Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dijous 19 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres a 4-6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i de Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Farem aturada al Club Nàutic de Vilanova per conèixer les últimes novetats. Cuinarem, engegarem els fogons amb Adrià Ceritjol. Anirem fins l'arxiu municipal de l'escala per descobrir patrimoni amb gust de sal. Parlarem de carnaval i molt fent aturada a Arenys de Mar i acabant
al Delta de Libres. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rana Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda a tots. Doncs mira, molt bé, amb una miqueta d'aire, crec que he notat. Però tampoc em facis cas. Avui podem sortir volant. Sí, he estat a punt de fer una mica la broma de l'altre dia. Però no dic no, no perquè ja l'he fet. I per no repetir-me...
I he vingut, has vist? Jo que venia tota pentinadíssima i amada reglada. Jo també. Que m'ha anat a la perruqueria i se'ns ha esbolat tot. Tot, tot, tot. Ha sortit volant cap allà. És tot un desastre. Un desastre total. Anem a saludar també la Cel Prieto, de Ràdio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Ve molt bé de dijous, tot i que esta setmana, no sé, m'està fent una mica costamunt, no sé, batros, quina sensació teniu. I mira que som dijous i demà divendres, no? Però no veig el moment perquè sigo divendres a les 7 de la tarda. Això us dic de veritat, eh? No ho sé. Et veig aquesta setmana una mica desesperada, eh? Desesperada.
Sí, és que no sé què m'ha passat, Marina, vull dir, entre que estic costipada, avui ja no tant, però mocs, i no sé, el cap, molta feina, saps? I el cap ple de coses, no m'he aclarit, no m'he aclarit, però bueno, mira, ja tot torna al lloc, sí. T'ho perdonem, però a mi m'està passant molt ràpida la setmana, les coses com són. Anem a saludar també en Sergi Corral, dins de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Qui us manen a la peluqueria mundial amb estrelada? Els S-alerts són per això. A nosaltres no ens arriba cap és alert. Ahir ningú me la va dir. A mi no m'ha arribat cap és alert.
Allò de circular per la P7 a l'altura de l'Hospitalet de l'Infant i aquestes coses, això no. Ambienes alerts perquè la gent no es despantini pels carrers. Però reitero que no ens ha arribat cap és alert. No, aquí no. Però hi havia els avisos. A la web del servei hi ha avisos. A la web, la web, la web. A mi no m'han trucat. Nivell taronja per no despantinar-se. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Ens hem equivocat, llavors.
Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, companyes. Doncs molt bé. A mi sempre em fascinen les converses meteorològiques que teniu just abans de saludar-me, perquè la veritat que a mi... Jo no tinc tanta profunditat de coneixement sobre meteorologia, però jo trec el cap per la finestra i dic fa aire, no fa aire... Jo em quedo aquí.
Et quedes aquí? Així pràctica, eh? Pràctica, pràctica, com mai, sí, sí, sí. Jo soc molt de lo que es palpa i lo que no es palpa. Fantàstic. També anem a començar el programa d'avui, però també hem de dir que hi ha l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys, avui no ens pot saludar. I ara sí, anem a començar el programa d'avui, deixem el vent, deixem-ho tot. Qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu i comencem per la Costa Brava. Expliquen que el Ministeri de Costes atura la construcció dels nous espigons de Calonja i Sant Antoni. Sergi.
I ho fa Marina perquè en el projecte de construcció s'hi han detectat errors tècnics. Ara aquest projecte, que s'havia redactat fa 10 anys, s'haurà de tornar a revisar i no estarà llest per executar fins després de l'estiu. El projecte contempla la construcció de dos discs. El primer s'allargarà 150 metres a la seva part emergida i 130 en una altra part submergida a mig metre de fundària.
Aquest espigó se situarà a continuació de l'actual que hi ha davant de la riera de la UBI. El segon espigó serà encara més llarg, de 215 metres, i en aquest cas coincidirà amb l'espigó de la plaja de Palamós. Serà una perllongació. L'obra ja havia estat adjudicada a l'empresa Robau Terres per un cost de més de 3.100.000 euros. El consistori ara tindrà dos dubtes importants sobre la taula, si les obres es podran engegar a la tardor i si l'empresa mantindrà el pressupost de l'adjudicació.
Després de les ventades, l'alcalde de l'Escala demana més concreció en les alertes meteorològiques. Doncs sí, en els darrers episodis de vent i les situacions d'emergència que ha generat arreu del país han estat motiu de discussió i crítica per part de molts consistoris de l'Empordà. L'alcalde de l'Escala, en aquest cas, Josep Bufill, n'ha volgut també fer una valoració expressant que pot entendre el que impliquen aquestes situacions de perill, però demana més concreció territorial.
Aquestes decisions el dijous van ser de caràcter general a tot Catalunya i el dissabte van ser de caràcter localitzat. I això la gent no ho entenem. I a més a més, el dijous va fer un dia espectacular i la gent encara ho entén menys.
I, a més a més, amb vent, que aquí és una zona on fem activitats normals quan hi ha tramuntanes i encara ho entenem menys. Aquí, més que queixar-me, jo voldria que de cara al futur se n'aprengués d'aquestes situacions i que es concretés més les afectacions, perquè és cert que
a l'Alt Empordà, a la part del Baix Empordà, al Gironès Nord, i a la part de la Garrotxa no hi va haver gens de vent. I a més a més les prediccions ja ho deien. Per tant, sí que es demana de cara al futur, o demano des d'aquí, que es tingui en compte més el tema localitzat. Una mirada més territorial. Correcte.
Josep Bofill escoltàvem amb declaracions del programa a l'alcaldia de Ràdio L'Escala, va parlar la responsabilitat individual davant les situacions meteorològiques de perill i alhora va assegurar que en un hipotètic episodi semblant al de dijous passat, la Generalitat i Protecció Civil no actuarien de la mateixa manera i deixarien escloses les comarques amb un perill més baix.
mentre que dijous passat el vent va ser inexistent, dissabte sí que la forta tramuntana avaltarà les activitats de Carnaval. En aquest sentit, l'alcalde també expressava la seva sorpresa amb l'alerta emesa el dissabte al matí, pel fet que en el segon episodi la responsabilitat caigués únicament en els ajuntaments.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. La flota del peix blau torna a la mar després de l'aturada biològica cel.
Sí, Marina, avui a la nit les barques d'encerclament de la costa tarragonina amb les dues barques de l'ametlla de mar al capdavant tornen a calar les xarxes després d'haver completat els dos mesos d'aturada biològica hivernal. Les perspectives de la temporada estan condicionades per un ecosistema que ha canviat dràsticament. El comportament del peix blau avui dia no té res a veure amb el que fa 20 anys.
Entre els factors clau hi ha el canvi climàtic, l'augment de depredadors com la tonyina i una transformació en les captures. Ja que el que abans era una pesquera dominada en un 70 o 80% per la sardina, ara s'ha invertit i les captures majoritàries són de seïtó.
Més enllà de les captures immediates, el sector reclama claredat i transparència. Lamenta que hi hagi moltes preguntes sobre el que realment passa al Fons Marí, que l'administració no respon, tot i existir informes i estudis científics al respecte. Amb tot, la flota surt aquesta setmana amb l'esperança que la veda hagi donat els seus fruits. Miquel Brull és patró major de la Confraria de Pescadors de l'Ametlla de Mar i patró d'una embarcació de l'Encerclament.
Hem de tindre coratge. Nosaltres ens hem trobat a armar i ser un desastre, i potser el cap d'un mes surt el peix i a llevar peix. També a l'hivern, fa mal temps, potser no pots anar antes d'anar, hi ha dies que no pesques. Jo espero trobar peix.
Jo el que voldria és saber, o que ens puguin dir, de dir què passa de veritat a la mar. Parlant de tot el que hem comentat, que hi ha pujades i baixades, hi ha cicles i que sigui, tot això, amb això estem d'acord, el peix logro és així. Però hi ha moltes preguntes que no sé si és que no es volen contestar o és que no interessa contestar-les. Perquè nosaltres anem cada dia a la mar i a vegades veus coses que fas... Hi ha alguna cosa aquí, hi ha alguna cosa, perquè el comportament del peix no és el que era...
Jo crec que la... la... la... la... la... la... la... la... la... la qüestió és esta, no? És a dir, si trobarem pino, trobarem pino. Espero que... espero trobant. I espero que sigui un bon any. I espero que siguin any de captures. Lo... lo... lo... lo... lo sector lo que necessitaria és saber això. I a partir d'aquí, poso, no? A treballar i a luchar, que és la nostra obligació.
Pel que fa a les xifres, una bona captura avui dia se situaria entre els 2.500 i 3.000 quilos diaris. Cal tenir en compte, però, que el sector treballa ara sota un estricte sistema de quotes màximes setmanals, 13.500 quilos per al seitor i 12.000 quilos per a la sardina. Una mesura que ha estat positiva mentre que el sector participi en la gestió del recurs. El sector també farà 15 dies més de veda de l'1 al 16 d'abril per afavorir la reproducció del seitor.
La ràpida portarà el carnaval a la mare amb una sortida marítima a l'abadia dels Alfacs.
La ràpita donarà una segona vida a les disfresses de carnaval amb una sortida marítima a l'abadia dels Alfacs el diumenge 22 de febrer. Se tracta del carnamar, que comptarà amb activitats com caiac, padelsurf, bala lleugera o sia-bike i també amb un concurs de disfresses. La jornada s'iniciarà a les 10 del matí amb la preparació del material i tot seguit amb un recorregut en l'activitat escollida. L'acte s'acabarà amb la celebració del carnaval, l'entrega del premi a la millor disfressa.
Joan Barberà és el president de l'estació nàutica de la Ràpita.
Farem un recorregut prou divertit i després farem la xirigota, no?, d'anar a disfressat i de liar-la i tirar-nos a l'aigua i ja, ja, ja, i divertir-nos d'això. Després es farà un concurs de disfresses. Aquell que guanyarà s'endurà un dinar per a dues persones en això de la galera. Després hi haurà dues sorties del Seabike, que vol dir, vens tu a la teva companya i te vas a fer una volta per les muscleres o algo així, tot xulo, quan te vingui bé, ara o a l'estiu, no?,
Ara també es pot, que és bonic. I també dos sortides per a dues persones de cada equipada.
Des de l'Ajuntament de la Ràpita han remarcat que es tracta d'una activitat oberta i familiar que fuig de la competitiva i que demostra que la mar també es pot gaudir a l'hivern. Elena Queral és la regidora de turisme de la Ràpita. Us convidem a venir a la pràctica d'esports nàutics amb la voluntat de desestacionalitzar i gaudir de l'abadia dels alfacs a uns preus més que assequibles i econòmics. Des de l'Ajuntament de la Ràpita i l'estació nàutica...
seguim apostant per polítiques de desestacionalització i de diversificació i accessibilitat dels esports nàutics a la ciutadania. La inscripció a la festa és de 5 euros i per llogar neoprens o taules de surf s'afegirà un import de 5 euros pel material.
Anem ara fins les costes del Garraf. L'endemà de dimecres descendra la Federació d'Associacions pel Carnaval de Vilanova i també l'Ajuntament han fet un balanç d'aquest any d'una festa multitudinària amb més d'un centenar de propostes al llarg de tota la setmana seguida. Carla.
Sí, durant el carnaval hi ha hagut dues detencions, la nit de l'arribu per robatoris de mòbils. S'han denunciat 17 persones per incompliment de l'ordenança de civisme i s'han detectat 17 conductors que han donat positiu als controls de trànsit. El punt de salut jove ha fet 750 detencions i 17 intervencions, sobretot per informar.
I al Punt Lila aquest Carnaval ha fet quasi 1.200 accions de sensibilització. Són algunes de les dades que s'han donat avui a l'hora de fer balanç d'aquesta edició del Carnaval sense fets greus, des de l'Ajuntament i la FAC, la Federació d'Associacions del Carnaval.
Ha estat, afirmen, un carnaval multitudinari amb molta participació als diferents actes. Més de cent, i pel que fa als actes vandàlics i incívics del Dia de les Comparses, on ja 22.000 persones recorden participant de la festa, els organitzadors coincideixen a afirmar que no representen el carnaval de Vilanova. Tanmateix, la FAC convidarà les entitats a la propera assemblea a fer un debat i reflexió per millorar i buscar encara més, han dit, l'excel·lència.
Pel que fa a la neteja dels carrers, s'està treballant de forma intensa amb un dispositiu especial i s'espera que entre avui i demà, han dit, la ciutat recuperi la normalitat. Més enllà del rastre als carrers, el carnaval es tanca amb efemèrides importants com els 100 anys de la composició del Turuta, els 40 anys del Moixó Foguer, els 50 anys de les danses de Vilanova i també de la recuperació de l'arribu i del primer sermó. L'acte commemoratiu previst no es va poder fer pel vent, però hi ha la voluntat d'anunciar una nova data.
Ara comença una nova etapa a la FAC, ja que aquest any era un any de traspàs per la Junta de la Federació d'Associacions del Carnaval de Vilanova. Ja que hi haurà canvis i també comiats, doncs l'Antònia Ibáñez serà la nova presidenta de la FAC.
I aquesta setmana han començat a Sant Pere de Ribes els treballs de substitució de contenidors en el marc del nou contracte i el nou servei de recollida de la brossa que al municipi gestiona la Mancomunitat.
El govern ribetà assegura que la implementació del nou servei avançarà sense presses i encara no és necessari el clauer electrònic. El model actual busca millorar els nivells de reciclatge, que en el cas ribetà frega el 50%. Aquests primers dies, en alguns contenidors, es pot veure brossa dipositada al costat. A vegades és per incivisme i altres vegades per la confusió que tenen molts ciutadans a l'hora d'obrir-los.
Prem el botó d'encesa d'agudament senyalitzat per poder obrir el contenidor, esperar un segon perquè la pantalla lluminosa indiqui que ja es pot obrir i obrir-lo amb el pedal o amb la palanca lateral. De moment, obrir els nous contenidors ja instal·lats a les roquetes és així de fàcil, però encara no fan falta els clauers per poder-los obrir amb el sistema intel·ligent. Una operació senzilla, però que està generant confusió entre la ciutadania perquè molts veïns pensen que ara ja cal el clauer per poder-los obrir.
De moment, l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes no ha concretat a partir de quan sí que farà falta aquest clauer. Ara la feina es concentra en el canvi de contenidors. Aquesta setmana els operaris han començat a retirar els vells i a col·locar els nous. Un cop ja ha entrat en vigència el nou contracte de la recollida de brossa que gestiona la Mancomunitat. En total se substituiran 750 contenidors que hi ha distribuïts per 150 illes de tot el municipi.
Els treballs de substitució de contenidors s'allargaran encara dues setmanes més. S'ha començat per les roquetes i es continuarà per ribes i les urbanitzacions. Abans, però, des de fa uns dies també s'han començat a aplicar la recollida porta a porta pels comerços. Quan s'incorpori l'obertura intel·ligent, el sistema permetrà una reducció del 30% del rebut de la brossa a les famílies que utilitzin correctament els nous contenidors.
L'objectiu final, però, és millorar i fer més eficient el reciclatge de la brossa, sobretot reduint la que va per al rebuig, la que té un cost econòmic més elevat per a l'Ajuntament. Escoltem Anna Herrera, alcaldessa de Sant Pere de Ribes. Ha de servir per poder rebaixar les tones de residus del contenidor gris que generem. Hem de pensar que la quantitat que paguem per tona són 100 euros per cada tona. Aquí a Sant Pere de Ribes, per exemple...
Anualment penso que són més de 8.000 tones les que generem. Per tant, hem de poder reduir aquesta xifra perquè això és el cost que paguem entre tots i totes per la gestió de les escombraries. Hem de fer aquest esforç, que ja l'estem fent però encara millorar-lo, però també per cuidar el planeta que només en tenim un.
Els nous contenidors disposen d'uns sensors que permeten donar molta informació del volum de brossa que es genera, com es recicla i com es desenvolupa el servei de recollida. Informació que permetria incorporar canvis per millorar el servei si fes falta.
Anem ara fins les costes del Maresme. Amb una embarcació mobilitzable a les 24 hores del dia, salvament marítim de la Creu Roja garanteix la seguretat de part del litoral català des del Port d'Arenys. Com ha explicat el patró voluntari Roberto Guzmán, des de la Setmana Santa del 2025 han fet una seixantena de sortides generalment per remolcar embarcacions amb problemes Oriol.
Exacte, Marina. La base de salvament marítim a Arenys és un punt clau del servei a nivell de Catalunya, ja que centralitza la logística i les operacions en part del litoral central del país. Actualment, el projecte de la Creu Roja, a més del socorrisme a les platges, els serveis d'assegurances nàutiques o la formació i sensibilització, es dedica també a les tasques de salvament i vigilància marítima les 24 hores del dia.
Ho fan amb una embarcació que els permet actuar en una àrea d'unes 23 milles nàutiques. Així ho ha explicat el programa El Dominical de Ràdio Arenys, Roberto Guzmán, que és patró voluntari de la Creu Roja. Ara tenim en disposició una de 760 i amb dos motores de 350 caballos, total amb una potència de 300. I cobrim bastant bé la zona entre Blanes i Port de Premià de Mar.
En els darrers deu mesos han hagut de fer una seixantena de sortides. Com ha explicat Guzmán, la majoria d'actuacions han consistit en remolcar embarcacions, un rescat que va a càrrec de les asseguradores.
El porcentaje, hablando de porcentaje, tiramos ya de casi un 80%, todos son remorques. Abrillas de motor, alguna pequeña colisión, problemas de vela, en fin, un abanico de...
Fins a una vintena de persones, 19 voluntaris i un tècnic formen part de la base actualment. Històricament, Salament Marítim de la Creu Roja té presència des del 1972 a Arenys de Mar, on comparteix port i tasca amb Salvecat, una associació de voluntaris de Salament Marítim totalment independent de la Creu Roja.
L'orquestra de la Bona Sort, de malgrat demà, celebra 20 anys com a referent en salut mental i música. És l'única banda estable de l'estat formada per persones amb trastorns mentals.
Exacte, l'orquestra celebra aquest dissabte 20 anys de trajectòria amb un concert molt especial a l'Auditori del Conservatori del Liceu. Una quinzena de músics, la majoria amb esquizofrènia, assagen cada dimecres al centre cívic de Malgrat de Mar. Alguns toquen instruments, altres canten, però tots hi participen, perquè en aquesta orquestra de la Bona Sort no es tracta només d'afinació o de tècnica, sinó de presència, de vincle, de sentir-se part d'alguna cosa. Cada cançó es converteix en un petit triomf col·lectiu.
En 20 anys, una cinquantena de persones han passat per la formació. Moltes han millorat, algunes han deixat el grup, però totes ja han deixat empremta. I aquest dissabte, mentre l'orquestra Plateria s'afegeix a aquest homenatge, també es tancarà una altra etapa, la del rodatge del documental que la productora barsegonina Canadà ha estat filmant durant dos anys i que s'estrenarà l'any 2027.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, concretament a Tarragona, explicant que els bombers han atès 59 avisos relacionats amb el temporal de vent des de les 7 del matí i fins les 12 del migdia. La major part dels incidents s'han registrat a regions... La regió metropolitana sud, 28, a la metropolitana nord, 16, i a la de Tarragona, 7. A més, n'han comptabilitzat 4 a centre...
4 a la centre, 2 a la Girona, una a la de Lleida i una a les Terres de l'Ebre. El telèfon 112 ha rebut un total de 127 trucades relacionades amb el temporal fins les 11 del matí. Protecció Civil ha activat la fase d'alerta pel Pla Bencat.
i el Servei Meteorològic de Catalunya ha previst ratxes de vents superiors als 100 km per hora a bona part del territori fins divendres. El vent pot tenir especial afectació al Pirineu i Prepirineu i a la meitat sud de Catalunya, capat dels incidents gestionats pels bombers, estat de gravetat.
I el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, ha proposat una nova aliança estratègica amb el sector logístic aragonès per reforçar el nord-est peninsular com a gran pol de competitivitat i creixement. Castellà ha fet aquesta proposta durant una jornada celebrada aquest dimarts a la Càmera de Saragossa amb la participació de representants institucionals i empresaris d'Aragó i Catalunya.
El president del Port Aragoni ha defensat que consolidar un eix logístic potent entre Aragó i Catalunya és creu pel desenvolupament econòmic dels dos territoris. En aquest sentit, ha apostat per intensificar la col·laboració amb el sector aragonès, no només en el tràfic agroalimentari, especialment cereals, sinó també en nous àmbits com la pasta de paper, l'automoció, els projectes vinculats a l'energia anòlica o els prefabricats de construcció.
Entre els projectes destacats, Castellà ha subratllat la nova terminal marítima del Moll d'Andalusia, actualment en licitació. També ha posat l'accent en la futura Port Tarragona Terminal Guadalajara-Marxamalo. Aquesta infraestructura connectarà el corredor del Mediterrani amb l'Ebre,
i el Denares, reforçant el paper de Tarragona com a model estratègic en el moviment de mercaderies entre la península i Europa. Castellà ha insistit, a més, en la necessitat de millorar les connexions ferroviàries entre Tarragona i Aragó, amb el desdoblement de vies i millores tècniques que garanteixin una infraestructura competitiva. La jornada conclòs en reunions de treball amb operadors logístics aragonesos per explorar noves vies de geocollaboració.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació demastralada a gran part de la costa, sobretot la barcelonina, i molt especialment la tarragonina. A la costa taurada tindrem ràfegues que passaran dels 120 km per hora, especialment al golf de Sant Jordi i en alguns moments fins al cap de Salou. Això farà que hi hagi tot just a la costa maró, però ja molt pocs quilòmetres marandins, forta maró i maragassa.
A la resta de la costa, sobretot la que va entre l'alt Maresme i el sud de l'alt Empordà, hi haurà vent de sud i molt més fluix aquesta tarda. Això farà que hi hagi marajol o maró arran de platja. Però sí que al llarg de la tarda i vespre el vent de tramuntana entrarà encès al nord de la costa Brava, especialment ja aquesta matinada i demà al matí. Això farà que hi hagi fort maró a gran part de la costa Brava, ja especialment demà al matí. El vent de mica a mica anirà fluixant el divendres i fins i tot acabarà girant a sud,
entre la costa de Barcelona i el sud de la Costa Brava. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al servei català de trànsit. Unia la Mireia Camats, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. A hores d'ara hi ha alguns problemes de la xarxa viària catalana.
i intensitat de parets a Millet del Vallès, encendit Barcelona. A la B23 hi ha quadres plogues fins arribar a l'Avinguda Diagonal de Barcelona. A la Nacional 340 hi ha intensitat a l'Ammella de Mar, encendit Sud. Pel que fa referència a les rondes de Barcelona, la ronda a dalt hi ha referents les plogues de Sant Gervasi, encendit Besós. A la ronda litoral hi ha quadres una franca al port i de Sant Adrià al Nus de Trinitat, encendit Besós, intensitat de poble nou a la Barceloneta, encendit Llobregat. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Te busco en el hueco que queda en mi alma Tan frío y profundo que no encuentro nada Quisiera volverme invisible y colarme esta noche
Me resulte más fácil morir que obligarme a decir la verdad.
Gràcies.
Fins demà!
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. I ara volem fer un repàs de l'actualitat dels nostres clubs nàutics i així que anem cap a Vilanova i la Geltrú per parlar amb Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic de Vilanova. Carla. Molt bon dia, Tete Sabater. Moltes gràcies per acompanyar-nos un dia més aquí a Arrandemar.
Molt bon dia. Com esteu? Primer de tot, com s'ha presentat el carnaval aquí al Club Nàutic de Vilanova? Perquè sé que heu tingut... Bé, que teniu una secció d'actes socials que deu haver estat ben mogudeta aquests dies amb la comparsa, el concurs de xató, el Vall de Mentons, tota la pesca.
Suponeu que com a tota Vilanova, no? Perquè, bé, el camí de Vilanova és molt sonat, i com o no, aquí en el club també. La veritat és que és un dels actes de la secció social que, bé, que més s'espera durant tot l'any. La veritat és que vam començar el dia 7 amb els actes del Masquerot, i després amb el Ball de Mentons, les comparses, fem un concurs de xató, fem un concurs de disfresses...
La veritat és que la participació ha estat força elevada, com no podia ser d'una altra manera, i la veritat és que els socis en general s'ho han passat pipa, vaja. Que bé. I ara, un cop ja passat Carnaval, sí que m'agradaria xerrar, fer una miqueta de repàs, com fem habitualment, de què teniu previst a nivell esportiu aquí al Nàutic?
La veritat és que ara ja estem en plena temporada. La veritat és que les condicions meteorològiques d'aquest mes de gener no han acompanyat gaire. Vull dir, tots crec que ja són coneixedors de quines han sigut les peripècies d'aquest mes. La veritat és que aquest dissabte comencem amb un concurs de pesca i una regata de creuer social que vam haver de plaçar per les condicions meteorològiques. Aquest cap de setmana...
Som molt valents i ho juntem tot i ho tirem tot endavant. I després ja de cara al març ja ens venen proves més importants com pot ser la celebració de les 100 milles, la regata tradicional de les 100 milles, que és puntual pel campionat de Catalunya de solitaris a dos i altura. I és el primer esdeveniment important de la temporada. I ja estem preparant-ho i esperant que aconsegui la participació rècord dels últims anys.
i que la gent torni a poder gaudir d'unes condicions meteorològiques bones i que permetin un bon desenvolupament de la prova. Sí, tant de bo acompanyi aquest temps, que últimament ens està ficant una miqueta difícil. I parlant del temps, també he vist que ara el 28 de febrer inicieu un curs de meteorologia dins de la secció de Creuers?
Sí, està obert a totes les seccions. Sí que és veritat que la participació de la majoria és de la secció de creuers, però ho tenim obert a totes les seccions, perquè també creiem que és interessant pel soci, o és interessant pel qui pesca, o pel qui fa s'humanisme. La veritat és que això intentem, a part del que és activitat esportiva...
Pròpiament dita, intentem complementar-la durant tot l'any amb xerrades o cursos que ajudin a la formació dels nostres socis o usuaris. En aquest sentit, l'any passat vam fer un primer curs de meteorologia que va tindre molt d'èxit, vam omplir les places i aquest any vam considerar que era important tornar a repetir-lo perquè hi havia molta gent que ens demanava poder fer-lo i doncs aquest primer trimestre el tornem a repetir
i de cara a pròxims trimestres esperem poder iniciar un altre de metodologia avançada. Vull dir que la veritat és que molt contents, molt contents de com està funcionant. La veritat és que el ponent és l'Enric Agut, que és un dels meteoròlegs que tots coneixem perquè surt per televisió i per ràdio, i la veritat és que ho fa molt bé, ho fa força bé, ho fa molt amè i la gent surt encantada.
Per tant, aquesta primera part és la inicial, que deies que després fareu l'avançada. Exacte. Tornem a repetir el curs inicial. Són tres dissabtes per la tarda que han de vindre els socis aquí a l'aula. I després, si tot va bé, intentarem ajustar les dates amb l'Enric per poder fer el curs avançat.
Molt bé. I, per altra banda, he vist que també teniu ja oberta la inscripció per al campus nàutic que fareu per Setmana Santa, que comença, si no m'equivoco, el 30 de març fins al 3 d'abril, i que també el 22 de febrer obriu les inscripcions ja pel campus d'estiu, que deu estar molt sol·licitat, veient que comenceu les inscripcions tan aviat. Sí, bueno, la veritat és que...
Intentem obrir-les quan abans millor, perquè al final, quantes més inscripcions tens al principi, ja és més fàcil organitzar-te. Ja tens els números, ja saps els monitors que necessitaràs cada setmana, ja tens una mica la idea de com els has de distribuir, les embarcacions que utilitzaràs...
perquè no se'ns acumuli tot a última hora, la veritat és que ens va força bé que la gent s'inscrigui amb temps. Ara també al març comencem amb les activitats de vella escolar, vull dir que la veritat és que estem a punt a punt ja d'entrar en plena temporada, com havia aquí dit.
Sí, i et volia preguntar una mica més específicament sobre aquests campus, aprofitant que estem en plena època d'inscripcions, en què consisteixen? Sobretot aquest de Setmana Santa, que queda poquet i és molt compacte, que és només un cap de setmana.
Nosaltres als campus definim totes aquelles activitats que tenen un caràcter lúdic. Al final sí que és veritat que practiquem esport i sempre que hi ha una pràctica d'esport ha d'haver un component formatiu, però sí que en les activitats que nosaltres denominem aquest paraigües de campus intentem que siguin activitats que, a part que els nens aprenguin, també s'ho passin bé, tinguin un component divertit de passar-s'ho bé.
Llavors, bé, al campus em sembla que hem inclòs tot el que és navegació vela, tot el que és battle, em sembla que també intentarem tocar-ho de windsurf, vull dir que, bé, una mica de kayak, vull dir, totes aquelles activitats que...
El nostre mèdia ens permet realitzar i que serveixin perquè cada nen marxi d'aquí a haver fet un tast de diferents esports nàutics, que moltes vegades en el dia a dia no tenen la possibilitat de fer-ho.
Doncs ben complert, ben complert aquest campus, aquest cap de setmana. Doncs Tete Sabater, moltes gràcies per la teva atenció, per explicar-nos una miqueta i posar-nos una miqueta al dia postcarnaval, ara que començarà el bon temps, aquí a la platja de Vilanova, des del Club Nàutic. I res, esperem tornar per la viadet.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres un cop més per donar-nos veu i fins la propera. Fins la propera, adeu-siau. Adéu.
Moment ara de posar-nos davant els fogons i cuinar una miqueta. Obrim secció de gastronomia marinera mediterrània de la nostra costa i ho fem de la mà una setmana més del cuiner del Bar Alpadrí, Adrià Ceritjol. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda.
Escolta'm, vam parlar, tu ja hem parlat, de l'estofat de sípia, del pastís de lluç amb patata. L'estofat de sípia és calent, el pastís de lluç amb patata era així més fresquet, més d'estiu. I avui què ens portaràs? Avui us porto un altre fresc també. Al final això s'acaba menjat fresc. Són uns barats en escabeig.
Amb el peix hi ha molta opció, eh?, de fer coses així més fresquetes. Sí, bueno, fresquetes i conserves. Al final també partim que la nostra cuina ha sigut... En els barris mariners no hi havia molta pel·la, llavors el menjar s'havia de conservar com pogués, és com el tema de les anchoves. I a les barques també s'havia de conservar com pogués. Correcte, sí, sí, d'acord. Recepta de la iaia també? Sí.
Bueno, sí, una miqueta recepta bàsica de totes les iaies, sí, sí. Tonejada per tu? No l'he tonejat, sóc que porto un parell de truquets per millorar una miqueta, fer-ho més modernillo, si volguéssiu, però porto la bàsica, la que es faria de totes les cases de mariners. Continuem fent un homenatge a les iaies? Sempre. Sempre fem un homenatge a les iaies. Per tant, cuina catalana 100%. Sí, senyora. I mediterrània. Mediterrània, sí, sí.
Quins ingredients necessitarem per tot això? Jo comptar per 4 persones, els ingredients seran 4 barats, ja demanats, com sempre dic en cada programa, esbissarats a la paixateria i si pot ser ja filetejats, això ja seria la bomba. Una ceba, una ceba de figueres, una ceba blanca, la que sigui, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de lloret, tres rames de farigola, mig litro de vinagre de vi blanc, 200 miligams de vi blanc moscatell o blanc qualsevol, el típic culet d'ampolla que tenim per la nevera,
una cullerada supera de pebre en gra, 300 grams de farina i mig litro d'oli d'oliva. Això avui ja són més ingredients que la resta de dies? Són més ingredients, però al final també... Ens hem d'espantar més? No, al final tres remetes de farigola, les trobes per casa, o sigui, no hi ha res que no tinguem a la base o a qualsevol rebost.
La tejata de peixateria en dedica moltes ho fan, vull dir que la gent s'ho demana, moltes ho fan. És un servei més que donar les peixateries. És el que té, anar a la peixateria i no comprar-ho segons quin supermercat. Com ho farem, aquest escabeig?
És molt simple, al final no té molt de misteri. Una cassola, farem un sofregiret de la ceba i la pastanaga, que entrarà tot juny. No ens interessa sofregiu que agafi color, és només que caiguin una miqueta. Que perdi l'aigua.
Sí, que no arribi a agafar color, al final no ens interessa molt d'orats. Per una altra banda, mentre anirem fent aquest sofregit, amb una cassola fregirem els barats, enfarinats i fregits, llavors els reservem. Un cop tenim la ceba i la pastanaga que ja ens ha caigut, amb la cabeça d'alls, perdona que no ho he dit, també fiquem la cabeça d'alls sencera,
Un cop tenim així, tan simple com... Bueno, amb el sofregit el farem amb tot l'oli que he dit, eh? Vull dir... Després tirarem el vi blanc i el vinagre, que vagi evaporant. El sofregit? Sí, sí, tal qual. Que vagi evaporant i ja quan fiquem el nas i no és allò que tira enrere del vinagre, tastau també, sobretot, perquè no ens quedi molt dolç... Això t'anava a dir, que sigui una miqueta dolç?
A mi m'agrada, a mi m'agrada. Jo, per exemple, nosaltres fem servir un vinagre que és molt bo, que és el vinagre de casa de fòrum, i el fan amb xardoner. El xardoner blanc està molt bo, reduït, que li dona una dolçó molt bona. Si féssim això, també seria interessant que si féssim servir aquest vinagre, que no fiquéssim el vi mosquatell. Perquè si hi fiques dolç en dolç, quedarà massa dolç. Llavors, si fem servir el vinagre, aquest fòrum, xardoner, el que diguéssim, ficaríem un vi blanc normal.
Llavors, un cop evaporat l'alcohol, evaporat també la furtó del vinagre, allò que el tastes i dius, hòstia, ja no té aquest gust a l'alcohol, llavors afegirem els barats dintre del mateix escabeig, ho remourem una miqueta i ho deixem reposar. Aquesta recepta és superfàcil. No ha de fer ni xutxup ni res.
Bueno, o sigui, un cop ha fet ja el xup-xup en els cabells, o sigui, el que hauria de ser la base de les cabells, que és la ceba i la pastanaga, tirem el vi al vinagre, i quan ha vaporat allà, ja ha fet el xup-xup. Llavors, el que ens interessa és ficar el barat, que ja la tenim fregit anteriorment. I que agafi el gust. Correcte, deixa arrullar i que reposi amb ell. La farigola, el llorer i això, òbviament, va dintre del seu fregit, quan arrenquem amb la ceba i la pastanaga. O sigui, es tira la ceba i la pastanaga, hi ha la farigola i tot això. La cabeça d'aig, tot dintre, sí, sí.
Per tant, recepta, podíem dir que bastant assumible per tothom. Jo crec que sí, eh? Jo crec que això és molt fàcil. Ens sorprendrien. La gent sorprèn. La realitat supera la ficció. Ja ho diuen a Crims a Catalunya Ràdio. Ens sorprendrien. Alguna cosa, algun pas que no ens puguem saltar?
No, aquí sí que és, home, crec que de lo fàcil que és per mi, jo crec que no es pot saltar res, no, bàsicament perquè no, aquí no es pot saltar res. Podem afegir coses, això sí, per exemple, podríem afegir gingebre fresc, ratllat, talladet a trossos, també incorporar-lo dintre de les cabets, li donaríem un toc, una niqueta així més modernillo, li podríem dir, no?
podríem canviar els vins, depèn de com vulguessis, ficar una miqueta d'aigua, i a mi no m'agrada ficar-li, no és molt partidari, ficar-li aigua, perquè al final t'ho igualeix una miqueta, és una tonteria, perquè ho fas evaporar, no t'ajuda gaire. Sí que és veritat, hi ha moltes receptes que et demanen aigua, però si fiques quantitats justes de vinagre i de vi, tens set, no cal ficar aigua.
Com ens ho podem menjar, això? Vull dir, també seria com un aperitiu. Sí, sí, bàsicament. També seria que almenys, no sé totes les cases, però jo a casa meva de petit sempre, que és molt català, això no té cadascú el seu plat. Sempre s'han ficat sapates al mig de la taula...
El que diem fer tapejar, menjar tapes, això s'ha de dir menjar tapes. Més que tapes, jo ho considero més com un ranxo, allò de ficar 3-4 coses a bates a la taula i així no cal anar aixecant cada rato, ara el primer i ara el segon. Ja deixes el primer i el segon a la mateixa taula, l'escavet seria un dels freds, i al costat, no sé, podries posar qualsevol peix, o com si vols posar cart, també, al final. També va molt bé l'escavet per prendre l'excursió.
Te'l fos en un tàper amb una barreta de pata, fas un entrepà de barat amb escabeig. Això t'anava a dir, fer entrepans també es fa molt d'escabeig. Sí, està boníssim. I pots fer escabeig de barats, pots fer de musclos, pots fer de sardines, del que vulguis. La tonyina també en escabeig està molt bona. Al final la base seria l'escabeig i a partir d'aquí la gent que jugui amb el que vulgui, amb el de peix.
O sigui, avui has comentat el barat, però si en lloc de barat la gent hi vol posar tonyina, seria exactament el mateix? Sí, exactament el mateix, l'únic canviant el peix, òbviament. I una gualla també s'hi pot posar, no cal que sigui només de peix, també li podries posar una gualla, el que vulguessis.
I la recepta és exactament la mateixa. La mateixa. L'únic que canviaria és, potser depèn de quins peixos no cal fregir, però jo soc partidari d'enfarinar i fregir, perquè així reté tota l'aigua dels gustos del peix, te'l reté dins del propi peix. Però si ho fas de musclos, entenc que això no es fregeix. Però el musclos no es fregeix, els obres a banda, els pots pelar, o sense pelar, depèn de les ganes que tinguis de treballar o no. Tants gustos de cada un...
El fotpalau no, però sí que, per exemple, quan obreixis els musclos, podies reservar una miqueta l'aigua dels musclos i a l'hora de fer els cabells, això que hem de posar aigua, fotre una miqueta aigua a musclos, aquí sí que m'agrada la idea, veus? Perquè ja li donaries el puntet de sal i el gust a aquest marí. Ah...
Algun secret que ens puguis revelar d'això? És molt senzill. Suposo que molt, molt secret no deu tenir. Jo, no, però el secret suposo que és prestar atenció amb el vi i el vinagre, que les quantitats siguin... Jo ja ho he posat que sigui mig litre de vinagre i 200 mil·lígrams de vi. Pots jugar amb una miqueta més de vi, també. Perquè el vinagre, depèn de quin vinagre... Les àvies feien servir el vinagre més baral i dolent que trobessin, eh?
Això és veritat, eh? Hi ha un restaurant que es diu L'Era, que és una estrella Michelin, i és d'aquests restaurants que la iaia ho diu, no, no, el vinagre passés cabell, lo más malo que encuentres, eh? Com el vi, també utilitzaven el vi per cuinar, era el vi més dolent que trobaves al súper. Sí, però és el que jo tinc a casa una ampolleta, que tots els culs d'aquests que et van sobrant quan ve algun amico a vos...
el vaig reomplint, vaig reomplint, i al final ja tinc l'altre vi per cuinar. No cal que sigui vi bo. És com el vinagre, això dels escabetges, al final acaba evaporant, el que li dona gustet és el vi blanc. Sí, sí, no, sorprenentment, i també et diré, com més dolent ha sigut el vinagre, més bo ha quedat l'escabetge.
Però si és un vinagre bo, li dona més gust, entenc jo. Depèn de quin pot ser que li doni massa gust, perquè al final les cabells també el que t'interessa és que notis el gust del peix, no t'interessa que sigui només el gust aquest del vinagre, però sí, amb un vinagre de vi blanc ja fem, qualsevol. Fem un repàs dels ingredients i així per sobre de les passes a seguir perquè la gent se'n recordi.
Vinga, els ingredients, això el que dèiem, serien els 8 barats esmissarats i filetejats, una ceba de filigres o blanca, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de llorer, tres rames de farigola, mig litro de vinagre de vi blanc, 200 mil·lilitres de vi blanc moscatell o vi qualsevol, una cullerada de supebre de pebre en gra, 300 grams de farina i mig litro d'oli d'oliva.
Llavors els passos serien al mateix temps que estem fregint els barats, que els fregim i els reservem, en una cassola, en una altra cassola, comencem a la base dels cabets, que seria l'oli, amb la ceba i la pastanaga. Podem afegir la cabeça d'alls, el llorer i la farigola, tot cap dintre. Un cop ha caigut, sense que no agafi color la ceba, important, tirem el vi blanc i el vinagre, deixem que evapori, que evapori, ho tastem i quan veiem que ja està bé de curs, afegim els barats fregits, un minutet o dos que afegi, i ho deixem reposar.
Aquest plat sí que és important deixar-lo reposar un dia.
El podries refredar i menjar-te'l, però els cabells sempre estan miris el dia següent. Vam dir que no t'ho havia preguntat. Millor deixar-lo reposar 24 hores... Sí, sí, i si te'l fos al cap de dos dies encara està més bo i tot. Això també t'anava a dir, tenint en compte que és un plat d'aquests que ho dèiem al principi, de conserva, això a la nevera et deu aguantar. Sí, sí, això pots aguantar una setmana tranquil·lament a la nevera, i el ser vinagre, si li has fet una bona reducció a això, el vinagre ets el conserva. Bueno, vinagre i oli, que al final són dos conservants bàsics, antics, molt antics.
Perfecte, moltes gràcies, Adrià, per venir una setmana més. Ens veiem d'aquí uns dies. A vosaltres, moltíssimes mercès. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Bona nit.
Hi ha una nit concreta en què tot s'hi val fotem una festa muntem un sidral avui les paraules també ens disfressem i per un sol dia tot és diferent
Mireu la tertúlia, com entra triomfant. Ens va de conversa, el punt elegant. Al mig de la pista, la paraula vell, que avui van bé alta i tots estan per ell.
Fixeu-vos en coco, es fa dir coco. Les coses a França sonen molt millor. Mireu quina alegria, n'hi ha un calde de cap. Visca la polissemia i els significats.
Parelles estables. Para sol, aigua ardent. Cel obert trenca closques. També l'espanta ocells. Avui són promiscues. Espanta sol, cel ardent. Para temps, obre closques i mil aigua ocells. Para temps, obre closques i mil aigua ocells.
Avui és carnaval. Venim, treu a fer l'animal. Anar contra corrent. Significa coses que ens facin els dies més dolços. Nota transcendent. Quina pena en parche.
No el deixen entrar. Ets un barbarisme. Et fots i a callar. Passeja per fora. I així arribem al final de la primera hora de Ram de Mar d'avui. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu.
company pelindro fa un any va destacar per d'una disfressa estranya a matar Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya no veieu que bo que és però aquest any no es complica i tots l'hem entès basteix monosíl·laba avui estiu pes
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Buena tarda, son las 5...
Us parla a Ter Ortega, la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns es manifestaran l'1 de març a la Rambla Nova per reclamar que l'Hospital Joan XXIII pugui fer tremectomies a pacients d'ictus les 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana.
Demelza Bartual va veure com aquesta mateixa setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractat a Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació de salvers mèdics, però no vol pensar que hauria passat si hagués estat a les 9 de la nit. La meva parella està ingressada per un ictus que va patir ahir i que va ser bastant ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que estan reclamant, que deia ser...
Igual aquí que en Barcelona o en Girona. Demanant la dimissió de la consellera de Salut, Olga Paner.
Després de gairebé quatre anys, l'Ajuntament de Tarragona recupera el punt del voluntariat, un servei que va haver de tancar el 2022 per culpa de la Covid. Es tracta d'un projecte de participació ciutadana que té com a objectiu apropar voluntaris a diferents entitats que en requereixin. La consellera de centres cívics, Cecília Mangini, ha explicat que oferint
Nous punts físics, a part del portal web, es tracta d'apropar l'espai als ciutadans del centre, però també dels barris. I nos pareció que en vez de un punto de voluntariado tenía que haber seis físicos y uno virtual que ya después explicaremos. Los físicos son la oficina de la xarxa del voluntariado aquí en el Ayuntamiento de Tarragón, en la Plaza de la Font, en la tercera planta, y también los centros cívicos de Buena Vista, de Torreforta,
de Sant Salvador, de Sant Pedro i Sant Pau, i el Centre Sociocomunitari de Llevant. Des de l'Ajuntament, a més de recuperar el servei, han volgut reforçar-lo fent-lo més ampli i accessible respecte a com era abans.
La comunitat xinesa a Tarragona està de celebració aquests dies. Activitats que culminaran dissabte amb una nova jornada cultural per donar la benvinguda a l'any nou xinès. La festa es durà a terme a la plaça Corsini i estarà oberta al públic en general. Cristina Sorrongrong ho explica. Diferents estants de la comunitat xina, talleres, també una exhibició...
Bueno, un poquito más grande.
de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen tres minuts de les cinc de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on anirem fins a l'arxiu municipal de l'Escala, però amb un gust de sal. Celebrarem el Carnaval per partida doble. Primer, a Arenys de Mar, que està molt relacionat amb el mar. I acabarem el programa d'avui celebrant el Carnaval a les Terres de l'Ebre. Estarem aquí fins les sis de la tarda a Randemar.
Avui us proposem viatjar entre documents, imatges, arxius, obres d'art, i és que visitarem l'Arxiu Municipal de l'Escala per descobrir com es gestiona aquest fons patrimonial amb gust de sal, Sergi. Doncs sí, Marina, avui anem a voltar per un arxiu extens, singular, i ho farem de la mà de la Mariona Font, directora del Museu de l'Escala, i Enrica Bicardi, el responsable de l'Arxiu Municipal. Sigueu benvingudes aquí a la Randa Mar.
Moltíssimes gràcies, Sergi. Bon dia, gràcies. Aviam, primer, perquè la gent es faci una idea, teniu una mica la idea de l'extensió de l'Arxiu Municipal de l'Escala?
Com que sabem les caixes que guardem, aquestes caixes tenen unes mesures i hem calculat que quasi-quasi arriben a un quilòmetre de longitud, si poséssim totes les caixes una darrere l'altra. O sigui, guardem molta documentació. Perquè es conegui l'escala una mica des de la plaja fins a Sant Martí d'Empúries, aproximadament una caixa darrere l'altra. Per exemple, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Molt visual.
I això ho hem d'imaginar que està dipositat en Quins, perquè sabem que un dels edificis importants del arxiu municipal és l'Alfolí de la Sal, que el propi edifici ja forma part de l'arxiu, podríem dir.
Tota aquesta documentació està dividida en dos espais. El que és l'arxiu administratiu, on hi ha d'estar entre 30 i 50 anys, i el que ja va a l'arxiu històric és quan ja passa, es fa una transferència a l'Alfolí. I això ja és conservació permanent. Com definiríeu l'arxiu municipal de l'Escaler? És a dir, què el caracteritza? Quina singularitat, diríeu, que té?
Aquest arxiu va néixer als anys 90, quan encara a l'escala no tenia 10.000 habitants, fet que suposava que no era obligat tenir un arxiu municipal. Però en aquell moment també va coincidir que es va fer la donació del fons fotogràfic de l'Esquirol i es va fer una compra també a la Fundació Miró.
I el fet d'ingressar totes aquestes plaques de vidre, aquesta memòria visual de l'escala, va fer que es potencies aquest arxiu. I de la mà de l'arxivera, la Lourdes Boix, durant 30 anys, ha estat al capdavant d'aquest arxiu...
i a més de consolidar-lo ha anat creixent, adquirint altres fons després amb el temps, sense haver de transferir tota aquesta documentació a l'arxiu comarcal, que era com el que feien molts ajuntaments quan no arribaven a 10.000 habitants. I suposo que també ha evolucionat molt tant la forma de manteniment, ordenació, no diguem ara amb les noves tecnologies també a l'entrar, tota la digitalització, no?
Sí, a poc a poc hem anat evolucionant. S'ha de tenir en compte que l'arxiu històric, quan el vam inaugurar, que va ser mitjans finals del 2018, ja vam començar a tenir el 2019 la primera consulta i única durant aquest any i hem anat a poc a poc anar evolucionant, arriben al 2024 amb 200 consultes i el 2025, gràcies també a la posada en marxa del portal d'imatges, hem arribat a les 46.066 consultes.
està molt bé, estem molt contentes, ja no només perquè ha crescut exponencialment de quantitat, sinó també de qualitat, perquè moltes de les consultes també han estat TV3, periodistes, escriptors, museus... Bueno, en si estem molt contentes. Has dit pàgina web, arxiu d'imatges, o sigui que la gent des de casa pot entrar, no?
Correcte, des del 21 de febrer del 2025 es va posar ja en marxa aquest portal d'imatges on hi ha tots els fons fotogràfics, en Josep Esquirol, Vernon Richards, Joan Lassus, Miquel Bataller i Isaacs Leonard. Inicialment s'hi van posar unes 850 imatges, de les més, nosaltres en tenim en l'arxiu fotogràfic, 100.000. I a poc a poc, gradualment, anirem ficant fotografies. Ara hi ha aproximadament unes 3.000.
I destacar que també vam ficar dos vídeos inèdits dels anys 50, va ser una donació de la família de Boer, i van ser virals. És que són molt xulos, aquells vídeos. Són molt... i sobretot aquells que es veuen color, no? Veure en color el que sempre havíem vist en blanc i negre... Sí, això és espectacular. És espectacular.
Recordo a la gent, museolescala.cat barra arxiu, és la pàgina de l'Arxiu Municipal per qui vulgui fer la consulta i aquí teniu, per exemple, tot aquest portal d'imatges que ens estàveu comentant vosaltres. A part d'aquestes imatges, quin tipus de patrimoni trobem a l'Arxiu Municipal?
Sí, a part de la documentació, tenim aquestes fonts d'imatges que bàsicament són negatius amb plaques de vidre o negatius amb assetats.
Però després també tenim cada vegada més un fons musical amb partitures. També tenim la donació del fons de Víctor Català amb tots... hi ha més de set manuscrits, allò d'entre els quals destaca sobretot Solitud, la seva novel·la Insigne, i també La Infanticida, aquesta...
Aquest monòleg teatral també tan conegut. I com que va entrar tot aquest fons directament a l'arxiu, doncs també totes les pintures, escultures, numismàtica, tot el que havia anat col·leccionant el Víctor Català també va entrar en el fons de l'arxiu. O sigui, ara tenim...
una gran varietat d'objectes i materials diversos. El que sí que tenim són dos espais molt climatològicament adaptats, un per als manuscrits i un altre per a les fotografies, perquè aquests dos materials tenen unes característiques de conservació diferents. Sobretot les fotografies han d'estar en un ambient molt fred,
i molt controlat, i el paper, sobretot, s'ha de controlar molt la humitat. Perquè quina és aquesta, una mica, la cara ve, Enrique? Quines tasques són de manteniment? Quines tasques són les que realitzeu, no diàriament, però sí rutinàriament, per mantenir aquest arxiu municipal?
El més important és la temperatura, la humitat, els materials de conservació, és a dir, les caixes en què es conserven i, evidentment, que no hi hagi cap plaga. Per això tenim tot controlat. Hi ha un control de plagues, tenim la temperatura, la humitat controlada. Quan es passa de l'arxiu administratiu, que estan en unes caixes, en unes carpetes, a l'arxiu històric ja es canvia i es fiquen en caixes i carpetes de PEAC neutre perquè ajuden a la conservació.
També se'ls ha de treure elements que puguin fer malbé el paper, com són les grapes, gomes, clips... I s'ha de netejar una mica la documentació. I si la documentació està molt malmesa, doncs ja es porta anòxia al centre de restauració de Sant Cugat.
I suposo que també el manteniment o l'actualització a nivell de base de dades, no? Això, sens dubte, si no ho apuntes no ho trobes. Això és vital. És una feina nostra d'allò de formigueta, de poc a poc, i dedicar-hi temps perquè tot allò que estàs treballant ho has de documentar bé, perquè si no després ja no ho trobes. Això és molt important. Ara em ve al cap que deies les condicions climàtiques, les meteorològiques,
Venim de mesos, per exemple, de molta pluja, crec que arreu de Catalunya, tots els arxius deuen estar en el mateix context. Situacions així poden arribar a influir? O sigui, s'ha donat el cas de documentació, per exemple, que es faci malbé, no ara, no? O en un altre moment, o si teniu alguna experiència d'aquest tipus?
Nosaltres ho tenim clar, l'estat tancat en una zona controlada, de temperatura controlada, de fet no ens afecta, si no és que hi hagués alguna cosa molt important que es fes malbé l'edifici en si. Però de moment nosaltres això ho tenim controlat. Anem una mica a parlar també de... Clar, és un arxiu, però... És un arxiu...
obert, o sigui, des de la consulta, des de l'obertura, consulta amb aquesta nova pàgina web, amb aquesta consulta de galeries, però també és un arxiu que es va nodrint, per exemple, de donacions, o sigui, gent que consideri que té alguna cosa d'interès patrimonial del poble, ho pot fer la donació. Què ha de fer? Com funciona una mica tot plegat?
Sí, precisament aquest any estem rebent moltes donacions, sobretot de gent gran que veu fotografies antigues o documents de la família que potser quan ells no hi siguin els seus hereus no ho apreciaran.
i no es conservarà, venen a l'arxiu i pregunten aviam si allò que tenen interessa. Nosaltres allò de dir si després ho valorem, depèn si ja ho tenim, no ho tenim, tenim diferents còpies, el que sigui, i després, si interessa, el que es fa és procedeix a la donació, que se'ls fa una carta de donació, i aquests elements queden també fitxats i integrats dintre de l'arxiu.
Me'n recordo que en algun moment fins i tot heu fet una crida a gent tant perquè us porti imatges com fins i tot per reconèixer imatges o per identificar gent de les imatges, no? Sí, vam fer una crida per la publicació d'un llibre que es deia L'escala desapareguda i ara en farem una altra per el 30 aniversari del Triomvirat.
del Triomvirat, ara ha arribat a la trentena edició, i tenim sobretot fotografies a partir del 2000. Però les edicions anteriors no en tenim masses. I el que volem és allò de dir, ostres, aprofitant això, que hi havia molta gent del poble implicada, de fer una crida a aquestes fotografies que ells guarden familiars, quan apareixen i hi ha imatges d'aquestes primeres edicions, si ens les poden portar a l'arxiu perquè nosaltres els escanegem, o si ja els tenen escanejades i ens ho volen enviar...
a través de la web, el mail a arxiu arroba l'escala.cat. Amb aquestes imatges el que volem és fer-ne tota una exposició, que serà visitable aquest maig a l'Alfolí, o també anar-les pujant al programari, al portal d'imatges, perquè així després la gent no també les pugui consultar.
I el que comentaves també de la documentació és molt important, perquè sobretot teníem al fons d'en Joan Lasús, que teníem moltíssimes fotografies que anaven positivant i que no sabíem que eren ben bé aquelles persones. I gràcies a l'ajuda d'en Jaume Salvat, sobretot, i gràcies, moltíssimes gràcies, ha vingut molts dematins al museu i a l'Arxiu i ens ha ajudat a documentar totes aquestes persones que sortien en aquestes fotografies.
Estem parlant molt, o fins ara, de coses bastant físiques, de patrimoni material, podríem dir. Un dels reptes per l'arxiu deu ser com s'arxiva o com es formalitza el patrimoni material.
El patrimoni immaterial. Això són les entrevistes. Això és el projecte que ensenyarem a partir del juny. Així és com hem posat en marxa el portal d'imatges. També posarem en marxa un portal on es podran consultar i escoltar totes aquestes entrevistes que s'han anat fent al llarg de 30 anys a l'arxiu.
No seran íntegres, perquè hi haurà sempre, doncs, en alguna entrevista que diuen, ai, aquest tall no el posis. Això ens ho diuen també a la ràdio, eh? Sí, doncs, clar, seran revisades i seran només aquelles... aquells talls que són més...
més importants o més significatius o que poden tenir una informació més valuosa. I es parlarà de temes com de la saló, com de la construcció de les barques, com el que sigui. És molt dedicat al tema de la pesca, sobretot de l'etnografia. Clar, abans no ho hem dit, però potser la principal singularitat de l'Arxiu Municipal de l'Escala
és que està molt dedicat al món de la pesca, de la salagó, hi ha molt patrimoni, evidentment som un poble de mar.
El que és realment singular és que hi ha arxiu i museu, depèn de la mateixa àrea. Això sí que és singular, perquè la majoria dels pobles el que fa és que l'arxiu depèn d'una àrea i el museu d'una altra. I a vegades no es troben aquests dos camins. I fa que projectes, si un publica un treball i l'altre fa una exposició, no necessàriament sumin.
Aquí a l'escala és el contrari. Com que formem les mateixes persones, formem l'arxiu i el museu, clar, sempre treballem conjuntament. I aquest fet és el que ens fa que tots els projectes creixin i siguin molt més documentats i es vegi els resultats que creiem que són molt positius.
I ara que parlem de connexions, jo us posava l'exemple, o poso l'exemple, de la interconexió de les biblioteques. Tu vas a una biblioteca, si no t'he anat llibre aquí a l'escala, se'n van a la de Figueres i te'l poden aconseguir a la de Figueres. Com funciona aquesta interconexió amb els arxius històrics dels diferents pobles? Esteu en contacte? Hi ha xarxa?
S'ha intentat, s'ha intentat diferents vegades. Fins fa quatre anys o així formàvem part a l'Arxiu de l'Escala d'un grup d'arxius de l'Alt Empordà i el que fèiem eren publicacions mensuals de documents que cada un tingués així en especials i ho publicàvem a través d'un blog. Era una manera de poder apropar-nos, conèixer-nos, trobar-nos i veure si trobàvem aquestes sinèrgies que es poguessin ajudar a tots.
però al final, dia a dia de cada un, se'ns va menjar. I ara, a través de l'Arxiu Municipal de Girona, sembla que ens han cridat també un parell de cops a reunió, aviam si això seria possible de poder crear i treballar amb xarxa. De moment estem en els inicis. Així és com les biblioteques funcionen, o els museus també funcionen, encara amb els arxius, on així és una mica...
retreçats. Ens falta una miqueta. Tot arribarà. Formem part de la xarxa, l'Associació d'Arxius de Catalunya, però és més a nivell de suport de què fem la documentació, quins són els anys que s'hauria de destruir o de conservar, però no forma això una xarxa d'ajuda.
No, és més aviat això. O sí que són ajudes legals, sobretot, però si no, no...
Doncs, Mariona, Enrica, moltíssimes gràcies per passar per aquí, per la Ronda Mar, per parlar-nos de l'arxiu històric, que normalment podríem dir que la cara A són els museus, la cara B és l'arxiu, el que s'amaga darrere. Doncs avui hem vingut a parlar de la cara oculta de la lluna, en aquest cas, dels museus, del patrimoni d'aquí, de l'escala. Moltíssimes gràcies. A tu, moltes gràcies.
Deixem l'arxiu, ens posem carnavalers i anem fins a Ràdio Arenys, on sovint l'Oriol ens explica llegendes, mites, déus i deeses del mar. I aquesta setmana, en temps de carnaval, podem lligar les dues coses, carnes toltes i llegendes disfresses i divinitats marineres, Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, mira, avui parlarem de carnestoltes, parlarem de carnaval, però ho farem d'una manera molt relacionada amb el mar, perquè una de les comparses d'aquest any que podem veure en carnavals és la tribala de Pineda de Mar i té una disfressa, una carrossa inspirada...
en Sedna, que és la principal deessa inuit del mar i dels animals marins. Però vaja, no ho vull explicar jo perquè vull saludar a la Laia Belef, que és vocal de la tribala de Pineda i neta d'una de les fundadores d'aquesta comparsa. Laia, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Bé, Gaia, estàvem dient-ho, eh?, que a la tribala aquest any porteu, doncs, una disfressa inspirada en Sedna, eh?, que és la principal deessa d'Inuit, eh?, del mar, dels animals marins. Bé, explica'ns una mica aquesta llegenda, aquesta deessa, exactament en què us heu inspirat.
Exacte, mira, doncs la llegenda de Senna és una història superpotent i, com bé has dit, de la mitologia inuit dels pobles de l'Àrtic, Groenlàndia, Canadà i Alaska, i és una història molt especial perquè parla una mica de traïció, de transformació i també del poder del mar.
Si vols t'explico la versió així més coneguda i amb la que ens hem inspirat nosaltres. Home, és que i tant, és que me'n moro de ganes que m'ho expliquis gaire. Doncs mira, Serna era una noia que era molt bonica però rebutjava tots els seus pretendents. Llavors el seu pare volia que es casés però ella sempre li deia a tots que no.
Un dia per això va venir un home misteriós, que en algunes versions és com una mena d'esperit o una cosa poderosa, i en altres és un ocell que s'ha disfressat d'home, diguem. Nosaltres ens hem inspirat en aquest ocell, que és el corp, en aquest cas. Llavors aquest corp li promet una vida còmoda i plena d'abundància. Llavors Setna accepta i marxa amb ell.
però quan arriben a una illa molt llunyana descobreix que l'ha enganyada i no viu pas en un lloc ric ni un lloc que ella s'esperava amb abundància sinó que és un lloc molt fred i miserable llavors molt espantada i desesperada crida al seu pare perquè la vagi a buscar
El seu pare arriba amb una barca per rescatar-la, però mentre estan tornant cap a casa seva, el cor provoca una tempesta terrible i el mar comença amb una tormenta molt forta i es torna molt violent. Aquí ve la part una mica més tràgica. Llavors, el pare està mort de por i pensa que la tempesta és culpa de sedna.
Llavors, el moment dur és que el pare intenta empènyer la seva filla fora de la barca per fer-la fora, per intentar salvar-se ell, i Setna s'agafa a la vora de la barca per no caure a l'aigua perquè està glaçada. Llavors, el seu pare, desesperat, li talla els dits perquè deixi anar la barca.
Ostres! Sí, és una mica tràgica. Però aquí ve la part bonica, que és que diu que dels dits de set, que quan cauen al mar, es transformen en animals. I de cada nit, de cada un dels dits, neix d'un dit les foques, d'un altre les morses...
d'una altra les balenes, i ella s'enfonsa fins al fons de l'oceà, però en lloc de morir es transforma en una poderosa deessa del mar, i és la senyora de tots els animals marins. Diuen que des d'aleshores viu al fons de l'oceà àrtic, amb els cabells llargs i embolicats, perquè clar, com que no té dits per pentinar-se, i la tradició inuït,
El que diu és que Sedna controla si els pescadors del mar tenen èxit o no. I quan els humans no respecten la natura, ella s'enfada i llavors no els hi dona menjar, diguem, i fa que el mar s'enfadi. Déu-n'hi-do! En canvi, quan ho fan bé, doncs sí que tenen. Clar.
Clar, clar, no, no, i tant. Sí, sí, és una mica esfareidora la història, però bé. Sí, no, no, sens dubte, però clar, són aquestes històries i llegendes de déus, de déus d'altres cultures, eh? Mitologia grega romana també n'està plena, en aquest cas la Inuit amb aquesta deesa amb Sedna. Home, Déu-n'hi-do, com vau trobar la història? Com us vau inspirar per arribar fins aquí?
Doncs mira, la veritat és que va ser ideada a un dels nostres carrossaires, perquè nosaltres cada any, quan s'acaba el carnaval, al cap de pocs dies ja estem pensant en el següent. I sempre demanem als nostres socis i a la gent que forma part de compar-se, sempre diem, ostres, si trobeu algun tema xulo, alguna cosa que us agradaria que sortís, i va ser una idea d'un dels nostres carrossaires,
I això que vam donar-li voltes i voltes ens va agradar molt, tot el tema de la llegenda, i vam començar a treballar a partir d'aquí. I nou mesos de feina després ha sortit això. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. A mi la Carrossa es veu clar que té a veure amb el mar, perquè a la Carrossa hi ha un vaixell, hi ha una barca.
Sí, apareix la barca, que és la barca amb la que torna amb el seu pare, també hi ha el corp per darrere, que simbolitza el moment aquest que el corp fa que la barca es mogui, perquè la barca també es mou en la carrossa i simbolitza aquesta tempesta marina.
i si les anaves, està tot pensat, encara que sembli que no, està tot pensat al mil·límetre. Això és el que t'anava a dir, veus una rua de carnaval, veuen passar, la tribala passen per davant, molt bonica, la disfressa preciosa, però clar, tots aquests elements que ens has explicat, si no coneixes la història, el gran públic no els identifica del tot.
Clar, sí, sí. Per això aquest any, de fet, va ser idea de les mentes pensantes de la nostra comparsa. Van decidir compartir la història un dia abans que sortís, perquè normalment sempre el tema del que sortim és molt misteriós, o sigui, ningú sap... Mantenim el secret fins a l'últim segon. I aquest any vam dir, ostres, sàpiguem que és aquesta llegenda i que hi ha un rerefons important...
Estaria bé que la gent ho conegués i vam decidir compartir-ho a través de les nostres reds socials, tota la història també per això, perquè a vegades al final la gent es queda només amb la disfressa, però darrere hi ha tota una història que és molt potent. I tant, no, no, sense dubte val la pena, val la pena conèixer la història a través d'aquesta disfressa, que hem dit que la carrossa té un vaixell que és molt, però la disfressa com és? Gai, explica'ns una mica a grans trets els membres de la comparsa que porteu.
Doncs mira, la disfressa, t'haig de dir que està feta des de zero artesanalment, o sigui, tenim el nostre tallaret, tenim les noies que fan els patrons, les que cusen, o sigui, està tot fet des de zero, triades les teles i tot. Llavors, la faldilla el que representa és les onades.
diguem, tota la part de faldilles blava que representa el mar, la part del mar i l'espuma i les onades. A la part de dalt estem com dividits en dues parts. A la part dreta, si no ho dic malament, sí, representa la part de l'ocell, que tenim com unes plomes daurades, un antífas daurat també només a la part dreta, i a la part esquerra tenim tota la part més del mar i també amb una picada d'ulleta a la mitologia inuit també tenim la...
aquesta tela com de pèl dels esquimals, diguem, que portem les botes i la part esquerra de la nostra disfressa. I al barret també es veu com la transició. En el barret hi ha, en un costat, a la part dreta, on hi ha l'ocell tot daurat, les plomes són groves i van transformant-se'n i van passant a blaves fins que arribes a la part esquerra.
Déu-n'hi-do, clar, és tota una simbologia que, clar, explicada li trobes encara molt més sentit a la disfressa, que ja és prou xula, doncs explicada encara ho és més.
Sí, sí, i la part del barret també està fet molt al detall, hi ha com una rodona que també es veu en les onades, es fan servir colors iridescents per simular el color de l'aigua i de l'espuma, i volíem sortir una mica també del tema del mar, perquè el mar està com molt vist en el carnaval, és típic nadar de peixos, és típic nadar de sirenes...
Són temes que normalment dius, ostres, no, no tornem a fer-ho de sempre. I el bo que tenim és que tenim unes noies que són uns cracs, la Patricia, l'Anna Mari, la Maribel, que tot el que pensen li donen una volta encara més enllà i són supercreatives.
I van voler sortir d'això del mar i van crear això, aquesta cosa que ha sigut molt bonica. I tant. I explica'ns, Laia, com funciona, com funcioneu una comparsa com la vostra, com la tribala de Pineda, que hi ha força gent, sou molta gent a la colla. Això com funciona? Qui s'apunta? Què fa? Paga per el vestit? El cosiu vosaltres i el aneu repartint? És a dir, t'ho pregunto des de la més ignorància, eh? Com funciona tot el vegat?
Doncs mira, nosaltres a través del nostre Instagram tenim un enllaç per qui, si a algú li interessés, es podria apuntar a la nostra comparsa. I el que fem normalment és que, clar, hi ha una llista d'espera, perquè no podem... El nivell en què fem les disfresses i cusen, si s'agafés a molta gent seria impossible, seria gairebé impossible tenir temps per cosir-les totes, perquè ja et dic que el fan des de zero.
Llavors tenim un màxim ara mateix de 50 persones desfilant, perquè si agaféssim més gent no podríem. Llavors sempre si marxa algú pot entrar algú altre i gairebé cada any tenim alguna incorporació nova de persones que els fa il·lusió al Carnaval i s'apunten. Llavors nosaltres com als socis els demanem bàsicament que intentin col·laborar en alguna de les coses.
O venir al tallaret a ajudar, que és feina manual, manualitat, si algú sap cosir, perfecte. Si no, a retallar, a enganxar, sempre falten mans. També hi ha la feina de coreografia, perquè s'han de fer uns valls, s'han d'assajar...
necessitem algú que ensenyi als valls, vull dir, aquí també hi ha feina. I per altra banda, la carrossa, que també es necessiten sempre a mans de la carrossa, perquè al final tot és des de zero, es construeix des de zero. I ho demanem als socis, intentem també...
El preu de disfressa se sap normalment al final, no sol ser un preu elevat pel que sol ser la disfressa, sempre està entre al voltant de 100, 150, alguns anys una mica més, perquè el tema plomes i això sempre es dispara una mica més.
però ja et dic que el preu que pagues al final no té res a veure amb la feinada que hi ha al darrere. És impagable. És impagable la feina, i també imagino una persona que ve a la comparsa i paga aquest preu, no només està pagant el vestit, sinó que està pagant poder formar part de la comparsa, desfilar, sortir als carnavals, passar-s'ho bé en definitiva. Tot això va en cos, diguem-ne.
Sí, sí, sí, exacte. Són unes quatre setmanes, perquè al final allarguem el Carnaval quatre setmanes fins a la Rua de Tossa, que és l'última que fem, i això, i pagues l'experiència, diguem, vius l'experiència del Carnaval. I tant, sens dubte, i a més a més, aneu participant a Carnavals i anar recollint premis, que això, quan en podeu rebre algun i us toquen diners, deu ajudar també, no?, de cara a la temporada següent.
Sí, sobretot en el tema carrossa, perquè clar, els materials són cars i tot el que fas es necessita una base per poder-ho pagar, perquè si no, no ho podries pagar. I per altra banda, aquest any, aprofitant que fèiem 40 anys a la nostra entitat,
hem decidit que alguna part de la que vam guanyar l'any passat dels premis anés a les disfresses, és a dir, hem tret un pes de sobre econòmicament als socis i part de la disfressa l'ha pagat l'entitat aquest any, perquè volíem celebrar els 40 anys per lo gran. Home, 40 anys, és que de seguida és dit, gaire, 40 anys, 4 dècades, fent disfressa cada any, sortint a Carnavals, Déu-n'hi-do, això és una llarga història que deveu haver vist de tot.
Sí, i tant, sí, sí, la veritat és que sí, i també amb els anys et penses com cada any que passa dius, ostres, aquest any ens hem superat, ostres, aquest mes, i ja penses, en algun moment, no sé, haurem de parar, perquè, clar, si cada any volem anar més i més i més, arriba un moment que se t'acaben les idees.
sempre hi ha algun o altre que en tindrà alguna d'idea. Això segur. Segur, segur que sí. Aquest cap de setmana proper jugueu a casa, a Gaia, jugueu a Carnaval de l'Almaresme.
Sí, sí, Calella-Pineda. La veritat és que ens fa molta il·lusió, perquè és un carnaval on hi ha molta gent, hi ha molt de públic, també moltes cares conegudes entre el públic, i és un carnaval que el gaudim molt, la veritat és que sí. Que dic que jugueu a casa, però ja hi heu jugat també a casa, perquè vau sortir a Pineda mateix, al carnaval de Pineda, i també us heu mogut una miqueta per la Rodalia, ja. Sí, sí, ja hem fet Pineda, Blanes i Lloret, això sí.
Sí, sí, és això, es tracta d'aprofitar, ja que són pocs dies a l'any, diguem-ne, doncs aprofitar-los tots els que es puguin. Exacte, ja que són nou mesos de feina, doncs com a mínim que la gent els gaudeixi també. I tant. Doncs avui hem conegut Sedna, aquesta deesa inuit del mar, hem conegut la seva història, tràgica, de traïció, però tràgica i bonica, a la vegada.
i que ens ajuda a entendre més també aquesta disfressa, que tota la gent que ens escolti ja els pugui veure en el carnaval propers, els propers llocs on surtin la comparsa tribala de Pineda, que es fixin en la disfressa i en tots aquests detalls que ens has comentat, Laia, que valen la pena. Moltes gràcies. Perfecte, doncs molta sort de cara a aquestes properes sortides i gràcies també per atendre'ns aquesta estona. Moltes gràcies, bona tarda. Perfecte, bona tarda.
Ara sí, recta final de la randa mar d'aquest dijous, 19 de febrer del 2026, i ara fem parada al Delta de l'Ibre, en concret a Deltebre, per parlar del carnaval que just celebran aquest cap de setmana. I per això la companya Cel Prieto, des de Delta.cat, parla amb la regidora d'actes del municipi Cel. Sí, Marina, parlem amb Carme Frank, regidora d'Identitat Corporativa Equipaments i Actes de Deltebre,
sobre les activitats programades amb motiu de Carnaval per este cap de setmana. Carme, benvinguda a Rat de Mar. Bon dia. A veure, ho teniu tot preparat per este cap de setmana, Carnaval? Sí, sí, tot preparat, tot a punt. Tot a punt, hi ha nervis?
Sempre estan, no? Sempre. És el que et dona una mica del·licient, no? Estar així, necessita veure què passarà i... Molt bé, però... Que el temps se porta bé... Això t'anava a dir? Quina previsió meteorològica hi ha? Bueno, jo no l'he sigut massa per no... per no alterar-me molt. Però, bueno, diuen que dóna bo.
No ho sé. És que clar... Però com estan canviant tampoc no pots fer norma de... Sí, la setmana passada ara ve de aplaçar bastants carnavals. Bueno, esperem que aquesta setmana fai gobo. Això esperem. I que la rua se pugui lluir, perquè claro, al final, claro, sí, sí. Té l'esforç de totes les comparses que estan durant mesos treballant, que pugui lluir tal com...
Com toca. I tant. Enguany, Carnaval, sota el lema Agafeus que venen curbes. Sí. Que vos indica esta frase. Bueno, va fer referència una mica a aquesta transformació en parable que està...
que està passant al poble, i que, bé, és com dir, portem el peu a l'accelerador, no?, i és que agafeu-s perquè venen curbs. Agafeu-s que ve fort, no?, vull dir que no us agafo imprevistos, ja us hem avisat. Molt bé, la programació comença el divendres, este divendres 20 de febrer, que és la pijamada. És la pijamada, bé, que organitzen los quintos del 2008,
en la col·laboració de l'Ajuntament i és a partir de les 12 de la nit al pavelló Luque
tot el que vulgui col·locar-se el pijama i anar, ja sap que allí hi haurà festa de la bona i molt bon ambient. Llavors és una festa de nit, l'equip de 2008, i requisit, el pijama. Això és indispensable. Indispensable. Però, Carme, també t'he de dir, no es pot fer molt tard perquè l'endemà és el dia potent.
Això també és veritat, però, bueno, hi ha de tot. Hi ha gent valenta. Poden empalmar, també, si volen. Això, rai. Vull dir, hi ha gent vera tot, això està clar. Perquè el dissabte 21 de febrer és la rua, la gran rua de Carnaval. Sí, la veritat que és el plat fort de tot el cap de setmana de Carnaval. I, bueno, és a partir de les 5 de la tarda.
El recorregut sempre és el mateix recorregut, no?, perquè, claro, els comparses van tot el rato ballant i no es pot fer un recorregut més llarg perquè és que, vamos, si jo hagués de ballar tot el recorregut, com van els comparses, a mi tant ja diria, oh, marxo, que no puc més. Però és, claro, i també van comparses que estan conformades per...
gent més menuda per més petits i clar, és un recorregut jo crec que adient per estar un recorregut que fa que la gent arribi encara amb ganes de ballar i de festa i durant tot el recorregut hi ha públic mirant sí, durant tot el recorregut hi ha gent surta al carrer la veritat que ve molta gent també des de fora
i també que la regència posa per les voreres i sempre hi ha molta expectació. I tant. Llavors, a les 4 de la tarda és la concentració de les comparses, el punt de sortida, quin és el punt de sortida? El punt de sortida és l'encreuament, sempre diem la farmàcia vella, nosaltres tenim l'encreuament de la farmàcia, que hi havia una farmàcia allí, i és l'encreuament dels carrers Vífil Pilos, en carrer Barcelona,
i en l'avenguda Assumpció i Graupera. Allí la concentració a les 5 s'iniciarà aquesta rua. Sí. I on acaba? Acaba a la plaça 20 de maig. I quant de rato, més o menys? Sé que és una cosa que va variant, però quant de rato estarem veient la rua pels carrers del poble? Bueno, començant a les 5, si tot va sobre la marxa i no hi ha cap incidència ni res, sobre les...
Sí, 26 i 27 ja estem arribant, com a qui diu, la primera ja arriba a l'entrada de la plaça Vindemars. Clar, la primera, però hasta que no arribi la última. Sí, l'última, no sé, sempre són cap allà a les 8 o una feina. Però ja et dic que això pot variar. Vàries, segons, i tant. Llavors, claro, per això se van haver de fer unes inscripcions prèvies per a la rua.
Quantes comparses teniu inscrites en total? Hi ha 15 comparses. 15 comparses. I dins d'aquestes 15 comparses, diies, tant adultes, infantils, igual exclusivament infantils, no n'hi ha, és barrejat. Bueno, d'infantils sí, sí que n'hi ha, hi ha unes 3 comparses infantils i la resta són comparses conformades per adults. I tot gent del poble o n'hi ha de fora? Sí.
Bé, jo a les comparses no sé si hi ha gent que ve de fora, perquè hi ha algunes comparses que sí que tenen gent de fora, a la mateixa comparsa, però la majoria és gent del poble. No, com a tal, la comparsa en total és d'aquí, que hi ha gent de fora. Sí, sí. No, perquè de vegades algun pot llaure també de fora. Clar, evidentment. La majoria és gent d'aquí. No, però de vegades... Associacions i... Sí.
que altres carnavals parlava en lo de camarles, que per exemple tenen un premi a la comparsa forastera, perquè és gent de fora que li ve. No, aquí no. Molt bé, molt bé. Llavors, les comparses van en carrossa sempre? Hi ha que sí, hi ha que no. Hi ha que porten carrossa, hi ha que porten com un remolquet i això, que tampoc no es considera cosa per posar el so, per portar el so.
Sí. Bueno, està el premi de participació que ja és en carrossa o sense carrossa. Només per participar. Només per participar ja tenen una al·licien, diguéssim. Sí, sí, sí. I quins premis són els premis diferents de... De la participació. No. A part de la participació, feu premis, per exemple, original... Sí, sí, sí, hi ha sis categories. Vale, això. En guany hi ha una novetat.
que s'inclosa un premi més que és el millor premi de la comparsa infantil participant en la rua. Perquè, clar, considerem també que les comparses infantils no estan en igualtat com una comparsa feta per adults, que quan arriba aquí fa l'actuació, tots van acompassats, i llavors es van pensar de fer un premi especial per només la comparsa infantil participant en la rua, perquè després en l'endemà ja tenen.
Sí, sí, el seu català infantil. Correcte. Llavors, heu volgut ficar-ho exclusiu en aquest premi en concret per als infants. I les altres premis, les altres categories? Són sis categories. A veure, si recorden m'he dit això cap. A la millor carografia, a la millor carrossa, a la més divertida, a la més original...
I també està el premi, diguéssim, a la millor comparsa, que és... En general compacte. En general. I també hi ha un, que ara no em ve al cap, que m'he dit això o algun. Tranquil·la. Però ja tenim la idea de com són estos premis. I és remuneració econòmica el premi o quin és? Sí, sí, hi ha uns premis...
Econòmics i, bueno, va segons la categoria, doncs té un premi més elevat o menys. I qui fa de jutge? Bueno, en guany també és una novedat. Per primer cop sempre un jurat conformat per 5 membres que era extern, un jurat extern. Sí.
Però en guany, bueno, se va fer una reunió, se va votar, les comparses van votar, no?, que són els comparses que s'inscriuen a la rua, i, bueno, van decidir que se votarien entre elles. Ah. O sigui, cada comparsa porta un membre jurat. Vale.
I això entre tots es valorarà. O sigui, no es podran votar en ells mateixos, però sí a les demes. Molt bé. Com tipus Eurovisió, no? Sí, sí, sí. Molt bé, és una forma, bueno, diferent, no? Perquè al final, bueno, és que és un tema delicat, això de concurs, participació, tothom vol guanyar, és un tema... Bueno, és una mica, sí, però bueno, jo crec que... A veure...
Si hi ha transparència i coherència, perquè hem de tenir també un criteri, i valorar objectivament. Però jo crec que si el model l'encaixa, segurament que s'implantarà ja la resta d'anys que es faig a la Rua.
Carme, clar, les inscripcions per apuntar-se a la rua van tancar-se en el 12 de gener, clar, se tanquen més d'un mes abans del carnaval, això, i es mostra de... Sí, sí, perquè després hi ha un treball a fer, i clar, si apurem molt, després d'això sempre anem corrents, i quan corres les coses a vegades et passen algun esperalt i no, i llavors com hi ha un treball...
de traspreu, és clar. No, no, està clar, perquè en molts llocs la mateixa setmana tens temps a puntes. Vull dir, això ja veus que també la gent d'aquí del Tebre que participa ja té les idees clares. Sí, sí, sí. I s'ho corren, no? Sí, s'ho corren molt. La veritat que treballen des de fa mesos.
Aquí, al poble, tenim un dígit associatiu molt actiu, que gràcies a ells és possible fer moltes coses al poble. És un motor que no para. I si la veritat és que comencen amb molt de temps i hi ha un treball i una qualitat que fa que este carnaval sigui...
Referent, no? També. I tant, i tant. De fet, fareu... Des de Canal 21 farà directe, estarà Diana Mar, la companya d'aquí, de Delta, fent lo directe, vull dir que es podrà veure tota la rua, totes les carrosses i la gent disfressada. I passant ja el diumenge, el diumenge 22 de febrer, serà el Carnaval Infantil. Sí. El Carnaval Infantil va ser a partir de les 5 de tarda al Centre Esportiu del Delta,
Allí tots els nens i nenes que vulguen participar aniran allà, ell se fa l'inscripció, se'ls dona un dorsal i a participar. I els fan la seva rua. I hi ha una actuació també per a ells. I després una xocolatada.
I molt de confeti, que és el que els agrada. I també s'ho passen molt bé, la veritat. I tant els petits com els més grans. Correcte. I el confeti, el que dius, és sinònim de carnaval, el confeti. I tindrà l'aspectacle infantil minidisco, vull dir que xalera assegurada.
Molt bé, Carme, doncs mira, hem repassat tots els actes i dis-me. També, també, bueno, el carnaval també és una manera d'incentivar el comerç, no?, i també el sector de la restauració, perquè, bueno, hi ha restaurants...
algun estat del poble que també han oferit els seus minús per aquest cap de setmana de Carnaval i tot aquell que vingui a visitar-nos, tant com la gent del poble, pot anar a disgustar aquests minús que s'han fet per a Carnaval, per aquest cap de setmana. I també donar les gràcies des d'aquí a tota aquella gent que ho fa possible, a la comissió del Tebrefestes, que també és el que organitza
i coordinant una mica el tema del Carnaval, i també a tota aquella persona, treballadors de l'Ajuntament, persones particulars, a la Comissió de Deltebre Nadal, que també aporta el seguret d'arena, i donar-nos gràcies a totes aquestes persones que fan que este Carnaval a Deltebre sigui un referent i sigui un èxit.
No, sí, està clar que al final és una organització de molta gent. Per exemple, la brigada mateix per tallar carrers, el moment de la rua. És una concentració de gent que se coordina per dur a terme de manera molt eficient aquesta setmana. El que deia, és un total de 7 restaurants que han fet menús especials en motiu de carnaval, per fer festa.
Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa i no res, des d'aquí, que vaig molt bé el cap de setmana. I també animo tota la gent que vingui a veure este carnaval i que gaudeixi, sobretot que gaudeixi, i perquè val la pena vindre a visitar-nos. Les càpsules del mar...
amb la col·laboració d'Associació Cetàcia. Benvinguts a les Càpsules del Mar, un dia més. Un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules.
Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules del mar. De fet, l'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies.
Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el Dufí Ratllat. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies un dia més per ser aquí a la Randa Mar. Hola, bona tarda, gràcies a vosaltres.
El dofí ratllat, Arnau, quin seria el dofí ratllat o dofí llistat, també conegut, quin seria el seu nom científic? Doncs és l'Estenela coerulualba, i és un dofí que aquest és, diguem, el més comú al Mediterrani. Aquest, segur que si hi hem navegat alguna vegada, és el que haureu vist aquí, almenys a la costa catalana.
I és el dufí més petit del Mediterrani. Aquest és un dufí que fa ni els dos metres gairebé. I és un dufí molt estilitzat, és molt maco de veure'l. És un dufí que té una etat també dorsal molt petita.
a diferència d'altres espècies, i aquest té una coloració molt característica, que és el que dona aquest nom de ratllat o llistat. Per què? Perquè aquest animal té unes ratlles que tenen diferents patrons, però sobretot tenen tres ratlles diferents, unes que van des de l'ull, cap a la part origenital, i després tenen dues altres ratlles més també que fan aquest dibuix no tan esteritzat i tan característic del dofí llistat.
De quina manera es comporta el mar? Com el podríem identificar segons el seu comportament? Doncs aquest és un Dufí que sí que és un espectacle de veure'l. Si tenim la sort de veure'l, de veritat és molt maco, perquè és un Dufí molt actiu al Mediterrani. Aquest sí que fa...
salts molt grans d'entre 3 o 4 metres. És un dofí que sí que agafa grans velocitats, també, i és un dofí que fàcilment s'aproparà la prova del vaixell. Aquests dofins el que fan és posar-se en aquesta zona per aprofitar la velocitat del vaixell, les onades, i així estalviant energia també per viatjar. Llavors, moltes vegades, quan estem navegant, aquests fàcilment vindran la prova. No sé si ens pots explicar també una mica quin és el tipus d'alimentació que tenen, de què s'alimenten.
Aquests dofins, com molts d'ells, que comentarem aquí a les càpsules, són dofins que s'alimenten sobretot de peixos, en aquest cas peixos pelàgics. Podria ser també algun altre peix una mica més gran, però en menor mesura també algun cefalòpoda. Però principalment la seva dieta són peixos pelàgics.
No sé si ens pots explicar també una miqueta com es distribueixen pel Mediterrani, en quines zones del Mediterrani els podríem trobar. Doncs aquest és un cetaci, és el més abundant del Mediterrani, amb estudis assassins estimen que la població actual és uns 400.000 individus.
o sigui que és el més abundant, a diferència d'altres, i es distribuiria per tota la conca, però sobretot a la part occidental del Mediterrani, i pel que fa a les profunditats és un animal que es troba sobretot a zones de més profunditat del talús continental,
més enllà dels 200 metres de profunditat. I aquí el garraf és l'espècie amb diferència que a més observem i el 60% dels albiraments són d'aquesta espècie. Hi ha alguna època de l'any que li agradi més? El podem trobar durant tot l'any aquí al Mediterrani? Doncs és una espècie resident al Mediterrani, això vol dir que la podem veure al llarg de tot l'any, però sí que és veritat que aquí el garraf és una espècie que...
que sobretot l'hem vist a l'hivern i a la primavera són les èpoques que més n'hem vist. Però és una espècie que, com he dit, la podem veure al llarg de tot l'any. Algunes de les principals amenaces per la supervivència d'aquesta espècie, quina seria? Aquest és un dofí que està catalogat com el seu estat de conservació és vulnerable.
Però aquest és un dofi que sí que fa uns anys va haver-hi una epidèmia de morbilivirus, que és un tipus de virus. Igual que nosaltres hem tingut la pandèmia fa poc de la Covid, també fa uns anys, als anys 90, va haver-hi una epidèmia d'aquests dofins aquí a Catalunya. Van començar a aparèixer molts d'ells a les costes catalanes, van morir per culpa d'aquest virus, i en aquella època sí que els va afectar bastant, i és un virus que hi és, no?,
Però ara mateix, actualment, també podríem considerar la captura accidental, sobretot dels odontossets, d'aquests dofins més petits, com un dels principals problemes. També hi ha altres amenaces que podrien ser, per exemple, la falta d'aliment, també perquè estem reduint la quantitat de peixos o d'aliment al mar, i també la contaminació.
Per acabar, Nau, no sé si tens alguna curiositat, alguna cosa que ens vulguis explicar d'aquesta espècie, que recordis en algun darrer vilament. Doncs del dofí ratllat, la veritat que és un dofí que mai et canses de veure. És un animal que té una activitat tan espectacular i tan activa en superfície que la veritat que els veus sempre et sorprenen. Quan es fiquen a prova, jo sempre recomano, si pots...
Si estan a prova i pots apropar-te, diguem-ne tu, caminant enmig de la prova del vaixell i aprofita aquest moment, perquè si el mar està molt pla, és un moment supermacu, i veus com aquest animal et mira, es gira per mirar-te. Són molt juganers, eh, doncs? Sí, aquests són molt juganers, de diferència, per exemple, del dofímula, el que havíem dit que era més tranquil, aquest és superactiu i és un espectacle.
És fàcil trobar-los? És a dir, sempre que sortiu és fàcil trobar-ne o depèn una miqueta de... Sí, m'agrada dir sempre, perquè el mar mai saps el que pots trobar, però sí que és un animal que el veiem gairebé en moltes sortides i és això, el 60% dels albiraments que hem tingut són de dofins llistats. Per tant, és bastant probable que si qualsevol persona surt a navegar més enllà del talús se pugui trobar dofins llistats. Solen anar en grup o...? Sí, són animals que solen anar en grups grans
És un animal que també tenen grups de mida més variable. Hi ha vegades que hem pogut trobar grups més petits i hi ha vegades que podem trobar grups de 100 o fins a 200 individus alhora. Això també un dia, si trobes un grup així, és una experiència espectacular.
Com sempre, Arnau, recordem per acabar la càpsula que hem de respectar aquest entorn de totes aquestes espècies, sobretot quan sortim a veure'ls, tot i que siguin un espectacle, trobar-te'ls i tal, hem de respectar la seva manera de nedar. Sí, sempre és superimportant recordar que per llei estan protegits i hi ha una llei que diu com hem de fer aquest apropament cap als cetacis. Per tant, mai ens podem apropar més de 60 metres d'ells i si són ells que s'apropen a nosaltres, en aquest cas, reduïm velocitat...
Esperem que passin, o si s'apropa, seguim viatjant, però amb velocitat reduïda fins a 4 nusos, gaudim de l'albirament i ja estaria. Doncs Arnau, de l'associació Societàcia, moltíssimes gràcies un cop més per haver estat amb nosaltres a les Càpsules del Mar. A vosaltres.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous 19 de febrer. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
M'ho salta lluny i perdre el cap, jugar a submergir-me per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap arca que em duï cap lloc millor, tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
i el Tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dóna suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Buena tarda, son las CIS.
Us parla Tere Ortega, la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona es manifestaran l'1 de març al balcó del Mediterrani. Reclamen que l'Hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients d'ictus les 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana. Laia Tean Núñez. Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i Lleida a la nit o en caps de setmana han de ser traslladats a Barcelona.
El metge de família, Francesc Boué, parla de les seqüeles greus que poden patir els afectats per un lictus si no s'actua amb rapidesa. Hi ha molta gent amb seqüeles habitables gràcies a la manca de recursos, a la mala praxis per no tenir aquests recursos. No per mi, sinó per tota la gent que tingui un lictus a partir d'ara.
La Melsa Bartuol va veure com aquesta setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractat a Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació dels serveis mèdics, però no vol pensar què hauria passat si hagués estat a les 9 de la nit. La meva parella està ingressada per un ictus que va patir ahir i que va ser bastant ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que estan reclamant, igual aquí que en Barcelona o en Girona. Demanant la dimissió de la consellera de Salut, Olga Pané.
L'espai jove que se culmina la celebració de l'any nou xinès aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda. Els assistents podran gaudir de la jornada cultural xinès amb una exhibició oberta amb música dansa i representacions culturals. Sergi Banyet.
L'activitat suposa el tancament d'una programació especial que s'ha extès durant tota la setmana. Gràcies a la dinamització i organització de l'Associació d'Estudiants i Investigadors Chinesos de la URB, els joves de la ciutat han pogut conèixer de primera mà una festivitat tan popular pròpia de la cultura xinesa. S'han ofert diverses propostes d'art tradicional, com la cal·ligrafia, la creació de finestres decoratives o els papers retallats, a més d'un taller de cuina.
Tot i això, el plat fora arribarà el pròxim dissabte 28. La representant de l'Associació d'Estudiants i Investigadors Chinesos de la URB, Cristina Zurrong-Rong, explicava el passat dimecres a Tarragona Ràdio que la Jornada Cultural Chinesa es traslladarà a la plaça Corsini, tractant-se d'una festa gran oberta per al públic general.
De hecho, esta semana que viene, el sábado, haremos esta gran fiesta de la ciudad, la feria de la celebración del año nuevo chino en la Plaza Corsini. Diferentes stands de la comida china y talleres también. Bueno, una exhibición...
Bueno, un poquito más grande. Després d'aquesta setmana excepcional, el cicle Cultura QS seguirà amb la seva programació habitual. Cada divendres a les 8, l'Espai Jove acull una cita cultural amb concerts, exposicions o altres propostes artístiques. Tarragona Ràdio ja ho té tot a punt per la gala de celebració del seu 40è aniversari. Es farà demà el Teatre Tarragona a partir de les 8, Laura.