Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. Ho parlàvem al principi del programa, des del gran temporal Glòria, que sembla que l'atmosfera s'hagi pres un respir i no hem tornat a tenir cap temporal d'allavant important. Què està passant, Sergi?
Doncs mira, deu ser la pregunta del milió de dòlars, aquesta que acabes de fer ara, eh? Perquè jo crec que ara mateix no la té, la resposta no la tenim o no la té ningú que ens pugui donar una resposta clara. També has donat una pista, ara quan feies el titular de la intervenció, l'entradeta, és que això de l'atmosfera s'hagi pres un respís o un kit-kac o un parèntesis després d'un sotrac com va ser el Gloria, no?
A mi em fa por, perquè potser la propera llevantada acabarem tots arrasats.
A mi és al revés, a mi em fa por que no tinguem els llevants, o sigui, no que la propera llevantada acabem arressats perquè una o l'altra haurà d'arressar una que altra cosa, bé per activa o per passiva. A mi el que em fa realment neguit és la senyal d'aquesta baixada de revolucions atmosfèrica. Si te'n recordes, també hem parlat diverses vegades del que passa amb les tramuntanes, no?
que no s'en donen tantes, que ha baixat molt la freqüència, que hi ha hagut un canvi de peces atmosfèriques, que és el motor d'aquestes situacions, doncs amb el tema dels llevants podríem dir que està passant una cosa molt similar. Posem la fita del Gloria, que va ser l'any del gener de l'any 2020, fa 5 anys.
Sí que és cert que amb el finolomen vam tenir una altra situació de llevant, no pas un temporal, i que el 7-8 de febrer del 2023 aquí dalt vam tenir un llevant d'un dia, per mal comptat, un dia i mig, podríem dir, i a sobre anticiclònic, amb altes pressions de context.
Per tant, tots aquells llevants, tots aquests temporals de llevant de tardor, que són un clàssic o que havien estat un clàssic climàtic d'aquesta època, sobretot des de mitjans d'octubre fins a ben entrat desembre o algun fins i tot al gener, com va ser el cas del Gloria, no s'estan donant. En canvi, s'estan donant situacions atmosfèriques o bé de sud, com les que tenim tots aquests dies, situacions de sud i de sud-oest, de Garbí...
que han augmentat o bé situacions directament anticiclòniques. I això fa que la meteorologia, la situació meteorològica, s'hagi tornat una mica una mica insults, no? Una mica insults i això qui segueixi, qui estigui a grups de meteorologia, etcètera... Un friqui meteorològic com tu.
Un friki, la gent sempre va tirant, semblem oboliticos del temps, perquè sempre anem tirant de batalletes, que si el temporal del 2020, que si la nevada del 2010, que si els tornados del 2005, que si la nevada del 62, que els aiguants de no sé quin any.
I tot són abans, abans, abans, abans i estem perdent aquests aconteixements recents que bé que ens facin parlar una mica. En aquest sentit el que anava a dir és que habitualment fa uns anys enrere de llevantades pràcticament cada any en teníem una.
No, una, en teníem dos, tres o quatre, o sigui, si comptem llevants com llevants, ho podríem classificar, entre llevants menors i llevants majors, o sigui, llevants menors, si mirem a mar, per exemple, que és el senyal més clar, perquè si mirem en pluges i porai hi ha altres situacions que també ens en deixen,
El llevant menor és aquell que a les onades és menys de tres metres, l'alçada mitjana, i llevant menor l'alçada de més de tres metres, per una mica distingir. És com aquells llevant curts, que duren menys de dos dies, tres, dos, un dia, dos dies, o aquells llevant llargs, com va ser el Gloria, que duren tres, quatre, cinc dies.
Doncs, de llevants climàticament, en una temporada, si la temporada comença a finals de setembre, a principis d'octubre, i acaba a finals d'abril, a principis de maig, doncs potser tenim de mitjana uns 3 o 4 temporals l'any de llevant.
Però és que els últims anys no n'hi està ben cap o tot el que hi ha són llevant menors. També ens podríem parlar, tu Marina, que fas surf o algú que li agradi pescar. Quants dies o quants fa que no hi ha una situació, per exemple, de mar de fons bona o notable? Moltíssim.
L'última sí que ho recordo perquè va ser un dia increïble, que això no passava des de feia un munt, que va ser el 28 d'agost, que hi va haver una tormenta a poques milles de la costa de Salou i va crear una situació de mar de fons però que va durar unes hores. Vull dir, així dies seguits, potser fa dos anys que no n'hi ha.
Potser fa dos anys, nosaltres els que anem a pescar, hi ha un tipus de pesca que és per pescar els sars, que es pesca a la bromejada, o sigui, quan el mar està una mica remogut, el propi mar pica les roques, treu, fa saltar crancs, fa saltar lapes, petallides i tot això, i els peixos van a menjar allà, no? Doncs tu els agrumes i vas agafar sars.
doncs situacions d'aquestes de tràgol, de mar de fons o de temporalet menor de menys de 3 metres perquè si no ja no vas a pescar perquè és una situació de perill, evidentment, doncs fa molts, els últims anys n'hem tingut una o dues en tota la temporada de tardor, hivern, primavera.
Les aigües estan molt clares, senyal que no remenen, o sigui, si la transparència de les aigües és bona, senyal que tampoc hi ha remenada i que tampoc hi ha, sobretot, aquestes situacions de mar de fons o que remenin, no?
i on et volien aparar que de la mateixa manera que diem que amb l'absència de tramuntanes és degut a un canvi de patrons de circulació atmosfèrica que s'està veient doncs amb els llevants vindria a ser una cosa força semblant o sigui, sembla que la Mediterrània hagi desactivat una mica aquests motors de formar les grans depressions o les depressions mediterranes que per una banda era
al nord d'Àfrica i Illes Balears, que són les depressions que ens provoquen els llavants, i per l'altra part hi ha els gols de Lleó, gols de Gènova, Ligúria, que és el que ens provoquen les tramuntanes. Doncs aquestes dues àrees ciclogenètiques han perdut revolucions i ja no fabriquen depressions, ja no fabriquen borrasques. Això segurament és degut, entre d'altres coses, a que tenim menys influència, o el lloc que anomenem el jet...
aquesta cinta transportadora està passant a latituds una mica més altes i quan passa a les nostres latituds està molt despenjat, molt estrangulat, molt afablit que és el que provoca o el que pot arribar a provocar que s'estranguli i es formin aquestes situacions de danes o de sols una miqueta menys definits que sí que és cert que ens provoquen aiguats, que ens provoquen pluges, que ens provoquen situacions
de pluja torrencial, en podríem dir, però que no van acompanyades d'aquest flux marítim tan important i aquests temporals de mar. I l'última reflexió que volia fer és com aquests temporals de mar són bons per la pròpia dinàmica del mar, la pròpia dinàmica morfològica, geològica i geomorfològica i natural, i de l'ecosistema.
Perquè quan hi ha aquesta remoguda de mar, quan hi ha aquest intercanvi, o sigui, es posa la matèria orgànica una altra vegada en resuspensió, fins i tot baixa matèria orgànica dels rius, l'aigua s'oxigena, aquests llevants actuen com un sistema de depuració del mar. A part de portar matèria orgànica i de remoure el fons i de...
canviar una miqueta aquest estancament, oxigenen i renoven una miqueta el mar. I si no tenim aquests temporals, aquest mecanisme d'autoregeneració o autoregulació que també implica la fauna i la flora, evidentment, perquè implica els peixos, les algues, les fenerògames marines, etcètera,
doncs tampoc ho tenim i això pot acabar repercutint també en un punt de vista biològic, per tant, com diem sempre, tot està connectat.
Tot està connectat i les platges, però, no es queden sense sorra gràcies pràcticament a que no hi ha llevantades. Això també ho han de dir. Bé, però també hi haurà algunes platges que pateixen més en situacions del sud i del sud-oest, que són més freqüents i s'emporta més sorra aquests temporals o temporalets de sud que sí que els podem tindre o que poden ser una mica més freqüents que el de...
que els de Llevant. Això està passant en algunes plages i algunes plages han canviat, no? O sigui, en unes plages, avui parlàvem del cas del Palamós, que s'està acumulant sorra en molta part d'una plaja, doncs, en una part és conseqüència, evidentment, dels espigons i dels ports i de les construccions i de tot la mà humana, per entendre'ns, però en una altra part, també, si et canvia aquest règim de corrents i aquest règim de temporals, doncs això també canvia la geomorfologia del litoral.
n'estarem pendents Sergi, tornarem a tenir llevant segurament no, no han de venir-nos a baix jo espero un temporal encara no n'he vist encara els últims anys encara no n'he vist fa temps que no tenim grans temporals moltes gràcies Sergi Corral per parlar de les llevantades aquesta tarda fins la propera, que vagi bé