Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Bona tarda, passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 24 de febrer d'aquest 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Començarem, com més habitual, fent un repàs a totes les notícies de la costa catalana. La primera aturada avui la farem al Delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, Tarragona... i acabarem aquí a l'escala. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes...
Atenció perquè barrejarem meteorologia i esports nàutics a través d'una cara molt coneguda pels telespectadors. I coneixerem de primera mà els graus de socorrisme i vela de les costes del Garraf. Després anirem a fer regata de Blanes a Dènia. Baixarem fins al delta de l'Ebre per parlar del seu atermanament i acabarem el programa d'avui submergits als fons més profuns per veure les espècies que existeixen.
I sense fer-vos esperar més, avui comptem aquí a la Randa Mar, primer de tot, amb la mestra dels botons, la Sílvia García. Sílvia, benvinguda. Hola, què tal? Bona tarda. Bueno, s'ha deixat momentàniament la Marina, que d'aquí una estoneta estarà amb nosaltres, eh? Palabrita del Niño Jesús. La Marina es reincorporarà a la segona hora d'avui de la Randa Mar i de Tarragona, de la Sílvia García, passem a Delta.cat amb la Cel Pireto. Cel, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda, companys. Sergi, m'ha sorprès sentir-te la teua veu ara quan hem arrencat el programa. No res, som dimarts. Jo em pensava que érem dimecres, però no. La setmana va molt lenta. Això que m'han deixat una trampa, perquè en el guió ho posava dilluns. I sí, clar, és que s'ha d'estar al tanto, Sergi.
Som un programa que no sabem el dia de la setmana en què ens trobem. Això ho hem de solucionar d'una manera o una altra. No pot ser pas més. Sí, sí, i tant. Però, bueno, va, a per totes. A per totes. Anem tan per totes que del Delta de l'Ebre passem el garraf amb la Carla de Canal Blau. Carla Lanús, molt bona tarda.
Molt bona tarda, Sergi. Quina sorpresa escoltar-te ara aquí encetant el programa. La veritat que t'he escoltat i he pensat, hosti, la Marina o està molt refredada o aquí està passant alguna cosa que a mi no m'han avisat. Li ha canviat la veu, la Marina. Ha canviat molta veu, eh?
Sí. És que fem aquestes sorpreses, sense avisar-vos i por ai, pim-pam, però bé, tot a punt per tirar endavant el programa i del garrafa amb la Carla passem al maresme lliure i tropical. Oriol, des d'Arenys, benvingut.
Gràcies, Sergi. Home, i també sorpresa, eh? Una sorpresa increïble sentir-te. Molt bé, molt bé, fantàstic. Sí, sí, jo estic lliure, estic tropical, aquí amb un suet ja que fa... No tant, però aquests dies que hem tingut un sol aquí al Maresme espectacular, això ja fa una oloreta de primavera que no es pot aguantar. Les palmaretes, el mojito i els cocos, els tens ja o no? Jo no soc de mojito. Palmaretes, bueno, i cocos, algun trobaríem per allà.
Merci, Oriol. Fins ara. Fins ara. I també un servidor, el que us parla, Sergi Corral, des dels estudis de la planta 3, en aquest cas, de Ràdio L'Escala. Sigueu benvinguts i benvingudes a la Ronda Mar.
I comencem l'actualitat d'avui baixant el delta de l'Ebre, perquè el Consorci d'Aigües de Tarragona ha signat un crèdit de 9,6 milions d'euros amb l'Institut Català de Finances per impulsar la construcció d'un nou dipòsit d'aigua crua sense tractar a l'estació de tractament d'aigua potable de l'Ampolla. Cel.
Sí, Sergi. La nova infraestructura es licitarà pròximament amb un pressupost total de 13,4 milions d'euros. Este nou dipòsit ha de fer que el Consorci sigui més resilient i pugui garantir el subministrament en cas d'incidència. Marc Brunet és el president del CAT.
Hem signat ja el crèdit a l'Institut Català de Finances per a fer el segon dipòsit d'aigua crua i fer que el Consorci sigui més resilient i poder garantir el subministrament a tota la província de Tarragona. I com venim fent tots aquests anys, el Consorci busca aquesta màxima resiliència per poder, en cap, en qualsevol circumstància, poder donar aigua a tota la ciutadania.
Des de l'Institut Català de Finances qualifiquen el projecte de molt important i expliquen com impulsen inversions sostenibles a través dels prèstecs ICF Ecoverda Canvi Climàtic. Vanessa Cervera és la consellera delegada de l'Institut Català de Finances.
Aquest és un projecte molt important pel que és el Consorci i des de l'ICEF hem mirat d'acompanyar-lo en les millors condicions possibles amb la préstec de la línia climàtica. La línia d'acció climàtica s'alimenta del fons d'acció climàtica del Departament de Territori, que és un fons que es creix a partir dels impostos que graven el diòxid de carboni.
I això ens ha permès poder fer unes condicions avantatjoses, en aquest cas en el Consorci, amb una bonificació de tipus d'interès que proporciona el Departament de Territori a través d'aquest fons. Actualment, el CAT ja disposa d'un dipòsit d'aigua sense tractar amb una capacitat d'emmagatzematge de 175.000 metres cúbics. La nova construcció serà de 185.000 metres cúbics. Així, el Consorci duplica la seva capacitat.
La capacitat actual se doble, és una miqueta més. El dipòsit actual són 175.000 metres cúbics, el dipòsit nou seran 185.000 metres cúbics, però, per tant, més o menys és quasi el doble de capacitat, per tant, el doble de temps de resposta en cas que hi hagi alguna incidència que no poguéssim captar aigua del riu.
El cost restant de l'obra l'assumirà directament el Consorci a través dels recursos financers previstos al seu pla d'inversions. El termini d'execució de les obres està previst en 13 mesos.
I seguim al Delta perquè Deltebre inicia la programació formativa del primer semestre amb nous cursos vinculats a la llengua, al turisme i a la capacitació digital. Cel, com va tot això? Sí, Sergi, l'Ajuntament de Deltebre ha donat el tret de sortida a la programació formativa del primer semestre amb una oferta de cursos orientada a reforçar la capacitació professional, millorar l'atenció al visitant i afavorir la integració i la capacitat de la ciutadania.
En concret, han començat tres de les primeres accions formatives. El curs de català per a persones nouvingudes, amb l'objectiu de facilitar la integració lingüística i social. El curs d'informació i atenció turística en llengua francesa, pensat per millorar la qualitat del servei en un municipi amb clara vocació turística i amb una presència creixent de visitants francòfons. I este dilluns ha donat el tret de sortida al curs d'ornitologia.
Una nova proposta formativa per conèixer millor la riquesa natural del nostre entorn i posar en valor la biodiversitat del Delta. Lola Casanova és la regidora d'enfocament turístic, sostenibilitat i platges de Deltebre. Mira, des de l'Ajuntament hem posat en marxa un nou curs d'observació d'AUS, que ha sigut una iniciativa que impulsem en l'Escola del Parc, que ho porta a nom de Viatges,
i està adreçada especialment a persones que estan vinculades al sector turístic del nostre municipi i que realment ha tingut moltíssima acceptació. Aquesta formació ofereix diferents eines pràctiques i coneixements específics per interpretar i posar en valor la gran riquesa ornitològica del nostre entorn,
perquè el Delta és un espai privilegiat per a l'observació d'AUS i volem que el nostre sector estigui preparat per a oferir una experiència de qualitat quan algú els pregunta i sàpiguen també de què els està parlant.
En les pròximes setmanes també es desenvoluparà el curs àctic de nivell intermedi orientat a millorar les competències digitals, així com un curs d'atenció al client del petit comerç en llengua francesa, reforçant la professionalització del sector comercial local. Tota l'oferta formativa, així com la informació derivada per a les inscripcions, es pot consultar al web deltebre.cat.
I en territori garraf, les obres de millora de la línia R2 Sud de Rodalies preocupen els ajuntaments de la comarca. Uns treballs que han de començar el mes vinent, encara amb una data per concretar i que comportaran un pla alternatiu de transport... Carla? Ai, sí, sí.
Doncs sí. Tal com estan fent altres municipis, Covella reclama que es minimitzin els efectes de les incidències respecte a les obres que hi ha previstes al març al túnel del Garraf i que afectaran la R del Sud durant uns mesos. Uns treballs que ja estaven planificats i que s'han prioritzat després del caos a Rodalies de les darreres setmanes. L'alternativa serà un pla de transport per carretera que complementarà el servei propi de Rodalies, ja que els trens, en principi, podran circular, però per via única.
Com que s'alteraran les freqüències i horaris, Covelles ha demanat que s'incrementi la freqüència de la línia de bus E15.3 Covelles-Vilanova-Barcelona perquè sigui una alternativa real, diuen el transport ferroviari. També des del govern s'ha demanat la implementació d'un servei de bus nocturn i la gratuïtat del peatge de la C32 entre l'accés a Covelles i Vallcarca.
Demandes que l'executiu ha tornat a fer aprofitant la darrera visita de la consellera de Territori Sílvia Paneque al Garraf. Escoltem a Rosa Fonoll, alcaldessa del municipi. Les peticions que li vam fer amb la consellera, com a elles concretament, va ser una vegada més, ja li vam enviar aquestes peticions per correu, més freqüència de busos, cada 30 minuts si pogués ser, i sobretot també el bus nocturn, perquè clar, la gent que va treballar a Barcelona o a Barcelona
poden tornar, o tenen molta dificultat per tornar. I també el més important és la gratuïtat de les 732 mentre s'obrin totes aquestes obres, que ara el mes de març començaran, dels túneles del Garraf.
Pel que fa a la revisió de les infraestructures ferroviàries al seu pas per Covelles, un aspecte que també preocupa veïns i ajuntament, l'executiu ja té una resposta de DIF a les seves reclamacions. El comunicat diu que no s'han identificat danys que comprometin la seguretat estructural ni la capacitat existent del pont davant les càrregues per les quals va ser projectat. Tanmateix, a DIF admet que la infraestructura presenta alguns deterioraments. El govern covellenc assegura que en farà un seguiment.
I seguim el garraf perquè l'Agència Catalana de l'Aigua impulsa la millora dels elements de lliberament d'aigua des de la presa del Foix, un compromís de la Generalitat després dels efectes de la dana del passat mes de juliol. Com bé dius, la Generalitat es va comprometre a dur a terme aquestes millores després de l'arriuada que va provocar aquesta dana, quan l'embassament no va poder assumir tota l'aigua que li va arribar des de la capçalera. Una situació que va provocar desperfectes i danys a la desembocadura de Covelles, a alguns encara visibles.
Ara s'ha tret a licitació la redacció del projecte constructiu per millorar els desguassos de fons de la presa del Foix, amb un import proper als 135.000 euros, podent presentar ofertes fins al 6 de març. La voluntat és poder definir les mesures per disposar d'un punt adicional d'alliberament de cavals a la base de la presa, intentant aprofitar l'existent.
La presa de Foix disposa de la cota 75 de dos conductes de més de 26 metres de longitud on s'ubiquen els desguassos de fons. Les vàlvules que tanquen aquests conductes estan inoperatives des de l'any 1940, segons l'Agència Catalana de l'Aigua, i s'estima que hi ha més de 16 metres de sediments d'aigües amunt per sobre de la captació d'aquests desguassos de fons.
El projecte haurà de definir les mesures per intentar aprofitar aquest element per disposar d'una eina adicional per alliberar aigua, amb mesures que minimitzin el regat necessari a l'embassament, al ser un espai que pertany a la xarxa Natura 2000. A més de determinar les possibles actuacions, el projecte haurà de definir la substitució total de les quatre vàlvules que hi ha a les cambres de maniobra per fer possible que la pressa tingui més versatilitat per alliberar aigua.
I anem cap a un maresme molt primaveral, perquè aquests dies els rials i boscos s'obren de la costa, s'omplen de nous colors amb les flors dels primers arbres florits. El més prematur de tots és la metller, tot i que la mimosa i els cirerers segueixen de ben a prop. Oriol.
Doncs sí, Sergi, la temporada de floració ha començat i els rials i les zones buscoses a Catalunya i aquí al Maresme en són un exemple més clar. Els primers a arrencar, com deia, són els enmetllers, amb una flor blanca que a poc a poc va transitant cap a Rosa. Ho explica la guarda forestal del Montnegre, que també és aranyenca, i es diu Mariona Picard.
Qualsevol rial que anem a passejar ara per Arenys, tant el rial del Saclavella com els rials d'espais oberts, diguéssim, el rial llarg, es veuen els emmetllers florits. O sigui, fan una floració que comença a partir de la tercera setmana
de gener, i es va allargant. És a dir, trobarem peus que només tenen flor, i llavors trobarem peus que tenen la flor i està començant a sortir la fulla, perquè la Maller és una de les famílies, que són les rosàcies, que és tot el conjunt dels fruitis, que al primer els surt la flor. És una estratègia que tenen a l'hora que la polinizació sigui més efectiva.
L'ametller es pot confondre fàcilment amb el cirerer pel seu color rosat, però els cirerers floreixen més tard. Un altre color que es deixa veure amb força pels rials és el groc, el groc de la mimosa. I finalment també trobem l'avellaner, que creix en espais més elevats com el Montnegre. D'aquí a poc faran l'esclat altres arbres, com els pollancres, els ciders bords, també els bruners. Marina Picard apunta que els beneficis de les pluges d'aquest any, això sí, però amb matisos.
La sensacionalitat de l'hivern ha disminuït. Llavors, què fan les plantes? S'adapten. I, per exemple, ens trobem amb plantes que necessiten molt de fred per poder activar aquesta floració. Llavors, què passa si canvia la temperatura?
En aquest cas, en aquesta època ens hem trobat, hem tingut uns mesos de molta pluja, llavors, com que hi ha molta humitat, per tant el sol està carregat, està en condicions, doncs aquestes plantes, i cada vegada fa menys temperatura, doncs hi ha moltes plantes que fan la floració abans. I això, en funció de quins arbres ens trobem, de quines plantes ens trobem, pot ser perjudicial també. En els darrers anys s'ha consolidat una tendència d'hiverns càlids, superant sovint les mitjanes històriques de gairebé 3 graus.
I seguim parlant de plantes, però en aquest cas d'un dels llaguns més curiosos que es conreia en el maresme, que és el fasol del genoll de Crist, un nom tan curiós com la seva forma. Aproximadament la meitat del gra blanca i l'altra meitat presenta un dibuix amb tonalitats marrons i granats que recorda un genoll amb cops morats i de cops com el de Jesucrist clavat a la creu. D'aquí ve la denominació popular.
Exacte, és un llegum que té caràcter, és molt feculós, farinós per dins, però amb una pell prou ferma per aguantar el saltejat sense desfer-se. Aquesta varietat, la genoll de Crist, és d'origen dels Andes, a Amèrica del Sud, i es tracta d'un fesol de gra ovalat, de mida gran, amb aquesta característica bicolor que explicaves i que li dones.
La planta té un creixement indeterminat, floreix en blanc amb un lleuger tol i reclar i fa veines de mida intermitjana que passen del verd cap al verd amb ratlles carmí quan maduren. Més enllà de la descripció botànica, el que realment el defineix
és la seva agavada farinositat, una pell amb presència però agradable i un sabor intens. Les produccions acostumen a ser generoses en comparació amb altres varietats tradicionals catalanes i fins i tot les veines verdes, que són poc fibroses, són apreciades per consumir-les tendres.
Com tots els llagums secs, el fasol de genoll de Cris necessita temps. Cal deixar-lo en remull amb aigua freda durant ben bé unes 10 o 12 hores, preferentment, si podeu, tota la nit. L'endemà es cou en aigua neta, a foc suau, fins que sigui tendre, sense presses i evitant remenar-lo en excés. La seva gràcia és que, tot i ser molt farinós per dins, conserva una pell consistent que no es trenca fàcilment.
I ens n'anem a Tarragona per parlar d'esport, perquè el tarragoní Xavi Moya correrà 100 quilòmetres al Sàhara per recaptar fons per al projecte Home Catalunya. Marina.
El tarragoní Javi Moya participarà en un repte solidari que el portarà a recórrer 100 quilòmetres en solitari pel desert del Sàhara amb l'objectiu de recaptar fons per projecte Home Catalunya. La iniciativa coincideix amb el desè aniversari del seu inici de recuperació d'una addicció. Moya, de 51 anys, va passar fa gairebé una dècada per una etapa personal complicada, després d'anys de consum de drogues que el van portar a una situació límit.
Aquell moment el va obligar a demanar ajuda professional i iniciar un procés de rehabilitació. Durant aquest temps, l'activitat física ha tingut un paper destacat en el seu procés de recuperació. Ara, amb aquest repte esportiu, vol contribuir a la tasca que desenvolupa Projecte Home a Catalunya en l'atenció i acompanyament de persones amb problemes d'addiccions. Els fons que es recaptin es destinaran íntegrament a l'entitat a través de la plataforma solidària Migrano de Arena.
I finalment fem parada a l'Empordà perquè els tècnics dels Parcs Naturals de l'Aiguamoll de l'Empordà i el Montgrí, Llesmedes i Baixter i Capdecreus han donat a conèixer les dades dels 100 daus hibernants d'aquest 2026. Unes xifres que són molt positives als aiguamolls i es mantenen estables al Montgrí. Per tant, posen de relleu la bona salut dels espais naturals empordanesos. Al Parc Natural del Montgrí s'ha encensat més de 7.000 aus, on destaquen els ànex colls verds amb més de 2.200 exemplars, i els gavians amb prop de 2.000 individus.
La fradeluga, una gran protagonista de l'hivern a les contrades mediterrànies, ha estat la tercera espècie més abundant, amb 1.200 exemplars comptats. Cas particular és el dels agomolls de l'Empordà, on després de 3 anys de sequera persistent i reserves d'aigua sota ni mínims, les pluges han tornat a omplir els estanys i això ha fet que la presència d'aus torni a recuperar la normalitat.
El parc natural de Cap de Creus també acompanyen la tendència a l'alça als aiguamolls. Al Cap de Creus, els científics han volgut destacar sobretot la presència del freret, amb 190 exemplars sensats. Una xifra rècord, segurament perquè els grans temporals de Llevant els han fet aterrar molt més.
I ja han començat les jornades de crema controlada de les restes vegetals que el temporal de Sant Sebastià de gener va abocar a les plagues properes a la Gola del Ter, com per exemple la de la Fonollera. Piles de canyes i troncs de fins a 5 metres d'alçada i 200 metres de llargada, equivalents a la superfície de 5 camps de futbol. Aquest és el panorama que ara els tècnics del parc i la brigada han de gestionar. I ho faran mitjançant la crema controlada de 8 del matí a 4 de la tarda.
De totes aquestes restes, només s'incidenarà un 30%. La resta quedarà a la platja i en l'àmbit d'unar per afavorir la seva integració natural. L'actuació es porta a terme en coordinació amb els tècnics del Parc Natural del Montgrí i la participació de la unitat especialitzada en prevenció d'incendis. Els tècnics vetllen perquè aquest procés de gestió de residus afecti al mínim possible la nitificació del corriol Cama Negra i alhora també minimitzar tant l'impacte sobre el sistema d'unar. Les tasques de crema s'allargaran tota aquesta setmana.
Gràcies.
I el que hem de fer és conèixer les dades de la previsió meteorològica, saber si continuarà aquesta abonança i calma a mar. Lluís M. Pérez, molt bona tarda. Bona tarda. Una situació molt i molt plàcida pel que fa al vent i pel que fa a l'estat de la mar, però aniran apareixent més núvols baixos i boires, que de fet ja tenim a gran part de l'àmbit mediterrani. De fet, sobre el mar, aquestes boires són ben denses, boires d'abvecció, boires de primavera, que sobretot a la Costa Daurada s'han anat presentant al llarg de les últimes hores. Al llarg d'aquesta tarda,
Aquesta boira anirà afectant en alguns moments la costa del Baix Ebre, del Montsià, del Baix Camp i, per una altra banda, entre l'Almaresme i la Selva, això, les immediates hores. De fet, amb més sol a la resta de contrades de la costa, amb Marajol pel que fa a la situació marítima i amb vent de Suto, Sutoés una mica més reforçat a la costa del Maresme o del Baix Empordà.
Aquesta propera nit i demà aquest vent serà en calma, variable i fins i tot girarà cap al llevant ja el dimecres al llarg del dia. I atenció al matí amb la boirada que hi haurà tota la costa. Boires força denses i força extenses, per tant, ja durant la tarda del dimecres s'aniran retirant. Ho anirem seguint a la xarxa.
I de la previsió meteorològica, passem a la situació actual del trànsit amb el servei català de trànsit. Roger Serra, molt bona tarda. Què tal, bona tarda. Avui parlem d'aturades més o menys habituals. Per tant, bàsicament, ens centrem en àrea metropolitana de Barcelona. A l'extrem sud, és cert que l'autodià 2 surt carregada de Barcelona entre Cornellà de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Tot aquest tram, 4-5 quilòmetres, força lents, amb aturades puntuals. Autodià 2, com dèiem, sortint de Barcelona...
B30, lateral de l'autopista P7, també amb aturades habituals d'entre 1 i 2 quilòmetres a la zona de Barberà del Vallès, en els dos sentits de la marxa. També parlem d'aturades que toquen, podríem dir, just al darrer tram de la C58, entre Moncada i Roixac i el Nus de la Drenilada, accedint a Barcelona. Per tant, com podeu comprovar, són retencions habituals, sense grans incidències, sense grans sorpreses. És tot més al servei català de trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Avui volem unir la meteorologia, la mar i l'esport i ho farem a través d'una cara coneguda per molts telespectadors i també radioigents. Ell és l'Enric Agut, presentador de l'Espai del Temps del 3CAT físic, màster en meteorologia i un apassionat de la vela. Enric, sigues molt benvingut aquí a la Ronda Mar. Hola, moltes gràcies. Un plaer aquí estar amb vosaltres.
Aviam, la primera cosa que vull saber, què va primer, l'ou o la gallina? La teva passió pel mar o la vocació de meteoròleg? Una bona pregunta. Jo crec que la meva vocació de meteoròleg. Sí. Te'n recordes de quan comences a prendre consciència que t'agrada això de la meteo o d'observar el cel? La meteo... Mira, jo crec que...
Al principi passa una mica de barreja entre que m'agradava l'astronomia i meteorologia, potser primer l'astronomia. Arrel de mirar de petit alguna sèrie sobre planetes i estels, i era aficionat a veure una sèrie que es deia Cosmos, en què sortia un comunicador que era molt bo, que havia estat a la NASA calcegant, i era molt bo explicant-se.
i en un dels capítols va explicar com s'havia calculat l'època antiga el perímetre de la Terra. Era Tostenes, que també va ser el director de la biblioteca de l'Axandria en el seu temps, que va explicar, mirant ombres i utilitzant pals, el perímetre de la Terra. Jo em va fascinar. També em va fascinar de la manera com ho van explicar. I entre això i després que...
arrel d'unes nevades que van haver a Barcelona quan jo era petit em va despertar l'interès després més endavant va anèixer TV3 TV3 va anèixer paral·lelament i sortia en aquell moment el Castejón després també el Picó i altres meteoròlegs que em van despertar també l'interès per mirar el cel va ser una mica de barreja era clar que
Ja de petit m'agradava més els números i la física, les matemàtiques, que no pas les lletres. I era una de les possibilitats que, quan em fes més gran, estudies això. I al final vaig estudiar física. I, Enric, i per la vessant de mar, concretament de meteomarina, crec que t'apassiona especialment, no? O et sents bastant identificat amb aquesta vessant de la meteorologia?
Sí, el vessant aquest de la meta marítima, sempre m'ha agradat el mar. Com que soc de Barcelona, doncs algunes vegades ja hi anava al mar, i a nivell professional va ser ben aviat, quan vaig començar a treballar en el món de la meteorologia, que devia tenir 23 anys, 23-24, que és quan vaig començar ja en sèrio, al cap d'un anyet em va sortir l'oportunitat de...
d'anar a unes regates que es feien a Barcelona i en aquelles regates, mentre la gent esmorzava o es preparava per anar a l'aigua, se'ls oferia un servei de briefing meteorològic. Se'ls explicava el temps. És una manera molt rudimentària perquè en aquella època no hi ha les pantalles que avui en dia hi ha per ensenyar mapes, no hi havia també tanta resolució amb els models numèrics ni els mapes que hi ha avui en dia i les primeres...
les primeres regates que vaig anar no utilitzeva ni pantalles, simplement agafava el micro i explicava el temps que hi hauria i ja està. I va ser mica en mica també que vaig començar a fer un curset de vela en creuer o si no també en windsurf o després també en hobbycat que de forma paral·lela també vaig començar a fer coses al mar navegant. Però més enllà de...
de les embarcacions al mar sempre m'ha agradat però disfrutar-ho com un humà simplement entrar a l'aigua relaxar-te disfrutar d'aquest moment de la natura i sobretot a mi el mar em relaxa la muntanya m'agrada molt però de vegades el mar és com si et crida que necessites apropar-t'hi
Aquesta és una de les raons també per les quals em costaria molt marxar de la costa o del perlitoral cap a una ciutat molt d'interior, per exemple a un Madrid. Seria més difícil. I, Enric, creus que aquesta part de meteomarina tu consideres que històricament ha estat una mica arraconada?
És una previsió, la de la previsió marítima, que possiblement sí que ha estat una mica deixada de banda. Aviam, també és veritat que a la televisió, als mitjans de comunicació, hi ha el temps que hi ha, no? Que et donen dos minuts, en el cas del 394, o en el cas del TN, a l'informatiu poden ser quatre minuts i mig, cinc minuts, sis minuts, i llavors allà la informació que es dona és una mica així per sobre, no?
perquè tampoc hi ha molt més temps però sí que ha estat en mapes del temps que hi ha hagut algunes empreses que han trobat una bacana d'informació i que s'han esforçat per també fer negoci lògicament però per especialitzar-se en meteorologia marítima com poden ser les pàgines WinGuru, WinFinder, WinPredic és a dir que realment hi ha molt negoci
Amb aquestes pàgines pots utilitzar la informació a nivell, ja ho saps, gratuita o a nivell de pagament, és a dir, que tenen aquesta font d'ingressos, i van saber trobar aquesta macana informació. També amb la gent de la neu, la gent que va a muntanya, la meteo és molt important, com la gent que va a mar, són uns grans consumidors i en un primer moment també faltava informació. De mica en mica, sobretot empreses privades,
han anat omplint aquesta falta d'informació. Avui dia tens moltes pàgines web que a nivell gràfic o a nivell numèric et pots fer una idea de quina situació pots trobar el mateix dia o l'endemà o si vols planificar alguna sortida, alguna cingladura de més dies enllà, doncs pot una mica intuir quin temps tindràs, no?
El que està clar és que també hi ha diversos models, cada model, cada model no, però alguns models tenen diverses sortides, si un mateix model pots tenir diverses sortides, diverses previsions. Llavors, si tots els models diuen el mateix, és fantàstic. Si els models diuen coses diferents, llavors ja tens un problema. Però sí que...
És una informació molt especialitzada, també en funció de si vols ser una sortida al mar de dues o tres hores, que estiguis al voltant del teu club, perquè si després vols fer una sortida de tres dies i tant vols anar des de la Costa Brava fins a la Costa Francesa o a les Illes Balears, hauràs de mirar una informació una mica diferent, a la que miraria si simplement has de sortir...
per tres hores vista. Respirant la teva pregunta, avui en dia jo crec que algú que els vulgui informar
de la meteo marítima, té ara ja moltes eines. Abans era més difícil. Abans tenies algun gurú, tenies la previsió del meteogat i tenies un telèfon que podies trucar a la IMED i informar-te a nivell de telèfon de quina seria la previsió. Afortunadament tot això anava canviant molt. Quin és per tu el tall de costa d'aquí de Catalunya que us dona més mal de caps a l'hora de fer una previsió?
Depèn una mica de la situació meteorològica. A veure, quan estem parlant de vents de mestrals i tramuntanes, la previsió és bastant simple perquè és la que el model veu molt bé cap al nord de l'Empordà, l'Alt Empordà, la zona de Cap de Creus, i també el que són les Terres de l'Ebre. Quan hi ha l'entrada mestral és evident que hi ha zones que sempre entra i també al nord de l'Empordà.
Al Mastral, en canvi, no entra al Baix d'Empordà, li costa molt d'entrar, també l'exem sud de l'Alt Empordà de vegades no entra i és quan si el vent de Mastral gira nord o agregal, aquest acaba entrant. De vegades aquest impàs d'aquest vent de Mastral gira tramuntana o agregal no acaba de fer-se i és quan algunes previsions de vegades pot ser que
ser una mica difícils o que la previsió es compleixi més tard, per exemple, a l'escala no, però sí que a Palamós o a Sant Feliu de Guíxols, que no acaba d'entrar a la tramuntana, mentre a l'escala potser ja hi ha 20 o 25 nosos. Aquesta és una de les situacions una mica que a vegades les previsions pot ser que fallin, si no veuen bé el canvi de mà estar a la tramuntana.
També una altra situació que a nivell marítim, si vols navegar, estic parlant si vols navegar amb un nou motor, les situacions que són anticiclòniques, com ara aquests dies, que tenim, que tens una pressió atmosfèrica elevada, tens les mimbes que baixa el nivell del mar, perquè la pressió atmosfèrica és alta, de vegades al vell li costa entrar, perquè estem a l'hivern, el dia ha arrencat fred, el sol escalfa, però l'aigua al mar encara està...
està fred el terreny, sí que potser s'arriba als 20 graus, però aquest augment de la temperatura que hi ha sobre el terra no és suficientment gran com per vèncer l'estabilitat de l'anticicló. Quan tenim anticiclons així forts, ara la pressió està al voltant dels 1.000-28 milibars, quan hi ha una pressió molt alta el vent queda molt tocat, perquè si t'hi fixes al matí i mires alguna columna de fum,
No és que aquesta columna de fum, al matí a primera hora, d'alguna xamanella o d'algú que estigui amb el foc en marxa, aquesta columna ràpidament deixa de pujar i es posa molt paral·lel al terra. Li costa difuminar-se. Això va associat a les calmes dels anticiclons. I de dia passa una mica el mateix, perquè de dia amb un anticicló, un dia de sol, a l'hivern, tenint-hi una brisa de tots o trets genusos...
doncs ha d'haver-hi algú més, no? Si no, no entrarà. Això és una situació també que hi ha una mica, doncs, que a vegades falta algun nus per navegar. Amb regates que he vingut aquí a la Costa Brava, alguna vegada a l'hivern passa això, que et ve un anticicló, el típic de gener o de febrer, que són èpoques anticiclòniques, i et fa sol, potser a matí tens una mica aterral, però després no acaba d'arrencar i potser fas una prova amb 5-6 nusos, 7 nusos, que és poquet, no?
I de vegades no l'arribes a fer. Aquestes són possiblement de les situacions una mica més... Aquests models de vegades tampoc poden ajudar, perquè si et diuen que no farà vent i al final no fa vent, doncs quedes amb les ganes. En canvi, si has d'anar a motor, no és problema. Arrenques el motor, el mar està ben tranquil i és fantàstic.
sempre una mica en funció de l'ús, no?, de l'activitat que vulgui ser el mar. Alguna vegada que faig, vaig a algun lloc a fer alguna xerrada, doncs em pregunten, demà serà un bon dia per anar al mar i fer alguna activitat, doncs depèn, no? Si tu el que vols és fer paddle surf, doncs voldràs que el mar estigui ben tranquil i ben planxat, sobretot si no tens experiència. Si tu el que vols fer és jugar amb les onades i fer surf,
Molt de les onades, no? Això depèn de cada activitat. Llavors, una altra situació que de vegades toca als nassos són quan arriben onades de calor. Quan arriben onades de calor a l'estiu, que fa molta calor, no el primer dia ni el segon dia, però quan ja dura bastants dies la onada de calor, el vent es mor. No hi ha vent. Fa molta calor a nivell de mar, en superfície, però també a mil metres tens una onada de calor...
i llavors allà no es mou ni una fulla, no? I això és perquè fa tanta calor, tanta calor, tanta calor, que el vent que vol entrar a la mala terra no pot pujar perquè es troba com una tapa que no el deixa pujar aquest aire i llavors la brisa no entra. Són dies de brises molt fluixes, no? Que si estàs a l'aigua potser cantes un nus i mig, dos nusos, tres nusos i mig, o cinc per tornar a caure el vent...
De vegades també, en aquestes condicions, els vents són molt canvians de direcció, no? Un vent de sud, després un 140, un torn de caure, i són condicions aquelles complicades. El que vol tothom, al final, és que el model numèric et doni un vent de garbí, una marinada, i que aquella marinada entri. És el vent que molts navegants firmen, no per tenir, tant per gaudir per un dia tranquil, com per la gent que va de recat i competeix, doncs,
trobar-se en un moment que és molt constant, molt noble, saps per on pujarà més, per on pot baixar. Doncs Enric, moltíssimes gràcies per dedicar-nos a aquest espai de ràdio, per parlar del temps, per parlar del mar, per parlar de la vela, amb una persona que ja entén tant com tu, evidentment. Moltíssimes gràcies.
Doncs un plaer, gràcies per convidar-me i si alguna altra vegada voleu parlar amb mi sobre el mar o sobre la meteo, doncs aquí estic. Ens ho apuntem, no pateixis. Mercè.
I de meteorologia, ara passem a parlar dels graus mitjans de vela i socorrisme que s'imparteixen a Vilanova i la Gertrú amb la Carla Lanuza. A nosaltres l'Enric és professor d'educació física i coordinador dels ensenyaments esportius a l'Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Gertrú, que és el centre que imparteix aquests graus mitjans especialitzats en el medi aquàtic. Molt bona tarda, Enric. Gràcies per acompanyar-nos.
Bona tarda, moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos a aquesta estoneta. Mira, primer de tot, m'agradaria deixar clar que aquests estudis no són una cosa que sigui nova, per més que ho parlem ara, sinó que ja fa anys que es duen a terme aquí al vostre centre, oi?
Sí, vam començar el curs 2022-2023, ens van atorgar aquests ensenyaments, i des de les hores que estem impartint-los ens van donar les modalitats de basquet, vela i sabament socorrisme, i són els tres sigles de règim espacial esportiu que tenim al centre actualment. I solen tenir molta demanda, com valors la participació que tenen?
Doncs, l'inici va ser dur, perquè el de bàsquet sí que vam tenir força demanda. Vela, sí que ara en parlarem, però Vela és com un públic que està més compactat a l'estiu, i Salomé i Socorrisme, el primer any no vam tenir alumnat, no vam tenir demanda, i el segon any ja sí que vam poder començar-ho, però és un cicle que creiem que és superimportant i més a la zona on estem, i ens trobem que ens falta alumnat, o sigui, creiem que podríem tenir-ne molt més.
Bé, doncs després en parlarem una miqueta d'aquest cicle també per veure si així engresquem una miqueta més de gent. Parlem primer, per això, del grau de vela. En què consisteix aquests estudis? Quines són les capacitacions que es busca que assoleixin els alumnes?
Molt bé, tant aquest de vela com el de salvament i socorrisme, tots dos estan estructurats en un bloc comú que es diu, que és per totes les titulacions. O sigui, tant el de bàsquet com el de vela com el de salvament tenen el que seria per dir-ho així com monitor multiesportiu de totes les especialitats que tenim. I després tenim el que és la part específica, que en aquest cas és la part de vela,
i és un grau mitjà que es divideix el que abans es deia primer i segon curs, ara es diu cicle inicial i cicle final. El cicle inicial, per dir-ho així, capacita sobretot per ser tècnic i estar com a monitor en un club nàutic o un club de mar, i el cicle final afegeix en això també com a director esportiu d'un centre, com a entrenadors i entrenadores, aniria més cap a aquesta vessant. I entenc que és una forma...
Entenc que és una formació que deu ser bastant pràctica, no?, al ser el curs de Vela. Col·laboreu amb algun altre organisme d'aquí de Vilanova o del Garraf per fer-lo?
Sí, sí, amb el Club Nauti Pilanova ens cedeix les instal·lacions, material, i és allà on ho fem. Abans anava tot de la mà de la Federació de Vela, ara des d'aquest curs el professorat el tenim al centre, o sigui, és com si fos un professor més d'educació física, però mantenim aquesta col·laboració amb el Club Nauti perquè ens facilita molt, ja són les seves instal·lacions com a embarcacions per poder fer tota aquesta part pràctica que dius.
I deies abans que sí que l'alumnat es compacta més en èpoques d'estiu, de primavera, però mi m'agradaria saber si l'alumnat que s'apunta a aquest tipus de graus és un alumnat que ja ve d'un entorn nàutic, o si vosaltres mateixos us recomaneu que aquest curs s'hi pugui apuntar a qualsevol alumnat amb inquietud per aquests temes, per més que no estigui vinculat amb aquests entorns.
Clar, aquí hi ha una part important, que és que tant el de vela com el de Saramès i Cucurisma tenen una prova específica d'accés. O sigui, tu has de demostrar que domines una miqueta uns continguts bàsics per poder fer aquest cicle. Llavors, ara que estem parlant del de vela, normalment és alumnat que està lligat al món de la vela, ja anteriorment, sigui Plumnauti-Vilanova, Sitges, tot el que és la zona d'Algarab.
i ja han tingut contacte amb el mar, perquè aquesta prova han de saber avalar. Llavors, ens trobem que és un perfil més orientat ja amb nanos o noies que han treballat ja en el món de la vela. A la vegada, nosaltres, com també tenim el grau mitjà de mail natural, estem intentant també que alumnes que fan un mòdul que fem nosaltres de guiar en el medi nàutic, també poder-los afegir a aquesta formació, i és amb el que estem treballant ara una miqueta. Però sí, han de tenir una miqueta ja de contacte amb el món de la vela.
I ja ens has explicat que són dos cicles, entenc que un any per cada cicle, però després, un cop s'acaba la formació del cicle superior, hi ha algun altre estudi que es pugui fer per donar continuïtat a aquesta formació de vela?
Clar, és que ara, per exemple, tu has dit superior. No, és grau mitjà que tenim inicial i final. Perdona, el final, cert. Quan acaben el final tenen el grau mitjà en vela i tenen accés a fer el grau superior. El grau superior ja estaríem parlant de més enfocat a l'alt rendiment en aquest esport. Però és a continuació que poden fer.
I, mira, per parlar ara ja una miqueta de l'altre... Bé, abans de passar, mentida, et volia preguntar quins són els plaços que hi ha en què feu aquest curs? Clar, per exemple, els de Vela, el cicle final l'hem començat ara al gener. Normalment Vela fem format compactat i amb una distribució curricular flexible, que es diu que hi ha classes presencials, però també tenim classes que són sincrones online.
I llavors fem un format que sigui bastant adaptable perquè coneixem també quin és el target una miqueta d'alumnat de vela. I aquests han començat ara, el fan des d'ara fins a Setmana Santa, per dir-ho així. Després, sempre traiem un cicle inicial per a aquestes persones que es volen iniciar.
que agafem Setmana Santa per fer tota la part presencial, aprofitant allà, i després hi ha classes que són síncrones entre els mesos d'abril i maig, i se'l poden treure. I l'últim que tenim és el que normalment sempre fem entre juny i juliol, que intentem fer-ho quan acaba la selectivitat, per agafar alumnat que pugui venir d'allà i també que estan acabant l'ESO, i fins la primera setmana de juliol.
Aquest encara no l'hem tret al calendari, però a la nostra web anem penjant tots els calendaris que anem feient. Perfecte. Doncs ara sí, si vols passem a parlar de l'altre grau mitjà que feu, que és aquest que dèiem de socorrisme, que està també centrat en el medi aquàtic. Però en què consisteix exactament aquest curs?
Molt bé, doncs igual, eh? El que és el grau mitjà en salvament i socorrisme, tenim cicle inicial i cicle final. Aquí sí que hi ha una distinció molt ràpida, que és el cicle inicial els dona la titulació per poder treballar en instal·lacions esportives i piscines, i el cicle final, per dir-ho així, abaixer també tot el que és medi natural, per poder treballar en tot el que és rius, platja... Aquí estaria una miqueta la gran diferència.
Com hem dit en Maldavella, el cicle inicial també t'otorga com a monitor per poder estar també de monitor d'assaliment i socorrisme perquè hi ha una part competitiva i el que és el cicle final també ens donaria la part més de direcció esportiva, d'entrenament, d'entrenadors dins d'aquest àmbit.
I llavors són dos cursos molt similars, duració similar, però en aquest en particular com es distribueix la càrrega galactiva? Que parlàvem abans que el de Vela era molt pràctic i treballeu amb el Club Nàutic i totes aquestes cosetes, en aquest com es distribuiria?
Clar, aquí el que és el bloc comú, com he dit abans, van conjuntament amb el de Vela i Bàsquet. El que és el bloc específic sí que, pel que és usos de les instal·lacions de Vilanova, aquí sí que hem hagut de marxar cap a l'espai blau de Sant Pere de Ribas i és allà on es fan totes les classes pràctiques i teòriques. Tenim una petita aula que podem fer tot el que és la teòria,
i després està molt a prop de la piscina, es fa tota la part pràctica. Normalment intentem que el cicle inicial estigui en el primer semestre del curs, abans de Nadal, i el cicle final, que és, per exemple, aquest any els alumnes que havien de fer el bloc específic del cicle inicial ja l'han fet, i ara estem en el cicle final, que l'estem fent ara fins al maig, més o menys, maig juny.
I els terminis, una miqueta de què estaves dient ara de curs de socorrisme, quan seria el moment per fer les matriculacions? Perquè parles que també és després de la selectivitat, no?
Clar, aquí anem una miqueta diferents. Estem a veure si aquest any, perquè portem dos estius que hem intentat treure també un format compactat com el de vela, però no hem tingut alumnat, o sigui, teníem una o dues persones, però clar, és inviable fer-ho amb una o dues persones. Aquest any, per exemple, està començat. Tenim ja...
ha cresc programat de cara a l'any vinent que al setembre es podrà començar un altre cicle inicial i estem mirant si hi hagués la possibilitat de poder fer un compactat a l'estiu, però ens està costant per això, perquè els últims dos cursos no sortia i llavors és com que no hem fet l'oferta encara. El que sí que és important de les dues, que és la part més important, és mirar la prova d'accés, perquè la prova d'accés és requisit indispensable i sí que hi ha terminis. Ara, per exemple, al febrer es fa una i la següent es farà el maig juny i això sí que és important per poder accedir.
I sobretot en aquest del grau de socorrisme, fa poquet nosaltres aquí al programa està parlant d'un curs d'especialització que es farà a la Universitat de Manresa sobre salvament en medis aquàtics amb el Ramsès, i parlàvem una mica que han augmentat molt els accidents en medis aquàtics, que cada vegada hi ha més persones que hi realitzen activitats...
Crec que és interessant també explicar que és realment un estudi que pot tenir molta sortida amb la situació que ens trobem actualment. Per començar, el Ramsès és el professor que tenim en el bloc específic d'aquests ensenyaments, junt amb l'Adrià, que és l'altre professor. I l'altre tema important és la sortida laboral. Al final, aquests ensenyaments normalment és per compatibilitzar amb altres estudis
però perquè donen una sortida laboral directa. O sigui, com bé t'ha dit el Ramsès i sabem, la majoria dels nostres alumnes que han finalitzat el cicle inicial en cursos anteriors han estat treballant a l'estiu o durant l'any. I això és una cosa que és important, perquè ja només amb el cicle inicial poden entrar en mal laboral. No vol dir que han d'obtenir tot el grau mitjà.
I en el món dels serveis socorrisme, és el que diu el Francesc, cada cop hi ha més accidents, cada cop volen persones més preparades perquè no succeixin tots aquests accidents. I, clar, aquestes formacions arreglades que tenim acadèmiques és un pas superimportant per a ells, perquè tant en el de vela com en el de socorrisme, que no ho hem dit abans,
dins del bloc comú, un bloc específic, hi ha un bloc de formació pràctica. Ells, per poder treure aquests ensenyaments, han de fer unes hores en una entitat, ja sigui una entitat esportiva, en aquest cas de piscines, ja sigui un club nàutic, per poder posar en pràctica tots aquells coneixements que han fet durant el cicle.
I és això, tots dos, tant el de Vela com el de Salma i Socorrisme, la inserció laboral és immediata, perquè normalment un campus d'estiu amb els clubs nàutics, USAMAR, la majoria del nostre alumnat acaba treballant, o sigui, acaba treballant sempre.
Això és molt interessant, no?, que al final, en la situació que estem ara, poder fer uns estudis que, a més d'interessants, a més que siguin també molt vocacionals, puguin tenir una ràpida sortida laboral. La veritat que és molt, molt, molt valorable. Enric, moltes gràcies per acompanyar-nos avui.
per explicar-nos aquests dos graus de vela i de socorrisme que realitzeu a l'Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova. I esperem que aquest any puguem augmentar encara més la llista d'alumnes que s'hi apunten.
Moltes gràcies a vosaltres per interessar-vos i fer difusió d'aquests ensenyaments. Nosaltres esperem el mateix. Qualsevol dubte que pugui sortir arrel d'aquí tenim la web de l'Institut. Veuran que tenen un correu ja d'ensenyaments esportius per posar-se en contacte amb nosaltres. I, de veritat, moltes gràcies a vosaltres. Doncs parlem aviat. Espero que podem tornar a parlar aviat. Enric, moltíssimes gràcies. Que tinguis bona tarda. Gràcies a vosaltres igualment.
Doncs pleguem veles d'aquesta primera hora de l'Arran de Mar i el que farem ara us deixarem amb la segona hora a càrrec de la conductora habitual del programa, la Marina Pérez Got, que acabeu de passar. Molt bona tarda. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimarts 24 de febrer tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado en format estalvi per 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Puneix, on compren els professionals. Obramat.
Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla a Ter Ortega. Salut treballa per ampliar el servei per fer trombectomies a l'hospital Joan XXIII i afirma que no és un factor de pressupost sinó humà. D'entrada passaria a ser de 12 hores als 7 dies a la setmana. El departament fa una crida a la calma i afirma que l'atenció a l'ictus està assegurada les 24 hores. Pilar Otermín, sotsdirectora del Servei Català de Salut en declaracions a Tarragona Ràdio.
Ja li dic que únicament el 13% de tots els hictus isquèmics acaben necessitant una trombectomia mecànica. Per tant, no són tots els hictus que malauradament tenim a Catalunya i en concret a Tarragona. Aquesta setmana hi ha prevista una concentració ciutadana a Tarragona aquest diumenge per exigir el funcionament de la unitat d'hictus tot el dia jo 23 i durant tota la setmana.
I aquest matí, prop de 200 treballadors d'International Papers s'han manifestat a Tarragona en el primer dia de vaga indefinida contra el tancament de les plantes de Valls i Montblanc. Els ha acompanyat l'alcaldessa de Valls, ho ha fet Dolors Farré. És l'empresa del pacatge, és un sector que està en creixement. Per tant, llavors no s'entén que International Papers i de SESMIC vulguin tancar l'empresa. Jo tinc reunió amb la gerència la setmana que ve...
I els hi posen damunt de la taula que estan jugant amb el pa de 200 famílies i que no poden tancar l'empresa així com així. Per tant, la millor solució és que venguin una altra empresa que estigui interessada. Uns 150 treballadors han participat en aquesta marxa de protesta que ha sortit a les 10 de la plaça Imperial Tàrraco fins arribar a l'hotel Tàrraco Park on s'havien de reunir amb la direcció de l'empresa.
Hi ha les portes que es desclassifiquin els documents del 23F. A Tarragona treballa per incidir en la memòria democràtica. El tardofranquisme i els primers anys de la transició centren el programa elaborat per l'Ajuntament amb el 50è aniversari de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Nafo com a protagonista destacat. Una de les novetats és la inclusió de propostes adreçades a un públic jove com ara l'Esquip Room Tarragona sota les bombes o un taller d'il·lustració com explica la consellera de Memòria Democràtica Sandra Ramos.
És la història que van viure els seus pares i les seves mares, i els seus avis i les seves àvies. Tenim massa gent jove avui dient que amb dictadura es vivia millor.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Moltes gràcies a en Sergi Corral per posar veu en aquesta primera hora. I ara començarem parlant del nàutic d'Arenji, d'una cursa d'ILCA 4, millor dit d'un circuit català de vela, d'ILCA 4 i ILCA 7.
Després baixarem fins al delta de l'Ebre per conèixer de primera mà la proposta de tarnament que s'ha realitzat. I acabarem el programa d'avui submergint-nos a les profunditats dels oceans per descobrir la biodiversitat oculta. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Sis esportistes del Club Nàutic d'Arenys han participat a Blanes a una regata puntuable per al circuit català La Vela en categoria Ilca. I han anat en Ilca 4 i en Ilca 7. Dos regatistes aranyencs han competit al Campionat d'Espanya a Dènia. És així, Oriol?
Bona tarda. Bona tarda.
Bé, Mònica, diferents coses que hem de tractar avui parlant de vela, perquè hem tingut ja diferents competicions, hi ha moviment aquí al Club Nàutic, hi ha moviment de vela. Comencem, si et sembla, Mònica, per una regata puntuable a Blanes, de categoria ILCA.
Sí, era una de les regates controlables del circuit català de regates i vam tenir participants a Milka 4 i l'anticiclo que hi ha hagut al cap de setmana va fer que poguessin fer 4 regates dissabte i 2 el diumenge i la veritat és que els esportistes d'orenys han tingut resultats molt bons. Expliquem-vos aquest resultat.
Bé, al final vam anar 6 representants del club, tots a 1.000 que 4, perquè allà el casís estaven... Bueno, suposo que els pares que tenen nanos saben que hi ha trimestrals i hi ha alguns del casís que no hi han anat, però sí, hem cobsat el podi en masculí, hem tingut el primer classificat amb el Marc Cavara i segon classificat també en masculí amb el Blàdic López, i també podi en femení, segona classificada de la General...
per la Laura Molina. Aquests són els tres que han fet podi, i després els altres, que són nanos, que també són del planter més jovenets, agafant experiència tant al Sacha Carinesco, com al Pernat Vives, com l'Adel Puig. I tant, doncs bons resultats, també en aquest cas a Blanes, aquí, en aquest cas, a propet de casa. Sí, sí, sí, és una prova puntual que fa poques edicions, que es fa a Blanes, que està recuperant també algunes proves importants del calendari català,
queda propet i el desplaçament va ser bastant senzill pels nostres esportistes i això el que et dic, el dissabte vam provar de navegar amb vents del sud-sud-oest i el diumenge els vam fer a matina perquè el senyal de tensió era a les 9 del matí perquè vam voler aprofitar el tèrmic del Tordera, bueno, el terral del Tordera, més que el tèrmic, el terralet del Tordera i pràcticament a les 12 del migdia quan ja va calmar el vent ja havien acabat de competir. Van fer horari d'esquiador quasi.
Sí, sí, i tant, es podria dir així. Això, dèiem, aquí a propet, en canvi a Edènia, una miqueta més avall, també hi hem tingut gent d'Arenys competint, en aquest cas, amb un campionat d'Espanya. Sí, campionat d'Espanya d'ILC7, la categoria olímpica, i hem tingut dos jogues del plan T que a poc a poc han anat passant per totes les categories, ILC4, que és la vela més petita, ILC6, la intermitxa, i ara hi ha la categoria olímpica, ILC7,
I teníem el Sergio Roldán i el Joan Camach, competint, i també molt bons resultats. Són tots dos sots 19, som els més jovenets d'aquesta categoria olímpica, i destacar el podi de tercer sots 19 del Joan Camach.
Home, un tercer en un campionat d'Espanya, categoria Sots-19, un resultat ha destacat, això. Sí, sí, la veritat és que estem molt satisfets del resultat que ha concedit el Joan perquè era la primera vegada que competia en aquesta categoria. El Sergio sí que ja havia estat competint a l'Anzarote.
al Mundial Sub-21, però pel Joan era la primera oportunitat i ha tornat exhaust perquè és molt cansat. La diferència de vela olímpica és molt gran, però ha tornat molt content. Important, eh?, que s'ho passin bé, que aprenguin, que millorin i que, a més a més, aconsegueixin bons resultats en aquesta progressió que els va portant a seguir aquest camí com a regatistes.
Sí, a poc a poc et dones compte que els nanos van creixent i que hi ha unes tenides en categories infantils, passen a juniors i segueixen sent juniors, però ja es comencen a apropar més al que és la vela semiprofessional, amb aquestes categories olímpiques.
i contents, contents dels resultats i que segueixen gaudint perquè parles amb ells i encara et diuen que s'han passat superbé, amb la qual cosa nosaltres molt contents que segueixin a mal nivell i gaudint de l'esport. Quan arriben aquestes edats més complicades, com tenen ells que potser ja fan segon d'ESO i segon de batxillerat, perdó...
i hem de compaginar els estudis amb la navegació, amb els amics, i sempre és important. I tant, que els vas veient créixer, i després els veus en llocs tan destacats, com per exemple el Lucas Garrido, que també n'anem parlant sovint de resultats, i ara em sembla que el tenim entrenant, Mònica, a València.
Sí, en Lucas ja us ho vam comentar, l'hem estat parlant ja des de l'any passat, des que va guanyar el Campionat de Catalunya. La seva projectació està sent molt, molt, molt ràpida i està instaurada dintre dels cinc millors a nivell nacional i hi havia una convocatòria nacional abans d'una internacional que tenen aquest cap de setmana, que es diu Obtiarons, i ja ha tingut convocatòria i el divendres ja el seu pare, l'Albert Garrido, el va baixar cap a...
cap a València, i una gran oportunitat realment estar amb els millors d'Espanya, perquè han triat els millors d'Espanya i ha sigut un dels convocats d'aquí de Catalunya, llavors per ell és una convocatòria nacional, com quan en futbol o en qualsevol altre esport hi ha una convocatòria, l'han convocat ja per fer un entrenament amb l'equip nacional. Home, i tant, això està molt bé, i em dius que tenen la setmana que ve, aquesta primera setmana, ja una competició.
Sí, primer tenien aquest entrenament nacional i després ara tenen una competició internacional una miqueta del circuit d'aquestes regates importants com va ser Torrevieja, va ser Palamós i ara tenen aquesta equivalència. A València mateix, eh?
Sí, sí, sí, a València mateix, València, ciutat. Perfecte, doncs Déu-n'hi-do, quant de moviment, això pel que fa a regatistes, a esportistes, diguem-ne, que competeixen, però comença a fer bon temps, aquest cap de setmana ja ho hem vist, això ja fa, encara falta, però ja fa una olor de primavera impressionant, el temps, el solet, per tant, imagino que també, des del Club Nàutic, això es nota, i les activitats de vela, de lliga, blava, tot plegat, també, Mònica, va avançant, eh?
Doncs sí, sí, aquest cap de setmana ha sigut un cap de setmana fantàstic per gaudir del mar, d'estar a prop de les platges, la gent també, dels passejos, de la muntanya, i nosaltres l'activitat també al club n'hem tingut bastanta i va estar més agradable, no?, perquè mai ens aturem, però una cosa és sortir, doncs, tot abrigat amb el neopren o el gorro i...
i els escarpins i sortir disparat a la dutxa, i l'altre com ahir diumenge, que tant els nanos de la lliga blava com els de l'escola, els de l'escoleta d'Òptimis, doncs pràcticament n'hi havia algun que fins i tot es banyava. Vull dir que la condició és bona per... Bé, diumenge va fer menys vent, dissabte més bona per navegar i entrenar,
i hem tingut molta activitat, i també els creuers el dissabte van tenir la formació d'estimoner i també realment van gaudir tots, perquè quan el bon temps arriba, la veritat és que és molt més agradable practicar esport a la vida lliure. I tant, doncs ja hi anem de cara cap a aquest bon temps, sembla que no sé com serà l'estiu, si passarem tanta calor com altres anys o no, o serà relativament més agradable, però vaja, que hi anem de cara, això aquest cap de setmana ho hem vist.
Sí, sí, i també aprofitant i parlant de la meteorologia, doncs els que ens estan sentint i vulguin ampliar una miqueta més els coneixements i les aplicacions i saber quin temps farà, doncs aquest dissabte aquí al Nàutic Terencs tenim una conferència amb l'Issac Vila, que és un meteoròleg, un regatista jove, que a més a més és meteoròleg, i la fem a les sis de la tarda i qui vulgui saber més sobre la meteorologia i sobretot de les aplicacions mòbils, on buscar i on cercar quin temps hi haurà,
doncs estan convidats a venir i ho farem a la nostra instal·lació. Ah, perfecte, interessant, perquè a vegades, mira, tots mirem el mòbil, el temps amb el mòbil, amb l'aplicació aquesta que ve de sèrie i segur que hi ha eines molt més interessants. Sí, sí, sí, totalment, totalment. Nosaltres als d'Avela ja més o menys ja ens anem a les nostres webs, com pot ser Windfinder, Winguru, o sigui, especialistes amb el vent, sobretot, però sí que hi ha aplicacions que et poden donar molta més informació pel que li agrada anar, doncs,
a la muntanya o en bici de carretera. Avui en dia les aplicacions de meteo estan molt avançades i cada cop són més precises també. I tant. Doncs aquesta xerrada que la tindrem aquest dissabte i l'activitat que hem repassat avui dels esportistes i dels regatistes del Club Nàutic d'Arenys. Mònica Azon, directora esportiva del Nàutic, gràcies una setmana més per atendre'ns aquí a l'Arenys en Joc. Bona tarda. Gràcies a vosaltres. Bona tarda.
Les plantes de Randamar, un xic de botànica amb molt gust de sal.
La florida primaveral de la duna litoral és espectacular. A l'abril i al maig emergeixen les flors entre les muntanyes de sorra i una de les espècies que dona més color als arenals és la corretjola marina. La calisteja soldanela de la família de les convolvulàcies. Fa llargues corrues de tiges, fulles i flors de la duna.
Les fulles són petites i en forma de ronyó. També són lleugerament crasses aquella estratègia per combatre l'alta salinitat i la sacedat del terreny. Les flors són acampanades d'un rosa intens, viu, amb estries de color blanc i fan la seva eclosió entre l'abril i el juny. Però això sí, són força efímeres.
Com les altres espècies presents a la duna, també té importància en la seva fixació. La corretjola té una àmplia distribució als ecosistemes litorals i donars d'Europa i la Mediterrània.
Deixem de costat la vela, anem fins al delta de l'Ebre, en concret a Deltebre, per parlar sobre la nova proposta de termenament del municipi. Per això l'acompanya, Cel Prietó, des de Delta.cat, parla amb el delegat del Consell de Defensa de Deltebre Territori, Cel.
Sí, Marina, parlem amb Marc Bertomeu, delegat del Consell de Defensa del Tebre Territori, per entendre millor què implica la nova proposta de terminament del terme municipal de del Tebre, un expedient que el govern de l'Estat ha tornat a incoar amb la publicació al BOE i que torna a obrir un període d'alegacions i de mobilització al municipi. Marc, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia.
Marc, quan vau rebre la notícia que el govern de l'Estat tornava a incoar l'expedient de terminament, quina va ser la primera sensació? La veritat és que va ser una mica sensació de sorpresa i una vegada vam entrar una mica en mirar el document, en estupesfecció, una mica de dir com pot ser, perquè es va paral·litzar de terminament
se va parlar en les administracions públiques pertinents, que s'havia de fer un determinament, potser sí, però mai sense primer consensual no territori, les mesures que s'havien de prendre, que hi hauria un consens entre les administracions i la població, i de sobte ens trobem que tornem a tenir un determinament igual que l'any 2023, és a dir, com si tot el que va passar el 2023 cap aquí no hagués passat,
I tornem al punt de partida, punt zero, i la veritat és que no ho entenem i creiem que no és de rebut que les administracions faiguen aquest tipus de mesures sense consensuar el territori, més en un territori fràgil com és el Delta, que abans que res s'ha de protegir abans de prendre altres mesures que no porten cap benefici per la seva protecció.
I Marc, per la gent que ens està sentint i que potser ara s'està parlant molt de terminament, però potser per explicar-los què vol dir exactament, què significa per al territori la terminament? Bé, la terminament és un procés que es fa a nivell de tot l'estat, no és només una cosa que es fa al delta de l'Ebre, que és al final els terrenys que són colindants, les zones marítimes...
per dir-ho, el que pertany a l'Estat. Llavors, hi ha zones que tot l'Estat té zona determinament, però cada 16 anys fan revisions. I en guany, ja fa molts anys, van dir que del TVS havia de reformular, com a altres llocs, però amb la sorpresa que...
anaven la línia de costa, la línia que pertany a l'Estat, passava a anar molt cap endins el Delta, inclús a llocs d'estar mig quilòmetre cap a dins. I llocs sense un criteri tècnic, clar, una cosa molt ideològica de que el Delta va tirar cap atràs. Nosaltres això sempre hem tingut clar que no ha de ser així, sinó que no hem d'anar ni un pas més enrere, sinó que el Delta s'ha de protegir, s'ha de reforçar i s'ha de poder seguir vivint aquí,
I això és el que està plantejat sempre des de Glòria, des de la taula de consens, des de l'Ajuntament de Delta Ebre, que s'ha de fer un pla de protecció per al Delta, i una vegada aquest pla de protecció estigui consensuat a les administracions i se comença a aplicar en dates i en pressupost, a partir d'aquí ja es miraria si alguna zona concreta s'ha de fer algun tipus de variació de la línia de costa, però després tenir clar cap on anem.
A banda d'això, aquests terrenys que es van cap a dins, que són propietat privada, la majoria són de propietat privada, les persones que perden aquests terrenys,
no tenen cap recompensa econòmica, per dir-ho. No és que l'Estat els ho compre, sinó que jo t'ho agafo, això passa a fer meu, i et diuen que t'ho deixen durant uns anys, en aquest cas, el període depenen potser bastants anys, però allò ja no és teu, i a més a més, si tu, per exemple, hi tens un terreny que ara avui podries fer algun tipus d'activitat, no ho podràs fer, és a dir, només podràs fer les activitats que ja estàs fent allí. És a dir, si, per exemple, tu fas arròs,
Però allí, per exemple, tu podries fer-te un xaler, no?, si aquella zona era per a les urbanitzables, doncs no ho podries fer, perquè només pots continuar fent les activitats que allí ja s'estaven fent. I després d'aquests anys això passa a ser de l'estat i tu ho perds completament.
Però a banda d'això, del que és el prejudici privat, ja és la ideologia que anem cap enrere perquè aquests terrenys, que ara són de persones i que estimen el Delta i el protegixen, passen a ser de l'Estat. I com ha passat a la zona de Bombita, que ara allí s'ha fet un malecó de defensa, la mar entra cap a dins, però realment no es protegi el Delta, que és el que s'ha de fer i el que s'ha de lluitar.
com a altres països del món, que estan en pitjors condicions que en altres, se protegeix lo delta, o sigui, el seu territori se defensa i es troben solucions, però sembla que aquí no hi ha ni ganes ni voluntat.
Sí, això parlen diversos del tema. Les solucions n'hi ha, se sap que s'ha de fer, el que passa és que no s'actua. Vull dir que de deltes n'hi ha altres parts del planeta, el que comentaves, i de solucions ja se sap el que s'ha de fer, el que passa és que no s'actua en aquest sentit. I Marc, pel que m'estàs dient, és a dir, si aquesta proposta s'acabes aprovant tal com està redactada, és a dir, podria comportar greus perjudicis també a propietaris, pagesos, activitat econòmica d'aquí del municipi?
Sí, sí, és que, a veure, jo sempre dic que el Delta no és un parc natural, però és una zona humanitzada. És a dir, res avui dia al món, res, és totalment natural. És a dir, totes les coses han tingut influència de les persones que han actuat i el Delta és el que és gràcies a l'actuació i al que ha fet la gent, no per culpa de la gent.
Llavors, lo deltas és un territori com qualsevol altre del país que s'ha de protegir i s'ha de defensar. I no entenem que les administracions ho deixen així a l'aire i que no es defensa quan, com bé dius, hi ha altres llocs del món en problemes similars, inclús pitjors.
i s'ha solucionat, i es busca solucions, i es viu, i es conviu. Llavors, el delta, això també es pot fer, només és falta de voluntat. Jo ara aquesta setmana ha estat de moda, bueno, la Sagrada Família, no? Faig la comparativa. Crec que cap administració pública, cap govern, permetria que la Sagrada Família caigués. Doncs aquí el que s'està fent és que s'està deixant caure la Sagrada Família natural del país, i és així.
És una cosa que té tant de valor, o més, que la Sagrada Família, i s'està deixant morir. I la veritat és que no s'entén. Però la diferència és on està ubicada la Sagrada Família i on està ubicat el Delta, Marc, si ja és la mateixa història de sempre. Sí, no cal entrar en detalls, és el de sempre. I arran d'això, de la proposta que ha fet l'Estat, quina estratègia s'ha acordat amb l'Ajuntament, amb el Consell, per actuar?
Bé, al final, el que ha de quedar clar, el que ha de quedar palès, és que el territori per aquí no passa, sinó que nosaltres entenem que estem en un territori fàgil, que s'han de prendre mesures, que és complicat, però el que no pot ser és que s'actua d'esquena el territori, i més quan ja fa anys i anys que estem...
negociant, consensuant les administracions, aparentment tot són bones paraules, que sí, que hem de buscar solucions, però a l'hora de les accions reals i palpables, pràcticament no s'ha fet res el Delta de la Lòria. És que estem pitjor, estem més dèbils, i que després de sis anys, ara ens diguen que el que anem a fer és anar darrere, quan encara no tenim, després de sis anys, no després de sis mesos, que ja sembla una broma, que després de sis anys encara no tinguéssim el pla de protecció del Delta...
Quan a altres zones del país, dir-li zona de València, dir-li Mar Menor, dir-li Doñana, s'han fet actuacions milionàries per intentar millorar i protegir-ho, i aquí, que això no s'estigui fent, no és de rebut. Llavors, el que ha de quedar a l'est és que la població, que el territori, està en contra de tot això. A part, les administracions, l'Ajuntament farà les seues gestions pertinents, tan...
judicials, hipertoca, com, bé, polítiques, no?, per a revertir això, perquè realment no s'entén, però el que també ha de quedar molt, molt clar és que la societat, que el poble, que al final és qui conviu i qui viu en lo delta, està en contra d'esta mesura, està en contra de no protegir el delta, i és el que s'està, bé, evidenciant, i es va evidenciar en el primer terminament en les mils de firmes que es van aconseguir en contra d'això, i ara, doncs, bé, segurament tornarà a quedar palès
que ja amb més firmes o menys, però ja socialment el moviment que hi ha ja és palpable, que la gent això no ho vol i que jo crec que els polítics han de prendre decisions, però sempre al costat del poble i no en contra del poble.
Clar, ara des de l'Ajuntament s'ha tornat a impulsar la campanya d'al·legacions contra la nova proposta de terminament, coordinada per la síndica de Greuges, però estem veient que l'estat ha presentat la mateixa proposta que el 2023, sense tenir en compte les al·legacions que es van dur a terme en aquell moment.
Sí, és que sembla un xiste, però és així. O sigui, és que inclús el document que ja ha penjat oficial està en la mateixa data del 2023. És que no t'entra al cap. Això què vol dir? Que tot el que han fet les administracions del territori, tot el que ha fet la població, que al final...
el que es vol és que la societat s'impliqui en la política, s'impliqui en el benestar, s'impliqui en que el poble, el país avance, i en el moment que s'implica i dona la seva opinió i reflexa el que creu en les alegacions que van ser de mils, que després de sis anys pràcticament tornen a presentar el mateix document com si tot això no hagués passat, és que és una burla
I a part d'una burla crec que és una falta de professionalitat o de ben bé el què, però jo crec que és un error de l'administració que encara està temps de subsanar i esperem que així sigui. Això ho proposa el govern de l'Estat. Esteu recolzats pel govern de Catalunya?
Bé, al final, les administracions, quan tu parles d'elles, les paraules sempre són bones i boniques. O sigui, tant com parles aquí al govern, hagués estat un partit o hagués estat un altre, perquè al final això ja no va de partits, perquè lo Delta ja fa molts anys que té estos problemes, i s'ha parlat i reparlat en partits de tots els colors i de totes les sigles i de tot,
Llavors, jo crec que ja no és un tema de si el govern ara apoya o no apoya en aquest moment, sinó que realment això ha de ser una decisió i unes accions de país i de protecció real del teu propi territori. A partir d'aquí, ja et dic, sempre que vas a parlar hi ha bones intencions, però el que necessitem és que les coses s'evidencien en fets.
I el fet és que el Delta des del 2020 s'ha actuat pràcticament no res, que les intencions són bones, que es fan taules tripartites, entre estat, generalitat, taula... Bueno, sí, tot són paraules, però una vegada més el que volem són fets. I el fet és que pràcticament no s'ha fet res i que estem en pitjors condicions que en la Glòria,
i ara ens presenta un determinament que tornem a estar al punt de partida número zero. I Marc, és a dir, crec que es poden presentar les al·legacions fins ara a final de mes. Una vegada es presenten, quin serà el següent pas? És a dir, heu d'esperar resposta de l'administració? Com va això? Sí, bueno, un procés de determinament té els seus passos, ara es poden presentar al·legacions, després les
l'administració les ha de rebre, suposadament les ha de revisar i incluir o no incluir, després fer el següent pas que ja seria avisar els propietaris, etcètera, etcètera, etcètera. Però nosaltres el que creiem és que el que volem, el que pensem i crec que seria lògic és que
Un determinament que ja es va intentar realitzar, que es va paral·litzar fa uns mesos, és que és molt fort, o sigui, no es va acabar produint, i que després d'uns mesos es torna a produir o es torna a publicar en les mateixes condicions,
I una vegada més el territori torna a evidenciar que està en contra de tot això. Creiem que l'administració és a temps de rectificar, de realment sentar-nos a parlar d'accions reals de protecció. I una vegada tinguem el pla de protecció del delta real en dates, en pressupost,
i en actuar, a partir d'aquí, quan això estiga tot clar, si en alguna zona concreta s'ha de fer una reformulació de l'atermenament, perquè és una cosa que es fa a tot l'estat, no vol dir que no es pugui fer alguna cosa, però no d'esquena al territori, ni així sense un criteri clar, sinó que hi ha zones, per exemple, hi ha una zona, que és la zona de Bombita, que és la cartera que va a Riu Mar, que...
el que és l'atermenament, triua inclús la carretera de Riomar. Quin sentit té això en la protecció de la zona marítima o terrestre? Són coses que no saps ben bé a què s'agafen. Llavors, creiem que això de fer que ens poguéssim sentar i arribar a acords, que al final arribar a acords vol dir protegir el teu territori,
I una vegada més insistim en que nosaltres com a poble, com a territori i en respecte a l'administració municipal sempre està oberta a escoltar i arribar a consensos, però consensos que realment ens donen una garantia de futur i una garantia per a poder...
sigui vivint i convivint en lo delta, i no en una guerra, en una lluita de desgast, que sembla que vulguin que el delta desaparegui, per repetir això, és la sagrada família natural del país i una de les més importants d'Europa. Sí. Bé, Marc, ja mos ha quedat clar. Vull dir que el que es reclama no és en contra de l'atermenament, sinó que qualsevol l'atermenament ha d'anar lligat a un pla d'acció clar de protecció del delta, del litoral, del nostre territori, perquè al final, si no el defensem nosaltres,
Està clar que els altres no ho faran.
Sí, exacte. L'atermenament és una cosa que és un procés legal, que tampoc pots posar en contra, però sí que tindre uns criteris consensuats i no una línia ideològica que no té un criteri clar, i menys de dir, bueno, anem cap a tres estos metros. Però per què estos metros? Si el que estem ja pretenent des de fa molt temps és tornar a guanyar una mica de terreny al mar, tenir unes zones de protecció més amples,
Com a altres llocs del món, per exemple, com a ajuntament van estar a Xina fa un any o una mica més, a un delta molt gran i molt potent, que cada any guanyen terreny al mar. I és un lloc espectacular de convivència, de naturalesa, d'economia, i creiem que si allà es fa, perquè aquí no.
Negar això, aquí se realitza, tinguéssim clar quin és el pla de protecció i com anem a actuar el delta per a que estigui protegit, l'adaptament ja existeix, perquè hi ha una zona marítima o terrestre a tot l'estat i aquí el delta també existeix, i si hi ha algun tipus de modificació se farà, però després sempre d'haver consensuat això en el territori i tenir clar cap on anem.
I tant. Perfecte, Marc, moltíssim més. Gràcies per haver connectat avui en el programa i no res, seguirem pendents del tema. Molt bé, doncs moltes gràcies i, bueno, esperem que la pròxima conversa que tinguem sigui una mica més alegre i més positiva. Sí, això mateix, Marc, gràcies. Bon dia. Doncs, Marina, estarem pendents de si les alegacions presentades donen els seus fruits. Doncs n'estarem pendents de tot això. Moltes gràcies, Cel.
Ella ja la espera impacient, guarda silenci i fa un suspir. Això de camarera
L'home del tratge ja és aquí, com cada dia al matí, s'asseu i li dóna l'esquena. Amb un maletí i un bon perfum i el seu tratge blau marí que trastoca la cambrera. I llueix un rellotge platejat quan li fa un gest amb la mà i llençent la cafetera.
Després de tant de temps ella troba el bon moment per confessar-li el seu deliri.
insegura i tremolosa va cap a ell, amb un diari i un cafè, i amb una nota de paper que diu... Vostè no es pot imaginar quantes nits jo l'he somiat, i és per això que jo li prego que m'escrigui, em convidi a sortir, a fer un vol per la ciutat, obertament o d'amagat.
Entre un sospir i el teu alell, entre el teu cor i el teu cervell. Entre la por i l'excitació, entre la porta i el carrer. Fantasies que comencen i s'acaben a les vides de la gent.
que ella encara espera aquí impacient, guarda silenci i fa un sospir, la jove camarera. L'home del trage ja ha marxat, qui sap d'on ve, qui sap on va, paga i li dona l'esquena. Però aquest matí és diferent, quan descobreix sota el cendret una altra nota, una resposta.
Troba't amb mi aquesta nit Sobre les 10 jo seré allí A sa joanic de Barcelona Entre un suspir i el teu ale Entre el teu cor i el teu cervell Entre la por i l'excitació Entre la porta i el carrer Fantasies que comencen i s'acaben A les vides de la gent
Ella ha arribat molt puntual amb un vestit business casual i sapatetes de diumenge. Busca el trats entre la gent, il·lusionada i sempre impacient, sent una veu al seu darrere. I és el moment que gira el cap que en decepció veu el senyor amb uns texants i samarretals.
On és el traig de blau marí que em sedueix cada matí? Tu ja no ets qui jo esperava. Tu ja no ets qui jo esperava. Tu ja no ets qui jo esperava.
On és el 13 blau marí que em sedueix cada matí? On és el 13 blau marí que em sedueix cada matí? Tu ja no ets qui jo esperava. On és el 13 blau marí que em torna boja el dematí? Tu ja no ets qui jo esperava.
Gràcies.
Tornem al Fons Marí. Avui volem parlar del projecte Aviescapes, que és pioner internacional i té l'objectiu d'estudiar per primer cop com es distribueix, ho direm bé, la biodiversitat al llarg de les vastes extensions del Fons Marí. En volem parlar amb Eric Simón, investigador de l'Institut Català de Ciències del Mar, qui lidera aquest projecte. Molt bona tarda, Eric. Hola, bona tarda.
Escolta, primer de tot, parlem de paisatges abissals, però la gent que no sàpiga què és, com podem explicar-li què és això? Paisatges abissals són les zones del mar que estan més lluny de la costa, per dir-ho així. Si ens imaginem el mapa de TV3, per exemple, el del temps, si seguim amb la mirada recta cap a la costa, cap al mar,
veurem que hi ha com una zona de transició, que hi ha uns canyons, i llavors a partir d'allà comença a l'Avisal, a uns 3.000 metres de profunditat. Podríem dir que són zones molt, molt profundes i allunyades a l'horitzó. Sí, clar, històricament estan molt lluny de nosaltres, i no només en la distància des de la costa, sinó també en la profunditat. Clar, mostrejar o fins i tot enviar un robot a 3.000-4.000 metres de profunditat
és tecnològicament complex. Llavors, és una ciència, la meva, que fins a fa poc no es podia fer. Tinc la sort de viure en un món on hi ha grans avenços amb robòtica marina que podem enviar càmeres a veure el que hi ha en aquests fons. En aquest sentit, hem de dir que aquestes zones ocupen un 50% de tot el nostre planeta Terra, per tant, són la meitat.
Sí, literalment, si comptem tota la zona de l'escorça terrestre, el 50% de la superfície del planeta són zones avisals, paisatges avisals, relativament plans, sedimentaris, amb poca topografia, però que si tu et pares a mirar el mapa, o sigui, realment estan connectats entre si, són zones molt grans, com continents, enmig del mar,
I històricament no els hem donat molta bola, perquè m'entenguis. Era difícil ja mostrejar aquestes zones i les poques informacions que en teníem era que la vida en aquests llocs hauria de ser molt extrema, molt difícil que es pogués donar. Llavors, durant anys i anys es van considerar zones com deserts submarins. I ara, gràcies a les noves tecnologies, sabem que això no és veritat. Són zones que són molt grans, és molt difícil d'explorar-les,
Però el poc que anem estudiant, anem veient que allà hi ha una gran diversitat amagada. Això t'anava a preguntar. Aquestes zones, històricament, són unes de les menys estudiades o de les més inexplorades del planeta. Entenc que un dels motius és aquest que ara comentaves, que creieu o se creia que pràcticament no hi hauria vida i que, a més, és molt difícil arribar-hi.
Exacte, aquí se sumen factors logístics, per una part és molt difícil d'accedir, i després, clar, quan la tecnologia començava a poder enviar vídeos, era molt difícil, perquè comparat amb altres zones de les profunditats marines, com boscos de corals, o zones on hi ha esponges, canyons, muntanyes submarines...
són molt més espectaculars. Quan tu veus una foto d'uns corals profuns al mig d'una muntanya submarina hi ha molta vida. En canvi, la vida en els fons avisals existeix d'una manera diferent. Totes les espècies tenen una abundància molt, molt baixa. Llavors, si tu mires una foto, fas una foto d'un fons avisal, en principi no veuràs res. Llavors necessites moltes fotos per trobar el primer animal.
I així seguir, i seguir, i seguir. Per tant, clar, ja no és només arribar, sinó també poder fer un mostreig suficientment gran com per capturar tota la diversitat que hi viu. Llavors, clar, quan s'ha pogut començar a fer, ens estem adonant que aquestes zones estan molt oblidades, tenen unes diversitats superaltes, tot d'espècies que no coneixem, la major part de les espècies que veiem en fotos, per exemple, sabem que no estan descrites i que trigaran anys a descriure's,
I a poc a poc intentem anar mostrejant noves zones, buscant nous oceans on no s'hagin mostrejat, i intentar portar aquesta línia una mica més a l'abast de tothom, perquè són zones molt difícils, mai ningú de nosaltres tindrem la possibilitat de baixar tan avall, però amb els avenços que tenim amb robòtica i mostrejos marins podem fer col·leccions de fotos, de vídeos que ens recreïn aquests projectes,
Ara parlarem d'això de la biodiversitat i del que ara ens comentaves, de les observacions arreu del planeta. Vosaltres, a través del projecte Aviescapes, d'alguna manera és un projecte pioner internacional i el principal objectiu és estudiar aquesta biodiversitat. Com es distribueix aquesta biodiversitat en aquestes zones?
Exacte. La idea del projecte és justament això, entendre quins són els factors ambientals o no, també podrien ser biològics,
Què fan? Que unes zones a les fosses a les altres tinguin una major o una menor diversitat o que les comunitats s'estructurin d'una forma o una altra. Com que són zones tan grans, hem decidit que s'han d'estudiar una escala gran, encara que sigui a base de mostrejos petits. Llavors, aquí hem fet uns grans consorcis a nivell internacional de diferent gent que ha estudiat i mostrejat diferents zones del món
i com ho hem fet tots amb vídeo i amb imatges, podem fer metodologies que ens permetin comparar zones i llavors entendre quins són aquells factors a gran escala que poden fer que la diversitat aviçal pugi, baixi o les comunitats tinguin espècies diferents. Inicialment crec que us heu centrat en una zona, quina concretament?
Sí, la zona de la que partim, que és una de les zones avisals del món on hi ha més concentració d'estudis, bàsicament és la del nord-est del Pacífic. Allà existeix la Clarium Clipper Town Zone, que és una àrea que des de fa ja parella dècades s'està explorant la possibilitat de fer mineria profunda. I aquí surten els fons, òbviament hi ha tota una legislació internacional que fa que qualsevol empresa que va a la mà d'un país
pugui demanar llicències per fer exploració amb possible d'explotació, que hi ha aquí un debat internacional important de si s'hauria o no permetre fer aquestes llicències, i gràcies a això s'ha aconseguit fer una base de dades de diversitat de les diferents dones que s'han anat explorant dintre d'una mateixa regió, que això és el més difícil...
que podíem aconseguir. Tenim molta informació molt geogràficament dispersa al món, però al nord-est del Pacífic, gràcies a aquest interès de la mineria i als seus possibles impactes ecològics, hi ha molt més estudis per fer aquestes bases de dades. I aquí és on ens centrem per expandir el més que puguem a altres oceans.
Per tant, d'alguna forma, d'aquesta zona ja teniu una sèrie d'informacions i també sabeu algun tipus d'espècies que hi viuen, no? Sí. En general, a les planes abissals, els pepinos de mar són un dels grups que estan més desenvolupats. És a dir, trobem moltes espècies, moltes famílies i molts grups de cocombres de mar, perdona,
Seria la correcta amb els holoturits que se'n diuen. Llavors...
Aquests grups, a existir en totes les zones abissals del planeta, ens permeten fer comparatives directes per monitorejar les variacions de diversitat, de funcions que hi puguin haver en una comunitat, etc. I llavors també ens permeten absorbir dades d'altres llocs, perquè són animals que es veuen molt fàcilment en fotografies. I com que el projecte parteix de la base de fer aquests estudis de les distribucions de les espècies basades en observacions fotogràfiques,
ens permet una base sòlida per després crear capes a sobre. Abans ho comentaves, que heu trobat o heu vist espècies que no sabem que existeixen actualment o que es té molt poca informació d'elles i que es tardarà anys en documentar-se. Com podrien ser aquestes espècies? Entenc que estan acostumades a viure amb la foscor, pràcticament. Sí, són... Per què m'entenguis, durant anys...
es pensava que era molt difícil viure en aquestes zones per les condicions extremes, o sigui, allà no arriba la llum, o sigui, als mil metres de profunditat la llum hi ha res, cap partícula pot fer fotosíntesis. Per tant, a 4.000 té unes condicions de... la quantitat de nutrients que arriben al sistema són molt poquets, perquè s'han degradat durant tota la columna d'aigua, la llum no existeix, òbviament...
i la temperatura és baixíssima, és un grau o dos com a molt en aquestes profunditats, més la pressió, etcètera. Llavors, aquesta mateixa força que dificulta la vida també fomenta l'evolució de les espècies per poder-se adaptar en aquestes zones.
Per tant, veiem invertebrats, sobretot, que són els cosins germans dels que puguem veure a la costa o en ambients marins més somers, però amb adaptacions molt específiques, molt, molt específiques a poder resistir les condicions que suposadament són extremes, però, clar, vistes des de la nostra perspectiva com a humans. Per la natura, condicions extremes realment cada cop veiem que no n'hi ha dins del que seria la biosfera.
Això és molt interessant el que ara estaves comentant, però en aquest sentit també poder submergir un robot fins a aquestes zones ha de ser molt complicat per les condicions, perquè al final la màquina ha d'aguantar totes aquestes condicions. Sí, aquest és el problema. No tots els robots que es fan per fer mostrejos fins i tot profonds, en el meu camp tot el que seria en menys de mil metres ja és per mi ecologia profunda, per això que té de la llum.
Clar, hi ha molts d'aquests robots que sí que t'arriben fins a 2.000 com a màxim, sobretot, per exemple, els del CSIC, que el CSIC n'en té un d'aquests robots. Un d'ells arriba a 2.000, l'altre està recent comprat i aviam si de futur podrem arribar a 6.000. Però és un problema, perquè no només tenim un robot que pugui fer immersions profundes, han de ser molt profundes. I aquí és on jo, per tirar endavant els estudis, t'has d'associar amb molta gent...
i trobar les vies perquè, clar, no és barat. Com més complexa el sistema i més profunditat, doncs les condicions tecnològiques que li donen suport són més difícils de costellar.
I entenc que també nosaltres en diverses ocasions parlem sobre com la biodiversitat està afectada per tots els canvis que hi ha en termes de temperatures, en termes de biodiversitat en general, que afecten el canvi climàtic. Suposo que d'aquestes zones tampoc se sap si hi ha alguns canvis, si s'estan produint canvis i com afecta en general.
El problema d'aquestes zones és el mateix que... De moment, el problema que se'ls ve a sobre seria el de la minària profunda, perquè en aquestes zones tenen un recurs, són els nòdols de manganès, nòdols polimetàl·lics, que són com unes patates que creixen just a sobre de la superfície del terramarí, i que proporcionen al coureníquel un munt de metalls rars, que ara mateix geopolíticament són molt importants, no?
Llavors, aquest és l'impacte que tothom veu més imminent, no? O sigui, què passarà si es minen aquestes zones? Els nostres estudis ja deixen clar que la recuperació d'aquests ecosistemes senten específicament adaptats a que les condicions de vida que tenen els costaria molt recuperar-se d'un impacte tan gros com la minèria. Però, a més...
En els últims anys hem vist que, clar, no només la mineria, sinó també el canvi climàtic pot afectar aquestes zones, perquè els canvis d'acidesa derivats de l'escalçament del mar estan previstos que generin uns canvis en unes línies biogeogràfiques que nosaltres ni sabíem fins fa poc, que podria fer que grans zones avisals deixin de tenir les condicions idònies per la vida que ara mateix hi evita.
I llavors, clar, tant la mineria, els seus impactes, com el futur impacte de canvi climàtic, són coses que nosaltres des de la costa no podem veure. Aquest és el problema d'aquestes zones, que és molt difícil per nosaltres, si no ho documentem bé, ensenyem molts vídeos, donem a conèixer que hi ha una diversitat important en aquestes zones, perquè, clar, des de la costa o des d'un barco no veurem l'impacte directe, de moment que sapiguem, perquè no sabem fins a quin punt estan connectats amb altres sistemes.
No ho podem veure i, molt menys, podem saber com ens afecta o com afecta. Exacte. Aquest és el problema d'ecosistemes que són tan remots, que en el dia a dia no tenim contacte, no podem veure directament les conseqüències i el pitjor de tot és que, clar, quan menys en tens...
més gran pot ser l'impacte, perquè realment a les fosses abissals com es connecten amb la resta d'ecosistemes i hàbitats marins menys profuns i més sumers, hi ha moltes hipòtesis, però està molt verd aquest camp. No tenim molta idea de quin és el rol d'aquestes zones tan grans del planeta en la resta de processos que passen en el mar.
Ho parlàvem al principi, vosaltres submergiu robots, agafeu imatges, i la vostra principal feina de tot això serà comparar les imatges de les diferents zones. Hem dit que començàveu per una en concret on ja teníeu bastanta informació, però entenc que la intenció és anar comparant aquestes imatges. Sí...
No només comparar, sinó establir protocols que ens permetin comparar bé. Perquè, clar, en fotografia té molta importància que jo agafi, per exemple, una càmera i faci fotos a 3 metres del terra, a 1 metre del terra, o que ho faci amb una llum més gran o més petita. Allà no hi ha cap mena de llum, aquestes aves fosques no necessiten molta llum.
S'han d'estandardar els protocols perquè els diferents estudis, que no sempre es fan amb les mateixes plataformes o amb els mateixos objectius, es puguin comparar entre si. Això és una tasca que ja més o menys tenim feta i que ara volem expandir i centrar-nos en els cogumres de mar, en els olotúrids.
perquè això ens permet expandir de la zona del nord des del Pacífic a les zones que tenim al sud del Pacífic i altres mostrejos. I a més, el projecte, la gràcia i la idea és que interdisciplinar
on col·laurem des de l'Ubercomputing Center de Barcelona amb temes de generar dades ambientals d'alta resolució per entendre quines són les barreres ambientals de per si que puguin existir, i també tenim una component molecular amb diferents companys d'arreu d'Europa que estan ara mateix en una campanya, agafen especímens de pepinos de mar, de cogomes de mar,
per poder estudiar què tan similars són els genomes d'uns i altres, per establir una base de coadaptació a l'àmbient. Per tant, toquem una mica tots els pals que es poden tocar amb les eines que tenim avui en dia, per veure si podem...
Perquè m'entenguis, volem fer que els pepinos de mar siguin un grup base per estudiar els fons avisals, com poden ser en els estudis terrestres les papallones, que això s'ha fet amb ecologia de paisatge, és una cosa molt típica de llibre d'ecologia. Volem trobar si els olotúrids ens permeten fer aquest tipus d'estudis, però en el fons de mar.
Ja per anar acabant tot això, entenc que el projecte està previst en diferents anys de durada perquè tot això és molt complex i és molt difícil de fer i que ara esteu en aquesta fase més embrionària, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, amb aquests projectes sol passar que tu proposes i després a la primera reunió dius, vale, siguem realistes. Però es pot fer molt, el que són tres anys serà ajustat per tot el que es pot fer, però nosaltres veiem aquest projecte com la base per tota una línia d'investigació nova que estem generant aquí a l'Institut de Centres del Mar,
enfocada a l'ecologia de paisatges en zones profundes, no? Llavors, el projecte d'Avis Capes pretén juntar tota la informació que ja tenim, ordenar-la, intentar projectar-la de futur per entendre com poden canviar aquestes zones sota canvi climàtic, però, clar, només estem treballant amb un seu grup allà sota i viuen més grups i volem expandir tot i els de mar a altres grups mòbils, per exemple, no?
I després també en temes funcionals i en temes d'impacte directe de la minèria. Llavors el projecte neix ara, comencem al març, i a partir d'aquí ja no és només el projecte, sinó jo ja veig més a futur una línia que volem implantar en 10 anys, 20 anys, a l'Institut de Centres del Mar.
Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda i per explicar-nos tot això que és molt interessant. Gràcies a vosaltres per el vostre interès. Bona tarda. I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimarts 24 de febrer del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
RANDEMAR, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimarts 24 de febrer tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado en format estalvi per 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Salut treballa per ampliar el servei per fer trombectomies a l'Hospital Joan XXIII i afirma que no és un factor de pressupost sinó humà. D'entrada passaria a ser de 12 hores als 7 dies de la setmana.
Segons la sotsdirectora del Servei Català de la Salut, Pilar Otermín, no és un procediment fàcil i té més condicionants que d'altres i això requereix donar expertesa per poder-ho fer amb seguretat clínica. En aquest sentit, admet que amplia el servei al Joan XXIII, no depèn de posar-hi més hores, sinó que els professionals tinguin més expertesa i la puguin acreditar i mantenir en el temps.
Ja li dic que únicament el 13% de tots els fictus isquèmics acaben necessitant una trombectomia mecànica. Per tant, no són tots els fictus que malauradament tenim a Catalunya i en concret a Tarragona.
Aquest dimecres hi ha una reunió amb tots els professionals d'aquest àmbit que hi ha a Tarragona. El departament fa una crida a la calma i afirma que l'atenció a l'ictus està assegurada les 24 hores. D'altra banda, entitats veïnals i plataformes sanitàries sortiran al carrer diumenge per reclamar precisament que l'Hospital Joan XXIII...
faci trombectomies a pacients dictos les 24 hores, els 7 dies de la setmana. La protesta arrencarà a les 12 del migdia des del balcó del Mediterrani. Josep Samanté, membre de la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública, diu que també aprofitaran per reclamar la dimissió de la consellera de Salut.
L'important que volem demostrar amb aquesta concentració és que la consellera entengui que totes les persones que vivim a Catalunya tenim els més drets per cuidar la nostra salut. Estem defensant en aquest moment la salut de tothom. Estem defensant la nostra vida, que tinguem les condicions, els professionals i els instruments vàlids perquè tothom pugui curar la seva salut. Per tant, avui el que fem una crida és que tothom surti al carrer
Perquè no és un problema dels que tenen lictus, és un problema de tots i de totes que ens pot passar el mateix. Cal recordar que a hores d'ara aquestes trombectomies es fan de dilluns a divendres de 8 a 8, fora d'aquest horari els pacients s'han de derivar a Barcelona.
El tardofranquisme i els primers anys de la transició centren el programa de memòria democràtica d'enguany a Tarragona. El cinquantè aniversari de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Nafo tindrà un protagonisme destacat. Va ser un dels episodis més greus i més foscos ocorreguts a la ciutat durant aquell període, activitats que arrencaran el 4 de març. Una de les novetats és la inclusió de propostes adreçades a un públic