Fins demà!
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 4 de març del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, ara Ainsamar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Ens submergirem per veure el parc subaquàtic de Tarragona i que ara han replicat en tres dimensions.
El nostre meteoròleg de confiança, en Sergi Corral, ens parlarà de la fenologia. Anirem fins al delta de l'Ebre per saber quins danys han fet els temporals a les muscleres. Descobrirem com s'aplica la intel·ligència artificial en les investigacions marítimes i acabarem el programa d'avui parlant d'una trobada d'entitats de recerca local i comarcal al Maresme. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé. Aquest matí m'he recordat de tu i de tots els companys. Per què? Perquè estava a Randamar. Jo també he anat a córrer a Randamar. Què dius? Estava molt enfadat avui al mar.
Sí, però moltíssim, eh? Ha hagut dos moments que gairebé hem arribat més enllà del genoll, eh? I estava a la hora. O sigui que, no sé què diguis, m'he posat cap a... No, no, no, m'ha vingut a buscar en diverses ocasions, eh? Unes onades... Ens venen dos dies de temporal. Uau! I és que anava a buscar els dos dins. Dos dies, no, quatre.
Anàveu a buscar els dofins, que m'havien dit que a la platja de l'Arabassada... De veritat, fa uns dies es van veure dofins. Estava jo per allà, dic, a veure si em saluden, a veure si fan una tombarella, alguna cosa... No, no, no. M'hi gozo en un pozo. No passa res. Llàstima. Anem a saludar en Sergi Corral, dins de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé des d'aquí a l'escala. Aquí també comença a haver-hi una mica de remenament a mar, i una curiositat que ara, quan plegat de dinar i pujava cap aquí de la ràdio, sempre passo pel costat d'en Marc, pel costat de la plaja, i les aigues estan molt baixes. Al contrari del que hem tingut tot aquest gener i hivern,
que amb les baixes pressions estava molt amunt el nivell de l'aigua del mar, avui ara el mar estava remenat, hi havia mar de fons ja, però es veien tots els esculls, les aigües estaven baixíssimes. De fet, a Tarraona ja fa uns dies que ho parlàvem amb uns amics, que les aigües estaven baixes, veurem els motius de tot això, però sí, sí, tens raó, estan baixes. Anem a parlar amb la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Hola, companyes, molt bona tarda. Molt bé, molt bé, molt bé, aquí a mitat de setmana, no?, que diem-ne. Jo no tinc actualitat sobre com està l'estat del mar a Vilanova, ho sento molt, aquesta informació no us la puc donar perquè, per si no ho sabeu, l'estudi de Canal Blau està literalment a l'altra punta de Vilanova i des d'aquí moltes vistes ara mateix no en tinc.
Sí, sí, jo sí que sé on són els estudis de Milanova i anem a saludar també l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, Marina. I els estudis de Ràdio Arenys? No els has vist mai? Els estudis de Ràdio Arenys també els he vist. Veus? Molt bé, fantàstic. Així també saps que vista del mar tampoc en tinc. Exacte, zero.
En tinc a la Riera, però, Omar, qualsevol cas amb això del mar, les pujades, les baixades, repesquem? Podem repescar? Podeu repescar? Si l'escolteu, la secció que vam fer de l'AIA, això no ho sabia, de fa un parell de setmanes, la darrera que vam fer, de fet, potser la setmana passada, no me'n recordo, perquè passa el temps volant, que parlàvem de com puja i baixa el mar, per què puja, per què baixa, el Carles Obac ens ho va explicar molt bé, per tant, allà en tindríeu totes les respostes.
Doncs, si la volen recuperar a Spotify, poden trobar el programa, sinó que vagin buscant a les webs respectives de les nostres ràdios, que allí podran recuperar els programes. Nosaltres ara el que hem de fer, però, és començar el programa d'avui, qui us parla d'ells, de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que la segona edició dels cens de la biodiversitat marina als canals d'Emporia Brava treu a la llum més de 200 espècies. Sergi.
Així és, dins del projecte d'àrees verdes marines, els biòlegs han fet un segon recompte de la vida dins les aigües dels canals d'Empulia Brava, un entorn fortament antropitzat i amb una barreja d'aigua dolça i salada. Malgrat aquestes condicions, aquest ecosistema està sorprenent els científics i per això es busca que els usuaris siguin conscients de la seva vàlua ecològica. Ens ho explica Boris Weissman, el biòleg que hi participa activament.
amb la intenció que totes aquestes embarcacions, aquestes 6.000 embarcacions que hi ha, que tinguin consciència que sota el casco del seu barco hi ha organismes que hi viuen i que és un entorn que té un cert valor, i que, bàsicament, que abans de llançar la bateria a l'aigua s'ho pensin dues vegades i cuidin l'entorn que tenen.
Si la primera edició va arribar a comptar fins a 125 espècies dins els canals, aquesta segona oportunitat se n'han catalogat més de 200. Enguany no s'ha trobat cavallets de mar, però en canvi hi ha aparegut la sorpresa d'un nudibranqui vingut del Pacífic, del qual només se'n tenia constància d'una població a Catalunya. Amb la intenció que totes aquestes embarcacions, aquestes 6.000 embarcacions que hi ha,
que tinguin consciència que sota el casco del seu barco hi ha organismes que hi viuen i que és un entorn que té un cert valor i que, bàsicament, que abans de llançar la bateria a l'aigua s'ho pensin dues vegades i cuidin l'entorn que tenen.
Disculpeu que hem repetit el tall. En paral·lel, el projecte manté l'objectiu de donar visibilitat i valor a aquesta biodiversitat. El llistat d'espècies de 2025 ja es va publicar a l'Observatori Minca i els impulsors no descarten una exposició fotogràfica per mostrar el patrimoni natural d'aquest espai altament antropitzat.
El Port de Palamó s'inaugura la temporada de creuers amb la visita del Silver Muse.
La temporada creuerista al Port de Palamós s'ha avançat un mes respecte a temporades anteriors. Avui aquest port del Baix Empordà rep el primer creuer de la temporada, el vaixell Silvermuse, que no només fa escala inaugural del curs, sinó també la seva pròpia, el Port Palamós, i on fins ara no hi havia estat mai. En el mes de març es faran escala dos vaixells més, i la previsió és que en el total de 2026 hi hagi 65 escales al Port de Palamós, la mateixa xifra que el 25, però amb prop de 2.000 passatgers més.
L'any 2025, la campanya de Creuers a Palamós va començar a l'abril i el resultat va ser rècord, com dèiem, 65 estades i un potencial de 65.000 passatgers. Sumant-hi 15 escales i els 4.000 viatgers que van tenir el Port de Roses, l'impacte econòmic estimat de l'activitat de Creuers a la Costa Brava va ser de 6,6 milions d'euros al territori, incrementada en un 29% respecte al 2024.
Baixem fins al Delta de l'Ebre. L'Ajuntament de Delta d'Ebre ha obert un nou front institucional amb el Govern central arran de l'expedient de Termanament que afecta la limitació al domini públic marítim terrestre al terme municipal.
Per aquest motiu han presentat 9.454 al·legacions, una acció que ha estat impulsada pel Consell de Defensa del Tebre Territori, encapçalat per la Síndica de Greuges de Deltebre i amb la col·laboració del Consistori del Tebrenc. Rosa Vandellós és la Síndica de Greuges de Deltebre. Finalment, s'han arroplegat 9.454 fulls d'al·legacions
Imagineu-vos això en 15 dies. Si haguessin tingut tot un mes, haguessin pogut fer molta més feina, no? Però Déu-n'hi-do perquè hi ha molta diferència de les que vam arroplegar.
l'any 23, quan per primera vegada ens van col·locar determinament. En aquest sentit, primer demanen una gestió de la regressió del Delta abans d'un projecte determinament. L'alcalde Lluís Soler ha explicat que l'alegació del Consistori va un pas més enllà i s'ha presentat com un recurs previ de jurisdicció.
El que fem com a Ajuntament és un recurs prèvi de jurisdicció que això el que ens permet és que si el Ministeri no retorna a la lleialtat institucional necessària que ha de veure entre les administracions i continua en aquest abús de poder que ens provoca fatiga a la ciutadania, fatiga als sectors i entitats i fatiga també a l'Ajuntament de Deltebre, nosaltres contestem cada proposta
d'inundació d'aigua, d'inundació del mar, la contestem en inundació d'al·legacions. Soler ha reivindicat de contundent la resposta ciutadana d'estes al·legacions en menys de 20 dies. Considera que el teixit econòmic i social de Deltebre està cansat davant d'aquest abús d'autoritat i no farà perdre la dignitat. Aquí, al nostre municipi, al nostre delta, la dignitat va per davant de tot.
ens poden arrabassar la seguretat jurídica que representa o la confiança que representa pensar que tenim un futur més incert. Però mai ens podran arrabassar ni la dignitat com a ciutadans i ciutadanes ni mai ens podran arrabassar el que és la pròpia essència delta que ens fa que com més cops tinguéssim, més forts ens fem per a la lluita col·lectiva que representa una causa justa i noble.
que és que el nostre delta se mereix les mateixes garanties de futur que es mereix altres llocs. Des de l'Ajuntament presentaran un contenciós administratiu en les pròximes setmanes i estudien altres vies jurisdiccionals si el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic no retorna a la lleialtat institucional necessària entre administracions.
Teresa Solsona, alcaldessa de Sant Jaume d'Enveja, ha rebutjat qualsevol color polític a la Mancomunitat Delta Gestió i ha destacat que l'únic objectiu és treballar pels pobles. Solsona ha explicat que a Delta Gestió no hi ha un color polític. Hi ha un color de poble on els alcaldes deixen de banda les diferències partidistes per prioritzar l'estalvi econòmic i la defensa col·lectiva del Delta de l'Ebre. Tenim molt bona sintonia. I aquí el que és...
molt important, és que no hi ha color polític. Aquí també m'agrada deixar-ho clar, no hi ha un color polític, hi ha un color de poble.
hi ha un color de treballar per als pobles. Els alcaldes jo penso que estem per a treballar per a la gent nostra. Llavors aquí això també és un punt d'inflexió que no tenim en compte res més només que el que sigui millor per als nostres pobles. I això també, en aquest sentit, la mancomunitat també mos ajuda.
L'última sessió de treball de Delta Gestió, celebrada recentment a Sant Jaume d'Enveja, ha aprovat l'inici de la licitació d'un acord marc per a serveis jurídics amb un pressupost màxim de 2,16 milions d'euros en quatre anys. Solson ha subratllat que es tracta d'una prioritat per reforçar l'àmbit jurídic compartit, amb quotes anuals segons habitants i necessitats, sense obligació de gastar tot el pressupost.
La pròxima reunió itinerant serà a finals de març a Camarles, completant la roda pels sis municipis i fomentant el diàleg entre alcaldes.
Fem aturada ara a les costes del Garraf. Sitges continua buscant solucions pel futur del litoral i ahir l'alcaldessa Aurora Carbonell va tornar a reunir-se amb el Ministeri per la Transició Ecològica i el repte demogràfic per afrontar algunes de les situacions d'emergència, Carla.
Sí, pel que fa al tram de passeig marítim situat a la platja de la Riera Xica que va cedir, el consistori ja ha sol·licitat les subvencions habilitades arran de la declaració de zona d'emergència afectada pels temporals, després d'haver encarregat també el projecte tècnic de l'espai.
L'objectiu és poder intervenir amb la màxima celeritat possible i, tot i que el Ministeri manté la seva posició, que seria optar pels retranqueig de l'espai cap a l'interior, l'Ajuntament aposta per recuperar la zona i instal·lar una escullera per evitar nous despreniments.
El govern municipal també ha tornat a demanar la cessió temporal del Kansas i el Club de Mar i la seva voluntat de preservar-los juntament amb el pícnic, però el MITECO manté l'aplicació de la resolució judicial que és eliminar aquestes edificacions que considera que interfereixen en la dinàmica natural de la platja. Aurora Carbonell ha informat que demanarà la cessió dels espais a través de la Generalitat de Catalunya i ha reclamat també el projecte que el Ministeri vol desenvolupar en aquesta zona.
La Junta de Govern Local de Vilanova i la Geltrú ha aprovat inicials treballs per modificar puntualment el pla general en el sector de Marroquer per tal de fer possible la seva urbanització.
Sí, Vilanova començarà els treballs de redacció per modificar el pla puntual del Pla General en l'àmbit de Marroquer. La Junta de Govern Local ha aprovat aquest primer pas necessari per convertir una zona urbana en una de les urbanitzacions de Vilanova on hi viuen al voltant de 300 veïns. Es tracta d'un primer pas...
per afrontar el repte d'integrar els nuclis amb dèficits urbanístics a la ciutat i respon al compromís de l'Ajuntament amb els propietaris de Marroquer, que van sol·licitar iniciar aquest procediment. Escoltem en Gerard Llobet, regidor d'Urbanisme, llicències i disciplina urbanística de Vilanova i la Geltrú.
d'entrada marroquer ha de continuar sent un espai residencial, per tant no hi ha cap canvi en aquest sentit. El que sí que hem de fer és ajustar alguns dels paràmetres urbanístics per facilitar, perquè el cost de l'urbanització es pugui rebaixar, que puguem establir uns estàndards urbanístics diferents per facilitar que aquesta urbanització és sostenible econòmicament també pels propietaris.
Marroquer, amb 16 hectàrees i al voltant de 170 parcel·les, és un dels quatre sectors que es troben en sol urbanitzable a la ciutat que el Pla General d'Ordenació Urbana preveu podria integrar-se com a sol urbà. La regidoria espera que Marroquer sigui alhora prova pilot per altres sectors de la ciutat pendents d'urbanitzar.
Serà un procés llarg, al voltant d'uns 4 anys, explica el govern vilanoví, perquè després s'haurà de fer el projecte d'urbanització i de reparcel·lació. Serà la tercera urbanització periurbana en sol urbanitzable que s'integri a la ciutat, tot seguint els passos, que el 1986 van fer l'acollada als 6 camins i el 2002 al Fondo Sumella.
Fem aturada ara les costes del Maresme. El cementiri de dissidents d'Arenys de Mar d'estaparrestes de les guerres carlines. Ja han acabat els sondejos dels arqueòlegs que han descartat l'existència d'una fossa comuna de la Guerra Civil a la zona Oriol.
Doncs sí, Marina, mira, l'excavació del cementiri de dissidents va començar fa setmanes. El director de l'empresa arqueològica Atix, Miquel Guerra, ha avançat les descobertes que han pogut documentar amb les feines d'excavació, totes elles relacionades amb les guerres carolines.
que vam fer un total de 8 sondejos arqueològics. D'aquests 8 sondejos, 4 van donar resultats positius i 4 van donar resultats negatius. Els que van donar resultats positius, per la gran sort, va ser que vam poder trobar la fortificació carlina del cementiri que estava posada aquí. Vam trobar la primera fase de la fortificació carlina i de la segona fase. Vam trobar una torre que està molt ben conservada, que ja la veureu després que està allà a l'angle nord-est, i després vam poder delimitar el mur perimetral del cementiri antic.
Per altra banda, els arqueòlegs també treballaven amb la possibilitat de localitzar l'Ermita de la Pietat, la Torre de la Pietat i la Torre d'en Sapí, tres elements que s'han descartat la seva existència dins el recinte del cementiri de protestants. Tampoc han localitzat la fossa de la Guerra Civil, tot i els indicis de la seva existència segons els registres de la Generalitat.
També hem sondejat per trobar aquesta fossa de la Guerra Civil, però malauradament no l'hem pogut trobar perquè hi ha molta quantitat d'enterraments. Això què vol dir? Que per poder-la trobar hauríem d'excavar 100 o 200 enterraments que possiblement estaran aquí. I clar, això seria un cos molt gran per poder determinar si realment aquesta fossa es va practicar aquí. No ho sabem. Sempre hi ha hagut notícies que aquesta fossa existia o no existia, però no l'hem pogut documentar ni trobar evidències.
A partir d'ara, els arqueòlegs han d'acabar l'estudi final, documentar-lo i entregar la memòria a la Generalitat. La Fundació Badruna Catalunya Educació ha celebrat els 200 anys de la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat Badruna.
Sí, i ho ha fet amb un gran acte institucional a casa vostra, a Tarragona. Les escoles Badrona d'aquí del Maresme de Tordera i de Malgrat han dissenyat un calendari d'esdeveniments per commemorar aquesta efemèride. Un dels moments principals serà el proper mes de maig amb la celebració de la Cantata dels 200 anys al Teatre Clavé, un projecte artístic i col·laboratiu
que durant a terme conjuntament l'alumnat de les dues escoles de la de Tordera i la de Malgrat. També hi ha prevista una trobada d'exalumnes a finals de curs. La celebració culminarà oficialment amb la descoberta d'una escultura commemorativa de Santa Joaquim de Badruna a Montserrat, obra de l'artista Jordi Coll, que és mestre de l'escola Badruna de Malgrat.
Acabem el nostre repàs informatiu a la costa d'Aurada, explicant que l'Ajuntament de Tarragona ha adjudicat el projecte de renaturalització del barranc de la Mora a l'empresa Engisic Solucions i Consulting. El servei contractat correspon a la redacció del projecte executiu per dur a terme la millora ecològica i la restauració paisatgística de la Mora.
En concret, a banda de l'elaboració d'un conjunt d'estudis previs i el disseny de possibles estratègies de restauració, el projecte ha de respondre als següents objectius. D'una banda, d'incloure la renaturalització del paisatge i millora de l'ecosistema fluvial urbà del Torrent de la Mora, mitjançant l'execució d'accions de restauració hidromorfològica i ecològica necessàries.
D'altra banda, ha de reduir el risc i la vulnerabilitat davant la infiltració d'aigües gràcies a l'ampliació i la naturalització de la morfologia fluvial. També ha de preveure la creació d'espais de laminació i la promoció d'un ús públic perifluvial coherent amb l'esquema especial del risc hidràulic en sol urbà. L'import d'adjudicació és de 62.000, gairebé 500 euros, IVA inclòs i el termini del contracte és d'un any.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació de llevant i d'agregal que cada vegada serà més consolidada, serà més extensa i també amb vent més intens. Atenció aquesta tarda perquè a la costa barcelonina i la costa d'Aurada tindrem ràfegues de vent de més de 70 km per hora. Per tant, és un vent que entra directament des del mar i farà que l'estat...
d'aquesta situació marítima estigui cada cop més alterada. Fortamaró, Maragassa, fins i tot ja Maranfora al llarg de les immediates hores, amb molts núvols prims, també amb aquest pulsim en suspensió i només amb alguna pluja, bàsicament, cap al delta de l'Ebre. El dijous, aquest vent s'anirà imposant cada vegada més del llevant, sempre amb molt de recorregut marítim, per tant, onades fàcilment de dos, dos metres i mig d'alçada. Atenció, ja a últimes hores del dijous,
amb les onades destacables que hi haurà a la Costa Brava, amb temporal de llevant vent molt tossut i cada cop més pluja també. Déu-n'hi-do, a últimes hores del dijous, la pluja que tindrem a tot el litoral. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit. On hi ha l'Adrià, molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs bé, a hores d'ara cal destacar algunes de les incidències a les carreteres catalanes. En primer lloc només hi ha un carril obert i 4 quilòmetres d'aturades des de Montmeló per un incendi d'un turisme ja extingit a l'AP7, a Granviers, en Santit Girona. També hi ha lentitud d'aturades per accedir a Barcelona des de la C58, a Ripollet i la C33 des de Montcada i Reixac, i la Polta Nord, a Santa Coloma de Gramenet.
També, per una altra banda, es dona per alternatiu la C-55 entre Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar per unes obres. Aquesta incidència està provocant uns 6 quilòmetres de retencions intermitents en els dos sentits de la marxa. I, finalment, pel que fa a les rondes de Barcelona, sobretot problemes, retencions a la ronda de dalt han sentit Trinitat. I, de moment, això seria tot. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat.
Volem començar el programa d'avui submergint-nos. Tarragona compta amb un parc subaquàtic, que és un lloc especial per poder fer una immersió i cada any diferents persones el visiten. Ara aquest parc subaquàtic també estarà en 3D. Volem saber què suposa això parlant-ne amb una membra de la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona, que és qui administra aquest parc subaquàtic, Anna Belén Martín García. Molt bona tarda.
Bona tarda, Marina. Primer de tot, explica'm una miqueta, el parc subaquàtic de Tarragona, per qui no ho conec i com el podríem definir, és una zona bastant important a Tarragona i que amb els anys s'ha anat fent a poc a poc més important.
Mira, Marina, la idea del Parc Supacàtit va sorgir dins la nostra associació, la Societat d'Exploracions Submarines, a Tarragona. Abans del 1995 es va començar a pensar la possibilitat, encara era legal fer-lo, ara ja és més complicat perquè tenien conveni a Barcelona, però llavors encara era legal fer un peci, submergir un peci, un barco, un aixell, com es diu.
Llavors, dins el club es va començar a mirar quines possibilitats hi havia i es van trobar amb un vaixell que anaven a desguassar perquè havien tingut problemes de tràfic d'estupezaents.
van decomissar aquest vaixell i anaven a destruir-lo. Llavors, van prendre la iniciativa dins la Societat d'Exploracions Submarines de netejar el vaixell. De fet, el motor del vaixell és el que està al Museu del Port de Tarragona, el motor de la Dragonera, que és com es deia aquest vaixell,
I vam requerir tots els transmissos i autoritzacions oficials per esponsar aquest vaixell i dins de l'àrea del parc subaquàtic crear el que ha estat durant 30 anys, perquè l'any passat va fer 30 anys el parc, un biòtop subaquàtic que ha creat un munt de vida. Tant munt de vida com que ara mateix tenim més de 500 espècies distintes dins del parc subaquàtic. Llavors, al costat de la Dragonera se'n van anar esponsant
Uns altres vaiseis, que com que no eren ni tan grans ni tan forts, han quedat molt de ruïts ara amb el temps, però encara estan, com el Germán Saguado o uns altres que tenim, el Gote Lleó, que també han estat puntets d'aquesta vida que ha anat creixent. I ara mateix l'àrea del Parc Supaquàtic, que és un àrea de domini públic, és a dir, és un àrea del port de Tarragona,
S'ha fet més gran perquè el port de Tarragona ha fet més gran la lámina d'aigua i és un espai protegit que el que volem és preservar l'ecosistema del món subaquàtic.
Això t'anava a preguntar precisament. Al principi era un espai, per dir-ho d'alguna manera, una mica reduït, però al llarg dels anys, Déu-n'hi-do, s'ha anat fent bastant gran. Sí, fa dos anys que el Parc s'ha fet més gran la lámina d'aigua, pràcticament és la mateixa superfície que tenia, amb un costat i un altre, perquè lògicament l'àrea...
Aquests 30 anys, fixa't com s'ha protegit el medi subaquàtic, és que surts de l'àrea del parc i n'hi ha molt poca vida, n'hi ha una molt menys vida de la que n'hi ha a dins del parc. És molt curiós veure com aquestes estructures de biòtops,
ajuden a que la vida es preservi i es conservi, i es desenvolupi. És important per a nosaltres tenir aquest parc subaquàtic. Ara ho comentaves, s'han identificat unes 500 espècies. Això dubto que en altres punts de Tarragona, ja sigui més al costat de les platges o una miqueta més al fons, pugui passar.
Marina, tots tenim l'experiència d'anar a la platja aquí, a casa nostra, que és Tarragona, i entrar dins del mar i no veure res, ni un peixet. Per això, per això. I en canvi, tu baixes al parc, es pot fer snorkel també, no cap que tinguis la capacitat o la plàctica o l'experiència suficient per anar amb ampolla, però pots fer també snorkel i de veritat que només amb un tub a l'estiu es veu.
milers de peixos molt més que n'hi ha a la platja. I és perquè aquesta àrea els ha preservat. I, mira, la vida és molt intel·ligent. Els peixos són molt intel·ligents, com tothom. Els se senten protegits i llavors estan allí. Ara parlarem després de tot això, però abans aquest parc subaquàtic ara ja és una realitat en tres dimensions. És el primer de tot l'estat espanyol, que és una realitat en tres dimensions, no?
Sí, sí, mira, això va... Es va sorgir d'un treball en equip que es va vinculat al projecte de Talassa, que l'han format l'Albert Winn, el Jordi Vilaplana, l'Elex Campus, el Gisuf Bacali i el Gennaro Bassot, i llavors ells se'ls va acudir, és una idea, a mi m'assembla... Bueno, es va semblar tot meravellosa, i ja s'hi ha creat, que ha quedat impressionant, fer passades amb les màquines de fotos, que ara estan molt preparades, i amb un software especial reproduir en 3D tots aquests
que és com es diuen, o baixells enfonsats, perquè tothom pogués veure com són els baixells que hi ha enfonsats. Això no només obre les portes perquè algú que no hi pugui baixar a bucejar ho vegi, sinó que per a nosaltres és molt important perquè per la seguretat de la gent que mai no ha baixat el parc,
i vol veure com pot bussejar, no és el mateix veure fotos o inclús un vídeo que veure un 3D de lo que n'hi ha. I llavors els adius molt clarment per aquí no entris, per aquí no es pot passar, si fas per aquí... O sigui, la visualització és molt diferent, molt, molt diferent. Llavors, per raons de seguretat, per raons d'accessibilitat, per raons d'obrir la porta una mica més del parc subaquàtic, que jo crec que és el cap més conegut de Tarragona, la gent va caminant per les polleres i no sap el que hi ha a sota.
no hi veu aquella sota. Llavors, aquest altre punt, aquesta experiència única, que està en la primera, de visualitzant 3D els fons del parc, doncs ens ha semblat, igual que el port, una experiència molt diferent i molt important.
Per tant, perquè la gent ho entengui, perquè a vegades es fan aquest tipus de coses i moltes persones pensen que després queden guardades en un calaix o no tenen molt d'ús. El principal ús és, sobretot, pedagògic per la gent que potser no es pot submergir i que tingui l'oportunitat de saber com és aquest parc aquàtic.
i donar-lo a conèixer més, i també pedagògic en el sentit que la gent que es submergeix per primera vegada tingui informació i ho vegi clarament per on pot passar, per on no, i per la seva seguretat, vaja. Sí, de fet, Marina, la diferència és que nosaltres teníem plastificats, perquè ho veia això, un esquema del parc,
Llavors la gent que arribava allí i era la seva primera immersió amb el plàstic i la foto del plàstic ens l'explicàvem, però ara tindrem el privilegi de no només tindre una foto, de tindre aquests models 3D que els serviran per veure, identificar més a més els vaixells. Com podeu imaginar, sota l'aigua no en tenim de rèculs que posi el gof de lleó o el germà ens aguado. Nosaltres que sí que fem immersions contínues al parc els reconeixem.
clarament perquè els coneixem, però la gent de fora que no els coneix no té un ròtol com el titànic, que diu titànic. M'entens? Llavors, si ensenyem les estructures, serà molt més fàcil per ells també identificar-los sota l'aigua. Ara entenc que aquesta estructura de tres dimensions ja la teniu a les vostres mans o encara no? Està dins d'aquest projecte de talassars,
De fet, jo l'he vista, el que passa és que estem, depenent també del poc, de com ho farem arribar. Si ho pengem, no sé si voldran penjar-lo ells directament a una part de la seva web, o si nosaltres ho farem també. Això ho estem a la manera de poder-ho. Però fet si està fet, eh? O sigui, fet està fet. Tots els delictes que tenim allà estan fets sempre bé. D'alguna manera, per tant, ja el podeu utilitzar.
Sí, estem pendents a veure com ho enfoquem això, però ja està. De fet, aquest projecte de l'ASA ara mateix s'està fent més gran i el que estan és mapejant ara el cementiri de Baixells de l'Almetge de Mar i un altre Palamós.
O sigui, que l'objectiu és que el projecte es vagi fent més gran. També entenc que el que ara comentaves, que si aquí a Tarragona és molt útil, si el projecte es fa més gran, serà molt útil a molts altres punts de la costa que deuen tenir les vostres problemàtiques, per dir-ho d'alguna manera, similars.
Sí, sí, és així, és així. De fet, ara, el març, fa dintre de dues setmanes, me sembla que és el 14 o el 15, és la fira de Cornellà, que fem anualment, és una fira de divulgament de viatges i d'activitats subaquàtiques, venen les cases que porten materials, venen les agències de viatges a oferir alternatives de viatges, però també aquesta fira serveix com a divulgació del que hi ha nou dins el món subaquàtic i hi haurà una ponència, eh?
fins a aquesta fira, aquest any. O sigui que mira si té relevància, eh? Sí més, no? És curiós que el d'aquí de Tarragona sigui el primer de l'estat espanyol pel que tu ara comentaves, perquè precisament Tarragona no és coneguda pel seu parc subaquàtic, com potser sí que ho serien més altres punts de l'estat, no?
Jo crec que, mira, sempre dic amb tot el respecte per l'àrea de les Illes Medes, que és molt més famosa i tothom coneix les Illes Medes, i aquí, en canvi, el Parc Supacuàtic, com que resta dins la nostra gestió per una licitació pública, igualment no és un tema que s'hagi divulgat...
Jo crec que com es mereix, perquè realment va ser un dels primers parts superquatis que va haver a Espanya. Fa 30 anys que tenim això, no són pocs, són molts anys. I s'han anat desenvolupant molt, molt bé. Estem participant, per exemple, també en un projecte de la Unió Europea, que és l'IUMINCA, que amb la Federació Catalana de Bussells el que fem és que cada bussejador que baixem comparteix i col·labora amb els biòlegs de Brussel·les per identificar espècies.
És a dir, nosaltres baixem, veiem una espècie, li fem una foto i la pugem a un col·lectiu que n'hi ha, que és aquesta plataforma Minca, perquè ells mapegin, els biòlegs, en tot moment quines espècies hi ha a qualsevol lloc. Llavors, ajudem...
tindre un catàleg molt, molt acurat i molt actualitzat de quines espècies n'hi ha sota l'aigua. I això els ajuda molt, perquè, per exemple, ara, suposo que tu ara has escoltat aquesta malaltia que tenen els meros, que estan perseguint-la, que la poden ajudar. Això ajuda, tot això. De fet, hem trobat...
aquí a Tarragona, una espècie de gorgoniar que no tendria que estar aquí. És atlàntica, tendria que estar a l'Atlàntic. I, en canvi, està aquí al Mediterrani i està aquí a casa nostra. I la vam trobar amb aquesta iniciativa del Minca, que és també molt maca, perquè jo crec que la gent... Tothom podem ajudar, eh? I això és un bon exemple, que tothom pot ajudar dins una plataforma col·loquial i pública a tenir en compte el medi subaquàtic, el medi ambient... També en el Minca fan activitats fora de l'aigua, eh?
També fa una fora. Però a mi m'ha semblat una iniciativa molt xula aquesta de la Unió Europea, perquè a més a més el biòleg t'escriu i et diu, mira, la foto que m'has enviat és d'això, i t'explica, i llavors tu només te sentes bé per col·laborar, sinó que a més a més aprens.
O sigui que està molt ben focalitzat això. Una iniciativa molt interessant. També d'aquestes 500 espècies que heu pogut anar a identificar, que és el que més es pot veure o el que més s'observa al parc subaquàtic d'aquí de Tarragona, perquè com bé diem és molt desconegut.
Depèn la temporada, Marina, al començament. Depèn també molt de la temperatura de l'aigua i de com estigui el mar. El que té la vida subacuàtica és que és molt menys previsible de la de fora de l'aigua. La de fora de l'aigua, potser si vas a la muntanya, veuràs àguiles o veuràs guineus i saps que en estar-ho més d'hora, si estàs anant a la muntanya sistemàticament, veuràs.
Supa aquàticament és diferent i depèn de les corrents. Si l'aigua està més calenta venen unes espècies, si no està tan calenta venen un altre. Hi ha anys que encara no ho tenim perquè no som biòlegs cap ni un. Hi ha anys que una espècie es reprodueix molt més que l'altra.
i dius com és que aquest any n'hi ha un munt d'aquesta espècie i l'any passat no hi havia. És molt diferent. Es veuen de tot. Vull dir, tenim meros, tenim barracudes, quan venen hi ha molta corrent, hi ha molta barracuda, hem tingut peixos junts, també, bueno, sars, n'hi ha un munt de peixos. És molt diferent.
A més a més, hi ha molts nudibranquis. Els nudibranquis són una espècie molt petitona, com l'ungla del deu gros, que són com a cucs de mar. I cadascú té... El bonic dels nudibranquis és que tenen uns colors espectaculars. És com si fos...
L'adquiris, m'assembla, n'hi ha liles, n'hi ha grocs molt joens, n'hi ha... Bé, és molt difícil d'explicar-t'ho, però és veritat que és molt petita, aquesta vida, i és fascinant els colors que tenen. Llavors hem tingut temporades que hem vist nudibranquis realment espectaculars.
I això a mi m'agrada, eh? A mi m'agrada més la vida petita. Jo soc de vida petita. Amb vosaltres que són de vida gran, a mi m'agraden o els peixos molt, molt grans, és a dir, les mantarralles grans, els tauros grans, les balenes, el tauro tigre, el tauro balena, o els molt petits, els nudibranquis. Cadascú em s'agrada una cosa sota l'aigua. Jo no soc de peix mig ja. A mi m'agrada o la vida molt petita o la molt gran.
Per anar acabant aquests últims anys, ha crescut l'interès pel mar, pel submarinisme, per altres esports relacionats amb el mar. Vosaltres ho heu notat? Noteu que hi ha més demanda per acostar-se al Parc Subaquàtic de Tarragona per fer immersions? Sí, mira, Marina, abans de la pandèmia, cap al 2018-2019, les immersions anuals al parc
eren més o menys 2.400, 2.500 per any. Ara, des de la pandèmia fins aquí, estem arribant gairebé a les 7.000, 6.800. Vull dir, ha crescut un munt, per ser un lloc petit, en el fons, perquè és petit, encara que el tinguem molt gran, però és un lloc puntualment petit, perquè hagi crescut gairebé 4.000 immersions per any, de diferència. Sí que es nota, es nota molt. Déu-n'hi-do, això fins a ser punt és positiu.
Sí, és molt positiu, perquè el que provem és que totes i cadascuna d'aquestes 6.000 i escaig d'inversions siguin segures. És el nostre repte. La seguretat, tenim un protocol molt fèrreu i procurem que aquesta àrea es preservi amb tota la gent que baixa, amb les condicions més òptimes, perquè efectivament les espècies segueixen tenint casa seva ja, no només nosaltres, quan baixem. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Tornarem a parlar més endavant.
Gràcies a Valtros, Marina. Un salut. Un salut a tots.
Fins demà!
Fins demà!
Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. És dimecres i obrim secció de meteorologia perquè avui anem a descobrir com les plantes i els animals de mar i de terra ens poden donar pistes de l'evolució del clima, Sergi.
Sí, Marina, avui vull entrar, mira, en aquesta secció dins del concepte de fenologia, i perquè això, tal com has dit tu, ens dona tanta informació climàtica. Si et sembla, i per entrar en context, primer de tot, definim el que és, no?, o introduïm els oients de què és la fenologia.
Doncs aviam, la fenologia, segons la definició que ens surt, per exemple, a l'Institut d'Estudis Catalans, és la branca de l'ecologia que descriu i estudia la resposta dels organismes als factors climàtics i, especialment, les relacions entre aquests factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques dels organismes.
És a dir, en dues paraules, com responen periòdicament els animals i les plantes als canvis estacionals de temperatura, de precipitació, per alimentar-se, per reproduir-se, etcètera, etcètera. I això el que ens fa parlar és de passat, o sigui, els animals podríem dir que no responen al futur. No sé si has escoltat alguna vegada allò que les canyes, aquests plomalls, ens diuen que l'hivern serà fred.
No, malo. Molt mal. Sí, sí, ho havia sentit. Molt mal. Molt malament té. Les canyes responen, bàsicament, a que el nivell freàtic que hi ha per sota de la planta estigui molt alt. I si el nivell freàtic està molt alt, què vol dir? Que ha plogut molt els mesos anteriors. Per tant, en anys de pluges, normalment, les canyes o les espècies vegetals estan més ofenoses.
En anys o en hiverns on ha fet poc fred, els atmetllers i els arbres fruiters floreixen abans que anys on ha fet molt fred, perquè, de fet, l'atmetller és l'arbre que menys hores de fred necessita per florir, per entendre'ns.
Per tant, els animals responen a canvis, sobretot, del passat, que és el que ens determina aquesta fenologia, i, evidentment, a les condicions meteorològiques que fan en aquest moment. Si fa molt fred, alguna planta es pot gelar, si determinades condicions de calor també impliquen mortaldats de determinats animals, etcètera.
Parlat això, entrem directament en el tema de la fenologia, no? Entrem en matèria. La fenologia, aquest estudi ecològic, però tenint el clima al darrere, afecta tant espècies de terra ferma, espècies vegetals i animals, abans t'he parlat...
dels casos més paradigmàtics, de la floració dels amallers, dels fruiters, que se'n parla cada any, i en el cas animal podríem dir, per exemple, de l'arribada de les urenetes, que és una dada que també s'estudia. Amb aquestes dades, per exemple, del món animal i vegetal en terra, es fan calendaris i es fan mapes, per exemple, on es veu
que al sud de la península ibèrica les uranetes arriben molt abans que no encontrades de més al nord. Però no només en terra, sinó en mar també. A mar també hi ha fenologia. Moltes vegades, o algunes vegades amb en Boris els divendres, hem parlat del comportament estacional del mar, que en el mar hi ha estacions i hi ha espècies, per exemple, que són migradores.
I hi ha peixos que depenen de, o bé de la temperatura de l'aigua del mar, o bé que aparegui determinat recurs, com per exemple el plàcton i el fitoplàcton, per desenvolupar-se o entrar o fer les seves migracions, no?,
Per tant, podríem dir que el mar, per exemple, la migració de les tonyines, migració dels rocruals aquí a la costa catalana, de la floració de les praderies de Posidònia, de l'aparició de determinats organismes, doncs això també té un comportament fenològic que s'avança o s'enderrereix segons les condicions climàtiques.
Què passa? Que en el cas del mar és una miqueta diferent, perquè l'atmosfera ja sabem que respon molt més ràpidament, o sigui, els canvis de temperatura són molt més acusats. En el mar els canvis tenen molt més inèrcia i, per tant, la resposta d'aquests animals i aquests vegetals a mar també pot ser molt més endiferit que no pas en l'àmbit terrestre, per tant, és diferent, es pot allargar molt més.
I també tot això existeix perquè hi ha persones que es dediquen a l'observació fenomògica. L'observació, que sempre ens agrada molt parlar de l'observació.
Exacte, són observadors fenològics. Això ho pot ser tothom. Si tu, per exemple, tens un arbre o una planta que seguia en el teu jardí o en una parcel·la del costat de casa, o vas a mar i ets pescador i cada primavera, per exemple, segueixes l'arribada del plàcton o del glés o del flitoplàcton, etcètera, cada persona pot ser observador fenològic. Però aquí és molt important. O sigui, si en meteorologia...
Diem que l'observatori meteorològic sempre ha d'estar situat al mateix lloc, no el pots anar canviant ni comparant observatoris de diferents llocs. Per exemple, si tu observes un atmetller, un presseguer, qualsevol altra espècie de planta, sempre has d'observar el mateix arbre.
I en el mateix lloc. Per què? Perquè entre arbres de mateixa espècie, però diferents varietats, poden haver-hi comportaments diferents. Un pot florir sistemàticament més abans d'hora que no pas l'altre. Però això no depèn dels canvis climàtics o del canvi de les condicions climàtiques, sinó depèn de la pròpia fisiologia d'aquella varietat o d'aquella espècie. Per tant...
Sempre ho has de mirar en el mateix arbre, en aquest cas, o en la mateixa planta. Això, més o menys, sobretot és important que quedi clar, sobretot si algun oient vol aventurar-se a començar a observar i a començar a veure aquestes evolucions.
I arran de tota aquesta observació fenològica, s'han establert també xarxes d'observació fenològica. En el cas del Meteocat, del Servei Meteorològic de Catalunya, aquesta xarxa s'anomena el FENOCAT, és la xarxa fenològica de Catalunya. I hi ha aproximadament entre unes seixantena i setantena d'observatoris repartits per tot Catalunya...
que controlen, per exemple, per posar un exemple, d'arbres i plantes. Controlen les alzines, els freixes, els faig, la ginesta, les estepes, la farigola, les roselles, arbres fruiters, els envellers, els cirerers, les pomeres, l'olivera, les vinyes, el cep, el blat, etc. I en animals, per exemple, l'uraneta, el falciot, la cucut, el rossinyol...
i també espècies com, per exemple, les papallones. Les papallones també ens poden servir d'indicadors, en aquest cas els insectes, perquè de papallones també n'hi ha de migradores, en aquest cas, i també responen, evidentment, a les condicions del clima. El que no hi ha dintre de la FENOCAT, però sí que ho fa gent, per exemple, a vegades hem entrevistat l'Eduard Marquès,
Gent que segueix, per exemple, la fenologia a mar o el comportament dels peixos en diferents temporades segons varia aquesta temperatura i els peixos indicadors de canvi climàtic, que per exemple serien determinades espècies, també podrien ser indicadores en aquest cas de la fenologia al mar.
Hem de dir que, en el cas del Servei Meteorològic de Catalunya, aquesta xarxa fanològica no ha començat ara, sinó que va començar molt abans. Va començar amb els primers anys del Servei Meteorològic, entre els anys 20 i els anys 30, abans i durant la República, que Eduard Fonsarel, primer director del Servei Meteorològic, ja va engegar una xarxa fanològica per tenir constància d'aquestes observacions. Per tant, ve de molt enrere...
i en aquest cas no només és el servei, l'Agència Estatal de Meteorologia també té la seva xarxa, i a nivell europeu també hi ha xarxes fenològiques per tindre, sobretot és important en aquest cas, tindre una informació una miqueta més general, perquè com hem dit abans moltes espècies aquestes són migradores, i les oranetes no només passen per...
la península ibèrica i es queden aquí, sinó que progressen també molt més a dalt, a França, a Inglaterra, a altres països de la Unió Europea. Molt bé. Llavors, de què ens hem de preocupar, Sergi?
Ens hem de preocupar de veure com certes espècies estan canviant el comportament. Per exemple, s'està avançant la floració, degut precisament a la variació i a l'augment de la temperatura del canvi climàtic, però sobretot com aquest... Enguany no, perquè enguany hem de dir que, per exemple, els ametllers han florit...
Quan tocava, més o menys. Quan toca, més o menys. Sí, perquè el gener, el desembre, sobretot, va ser un normal o una mica més fresc del normal. Per tant, si haguéssim tingut un desembre, com hem tingut el febrer, que ha estat molt càlid, els ametllers haurien...
florit molt més abans d'hora, i en aquest cas no ha passat. Però sí que en el cas de la floració de les plantes, sobretot si s'avança, això pot implicar canvis en la pol·linització dels insectes, i això sí que és un problemon una miqueta més important. Haurem d'anar observant a veure això com avança, perquè de moment no fa gaire bona pinta, que diguem-ne.
Són canvis, hem d'anar veient com més que millor mala pinta, hem d'anar a veure com van aquests canvis i estudiar-los, i ja sabem que els animals i la vida és dinàmica, no? I sobretot no és una foto fixa. Doncs moltes gràcies, Sergi Corral, una setmana més per estar aquí amb nosaltres. Fins la propera, que vagi molt bé.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa, res 5 minutets, i tornarem aquí fins a les 6 de la tarda. No marxeu! Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 4 de març tens el llom de porc en una peça Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros en 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
Per totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Bona tarda, són les 5...
Doncs per la Tere Ortega, els pescadors celebren que la Comissió Europea s'obri a modificar el sistema de quotes de pesca. Així ho ha assegurat el comissari europeu de pesca, Costas Cadis, en una entrevista a l'ACN. El secretari de la Federació Territorial de Conferries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, opina que el sistema de quotes s'ha de canviar, però que alhora s'ha de consensuar amb el sector.
Al final, el que estàs fent avançant aquests 13 dies és donar peu a que les barques puguin continuar pescant, sapiguem que sobraran dies. Quan van donar els famosos 13 dies, els comptes ja sortien que sobrarien dies. Al final, l'estat espanyol no ha fet res més que repartir dies que saben que sobraran. Xavier Domènech ha subratllat que ells són els primers interessats en que hi hagi recurs a la mar, però ha demanat que puguin treballar de manera planificada.
Tarragona es prepara per deixar sentir la veu més feminista al buitem amb reivindicacions salarials, socials i amb un no rotund envers la violència. La majoria d'actes es concentraran aquest divendres o la manifestació que tindrà lloc aquest diumenge, però aquesta setmana s'han succeït diferents cites.
Avui, per exemple, ha tingut lloc l'acte institucional de la Generalitat al voltant del Dia Internacional de les Dones. Ha recordat les pioneres del moviment feminista a Tarragona, com Rosa Caral Casanova, que va ser una de les impulsores del bloc feminista. Sobretot donar a conèixer, perquè moltes generacions joves us heu trobat que hi estan, aquests drets, però que no hi havia, que no hi havia. I, a més a més, emmirallar-nos una mica, per exemple, ara que es parla tant de l'Iran,
Les dones deliran als anys 70, que anaven com naltros, que eren jutges, que eren metges, que eren tal, i es van tornar a trobar a casa seva. L'acte ha tingut lloc al Museu d'Art Modern.
I avui dia mundial de l'obesitat es posa el focus amb el sobrepes en els infants. Es tracta d'una malaltia crònica que creix entre els nens i els joves. N'ha parlat a Tarragona Ràdio Cinta Daufí, metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública. Considera que hi ha més prevalença entre els nens i nenes de famílies pobres.
Els nens de famílies pobres tenen quasi el doble de prevalença d'obesitat infantil que les famílies més benestants. És un problema de com regular la indústria alimentària, de com regular tots els contaminants que ens rodeixen.
Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on parlarem de muscleres i els danys que han provocat els temporals a les muscleres de l'Ebre. Després sabrem com la intel·ligència artificial incideix en les recerques oceanogràfiques i acabarem el programa d'avui parlant d'una trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Estarem aquí fins a les 6 de la tarda a Randamar.
Anem ara fins al Delta de l'Ebre per profunditzar sobre els danys de les muscleres provocats pels últims temporals de fort vent. I per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parla, Cel. Sí, Marina, els episodis de fort vent que van afectar el Delta de l'Ebre han provocat greus destrosses a les muscleres de l'abadia del Fangà.
Segons la Federació de Productors de Moluscos del Delta de l'Ebre, les ratxes de mestral que van superar els 140 km per hora i l'excepcional nivell del mar han arrencat prop de 10.000 vigues de les estructures de producció, deixant unes pèrdues que freguen els 2,5 milions d'euros. Anem a comentar-ho amb Gerardo Bonet, gerent de Fepromodel. Gerardo, benvingut a Randemar. Hola, bon dia.
Per començar, Gerardo, com descriuríeu el que us vau trobar a les muscleres del fangà quan vau poder sortir a veure els danys? Sí, un desastre total. Per que us fes una idea, hi ha 38 muscleres afectades, 8 totalment destruïdes i 30 afectades parcialment, de les 73 muscleres que hi ha. Les pèrdues pugen més de dos milions i mig d'euros.
S'han parlat de 10.000 pals arrencats. Sí, 10.000. Calculem que aproximadament hi ha 10.000 pals arrencats. Creiem que els 70-80% els han pogut recuperar. Recuperar no vol dir que els tornem a utilitzar, sinó que molts els tindrem que llançar. Alguns es podran reutilitzar. I després també ens consta que tenim una part de la Bahia, que hi ha més de 1.000 i escaig de pals, que encara estan ben des de recuperar-se.
I quan vau anar a veure la imatge devia ser... Sí, pues bueno, imagina't. Un d'enastre, no? La gent que va arribar allí va trobar no res. Lo que tenia el dia anterior i arribes en su de ma i no tens res. O sigui, absolutament res. O sigui, hi ha gent que està, diguéssim, molt afectada. Clar, evidentment. I què ha tingut d'excepcional, no?, aquest episodi de vent? De diferent? Sí, ha tingut algo. Lo de diferent ha sigut l'altura del mar. El mar estava uns 40 o 50 centímetres més alt que normalment.
Això ha fet que no ha sigut l'impacte del vent, ha sigut l'impacte de les onades produït pel vent. I això ha, diguéssim, ha xocat contra les estructures i ha fet manejar les estructures de fusta que hi ha damunt i les vies de formigó que tenim sustentant aquestes estructures de fusta. O sigui, ha sigut, s'ha coincidit això, les dues coses. Una ventrada de sobre els 150 km per hora, però sobretot aquests 50 centímetres que, diguéssim, el que nosaltres diem quan la mare està molt alta.
I llavors això és el que xocava, no?, contra... Correcte, contra les estructures i després també la direcció, perquè mostrem que pràcticament de tot el polígono que tenim de Batees, doncs de mitat cap al racó que diguem nosaltres, doncs l'afectació ha sigut molt alta i en canvi d'esta mitat cap amunt, doncs no ha sigut tan alta.
I estem parlant que tant les estructures de fusta com l'hormigó que hi ha a l'ossolatge, diguéssim, també s'ha vist afectat. Sí, sí, sí. Se tindrà que fer tot de nou. Hi ha aquestes 8 muscleres que se tindrà que fer tot de nou. Estructures noves de formigó, lo de dalt, bueno, tot.
Clar, i m'imagino que estos productors, per exemple, les 8 muscleres que s'han de fer de nou, a nivell humà, això... No, no, és que a més han perdut la collita de l'any, o sigui, en un any ja no caldrà collir. O sigui, molta gent ha intentat recuperar alguna cosa també, intenten buscar els muscl, les cordes de musclos, salvat que es pugui, però els números són que en un any hi ha que perdre la collita, a més.
Estes 8 muscleres estem dient que la collita d'enguany fora? Fora. I les altres que han resultat igual parcialment afectades, se podrà fer algo? Se podrà fer algo. Es 30, les canvien d'un lloc a l'altre, es tornen a posar, jo crec que es podrà fer algo. A potser tindran pèrdues parcials de productes, però no les pèrdues totals que tindran aquestes 8 muscleres. Se parla d'uns 2,5 milions d'euros en danys materials. Correcte.
Entre tants materials i la part de collita de musclo i la part de collita d'ostre que s'han perdut, calculant que s'han perdut uns 200.000 quilos i alguna cosa de musclo i uns 30.000 quilos d'ostre aproximadament. Això de la collita anual representa un gran nombre?
Bueno, si fas globalment el que és el muslo, no. No, però a les persones afectades és tot. O sigui, és dut 200.000 quilos i hi ha gent que a la millor feien acollida 30.000 quilos i no acollirà res. Ja. O sigui, globalment no significa molt, però particularment a cada productor hi ha gent que està molt, molt afectada.
I ara aquestes persones que ho han perdut tot en una nit? Bé, ara estem tramitant les ajudes a través del FEMPA i estan intentant tramitar ajudes a través del FEMPA. Estem també mirant el tema dels ajuts d'interessos pous i després també a veure si es declara una zona catastròfica. Però el que tenim clar el dia d'avui és que si fem ausi a través del FEMPA, que són uns fons europeus que hi ha,
que teòricament pagaria el 60% sobre la nova construcció que farien. Perquè el dijous passat us vau reunir en el departament i com va anar? Ens va donar la possibilitat d'utilitzar el FEMPA per fer la reconstrucció d'estes muscleres i en això estem.
Vale, los ajuts, també la possible declaració de zona catastròfica... Exacte, que això encara és un tema polític que no depèn de nosaltres ni de l'elecció general de pesca, i després també està bé que mos concretéssim més el tema dels crèdits toux que diuen a veure quina subvenció hi ha sobre els interessos a través de l'Institut Català de Finances.
Clar, el cost és superior al del temporal Glòria, s'està parlant. Sí, perquè hi ha una cosa molt clara, els d'any han sigut bastant similars. El que passa és que en aquests sis anys de Glòria està ara, ha hagut un augment de tot el que és la fusta, per exemple, un augment pràcticament s'ha doblat. I el formigó també, o sigui, ens han trobat que tot...
Nosaltres vam agarrar primer de referència els preus de la Lúria, i vam veure que eren similars, però, claro, després quan actualitzem els preus i comencem a demanar pressupostos, ens donem compte que moltes coses han pujat a la doble en aquests sis anys. Llavors, evidentment, pugen els preus. Correcte.
I que parlàvem abans dels productors que ho han perdut tot, si arriben aquests ajuts podran refer-se? No estem parlant que hi ha on deixar-ho anar. No, estem parlant, clar, els ajuts es donen perquè tu ho refacis. O sigui, no te'ls donen a pèrdua. Si no et diuen, escolta, tu has perdut tants, te'n donen tant, no. Te'n donen diners per a... Per a continuar-ho. Una part, que com a molt serà del 60%, una part de diners te'n donen per a tu continuar el negoci.
I clar, el 60%, l'este 40% que falta, això cadascú de la butxaca. I tant. I tant. Aquí el bueno és que a través de crèdits, a través del que sigui, no. Però aquí hi ha un tant percent. Estem esperant, si es demana zona catastròfica, potser hi haurien aquest tipus d'ajuts, però de moment els ajuts que hi ha són per a refer les estructures.
Clar, Gerardo, la sensació que jo veig és que s'està acostumant a treballar de manera d'emergència. És a dir, passa alguna cosa, es treballa sobre la catàstrofe que acaba de passar. No es fan actuacions preventives, sinó que s'actua...
Per el que acaba de passar, no? Sí, sí, està clar que ens trobem en aconteciments que cada vegada són més forts, més radicals. Per exemple, el del Gloria no havia passat mai i ara en sis anys del Gloria estar aquí ens trobem un altre fenomen d'aquests vents tan forts, però a més aquest nivell del mar tan alt. I això, la veritat, suposo que també la setmana anterior
La setmana anterior, deu dies anteriors, ja va vindre una venta també de dalt bastant forta i suposem que, bueno, en certa manera també va afectar les estructures i al final la combinació d'aigua de nivell de mar alt més els vents, doncs van fer un desastre que, bueno, jo crec que no s'havia vist hasta la Gloria, però ja són sis anys.
Sí, i clar, això us fa plantejar d'alguna manera, plantejar canvis estructurals, diguéssim, aquestes noves estructures que tornareu a ficar, ficar-les, no sé... Més reforçades, per suposat, més altes, també, que per la pujada de nivell del mar som obligats a fer-les més altes, i bé, fer el màxim possible, i treure, diguéssim, les conclusions que han tret,
reforçar més la banda de contra el vent, els productors està clar que s'intentarà reforçar el màxim possible en vista del que està passant.
Llavors, Gerardo, de missatge d'encoratjament, hi ha hagut pèrdues, però en guany la campanya anirà... Sí, la campanya, esperem, afortunadament, només ha afectat a l'abadia del fangar. A la feia, els alfacs no ha afectat, perquè pràcticament el vendre dalt o mestral afecta molt poc a la banda de la ràpida, a la banda dels alfacs.
Nosaltres creiem començar com l'any que ve a l'abril, i si hi ha una campanya, que faltarà alguna cosa de musclo, perquè tampoc la sembra d'enguany no ha sigut una sembra molt gran de musclo, però ens trobarem 200.000 quilos que ens faltaran aquí al fangar.
I llavors, clar, s'està acostumat a aquests quilos que es venen aquí, com sé la falta? Bé, hi ha diferents factors. La falta sempre emocirà al final de la campanya. A començament tindrem més o menys el de tots els anys, però al final de la campanya, quan estem parlant a partir del juliol, està clar que hi haurà menys quilos que els altres anys.
I se notarà això després la gent que compra, no? Per suposat. Jo crec que el se pot notar. L'any passat ja van acabar la campanya molt pronta, sobre el 7 o 8 de juliol, i en guany potser no arribem ni al juliol, depèn del gènere que mos quedi aquí a l'abadí del Fangà. I quan aquí ja no quedi musclo, de fora.
De fora, per suposat. Abans teníem una campanya de 5 mesos i ara tenim una campanya de 3 mesos com a molt. O sigui, de metals d'abril a metals de juliol. O sigui, les condicions ens han adaptat a les condicions climàtiques i al canvi climàtic i està clar que hem d'evitar estos riscos de les calorades del juliol i agostè. I la gent, tu com a gerent de fer Promodel, està desanimada? Bueno, claro.
Bueno, la gent està molt desanimada, però vol continuar, vol continuar. Això és el que mos transmeten. No, no, si vol continuar és bona senyal, perquè un altre pot diria, això ha passat, aquí ho diixo, no vull saber res més, fora mal de caps. És pa plantejar-te, va, imagina't, que tindrà que fer tot de nou, imagina't tota l'estructura que tenies, tot de nou.
I la gent, clar, és normal que s'ho plantege, però normalment tots volen continuar. És que estem parlant de gent que viu d'això. Correcte. És que és això, que hi ha hagut gent molt afectada, personalment molt afectada, m'ha entès? O sigui, com a sector, la millor dius, bueno, no és tant, però com a persona no se'ls ha afectat a tots de la mateixa manera. Hi ha hagut gent que els ha afectat el 100%, imagina't. Sí, sí, sí. No, no, que és tremendo això, això, Gerardo. Sí, sí.
Doncs bueno, a veure, sempre, malauradament, sempre que parlem són per males notícies. Sí, sí, les notícies passa això, el que diu. No, sí, però de vegades també per bones notícies també podem parlar. Sí, sí, una bona notícies esperem que comença pronta la campanya a l'abril i que el muscló sigui bo i que poguéssim vendre'l i recuperar-nos una mica de tot això.
Ho veurem, ho veurem. Sí, és així, Gerardo, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa. Gràcies a tots. Doncs, Marina, estarem pendents de les últimes novetats sobre les muscleres del Delta de l'Ebre. Veurem com avança tot això, aquestes muscleres que sempre acaben afectades per aquests temporals. Moltes gràcies, Cel.
Canviem radicalment de tema, anem cap al garraf, perquè, com bé sabeu, des de rendemar intentem sempre mantenir-vos el dia de l'actualitat de la recerca científica oceanogràfica, i això inclou tots els avenços tecnològics que l'envolten. Tal i com hem parlat en altres ocasions, una de les que s'està investigant i aplicant és la de la intel·ligència artificial, i avui la Carla va fins a un dels centres universitaris de referència en els estudis marítims per parlar-ne amb un expert. Carla...
Bé, a principis d'any us vam explicar dos nous projectes en els que està participant el grup de recerca Sarti de la Universitat Politécnica de Catalunya, amb seu a Vilanova i la Geltrú. Per una banda, l'SmartMe, que busca integrar tecnologies intel·ligents en el monitoratge dels sistemes marins, mitjançant una xarxa de plataformes robòtiques autònomes interconectades.
I per l'altra banda, Life4C, un projecte de recerca multidisciplinar centrat en el desenvolupament de sistemes amb intel·ligència artificial incrustada que també permetran el monitoratge dels hàbitats submarins, però particularment centrat en donar suport a la restauració de praderies de Posidònia.
Aquell dia ens va acompanyar l'Uri Prat, investigador del SARTI, i tot i que ens va poder explicar l'objectiu general dels projectes, ens vam quedar amb l'espineta clavada de poder aprofundir en com es desenvolupen i com s'apliquen exactament aquestes eines d'intel·ligència artificial en recerques científiques i, més concretament, oceàniques. Per això, precisament, ens hem desplaçat fins a la UPC per tornar a parlar amb l'Oriol Prat. Molt bon dia, Oriol, benvingut de nou.
Molt bon dia, encantat d'estar aquí. Mira, primer de tot, anem a veure com ho encarem, això, perquè anem a parlar d'un tema molt tècnic i molt específic, avui sí, com són els models d'intel·ligència artificial. Primer de tot, la pregunta evident, per què decidiu treballar amb models d'ahir en aquests projectes?
Principalment perquè prometen una millor eficiència i ser més ràpids en tasques que potser abans tardaven més o que eren molt mecanitzades. Jo crec, més en particular, que l'internet artificial, si bé pot tenir molts pros en moltes altres coses, també té contres. Però en tot el que són tasques automatitzades, que es repeteixen, sempre serà més eficient un model encarat amb intel·ligència artificial.
I aquests models en concret, com es creen? Partiu de la base d'algun motor que ja existeix i l'entreneu per fer certes tasques? O el desenvolupeu des de zero? Exacte, nosaltres aquí no desenvolupem algoritmes des de zero. Al final, a la ciència moltes coses són d'open source, estan obertes.
Jo particularment, aquests projectes d'I4C i de SmartMe tenen en compte diferents institucions, diferents universitats o centres d'investigació. Aquí des de Sardi jo utilitzo uns tipus de models que, per exemple, la gent de la UDG de Girona
no utilitza, i viceversa. Però jo, per exemple, utilitzem models de deep learning, uns que són supervisats, altres que no, hi ha com tota una categoria diferent dintre del machine learning, hi ha moltes, diguem, categories, i jo en concret utilitzo eines que permeten treballar en series temporals, que poden ser multivariades, és a dir, pots tenir aquests 15 anys que tenim aquí a l'Obsi,
de temperatura, de sanitat, de pressió, etc. Intentem omplir forats quan hi ha hagut gaps, quan hi ha hagut situacions en què no s'ha pogut mesurar, i també intentar predir tot aquest tipus de variables. I això, tota la via s'ha fet amb models convencionals estadístics, que per determinades ocasions van bé i van millor que models de deep learning, o simplement no utilitzen tanta computació, per tant, no cal. Si tu has d'omplir un forat de dues hores, no cal anar-te'n a un...
model molt complicat, però on tenen avantatge aquests models d'IA és quan parlem d'omplir forats grans. Dius, hòstia, dos mesos sense dades. Doncs aquests dos mesos sense dades, els mecanismes o els algoritmes de Deep Learning prometen una molt millor solució.
I vosaltres jo sé que us heu basat en molta literatura que ja hi ha al voltant d'aquest tipus de feines d'aplicació de la IA. Ens podries donar algun exemple de què us heu basat en aquests projectes? Jo al final sóc un doctorant, no he creat aquests projectes. Jo estic afiliat a aquests projectes, formo part de la part que investiga...
una aplicació en concret. Jo, particularment, m'he basat en la literatura que existeix de models de deep learning o de machine learning, en aquest cas de series temporals multivariades. I aquí hi ha diferents models que prometen input format, hi ha diferents categories, però hi ha un tipus de model que són rets neuronals convolucionals o recurrents que utilitzen long-shorter memory, que és com una capacitat de tenir memòria cada vegada que tu vas per la red neuronal aprenent coses...
Hi ha altres que són de transformers. Hi ha com diferents tipus de models. I jo el que estic fent ara, que crec que és lo seu, com a línia investigadora científica coherent, és a dir, vale, què existeix avui en dia en literatura científica? Anem a comparar què ens funciona millor en el nostre cas, no? Llavors, nosaltres el que fem aquí al final és aplicació d'aquests models i fine tuning moltes vegades, que és a dir, agafes el codi lliure d'aquest model i tuneges...
algunes parts de la red que a tu et serveixen, que s'adapten millor al teu data cell, que s'adapten millor a la duresa de les teves dades.
Però és veritat que pel que em preguntaves en concret de com ens hem basat en crear Life4C o l'SmartMe, potser jo no soc la persona indicada amb qui parlar perquè jo no he creat com el projecte. Però m'atreviria a dir que al final l'IA és un tema molt novedor, que és molt important i que ens pot donar moltes facilitats, però que també...
S'ha fet molt gran, diguem-ne, i la idea de tenir un observatori intel·ligent té molt sentit, perquè ens pot permetre que es comuniqui una plataforma fixa amb una plataforma mòbil, com pot ser un IUB, que és un autònom underwater vehicle. És molt interessant que pugui utilitzar eines d'intens artificials.
Al final, pel que deies, per optimitzar aquestes tasques, sobretot les més repetitives. Llavors, més en els projectes d'aquests concrets, en aquesta part que esteu treballant des d'aquí o que estàs treballant tu amb els teus companys, quin és el tipus d'informació concreta que esteu extraient mitjançant aquesta IA en aquest projecte, en aquests projectes en concret? Perquè n'hi ha...
Es basen molt en el monitoratge, però no sé si s'entren més en el processament de les dades, si també hi ha alguna qüestió de reconeixement visual dins dels observatoris per automatitzar i detectar a nivell d'imatge. No sé quin...
Jo ara que estàs comentant una mica coses temporals, però és veritat que també, jo porto aquí un temps, i anteriorment al doctorat estàvem fent termes d'object detection, que és això que comentaves, que és la idea de detectar objectes a imatges, en aquest cas són peixos, i llavors també aquest projecte té aquesta aplicació amb les càmeres, la idea és aplicar el que hem fet aquí a OPSI en...
en un lloc de shallow water, en 20 metres de profunditat, doncs fer aquesta detecció d'imatges. Per fer això el que necessites és un volum d'imatges molt gran, o suficientment gran, amb el qual, i això és el que parlàvem abans del tipus d'intens artificial, aquí això seria un supervised machine learning perquè està supervisat per un humà. És a dir, el pipeline seria una mica com tu tens tot aquest volum de dades d'imatges,
com a usuari, com a humà, etiquetes aquestes imatges, li poses, doncs mira, aquest requadre fa referència a aquest peix, aquest peix es diu dèntex, dèntex. Aquest altre requadre fa referència a aquest altre peix i es diu cromis, cromis. Llavors tu vas anotant, que es diu aquestes imatges, si tens 5.000 imatges, posa-li, doncs, etiquetes X, per exemple, 300, 400, 500. Llavors tu entrenes el model...
que funciona de la manera... li poses totes aquestes imatges amb totes aquestes anotacions, llavors què fa? La xarxa normal aprèn patrons, colors, formes, per identificar que tu li has dit que aquest cromis cromis és d'aquesta manera. Extreu futures, extreu característiques d'això, i el que intenta és reproduir-ho amb totes les imatges que veu noves. Per tant, normalment el que es fa és...
Es divideix el dataset de 5.000 imatges en 3 datasets, un 70% aproximadament és per entrenar la red neuronal, un 15% és per validar que funciona el model i l'altre percent és per fer un test amb imatges que no ha vist mai el model. Llavors d'aquesta manera tens un benchmark, tens una prova nova amb la que pots dir, el model funciona o no funciona, va pitjor amb aquestes condicions, va millor amb altres condicions i tens com una manera d'anar millorant el model.
Això és una cosa que s'aplica, que s'aplicarà i que ja estem ara avui en dia fa res. També estàvem intentant tonejar models perquè funcionen encara millor. Ara avui en dia el que tenim és la capacitat d'identificar 25 espècies
diferents de peixos, amb un minabreig precision, que es diu que és com una mètrica que et serveix per saber quina precisió té el teu model, que de moment està a 0,86 d'1, diguem-ne. Clar, hi ha espècies que tens moltes, com el cromis cromis, que són els... com es diuen col·legialment aquests peixos? Castanyoles, les castanyoles.
Doncs llavors, clar, hi ha molts d'aquests peixos. Per tant, la xarxa neurona és molt bona en entrenar amb aquests peixos. Però, per exemple, a POPs no en veiem tants. Tot i que el POP és molt... Bé, no és un peix, eh? Però tot i que el POP és més fàcil de reconèixer, doncs ho fa pitjor. Perquè n'ha vist, potser, m'invento, eh? 25 o 30. Però, d'acronomis comis, n'ha vist 15.000. Clar, llavors, has de jugar sempre amb que les teves classes estiguin ben representades. És a dir, els teus peixos quedin més o menys iguals. D'aquesta manera, la reina neurona entrenarà millor.
És a dir, jugo una mica amb això. Com més vegades vegi aquest peix, més bo serà com a xerxa neuronal a detectar-lo.
Per tant, facilita això, no? Reconeixer els peixos potser més comuns, més habituals, però sí que hi ha d'haver aquesta tasca humana al darrere per identificar les rareses, que diguem-ne, no? Sí, sí. També hi ha altres models que no necessiten, que són sense supervisió i que busquen directament patrons. Però aquí...
es complica més la cosa i és un altre estil. Però per fer tot aquestes coses dins de la visió per computació d'Object Detection, que pots fer el mateix essencial per comptar cadires o per comptar persones. Això s'ha fet molt amb persones, amb...
Típica càmera vigilància que té una porta i compta quantes persones que dintre no surten. És el mateix model, el mateix algoritme, l'únic que ho apliquem en una situació més de biologia, de monitorització d'ecosistemes. Que després molts biòlegs venen també perquè aquestes dades al final són molt rellevants. Al final penso que això s'ha fet durant molt temps, en moments, comptant-ho, literalment.
Nosaltres hem fet unes estadístiques de quant tarda el nostre ordinador amb aquesta gràfica, amb aquesta CPU, a quant tardaria un humà a fer-ho, i la diferència abismal.
I jo et volia preguntar també, que em sembla molt interessant, perquè per una banda hi ha aquest benefici que és molt clar a nivell d'optimització de temps i de recursos, però actualment també hi ha moltes veus que alerten de les conseqüències que l'ús de la IA pot tenir pel medi ambient, per la gran quantitat d'energia i d'aigua i de recursos que gasten les granges de servidors per processar tota la informació.
Suposo que els vostres projectes venint d'un centre de recerca ambiental, com sou aquí al Sarti, deveu tenir en compte també aquest aspecte. M'interessaria saber com s'afronta aquest repte des d'aquí del Sarti. Aviam, clar, aquí al Sarti...
A nivell d'intens artificial hem començat, posa-li, farà 4 anys. Vam començar el meu company, el Pol i jo, vam fer les pràctiques fa 5 i fa 4 ens hem posat a provar coses d'object detection i tal. Clar, nosaltres no ho tenim, suposo que no ho tenim tant en compte en el sentit que...
Som usuaris que utilitzem aquestes eines i que, per exemple, l'escenari oficial, com bé dius, té un cost molt alt en termes energètics. Per exemple, nosaltres ara estem a... On corro aquests models jo? Jo no puc córrer al meu ordinador perquè el meu ordinador no dona aquesta capacitat. Què fem? Doncs entre els projectes universitaris o de la Unió Europea es lloguen centres de dades o es lloguen gràfiques
Això té un cost ambiental, com el té moltes altres coses. Si la pregunta era una mica com ho gestionem... Jo no sé si ho gestionem del tot, en el sentit de... Al final no li donem un pes tan gran
i és que no ho sé crec que no ho gestionem no fem alguna cosa per consumir més o menys és a dir, nosaltres tenim accés a unes gràfiques correm als models allà
Funcionen, no funcionen i anem fent proves allà, però no sé si hi ha un tipus de greenwashing al respecte o no sé si hi ha com les polítiques ambientals al respecte, perquè al final és un grup, o sigui, és una entitat pública i aleshores no és com una empresa privada que d'alguna manera justifica tot això. No sé si m'he explicat.
Sí, molt bé. De fet, serà una cosa que haurem d'investigar també. Ja és bastant il·lustratiu el fet que estigueu treballant amb això que explicaves, que llugueu aquests servidors, aquestes gràfiques, a través de diferents centres d'estudis a nivell europeu, i que, per el que em dius, sembla que no s'utilitzen aquestes granges de servidors massives que poden ser de les...
que utilitzen les empreses d'ahir a generatives. Exacte, o sigui, és a dir, aviam, a títol personal, sense parlar de sartre, parlem com a Oriol, com a Ori, l'impacte que genera l'entès oficial, com l'impacte que genera la indústria càrnica, com l'impacte que genera moltes atrocitats, diguem-ne, és un tema, és un tema debatre i com menys impacte tinguis estarem tots d'acord que millor. Però això, per altra banda,
Aquí a Sarti, al final, quan l'altre dia parlàvem una conversa de bar que podia tenir tothom, un prom de ChatGPT, quant gasta, quanta aigua gasta, que tu estiguis tot el dia preguntant-li al ChatGPT coses respecte a preguntar-li a Google o dir-te un llibre. Clar...
És a dir, si ens posem polítics, que m'encantaria posar-me polític, una cosa és utilitzar aquestes eines per fer ciència, perquè al final el que estic fent jo aquí, que em paga l'Estat com a Oriol, que em paga fatal perquè estic fent un doctorat, però al final i tu utilitzes una eina artificial per fer ciència que beneficia tota la comunitat, jo no estic fent alguna cosa privat i concret per beneficiar-me a mi o a la meva empresa,
Clar, això ja és un tema, no?, això ja és una diferència. Llavors, jo crec que el problema gran dels centres de gades o del que sigui, perquè ara aprenent l'àmbit artificial com pot ser una altra problemàtica global, crec que està en l'acumulació de capital, no?, en l'acumulació d'unes persones que tenen...
Tots aquests beneficis costa contaminar algú que és de tots, també. Jo crec que aquí està el problema. Com a organització OPC, no sé com ho gestionen, sincerament. No ho tinc del tot. I com a Sarti, el sé també una cosa molt nova. Nosaltres, al final, el que fem són... ens donen accés a aquests llocs de manera, entre cometes, gratuïta, en el sentit que són projectes europeus financiats per la Unió Europea o financiats per l'Estat, també.
Llavors nosaltres som com més usuaris de, ah, ens donen aquesta capacitat, doncs hem explotat aquesta capacitat i anem a treure aquests models. Però diguem, l'output de tot això...
és sempre a lliure, de codi lliure, o és sempre com per la comunitat, entre cometes, és com qui estudia una cosa més emblemàtica, estudiar la cura d'una infermetat, un cas típic, a una universitat pública, que utilitza també, de fet, Objectivization, el mateix que parlem de peixos, s'utilitza per detectar cèl·lules cansegènes, s'utilitza per detectar un TAC, per exemple, d'un tumor, o les radiografies, per exemple, ara hi ha un problema amb les radiografies, que és molt més bo una entitat artificial que un radiòleg.
I clar, tot això, és veritat, consumeix aigua i consumeix energia, però la diferència suposa és cap a on ho estàs aplicant, no?
No sé si s'ha explicat una mica el meu punt de vista. Sí, per mi s'ha explicat molt clar, perquè crec que és extrapolable, com tu deies, a molts àmbits fora de l'IA, en què crec que tu mateix ho has dit molt bé, la gran diferència segurament està en qui s'endú el benefici d'aquest consum energètic, si és per...
per progressar, per investigar, per poder millorar com a societat, o és per un ús privat o per dir que, mira, he fet un vídeo del meu gat en faldilla ballant amb castanyoles, no? Sí.
Després també hi ha un tema després, a part del gasto de recursos, també hi ha una part econòmica que últimament està afectant molt amb el boom que està venint d'aquestes dies més de consum general, diguem-ne, que és que...
Per culpa d'aquesta bombolla estan escassejant components electrònics, components tecnològics, per exemple, com estem veient amb el tema de les memòries RAM informàtiques, que han quadriplicat o quintuplicat els seus preus, que és una autèntica bogeria.
A mi m'interessava també saber si aquí, en un centre d'investigació com el vostre, en què també desenvolupeu projectes de robòtica, projectes amb els landers, projectes amb sensors, projectes que necessiten d'aquest tipus de materials, si esteu veient que això us afecta a nivell de les vostres investigacions i també amb el tema de desenvolupar aquestes eines d'intel·ligència artificial, perquè tot al final va molt lligat.
Sí, és a dir, afecta com a tothom, com a usuari. Al final els preus pugen dels xips de les gràfiques Nvidia o del que sigui i es veu reflectat. Quan comprem un ordinador perquè entra la Machine Learning així en local, doncs és més rar del que era fa X temps o amb altres components electrònics. Sí, es veu reflectat, òbviament, i...
Però això ja és un tema, també, de beneficis, no? És a dir, o de... Avui en dia les eines de Machine Learning han augmentat d'una barbaritat. Quan un producte és gratis per a l'usuari, per a un tot perquè és gratis, al final nosaltres també li donem... O sigui, nosaltres estem pagant amb tota la nostra informació que posem allà. I per això hi ha una versió de ChatGPT gratis. O sigui, ChatGPT existeix de fot molt més temps. L'únic que està...
restringit a serveis d'intel·ligència o el que sigui, no? Llavors, és com tot una mica, és a dir, nosaltres a nivell d'esuari, o sigui, notem un augment d'anar als preus, sí, però poc pots fer al respecte, no?
Però noteu que us limita d'alguna forma a l'hora de fer els vostres projectes? Noteu que us estigui limitant o encara no hem arribat a aquest punt que us estigui afectant directament? O sigui, ens afecta en el sentit que hem de posar més diners potser en comprar aquesta cosa, però no...
jo crec, jo no porto els comptes de Sarti, sincerament, però crec que no ens ha limitat fins al punt de dir, hòstia, ara és impossible comprar xeo. O sigui, òbviament, si fos més barat, ho tindríem aquí tot el centre amb supergràfiques, però no és viable per l'economia i el que es fa normalment és...
És en els projectes llogar espais en llocs que ja ho tenen muntat. Oriol, no tenim gaire més temps. Vull agrair-te que hagis tingut aquesta estoneta per explicar-nos tot això. Jo, sincerament, sempre ho veig com una cosa molt complicada d'aprendre i molt complicada d'entendre també com funciona perquè té moltes capes.
però crec que m'has il·luminat a mi bastant i espero que també a les persones que ens hagin estat escoltant avui. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos de nou. Moltíssimes gràcies a tu, sempre aquí disponible pel Canal Blau. I Sarti us acollirà sempre. Perfecte. Doncs molt bona tarda, Oriol. Molt bona tarda.
Las jaulas no sirven de nada si las fieras no tienen apetito. Es la intención la que nos mueve a ser más grandes, a mí a soñar contigo.
Fins demà!
Pues hoy quiero que brille lejos con mis versos Desde lo más profundo Vamos a subir más alto Vamos a llegar más lejos Vamos a comernos todo Si tú te vienes conmigo Si tú te vienes conmigo Si tú te vienes conmigo
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Ara sí, encarem la recta final de la Randa Mar d'avui i anem a parlar de la trobada anual d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme, que tindrà lloc dissabte 18 d'abril. Es durarà a terme en guanyar la sal a Enaut de la Sarte de Sant Pol de Mar i té en lema una temàtica ben marinera. La dinovena trobada portarà per títol l'activitat pesquera al Maresme amb l'objectiu de comptar amb recerques des de diferents aproximacions poblacions de la comarca i moments històrics.
I aprofundim més, Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, avui volem parlar de la dinovena trobada d'entitats de recerca del Maresme, entitats de recerca local i comarcal d'aquí del Maresme. I ho volem fer aquí al programa Ram de Mar perquè aquest any, aquesta trobada, que per cert es fa el dia 18 d'abril, va sobre la pesca al Maresme. I per parlar-ne podem saludar l'Alexis Serrano, que és el director de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Alexis, bona tarda.
Bona tarda. Bé, tenim ja en mena i en previsió aquesta trobada, que, com dèiem, porta per títol l'activitat pesquera al Maresme, Alexis. Doncs sí, senyor. Aquest és el títol. Cada any fem una trobada d'entitats de recerca local que plega tots els centres d'estudis,
de la comarca, centres d'estudis històrics locals, diguem-ho així, locals i comarcals, i a vegades hi participen també alguns investigadors a títol individual. Generalment fem unes reunions preparatòries, ens reunim més o menys els representants de les entitats a la seu de l'arxiu comarcal, que és més o menys qui esperona aquesta activitat,
i el que fem és decidir una temàtica i aquest any, ja ho vam decidir l'any passat, que l'any que ve, doncs, bueno, que aquest any ho celebraríem a Sant Pol i que la temàtica seria, doncs, la pesca. L'any passat, doncs, ens vàrem...
Ens hem reunit en els darrers anys a altres indrets, no sé, l'any passat ho hem fet allà, i el tema era la producció vitivinícola, el maresme, i cada any n'hem fet 18, i aquesta serà la d'innovena. I tant, home, i aquest tema, la pesca, diguem-ne, aquest títol, fer totes les ponències i les comunicacions al voltat d'aquest tema, clar, la pesca al maresme, evidentment, és una cosa molt important, però també és un tema molt ampli, és a dir, se'n pot parlar molt de la pesca.
Doncs sí, perquè permet... Sempre intentem buscar temes així, molt oberts, perquè els arqueòlegs hi puguin participar, els antropòlegs hi puguin participar, els historiadors hi puguin participar, els arxivers hi puguin participar. És a dir, cadascú una mica des de la seva àrea d'estudi, diguem-ho així, no?
Per tant, si un antropòleg vol parlar de tot el sistema de creences, supersticions de pescadors i mariners, hi podria entrar. Si un arxiver vol parlar de les tipologies documentals que ens permeten estudiar l'activitat pesquera, ho pot fer. Qualsevol pot aportar la seva comunicació. El dia de la trobada és una comunicació que venen a defensar, diguem-ho així, una mica ja al públic.
llavors cadascú fa una petita explicació de què versa el seu estudi, llavors aquests estudis després els compilarem en un volum monogràfic, específic, en el cas de la pesca, que és el que presentaríem l'any que ve. Aquest any a Sant Pol presentarem les actes de la trobada de l'any passat a tallar, en relació a la producció vitivinícola, i l'any que ve llavors ja presentaríem les de Sant Pol. Per tant, és important perquè aquestes comunicacions queden
empreses en un volum, a més a més aquests volums els tenim tots penjats a la pàgina web de l'Arxiu Comarcal, per tant, es poden accedir, es poden recuperar,
totes aquestes aportacions que s'han fet. És interessant el fet d'això, que cadascú fa la seva aportació des d'allò que coneix, que aquest és el valor que tenen aquestes comunicacions. Si ve una persona de Vilassà de Marc i parla de la pesca de la tonyina a l'Almadralba de Vilassà, que és una cosa molt específica, doncs això ho coneixerà tothom de la comarca, perquè ens entenguem, però el que tenen aquestes trobades locals és que hi ha un coneixement
generalment molt específic i molt profund, perquè generalment els autors han pogut parlar encara amb testimonis d'època, etcètera, etcètera, i aquesta és la riquesa d'aquestes trobades que organitzem. I tant, i en aquest tema concret, la pesca també és un tema que, clar, històricament dona molt de sí, perquè si una cosa ha canviat, ha canviat tot, però si una cosa ha canviat molt en els darrers anys és la pesca.
Sí, cada època els humans que han viscut a la comarca del Maresme han fet ús i recurs del mar d'una manera o altra i per tant nosaltres quan triem aquests títols ja preveiem que puguin venir arqueòlegs a explicar-nos com ho feien els ibers o a la prehistòria per pescar i ja deixem aquests títols oberts perquè els que fan estudiant l'època romana ens ho puguin dir també.
Hi ha l'època medieval, hi ha l'època moderna, hi ha l'època contemporània, no? I llavors la intenció precisament és aquesta, els volums tenen aquests títols tan oberts que ens permeten fer un recorregut cronològic de tota la història, diguem-ho així, no?
amb les limitacions que té també la recerca, però fins on es pot, doncs es pot anar entrellocant, i es veu, òbviament, també, això, els canvis, no? No és el mateix pescar a principis del segle XIX encara vela que després superar les veles amb els motors ja mecanitzats,
o per exemple pescar l'encesa amb teies de foc, o després amb llums de Petromax, la tecnologia va canviant i els pescadors no són aliens a la tecnologia que els envolta, com tots els sectors, i per tant és una de les coses que ens permet veure el pas del temps, com van canviant les maneres de fer, les maneres de produir, en aquest cas les maneres de pescar,
o de distribuir també el peix, no?, si en alguns llocs se salava o no se salava, el consum de la sal, a partir d'un cert moment, elements per refrigerar el peix i poder-lo distribuir, com impacta el ferrocarril en la diversificació de l'alimentació de llocs com Barcelona, que tenien difícil per accedir a peix fresc, a partir d'un cert moment, no?, a partir del 1848, doncs a Barcelona comença a arribar peix fresc diàriament, no?,
Bé, doncs això és gràcies al ferrocarril, però també és gràcies als nostres pescadors, no?, i per tant...
Sí, és molt interessant veure tots aquests canvis que es van produint a la comarca en el temps. No existeix una monografia així, per tant la tindrem, estarà molt bé tenir-la, clar. Exacte, clar, poden anar existint, imagino, petits treballs, això de forma dispersa, que ja s'hagin pogut fer, altres que imagino que es presentaran expressament en aquesta edició, en aquesta trobada, és a dir, que serà com un bon recopilatori de la pesca al Maresme, que és l'objectiu.
Doncs sí, aviam, petits i no tan petits, hi ha algunes monografies sobre la pesca en determinades localitats que són veritables volums molt profuns. El que passa és que a nivell de comarca, el que ens passa és que a nivell de comarca no tenim res que abasti des de la Tordera fins a Montgat. I en canvi, aquesta col·lecció que fem nosaltres a l'arxiu, ja existeixo, 19 anys, ja es diu ràpid,
doncs està clar que ens aporten una visió una mica més panoràmica, perquè moltes vegades aquestes monografies locals donen una idea una mica molt concreta del teu municipi. Per exemple, et ve la pregunta, això seria molt similar o molt diferent, o què és del que llegeixen aquestes pàgines, és singular...
amb l'invento, eh?, del Masnou o d'Arenys o de... no? I en canvi, doncs, en aquests llibres vas veient, doncs, que hi ha algunes coses que es van repetint, algunes maneres de fer. Apareixen molts localismes, no?, modus de parlar, que s'han anat parlant amb el temps, no?, i vols com en alguns llocs es fan servir les mateixes paraules i en alguns altres no, canvien. També és interessant per això, eh?, aquests llibres, doncs, tenen aquest valor, no?, perquè...
Són petites tesseles que formen un mosaic gran. Aquesta col·lecció nostra està fent una bona base de coneixement d'aquest territori que li diem Maresme, que a l'època romana ningú la coneixia com Maresme,
però que realment sempre tenim estudis que van des de la prehistòria fins als nostres dies i per tant insisteixo en una visió panoràmica en el temps i en l'espai.
I ho dèiem, això serà el dia 18 d'abril a Sant Pol de Mar, amb un programa que ja està així estructurat i hi ha una ponència inaugural, el Mar com a espai cultural, per parlar de pràctiques, de regats i transmissió del patrimoni immaterial, i això anirà a càrrec d'Eliseu Carbonell Camós. Serà una mica la inauguració d'aquestes jornades, aquesta ponència inaugural.
Doncs sí, nosaltres estem molt contents que l'Eliseu hagi acceptat la nostra invitació i ara estem en la fase de crida als centres d'estudis. Ja tenim algunes comunicacions confirmades. Nosaltres esperem, generalment ens movem entre 13 i 18 comunicacions. L'any que menys hem tingut han sigut unes 13 i l'any que més hem tingut han sigut 18. Per tant, jo crec que a l'entorn de la quinzena d'estudis
segur que els tindrem presentats a la trobada, i a vegades passa que algú que no hi arriba temps a la trobada ha defensat públicament aquest estudi, però finalment durant l'any té temps a escriure-la i ens la passa, i a vegades passa que hi ha una certa distorsió entre el que s'ha defensat públicament a la trobada i el que s'ha acabat publicant, perquè generalment sempre acabem col·locant encara algun estudi més, no?
així de forma una mica gratuïta, però sempre pensem, sempre partim de la idea que totes les aportacions són positives i que cap aportació és obrera. Aquesta és una mica la idea, és l'esperit.
d'aquestes trobades, insisteixo, ja aviat farà 20 anys que les anem fent, jo crec que ja gairebé podríem dir que són tradicionals. I tant, i tant. 20 anys no es fan del no-res. No, no, són anys, un parell de dècades, evidentment són anys, serà una jornada segur ben interessant i que a més a més acaba amb una visita comentada, un recorregut pel Sant Pol Pescador, Sant Pol, un poble preciós d'aquí de la comarca del Maresme que ens recorda
a altres indrets. En algun moment ens pot recordar un poblat de la Costa Brava, Sant Pol, és molt bonic, i també es farà aquesta ruta guiada per el Sant Pol més pescador.
Sí, a més a més, sempre dèiem, tenim una espècie de llisteta mental, tampoc és que ho tinguem escrit enlloc, però sempre dèiem, si mai hem de tractar la pesca, ho hem de fer a Sant Pol. I en el cas de... Per què? Perquè Sant Pol conserva encara, com deies, aquesta essència, però a més a més, molts dels elements patrimonials que molts altres municipis han perdut, doncs ells els han conservat. I el fan bastant bandera, i per tant, sempre dèiem, el dia que toquem la pesca, ho farem a Sant Pol. He d'agrair
molt especialment l'Arxivera Municipal de Sant Pol, que d'alguna manera és els nostres ulls i els nostres bassos a Sant Pol, està treballant amb l'Ajuntament per tot el tema de l'organització, que fa de ganxo també amb les entitats locals del municipi, perquè això és imprescindible, que la gent del municipi participi,
i des d'aquí vull donar moltes gràcies. Sant Pol no té pròpiament un centre d'estudis, però és veritat que té un grup de gent que estudia aquests temes i fan, sobretot, divulgació, i nosaltres, que no som racistes, a tots els comptem entre les nostres parts i, per tant, estem molt contents de poder comptar amb la gent de Sant Pol, amb la gent de l'Ajuntament i, sobretot, amb l'Arxivera, que ens està ajudant,
I jo crec que la trobada, ja ho veus, quan es comença a muntar amb ganes, ja saps que serà un èxit. En aquest cas estem veient ganes des de l'Ajuntament, des de l'Arxiu, l'entitat local, i per tant jo crec que aquesta és la qüestió avançadora. Crec que serà una gran trobada, una d'aquelles que recordarem tota la vida, no només per lo maco que és Sant Pol, que també, però sobretot perquè jo crec que, insisteixo, serà un èxit.
Segur, i des d'aquest programa, des de la Randa Mar, que ens toca tan de ple aquesta qüestió de la pesca al Maresme, l'activitat pesquera al Maresme, doncs segur que tindrem ocasió de poder-ne tornar a parlar, ho valorarem quan hagi passat, i si podem, doncs mirarem també d'aprofundir en alguns dels estudis o de les comunicacions que es presentin en aquesta trobada.
Alexis Serrano, moltíssimes gràcies per haver-nos atès aquesta estona al programa Arran de Mar i és el director de l'Arxiu Comarcal del Maresme. I bé, t'anarà a desitjar molta sort per aquesta trobada, però tal com me n'has parlat, jo crec que de sort sempre en fa falta, però que ho teniu molt ben apamat, això anirà bé segur. Sí, anirà molt bé segur. Moltes gràcies a vosaltres i estarem a la vostra disposició pel que calgui, com sempre. Perfecte, moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans embullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al punt final de la ronda mar d'aquest dimecres 4 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser la compra, ve a Tana.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 4 de març tens el llom de porc en una peça Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros en 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com Bona tarda, són les 6.00.
Els parla Laura Casas. L'acte institucional al voltant del Dia Internacional de les Dones recorda les pioneres del moviment feminista a Tarragona. Ha tingut lloc aquest dimecres al Museu d'Art Modern. S'ha projectat, entre d'altres, un reportatge sobre el bloc feminista de Tarragona. Rosa Caral Casanova, una de les seves impulsores, ha parlat dels avenços aconseguits, però ha recordat que poden ser molt fràgils.
Sobretot donar a conèixer, perquè moltes generacions joves us heu trobat que ja estan estes drets, però que no hi havia, que no hi havia. I a més a més emmirallar-nos una mica, per exemple, ara que es parla tant de l'Iran, les dones de l'Iran als anys 70, que anaven com naltros.
que eren jutges, que eren metges, que eren tal, i es van tornar a trobar a casa seva. Vull dir, pensar que els drets és una cosa que es conquereixen, lluitant molt, suant molt i ploren molt, però que s'han de mantenir, o sigui, en un moment els pots perdre. I llavors això és el que no podem permetre, perdre el que hem aconseguit amb esforç, perquè no ens han regalat res.
La Generalitat fa una crida a mantenir viva la lluita perquè els drets assolits en l'àmbit social o laboral no facin passes enrere. Comissions Obreres i UGT, per cert, que s'uniran com sempre al 8M a Tarragona per reivindicar la lluita feminista en favor de la igualtat.
Els sindicats llegiren el manifest a la plaça de la dona treballadora divendres a tres quarts de 12. Es fixen en la bretxa salarial de gènere que s'accentua en dos sectors clau, els serveis i la indústria. Sergi Báñez.
A Catalunya, aquesta bretxa té una mitjana de prop d'un 20% menys per fer la mateixa feina, un percentatge que arriba al 29% en les dones majors de 50 anys i d'un 24% en les joves. Tomasa Guerrero, secretària de la Dona i Polítiques LGTBI de la Unió Intercomarcal de Comissions Obreres Tarragona, ha recordat que enguany es continua reivindicant la tolerància zero davant la violència masclista i la reducció de la jornada laboral a les 37 hores i mitja.
reclamant que les polítiques públiques tinguin perspectiva de gènere. Exigim el compliment dels plans d'igualtat. És inajornable reduir la jornada fins a un màxim de 37,5 hores, dient tolerància zero a la violència masclista. Exigim reforçar el model de coeducació a tots els nivells per accelerar el canvi cultural cap a una societat lliure de violències.
Mar Bàsquet, secretària d'Igualtat d'UGT a Tarragona, alerta d'un risc d'exclusió social de les dones. Estamos ante un riesgo real de exclusión social que se arrastra hasta la jubilación, convirtiendo la brecha de hoy en la pobreza de nosotros.