Las Noticias A3B, Doblas Tarragona, Radio Pongat.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 27 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Continuarem descobrint el nostre mar amb en Boris Weissman. Ens submergirem per observar els cavallets de mar. Ens explicaran més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani. Ens acostarem a una peixateria de l'escala...
I acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Anna Mar sorti a port o arribi a Bon Port. I comencem per The Only One, la nostra captecnica. Ui, ai, ai, què me vols demanar, ja? Si ja comences així, ja és divendres. Vull que em portis baranà. No, no, perdona, avui et tocava tu, eh, perdona. Bé... Què ha passat? Què ha passat?
Bueno, t'ho perdono perquè la setmana vina em portaràs. Ah, sí. Saps el que ens passa? A vegades porta a baranar massa gent... És veritat que hem coincidit aquí amb 3 o 4 baranars diferents. I se'ns acumulen les coses i a vegades, com avui, no porta a baranar ningú i ens morim de gana, però... Algú voluntari que ens estigui sentint a través de les zones de la xarxa i que vulgui portar qualsevol cosa, la xocolata... Sí, tot el que sigui pulqueries ens agrada. Molt, molt.
Si han de venir amb un platanet o amb una poma, no cal que vinguin. Aquí no... Et serveix o no? Sí, ara trep per anar a la Sílvia, és que no falla mai. Vinga, va, anem a saludar a la resta d'equip. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Quina entrada, Marina, avui has tingut? Bueno, és divendres. Al final, bueno, festa major, no?
Tinc moltes ganes, com dieu, de berenar. Jo no bereno hasta que arribo a casa per la tarda. Doncs sí, hauré de vindre, perquè això que porteu la berenar aquí a la ràdio me pareix estupendo. Jo hasta que no arriba a casa no tinc berenar. Oh, quina pena, eh? Doncs hauries de venir a nosaltres. És una festa cada tarda. Una festa. Anem a saludar en Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. Mira, és divendres. Avui la Ludwig Bang ha tret 9 dies, per tant, és un divendres molt maco, molt guai, molt eixerit. Cap de setmana, diumenge, arriba la primavera meteorològica. De moment, tots els inputs de la diada d'avui són bons.
Sí, això que has dit de la primavera meteorològica també m'ha agradat, t'ho compro. Però la setmana que ve pinta una mica convulsa. Tindrem el mar una mica agitadet, segons pinta. Ja veurem. Sí, pinta temporalillo cap a finals de setmana, que tornarà la pluja de Llevan o Porai. Tinc ganes d'un dia de tràgol per anar a agafar sars, que tinc tot l'equip preparat i no n'hi ha hagut. Hem passat de dies donades de...
De 6-7 metres a dies que el mar com un plat. Aleshores, això no funciona, o anem cap a extrems. El clima està anant cap a extrems. I si es mou una miqueta, això va bé. Tinc ganes d'anar per Sars algun dia. Jo també. A fer Sars no, però també tinc ganes de mar mogut, no a pescar. Ara anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda. Com estàs?
Hola, companyes, molt bona tarda. Doncs molt bé, molt bé. Jo, la veritat, que ganes de berenar no en tinc gaire, perquè jo literalment acabo de dinar fa mil minuts. Un croissant de xocolata sempre entra després de dinar. Jo soc com les padrines amb això. Home, bueno, tampoc et diria que no, eh? Tampoc et diria que no. Doncs això, això és el que fem la Sílvia i jo. I anem a saludar també a l'Oriol Leu des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
amb gana, estic amb gana m'esteu parlant de berenar i jo soc molt quan hi ha un esmorzar, quan hi ha un berenar m'encanta jo vaig rampinyant tot el que no s'acaba, croissant m'ho vaig menjant jo m'encanta, hauré de baixar no puc fer altra cosa que dir-vos que ja vinc
Fantàstic, porta a baranar. Això és molt important. Si vens, no pots venir amb les mans buides. Qui ve aquí, paga penyora. Vinga, va, deixem aquest debat. Anem a començar el programa d'avui. Qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava, explicant que SOS Costa Brava presenta al·legacions al nou pla urbanístic de Cadaqués. El nou POUM faria que Cadaqués creixés en 2.200 habitants nous, Sergi.
Sí, i ho fa Marina perquè consideren que el nou POM és una repetició de la jugada del vell urbanisme depredador. L'entitat avisa que el desenvolupament del nou pla urbanístic podria implicar el creixement demogràfic del poble en 2.200 habitants nous.
El pump permetrà urbanitzar 54 hectàrees amb un potencial de 755 habitatges nous. Aquesta nova ocupació urbanística tindria un greu impacte al paisatge de Cadaqués. Alguns d'aquests projectes nous d'urbanització, a més, estarien en terrenys amb fort pendent, més d'un 20%, i elevat risc d'inundació entre els sectors que els ecologistes consideren més vulnerables...
Trobem, per exemple, sa guarda, sa oliguera, sa tarongeta, el turó d'escalders i la platja de la confiteria. Escoltem a Cristina Vilà, coordinadora de SOS Costa Brava.
Creiem que la redacció d'un nou planejament hauria de ser com l'oportunitat d'impulsar un model de creixement reduït, inspirat en el concepte de slowdown, un desenvolupament adaptat als límits naturals, centrat en les necessitats reals de la població resident i orientat a preservar el paisatge i els ecosistemes i també la identitat del municipi.
La intenció de Sos Costa Brava és que es denegui l'aprovació provisional d'aquest nou pom i, per tant, doni joc a revisar-lo i a incorporar-ne alternatives més sostenibles. Demanen també que es preservin els olivarets, els elements de pedra seca i el pas públic pels camins de ronda. El projecte Natur Bagur treballarà durant tres anys per la conservació de l'espai terrestre i marí de les muntanyes de Bagur.
El projecte, promogut per l'Associació Biosfera, combina la gestió activa, la recerca científica, l'educació ambiental i la participació ciutadana per protegir aquest entorn marítimo-terrestre únic. El projecte desplega un total de 10 actuacions estratègiques, 5 en l'àmbit terrestre i 5 en el marí, amb visió integrada de l'ecosistema. Entre les accions terrestres destaca l'erradicació d'espècies invasores, com l'ongla de gat, que amenaça la flora autòctona,
Fins demà!
Una de les claus d'aquest projecte del Natura Begú és la participació ciutadana, amb l'objectiu d'arribar a més de 20.000 persones a través de les activitats de divulgació i educació ambiental. També es preveu mobilitzar centenars de voluntaris per dur a terme accions directes de conservació. Natura Begú està finançat pels Fons de Patrimoni Natural i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració dels ajuntaments de Begú, Palafrugell, Pals i Rajancós, així com a entitats científiques i ambientals.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. L'Ajuntament de Delta d'Ebre impulsa una nova ordenança municipal per regular els habitatges d'ús turístic i garantir un turisme de qualitat i sostenible al municipi Cel.
Sí, Marina, la proposta es va debatre en el plenari d'ahir a la tarda, on se va aprovar el text que fixa el procediment i els criteris per a l'atorgament de les llicències. Els criteris de qualitat es divideixen en quatre grans blocs, amb una puntuació màxima de 100 punts. Sostenibilitat ambiental, qualitat i condicions d'habitatge, impacte social i règim de tinença, ús i tipologia. Per obtenir la llicència, els habitatges hauran d'assolir un mínim de 60 punts.
Lluís Soler és l'alcalde de Deltebre. A finals d'abril ja la nostra voluntat com a ajuntament és que a finals d'abril poguéssim treure la primera convocatòria perquè atenent-nos al decret llei de 3 barra 2023 de la Generalitat de Catalunya poguéssim ja treure la primera emissió, el primer bloc de llicències d'habitatges d'ús turístic que es donaran en base en aquests criteris objectius que avui aprovem a través d'esta ordenança municipal.
L'ordenança també estableix un règim transitori per als habitatges que ja disposen d'habilitació en el moment de l'entrada en vigor de la normativa. Estos tindran un termini de 5 anys per obtenir la llicència urbanística corresponent o bé cessar l'activitat. En casos justificats, podran sol·licitar una pròrroga de fins a 5 anys adicionals. Andreu Curto és el tinent d'alcaldia de Deltebre Eficient.
Prioritzem que aquelles persones que tenen habitatges a Deltebre, que estan empadronades a Deltebre, i per tant són ciutadans i ciutadanes d'aquí, que tinguin una segona residència i la vulguin posar a disposició del turisme, tinguin prioritat, obtinguem més puntuació per davant de, per exemple, empreses que tinguin una penalitat més d'especulació.
La proposta neix a més d'un procés participatiu per conèixer la percepció de la ciutadania sobre els habitatges d'ús turístic, en què van participar 200 persones. Segons el resultat, un 56% considera que Deltebre no presenta problemes d'habitatge ni risc de desequilibri urbà, mentre que un 68% creu necessària una regulació urbanística.
Sant Jaume d'Enveja ha acollit una nova sessió de treball de la Mancomunitat Delta Gestió en el marc de la qual s'ha aprovat l'inici de la licitació d'un acord marc per la contractació administrativa de serveis jurídics amb un pressupost màxim de 2.160.000 euros durant 4 anys.
Aquest acord se suma al que es va impulsar en la sessió anterior, relatiu a la licitació d'un acord marc per a la contractació administrativa de serveis tècnics i de consultoria. En aquest sentit, tots aquests acords tenen com a objectiu dota d'alta gestió d'una estructura tècnica sòlida i estable que faciliti, per una banda, la gestió diària i de futur de la mateixa mancomunitat, però també, per altra banda, dels mateixos municipis que formen part d'aquest ens.
En la mateixa sessió també s'ha aprovat el calendari de futures licitacions d'acords marcs en àmbit clau per a la gestió municipal compartida. Concretament es preveu que durant els vinents mesos abans de l'estiu s'aprovin les pròximes licitacions de la central de compres del Delta.
La següent sessió de treball de la Mancomunitat se celebrarà a finals de mes de març al municipi de Camarles, donant continuïtat al calendari de reunions itinerants entre els ENS que en formen part i consolidant així el model de cooperació intermunicipal al Delta de l'Ebre.
Anem ara fins les costes del Garraf. Els ajuntaments de la zona reben en decepció el pla de mobilitat que s'ha d'aplicar a causa de les obres als túnels ferroviaris del Garraf. Durant tres mesos el servei es redueix de quatre a dos trens per hora i sentit, però no hi haurà més busos ni tampoc s'obriran les barreres del peatge. Tot plegat lluny del que havien reclamat el territori, Carla.
Doncs sí, ni més autobusos ni el peatge de la C32 gratuït. Els usuaris que s'hagin de desplaçar a l'àrea metropolitana durant els propers tres mesos ho hauran de fer amb dos trens menys cada hora i amb el mateix sistema actual de bus express. A DIF començarà el 16 de març unes obres que inclouen el tractament, reparació i protecció dels elements de la infraestructura en un túnel i dos viaductes en el tram entre Sitges i Garraf.
L'objectiu és preservar la durabilitat de la línia i prevenir els efectes de la corrosió marina i de l'onatge. El projecte també inclou millores al Pont dels Ocells, al nucli urbà de Sitges, on s'impermeabilitzarà la llosa i es reforçarà l'estructura, una obra que l'Ajuntament reclamava feia temps. Les actuacions s'allargaran tres mesos i tenen un pressupost de 3 milions d'euros.
Aquesta mateixa setmana, les administracions s'han reunit amb els ajuntaments afectats per presentar el pla alternatiu. Mentre durin els treballs, tots els trens hauran de passar per una sola via en el tram Sitges-Garraf. Això farà que el servei actual es redueixi de 4 a 2 convois per hora i sentit entre Sant Vicenç de Caldés i Barcelona.
Els ajuntaments del Garraf van manifestar la seva disconformitat total amb un pla que redueix el servei a la meitat sense oferir alternatives sòlides, ni amb la sorpressió del peatge de la C-32 tal com s'havia reclamat des del territori. Escoltem les declaracions de Gerard Llobet, regidor de Mobilitat de Vilanova.
i que ara que la resposta sigui que no hi ha cap pla alternatiu, perquè al final el pla alternatiu és reduir a la meitat els serveis de trens i mantenir allò que hi hagi, ho considerem totalment insuficient i evidentment els propers dies en coordinació, perquè volem fer-ho treballar amb tots els ajuntaments, exposarem les nostres demandes.
Des de Vilanova i la Geltrú també s'ha posat en dubte el calendari de l'obra, ja que en un altre període, com ara l'estiu, en què ja no hi ha classes a les universitats, l'afectació podria haver estat diferent. A més, cal sumar-hi les obres a la plaça d'Eduard Maristany, que es donaran a conèixer en els propers dies i coincidiran en el temps amb les dels tunnels.
L'Ajuntament de Sitges treballa amb urgència per reparar els punts recentment malmesos al passeig marítim de la població. Dilluns passat, la mateixa alcaldessa, Aurora Carbonell, es va reunir amb els responsables del Ministeri de Transició Ecològica per abordar alguns aspectes que tenen a veure amb el passeig, com aquests desperfectes i el futur d'equipaments com el Club de Mar.
Sí, i si una cosa va quedar clara d'aquesta reunió és la diferència de criteri que es dona entre el govern sitgetà i el Ministeri, més partidari de tirar enrere el passeig. En aquest context, el regidor Nacho Rubí de Fets per Sitges reclama que, ara i així, es treballi a llarg termini sobre el futur del passeig i es mostra comprensiu amb les tesis del Ministeri.
Fets per Sitges demana una mirada àmplia i realista sobre el futur del passeig marítim de la població i reclama un projecte a llarg termini que revisi algunes de les característiques i funcions que té actualment. Enmig de les recents reunions entre Govern municipal, Ministeri i Generalitat per actuar sobre els punts més malmesos del passeig, la formació té clar que el mar està recuperant el seu espai natural i es mostra comprensiu davant del posicionament que està adoptant el Ministeri, més favorable a anar fent retrocedir el passeig.
El grup creu que ara s'està parlant de solucions que no deixen de ser provisionals i el que cal és un replantejament que s'adapti el que pugui venir en el futur amb els efectes del canvi climàtic. I, sobretot, cal que el govern d'Aurora Carbonell sigui conscient que, en última instància, és el ministeri qui estableix què es pot fer al litoral de Sitges. Escoltem a Nacho Rubí, regidor de Fets per Sitges.
Ara ens ha patat aquesta petita part del passeig, però serà un pedaç sobre un altre pedaç i al final necessitar sitges que faci a nivell de municipi un replantejament a llarg termini realment quin és el passeig que volem i quin és el que la natura ens convindrà. I hem de ser-ho suficientment intel·ligents per saber quin és el nostre posicionament com a poble, quina és la idea que té el Ministeri i sobretot tenint en compte la idea que té el Ministeri nosaltres arribem a consensos.
Consensos, ens agradi o no? En aquest replantejament que proposa Fets per Sitges és partidari de reduir el nombre de guinguetes que hi ha a les platges sitgetanes, estudiant cas per cas si n'hi poden continuar havent. A la platja de Sant Sebastià, per exemple, creu que no té sentit que n'hi hagi amb el volum de sorra que té la platja.
En els propers mesos s'haurà de començar treballant la licitació del nou contracte de guinguetes i per fets per sitges seria un error voler mantenir al 100% el nombre de guinguetes actual amb la tipologia que tenen. Des de la formació, entenen que el Ministeri tingui un criteri únic en les seves polítiques per tot el litoral espanyol i que sigui reticent a donar excepcions per sitges.
Fem aturada ara les costes del Maresme. El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat el Pla Director d'Actuacions per la Gestió Integrada de les Rieres. Fixa amb l'horitzó posat en l'any 2050 una estratègia integral de coordinació entre administracions per reduir el risc d'inundacions i adaptar la nostra comarca al canvi climàtic amb una inversió estimada de més de 685 milions d'euros, Oriol.
Doncs sí, el pla director de Rieres de la comarca del Maresme, elaborat per l'antiga Junta d'Aigües de Catalunya en 1990, i que ja ha quedat obsolet, ha donat pas a un nou document que posa al dia la situació de les Rieres del Maresme. El nou pla director d'actuacions per la gestió integrada de les Rieres del Maresme té en compte...
el gran caixement demogràfic de la comarca, l'augment de la superfície urbanitzada, els reptes provocats pel canvi climàtic i l'aparició de noves tecnologies. A més, en paral·lel s'ha aprovat un ambiciós pla d'educació ambiental per fomentar una nova visió de les rieres. Oriol Bassa, tècnic del Consell Comarcal del Maresme i investigador ambiental, ha explicat aquí a Ràdio Arenys en què consisteix el nou document aprovat.
El que estableix primer fa una anàlisi de la situació del territori en general i de la situació de cada riera, de cada conca, i el que analitza són els riscos que pot tenir d'inundabilitat, o sigui, l'àmbit es posa, o sigui, totes les zones que podria resultar afectada segons el període de retorn de 10, 100 i 500 anys i que podria resultar afectada per una inundació, no?
Després també es revisen les infraestructures de Castellera, sigui la línia del perrocarril, les carreteres locals o la Nacional 2. I després el que s'acaba és definint tot el territori de risc.
En total s'analitzen fins a 65 rieres que formen part de la conca hidrogràfica de la comarca, de les quals el pla identifica una desena que necessiten una intervenció prioritària. Entre aquestes hi ha la d'Arenys i la de Sant Domènech a Canet de Mar.
Hi ha aquestes 10 rieres en les quals per la superfície que pot resultar afectada o per les persones que podrien resultar afectades o per les infraestructures s'estableixen tota una sèrie de mesures que s'haurien d'anar aplicant a curt, mig i llarg termini. I que són actuacions de redissenyar
repensar o aplicar mesures, per exemple, que haurien de començar a modificar. És un pla director, és un document bàsic. Després hauria de sortir el que seria les actuacions més concretes per cada riera.
En el cas d'Arenys de Mar, un dels elements a tenir en compte és l'elevada presència de sediments quan baixa la riera del Vareu, un fet que cal sumar a l'aigua que baixa per tal de poder fer una bona prevenció. Amb l'abstenció de Vox, el pla director ha estat avalat per tots els grups polítics que formen part del Consell Comarcal del Maresme.
Pensant en el proper quart de segle, el document planteja una estratègia que suposaria un cost estimat de 685 milions d'euros, aproximadament 500 destinats als trams urbans i 185 als trams no urbans. Ara és fonamental veure quina serà la resposta dels ajuntaments que tenen les competències pel que fa a les rieres urbanes i de la Generalitat, que a través de l'Agència Catalana de l'Aigua és la institució legitimada per prendre decisions sobre les rieres que queden fora del nucli urbà.
La zona esportiva municipal de Llavaneres ha estrenat un nou biciparc, una instal·lació destinada a fomentar l'ús de la bicicleta entre tota la població.
Exacte, el biciparc està dissenyat per a ciclistes de tots els nivells, amb circuits que inclouen corbes, salts i zones tècniques pensats per practicar i perfeccionar habilitats. L'accés és lliure, amb bicicleta pròpia, i l'horari general és de les 9 del matí a les 9 de la nit. Els dilluns i dimecres, a la tarda, però l'espai està reservat a l'entitat local Momentum Bike de Llevaneres, que utilitza el circuit...
per les seves activitats i entrenaments. La normativa és estricta i garanteix la seguretat dels usuaris. Només es permet l'ús de bicicletes, és obligatori portar casc i es recomana l'ús de guants, genolleres, colzeres i armilla de protecció. Els usuaris no poden circular si el terreny està humit o enfangat, ni travessar el circuit a peu quan hi hagi ciclistes i han de respectar els torns i el nivell dels altres participants.
També està prohibit modificar els elements del circuit i l'entrada d'animals, ciclomotors o motocicletes. Els menors han d'anar-hi acompanyats per un adult responsable, assumint que cada usuari té un risc inherent a la pràctica del ciclisme. Amb aquesta estructura, el Biciparc de Llevaneres esdevé un espai integrat dins la zona esportiva municipal on els veïns poden practicar bicicleta de manera segura, divertida i regulada, combinant entrenament, lleure i formació per a ciclistes de diferents nivells.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que Tarragona manté les xifres de rècord i durant el 2025 va rebre prop de 500.000 visitants. És una edad pràcticament idèntica a la de l'any anterior, el 2024, que va ser la més alta de la història. La ciutat que avança en el repte de desestacionalitzar la temporada turística també consolida el volum de pernoctacions que es va enfilar al milió 730.000.
Els hotels superen lleugerament els resultats de 2024, arribant a les 522.350 penoptacions, mentre que els càmpings n'acumulen 1.207.000, una xifra que els manté com el principal generador de nits d'allotjament a la ciutat. Pel que fa a la procedència, durant el 2025 i seguint la línia d'anys anteriors, ha estat d'un 50% turisme nacional i internacional.
Destaca que hi ha un augment important del turisme dels Estats Units i del Canadà en el cas dels hotels. La distribució anual de les pernoctacions revela també una tendència positiva cap a la desestacionalització i el darrer trimestre de l'any registra un creixement especialment al desembre.
Segons la consellera de Turisme i presidenta del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, Montse Adán, el 2025 no es pot considerar, es pot considerar, un any de maduresa pel turisme de Tarragona. Gastronomia i patrimoni romà han estat els grans al·licients. I en aquests darrers tres anys, sinc que hem notat aquest creixement...
que sobretot cedeu a aquesta desestacionalització i a aquesta aposta de Tarragona com una destinació patrimonial, cultural, amb aquest valor afegit destinat a un perfil de turisme molt concret, ens fa consolidar aquestes 520.000 arribades de les temporades.
L'estada mitjana, com els darrers anys, és de dues nits als hotels i 4,7 nits als càmpings. Aquest patró reforça el posicionament de Tarragona com a destinació mixta capaç d'acollir des de caps de setmana urbans fins a vacances familiars més llargues en establiments de costa.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació molt i molt tranquil·la, encara, a gran part de la costa, però amb aquests bancs de boira, que s'han anat presentant ja des de fa tres dies, aproximadament. Aquesta tarda, aquests núvols baixos o estones de boira i tot, els tornarem a tenir, sobretot, al nord de la costa Brava i també al voltant del Delta de l'Ebre, amb aquest ambient més fred. En aquesta banda, la resta del litoral, no parlarem de núvols destacables...
i també el vent serà molt feble, dominant de moment de xaloc, per tant, marejol a la mar. Demà, de mica en mica, aquest vent anirà a girar més cap a Gregal, i sobretot durant la tarda serà un palet més intens, especialment a la costa Bravesut, cap a la selva, cap a la costa del Maresme. Aquí hi haurà maró, fins i tot la tarda del dissabte, una mar una mica més remenada, i en general amb més núvols també amb alguna pluja, sobretot a l'Ebre. I el diumenge...
Una situació una altra vegada de vents febles, de xaloc, i per tant la mar tornarà a ser gairebé un mirall. Marajol, gran part del dia a tota la costa. N'estem pendents a la xarxa. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
El Nostre Mar. Tots els secrets de la Mediterrània. Amb en Boris Weisman.
Els divendres ens toca anar a descobrir el mar i ho fem, com sempre, de la mà d'en Boris Weissman. Sergi. Doncs, Marina, sí, estem aquí amb en Boris Weissman els divendres per parlar del nostre mar. I ja fa uns programes parlàvem una mica de la industrialització del mar o com d'aquest aprofitament que fan certes indústries del recurs marí, no? I un dels temes que va sortir...
que vam tocar, és el de l'eòlica marina. I avui en Boris precisament ens volia parlar a partir d'un cert desbloqueig o a partir que ara l'estat espanyol, el govern estatal espanyol, està començant a iniciar aquells processos de subhasta dels futurs projectes d'eòlica marina, doncs a parlar una mica de tot plegat, que suposa tot plegat. Boris, bon divendres. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Eulica Marina, és un d'aquells temes estrelles que de tant en tant va sortint en el programa, no només la teva secció, se'n parla molt. Sí, sí, és que és un tema molt important, molt en boga, molt present, perquè està claríssim que hem d'anar cap a la descarbonització, això no és evident, no? Diguem-ne que ens hem passat de voltes cremant combustibles.
I ara hem generat massa CO2 al voltant i ara som conscients de dir que no sé què ha passat. I, a més a més, és possible que l'obtenció d'aquests combustibles fòssils es vagi reduint-se. Aleshores, necessitem urgentment un cop de volant.
Clar, però aquest cop de volant ben bé no sabem com donar-lo o per on encaminar, si anar cap a la dreta, si anar cap a l'esquerra, si agafar un camí de carro, si agafar una autopista. Exactament, i és un tema complex. Sergi, el mar l'hem utilitzat els humans des de sempre.
Tant per obtenir menjar com per transportar. Segurament, després de la Segona Guerra Mundial, això es va disparar amb els motors de combustió que es van democratitzar i els pescadors van començar a tenir motors grossos, van començar a anar més lluny.
El transport de mercaderies també es va disparar, vam començar a fer molt més presents al mar i molt més lluny. Després va arribar el turisme, l'oci, el lleure, amb les embarcacions, amb el turisme... És una altra capa d'utilització del mar...
gent voltant i fent coses al mar, que ja començava a comportar problemes de convivència entre uns i els altres i necessitàvem compartimentar. Això també implicava que havíem de fer ports
Ports grans, cada cop més grans per allotjar barcos més grans i més quantitat de barcos. Tot això és una transformació. I ara, com a últim en arribar, arriba l'eòlica marina. L'eòlica marina, que és una necessitat, perquè és una necessitat que tenim per descarbonitzar, com he dit abans, però que ocupa espai. L'eòlica marina necessita llocs on fixar-se.
al mar perquè els seus ventiladors puguin girar i generar electricitat. Aquesta ocupació de l'espai pot ser o a base de pilones fixen al fons o a base de flotantes amb cadenots. Però, al fin y al cabo, ocupen un espai. I si ocupen aquest espai, les altres activitats ja no es poden fer. Normalment es produeix la pesca, es produeix la navegació, es produeix moltes coses perquè es considera prioritari.
Això sí que passa, que quan ja teníem un mar força ocupat i força utilitzat, arriben aquests nouvinguts, que són l'eòlica marina, com a estratègic, una necessitat estratègica, però que ocupa espai i fa fora els usuaris. I ja tenim el problema servit. I no parlem-ne del possible impacte que tinguem sobre la salut del mar, que ja està, de fet, bastant tocada.
I qui li ha de posar el cascabell del gat? O sigui, qui decideix que aquest tema es pugui portar a terme o no es pugui portar a terme? Perquè abans ho hem anunciat, o sigui, a l'Estat, dintre de poc, obrirà el procés precisament per permetre o no permetre aquestes empreses energètiques poder...
instal·lar aquests molins, no? Exactament. Des del MITEC, o des del Ministeri, s'ha de fer una planificació, s'ha de fer una sonificació, i decidir, aquesta zona d'aquí la decidirem per la pesca, aquesta d'aquí la decidirem per el pas de cetacis, aquesta zona d'aquí serà per l'eòlica marina. Aleshores, s'ha de fer tota una compartimentació ben planificada,
i decidir que aquestes zones seran les que seran prioritàries per a la generació d'electricitat eòlica.
I aquí s'excluiran totes les altres activitats i, ojo, que possiblement també s'excluïn la biodiversitat, del bé de com es faci, no? Aleshores, és complexa. És una situació bastant complexa perquè és com una mica un tetrisc, en el que has de encabir figures, totes selles, molt importants, perquè aquí ningú no discutirà que el turisme en Espanya té importància. Ningú no discutirà que la pesca té importància, tot i que està en hores baixes.
Però l'aeròlica marina també té importància. Totes elles són figures molt importants que hem de ser capaços de conviure tots junts. I per fer això necessitem... Sergi, a mi m'agrada molt la frase que diu dos bons veïns els fa una bona valla.
Una bona tanca. Aleshores necessitem que estiguin ben delimitats perquè tothom sàpiga quin és el seu territori i d'allà no sortir-nos, per respectar-nos uns amb els altres. Fins ara la sensació és que el govern havia anat una miqueta amb el fre de mà, no? O sigui, que eren més ràpid els projectes i eren més ràpid els diferents bolets que havien sortit que no pas l'estat que en temes, per exemple...
d'informes d'impacte ambiental, etcètera, s'ho estava mirant bastant detalladament. Sí, aquí n'hi ha diverses coses a barrejar. Una és tots els diners del Next Generation, que apostaven per això, i clar, si tu ets una empresa que et dediques a la Lluïca Marina i veus aquests diners que poden entrar, evidentment tens pressa, perquè abans que no marxin, i vols que aquests diners vinguin cap a la teva empresa perquè tu facis el projecte.
potser de vegades aquestes presses són incompatibles amb els estudis calmats de la ciència. La ciència va a poc a poc.
Normalment la ciència va a poc a poc perquè és la manera pausada i meditada d'anar estudiant les coses. Sovint el món empresarial va molt més ràpid perquè ha d'aprofitar les ocasions. I aquí tenim un desencaix de velocitats que el Ministeri està fent el millor que pot. Però sí, són situacions una mica complicades.
Perquè abans deies, sempre veiem el mar com una cosa molt oberta, molt diàfana, però jo recomanaria, per exemple, a la gent veure per un moment els mapes aquells de trànsit real del trànsit marítim.
Exacte, això és una barbaritat. Quan fas aquests mapes, quan els observes, veus que són realment autopistes. Jo no sé si has vist que corre per internet una balena que li van posar un emissor i podem anar veient els seus moviments en l'oceà atlàntic. I veies que realment anava evitant les autopistes de mercaderies perquè interferien amb el seu desplaçament. I era quasi com una pelota de ping-pong
que anava rebotant i li costava molt de travessar aquestes autopistes, perquè són realment autopistes d'embarcacions molt sorolloses, a velocitat, que donen col·lusions i morts dels cetacis, i són barreres, com si... Imagina't que els orissons a terra volen creuar una carretera. És el mateix. Són fronteres, són barreres difícils de creuar.
i en el cas que dèiem, evidentment, de l'eòlica marina, que ja ho vam comentar en aquell espai anterior, de, clar, abans has dit el turisme, la pesca, etcètera, però, clar, el primer impacte de tots és l'impacte en la biodiversitat. Per el que s'ha pogut veure ara o per el que s'ha pogut estudiar ara,
en experiències d'altres parts eòlics. Recordem una miqueta el personal com pot afectar aquests camps d'eòlica marina? Això és molt divers i molt variat depenent d'on està situat. Primer de tot, el Mar del Nord, per exemple, ja portant...
dècades amb l'aeròlica marina i han pogut recollir informació de quins efectes tenen. En aigües amb màxim 40 metres de fundària, pilones clavades i fons de fang, han vist que això pot provocar un augment en la biodiversitat.
perquè crees una estructura dura, un escull que pot augmentar biodiversitat. A la Mediterrània no es té experiència, no se sabe. Aleshores, no hi ha receptes perquè no... Sobretot aquí a la Mediterrània, que tenim la plataforma continental tan estreta que s'ha d'instal·lar a centenars de metres de fundària i són eòliques flotantes, es desconeix perquè no tenim experiència.
No ho sabem, no ho sabem. De totes maneres, hi ha hagut molts punts de vista, perquè hem vist els informes, els estudis encapçalats, per exemple, per el doctor Josep Lloret, altres informes que us hem entrevistat, que no ho sé, en sentit completament contrari. O sigui, si no es posen d'acord els científics ja en un primer camí...
Anem malament a l'hora de defensar davant de l'Estat o de marcar les línies davant d'aquestes subhastes que em deies abans? Sí, i és justament degut a això que acabo de dir. Ens falta informació. No ho sabem. O sigui, anem a posar unes estructures que se suponen, però no se saben, perquè no hi ha experiència de coses tan grans a tanta fundària en el Mediterrani.
Hi ha experiències, això, el que he dit abans, en el mar del nord, en aigua, en mars completament diferents, però aquí no. Aleshores, decidir les zones que són aptes i no aptes, tenint en compte la biodiversitat, és molt difícil.
Aleshores, aquí el que s'aconsella és aplicar el principi de prudència. I quin seria el principi de prudència? Doncs en les zones d'alta importància per a la biodiversitat, com són Natura 2000, Passador de Cetacis, àrees importants per a la so, allà no posar-la. Per què? Perquè és que no se sabe. No se sabe. Abans has dit que la ciència és lenta, o va més a poc a poc que el sector privat, evidentment, que el sector empresarial que busca més rèdit a curt termini.
La conclusió seria que davant d'aquest procés, o davant sobretot del que ve ara, ens ho hauríem de pensar més? L'hauríem de rumiar o donar, esperar encara a fer aquest salt? Quant caldria esperar per posar-nos definitivament en sèrio? Això és la pregunta del millón, eh? Depèn de qui li preguntis. Si jo soc una empresa que el que vull és posar els ventiladors aquests, doncs clar, com més abans millor...
Deixem-nos de tantes coses i posem-los ja. Si tu ets una persona que velles més per la conservació o per la biodiversitat, però dius, oi, para, para el carro, anem a estudiar-lo. Aleshores, aquí depèn sempre de quins interessos tinguis. I depèn dels interessos que tingui a l'últim que ha de prendre la decisió.
Què és el que prioritza? Si prioritza la descarbonització, la tecnologia, estar dels primers capdavanters en la tecnologia, o si prioritzes la salut del mar, o... Això és valorar la balança aquesta, que és difícil. I amb l'afegit que...
segons diuen, i Espanya en aquest cas és un cas... Jo crec que sí que és cert que anem tard amb tots aquests temes. Sí, bueno, sí, sí, això... Anem tard perquè ens hem despertat tard. Ens hem despertat tard. Tant...
a nivell de conservació com a nivell de tecnologia puntera. Ara tenim una mica entre tu i jo els pixats al ventre i hem de decidir i bàsicament ens falta informació. Ens falta informació per decidir i és complexa. És complexa.
I per últim, això és una cosa que incombe o agafa tota la costa espanyola i Canàries, no? Perquè sí que havíem sentit que en determinades llocs, Galícia, Canàries, també hi ha hagut plataformes en contra, hi ha hagut molt de marro. Clar, has de pensar que realment anem cap a un repte energètic molt important.
O sigui, els combustibles fòssils s'acaben, l'uso s'acaba, hem de ser conscients que a això li queden pocs telediaris i hem de buscar alternatives. Això és un fet. Necessitem alternatives, sí o sí.
Ara, a quin preu? Bé, hem de valorar-lo. Si tot s'hi val, o si hem de mirar de fer-lo d'una manera més prudent. Sí, com tu deies abans, anem tard, anem tard, i aleshores ara tenim preses. Ojo que no profitin per posar semàfors a mar, ara, amb l'energia dels molins i tot aquest trànsit que hem parlat abans. Bé, això és interessant el que dius, perquè tradicionalment...
considerem el mar com l'última frontera i relacionem el mar com la llibertat. Però això en realitat és una cosa del passat, perquè ara hi ha tants usuaris al mar que això ja és només pels nostàlgics. Boris, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un divendres més, avui des d'un punt de vista més energètic, més de desenvolupament, més de sostenibilitat en aquest nostre mar. Fins la propera. Fins la propera, Sergi.
Les càpsules del mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serviran per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani hi trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani les podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules. De fet, l'Associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el rurqual comú. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una càpsula més avui aquí a la Randamar. Bona tarda.
Si et sembla, coneixem primer quin és el seu nom científic. Sí, doncs el nom comú seria el qual comú i el científic és el Balaenopteraphisalus, perquè costa una mica. Una mica complicat, eh? Sí.
Doncs continuem, si vols, per quines característiques, quina és la seva morfològia? Com el podríem identificar? Doncs mira, aquest és un animal molt curiós perquè aquest és l'únic misticet que tenim aquí al Mediterrani. I què vol dir això? Que és l'únic cetaci que té barbes. Aquí al Mediterrani seria l'únic. I aquest d'aquí té unes barbes que són unes estructures creatinoses que pengen de la seva mandíbula superior.
i que actuen com un filtre deixant sortir l'aigua de la boca i per tant només queda l'aliment retingut en la seva boca. Així per identificar-lo de manera senzilla, és un animal molt gran, pot arribar a superar els 22 metres. Aquesta és la paritable balena d'aquí del Mediterrani. És el segon animal més gran del món.
I aquesta té una aleta dorsal molt petita, a la part més endarreria del cos, a l'últim terç del cos. I això té una coloració gris fosca per la part dorsal i una coloració més blanquinosa per la part vendral. I també té algunes marques que ens ajuden a identificar molt bé aquest animal, com per exemple a la zona cefàlica, que té unes marques blanques que permeten molt bé la seva identificació. Aquestes marques van des de l'aspiracle, que és el forat que tenen per respirar aquests animals,
a la part superior del cos, fins a l'aleta pectoral. Allà té unes marques que també ens van molt bé per identificar aquest animal. Com es comporta el mar? Quin comportament té? Doncs és un animal que és bastant tranquil en superfície, sempre que veiem l'envies navegant, i aquest animal, diguem, és un animal molt tranquil, però que és un animal que, sorprenentment, pot assolir velocitats molt importants.
I si estan avant de viatge, tenen un patró de respiració molt marcat. Solen fer unes 6 o 12 immersions molt curtes, és a dir, estan en superfície, van sortint i entrant de forma ràpida, no? Unes immersions molt curtetes i superficials. I aquestes les alternen a immersions més llargues que poden durar entre els 6 i els 12 minuts. I aquestes sols que són una mica més profundes.
Si estan a l'alimentació, aquest patró llavors canvia. Veiem que les immersions i els patrons de respiració són més caòtics i solen canviar de rumb constant, busquen aquest aliment. Quin és aquest aliment que mengen? Quin tipus d'alimentació tenen? Aquí al Mediterrani s'alimenten sobretot de krill, el famós krill, que és un pati crustàcic que trobem en grans bancs, en aigües més aviat superficials. I aquí al Mediterrani, per exemple, quines zones el podríem trobar?
És una mica complexa la seva distribució aquí al Mediterrani i perquè hi conviuen subpoblacions. No només n'hi ha una, sinó que hi ha diverses subpoblacions. I per un costat tenim una subpoblació que és resident i que no surt mai de la conca. I per altra banda tenim una subpoblació que entra i surt cada any per l'estrat de Gibraltar.
Aquesta espècie es pot veure sobretot a la conca oest del mar Mediterrani i sobretot en aigües del talús continental, però arribant també a la plataforma continental. Entenc doncs que aquesta espècie, els que estan tot l'any aquí els podem veure durant tot l'any, no? En canvi, els que entren i surten potser sí que no es veuen tot l'any, eh?
Bé, aquí hi hauríem de diferència també a la zona mediterrànic que volem veure aquests animals. Per exemple, aquí hi ha el garraf, no? O sigui, l'època en què podem veure varia segons això, segons quina zona estiguem. Sí, i aquí el garraf és una espècie que veiem de forma gairebé exclusiva a finals d'hivern, o sigui, entre finals d'hivern i a principis d'estiu. És a dir, entre els mesos de febrer i juny, més o menys, sent els mesos d'abril i maig, els mesos que més albiraments hem pogut enregistrar des que està fent aquest projecte, aquí a la zona del garraf.
Per acabar, també, no sé si ens pots explicar alguna curiositat del qual comú. Doncs, una curiositat. Més que curiositat, també, jo diria que és una experiència increïble. És un animal que impressiona quan el veus en persona. Al final, et poden dir que, per exemple, que mesura 22 metres o més, però quan el veus en persona, el tens davant,
i estàs en silenci, per exemple, escoltes com surt la superfície, fa aquestes respiracions... És un moment que em pressiona molt. Jo, quan he tingut l'oportunitat de veure'ls, és una experiència que, de veritat, és molt xulo. Recordem també, com sempre, per acabar les càpsules, que és important, eh?, que si els trobem, respectar el seu entorn, respectar les distàncies... Sí, sobretot recordar que hi ha una normativa, hi ha una llei, que regula com fem aquest apropament als cetacis,
Nosaltres tenim un permís al Ministeri per poder també apropar-nos, i tot i així sempre hi ha una zona d'exclusió, que és de 60 metres, recordem-ho, que no ens podem apropar. Llavors, si aquests animals són els que s'aproven a l'embarcació, llavors operar motor o reduir velocitat és el millor que podem fer, en aquest cas, i mai creuar-nos en la seva trajectòria.
Doncs Arnau, moltíssimes gràcies una vegada més per haver estat aquí amb nosaltres en aquestes càpsules de Randemar. Nosaltres tornem un altre dia amb alguna altra càpsula d'algun dels altres sedacis d'aquí del nostre Mediterrani. A vosaltres. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Si pateixes o veus alguna agressió, pots dirigir-te al CIAT. CIAT és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, un espai d'orientació i assessorament per a qualsevol aspecte de la vida de les dones. Truca al 977-296-279. Envia'ns un correu a siat.tarragona.cat o demana cita prèvia per visita personal. Ajuntament de Tarragona.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 5...
Post per la Terra Ortega, prop del 37% de les víctimes mortals a les carreteres tarragonines es registren a l'AP7. Això va passar l'any passat, quan hi van perdre la vida 11 persones de les 30 registrades al conjunt del territori. El tram amb el major nombre de sinistres mortals ha estat el de Vendrell Cambrils i ha mort 10 persones. El cap territorial de trànsit de Tarragona, Albert Raül Esteban,
ha explicat a Tarragona Ràdio que destinaran 6 carros radar al llarg de tots els quilòmetres de l'APC de Catalunya per evitar els accidents greus. Exclusivament 6 a tot el recorregut de l'APC. Recordem que l'APC de Catalunya són 340 quilòmetres. D'aquests, si molt recordo, al voltant de 110, estan a la província de Tarragona, Tarragona-Terres de l'Ebre...
Un altre aspecte a tenir en compte les comarques tarragonines és l'accidentalitat amb vehicles pesants. Al territori hi ha hagut 7 dels 10 morts amb camions de 2025 a Catalunya. La Diputació de Tarragona ha donat suport als treballadors afectats pel tancament de les plantes papereres de Valls i Montblanc. L'Ens ha acordat una declaració institucional en el transcurs del ple celebrat aquest matí.
I PortAventura ha obert avui les portes a la nova temporada amb la celebració del Carnaval per quart any consecutiu. Els actes s'han programat fins al 22 de març. Noemi Serrano, responsable de producte de PortAventura, assegura que és sempre un repte inicial la temporada i recorda que enguany hi ha novetats. Per enguany tenim dues propostes noves. Tenim una PortAventura Parc, que és un sender d'aventura a l'aire llura, que estarà a Polinèsia, que és llumacamanut jangal, i després tenim una ampliació del parc aquàtic...
amb una proposta, una nova zona, que és Llucor al vell, on tenim noves piscines, noves atraccions i nou continguts. En el Carnaval de Port Aventura hi participen les comparses de la ciutat de Tarragona.
Hi ha esports al Nàstic, s'enfronta diumenge a les 4 de la tarda l'antè, que era en un dia especial on el Club Tarragonís celebrarà el seu 140è aniversari. Avui ha parlat Cristóbal Parralo, ha posat en valor el treball dels menys joves. Però una vegada que es meten ja són un més i tenen el mateix sentit que qualsevol altre jugador. Són nens que estan treballant bé, però tampoc podem pretender que siguin els que tiren del carro, sinó que simplement complementen, que ajudin,
que vayan adquiriendo esa experiencia y que vayan creciendo como futbolistas.
Sant de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passa en 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on parlarem de cavallets de mar. Descobrirem més mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Ens acostarem a una peixateria per conèixer les últimes novetats i acabarem el programa d'avui, com ho fem tots els divendres habitualment, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
I ens desplacem ara fins a Barcelona per descobrir el nou projecte participatiu que està a punt d'arrencar de la mà d'Anèlides i que busca recuperar les poblacions de cavallets de mar, una de les espècies més reconegudes del litoral català i que es troba actualment amenaçada per la degradació dels seus hàbitats.
Exacte, Marina. Però per això mateix tenim avui aquí l'Andrea Comaposada, fundadora i directora d'Anèlides, per a que ens expliqui en detall aquest nou projecte. Bona tarda, Andrea. Gràcies per acompanyar-nos un dia més aquí a Rondamar.
Bona tarda. Primer de tot, m'agradaria que parléssim de l'espècie en la qual us centreu en aquest nou projecte, el cavallet de mar, perquè, sens dubte, és una de les espècies més reconegudes del mar a tot el món, podríem dir, per les seves peculiaritats, però també és una espècie que es troba cada cop més amenaçada aquí al Mediterrani i, per tant, a la costa catalana. Com hem arribat a aquest punt en què es considera que els cavallets de mar podrien estar en perill?
Sí, mira, primer t'explico les dues espècies que tenim aquí, de cavallets de mar, del gènere hipocampus. Tenim hipocampus gutulatus i hipocampus hipocampus, que aquestes dues espècies sobretot es diferencien pel morro. A hipocampus gutulatus té el morro més llarg i a hipocampus hipocampus el morro més curt. Aquestes dues espècies sí que és veritat que han patit una relació amb els últims anys a la costa d'aquí del barcelonès,
I això ho hem vist, per exemple, amb tota la part que ens expliquen els pescadors o ens expliquen moltes persones que estan arrelades al litoral de Badalona o de Barcelona. I que ens diuen que antigament, potser en una immersió en podíem veure 80%,
I ara nosaltres en les immersions que fem aquí científiques en veiem 3, 4 i les poblacions s'han reduït molt en els últims 30 anys. Per què és degut a això? Doncs hi ha una captura accidental de cavallers de mar, hi ha també una part de degradació del seu hàbitat. Els cavallers de mar viuen en sorres que no són molt, molt fines, sinó que tenen una granulometria una mica més gruixuda...
Llavors, el canvi de granulometria pel dragatge o per altres efectes els afecta moltíssim i també perquè cada vegada els masos estan potser més contaminats i amb més plàstics, etc. I sí que és veritat que això també pot ser una de les fonts per les quals trobem menys cavallets de mar.
Són diferents aspectes als quals diferents estudis científics estan treballant. Nosaltres col·laborem amb Observadores del Mar, per exemple, amb el projecte Hipodec, i ells són especialistes en això i treballen sobre què està passant amb les poblacions aquí a Espanya.
I no només seria el perill de pèrdua d'aquestes espècies i de la diversitat d'espècies al mar, sinó que, a més, entenc que deuen tenir un factor també important a dins del que és la vida dels oceans. Sí, els cabells de mar, nosaltres els hi diem, i se'ls diu comúment, que són espècies bandera. Són les típiques espècies que...
A part que són maques, és a dir, que tothom se'n recorda d'elles, perquè tu te'n recordes abans un cavallet de mar que d'un muscló o una cloïsa, perquè és aquest vincle que tenen els humans amb ells, són espècies que, si se'l tenen a l'equilibri, com passa amb qualsevol altra espècie, es veuen afectades. Per exemple, un dels aprenedors principals dels cavallets de mar són les escòrpores, i moltes vegades això pot afectar
Sí que és veritat que no són espècies comercials com a tal, és a dir, no són espècies que ni es pesquen ni es compren, però, tot i així, són espècies que, com totes, dintre de la cadena tròfica i de la xarxa tròfica, tenen el seu paper i és molt important mantenir aquest equilibri en els marcs dels oceans.
I explica'ns una miqueta en què consisteix aquest nou projecte que inicieu ara al maig, o bé, que inicieu no perquè el projecte ja està iniciat, més ben dit que inicieu aquestes immersions. Vosaltres anuncieu que fareu un seguiment biòtop de les poblacions de Cavallets. Què significa això exactament?
Doncs mira, t'explico una miqueta tota la història, ràpidament. Nosaltres el 2016, juntament amb Anèlides, vam iniciar el projecte Urbamar Bio, que és un projecte que fem monitoreig a tota la biodiversitat marina de les platges de Barcelona, de les deu platges. Amb aquest monitoreig el fem juntament amb la ciutadania. La ciutadania ens ajuda a fer fotografies de tots els invertebrats i invertebrats que hi ha a les platges...
I farà ara mateix tres anys vam detectar que la platja de Sant Sebastià, que és la platja que tothom coneix perquè està a l'hotel Vela, vam detectar que hi havia menys individus de cavallets de mar justament en aquella platja. Vam fer un estudi específic el 2023 de totes les poblacions de les cinc platges on hi ha cavallets de mar a Barcelona,
I en aquella vam veure aquesta davallada. D'allà, el 2024, al maig, gràcies al suport del Port de Barcelona i de l'Ajuntament de Barcelona, es va crear el primer biòtub de cavallets de mar, que és una estructura sota l'aigua específica perquè els cavallets de mar es queden allaterits. Aquesta estructura beneficia i afavoreix la biodiversitat i, sobretot, les espècies de cavallets de mar.
perquè bàsicament ja és una estructura artificial, però sí que és veritat que és amb corda natural, perquè és amb cordes que estan reutilitzades del moll de pescadors, és a dir, nosaltres intentem que tot sigui economia circular, i aquestes cordes el que fem és lligar-les amb les barres, queden una zona petita,
I allà és on els cavallets demanen la seva cua prènsil, ja que no tenen analeta caudal, es queden enganxats a les cordes. Llavors, al muntar aquest biòtopal 2024, vam anar fent el seguiment, que és amb el que pot participar la ciutadania submarinista. Qualsevol persona que sigui submarinista pot venir a l'últim jous de cada mes...
I des del 9 de maig de l'any passat vam començar cada mes a fer una immersió. El bo va ser d'això que al setembre ja vam trobar quatre individus de cavallets de mare al Bioto i així complementant l'èxit que està tenint el projecte.
De moment el projecte el se'n treu només, com deies, a Barcelona, en aquesta platja de Sant Sebastià. Teniu previst, potser, muntar algun altre emplaçament pel projecte en algun altre part del litoral català? Sí. El xulo d'aquest projecte també és que vam començar amb el biotub i els cavallets de mar ja van cap a aquella zona. És a dir, ja s'ha detectat que és una zona bona i que és propícia que hi hagi cada vegada més cavallets.
Paral·lelament a aquest projecte vam obrir una altra branca dintre del mateix, dintre del projecte Sites y Horses, que és de les captures accidentals dels pescadors de Barcelona i de Badalona. Vam arribar a un acord amb un conveni amb la Cofreria de Barcelona i de Badalona. Llavors, els pescadors que participen al projecte, pescadors i pescadores, paren la màquina i al parar la màquina agafen el cavallet de mà i ens el posen en un bidó
I aquests bidons els portem a l'aquarium de Barcelona, on el cavallet de mar entra als aquaris, fa la quarantena allà,
i menja, es posa fora, etcètera, es revisa que estigui tot bé, que no hagi perdut capacitat de natació, que no hagi impactat la pujada, que la flotació sigui bona, i està una o dues setmanes als aquaris i la tornem a reintroduir al biòtop de la platja de Sant Sebastià. Aquest projecte no només el fem a Barcelona, sinó que també el fem a Badalona, a la platja de Sant Sebastià.
Fem reintroduccions també a la platja del Pont del Petroli, que per excel·lències a la platja on sempre s'han trobat cavallets de mar aquí a Badalona, Pont de Petroli, Platja Pescadors i Pont de Botiferreta i Platja Cristall. Tota aquesta zona, des de Pont de Petroli, Platja de l'Estació, Pescadors i les dos següents, és una zona propícia a trobar cavallets de mar. Llavors, la gràcia és aquesta, la part de fer el biòtop i...
que els pescadors i pescadores ens ajudin en la pesca occidental, en rescatar aquests cavallets i reintroduir-los al migato, perquè així d'aquesta manera estem reforçant les poblacions de cavallets de mar del barcelonès. I entenc també que creant certa consciència dins de la indústria pesquera que té molt a veure amb la degradació de l'hàbitat d'aquests cavallets.
Correcte, això també és molt important dir-ho, perquè són els mateixos pescadors i pescadores que ens estan ajudant, amb noms i cognoms. L'Alba Aguilera, a Barcelona, és una de les pescadores més joves, és la més jove d'aquí, i és pescadora armadora. Llavors, ella mateixa, que surt a pescar cada dia, igual que els altres pescadors companys seus...
tot i que treballen a la pesca, evidentment, perquè tothom vol menjar peix, però són les persones que més estimen el mar. I aquesta concentració que s'està fent també amb pescadors, ells mateixos també, és que no se'ls ha de veure com els dolents de la pel·lícula, ni les dolentes de la pel·lícula. Tothom vol menjar peix, peix de proximitat, i ells fan una pesca artesanal i de proximitat, perquè tinguem en compte que els caballets de mar que s'enganxen a les xarxes de pesca, s'enganxen a pesca artesanal, que és una pesca selectiva.
i és molt curosa i, a part, és aquí proper al litoral. Llavors, hi ha aquesta doble basada en la part de Concepció de la Ciutadania i també la part d'ajuntar amb un projecte científic els pescadors i pescadores i biòlegs i biòlogues.
Bé, hi ha l'objectiu aquest final també que parlàvem de no només controlar les poblacions sinó a més reintroduir-les i assegurar que les condicions que tenen aquests individus que aconseguiu a través del biòtops estiguin en unes condicions i es puguin reproduir satisfactòriament.
Correcte. També moltes vegades ens pregunten i per què no reintroduïeu directament o per què no els deixeu anar directament els cavallets que capturen de pesca accidental? Doncs perquè qui t'assegura que té una bona capacitat de flotació, de natació? Qui t'assegura que està 100% l'individu bé? I si el tornes a deixar a un altre lloc on pugui ser pescat de manera accidental, tornem amb les mateixes. Si a més a més de...
rescatar-lo, el portem als aquaris, mirem que estigui bé i el reintuïm a una zona segura, estem intentant rescatar i mantenir i reforçar aquestes poblacions. Ara mateix portem cinc rescats. I volia preguntar-te també, ja que és un projecte participatiu, on la ciutadania pot venir i col·laborar amb vosaltres, com s'executa aquesta participació de ciutadana dins del projecte?
Doncs mira, és un projecte que això, que participa tota la ciutadania i poden participar venint a les immersions científiques. Ells poden apuntar-se a la nostra pàgina web, dintre d'anelides.com hi ha pròximes activitats.
i dintre les pròximes activitats hi ha les immersions del biòtop de cavallets de mar. Allà mateix poden clicar per apuntar-se, són quatre places per dia, i poden llogar-nos el material, tant l'ampolla com el plom, o el material que necessitin, i nosaltres els hi expliquem, els hi fem una petita formació del que han de fer a sota l'aigua, de la metodologia de seguiment de cavallets. I una vegada s'ha explicat, es fa la immersió, i després es recull la informació que s'ha extret.
La millor manera de participar en aquests projectes és fer-ho de primera mà. I en aquests ho poden fer, poden entrar a l'aigua, poden veure els cavallets, poden ajudar-los a recomptar-los. És a dir, a part de les immersions científiques, també fem algunes xerrades de divulgació i fem tallers també per apropar la importància dels cavallets a la ciutadania. I per aquestes immersions cal algun nivell de formació a nivell de submarinisme?
Sí, com estem parlant que el diòtop està a 6 metres de profunditat, sempre exigim o recomanem que siguin més d'advants, o sigui que siguin un B2 de submarinisme, que no sigui la primera estrella sinó que a partir de la segona, i que hi hagi unes més de 25 immersions.
o a partir d'Advance, B2, B3, Time Master ja poden participar. Per què? Per flotabilitat i per no alterar l'hàbitat. També anem molt poques persones amb grups reduïts perquè no hi hagi alteració i, a més a més, no interferim en res. Jo crec que ja tindria una idea bastant clara en què consisteix el projecte. No sé si vols aprofitar i recordar les properes dates d'immersions que teniu més properes.
Sí, nosaltres, com et comentava, sempre són l'últim dijous de cada mes. Ara ja hem fet la del mes de febrer, ens queda la següent, que serà el 26 de març, i a partir de l'abril, l'últim dijous, sempre. Sí que és veritat que ara ens costa més omplir-les perquè l'aigua està molt més freda i moltes de les persones també han de tenir tratge sec.
Però tot i això, a partir de l'abril, animar a tothom, a totes les persones que vulguin participar, perquè és un projecte on ajudes a la ciència, alhora aprens sobre la biologia dels cavallets de mar i les espècies que hi ha al litoral de Barcelona i també entens més l'ecosistema marí que tens a prop teu. Sens dubte, hi ha una oportunitat única de col·laborar amb un projecte científic d'aquest tipus i d'aquest nivell, òbviament. Andrea, moltes gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres. I tornem a parlar aviat i fer una miqueta de seguiment d'aquest projecte que és molt interessant. Perfecte, moltes gràcies. Moltes gràcies, adeu-siau.
Un dia més descobrim més mites i llegendes de la costa catalana, Oriol. Doncs sí, Marina, una setmana més, un dia més. Tenim aquest espai de mites i llegendes del nostre mar Mediterrani, de la nostra costa. Un espai on descobrim això, llegendes, descobrim mites i ho fem sempre de la mà del Joan de Déu Prats. Joan de Déu, molt bona tarda.
Molt bona tarda, què tal, com esteu? Doncs bé, tenim un nou capítol d'aquesta sèrie que estem fent de mites, de llegendes. Darrerament hem estat per al nord i avui anem una miqueta cap al mig, de cap al mig tirant cap avall al garraf.
anem cap a la zona de les costes del Garraf, perquè tenim la zona del delta del Llobregat, per tant, també zona, imagino, Joan de Déu, de llegendes importants. Sí, el fet que estigui tan a prop de Barcelona i a l'aeroport, una zona que és el Baix Llobregat, molt industrial, sembla que
Les criatures fantàstiques s'hagin marxat, però n'hi ha hagut i, si un sap mirar, en poden haver. De fet, el Delta de l'Ebre no sempre ha tingut la mateixa fesomia. Abans era un estuari, l'aigua arribava fins a Sant Boi, per tant, era un bon racer de vaixells.
que aparcaven, per dir-ho així, en Montjuïc, i aquí la importància de Barcelona amb el tràfic dels fenicis, dels grecs, dels romans, etc. Però també després es va anar omplint de terra, que baixava la terra portada pel riu, que no era tan escanyolit com ara, i aleshores es van formar uns pentans, un delta, com el de l'Ebre, però més...
i aleshores sempre els llocs pantanosos són llocs que inciten a imaginar o a crear llegenda. De fet, el riu Llobregat, en el temps dels romans, es deia rubricatus, que vol dir el riu vermell, perquè baixava quan hi havia...
tempestes i pujades d'aigua, doncs baixava a vermellós perquè hi ha terres més a dalt que porten aquest color i també perquè el color fangós que representava tot allò. S'ha d'entendre que, més enllà dels rubricatus de Llobregat, doncs ja venia l'Àndalus. Era una terra on la capital era Còrdoba, amb una població de gairebé 500.000 habitants o més, fins i tot,
I Barcelona, que era la frontera a Llobregat, doncs igual tenia 5.000 habitants, no? I el Garraf, que ara en parlarem, doncs era una mica com aquesta frontera que van trigar tres segles, eh?, el Comte de Barcelona en poder...
capturar Tarragona i després baixar Tortosa. Vull dir que no és com ara, que els enginyers ens fan molt fàcil al desplaçar-nos amb els túnels i les autopistes, sinó que abans el Garraf era un territori complicat afegit al Delta. I tant, doncs ara en parlarem avui, que n'estiguin especialment pendents tota la gent que ens escolta des de l'àrea del Garraf, des de Canal Blau, perquè avui parlem de la seva zona, Joan de Déu. Abans, per això m'agradaria que em contestessis una pregunta, perquè moltes vegades
aquestes casetes de segones residències en diem la torre anem a la torre, qui en tingui jo no en tinc per què es diuen torres?
Bé, de fet, té a veure amb els pirates, perquè el Baix Llobregat, el Delta de l'Ebre, era un lloc molt interessant pels pirates, igual que el Delta de l'Ebre, o les Illes Medes, el Garraf, llocs on era difícil d'arribar per terra, hi havia poca població. Aleshores, tot el que són els camins de ronda, que ara són tan macos de passejar...
al costat del mar eren els antics camins de la Ronda dels Soldats per vigilar que no vinguessin els pirates. I aquestes torres tan magnífiques de guaita que es diu per vigilar si venien precisament els pirates, no estaven de decoració, eren els búnquers del segle XVI.
I moltes masies es fortificaven o posaven una torre precisament per si venien els pirates poder-se tancar dintre i que no els poguessin assaltar. I fixeu-vos que fins i tot una cosa tan contemporània com és tenir una segona residència, doncs li diem anar a la torreta. I ve la torre del temps en què els pirates feien la guitza a les terres catalanes. Compte, veus, això ho desconeixia. Sí, no, i és ben curiós perquè és una...
És una relació que et fa veure la intensitat d'aquest problema dels pirates, que ens ha quedat aquí una obra teatral i musical, que és Maricel, però que ja ho hem comandat altres vegades, els pirates del Mediterrani feien molta més feina que no els del Carib, el que passa que aquí no tenim un Hollywood, no? No, no, no, no ho tenim, no ho tenim, però vagi millor, potser, fins i tot, amb el nostre cinema ja fem, ja fem.
Joan de Déu, parlem del garraf, però què vol dir garraf? Bé, doncs precisament això que dem que era una frontera al Llobregat, doncs garrafia és una paraula de dialecte àrab de l'Andalusí que es parlava a la península i que vol dir sínia o terra amb afloraments d'aigua, perquè el garraf, malgrat que és un lloc una mica eixut,
De fet, és on hi ha l'única palmera europea, el Mar Galló, que es fa allà al Garraf, és el lloc més septentrional gairebé de la península ibèrica on es fa, i és un lloc caixut, però té una roca calcàrea que fa que per l'interior s'escoli
Molta aigua hi ha avencs que es van després a visitar, es fa espiologia, etc. Però per això volia contrastar aquest tema que Barcelona estava bastant aïllada. Havies de creuar un delta, un riu, que no era tan escanyolit com ara. De fet, la població de l'Hospitalet es deia així, l'Hospitalet era un lloc, un hostal, i llavors la gent feia nit a l'hostal perquè les portes de la muralla de Barcelona ja estaven tancades i el dia següent passaven la barca.
Sant Andreu de la Barca mateix, aquesta població també té el nom perquè s'havia de crou al riu amb barca, no hi havia altres mitjans. I era una frontera d'alguna forma natural i durant molt de temps cultural. Al nord hi havia el Comte de Barcelona i al sud hi havia la taifa de Tortosa, depenent molt sovint de Còrdoba. Déu-n'hi-do. I on comença el Mar de Ponent, que en diuen? Sí.
Doncs aquest també és un lloc singular perquè la costa catalana va baixant com perpendicularment des de la ratlla de França i tot just a Barcelona, de fet al delta de l'Ebre, ai del Llobregat, doncs fa una inflexió i va més horitzontal i aquí es diu el mar de Ponent. De Barcelona cap a la ratlla de França és el mar de Tramuntana o de Llevant i aquest és de Ponent. Llavors hi ha una inflexió del terreny que això també afecta.
el que és el mar i dona una singularitat que des de Barcelona, des de Barcelona estan, això ho hem comentat potser alguna altra vegada, des de Montjuïc hi ha el mirador de Ponent, que des d'allà es veu la posta del sol, depèn de quina època de l'any, cap a la primavera, doncs enfonsar-se al mar. El sol sempre s'enfonsa per la muntanya, surt pel mar, al nostre país, doncs des de Barcelona, quina curiositat i aquest fenomen natural...
que es pot veure el mar enfonsant-se pel mar, el sol enfonsant-se pel mar, precisament per aquesta inflexió de la costa que aleshores ja és la costa de Ponent que baixa més perpendicular que no pas
la que tenim de Barcelona fins a França. Clar, que en aquesta època concreta o aquell moment concret el sol surt tant pel mar com es pot pel mar. Exacte, i això és una singularitat que segur que qui visita Barcelona veu moltes altres coses, però aquesta des del mirador del migdia, que abans havia dit de ponent,
que fins i tot hi ha una vista esplèndida del litoral, doncs es pot veure aquesta singularitat i aquesta meravella natural. I tant. Doncs esperem alguna llegenda, alguna llegenda concreta, com la del pas de la mala dona. Qui era aquesta bona senyora, o mala senyora? Sí, aquesta és una llegenda precisament del Garraf, perquè abans, l'única forma, abans que hi hagués el tren, de creuar cap a Sitges, doncs era fent cabotatge. Hi havia el que es deia el Vaporet, que fins a final del segle XIX...
d'on s'aportava la gent de Barcelona o de Castelldefels fins a Sitges. I els camins que hi havia eren molt dolents, s'havia de fer.
marrada per Martorell o per l'Urdal. Aleshores hi ha un lloc que es diu el pas de la mala dona perquè és el punt més alt, el punt del penyat de la falconera, i allà diu la llegenda que hi havia una dona que estava casat amb un potentat de masia que era molt ric, però era sec. I aleshores aquesta dona que es veu que tenia un amant que era un bandoler, doncs un dia passant amb les mules per aquest pas tan difícil, aquest penyassegat,
doncs va esperonar la mula i va fer precipitar amb el seu marit a l'aigua. Va morir, evidentment, i la ressaca de l'aigua va portar fins a Sitges, on es va descobrir això, i ella diu, mira, escolta, entre que ell era sec i que les mules es van...
excitar per la ventada que hi havia, doncs va caure. Però tot just on vivia aquesta dona, un dia va anar a visitar el seu amant bandoler i a la cabana que tenia, doncs es va enfadar amb ell i li va dir, escolta, que jo per estar amb tu he matat el meu home i tu m'ho pagues d'aquesta manera, que gairebé no et puc veure mai. I sembla ser que en aquell just moment, doncs ja, diguéssim, els guardes
que controlaven el garraf dels bandolers, doncs estava assatjant aquell lloc, van sentir la conversa, i llavors van descobrir que aquella dona no només havia matat l'home, sinó l'home sec, que no es podria valdre, no? I el corregidor de l'època, doncs va, el manaire de l'època, la van condemnar, la van agarrotar, i després la van portar amb aquest penyal,
de la falconera, i la van decapitar, van posar el seu cos dintre d'un sac amb tres gats vius, la van tirar a mar i el cap el van deixar penjant allà perquè sapiguessin que no s'havien de fer malifetes. Carai. No es diu res del bandoler, es va incidir més amb la dona, vull dir que ja podem veure una mica el tarannà literari de l'època. Sí, no, trobo que els càstigs de l'època són suaus, eh? Sí.
Molt suaus, eh? Això de tancar no es contemplava. No, no, carai. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I des d'aleshores aquest pas, que ara és d'excursionistes, hi ha una vista esplèndida, doncs es diu el pas de la mala dona i segurament...
Molta gent no sap el motiu i és aquest que acabem d'explicar. I tant, molt dolenta, molt dolenta aquesta dona. I anomenaves la falconera, eh?, falconera, i no sé si també és terra de... o hi ha sirenes per aquí. Sí, de fet, aquest mateix lloc que hi ha al pas de la mala dona, doncs és el penyal de la falconera, que és el lloc més alt del Garraf,
per la banda de mar, i aleshores allà resulta que hi ha un fenomen increïble perquè hi ha un riu subterrani que és el més capdalós de tota la península ibèrica de la part del Mediterrani. Aleshores allà el que passa és que quan l'aigua per una cova gairebé submergida surt a mar, doncs és el que es deien els aigua dolços. De cop i volta l'aigua era dolça i té una altra coloritat, de fet,
hi ha algun indret per allà que es diu aiguadols, hi ha alguna urbanització al garraf. Hi ha com set o vuit afluències d'aigua submergida, pel que dèiem, del tema aquest calcari, però la singularitat és que s'ha explorat submarinament, arqueològicament, i el 1957 s'hi va plantar amb una cova al costat dintre del mar una mare de Déu de Montserrat, beneïda pel cap de l'església de Montserrat, en el carrer,
i sembla ser que és la primera ermita submergida. Tu podràs preguntar i per què s'ha de posar una Mare de Déu submergida? Doncs com ha passat en molts altres llocs que hi havia les antigues divinitats que eren substituïdes per Mare de Déu trobades, es feien ermites on hi havia dolmens,
doncs segurament es va posar aquesta Mare de Déu per protegir d'aquestes entitats anteriors, no? I precisament les sirenes, que si vols en parlem ara quan vulguis. Doncs sí, sí, parlem-ne, i tant, sí, sí. Doncs precisament la deducció és una mica aquesta, que es va posar la Mare de Déu per foragitar els antics habitants naturals de la zona.
les criatures fantàstiques, que en aquest cas eren les sirenes, com el Garraf, el Delta de l'Ebre, el Montgrí, són llocs importants d'aquestes criatures, i es veu que un mariner es va encatarinar d'ella, ella li va veure que era bona gent, es van enamorar, però hi havia un drac entremig que també vigilava aquelles coves, que es va posar gelós i aleshores li va donar com una...
beguda amb aquest pescador, el pescador va sospitar que era una matxina, un verí, el va tirar a l'aigua i aleshores, per això d'alguna forma les aigües del garraf moltes vegades també són potentoses quan hi ha tempestats, el noi es va salvar, però d'alguna manera hi ha aquests amors entre humans i les criatures fantàstiques, doncs no va prosperar, però és una de les sirenes d'aquestes criatures que habitaven allà. N'hi ha una altra, una altra llegenda que parla
de Sitges, que també hi ha la Mare de Déu del Vinyet, que allà diu la llegenda que hi havia la reina de les sirenes que sortia amb un canelobra de set braços amb un llum obert i que també amb una de les espelmes obertes i un pescador li va robar perquè donava bona sort, sempre que veiem sirenes que es pentinen o netegen els llençols, doncs porta bona sort fer de lladres i aleshores la van plantar amb aquesta ermita que es pot anar a visitar
és una ermita de sitges preciosa amb exvots, que són vaixells petits que s'han posat allà perquè s'ha salvat gent de naufragis, i fins i tot hi ha un pingüí dissecat d'una expedició del 1860 que es va fer a Amèrica i el va portar un dels científics, però del canal obra no se sap si aquest canal obra del rei de les sirenes encara hi és o no hi està. Joan de Déu, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona avui que hem parlat de les costes del Garraf i d'aquí uns dies, i tornem amb més mites i més llegendes. Moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda.
I ara engeguem aquesta recta final de la ronda mar d'avui. Anem cap a l'escala on en Sergi ja es troba tocat de la parada del peix. Sergi. Doncs continuem aquí a la ronda mar en aquesta ronda que fem per les peixateries del territori. I avui parem a una peixateria, parem a peixos Joan Rimbau. I hem vingut a la peixateria que tenen aquí, al poble de l'escala. Ara mateix estem...
Està buida perquè ens trobem gairebé a primera hora del dematí, acaba d'arribar o acaben de parar just la parada, una parada que fa molt i molt goig. Després anirem repassant una mica el que tenim aquí a la parada, però primer de tot hem de saludar l'Àlex de la peixateria Rimbau. Àlex, benvingut i moltes gràcies per estar una estoneta aquí a la ràdio amb nosaltres.
Bones, molt bon dia. Estem a la peixateria Joan Rimbau. Primer de tot, explica'ns una miqueta la història d'aquesta peixateria. Estem a la peixateria de l'Escala, però sabem que teniu, podríem dir, més sucursals i formeu com una mica de cadena de peixateries aquí a l'Empordà. Aviam, nosaltres vam començar fa anys cap allà a la zona de Torruella,
on vam seguir el curs d'un altre peixete que ja hi havia hagut allà a Torroella i a l'Estartit. El pare fa 15 anys es va voler quedar al negoci.
i a partir d'aquí vam començar a expandir-nos una mica, i ens vam anar moguent a la Bisbal, vam estar també fa temps a Girona, a Figueres, i ara últimament aquí a l'escala, que vam obrir fa tres anyets, i...
I ja està. I de moment amb això en tenim prou. A veure, Déu-n'hi-do, ja esteu en zones, per exemple, que ara estem a l'hivern, estem al febrer, hi ha una mica de calma, però en temporada alta, en temporada turística, etcètera, suposo que deveu tenir molta i molta feina.
Sí, sí, sí, sí. O sigui, qui vulguis o no estem a prop de costa, aleshores quan arriba la temporada d'estiu és quan tenim la petacada forta de feina, però al final estem ubicats en pobles on hi ha força genteta i la resta de l'any anem fent bé. Ara, treballar a la Costa Brava deu ser força agraït, no? Amb el peix. Sí, home, això sí. Tenim un molt bon peix, l'hem de cuidar,
perquè cada vegada, com ja s'ha sentit a la televisió, a la ràdio i tot, hi ha molts problemes amb el tema dels pescadors i que no troben el peix que haurien de trobar per tots els peixeters, però tenim un peix, la veritat, que boníssim i esperem que segueixi així molt de temps i el puguin seguir pescant.
Ara veiem el peix aquí a la parada, molt ben posat, però explica'm una miqueta el camí, el procés, de quines llotges visiteu, d'on porteu el peix que veiem aquí exposat i quina cadena té fins que arriba aquí a la parada. Nosaltres funcionem bàsicament com es funcionava una mica abans. Nosaltres ara està a prop...
de la cofraria de roses, que és on anem a comprar normalment, doncs tenim la gran sort de poder vendre el mateix peix que pesca en el mateix dia a la tarda. Aleshores nosaltres al migdia, que és quan comença la subhasta, que comencen a les 4 de la tarda fins a les...
sis i mitja estem comprant el peix, carreguem a la furgoneta i ens dirigim cap a totes les nostres botigues. Una furgoneta se'n va cap a l'abisbal, l'altra cap a Torroella i l'altra cap aquí a l'escala. Aleshores, a partir d'aquí, nosaltres podem vendre el mateix peix que han pescat a la tarda, cosa que hi ha coses com, per exemple, la gamba i coses així que...
que són de molt agrair realment tot el peix, però bueno la veritat és que és una gran sort poder bueno gaudir del peix que acaben de pescar feia unes hores i no ha passat ni per càmeres no ha passat ni per neveres i llavors aquest mateix peix nosaltres el reservem dintre de la càmera ben guardat i a l'endemà el dematí és el mateix que es ven i així anem fent tot el procés de dilluns a divendres
I com us ho repartiu? Entenc que aneu tu, ton pare, al llotge, com formeu l'equip, suposo, per repartir-vos una miqueta les feines, no?, perquè el de la llotge deu ser una miqueta, no sé si la part més important, però on us heu de fer valdre una miqueta més. Sí, home, però al final allà, doncs, nosaltres, la llotge, tu tens una subhasta de peix, que la subhasta, doncs, has d'estar-hi present, perquè si no, doncs, et pots quedar sense peix, o pagar el peix molt i molt car.
Aleshores, sempre ja s'està molt present i un cop allà, sí, nosaltres arreglem el que va a una botiga, el que va a l'altra, perquè és una línia de caixes que va passant. Aleshores, nosaltres el que fem és agafar aquest peix que arriba, el preparem ben posat amb gel i el posem a cada furgoneta que va destinada a les botigues.
Parlem una miqueta, tenim, com dèiem, una parada molt impressionant, no? Explica'm una miqueta com organitzeu la parada del peix o com classifiqueu, amb quin sentit ho feu.
Bé, nosaltres normalment a totes les botigues ens muguem una mica igual, sí que a cada botiga, per exemple, aquí l'escala és més grosseta, aleshores podem tenir més peix i alguna cosa la muguem, allà Torrell és una mica més petitota però encara segueix sent grossa, i la botiga de la Bisbal, per exemple, és la típica botigueta de poble i més petiteta de fa 20 anys.
Aleshores sempre ens muguem, començant per la dreta, per exemple, amb tot el sector de fer els arrossos, sèpies, calamars, la canana, el pop, més peces de tinta, que diguem, i llavors anem seguint de dreta a esquerra, passem per tota la part de la fritura, llavors arribem a tota la part del tall,
que tenim el salmó, on tenim el bonito, el bacallà, on tenim la tonyina, on tenim el lluç, on tenim el rap... I llavors passem a la part una mica més maca, que és on tenim totes les peces d'escata, tota la gamba, tot l'escamarlà que llueix una mica més, que normalment això sempre, doncs clar, vulguis o no, sempre queda una mica més a cara a la galeria, a prop al vidre. I acabant amb tot el que són els moluscs, on tenim...
tot el musclo, on tenim les xerles, l'almeja, els dies que tenim ostres, els dies que tenim navalles, els dies que tenim cargols... I així s'acabaríem, més o menys. Veiem clar, veiem molt peix. No sé com deu anar... Entrem a parlar en temes de consum, del que us demana la gent. Per una banda, quins serien els productes estrella o les espècies estrella que acostumen a sortir més o que us demanen més?
Bé, aviam, jo crec que com aquí i com arreu d'Espanya una mica, els peixos que tiren més normalment són lluç, llucets, perquè són peixos que no tenen gaire espina i són finets de gust. Aleshores, normalment a la gent que no li agrada el peix és un peix que sol menjar, perquè és un peix no gaire complicat de menjar perquè no tens espines.
I llavors tot el que envolta una mica el peix de poca espina, perquè hi ha molta gent que és una de les coses que emprenya una mica més l'espineta. I després passaríem per això, per el rap, passaríem per la tonyina, passaríem per peixos com...
d'aquest tipus que no tenen tanta espineta, llengado, llavors també tindríem, per exemple, calamar, que no tens gens d'espina, doncs cosetes així que normalment són les que es consumeixen una mica més. Llavors, en el cas de cada poble,
varia una mica en funció de la zona on estiguis. Ja sigui, per exemple, aquí a l'escala es gastaran certs tipus de peixos més que, per exemple, a Torruella i a l'Avisbal 100. Sí, sí, sí, ja et dic, això va variant, sí, sí. I no sé si vaig ser equivocat, però pot ser que últimament tot el que és el peix d'escata, peix de roca, s'hagi posat més en valor?
Bueno, sí, la veritat és que cada vegada més, depèn de quins peixos, que també és cert que cada vegada en van pescant una mica menys, doncs van guanyant aquest valor perquè al final siguin els mateixos peixeters potser, més o menys, o sigui que en van plegant, en van començant, i traient menys peix, doncs se li dona més valor a totes aquestes peces que són una mica més escasses.
Un altre dels temes que ha anat sortint recorrentment fins i tot a les notícies informatius és el tipus de clientela i sobretot segons l'edat que ve a les peixateries, que deien que cada vegada ve a comprar menys gent jove, que la marge d'edat de gent que ve a comprar a les peixateries cada cop és de més edat.
Això també es nota aquí. I quina podria ser la via de solucionar el tema o ampliar-ho una miqueta que sigués més transversal al consum de peix?
Al final sí que és cert que, parlant en tots els temes, l'edat d'emancipar-se, de començar a tenir una economia més estable, ha augmentat. Aleshores sí que és veritat que costa trobar-te joves de 20 anys comprant peix, o fins i tot anant a la carnisseria, perquè no tenen aquesta estabilitat econòmica com per poder-ho fer.
perquè al final dintre que tu vagis a comprar la garnisseria, la peixeteria, la fruiteria, doncs és potser un consum una mica més elevat, però jo segueixo pensant que al final sempre hi ha l'estereotip que el peix, per exemple, hi ha molta gent que el peix és car. Clar, dintre del món del peix tens molts de peixos que són cars i tens peixos que són més baratos. Aleshores jo crec que menjar peix se'n pot menjar sempre,
i fer-ne un consum mínimament habitual. Has d'anar alterant, òbviament, amb carn, has d'anar alterant amb verdures, has d'anar alterant amb diferents tipus d'aliments, però jo crec que és possible. I això al final, doncs, clar, cadascú s'adapta a l'economia que té i dintre d'això, doncs, hi hem de jugar. Però jo crec que...
que sí que costa una mica més tirar cap a la part jove per aquest problema que al final la gent acaba d'estudiar als 25-26 anys, llavors comencen a treballar i costa una mica més, bueno, vas una mica més endarrerit a l'hora de començar a tenir una economia més estable.
És per als clients i entenc que així els facilitem una mica la vida, perquè hi ha molta gent avui en dia que, clar, tu li dones una sardina i no sap com posar-se. Potser faltaria més cultura d'això també, d'aprendre tant a netejar com a menjar peix. Jo recordo que l'avi m'ensenyava a triar el peix, no? Sí, sí. Hem passat d'una generació on...
et donaven un pollastre i t'avies d'espavilar, et donaven una horada i t'avies d'espavilar, a arribar a certs punts que fins i tot quasi ho donem cuinat. Aleshores jo crec que estaria bé agafar com una mica de cultura, ja sigui en tema netejar peix, ja sigui en tema cuinar-lo, però sí que és cert que costarà tornar a...
costaria molt tornar enrere aquestes generacions on s'ho feien tot. Els pescadors es queixen molt o posen el tret d'alerta en el relleu generacional, en el món de la pesca, que és un dels temes que els preocupa més. En el sector dels peixaters, de les peixateries, estem parlant amb un peixater jove, això com va? Us esteu trobant que també teniu dificultats o aneu per millor camí?
Al final és un peix que es mossega la cua, per així dir-ho. Si cada vegada hi ha menys pescadors, cada vegada hi haurà menys peixeters perquè costarà més trobar peix. Aleshores sí que és veritat que cada vegada van plegant més peixeters dels que van començant. És un fet així com passa a la gran majoria de sectors cada vegada més que són d'ofici.
Ja siguin carnisseries, ja siguin peixaters... Ja et dic, jo a dies d'avui ho vaig veient moltes vegades, sobretot quan parles amb altres peixaters que tenen ja l'edat de jubilar-se, que ells diuen que no tenen a ningú per darrere com perseguir el negoci i que amb ells acabarà el negoci. Són peixaters que tenen dos, tres peixateries que es guanyen bé la vida, però la gent...
De la meva generació, doncs és una feina que costa ja sigui peixater o sigui una feina d'ofici, són feines que cada vegada es van perdent més i jo penso que són feines necessàries en el món on vivim. Ja per últim, Àlex, necessito alguna cosa avui per dinar, del que tens per parada, què m'he d'emportar avui? Bueno, avui la veritat és que tens forces cosetes.
Ja que estem ara, aquests dies fa una mica de bon temps, però més o menys a l'hivern, doncs hi ha molta gent que optarà per fer suquets de peix, on podries avui posar-hi alguna escòrpora, on podries posar-hi un tall de rap, on podries posar-hi algun tall de lluç i fer-te un suquet amb patates, la veritat que la mare de bo.
Doncs fantàstic, m'ho he apuntat. Àlex, moltíssimes gràcies per estar aquí a la Randa Mar i per presentar-nos peixos Rimbau, Joan Rimbau, en aquest cas a la peixateria d'aquí a l'Escala. Moltes gràcies.
L'Agenda. I comencem el nostre repàs d'actes i d'esdeveniments per aquest cap de setmana per posar ja punt final a l'errant la mar d'avui. I comencem una setmana més per l'escala, Sergi. Doncs sí, Marina, entrem en terreny cap de setmana i això vol dir un repàs a les activitats de tots aquests dies. Mira, comencem per avui divendres mateix a les 6 de la tarda a l'Estatit.
Just quan tanquem la persiana de la Randa Mar, a l'Espai Medes s'obrirà per una conferència de Cristina Linares a sobre de l'impacte, al voltant, de l'impacte del canvi climàtic a les Illes Medes. I a les 7 de la tarda, a l'escala, al Maram, una nova edició d'aquest hivern-primavera de la cuina de pescadors. Aquí a l'escala, ja sabeu, un menú preparat per antics pescadors, cuiners... Una proposta excel·lent.
Passem a dissabte, perquè dos quarts de dos del matí a la Jonquera hi ha una ruta guiada de gravel pels boscos de la Jonquera. A les dotze al migdia, a l'escala del Folí, la presentació del llibre de l'Anna Rispau i Carles Duarte al passat es destrena.
I també el dissabte i el diumenge dir-vos que encara és carnaval a alguns llocs de l'Alt Empordà, concretament a Cabanes, a Colera, a Llançà i a Garriguella. O sigui, qui encara li quedi ganes de carnaval pot anar a celebrar-ho. El diumenge hi ha la Fira del Carbó a Sant Llorenç de la Muga, la Fira del Carbó, durant tot el dia.
I a les 10 del matí, una altra activitat a l'aire lliure, a les 10, sortida per endinsar-se al parc natural del Cap de Creus, una sortida de 10 a 1, als voltants del Mas Ventós. Doncs ja veieu, un cap de setmana ben variat d'activitats i per gaudir també d'aquesta primavera que comença.
De l'escala baixem fins al delta de l'Ebre, on la cel ho té tot preparat, cel. Simarina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. En el marc de la sisena edició del Cicle Secrets, concert de Xacata amb ritmes balcànics, arabescos, brasiliers, llatins i psicodèlics.
Aquesta banda, veritablement internacional, amb membres procedents de tres continents, us portaran un viatge transatlàntic ple de dansa des de la península balcànica fins a les platges del Brasil. Avui divendres a les set i mitja de la tarda a l'oficina de turisme d'Ull de Cona.
Avui a les 8 i mitja de la tarda al carrer de l'Havana de Tortosa.
Calçotada popular al casal Panchampla, la calçotada més popular i petarda del terreno, amb concert de Pau Vizcarro i bingo musical, el dissabte al carrer Gil de Federic de Tortosa. Primer l'Opercal de l'any, espectacle clandestí a cegues de cultura i transgressió, en una localització secreta que mai imaginaries. En aquesta ocasió hem format vermut. El diumenge a les 11.30 del matí a Alcanar.
Segona edició del Canicross, marxa, cursa i trail kits mascarats a la Sènia. Un esdeveniment esportiu destinat a totes les edats i nivells, que tindrà lloc en un entorn natural únic. El diumenge a les 9 del matí al pavelló poliesportiu de la Sènia.
En el marc de la onzena setmana de l'activitat física i la salut a Jesús, Festa de la Bicicleta, amb un recorregut Jesús-Aldové-Jesús per la Via Verda i esmorzar i jocs tradicionals a la zona del camp de futbol d'Aldové. El diumenge a les deu i mitja a la Pèrgola de Jesús. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
Del delta de l'Ebre anem cap a les costes del Garraf. Carla, què hi farem? Bé, comencem recordant-vos l'activitat de la que us vam estar parlant ahir. El dissabte a les 10 del matí al Centre d'Estudis del Mar, jornada d'observació d'ous marines a la platja de Sitges i la desembocadura de la Riera de Ribes amb la col·laboració de Biodiversitat Sitges.
I tampoc ara no ens movem de municipi perquè el diumenge arriba la 68a edició del Ral Internacional de Cotxes d'Època Barcelona Sitges. Un esdeveniment imperdible pels apassionats del motor i pels curiosos en general, que aquest any recupera la parada de vehicles al Port de l'Eigua d'Olx, on el seguici de cotxes històrics hi arribarà més o menys cap a dos quarts d'una del migdia.
Per altra banda, pels aficionats a la gastronomia, doble ració. A Sant Pere de Ribes podeu gaudir durant tot el cap de setmana de la Ruta del Xató, la iniciativa que uneix gastronòmicament a diversos municipis del Gran Penedès. Quatre restaurants del nucli de Ribes, com són la Nova Premsa, la Farina, la Terraza del Factor i el Marboa Gastrobar, oferiran des de les receptes clàssiques fins a elaboracions més creatives del plat per excel·lència del Garraf.
També a Covelles, podeu gaudir del xató, però d'una forma diferent. La xatonada popular i el 24 concurs de mestres xatonaires se celebren el diumenge a partir de les 11 del matí a la plaça de la Vila. I per acabar, a Vilanova, com cada primer diumenge de mes, matí de portes obertes als museus, alguns amb visites guiades, com la que es fa a l'Espai Far a les 11 del matí i que, tot i ser gratuïta,
Tal com ens va recordar l'Arnau el dia que va passar per aquí, requereix també d'inscripció prèvia a la seva pàgina web.
I acabem el nostre repàs d'agenda a les costes del Maresme. Oriol, què ens tens preparats? Doncs aquest cap de setmana al Maresme, Marina, tenim activitats que tenen el seu interès. A Mataró, tant dissabte com diumenge, tenim la fira de l'arbre i del medi ambient, oberta de les 10 del matí a les 8 del vespre i es fa al Parc Central.
I aquest cap de setmana arriba també el primer ple de bruixes del Masnou per omplir el poble de màgia, de foc i de tradició. Serà els dies 28 de febrer, de les 11 a les 9 del vespre, i el dia 1 de març, diumenge, de dos quarts d'11 a dos quarts de vuit, a la plaça nova de les Dones del Tèxtil. Hi haurà més de 20 parades de temàtica esotèrica, zona de jocs infantils gratuïta,
espectacles i activitats, i també correfoc i espectacle de bruixes, un dinar, que en aquest cas és de pagament, i una xocolatada popular. Hi haurà algun taller, també, que s'haurà de pagar. Els espectacles i les xocolatades són gratuïts. Una fira per celebrar la saviesa antiga, la força femenina i la cultura popular.
I ara tornem a Mataró perquè dissabte es fa el No és Tardeo, és Clapeo. Torna la festa de tarda de la Saga Club amb DJ Hotchians. Surda, música, còctels, foodtracks, bon rotllo i moltes ganes de festa. També hi haurà la festa Més 23 amb Hits Club del 2015 al 2020. I ja passem a diumenge. Diumenge dia 1 de març tornen les gangues del carrer Sant Miquel del Masnou.
una nova trobada del teixit comercial masnoví, on es podran descobrir ofertes irresistibles i grans descomptes als comerços del poble. També aquest any hi haurà calçotada i graellada. Anem cap a Pineda. A Pineda, diumenge al matí, fan la quarta cursa de la dona 5K per un circuit totalment planer, vora del mar, un circuit que es pot fer corrent o caminar.
amb l'objectiu de reivindicar els drets fonamentals de les dones en una efemèria d'escala mundial. Subsequirà a tots els participants de Nomes com Dones amb un regal commemoratiu, una samarreta de la cursa, un entrepà, fruita i beguda a l'arribar a la meta. Ja al migdia, cap a la calçutada popular de Sirera, a Mataró,
A la plaça Antonio Machado, un menú que inclou calçots, cançalada, botifarra, pam, tomàquet, beguda i la salsa, evidentment. Amb el menú infantil hi ha botifarra, patates, pam, tomàquet i beguda. I també faran moltes activitats, com balles en línia amb mariparra, pintacares i un taller amb Carme Guzmán i el grup de playback Nueva Essència.
I acabem comentant que el diumenge a dos quarts de sis de la tarda a Argentones fa el petit break de la companyia Brodes Bros, que vol retre un homenatge al hip-hop i a tota la galàxia de ritmes, músiques i maneres de bellugar-se que l'envolten. Explica la història de dos personatges inseparables, la hip i la hop, que trobaran el seu lloc dins l'univers de la música i el petit públic que vindrà a veure l'espectacle les acompanyarà en aquest viatge participatiu de descoberta.
El breaking, el DJ, l'scratch, el graffiti, aspectes fonamentals de la cultura del hip-hop passejaran per l'escenari un plínol de colors, transformaran l'espai en dos gegants plats de punxar i les dues protagonistes ballaran un espectacular remix dels clàssics de l'època. Doncs així, amb música, acabem aquesta petita pinzellada d'actes aquí al Maresme. Bon cap de setmana, família!
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest divendres 27 de febrer del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Demà no tornarem dilluns, més ben dit que ja. Passeu un gran cap de setmana, que vagi molt bé. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mal és l'amor, jo sóc el mal.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBI-cofòbiques. El teu silenci et fa còmplice. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 920 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Prop del 37% de les víctimes mortals a les carreteres tarragonines el 2025 s'han produït a l'AP7. En aquesta via hi van perdre la vida 11 persones de les 30 que hi va haver al conjunt del territori. D'altra banda, el tram amb la majoria de sinistres mortals estatal del Vendrell-Cambrils amb un total de 10 defuncions. Sergi Ibáñez.
El cap del Servei Territorial de Transit a Tarragona, Alberto Raúl Esteban, ha explicat a Tarragona Ràdio que destinaran sis carros radar al llarg dels 340 quilòmetres de l'autopista a Peixet. Aquests vehicles camuflats es desplegaran també en els 110 quilòmetres del traçat de l'autopista per les comarques tarragonines. L'objectiu, segons Esteban, és evitar que els cotxes hi circulin a molta velocitat i frenar la sinistralitat de la via.
tindrem altres quatre que aniran rotant en funció d'altres vies i altres circumstàncies. Que no vol dir que també puguin estar reforçats a l'EP7, però exclusivament sis a tot el recorregut de l'EP7. Recordem que l'EP7 de Catalunya són 340 quilòmetres,
D'aquests, si molt recordo, al voltant de 110 estan a la província de Tarragona, Tarragona-Terres de l'Ebre, 110 la província de Barcelona i els altres 97 estarien al tram gironí. Tot i que també hem de parlar que la concentració principal de vehicles és a la corona, la conurbació de Barcelona.
Un altre aspecte a tenir en compte les comarques tarragonines és l'accidentalitat amb vehicles pesants. Al territori hi ha hagut 7 de les 10 morts en camions de 2025. La demarcació de Tarragona ha registrat d'enguany 30 morts, 3 menys que l'any passat, i acumula una reducció del 25% en comparació amb el 2019. Les comarques amb més víctimes fins ara són el Baix Camp, amb 7, i el Tarragonès, amb 6.
La Diputació de Tarragona dóna suport als treballadors d'International Paper i d'ESA Smith afectats pel tancament de les plantes de Valls i Montblanc. L'ENS ha acordat una declaració institucional en el transcurs del ple celebrat aquest divendres. En els acords, la Diputació expressa el seu suport explícit als cometers d'empresa i als treballadors, com també...
El teixit productiu de la zona en aquesta línia es demana a la Generalitat que estudiï la possibilitat que les plantes afectades siguin declarades d'interès industrial estratègic territorial, una declaració institucional que ha llegit la presidenta Noemi Llaurador.
Manifestar el suport explícit als comitès d'empresa i a les persones treballadores afectades, així com el teixit productiu i social del territori. Instar a la Generalitat de Catalunya a plantejar la possibilitat, si s'escau en termes legals, de considerar les plantes de Valls i Montblanc com d'interès industrial estratègic territorial.
I Port Aventura World ha obert aquest divendres les portes de la nova temporada amb la celebració del Carnaval per quart any consecutiu.