14 països, entre els quals hi haurà els Elvis Bachramovic Orchestra, la prestigiosa flautista Angie Obin, el programador del festival Salva Miranda, destaca la varietat de formats que s'hi podran trobar.
Altres noms destacats són els de Sara Dauling i Ignacy Terraza, trio, o el de Sandy Lewis, que oferirà una masterclass de swing i les entrades ja estan a la venda.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació encara tranquil·la a gran part de la costa, però queda una mica de ressaca del vent de tramuntana que ha entrat aquesta última nit i també aquest matí a la costa Brava Nord i, per tant, tenim aquesta mar llarga al nord del Cap de Bagú, aproximadament, en maró.
Arran de costa, en canvi, ja aquest vent és molt més feble i, per tant, també la mar és més plàcida pel que fa a la direcció del vent. Encara aquesta tarda, de sud, sudés a la costa barcelonina, una mica de ponent o mastral a la costa tarragonina, girant a sud, i també aquest vent que acabarà sent de sud, a la costa brava, ja diem, després de la tramuntana de la nit i del matí passats. Pel que fa demà, un vent molt feble al matí, amb núvols enganxats a tot el litoral, però la mar molt tranquil·la, com un plat,
i el divendres a la tarda començarà a girar una mica més el vent cap a Suto-Sutoés, més fort, per tant, aquest garbí, especialment a la costa brava, i això farà que hi hagi una mar ondulada, una mar força espessa, especialment al voltant del cap de Tossa, el cap de Begú, sempre amb una tarda que tampoc portarà pluges a la costa. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la fin ara què? Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. En aquests moments, destacar que en general domina la fluïdesa al conjunt de la xarxa viària catalana, però sí que ens comencem situant a la C154, a Sant Bartomeu del Grau, on se circula a través de pas alternatiu perquè ha volcat un tractor. També pel que fa als principals accessos a Barcelona, destaquem circulació intensa a la zona del Vallès, a l'autopista P7, entre Santa Perpetua i Barbarà del Vallès, en sentit Tarragona.
També l'AV30, el lateral d'aquesta autopista, entre Barberà i Badia, en sentit sud, en sentit Martorell. I també per accedir a la capital catalana, a les 73 i a les 158, observarem per càmaras retencions entre Bucà de Reixec i el Nus de la Trinitat. Pel que fa, les rondes aturades a la ronda litoral, a l'altura de la zona portuària, en sentit Trinitat, i acabarem situats a l'autovia 2. A l'altura de Jorba, a la calçada, en sentit Lleida, hi ha retencions arran d'unes obres. De moment això és tot. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Ara fem parada al Delta de l'Ebre, en concret a l'Ampolla, per parlar sobre que el municipi ha obert el circuit Running Series de les Terres de l'Ebre i per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en Parla Cel. Estimarina, parlem amb Júlia Estorac, regidora dels ports de l'Ampolla, per fer balanç de la cursa a 10.000 i 5.000 metres del municipi que ha obert el circuit Running Series de les Terres de l'Ebre el diumenge passat. Júlia, benvinguda a Run de Mar.
Bon dia, gràcies. Per començar, Júlia, si et sembla, com vas viure personalment la jornada d'este diumenge? Doncs la veritat és que molt bé, tenim una valoració molt positiva del que va ser la cursa, perquè sí que teníem expectatives molt altes, perquè l'hem passat, vam fer record d'inscripcions, però l'hem batut.
l'any passat vam estar en uns 320 i aquest any vam arribar als 341, que és el rècord que s'ha fet mai a l'ampolla en los running series. Estem molt contents. No podria ser d'altra manera. I, de fet, l'ampolla ha estat, de nou, la prova que ha obert aquest circuit, los running series Terres de l'Ebre, d'enguany 2026. I com a primera cita del calendari, ni fas-ho un bon balanç.
Sí, exacte, ja fa uns anys que triem esta data, però és una bona data perquè al ser la primera del circuit que fa tres mesos que no es fan curses, jo crec que la gent l'agarra amb bastantes ganes i així s'avisa el nombre d'inscrits. No les teníem totes en el temps perquè la previsió no era massa bona i sabíem que no sabíem si es podria fer bé o no, però al final se va quedar un dia superbo.
I tot és molt bé, la veritat. Així, és que em sembla que no, però és que el temps és imprescindible. Si fa mal temps, ho xafa tot i no pot ser, i menys a un acte que és a l'aire lliure, Júlia. I com dies, heu batut record d'inscripcions a 342 participants. Us esperàveu de tornar a batir la xifra?
No, la veritat és que no, perquè ens esperàvem arribar més o menys a 300, que és el que vam arribar l'any passat, tot i que els últims dies abans que es tanquessin les inscripcions no estaven tan arribades com l'any passat i vam pensar que potser és que la gent, com que dona mal temps, no li fa cosa apuntar-se i potser no arribem ni a 300.
I al final, si vam tancar el divendres les inscripcions anticipades, que diguéssim, en 299, i aquell mateix dia se'n van apuntar uns 42. Claro, és a dir, la gent, el mateix dia, el mateix matí, se va poder inscriure, també tenia aquesta opció. Sí, sí.
Sí, sí, les inscripcions es tanquem dos dies abans de la cursa, a les 12 de nit, i es van tancar la divendres a les 12, però llavors, el mateix dia de la cursa, al mateix moment que es recullen els dorsals, també es pot fer les inscripcions de dia, que són una mica més cares. Vale, vale, vale. I llavors, la cursa, com a tal, combina dues distàncies, no?, 10.000 i 5.000 metres. Clar, entenc que això cada corredor i corredora valora la seva capacitat.
Exacte, tenim les dues opcions i són, bé, és per a tots el mateix circuit, l'únic que els dels 10 quilòmetres fan dues voltes al recorregut, que és entrant dins del port pesquer, després d'anar fins a l'Arenal i tornar, i si fas les 10, doncs dues voltes.
Molt bé. I a nivell organitzatiu, Júlia, això forma part de la cursa del circuit Running Series de les Terres de l'Ebre. Qui ho organitza? Com es coordina en l'Ajuntament? Compte-mos. L'organització va mig partida entre l'Ajuntament i el Running Series. El Running Series el que s'organitza més és del tema cronòmetre.
I per part de l'Ajuntament m'encarreguem de tot el que és el circuit, el muntatge del circuit, els avituallaments, tant els del mig de la cursa com l'avituallament final.
La plataforma d'inscripcions també forma part del running series. I després també de buscar tots els voluntaris que venen aquell mateix dia de la cursa a donar-me suport, perquè sense ells això tampoc seria possible. Clar, estem parlant de voluntaris que estan als habituallaments, que us ajuden en tota la coordinació.
Sí, o sigui, n'hi ha uns quants que estan als avituallaments, n'hi ha uns quants que s'encarreguen del repartiment de dorsals i de les inscripcions, altres que estan al guarda-roba, altres que estan a la piscina per si algú es vol a dutxar, alguns repartits pel circuit per a donar indicacions, alguns que han vingut abans de començar la cursa per muntar tot el circuit, i tot això, ajuntamentament, la brigada i la policia local.
si et sembla parlem de noms propis els 10.000 metres els vencedors van ser Miguel Delgado en categoria masculina i Gemma Montessó en femenina i els 5.000 Hugo Domínguez i Laura Gisbert són corredors de l'ampolla saps si són de fora entenc que també va vindre gent del territori
Sí, bueno, els que van guanyar les absolutes ningú era de l'ampolla, de l'ampolla sí que, o sigui, ja teníem un premi distintiu per als locals, que van ser per als 5 quilòmetres masculí David Cervera i femení Lucí Galve,
I dels 10 quilòmetres, masculí, Carlos Curto, i femení, Marta Bo. Tot i que també van veure molts altres corredors de l'ampolla que també van donar un molt bon resultat. Clar, en una cursa així d'aquestes característiques, és normal, la gent s'emmou i la gent que va córrer i la que realment fa podi a l'absoluta són gent de... Normalment passa... S'emprenen molt i...
I estan acostumats, suposo, a anar per les curses. No, ja passa que vull dir que per això es fa el premi de la gent del poble, no? Perquè al final... No? Exacte, exacte.
ja que es fa la cursa al poble i participen al poble, que és, possiblement, molts són que només corren, són corredes habituals, però de curses, possiblement només corren la del poble, llavors, com donar un distintiu. Molt bé, també és una al·licien per la gent del poble. Llavors, estem parlant d'esta gent de fora, ho saps, si venien de clubs diferents, de quines parts de Catalunya o del territori?
Bueno, saben ser la majoria del territori. Sempre n'hi ha algun que ve més de Barcelona i així, però la majoria són del territori. Venen molta gent del Club de Tortosa, del Club del Tebre... Molt bé, molt bé. Llavors, més enllà d'esta vessant esportiva, també aquesta cursa el que fa és que ompli carrers, bars i restaurants aquí a l'Ampolla.
Exacte, i damunt que es va quedar superbon dia, tot el que és el passeig marítim, que és on es feia la cursa i estava a la meta, les terrasses de tot el restaurant s'hi van omplir, inclús gent que es va després quedar a dinar, perquè al set del matí sobre les 12 s'acaba, fan el vermut, dinen, i ja passa un dia a l'ampolla. Claro, al final s'aprofita per fer una parada turística del poble.
allò quan ho fem, que és entestar la major part de tots els restaurants i bars. Sí, de fet, sortíeu des d'allí l'Avinguda Marítima, no? Sí, exacte, des d'allí el pàrquing del Club Nàutic. Molt bé. Llavors, vull dir, va quedar un dia rodó per anar a menjar una arrosseta o qualsevol cosa?
Sí, sí, m'agrada ser bien guanyat. Molt bé, i tant, i tant. La inscripció, Júlia, incluïa, evidentment, l'avituallament, bossa del corredor, dutxes i guardaroba. Vull dir que al final s'ofereixen uns serveis que els corredors valoren.
Exacte, aquest any vam millorar la bossa del corredor, perquè normalment només donàvem camiseta, i aquest any hem ficat la bossa, que és com una tote bag, en el logo de l'ampolla, i dins estava la camiseta i també un boli. Molt bé. Des de l'Ajuntament, Júlia, entenc que, destaqueu o no, a part de donar suport a aquesta cursa, és fomentar l'esport i els hàbits saludables.
Exacte, intentem durant l'any organitzar diversos esdeveniments així esportius per promocionar el que tu dius l'esport.
I és un acte més al poble en què l'hem fet participar. I sempre es diu el de desestacionalitzar, que a l'estiu evidentment hi ha un munt d'actes i un munt de coses per a fer, però que durant l'any la temporada no és alta, però que també l'ampolla està allà per anar-hi a visitar-la.
Sí, exacte, intentem fer que els actes així, que ja de per si porten gent, estacionalitzem-los una mica per no col·lapsar-ho tot a l'estiu, perquè a l'estiu ja de per si ja n'hi ha de gent. I tant, i tant. L'ampolla, vull dir, està a l'estiu a plena. Llavors, Júlia, l'any que ve ja teniu al cap, tornareu, evidentment, a repetir alguna cosa a millorar, alguna novetat, què vulguis dir?
Bueno, novetat com a tal, ara encara no, però sí que hem escrit una sèrie de millores, que sempre hi ha coses que es poden millorar, tot i que la valoració sigui bona, sempre hi ha alguns detalls que dius, bueno, això per l'any que ve ho canviarem. Molt bé, i tant que sí. Llavors, ja, Júlia, per acabar, envia un missatge per als corredors, per a que tornen a vindre l'any que ve a l'Ampolla.
Bé, doncs jo en primer lloc vull felicitar tots els participants que van vindre i també donar les gràcies als col·laboradors, a la policia local, a la brigada i a tots els voluntaris i esperem que l'any que ve puguin tornar a vindre tots, que poguessin tornar a batre el record d'inscripcions i que vinguin a passar un gran dia a l'ampolla. I tant que sí, moltíssimes gràcies, Júlia. Gràcies a tu.
Doncs Marina, jo ja m'estic plantejant apuntar-me per l'any vinent. Doncs ja saps, a començar a entrenar cel. Moltes gràcies.
I ara anem a veure com va la recuperació del vaixell Odina al Moll d'Arenys, que va endavant. La primera fase del procés era el micromassenatge i ha acabat, Oriol. Doncs sí, Marina, efectivament parlem de la recuperació del vaixell Odina al Moll d'Arenys i ho fem parlant amb el seu propietari, amb l'Oriol Ferran. Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda.
Bé, Oriol, avui en parlem perquè s'ha arribat al final d'aquesta primera fase del micromecenatge a la plataforma Goteo per arribar a la recaptació necessària per poder recuperar aquest vaixell, l'Odina, i de moment, en aquesta primera fase, Oriol, ens ho pots confirmar, les coses han anat bé. Sí, bé, hi ha hagut una molt bona resposta...
hi ha hagut una mica corresponent, en principi, fins i tot a la decepció de la gent que quan va saber que l'aixell s'havia esforçat.
L'Udina és un vaixell bastant conegut, bastant estimat a Tenerenys com a diferents punts de la costa catalana, a llocs on visita o ha anat visitant els darrers deu anys, fins i tot de manera continuada, i per tant la gent una mica ha respost a la crida de buscar un finançament per poder tornar-la a reconstruir o arreglar després d'això, del naufragi que va patir.
Quina era la recaptació que ens necessitava, Oriol, per arribar a superar aquesta primera fase? Bé, els mecanismes que et agoteu una mica et demanen, aquest micromecenatge et demana que posis un mínim i un òptim, i al mínim havien posat 12.500 euros, que era una mica tot el càlcul...
de tota una part d'obres, sobretot les de fusta, les de reconstruir el vaixell, i després n'hi ha l'Òptim, que són altres despeses complementàries per deixar-lo en condicions, entre d'altres de refer la motorització. Tot el motor és una cosa que també està pendent i, per tant, encara queda una part per veure el finançament necessari perquè això sigui. Però ha anat bé i en aquesta part, sobretot,
ha permès arribar amb èxit a la primera fita, que és la que et garanteix que tens els diners. Si no, el micromecenatge, i forma part una mica del joc o del mecanisme aquest del micromecenatge, que és que o arribes al mínim d'èxit o no tens res, o tot o res. I, per tant, la mobilització ha estat important, s'ha arribat a molta gent, també gent...
I tothom hi ha portat una mica en la mesura del que pot, d'aquest moment pot, de la mateixa manera que hi ha hagut gent que ha dit, ostres, que anem justos perquè la gent va justa i no ha fet res, doncs gràcies, o de la mateixa manera que hi ha hagut gent que ha estat ajudant o està ajudant amb el seu voluntariat, aportant hores de feina també a la reconstrucció, que també és tan important com l'aportació econòmica.
Sí, sí, sens dubte hi ha hagut una bona acceptació i una bona implicació de la gent en aquest projecte, que com dèiem, el augment ha arribat al mínim, encara queden més d'un mes a Oriol per arribar en aquest òptim.
Realment són 20 dies, però si és tot aquest mes de març que acaba la segona fita, ara hem descansat un parell de dies, ens tornem a activar per fer més difusió, per intentar aprofitar i fins i tot oferir el mecanisme aquest de col·laboració entre altres coses perquè el fer-ho a través de la plataforma Goteo
té tots uns beneficis, beneficis tant per qui fa l'aportació com pel mecanisme com fer-ho, que és un mecanisme senzill, és una plataforma pensada per fer micromecenatge, que per tant amb uns pocs passos, tot i que hi haurà gent que ens diria que ha sigut complicat, perquè a vegades es complica una mica, no deixa de ser una plataforma digital on et demanen uns passos, et demanen un registre...
i et demanen una targeta de crèdit per fer el pagament, que és la Fundació Plantònic qui genera tot aquest mecanisme i que facilita, per exemple, també la mateixa donació que sigui presentada com a donatiu a entitats sense fany de lucre i, per tant, també desgravi a renda. I això és un element interessant perquè vol dir que
Si tu aportes 100 euros, realment hi has de declarar a renda. Són aquests diners que hauries de declarar a renda que et compensen en pràcticament 80 euros. Sembla aproximadament, fent números rodons, és un 80% de l'aportació, la que realment després no la podràs desgravar i, per tant, no l'hauràs de liquidar a renda i l'hauràs aportat en el projecte. És una mica l'objectiu, també, que fent-ho a través d'aquesta plataforma també facilita aquests mecanismes.
Són avantatges, eh?, de fer-ho a través de goteo, que alguna vegada us havíem comentat, eh? Sí, sembla una manera que... Bueno, sí, és una manera diferent, o que almenys dirigeixes els teus diners que portes a la renda, els dirigeixes a un projecte que hi confies, que hi creus, que...
que és pròxim, a més a més, i això, en aquest sentit, està molt bé. Paral·lel, també, és molt interessant tot el tema que hem generat, estem especialment contents, estic especialment content, les reaccions de gent que ha aparegut...
quan fan la mateixa aportació que deixen algun comentari i són comentaris sempre d'ànims, d'endavant, d'una mica d'esperança, de dir volem veure l'Odina aviat navegar, que és una mica l'objectiu de tota aquesta activitat.
I ara que en parles d'activitat, també n'heu fet d'activitat aquest passat cap de setmana Oriol, justament per tancar una mica aquesta primera fase del micromecenatge, per recaptar fons, per contribuir també en el projecte.
Sí, la meteorologia no ens ha acompanyat massa o ens ha fet modificar una mica els plans que teníem previstos. També és veritat que pensàvem arribar-hi potser una mica justos i pensant que potser calia un esforç final per aconseguir una mica de finançament extra. És veritat que ja divendres ja teníem clar que ja havíem arribat i per tant el cap de setmana va ser més...
més lúdic que de patir per si arribàvem o no arribàvem a la fita econòmica, per tant això va anar bé, però sí que és veritat que també ens va deslluir una mica el temps perquè va ser un... ja no me'n recordo qui era, si era la Regina o no sé qui era, l'última borrasca... La Regina, sí. La Regina, era la de la setmana passada... Sí, sí.
La Regina ens va fer anar bastant de bòlit. Teníem prevista que venien el dissabte, com a mínim, volíem fer el dissabte una mica amb tripulacions de la zona i venia, per exemple, el Sant Ramon de Mataró amb tota la seva tripulació i tota la seva gent. Per tant, volíem fer una matinal molt lligada...
amb la gent amb qui compartim, sobretot a l'estiu, les trobades de Vela Llatina, i el dissabte era el pitjor dia, semblava, que era ja la cua de la Regina, i al final vam suspendre el dissabte, tot i que hi vam ser, i el dissabte no va fer mal dia, realment, va ser fins i tot una mica pitjor, potser va ser el diumenge,
I el diumenge, bé, sí, ho vam fer més festiu, amb música, amb presentacions de llibres, amb activitat al moll una mica, que és el que ens agrada, en l'espai que estem al moll pesquer, anar-hi donant vida, vida d'oficis, vida de gent de mar, i va funcionar bé, hi va venir molta gent, i a més a més teníem, per una banda, el Pep Bergadà, que hi va ser el dissabte i el diumenge, però els altres, els acordions del coro,
que van fer força festa. I tant, i per tant, ja m'imagino, o em vull imaginar ja una mica com serà el moment, ja no només de quan s'acabi aquesta segona fase i es pugui arribar a l'òptim, esperem que així pugui ser, com també el moment en què Gaudina torni a tocar aigua. Sí, és una mica...
Tenim l'experiència d'haver-ho fet ja amb l'Odina, la vegada que ho vam fer amb l'Odina, una primera vegada que també va tenir ja fa el 2019 una reparació, i en aquell cas la vam fer més discreta, però sí que tenim l'experiència d'haver posat a l'aigua la Margaret Allison el 2023,
I va ser també això, és una festa emotiva, és un moment, sí, aquell moment que la deixes a l'aigua i que saps que aquella fusta està seca encara, que porta, o en el cas del Margarità, i aquí també passarà amb l'Odina, hi ha tota una part de fusta nova, una fusta que mai ha tocat aigua,
No estàs patint, però el primer que fas és anar a mirar i algú baixa a dins a mirar que no estigui entrant aigua per alguna banda. En el Margaret Allison no va passar i, evidentment, amb l'Audina tampoc passarà, però sí que és evidentment un moment d'allò de festa i suposo que repetirem els acordions i més gent...
que ens hi acompanyarà. No sé quina data serà això. Ara el plàning que tenim, a part de reforçar aquests dies de finançament, al final ja tenim data per reiniciar els treballs que tenim previstos de fusta.
que els volíem fer aquests 15 dies abans de Setmana Santa, però justament serà a partir de Setmana Santa, del lluny de Pasqua cap endavant, 15 dies, 3 setmanes, que són, o calculem, els que seran necessaris per acabar tota la part que ens queda de la banda d'Estribor, que és la que pensem que durant aquest mes d'abril tancaríem ja l'obra de fusta,
per poder-ho ja tenir, bueno, i per poder-nos dedicar després ja a altres treballs, com de calafetat, de pintat, i de tornar-li a posar els pals, de tornar-la a muntar tota, perquè per poder-la treure de la sorra on va quedar embarrancada, en el primer vam sortir, en el segon intent el que vam fer va ser desmuntar-la, perquè doncs fos més fàcil moure-la, i d'aquesta manera la vam poder, però tot això s'ha de tornar a muntar, i en aquest sentit hi ha bastanta feina tornar-la a muntar, però bé, ho farem.
I el motor, també, Oriol, una de les coses, no sé si més difícils, però sí més costoses econòmicament, que costen més, és el tema del motor nou. Sí, aquí en aquest cas, és un tema que encara està com per plantejar, decidir què s'hi fa.
Però sí, evidentment, aquests temes també són més laboriosos, són més molt especialitzats, perquè ja és una cosa més tècnica, però també, bé, no ens preocupa. No sé si una cosa i l'altra, no sé quina data serà, o sigui, tampoc no...
doncs ho plantegem, però bé, també entremig de tot això, sí que tots aquests treballs que estem fent ens estan generant tota una trobada amb gent que vol aprendre, gent que ve a fer pràctiques, gent que fins i tot ens planteja de quina manera, quan hi ha un projecte gros, una cosa és el dia a dia, de fer els manteniments de l'activitat regular que fem de fusta al moll, però de quina manera...
quan tens un projecte així gros entre mans, et revitalitza i també atreu molta gent nova, que és el que ens ha estat passant tant els treballs abans de Nadal, i com ara, no sé si... Bé, sí que ho heu vist, perquè vosaltres ho seguiu com més de prop,
A través d'Instagram vam anar fent una crònica diària del treball tècnic que s'estava fent i el seguiment que ha tingut i que la segueix tinguent. Tot aquest material audiovisual que s'ha generat és realment molt interessant i que ha tret a molta gent
a conèixer, a més a més de l'Udina, a conèixer tot el món de la fusteria, tècniques, posar en contacte gent, una cosa que és molt especialitzada, però que hi ha molta gent que l'interessa. En el local hi ha hagut molta d'aquesta gent que sí que s'ha posat en contacte amb nosaltres i que s'ha integrat fins i tot a treballar, sinó a nivell internacional important que també és molt interessant.
Sens dubte, Oriol Ferran, sort i ànims de cara a aquesta segona fase del micromecenatge per la recuperació total de Gaudina, per arribar al nivell òptim de recaptació, i seguim en contacte, en seguirem parlant, perquè també estem molt interessats en aquesta recuperació d'aquest vaixell de Gaudina, del Moll d'Arenys. Moltíssimes gràcies, bona tarda. Bona tarda.
Moltes gràcies a vosaltres també i sabeu que està obert encara i que encara podeu col·laborar-hi, encara que sigui amb una petita aportació, perquè qualsevol petita aportació és benvinguda.
La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins a les 6 de la tarda. No marxeu!
És la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sals siguin el far.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si vols ser la compra bé a tan a carrer... Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous, 12 de març, tens el salmó noruec, per meitatge o sencer, la peça d'un a tres quilos aproximadament, a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Puneix, on compren els professionals. Obramat. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las 5.
Us parla a Tere Ortega. Queda un mes per obrir la 31a edició del Festival de Dixiland de Tarragona, que desplegarà una cinquantena d'actes per tota la ciutat. Serà entre el 16 i el 19 d'abril. Enguany s'ha dissenyat un concert a moviment on els músics tocaran amb bicicleta i el públic els haurà de seguir. El recorregut pedalant transcurrerà entre el nou parc del Port i el Far de la Banya i servirà per promocionar el pas del Tour de França.
El programador del festival, Salva Miranda, destaca que s'arribarà a tota la ciutat. Anem a buscar llocs on hi ha gent, a banda que vinguin els concerts, també volem anar a llocs on hi ha gent, perquè per aquest dret a la cultura, dret a l'accés a l'activitat cultural, se fan concerts en mercadets, en mercats.
Hi haurà altres novetats com una marató de swing i també s'estrena una col·laboració amb el Festival de Jazz Antic de Sitges. Hi haurà 16 grups i artistes locals, però també es comptarà amb músics de 14 països.
La baixada de Misericòrdia té la llambor de 30 del projecte Stolpersteine, que recorda els aportats tarragonins als camps d'extermini nazi. És el lloc on va residir Antonio Díaz, que ha estat humanatjat amb la col·locació d'un petit monument de memòria, com ha explicat la consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos. Ens recorda exactament que darrere de cada xifra hi ha un nom amb connoms, hi ha una història, hi ha una família.
hi ha una societat, una ciutat, que va patir la pèrdua de tot el talent que se'n va endur l'Holocaust. D'aquí a final d'any, l'Ajuntament, amb la col·laboració de l'Arxiu Històric de la Ciutat, col·locarà dues llambordes més a dues localitzacions, al carrer López-Pelaez, en homenatge a José Ceron García, i al carrer Reial, en homenatge a Jaime Crespo Vengut.
La comunitat educativa de l'Escola Pública del Miracle es tanca aquesta nit al centre per exigir una escola pública de qualitat i rebutjar el tancament de línies. Ho ha explicat a Tarragona Ràdio Ignasi Donado, que és professor de l'Escola Pràctiques, i explica que han decidit fer nit al centre. Poder tenir un espai de debat, que durant el dia a dia a l'escola el volum de feina no ens ho permet,
decidim fer aquesta tancada i convocar a totes les persones de la comunitat educativa que hi vulguin participar.
Passa en tres minuts de les cinc de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on parlarem de llibres i de mar. Tornarem a parlar amb la flota d'arrossegament per valorar la nova normativa i la pujada del preu del petroli. Anirem fins al delta de l'Ebre per conèixer de primera mà per un delta net, una campanya...
per la neteja que es farà al Delta de l'Ebre. I així acabarem el programa d'avui i estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar. Demà a la tarda es dona el tret de sortir de la primera edició de l'Escala dels Llibres, una fira literària a Randamar que agafa el relleu a la vila del Llibre després de 7 edicions, Sergi.
Així és, Marina, i per parlar-ne de tot plegat ens acompanyen ja aquí a l'estudi en Martí Guinart, que és el regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de l'Escala, i l'Enric Tubert, historiador de l'art i comissari d'aquesta fira de l'Escala dels Llibres. Primer de tot, sigueu benvinguts aquí a la Ronda Mar. Gràcies per convidar-nos.
Aviam, fira a l'escala dels llibres entre el 13 i 15 de març. Hem de dir que una fira literària a l'escala del mes de març no és pas una cosa nova, però sí que ho és ara que s'ha desvinculat de la marca de la Vila dels Llibres. Martí, l'Ajuntament agafa les regnes d'aquesta nova fira. Com ha anat una miqueta el procés i què ens hi trobarem aquests dies a l'escala? Bé, amb la marca, amb l'empresa, diguem, Vila del Llibre,
Vam celebrar set edicions d'aquest esdeveniment literari i ara el que hem fet és acabar el contracte que teníem de col·laboració amb ells i ara el que hem fet és agafar aquesta proposta i hem mirat de millorar-la amb tots els aspectes que hem pogut i l'hem...
Hem fet algunes modificacions significatives que el que busquen és seguir treballant la literatura i el món del llibre al nostre poble i seguir donant valor al nostre patrimoni també.
posant en valor nous espais que tenim al municipi. Una de les modificacions principals que ha portat aquest canvi de funcionament, diem, és la posada en valor d'un espai que vam inaugurar l'any passat, gràcies al fons Next Generation, que és la renovació del passeig Lluís Albert de l'Escala.
Precisament, Enric, una de les novetats és que precisament al Passeig de Mar acollirà la fira editorial. Quantes editorials passaran per aquí a l'escala i quina característica comuna les podem agrupar? De fet, el plantejament que a mi se'm va fer arribar des del primer moment...
era que l'eix principal d'aquestes jornades havia de continuar sent un mercat editorial i, per tant, que seria al voltant del mercat editorial que giraria tot. La novetat era que l'Ajuntament, diguem, convidava...
30 editorials concretes i calia decidir, doncs, el que em preguntes, doncs, quines, no?, o sota quin criteri. Se'n van fer servir dos o tres de diferents, no?, el primer, un criteri de territori, de proximitat, és a dir, s'ha procurat que moltes de les editorials que tenen la seva seu propera aquí hi puguin ser presents,
La segona era també premiar una mica la fidelitat d'aquelles editorials que durant les set edicions anteriors de la fina editorial que hi havia sota un altre plantejament havien estat presents aquí. I la tercera, i important, era també que fossin editorials
que recentment haguessin fet alguna publicació que tingués una relació directa amb el tema que en aquesta ocasió es plantejava que era el del viatge. Entrem en el tema. Heu triat, com bé t'ho dius ara, el tema del viatge, no? Per què el viatge i quin joc li heu donat amb el terme també d'escala?
Bé, al final, pensant en noms que podíem donar al nou esdeveniment, doncs vam caure en la polissèmia del mot l'escala, que és el nom del poble, però també l'escala és el lloc d'aturada. I com a lloc d'aturada vam pensar en el viatge, un seguit d'escales,
I per això aquesta primera edició d'aquesta nova proposta va dedicada al viatge i en aquest sentit tota la programació s'ha lligat al voltant d'aquest concepte.
No només literatura de viatges, que n'hi ha molta i n'hi haurà molta, és un tema de clàssic, sinó que en Rick també ho heu anat desgranant, ho podem fer també a través de totes les xerrades, col·loquis, taules rodones que tindrà aquesta fira. Sí, aquí jo crec que hi ha una novetat que val la pena explicitar, perquè després algú no ho vegi com estrany,
I era que una vegada havíem decidit que el nom de l'esdeveniment seria l'escala dels llibres, i per tant que el que es volia era això, que durant un cap de setmana tots els actors que participen en el món editorial, és a dir, els editors, lectors, biblioteques, llibreries... Bé, tota la gent que intervé en el món del llibre, els il·lustradors, doncs tinguessin presència aquí, no?
i al dir que tot aquest conjunt de gent feia escala, s'aturava el poble de l'escala i produïen aquest esdeveniment, vam considerar que per donar arrencada en aquest nou nom el viatge era gairebé el tema obligat. Però el plantegem des d'un angle, en el sentit que nosaltres partim de la base que el viatge...
és sempre sortir de la zona de confort. La qual cosa vol dir posar-se a prova, vol dir créixer, vol dir descobrir, vol dir tot un munt de coses. Per tant, el que hem intentat fer és buscar propostes que ens permetessin reflexionar al voltant del fet de viatjar
des de molts angles diferents. Per exemple, el primer acte que es fa, diguem, a l'Alfolí de la sala el divendres i que dona obertura en els dies, que és la presentació d'un llibre de la Eusebia Llensa, que ha traduït Cavafis, que és un autor que gràcies segurament a la versió de Lluís Llach, doncs tothom tenim al cap com un poeta que dona molta importància justament això, les escales que un fa durant el viatge...
tant o més que el destí final que un arriba, l'endemà ens trobem el dissabte amb propostes com una exposició que s'obrirà a la Galeria Port 25, en què les il·lustracions d'un llibre de Carles Riba sobre Ulisses es podran veure a la Galeria i es podrà parlar del llibre.
D'Ulisses passarem a Marco Polo, i per tant vindrà el traductor del llibre, Marco Polo, a parlar-nos d'aquest llibre, d'aquesta traducció, d'aquest personatge. I a partir d'aquí hem anat intentant buscar títols i autors que ens donin una mirada a cada un d'ells el més polièdrica possible al voltant del tema.
Martí, parlàvem ara de les xerrades i els col·loquis, però també hi heu incorporat concerts, hi heu incorporat també altre tipus d'espectacle, fins i tot per Mainada, si no va xerrat, i visites patrimonials d'aquí a l'escala. Aquesta també ha estat una intenció clau, o un aspecte que volíeu diferenciar de les anteriors edicions? Bé, s'ha volgut...
potenciar altres arts que no siguin només la literària, també arts escèniques, com deies, per tots els públics, i posar en valor el patrimoni literari que tenim al poble, que no només està en forma de llibres, per dir-ho així, sinó que tenim també
El jaciment d'Empúries, porta d'entrada de la cultura grega i romana a casa nostra, que oferirà també una visita literària aquesta setmana, en què es llegiran textos relacionats amb el jaciment. Tenim també preparada una visita...
que no podia faltar sobre Víctor Català, en Caterina Albert, en el que també s'explicarà un espai emblemàtic que vam inaugurar fa poc, fa un parell d'anys, que és el Clos del Pastor, que també serà un espai cèntric d'aquest esdeveniment, ja que està també en el mateix passeig, a Randamar.
I l'altra ruta literària que farem també en aquesta edició és la de Josep Pla, que també era, com sabeu, un gran viatger i que en aquest cas no podia faltar. I el que deia el viatge. Abans, Enric, em referenciaves a...
a la llença i a la cultura clàssica. Clar, parlant de viatges, justament aquí a l'escala vam rebre el primer viatge o el viatge més important de viatjants. La literatura clàssica, aquesta literatura, ara parlaves d'Ulisses, del Cavafis i d'Ulisses. Això també ha anat evolucionant, però també s'ha anat redescobrint aquesta literatura clàssica.
Sí, aquest és una mica, ja et deia abans, un dels objectius, no?, és a dir, tenim, jo crec, un repertori de propostes d'autors molt contemporanis, interessants, que ens parlen d'experiències de viatge a Londres, a Nova York, per un tema de formació personal, o d'experiències de viatge pel Mediterrani, o per un milió d'illes, és a dir, que el món contemporani ens ofereix, no?,
Però girar la mirada cap allà d'on venim, aquí, a l'escala, justament, ens semblava un fet obligat. I fer-ho amb proximitat, per exemple, fent que algú ens parli d'Aurora Bertrana, probablement una de les dones...
més interessants, vull dir, que en el món, diguem, contemporani, doncs, hi han hagut i que té una experiència com a viatgera que és absolutament modèlica i que va viure a l'escala, doncs, justament, el dia que va, diguem, esclatar la guerra, vull dir, que hi ha tota una sèrie de fets biogràfics que la lliguen amb el poble i que vindrà, per tant, una experta, doncs, a parlar d'una novel·la que ens parla d'un altre fet que em semblava interessant d'incloure i és...
Com la presència de viatgers barra turistes poden influir en un lloc, no? Ben de grup. Ben de grup. I, per tant, ja semblava que estava bé no només parlar del que va en un lloc, sinó del que rep gent.
que ve en un lloc. I per tant aquesta ha sigut una mica la perspectiva. Hi ha un tema important també que a mi em sabria greu que no sorti, i és que vam programar amb les tres escoles del poble una activitat amb un autor i una il·lustradora d'un llibre molt interessant que es diu La maleta del viatger,
i que han estat treballant durant dies amb l'autor i amb l'il·lustradora el concepte aquest de quins tipus de viatge hi ha,
què és el que et mou a anar de viatge, siguis la caputxeta vermella o siguis Harry Potter, i quan surts de viatge què posaràs a la teva maleta. A partir d'aquesta reflexió els nens i nois i noies han fet unes propostes plàstiques de dibuixos en els que han posat la seva maleta
i que hi haurà la possibilitat també de veure exposades en un lloc que respongui a la possibilitat de poder acostar-s'hi. Això suposo que també és molt important, no?, en un temps que el relleu generacional està pertot, està en tots els oficis, en la pesca, tot en el periodisme, eh?, el fet que iniciar l'ameinada amb la lectura...
A part d'important, vull dir, també dóna fe de la salut literària que pot tindre un país o un territori. Sí, sí, per nosaltres, pel poble de l'escala, diem, tots els aveniments culturals que fem al llarg del nostre calendari,
festiu o desdeveniments, en aquest cas literaris, doncs mirem de no oblidar, de sempre tenir en compte les escoles, les dues escoles que tenim a l'escala i també l'institut perquè hi participin i perquè d'alguna manera coneguin tot aquest món també. En la vostra opinió, ara que hi ha molta literatura digital, literatura en paper,
Estem en un bon moment per la literatura i els llibres? Si la pregunta és aquella pregunta clàssica de si avui es llegeix més o menys que abans, jo soc de l'opinió que literatura sempre l'ha llegit una minoria. Per tant, em sembla una mica esbiaçat dir que ara la gent llegeix menys. Jo crec que més aviat la gent llegeix més.
I el que passa és que sí que hi ha, diguem, un aspecte que amb el sorgiment de les editorials independents, el món de l'autoedició, hi ha una autèntica allau de publicacions i això acaba sent una trenyina que sovint es fa difícil de desentrellar, no? I hi ha un segon problema, crec, que els mitjans de comunicació...
han anat eliminant els pocs espais de crítica literària que hi havia, amb la qual cosa sentir i parlar de llibres a gent que té criteri és una cosa sovint una mica difícil o poc freqüent, no? I això ajuda poc...
a destriar, diguem-ne, una mica quin tipus de lectura t'agradaria, no? Més enllà d'això, jo veig que els números que presenten les editorials que publiquen en català els darrers anys són bons i estan contents de com funciona el negoci. I, per tant, això s'ha de dir, crec, i repetir.
Fins i tot hi havia hagut alguna, no sé si a xarxes o mitjans de comunicació, alguna crítica o alguna opinió que potser hi havia no un excés de publicació, sinó que es publicava molt i es mirava, no molt la qualitat, però el futur que podria tindre aquesta publicació.
Sí, però això passa una mica amb tots els que hem vist. Per exemple, no és una sorpresa que quan un individu presenta un original a les editorials, que una de les coses que mirin és si està a les xarxes i quan seguidors té. Exacte. Perquè aquesta és una dada que amb temes de negoci, de possibilitat de venda, té el seu interès, no?
El que passa és que, diguem-ne, jo crec que quan un publica a través d'editorials, hi poden haver molts criteris que es poden posar en qüestió o no, però hi ha un filtre, hi ha un filtre. En canvi, quan un surt al mercat per la via de l'autoedició, que és molt freqüent en aquests moments, aquí és allà on entrem en un territori que sovint ens dona grans sorpreses,
però més sovint encara ens embolica una mica el panorama de lectures possibles a escollir.
Doncs recordem, demà, dia 13 de març, a les 7 de la tarda, s'inaugura aquesta l'Escala Vila dels Llibres amb la presentació del Bell Viatge d'Osevi Ayensa, recital poètic també a càrrec de Carme Calliol i Jaume Comas, una inauguració que dona l'obertura al que seran 3 dies d'aquesta fira literària. Moltes gràcies, Martí, moltes gràcies, Enric, per ser-hi aquí a la Ronda Mar i el desig que vagi molt i molt bé aquesta fira. Moltes gràcies a vosaltres.
Bona nit.
Fins demà!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Deixem els llibres, passem a parlar de pesca. La flota d'arrossegament de Vilanova i la Geltro ha tornat a la feina després de finalitzar el període de veda de dos mesos que va iniciar el passat 12 de gener. Aquesta és l'aturada més llarga dels dos mesos i mig de veda, els que obliga la Generalitat i que la flota vilanovina reparteix entre gener i agost. Carla.
Sí, Marina, concretament el període d'aturada és de dos mesos i mig a l'any, però que a Vilanova es concentren principalment del 12 de gener a l'11 de març i es completa després amb 15 dies més d'aturada durant l'agost. Aprofitant que ahir era un dia molt important pel sector aquí a Vilanova, em vaig apropar fins al port per rebre les barques al final de la jornada i saber com havien encetat aquesta temporada.
Hem de tenir en compte, per això, que no va ser una tornada normal a la feina, ja que va venir marcada per una banda per ser la primera jornada de feina de la flota vilanovina en què han hagut de complir amb la nova normativa que obliga a declarar totes les espècies capturades abans d'entrar al port, i que ja us avanço que ha presentat alguns problemes.
Però, per altra banda, el problema més evident i que ens està afectant a tots, però de forma particular el sector primari, la pujada dràstica del preu del gasoil per la crisi que s'està vivint a l'Orient Mitjà les darreres dues setmanes. Doncs bé, com no pot ser d'altra manera, vam poder parlar amb en Jaume Carnisser, patro major del port de Vilanova, i que valorava així la tornada en mar de la flota d'arrossegament.
Bé, doncs, avui dimecres és el primer dia que la flota d'arrossegament ha tornat a pescar després de dos mesos. Ens obliguen a fer dos mesos i mig. A Vilanova, en aquest cas, han fet dos mesos des del 12 de gener fins ara i els 15 dies restants els farem a l'agost. És decisió de la platja. Per més que et donin dos mesos i mig tens l'opció de poder valorar quant t'interessa fer-la o quant és més interessant fer-la.
Ara l'hem fet per diversos motius, per una sèrie de llapor que agafem, que és com una espècie d'alga, que això també a vegades és molt molest, i així aprofitem i ens traguem una miqueta això de sobre. L'altra part és que els mesos que ens marquen creiem que és el millor moment. Com dic, després de dos mesos, avui ha sigut el primer dia, veurem quins són els preus de les ventes, però almenys amb il·lusió de tornar a pescar, que després de dos mesos ho trobes a faltar molt. És massa temps que una barca estigui parada.
Ara que parles precisament de preus, tema preu del gasoil, que amb tot el tema del conflicte a Orient-Mitjà està pujant moltíssim. Com preveieu que us pot afectar o com us està afectant ja?
Primer explico que el gasoil que rebem nosaltres amb tot el sector pesca és el més subvencionat de l'Estat, està més subvencionat que fins i tot l'agrícola, perquè moltes vegades la gent, quan dius els preus, diuen, però si està bé de preu. Perquè ens fem una idea fa dues setmanes, abans que, quan acabava de passar allò de Venezuela, però encara no hi havia cap tipus d'indici que comencés a saltar tot el tema del Orient Mitjà.
Doncs llavors nosaltres el teníem més o menys de 58 cèntims al litro. En dues setmanes, d'allà cap aquí, s'ha pujat pràcticament el doble. El tenim ja pràcticament rondant l'euro, està 98, 99 cèntims, i les perspectives és que segueixi pujant.
Sí que és veritat que nosaltres notem les pujades molt més aviat que les gasolineres normals de subministrament. Però vaja, quan aquí se puja en dos dies, al cap d'una setmana això repercuteix directe. Es preveu que segurament arribarà, almenys el que he llegit i el que m'han passat a mi, que nosaltres arribarem sobre l'euro 25, vull dir, encara queden uns 25 cèntims més de pujada.
Veurem, perquè com que tot això depèn molt del dia a dia i el preu del barril varia... Nosaltres que tenim, ens autosubministrem tot el carburant, perquè tenim la manera de poder fer-ho, ho veiem, no?, els preus varien molt d'un dia per l'altre. En cas que això, d'aquest alçà de preus es mantingui, entenc que necessitareu, no?, que es prenguin mesures. Bàsicament ja fa tres dies que diferents comunitats, en aquest cas des de la Catalana ho hem parlat, que també ens apuntarem i també demanarem,
Però sobretot a la flota andalusa ja havia fet demanda al Ministeri que la pujada de preus era insostenible perquè bàsicament multiplicava per dos les despeses en combustible i que pràcticament treballàvem. Tot el peix que pescàvem era bàsicament per pagar el combustible.
Ja et dic, nosaltres encara no hem fet oficiosament o oficialment la demanda com a Federació Nacional de Cofredies de Pescadors de Catalunya, però divendres tenim reunió i el més segur és que també demanem el mateix que la resta de comunitats, vull dir, no serem diferents en aquest aspecte.
però hi ha alguna demanda concreta, concretada, que teniu a pensar, què fareu? Quan va passar l'any 22, que hi va haver tot el tema d'Ucraïna, amb el tema de l'electricitat, però que els carburants també van pujar moltíssim, des del Ministeri ens van fer unes petites subvencions i anàvem amb la mateixa línia, que si tornàvem a estar com el 22...
doncs que demanaríem el mateix. De moment, el que s'ha parlat aquí és que anem amb la mateixa línia, vull dir, la demanda no serà més alta, també cal veure quina és l'escalada i com evoluciona tot aquest tema, perquè, bueno, tot està molt volàtil, vull dir, ara sembla que tot està molt centrat a Miran i a l'estret d'Hormut,
que això que fa és bàsicament incrementar moltíssim el preu dels carburants. Tots els vaixells que han de fer tot a la volta i tot incrementa moltíssim. No poder passar per aquest estret i poder treure el combustible per on és una de les bases. Sí que nosaltres com a país no depenem directament d'aquest tipus de combustible, però al final el preu del barril és mundial i això t'afecta d'una manera directa o indirecta, ens acabarà afectant. I la línia serà la mateixa que quan va passar l'Ucraïna el 2022.
I avui que us heu tornat a trobar els pescadors tots, perquè els que no estaven bé heu tornat a treballar. Sé que us aneu veient igualment, però que heu coincidit avui aquí a Llotge. Quina és la sensació una mica que hi ha entre els companys de professió, la preocupació entorn a tot això?
Bé, bàsicament les barques, abans d'entrar, el que es comentava, clar, avui era el primer dia que nosaltres ens trobàvem amb la nova normativa d'apuntar totes les espècies. Això no s'havia fet, perquè a nosaltres això va començar a ser efectiu a partir del 15 de gener i com que havíem parat el 12 no ens hi havíem trobat. I està comportant molta problemàtica. Almenys, jo no sé, em sembla que totes les barques han trucat directament a Madrid, al Seguimento Pesquero, que és on t'informen una miqueta
de com ha d'evolucionar, i tothom ha tingut problemes amb els ordinadors per poder enviar totes les captures. I, bueno, era una problemàtica que ja sabíem qui era, però fins que no t'hi trobes, doncs no passa, no? També, com que fa poc també es van activar la flota d'encercament, que també estava de veda, i ara només ens queda el palangre, que arrencarà l'1 d'abril, ells fan tres mesos,
Vull dir, llavors ja tindrem la flota operativa al 100%, però vaja, ja ens anàvem passant moltes dades que era difícil compliment fer tota aquesta estimació que hem de fer a fora, per més que no sigui important que sigui tan exacta, però s'han d'apuntar totes les espècies, i això amb un vaixell que està fora del moll, que hi ha altres vaixells, que tots anem navegant i tu tens que estar per l'ordinador...
És complicat. Jo crec que a vegades les normatives s'ofegen al sector i no cal. No perquè hi hagi més normatives serà més segura la nostra feina, és al contrari, en aquest cas. I això té a veure també amb que s'allarguin les jornades de feina, no? Perquè tu i jo havíem quedat avui sobre les quatre, que em deies que a dos quarts de quatre normalment ja esteu aquí entrant el peix a la llotja i eren dos quarts de quatre i encara no havíeu ni entrat, no? Havíeu entrat a port però encara no havíeu acabat de descarregar tot el peix.
Sí, sí, sí. Avui, precisament, les embarcacions també han verificat que sí que aquests mesos s'han notat. Totes les barques, en fi, les captures no han sigut dolentes. Ara faltarà veure els preus, perquè, per el que m'han dit, de gamba vermella s'han agafat moltíssima. No és gran, és bastant petita, però s'han agafat molta. I això és un problema, agafar tanta peix. Vull dir que et baixin les captures. Quan tens una quota anual...
que agafis tants quilos ara al principi no és interessant. Ens interessa que les captures siguin més controlades i si pot ser que siguin de tamans més, on els preus són més elevats. Però, clar, això a la natura no sempre funciona com un vol. I sí, el primer dia sempre sorgeixen coses, vull dir, sempre passa alguna problemàtica o altra. Avui era, doncs, això, que a molts ordinadors no hi havia manera de poder enviar aquesta documentació a Madrid i, bueno, hi havia...
Hi havia, diguem que hi havia un trànsit dens a l'entrada del moll i estàvem tots allà una miqueta col·lapsadets. Normalment no, perquè ja et vaig dir que normalment a les quatre nosaltres ja hem acabat la feina, però avui, doncs, ha tocat una mica més, és això. A veure si va sort i es va acomodar en tota aquesta nova gestió i tota aquesta feina de més que us han ficat a sobre i, bueno...
Sí, mira, l'altre dia el comissari de pesca anunciava que estava molt d'acord amb la tipologia de quina era la manera de gestionar la flota pesquera catalana, era molt interessant, però que no descartava que pel 2027 haguessin d'haver més restriccions. Llavors dius, bueno, si resulta que els agrada que és un model per exportar a la resta de la Unió Europea,
Potser que ens ho miréssim d'una altra manera, o que ens deixéssim prendre una miqueta més les decisions amb nosaltres. Que nosaltres sabem bastant... Ja portem molts anys pescant i sabem com gestionar-ho, que quan no era obligatori ja ho gestionàvem nosaltres. Vull dir, nosaltres mateixos ja ens feien vedes, ja recuperàvem els caladors. Està bé que hi hagi la part científica i la part de ONG, però crec que aquí falta una miqueta més d'escoltar el sector que no l'escolten.
Doncs perfecte, Jaume. Moltes gràcies per atendre'ns. Et deixo ja que acabis la feina, a veure si pots marxar cap a casa, que ja són moltes hores. Sí, sí, masses, masses. Res, encantat, com sempre.
Una tornada, com ja veieu, amb moltes incerteses, però que s'esperava amb moltes ganes entre els pescadors i a Vilanova com a ciutat, ja que el retorn de la pesca d'arrossegament significa que podem tornar a gaudir de captures fresques de quilòmetre zero com el lluç, el rap o, com bé deia el Jaume, la gamba vermella de Vilanova. Les càpsules del mar...
amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Bona tarda!
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules. De fet, l'Associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el rurqual comú. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una càpsula més avui aquí a la Randa Mar. Bona tarda.
Si et sembla, coneixem primer quin és el seu nom científic. Sí, doncs el nom comú seria el Ruval Comú i el científic és el Balaenoptera Fisalus, el que costa una mica. Una mica complicat, eh? Sí.
Doncs continuem, si vols, per quines característiques, quina és la seva morfologia? Com el podríem identificar? Doncs mira, aquest és un animal molt curiós perquè aquest és l'únic misticet que tenim aquí al Mediterrani. I què vol dir això? Que és l'únic cetaci que té barbes. Aquí al Mediterrani seria l'únic. I aquest d'aquí té unes barbes que són unes estructures creatinoses que pengen de la seva mandíbula superior.
i que actuen com un filtre deixant sortir l'aigua de la boca i, per tant, només queda l'aliment retingut en la seva boca. Així, per identificar-lo de manera senzilla, és un animal molt gran, pot arribar a superar els 22 metres. Aquesta és la paritable balena del Mediterrani. És el segon animal més gran del món.
I aquesta té una aleta dorsal molt petita, a la part més endarreria del cos, a l'últim terç del cos. I té una coloració gris fosca per la part dorsal i una coloració més blanquinosa per la part vendral. I també té algunes marques que ens ajuden a identificar molt bé aquest animal, com per exemple a la zona cefàlica, que té unes marques blanques que permeten molt bé la seva identificació.
Aquestes marques van des de l'aspiracle, que és el forat que tenen per respirar aquests animals, a la part superior del cos, fins a l'aleta pectoral. Allà té unes marques que també ens van molt bé per identificar aquest animal. Com es comporta el mar? Quin comportament té? Doncs és un animal que és bastant tranquil en superfície, sempre que veiem l'envies navegant, i aquest animal, diguem, és un animal molt tranquil, però que és un animal que, sorprenentment, pot assolir velocitats molt importants,
I si estan de viatge tenen un patró de respiració molt marcat. Solen fer unes 6 o 12 immersions molt curtes i estan en superfície, van sortint i entrant de forma ràpida, unes immersions molt curtetes i superficials. I aquestes les alternen a immersions més llargues que poden durar entre els 6 i els 12 minuts. I aquestes sols que són una mica més profundes.
Si estan a l'alimentació, aquest patró llavors canvia. Veiem que les immersions i els patrons de respiració són més caòtics i solen canviar de rumb constant busquen aquest aliment. Quin és aquest aliment que mengen? Quin tipus d'alimentació tenen? Aquí al Mediterrani s'alimenten sobretot de krill, el famós krill, que és un pati crustàcic que trobem en grans bancs en aigües més aviat superficials. I aquí al Mediterrani, per exemple, quines zones el podríem trobar?
és una mica complexa la seva distribució aquí al Mediterrani i perquè hi conviuen subpoblacions. No només n'hi ha una, sinó que hi ha diverses subpoblacions i per un costat tenim una subpoblació que és resident i que no surt mai de la conca i per l'altra banda tenim una subpoblació que entra i surt cada any per l'estrat de Gibraltar.
Aquesta espècie es pot veure sobretot a la conca uest del mar Mediterrani i sobretot en aigües del talús continental, però arribant també a la plataforma continental. Entenc doncs que aquesta espècie, els que estan tot l'any aquí els podem veure durant tot l'any, no? En canvi, els que entren i surten potser sí que no es veuen tot l'any, eh?
Bé, aquí hauríem de diferència també a la zona mediterrànic que volem veure aquests animals. Per exemple, aquí hi ha el garraf, no? O sigui, l'època en què podem veure varia segons això, segons quina zona estiguem. Sí, i aquí el garraf és una espècie que veiem de forma gairebé exclusiva a finals d'hivern, o sigui, entre finals d'hivern i a principis d'estiu. És a dir, entre els mesos de febrer i juny, més o menys, sent els mesos d'abril i maig, els mesos que més albiraments hem pogut enregistrar des que està fent aquest projecte, aquí a la zona del garraf.
Per anar acabant, també, no sé si ens pots explicar alguna curiositat del requal comú.
Doncs una curiositat. Més que curiositat, també jo diria que és una experiència increïble. És un animal que impressiona quan el veus en persona. Al final et poden dir que, per exemple, que mesura 22 metres o més, però quan el veus en persona el tens davant i estàs en silenci, per exemple, escoltes com surt a superfície i fa aquestes respiracions. És un moment que impressiona molt. Jo, quan he tingut l'oportunitat de veure'ls, és una experiència que, de veritat, és molt xulo.
Recordem també, com sempre, per acabar les càpsules, que és important, eh?, que si els trobem, respectar el seu entorn, respectar les distàncies... Sí, sobretot recordar que hi ha una normativa, hi ha una llei que regula com fem aquest apropament als cetacis. Nosaltres tenim un permís al Ministeri per poder també apropar-nos, i tot i així sempre hi ha una zona d'exclusió, que és de 60 metres, recordem-ho, que no ens podem apropar. Llavors, si aquests animals són els que s'apropen a l'embarcació, llavors...
o parar motor o reduir velocitat, és el millor que podem fer, en aquest cas. I mai no creuar-nos en la seva trajectòria. Doncs Arnau, moltíssimes gràcies una vegada més per haver estat aquí amb nosaltres en aquestes càpsules de rendemar. Nosaltres tornem un altre dia amb alguna altra càpsula d'algun dels altres cedassis d'aquí del nostre mediterrani. A vosaltres.
Bon dia i gràcies per convidar-nos.
A veurem, Javi, explicamos. Este diumenge, 15 de març, se durará a terme la campanya de neteja anomenada, com he dit, per un delta net. Expliquemos de cap a esta campanya.
Molt bé, aquesta campanya, com la norma indica, simbolitza una acció de neteja que des de fa ja 11 anys, des del 2015, els ajuntaments dels municipis del Delta coordinem conjuntament una neteja en diferents espais naturals, que cada ajuntament tria un vol a netejar.
En el cas de l'aldè Camarres, per exemple, com que no tenen zones de parc natural, aprofiten per netejar alguns espais simbòlics o periurbans, per entendre'ns, i la resta de municipis que sí que tenen espai natural dins del parc trien diferents platges per poder netejar. És una acció que té molt de ressò, participen molts voluntaris i voluntàries,
I és, diguéssim, la que ens dona una mica més de múscul en aquesta campanya, que no només se queda en netejar, sinó que també al llarg de l'any intentes fer diferents cosetes per sensibilitzar les persones que la brossa és un problema, diguéssim, als espais naturals és un problema que patim tothom.
i que en petits gestos podem anar solucionant en el nostre dia a dia. Llavors, estem parlant des del 2015 a 11 anys, com has dit. És un projecte que ja està més que consolidat que feu cada any i que la gent s'hi volca. És correcte. Sempre hem netejat. Vull dir, des dels anys 90 que es venen fent campanyes puntuals,
en diferents maneres, però des del 2015 sí que fem aquesta petjada més en la sensibilització. Estem cansats d'anar a limpiar, però el que intenta és, d'alguna manera, fer més part de l'esforç en la sensibilització i minimitzar el problema. Tot i que aquestes jornades són necessàries perquè, com més endavant potser us ho explico, estem a un mar tancat i patim diferents sinergies que venen associades no només al propi Delta, sinó d'altres punts que ens afecten.
I a part és una jornada especial perquè és el mateix dia, a la mateixa hora, repartits per diferents punts del Delta. És correcte, la gent podrà triar. En aquest cas, enguany cauen dos pobles perquè les condicions d'accés a les platges no són òptimes. En aquest cas, Sant Jaume, l'accés al Serrallo està negat per les pluges que hem tingut tota aquesta tardor. I també ens passa el mateix en el cas dels eucaliptus, que serien les dues poblacions que no podrem actuar este diumenge que ve.
I mos toca desplaçar la pilota cap endavant, cap al 10 de maig, en una altra jornada europea que es diu Let's Clean Up Europe, però que ja en parlaríem. Ja en parlarem. Llavors, ser mantenent l'ampolla, camar-les la ràpida i del Tebre. És correcte, sí. A les 10 del matí, en diferents punts, si vols els comentes.
i se tracta de passar dues horetes netejant els espais, disfrutant, no prendre mal, i després a l'hora del vermut a casa, 12 i mitja, ja tothom pot marxar cap a casa a fer el vermut i dinar amb la família. Podem comentar els punts de trobada. L'ampolla és a les olles, trobada al pàrquing de la zona de serveis de la bassa.
Acamar-les, hem dit, veritat, sí, acamar-les. Àrea de lleure dels pinets, que fareu la trobada a la zona de barbacoes dels pinets, en postes s'ha caigut, però ho diem igual per al 10 de maig, que és a la platja Eucaliptus, la trobada a l'accés principal de la platja des de l'urbanització, a la ràpida se farà neteja el trabocador, i la trobada és al pantalà del trabocador, a Sant Jaume d'enveja, que també serà el 10...
El 10 de maig, però, se netejarà el Serrallo Platjola i la trobada a l'entrada principal de la platja del Serrallo. I, finalment, a Deltebre és al Garxal i la gent se trobarà a l'última passarel·la de fusta del passeig marítim de Riu Mar. Correcte, a les 10 del matí. A les 10 del matí, i el que dius, fins a les 12 i mitja, dues hores i mitja intenses, i després tothom ha d'anar a casa. Correcte. La gent no s'ha de preocupar, tothom que vingui tindrà guants de jardiner, de seguretat...
L'organització facilitarà sacs de ràfies resistents i el que ets dia és anar a disfrutar de la jornada, no prendre mal, perquè a vegades et trobes alguns objectes molt voluminosos i fas un esforç brutal per intentar arrastrar-los o portar-los a un punt de recollida, diguéssim, que després la brigada es pugui carregar, però és que a vegades ens hem trobat que hem trobat boies gegants i que l'hem pogut desenterrar i moure, però després la brigada és incapaç de pujar-la dalt del tractor i és això que anem a disfrutar i no prendre mal. Sí,
I que tu li ha dit, Javi, això ho feu cada any, no?, feu aquesta jornada, a part dels puntuals netegers que també se duen a terme, però cada any hi trobeu brossa. Sí. La brossa, ja et dic, és un problema generalitzat. Estem, en el nostre cas, al final del riu més important de la península, el més cavalós. Al llarg de tot aquest ejecte del riu, hi ha pobles que no tenen o no disfruten com nosaltres de diferents depuradores, no poden ja fer una primera captació de residus.
També estem en espai en què el vent també és un distribuïdor important de la brossa, en aquestes ventoleres que fa vegades de vent de dalt. Estem a un mar tancat, al Mediterrani. A la costa vivim 200 milions de persones, però a l'estiu doblem la població. Són 400 milions disfrutant del sol i de les nostres platges fantàstiques. I bé, tot això poso-me...
Una sèrie de factors, les corrents marítimes, també, per exemple, la conca al nord d'Àfrica, segurament hi haurà punts a alguns països que les prioritats són unes altres, sobretot tindrem plata a taula a la nit, més que disposar, com disfrutem als nostres pobles, de diferents espais on reciclar la brossa que generem.
I tot això estem en una espècie de problema global. Sí que netejant a vegades fas molt d'impacte, dius, ostres tu, està més net que mai, però a vegades quan hi ha llevantades tots aquests fons de brossa, ja sigui el riu, el vent o les corrents marítimes, generen que les nostres coses tornen a omplir-se una altra vegada d'objectes que... Te'n toca fer una mica d'arqueòleg, algun dels quals desconeixes la procedència real.
Ja, ja, claro. Llavors això, Javier, ho organitzeu des del Parc Natural en coordinació amb els diversos ajuntaments. És correcte, sí. És una jornada que organitza el parc amb la col·laboració dels diferents ajuntaments i també de l'associació de voluntaris del Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Molt bé. I després, la gent que ve, que acudit ja a la jornada pròpiament dita, és gent... Quin tipus de perfil és? Perquè jo entenc que poden ser famílies, nens inclús, igual, i també gent sensibilitzada, no, en el tema?
Sí, els sensibilitzats ja estan... ja els tenim fitxats, diguéssim, no ens fa falta motivar, i el que dius tu és un ventall de gent molt ampli de la que hem acudit, gent, famílies en crios minuts, gent de mitja edat, el que sí que hi ha una bossa de persones que no aconseguim pegar-los serpat, que és la joventut, no?
Fica-li entre els 17 anys i els 20 i escaig, que costa molt poder-los ensarpar. No sé, s'està treballant, s'estan intentant saber què passa en aquesta bossa de persones que o no els interessa, o tenen altres ocupacions, o la informació no els arriba, o simplement, mira, vinc, faig la foto i me'n vaig i no maregeixeu més. Però, en general, és un ventall ampli de les persones que acudeixen voluntàriament.
Caldria incidir en este grup, però a veure si es pot canviar això. I després, claro, de quanta gent estem parlant que se reuneixen? Normalment, els últims anys, el que em ve al cap, estem parlant que a vegades tens entre 30 i 40 persones per cada punt que netegem. Al fi i al cap, te'n pots anar quasi 250-300 persones, depèn de l'any, les que participen en esta jornada.
Vull dir, també a vegades s'acompanya molt el temps, és a dir, ara estem una mica inestables, segurament que el dissabte igual cauen quatre gotes, i si el dia s'aixeca núvol, la gent ja, ui, no tinc ganes d'anar, perquè no hi ha inscripció, la gent se presenta i anem endavant, i són factors que et poden ajudar a pujar una miqueta més o pujar una miqueta menys, però en general, sobre les 30-40 persones per punt, estem satisfets. Crec que és un número de persones bé, no? Sí, està bé, està bé, sí, sí.
Vull dir, és que és al final coordinar tots aquests punts. A l'hora s'han caigut dos, però igualment és que la gent se mou. I és normalment la gent del mateix poble? Normalment és la gent del mateix poble i a vegades també depèn de la funció, diguéssim, de la procedència dels diferents voluntaris. És a dir, a vegades és més comodonant aquest punt que l'altre i això influeix una miqueta més o menys. Però normalment...
No tinc aquí unes dades clares, però un 90% de la gent ve del mateix municipi. Sí, sí, molt bé. Al final... És lògica, també. Sí, sí. Evidentment, vas a netejar el teu poble. Tot i que a vegades algú va amb te donen bocates, eh? És broma, eh? No? Sí, sí, no. Bueno, hi ha ajuntaments que faciliten entrepans i aigües per acabar la jornada i algú... Algú, doncs, va al bocates. Usapa on donen el bocate i va al puesto del bocate. Bueno, al final, doncs, és un alicient, també, no? I tant, sí.
I, claro, que parlem de quantitat de brossa. Normalment, quina és la que... No sé si la me diuen quilos. Quina és la quantitat que normalment agafeu? Bueno, mira, sincerament, ara, si agafo per caracterització, és plàstic. És a dir, quasi un 80% de la brossa que recollim en aquestes jornades és d'origen plàstic. I aquí ja li pot xergar el gran remillet de coses. Taps, botelles, bidons, bosses de plàstic, trossos de...
de porexpant, tot que procedeix d'aquest material. Llavors, més ormenura, trobes alguna cosa de metal, llaunes, amb volcalls de menjar o d'entrepans, d'alumini, i cada vegada menys, el vidre pràcticament és irrisori, cada vegada és molt difícil trobar vidre en aquestes seteges, i també el que dic, cada vegada troben coses més minudes.
ja sigui perquè portem 15 anys netejant i trobar volumen coses grans costa més, però sí que les coses que no s'ha replegat anys atràs, ja sigui pel vent o per l'acció del sol o inclús per la sal que pot agafar aquest objecte surant a la mar o els rajos de sol ultraviolats, fan que aquests objectes d'origen plàstic s'afragmenten molt més i trobem coses més minutes de l'habitual. Llavors, les coses més petites costen més d'agafar.
Sí, aquí has d'aplicar una miqueta més perquè has d'estar més rato traient-ho de l'espai natural. Perquè és una neteja, recordem, manual. És manual, perquè jo de vegades he vist vídeos que porten com uns rasclets que la sorra cau i dins se queda la prossa. Sí, això pot funcionar en platges urbanes que ja tenen algun tipus d'arena fina i en platges minudes, diguéssim, delimitades,
I el que tu dies és un rasclet cilíndric que vas a... Rasques una miqueta la superfície de l'arena, no sé si es fan quatre editets, i allò agafa el que tens en superfície. Ja sigui plastiquets, colilles o borilles, millor dit, potser trobes alguna moneda. Però en aquest cas nosaltres anem una miqueta més a estall, ja anem tots una miqueta agrupats, seguint una miqueta una fila, i anem netejant sobre el que anem trobant. Però neteja manual. Algú porta algun tipus de...
d'objecte de llopecigador, com un tipus de pinza, però, al fin, no sé, trobo que el més pràctic és manual. Manual, acotxat, i en les mans, en guants? Sí, sí, en les guants és obligat, anar calçat és obligat, la seguretat és el primer, el que he dit al principi, no anem a prendre mal, a vegades pots trobar-te algun monofilament de pesca, que potser hi ha allà, jo què sé, 100 ams, doncs, vigilem,
A vegades pots trobar-te bidons que no saps si contenen aigua de mar o és algo corrosiu. Has de tindre precaució. També el vidre, si en trobes, si està trencat una miqueta, està a l'hora, no?
anem a gaudir i no anem a aprendre mal. Tindré una miqueta de precaució en aquests objectes, o jo què sé. Si trobes algun palet, vigilar les tatges, sentit comú i no fer l'índio. Evidentment, el primer és la seguretat. I ja, Javi, per anar acabant, a part d'este dia de la jornada com a tal per un delta net que recolliu brossa, també és una forma de sensibilitzar-se en la fragilitat del delta, de conscienciar-se.
Sí, de fet, per a mi el més important és que quan vas a netejar platges és un reflex de la nostra societat, la nostra manera de consumir i de produir, res més. Vull dir, perquè el que trobes allà és el que tu durant el dia a dia has pogut evitar o no. Ja siguen les compres que vas al mercat o vas a qualsevol gran superfície, allí trobes la manera que estem vivint, és a dir, aliments envolcallats, etcètera, etcètera.
I sí, té un component molt important de sensibilització, perquè d'alguna manera, si t'estimes o delta, també el vols trobar el més net possible, i si tu fiques el teu granet d'arena, ens va molt bé a tothom. I tant, que si totes ajudes com està, són necessàries per al nostre territori.
Doncs no res, Javi, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa i no res des d'aquí, que vaigó molt bé la jornada del diumenge. Això esperem, gràcies per fer-ne ressò i us esperem als diferents punts que tenim ja previstos per aquest diumenge, dia 15 de març. Gràcies, Javi. Adéu. Doncs Marina, propostes com aquestes són molt necessàries per cuidar del nostre territori. I és important cuidar del nostre territori. Moltes gràcies, Cel.
La vida passa igual.
I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous 12 de març del 2026. Nosaltres ho deixem aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 12 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer la peça d'un a 3 quilos aproximadament a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
L'entrada és gratuïta.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La Big Bike Orquestra, vinguda des de Polònia i que protagonitzarà una de les novetats del Festival de Dixieland d'enguany, oferirà un concert en moviment. Els músics tocaran amb bicicleta i el públic els haurà de seguir. Tot placat en un certamen, el Festival de Dixieland, que es farà entre el 16 i el 19 d'abril, amb unes cinquantena d'actes que esquitxaran tota la ciutat. Altres novetats, és l'estrena d'una col·laboració...
amb el Festival de Jazz Antic de Sitges i una coproducció, un espectacle de carrer que combina el circ i la música d'Exilen i que enllaça artistes de Cambrils i de Tanzània. El programador del festival, Salva Miranda, destaca la varietat de formats que s'hi podran trobar.
Són actes que estan repartits per gairebé tota la ciutat, no estan només al centre, els barris del centre, també estan per alta, per baixa, al port, a la Vall de la Rebessada, enguany fem un concert, que em sembla que no l'havien fet mai, Sant Pere i Sant Pau, Torrefort, a Bona Vista. Anem a buscar llocs on hi ha gent, a banda que vinguis a els concerts, també volem anar a llocs on hi ha gent, perquè per aquest dret a la cultura, dret a l'accés a l'activitat cultural, se fan concerts en mercadets, en mercats...
Des d'aquest dijous, la baixada de Misericòrdia té una nova llamborda del projecte Stolpesteine. Antonio Díaz, terragoní que va ser deportat a Mauthausen, ha estat homenatjat amb la col·locació d'un petit monument de memòria davant de la que va ser la seva última residència a la ciutat.
La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, ha destacat que darrere d'aquistes llambordes es recorden noms com el d'Antonio Díaz, a més de societats que van haver de patir les conseqüències de l'Holocaust. Ens recorda exactament que darrere de cada xifra hi ha un nom amb cognoms, hi ha una història, hi ha una família, hi ha una societat, una ciutat que va patir la pèrdua de tot el talent que se'n va endur...
l'Holocaust. D'aquí a final d'any, l'Ajuntament col·locarà dues llambordes més. I la Comunitat Educativa de l'Escola Pública del Miracle es tanca aquí esta nit al centre per exigir una escola pública de qualitat i per rebutjar el tancament de línies. Docents i famílies s'uneixen a Tarragona per denunciar la situació de retallades Tere Ortega.
La tanca del Col·legi del Miracle està impulsada per treballadors del centre i oberta a tota la comunitat educativa per denunciar la situació de l'escola pública. S'inclouen diverses activitats, com un taller de pancartes, un compte a comptes, una assemblea oberta, un sopar compartit i un videofòrum. Ignasi Donador és professor del Miracle. Poder tenir un espai de debat, que durant el dia a dia a l'escola el volum de feina no ens ho permet...