Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dijous 19 de març del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent uns reparts de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Farem esport per un nou circuit de regates. Descobrirem més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani.
Coneixerem el treball que realitzen des de Salvament Marítim. Parlarem amb un regatista que ha guanyat algun títol. I acabarem el programa d'avui parlant dels moviments de sediments al Delta de l'Ebre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti a port i arribi a Bonport. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda i molt bé. Felicitats des d'aquí, a tots els papis i també a tots els Josep, Josepes, que avui celebrin el seu sant i visca a València.
Sí, sí, avui Falles, avui Sant Josep, o sigui... Podria ser festa, no? Qui ho ha dit, que ho vaig reivindicar, que avui podria ser festa també? No, jo això no ho he reivindicat. Jo he reivindicat que ha de ser festa el dia de Sant Jordi. També, també. Eh, tots els dies. Tots els dies. Dies puntuals que hem de celebrar coses, festa.
Avui m'ha llegit la notícia que ha tret el 3CATINFO dels països, el rànquing mundial de la felicitat, els països més feliços del món. No hi som, no? O sigui, els tres primers l'encatzalen països nòrdics, que mai ho entendré, bàsicament, perquè fa molt de fred, i jo no entenc que tu siguis feliç quan fa fred, però el quart, cuida-ho, Costa Rica, i aquest ja l'entenc més.
Però, a veure, el fred ho tens molt fàcil. A veure, què et passa quan tens fred? Que no surts a casa, per tant no hi ha felicitat. No, te queda la pell terça i, a més a més, te queda així com reactivada i, clar, sembla que estigui rient, però quan de veritat el que tens és fred. I dius, ja està, aquesta gent és feliç. A Costa Rica, ahir, vull dir, clar, jo també seria feliç. Una hada, solet, bona temperatura... M'ha agradat. Una hada...
Lo demás ya es circunstancial. No, solet, bona temperatura... Onades. Per tant, ho entenc, però allí a Finlàndia, mort de fred, a 20 graus o sota zero. És això, és lo de la pell, terça, que queda així tibada i sembla que estiguin rient. Si els hi pregunten ja veuràs com no serà la resposta que esperen. Ja veuràs, ja veuràs. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. Tot això dels països nòrdics jo crec que és un fake, perquè quan fan totes aquestes llistes, sigui d'educació, de felicitat, de nivell de vida, de no sé què, sempre surten per allà dalt, però després venen a Lloret i les juergues se les passen aquí. Clar, és que per això no ho entenc, vull dir... Jo, i per no parlar de les taxes de malalties mentals i coses rares que tenen per allà dalt, que també se n'han fet estudis grans. Això no hi ha entrat perquè no...
Sóc una mica inculta en aquest sentit. No ho sé. És un fake. Ho fan expressament. Ho fan expressament perquè mira que feliços són aquells d'allà dalt i mira que pringadets sou vosaltres. No. Malo. Home, jo tampoc crec que nosaltres siguem pringadets. Ara, Costa Rica, doncs ho entenc més. Bona temperatura, mar a prop, no fa tant de fred, fiesta aquí, fiesta allí, doncs ho entenc més, però allí, Finlàndia, els països nòrdics, no ho entenc.
Què va, què va. Anem a saludar també la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes, doncs molt bé en aquest dia de dijous. Bé, jo el d'aquests països nòrdics amb tanta... que encapçali la llista de països més feliços, també tinc els meus dubtes. El que sí que puc dir per tirar una teoria és que són gent bastant, bastant més tranquil·la que nosaltres i potser això hi té alguna cosa a veure. Home, parlem-ne, eh, parlem-ne, perquè quan van allí a Lloret, com deia en Sergi, molt tranquil·les, tampoc estan. Bueno, bueno, bueno.
Vinga, va. Estava esperant per si en Sergi volia afegir alguna cosa, però no passa res. Ah, no, no, no, no. Jo només sé que el Barça té un porter ara que es diu Chesnik, que estava de retiro a Marbella, vull dir... I era feliç. I era feliç. Bueno, però el Chesnik...
Era feliç a Marbella fins que el van fer venir jugar al Barça. Ja està. El Chesnys és polaco, no és fredic. No, però també és de l'interior tirant cap al nord, cap a Sibèria. Però aquest senyor, el Barça, jo tampoc el veig molt infeliç, les coses com són. Anem a saludar també l'Oriol Leodeix, de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, mira, equip, aprenent d'on és cadascú i si som feliços o no. I no us heu preguntat que potser quan fan aquests rànquings i els expliquen allà, diuen que els feliços som els d'aquí i ells no? És a dir, que sempre et diuen el contrari, no? Allò que deia en Sergi, perquè digui, ah, que pringats que som aquí. Potser és al revés. Potser allà els diuen, mira, els païs més feliços són Espanya, Grècia i Itàlia. I diuen, apa, mira, clar, normal. I Portugal, ja hi són tots. Saps?
Pot ser, no? Ben vist, sí, sí, sí, molt a favor. Podria ser, podria ser, però tampoc crec que els importi gaire. O sigui, no és que ens tregui la son, no?, aquest rànquing. Jo no penso mai, ai, que pringats som aquí, que feliços allí, no. Mai m'he plantejat, ai, me n'aniria a viure a Finlàndia. No és una cosa que m'hagi plantejat jo a la meva vida, la veritat.
No, de fet, de Suècia, l'únic que en dic tenir és algun moble de l'Ikea, ja està. Home, jo he cobrat també com els de Finlàndia, també, com diu en Sergi. Això sí. Això sí, però viure ahir no. Vinga, va, deixem els països més feliços del món. Anem a començar el programa. Avui també hi ha la Cel Prieto des de RadioDelta.cat i qui us parla des de Tarragona, Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que la base de salvament marítim de l'escala està operativa tot l'any i col·laboren fins a 90 voluntaris i voluntàries, Sergi.
Doncs sí, Marina, així mateix, la base de salvament, que està en seu al port de l'Escala, després d'aquests quatre anys d'estar operativa, finalment ha aconseguit un dels objectius que es marcava des del seu inici, el d'estar en funcionament els 12 mesos de l'any. Ens ho explica Isaac Rollo, voluntari de la base de Creu Roja.
Això era més que una reivindicació, era un propòsit que nosaltres creiem que la necessitat era manifesta, la necessitat de tenir una base operativa tot l'any era evident, però com que al final això és un àmbit sobre el qual nosaltres no podem incidir, perquè això es decideix com...
En altres estaments, no?, doncs era una incògnita, no? Finalment, els números sembla que han parlat per si mateixos i el que sembla és que, bueno, suposo que la cúpula de Creu Roja espanyola s'ha assentat amb la cúpula de Salmet Marítim i en...
i han donat per fet que una base aquí en el territori és necessària. El seu àmbit d'actuació es centra des de la línia de la costa fins a 14 milles nàutiques endins, en un àmbit que arriba des del Golf de Roses fins al Cap de Begú. Salvament Marítim s'encarrega de l'assistència i rescat de diferents tipus d'incidències i accidents a mar. I la línia de la costa, al llarg del 2025, que es van atendre 130 incidències o activacions des de la base de l'escala, unes sortides que també incloven els exercicis pràctiques i simulacres.
El servei més estàndard seria el d'auxiliar embarcacions amb problemes a mar, des d'una rotura de timó, sancat sense benzina, problemes elèctrics, etcètera, qualsevol problemàtica que us puguem imaginar. Aquest seria el gran gruix i després tindríem...
en menor mesura, el volum de serveis d'auxili i rescat de persones amb problemes al mar, ja sigui una persona amb un caie, amb un padel, o nedant, o algú que hagi caigut d'un penya-segat, o qualsevol situació d'aquesta tipologia. La funció de la base de salvament marítim de l'escala no només es limita al fruit de totes aquestes incidències, sinó que també una participació activa amb les diferents activitats que el poble organitza a la mar d'Empúries.
I el que es pretén és que aquest recurs que tenim en el territori, emplaçat aquí a l'escala, sigui un recurs polivalent i funcional a nivell de poder també cobrir aquesta sèrie de preventius que reclama l'Ajuntament, que reclama el municipi, per tota aquesta sèrie d'actes i de festivitats que comentaves, des de la festa del Carme, a les Habaneres, a la festa major, que té multitud d'actes...
que succeeixen a la plaia.
Salvament Marítim i Creu Roja realitzen aquí a l'escala exercicis i simulacres i pràctiques de salvament a mar de forma rutinària al llarg de l'any, on hi participen mitjans nàutics, terrestres i aèris. Salvament compta amb tres centres principals de coordinació, Barcelona, Tarragona i Palamós, sis bases en presència d'embarcacions Salvamar i vuit bases principals sota el conveni amb Creu Roja, entre elles les de l'Escava. En el conjunt de l'estat espanyol, aquest servei disposa d'un total de 89 unitats marítimes i aèries i 20 centres de coordinació.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El Consorci d'Aigües de Tarragona ha actualitzat el seu pla d'emergències per sequera adaptant-lo als nous llindes de l'embassament de Mequinensa revisats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebrecel. El document incorpora també una nova eina digital que permet agilitzar i automatitzar el registre. La visualització i el càlcul de dades milloren així la presa de decisions en situacions de sequera.
En aquest sentit, el Cap d'Innovació, Tecnologia i Energies del CAT, Andreu Fargas, ha explicat que si calgués activar el pla, es podria fer una gestió molt acurada. Realment, en continu, qualsevol dia pots entrar i veure quina és l'evolució, en quin punt estem, i això ens permet ser més conscients de com evolucionem. I després, també, com que estan integrats totes les dades, els consums dels diversos consorciats i demés, permet...
o permetria de manera molt àgil poder, el que deia el Xavier, si necessitéssim entrar en haver de fer restriccions, poder fer una gestió molt acurada realment quins usuaris necessitarien les reduccions i intentar minimitzar quines reduccions podrien necessitar els usuaris.
El nou pla d'emergència per sequera estableix diferents escenaris segons la gravetat de la situació, en un context marcat pel canvi climàtic i l'augment dels fenòmens extrems. El president del CAT, Marc Brunet, ha remarcat la necessitat de disposar d'eines actualitzades i adaptades a la realitat actual per garantir la gestió eficient dels recursos hídrics.
El pla s'ha adaptat també a l'actualització del document equivalent de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i per primera vegada s'han revisat els plans de sequera dels municipis consorciats per assegurar-ne la coherència. Esta coordinació reforça la capacitat de resposta davant episodis de manca d'aigua. Josep Javier Pujol és el director gerent del CAT.
Tots ens hem d'anar adaptant. Aquest exercici que comentava l'Andreu, que hem revisat aquests plans dels consorciats que tenen l'obligació de tenir un pla de sequera, el canviant autos, canviar els d'ells. I el nostre ha canviat perquè el de la Txell ha canviat. Llavors és una progressió en cascada. Però l'operativa és la mateixa i les mesures són les mateixes. No ha canviat això.
El que hem fet és aprofitar per adaptar llindres i, a part d'això, digitalitzar-ho. El CAT ha invertit prop de 140.000 euros en aquest projecte. L'última vegada que es va activar el pla d'emergència de sequera va ser entre setembre de 2022 i juny de 2024, un període de 21 mesos en què no es van aplicar restriccions.
Anem ara fins les costes del Garraf. El Consorci Sanitari, el Penedès Garraf, té previst iniciar una reforma als serveis d'urgències tant de l'Hospital Sant Antoni a Vilanova com a l'Hospital Sant Camil de Ribes per adaptar-los a la demanda creixent. Forma part del paquet inclòs el Pla Plurianual 2023-2027 pactat amb la Generalitat i que ja ha aportat altres millores als centres del Consorci Carles.
Bé, a l'últim trimestre d'aquest any, al setembre-octubre, és previst iniciar les obres a urgències de l'Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'una reforma integral del servei que també contempla una ampliació. L'objectiu és millorar aquest servei amb una demanda creixent i oferir més comoditats als professionals i als usuaris.
Hi haurà dos box menys cara, però s'amplien els espais de consultes. Es tracta d'adaptar la infraestructura al perfil del pacient del centre, d'acord amb el pla funcional de l'hospital. Escoltem a Marta Terrones, sotsdirectora d'Infraestructures i Serveis Generals del Consorci Sanitari de l'Alpenadés-Garraf.
Aprofitant que el que és la clínica dental ha marxat del nostre centre, això ens permet, a part de fer la reforma integral de l'espai, créixer fins a 650 metres, que és la superfície que tindrà aquest nou servei d'urgències. Per tant, tindrem una sala d'espera molt més gran de la que tenim fins ara.
una zona de triatge adequada a les necessitats, un espai de consultes, 5 consultes tindran aquestes noves urgències, que les urgències actuals no tenen aquest model amb consultes, i també tindrem 6 boxos per tractaments o alguna estada més llarga perquè s'ha de fer algun tractament específic.
Amb aquesta actuació les urgències es reformen completament. Tant és així que fins i tot canviarà l'accés principal, ja que el projecte contempla l'accés on ara hi ha la paret més propera al pàrquing. La previsió d'aquestes obres que començaran a final d'aquest any és que durin un any amb la voluntat de tenir-ho tot llest després de l'estiu de 2027.
Les urgències no es tancaran, però hauran de conviure uns mesos amb aquestes obres. La reforma i la renovació tecnològica contemplada suposa una inversió d'un milió i mig en aquest servei. El Consorci Sanitari i el Penedès Garraf també preveu una ampliació a les urgències de l'Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes.
En aquest cas, s'està acabant de redactar el projecte executiu i s'espera poder tenir el projecte arquitectònic a l'abril. Mentrestant, ja s'estan adaptant a alguns espais del centre pensant en aquesta futura reforma. Ens ho explica de nou Marta...
on hi ha ara urgències, la UCI i aquesta part fer una ampliació cap a l'exterior, en aquest edifici, i per això nosaltres ara ja estem executant obres de les àrees afectades, perquè primer hem de fer una preparació d'aquest espai on ara tenim instal·lacions com és la central de mitjatenció o els gasos medicinals, per això ja hem començat unes obres, perquè hem d'alliberar aquest espai que en un futur serà aquesta ampliació.
Pel que fa a la UCI, ara ja disposem de 12 llits i continuarem tenint aquests 12 llits però en un espai únic i no en dos UCIs com ara tenim actualment. I després farem una àrea de CMA també, que els pacients que són de cirurgia major ambulatòria, ara mateix disposem d'un espai a la unitat 3 per aquests pacients que només estan un dia a l'hospital i ho tenim separat i ho integrarem més a prop del bloc quirúrgic. A Sant Camil s'hi preveu una inversió de 20 milions d'euros i les obres no començarien fins al 2027.
68 empreses i entitats del Garraf han estat reconegudes amb el distintiu Compromís per la Sostenibilitat Turística Destinació Barcelona en un acte institucional celebrat aquest dimecres a Sitges. L'empresa Green Events Team Building i l'Observatori Astronòmic del Garraf són les dues entitats que han obtingut el distintiu per primera vegada. La resta han estat renovacions d'edicions anteriors.
Per municipis, 37 establiments són de Sitges, 17 de Vilanova i la Geltrú i 9 de Covelles. Però també hi ha representació de Canyelles, Olivella i Sant Pere de Ribas. Aquest distintiu està impulsat per la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona.
El Segell reconeix aquelles empreses, equipaments i destinacions que han adoptat accions per dur a terme una gestió diària més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, la cultura, les condicions laborals, l'equitat de gènere i el retorn social i econòmic. Un compromís que, a més, és cada cop més demandat pels clients.
Fem aturada a les costes del Maresme. Ports de la Generalitat proposa unificar les zones de pàrquing del Caballó, Aranys de Mar i desplaçar la plaça de les Palmeres. Amb aquest reordenament, l'Ajuntament no perdria places de la zona de residents i es compactaria tot l'espai verd de la platja. Un projecte que la Generalitat ja ha presentat al Consistori i preveu tenir-lo acabat per l'estiu del 2027.
Doncs sí, Marina, la intenció de Ports de la Generalitat és, clara, unificar l'espai verd, la plaça de les Palmeres i la platja, i compactar les dues zones d'aparcament al pàrquing de Ports amb la bossa de zona blava i verda. Una proposta de l'administració catalana que té l'objectiu de mantenir els mateixos metres dels dos àmbits, però que vol millorar l'accés per carretera al port d'Arenys per aportar-li més dinamisme i visites turístiques.
Aquest projecte es va traslladar a l'Ajuntament en una reunió que es va mantenir la setmana passada entre les dues institucions del consistori Aranyenc. Ho ha avançat el regidor d'Urbanisme, Domènec Masuet, en una entrevista a la ràdio.
Ells veuen que hi ha un tall entre les dues zones verdes, entre la plaça de les Palmeres i la zona verda i zona de platja, tota la fretja d'aparcament. Llavors, ells ens proposen posar la zona d'aparcament a continuació del carril de circulació i llavors unificar tota la zona verda per tenir un espai més gran. Llavors, diguéssim que el pàrquing va on està la plaça de les Palmeres i la zona verda on està el pàrquing. Mantenint les proporcions, no estic dient que ara només el que sigui la plaça de les Palmeres sigui pàrquing i tot el pàrquing sigui plaça o espai verd,
mantindran les proporcions, la plaça de les Palmetres és molt més petita que la bossa d'aparcament. En la trobada també hi van assistir l'alcalde Stanis Forç, la directora de la zona portuària centre, Margarita Díez, i els tècnics de les dues administracions. Allà el consistori va rebre la proposta de reordenació amb bons ulls, tot i que van plantejar diverses idees encaminades per afavorir i mantenir les proporcions de l'espai verd del municipi. El regidor explica que el principal canvi es veurà amb l'accés des de la riera, ja que se suprimirà la rotonda d'entrada a la platja.
Nosaltres li vam demanar que tota la primera part on ara tenim tota la part d'aparcament, que ho mantenim d'aparcament, tot aquí ja començarà un eix verd, que connectarà llavors per darrere la guingueta d'Aibona i passarà allà entre la casa del mar i la marre. Llavors això guanyarà molt més protagonisme, serà molt més ample, serà molt més verd, i sobretot fa que quan tu sortís de la riera volen suavitzar molt aquella pujada i eliminen la rotonda perquè l'aparcament s'entrarà des d'un punt central, crec...
Crec que en general han fet molt bona feina, està molt ben pensat, però nosaltres vam defensar una mica aquesta postura. Sobre l'aparcament, la voluntat de ports és fer desaparèixer la zona blava actual i que l'única filera de places que es mantindria amb la reordenació seria de places per a residents. En aquest sentit, es podria arribar a guanyar quatre places en favor de l'Ajuntament.
que trauran-se totes les blaves, i llavors passen les verdes d'un costat i les passen a l'altre. I ells ens van dir, els números s'han fet ells, que no tinc per què dubtar-ne, que actualment hi ha 71 places de residents de zona verda, i quan acabin, hi haurà 75, que en guanyem 4. Almenys les mantenim, eh? O sigui, el que passa és que ara estem treballant per una altra banda, a veure si podem aconseguir una zona més de resident. Parlant d'aquesta zona i l'afectació que té, això ens preocupava molt, dèiem que no podem perdre aquesta bossa de zones verdes.
Un seguit de modificacions que el projecte que a Ports de la Generalitat es va comprometre a traslladar al despatx d'arquitectes amb el qual estan treballant el projecte. Sigui com sigui, segons el calendari establert, preveuen licitar les obres aquest setembre i acabar-les abans de la temporada d'estiu del 2027. Més enllà d'aquesta qüestió,
En la reunió també es va parlar sobre el procés de licitació per reobrir els locals de la Picòrdia. Es va parlar sobre la idea de remodelar les naus on hi havia antigament frigorífics gironers per destinar-ho a diferents activitats que aportin una revitalització de la zona portuària. Segons el regidor, Ports està recopilant les diferents propostes pertinents per la zona i un cop hagi acabat la feina de documentació faria una proposta per l'espai.
Mataró ha presentat el cartell de la Festa Major de les Santes i és ben marinera, ja que sí, recrea una escena de platja amb la preparació dels focs a Baixa Mar. Exacte. Mataró ja sap com és el cartell de les Santes d'aquest any. Joe D'Art ha estat l'artista escollit per la Comissió de les Santes aquest any i la seva proposta es pot considerar innovadora amb una escena ciutadana a Baixa Mar. Joe D'Art ha pintat a l'oli una obra que casa totalment amb el seu estil i trajectòria caracteritzat
per la llum, les escenes amb el mar de protagonista i el rètol pictòric de Gloria a les Santes, situat a l'Espigó, de Baja Mar, i això deixa clar que és una escena del dia 27 de juliol, un dia que desperta la curiositat dels que estan a la platja, perquè és el dia central de les Santes, diferents banyistes...
Es miren les lletres, un d'ells porta la samarreta de les santes i un altre, que està assegur del peu de l'espigó, llueix la cassaca del Vall de Diables de Mataró. De fet, el dia 27 de juliol és festiu local i són moltíssims els mataronins que aprofiten el dia de les santes per anar a Baja Mar, a descansar, a capbussar-se, a mullar-se. En aquest sentit, l'escena d'uns banyistes bedocs mentre es fa el muntatge de les lletres pirotècniques del Castell de Focs és una imatge que existeix a la realitat.
Acabem el nostre repàs informatiu aquí a la costa d'Aurada, explicant que uns 300 antifeixistes van plantar cara a Vox a Bona Vista a Tarragona, triplicant els seus manifestants. Persones de diferents col·lectius i entitats del barri es van concentrar davant la nova mesquita, barrant el pas a la formació ultradretana enmig d'un fort desplegament policial.
Poc abans de les 6 de la tarda d'ahir es va iniciar la contramanifestació davant la nova mesquita del carrer 11 per plantar cara i impedir l'arribada de la marxa de Vox. La convocatòria de l'ultradreta contra la immigració i acompanyada de proclames i consignes de caràcter racista i en favor de la deportació havia reunit un centenar de manifestants que volien recórrer els carrers del barri fins a la mesquita coincidint amb el final del ramadà, però no ho van aconseguir.
Al seu pas pels carrers, els veïns els van increpar mostrant el seu rebuig. Alguns es van asseure a terra per bloquejar el pas de la comitiva, que van haver de canviar l'itinerari, altres exhibien banderes del Marroquí i de Palestina. També els van llençar ous des de les finestres. Mohamed Metalsi, veí de Bona Vista, va qualificar l'acció de Vox de Ximplerià. Va afirmar que són persones humils, treballadores, jubilats, pares i avis.
A ver, yo pienso que lo que ha hecho Vox ahora mismo es una... En mi opinión, ya la opinión de cualquier persona no sé, pero en mi opinión es una tontería. Porque ir en contra de una mezquita, ¿qué hace una mezquita? Yo, es que de verdad, yo le digo a Vox o a cualquier partido, sea cual sea, que vaya a una mezquita, las de aquí, Bonavista, Campoclar o Torreforta...
y que se meta con una tablet de la policía y que identifique a todas las personas que hay ahí. Si encuentra una persona con un antecedente penal, yo soy la primera persona en volver a mi país. No hay ninguna persona, todas las personas que están en la mezquita son personas humildes, trabajadoras, jubilados, padres, abuelos, ninguna. A ver, habrá algún marroquí que es delincuente, pues bueno, como en todas partes, hay marroquíes, hay españoles, hay senegaleses, hay de todo, pero no junten todas en el mismo saco.
El portaveu de Vox al Parlament de Catalunya, Sergio Mazciana, tenia els mitjans de comunicació abans de la manifestació, però el cert és que les seves proclames, va afirmar, no havien tingut el suport que esperaven al barri tarragoní. La manifestació va transcórrer enmig d'un fort desplegament policial amb efectius i furgonetes dels Mossos d'Esquadra i també d'antiabalots. Alguns dels carrers van estar tancats abans de la marxa per part d'agents de la Guàrdia Urbana.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació encara esvalutada a gran part de la costa i és que encara ens queda aquesta ressaca deguda a l'entrada sobtada del Llevant de les últimes hores. Forta maró, sobretot a la costa Brava, i maró a la resta del litoral. Per tant, una mar força remenada. Tenim mar llarga.
S'està produint mar de fons, d'agregal o de llevant, perquè el vent està anant de baixa. Sí que podem dir que aquesta tarda continuarà bufant entre llevant i gregal, però ja més fluix. Si de cas, al delta de l'Ebre tindrem ràfegues superiors als 50 km per hora. Tot i això, la situació cada vegada serà més tranquil·la i això també farà que l'estat de la mar es vagi...
A Paivagant, amb vista aquesta nit i sobretot el divendres, ja estarem parlant de maró al matí, marejol fins i tot durant la tarda, i és que ja durant la tarda el vent serà molt feble, girant cap a sud o sotés, matí fins i tot de calmes o d'una mica d'agregal, i sempre ja diem amb aquest estat de la mar més tranquil i amb domini clar del sol, només a les immediates hores, amb alguns núvols no gaire importants que han d'anar menys arran de mar. Estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs de moment, aquesta hora en general, la circulació va més o menys bé. És a dir, no hi ha grans complicacions o grans incidències que puguin entorpir i generar cues molt llargues o molt quilomètriques. El que sí que tenim és un cert volum de trànsit, punts habituals on s'acumula més circulació, especialment al voltant de la capital catalana,
En el cas, per exemple, de la B-20, en aquest cas de sortida, la zona de Cornellà al Prat, en direcció a Castelldefels, o d'entrada, l'autobiador és també el tram de Cornellà. En el cas de les vies que surten o entren venint del Vallès, la C-58 presenta trams amb molta lentitud entre Moncada i el Nus de la Trinitat. És tot, bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Esports de mar.
I el port de Sitges ha estat l'escenari aquest cap de setmana de la primera regata del nou circuit Tres Ports de Vela del Garraf. El litoral s'ha tornat a omplir de veles en aquesta nova competició en què han unit forces tres clubs nàutics de la comarca.
Efectivament, tant dissabte com diumenge es va poder veure com les veles d'aquesta nova competició navegaven al mar de Sitges. El dissabte es va celebrar la primera prova, amb certa tensió per la inestabilitat del temps i les ratxes de ben canviant que hi va haver durant tot el matí, i el diumenge la segona prova, a la que vam poder assistir per parlar amb alguns dels protagonistes.
Un d'ells és en Jordi Baiget, president del Club Nàutic Port de Sitges, qui va valorar molt positivament la participació en aquesta regata inaugural. I també va dedicar una estona a explicar-nos d'on sorgeix la idea i la motivació per crear aquest nou circuit de regates de vela al Garraf, organitzada conjuntament pels clubs nàutics Port de Sitges, el Club Nàutic Vilanova i el Club Nàutic Garraf. L'escoltem.
Bé, primer la sorpresa de molts participants, 21, 22 barcos, de Vilanova, de Garraf i d'aquí del mateix Port de Sitges. Després hem tingut un temps bastant inestable, ahir va ser complicat perquè va ser de diferents vents, de diferents direccions, de diferents intensitats, però molt interessant i tothom va sortir satisfet. Arrel del 50 aniversari del Port ens vam trobar els tres presidents amb un sopar que vam fer per celebrar-ho.
I llavors vam parlar de recuperar una regata que ja existia als anys 90, que es deia 4 ports, que eren els 4 ports de la comarca, que era Port Ginesta, el port del Garraf, el port d'Iguadols, en aquella època es deia Iguadols, ara es diu de Sitges, i el port de Vilanova. I ens vam trobar i vam dir que recuperem-la i de moment l'hem recuperat amb els 3 ports, es diu la regata, 3 ports, perquè Ginesta del seu club encara no està en un moment per poder ajuntar-se a aquesta proposta.
Llavors vam decidir-ho, els tècnics es van reunir i vam proposar el primer circuit a tres ports de la comarca del Garraf.
Una competició, per tant, inspirada en aquest altre circuit 4 ports que ja va navegar als ports garrafencs, però que ara es reinventa en un nou format concentrat al port de Sitges. I precisament sobre aquest canvi ens en va parlar també Baiget, sobre com i per què es va prendre aquesta decisió.
Del debat que va haver-hi, de les que es feia abans, les dificultats, dificultats, les milles que hi ha entre el port de Ginesta i el port de Vilanova són moltes i per anar d'un costat a l'altre com es feia, molta gent anar i tornar li era molt pesat, no?
I es va decidir per dos motius. Una, perquè el port de Sitges està al mig dels dos ports, i segona, perquè aquí hi ha una activitat, diguem-ne, port-regata, que els participants la poden aprofitar més que amb els altres ports.
Aquesta postregata de la qual en Jordi ens parlava és precisament una de les facetes més importants dels clubs nàutics. Socialitzar i compartir experiències amb altres navegants, després de les regates, o simplement descansar i gaudir d'una estona vora al mar. Una postregata que també requereix d'una bona organització, exactament igual que la fase competitiva de la regata.
No, això s'organitza i hi ha dues àrees molt importants, que és l'àrea de terra i l'àrea de mar. I cada un té un director, una persona tècnica, i l'àrea de mar la porta normalment un oficial de regates amb un balissador, que és el que munta l'espai, el terreny de joc, que és en el mar. I per una altra banda, a terra, normalment hi ha tot el que és la presentació,
l'explicació de com ha de ser la regata i després tot el que és la postregata, que acostuma a ser el debat després de les regates del que ha passat, del que s'ha fet, de les protestes... Hi ha una sèrie d'activitats que es fan després de les regates. Una altra de les protagonistes amb qui vam poder parlar és l'Eva Sabater, navegant del MUFO, un dels vaixells de l'equip del Club Nàutic Vilanova, i que va quedar quart en la categoria de competició.
Una categoria amb victòria vilanovina. Doncs el travieso Lix 332 Esport d'Àngel Blázquez i del Club Nàutic Vilanova és el que es va coronar a dalt de tot de la classificació. L'Eva ens va explicar de primera mà que la va portar a navegar i participar en regates de vela com aquesta.
Jo de tota la vida he navegat en patir català, que era bé la llaugera, era una cosa del meu pare, i aquest amor pel mar ha fet que jo passés per Windsor i ara estic en creuers. Llavors, com el tema del vent és... amb el patir català el vius molt, realment aquí amb el que és el mufo porto el que és la canya. La canya és... portes el timó.
Llavors, normalment ho porta a l'armador, però en aquest cas, com jo tinc aquest tacte amb el vent, que és el que jo vaig lliure amb l'altre tipus de vaixell, em donen aquest lloc. Per mi és la meva vida, vull dir, a mi el mar em dona una tranquil·litat, una pau, és que ho disfruto quantitat, jo tinc dos fills i saben que el meu és el cap de setmana navegar, les meves amigues, vull dir, a mi m'omple moltíssim, perquè et dona una serenor, una tranquil·litat, és vida.
Realment nosaltres, el MUFO i el que m'agrada a mi i els que naveguem, és competir, fer regates, i realment la part familiar sí que és a l'estiu, però realment és tot l'any i regates de cap de setmana. A part al Club Nàutic Vilanova hi ha un ambient brutal i realment s'ho curren molt perquè estem tots molt animats fent regates setmana sí, setmana no, i amb altres clubs com hem vingut aquí a Sitges.
Aquesta part social, com dèiem, és part essencial del circuit Tresports, ja no només pel que fa a trobar-se amb altres navegants, sinó perquè la competició ha comptat amb una participació gairebé total de vaixells de la comarca.
Exceptuant el cul, la Jure 46 de Pablo Mira, que va quedar en segon lloc a la regata de competició, tots els participants provenien dels clubs nàutics de Vilanova, Garraf i Port de Sitges.
Això suma inevitablement un al·licient de competitivitat a un territori en el que ens encanta, com bé sabreu, el piquesà, la sàtira i el vinagre entre municipis. Escoltem què en pensen tant en Jordi com l'Eva sobre aquest pique i el valor de compartir competicions entre clubs del territori.
I no només amb la vela, sinó en tots els àmbits, que té la seva gràcia.
de barcos de vela, que es va fer, sempre hi ha hagut, i sempre s'ha dit que a Vilanova hi ha uns grans navegants, i aquí també, i hem intentat, en algunes vegades com aquesta, trobar-nos. Que ara feia temps que no ens trobàvem tots junts.
Una setmana més engeguem secció de mites i llegendes i anem repassant. Ara, per primera vegada, farem parada al Maresme Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, avui tornem a tenir secció de mites, de llegendes del nostre mar, del nostre Mediterrani, i mira que n'hem fet de voltes per tot Catalunya. L'hem tocat de punta a punta, però avui, per fi, arribem aquí, a la nostra zona, a la zona del Maresme, Marina.
I ho fem, com sempre, amb el Joan Dedeu Prats, que és la persona que ens porta a aquesta secció de Mites i Llegendes. Joan Dedeu, bona tarda. Bona tarda, espero que estigui molt bé. Doncs ho estem, i avui la dada és que estem contents que això que dèiem, mira que hem anat amunt i avall, hem tocat el Delta, hem tocat el mig, la Costa Brava... Sí, sí, sí.
I aquí el Maresme ens passava de llarg, això. Doncs vinga, ja hi som. Tenim una secció, un parell de seccions, o les que convingui, que les farem parlant de mites i llegendes del Maresme. Però primer, Joan de Déu, comencem per el nom, perquè, clar, en diem Maresme, d'aquesta comarca així allargassada, de mar i damunt, que té pobles a tocar del mar, pobles més a l'interior. Per què? Per què Maresme? Una Maresme, per què d'aquest nom? Perquè una Maresme és com...
És com una aigua moll, no? Sí, sí, sí, i no n'hi ha gaire si no és a les desembocadores dels rius. A veure, passa una mica amb el litoral català, que tu em deies, escolta, que a veure, hem anat molt amunt i avall i fem el maresme, i clar que sí, a més hi ha moltes legendes, tradicions, històries interessants que ara tocarem.
Però normalment el litoral català, si treus cap de creus i treus el delta de l'Ebre, és com molt regular. Després hi ha muntanyes, però és molt regular. Tu mires geografies amb atles d'altres llocs i tot són irregularitats i anilles, no? I dintre d'aquesta regularitat, el Maresme fins i tot podríem dir que és com una platja molt llarga, no? O era una platja molt llarga.
I, de fet, abans es deia la Marina de Barcelona. Aquest nom del Maresme ve del segle XIX, que va començar a agafar fortuna, però no ve pas que hi haguessin aiguamolls o sorrals, sinó és d'una paraula llatina que vol dir marítim. Aleshores, de marítim en llatí va quedar en català com molt similar a Maresme, hi ha aquesta confusió. Però no és perquè hi hagi aiguamolls,
sinó perquè era la Marina de Barcelona i de Marina va acabar dient-se a Maresme. Aquesta és una mica el significat de la comarca, que ja sabem que les comarques administrativament és una cosa molt posterior, dels anys 30 o així, però el nom de la gent que viu al Maresme, que ho sàpiga, que està batejat amb aquest nom des del segle XIX. Imagina't, clar, és que pensava que paraigua molls no serà, perquè no sé, és molt estrany que n'hi haguessin hagut fa segles, no en tenim d'això aquí.
No n'hi ha gaires, i per això aquesta regularitat i el fet d'estar a prop de Barcelona, en certa manera, la Marina de Barcelona, d'allà abans, després hi havia la Marina de Ponent, que era el Baix Llobregat, doncs sembla que potser els llocs misteriosos o llocs de llegendes han d'estar lluny, però no és cert, perquè aquí tenim el Mont Negre, darrere hi ha les espatlles del Montseny, vull dir que podem fer la prima.
I tant, i tant que sí. Doncs comencem a explicar-ne alguna d'aquestes zones misterioses, d'aquestes zones llegendàries, com a la zona de Montgat, estem situats a Baix Maresme, amb una cova, la cova de Montgat. Sí, Montgat... Bé, de fet... Disculpa, perquè no em referia a Montgat, sinó a Malgrat de Mar, que jo t'ho he comentat malament abans. Ah, va, així s'ha dit nord del Maresme, canviem de zona, nord del Maresme.
al nord del Maresme, tot just ja tocant el que seria la selva, la costa brava, que és molt més irregular, llocs on, per exemple, hi ha la serpent d'Aro, que era una serpent que estava amagada amb uns penyassegats submergits que hi havia per allà. Llavors, de cop i volta, després ja arribes al Maresme i sembla que sigui tot més planer, però tot just arribar
allà hi havia unes antigues coves del ferro, de mineral de ferro, i aleshores es van abandonar ja fa temps, però aquestes coves, que fins i tot, com que no hi ha port allà els vaixells, hi havia com una vagoneta que anava sobre el mar i amb un piló que havien muntat, doncs allà es carregaven els vaixells. Ara ja estan abandonades, però no deshabitades, perquè allà resulta que hi ha la...
la quantitat més gran de rats penats, gairebé de la colònia de rats penats més gran de tota Europa. Fixa't, no? Sembla una cosa que, si no ets d'allà, potser no ho coneixes, i diries, no, home, el més conegut és el castell de Palafolls. Doncs hi ha aquesta cova que ve gent a estudiar-ho, i que, com amb aquests documentals que a vegades veiem, que surten aquests núvols negres dels rat penats, doncs allà tenim una colònia molt gran. No sé si algun d'aquests, després...
es convertiria en vampir, que hi ha alguna llegenda per l'Empordà de vampirs catalans, però com a mínim sí que podem dir que a nivell de fauna és un lloc molt interessant. I volíem començar una mica per aquí. I tant, doncs mira, ara que ho dius, la bèstia de foc de Malgrat, dels diàpoles de Malgrat, és un ratpenat, això deu venir d'aquí.
Doncs ve d'aquí exactament, igual que a Gabà, a la festa major hi ha una criatura que és un mamut, perquè ja es van trobar restes de mamut. Llavors, a vegades són picades d'ullet elements de la natura que hi ha. El que passa que, de malgrat...
al mar cap a dintre, però no molt lluny, enfonsat a 30 metres de profunditat, doncs hi ha un vaixell que, si vols, en parlem d'aquest vaixell. Hi ha un vaixell que pot ser que sigui el vaixell Ciutat de Barcelona?
Sí, exactament. És un vaixell que a la Guerra Civil va enfonsar un submarí fatge, franquista, que es deia Sanjurjo, li va tirar un torpeda, va fallar, però l'altre va tocar a la sala de màquines i aquest vaixell que era republicà i portava...
un munt de vitualles per la república. També portava una munió d'aviadors professionals estrangers que havien de lluitar amb la república. El vaixell es va enfonsar i van morir 200 persones. Aleshores va ser un drama molt...
molt punyent, i va quedar enfonsat fins que després, ja cap als anys 50, amb els buss aquests que a vegades hem vist en les pel·lícules, que van amb l'escafandre i aquella mena de mànega per poder respirar, doncs van baixar per anar a rescatar, a veure el que trobaven. I sembla ser...
que van haver com entre uns i altres pugnes i lluites dels bussos o de la gent que havia de treure profit d'aquest vaixell enfonsat i el cert és que van morir dos bussos i la mort dels bussos és de les pitjors que poden haver al món perquè la forma que normalment moren és
perquè se'ls talla l'aire. Algú, d'alguna forma, pressiona la mànega, o bé, per un plec, per un nus, i no entra l'aire. Llavors, com que ells estan a una altra atmosfera, el que passa és que tot el cos queda xuclat per el canvi atmosfèric i va a l'escafandre. Llavors, quan treuen amb aquesta persona, és una despulla humana en ple de...
de l'escafandra amb trossos d'aquest personatge. Això, que nosaltres ho hem pogut veure una mica a un altre nivell més romàntic, amb les pel·lícules dels submarins, del Nautilus i tot això, i aquestes pel·lícules, doncs realment és una mort molt bèstia. I...
Va succeir això amb aquest tema que no se sabia si hi havia algun tema econòmic de pel mig i després, posteriorment, això va passar de puntetes, no es va trobar que havia passat i després, posteriorment, com es fa moltes vegades per recobrar ferro que està al fons del mar, es posen explosius i es treu aquest ferro. Van posar uns explosius tan forts que fins i tot algunes cases de malgrat es van escardar. Però la llegenda, i aquí és on anem,
és que, evidentment, amb 200 persones mortes, en el primer moment, alguns ossos sortien a la platja, etc. I es conta la història d'uns fills d'un pescador que estava allà amb les xarxes, amb la red, i de cop i volta el pare els va dir «Escolta, aneu a casa, que heu de portar aquí unes boies que necessito i tal».
era ja cap al fosc, i quan anàvem cap a casa vam veure com una ombra que el seguia, es van espantar una mica, es van amagar, i per sort vam veure que l'ombra no el seguia ell, sinó que continuava camí cap al cementiri. I sembla ser que...
diu la tradició que podia ser un dels fantasmes d'aquests ofegats en aquest cas per un submarí que d'alguna forma volen tornar a terra ferma per descansar amb el cementiri aquesta és una història mig veritat per el que va passar amb aquest vaixell la tragèdia el que va passar amb els escafandristes i després aquestes històries que arrenquen amb els ofegats que volen tornar a terra ferma malgrat estar morts
I tant, no, no, doncs... M'has deixat una mica corpès i glaçat amb la mort aquesta dels escapandristes, eh? Encara al cap m'hi dona voltes, eh? Aquesta manera de morir... És molt bèstia, és molt bèstia i, a veure, literàriament o en pel·lícules és una cosa interessant, però la realitat, de fet...
En Monturiol, quan es va inventar el submarí, una mica era pel tema dels bussos que havien de baixar pel corall, perquè a la costa nord de la costa Brava hi havia molt de corall, hi deien la costa del corall fins i tot, i ell veia aquestes morses garrifoses. És un tema una mica luctuós, però l'havíem de comentar perquè també és marítim.
Sí, no, no, i tant, i tant, no, no, i tant. S'ha de comentar tot, tan bo com dolent, però és que m'ha deixat així com una mica que m'ho vull treure del cap perquè encara estic visualitzant mentalment obrint una escafandra de... és igual. Seguim, seguim. Parlem també del talismà submergit, Joan de Déu. Sí.
Mira, això és davant de Mataró, que és una mica, evidentment, la capital del Maresme, doncs està protegida per un talismà que està enfonsat dintre del mar, amb una sèrie de metres de la costa, hi ha com una vena de barra submergida, o sigui, com una...
una mica més de profunditat i allà hi havia una boia on els barcos que havien de baixar els productes s'aturaven allà i amb barques més petites arribaven a la costa perquè, com dèiem, el Maresme poc relleu té per fer ports. I aleshores, allà, als anys 50, es va enfonsar
a les dues patrones de la ciutat de les cultures, me'l refereixo, de Mataró, que són Santa Juliània i Santa Semprònia, que eren deixebles de Sant Cugat, que és un sant molt venerat a Catalunya. Era un sant africà que venia de Tunís, del nord de l'Àfrica, i va ser martiritzat pels romans. Doncs molta gent que es va cristianitzar va ser per persones que venien del nord d'Àfrica d'aquella època, que eren cristians.
I aleshores, amb una mena de reser, perquè les tempestes no les moguin, hi ha aquest parell de santes amb un escrit en llatí que acaba dient una mica...
obrin els tresors del mar a pescadors i exploradors i preparin el bon camí als navegants. Estan amb els braços oberts, mirant a Mataró, i per això diem que és una mica un talismà submergit, perquè estan protegint una ciutat que també al segle XIX, com moltes poblacions del Maresme, malgrat ser aquesta costa sorrenca,
Tenien moltes dreçanes, abans dels vaixells de vapor, el que eren vaixells de vela, que feien grans recorreguts, ja en parlarem, i passaven l'estret de Gibraltar, sortien del Mediterrani, anaven a l'Atlàntic, anaven a Amèrica, a Filipines, tot això al maresme es feien molts vaixells.
i per això aquestes santes protegien i continuen practicint els mataronins. I tant, els protegeixen i els fan ballar, que les santes són sinònim a Mataró, donar festa major bestial, que per cert, no sé si ho sabem del cert, això, Joan de Déu, si les santes de Mataró són santes o només eren bones persones i prou, perquè crec recordar fa anys que el Vaticà va dir que no eren santes de veritat, va haver-hi una gran revolució a Mataró, les santes són les santes i això no es toca, eren santes o no?
Doncs mira, en el proper programa també parlarem de Sant Cristòfol, que és de la població de Premià, i també hi ha un tema similar. Clar, hi havia un moment que hi havia persones que eren santes, però després hi havia la llegenda, no?
que eren altres personatges inventats. I en un moment donat l'Església ho acollia tot perquè era per fer una pedagogia de la bondat, de persones carismàtiques que havien justat per la cristiandat. Però després, quan ho mires històricament, hi ha algunes que eren certes i altres que no. Santa Eulàlia de Barcelona, per exemple, mai va existir a Barcelona. Era Santa Eulàlia de Mèrida, sí que va existir.
i era molt venerada però Barcelona no va estar ni va posar el peu però la tradició diu que sí i l'Església durant molt de temps va dir que sí però tu entres a la pàgina web de l'Ajuntament o del Bisbat i t'especificen que aquella santa no era per tant
Una cosa és venerar, però després s'ha de saber a qui veneres. De totes maneres, la tradició va per sobre de tot, i aquestes santes de Mataró, que ara jo no tinc el coneixement, si també eren inventades, segur que d'una forma o altra simbòlicament protegeixen la ciutat. I tant, i tant que sí, no, sens dubte, i no toquem pas les santes de Mataró, no em voldria pas ficar jo ara en un jardí del qual no em pugui sortir, perquè no sé si són santes o no, però són sagrades, això sí que ho tenen, les santes de Mataró, són sagrades. Sagrades i submergides.
També, exacte, sagrades i submergides. I ara al final d'aquest capítol d'avui amb el capità de Mataró, ja que estem a la ciutat de Mataró, tractem també aquesta qüestió.
Una mica és el que parlàvem, que al segle XIX, amb tota la població del Maresme, hi havia grans capitans, calafatadors, gent d'atxa que feia els vaixells, vull dir, ara és una comarca més benestant, una comarca residencial, de turisme, i aleshores hi havia molta feina de navegació de traçanes. I hi havia un capità de Mataró que va fer el seu periple, va arribar a una illa,
on les persones eren mig persona, mig peix. Però les dones d'aquella illa, que eren mig peix, eren les més furboses del món i elles van caterinar absolutament d'una d'elles i de fet diuen que potser la va segrestar perquè la tenia com una mena de bassa de piscina amb unes reixes perquè no pogués tornar al mar.
va tenir quatre fills amb ella i van sortir quatre fills que eren mig persona, mig peix. I els tenia vigilats amb mariners perquè deia aquests se m'escaparan un dia i voldran tornar al mar. I efectivament, un dia que el mariner estava distret, van saltar d'aquella bassa, van tornar al mar i van desaparèixer per sempre més. I des d'aleshores s'ha comentat aquest capità de Mataró que no sabia si voldria tornar a la illa d'aquestes dones mig peix formoses...
o no, però que va perdre la seva família per, d'alguna forma, ser massa gelós d'aquestes dones tan boniques que hi havia en aquesta illa. I això és una història que es narra també de Mataró, que és molt interessant. I tant, doncs mira, bonica també per...
per acabar aquest espai d'avui, que ens ha servit per començar-vos a introduir a la comarca del Maresme. Joan de Déu, ens retrobem d'aquí uns dies per seguir explicant més històries, més mides, més llegendes. Seguirem a la comarca del Maresme perquè encara dona perquè en parlem una mica més. Moltíssimes gràcies. Bona tarda. A vosaltres, bona tarda. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Rammar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins a 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 19 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer, la peça d'una 3 quilos aproximadament, a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé la orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las 5.
Us parla Tere Ortega. La població de Ponent té garantit l'abastiment d'aigua potable en cas d'emergències gràcies a la nova etapa de Bona Vista que permet tractar més aigua de dos pous històrics de la ciutat, com són el de Soler Bas i la Buella, i millorar-ne la qualitat. A la vegada s'ha millorat la qualitat del sabor, l'olor i color de l'aigua. Daniel Milán és el director gerent de Matxa.
Aquests dos pors són pors històrics. El que passa és que amb el temps havien produt capacitat productiva i, sobretot, la qualitat d'aquesta aigua no era prou bona com perquè els utilitzéssim a ple rendiment. I llavors el que fèiem era, els teníem una mica sota mínims. El que posem ara sobre la taula són aquesta capacitat de producció elevada fins a 120.000 litres d'hora per pou. Fins ara els teníem molt sota mínims.
El projecte ha suposat una inversió de més de 1,7 milions d'euros. Robert Binyoles considera que Vox ha fet el ridícul amb la convocatòria d'aquest dimecres a Bona Vista. Vox va fer el ridícul una vegada més, se'n permet. El que és molt sorprenent és que vinguin de fora del barri a manifestar-se perquè diuen que hi ha un problema de convivència al barri i la gent del barri no surt perquè no existeix aquest problema de convivència.
L'ultradreta va punxant la convocatòria de la manifestació racista en aquest barri de Ponent.
Estudiant com els joves d'origen immigrant afronten l'exclusió social a Catalunya, un estudi de la URB analitza les desigualtats que viuen fills i filles de persones immigrades. Implica créixer mig de barreres que van més enllà de les dificultats econòmiques. Són discriminacions culturals, el racisme, la manca de referents positius o les limitacions en l'accés a recursos educatius.
I la URB celebra aquest dijous la seva festa major amb la participació de 8.000 persones. Iolanda Tortajada és la responsable de la comissió de la festa major. Des d'ahir, que al parc ja s'han muntat escenaris, barres, els diferents espais de jocs, d'esports, de la fira... Tot està preparadíssim pel que fa a les infraestructures i al material de la festa...
I nosaltres treballem tot l'any. La comissió de festa major mai s'atura, és a dir, que quan s'acaba una festa ja comencem a preparar la següent.
Passant 3 minuts de les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on parlarem en salvament marítim. Descobrirem la feina que fan. Després coneixerem una persona que ha guanyat alguns premis anant a vela. Ja acabarem el programa d'avui parlant dels sediments del Delta de l'Ebre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randemar.
Ho hem explicat ja en alguna ocasió. Els serveis d'emergències fan una feina fonamental per a la seguretat de les persones. Un d'aquests serveis essencials és el salvament marítim de Creu Roja. I avui anem a conèixer la base que tenen al port de l'Escala, Sergi.
Doncs ens trobem aquí al port de l'Escala, concretament a l'extrem del port, just a la Bucana, a la sortida, i just a sobre del que és la base de salvament de Creu Roja d'aquí, del port de l'Escala. I hem vingut precisament avui per conèixer què hi fan, com ho fan, alguna anècdota que ens puguin explicar i, bàsicament, posar una mica en context la seva funció. Ens trobem amb l'Isaac Rollo, responsable d'aquesta base de salvament. Isaac, sigues molt benvingut. Moltes gràcies. Bon dia.
Aviam, som a la base de salvament marítim d'aquí a l'escala. Primer de tot, fes-nos cinc cèntims de què s'hi cou aquí a la base i quines són les tasques que feu aquí.
Bé, nosaltres som una base de Creu Roja, una base de salvament. Igual que aquesta, n'hi ha 44 a tot l'estat espanyol. Llavors, això és fruit d'un conveni que existeix entre Sassemar, que és la Societat Estatal de Salvament,
i Seguretat a la Mar, que és l'acrònim SAC Mar, i Creu Roja Espanyola. Llavors aquest conveni data de l'any 95 i llavors el que pretén és dotar d'embarcacions amb major maniobra i més lleugeres per donar assistència a tot el que siguin rescats, embarcacions, qualsevol tipus de servei que es doni a primera línia de costa, entre la costa i les 12 milles, diguéssim.
Llavors, nosaltres venim a donar resposta a aquesta demanda de salvament marítim, que històricament ja feia anys que demanava una base aquí al golf de roses pel volum d'activitat que s'hi fa durant tot l'any, però especialment en temporada d'estiu.
i això és una mica l'encàrrec que va rebre Creu Roja Figueres, que és la nostra assemblea, és d'on depenem administrativament, i ells van rebre aquest encàrrec cap a l'any 2021. El 2021 es va rebre la primera petició i tot això s'ha anat construint, perquè aquesta estructura porta un temps...
per elaborar, hi ha un equip de voluntaris a darrere, un equip de tècnics que treballen des de Figueres perquè tot això sigui una realitat. És a dir, no és només el que veiem avui aquí, sinó que és tot un entramat de personal i d'estructura que aquí no es veu que fan que un projecte com aquest funcioni. És a dir, Creu Roja té molts projectes, aquest en concret, que és el de salvament marítim, i ens emplaça avui aquí, doncs és com funciona, no?
Perquè Isaac, des de quan funciona això? Des de quan està operativa aquesta base? Aquest any serà el nostre quart any. Llavors això vol dir que nosaltres l'activitat ha sigut gradual. Sempre hi ha hagut molta feina, el que passa que a nivell de conveni estàvem conveniats el primer any vam estar només per 3 mesos, després en vam estar per 4, després en vam estar per 6 i aquest any ja estem conveniats els 12 mesos de l'any.
Això vol dir que aquesta necessitat que hi ha sobre el terreny de donar assistència en matèria de salvament és una realitat al nostre territori. Tot i que avui sembla que no hi hagi gaire ningú a mar, sempre passen coses. I sí que és veritat que en època d'hivern hi ha menys activacions que passen a l'estiu, però sempre hi ha activitat.
Quines són aquestes coses? Per exemple, al llarg d'un any, quines són les actuacions més comuns que acostumeu a fer? Sí, el tipus de servei més recurrent i que fem de forma més freqüent són les assistències a embarcacions amb problemes, ja siguin avaries mecàniques, ja sigui que han perdut qualsevol element de govern de l'embarcació...
qualsevol cosa que ens puguem imaginar. Això, en primera instància, seria el servei estàndard, que ens activa salvament marítim perquè anem a donar resposta, i en un segon terme tindríem tot el que és assistència o rescat de persones que estiguin amb problemes en el medi aquàtic, ja sigui algú que...
que s'ha perdut d'anar amb caic perquè li ha caigut la boira, o algú que ha sortit a navegar amb un windsurf i se li ha trencat el màstil, o qualsevol cosa que ens pugui imaginar, una persona que hagi sortit amb caic i hagi bolcat i no sigui capaç de desbolcar-lo.
un pescador que des de la roca s'ha precipitat perquè ha ensopegat i és de mal, i els equips de rescat, en aquest cas bombers, que vindrien per terra, no són capaços de treure'l. Vull dir, són tota una sèrie d'assistències o de serveis més de caire de rescat de persones. Tenim com aquestes dues vessants. Us ho posa complicat aquesta zona, aquesta zona de la Costa Brava?
Sí, de fet, nosaltres tenim una problemàtica molt particular, i és que tota la zona de penya-segats que tenim, des d'aquí les Planasses, pràcticament, fins al nostre límit de terme municipal, que seria a Mongó, tot i que la nostra zona d'actuació és fins a Camp Begú, o sigui, molt més al sud,
Això ens ho posa molt difícil perquè sovint els equips de rescat que van per terra no tenen accés als llocs on succeeix l'accident o l'incident. Llavors això fa que siguem una part important d'aquesta cadena, d'aquesta sistemàtica, d'aquest sistema de socors.
Perquè, bé, som una part fàcil per ajudar en aquests equips de terra, no? La primera resposta, podria ser. Diem? La primera resposta. Sí, no només la primera resposta, sinó que moltes vegades som el recurs útil per aquell cas en concret, per extreure una persona de les roques o d'on sigui, no?
I un cos, els que esteu aquí, els que opereu aquí a l'escala, llegíem i ens informàvem que sou tots voluntaris.
Sí, som tots voluntaris. A dia d'avui som vora els 90 voluntaris que formem aquesta base, entre nois i noies, i et diria que és una de les coses que n'estem més orgullosos, no? Per això Creu Roja Figueres, en aquest cas, ha apretat molt, perquè...
Bé, per donar a conèixer una mica la tasca que aquí fem, perquè això, ja et dic, és una cosa que surt del terme municipal, s'extrapola a la província, diguéssim, de l'Alt Empordà, i per això ens arriben tants voluntaris de la zona, de l'àrea d'influència, que volen venir a fer activitat aquí, no? Sí, la veritat és que... Diria que és el pes específic que tenim en aquesta base, és una de les...
de les variables més importants és aquesta, la de voluntariat. Suposo que tot plegat deu portar també una tasca de formació important per poder realitzar correctament totes aquestes tasques. O sigui, heu de ser unes persones mínimament formades, mínimament amb coneixements i que...
Ho demostra l'eficiència que teniu en els casos que s'han donat de rescat? Sí, això és una tasca que la fem dilatadament al llarg de l'any, però sobretot la concentrem en els mesos d'hivern, que és quan tenim menys activitat, llavors és quan ens podem permetre més aquesta activitat pedagògica, d'ensenyar a gent que...
que potser en sap molt de mar però en sap poc d'emergències, anar emullant una mica i homogenitzant aquesta formació que han de tenir tots els voluntaris. Al final Creu Roja té un programa bastant complet de formació.
I el que fem és això, vinguis de l'àmbit que vinguis, com a voluntari, si tu vols fer l'activitat de salvament marítim, doncs es dona una formació bàsica i després es dona una sèrie de formació en la línia del que vulguis, del rol que tu vulguis exercir a dintre de la base, de la tripulació. Posem-nos en situació, que sona l'alarma, que us sona el bus, que us sona el mòbil. A partir d'aquí, quin protocol seguiu o quins són els passos que heu de seguir fins a arribar al punt?
Nosaltres, totes les bases d'Espanya funcionen amb un grup de Telegram, d'activació. Nosaltres ens activa el nostre centre coordinador, que està a Barcelona, el Carregion d'Òstria, centre coordinador de Creu Roja.
que alhora ha rebut la trucada de salvament marítim per qualsevol emergència. Llavors, jo en aquest cas, com a responsable de la base, rebo el missatge al meu telèfon i envio un missatge pel grup de Telegram, amb dues o tres línies, explicant una mica la casuística, quina tipologia de servei és...
I aquí llavors és quan el grup de voluntariat rep aquest missatge en els seus mòbils i responen amb el rol que ocupen a la base i amb el temps d'arribada que tenen fins aquí. Llavors nosaltres el que solem fer és triar la gent en funció del rol que té i del temps d'arribada, el temps de resposta que triguen a...
diguéssim que ofereixen de cara a arribar a la base. Per què ho comento això? Perquè a vegades, segons quina tipologia de serveis, ens és més convenient esperar que vingui un voluntari que sabem que té perfil sanitari, perquè és tècnic sanitari o perquè és infermer o el que sí, que no pas un altre, en funció de la tipologia de serveis. Vull dir que...
El procés d'activació que comentes és molt àgil, però alhora es donen diferents passos dintre d'aquest mateix procés, de triar qui són la tripulació que sortiran, que estem parlant de tres persones, és la tripulació que ens fixa salvament marítim per poder sortir a mare a una emergència, i qui ha d'ocupar aquest rol. A mi que és això.
Entrem en una cosa no delicada, però que sí que se'n parla molt, Isaac. Tu creus que, no sé com dir-ho, si la gent és més imprudent ara, si la gent s'atreveix més a sortir i a partir d'aquí li passen més coses? Bé, això és una mica... No és pas tan fàcil de...
Diguéssim, la resposta no és senzilla, perquè sí que és veritat que ara som molta més gent que freqüentem els espais marítims o limítrofes al mar que abans. Afecta post-pandèmia, em deien.
Sí, afecta postpandèmia, afecta Decathlon, podem dir qualsevol cosa. Ara la gent té molta més facilitat per accedir a comprar un caiac, a comprar-se un padel sur, a comprar... És a dir, l'espectre d'activitats marítimes ha augmentat a nivells que...
En el passat, el lleure a mar no es contemplava com a tal. Els usofructuaris del mar eren més gent que s'hi dedicava professionalment tant a la pesca com a el que fos.
Ara s'ha popularitzat el fet de fer activitat al mar. Qualsevol objecte que floti ja podem fer sortir a remar o el que sigui. I això fa que el volum d'usuaris s'hagi multiplicat exponencialment. Això vulguis que no, aquest augment tan significatiu del volum d'usuaris comporta intrínsecament que es produeixin més accidents...
perquè la gent també tendim a banalitzar una mica més l'entorn on... És a dir, el mar és un entorn hostil, tot i que on un dia com avui ens pugui semblar que no. Espera't a partir de migdia. Exacte, exacte. El tema és aquest, que no tenim poder l'hàbit
de mirar la previsió meteorològica com caldria i ens aventurem poder sortir en un dia com avui i fer una excursió amb caia que ens conforta que si el temps canvia no tinguem la capacitat de tornar a terra amb el temps que hauríem de fer-ho. Bàsicament seria això, l'augment d'usuaris amb aquest sentiment de relaxació, de dir, bueno, el mar és un lloc segur i...
No sempre és així, no? Perquè quins números teniu aquí a l'escala, aproximadament, jo què sé, l'any passat, 2025, que fèieu balanç fa poques jornades, fins i tot sortia a la premsa del que en parlaves ara, no?, d'aquest augment d'intervencions. Quantes incidències acostumeu a tenir?
Nosaltres, com que tenim un temps de vida molt curt, aquest és el quart any, nosaltres ho hem notat moltíssim perquè l'augment de mesos d'activitat aquí a la base ens ha fet que la nostra estadística, com et comentava abans, és una corba increixent constant. L'any passat, sense anar més lluny, vam fer unes 130 activacions
Aquí comporta, dintre d'aquestes centres de activacions, no vol dir que totes siguin de rescat de persones. Com et comentava abans, fem molts remolcs. Crec recordar que l'any passat vam fer una per sobre de la quarantena de remolcs. Llavors, tot el que més són serveis...
com et comentava, o d'assistències tècniques, o de rescats, o tot l'altre vessant de serveis que fem. Però sí, sí, aquest que ha sigut l'any, diguéssim, aquest any comencem ja conveniats 12 mesos, doncs ja portem uns quants serveis amb el que va de trimestre, d'aquest primer trimestre, i semblaria que, bueno, que pràcticament no hauríem de tenir feina i sí que en tenim. Em comentaves, o a vegades m'has comentat, o fins i tot amb missatges, el fet de...
la reivindicació del grup de salvament, d'aquests voluntaris de salvament de Creu Roja, també envers a tots els altres forces de seguretat que treballeu i tots els altres cossos de seguretat. També, com a Creu Roja, reivindiqueu el vostre paper.
Sí, això és un tema que es porta, diguéssim, a altes esferes, no ens pertany a nosaltres a la base. I com et comentava, Creu Roja Espanyola... Perdó.
Creu Roja Espanyola té un conveni a nivell nacional amb salvament marítim, amb l'entitat que et comentàvem, Sassemat, i això fa que aquestes bases tinguin un paper a nivell d'emergències, tinguin un paper destacat a nivell de recurs operatiu en zona, allà on hi ha una base de Creu Roja, de salvament,
doncs tots els cossos de la zona solen comptar i col·laborar amb nosaltres. En aquest cas, bombers, Mossos, hem fet també exercicis pràctics i exercicis reals, serveis reals, amb salvament marítim, que és la base que tenim de salvament marítim aquí, és la de Roses, que hi ha en aquelles embarcacions grosses de 22 metres. El vaixell aquell, no? El Silmar Lira. El Lira. Sí.
i amb ells tenim un calendari de pràctiques anuals, que estem obligats a fer una sèrie de pràctiques amb ells a l'any, igual que amb l'helicòpter de salvament marítim que té la base a Reus. Això és una cosa a nivell nacional, és a dir, cada unitat d'aquestes, tant les salvamars com els helicòpters, que són els alimers, fan pràctiques amb les bases que tenen en el seu territori, tot això està calendaritzat i se segueix un programa, diguéssim.
Anem cap a les anècdotes o no tanta anècdota dels anys que portes aquí a l'escala. Algun cas que recordis especialment, no sé, o perquè t'hagi impactat o perquè sigui especial en quant a importància o en quant a ressò? Ostres... Bé, en tenim diversos.
Poder el més emotiu i el més confortant és haver pogut reunir una família, això ho recordo, és un servei de fa un parell d'anys, crec que l'he explicat alguna vegada, d'un pare holandès que va sortir amb un catamarà i va quedar al mig de la... se li va trencar, crec, el màstil, i va quedar al mig del Golf de Roses amb el catamarà volcat i un dia de mala mar, ja era fosca o vespre,
I, bueno, clar, la família va alertar al 112, tot això va seguir aquesta seqüència d'activació que et comentava, i el vam trobar, bueno, en un estat una mica total hipotèrmic, amb estat d'angoixa important, desesperat, i aquí la base, doncs,
Diguéssim, en aquest cas, els cossos policials, Mossos o qui fos, va alertar la família que el portàvem aquí a l'escala, van venir fins aquí la família i, bueno, el moment aquest de... De regrupament, no? Sí, els que estàvem aquell dia en aquell servei ens va impactar positivament, però a nivell emocional veus que la teva labor, la teva tasca ha tingut...
ha tingut una resposta gratificant. Diguéssim que la millor de tot és poder reunir aquesta família. Va venir la dona amb dues criatures i el pare. Aquell moment, que nosaltres no enteníem perquè parlaven en holandès, però enteníem que era de joia i d'alegria i la veritat és que ens va posar els pèls de punta a tots.
Isaac, moltíssimes gràcies per aquesta conversa, per explicar-nos la teva, la vostra feina aquí a la base de salvament marítim de l'Escala, a base de Creu Roja. Molts ànims per aquesta campanya que ve. Tenim Setmana Santa dintre de quatre dies. Pic de feina, suposo, també per aquestes dates.
I no sé si alguna reivindicació més o alguna coseta que ens hàgim deixat en el tinter per acabar l'entrevista. No, m'agradaria que som un projecte jove, que som un projecte en fase de creixement i que per tant qualsevol persona de la zona interessada en fer activitat en el nostre projecte, en el projecte de Salvent Marítim, que sàpiga que s'ha d'adreçar a Creu Roja
fer-se voluntari de Creu Roja i a partir d'aquí el derivaran cap a l'activitat que vulgui fer. En aquest cas, si vol fer l'activitat de salvament marítim, doncs serà molt benvingut, perquè sempre necessitem de gent i sempre és bo que la societat utilitzi el seu temps lliure per fer accions de voluntariat.
Moltes gràcies, Isaac. Aquí acabem la base de salvament marítim del port d'aquí a l'escala, de la Creu Roja, explicant la seva tasca i anticipant aquests serveis que segurament aquest any en faran uns quants. Moltes gràcies, Sergi. Una conversa molt interessant i a tothom precaució sempre que hagi d'anar al mar i a mirar aquestes previsions. Merci, Sergi.
I el Club Nàutic d'Arenys, canviant de tema, torna a tenir un campió de Catalunya entre les seves files de regatistes. És Lucas Garrido, de 13 anys, que per segon any consecutiu s'ha proclamat campió de Catalunya d'òptimista. Aquests propers minuts ho podrem comentar parlant amb el Nàutic d'Arenys i amb el mateix regatista Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, avui tenim grans notícies en vega, tenim grans notícies que ens arriben des del Club Nàutic d'Arenys, perquè Lucas Garrido s'ha proclamat campió de Catalunya absolut 2026 d'Òptimis. El primer que volem fer és comentar-ho amb la directora esportiva del Club Nàutic d'Arenys, amb la Mònica Azon. Mònica, bona tarda.
Bona tarda, com esteu? Doncs bé, la veritat, molt contents, molt contents de poder donar aquesta notícia. De fet, ja la setmana passada havíem comentat que el cas Garrido, ja després del primer cap de setmana de competició, liderava aquest campionat, que tot plegat s'havia de confirmar el darrer cap de setmana de competició, l'ha estat artit, i bé, doncs sembla que això ha estat així, Mònica. Sí, la veritat és que nosaltres, com a entitat,
Estem molt contents del resultat i de com ha navegat el Lucas i de com ens representa com a club. És el millor embaixador que tenim, un nano del planter, i al final aquest cap de setmana ells només van poder navegar
dissabte perquè tots sabeu que hi va haver una gran tramuntana i una gran mestralada i vam poder competir dissabte i diumenge directament al matí ja els van dir que el dia era impossible, que hi havia fins i tot avisos i que no es podia sortir a la mar. Hi havia unades de més de 5-6 metres a la costa brava i s'estaven competint a l'estartit.
i pràcticament dissabte ja sabíem que era virtual guanyador per la diferència de punts i sobretot pel part que hi havia diumenge, que sabíem que no s'havia de competir. Però realment ha competit molt bé, perquè de totes les proves que ha fet durant dos caps de setmana, ha sigut sempre a top 10, i el segon classificat li ha tret 35 punts. Això vol dir una autoritat molt alta per part del Lucas.
Que a vegades, ho comentem, Mònica, que a vegades amb una regata pot ser que tinguis sort, pot ser que quedis primer, però quan en una competició hi ha una sèrie de regates, unes quantes, i amb totes ets tan regular i sempre fent bones posicions, això ja no és qüestió de sort.
Sí, sí, sí, totalment. En el moment que tens diverses proves, dos caps de setmana i diferents condicions de vent, ja no és que naveguis molt bé amb poc vent, ja no és que naveguis molt bé amb vent, sinó que al final navegas bé amb tot i sobretot el dat que t'he donat. Al final, quan un esportista veus que amb 97 participants el pitjor que té és un 10 i descarta un 10, vol dir que sempre ha estat entre els teus primers, aleshores té una solvència competitiva molt alta i
I ja et dic, estem contents per ell, estem contents pel tècnic que és el Garri, que el porta, i per tot el club i pel que representa com a imatge per tot el planter de joves que estan pujant per baix. Perquè al final tots sabem que els nanos, tant amb el futbol com amb el tècnis, han de tenir referents i si poden ser referents del teu propi club, millor que millor. O sigui que no els hagin d'anar a buscar fora i per nosaltres ara...
per aquests nanos que estan pujant i que estan començant tenir el referent del Lucas, encara que només tingui 13 anys, doncs és un referent important. I ho deies, només amb 13 anys, un referent important i amb 13 anys, això, no sé, parlem amb ell també, però com creus que, no sé si això és una pressió que viu o no la té encara aquesta pressió i simplement gaudeix d'aquest esport?
Bé, ara estàvem ara, precisament avui al migdia, hem estat comentant amb el Comodoro, amb l'Òscar Batxero, que al final trobem que el Lucas és un nano molt feliç, que té un entorn, perquè sempre es parla dels entorns i de la salut mental i així, nosaltres veiem que el nano disfruta, aquí el club disfruta, i jo crec que aquesta, que no, que ara mateix no està com un pati impressionat, i és un punt molt important, i això passa bé,
I quan ha d'alternar amb altres esports, perquè també li agrada jugar a futbol, doncs com a club i com a entitat li diem, juga a futbol si vols el dia que no tens competició. Evidentment, quan té competició no juga al partit, però si té entrenament i té que jugar a futbol el dissabte, fa futbol i després ve a entrenar a vela. De moment estem intentant que gaudeixi de l'esport, no posar-li cap pressió de resultat i que hi vagi triant una miqueta.
Però sí que és ben cert que això que farà els 14 d'aquest any, que encara li queda un any d'òptimis...
i que a poc a poc amb el Lucas es va forjar un futur, però sobretot més enllà del resultat, un futur com a esportista i que vagi gaudint, que al final el que sempre destaquem del Lucas és aquest somriure i el generós que és quan es troba amb els nens d'aquí del campus a l'estiu i es posa a jugar com qualsevol nen. En aquell moment l'etiqueta de ser campió de Catalunya no el porta, sinó que es posa a ajudar qualsevol nen de campus del poble que ve a fer un campus d'estiu aquí a Arenys.
I tant, això és important, poder gaudir així d'aquesta manera de l'esport, encara que s'estiguin assolint aquests èxits, com dues vegades campió de Catalunya, i que a més a més, ara cap a la selecció espanyola, a veure si fa aquests bons papers en els campionats d'Espanya, la Copa d'Espanya, i després, o europeu o mundial, aquest seria l'objectiu, que alguna vegada ho hem comentat.
Sí, clar, evidentment, nosaltres el que ens agradaria, però per l'esportista, perquè com a entitat, al final, nosaltres als èxits ens agrada que arribin, però no ens focalitzem en l'èxit esportiu dels nostres esportistes, però per ells, per l'esforç que fan, per la dedicació, pel que representa, doncs sabem que és important. I si aquest estiu té una bona actuació les Copes i el Campionat d'Espanya i pot anar a l'Europeu o al Mundial, que al final és per rànquing,
ha d'estar entre els 10 millors d'Espanya, doncs molt millor, podrà gaudir de tot el que ha anat cultivant. En principi, nosaltres tenim esperances, però bé, que si ho aconsegueix, ho celebrarem, que si no ho aconsegueix, doncs no passa res, vull dir, al final, aquestes coses se'n va competir a dos camps d'arregata diferent, s'ha de trobar amb altres nens d'altres comunitats i hem de veure quin nivell tenim, ell és el millor aquí a Catalunya, doncs quin nivell tenen els nostres nens catalans respecte a
La Canaris, Valencians, Balears, gallecs... Al final, si aquí és difícil, quan se'n van a un campionat d'Espanya realment es troben amb el millor de cada territorial, també. Clar, sí, sí, doncs serà qüestió d'això, d'estar pendents de què pot fer, com navega Lucas Garrido aquí a les copes i al campionat d'Espanya, però és important, i ho vull reiterar, això que comentes, Mònica, sense pressió.
sense aquesta pressió d'haver de guanyar perquè és el millor. No, no, és un nen que està disfrutant de navegar i això és el més primordial. És molt important, és molt important que els nens competeixin perquè la pressió és el pitjor enemic de qualsevol esportista i això la gent que ens estigui escoltant i hagi practicat l'esport a d'alt nivell sap que...
la pressió de l'entorn, la pressió d'un mateix, a vegades també, no cal que te la posi l'entorn o dels mitjans quan van a competir, ell de moment, afortunadament, no l'està sentint i està gaudint, que llavors és el moment que, bueno, si encertes, encertes, si t'equivoques tampoc no és un drama, saps? Vull dir, corregeixes i ja està. Llavors aquí sí que estem contents i és una feina de tots, vull dir...
Ella ho porta molt bé, però tots els seus entrenadors i l'entorn també estem intentant això, que no s'ha sentit pressionat i que si pot anar l'europeu, perfecte, i si no, també.
Perfecte, doncs n'estarem al cas també des d'aquest programa. Estarem pendents a l'estiu. Em dius que són aquestes copes i aquests campionats espanyols? No, no, no, abans. A l'estiu són els compromisos internacionals. El Lucas se'n va ara a Setmana Santa cap al País Basc que té el campionat d'Espanya. I el Pont de Maig té la copa. Abans d'estiu ja sabrem si el Lucas ha pogut classificar per Europeu o Mundial.
A les dades, doncs res. Aquest cap de setmana em sembla que quasi no és tot, perquè ja li han deixat el barco a Barcelona, perquè em sembla que tenen concentració amb la selecció catalana per preparar ja el campionat d'Espanya. O sigui que, bé, anava cada cap de setmana. Ara que ja ve bon temps, que aprofitis.
Sí, sí, sí, de fet és quan s'ha de fer, ara que ve la primavera, ve l'estiu, doncs ara s'ha d'aprofitar, i tant que sí, doncs bé també estarem pendents d'aquestes cites que té el Lucas Garrido en aquests propers campionats, ja en aquest cas de nivell estatal, de nivell espanyol. Mònica Azón, moltíssimes gràcies per haver-nos atès aquesta estona i per haver-nos-ho comentat. Moltes gràcies, estem en contacte.
Moltes gràcies a vosaltres. Doncs també podem parlar amb el campió, amb el Lucas Garrido. Lucas, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, en primer lloc, felicitats, enhorabona. Moltes gràcies. Bé, Lucas, explica'ns una mica com ha anat aquest campionat, que era gastartit, eren dos caps de setmana. Com ha anat tot plegat? Bé, doncs ha estat bé, doncs ha sigut un campionat on he sentit bastant nervis, ja que eren dos caps de setmana, i doncs entre setmana i setmana es nota una mica la tensió.
Però, bueno, ha estat bé, doncs hi havia moments entre les regates que sí que estava ja més tranquil. Però, bueno, ha estat un cap de setmana amb bastantes alegries, amb algun punt també de...
de tipus de bajón, per així dir-ho, quan vas mal, però en resum ha estat un molt bon campionat i m'ho he passat molt bé. Fantàstic, això és important, i a més a més, Lucas, ens han dit que amb molt bons, a part d'evidentment guanyar el campionat, això principalment pot que també amb totes les regates, amb molt bones posicions, que em sembla que la pitjor posició que tenies, que podies descartar, era una desena posició, per tant, totes les curses acabades en el top 10.
Sí, bé, això també és una part que també podem mirar, però jo crec que això no és l'important. Bé, potser una mica sí, però el que importa també és passar-s'ho bé i també guanyar, no només els punts que facis. Doncs això és molt important, això que dius, Lucas. De fet, ara ho parlàvem amb la Mònica Zon, del Nàutic, que et coneix molt bé. Sí, sí.
I ella ho deia, diu, Lucas, disfruta molt, gaudeix molt d'aquest esport i això és el que volem, que s'ho passi bé, més enllà dels resultats, que aconsegueixi, que gaudeixi de la navegació, que gaudeixi de la vela, de l'Optimis, això ho estàs fent, eh? Sí.
És molt xulo també, perquè si... Jo crec que també si guanyes acabes disfrutant més i això fa també que tu passis millor. I tant, sens dubte. Ves els resultats. Mira, ja arribaran, però sense pressió, que encara ets molt jove per sentir pressió. Ja arribarà. Quants anys tens ara? Ara tinc 13. 13, senyor. Tota una vida per endavant, tota una vida esportiva encara per endavant.
Sí. Quins són els teus principals reptes ara, Lucas? Ens deien que ha començat a provar roba ja per anar cap a la selecció catalana als campionats d'Espanya. Com ho tens, això, ara?
Bé, doncs, el meu repte per aquest Campeonat d'Espanya i aquesta temporada seria classificar per un equip nacional. A veure, no serà gens fàcil perquè hi ha bastanta gent bona ara mateix a Espanya, però és un propòsit a complir, a veure si es pot. Jo crec que tinc un bon nivell i vaig bastant ben preparat, però també hi ha gent que ha estat esforçant-se molt aquest any i preparant-se per aquesta ocasió i no es perdonarà ni un punt.
Bé, en qualsevol cas, es tracta d'això, de gaudir-ho, de passar-s'ho bé, i si estàs preparat, doncs jo crec que els resultats, poc o molt, hi ha possibilitats que arribin. Sí. Perfecte. Doncs, Lucas, moltíssimes gràcies per haver-nos atès aquesta estoneta, per haver-nos parlat d'aquest campionat, i reiterem la felicitació, perquè, home, campió de Catalunya, i a més a més, revalidant el títol, dues vegades seguides, això no és pas casualitat, això és que ets bo.
Gràcies. Perfecte, doncs. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Bona tarda. Moltes gràcies. Adeu. Bona tarda.
Cada paso tuyo a mí me contamina, mueve las caderas como gelatina, lindura divina, te comería con pan y mantequilla. Candela, un par de chupitos de romía liberas, una caja llena con mil primaveras.
Fins demà!
La sensació que te haga
El cielo azul, el cielo azul.
Ara sí, recte final del programa d'aquest dijous 19 de març del 2026 i fem parar del Delta de l'Ebre per parlar sobre els resultats de l'obertura de comportes dels pantans que han dut a terme per estudiar la mobilització de sediments fins al Delta i per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb el cap de l'oficina de planificació institucional.
Hola, buenos días.
Para empezar, ¿nos puede explicar brevemente en qué ha consistido exactamente esta última avenida controlada que habéis realizado desde los embalses del tramo final del Ebro?
Bueno, pues esta avenida controlada ha sido una vez más una experiencia que hemos hecho ahí en el Bajo Ebro para intentar recabar información sobre la posibilidad de movilizar sedimentos hacia el delta del Ebro, hacia el tramo Bajo del Ebro. En este caso la empezábamos inicialmente el día 10, el martes de la semana pasada,
y vamos a estar abriendo con puertas hasta el día 24. El equipo de trabajo estaba diseñado, en realidad esta crecida estaba pensada para el 3 de febrero, pero en realidad es que en enero teníamos una situación de sequía importante, en Bequinenza no se nos estaba llenando, por lo tanto decidimos aplazarla, vino el carrusel de borrascas y el 10 de marzo decidimos hacerla. En este caso...
La novedad era que lo hacíamos en el mes de marzo, es decir, con episodios de muchas aguas, con el río Ebro muy vivo.
Miguel Ángel, ¿cuál era el objetivo principal de esta operación desde el punto de vista de la planificación hidrológica y de la estrategia de la gestión de los sedimientos aquí al final del tramo del Ebro?
Exactamente. O sea, esto es importante lo que acabas de preguntarme. Esta crecida no es una cosa aislada, que hagamos y ya está. No, esta crecida está enmarcada dentro de una estrategia global, que es la estrategia que llamamos gestión integral de sedimentos de la demarcación hidrográfica del Ebro. El acrónimo es GISD. Por lo tanto, esta crecida es una piececita más con el objetivo de conocer con la mayor precisión
possible, a partir de experiencias de alta intensidad, estamos hablando de crecidas de una magnitud realmente singular, de conocer el funcionamiento de la evolución de los sedimentos, del tránsito sedimentario, con el objetivo de, en un futuro, llegar a diseñar estrategias de gestión de los embalses o
de actuaciones posibles para favorecer esa movilización de sedimentos. Esta estrategia se recogió en el plan hidrológico vigente, que se aprobó en el año 2023. Llevamos ya cuatro años de trabajo.
Conocemos cada vez más. Eso sí, el reto es tremendo. Intentar recuperar la movilidad de los sedimentos con unos ríos ya, con una estructura ya muy limitada por nuestros embalses, que tienen un beneficio clarísimo, pero también tienen...
en la reducción de la carga sedimentaria. Este es un reto tremendo y se trata de ir dando pasos firmes en un entorno de transparencia, de conocimiento público, de que todo el mundo sepa lo que vamos haciendo. Se pone la información en la página web para ir buscando en colaboración con todas las entidades interesadas las vías posibles de solución. Sí, sí, sí.
La CHE, de hecho, ha calculado que en esta avenida controlada ha movilizado entre 10.000 y 15.000 toneladas de sedimiento río abajo, ¿verdad, Miguel Ángel? Sí, bueno, son estimaciones que hacemos sobre la marcha durante la misma crecida. Estas estimaciones proceden de los valores de turbidez que medimos en las estaciones de calidad que tiene la Confederación y también en la Agencia Catalana del Agua, en el tramo Bajo del Ebro,
y también mediciones en campo que hacemos un desnidre, pues es muy importante. Ahora ya, bueno, estamos viendo que esas estimaciones, bueno, pues más o menos por ahí andará, quizás más cerca de 15.000 que de 10.000, porque esta crecida lo que ha tenido es una persistencia, esas turbideces que medimos.
No han sido demasiado altas, pero se han mantenido mucho y eso hace que al final la masa de exportación sea alta. Nos gusta siempre remitirnos para las cifras finales al informe que hace el CEDEX de la crecida. Ese informe debe tardar unas semanas. Esperemos que este cuanto antes, en el momento que está, lo subimos a la página web y esas son las cifras que nos gusta decir finalmente porque son las que...
las que ya tienen todo el contraste de trabajo de gabinete. Importante, piensa que nosotros medimos la turbidez en el campo, que es un poco la capacidad que tiene el agua de pasar con unos aparatos determinados, pero que también tomamos muestras para analizar en laboratorio los sedimentos que de verdad circulan. Con eso se corrigen las turbideces de campo y entonces ahí sale la cifra ya definitiva.
De hecho, los equipos nos trasladaron aquí a Composta y a Delta del Ebre. Y claro, uno de los interrogantes principales aquí, sobre todo aquí al Delta del Ebre, es que cuantos de estos sedimentos lleguen realmente, se quedan aquí,
al Delta, porque, como ya sabes, evidentemente es importantísimo para la preservación de nuestro entorno los sedimentos.
Exactamente. De hecho, en parte el origen de esta estrategia como tal no es que los sedimentos no se trabajaran ni se estudiaran antes, que esto es una línea de trabajo de siempre, pero digamos el impulso actual viene en parte dado por las aportaciones que nos hicieron en el plan hidrológico del 23 y esa sensibilidad del bajo ebro, pues por supuesto estaba ahí recogida. No solamente el bajo ebro, porque el tema de los sedimentos preocupa en toda la cuenca, pero bueno, el bajo ebro especialmente.
Nosotros siempre decimos que lo primero es saber cuánto es la subsidencia real que está habiendo. El Delta tiene dos problemas principales, una elevación del nivel del mar y luego esa subsidencia. Lo que tenemos que hacer es cuantificar, medir esa subsidencia y para eso la estrategia 6D ha iniciado unas líneas de trabajo muy interesantes
...en colaboración con el Instituto Geográfico Nacional... ...para llegar a medir esas subsidencias... ...las subsidencias no se miden dos días... ...se quiere dar tiempo... ...pero se han establecido redes de monitorización... ...de la topología, ¿verdad?... ...de la muy alta precisión... ...esa es una línea que va en buena vía... ...pero claro, por otro lado es lo que tú me preguntas... ...de estas pruebas de movilización...
¿Cuánto se distribuye por el delta? Tenemos una red arterial, ¿verdad?, que son los canales del delta, pero claro, el problema es que en esos canales se meten 50 metros cúbicos segundo cuando la crecida en la zona de Cherta, que es donde están los azudes, pues puede ser del orden de 1.000 metros cúbicos por segundo cuando estamos en periodo de crecida. Claro, los sedimentos que estamos metiendo al delta son mucho menos de los que se están movilizando y esa es la realidad del sistema que tienen.
Lo que es evidente, y esto lo vimos en la crecida anterior, es que la punta de crecida, que es una punta que va con el agua, empieza a haber más agua, entonces crece la turbidez y luego ya empieza a bajar hasta que la crecida termina y ya se quedan los niveles anteriores.
es que esa punta, esa línea de paso, también se recogía y se veía en los canales del Delta. Eso lo constatamos. Hay un estudio que está haciendo la Universidad Política de Cataluña con la Agencia Catalana del Agua para aportar también este estudio, la estrategia GISD, y ahí se monitorizaba cómo esa turbidez estaba pasando con la misma curva en los canales del Delta. Es decir, que la crecida se mete.
El asunto es que la magnitud de sedimentos es bastante baja. Bueno, pues sobre esto se está trabajando también de forma específica, tanto en el tránsito a través de los canales de acequias del delta y luego la verdad es que la cantidad...
que se movilice totalmente porque la mayor parte se va al mar, pero bueno, hay que seguir trabajando en ello y combinar con las medidas de subsidencia pues ir avanzando en cuánto puede ser la solución este tipo de crecidas para el delta o no, todavía no hay ideas, entonces está estudiando y lo iremos viendo en el futuro. Muy bien, Miguel Ángel, ¿qué coordinación han tenido con los ayuntamientos de aquí del tramo final y también con la comunidad científica que trabaja aquí para hacer este seguimiento?
Esos son dos ideas muy importantes las que planteas. En primer lugar, la coordinación con ayuntamientos, y extendámoslo más, y usuarios del río, y toda la gente que está involucrada en una crisis de estas características. El sistema de avisos es tremendo. Avisamos, intentamos hacerlo desde...
dos, tres semanas antes para que la gente se programe. Eso es capital. Que todo el mundo que tiene relación con el río sepa que va a haber una crecida controlada en un plazo determinado para poder programar las actividades. Por ejemplo, pues la gente que lleva embarcaderos en el embalse de Riva Roja piensa que lo estamos bajando cinco y seis metros respecto a la cuota normal. Entonces ellos tienen que prepararse. Tienen primero que no programar actividades para el
el día de la crecida y luego también preparar los embarcaderos para que no tengan afección y lo hacen los ayuntamientos lo mismo si tienen tomas de abastecimiento pues tienen que preverlo tienen que saber lo que hay para que la gente cuando transite el río no haya problemas de ningún tipo eso se hace en un sistema de avisos muy importante y luego la coordinación la colaboración con muchas entidades de todo tipo no solamente científicas es una línea que marca esta estrategia
Hay equipos de trabajo muy diversos, de universidades, por ejemplo, de Politécnica de Madrid, Politécnica de Cataluña, Universidad de València, Universidad de Lleida, que estamos coordinados y todo el mundo trabajando en la misma dirección. También tenemos el CEDEX, como un organismo especialmente involucrado, que está teniendo trabajos de gran relevancia con estas líneas de trabajo que estamos activando.
Y luego administraciones. Administraciones tenemos al Ministerio de Transicción Ecológica, la Dirección General del Agua, apoyando con muchos medios, medios muy importantes, la Confederación, que depende de la Dirección General del Agua, por supuesto, también involucrada. El despliegue que hace la Confederación de Equipos y Medios es realmente espectacular. Y luego también la Agencia Catalana del Agua, por supuesto, también apoya y realiza estudios...
en estos momentos se está realizando esos estudios que decía de los canales del Delta, también de estudios de caracterización físico-quínica de las aguas en la crecida, bueno, distintas líneas de trabajo. Y luego los usuarios, no me tengo que olvidar de ellos. Los usuarios, por ejemplo, en DESA, el despliegue que también tiene de actividad para poder programar los embalses, para dar lugar a la crecida, es importantísimo, es capital y su colaboración está siendo máxima.
en concreto los garantes del Delta, con los cuales también estamos coordinados y también se abren o cierran los canales en función de la época del año. Eso sí, por ejemplo, esta crecida se abrió el canal de la margen derecha desde Cherta, pero en Amposta se retornaba, es un tramo de unos 30 kilómetros, pero bueno, ellos estaban en trabajos de
Bona nit.
El SEDRE entraba a 250 metros cúbicos al segundo y luego el Ebro estaba metiendo en la cola de Mequinenza del orden de 600. Entonces ha sido una gran experiencia de una crecida con entradas altas. Y eso tiene mucho sentido porque quizás en un futuro esta estrategia lo que plantea es protocolos de trabajo cuando vienen crecidas naturales.
Esto es cómo tener los embalses, cómo activarlos, cómo funcionar para mover más sedimentos. Ese es el final de esta estrategia y esta crecida en ese sentido nos ha aportado mucha información. Lo que sí que está claro es que hay mucha gente implicada aquí y es fundamental la coordinación entre todos vosotros. Y Miguel Ángel, ya para terminar, ¿habéis implantado alguna mejora, alguna novedad en cuanto a la instrumentación esta vez en esta crecida?
Sí, en esta crecida podemos hacer referencia a... Estuvimos explorando, ahí estuvimos en el embarcadero de San Jaume de Mella, con una grúa para intentar tomar sedimentos de fondo. Esa ha sido un poco una de las novedades. Lo habíamos hecho antes, pero en el tramo alto...
Y ahora, como era una crecida más persistente, dijimos, vamos a ver si en esta zona baja hay movilización de arenas de fondo, en el fondo del cauce. Como pesan más, pues van por el fondo con modos altitos y la idea era meter un sensor con una grúa, porque, claro, son aparatos que pesan 70 kilos, para ver si cogemos algún segmento. Estuvimos en el embarcadero Sanyo Medi-Besnia, estuvimos en el embarcadero de Amposta,
La verdad es que el resultado lo hicimos desde Orilla, es verdad, y hasta 18 metros de distancia respecto a la Orilla y el resultado es que no recogimos muestras, es decir, que el seguimiento de fondo en estas zonas exploradas era mínimo. Bueno, pues es un dato también a tener en cuenta. Igual en un futuro seguimos investigando más este transporte desde ya, desde un puente, para coger muestras dentro de
el transecto del río. También esta crecida fue interesante que vinieron en un equipo de laboratorio hidráulica suizo para estudiar aireación en flujos turbulentes. Es un tema de investigación muy de detalle que ellos llevan trabajando en Suiza para diseño de desagües de fondo, de aliviaderos...
...para favorecer exportaciones de segmentos de embalses... ...una línea de investigación muy interesante... ...y ellos al conocer las crecidas... ...que quisieron venir, estuvieron en la presa de Rivarroja... ...y me quedan haciendo sus estudios... ...y bueno también, como ves... ...son líneas de trabajo... ...que la propia crecida va creando... ...los investigadores saben que hay una crecida programada... ...y el valor de que se ha programado es fundamental... ...porque les permite venir con sus aparatos... ...programarlos y aplicarlos...
Normalmente las pescidas son cuando viene una lluvia, los embases se llenan, de pronto se hace y hay poco margen. Aquí lo importante es que hay margen para trabajarlo. Y luego también vino equipos del CEDEX que estudian los aspectos más ecológicos, más ambientales de los ríos, ya sabes, los macroinvertebrados, los macrófitos, las diatomeas, bueno, parámetros biológicos y bueno, estuvieron haciendo una exploración para ver si en un futuro se pueden iniciar líneas de trabajo
Para ver el impacto de estas crecidas controladas en el estado ecológico de algunos parámetros del río. Bueno, esto es una cosa de exploración inicial, pero esta crecida tuvimos a equipos en este sentido que seguro que aportarán nuevas ideas y nuevas visiones. En fin, como ves, cada crecida vamos avanzando hoy en el conocimiento. Con un objetivo complejo, no hay que ser ingenuo, es complejo.
I tant que sí. Muchísimas gracias Miguel Ángel García Vera por haber conectado hoy al programa. Buenos días. Buenos días a todos. Un saludo. Doncs Marina, estarem pendents de les últimes novetats. Seguirem ben de prop tot aquest tema. Moltes gràcies, Cel.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans embullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al punt final de l'arrant de mar d'avui. Nosaltres ho hem de deixar aquí d'aquest dijous de 19 de març del 2026. Nosaltres ho deixem aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Vull cridar que estimo saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cop serà estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot. Que la vida sempre és un absurd. Fins que trobes llocs on per fi pots tornar a ser tu. Ja no faig el mort sempre viscut. Potser...
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 19 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer, la peça d'una 3 quilos aproximadament, a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques. Si fan bromes amb la violència, no els riguis les gràcies. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La població de Ponent té garantit l'abastament d'aigua potable en cas d'emergència. És gràcies a la nova etapa de Bona Vista que permet tractar més aigua de dos pous històrics de la ciutat, com són el de Soler Bas i la Buella, i millorar-ne la qualitat.
El projecte, que ha suposat una inversió de més d'1,7 milions d'euros, ha tingut com a principal objectiu aconseguir que el sistema de matxa sigui més resilient. D'aquesta manera, redueix la dependència del CAT en casos d'emergència o d'incidència greu a la canonada que porta l'aigua de l'Ebre. Ponent i la seva població, uns 40.000 habitants, tindrien assegurada l'aigua potable durant setmanes.
A la vegada, com dèiem, s'ha millorat el sabó, l'olor i el color de l'aigua. I és que els tractaments actuals eliminen el ferro i la tarbolesa i també els microcontaminants orgànics. Daniel Milán és el director girent de Matça.
Aquests dos pors són pors històrics, el que passa és que amb el temps havien produt capacitat productiva i sobretot la qualitat d'aquesta aigua no era prou bona com perquè els utilitzéssim a ple rendiment i llavors el que fèiem era, els teníem una mica sota mínims. El que posem ara sobre la taula són aquesta capacitat de producció elevada fins a 120.000 litres d'hora per pou. Fins ara els teníem molt sota mínims.
L'alcalde Vinyuales ha explicat que l'actuació suposa tenir un pla B, però que també treballen en un pla C per assegurar l'abastament d'aigua i que passaria per una planta dessalinitzadora en terrenys del port. Un Rubén Vinyuales que considera que Vox ha fet el ridícul amb la convocatòria d'aquest dimecres a Bona Vista. L'alcalde de Tarragona destaca que ha tingut una participació positiva
molt baixa i amb una absència pràcticament total dels veïns i veïnes del barri i que això demostra que no és una preocupació real per ells. Vox va fer el ridícul, una vegada més, se'n permet. El que és molt sorprenent és que vinguin de fora del barri a manifestar-se perquè diuen que hi ha un problema de convivència al barri i la gent del barri no surt perquè no existeix aquest problema de convivència.
Per cert que la URB estudia com els joves d'origen immigrant afronten l'exclusió social a Catalunya. Aquest estudi analitza les discriminacions i desigualtats que viuen fills i filles de persones immigrades. Laia Tian. Ser fill o filla de persones immigrades a Catalunya sovint implica créixer en mig de barreres que van més enllà de les dificultats econòmiques.
La discriminació cultural, el racisme, la manca de referents positius o les limitacions en l'accés a recursos educatius i socials formen part de les experiències que travessen la vida de molts d'aquests joves.