Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 20 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar.
Començarem anant a pescar amb la Federació Catalana de Pesca, que ens portarà les últimes novetats. Coneixerem una persona molt relacionada amb el mar. Descobrirem quan puja i baixa el mar a través de les marees i la secció Això no ho sabia. Ens acostarem a l'arxiu de l'escala amb un accent salat. Parlarem de carnaval anant fins al delta de l'Ebre.
I acabarem el programa d'avui, com ho fem tots els divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rammar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar a tot el nostre equip, a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randa Mar surti a port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica. A les tecles hi ha la Sílvia García, des de Radio Delta.cat, la Cel Prieto, des de Radio L'Escala, en Sergi Corral, Carla Anuza, des de Canal Blau Ràdio, des de Radio Arenys, l'Oriol Leo, i qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Ho tenim tot preparat, així que comencem a Rambamar. Amb temps i una canya. L'actualitat de la pesca a Catalunya amb la Federació Catalana de Pesca.
Aquests dies hem pogut veure com comença a escalfar el sol, a allargar-se el dia i això assenyal que s'activa la temporada de pesca. Avui amb la Federació Catalana de Pesca volem parlar d'una de les primeres cites en la competició d'aquest any, Sergi. Doncs sí, Marina, un divendres més. Estem aquí amb els companys de la Federació Catalana de Pesca.
I avui canviem una mica d'escenari i persona. No ens acompanya en Pedro, que ja sabeu que està molt enfeinat últimament i està preparant també properes cites, sinó que ens han fet acompanyar d'en Llorenç Òbeda. Ell és també membre de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting. És col·laborador del delegat Marc Costa, jutge autonòmic i, evidentment, un pescador molt experimentat.
I ens hem fet acompanyar amb en Llorenç perquè volem parlar de la modalitat de pesca des de Roca. Llorenç, molt bona tarda, sigues benvingut. Bona tarda, bona tarda. Aviam, volem parlar d'aquesta modalitat perquè, si no m'equivoco, tenim una cita ben propera, un campionat de Catalunya. Sí, la tenim el dia 7 de març i es farà a Torredembarra.
En quin lloc ho feu? Ho feu, per exemple, en una escullera, dintre del port, en zona...
Aquest campionat concretament es farà a Sorra, a la platja de la Sorra, però perquè allà a Torre d'Ambarra hi ha una antiga via romana, la qual està submergida, i llavors, clar, hi ha una zona que és de roca, i per això aquest any es farà allà. Altres anys s'han fet a Sant Feliu de Guíxols, a diferents llocs d'escullera, normalment d'escullera, o sigui de pedra. Però aquest cas és des de la Sorra,
et llançar com si pesquéssim amb surcàptim, però sabent que hi ha una via romana, que hi ha moltes pedres, i per això es considera que és pesca de roca. Quants hi sereu, més o menys? Sobre uns 15. En aquesta modalitat aquí a Catalunya no van gaire gent, però sobre uns 15 sí que segurament hi seran.
M'explicaves que... Encara està oberta l'inscripció i dos tanques fins al dia 3. Per tant, no hem d'esperar el dia 3 de saber exactament els que aniran. M'explicaves que és una modalitat com si fos el surcàsting, però adaptat a fons de roca, no? Exactament. Quines peculiaritats té? O com es diferencia amb el surcàsting? Bueno, es diferencia primer a l'escenari. L'escenari té que haver-hi pedra. Poca, molta, té que haver-hi pedra.
Després, el material és pràcticament el mateix, l'únic que es pesca amb una canya, els carrers són els mateixos, poden ser els mateixos, i la resta de material, que ara hi pot ser també és el mateix. L'únic que es pesca amb roca, saps que allà hi ha roca.
Llavors la roca té el seu inconvenient, que ja es pogués ser enganxada, és que n'ha preparat per pescar amb roca. En aquest cas, ja dic, des de la sorra, però els altres anys enrere s'ha fet a les esculleres, per dir alguna cosa. En aquest cas teu, és una modalitat que normalment acostumaves a practicar? És una modalitat que t'hi has apuntat recentment o fins i tot...? No, quan jo vaig començar a pescar fa uns quants anys, anava primer a la sorra,
normal, i després anava als espigons. Però, clar, anar per lliure no és el mateix que anar a competir. O sigui, anar per lliure, anaves amb dues canyes, era diferent, alguna cosa diferent. Competir, no. Competir ja és una canya i això. Però, bueno, jo soc, des d'uns càctils, porto la tira.
Quants anys portes tu pescant? No sé quan fa que no t'hi dediques, però sobretot quan entres o quants anys fa que entres en aquest món de la competició? A la competició vaig entrar potser quan tenia 35 anys. Ara en tinc 72. Déu-n'hi-do. Sí. Llavors el que sí que he fet fins ara és a la platja i he estat pescant a mal nivell
Fins al 2023. El 2023 ja em vaig retirar de l'alt nivell de pesca, perquè jo he anat a tres mundials, i el 2023 vam quedar un campió d'Espanya, els altres dos vam quedar quarts en selecció. I ja considero que ja he fet part, i fent un campió d'Espanya era màster,
He sigut campió de Catalunya, he sigut subcampió d'altres vegades, seguides, i l'últim any que vaig pescar vaig quedar quart. Però bueno, és de subcàsting, Roca no. Suposo que amb aquest palmaró... Jo soc jutge autonòmic i nacional, i les meves especialitats com a jutge autonòmic i nacional són de llançat, de subcàsting, de Roca i de Boia. Quina és la funció d'un jutge?
Com dius? Quina és la funció d'un jutge en aquests campionats? Un jutge, en aquest campionat i qualsevol campionat, és vetllar perquè es compleixi el reglament de la Federació Espanyola de Pesca. És aquesta la qüestió. Vigilar que no es facin trampes, que els escenaris de pesca estiguin ben delimitats, tal com marca el reglament,
que la gent porti el material adequat per cada especialitat, sigui de boia, sigui de roca o sigui de surcàstig. I podríem dir que et posen fàcil la feina? La gent normalment compleix? Aquí a Catalunya, a Catalunya i arreu d'Espanya, també la gent normalment compleix. Sempre hi surt alguna excepció molt rara, però són molt rares.
O sigui, que hi hauria menys feina que en el bar del futbol, si posem aquest exemple. Segurament. Segurament que sí. No hi ha moltes reclamacions. No hi ha moltes reclamacions. Hem dit pesca roca. Això segurament el que us deu portar és que agafeu més varietat d'espècies, no?, respecte de la pesca platja. No té per què. El que passa és que sí que la varietat d'espècies...
és més reduïda, però que hi ha peix i hi ha varietats moltes. Per exemple, la roca més espesca és la varietat de la família que hi diuen els espàrids, que poden ser la dorada, pot ser el sar, pot ser l'oblada, pot ser la mabra, el pargo, la salpa, el barçó. Aquestes són les especialitats, les espècies que més s'agafen.
en roca. També pot entrar altres espècies, com pot ser un burret, o pot ser una ocella, depèn de la zona que es faci la competició. No és el mateix pescar, per dir-ho, a Torre d'Embarra, que pescar, no ho sé, a Sant Feliu de Bixos. No és el mateix. Per la varietat de peix, eh? De peix i de zona. Ens comentaven, Pedro, que normalment, suposo que, no sé si és aquest el cas, o suposo si és el cas, feu pesca sense mort?
Sí, ara la pesca, normalment tota la pesca oficial ja fa un parell o tres d'any que es fa sense mort. Sense mort s'intenta salvar el màxim de peixos possibles. Llavors el reglament és molt clar, és molt clar, molt clar, molt clar, amb algunes coses les quals el jutge, precisament, el deportista no ho sabe, però el jutge ha de ballar perquè no, perquè es compleixin.
Ara pensava... De pesca sense amor, per practicar-la, si parlem amb roca a les culleres, quan el reglament diu que pots tenir un rejón, en castellà no ho sé, una nasa potser, per poder posar el peix d'aquesta nasa posada dintre de l'aigua, que es mantingui viu,
posar-lo a dintre la nasa i quan acaba el campionat el treus i te'l pesen però en aquest cas aquí a Torre d'Embarra no es farà així perquè una nasa no es pot posar a dintre l'aigua llavors es farà amb una galleda de com a mínim 17 litros i un oxigenador llavors el jutge precisament el jutge o el controlador perquè normalment el jutge l'ha acompanyat d'un controlador en aquest cas
ni amb dos, suposo, quan treguin un peix, el posaran dintre de l'agreda, amb l'oxigenador sempre en marxa, i nosaltres, el jutge i el controlador, passarem i l'agafarem, el mesurarem, per l'espècie que sigui, el convertirem a punts, perquè hi ha una taula per convertir-los a punts, i llavors en aturem amb una fulla de captura, que es diu, una plica, i ja està. Perquè si vas a...
Amb la NASA pots anar a pes o pots anar amb la fulla de conversió, també. Llorenç, teniu alguna limitació ara amb el CAP, per exemple, del número màxim d'AMS que pot pescar el pescador o alguna de material més específic? A veure, amb la competició ara s'han produït unes... Hi ha unes mesures noves que s'han tret, amb topalls d'espècies i tot això, però en competició...
com és el cas nostre, aquestes mesures no afecten. O sigui, nosaltres no tenim cap topall per treure. Això sí, el que hauríem de pogurar és que es poden retornar-los al màxim possible dintre l'aigua. Amb la teva experiència amb els anys que pesques, també amb els anys que fas que estàs a la competició, quins canvis estàs veient, suposo que en tots els sentits, tant a l'hora de pescar com a l'hora de participació?
La participació aquí a Catalunya, bueno, és normal, no és una cosa exagerada, perquè no puja jovent, en una paraula. Però bueno, i canvis, en qüestió de material, evolucionen, els materials evolucionen, està clar. Quan jo començava, per exemple, no hi havia les famoses bollites que deien per aixecar...
els rams, ara sí que hi són, i hi ha una sèrie de materials, els tres són millors, i tot això. En una jornada com la que fareu a Torre d'Embarra, quanta estona us hi estareu a la plaja? Sí, les mànigues, segons el reglament, poden ser de 3 a 5 hores cada màniga. En aquest cas, nosaltres aquí a Torre d'Embarra
farem dues mànigues de 3 hores. Es fa el sorteig, o sigui, es fa per sectors, sorteja i fem la primera màniga de 3 hores, parem, llavors fem el recompte de les captures que hi ha hagut i també es canvien de lloc. Si us hi ha tocat un lloc diferent, està a l'hora del sorteig. I després fem les altres 3 hores. Però a Surt Casting normalment fan de 4 hores, mànigues de 4 hores.
I en aquest cas de Torre d'Embarra estem parlant d'horari diurn, horari nocturn? Sí, sí. El roca normalment es fa de dia. Perquè primer, una de les coses que diu el reglament és que s'ha de vetllar per la seguretat dels deportistes. Ja diu que el platzat ha de ser adequat per quan vas a la roca. Tot això, sobretot...
vetllar per la seguretat del deportista. Llavors, a la roca de la nit és una mica complicat, encara que porti l'interna, i jo potser un dels motius que vaig deixar d'anar a la roca era perquè m'estic fent gran, m'han fet gran, i clar, m'han fet més respecte a la roca que a la sorra. Llavors, si s'ha d'anar amb tant, o sigui. I quantes cites teniu a l'any? Perquè ara aquesta suposo, o calculo que és la primera o el primer campionat de nivell
que teniu en aquest 2026. En teniu algun més d'organitzat en aquesta modalitat? En modalitat de Roca, aquest any, que jo sàpiga, no. El calendari ha sortit i no n'hi ha cap més de Roca. N'hi ha de Boia i n'hi ha de Surcasting. De Boia n'hi ha un 3, però el sènior el fan en dues fases, que són dos dies, i el Surcasting hi ha lliga de clubs, hi ha el sènior, hi ha el màster...
Hi ha les fèmines, les tones i els nanos. Són diferents. Doncs Llorenç, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquest campionat de Torredambarra i desitjar sort a tots els participants, evidentment. Doncs moltes gràcies. Ha estat un plaer poder ajudar a difondre aquesta modalitat. Que vagi molt i molt bé. Gràcies, moltes gràcies.
I des de Ràdio Arenys, sovint l'Oriol ens explica llegendes, mites, déus i deeses del mar. I aquesta setmana, en temps de carnaval, podem lligar les dues coses, carnes toltes i llegendes, disfresses i divinitats marines. Oriol.
Sí, efectivament, Marina, mira, avui parlarem de carnestoltes, parlarem de carnaval, però ho farem d'una manera molt relacionada amb el mar, perquè una de les comparses d'aquest any que podem veure en carnavals és la tribala de Pineda de Mar i té una disfressa, una carrossa inspirada...
en Sedna, que és la principal deessa inuit del mar i dels animals marins. Però vaja, no ho vull explicar jo perquè vull saludar a la Laia Belef, que és vocal de la tribala de Pineda i neta d'una de les fundadores d'aquesta comparsa. Laia, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Bé, Gaia, estàvem dient-ho, eh?, que a la tribala aquest any porteu, doncs, una disfressa inspirada en Sedna, eh?, que és la principal deessa d'Inuit, eh?, del mar, dels animals marins. Bé, explica'ns una mica aquesta llegenda, aquesta deessa, exactament en què us heu inspirat.
Exacte, mira, doncs la llegenda de Senna és una història superpotent i, com bé has dit, de la mitologia inuit, dels pobles de l'Àrtic, Groenlàndia, Canadà i Alaska, i és una història molt especial perquè parla una mica de traïció, de transformació i també del poder del mar.
Si vols t'explico la versió així més coneguda i amb la que ens hem inspirat nosaltres. Home, és que, i tant, és que me'n moro de ganes que m'ho expliquis gaire, i tant. Doncs mira, Serna era una noia que era molt bonica, però rebutjava tots els seus pretendents. Llavors el seu pare volia que es casés, però ella sempre li deia a tots que no.
Un dia per això va venir un home misteriós, que en algunes versions és com una mena d'esperit o una cosa poderosa, i en altres és un ocell que s'ha disfressat d'home, diguem. Nosaltres ens hem inspirat en aquest ocell, que és el corp, en aquest cas. Llavors aquest corp li promet una vida còmoda i plena d'abundància. Llavors Setna accepta i marxa amb ell.
però quan arriben a una illa molt llunyana descobreix que l'ha enganyada i no viu pas en un lloc ric ni un lloc que ella s'esperava amb abundància sinó que és un lloc molt fred i miserable llavors molt espantada i desesperada crida al seu pare perquè la vagi a buscar
El seu pare arriba amb una barca per rescatar-la, però mentre estan tornant cap a casa seva, el corp provoca una tempesta terrible i el mar comença amb una tormenta molt forta i es torna molt violent. Aquí ve la pare una mica més tràgica. Llavors, el pare està mort de por i pensa que la tempesta és culpa de Sedna.
Llavors, el moment dur és que el pare intenta empènyer la seva filla fora de la barca per fer-la fora, per intentar salvar-se ell, i Setna s'agafa a la vora de la barca per no caure a l'aigua perquè està glaçada. Llavors, el seu pare, desesperat, li talla els dits perquè deixi anar la barca.
Ostres! Sí, és una mica tràgica. Però aquí ve la part bonica, que és que diu que dels dits de sedna, que quan cauen al mar, es transformen en animals. I de cada nit, de cada un dels dits, neix d'un dit les foques, d'un altre les morses...
d'una altra les balenes, i ella s'enfonsa fins al fons de l'oceà, però en lloc de morir es transforma en una poderosa deessa del mar, i és la senyora de tots els animals marins. Diuen que des d'aleshores viu al fons de l'oceà àrtic, amb els cabells llargs i embolicats, perquè clar, com que no té dits per pentinar-se, i la tradició inuït,
el que diu és que Sedna controla si els pescadors del mar tenen èxit o no. I quan els humans no respecten la natura, ella s'enfada i llavors no els hi dona menjar, diguem, i fa que el mar s'enfadi. Déu-n'hi-do! En canvi, quan ho fan bé, doncs sí que tenen. Clar.
Clar, clar, no, no, i tant. Sí, és una mica esfareidora la història, però bé. Sí, no, no, sens dubte, però clar, són aquestes històries i llegendes de déus, de déus d'altres cultures, eh? Mitologia grega romana també n'està plena, en aquest cas la Inuit amb aquesta deesa amb Sedna. Home, Déu-n'hi-do, com vau trobar la història? Com us vau inspirar per arribar fins aquí?
Doncs mira, la veritat és que va ser idea d'un dels nostres carrossaires, perquè nosaltres cada any, quan s'acaba el carnaval, al cap de pocs dies ja estem pensant en el següent. I sempre demanem als nostres socis i a la gent que forma part de la comparsa, sempre diem, ostres, si trobeu algun tema xulo, alguna cosa que us agradaria que sortís, i va ser una idea d'un dels nostres carrossaires,
I això que vam donar-li voltes i voltes ens va agradar molt, tot el tema de la llegenda, i vam començar a treballar a partir d'aquí. I nou mesos de feina després ha sortit això. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. A mi la carrossa es veu clar que té a veure amb el mar, perquè a la carrossa hi ha un vaixell, hi ha una barca.
Sí, apareix la barca, que és la barca amb la que torna amb el seu pare. També hi ha el corp per darrere, que simbolitza el moment que el corp fa que la barca es mogui, perquè la barca també es mou en la carrossa i simbolitza aquesta tempesta marina.
i si les anaves, està tot pensat, encara que sembli que no, està tot pensat al mil·límetre. Això és el que t'anava a dir, veus una rua de carnaval, veuen passar, la tribala passen per davant, molt bonica, la disfressa preciosa, però clar, tots aquests elements que ens has explicat, si no coneixes la història, el gran públic no els identifica del tot.
Clar, sí, sí. Per això aquest any, de fet, va ser idea de les mentes pensantes de la nostra conversa. Van decidir compartir la història un dia abans que sortís, perquè normalment sempre el tema del que sortim és molt misteriós, o sigui, ningú sap... Mantenim el secret fins a l'últim segon. I aquest any vam dir, ostres, sapiguem que és aquesta llegenda i que hi ha un rerefons important, estaria bé que la gent ho conegués i vam decidir compartir-ho a través de les nostres reps socials
tota la història també per això, perquè a vegades al final la gent es queda només amb la disfressa, però darrere hi ha tota una història que és molt potent. I tant, no, no, sens dubte val la pena, val la pena conèixer la història a través d'aquesta disfressa, que hem dit que la carrossa té un vaixell que es mou, però la disfressa com és, Gaia? Explica'ns una mica, a grans trets, els membres de la comparsa, què porteu?
Doncs mira, la disfressa, t'haig de dir que està feta des de zero artesanalment, o sigui, tenim el nostre tallaret, tenim les noies que fan els patrons, les que cusen, o sigui, està tot fet des de zero, triades les teles i tot. Llavors, la faldilla el que representa és les onades.
diguem, tota la part de faldilles blava que representa el mar, la part del mar i l'espuma i les onades. A la part de dalt estem com dividits en dues parts. A la part dreta, si no ho dic malament, sí, representa la part de l'ocell, que tenim com unes plomes daurades, un antífas daurat també només a la part dreta, i a la part esquerra tenim tota la part més del mar i també amb una picada d'ulleta a la mitologia inuit també tenim la...
aquesta tela com de pèl dels esquimals, diguem, que portem les botes i la part esquerra de la nostra disfressa. I al barret també es veu com la transició. En el barret hi ha, en un costat, a la part dreta, on hi ha l'ocell tot daurat, les plomes són groves i van transformant-se'n i van passant a blaves fins que arribes a la part esquerra.
Déu-n'hi-do, clar, és tota una simbologia que, clar, explicada li trobes encara molt més sentit a la disfressa, que ja és prou xula, doncs explicada encara ho és més.
Sí, sí, i la part del barret també està fet molt al detall, hi ha com una rodona que també es veu en les onades, es fan servir colors iridescents per simular el color de l'aigua i de l'espuma, i volíem sortir una mica també del tema del mar, perquè el mar està com molt vist en el carnaval, és típic nadar de peixos, és típic nadar de sirenes...
Són temes que normalment dius, ostres, no, no tornem a fer-ho de sempre. I el bo que tenim és que tenim unes noies que són uns cracs, la Patricia, l'Anna Mari, la Maribel, que tot el que pensen li donen una volta encara més enllà i són supercreatives.
I van voler sortir d'això del mar i van crear això, aquesta cosa que ha sigut molt bonica. I tant. I explica'ns, Laia, com funciona, com funcioneu una comparsa com la vostra, com la tribala de Pineda, que hi ha força gent, sou molta gent a la colla. Això com funciona? Qui s'apunta? Què fa? Paga per el vestit? El cosiu vosaltres i el aneu repartint? És a dir, t'ho pregunto des de la més ignorància, eh? Com funciona tot el vegat?
Doncs mira, nosaltres, a través del nostre Instagram, tenim un enllaç per qui, si a algú li interessés, es podria apuntar a la nostra comparsa, i el que fem normalment és que... Clar, hi ha una llista d'espera, perquè no podem... El nivell en què fem les disfresses i cusen, si s'agafés a molta gent seria impossible, seria gairebé impossible tenir temps per cosir-les totes, perquè ja et dic que el fan des de zero. Clar.
Llavors tenim un màxim ara mateix de 50 persones desfilant, perquè si agaféssim més gent no podríem. Llavors sempre si marxa algú pot entrar algú altre i gairebé cada any tenim alguna incorporació nova de persones que els fa il·lusió al Carnaval i s'apunten. Llavors nosaltres com als socis els demanem bàsicament que intentin col·laborar en alguna de les coses.
O venir al tallaret a ajudar, que és feina manual, manualitat, si algú sap cosir, perfecte. Si no, doncs a retallar, enganxar, sempre falten mans. També hi ha la feina de coreografia, perquè s'han de fer uns valls, s'han d'assajar, necessitem algú que ensenyi els valls, vull dir, aquí també hi ha feina. I per altra banda, la carrossa.
que també es necessiten sempre mans a la carrossa, perquè al final tot és des de zero, es construeix des de zero. I ho demanem això als socis, intentem també... El preu de disfressa se sap normalment al final, no sol ser un preu elevat pel que sol ser la disfressa, sempre està entre el voltant de 100, 150, alguns anys una mica més, perquè el tema plomes i això sempre es dispara una mica més,
però ja et dic que el preu que pagues al final no té res a veure amb la feinada que hi ha al darrere. Vull dir que és impagable. És impagable la feina, i també imagino una persona que ve a la comparsa i paga aquest preu, no només està pagant el vestit, sinó que està pagant poder formar part de la comparsa, desfilar, sortir als carnavals, passar-s'ho bé en definitiva. Tot això va en cos, diguem-ne.
Sí, sí, sí, exacte. Són unes quatre setmanes, perquè al final allarguem el Carnaval quatre setmanes fins a la Rua de Tossa, que és l'última que fem, i això, i pares l'experiència, diguem, vius l'experiència del Carnaval. I tant, sens dubte, i a més a més, aneu participant a Carnavals i anar recollint premis, que això, quan en podeu rebre algun i us toquen diners, deu ajudar també, no?, de cara a la temporada següent.
Sí, sobretot en el tema carrossa, perquè clar, els materials són cars i tot el que fas es necessita una base per poder-ho pagar, perquè si no, no ho podries pagar. I per altra banda, aquest any, aprofitant que fèiem 40 anys a la nostra entitat,
hem decidit que alguna part de la que vam guanyar l'any passat dels premis anés a les disfresses. És a dir, hem tret un pes de sobre econòmicament als socis i part de la disfressa l'ha pagat l'entitat aquest any, perquè volíem celebrar els 40 anys per lo gran. Home, 40 anys, és que de seguida és dit, gaire, 40 anys, 4 dècades, fent disfressa cada any, sortint a Carnavals, Déu-n'hi-do, això és una llarga història que deveu haver vist de tot.
Sí, i tant, sí, sí, la veritat és que sí. I també amb els anys et penses com cada any que passa dius, ostres, aquest any ens hem superat, ostres, aquest mes, i ja penses, en algun moment, no sé, haurem de parar, perquè, clar, si cada any volem anar més i més i més, arriba un moment que se t'acaben les idees.
sempre hi ha algun o altre que en tindrà alguna d'idea. Això segur. Segur, segur que sí. Aquest cap de setmana proper jugueu a casa, a Gaia, jugueu a Carnaval de l'Almaresme.
Sí, sí, Calella-Pineda. La veritat és que ens fa molta il·lusió, perquè és un carnaval on hi ha molta gent, hi ha molt de públic, també moltes cares conegudes entre el públic, i és un carnaval que el gaudim molt, la veritat és que sí. Que dic que jogueu a casa, però ja hi heu jugat també a casa, perquè vau sortir a Pineda mateix, al carnaval de Pineda, i també us heu mogut una miqueta per la Rodalia, ja. Sí, sí, ja hem fet Pineda, Blanes i Lloret, això sí.
Sí, sí, és això, es tracta d'aprofitar, ja que són pocs dies a l'any, diguem-ne, doncs aprofitar-los tots els que es puguin. Exacte, ja que són nou mesos de feina, doncs com a mínim que la gent els gaudeixi també. I tant. Doncs avui hem conegut Sedna, aquesta deesa inuit del mar, hem conegut la seva història, tràgica, de traïció, però tràgica i bonica, a la vegada.
i que ens ajuda a entendre més també aquesta disfressa, que tota la gent que ens escolti i els pugui veure en el carnaval propers, els propers llocs on surtin la comparsa tribala de Pineda, que es fixin en la disfressa i en tots aquests detalls que ens has comentat, Laia, que valen la pena. Moltes gràcies. Perfecte, doncs molta sort de cara a aquestes properes sortides i gràcies també per atendre'ns aquesta estona. Moltes gràcies, bona tarda. Perfecte, bona tarda.
Anem cap al Delta de l'Ebre, en concret a Sant Jaume d'Enveja, perquè aquest cap de setmana s'han celebrat les jornades de gimnàstica artística femenina i per això l'acompanya, Cel Prietó, des de Radio Delta.cat, parla amb dos entrenadors del Club de Rítmica del municipi. Sí, Marina, parlem amb Àlex Escriüela i Carolina Casanova.
entrenadors del Club Rítmica de Sant Jaume d'Anveja sobre les jornades de gimnàstica artística femenina que s'han celebrat este cap de setmana al municipi. Benvinguts a Randemar. Hola, bon dia. Ara estàvem comentant el municipi Sant Jaume d'Anveja i el vostre club ha sigut seu d'estes jornades d'artística femenina. Què significa pel club acollir aquestes jornades?
És una manera de dinamitzar el poble, també dinamitzar l'esport arreu de tota Catalunya, que no sigui sempre cap a la part nord, sinó cap a la part sud, i també ajudar la federació a fer totes aquestes competicions. Pel que fa a l'organització, és a dir, qui s'encarregava de l'organització?
Bé, tenim el club, que està format per unes mares de gimnastes, i elles són les que organitzem tot el tema de les entrades, fem una barra que també organitzem tot el tema elles, i la veritat és que les veus que tenen moltes ganes i estan supermotivades, i això és un orgull també per al club.
I tant, hi ha vist que van vindre un munt d'esportistes i, a part, el públic. Vull dir, al final va haver-hi un munt de gent al poli de Sant Jaume. Sí, unes 1.200 persones acompanyaven a les gimnastes que van fer este fin de setmana.
i gimnastes una centena... Sí, una centena de gimnastes. Això són paraules majors, no? Al final estem parlant del que dic, que als pobles petits també poden passar aquestes coses. Jo, mirant, he vist que van competir primera fase 6-9 i primera fase d'edat escolar E4P i E4G.
Si això mos ho podeu traduir en paraules que entenguéssim? Bueno, la veritat és que en la gimnàcia rítmica això funciona diferent i en el que és l'artística mos hauríem de ficar una mica en este tema perquè no ho controlem tan bé. Però entenc que és de 6 a 9 anys igual?
No, no, l'edat no, és... És com l'onivell. Sí, és l'onivell. Llavors hi havia gimnastes de diferents edats, aquesta quanta setmana allí a Sant Jaume, i de diferents... de Catalunya, no? Vull dir, de tota Catalunya. De tot arreu de Catalunya, sí. De diferents clubs. Molt bé. Llavors, entenc que Vatros organitzeu... És a dir, la federació organitza això, Vatros sou seu...
Quina diferència hi ha? Perquè estem parlant que és gimnàstica rítmica i gimnàstica artística.
La diferència una mica és clara, perquè gimnàstica artística té moltes coses que són, per exemple, el de les anelles, tota la part que fan les acrobàcies, aquelles de les diagonals continuades, o dels trampolins. Sí, el salto del potro. Perdona, els nostres coneixents són una mica, però després la gimnàstica rítmica...
Són coreografies amb aparell, canvia molt una cosa de l'altra, té un suport musical, la gimnàstica rítmica, la gimnàstica artística, moltes coses no. Sí, però llavors és el que dia ell, pot ser individualment i en conjunt.
I fan diferents aparells, des d'una pilota, una cinta, i cada categoria, doncs, tens que fer el que et manen des de dalt, saps? No pots triar tu l'aparell de dir està lluny fer pilota, no. Doncs et mira la normativa i allà llavors és el que t'exigeixen. I entenem que la gimnàstica artística, doncs, això no és així. No. Per nivell sí que fan unes dificultats o unes altres,
Però... Sí, és molt diferent. És diferent. La gent, saps, és una mica, a vegades, no sabem si et refereixes a rítmica o artística, al ser gimnàs i a tot, però no, no, és molt diferent. És molt diferent. I Batros, només és gimnàstica rítmica des del grup de Sant Jaume d'enveixar. Sí. Molt bé.
Llavors, parlem de competicions com a tal, entenc que aquesta cap de setmana no han participat les vostres gimnastes, però clar, nosaltres aneu a competicions i les vostres gimnastes treballen davant del públic, és a dir, actuen. Com treballeu? És a dir, és que em pareix interessant, la gestió dels nervis i la pressió de jutges, de la gent que està mirant, familiars... Com ho treballeu, això, des del club?
Per la meva part, trobo jo que treballem entrenant molt, perquè el moment de la competició, el moment de l'exhibició, hi haguem el menys nervis possibles, portar-ho més segur, la curió, tot, portar-ho més segur, per llavors poder gestionar una mica els teus nervis, que sempre hi ha gent que l'ajuda i hi ha gent que no.
Clar, també empatitzes en elles i els dius, per exemple, que jo quan era més petita també feia gimnàcia rítmica que han passat per aquí i que els nervis formen part d'això i que els hem d'aprofitar per ficar-se més dures, apretades i sortir a la pistola, saps?
Gestionar-ho, canalitzar-ho cap a... Sí. Al final suposo que és l'experiència, no? I a base de competicions i de competir això passa, no? Bé, a nosaltres sabreu que és... Bé, com més fas, menys nervis. I veus a les petites, clar, és que les veus allí tan petitetes que algunes han sigut la seva primera competició i, clar, és una mica...
Saps? Una novetat per a elles, per a naltros, però intentes estar al costat d'elles, estar a l'hora de sortir a la pista, una estimada ben forta. I tant, ja estàs segures i confiades de si mateixes. Parlant, clar, podis, classificacions, però a part d'això, què és el que més us interessa transmetre a les xiquetes a través de la gimnàstica rítmica? Quins valors voleu transmetre?
Doncs sobretot, constància, esforç... És important. Companyerisme, també, que a vegades competeixen entre elles, individualment, però que no deixem de ser un equip, i és molt bonic veure que una gimnasta del teu equip surt i l'altra l'està aplaudint, i com de dir, és de les meues, i tot i així, entre clubs també intentem donar el valor de... Estem aquí totes per a competir, i totes estem nervioses, i ens hem d'apoiar, encara que sigui una rival.
I tant, i tant, això és fonamental. I una pregunta, el club, a part de l'Àlex, teniu xics? És a dir, gimnàstics xics? No. No. No, no, m'ho seria il·lusió, eh? I tu potser ets l'únic de l'equip tècnic o...?
De nois. De nois, dic-hi, sí. És una cosa que igual falta, no? Sí. A veure, jo fa uns 13 anys que estic aquí al club, que vaig començar, i em va passar un, saps? I després també este noi em va arrastrar i va venir també una temporada i em vaig aconseguir dos.
Però és molt difícil, i no sé per què, perquè vas als campionats i trobes la modalitat en gimnàcia rítmica de nois. Però bé, aquí... Aquí ho el costa, no? Al nostre club, sí. En general, sempre són menys. És veritat. Perquè és un esport...
que les nenes tiren més que els nens. Sí, està com... Tens aquesta idea, no?, evidentment, que són de xiquetes, però no, ja veiem que no. I, per cert, clar, el club és de Sant Jaume d'enveja, però les gimnastes són totes del poble, del poble del costat... Una mica de tot, no? Una mica, sí, sí. Estem més o menys a la part, inclús d'aquí del Tebre tenim moltes gimnastes. Molt bé. Les portes estan obertes, perquè ara en l'opon això és com si fóssim tot un poble...
Claro. No reso i arribés a Sant Jaume. Molt bé. I per a treballar, jo que he vist vídeos, és el pavelló polisportiu, no sé com li dieu, de Sant Jaume d'enveja, i damunt se fica, suposo que és fusta, i damunt se fica com una, dieu patros lo nom? Una moqueta. Sí, sí, sí. Sí, sí, això és reglamentari també, ha de fer 13 per 13. Vale.
i és obligatori que estiguin en aquestes normes i llavors nosaltres, per sort, tenim la moqueta de competir i tenim dos més que posem al costat i així ens dividim en diferents professors i podem treballar. És de meravella perquè hi ha clubs que, la veritat, parteixen la pista en tres perquè hi ha més deports i nosaltres, de moment, aquí a Sant Jaume...
Això no ens podem queixar en absolut. És tot per a batros i bé. I, clar, ara, quines competicions anireu a les xiquetes a competir? Quines són les pròximes dates? Aquest cap de setmana tenim un escolar. No m'ho diguéssim. Aquest cap de setmana tenim un escolar. I després les de federació. Sí, després tenim el 14 de març, nivell 2 i 3, que és ja individual i conjunt,
Després tindríem, el dia 22 i 23 de març, Lo Trofeu, Lo Passador, aquí a casa nostra. Lo Trofeu, que és Lo Feu Batros des del Club. Sí, que té molt d'èxit, no podem dir el contrari. I és bastant nou, no? Sí, crec que... És tercera? Tercera edició, potser? Tercera edició. Vull dir que és una cosa que fa poc que ha començat, molt bé. Sí, ha tingut molt d'èxit, de veritat. Molt bé, molt bé. Perquè, com diria abans, és que ho muntem tot superbé, eh?
i hasta jutges mos truquen per poder vindre a... Molt bé, sí, sí, això és que ho feu bé. Ha tingut èxit. Després també tenim el 25 d'abril la campionat de Catalunya, de nivells 6 i 7, 3 de maig, campionat de Catalunya, individual nivell 4,
Llavors ja mos queda només el 9 de maig, que és campionat de Catalunya a nivell 2 i 3, i el 10 de maig el campionat de Catalunya individual a nivell 5. Sí, n'ha sigut prou, eh? Molt bé, no? M'ho heu dit unes quantes dates. I entenc que potser va com el calendari escolar, que l'estiu feu per on? De competicions? De competicions, sí.
D'entrenar, no. D'entrenar, no. Ja t'he vist que no. No pareu, no? No. A veure, el que és escolar, sí que els deixes una miqueta més de marge i és més llarg, no?, les vacances, però tenim els nivells més altets, que la veritat és molt important sí que parar una semaneta, però tot i així...
No se pot parar, estem parlant de gimnàcies que competixen a competicions de la federació, no? Vull dir que són unes altres paraules, entenc. Sí, sí. I a la que pares en este esport és que se nota. La resistència i tot una mica, la flexibilitat. Per a guanyar costa molt, però per a perdre... Ja, claro. I ja per anar acabant, nois, quins objectius us marqueu per a enguany des del club?
Doncs bueno, que totes puguen acabar la competició i estar contentes. Els resultats són importants, però que elles estiguen motivades i si aquesta temporada no ha anat tan bé, ha perdut la pròxima i la motivació és... Sobretot que sigui un plan satisfactori per a elles és vaig, faig el millor que puc en totes les... O sigui, en totes les ferramentes que tinc, faig tot el millor que puc i em quedo tranquil·la. Molt bé. La posició, doncs a veure...
Si hi ha pàdium, sempre està més guai, però si no hi ha, almenys si has donat tot de tu, doncs... Correcte, que tu en este sentit te quedes tranquil·la de tot el que has fet, no? Sí. Evidentment, i així ha de ser. Doncs no res, estarem pendents de les dates del trofeu Lo Passador, que fa gracieta que estic aquí a Sant Jaume, una competició que feu, un trofeu que feu otros, i el nom Lo Passador és que, és molt d'aquí, això. Sí, sí, sí.
Doncs no res, nois, moltíssimes. Gràcies per haver vingut avui al programa i estarem en contacte. Gràcies. Moltes gràcies.
Benvinguts a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes les càpsules del mar. De fet, l'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de la Sílvia, coneixerem el primer, el cap d'olla gris. Sílvia, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a les càpsules del mar. Bona tarda, moltes gràcies a vosaltres.
Comencem una miqueta pel principi, podríem dir. No sé si ens pots dir quin seria el nom científic d'aquesta espècie. Doncs el nom científic del cap d'olla gris és Grampus griseus. Si et sembla, també coneixem una miqueta més les característiques de la seva morfologia i com podem identificar-lo.
Doncs el cap d'olla gris es tracta d'un dofí, en realitat, perquè és un cetaci amb dents i, per tant, és de la família dels delfínits i el considerem un dofí. I quan és adult, mesura més o menys entre dos metres i mig i tres metres i mig, per tant, és un dofí de mida mitjana, tot i que poden arribar a fer fins a quatre metres de llarg.
De la seva morfologia, el que més en destaca és un cap així molt bulbós i arrodonit, té una mica de forma d'olla, i d'aquí és a nivell el seu nom en català. I a conseqüència d'aquesta forma que té el seu cap globós, no té un musell diferenciat com si passa amb altres espècies de dofins que potser tenim més en ment, no?
I per distingir-lo, sobretot a mar, el que és molt característic és una aleta dorsal, que està centrada ben al mig de la meitat del cos, que sol ser, a diferència d'altres dofins, molt alta i bastant punxeguda. Però, a diferència de l'altre cap d'olla, la seva base és més estreta. I amb això és bastant fàcil d'identificar. No sé si ens pots explicar també una miqueta com es comporta el mar, quin és el seu comportament.
Doncs es tracta d'una espècie amb un comportament bastant interessant perquè té una gran variabilitat de comportaments. En general, quan els trobem, tenim la sort de trobar-los, solen realitzar una natació més aviat tranquil·la i bastant pausada, però de vegades també els hem vist nedant a gran velocitat, de forma coordinada o fent grans salts. Com que és un dofí bastant gran, quan salta realment el salt és molt imponent.
I de vegades poden presentar, són animals molt socials, comportaments bastant sincronitzats d'una part o de tot el grup. Els hem vist força vegades disposar-se uns quants individus de forma vertical traient l'aleta caudal totalment fora de l'aigua.
o de vegades es queden flotant en superfície com descansant. Les seves marques que veiem al seu cos són les marques blanques que se'ls persisteixen durant molt de temps. Ens indiquen que aquests individus tenen un alt grau d'interacció entre ells. I aquests comportaments, aquestes interaccions encara s'estan estudiant. No se sap ben bé per què ho fan. Quin tipus d'alimentació tenen?
Els caps d'olla, la seva alimentació principal són cefalòpodes. Cefalòpodes són de família dels calamars i similars, i s'alimenten sobretot d'aquestes presses. De fet, tenen molt poca dentició, perquè com que és una presa molt tova, no necessiten moltes dents per poder-s'ho menjar. Aquí al Mediterrani, no sé si ens podries també explicar una miqueta quines zones els podríem trobar, on els podem veure?
Sí, el Mediterrani és una espècie resident. El considerem que els individus que viuen al Mediterrani viuen al Mediterrani tot l'any, però es va movent. Aleshores, on es pot veure més l'espècie és sobretot a la conca oest i dins dels diferents hàbitats marins, on el trobem més, és associat als canyons submarins. Els canyons submarins són valls escarpades que estan lligats sobretot a una alta productivitat, molta presència d'aliment.
el que fa que sigui atractiu per aquest tipus d'espècies. I a la costa del Garraf l'hem vist associat a aquests canyons que tenim aquí a la costa del Garraf, especialment al canyó del Foix o Sant Salvador i també al canyó de Cunit i Covelles. No sé si també hi ha alguna època de l'any que solguin estar més per aquestes zones, no sé si hi ha alguna època, quan els podem veure?
Doncs els podem veure a qualsevol moment de l'any, de fet tenim registres de pràcticament tots els mesos de l'any, però sí que el que hem vist recentment els últims anys és que quan tenim més albiraments és durant els mesos d'estiu i tardor, que no vol dir que la resta de l'any no els podem veure, però sí que el major número d'albiraments s'han produït en aquestes estacions. Aquesta espècie té alguna mena d'amenaça principal per la seva supervivència?
Sí, bé, és una espècie que es troba a nivell cosmopolita, és a dir, es troba a tot el món, i en tot el món pot ser més o menys abundant, però concretament el seu estat de conservació de la subpoblació mediterrània
fins fa poc no estava ni catalogada, perquè realment no se sabia quants exemples n'hi havia, es deia dates insuficients per poder-ho qualificar. Però recentment, més dades que s'han anat recopilant, s'ha pogut qualificar com que està en perill d'extinció al Mediterrani. Aleshores, això és degut a diferents amenaces que té l'espècie. Algunes són la captura accidental, per exemple, amb línies de palangre,
ja que de vegades les que utilitzen és la seva presa i s'hi atreuen i s'hi queden enganxats, o com altres més genèriques com la contaminació acústica o la contaminació marina. Per acabar, Sílvia, no sé si ens pots explicar alguna curiositat o algun fet que darrerament hagis tingut alguna trobada amb un cap d'olla gris i diguis, ostres, mira, ara me'n recordo justament d'aquest moment.
Bé, hi ha molts moments que ens tenen gravats a la retina, però així com a curiositat, gràcies a les seves marques, que se'ls queden molt estables al llarg del temps, a diferència d'altres espècies, nosaltres els podem identificar. I tenim alguns que els hi posem nom i cognoms, perquè els anem veient de manera reiterada. I hi ha una, pensem que és femella, que l'hem anat veient des del 2019 amb una cria,
Es diu Tanan, i l'hem anat veient aquests últims anys, l'hem vist quedant. Llavors això ens indica una mica, no que visquin sempre aquí, però que sí que tenen una certa afinitat pel Garraf, perquè durant aquest temps l'hem vist més de 10 vegades, per dir alguna cosa. Una bona notícia, no?, de reveure un mateix exemplar.
Sí, bones notícies per ells i al final el que significa com a espècie doncs precisament això és el que volem el que volem saber amb el nostre estudi realment com és que venen aquí i què els pot afectar i al final com els podem protegir gràcies a aquestes dades que en traiem de l'estudi Recordem, Sílvia, per acabar la càpsula que sobretot sempre hem de ser respectuosos amb aquest entorn quan sortim a navegar no sé si vols refegir alguna coseta més
Sí, exacte. Hi ha una cosa que molta gent no sap, o sobretot navegants no saben, que hi ha un real decret de protecció dels cetacis en quant a referència a la seva navegació. Hi ha unes distàncies mínimes que s'han de respectar i hi ha unes maniobres que no es poden fer mai. Podem creuar un grup de cetacis perpendicularment. Si tenim la sort de trobar-lo i ens hem d'aproximar d'una manera...
molt paral·lela i amb angles suaus, mai directament. I hem de respectar sobretot aquestes distàncies encara més si hi ha mares, si hi ha cria, si hi ha individus sols. Això és una cosa que no molta gent sap i, lamentablement, de vegades hem vist accions que no són correctes. Llavors, aquest real decret està penjat i obert per tothom i jo recomano a tots els navegants que li donin un cop d'ull abans de sortir a navegar.
Doncs queda dit, Sírvia. Moltíssimes gràcies. Aquesta és una de les primeres càpsules del mar. En aquest cas parlant del cap d'olla gris. En recuperarem moltes d'altres, també. Fins la propera.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallas, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
que el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les fars siguin el fan.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dóna suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Tera Ortega. Tarragona Ràdio celebra aquest vespre la gala del seu 40è aniversari. Tindrà lloc al Teatre Tarragona a partir de les 8 del vespre. Ha parlat del paper i del servei que ofereix l'emissora municipal la presidenta de l'empresa, la consellera Sandra Ramos. Una ràdio de proximitat, que evidentment és un equip professional meravellós, que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares...
i actuaran musicalment dones a paraula i també el duet inèdit format per Joan Reig i Pemi Rubirós.
El debat sobre la migració ha estat present en el ple de l'Ajuntament de Tarragona. S'ha donat suport a la regularització extraordinària gràcies als vots del PSC Esquerra Republicana. I en Comú Podem, però, s'ha rebutjat la proposta de Vox per prohibir el vel integral en l'accés a les dependències municipals. De fet, només hi ha donat suport al Partit Popular. Escoltem Judit Gómez, de Vox, i Mària Marciel Martorell, del Partit Popular. Para la izquierda, la minifalda es una cosificación de la mujer.
Mientras que taparse la cara es una demostración de autonomía del género femenino islámico. Diem que no és nou el debat perquè a Europa ja hi ha nou països que prohibeixen aportar aquestes peces. Jordi Collado d'en Comú Podem i Esquerra Republicana han rebutjat l'emoció de Vox per entendre que és populista. Vostès són franquícies d'un trampisme.
Aquesta moció no respon a cap problema real a la ciutat de Tarragona. PSC i Esquerra Republicana i En Comú Podem han fet possible que prosperi una moció d'En Comú Podem en favor de la regularització extraordinària de migrants. L'alcalde Robert Viñuales assegurava que es busca no donar l'esquena a la realitat.
Si vostè hagués llegit la llei, cosa que sé que implica un esforç i que potser no era necessari per vostè en aquest cas, veuria que per votar a les eleccions municipals o has de ser comunitari o bé tenir residència de llarga durada i a més a més que hi hagi un conveni de reciprocitat entre els dos països.
En el mateix plenari s'ha aprovat una moció de Junts per a que Jordi Sendra apel·lata a que es facin les accions necessàries per evitar la col·locació de pantalles acústiques de 5 metres. Hi ha alternatives reals, provades i molt menys invasives. Les minibarreres acústiques de baixa alçada ja funcionen en llocs com Hermoa, Eiber, Sant Vicenç dels Horts... Les notícies a 3W Tarragona Radio.cat.
de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on parlarem de les pujades i baixades de l'aigua del mar amb una nova entrega de la secció. Això no ho sabia. Farem aturada a l'arxiu municipal de l'Escala, però sempre amb gust salat. Celebrarem el Carnaval a
les Terres de l'Ebre i acabarem el programa d'avui com ho fem habitualment, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Renamar.
Les mimbes de gener, les rissagues, les marees, tots són fenòmens que tenen a veure amb el nivell del mar. Però per què puja i baixa el mar? Si algú no ho sap, aquesta és la seva secció. La que diu, ai, això no ho sabia, i ja esteu a punt, Oriol.
Últimament, Marina, un dia més ens toca aquesta secció tan interessant on descobrim coses que no sabíem del mar, que potser sabem que passen, sabem que existeixen, però no sabem ben bé què és el que ho provoca o què és el que ho forma. I per això sempre comptem amb la presència del Carles Obac, que el tenim aquí amb nosaltres. Carles, molt bona tarda. Moltes gràcies, Oriol. Bona tarda, Marina. I avui aprofito també per saludar la nostra tècnica mar, que
Molt bona tarda i esperem que tinguin un bon programa i que ens ho passem molt bé. I tant. Doncs avui Carles, ella és el president del Comunàutic d'aquí d'Arenys, i sempre amb ell fem aquesta secció que li hem dit, ai, això no ho sabia, i avui, Carles, parlarem de les marees, del nivell del mar, perquè, mira, jo l'altre dia baixava Riera Vall, aquí a Arenys,
anava arribar avall, anava cap a l'Ajuntament, i em va sobtar que vaig veure el mar molt amunt. Molt amunt, no vull dir... Sí, sí, te'n tinc. Però sí que he acostumat a veure-ho més avall, al trencar de les onades més baix, sí que el vaig veure bastant alt. I em va com sobtar. No sé si va ser una cosa que em vaig imaginar jo o hi ha alguna cosa aquí.
Alguna cosa ja de veritat, doncs, anem a comentar amb aquest programa. Aquests dies, aquests dies del mes de febrer, em va semblar de ser apropiat, doncs, nosaltres, al Mediterrani, no tenim marees, aquesta és veritat, és un mar petitó, comparativament amb l'Atlàntic o el Pacífic, nosaltres no tenim marees, eh?
Aquelles que hi ha al País Basc, per dir alguna cosa, que varien tant. Això aquí no passa. Això aquí no passa, perquè no hi ha aquesta... No pot buidar-se les mars, no es pot moure d'aquesta manera per afecte, diguéssim, de la Lluna i per afecte al Sol i tot aquest tipus de coses. Però això no vol dir que la mar sigui fixa. La mar es mou cap amunt i avall, i...
Per què es mou la mar? Per què? Per un costat, hi ha la influència, com pot ser molt petita, de les marees, però és de les llunes, però sobretot aquí és pel tema de les borrasques. Borrasques que aquest any 2026, ja en vam parlar l'altre dia, tenim un tren de borrasques, eh? No, no paren. El Harry, el Josep, no sé qui, la Marta, els tenim tots. Tots, tots, tots. Tots, tots, tots, eh?
Aleshores, les borrasques, vam dir també, en aquest programa, si pesava més l'aire sec o l'aire humit. Les respostes volia dir, home, sembla que deu pesar més l'aire humit. I llavors vam dir, no, no, no, el que pesa més és l'aire sec, l'aire humit, i vam dir a l'exemple, doncs,
quan el bany, a la banyera, o el propi vapor, quan embuya una cosa, se'n va cap amunt. Puja perquè pesa menys, no? I en canvi l'aire sec, doncs pesa més. I això, doncs, és el que mesurem, ho mesurem amb milibars, amb pressió.
I a nivell de mar estem a una atmosfera que són 1.013 milibars. 1.013. 1.013 milibars, ens ho apuntem, eh? Sí. Jo quan jo estudiava eren 760 mil·límetres de mercuri, em sembla, també eren, però bueno, 1.013 milibars, això és el que pesa.
Aleshores, el mar, què passa? Doncs aquests dies quan hi ha borrasca, què passa? La borrasca ens fa baixar la pressió i de 1013 passem a 990 o 980, 970. Això poden ser 20 o 30 centímetres. Si tinc menys pes...
Pujo cap amunt. Puc pujar cap amunt. Per tant, quan no hi ha peça, doncs pujo cap amunt. Llavors, el C a la Mediterrània, el C petita, no deixa de ser com una banyera. Tot el que passa, impacta molt. Alguna cosa, quan se li treu la pressió, si triem pressió i ja no t'apreto, jo pujo i, per tant, l'aigua em pujarà. Ara vinguem cap aquí...
En deia el vicepresident del Club Nàutico, Jordi Canals, que fa Rem. És el club de Rem. Arenys és un lloc de Rem. Tenim entre la gent del poble i nosaltres uns 400 empugadors.
Una vegada l'any veiem que l'aigua ens arriba a peu d'on posem l'embarcació. Vol dir que ha pujat 40 o 60 centímetres. Per què pot pujar tant?
Per un costat hi ha la pressió, més o menys, però l'altre és el propi vent. Si el vent, en el cas d'Arenys, són els vents de Garbí, poden venir altres ports de Catalunya que són els vents d'allà abans. Si el vent m'apreta, m'apreta el mar cap endins, cap endins, cap endins...
Doncs pujarà, pujarà, pujarà, pujarà, fins que arriba un moment que comença a baixar, d'acord? Comença. Llavors, això, aquest fenomen, ara és la paraula que vaig treure nova, que, ai, no ho sabia, o sí que ho sabia, que es diu rissaga. Rissaga. Rissaga. Això ho he sentit, ho he sentit, em sona, i a mi em sona més...
cap al cantó de les Balears. Pot ser que passi més allà que aquí? Allà, el que passa, hi ha un cas paradigmàtic que és Ciutadella. Ciutadella té un port, si mireu els vostres mapes de Menorca, veureu que el port de Ciutadella és un port allargat, allargat, allargat.
És una banyera dintre d'una banyera. Dèiem que el Mediterrani és una banyera i el port de Ciutadella és una altra banyera, allargada. Llavors, quan hi ha aquestes rissagues, allà pot ser un metro i mig o un metro setanta, és a dir, arriba...
arran de les cases que estan al port. El mar puja? Puja, puja, i després de pujar, baixa. Però puja gaire a poc a poc o puja amb certa rapidesa? No, no, no, ho fa amb il·lusió. Amb ganes. Sí, sí, ho fa amb ganes. Jo ho he vist, quan està tan arenxa, i tant, doncs, està al Club Nàutic i tal, tens més ocasions de veure-ho, no? Però sí, sí, puja amb ganes. Allò que estàs despistat i t'enganxa.
A la paraula enganxa... T'enxampa. Sí, sí, no, no. A vegades, a la nit, inclús, notes les amarres tenen com...
Es van movent, cric, crac. Quan això passa, estem al tanto, jo recordo, siguent jove, teníem el port d'Arenys i altres ports, teníem muscleres. Sí. Em deia la musclera. I llavors eren unes embarcacions que tenien unes cordes... Ai, unes cordes, uns caps, disculpem. Diu el meu senyor, di corda, corda. El president ha dit corda. Aquí no estem tan famaglitses amb argots. Si dius corda, no et renyaré amb gardes.
Teníem uns caps, i aquests caps s'hi posaven els musclos petits i anaven creixent. Doncs, un migdia veig que una d'aquestes muscleres, al costat on avui està la llotja, més o menys, que abans hi ha al costat d'estar la llotja, doncs es va trencar i la vaig veure girar al mig del porc.
amb el perill que això comporta, que es puguin trencar les amarres d'una embarcació. A Déu-n'hi-do. Per això, diguéssim, estic anant al tanto i llavors això...
No és qüestió que faci mala mar ni que faci bona mar, és qüestió només de la pressió, i si a més a més hi ha el vent que et va apretant, apretant, apretant, això entra com una oscil·lació i llavors això s'amplifica i fa que el nivell del por ens pugi. És a dir,
Ara, amb el tema del canvi climàtic, això encara serà pitjor, en el bon sentit, sí, però un costat serà més freqüent, d'acord? I, a més a més, el propi de gel, que això també ho vam parlar, com vam parlar, doncs, de l'aigua i del de gel, fa que el nivell pugi, eh? Llavors, doncs, amb els mesos de febre, també les rissagues, es donen, sobretot, doncs, els mesos de febre, potser és perquè hi ha més borrasques, eh?,
Llavors és una oscil·lació ràpida del nivell del mar i no deixa de ser una ressonància amb l'emmòsfora. Si tu baixes la pressió, jo pujo l'aigua. Exacte, com una balança, no? Exacte, exacte. Llavors, ho hem comentat, el cas de Ciutatilla, que pot pujar molt, molt ràpid, i ella sí que quasi m'enganxa, m'enganxa, m'enganxa. Ara, ports més petits, com el són els nostres,
tenim risagues modestes. Modestes, bé. No, el nostre port, tranquils. És a dir, no teniu que patir, no teniu que patir, ni teniu que fer res, perquè no són, no hi ha problema, eh? Fantàstic. Anava a dir, Carles, en contraposició a això, també és molt coneguda, aquest període de les mimbes de gener, no? Que gener és tradicionalment quan potser hi ha més anticicló, no? Sí, sí, és això. I l'aire pesa, i el mar llavors baixa són les mimbes de gener.
Efectivament, al gener pot haver-hi pressions més altes, però tot això, tot i que no soc meteoròleg, sabeu que soc enginyer, però com que soc curiós i soc gran, per curiós i per gran, he après moltes coses. El que ens ha passat, o ens està passant aquest gener i febrer d'aquest any, és que no para de ploure. És que t'anava a dir que aquest any de mi
Enves poques. Enves poques. Per què no para de plana? Abans teníem un anticicló, teníem un anticicló més avall, cap a les Azores, i això fa com un tap, és com una bolla, i quan vénen les borrasques carregades d'aigua, diguéssim, de l'oest, de l'Atlàntic, tocaven amb les Azores... I anaven cap a Anglaterra. Cap amunt, cap a Anglaterra.
Amb la Terra, que és on no ha parat mai de ploure sempre. I ara què passa? Aquesta anticicló de les Açores ha pujat cap amunt. Aquest tap que teníem, el tenim amunt. I com ve ara la borrasca de l'Atlàntic, topa cap amunt i cap on se l'envia? Cap avall. Per això el que ho passen malament ara, a més a més, és el sud. Sí, sí, és veritat. El sud.
Déu-n'hi-do, no, no, és curiós el temps, com ho lliga tot plegat, que sempre estem acondicionats per això, per la meteorologia, per la pressió, per els vents, és el nostre sistema de vida, vivim aquí. Sí, sí, jo per això...
Amb aquest programa m'agrada comentar-me aquestes coses perquè a vegades la mateixa cosa que tu veies que el mar estava més aixecat, o l'altre dia que parlàvem perquè les llevantades són tan i tan perilloses, també ho comentava, perquè porten aigua. Una onada molt gran, des de molts i molts i molts i molts de quilòmetres, i quan arriba a la platja, a la platja ens ho trenca tot.
No hem sigut prudents. Tu ho vas dir l'altre dia, és a dir, no podem fer construccions a les lleres dels rius, i tampoc haurem que fer construccions al costat de les platges. Tenim que aprendre que, diguéssim, el foc el podem parar, l'aigua no es pot parar. Per tant, siguem prudents i, doncs,
vivim, vivim de manera prudenta amb la naturalesa perquè, doncs, si no, doncs ens poden passar el que...
No, a veure, quan la natura està tranquil·la, tot és molt bonic. Ah, sí, sí, sí. Tot és maco, tot és molt bonic, el mar és preciós, però la natura no sempre està tranquil·la. No, no, i a més pot ser d'un dia per l'altre, o al dintre el mateix dia. Avui, l'altre dia estava, doncs, en una reunió amb el president de Port, senyor Manuel Nadal, i parlàvem del Port Refugi d'Arenys, i parlàvem, dic, avui, és a dir, avui, o aquests dies...
El mes de gener de 1911 va haver-hi un famós temporal de les ànimes, la gent que tingueu interès o podeu buscar, en què van haver-hi 134 morts des de Caldetes fins a Segundo. Sí. I el Maresme, molts 34. Però Cambrils, 21. És a dir, i morts, i morts. I per què van haver-hi tants morts? Doncs perquè...
el temporal de Llevant els va agafar, no tenien on refugiar-se i va passar el que va passar. I amb això dic, per tant, siguem molt prudents, disfrutem del mar, però siguem prudents davant d'ell. I tant. Doncs avui hem après coses que no sabíem d'aquestes pujades i baixades del nivell del mar, de les rissagues, i de com puja i baixa el mar, tant a la nostra zona com també a la zona de les Balears, on encara és més evident. Carles, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
aquesta estona aquí al programa Rendemar, amb aquesta secció de l'Ai no ho sabia, i d'aquí uns dies ens tornem a veure i parlarem d'alguna altra qüestió. Molt bé, doncs, encantats, gràcies per l'invitació, i esperant que sigui entretingut el que fa l'Oriol, la Marina, i la petita aportació que us pugui portar jo explicant les coses. A la meva manera, un especialista, si m'he equivocat, em disculpareu, que així són coses que té el directe. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Carles. A vosaltres.
I avui us proposem viatjar entre documents, imatges, arxius, obres d'art, i és que visitarem, ho direm bé, l'Arxiu Municipal de l'Escala per descobrir com es gestiona aquest fons patrimonial amb gust de sal, Sergi. Doncs sí, Marina, avui anem a voltar per un arxiu extens, singular, i ho farem de la mà de la Mariona Font, directora del Museu de l'Escala, i Enrica Bicardi, responsable de l'Arxiu Municipal. Sigueu benvingudes aquí a l'Arran de Mar.
Moltíssimes gràcies, Sergi. Bon dia, gràcies. Aviam, primer, perquè la gent es faci una idea, teniu una mica la idea de l'extensió de l'Arxiu Municipal de l'Escala?
Com que sabem les caixes que guardem, aquestes caixes tenen unes mesures i hem calculat que quasi-quasi arriben a un quilòmetre de longitud, si poséssim totes les caixes una darrere l'altra. O sigui, guardem molta documentació. Perquè es conegui l'escala una mica des de la plaja fins a Sant Martí d'Empúries, aproximadament una caixa darrere l'altra. Per exemple, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Molt visual.
I això ho hem d'imaginar que està dipositat en Quins, perquè sabem que un dels edificis importants del arxiu municipal és l'Alfolí de la Salt, que el propi edifici ja forma part de l'arxiu, podríem dir.
Tota aquesta documentació està dividida en dos espais, el que és l'arxiu administratiu, on hi ha d'estar entre 30 i 50 anys, i el que ja va a l'arxiu històric és quan ja passa, es fa una transferència a l'Alfolí, i això ja és conservació permanent. Com definiríeu l'arxiu municipal de l'Escaler? És a dir, què el caracteritza? Quina singularitat diríeu que té?
Aquest arxiu va néixer als anys 90, quan encara a l'escala no tenia 10.000 habitants, fet que suposava que no era obligat tenir un arxiu municipal. Però en aquell moment també va coincidir que es va fer la donació del fons fotogràfic de l'Esquirol i es va fer una compra també a la Fundació Miró.
I el fet d'ingressar totes aquestes plaques de vidre, aquesta memòria visual de l'escala, va fer que es potencies aquest arxiu. I de la mà de l'arxivera, la Lourdes Boix, durant 30 anys, ha estat al capdavant d'aquest arxiu.
I a més de consolidar-lo, ha anat creixent, adquirint altres fons després amb el temps, sense haver de transferir tota aquesta documentació a l'arxiu comarcal, que era com el que feien molts ajuntaments quan no arribaven a 10.000 habitants. I suposo que també ha evolucionat molt tant la forma de manteniment, ordenació, no diguem ara amb les noves tecnologies també a l'entrar, tota la digitalització, no?
Sí, a poc a poc hem anat evolucionant. S'ha de tenir en compte que l'arxiu històric, quan el vam inaugurar, que va ser mitjans finals del 2018, ja vam començar a tenir el 2019 la primera consulta i única durant aquest any, i hem anat a poc a poc anar evolucionant, arriben al 2024 amb 200 consultes, i el 2025, gràcies també a la posada en marxa del portal d'imatges, hem arribat als 46.066 consultes.
està molt bé, estem molt contentes, ja no només perquè ha crescut exponencialment de quantitat, sinó també de qualitat, perquè moltes de les consultes també han estat TV3, periodistes, escriptors, museus... Bueno, en si estem molt contentes. Has dit pàgina web, arxiu d'imatges, o sigui que la gent des de casa pot entrar, no?
Correcte, des del 21 de febrer del 2025 es va posar ja en marxa aquest portal d'imatges on hi ha tots els fons fotogràfics, en Josep Esquirol, Bernon Richa, Joan Lassus, Miquel Bataller i Isaacs Leonard. Inicialment s'hi van posar unes 850 imatges, de les més, nosaltres en tenim en l'arxiu fotogràfic, 100.000. I a poc a poc, gradualment, anirem ficant fotografies. Ara hi ha aproximadament unes 3.000.
I, bueno, destacar que també vam ficar dos vídeos inèdits dels anys 50, va ser una donació de la família de Boer, i van ser virals. És que són molt xulos, aquells vídeos. Són molt... i sobretot aquells que són en color, no? Veure en color el que sempre havíem vist en blanc i negre...
Sí, això és espectacular. És espectacular. Recordo a la gent, museolescala.cat barra arxiu. És la pàgina de l'Arxiu Municipal per qui vulgui fer la consulta i aquí teniu, per exemple, tot aquest portal d'imatges que ens estàveu comentant vosaltres. A part d'aquestes imatges, quin tipus de patrimoni trobem a l'Arxiu Municipal?
Sí, a part de la documentació, tenim aquestes fonts d'imatges que bàsicament són negatius amb plaques de vidre o negatius amb assetats.
Però després també tenim cada vegada més un fons musical amb partitures. També tenim la donació del fons de Víctor Català amb tots... hi ha més de set manuscrits, allò d'entre els quals destaca sobretot Solitud, la seva novel·la Insigne, i també La infanticida, aquest monòleg teatral també tan conegut.
I, com que va entrar tot aquest fons directament a l'arxiu, doncs també totes les pintures, escultures, numismàtica, tot el que havia anat col·leccionant el Víctor Català també va entrar al fons de l'arxiu. O sigui, ara tenim...
una gran varietat d'objectes i materials diversos. El que sí que tenim són dos espais molt climatològicament adaptats, un per als manuscrits i un altre per a les fotografies, perquè aquests dos materials tenen unes característiques de conservació diferents. Sobretot les fotografies han d'estar en un ambient molt fred,
i molt controlat, i el paper, sobretot, s'ha de controlar molt la humitat. Perquè quina és aquesta, una mica, la cara ve, Enrique? Quines tasques són de manteniment? Quines tasques són les que realitzeu, no diàriament, però sí rutinàriament, per mantenir aquest arxiu municipal? El més important és la temperatura, la humitat...
Els materials de conservació, és a dir, les caixes en què es conserven, i evidentment que no hi hagi cap plaga. Per això tenim tot controlat. Hi ha un control de plagues, tenim la temperatura, la meitat controlada. Quan es passa de l'arxiu administratiu, que estan en unes caixes, en unes carpetes, a l'arxiu històric ja es canvia i es fiquen en caixes i carpetes de PEAC neutre perquè ajuden a la conservació. També se'ls ha de treure elements que puguin fer amb el paper, com són les grapes, gomes, clips...
i s'ha de netejar una mica la documentació. I si la documentació està molt malmesa, doncs ja es porta anòxia al centre de restauració de Sant Cugat.
I suposo que també el manteniment o l'actualització a nivell de base de dades, no? Això, sens dubte, si no ho apuntes, no ho trobes. Això és vital. És una feina nostra d'allò de formigueta, de poc a poc, i dedicar-hi temps, perquè tot allò que estàs treballant ho has de documentar bé, perquè si no després ja no ho trobes. Això és molt important. Ara em ve al cap que deies les condicions climàtiques, les meteorològiques...
Venim de mesos, per exemple, de molta pluja, crec que arreu de Catalunya, tots els arxius deuen estar en el mateix context. Situacions així poden arribar a influir? O sigui, s'ha donat el cas de documentació, per exemple, que es faci malbé, no ara, no? O en un altre moment, o si teniu alguna experiència d'aquest tipus?
Bé, nosaltres ho tenim clar, l'estat tancat en una zona controlada, de temperatura controlada, de fet no ens afecta, si no és que hi hagués alguna cosa molt important que es fes malbé l'edifici en si. Però de moment nosaltres això ho tenim controlat. Anem una mica a parlar també de... Clar, és un arxiu, però... És un arxiu...
obert, o sigui, des de la consulta, des de l'obertura, consulta amb aquesta nova pàgina web, amb aquesta consulta de galeries, però també és un arxiu que es va nodrint, per exemple, de donacions, o sigui, gent que consideri que té alguna cosa d'interès patrimonial del poble, ho pot fer la donació, què ha de fer, com funciona una mica tot plegat.
Sí, precisament aquest any estem rebent moltes donacions, sobretot de gent gran que veu fotografies antigues o documents de la família que potser quan ells no hi siguin els seus hereus no ho apreciaran i no es conservarà, venen a l'arxiu i pregunten aviam si allò que tenen interessa.
Nosaltres el judici després ho valorem, depèn si ja ho tenim, no ho tenim, tenim diferents còpies, el que sigui, i després, si interessa, el que es fa és procedeix a la donació, que se'ls fa una carta de donació, i aquests elements queden també fitxats i integrats dintre de l'arxiu.
Me'n recordo que en algun moment fins i tot heu fet una crida a gent tant perquè us porti imatges com fins i tot per reconèixer imatges o per identificar gent de les imatges, no? Sí, vam fer una crida per la publicació d'un llibre que es deia L'escala desapareguda i ara en farem una altra per el 30 aniversari del Triomvirat.
del Triomvirat, ara ha arribat a la trentena edició, i tenim sobretot fotografies a partir del 2000. Però les edicions anteriors no en tenim masses. I el que volem és allò de dir, ostres, aprofitant això, que hi havia molta gent del poble implicada, de fer una crida a aquestes fotografies que ells guarden familiars.
quan t'apareixen i hi ha imatges d'aquestes primeres edicions, si ens les poden portar a l'arxiu perquè nosaltres els escanegem, o si ja els tenen escanejades i ens ho volen enviar a través de la web, al mail arxiu arroba l'escala.cat. Amb aquestes imatges el que volem és fer-ne tota una exposició, que serà visitable aquest maig a l'Alfolí,
o també anar-les pujant al programari, al portal d'imatges, perquè així després la gent no també les pugui consultar. I el que comentaves també de la documentació és molt important, perquè sobretot teníem el fons d'en Joan Lasús,
que teníem moltíssimes fotografies que anaven positivant i que no sabíem qui eren ben bé aquelles persones. I gràcies a l'ajuda d'en Jaume Salvat, sobretot, i gràcies, moltíssimes gràcies, ha vingut molts dematins al museu i a l'Arsiu i ens ha ajudat a documentar totes aquestes persones que sortien en aquestes fotografies.
Estem parlant molt, o fins ara, de coses bastant físiques, de patrimoni material, podríem dir. Un dels reptes per l'arxiu deu ser com s'arxiva o com es formalitza el patrimoni material.
Val, el patrimoni immaterial. Clar, això són les entrevistes. Les entrevistes. Clar, això és el projecte que ensenyarem a partir del juny. Així és com hem posat en marxa el portal d'imatges, també posarem en marxa un portal on es podran consultar i escoltar totes aquestes entrevistes que s'han anat fent al llarg de 30 anys a l'arxiu.
No seran íntegres, perquè hi haurà sempre en alguna entrevista que diuen aquest tall no el posis. Això ens ho diuen també a la ràdio. Sí, doncs seran revisades i seran només aquells talls que són més importants o més significatius o que poden tenir una informació més valuosa.
i es parlarà de temes com de la salaó, com de la construcció de les barques, com el que sigui, és molt dedicat en el tema de la pesca, sobretot de l'etnografia. Clar, abans no ho hem dit, però potser la principal singularitat de l'Arxiu Municipal de l'Escala és que està molt dedicat al món de la pesca, de la salaó, hi ha molt patrimoni, evidentment som un poble de mar.
El que és realment singular és que hi ha arxiu i museu, depèn de la mateixa àrea. Això sí que és singular, perquè la majoria dels pobles el que fa és que l'arxiu depèn d'una àrea i el museu d'una altra. I a vegades no es troben aquests dos camins. I fa que projectes, si un publica un treball i l'altre fa una exposició, no necessàriament sumin.
Aquí a l'escala és el contrari. Com que formem les mateixes persones, formem l'Arxiu i el Museu, clar, sempre treballem conjuntament. I aquest fet és el que ens fa que tots els projectes creixin i siguin molt més documentats i es vegi els resultats que nosaltres creiem que són molt positius.
I ara que parlem de connexions, jo us posava l'exemple, o poso l'exemple, de la interconexió de les biblioteques, no? Tu vas a una biblioteca, si no tenen el llibre aquí a l'escala, se'n van a la de Figueres i te'l poden aconseguir a la de Figueres. Com funciona aquesta interconexió amb els arxius històrics dels diferents pobles? Esteu en contacte? Hi ha xarxa?
S'ha intentat, s'ha intentat diferents vegades. Fins fa quatre anys o així formàvem part a l'Arxiu de l'Escala d'un grup d'arxius de l'Alt Empordà i el que feiem eren publicacions mensuals de documents que cada un tingués així en especials i ho publicàvem a través d'un blog. Era una manera de poder apropar-nos, conèixer-nos, trobar-nos i veure si trobàvem aquestes sinèrgies que es poguessin ajudar a tots.
però al final, dia a dia de cada un, se'ns va menjar. I ara, a través de l'Arxiu Municipal de Girona, sembla que ens han cridat també un parell de cops a reunió, aviam si això seria possible de poder crear i treballar amb xarxa. De moment estem en els inicis. Així és com les biblioteques funcionen, o els museus també funcionen, encara amb els arxius, on així és una mica...
retreçats. Ens falta una miqueta. Tot arribarà. Formem part de la xarxa, l'Associació d'Arxius de Catalunya, però és més a nivell de suport de què fem la documentació, quins són els anys que s'hauria de destruir o de conservar, però no forma això una xarxa d'ajuda.
No, és més aviat això. O sí que són ajudes legals, sobretot, però si no, no...
Doncs... Mariona, Enrica, moltíssimes gràcies per passar per aquí, per la Ronda Mar, per parlar-nos de l'arxiu històric, que normalment podríem dir que la cara A són els museus, la cara B és l'arxiu, el que s'amaga de darrere. Doncs avui hem vingut a parlar de la cara oculta de la lluna, en aquest cas de museus, del patrimoni d'aquí, de l'escala. Moltíssimes gràcies. A tu, moltes gràcies.
Ara sí, recta final de la Ronda Mar d'avui. Fem parada al Delta de l'Ebre per parlar del Carnaval, el Carnaval que se celebrarà a Delta Ebrecel. Sí, Marina, parlem amb Carme Frank, regidora d'Identitat Corporativa Equipaments i Actes de Delta Ebre sobre les activitats programades amb motiu de Carnaval per este cap de setmana. Carme, benvinguda a Ronda Mar. Bon dia.
A veure, Emma, ho teniu tot preparat per aquest cap de setmana, Carnaval? Sí, sí, tot preparat, tot a punt. Tot a punt, hi ha nervis? Sempre estan, no? Sempre. És el que et dona una mica del·licient, no?, estar aquí, necessita veure què passarà i, bueno... Molt bé, però... Que el temps se porta bé... Això t'anava a dir, quina previsió meteorològica hi ha? Bueno, jo no l'he sigut massa per no... per no alterar-me molt. Ja. Però, bueno, diuen que dóna bo.
No ho sé. Però com estan canviant tampoc no pots fer norma. Sí, la setmana passada ara ve de aplaçar bastants carnavals. Esperem que aquesta setmana fai gobo. Això esperem. I que la rua se pugui lluir. Perquè, claro, al final, sí, sí. Té l'esforç de totes les comparses que estan durant mesos treballant. Correcte. Que pugui lluir tal com...
Com toca. I tant. Enguany, Carnaval, sota el lema Agafeus que venen curbes. Sí. Que mos indica esta frase. Bueno, va fer referència una mica en esa transformació en parable que està...
que està passant al poble, i que és com dir, portem el peu a l'accelerador, i és que agafeu-vos perquè venen curbs. Agafeu-vos que ve fort, vull dir que no us agafo imprevistos, ja us hem avisat. Molt bé, la programació comença el divendres, este divendres 20 de febrer, que és la pijamada. És la pijamada, que organitzen los quintos del 2008,
en la col·laboració de l'Ajuntament i és a partir de les 12 de la nit al pavelló Luque.
tot el que vulgui col·locar-se el pijama i anar, ja sap que allí hi haurà festa de bona i molt bon ambient. Llavors és una festa de nit, l'equip de 2008, i requisit, el pijama. Això és indispensable. Indispensable. Però, claro, Carme, també t'haig de dir, no es pot fer molt tard perquè l'endemà és el dia potent.
Això també és veritat, però, bueno, hi ha de tot. Hi ha gent valenta. Poden empalmar, també, si volen. Això, rai. Vull dir, hi ha gent ben a tot, això està clar. Perquè el dissabte 21 de febrer és la rua, la gran rua de Carnaval. Sí, la veritat que és el plat fort de tot el cap de setmana de Carnaval. I, bueno, és a partir de les 5 de la tarda,
El recorregut sempre és el mateix recorregut, no?, perquè, claro, els comparses van tot el rato ballant i no es pot fer un recorregut més llarg perquè és que, vamos, si jo hagués de ballar tot el recorregut, quan van les comparses, a mi tant ja diria, ojo, marxo, que no puc més. Però és, claro, i també van comparses que estan conformades per...
gent més menuda, per més petits, i clar, és un recorregut jo crec que adient per estar, un recorregut que fa que la gent arribi encara amb ganes de ballar i de festa. I tant, i durant tot el recorregut hi ha públic mirant. Sí, sí, durant tot el recorregut hi ha gent que surt al carrer, la veritat que ve molta gent també des de fora,
i també que la regència posa per les voreres i sempre hi ha molta expectació. Llavors, a les 4 de la tarda és la concentració de les comparses, el punt de sortida, quin és el punt de sortida? El punt de sortida és l'encreuament, sempre diem la farmàcia vella, nosaltres tenim l'encreuament de la farmàcia, que hi havia una farmàcia allí, i és l'encreuament dels carrers Vífil Pilos, en carrer Barcelona,
i en l'avenguda Assumpció i Graupera. Allí la concentració a les 5 s'iniciarà aquesta rua. I on acaba? Acaba a la plaça 20 de maig. I quant de rato, més o menys? Sé que és una cosa que va variant, però quant de rato estarem veient la rua pels carrers del poble? Bé, començant a les 5, si tot va sobre la marxa i no hi ha cap incidència ni res, sobre les...
Sí, 26 i 27 ja estem arribant, com aquí diu, la primera ja arriba a l'entrada de la plaça Vindemars. Clar, la primera, però fins que no arribi l'última. Sí, l'última, no sé, sempre són cap allà a les 8 o una cosa. Però ja et dic que això pot variar. Vàries, segons, i tant. Llavors, claro, per això se van haver de fer unes inscripcions prèvies per a la rua.
Quantes comparses teniu inscrites en total? Hi ha 15 comparses. 15 comparses. I dins d'aquestes 15 comparses, diies, tant adultes, infantils, igual exclusivament infantils, no n'hi ha, és barrejat. Bueno, d'infantils sí, sí que n'hi ha, hi ha unes 3 comparses infantils i la resta són comparses conformades per adults. I tot gent del poble o n'hi ha de fora?
Bueno, jo a les comparses no sé si hi ha gent que ve de fora, perquè hi ha algunes comparses que sí que tenen gent de fora, a la mateixa comparsa, però la majoria és gent del poble. No, com a tal, la comparsa en total és d'aquí, que hi ha gent de fora. Sí, sí. No, perquè de vegades algú en pot llaure, també, de fora. Clar, evidentment. La majoria és gent d'aquí. No, però de vegades... Associacions i... Sí.
que altres carnavals parlaven de camarles, que per exemple tenen un premi a la comparsa forastera, perquè és gent de fora que li ve. No, aquí no. Molt bé, molt bé. Llavors, les comparses van en carrossa sempre? Hi ha que sí, hi ha que no. Hi ha que porten carrossa, hi ha que porten un remolquet i això, que tampoc no es considera cosa per posar el so, per portar el so.
Bueno, està el premi de participació que ja és en carrossa o sense carrossa. Només per participar. Només per participar ja tenen una al·licien, diguéssim. Sí, sí, sí. I quins premis són els... els premis diferents de... De la participació. No. A part de la participació, feu premis, per exemple, original... Sí, sí, sí, hi ha sis categories. En guanyen una novetat.
que s'enclosa un premi més que és el millor premi de la comparsa infantil participant en la rua. Perquè, clar, considerem també que les comparses infantils no estan en igualtat com una comparsa feta per adults, que quan arriba aquí fa l'actuació, tots van acompassats, i llavors es van pensar de fer un premi especial per només la comparsa infantil participant en la rua, perquè després en l'endemà ja tenen.
Sí, sí, el seu català infantil. Correcte. Llavors, heu volgut ficar-ho exclusiu en aquest premi en concret per als infants. I les altres premis, les altres categories? Són sis categories. A veure, si recorden, m'he dit això cap. A la millor carografia, a la millor carrossa, a la més divertida, a la més original...
I també està el premi, diguéssim, a la millor comparsa, que és... En general compacte. En general. I també hi ha un, que ara no em ve al cap, que m'he dit això algun. Tranquil·la. Però ja tenim la idea de com són estos premis. I és remuneració econòmica el premi, o quin és? Sí, sí, hi ha uns premis...
econòmics i, bueno, va segons la categoria, doncs té un premi més elevat o menys. I qui fa de jutge? Bueno, en guany també és una novedat, per primer cop sempre un jurat conformat per 5 membres que era extern, un jurat extern. Sí.
Però en guany, bueno, se va fer una reunió, se va votar, les comparses van votar, no?, els comparses que s'inscriuen a la rua, i, bueno, van decidir que se votarien entre elles. Ah. O sigui, cada comparsa porta un membre jurat. Vale.
I això entre tots es valorarà, o sigui, no es podran votar en ells mateixos, però sí a les demes. Molt bé. Com tipus Eurovision, no? Sí, sí, sí. Molt bé, és una forma, bueno, diferent, no? Perquè al final, bueno, és que és un tema delicat, això de concurs, participació, tothom vol guanyar, és un tema... Bueno, és una mica, sí, però bueno, jo crec que... A veure...
Si hi ha transparència i coherència, perquè hem de tenir també un criteri, i valorar objectivament. Però jo crec que si el model l'encaixa, segurament que s'implantarà ja la resta de anys que es faig a la rua.
Carme, clar, les inscripcions per apuntar-se a la rua van tancar-se el 12 de gener, clar, se tanquen més d'un mes abans del carnaval, això, i es mostra de... Sí, sí, perquè després hi ha un treball a fer, i clar, si apurem molt, després això sempre anem corrents, i quan corres les coses a vegades se't passen algun esperalt i no, i llavors com hi ha un treball...
de traspreu, és clar. No, no, està clar, perquè en molts llocs la mateixa setmana tens temps a puntes. Vull dir, això ja veus que també la gent d'aquí del Tebre que participa ja té les idees clares. Sí, sí. I s'ho corren, no? Sí, s'ho corren molt. La veritat que treballen des de fa mesos.
Aquí, al poble, tenim un dígit associatiu molt actiu, que gràcies a ells és possible, no? Es poden fer moltes coses al poble. És un motor que no para. I si la veritat és que comencen amb molt de temps i hi ha un treball i una qualitat que la veritat que fa que este carnaval sigui...
Referent, no? També. I tant, i tant. De fet, fareu... Des de Canal 21 farà directe, estarà Diana Mar, la companya d'aquí, de Delta, fent lo directe, vull dir que es podrà veure tota la rua, totes les carrosses i la gent disfressada. I passant ja el diumenge, el diumenge 22 de febrer, serà el Carnaval Infantil. Sí. El Carnaval Infantil va ser a partir de les 5 de tarda al Centre Esportiu del Delta,
Doncs, bueno, allí tots els nens i nenes que vulguen participar, no?, pues aniran allí, allí se fa l'inscripció, se es dona un dorsal, i, bueno, i a participar, no?, i es fan la seva rua, no?, i hi ha una actuació, també, per a ells, i, bueno, després, una xocolatada.
I molt de confeti, que és el que els agrada. I també s'ho passen molt bé, la veritat. I tant els petits com els més grans. Correcte. I el confeti el que dius és sinònim de carnaval, el confeti. I tindrà l'espectacle infantil minidisco, vull dir que xalera assegurada.
Molt bé, Carme, doncs mira, hem repassat tots els actes i dis-me. També, bueno, el carnaval també és una manera d'incentivar el comerç, no?, i també el sector de la restauració, perquè, bueno, hi ha restaurants, alguns dalt del poble, que també han oferit els seus menús per a aquest cap de setmana de carnaval, i tot aquell que vingui a visitar-nos, tant com la gent del poble, pot anar a digustar aquests menús que s'han fet per a...
per aquest cap de setmana i també donar les gràcies des d'aquí a tota aquella gent que ho fa possible a la comissió del Tebre Festes que també és el que organitza i coordina una mica el tema del carnaval i també a tota aquella persona treballadors de l'Ajuntament persones particulars a la comissió del Tebre Nadal que també aporta el seguret d'arena
i donar-los gràcies a totes aquestes persones que fan que aquest carnaval a Deltero sigui un refreni, sigui un èxit. Sí, està clar que al final és una organització de molta gent, per exemple la brigada mateix per tallar carrers, el moment de la rua, és una concentració de gent que se coordina, no?
per dur a terme de manera molt eficient este cap de setmana. I el que deia és, un total de set restaurants han fet menús especials per a, bueno, en motiu de carnaval, no?, per fer festa. Doncs molt bé, Carme, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa i no res, des d'aquí, que vaig molt bé el cap de setmana. I també animo tota la gent que vingui a veure este carnaval, no?, i que gaudeix, sobretot que gaudeix, no?, i perquè val la pena vindre a visitar-nos.
Fins demà!
I ara sí, ens adentrem a la recta final de la Ronda Mar i el que volem fer és un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I una setmana més, comencem per la Costa Brava, Sergi.
Doncs des d'aquí la Costa Brava podríem dir que és un cap de setmana una mica encara de ressaca de carnaval o de carnestoltes. Això no treu que hi ha municipis que celebren aquest cap de setmana el carnaval. Per exemple, Port de la Selva, Castelló d'Empúries, Vila de Mat, Palau, Vilafant, Portbou o Sant Clemens, Sacebes, és aquest cap de setmana, és divendres, dissabte i diumenge, el que celebren el carnaval de 2026. Per tant, està repartit a l'Empordà això del carnaval.
I, per tant, la resta de l'agenda o la resta d'actes queden encara una mica sota els seus nivells, que podríem dir, habituals. Però, de totes maneres, el dissabte, dia 12, al Museu de la Pesca, a Palamós, hi ha una nova sessió del cicle Expertesa a Bord. En aquest cas parlaran del ranchero, és a dir, del cuiner que es dedicava a fer el menjar a les barques. Una peça importantíssima.
I a Sant Feliu de Guíxols hi ha la primera fase de la regata de creuer interclubs en el Club Nàutic. Per tant, una activitat, en aquest cas, d'esport nàutic. I si ens desplacem a diumenge, també a Sant Feliu de Guíxols hi ha una ruta naturalista pel tram mig del riu d'Aura, a càrrec del grup mediambiental Esterna i en Jaume Ramot, que també l'hem tingut aquí a la Randa Mar. Això serà a les 9 del matí, i el punt de trobada serà a l'abocador de Solís, de Solius,
Doncs ja veieu, una agenda una mica corteta en quant a d'actes de ressaca de Carnaval, però amb diferents propostes per gaudir d'aquest cap de setmana. Ens hi tornem a trobar dilluns. Que passeu un molt bon cap de setmana. A reveure.
I de punta a punta de Catalunya anem fins al delta de l'Ebre, on la cel també ho té tot preparat, cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Presentació del llibre El noi amb una maleta i un somni, de Jordi Basté. Era una conversa amb el periodista breng Oriol Gràcia.
Un treball sobre la vida del doctor Ramon Cugat nascut a l'Aldea i de renom internacional. Avui divendres a les 7 de la tarda a la sala d'actes de l'Ajuntament de l'Aldea. Teatres Pasti City de l'actor vaigenc Marc Buixaderes. Un repàs de la seva vida en format monòleg en la qual apareixen vivències i anècdotes de primera mà vistes i viscudes des de la perspectiva d'una persona amb diversitat funcional.
i totes explicades en clau d'humor, aspecte que caracteritza el personatge i amb una clara pretensió de conscienciar vers la diversitat. Avui a les 8 de la tarda al Museu de Tortosa. Nova edició de la jornada de portes obertes al campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovila i Virgili a Tortosa, que són l'ocasió de conèixer millor els graus que pots cursar a la URB de la mà de professorat i d'alumnes que t'expliquen la seva experiència com a estudiants.
També pots aclarir els teus dubtes sobre les pràctiques, la mobilitat, l'accés a la universitat o els serveis que pots gaudir més enllà de les aules. El dissabte durant tot el dia a la Universitat Rovira i Virgili de Tortosa. Després del Carnaval de la Ràpita, celebra la primera edició del Carnamar. Dóna una segona vida a la teua disfressa i gaudeix d'una sortida marítima única a l'abadia dels alfacs.
Amb caiac, paddle surf, bala lleugera o sea bike, tot val si tens ganes de festa i un toc de bogeria disfressada. Una activitat per demostrar que el mar també es viu a l'hivern. El diumenge pel matí a la platja del Garbí de la Ràpita. Espectacle familiar embolic a la granja a càrrec de la companyia de comedians La Baldufa.
Es tracta d'un espectacle de chitelles guanyador d'un premi especial a la quinzena fira de chitelles de Lleida pel seu contingut didàctic i la seva posada en escena. El diumenge a les 12 del migdia al Museu de Tortosa. Visita guiada en família pensada perquè els més petits puguin gaudir de l'entorn de Montnatura Delta i alhora descobrir la riquesa d'aquest espai.
Per conèixer la història del Pirata de les Salines, veure aus fascinants, com els flamencs, i practicar activitats tradicionals úniques del Delta de l'Ebre, com tirar el rall o navegar en pantona. El dissabte i diumenge, a Montnatura Delta de l'Ebre, a Emposta. Nova edició del Carnaval de Deltebre, amb un cap de setmana ple d'activitats per a tots els públics, per donar via lliure a la imaginació i al bon humor en què hi destaca la Rua del Carnaval, del 20 al 22 de febrer a Deltebre.
I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre. I de les Terres de l'Ebre, marxem fins a les costes del Garraf. Carla, què hi farem? Comencem. El repàs de la gent del Garraf parlant del Centre d'Estudis del Mar de Sitges, que aquest dissabte a les 10 duen a terme una activitat per conèixer els cetàssis de la costa garrafenca, juntament amb cetàssia. L'activitat és gratuïta, però requereix inscripció prèvia que podeu fer a la seva web.
A Sant Pere de Ribes teniu l'última oportunitat per visitar l'exposició Art tèxtil, reciclatge i customització, a càrrec de l'artista holandesa i ribetana Ritge van der Güell, i que es va inaugurar just abans del Carnaval.
Mentrestant, a Vilanova, demà dissabte al vespre, a les 8, l'auditori Eduard Toldrà acull l'espectacle musical La tradició carinyosa de Vilanova a Matanzas, un homenatge a l'agermanament entre les dues ciutats amb ritmes cubans com el bolero, el xa-xa-xa i el son.
I el diumenge, diverses propostes. A les 11 del matí, el poblat ibèric de Derró proposa el taller familiar Construeix com un Íbar, fes d'arqueòleg per un dia, per descobrir com treballen els arqueòlegs de manera participativa. A les 12 del migdia, podeu triar. Per una banda, comença l'itinerari històric Vilanova 1790 pels carrers del nucli antic, amb final al Jardí de Campapiol. I per l'altra, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ofereix una visita comentada per descobrir...
les seves col·leccions. I acabem el nostre repàs de gent de les costes del Maresme, on l'Oriol també ens ho ha preparat tot, Oriol. Doncs aquest cap de setmana, Marina, aquí al Maresme tenim una de les rues de carnaval més importants de la comarca, és la de l'Almaresme, i es fa entre Pineda i Calella.
Entre Calella i Pineda serà demà dissabte al vespre perquè arrenquen a les 6 de la tarda. Surten de Poblenou a Pineda i van cap a la fàbrica Lluet Guri de Calella. Allà sopen i també hi ha un ball i l'entrega de premis. Hi ha 40 grups participants amb comparses, algunes porten fins a 160 persones.
ni participen de llocs ben marítims i carnavalers tan destacats com Tossa de Mar, Santa Cristina d'Aro, també de Lloret, de Blanes, de Sant Feliu, de Guixols o de Barcelona, i d'altres d'interior com Moncada i Reixac, Fogàs de la Selva, Ries i Via Brea, Tordera, el mateix Maresme,
Sabadell o Mollet del Vallès. El primer premi a la millor disfressa són 2.500 euros i mil més per a la millor carrossa. Aquest seria l'acte més destacat, però n'hi ha d'altres. Un avui mateix, també a Calella, hi ha Cafè Jazz a la Sala Mozart, amb Alba Careta a la trompeta, Roger Santacan al piano, Josepe Campisi al contrabaix i Jordi Pallarès a la bateria. Això és avui, a les 10 de la nit. Dissabte al matí, a Tiana, es fa una excursió oberta a tots els públics
on es podrà conèixer l'itinerari del Rocà, que és un dels tres itineraris senyalitzats a Tiana dins el parc de la Serralada de Marina. Punt de trobada al parc de l'antic camp de futbol a les 10 i, per tant, cal portar un calçat adequat, aigua i esmorzar, si es vol. Això és opcional. Les inscripcions es poden fer a l'Observatori Astronòmic de Tiana. Passem a diumenge. És l'últim dia que es pot anar a collir calçots a Can Pins, a Argentona, a la finca de Quisfruits. La visita comença a un quart d'onze
I els més petits podran fer una volta en poni.
I diumenge al matí hi ha Vermut Musical al Parc Nou de Mataró amb un directe, el directe del grup Cel Obert. Això és a partir de les 12 del migdia. Són alguns detalls d'algunes pinzellades del que podem fer aquest cap de setmana aquí al Maresme, Marina. Que vagi molt bé, fins dilluns.
Vaig deixar d'entrar i tant... I així arribem al punt final de la Ronda Mart d'avui. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia. Demà no, tornarem dilluns com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. La vida passa igual.
RANDEMAR, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obra Mat. Bona tarda, són les 6...
Us parla Tere Ortega. Tarragona Ràdio celebra aquest vespre la gala de celebració del seu 40 aniversari. Serà a partir de les 8 del vespre. Al Teatre Tarragona, precisament la presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Sandra Ramos, ha destacat la professionalitat del personal.
una ràdio de proximitat, que evidentment és un equip professional meravellós, que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i, sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu al peu del canó sempre i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
La gala comptarà amb dues actuacions musicals per part de dones de paraula i un dúo inèdit format per Joan Reig i Pemi Rovirosa.
I avui dia de ple a l'Ajuntament de Tarragona el debat sobre la migració ha estat present en la sessió. S'ha donat suport a la regularització extraordinària gràcies als vots del PSC, Esquerra Republicana i en Comú Podem, però s'ha rebutjat la proposta de Vox per prohibir el bel integral en l'accés a les dependències municipals. A Vox només l'ha fet a costat el Partit Popular en aquesta moció. Judit Gómez, regidora de Vox, i Maria Mercè Martorell, portaveu del Partit Popular, defensen la prohibició.
Para la izquierda, la minifalda es una cosificación de la mujer. Mientras que taparse la cara, es una demostración de autonomía del género femenino islámico. Diem que no és nou el debat, perquè a Europa ja hi ha nou països que prohibeixen aportar aquestes peces. Jordi Collado d'En Comú Podem i Esquerra Republicana han rebutjat la moció de Vox per entendre que és populista i que amaga la islamofòbia. Vostès són franquícies d'un trampisme.
Aquesta moció no respon a cap problema real a les ciutats de Tarragona.
PSC, Esquerra Republicana i Ant Comú Podem han fet possible que prosperi la moció en favor de la regularització extraordinària de migrants. L'alcalde Rubén Vinyoles diu que es busca no donar l'esquena a la realitat. Si vostè hagués llegit la llei, cosa que sé que implica un esforç i que potser no era necessari per vostè en aquest cas, veuria que per votar a les eleccions municipals o has de ser comunitari,
o bé tenir residència de llarga durada, i a més a més que hi hagi un conveni de reciprocitat entre els dos països. I ha dit no al Partit Popular, Junts i Vox. I d'altra banda, en el plenari d'avui s'han abordat altres mocions, per exemple, s'ha aprovat una del grup municipal de Junts, en la qual es demana que el Consistori expressi una oposició frontal al projecte de DIF valorat en 12 milions d'euros. El