Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 30 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Continuarem descobrint el nostre mar amb en Boris Weissman. Cuinarem amb l'Adrià Ceritjol, que avui ens portarà una nova recepta.
viatjarem creuant l'Atlàntic per conèixer un nou projecte. Coneixerem un dels vaixells més antics de vela llatina que hi ha a Catalunya, passejarem per un parc agroecològic i acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Arna Mar sorti a Port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, molt bé. Esperant que arribi ja dissabte i diumenge. Això ja és aquí. I hem de dir que demà tindrem ventades, però Déu-n'hi-do, quina vent ha fet aquesta nit? Què dius? Tu no t'has enterat? No. No.
Jo a les 3 de la matinada m'he despertat perquè feia una ventada que dic que em caurà l'edifici a sobre. Doncs a la zona nostra estava tranquil·la i quan vaig venir, que ja saps que aquesta matinada he estat viatjant per aquí, per Tarragona, no, no, bé, tranquil·litat, eh? A partir de les 4, sí, quarts de 5? No, no, a les 3 jo m'he despertat. Una ventada increïble, o sigui, ha sigut increïble. Doncs la teníeu tot a la teva zona. Ja t'ho dic...
La tenim allà guardada. De fet, a Valls crec que hi han tingut algun problemet. A Valls és la capital de l'Alcà, aquí a Tarragona. I terra de vents. Sí, algun problemet amb el vent. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda. Com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé, és divendres. Això només és signe de felicitat, alegria, festa major. No ho sé, a nosaltres no esteu contentes? Sí. Bueno, Marina, te noto una felicitat extrema en la teva veu. Sí, sí, extrema, extrema. Sí, sí, sí, és divendres, és divendres. Està dissimulat, està dissimulat. Anem a saludar-nos. Sí, la Sílvia... Sí, sí, la Sílvia sempre ho desborda tot més. Clar, per això se li nota més, a tu ho amagues més. Exacte.
Anem a saludar en Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, a prop de B, de divendres també, com diem per aquí. Sembla que s'encaren millor els divendres i porall. Què us anava a dir? Us proposo un tema a les que sou de parlar al sud, marina, cel o porall,
Un dia fer una entrevista, fer un d'allò, algú de l'Hospitalet de l'Infant i d'aquella zona, Hospitalet de l'Infant, Miami Platja, etcètera, com viuen allà les mestrelades, perquè allà és la zona que bufa més bèstia de tot el sud. Estaria guai. I quan passes, jo no soc d'allà, però quan passes per l'autopista... Ah, sí, sí? Vull dir, és una boigeria. I l'autovia, molt cotxe. Jo anava amb bus...
Sí, jo anava amb bus a Barcelona sempre, i el bus jo tenia por, eh? Ja t'imagino, ell agafava el bus com una padrina. M'he ficat el cinturó, mai m'he ficat el cinturó, però quan passava per allà i feia molt vent, m'he ficat el cinturó, t'ho dic de veritat. Ho intentarem. Anem a saludar a la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs molt bé, amb moltes ganes, com tots vosaltres també, d'aquest cap de setmana. Jo estava mirant una miqueta aquest mapa d'avisos que han tret pel vent per aquest cap de setmana,
I m'han de dir que està passant una d'aquestes coses que sempre ens passa aquí al Garraf, que amb tota la història que tenim d'aquí del Massís, que tot al nostre voltant està en alerta taronja per vents per demà, excepte nosaltres, que només tenim una alerta d'1 sobre 6. Doncs ja està bé. Perfecte. Podeu estar tranquils, això és el resum. Imagina't que bé. Ara anem a saludar l'Oriol Leudes de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, doncs avui aquí al matí sí que em feia, feia una mica de vent, no cap temporal ni molt menys, però sí que feia vent. Bé, a veure què ens espera aquest cap de setmana aquí a la zona del Maresme en veu vent, no ho sé. Normalment no és que siguem una terra gaire de vents, però a vegades quan toca també ho notem. Doncs ja ens ho explicaràs. Vinga, va, anem a començar el programa d'avui, deixem el vent, ja ho explicarem dilluns tot això, i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el patró major de l'escala denuncia dificultats per accedir als títols nàuticopesquers i l'autoregulació dels pescadors. Sergi.
Doncs sí, Marina, un total de cinc localitats van oferir l'any passat aquí a Catalunya titulacions nàutico-pesquera referents als cursurs de patró d'embarcació. Una formació que combina classes teòriques i pràctiques amb la voluntat de dotar de coneixements els futurs professionals. Fa temps, però...
que des de les cofredies alerten de la manca del relleu generacional. I en concret, el patró major de l'escala, Josep Lluís Sureda, ha verbalitzat les dificultats d'alguns mariners per accedir a aquests títols, en comparació amb els d'Esbarjo. Ha posat com a exemple un jove de la localitat d'aquí a l'escala, que fa més de dos anys, que vol formar-se com a patró. Escoltem amb declaracions Josep Lluís Sureda.
Per portar el mateix cotxe, amb un professional se li exigeix fer cursos, dos anys, pràctiques, no sé què, un procés molt i molt llarg. Amb un recreatiu, amb un mes i mig, el té. Ho té llest. El té. Dius, hòstia, això com pot ser? Com pot ser? Això és maneres de fomentar el rellocisme nacional que s'emplenen la boca a vegades. Jo no dic pas que li regalin el títol, però que li posin una mica més fàcils.
Si tenim una sèrie de joves que es volen treure el títol de patró, cony, no els compliquis tant la vida, no ho facis tan complicat.
Referent a les noves normatives europees que van propiciar dilluns passat l'aturada del sector, el patró major ha descrit que hi ha un desànim entre els professionals. Considera que la comissió regula l'activitat des d'una posició allunyada de la realitat de la Mediterrània i afegeix que sovint són els mateixos pescadors qui opten per autorregular-se. Ho fan, diu, per mantenir preus i evitar matar el peix de manera inútil. Tal com vèiem, com anàvem evolucionant les captures de la setmana i com anàvem els preus del peix,
que el dilluns va anar bé i el dimarts no va anar tan bé, doncs el mateix sector de la pesca de l'escala, la mateixa cofredia, els barcos que som i els armadors, doncs vam decidir d'acordar entre tots, doncs posar un tope de captures 2.000 quilos diaris d'en Xovedi o 2.000 quilos diaris de la xeta. Això també ho vam fer perquè també vèiem que venia molta flota...
de barques de Palamó, Sant Feliu i de Blanes. Anem a limitar les captures per aguantar els preus i demà, quan tornem a anar a pescar, trobarem...
L'escala compta actualment amb l'activitat de tres trenyines i els professionals consideren que la pesca és viva però complicada. Neguen que hi hagi sobrepesca a litoral català i ho exemplifiquen amb la flota gironina que cada vegada és més reduïda. Els pescadors no només apunten a la manca de treballadors com a problema a resoldre, sinó també als efectes del canvi climàtic, conseqüències com la pujada del nivell del mar o l'increment de la temperatura incideixen directament en l'hàbitat de les espècies.
que juntament amb regulacions com la protecció de la tonyina fan minvar, diuen, les captures de peix blau a la Costa Brava. Baixem ara fins al delta de l'Ebre, l'Institut pel desenvolupament de les comarques de l'Ebre, Panamia, dos pescadors per localitzar Asturions a l'Ampolla i Penyiscola, cel.
Sí, Marina, l'IDC ha obsequiat dos pescadors per localitzar i informar de la pesca de dos esturions a l'ampolla i a penyiscola, tot i que es van trobar sense vida. Són exemplars que pertanyen al projecte Life Migrator Ebre, que té l'objectiu de reintroduir l'espècie al riu Ebre, extingida per l'acció humana. Un dels peixos el va localitzar el pescador Javi Cabrera a l'abadia del Fangà, el mateix lloc on es va pescar l'última femella d'esturió als anys 60.
Lo vaig trobar dins la bahia del Fangar, i curiosament va ser que un gavilà vaig veure que va aixecar un peix i va caure, i vaig veure que aquest peix no és el que jo he vist, el que estarà acostumbrat a veure habitualment, i em vaig arremlar allí i vaig veure que era un estúdio. Llavors lo vaig arroplegar i automàticament vaig veure que portava un microxip, un número de telèfon, però alhora de trucar a ells vaig trucar als agents rurals, que sempre estan per allà a la zona vigilant, llavors ells van vindre ràpid i van fer tot el procés que s'ha de fer.
El projecte impulsat per l'IDC i el CERM allibera estorions des de fa tres anys per poder estudiar-ne els moviments a través d'un dispositiu de localització. Tot i la malaurada mort dels animals d'enguany, el coordinador científic del projecte, Marc Ordeig, afirma que és una cosa molt normal.
És normal que al voltant de l'Ebre, a dins del Delta, als estanys, a la mar, hi ha pesca. I és normal que hi hagi peixos que es pesquin. Aquest any hem tingut la mala sort, però que és una cosa molt normal, que quedés emmallat amb un transmall, tots dos, sembla que és això, ho hem d'analitzar amb més detall, i no van arribar a sobreviure. Nosaltres hem de saber, és molt important per aquest projecte, saber quines són les causes de mortandat que hi ha en aquest entorn...
La directora de l'IDC, Viviana Porres, ha agraït la tasca als pescadors i ha destacat que per primer cop s'ha trobat un esturió fora de les Terres de l'Ebre. Ens desplaçarem fins a Peníscola perquè per primera vegada s'ha trobat un esturió fora de les aigües de les Terres de l'Ebre, no?,
Agraïm que ens passi aquesta informació perquè tota la informació que ens faciliten els pescadors que troben aquests exemplars d'estorió ens serveixen per analitzar el comportament i també per comprovar que aquest programa està funcionant i també per poder passar aquestes dades al govern francès que ens està proporcionant aquests estorions.
Els esturions es van soltar el passat 17 de desembre al riu Ebre, a l'alçada entre Xerta i Tibenys. Els exemplars porten un dispositiu amb un número de telèfon del Parc Natural del Delta de l'Ebre. En cas de localitzar un exemplar, s'ha d'informar de la troballa.
La sala gran de Del Tart, de Del Tebre, acollirà avui divendres a les 7 de la tarda la presentació del llibre 100 paraules per l'aigua, un vocabulari, una obra que explora la relació profunda entre els sistemes hídrics i la vida humana en el marc de la crisi climàtica actual.
L'acte anirà a càrrec de l'arquitecte Eva Frank i Gilabert, reconeguda per la seva trajectòria internacional en el camp del pensament i la pràctica arquitectònica contemporània. L'escoltem. Avui faré una xerrada que explica la meva trajectòria dels últims 15 anys dirigint institucions culturals i educatives al voltant del món amb projectes, exposicions, llibres que ens ajuden o que ens han ajudat a repensar la nostra relació social
amb el món i entre nosaltres i a oferir futurs millors. L'últim d'aquests projectes és Parlaments d'Aigua, desenvolupat juntament amb Taki, que va representar Catalunya a la Bienal de Venècia i que ha estat desenvolupat amb moltes persones del territori i també d'arreu del món i que parla de l'aigua i de la manera en què l'arquitectura i el territori es construeix.
I amb el llibre que presentarem avui és un projecte que ens intenta inspirar a nosaltres i a persones al voltant del món a actuar de forma més conscient i arrelada i intentar entendre com un dels grans actius del planeta, l'aigua, és un recurs molt important i com bé sabem a les nostres terres i he estat dient durant aquest any per tot el món que l'aigua és vida.
El llibre parteix d'una premissa clara. La crisi climàtica és, sobretot, una crisi de l'aigua. A partir d'aquesta idea, l'obra recull més de 100 conceptes claus sobre l'aigua portats per figures destacades de la ciència, la filosofia, la política, l'activisme i l'arquitectura.
El resultat és un vocabulari plural i obert que convida a repensar el paper de l'aigua com a eix vital i com a recurs cada vegada més limitat. La presentació serà una oportunitat per debatre sobre com el pensament contemporani pot oferir noves eines per afrontar els reptes ambientals i socials derivats del canvi climàtic, especialment en territoris com el Delta de l'Ebre, on la relació amb l'aigua és essencial i vulnerable alhora.
Fem ara aturada les costes del Garraf. La xarxa ferroviària de la comarca del Garraf segueix en el punt de mira informatiu. Per un costat, la tensió s'ha fixat en l'estat de la infraestructura que transcorre pel massís del Garraf i, per l'altre, en el port sobre el riu Foix a Covelles.
Doncs sí, aquesta setmana l'Ajuntament de Sitges ha posat en el punt de mira en un dels viaductes de la línia de rodalies entre Sant Vicenç de Caldés i Barcelona. En aquest tram, la via en direcció a Barcelona circula per damunt d'una estructura amb uns pilars que estan recolzats en uns fonaments que estan en contacte amb les onades del mar.
Aquesta és una de les actuacions urgents que ha reclamat l'Ajuntament de Sitges per millorar la seguretat d'aquest tram. El 9 de març, a DIF començarà unes obres per un valor de més de 3 milions d'euros que han de servir per millorar la infraestructura dels túnels. A DIF no ha donat detalls dels punts on s'hi actuarà, però se sap que les obres duraran 3 mesos, de març a juny, i que el servei es veurà afectat perquè en molts moments només es podrà circular per una sola via.
Aquesta setmana l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, reclamava, per sobre de tot, garantir la seguretat dels usuaris i més informació. A dins diu que hi ha diversos punts. A nosaltres no ens els han traslladat i nosaltres no sabem quins punts es refereixen ells, però nosaltres sí que sempre en tenim detectats més d'un, com hem dit, que la morisca, la zona garraf...
Per exemple, a la zona de les botigues, els veïns de botigues ens han dit més d'una vegada que han vist com cauen pedres. El que no ens han dit ells és que quins punts són. Que aquí també, potser estaria bé, millor coordinació, no? Potser el millor que podíem fer també és preguntar-los, escolta, a vosaltres què us ha arribat, què us està dient la ciutadania? I així posar, entrecreuar les informacions.
Però aquesta no és la gran obra que a DIF ha de fer els túnels del Garraf. L'any 2021 es va aprovar un projecte que contemplava ampliar tots els túnels del cantó muntanya i deshabilitar els del cantó mar per donar-li ús de galeries d'evacuació. El projecte preveu que els trens en el dos sentits circulin per un sol túnel, adequant aquesta infraestructura a l'estàndard de seguretat europeu actual.
L'obra es va pressupostar per sobre dels 115 milions d'euros i ara com ara no està adjudicada. El juny de 2023 el BOE va publicar l'aprovació d'impacte ambiental. Cal recordar que aquest tram de la línia va ser inaugurat l'any 1881 gràcies a l'impuls que li va donar Francesc Gomai Ferran i es va desdoblar a principis del segle XX.
L'electrificació es va realitzar el 1950 i des d'aleshores només s'hi han efectuat manteniments puntuals. L'altre focus sobre les vies s'ha fixat aquests dies a Covelles, ja que alguns veïns havien publicat fotografies de l'estat d'alguns punts d'aquest pont que travessa el riu Foix. L'Ajuntament ha recollit aquestes fotografies i ho ha posat en coneixement de DIF. Escoltem a Rosa Fonoll, alcaldessa de Covelles.
no sé si han vingut o no han vingut, però jo crec, vull tenir la tranquil·litat que no és aquesta gravetat, vull tenir la tranquil·litat que no és aquesta gravetat, i que potser ells estic segura que han vingut a mirar-s'ho, i penso que estem en bones mans. A més a més tenim molt bona relació amb la Madif.
El mes d'octubre, la mateixa DIF va contestar per escrit sobre aquesta qüestió. Aleshores, l'entitat Veïns per Covelles va alertar sobre l'estat d'aquest pont i a DIF els va contestar que l'havien inspeccionat i que no havien detectat danys significatius.
El ple de gener a Sitges ha aprovat la suspensió temporal de les llicències de construcció i d'activitats d'usos hotelers. Es tracta d'una mesura que afectaria únicament a l'àmbit hoteler i turístic, concretament a nous hotels i nous apartaments turístics, així com a canvis d'habitatge que vulguin passar a ser d'ús turístic.
La mesura s'ha aprovat amb els vots a favor dels grups del govern de Sitges. Juntament amb el suport de PSC, Guanyem, Fets per Sitges i la regidora no adscrita, Helena Alonso. Junts per Sitges i PP s'han abstingut, mentre que Vox ja ha votat en contra.
La proposta arriba després que l'Ajuntament de Sitges hagi detectat comportaments del mercat esbiaixats, en el que s'utilitzen fórmules determinades per aconseguir productes immobiliaris en zones o àmbits del municipi destinats pel planejament municipal a altres usos.
Amb aquesta mesura asseguren que s'aconseguirà pal·liar la gentrificació del municipi. En un moment afirmen que no hi ha habitatge suficient a Sitges. El consistori iniciarà ara els estudis per a la reducció i l'impuls del planejament urbanístic que reguli tots els usos reflectits al POUM, així com el règim de tinença i classificació dels establiments d'ús turístic.
Tot i que no era l'objectiu d'aquest dictamen, també s'ha debatut sobre el nombre d'habitatges d'ús turístic al municipi, que actualment s'enfila fins al 1750, suposant un 10% dels habitatges de Sitges.
Fem aturada les costes del Maresme. Comença el micromecenatge per reconstruir el vaixell Odina d'Arenys, un projecte que vol captar fons individuals per poder fer front a la despesa econòmica que suposa la reconstrucció de la barca. En total, aspiren a assolir la xifra de 20.000 euros, tot i que al mínim se situa en 12.500 Oriol.
Doncs sí, Marina, el vaixell Odina obre una nova etapa en el seu procés de reconstrucció. Després del greu accident que va patir el 22 de juliol, la barca del Moll ha estat al Port d'Arenys, on durant la tardor i fins al desembre va rebre la mà d'obra del mestre d'Aixecanari Agustín Jordán i d'altres col·laboradors. Aquesta feina no ha estat suficient encara per acabar la seva reparació i des del Moll els agradaria que tornés el mes de febrer, però abans necessiten suport econòmic per fer front a l'elevada despesa de reparació.
Per això han engegat un micromecenatge a través de la plataforma Goteo. El seu propietari, Oriol Ferran, fa una crida a participar-hi en un vídeo publicat a la pàgina web del projecte.
i vam treballar intensament abans de Nadal amb l'Agustín Jordán i tot un equip de col·laboradors que l'han gaudit, han gaudit el treball, han gaudit el saber de l'Agustín, i volem que l'Agustín torni aquest mes de febrer. Per tant, segueix en els treballs, segueix el treball amb l'Odina, i ara tenim l'opció de com col·laborar econòmicament. Alguns ens ho havíeu preguntat,
de quina manera podíeu fer la vostra aportació. Tenim la plataforma Goteo, que permet el micromecenatge d'una manera clara, fàcil, transparent. En aquest sentit, Ferran s'ha fixat l'objectiu d'aconseguir com a mínim 12.500 euros. Tot i això, assegura que més enllà del suport monetari, també necessiten difusió del projecte. I apunta que la voluntat final és clara, que l'Odina torni a navegar.
O sigui, que si feu difusió del projecte que s'està fent la reconstrucció i, per tant, ho feu córrer, ho feu saber més gent, també serà més fàcil aconseguir el repte del finançament, però també el repte final, que és que l'Odina torni a navegar. L'Odina sempre avant. Volem que sigui... Intentarem fer possible que pugui tornar a ser, com molts anys ha estat així, el desembarcament dels Miquelets amb l'Odina.
Recordem que aquest vaixell Lodina, ho dèiem, va patir un accident el 22 de juliol passat per un cop de mar. Estava en una sortida, estava llogada, quan es va aixecar vent de garbí i el motor es va embolicar amb l'èlisa. Sense motor, va embarrancar sota la penya del capaspre els peus del far de Calella i l'onatge que va malmetre. La setmana que ve mirarem de parlar una estona amb Oriol Ferran per saber com està anant aquesta campanya.
Avui, dia 30 de gener, està estipulat com el Dia Internacional del Croissant. La celebració ha relat amb força els darrers anys a Mataró, on la pastisseria Sacher es transforma per un dia i celebra tot un festival. Directament fan una festa major dels croissants.
Exacte, aquest any serà el diumenge, serà aquest diumenge dia 1 de febrer, quan es posaran a la venda de forma única i sempre per encàrrec previ, croissants artesans de màxima qualitat, més d'una quinzena de tipus i farcits diferents. I a més, una novetat especial, dues tipologies de croissant planxat al moment, un de dolç i un de salat. La pastisseria Xaixer ha de coure i farcir tots els croissants de matinada i a primera hora del matí. L'any passat en van arribar a servir 800 en mitja jornada.
La gran novetat d'aquest any, en el Dia Internacional del Cruzant de Sàcher, seran dos cruçants nous que es faran únicament aquest dia, el dia 1, a la botiga, i que se serviran per prendre llavors. No es podran endur. Hi haurà una cua especial per poder gaudir d'aquests cruçants planxats. El dolç serà de biscuit glacé, un cruçant de la casa amb un lingot de gelat de biscuit a dins i planxat, un contrast de calent i fred. I el salat serà un cruçant amb hamburguesa de primera qualitat, cuita a l'interior.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada, explicant que a DIF ha establert aquesta setmana limitacions temporals de velocitat en 51 punts de la xarxa ferroviària de Tarragona. 155 a Catalunya, segons consta en el document setmanal de limitacions de velocitat, el qual ha tingut accés l'agència catalana de notícies.
Són punts o trams on s'han detectat incidències o deficiències i on els maquinistes han de reduir la velocitat per raons de seguretat. En gairebé totes les línies de regionals i rodalies del país hi ha fixades limitacions de velocitat. La línia de Renfe, que més reduccions de velocitat pateix, és l'R15, amb 39 limitacions.
D'aquestes 16 són entre Ribarroja, Debre i Reus, un tram que recentment s'ha tallat el trànsit ferroviari i on Edifi ha identificat 5 punts crítics que treballa per resoldre. És a més una zona que és de via única i on a causa d'aquestes restriccions els convois han de circular entre els 30 km per hora i els 70 km per hora. Entre Reus i Barcelona hi ha la resta de llocs que apareixen al document.
Són vies per on també hi passen altres línies de Renfe, les que connecten les comarques del sud de Catalunya amb la capital catalana. En termes generals, el corredor sud és el que més pateix aquestes restriccions de velocitat. Segons les dades a les quals ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies, actualment consten una cinquantena de motius per establir una reducció de velocitat en un tram de via. La llista és llarga i inclou factors com el mal estat d'un túnel, la protecció per treballs que s'estan realitzant en el traçat...
o per indicació específica relacionada de distància de frenada abans d'arribar a algun punt. És a dir, fan rebutjar, comentar i informar sobre els diferents aspectes que apareixen al document en valorar què és d'ús intern de la companyia.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Continua la situació dominada pel vent de Garbí o de Ponent a gran part de la costa. Momentàniament aquesta tarda serà més feble i només en alguns trams de la banda del Baix Empordà.
de la selva i, per un altre costat, cap al Tarragonès o al Baix Camp, bufarà un palet més reforçat. Sud-sud-o és aquest vent. En general, aquestes immediates hores, amb un estat de la mar una mica més tranquil, maró, això sí, i especialment aquesta mar de fons que tenim a gran part del litoral, i sí que en alta mar encara tindrem una situació marítima més esvalutada, aquestes immediates hores.
Atenció, perquè aquesta propera nit, i sobretot el divendres al matí, el vent es tornarà a reforçar molt de mestral, en aquest cas, a les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona. Això farà que hi hagi fort amaró a tot el litoral. Durant la tarda, la del divendres, normalment aquest vent anirà de baixa, tornarà a girar més cap a Sotues en general, però bàsicament ens quedarà una mar remenada, una mar de fons força notable el divendres. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda, soc la Sílvia de la Moca, problema acompanyat. Doncs en aquests moments estem en plena sortida del cap de setmana. Evidentment, amb molts ulls posats a la P7, a la zona de Martorell, on, com sabeu, s'han dit sud a la cadada de dia, i a hores d'ara, doncs, fa circular amb certa intensitat, aquella aquesta P7 i els accessos sud, i sobretot si surt.
els conductors en cap a la zona de Tarragona per la majoria dels accessos. El vostre territori de moment menciona que hi ha un accident a Tarragona, a un carril tallat en sentit a Barcelona, això és d'abans de les dues del migdia, i allà de la matinada hi ha un vehicle volcat al rural a la zona de l'Aldir en sentit a Barcelona, us trobareu també aquest de punts
a aquest país que l'ha tombat. Per tant, circuleu amb cautela i minoreu i baixeu la velocitat segons l'estat a la via. Que tingueu molt bon cap de setmana. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. El nostre mar. Tots els secrets de la Mediterrània amb en Boris Weissman.
És divendres i toca anar a descobrir coses del nostre mar amb la secció que ens porta en Boris Weissman avui, però ens ve molt ben acompanyat, Sergi. Doncs Marina, avui podríem dir que tenim una secció del nostre mar de luxe, perquè ja sabem que tenim el convidat resident de cada dos divendres, que és en Boris Weissman, però avui en Boris Weissman...
S'ha volgut acompanyar i ha vingut fins a les teves terres, ha vingut fins a Tarragona, a buscar una eminència, un especialista com és la Puri Canals, doctora en Biologia i especialista precisament en planificació costanera. Puri, primer de tot, benvinguda de nou a la Rona Mar. Ja sé que has passat unes quantes vegades per aquest programa.
Jo us he visitat algun cop, sí. Però encantada de tornar a ser per aquí. I, evidentment, Boris, benvingut un divendres més. Moltes gràcies. Jo estic molt content d'estar aquí, Sergi. Aviam, amb la Púria avui hem vingut a parlar, o volem parlar, d'un...
no sé si un projecte o una manera de planificació o un concepte, que són les EPSAs. Puri, primer de tot, explica'm una miqueta de què es tracta això en l'àmbit marí. Mira, les EPSA, això és l'acrònim en anglès, vol dir Ecologically or Biologically Significant Marine Areas, que això traduït al català seria...
àrees de rellevància, de fort significat, d'importància, per dir-ho en llenguatge més planer, àrees d'importància ecològica o biològica en el medi marí. I això és un concepte, una categoria de classificació que es va establir en el marc del Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides per abordar la complexitat de la protecció
del medi marí si t'hi fixes bé vosaltres perquè parleu sempre d'aquest tema en aquest programa però si t'hi fixes bé en la vida normal quan parlem de conservació de la natura tots els referents que tenim són terrestres i les delimitacions dels espais protegits els conceptes que tenim també són terrestres llavors si tenim en compte que la superfície del mar representa un 70% de la superfície del planeta és molt més rellevant
i que a més a més comptaria en l'efecte de volum també, és a dir, tot el volum d'aigua és apte per la vida, no només la superfície de la Terra com en els ecosistemes terrestres. Abortar això era un repte gran i els països signataris d'aquest conveni de les Nacions Unides de Diversitat Biològica van dissenyar uns criteris
que el primer cop que se'n va començar a parlar i així el que es va aprovar les primeres directrius ja venen del 2008, i aquests criteris el que fan és establir els elements que ens permeten classificar les àrees de l'oceà en funció d'aquesta importància ecològica o biològica. Llavors, a partir d'aquests criteris,
El que s'ha anat fent en diferents parts del món, també a la Mediterrània, després si voleu parlar una miqueta més de la zona Mediterrània, s'ha anat veient quines parts de l'oceà són més relevants per protegir aquests valors de biodiversitat. Llavors, hi ha molta gent que diu que hi ha molts estudis científics. Sí, sí, els estudis científics són presentment el punt de partida
Però l'interès que té les EPS és la validació política de tots els països signetaris, de la major part de països que estan en el sistema de Nacions Unides. Llavors, no és només que tinguem la informació científica, sinó que aquesta informació científica posada tota junta ha permès als països prendre unes decisions de posar-se d'acord en dir que aquestes àrees, donada a la informació científica existent, són les prioritàries
perquè després hi procedim a fer accions de conservació o de protecció. És a dir, això no és una eina de protecció, no és una declaració d'un espai natural protegit. És un pas previ. És com un pas previ. És un espai que es descriu per el seu valor biològic i ecològic, diguéssim, en una categoria a escala mundial. A partir d'aquí, els països se suposa que tenen el mandat de fer més esforços en aquestes zones que en altres, no?
Llavors, quins són els valors, els criteris, que fa que puguem determinar que una zona sigui proposada com a EPSA? Doncs la singularitat o raresa, per exemple, que hi hagi característiques úniques o rares en l'ecosistema marí. La importància que hem de tenir per les diferents etapes o fases de vida d'algunes espècies, per exemple, zones que són molt importants per la reproducció, per l'alimentació...
o que són claus per la migració de les espècies. Per tant, s'ha de prestar especial atenció, protegir-les. Un altre element és la importància per a espècies o per a hàbitats que estiguin amenaçats, en perill o en decliu, que siguin àrees que es representen un refugi per a espècies vulnerables. Un altre criteri és la vulnerabilitat, la fragilitat o la sensibilitat o la recuperació lentes
per aquestes àrees, és a dir, en termes ecosistèmics. Àrees que requereixen protecció perquè si han tingut moltes perturbacions són importants i els costa molt de recuperar-se. Llavors això ens portaria a prestar-los més atenció. Aquí també hi ha un altre criteri, el cinquè, que és molt interessant perquè ens connecta amb el món de l'explotació dels recursos marins. Per exemple...
àrees que són importants per a la productivitat biològica, perquè produeixen molta biomassa o produeixen molta energia. Això també aquí incluiria zones que són riques per a les pesqueries. I precisament, si volem seguir mantenint aquestes pesqueries, és important tenir cura de tota l'àrea. Un sisè criteri és simplement la diversitat biològica, la alta riquesa d'espècies o d'hàbitat,
Penso que estem parlant de zones que en general són molt grans. No és el criteri que tenim quan fem una àrea protegida, que pot ser molt petiteta, i amb la vista abarquem tot el que ocupa. Aquí podem estar parlant de grans extensions oceàniques. I l'últim és la naturalitat, és a dir, àrees que no han estat significament alterades per les activitats humanes. I veieu que són criteris bastant amplis, no? I, de fet, un únic criteri d'aquests podria ser suficient
com perquè una àrea es fos designada com a EPSA dintre del Conveni de Diversitat Biològica. I aquí incluïm tant les àrees que estan en aigües jurisdiccionals dels països com àrees que estan en aigües internacionals. No fem distinció. Diguem que els criteris són la informació científica que ens permet justificar aquests elements que us acabo de comentar. Boris, el que ens acaba d'explicar la Puri en 5 minuts...
vindrien a ser tots els programes que hem fet aquí a l'Eran de Mar. De fet, el motiu que hem cridat a la Púria a parlar-nos avui d'això és perquè la setmana passada estàvem la Púria i jo en una reunió allà al CSIC, en el qual estaven convidats els majors ecòlegs marins que tenim en aquest país,
I tothom parlava de la seva camp de coneixement, coneixement científic, acotat i parcel·lat, perquè són grans punteros, grans coneixedors. I quan la Puri va introduir en la reunió aquest concepte més general i, sobretot, d'importància i validació política, vaig dir, tate, això és una cosa molt important que des del món de la ciència moltes vegades se'ns escapa. I ja no diguéssim a nivell de la població general, que això ja és...
que no tenim consciència. I, curiosament, a la taula aquella de grans secòlegs, molt pocs tenien coneixement d'aquest concepte que és l'EPSA. Per això és que he volgut que la Puri es expliqui la importància. Puri, per què és això important? Doncs mira, és important primer perquè, d'alguna manera, dona sortida a molts dels treballs científics que...
difícilment, per desgràcia, tenen impacte en les polítiques, no? És a dir, quan tocaves desmentar, a casa nostra tenim científics de renom internacional que estan fent uns treballs de recerca al·lucinants, però molts d'aquests treballs de recerca, més enllà de la comunitat científica, ningú els té presents per prendre cap decisió en termes de protecció, no? Llavors, el propi procés de les EPSs, jo, per exemple, jo vaig estar el 2014...
el taller d'Epses que es va fer per la Mediterrània, que a més el va acollir a l'Institut Espanyol d'Oceanografia, es va fer a Màlaga, i allí es va... No us podeu imaginar la quantitat d'informació científica, la que hi havia en aquell moment, sobre la Mediterrània. Es va revisar i ens va permetre veure quines àrees de la Mediterrània, primer, tenien més informació, que això és important, quines àrees en tenien poca, però de les que hi havia informació, quines eren més rellevants dintre del que és...
hi ha un espai com la Mediterrània que per si tot ell és molt relevant, no? Però l'interessant aquí és que aquesta informació científica, a través del que és l'òrgan subsidiari d'assessorament científic, tècnic i tecnològic, que té el Conveni de Diversitat Biològica, tots aquests convenis de Nacions Unides tenen òrgans d'assessorament científic, encara que no sigui del que més es parla. La gent només parla quan es barallen els països, però darrere hi ha molta aportació de coneixement científic, és fonamental, no?
Llavors, en aquest òrgan subsidiari d'associament científic es va utilitzar tota la informació d'aquest taller específic per la Mediterrània i es van fer propostes de caràcter polític. És a dir, la ciència ens diu això, doncs ara voldríem que els països reconeguin això que els científics han trobat i li donin valor d'acció, d'objectius d'acció futura per la protecció.
Per això són interessants aquests conceptes. Encara que siguin poc coneguts, jo crec que els hem de difondre, perquè, per exemple, les aigües de davant de Catalunya, i també en aquest cas és aplicable a les de les Balears i a tota la costa peninsular des d'Alboran per amunt, estan considerades dintre de dues epses. És a dir, tot el litoral ventònic de la costa catalana i tot el litoral pel·làgic de Meismar andins
estan dins de dues zones EPSA de valor mediterrani. La primera, jo us dic, va des del Boran fins al nord de la costa italiana i inclou tota la zona de Còrcega i el nord de Cordenya. I això és una EPSA d'importància mediterrània, que agafa diferents països. I la segona també agafa aquests països, l'únic país que no entraria aquí és Mónaco, perquè...
perquè és pel·làgica i Mónaco ja no té jurisdicció pel·làgica, les seves aigües jurisdiccionals estan més properes a la costa, i aquesta segona és molt important perquè, a més a més, aquestes dues epses se solapan, o si solapa, una altra peça molt important, que és el corredor de cetacis,
que tenim en tota la costa peninsular del Mediterrani, que també, evidentment, agafa Catalunya. Llavors, això vol dir que Espanya té l'obligació...
de tenir cura d'aquestes EPSAs. Com es té cura d'una EPSA? Ara en parlarem, si voleu. Sí, anava una mica més aquí a aixecar ampolles. I el fet que una zona estigui reconeguda políticament com a EPSA, quines implicacions polítiques té? Fins a quin punt l'administració estaria obligada o compromesa a fer accions de conservació i de gestió?
A veure, de fet, si seguim el que diu el conveni, els països, quan són aigües jurisdiccionals, haurien de fer mesures de gestió, que no vol dir necessàriament... Una EPSA no equivala a un espai protegit, no estem parlant aquí de declarar tot això com a àrea marina protegida, però perquè, per exemple, hi ha coses que les pots gestionar des de la normativa de pesca perfectament, simplement fent una explotació sostenible adequada, estàs garantint que aquells recursos
no li passa res. El que no pots és tenir això i no fer res i deixar que es facin explotacions que puguin perjudicar. Per exemple, el tema de la famosa central eòlica, i permeteu-me que li digui central perquè allò de parc em sembla un abús de terminologia amb el tema de l'eòlica, la famosa central eòlica que es proposa al Golf de Roses...
des del meu punt de vista estaria absolutament contradient els valors d'aquestes EPSAs. Clar, però els espais aquests de la mateixa central, per exemple, també afectava o limitava en zones que sí que tenen protecció, com per exemple la xarxa Natura 2000. Sí, xarxa Natura 2000 i zones que són actualment reserves declarades pels propis pescadors, que són importants per la productivitat i justament per aquesta biomassa, que és un d'aquests elements que està inclòs sota el concepte d'EPSA. És a dir, no és un element...
que per si tingui valor jurídic com un espai natural de protecció espacial. Però el que faria és agafar, i veieu que és un espectre molt més àmpli, que són grans zones, que estan agafant Espanya, Itàlia, França i Mònaco, vull dir que estàs agafant molt de territori, però els països estan obligats a tenir-ne cura i per això són importants en el sentit dels criteris que les determinen
en una escala més petita, perquè ens donen les pautes també d'on, sota aquests criteris, on és més important que establim...
àrees marines protegides o que establim mesures de gestió sota altres normatives. Perfecte. O sigui que té un cert compromís polític i que en algun moment, si els ajudem a l'administració a complir-los, s'hi posaran. Mira, et posaré un exemple. Ens queda un minut. Bé, no, però llavors no te'l poso. Haurem de fer una segona edició. Ja, ja.
Serà un plaer, aquesta segona edició, com sempre. És un tema molt interessant i més important del que ens pensem. I molt complex, i molt complex. Aquí veus precisament les pors dels polítics a l'hora d'aprovar les designacions, no? I com de vegades els països bloquegen la designació, malgrat que hi hagi tot el coneixement científic disponible, sigui aplastant, però per por política que això els representin un futur limitacions,
ho bloquegen i us podria explicar moltes anècdotes d'aquesta. Sí, sí, sí. Puri, Boris, moltíssimes gràcies per ser aquí a la Rana Mar, per portar-nos aquest tema tan interessantíssim i posar en valor precisament aquestes àrees marines i el seu coneixement. Moltíssimes gràcies. Seguirem parlant de les EPSA. A reveure. Que vagi molt bé. Adéu.
Obrim secció de cuina. El programa d'avui ho fem una vegada més amb el nostre xef de confiança, el cuiner del restaurant El Padrí. Anava a dir abans al restaurant El Padrí que el cuiner. Molt bona tarda, Adrià Seritjol. Bona tarda. Avui venim a fer una truita, eh?
Una truita molt simplona, sí, sí. Simplona però bona, eh? La truita sembla molt bàsica, però té el seu què. Té, sobretot, una miqueta de trassa, el típic sempre s'acaba enganxant, no?, acabes fent remenats. Però fins i tot la típica truita així, la truita francesa de tota la vida, et sembla que no, però també té el seu què, eh? Una truita francesa ben feta té molta miga i és molt difícil fer-la. O sigui, si a vegades menja algunes truites i dius, però si això és escarós, i en menges una ben feta i dius, està boníssima aquesta truita. Sí, canvia, canvia. Sí, sí, sí.
Va, truita de Moixina, no? Truita de Moixina, això és en homenatge a Montiet, Enric. Ah, des d'aquí sempre a Montiet, sempre a un petó.
Sí, senyora. Expliquem-ho, la moixina exactament què és, per la gent que potser no ho conegui? La moixina és un peix que és de la família dels taurons. És un peix que... A veure, és una miqueta difícil de... Bé, no difícil. La gent és una miqueta reàcia a comprar-lo, perquè tufa una miqueta si no l'han tractat bé a la barca, d'acord? Aquest és el típic peix que quan un cop s'apesca s'ha de pelar ràpid, perquè no tenen sistema urinari, o sigui, no disposen d'evacuació i llavors s'evacuen a través de la pell.
Ah, interessant això. Com a estourons. Llavors, per això és bastant, a vegades tu fan una miqueta al moníac. Però així a la barca, un cop surt de la mar la pelen, és un peix espectacular. A més, és baratet i és bastant del barri, diguéssim. Sí, sí, però no és el típic peix. O sigui, no és un lluç que és molt habitual que la gent cuini amb lluç, o un bacallà, que també és més habitual. És un peix que a la cuina de casa, per dir-ho d'alguna manera, no es veu tan habitualment.
Bueno, no sé per què no, es desconeix una miqueta, però al final és això, és un peix que tots els pescadors sempre l'han menjat tota la vida, perquè és barato, i a banda que és boníssim, i no té molta espina, només té una espina central, que això és el que la gent desconeix, que potser per això no ho agafen. I per nens, per infants, això és molt interessant?
Correcte, sí, l'únic que també és a vegades, quan vas a peixateria, no fa molt de goig de veure, perquè el veus allà amb els ulls, mig sortit, tot pelat, no fa molt de goig de veure. Home, a veure, també a les peixateries en general, el goig de veure els peixos en si, no sé què sigui el Nemo, és complicat. O jo quan vaig allà, veig un caproig, una escòrpora... El caproig i l'escòrpora també. O una aurada, o les maires, o els llussos, amb tot el que hi hagi, a mi m'encanta, o sigui, no...
El Nemo no n'he menjat mai, em sembla que no sé si estarà gaire bo, allò. No, però dic de veure visualment, home. Visualment sí que trob més el Nemo. Exacte, doncs aquí volia arribar jo. Va, quins ingredients necessitem? Bàsic per fer una truita seran els ous.
Piquem 5-6 ous. Això per 4 persones, no? Sí, ho fiquem 4 persones, ho podries fer... Sí, jo crec que un 5 ous per 4 fars de sobres. Mig quilo de moixina, el que diem, que a la beixateria ven paladeta i tal, i si volen que ens atroceixin ja trossos de pa amb una cosa així. 3 dents d'alls picades i un grapat de julivert també ben picadet.
fantàstic, ingredients molt fàcils al final de trobar la moixina de peixateria, els ous, tothom té ous a casa, a ells la gent en solterí i Julibert també, més o menys, qui més qui menys en té a casa va, un cop tenim aquests ingredients, com ho hem de fer això?
Bueno, posarem un olor amb aigua i bullirem la moixina, o si esperem que bulli l'aigua, amb una miqueta de sal, i bullirem la moixina per uns 10-15 minuts màxim. També depèn del tamany de la moixina. Si és més petit, tardarà menys, si és més gran, tardarà més. Apliquem la lògica per això. Sí, al final és això, una miqueta de lògica. Un cop la tenim bullida, la reservarem, esperem que es refredi una miqueta, que així no ens cronarem els dits, i un cop estigui freda, l'anirem desespinant, l'espina central del mig.
Un cop ho tinguem així tot esmicoladet, ho posarem a un bol i deixarem allà la moixina en un bol. Agafarem una paella i hi ficarem el refregit d'alls, esperem que estigui ben calentet l'all, tirarem l'oli, tirarem l'all, i un cop estigui ben torradet allò que agafa el colador duradet, cap a dintre del bol amb la moixina, tal qual directe. No fiquem molt d'oli, però sí que pot anar tot l'oli que hem fet amb l'all, el pot anar cap dintre de la moixina. Això t'anava a dir, tot l'oli...
Sí, sí, l'únic... Clar, no fiquem allò exageradament... Que no sigui per fregir... És picar tres alls, o sigui, tampoc no necessitem... Que no sigui per fregir patates. No necessitem una bassa, correcte. Un cop ho tenim a dintre del bol ja tot barrejat, afegim el julivera així en fresc, ho barregem tot, tirem els mateixos cinc ous allà dintre... Ah, no es baten abans? No, jo els bato sempre a dintre, amb el mateix, amb la moixina i això. Per algun motiu en concret? Bueno, perquè amalgami una miqueta...
Llavors, amb l'escalfor de moixina, jo és que la desmigo, que està calenteta encara. Llavors, si una miqueta d'escalfor que queda, més l'oli calent del refregit, a l'entrant calor amb l'ou, allò amb el gamma millor. Ho deixes allò reposar dos o tres minutets, la barreja del conjunt que reposi una miqueta junt, i ja està. Agafar la paella de les truites, que tots tenim una paella a casa que és només per les truites,
Que no s'enganxa. Aquesta no la toqueu, que si no se m'ha enganxat tot. Aquesta paella, que acostuma a ser un antiadherent, la calentem ben calenta. Les truites també és que la paella estigui ben calenteta. Llavors, primer calentem la paella, tirem un rajolinet d'oli, una miqueta d'oli que cobreixi allò que mous la paella i vas impregnant tota la paella, llavors tirem la truita. Jo sempre, quan la tiro, faig dos remenedetes i la deixo.
Llavors vaig jugant una miqueta amb la paella, volta amb el plat i tornem, i ja està. I tenim un espectacle de truita. I ets partidari de deixar l'ou una miqueta cru o què sigui? A mi m'agrada, sí, la truita ben sucosa. Això, a qui volia arribar? Perquè hi ha gent que li agrada tot el contrari. Ja s'esperdenyen aquestes seques, que si t'estàs menjant la sola una sabata, no...
Home, tampoc, tampoc. Jo amb això soc bastant ràstic. A mi les truites m'agraden sucosa, sempre. D'acord. Per tant, és una recepta relativament fàcil. Potser el més complicat és girar la truita. Potser, sí, una miqueta. Una miqueta més de misteri.
Però ara, avui en dia, existeixen paelles perquè jo no he utilitzat. Aquestes de dues cares, no? Exacte, això és un gran invent que ha fet l'humanitat. Perd una miqueta la màgia, no? Hem de fer la truita, allò, què? Sortirà o no sortirà? Que podem fer un remenat, menjarem o no sopem. O no sopem, perquè si cau tot el terra, ni remenat ni... Hauríem de baixar el bar de baix i demanar un entrepato. Exacte, o fer-lo a casa, però sí. D'acord, per tant, recepta relativament fàcil i no ens podem saltar res.
No, home, si et saltes aquí alguna cosa et quedes sense el truita també una miqueta. No, a veure, el julivert, per exemple, podria ser opcional. A mi m'agrada perquè si això li dóna sempre un toquet també de frescor, no? Almenys, si no té una miqueta de frescor.
I també el que t'anava a dir, és una recepta més de sopar, no?, que no tant de dinar. Sí, és una miqueta així, algo light per sopar, o inclús per esmorzar. Si un dia estàs allà, te'n vas al tros a fer olives o a fer alguna cosa així, t'aportes una truiteta d'aquestes, te n'han de mar de bones. Sí, això al final ho podem acompanyar amb pa amb tomàquet o amb una amanida. Pa amb tomàquet, una amanideta, sí, correcte. Sí, sí.
Alguna beguda amb què ho puguem acompanyar, tot això, ja per acabar? Home, aquí una cerveseta ben fresca sí que entraria bé. Sabia que m'anaves a dir això, ja sabia que no m'anaves a dir cap vi ni cap... No, una cerveseta xirtesana, així pot ser ben parida, sí, sí. Doncs va, ho deixem aquí, moltes gràcies, Adrià, per una recepta més. De res, a vosaltres, faltaria més. Que vagi bé.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Rendemar cuinant. Nosaltres ara farem una petita pausa d'arres 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Plan de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
T'alluny i perdre el cap, jugar a submergir-me per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor, tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot. Que la vida sempre és un absurd, fins que trobes llocs on per fi pots tornar a ser tu. Ja no ho faig, el mort sempre ha viscut, potser la deriva, però mai del tot perdut. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
que les onades i les fars siguin el farc.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ara o en qualsevol moment, aquí trobaràs tota la informació de Tarragona.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega. La URB elabora un estudi per saber l'impacte que tenen les incidències ferroviàries en la salut mental dels usuaris. Els resultats es coneixeran al març, però ja es detecta que l'ús dels trens es relaciona amb més depressió i més ansietat. S'ha parlat amb una mostra de 900 persones. Una ha estat Lorena Miguel. Vaig provar totes les possibilitats. Vaig anar amb valor de car, vaig anar amb autobús, vaig anar amb tren...
I he trobat la sort de trobar gent bona, que si el tren deixava a les emissars de Caldés o allà en fos, doncs trucava a casa seva i algú l'hi venia a buscar. Avui el ple de la Diputació ha demanat a través d'una declaració institucional un servei ferroviari segur, fiable i accessible.
En capítol de fer divers, una furgoneta s'ha estampat aquesta matinada contra un quadre elèctric i una parada de bus de la plaça dels carros. El conductor que anava begut ha intentat fugir sense èxit. La zona ha segut de cordonar al llarg del matí.
I aquest cap de setmana els crim obren la gira de presentació del nou àlbum Futur Medieval, amb un doble concert a la seva ciutat, a la Sala Cero de Tarragona. Les entrades estan exaurides. Adrià Bertran es mostra orgullós de tocar a casa. Sempre ho hem fet allà i hem anat creixent.
En aquella sala. No sé què la vegada que tornem a presentar aquí les coses. Bueno, és un orgull, no sé. Els crimençataran una gira que els portarà a diversos punts de l'Estat.
I en esports, el central Pedro Alcalá es converteix en el quart reforç del Nàstic en aquest mercat d'hivern. L'entrenador Cristóbal Parral ho ha admès que li falta rodatge, però té clar que aportarà lideratge. Un Cristóbal que demana ambició a l'equip de cara al partit de diumenge al Corcon. El equipo compita, que el equipo sea capaz de ir a por los partidos, que tenga esa ambición.
Y es lo que queremos. El rival estará en una situación parecida a la nuestra, pero a nosotros lo que nos interesa somos nosotros. Si nosotros somos capaces de dar nuestra mejor versión, estoy convencido de que vamos a competir y que vamos a tener nuestras opciones de ganar. El partit es juga a partir de dos quarts de nou del vespre. Des d'una hora abans a la cincnia de Tarragona Ràdio. Per cert, que s'ha conegut l'horari de la visita del Betis B al nou estadi serà dissabte 14 de febrer a partir de les nou del vespre. Les notícies a www.tarragonaradio.cat.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on coneixerem un dels vaixells més antics de vela llatina que hi ha aquí a Catalunya. Després parlarem amb un geòleg marí que ens explicarà...
Diverses qüestions sobre l'Atlàntic creuant precisament aquest oceà i anant fins a Argentina. Ens recorrerem al Parc Agroecològic del Bons, a la Costa Brava, i acabarem el programa d'avui, com ho fem habitualment els divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà aquest cap de setmana arreu del nostre territori. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Els tres vaixells més antics i més grans de vela llatina que naveguen pel Mediterrani són el Rafael de Palamós, el Sant Isidre del Cadegués i el Sant Ramon de Vilassar de Mar. Són considerats embarcacions històriques a Catalunya i avui ens embarquem a un d'ells, Oriol.
Doncs, efectivament, Marina, sí, sí, avui volem parlar d'una joia patrimonial que tenim aquí a la comarca del Maresme, que és un vaixell que es diu Sant Ramon i que és propietat de Bric Bar, que és una entitat de Vilassar de Mar, presidita per l'Agustí Martín, que el tenim al telèfon, Agustí, molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Bé, Agustí, parlem d'aquest vaixell del Sant Ramon, un lleut quillat del 1904. Sí, és un lleut que es va construir el 1904 a les platges del Campello, a l'Acant, i que durant tota la seva vida es va dedicar a la pesca. Primer anava com un vaixell de vela, vela llatina, amb una parella, una altra embarcació, era la parella del Bou, anaven sempre acompanyats tots dos,
i feien, doncs, les tasques d'arrossegament. I, de mica en mica, doncs, com la van dir, una mica abans de la Guerra Civil, se li va col·locar el primer motor d'un pistó, motors que aquells que ja començaven ja a ser normals amb especials de pesca, però, clar, és un canvi, és un canvi, perquè de tenir que guisar, riar veles, orientar-te si fa vent camines més del compte, si no hi fa vent et quedes esperat,
el motor ja es portava a tot arreu. I, de mica en mica, l'embarcació aquesta va anar passant els anys, va anar canviant de propietari, també, i finalment va acabar aquesta embarcació els últims dies de pesca com a vaixell d'arrossegament ja més modern, lògicament sense pals, amb un gran motor Chrysler, 250 cavalls, i pescant a les Aigües de Benicarló, aquí a Castelló. Sí.
I com va ser? Que ho vau descobrir, que ho vau trobar, que ho vau recuperar? Com va anar tot plegat, Agustí? Nosaltres érem una colla que teníem, ja diem, fundat Brit Barca i no teníem cap embarcació. Algú de nosaltres, algun company tenia alguna embarcació pròpia i sempre vam creure necessari tenir una embarcació amb la que poguéssim fer escola, poguéssim ensenyar, poguéssim navegar junts,
I bé, potser vam anar a buscar un vaixell massa gros, però és que vam recórrer tota la costa catalana, de fet des de Cap de Creus, vam anar a parar fins a Castelló, i no vam trobar cap reunit les condicions que buscàvem. O sigui, buscàvem un vaixell que hagués nascut a la vela, i que s'hagués transformat el motor, però que encara mantingués el casco, el buc, amb les mateixes condicions que les inicials. I això vam trobar a Benicarló,
quan des de fora el vaixell no semblava que hagués sigut un barco de vela, però aquell vaixell ja portava el casco o el boquero el mateix, però ja no portava cap pal, portava un pont metàl·lic a proa, portava les grans salvavides, una gran entrada per anar a la sala de màquines, ja no portava llits per dormir, perquè la gent pescava només de dia, una mica de cuina...
I diu, aquest és el nostre. Aleshores vam començar a indagar i el seu propietari, l'armador, ja jubilava. I aquell vaixell ja havia vengut d'alguna forma el tunelatge per construir-se'n un altre, que el venien amb una adreçana que feia un barco de palàstic molt gros, d'aquests de fibra,
I clar, tot estava ja dat i beneït, però parlar amb aquest senyor, i sempre amb una carta, clar, ens va fer l'alcalde de Vilassà, en Pere Almera, l'home vas a adonar que el que volíem era que el vaixell no acabés desvallestat, triturat allà al port, i li va fer molta gràcia. Lògicament, es devia assegurar qui érem nosaltres, es devia parlar també, clar, amb la gent que li portava la subvenció, no fos que ha perdut la subvenció, sinó que no ho destruïa, però...
Vam trigar un any, eh, de papers. Recordo que vaig haver de viatjar molt a Madrid i molt a València, a la Generalitat Valenciana, perquè el barc o el registre el tenien allà. Després, aquí, comandants a Capitania Marítima, els papers aquests no s'acabaven mai. Vam ser a punt de deixar el projecte i mira, si no es pot. I a partir d'aquí va néixer el Sant Ramon, que un dia, doncs, del mes de maig, d'allà fa, doncs,
de l'any 2000, ja fa 24 anys que el temps ha passat, doncs ja vam anar a buscar el Sant Ramon i vam passar tot l'any navegant. El barc estava ja molt malament perquè la propietària, els últims anys, ja no havia fet cap inversió de res. I l'home, que era molt responsable, i com que s'han vingut la nit a bord navegant, ens va acompanyar, va fer una nit freda, recordo, ja va arribar a Mataró, on mig vilassà, perquè vilassà de mar,
El poble on estem nosaltres, per no tenir port, el port és Mataró, i Vila Sánchez esperava allà la barcena de pesca del port de Mataró, i va ser una arribada que no oblidarem mai. Clar, home, imagino, després del que havia costat aconseguir, eh?, tenir aquest vaixell, aquest Sant Ramon, que arribés fins aquí a les nostres costes, home, clar, devia fer il·lusió, a vosaltres primer que res, i després també a la gent que ho sabia.
Clar, la il·lusió era important. Nosaltres durant aquest temps havíem fet en Lorenz Nin, que era pobreta, és mort, un gran modelista naval, i havia fet diversos models del Sant Ramon per poder-los exhibir en el museu, el racó del Sant Ramon, que era un racó del Museu de la Marina.
Després vam anar a fires, exposicions, el Museu Marític de Barcelona, la Diputació, intentar vendre el projecte. En aquella època encara vam aconseguir uns diners que van estar molt ben usats per fer les primeres feines de restauració.
però era una restauració no ben bé fidel, perquè el barco inicialment portava un sol pal, i nosaltres volíem aparellar amb un aparell que és l'aparell de barca de mitjana, amb un pal mestre, molt gros, la gran bella llatina de 114 metres quadrats, un pal de mitjana a popa i un floc al pollacre a proa, amb un gran botoló de 8 metres, i així ho vam fer-ho.
I, en mica en mica, bueno, en mica en mica, primer vam estar uns mesos que tot el que ho fèiem nosaltres al port de Mataró, encara ens deixàvem fer feines llavors, i era manteniment perquè no ens ens fes malbé. Vam rascar tota la pintura, vam calafatejar, vam tornar a pintar...
i després al barco a l'aigua una altra vegada, i cada setmana anàvem, feim un parell de guàrdies, d'anar a veure com estava el vaixell, i l'ensenyàvem, ensenyàvem, vam fer una fotocomposició, que ara ho faria amb intel·ligència artificial, com quedaria el vaixell, i això va agradar, vam anar a moltes escoles, a la universitat, aquí a la facultat de nàutica, entre treballo jo, i vam rebre molt de suport, i aquest suport, de vegades, aquests avals que t'arribin en cartes,
serveixen després per anar a trobar alguns diners en alguns llocs oficials. I llavors ja va arribar el moment de fer arròsos a la platja, i de fer festes, i amb uns preus que eren per salvar el Sant Ramon, i per recuperar-lo, i vam fer unes participacions que ara no seria capaç de fer-ho, de 25.000 pessetes,
per aquells que creien en nosaltres, vam al projecte i vam tenir molts ingressos d'aquests i totes aquestes persones...
porten encara a la quilla el seu nom gravat. No els hi podrien donar res més que confiança, perquè la gran restauració duraria més d'un any, i lògicament i pujant al barco, però van estar molt contents i encara alguns ja no hi són, perquè amb 25 anys la gent més gran ja no hi és.
Però, bueno, va arribar el moment de... Bueno, anem cap a Roses. Permisos per anar a Roses, un permís especial, perquè aquí a Espanya el navegar costa moltíssim, no? I això és un drama. Els permisos, les capitanies marítimes... És molt complicat. Molt complicat. Molta paciència. I, bueno, el que compleixen és la norma. I les normes espanyoles són molt rígides, estrictes, en tot. I és el que hi ha. I van arribar a Roses...
I aleshores, clar, però primer ja havien triat tres pressupostos, de tres empreses de mestres baixa, també els que ens farien els pals, on comparim el motor i les instal·lacions, tot un pla de restauració, que és un llibre, vam fer un llibre,
i que aquí el Museu Marítim ens va ajudar moltíssim, el Museu Marítim de Barcelona, ens va ajudar perquè no sabíem com començar, i de mica en mica vam començar, i jo recordo que personalment cada dissabte anava a fer el seguiment de les obres, a fer el reportatge fotogràfic, portava gent del poble perquè ho veiés,
I vaig fer 58 viatges a Vilassar Roses. Sí, Déu-n'hi-do. I tots els dissabtes que vaig poder. I ja molts dies a l'hivern de puja, de vent, el barco anava agafant forma. Ara de vegades entre dissabte i dissabte no veies com es havia avançat perquè havia entrat un pesquer d'urgència a fer una reparació. I a mica a mica vam anar a veure com avançava i com anava aixecant el barco i com vam posar els pals. Va ser una alegria terrible.
I així fins al final, que ja van arribar les veles, vam fer una gran fusa, vam posar el barc a laiga a Roses, davant de molta gent de Vilassà, van venir diversos autobusos, amb els gegants de Vilassà, capgrossos, i festa grossa. I després ja, tots junts cap al barc, el barc ho va sortir a vagar fins a Mataró,
I a Mataró allà tenim el nostre port base i és on tenim el bar Costellà. Clar, està molt més segur el vaixell a Mataró en un port que no pas, com deies, que podria estar en un pantalà vilassà, que evidentment les condicions de seguretat no serien òptimes.
Bé, és una embarcació de portes. I és una embarcació que pels oients no té la quilla plana, no és com una barca. És una barca que se diu quillada i està inclinada, o sigui té a proa.
el que cal al barco, o sigui la part diguéssim de dins de l'aigua són 80 centímetres i a popa són dos metres vint. Si arribés a la platja cauria, quedaria tombat. No és pla com una barca. Per tant, no podem arribar a la platja amb l'embarcació aquesta. Podem acostar una miqueta amb molt de compte,
i el portes al lloc, però que, clar, estem contents, estem contents. M'han vingut moltes ganes de veure-lo, sincerament, escoltant-lo, escoltant-lo, Agustí, i crec que la gent que ens ha escoltat, també, perquè ens els has descrit molt bé, ens has explicat molt bé com és, però segur que ha vist, ha de fer goig. Sí, i a més, clar, dins de l'embarcació...
hi ha un espai molt maco que és on portem la navegació, la carta nàutica, tot molt tradicional, no carta electrònica, tota carta nàutica, la instrumentació mínima de seguretat,
Llavors allà també tenim un lloc on mengem, dormim, tenim aquí, són 10 lliteres per dormir, són 8 de prova i 2 del centre, tenim un petit vàter, i el que no tenim és dutxa. Si dutxa, posem galletes amb aigua salada. Sí, clar, d'aigua no us en faltarà.
No, rai, això rai. I també és un vaixell molt sostenible dins del que podem, i les instruccions que tenim de no tirar res al mar, fins i tot recollim coses que podem trobar al mar, de vegades ho recollim, posem galletes plàstics. Quan naveguem de nit naveguem amb motor, i quan naveguem de dia anem a vela, i a vela doncs la gent que no ha navegat mai a vela és una sensació molt diferent, perquè...
sense el casco com trenca l'aigua i... sense el motor, sense el fum del motor, ni les vibracions, que és molt diferent. Són sensacions. Sens dubte. Agustí... I l'altra cosa important també és el tema de...
l'estar a bord amb la gent, fas molta amistat, es crea un ambient d'equip molt agradable, i això ho cuideix molt, també. I tant, si es dubta, és tot plegat, una experiència, tot plegat és una experiència. Agustí, doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona, per haver-nos-ho explicat aquí al programa Arran de Mar, i res, ens retrobarem segur en una altra secció d'aquest programa. Moltes gràcies, bona tarda. A vosaltres, gràcies.
Canviem ara radicalment de tema. Som gent de mar, però de tant en tant també ens agrada la pagesia, cultivar. I avui volem conèixer els camps i la feina del Parc Agroecològic de l'Empordà. Sergi.
Doncs sí, Marina, avui ens anem terra endins, però no pas gaire, només a uns 4 quilòmetres d'aquí a l'escala, per conèixer i posar en valor un projecte d'agricultura ecològica que va veure la llum just ara fa uns 24 anys. Tinc aquí a l'estudi l'Albert, la Laia, també a nomenar l'Enric, que no ha vingut avui, però també, evidentment, forma part del projecte. Primer de tot, sigueu benvinguts aquí a l'Arrendemar. Moltes gràcies, Sergi. Bona tarda, Sergi. Bona tarda.
Aviam, primera pregunta obligada de rigorosa actualitat. Encara esteu trellenaigat als camps? Exactament. Totalment. Encara tenim piscines als camps i ens està costant una mica de feina fer les tasques diàries, però nosaltres continuem fent la feina cada dia i esperem que s'aixuga aviat. Sí.
L'Albert i la Laia treballen al Parc Agroecològic del Bons. Abans ens deien que serien els responsables del manteniment, però jo diria que molt més. Una cosa és mantenir, però hi ha molta feina de fer créixer, perquè si parlem d'agricultura, de pagesia, potser aquest és el repte més important, fer créixer aquell com que després ens haurem de menjar.
Sí, clar, home. Vull dir, si ja parlem a nivell de pagesia, seria espectacular fer créixer la pagesia en el nostre país, però de moment això a nosaltres ens queda molt llunyà i hi ha suficientment feina al fet de poder gestionar i tenir les verdures i els cultius que toca per cada estació de l'any. Amb això ja estem prou enfeinats i no ens en falta de feina. Si enllà que hagués d'escriure una cançó per vosaltres, potser seria allò de Carrotes verdes vol al mar, no?
Sí, i dolces, perquè ara a l'hivern és quan són més dolces les nostres pastanagues. Sí, un fet curiós és que aquest projecte va començar amb l'Enric, que feia molta pastanaga, tanta pastanaga que servia gairebé a tota Catalunya, o sigui que les pastanagues de la terra que cultivem nosaltres ara mateix podríem dir que són gairebé famoses i tot.
Sí, són conegudes. Això de cultivar tan a prop del mar, què us porta de bo i què us porta de dolent?
A veure, la cosa més bona és el nivell de clima. Vull dir, el nivell que no tenim grans gelades, no tenim grans tongades de fred i si les tenim no arriben a passar dels menys 3 o menys 4 graus, que això hi ha molts cultius d'hivern que ja ho aguanten. I l'altra cosa que ho agraïm molt
I és la marinada, que a ple estiu sempre té entre quarts d'una, les dues, entre la marinada i, hòstia, són moments que ho agraeixes perquè estàs allà subant la gota gorda que no et queda una alè del sol que fot i no t'escomenta i dius, oi, mira-la, ja la tenim aquí, avui arriba tard, però s'agraeix. És el principal.
Sí, com a part així més negativa, potser el tema de l'aigua. Sí que és veritat que nosaltres tenim un pou i tenim molta sort. Estem en un lloc molt privilegiat en aquest aspecte, tenim el freàtic molt amunt.
Però la salinitat va pujant a poc a poc, anem fent analítiques i anem veient que... En els últims 15 anys, que són molts anys, però es va salinitzant una miqueta l'aigua i això és una de les pors que tenim de cara cap al futur. Però ja veurem com avança tot plegat. Albert Laia, parlem una miqueta del projecte del Parc Agroecològic. Poseu-nos en situació, primer de tot, de quina és...
la vostra filosofia, com a parc agroecològic i com a pagesia ecològica, i quin tipus de cultius hi podem trobar-hi. A veure, nosaltres ara agafarem la frase amb la qual l'Enric va...
va començar que era, bàsicament, salvar o salvaguardar un petit terreny, un petit espai de terra de la barbària humana. I nosaltres, quan vam arribar i vam sentir això, vam dir que estàvem completament d'acord. I només cal venir per veure que al voltant tots són camps, diguéssim, d'userta o de mort o el que sigui, per treballar totalment en planers, i quan entres al parc, diguéssim, si sembla com estiguis, jo sempre faig la broma, és com si estigués un petit edent.
perquè realment està tot envoltat d'arbres, vull dir, hòstia, sembla que tens un nou, un lloc diferent del que tens al voltant. I respecte a...
Aquestes ja, diguéssim, el nostre quinta guerra, en aquest sentit, saps? Clar, sobretot això, poder desenvolupar l'agricultura per poder alimentar les famílies i la població propera, en aquest cas, amb cultius que són sants i que també són sants per l'entorn, no només per la salut, sinó per tot allò que es rodeja el lloc on treballem nosaltres.
que és un espai de biodiversitat molt ampli, molt viu, i el que més ens interessa també és que aquest espai no mori, que es mantingui al llarg del temps i que pugui perdurar, i també una mica fer veure que és possible crear un projecte com aquest en qualsevol altre punt de Catalunya, d'Espanya, d'on sigui. Viure-hi. Exacte, i impulsar que la gent també, si té ganes de ficar-s'hi, i començar un projecte d'aquest estil, doncs
motivar-los i donar també pautes per ajudar si fes falta. Abans hem parlat de la carrota, de la pastanaga, però això deu ser una petita part del que feu, no? Sí. Nosaltres vam comptar uns 60 cultius aproximadament a l'any, cultius diferents. Sense comptar les nostres, que jo dic, il·luminades, perquè... Experiments. Sí, sí, bueno, depèn, al començament és un experiment, però quan estàs allà dius, hòstia, allà il·luminada vam fer aquí...
I si tenim un 60 i pico, llavors al llarg de tot l'any... Clar, nosaltres, els més destacats, ara a l'hivern, són totes les crucíferes, com el bròcoli, les cols, els bròquils, les pastanades les fem tot l'any, després a l'estiu sí que més el cultiu de tomata, carbassó, cogombra...
Podem definir el que seria, com tota la vida s'ha dit, producte de temporada. Exacte. Tot i que ara te'n vas al supermercà i et trobes poble vermell i t'hauries de ficar la mà al cap. Però, bueno, de mica en mica anem agafant consciència, anem fent que la gent agafi consciència i torni a agafar els costums una miqueta dels nostres avis o dels nostres rabes avis i menjar el que toca quan toca. Us considereu una mica la resistència en això?
Depèn de com t'ho miris, sí, depèn de com t'ho miris, no. Perquè nosaltres no intentem fer canviar l'element de ningú. Vull dir, si vens a casa, vull dir, tindràs el que tens. Veuràs i tindràs aquesta... O sigui, podràs, en pa part, te podràs notar aquesta filosofia. Després, si tu vens a casa meva a buscar-me Carbassó a ple gener, doncs diré company, vas molt equivocat, vés-te'n a un supermercat...
Llavors, nosaltres no intentem ser la resistència, perquè nosaltres seguirem fent la nostra vida. Si algú ens ve a intentar molestar, serem la pedreta, perquè realment som un projecte molt petitó, però serem aquella pedreta que molesta la sabata d'aquest gran peu, diguéssim, que intenta que la pagesia petita acabi desapareixent. Hi ha una cosa molt xula, que és el patrimoni agrari o agrícola.
I aquí, si no m'equivoco, també tenim un treball de conservar o fins i tot recuperar certes llavors o certes varietats que s'havien plantat antigament. Sí, exacte. El fet de recuperar varietats tradicionals. És una feina molt, molt laboriosa. Perdó, estava lluny del micro. És una feina molt laboriosa perquè, vull dir, normalment ara ens hem acostumat a tenir varietats i espècies de plantes que siguin molt productives, que siguin molt resistents a moltes coses...
I llavors la gent en comptes de tenir un tomàquet amb unes característiques una miqueta més rústiques, pel que sigui color, prefereixo un que sigui més delicat o una mica menys gustós, però que sigui el doble productiu.
Llavors, clar, això és una lluita bastant per molta gent que ho fa i és un projecte molt xulo. Sí que és la veritat que hi ha moltes entitats ara mateix que s'hi dediquen, no?, i treballen en la recerca i nosaltres, per exemple, sí que tenim llavor de cacahuet d'aquí l'Emporda.
d'aquí a l'Empordà, sí, d'un projecte de pals, que el feien créixer des de fa temps i ens en van donar unes miques. I nosaltres continuem cultivant aquest cacahuet. Després hi ha altres llavors, com el map negre, també. Sí que és veritat que no són autòctones aquí, però... Les hem fet nostres i les estem mantenint. No són híbrides, vol dir que si les mantens que se produeixi i que no es barregi en una altra...
amb una altra espècie, tindràs sempre aquella... Clar, el més important, des del meu punt de vista, aquí és el fet de poder compartir, compartir amb altra gent que tingui terra, compartir amb altra gent que vulgui cultivar el fet d'intercanviar aquestes llavors, que es mantinguin al llarg del temps i que no es perdin. Exacte, l'objectiu principal hauria de ser per tothom. Aquest tema.
Clar, no entrarem en terrenys, però això va molt al contrari de certa filosofia agrícola, que les coses s'han de patentar, o les llavors s'han de patentar, o s'han de ser únicament, i bé... És un maloc que no obrirem avui. No l'obrirem, temes molt espinosos. Parlaves del destí final, o sigui, no només és créixer, és oferir i poder compartir aquest producte,
Quin destí final té el vostre? Aneu directament a clients? Aneu a mercats? Sí, nosaltres bàsicament ens dediquem a la venda directa. Al llarg d'aquest projecte hem vist, no hem anat veient, que és la manera amb la qual nosaltres podem guanyar-nos dignament la vida, per dir-ho fàcilment. Es valora el nostre producte. Exacte, se li dona un valor afegit molt xulo i nosaltres tenim també com la filosofia de qui treballa al camp també ha de ser qui vengui al producte.
Perquè d'aquesta manera tu pots... Ets transparent, no? Aquesta transparència que dones al client és la que fa que aquest client es fidelitzi i qualsevol dubte que pugui tenir arran d'allò que estàs venent, doncs tu tinguis qualsevol resposta a l'abast d'eix.
Nosaltres ara mateix estem venent els dilluns al mercat de Torruella de Montgrí. Estem allà a la plaça de l'Ajuntament. Els dimecres sí que obrim a la nostra finca la botiga, a la tarda. El període d'hivern, què diríem? Sí que obrim de 4 de la tarda fins a les 7. I juliol i agost obrim de 5 a 8 i també obrim els dissabtes a la tarda en el mateix horari.
que és molt maca, la botiga. Es pot venir, es pot passejar, es poden veure als camps, xerrar amb nosaltres... És un lloc molt acollidor. Sí, exacte. I els dissabtes estem al Mercat de Palamós. I, de moment, aquests són els nostres punts de venda. Fem cistelles a domicili, també. I ja tenim prou feina. Sí. I no donem gaire més a l'abast, però, bueno, així és com podem comercialitzar els nostres productes. Sense intermediaris, que és molt important, això.
Estem en una època... Hem dit que no tocaríem certs melons, però sí que us toco meló, que venim dies, o mesos, o anys, on els pagesos s'han alçat en peu de guerra, fins fa pocs dies, amb tot el projecte del Mercosur, o tot el tractat aquest nou del Mercosur. Ens estàs provocant, eh, Sergi? Sí, en certa manera sí, ja m'agrada fer-ho. Com heu viscut i com veieu vosaltres tan...
aquests aspectes més burocràtics o més legals, com també que la pagesia s'hagi revoltat o s'hagi alçat sobre tractes que considereu injustos. Home, ja era hora, ja era hora de fer una alçada, no?, i
i un crit a la reivindicació de la resiliència de la pagesia aquí a Catalunya, sobretot. I a nivell peninsular també és vergonyós que estiguem fent tractes amb Sud-amèrica, en aquest cas, o també amb nord de l'Àfrica també estem fent tractes. Però som els camps d'Europa i és vergonyós que estiguem fent tractes amb llocs on el que es queixen principalment els pagesos, a part de moltes altres coses, els preus i tot això...
és que a nosaltres ens exigeixen unes normatives a nivell d'aplicacions de pesticides, nosaltres no apliquem, vull dir aviso, però a nivell de fitosanitaris, a nivell d'abono, a nivell de nitrogen, demanen una normativa, que això ho trobem molt bé, però estem comprant llavors a gent que no compleix, o que, per altra banda, els estem venent, que és una cosa que també ho trobo molt descabellades, que els estem venent
productes químics o fitosanitaris que a Europa estan prohibits. Però els estem venent a Sud-amèrica i després els hi comprarem on el qual li han aplicat els productes alimentaris. I és que no té cap tipus de lògica. Per mi és com insultar la pagesia, tant catalana com peninsular.
Trobo una vergonya, llavors ja tocava, i jo crec que... Perdó, eh? Vull dir, molta gent allò deu haver festiguejat el tema de la P7 i tot plegat, però jo crec que s'han quedat curts, vull dir, perquè és que no pot ser, i hauria de ser vergonyós. Tots tenim un cosí, un cunyat, un tiet, un avi que s'havia dedicat, o era... Hòstia, com li dieu a aquesta gent amb la vergonya que has comprat un parlant vermell que ve de Sud-amèrica, o un albocat que ve de... Tio...
A mi em cala de carterra. Doncs moltíssimes gràcies, Laia, Albert, també donant les gràcies a l'Enric, a tota la família que feu possible, a tot l'equip que feu possible al parc agroecològic. I res, pagès de mar, de terra endins, pocs quilòmetres, però amb molt bon producte. Moltes gràcies. A tu, Sergi, moltes gràcies.
Tornem al mar, ara anem a creuar l'oceà Atlàntic i aterrem concretament a Argentina per conèixer un dels projectes d'investigació oceànica amb més ressò mediàtic. Carla? Doncs mira, jo no sé si aquest estiu els nostres oients van estar a la White sobre el furor que hi va haver a Argentina amb una expedició d'investigació oceànica al tanyer submarí del Mar del Plata.
Però per situar una mica els qui no sàpien de què estem parlant, es va tractar d'una de les primeres investigacions científiques en convertir-se en un fenomen mainstream. Per què? Doncs perquè la totalitat de les immersions fetes durant els 21 dies de l'expedició del vaixell d'investigació RB Falcor 2 de l'Institut Oceanogràfic Smith es van retransmetre en directe per YouTube i Twitch. I el que s'esperava que tingués l'audiència habitual...
gens despreciables, això sí, de diversos milers de visualitzacions, es va convertir en un fenomen viral sense precedent, amb més de 17 milions i mig de visualitzacions, el que va acabar fent que es reconegués a l'expedició amb el Premi Martín Fierro d'Europ, el millor canal de streaming de 2025.
Durant aquesta expedició es van realitzar grans descobriments sobre la vida del fons marí i va permetre descobrir 40 noves espècies marines i una diversitat inesperada en corals d'aigües fredes a una profunditat de 3.900 metres al canyó del Mar del Plata.
Aquesta, però, no és l'única expedició que l'Institut Oceanogràfic Smith està duent a terme a les costes atlàntiques. I avui tenim amb nosaltres en Fermín Palma, geòleg marí i investigador de la Universitat de Buenos Aires i del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques d'Argentina, més conegut com a CONICET, i que va participar a la segona expedició del Falcor el passat octubre a la Plataforma Patagònica d'Argentina.
Buenos días, Fermín. Gracias por acompañarnos hoy. Hola, buenos días. Bueno, gracias a Carla por la invitación. Como bien dijiste, yo estuve participando en la expedición del Falkor, que pertenece a la Smith Ocean Institute, y en el todo 2025 estuvo en la zona del Atlántico Sudoccidental, es decir, en el mar argentino, en la parte oceánica atlántica de Argentina.
Yo estuve participando en un grupo, en una campaña de investigación. Y bueno, yo soy geólogo marino y estuve enfocándome en hacer los mapas del suelo, del fondo oceánico. Sí, de eso te quería preguntar ahora para empezar un poquito, sobre todo para los más nuevos en todo esto de las investigaciones oceánicas, los que tengamos un poquito más de desconocimiento sobre ese campo. ¿Qué hace exactamente un geólogo marino?
Sí, siempre es algo novedoso escuchar geología marina porque no es algo común, es algo que es más específico porque no se dicta la carrera de geología marina. Lo que hace un geólogo marino es...
estudiar todo lo que está debajo de la columna de agua. Que es todo el fondo marino que, como saben, el planeta Tierra está más que nada compuesto por agua. Un 70%, más que nada, 71% es agua y un 29% continente. Entonces, la mayor parte del planeta Tierra, de la superficie, está bajo el agua. Y entonces el geólogo tiene que descubrir qué está pasando ahí, qué procesos ocurren, qué tipo de roca o sedimento hay. Y todo eso es lo que hace un geólogo marino. Estudiar a partir de métodos
indirectos y directos. Los directos es recolectar una muestra del fondo oceánico que justamente se recolecta con instrumentos específicos. Se llaman Bosch Core, Gravity Core, que son equipos también, o sea, metálicos que penetran el fondo, en el subsuelo sería, y cuando vuelan al barco uno obtiene una muestra del fondo oceánico. Y los métodos indirectos son los que se basan en ondas acústicas.
Que es a partir del tiempo que tarda la onda en ir y volver, uno puede ir determinando cómo es la superficie del fondo oceánico. En ese caso la batimetría. También uno estudia el subsuelo, es decir, la sísmica. Cómo están estructuradas, cómo están agrupadas las primeras capitas del fondo oceánico.
Y eso se hace también con equipos que utilizan ondas acústicas, que dependiendo de la frecuencia, tenemos la batimetría que usa frecuencias más bajas y la sísmica que utiliza frecuencias un poquito más altas, podemos ir captando cómo está compuesto el fondo oceánico.
Y mira, quería hablar contigo también de todo esto de la expedición del Falkor de verano, que fue un fenómeno social, pero también un éxito en cuanto a la investigación, ya que se descubrieron especies y patrones de vida natural que se desconocían hasta entonces. En este sentido, ¿qué nos puedes contar de los objetivos con los que zarpasteis a la expedición de la que formaste parte tú en octubre y de los resultados con los que volvisteis a Tierra?
Sí, yo antes de responder esa pregunta concreta quiero hacerle el contexto del barco. O sea, piensen que un barco científico sale mucho dinero moverlo y mucha logística. Entonces uno va con muchos investigadores de otras disciplinas. En mi caso fue la geología.
También fuimos con oceanógrafos y biólogos. Entonces, con esas tres grandes áreas vamos abarcando los tres sistemas de la Tierra, que serían la geósfera, la parte de geología, la biosfera, que es todo lo relacionado a la vida, y la hidrósfera, lo relacionado al agua. Entonces, con esas tres esferas, esos tres sistemas de la Tierra, hay otro más, pero nos enfocamos en esos tres,
Cada grupo de estudio, cada línea de investigación tenía distintos objetivos. En mi caso, como recién comenté, era hacer los mapas del fondo oceánico y recolectar muestras. Los biólogos justamente es hacer identificar especies nuevas, hacer taxonomía. A partir de un ejemplar que se recolectaba con este robot, que es el Rob Subastian,
Que justamente el ROV viene de Remote Operative Vehicle. Es decir, un vehículo operado remotamente. ROV. También existen los AV, que es A de autónomo. Pero ese no lo usamos. Usamos el ROV Subastian. Entonces el Subastian, para los biólogos, recolectaba específicamente cada espécimen. Y era nuevo porque uno lo podía ver en vivo y ver cómo se movía, cómo estaba asociado con el sedimento. Y ahí los biólogos lo recolectaban.
Y después para identificar una especie lleva varios procesos más que es codificar el ADN y saber si ese ADN es único o si es único, es una especie nueva o si ya se repite, bueno, identificar exactamente qué especie es. Esa parte de los biólogos. En mi campaña el objetivo principal era más oceanográfico. Era determinar cómo se movían las masas de agua porque piensen que la columna de agua está compuesta por distintas masas de agua
que a medida que vamos en profundidad la temperatura va cambiando, más superficial más caliente y más profundo más frío, la salinidad cambia, el oxígeno, la concentración de oxígeno disuelto cambia, entonces eso va determinando distintas masas de agua y nosotros queríamos saber
la corriente de Malvinas, que es una corriente que viene de la Antártida y se va para el norte, ver cómo transportaba todos los nutrientes y cómo interactuaban con la morfología submarina, es decir, con el relieve. Entonces, a partir de la interacción del relieve del fondo oceánico con esta masa de agua, con esta corriente de Malvinas, ver si esto generaba resuspensión de nutrientes y eso aumentaba la productividad primaria. Productividad primaria es que haya mucho más alimento para nuevas especies.
Entonces en ese punto se relacionaba la geología, que es determinar cómo era el relieve del fondo oceánico. Después la oceanografía, que es decir cómo se movía la corriente y la probabilidad primaria que generaba y a partir de eso qué especies había. Entonces, bueno, estaban las tres áreas relacionadas en ese sentido.
¿Y hay alguna de estas investigaciones que pudisteis hacer a bordo que estéis todavía trabajando en ellas? Porque hay muchas de las que se tiene que continuar con la investigación, por ejemplo, lo que tú decías, el tema de los análisis de ADN o de comparar con otras especies conocidas o con otros datos que ya se tuvieran.
Sí, siempre... Esto se llama trabajo de campo. Cuando uno va a recolectar las muestras es el trabajo de campo, que es recolectar las muestras a partir de una idea que uno tiene. Y después está el trabajo de gabinete, que es el trabajo de laboratorio, que es donde uno sigue o descubre cosas nuevas. Porque uno puede ir con una idea, es decir, una hipótesis, y después comprobarla o refutarla y encontrar otra hipótesis nueva. Entonces, ahora tenemos dos años para publicar estos datos,
en revistas internacionales de alto impacto y para poder terminar todo este proceso de toma de muestras, análisis y publicación. Ahora estamos en la parte de análisis y ya a mitad de año se va a empezar a la parte de escritura para mandar un artículo científico y que esto quede publicado y que sea accesible a todos los interesados.
Y por otro lado, tú como investigador del CONICET, que ya tenías una amplia experiencia en investigaciones de campo, en alta mar, pero desde luego supongo que ninguna con el foco mediático que tienen las expediciones del Falkor desde lo que pasó en verano. ¿Cómo se vive en tu piel como investigador toda esta atención que de repente se le ha prestado a la investigación científica desde el público más general y más concretamente a esta investigación marina?
Para mí y para mis colegas, para la gente que conozco de investigación, es un orgullo y fue todo un lujo porque es poder llegar a la sociedad, que eso es el trabajo del científico, cómo poder llegar a la sociedad lo que uno hace. Y la verdad fue una oportunidad única y estamos súper contentos que se haya viralizado y que también la gente se haya sumado, le haya gustado y haya seguido a nosotros en el día a día porque nos daba mucha motivación y nos daba...
mucha importancia a lo que hacíamos. Así que fue, que yo conozca fue lo que más impacto tuvo en cuestiones de difusión científica. Y a nivel de CONICET y de Universidad de Buenos Aires, con tu grupo de investigación allá, ¿qué previsión tenéis para este año o qué objetivos habéis marcado para este 2026?
Siempre con mi grupo de trabajo tratamos de sumarnos a las campañas oceanográficas, es decir, si vienen barcos de otros lugares del mundo y pasan por el océano Atlántico, poder sumarnos a ese buque para poder recolectar datos con ese buque científico que pasa por nuestras aguas. Entonces, por ahora...
Estamos a principios de año y los objetivos son publicar todo lo que recolectamos durante el 2025. Pero siempre están estas cuestiones de llamados oportunidad, porque justamente pasa un barco y es una oportunidad única para tomar datos nuevos. Entonces, por ahora es publicar, pero si pasan barcos nuevos es subirse y tomar datos de oportunidad.
Y sobre estos trabajos de oportunidad, que me parece muy curioso. Estáis en un ámbito en el que tenéis que trabajar con personas de muchos países. Por ejemplo, este Smith Institute, que es estadounidense, pero está haciendo estos trabajos ahora en Argentina.
¿Y un poquito cómo se viven estas expediciones para vosotros como investigadores el hecho de trabajar con gente de distintas partes del mundo, distintas lenguas, pero todos con un poquito el mismo objetivo científico? Sí, eso es lo que más me gusta a mí porque es la oportunidad de poder conocer y...
y cooperar con otros grupos de investigación de otras partes del mundo y ahí generar convenios, lazos entre instituciones. Entonces es súper importante que un investigador se sume a estas campañas para poder empezar a conocer gente de alrededor del mundo. Es como un congreso, así decirlo.
Y nada, Fermín, creo que ya no tenemos mucho tiempo más, pero la verdad que ha sido súper interesante poder escuchar un poquito tu voz desde esta experiencia, desde estas expediciones que se han hecho tan famosas ya no solo en Argentina, porque yo confieso que por las noches cuando llegaba a casa me lo ponía y estuve enganchada en más de una retransmisión
Y nada, espero que podamos hablar de nuevo pronto, porque la verdad que es un trabajo muy interesante el que haces y te agradezco mucho que hayas podido venir hoy con nosotros. Bueno, muchas gracias Carla por la invitación y siempre los invitamos a sumarse.
Tanto a este buque que tiene la oportunidad de poder ver las transmisiones en vídeo con los investigadores y también empezar a conocer y uno buscar por Google u otras plataformas información de acerca del mar que hay, aunque parezca que capaz no llega tanto a la sociedad, hay información y generar que uno mismo como individuo empiece a involucrarse un poquito más en todas las temáticas marinas que es súper interesante, tanto a nivel científico como geopolítico, a nivel de recursos marinos...
Es un tema que está en auge y es a dónde va la humanidad. Va hacia el mar de nuevo. Fermín, hasta la próxima y muchísimas gracias. Bueno, un saludo, muchas gracias Carla y ya nos veremos nuevamente.
És divendres i els divendres ens toca fer un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I una setmana més, comencem per la Costa Brava. Sergi, què hi farem? Doncs sí, Marina, la setmana passa volant i ja som a divendres i moment per repassar l'agenda d'avui i d'aquest cap de setmana. Va, comencem per avui mateix, amb la inauguració de l'exposició dels nusos mariners al Museu de l'Anxova i de la Salt d'aquí a l'escala a les 7 de la tarda.
També, avui divendres, la presentació del número 34 de la revista Alveres. Sabem que és una publicació centrada en el patrimoni de l'Empordà. Això serà al Museu de l'Empordà, a Figueres. I també un show cooking de cuina de marisc a les 8 del vespre a l'Espai Peix del Museu de la Pesca de Palamós.
Deixem el divendres, saltem a dissabte, perquè dissabte és festa major a Palau Saberdera i Castelló d'Empúries. Continuem amb aquest reguitzell de festes majors d'hivern. A la Jonquera, de bon matí, hi ha marxa nòrdica per l'Albera, de dos quarts de deu a les dotze del migdia.
I a l'escala, la presentació del vídeo del taller de cançons tradicionals a les 12 del migdia a l'Alfolí. També a les 12, però a Palamós, la visita al castell de Sant Esteve de Mar. I a Cadaqués, el dissabte a la tarda, a dos quarts de set, l'encesa de la Torre de les Creus. Doncs ja veieu, agenda de cap de setmana, que avui l'hem deixat en divendres i dissabte, diumenge descansarem, i aquí ens hi tornem a trobar-hi dilluns. Fins aleshores, bon cap de setmana.
De la costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre perquè també ho tenen tot preparat cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Espectacle de creació Caramel, una col·laboració inèdita entre les germanes Ariadna Pella i Clara Pella i Pablo Messeiz, que obre la porta a reflexionar sobre per què consumim. Avui divendres a les 8 i mitja al Teatre Auditori d'Alcanar.
Presentació del llibre 100 paraules per a l'aigua, un vocabulari, a càrrec de l'arquitecte Eva Frank i Gilabert, una obra que reflexiona sobre la relació entre els sistemes hídrics i la vida humana en el context de la crisi climàtica actual. Avui a les 7 de la tarda al Centre Cultural del Delta de Deltebre. Espectacle Dos Senyoros, en format de concert piano-bar, en el qual David Verdaguer i Òscar Matxancoses
interpreten cançons que han anat creant al llarg de més de deu anys de trajectòria conjunta. L'humor, la irreverència i l'autoparòdia serveixen de fil conductor a aquest format que es pot representar tant en il·lustres teatres com en foscos antres. Avui a les 8 de la tarda al Museu de Tortosa. En el marc dels actes de memòria democràtica de Tortosa i de l'encesa de Torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans...
I per commemorar el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, encesa de la Torre del Célio, amb carretillada infantil a càrrec de la Colla de Diables i tambors Logolafre. I concert del músic riberenc Eric Binaixa, amb un espectacle dedicat al poeta rock-lop i covalia, també mirabetà.
Els encarregats de llegir el manifest seran els membres de l'associació Amics i Amigues de l'Ebre i el professor Emigdi Suberats, que va estudiar la figura i l'obra de Roc Llop. El dissabte, durant tot el dia, Tortosa. Espectacle Salta, el musical de la Ràdio Fórmula, amb cançons dels 80 i els 90, de Ràdio Futura, Tino Casal, Los Secretos i Alaska, entre molts d'altres. El dissabte, a les 8 de la tarda, l'Auditorio Sixtomir de La Ràpita.
En el marc de la 24a edició de la temporada en posta de Banda a Banda, concert de la Banda Sinfònica de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat. El dissabte a les 7 de la tarda a la Lira en Postina. Segona edició de la Festa de la Carxofa, un esdeveniment que uneix cultura, gastronomia i tradició. Esta iniciativa vol posar en valor els productes locals i enfortir la identitat del municipi com a part destacada de les Terres de l'Ebre. El diumenge al Pavelló d'Esports de l'Aldea.
Nova edició de la Festa Major de la Metlla de Mar en honor a la seva patrona, la Mare de Déu de la Candelera, amb un atapeït programa que combina els actes més tradicionals i religiosos amb els més populars i moderns. Del 31 de gener al 4 de febrer a la Metlla de Mar.
Nova edició de la Festa Major de Vot en honor a Sant Blai, que torna amb un programa farcit de propostes entre les que no hi faltaran cercaviles, concerts, balls tradicionals o curses, entre molts d'altres. Del 31 de gener al 6 de febrer a Vot. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Hebre.
Del Delta de l'Ebre fem aturada les costes del Garraf. Carla, què hi farem? Doncs mira, avui arrenquem el repàs de la gent del Garraf recordant-vos que fins a les 9 del vespre podeu participar de la campanya de donació de sang que s'està fent al Neàpolis, a Vilanova.
de la que ja us vam estar parlant ahir. I, de fet, no marxem de Vilanova ni canviem de dia perquè també avui, d'aquí a poca estona, de fet, a dos quarts de sis, s'inaugurarà per fi el mural gegant fet per Pilarín Vallès al parc de Bejamar.
I tot seguit, al Mercat del Centre es farà també la presentació oficial del programa de Carnaval 2026, amb música i animació de diferents xarangues vilanovines. Dissabte seguirem parlant del Carnaval, però ara del de Sitges, que presentarà la seva reina infantil del Carnaval en dos passis al Casino Prado, un a dos quarts de sis i l'altre a les set de la tarda.
I el diumenge, que serà el primer diumenge del mes, ens portarà un matí de portes obertes als museus vilanovins, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu Romàntic Campapiol i l'Espai Far, que ens va acompanyar aquí al programa fa pocs dies i que oferirà, a més, una visita comentada a les 11 del matí.
I acabem el nostre repàs d'agenda fent una aturada a les costes del Maresme, on hi ha l'Oriol, que també ho té tot preparat, Oriol.
Així és, som-hi, repassem algunes propostes de cara a aquest cap de setmana aquí al Maresme. Demà a les 11 del matí a Canet de Mar hi ha un taller de melmelada artesana amb taronges de canet. A càrrec de la Fundació Espigoladors per aprendre a fer melmelada casolana, aprofitant les taronges del poble. Inclou melmelada elaborada al taller i taronges per fer-ne a casa. Això es fa a la plaça del mercat i les places són limitades i és gratuït.
I també demà a les 11 dues interessants hores del conte a Sant Pol. Cantem cançons amb Clara Ribetallada, una activitat per a famílies amb nadons. I a Sant Andreu de Llevaneres explicaran el fullet pastisser a càrrec de la ronda llaire Eva González. Al final faran un taller relacionat amb el conte.
A les 6 de la tarda de demà a la sala Òpera de Malgrat hi ha una sessió de vespreig i a Mataró a la mateixa hora un altre vespreig anomenat Tardeo Retro Boom 90s per anar-hi amb xandall brillant, pantalons amples, crop tops, cullerets de bola, pentinats impossibles, el Walkman i el millor look norantero. També es demana que qui tingui un cotxe al Moto290 li portin. Sonaran Spice Girls, Backstreet Boys, Rebecca, tot amb Marc Miracle, DJ Resident. Tot decorat amb decoració full-real
Retro, neons, cintes, la Game Boy... Això es fa a la discoteca Miracle de Mataró... ...amb una entrada anticipada a 15 euros... ...i una consumició que ja està inclosa. A les 9 del vespre, també a Mataró... ...Ramon Mirabet torna a la sala Club de Mataró en concert. Passem ja a diumenge, a Caldetes... ...torna el vermut electrònic a ritme de Putrum Putrum... ...amb Berrier DJ i DJ Willy B2B... ...que la Mar DJ serà a Caladella a les 12 del migdia...
i a la plaça Francesc Piri i Margall de Mataró un altre vermut, un vermut musical a càrrec de Fosca Tasso, una cantant-guitarrista catalana que fusiona rumba, folk, blues, rock'n'roll i bluegrass amb influència del flamenc i encara algun altre gènere. I per acabar, el diumenge, Txell Lazera s'assuma al Festival Solidari vinculat a la Marató de TV3 que es fa a Calella i per això farà un concert a la Sala Mozart a les 7 del vespre.
Aquestes són algunes de les propostes que tenim aquí a la comarca. Marina, no sé si t'han convençut alguna. En qualsevol cas, ens veiem per aquí dalt. I si no, fins dilluns. Bon cap de setmana. I ara sí, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest divendres 30 de gener del 2026. Nosaltres ho deixem aquí, però tornarem dilluns com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
T'estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar, submergir-me, per un cos ser estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Al març es coneixeran les primeres conclusions de l'estudi que fa la URB per saber l'impacte que tenen les incidències ferroviàries en la salut mental dels usuaris. Ara bé, ja hi ha unes tendències que es detecten que indiquen que, com més ús dels trens, més depressió i més ansietat. Sergi Martín Ambrós és professor del Departament de Psicologia.
Doncs per una banda esperem que de cara als usuaris hi hagi com un reconeixement del malestar que realment pateixen, que moltes vegades es minster, es considera que sí que és una inconveniència tot això del tren, però que potser no n'hi ha per tant. I aquí realment veiem que sí que hi ha motius de preocupació i que realment hi ha gent, hi ha persones que ho estan passant molt malament amb la situació.
I a partir d'aquest reconeixement creiem que això també d'influir en les decisions que es prenguin. I, òbviament, hi ha una part molt tècnica de les infraestructures del funcionament i el finançament de Rodalies, però després hi ha una altra, que és aquesta sobre el benestar dels usuaris. I creiem que tenint aquesta informació present, també les decisions s'hauran de prendre de manera diferent.
La Lorena Miguel va prendre la decisió de marxar de Barcelona per deixar de compartir pis amb 47 anys i conciliar la vida familiar i laboral. Després d'estudiar diferents opcions de ciutat amb bona connexió amb la capital catalana, van a Reus. La incertesa dels horaris i les incidències recurrents van forçar-la a abandonar la presencialitat a l'oficina. Teletreballar, diu, no ha estat pas la solució perfecta.
Vaig provar totes les possibilitats. Vaig anar en Valor Blacart, vaig anar en autobús, vaig anar en tren i he trobat la sort de trobar gent bona que si el tren deixava a Semis de Caldés o allà en Fos, doncs trucava a casa seva i algú la venia a buscar i et convidaven a posar el seu cotxe fins a Tarragona o fins al lloc més proper de casa teva.
I et muntaves perquè és que no tens altra solució. A tot això el ple de la Diputació de Tarragona ha aprovat una declaració institucional per reclamar un sistema ferroviari segur, fiable i accessible. En aquest sentit, l'EN supramunicipal instaran les administracions titulars de la infraestructura i del servei a prioritzar les inversions i accelerar el pla de Rodalies 2020-2030.
L'Ajuntament de Tarragona treballa des de l'octubre en les obres d'accessibilitat del Teatre Auditori del Camp de Mart amb l'objectiu que estiguin enllestides al maig quan hi hagi les primeres activitats a l'equipament. S'habilita una passera per vehicles que substituirà l'actual, que és provisional i que dona accés a l'escenari a través de Maria Cristina. Amb la nova passera s'executarà també una rampa amb pendent màxim del 7% a l'interior del recinte. La