Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 18 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu ja tindrem a punt
La nostra col·laboradora, el nostre meteoròleg de confiança, en Sergi Corral, ens parlarà del torb. Dedicarem també tota la segona hora de programa avui a parlar de medi ambient, concretament de consum. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randa Mar.
Però abans de tot això el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem com és habitual per la nostra cap tècnica. Sílvia García, molt bona tarda, com estàs? Bona tarda de dimecres, amb un solet que avui que trenca les pedres.
I ja està, eh? Ja no dic res més del temps. Fa dos dies primaverals. Fa dos dies primaverals. No dic res perquè no vulgui posar cap núvol. Que avui està preciós el dia, eh? Recomanable, per passejar. Què fem aquí? Demà torna a pujar el vent, eh? Vull dir que... Malament, malament. No ho he dit jo, eh? Que consti que no ho he dit jo.
Tot fins ara ha estat perfecte. Ho puc dir jo, tinc permís per dir-ho jo. I si no t'ho dirà el Sergi, i si no ho dirà qualsevol que hi hagi en el temps de vent, ja està, no hi dic res més. Anem a saludar en Sergi Corral, d'ells de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, què tal? Com va tot? Portàvem ara ja uns dies sense saludar-nos aquí. Portàvem un dia, un dia. Un dia, sí, sí, un dia. Hi ha senyores en un dia?
És molt, molt de la vida, molt, i amb carnaval pel mig encara més.
Crec que tenim per aquí. Hi ha algú que està fent proves. Me sona la Diana per aquí, eh? Sí, no sé, no sé qui està. Jo he escoltat una hola, hola, hola. Hola, hola, hola. Això ho deia aquell, el Pepe Domingo Castell, de la retransmissió deportiva, no? Hola, hola, hola. Jo crec que no tinc cap per aquí a la cel de seguida, ja veuràs. Sí, sí, tenia alguns problemes tècnics, però ràpid ho solucionaran. Anem a saludar també la Carla Lanusa des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bon dia, molt bon dia. Molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda i molt bon dia per vosaltres. Per mi no gaire, perquè avui a Vilanova estem tristos, a Sitges també, per tot el Garraf i per part de Catalunya, perquè avui és el dia en què enterrem a sa majestat el rei Carnestoltes. Un dia gris.
Un dia gris, eh? Per Valtros, sobretot. Nosaltres ho portem millor, això. Nosaltres ho vam fer ahir, eh? Tampoc estem tan lluny, eh? Ho portem millor. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, nosaltres també avui, eh, acabem avui això dels carnavals, és quan el rei Carnestoltes fa el seu testament, després li fotem foc, que no torni, per si cas, i res, fins l'any que ve. Vull dir que nosaltres també acabem dimecres de cendre, acabem avui.
Doncs res, s'acaba el carnaval, comença la quaresma, ens haurem de portar tots bé, haurem de fer penitència. Anem a començar el programa d'avui. També hi ha la Cel Prieto des de radiodelta.cat i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el govern publica els objectius i propòsits del futur pla de protecció i ordenació del litoral que afectarà 91 municipis, entre els quals l'Escala, Sergi.
Doncs sí, Marina, aquest pla de litoral que bastarà tant l'àmbit terrestre com el marí d'aquests 91 municipis catalans, alhora que també abordarà la gestió de la costa des de múltiples fronts, com per exemple els usos i les activitats fins a l'adaptació al canvi climàtic i la regeneració d'ecosistemes. La Generalitat acaba de publicar-ne...
Escoltem a Sílvia Paneque, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat.
Preveu aprovació inicial, per tant, a principis del 2027 i durant tot el 2027 tot el tràmit, informes que han d'acompanyar fins que a principis del 2028 ja puguem donar per aprovat definitivament aquesta eina. És una eina sense precedents a Catalunya, no hi havia hagut mai una eina que ens permetés aquesta gestió.
integrada i aquesta mirada conjunta i per tant estem molt satisfets del treball que s'ha fet aquests mesos i d'aquest impuls definitiu o l'aprovació definitiva de l'eina de gestió del nostre litoral.
El pla s'elaborarà conjuntament amb els diferents actors implicats en la gestió del litoral per tal de consensuar les actuacions que hauran de definir el model de la costa catalana des d'ara fins al 2100. Els objectius de la mesura contemplen la reducció dels riscos naturals, la recuperació dels paisatges, la difusió del coneixement científic i, en concret, la Generalitat. Ha volgut destacar la cogovernança i la mirada integral
per a compaginar els diferents usos que s'effectuen. Ara bé, no serà un únic model, sinó que es crearan actuacions a mida de les necessitats de cadascun dels municipis i entre els escenaris que hi ha previstos hi ha la renaturalització.
Integral en termes de governança, que tots els actors, institucions que tenen incidència i que tenen actuacions en l'àmbit del litoral, tant marí com terra endins, tinguin aquestes eines de governança que ens permetin treballar d'una manera col·laborativa, com també aquesta mirada integral que ens ajudi a compaginar els usos econòmics, els usos socials i els que tenen a veure amb la biodiversitat.
El litoral català s'estén al llarg de 692 quilòmetres i representa un 7% del territori, que concentra més d'un 42% de la població del país. Fins un 70% de la costa, segons la Generalitat, podria ser vulnerable al risc d'inundacions. I pel que fa a la sorra, dues de cada tres platges han perdut sorra des de l'any 1956. A l'estartit, per exemple, el mar s'ha elevat entre 10 i 11 centímetres des dels anys 90.
Girona i Palamós programen per avui a la tarda dues xerrades sobre pesca i patrimoni.
Doncs Marina, mira, notícia d'agenda per aquesta mateixa tarda. Tarda, com dèiem, molt marinera aquí a les comarques de Girona, amb dues cites per conversar l'entorn de la pesca i les històries de mar. La primera parada de la tarda serà Palamosa, en el cicle divulgatiu sobre la cultura marinera, converses de taverna. Un programa, una sessió, aquesta tarda a les 6, i tindrà com a escenari el restaurant de Clan Blau i estarà dedicada al paper que tenen avui en dia els mestres d'aixa. Una conversa per a divulgar i donar valor...
el patrimoni immaterial marítim i pesquer, on es tocaran temes com les embarcacions construïdes en fusta, que estan desapareixent dels ports catalans. Els conductors d'embarcació especialitzats en fusta han hagut d'adaptar les seves eines als nous temps, la nova demanda i els materials actuals. La segona aturada serà la Casa de Cultura de Girona, a dos quarts de vuit, on l'historiador Alfons Garrido, que havia estat tècnic del Museu de la Pesca de Palamós i que actualment treballa
A la Generalitat farà una xerrada titulada La complexa situació de la pesca marítima catalana. Reflexions sobre un present incert. L'acte forma part del programa d'activitats que organitza l'associació gironina d'Amics de la Mar.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. Els propietaris de finques agrícoles afectats per la delimitació del domini públic marítim i terrestre de Delta Ebre al Delta de l'Ebre han iniciat una campanya per sumar adhesions contra el nou projecte de termanament presentat al Ministeri per la transició ecològica i el repte demogràfic.
Els afectats denuncien que el primer expediment va caducar fa mesos i que no s'han tingut en compte les al·legacions tècniques presentades anteriorment. Marcela Otamendi és una propietària afectada. Els propietaris i propietaris de primera línia de mar ja fa molts anys que ens defensem per dignitat, per leialtat, perquè pertanyem a la Terra, perquè pertanyem al Delta...
L'any 2023 ens vam ajuntar tots per poder unificar esforços en contra d'aquest poder tan gran i que va sempre en contra del Delta. Aquesta vegada, com l'altra, ens defensa el col·lectiu Ronda i ens defensa el despatx a terra.
Continuarem i presentarem alegacions aquesta vegada les que faigui falta. Hem viscut massa anys aginollades. Ara necessitem actuar, necessitem defensar-nos, actuar en defensa pròpia i el que tenim molt clar és una cosa. Encara no ha nascut ni cap politiquet ni politiqueta ni tignet ni tigneta que ens pugui robar la dignitat. Ens podrà no sorpar les terres, però la dignitat encara no ha nascut ningú.
Amb l'assessorament del col·lectiu Ronda, els propietaris faciliten un model d'al·legació per signar i articular una resposta col·lectiva a la nova proposta, que consideren una nova amenaça per al territori i una falta de respecte. Escoltem a Mariona Torra, advocada del col·lectiu Ronda. Els propietaris afectats s'estan mobilitzant, a part de presentar unes al·legacions tècniques,
han facilitat un model d'al·legació per tal que la ciutadania es pugui adherir a aquestes al·legacions contra el projecte de terminament del Delta de l'Ebre. La recollida de signatures per presentar les al·legacions finalitza el 27 de febrer. Els documents es poden registrar presencialment a l'espai d'atenció ciutadana de l'Ajuntament de Deltebre o per via telemàtica al web municipal. Els promotors demanen que el projecte torni a ser arxivat.
ja que preveu incorporar desenes d'hectàries de sol agrícola productiu al domini públic marítim terrestre, sense que això constitueixi una resposta eficaç als reptes del delta, com la regressió del litoral i la salinització del sol.
I la pesca d'Anguila i Angula, al delta de l'Ebre, segueix en el punt de mira després que Catalunya s'abstingués en la votació del Comitè de Flora i Fauna sobre la inclusió d'aquestes espècies al catàleg d'espècies protegides. La decisió permetrà continuar la pesca, que dóna feina a més de 200 famílies, a més de 200 famílies,
i forma part d'una tradició centenària del delta, però ha deixat el sector i les confreries locals decebudes i preocupades pel futur.
Abans de la reunió, l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ja havia expressat la seva preocupació per la conferència sectorial de medi ambient. Segons Soler, la pesca d'angula i anguila és una activitat històrica que aporta subsistència a més de 200 famílies i està gestionada per confraries locals com la confraria de pescadors de Deltebre.
una captura que es fa aquí al deute des de fa moltíssims anys, que la colfraria, després el deures, qui ho comercialitza a tot el deute, són dels principals productors de la Mediterrània.
i el Delta viuen del sector de l'Angula i, per tant, no pot ser que estiguem sempre, no posem aquestes amenaces, que al final venen totes al mateix ministeri. Parlem d'intervenament, parlem d'Angula, parlem de gestió de la costa, parlem de gestió de l'aigua, diferents temes que venen del mateix ministeri i que no tenen en compte ni el sector primari, com és la cofredia de pescadors i les diferents cofredies de pescadors, ni tampoc els ajuntaments.
Per la seva banda, Pasqual Chacón, secretari de la confraria de pescadors de Daltembre i representant de les confraries de pesca d'Angula i Anguila del Delta de l'Ebre, ha mostrat la seva decepció per l'abstenció de Catalunya en la votació d'ahir. Per a nosaltres ha sigut un revés total, ja que portàvem treballant molts dies parlant en comunitats, parlant en el sector pesquer i rebre aquesta informació, sí que entenem...
que aquesta informació ve canalitzada a través dels ambientalistes i suposo que a Catalunya a través de la Direcció General de Medi Ambient, però aquesta abstenció, després d'haver estat parlant i dialogant constantment amb ells i que arriba aquest dia i que Catalunya sigui la que s'estén,
Xacón ha subratllat que l'objectiu dels pescadors és garantir que la pesca segueixi sent autoritzada i que continuaran treballant i més enllà de la votació d'ahir. Per últim, el director general de pesca del Departament d'Agricultura, Toni Espanya, ha destacat que l'afebliment de l'anguila es deu principalment a causes estructurals i no a l'activitat pesquera.
Fins demà!
Anem ara cap a les costes del garraf. L'operatiu de seguretat del Carnaval de Sitges és considerat el segon en nombre d'efectius a Catalunya després del Mobile World Congress, un dispositiu que mobilitza al voltant d'un miler d'efectius de cossos de seguretat i emergències i que opera especialment els dies de rua diumenge de la disbauxa i dimarts amb la rua de l'extermini.
També Vilanova disposava aquest any i per primer cop d'un dron de vigilància per la Ribó i la Comparsa. Carla. Sí, a Sitges el dispositiu de seguretat del Carnaval mobilitza un miler d'efectius entre cossos de seguretat amb urgències i seguretat privada.
El municipi rep al voltant de 250.000 persones durant la setmana de Carnaval, el que comporta un complex treball de coordinació operativa entre cossos per atendre emergències i situacions delictives. El Centre Operatiu de Coordinació, OCECOR, centralitza totes les alertes que van arribant. L'objectiu del desplegament se centra en tres eixos principals, treballar per la prevenció, desplegar un dispositiu ampli i coordinat i oferir una resposta immediata davant de qualsevol incidència.
Escoltem a Jordi Altarriba, inspector en cap de la policia local de Sitges. Aquesta coordinació que és impecable, col·laboració, cooperació, i l'exemple més clar el tenim aquí darrere, que hi ha Mossos, bombers, policia local, el SEM, seguretat privada, la Creu Roja... Estem tots aquí, diguéssim, units, que qualsevol incidència, davant de qualsevol fet, es pugui donar la resposta immediata amb qui s'escaigui,
per garantir al màxim la seguretat de tots els assistents a la festa i els participants.
El dispositiu contempla l'ús de drons que proporcionen imatges des de punts estratègics per controlar l'afluència i mobilitat de persones i vehicles especials. La ciutadania disposa també de l'app Sitges Alert per comunicar ràpidament qualsevol situació d'emergència o risc. De moment, des de dissabte, després d'una setmana marcada pel vent extrem, la climatologia ha respectat la festa al cap de setmana i els actes s'han pogut desenvolupar amb normalitat, tal com ho ha explicat Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges.
tant al mercat, com després a la cursa de llits, com després, com ara en deien, tant el concert de barraques aquí a Plaza Catalunya, com el que hi havia, el passeig, hi havia moltíssima gent als dos llocs. Els dos espais crec que han funcionat bé perquè s'ha desconcentrat la gent.
amb uns horaris més de tarda que no de nit, perquè eren des de les 4 fins a les 8 del vespre, i això ha fet que, bé, que aquelles hores, diguem, la gent estigués en aquests espais, i per tant va funcionar molt bé, i sí, el tren han funcionat els trens extraordinaris, no hi ha hagut de moment cap incidència, que és el que ens preocupava, i per tant ha funcionat bé.
Una de les novetats d'enguany és que el cap de Sitges ha estat obert 24 hores, tant la nit de diumenge com dimarts, dia de la ruda de l'extermini. Mentrestant, a Vilanova aquest any per primer cop el dispositiu de seguretat ha incorporat un dron de vigilància aèria, que fa molt més eficaç la prevenció, però també una ràpida intervenció en cas de detectar qualsevol urgència.
Una de les novetats d'aquest any ha estat la posada en funcionament del Centre de Coordinació Operativa d'Emergències, tant per l'arribo com també pel Dia de Comparses. Escoltem a Manuel Fuentes, sergent sotcap de la policia local de Vilanova.
És una eina per a tots, la coordinació és la que tenim aquí en el CECOR. Jo, per part de la policia local, moure tots els recursos que tenim al carrer, l'acompanya de Mossos d'Esquadra, doncs tres quarts del mateix, i el company de Protecció Civil que s'han encarregat en ajudar-nos a nosaltres a Plaça Neus, doncs igual. Si hi ha algun conflicte, algun problema, doncs ens contacten aquí amb nosaltres amb les emissores i fem el recolzament amb el dron.
Vindrà Festa Major, vindrà Sant Joan i Sant Torremi. O sigui, el que volem és aprofitar cada dia d'aquests grans actes de Vilanova, doncs tindrà el torn. És la immediatesa de fer, d'actuar gràcies a un ull, que és un camí llodit, que tenim el cel.
Durant les comparses del centre de coordinació es va situar la prefectura de la policia local, en coordinació amb el telèfon 112. Des d'aquí es van coordinar els serveis de la policia local, Mossos d'Esquadra, Sistema d'Emergències Mèdiques, Bombers, Creu Roja i Protecció Civil, a banda de la seguretat privada. També s'ha incorporat vigilància estàtica itinerant als principals espais de concentració i s'ha establert una segona corona de vigilància als principals carrers de la ciutat per evitar furts o agressions sexuals.
Vilanova ha disposat també durant tots els dies de punt lila per atendre les violències masclistes o LGTBI i l'espai pausat de prevenció i suport per a la gent jove en actes festius.
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, més enllà de la vistositat de la festa, ha deixat també, lamentablement, alguns actes vandàlics i incívics, sobretot el dia de les comparses. A les imatges que s'han viralitzat d'alguns d'aquests fets, s'hi poden veure com es produeixen desperfectes a vehicles immobiliari urbà. La Federació d'Associacions pel Carnaval ho ha condemnat i està valorant ja mesures sancionadores a les entitats. Ja ha avisat que es portaran a la propera assemblea.
Sí, la Federació d'Associacions pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú està recopilant tota la informació al voltant d'alguns actes vandàlics ocorreguts durant les comparses de Vilanova i la Geltrú, el passat diumenge. En un comunicat públic, la FAC ha lamentat aquests comportaments i diu que actuarà en conseqüència amb el dany que tot plegat causa la imatge del Carnaval vilanoví, tot i ser, diuen actes puntuals.
Davant d'aquests fets, ja s'han escampat de seguida a través de les xarxes socials, la FAC ja està valorant mesures que es proposaran a la propera assemblea, passat carnaval, i que passen per sancionar les entitats per actes vandàlics com aquest, o que no fan cas, com també ha passat aquest any, dels advertiments de no anar a l'estació per les comparses, on hi havia un dispositiu policial per impedir-ne l'accés.
L'agrupació de Valls Populars, d'on formen part alguns conversers que van provocar alguns d'aquests fets, van condemnar de seguida les actituds incíviques, amb desperfectes a vehicles i mobiliari urbà per part de membres de la seva bandera, i estan identificant els responsables. Escoltem a Anna Quelom, presidenta d'aquesta entitat.
La gent quan veu aquestes actituds, en seguida diu que té la culpa aquesta entitat. No, no, l'entitat no té la culpa, té la culpa la persona. Per això nosaltres el que hem fet ha sigut identificar la persona, hem parlat amb la policia, hem parlat amb la persona del cotxe, perquè en si l'acte és saltar a sobre d'un cotxe, hem parlat amb el propietari,
i res, ens hem ofert amb tot el que vulgués. Hem parlat amb ell, hem parlat amb la policia i ara és qüestió de veure els danys aquests. Els ha de pagar, evidentment, aquest noi. Si fos soci de l'entitat, nosaltres tenim un reglament de règim intern que se l'expulsa i el que farem com a entitat és que l'any que ve aquest noi no es pot inscriure a la nostra entitat.
El comunicat que la Federació d'Associacions pel Carnaval de Vilanova ha enviat a les entitats vilanovines també alerta d'altres fets ocorreguts a les comparses i durant el Carnaval. A la propera assemblea volen plantejar també sancions a les entitats que porten acompanyants bevent alcohol durant la passada de les barquetes a la plaça de les Neus o que no portaven responsables per controlar els seus comparsers a la plaça de la Vila. També a les entitats que porten material pirotècnic a les comparses.
També des de la FAC plantegen sancions a les entitats per qüestions al voltant de l'arribo, com ho són, portar baguda a les carrosses o portar cotxets i menors. Anem cap a les costes del Maresme. Unes 800 persones han gaudit aquest any de l'escudella de recapta elaborada pel Cap Flors i Calcat d'Arenys de Mar, unes xifres similars a anys anteriors que consoliden la tradició del dimarts de carnes toltes a Arenys Oriol.
Exacte, Marina. Hi havia dues cues, una per banda, i servien per acostar-se al taulell, on els membres de l'agrupament Escolta i Guia d'Arenys, el Fulós i Calcat, posaven l'escudella, ompliant plats, carmanyoles o directament olles que portaven els aranyencs per tenir escudella, per sopar. Només es servia, això sí, una pilota per cada ració. El cuiner de l'escudella, Albert Gómez, en feia aquesta valoració just quan l'escudella estava a punt.
De moment no l'hem tastat, estem fent les primeres servides, ara ens ho començarà a dir la gent. Ha anat tot bé, al final hem tingut una mica de tot i a veure com va veure si tothom es queda amb el suficient plat. D'aquí surten unes 800 racions i suposo que sí que es donarà per tothom.
Un any més s'ha ofert també l'opció de menjar l'escudella a la sala polivalent del Calissà i on prèviament la banda de l'escola de música d'Arenys hi havia fet el concert de carnaval. Igual que l'any passat, el CAU també ha ofert aquest any l'opció de completar el sopar amb una crep elaborada al moment per la unitat de Pioners i Carabeles, un extra job per recollir diners i anar aquest any de campaments.
I una sardinada és un dels actes d'avui a Arenys de Mar, ja que aquest vespre es posarà el punt i final al Carnaval amb la lectura del testament i l'enterrament d'en Carnestoltes. Tal com ja va passar amb el pregó, l'acte anirà a càrrec dels alumnes del Taller de Teatre de Dulcs, dels Seràfics, les cites a dos quarts de vuit del vespre, al pati del Calissai. El president dels Seràfics, Joan Monfort,
Ha explicat que la filosofia serà la mateixa que en el pregó d'en Carnestoltes posar el focus en temes d'actualitat local i també nacional. Tot i no avançar en detalls del contingut, confia que aquesta vegada sí, la meteorologia acompanyarà i per tant anima tothom a apropar-s'hi. Igual que amb l'arribada, que va ser una sorpresa i després va haver-hi molta... Per problemes tècnics també no es va poder sentir, bueno, clar, la pluja no va acompanyar.
i treballar amb altaveus i microfoni amb el terremoll sempre és molt complicat. Però, bueno, per la gent que va venir amb molt bona rebuda i va agradar molt, i l'enterro serà amb la línia aquesta, no?, la línia aquesta tirant-nos. Parlant de temes de l'actualitat, tot en pla còmic, irònic, però dient les coses que pensa una mica el poble.
Un cop es conegui el llegat d'en Carnestolta, serà el moment de la seva crema. Aquest any es podran cremar també els ninots de Joan de Guineu, que han fet els nens i nenes apuntats al Calfolz i Calcat, i tot seguit serà el torn de la sardinada popular, que anirà a càrrec d'Arenys Bàsquet i l'associació de dones Anna Saez. Les sardines es començaran a servir a partir de les 8 del vespre.
I la Fundació Reser organitza un nou discofi el dissabte 21 de febrer al Cafè Nou de Mataró per trencar el tabú sobre la mort i fomentar una mirada més humanista de la vida.
Sí, Marina, en una societat que tendeix a evitar qualsevol conversa incòmode, parlar de la mort continua sent un tabú. Aquí al Maresme, però, hi ha un espai on aquesta conversa es normalitza als cafès de la mort, que impulsa la Fundació Racer. El proper dissabte 21 de febrer, de 4 a 6, el Cafè Nou de Mataró...
L'entitat celebrarà una nova sessió amb aforament limitat a 20 persones. Els Dead Coffee van néixer a Londres l'any 2011 amb la voluntat de crear trobades informals per parlar del fet de morir-nos com una part natural de la vida. Els cafès de la mort no són grups terapèutics ni espais de dol, tampoc hi ha ponències d'experts.
ni conclusions tancades, no hi ha tampoc un seguiment posterior, ni diagnòstics, només es conversa. La dinàmica és senzilla, es formen cinc taules amb quatre persones cadascuna, guiades per un membre de la Fundació. Es proposen preguntes que actuen com a detonants, per exemple, què penso de la mort, quin sentit té per tu morir-te, la mort dóna sentit a la vida, i a partir d'aquí...
La conversa foloeix. Els cafès de la mort formen part d'un projecte més ampli. La Fundació RACER, amb seu a Arenys de Mar, treballa amb la prevenció i atenció al suïcidi, l'acompanyament en el dol i les pèrdues i el suport en situacions de desorientació vital. L'entitat compta amb una trentena de voluntaris formats, molts d'ells amb una llarga trajectòria en l'àmbit de les cures pal·liatives, en coordinació amb els pares i la Fundació Hospital de Mataró.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació que, de moment, les immediates hores no portarà gairebé a molts indrets de la costa i això també farà que l'estat de la mar sigui més aviat plàcid, marejol en general, sobretot a la costa barcelonina i la costa taurada, on aquest vent serà fluix més aviat de sud aquesta tarda. Sí que a la costa brava ja s'està començant a reforçar el vent de Garbí i, de fet, al llarg d'aquesta tarda i aquest vespre
Aquesta ventada serà més destacable, especialment al Baix Empordà. Per tant, maró arran de costa, fins i tot ja amb mar molt més espessa, marandins. Pel que fa, el dijous, atenció amb la ventada destacable, molt important de fet, que tindrem a la costa d'Aurada, des del Delta de l'Ebre fins al Garraf. Aproximadament aquest vent de nord-oest, que farà que hi hagi forta maror arran de costa i ja més maragassa, fins i tot, marandins. Ràfegues de vent de més de 100 km per hora a la costa tarragonina.
A la Costa Brava, en canvi, de moment poc vent, però a última hora del dijous sí que entrarà la tramuntana al Cap de Creus. N'estem pendents a la xarxa? I del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Hores d'ara la C33 i retencions de Montmeló en sentit Barcelona per un accident que talla dos carrils. Afecta la P7 amb QA des de Montornès del Vallès. També comentar-vos que la mateixa P7 i retencions de Barberà del Vallès en sentit sud, la B30 va molt carregada entre Sardanyola i Barberà en tots dos sentits. A la C58 i la C33 hi retencions de Montcà de Barcelona en sentit sud. A la C17, QA de Parets de Mollet en sentit sud. A la Ronda del Barcelona, la B20...
Hi ha retencions dels plous a hort en sentit pesós i a la ronda litoral hi ha quadres d'una franca a la barceloneta i intensos de bon pastor en sentit pesós. És tot, bona tarda. En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels porcs francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo, que avui ens ve a parlar de les boies a les Illes Balears. Anna, molt bona tarda.
Sí, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els oients. Parlarem d'això, no?, de les boies a les Illes Balears. Exacte. Marina, abans de res. Felicitats a tots els companys i companyes d'Arreona Ràdio pel 40 aniversari. Forever, beyond. Això és, felicitacions.
Sí, sí, moltes gràcies, Anna. Ahir va fer 40 anys Tarragona Ràdio. Aquest divendres ho celebrem, podríem dir-ho, al Teatre Tarragona. Moltes gràcies. Parlem de les boies i ho fem amb Santiago Fiol dels ports de les Illes Balears. Molt bona tarda, Santiago. Bona tarda des de Mallorca. Escolta, podem dir que hi ha una gran problemàtica amb les boies? No. No.
No, jo crec que és una polèmica fictícia. Sí? Sí. Per què? Sí, perquè... hi ha hagut una associació de navegants que diu que posarà en comptació els contres d'acord de porcs
però la veritat és que és una actuació personalment, i encara que jo vaig presidir durant un temps aquesta associació, crec que és una postura temerària. L'actuació de ports, que a més no invadeix les competències de govern central, com ha dit...
el Ministeri, crec, de Medi Ambient, no és més que una mesura proteccionista que el que pretén és cuidar les predeses de Posidònia, com se ve fent des de fa estona a Balears. Endavant.
Sí, bona tarda, Santiago, i gràcies per ser aquí una altra vegada amb nosaltres i aclarir això del tema de les boies, perquè és interessant, com has dit tu, perquè també havies estat president d'ADN Navegants. Podem dir que... Sí, podem dir, Santiago, que el millor d'aquesta notícia, i entrarem en detall, però el millor és dir que ha tornat a ressorgir ADN Navegants, que estàvem més aviat més allà d'allà que peca, que diuen en castellà,
Sí, vull dir, ha resurgit ADN... Sí, existia, però... Sí, però no va fluix, no va migdar. Exacte, però la realitat és que no conec cap persona de la mà que no sigui ecologista i que no vulgui que la mà estigui en perfect estat i que se posi idònia, doncs, s'hagués qui creant oxigen i aquestes coses. No, perquè dimarts...
En la qual cosa el que vull dir és que crec que és una postura més de gaire polític i inclús d'idea demagògica que no respon a la necessitat, a la voluntat real de lo que són els avagans, inclús afiliats en aquesta associació.
Sí, perquè de moment era una cosa que encara no ha arribat com allò al contenció, però el Tribunal Administratiu Social de Recursos Contractuals, això que era isent d'anar al Pons, diguem, i després ja volien tirar pel dret perquè diu que està ple de bicis, això és el que diuen aquí. Això ho diu el Lorenzo Pons, i sobretot ell al·lega, que no es poden pagar in situ les boies, i també al·lega que no es granteix la seguretat a més de 10-1 usos.
i per això ha ficat el recurs. Tu creus que això és aquestes cinc? No, no, no. Aquests contenciós que volen arribar cada moment s'hagin trenat? Sí, bé, ells prenen les decisions jurídiques que consideren oportunes, però he de deixar una cosa clara. Mira, un embat normal en l'estiu, crec que val trobar-hi més que arribi, fàcilment arriben els 15-16 nus.
Un dia d'estiu ja no aguantaria un vaixell amarrat a una boia. Això no és així perquè, a més, està mostrat de manera empírica. Els camps de boies que hi ha aguanten vents sensiblement més forts i no és cert que estiguin pensades per aquest vent.
El que sí que també és cert és que hi ha boies que aguanten diferents eslores. No totes són iguals. Si tu t'amarres a una boia petita i és un llot de 25 metres, és possible que no t'aguantin 10 nus. Però si vas a la boia que et correspon per eslora, t'aguantaràs sense dificultat. Clar, perquè l'estudi de les boies s'integra dins del Pla General de Port.
I el decret del 25 del 18 et diu que la protecció, sobretot de la Posidònia, que això ja està des de l'any 18, vull dir que tampoc anem a descobrir res de l'altre món. És així? No està més que complint la llei. O sigui, el que se fa és protegir ses praderes de Posidònia de sa manera idònia, que és creant camps de boes.
Clar, perquè hem passat de 345 boies a 415, que en total són els 8 camps aquests que gestionaven, i s'han incorporat, es van incorporar l'any 25 3 més, que era el de Calador, el Putreig i l'illa de l'aire de Menorca. O és així? Sí.
La gestió... Això també és important, Santiago. Anava a dir, aquest pressupost de gairebé 3 milions d'euros que estàvem als fons europeus, que van donar 875.000, de cara a després... Ah, perquè ara ja els fons aquests més genereixes i tot això s'ha...
ja ha quedat superat. A futur podem dir que es podran garantir la seguretat d'aquests tres lots que s'han fet de Mallorca, Menorca i Ibiza i també s'ha legislat l'assistència tècnica, que aquesta l'assistència tècnica es podrà fer garantida sense aquests cèntims d'europeus? Tu creus que sí? Jo entenc que sí, que no hi haurà problema. Mira, és un tema clau i és que per primera vegada...
Des que existeix aquesta Comunitat Autònoma Balea, estic parlant de l'any 1982 o altres, tenim una conselleria de la mà. I aquest govern té més vocació que ningú de volcar-se cap a la mà. I el que estan fent és que han creat una empresa pública de gestió de ports, derivada a la llei de ports de les Isbalees,
i, bueno, ja se va quedar en el seu moment en el públic i en el seu llei, i després el que se fa és, des de la gran sèrie de ports, una sensibilitat extraordinària de cara a la protecció del medi ambient tant en el que és els ports de gestió directa com en els d'indirecta. I més en aquests llocs de camps de boers per protegir l'entorn.
Perquè el Ports i Bé va tancar la temporada 25 amb un augment del 32% en les reserves de camps de Boies. Això és l'augment d'usuaris, un 47% i un 48% més d'embarcacions. Anem això sempre de cara a Ports i Bé, a congestió directa i no tant a concessions? És aquest el destí? Tal com hi ha estudis a futur, que és el que hem esgrinat aquí, és aquest el que ens indiquen?
Anem a la gestió més de la gestió d'aports directes, d'aports diverses, que no pas acusacions, que crea amb els entesos i enrenals i conflictes. És aquest l'escenari, perquè hi ha estudis que tenim aquí sobre la taula, que és el que ens diuen, escenaris futurs del 25 al 35. Sí, sí, sí, no, no, però... És així? Això...
És així, però a més està destinat a atendre la demanda dels residents. No hem de olvidar una cosa, l'eslora mitjana dels vaixells del resident de Balears probablement està entre 8 i 9 metres d'eslora.
Els grans conflictes que s'han creat en temes de Posidònia, especialment amb aigües de Formentera, han estat llocs de lo millor 30, 40, 50 metres que perteneixen a un emir o un...
un millonari d'un país de producció de petroli i coses d'aquestes. La realitat és que s'està donant compliment que ara, per una banda, els nostres administrats, diguem-ne, el ciutadà de les Illes Balears...
i després també en el que ve de visita als turistes és tan següent que pugui també fondejar-se a una boia atenguant-se a l'hora dels seus vaixells. Per això és irrelevant que sigui mitjançat una concessió que després pagui un cànon a ports o hi cobri directament les tarifes que estan establertes per ports o sigui ports directament amb personal propi que directament
atengui aquest que hem de bo. La veritat és que, personalment, crec que no hi ha diferència. Mentre el servei s'apresti en qualitat i en garanties econòmiques i en total transparència, no hi ha problemes. Perquè, per exemple, fins ara era només fins a 15 metres de eslora i 4,46 metres de...
De màniga. Sí, de màniga, de màniga. El problema és que els catamarans són bé i també els clubs d'aquests que viuen de navegació o de xarxes estarien exclòsits dins la reserva perquè s'ha de fer amb temps? Estarien exclòsits, per exemple? A veure, jo et posaré un exemple a l'inversa. Per intentar fombejar en el Parc Nacional de Quebrera
un vespre d'aquest de setmana en l'estiu és molt complicat perquè les empreses xartes ja tenen pràcticament copades les reserves en el moment en què surten que és a les coses del vespre exacte la qual cosa és que estem a l'altra banda som ciutadans de Balears sí, els usuaris que són exacte perquè també és raonablement equivoquet
Perquè també, per exemple... I ho hem d'anar deixant, Anna. Ho hem d'anar deixant. Ho prenem un altre... Exactament. Ho reprenem un altre dia perquè se'ns tira una miqueta el temps a sobre. Moltes gràcies, Anna Alonso, una setmana més per atendre'ns aquí a Randamar. Doncs moltíssimes gràcies, Marina, oients, i també a Santiago Fial una altra vegada per la seva finalitat i fort i bé també, pels seus suports. Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies, bona setmana, Blava. I moltes gràcies també, Santiago, per atendre'ns. Un plaer, com sempre. Ara el que volem fer és deixar el mar i anar a la muntanya per parlar d'un fenomen que tenim ara mateix a les sales de cinema, Sergi.
Doncs sí, Marina, i ho tenim amb una pel·lícula que recorda un dels fets més tràgics que han passat aquí al Pirineu català i que, bé, és un fet que evidentment és absolutament meteorològic, com és el torp. Jo això ho vaig descobrir pel documental que es va fer previ a la pel·lícula que van emetre pel 30 minuts a...
de TV3 fa uns anys i realment em va... em va tocar molt aquell documental.
Sí, és molt impressionant. I un documental que ve també del llibre d'en Jordi Cruz, de Tres nits de torp i un cap d'any, on explica la història i on es basa el documental. Jordi Cruz és un tècnic, en aquest cas, del Servei Meteorològic de Catalunya, que ha investigat aquest episodi i n'ha tret una mica tot l'entrellat també amb les vivències de totes aquestes persones. Ho anem a situar una miqueta en espai-temps, tant quan va ser el que va passar i per què va passar,
I ens hem de situar a la nit, a la matinada, del 30 al 31 de desembre de l'any 2000 i el tombant cap a l'any 2001. En aquella jornada, podríem dir meteorològicament, el que va passar...
és que vam tenir el trànsit, el desplaçament d'una depressió des del Gols de Viscaia, per tot el Pirineu, fins a anar a petar el Gols de Lleó. Un cop va arribar aquesta depressió al Gols de Lleó, va impulsar l'entrada de Tremontana i el Mestral, una tramontanada molt forta. Aquell episodi, per exemple, a Port Bou, crec que va ser la tercera o la quarta ratxa de Tremontana més alta que ha donat al llarg de tota la sèrie d'aquesta estació meteorològica, que comença...
al voltant de l'any 98 o 99, aquesta estació del servei, estem parlant de ratxes de 170-180 km per hora. Va venir acompanyat, evidentment, d'una baixada de temperatura molt i molt important. I, sobretot, molt important també, és que en dies previs, sobretot aquell desembre de l'any 2000...
Havia nevat molt, havíem tingut llevants, i ja sabeu que, tal com va passar, com ha passat aquest any, els temporals de llevant deixen molta i molta neu a tot el Pirineu Oriental, a la Vall de Núria, a Vallter, al Canigó, a tota aquesta zona. Per tant, hi havia molta neu dipositada sobre de la muntanya...
i va venir un canvi de temps molt i molt sobtat. De fet, Marina, el fenomen del torp, podríem dir que és quan, degut a aquestes fortes ratxes de vent que bufen a alta muntanya, la neu que hi ha acumulada, més la neu que pot caure en aquell moment, s'aixequen i fan que la visibilitat es redueixi
absolutament a zero. O sigui, ratxes de vent de 180 km per hora, visibilitat a zero, temperatures que es calcula que aquell dia van poder baixar entre els 10 i 15 graus sota zero, fins i tot, i evidentment unes condicions duríssimes i gairebé impracticables per fer muntanya.
Déu-n'hi-do, jo recomano, si alguno ha vist el documental, que se'l mirin, si se'n van a veure directament a veure la pel·lícula, que vagin directament a veure la pel·lícula, però a mi el documental em va tocar molt i la veritat que el que això dius queda bastant ben explicat quan l'únic supervivent de tot aquest periple diu que no veien ni dues passes endavant.
No es veu res, recordem que aquell episodi no només el va l'Andrau, sinó en tot el Pirineu català. Sí, també hi va haver esquiadors desapareguts a Portainer. Van morir 10 persones. Van morir 10 persones en tot el Pirineu. És el tercer pitjor accident a escala mundial com a conseqüència d'aquest torb a les muntanyes.
O sigui, estem a nivells no només regionals, sinó a nivells mundials, perquè ens en fem la idea del que va passar en aquella jornada.
Ara bé, jo també voldria fer unes reflexions o un parlar, o sigui, normalment els canvis de temps a muntanya acostumen a ser sobtats. I quan hi ha sobretot el pas d'aquestes borrasques, d'aquestes baixes pressions, per exemple, la que va passar aquest mateix cap de setmana, entre el divendres...
i dissabte vam tenir una baixa que més o menys podria ser semblant a la que va passar aquell dia, i amb ratxes de vent molt semblants a la d'aquell dia, i amb situacions meteorològiques molt semblants. Per tant, sempre que anem a fer... anem a muntanya, tal com anem a mar, evidentment, estar atents de les previsions meteorològiques, no enfiar-te'n, sobretot al temps previ, d'allò que...
que fa bon temps, que fa bon temps i fa molta abonança. Sí és cert que les previsions meteorològiques actuals de l'any 2000...
han variat en quant a fiabilitat. L'any 2000 ja hi havia bones eines. No sé si en el cas d'aquest any 2000, no estava jo encara el cas de com es van desenvolupar aquestes previsions, havien sigut molt encertades o poc encertades. De fet, normalment, un canvi de temps d'aquest tipus es veu ja en diversos dies d'antelació. Precisament per això es pot
Atenció també amb el perill de les allaus, perquè no només va ser la neu, sinó que també va haver-hi diverses allaus que van actuar degut a la neu acumulada i també a la força del vent a les crestes d'aquestes muntanyes, en els cims. I aquest any també en tenim exemple. Aquest any portem ja diversos morts a alta muntanya per culpa de les allaus, per culpa de la quantitat de neu que hi ha. Sí, especialment a...
al Pirineu Aragonès. Exacte, especialment en aquella zona, per tant, anem molt al tanto. I una de les coses que em va sobtar remirant episodis d'aquests d'atorb i la història dels episodis d'atorb és que, històricament, no només s'han donat al Pirineu aquests episodis. Per exemple, una altra de les muntanyes on s'ha donat molt el fenomen del torb i fins i tot amb morts és el Montseny.
O sigui, hi ha documentats d'accidents amb torb i fins i tot amb pèrdua de vides a la muntanya, en el massís del Montseny. I si fem un punt de mirada a les dades d'aquests dies passats, per exemple, la setmana passada, a Puigsesolles, a l'estació que té instal·lada el Servei Meteorològic de Catalunya,
Allà es va enregistrar una ratxa de l'oest de 167 quilòmetres per hora, equivalent, aproximadament, a la mateixa ratxa de vent que es va produir a la zona de Vallter el dia de l'accident del Balandrau. I què passa al Montseny? Doncs que a vegades també, amb totes aquestes situacions de llevant o situacions d'agregal, hi pot haver-hi molta neu acumulada. L'any 2000, la temporada 2009-2010, sense anar més lluny,
hi van haver-hi fins i tot més de metre i mig, dos metres del neu al nivell del Turó de l'Home, a dalt del Montseny. Per tant, és una muntanya que encara que ens sembli més accessible o és més accessible i molt més freqüentada, per exemple, per gent dels voltants o de Barcelona o del Maresme o d'Osona fins i tot, també pot amagar aquest
perill, o sigui, no és exclusiu de la zona del Pirineu. Zones del Montseny, també s'han documentat casos a tota la zona de Tarol i de l'extrem sud o central fins i tot del sistema ibèric, tant la zona de Tarol, zona dels ports, zona del Montcallo, que també hi ha registres d'episodis d'atorb, sobretot aquella zona amb vents de mestral, deserts,
o de Serè. Una altra muntanya on també s'han documentat episodis de torb és a Sierra Nevada, perquè a Sierra Nevada també hi neva molt, i hi ha episodis de torb molt violents, no només a Sierra Nevada, sinó a la zona altes d'Almeria, per exemple, a les zones de Cal Aralto, o fins i tot, evidentment, a la zona dels Picos d'Europa, que allà sí que és una zona que neva moltíssim,
també s'han documentat episodis de torp d'aquest estil. Per tant, és un fenomen que es va repetint als diferents sistemes muntanyosos, és un fenomen sobtat, degut a l'entrada violenta i sobtada de vent molt fort,
i que es dona per culpa que s'aixeca la neu acumulada que hi ha al terra, es redueix la visibilitat moltíssim i baixa molt la temperatura. Per tant, les persones que estiguin a muntanya es queden desorientades i en condicions d'hipotèrmia molt evident. Hem d'anar sobretot en compte els dies que hi ha ventades i que hi ha hagut molta neu, com per exemple aquestes setmanes passades.
Exacte. Tu tens un coixí de neu molt important, tens el producte del vent que aixeca aquesta neu aquest cap de setmana. Hi havia moltíssim torp al Pirineu el dissabte. Si vèiem des d'aquí l'escala, per exemple, la imatge del Canigó i el Pirineu Oriental, es veia un núvol, pràcticament. El núvol aquell que hi ha sobre la muntanya és aquest núvol del torp de la neu que...
que s'aixeca. I, evidentment, sobretot hem d'anar al tanto amb aquestes situacions. Quan el vent, sense haver-hi neu i sense haver-hi res, per exemple, un dia d'estiu o de tardor, que no hi hagi neu, però que encara que hi hagi ventades molt fortes a alta muntanya, el mateix vent et pot fer tombar. No és un fenomen trivial que puguis anar tal qual a muntanya, però, clar, en aquestes condicions hivernals i en aquestes condicions meteorològiques encara és molt més perillós.
Per tant, en compte, aquests dies, què torna a haver-hi mentades? En compte. Avui ens hem anat una miqueta del mar, d'aquest racó on estem nosaltres a Rondamar, però creia que amb aquesta pel·lícula i amb aquest context d'aquest episodi meteorològic de l'hivern aquí tan a prop nostre, doncs estava bé explicar una miqueta què era això el fenomen del torp i sobretot aquesta situació meteorològica de perill que...
que implica per a aquelles persones, ja tanquen moltes estacions d'esquí, però aquelles persones que fan muntanyisme o fan fora pistes, que sobretot de tenir-ho molt en compte. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Sergi Corral, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Doncs fins la propera. Ens hi trobem. I així acabem aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Ter Ortega. Passat l'estiu es començarà a construir el nou accés a l'arena de l'amfiteatre. Serà una passarel·la il·luminada que un cop es completi permetrà retirar la vestida que fa anys que hi s'hi va col·locar com a solució provisional. El conseller de Patrimoni, Nacho García, diu que serà l'any precisament de l'amfiteatre.
Aquest any 2026, si tot va com estem treballant actualment, serà l'any en què direm adeu a la vestida que tenim aquí al darrere, que ens ha acompanyat durant tants i tants anys. Nacho García ha fet balanç a Tarraco 25, ha dit que ha fet créixer un 40% als visitants dels monuments, que han estat més de 760.000.
Tarragona torna a ser l'escenari de l'especial dansa, la jornada professional que busca impulsar la contractació d'espectacles de dansa en el mercat català i establir aliances. La segona edició de la iniciativa es farà el 25 de març al Palau de Congressos. La consellera de Cultura de l'Ajuntament, Sandra Ramos, i el director de l'Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat, Edgar García, remarquen què representa acollir aquests esdeveniments.
Som una ciutat que apostem molt per aquesta art escènica tan delicada i fràgil i que necessita suport. Jo crec que la dansa és un d'aquests gèneres que encara està infrarrepresentat a les programacions a Catalunya. En aquest sentit, com a president de cultura, estem tirant endavant tota una sèrie d'iniciatives. L'especial dansa s'ha presentat aquest dimecres a Barcelona.
La comparsa Pandora ha guanyat el concurs al Carnaval de Tarragona amb la temàtica El jardí dels ocells del paradís. El veredicte del concurs de comparses s'ha donat a conèixer aquest dimarts a la nit a la plaça de la Font. És el tercer any que la comparsa Pandora participa al Carnaval tarragoní. Ha mostrat la seva satisfacció el president de la comparsa Pandora, Alberto Várquez, en declaracions de Tarragona Ràdio.
Doncs encara estem flipant, o sigui, és una sorpresa que, clar, davant de moltíssimes compars que porten anys, que ja tenen el kit agafat de com guanyar, que de sobte estigui el nostre nom al primer classificat, tot un olor, i flipant, o sigui, estem molt contents.
El segon premi, per tant, el trofeu Ninota del Carnaval ha estat per la comparsa Aerodans amb la temàtica Sort i Lega. Les notícies les podeu seguir a www.tarragonaradi.cat.
RANDEMAR, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de RANDEMAR, una segona hora que la dedicarem íntegrament a parlar del consum. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, RANDEMAR.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum. És dimecres i això vol dir que toca parlar de medi ambient. Per aquest motiu ja tenim a punt aquí el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda. Bona tarda, Marina. Com estàs? Molt bé. He sobreviscut a totes aquestes ventades que s'havien d'emportar a Catalunya. Realment només n'hi va haver una i fa exactament una setmana. La resta no se li ha donat gaire importància.
Bé, justament, precisament, precisament, per això no se'ns ha emportat, perquè només n'hi ha hagut una i ha estat a Barcelona. Les altres, representa que no compten. Bé, és igual, és una cosa inexplicable, com tantes altres. Avui parlarem de coses inexplicables. Tenim amb nosaltres el Toni Ferran. M'anava a presentar, si en deixaves. Me'n deixes, me'n deixes.
I l'Antoni Ferran, una setmana més, molt bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, molt bé. Aquí una cosa simplement amb les ventades, eh? Res, curiós, acaba sonant una altra alerta per ventades. Otra vez? A tu t'ha sonat l'alerta? No, no, l'alerta no ha sonat, però vull dir que les notícies ja comencen a córrer que correrà una alerta de vent. I ho anul·larem tot o no aquest cop? Sí, sí, tot, tot, tot. És una manera com una altra que als convenis col·lectius no hi hagi més dies de vacances i aquestes coses.
Fantàstic. Jo crec que s'hauria d'anul·lar la ràdio, eh? Per començar, totes les ràdios de Catalunya anul·lades. Jo crec que és una mesura important perquè no hi hagi accidents quan la gent va a treballar a les ràdios o va a col·laborar a la ràdio. Sí, però bromes a part, ja ho hem comentat, ja ho he comentat això alguna vegada, no?, amb el tema de prevenció de riscos, no?, al marge que sigui més encertada o no la cosa, sí que és important, no?,
fer una bona prevenció de riscos per justament evitar que passin coses més greus. I aquí és on s'ha de modular la cosa, però la prevenció particularment sempre la veig com a positiva. Un altre dia podrem debatre sobre això de forma llarga, però avui parlem del consum, no? Bé, jo anava a llaçar amb el fet de coses inexplicables que passen a Catalunya i el que no és Catalunya. Sorprema.
I bé, tenim avui un tema que ja hem tractat altres vegades, que té relació amb... Per una banda, el consum, no parlarem només de consum, perquè no venim aquí a parlar de consum. Seria molt capitalista i molt de dretes parlar només de consum. Venim a parlar de com pot afectar el consum al medi ambient i a la relació entre les persones, la societat i aquest medi ambient.
I en relació al consum, també n'hem parlat aquí en algun cop, hi ha una altra paraula que és molt interessant d'abordar des d'una perspectiva més genèrica, que és l'eficiència. Consum i eficiència són dos conceptes que van molt lligats i, de fet, hi ha una expressió o un concepte del qual també n'hem parlat, que és la paradoxa de Jevons,
Aquest concepte el que intenta explicar o raonar és que com més eficients som en l'utilització d'un recurs, d'un aliment, d'una font d'energia... Com més eficiència?
Més consum, quan hauria de ser al revés. És a dir, intentem ser eficients per reduir el consum, per intentar minimitzar aquests impactes que tenim pel fet de viure en societat i d'absorbir uns recursos naturals.
Però passa justament al contrari, que és aquesta paradoxa anomenada de Gevons, perquè Gevons, crec que era un matemàtic, si no recordo malament, és el que la va formular, va dir, escolta'm, com pot ser que si som més eficients acabem consumint molt més del que consumíem quan no érem tan eficients.
Llavors, d'aquest tema i de molts més ens parlarà el Toni Ferran aquí present amb el seu peculiar llibre d'estil dels anys 60-70 o potser una mica més modern. En tot cas, bé, doncs és el guió que ens porta avui el Toni per poder desenvolupar aquests temes.
Sí, moltes gràcies. És un tema molt interessant. Curiosament, aquest tema em va passar una cosa força sorprenent. Jo també estic acostumat a anar a diversos fòrums de debat i coses d'aquestes. Moltes vegades el que vaig allà és escoltar per a l'orella, a veure què s'hi cou i què s'hi diu, no?
I hi ha tot un parell de fòrums, recentment, i un d'ells, molt curiosament, sobre el parc agrari del Baix Llobregat, no? I una de les persones que estava donant arguments en relació a si el parc agrari havia de continuar estant viu sol, si havia de formar-se un parc agrari i un parc natural i unir-se... Bé, hi havia tot un debat al voltant d'això, no? I també al voltant de les mobilitats, de les emissions, etc. I un dels ponents va fer servir els exemples de la paradoxa de Gébons, no?
Clar, quan ho deixa caure, va passar una cosa també una mica, diguéssim, esperable per mi, que és que ningú sabia, bueno, jo sí que sabia de què anava, però poca gent allà sabia a què s'estava referint el puny. I això va generar unes preguntes i uns dubtes, no?, que va portar, diguéssim, al debat cap al que estàvem plantejant ara, no?, el tema d'eficiència, no?,
i aquesta eficiència relacionada amb el consum de coses. Quan diem consum de coses, podem parlar d'energia, podem estar parlant d'aigua, també podem estar parlant molt de mobilitat, tant amb cotxe com amb avions i altres conceptes. En aquell cas concret, la paradoxa es posava sobre la marxa amb el tema de la possible ampliació de l'aeroport del Prat,
i si més avions comportaven més o menys emissions, si aquests avions tenien més eficiència des del punt de vista de combustible, per exemple. I tot això es va posar sobre la taula. I em va fer molta gràcia que justament aquest concepte serveix d'argument per defensar determinats plantejaments en contra de l'ampliació de l'aeroport. I dic, ostres, potser hem de donar-hi una volta més amb això.
G. Bonds, has dit que parlarem de coses antigues, sí que parlem de coses antigues, perquè G. Bonds ja fa uns quants anys que no està amb nosaltres, perquè G. Bonds justament és de l'any 1865, d'acord? Per tant, és una idea com les idees ambientals, d'allà recorregut, que es posen en marxa fa molt temps i encara costa molt que siguin, no sé, enteses, diguéssim, pel públic en general i també per públics a vegades especialistes, no? Dic especialistes perquè, si us heu fixat en la piulada, com sempre fem pedagogia, no?,
El llibre que poso de Piolada, el llibre que poso és absolutament contradictori amb el que estem parlant en Jevos, perquè la hipòtesi de treball d'aquest llibre justament és duplicar el benestar amb la meitat de recursos naturals, i li posen a la idea de facto 4. De quin any és el llibre? El llibre és del Club de Roma, ara vaig veure quan es va editar.
Perill, eh? Perill amb el Club de Roma. Sí, sí, sí, efectivament. No el trobo... Et dia buscaré de quin any està editat. És igual, és curiositat. Ho haig de tenir perquè tinc el llibre a la mà, per tant, en algun lloc ha de posar de quan està editat. Però sí, sí, és una cosa que també és com contradictòria amb el que volem posar sobre la taula, de més eficiència i més consum. Si dius Club de Roma, jo calculo que ha de ser als anys 80, aquest llibre. Sí, però ara buscarem l'edat en concret.
I, en el cas de Geu, ens posa aquesta paradoxa sobre la taula, era matemàtic i economista, i ho posa sobre la taula pel fet de l'economia del carbó d'aquella època, que hi havia un elevat consum de carbó, es van buscar estratègies més eficients, i el que va provocar, ja ho hem explicat alguna vegada, és major consum. Major consum que va comportar el famós, entre altres coses,
problemes de contaminació atmosfèrica a la ciutat de Londres. Ens hem de situar a l'època, ens hem de situar a l'època, perquè si no, no s'entén. Ens hem de situar a l'època que el combustible principal era el carbó, perquè si no tenim clar que el combustible principal era el carbó, no entenem les derivades que es munten amb aquell combustible en aquella època.
Em permés fer un incís molt breu. Parles d'època, però jo parlaria més que d'època de situació socioeconòmica, perquè justament ahir, ahir, eh?, mira quines casualitats, i sense tenir relació amb aquest tema, sense buscar-ho, vaig veure un documental que parlava de les fàbriques de Tutxanes, de Bangladesh, de la capital, crec que és la capital, que és Dhaka,
si no m'equivoco. Bé, una ciutat molt gran de Bangladesh, on hi ha milions i milions de persones, i hi ha tota una zona, podríem dir industrial, de la ciutat, però en realitat no és una zona industrial, que és on es fabriquen tutxanes. I com es fabriquen, amb quin combustible es fabriquen les tutxanes en ple segle XXI a Bangladesh? Adivina adivinança, amb carbó. Ja està, fins aquí l'incis. M'encanta això de divina adivinança, va ser molt bé.
Sí, el que passa és que la resposta ha sigut tan ràpida que no hi ha hagut temps de fer l'endevinalla. Però està molt bé l'apunt. He trobat la data d'això, d'acord? Sí que el Club de Roma és més antic, del 1983, però la publicació és un informe que es fa pel Club de Roma i que és de l'any 1996. També té una colla d'anys, no? Però el curiós és que aquí teoritzen, no? Són uns investigadors de prestigi de l'època, diem-ne, que arriben a fer aquesta idea, a transmetre aquesta idea...
que amb més eficiència podem augmentar la pressió sobre els recursos naturals.
Això també està molt relacionat amb un tema de màxima actualitat que tenim a casa nostra, com és el famós plàter. Per qui no sàpiga què és el plàter, què hauria de saber-ho? A veure, abans que ho expliquis, jo quan m'has comentat això del plàter, jo no ho havia sentit mai abans, per tant, jo soc el primer sorprès, i la primera associació mental és aquella banda musical que es deia de plàters, d'acord?
Fins aquí la broma. I ara, sisplau, Toni, explica'ns, pels que som ignorants i no entesos amb aquesta matèria, què és el plàter? El plàter és la planificació de l'energia. Suposo que tothom té al cap que a data d'avui tenim molts conflictes oberts i molt debat obert al voltant de la implantació d'energia eòlica i energia solar, d'acord?
Un altre incís. És a dir, que són les sigles, si no entenc malament, del pla territorial de l'energia a Catalunya. Exacte, és això, és un pla territorial. Ja sabeu que de plans territorials, ja que estem fent pedagogia de cada concepte, n'hi ha de diferents tipus a casa nostra.
Això seria un pla territorial sectorial, perquè és orientat amb energia, com també és un pla territorial sectorial a pla d'espais d'interès natural. Perquè sectorial vol dir que és per un sector, però que agafa tot el territori català, tota Catalunya.
En el cas del tema energètic, fa temps que es va posar en marxa la redacció d'aquest plàter, i ara comencen a posar-se sobre la taula coses per al debat. Debat que es produirà perquè s'obrirà el procés de participació pública, encara no s'hobert, formalment estem en fase de presentació de ajuntaments, consells comarcals, on, diguéssim, és una... es trobades informatives, perquè coneguin el document...
Però, després d'aquestes trobades informatives, s'ha d'obrir un període, si no tinc mal entès, del voltant d'uns tres mesos, més ampli del que és habitual, perquè es puguin formular al·legacions, suggeriments, bueno, totes les coses que es cregui convenient, tant, diguéssim, des del punt de vista d'entitats, com també d'administracions, etcètera, per intentar, no?, que aquest pla reculli el màxim de consens possible per la seva implantació. Perquè aquí és molt important, no?,
a quins llocs, que és el debat que hi ha hagut recorrent a casa nostra fa molt de temps, a quins llocs és necessari posar energia eòlica i energia solar, en quines quantitats i com s'intenta això repartir al llarg de tot el territori de Catalunya perquè no passin coses com estan passant i si no sé si es poden esmenar o no, com que la Terra Alta rep una concentració eòlica realment molt important.
Doncs això. Això és un tema que avancem, que potser podrem debatre i podrem, fins i tot, potser podem fer una trobada més àmplia amb altres actors per veure tot això que s'està posant sobre la taula. Però això té molta relació, molta, amb el tema que ens ocupa avui, que és el tema de Géuens, no?, i la paradoxa ambiental aquesta.
Per què té aquesta relació directa? Perquè, clar, l'enfoc, i suposo que això, podem anar obrint debat, suposo que l'enfoc sobre el qual s'ha de fer l'estratègia energètica no solament és del punt de vista de la demanda, és a dir, jo necessito megawatts solars o megawatts eòlics i vaig fent tantes instal·lacions com faci falta per tenir tants megawatts eòlics sense, diguéssim, posar fre a la demanda.
Però també puc fer estratègies d'intentar acotar la demanda i forçar la demanda a la baixa. Per tant, una estratègia també energètica, en positiu, és intentar que el consum global de l'energia que necessita Catalunya per funcionar, en comptes d'anar augmentant, vagi disminuint.
Clar, parlar d'això sí que és realment, trobo, una estratègia molt important, una estratègia que està molt relacionada amb el que estem parlant de Gevons, perquè hi ha altres documents, i no vull posar a la taula massa els documents per la gent que no els coneix, com és el Proencat. El Proencat és el document que defineix l'horitzó de necessitat d'energia per Catalunya. I el Proencat també defineix, entre altres coses,
hi ha unes estimes d'ocupació de sol que l'1,2% del territori català ha d'estar ple de plaques solars i ple de molins. L'1,2, s'està parlant. Per tant, no sé, a partir d'aquí, a veure què anem fent amb tot això.
Bé, jo faria una primera gran separació entre la implantació eòlica, de l'energia eòlica, i la implantació de l'energia fotovoltaica, energia solar. Dic fotovoltaica perquè ja es van fer en el seu dia els experiments amb gasosa de la central dels tèrmiques solars, i es va veure que això és molt car, costa molt de mantenir, el manteniment de les instal·lacions...
és molt complicat i es necessita una quantitat d'insolació que seria més pròpia de zones desèrtiques, de zones amb molt més sol que no pas Catalunya. Bé, fet aquests dos grans blocs, que serien eòlica i solar o eòlica i fotovoltaica,
Clar, tu has parlat de territori, no? I aquí és on ve la gran diferència. Per implantar o per desplegar l'energia eòlica no fa falta una gran quantitat, una gran extensió de territori. Per què? Perquè amb un sol aerogenerador dels d'última generació, doncs s'obté una quantitat d'energia pràcticament equiparable a la d'una central de cogeneració, que són les que funcionen en gas natural, no?
No és ben bé així, però per posar una mica en context l'oient. Per altra banda, l'energia solar sí que requereix una gran superfície per poder oferir aquesta producció que l'eòlica té més concentrada en un sol aparell. Amb la fotovoltaica necessitem moltíssimes plaques solars per arribar a la mateixa potència.
Clar, quin és el problema? Això, de fet, és un meme que corre molt per Twitter, per internet, no?, que és una extensió enorme de muntanyes i valls, totes empastifades de plaques fotovoltaiques, i a sota la típica frase de que, bé, volem preservar el medi ambient i ho farem destruint el medi ambient, no? Clar, això és una altra paradoxa, que no té nom, de moment...
li podríem dir la paradoxa del Joan Ramon o la paradoxa del Toni. En tot cas, sí que és cert que s'ha de planificar amb molta intel·ligència i amb visió de territori. Realment, aquesta és la paraula clau i és el que justifica que hi hagi comarques que fa dècades que es queixen d'una desigual, desequilibrada balança en quant a la implantació d'energies renovables.
Jo, pel poc que he vist, he fet una mica de lectura en diagonal d'això del plàter,
I he vist que s'està donant, a priori, molta prioritat a la implantació en terres gironines, la qual cosa m'ha sorprès, m'ha explotat el cap. He dit, a veure, què està passant aquí? Com pot ser que estiguin proposant això? Llavors, jo que soc una persona de per si una mica desconfiada, he pensat, molt bé, estan fent un brindis al sol per quedar bé, per posar-ho maco, i dir, oh, doncs ara Girona assumirà el 40% de la producció d'energies renovables a Catalunya.
I després vindrà, com deien abans, Paco con las rebajas, i Girona tornarà a quedar amb un honorable 10-15% i tota la resta al sud de Catalunya, com acostuma a passar. Aquesta és la meva preocupació.
Però anem entrant en això, perquè és un tema interessant, perquè aquí una de les coses que sempre s'ha reclamat, tothom, i dic que ho ha reclamat tothom, jo crec que també els de Girona ho han reclamat, el que diré, potser no els agradarà això, sempre penseu que estem parlant en clau catalana, perquè sempre estem nosaltres pensant que ens escolta molta gent diversa d'arreu de Catalunya. És veritat, les primeres dades que es posen sobre la taula, ja veurem com acaba la cosa, però les primeres dades que s'estan posant sobre la taula...
amb les primeres reunions informatives, que no s'han acabat, i per tant no disposo de totes les dades encara, no?, sobre la taula.
Sí que estan dient, entre altres coses, que a l'Empordà li toca una quota important tant de solar com d'eòlica. És a dir, estem parlant més o menys de la mateixa potència solar teòlica a l'Empordà. Estem parlant de voltant d'uns 1.500-1.400 megawatts de potència instal·lada a l'Alt Empordà, en concret. Si mirem altres zones del territori, per exemple com Bages, no?,
Ens donarem en compte que la solar té una previsió encara més alta, de prop de 1.700 megawatts, en canvi d'eòlica, perquè al baix es en té poc, al voltant de 600 megawatts.
És la primera vegada, i esperem que això avanci, i jo crec que seria un element positiu, que d'una vegada per totes comenci a haver-hi un repartiment de l'esforç més solidari entre territoris, perquè no és de rebut el cas de la Terra Alta. Per exemple, la Terra Alta...
L'esforç que s'hi demana eòlic és quasi de 1.800 megawatts. A l'Empordà, demanant-li molts, li està demanant 1.400. Però sí que és veritat que, en canvi, a la Terra Alta, des del punt de vista d'esforç solar, s'hi demana poc. S'hi demanen 211 megawatts. Si nosaltres sumem els dos conceptes, a data d'avui...
I amb aquestes primeres dades se li estaria demanant més esforç, si això fos cert i això es confirmés, a l'Alt Empordà que a la Terra Alta. Perquè la suma del combinat solar teòlic a l'Alt Empordà estaria en prop dels 3.000 megawatts i en canvi a la Terra Alta ens quedaríem amb els 2.000 megawatts.
conjunts, eòlica més solar, amb uns mil megawatts de diferència entre els dos llocs. Bé, jo desitjo, i per això posem aquest tema sobre la taula, que això sigui, vagi amb aquesta línia, i quan això entri de debò en període d'al·legacions i després se li donin respostes, la taula que surti no sigui, no?, que l'Empordà han passat d'una previsió de 3.000 megawatts a 300, no?, perquè seria un despropòsit.
Però sí que és important posar-ho sobre la taula, obrir el meló, obrir aquest meló que és necessari, posar tota la informació disponible a l'abast de tothom i que tothom hi pugui dir la seva. I per això és una cosa que realment és important. En termes d'actàries, les previsions són que per solar fotovoltaica s'estaria parlant de posar en servei a tota Catalunya
al voltant de 314 quilòmetres quadrats, que seria l'1%. En canvi, com tu molt bé has dit, l'eòlica són punts concentrats, no?, i en superfície estricta seria un 0,2, d'acord? Un 0,2 que seria equivalent a 69 quilòmetres quadrats. Clar, si poséssim tots els molins allà apretats un al costat de l'altre, no?, 69 quilòmetres quadrats. Però és veritat, perquè això és un fet diferencial. El molí són punts, no?,
no és ben bé que siguin punts, també s'ha de comptar l'efecte de les aspes i això, però podríem simular a un punt, i en canvi una placa solar no és un punt, ja és una superfície, i ocupa més territori el solar. Jo em sembla interessant començar a posar tot això sobre la taula. Avui no hi trobarem, com es diu allò, la sortida amb aquest tema, però malgrat no l'hi trobem, crec que és important que l'audiència comenci a entendre l'importància d'això...
I sobretot, encara que no em correspon a mi, convidar tothom a que digui la seva. Perquè jo ja sabeu que sempre defenso que és important que tothom digui la seva, no? I aquests moments no es perdin, no es desaprofitin. Que és el moment, no? És el moment real per posar totes aquelles coses que tothom consideri que no són correctes. I a partir d'aquí es vindrà en la presa de decisions, eh? Però deixar passar aquest moment no seria bo. I com aquest moment encara no ha començat i està a punt de començar, vaig pensar, home...
Aprofitem el programa per donar a conèixer això, aprofitem el programa per, encara insisteixo, a nosaltres no ens correspon fer aquesta crida, però jo me la faig com a meva, que tothom, sisplau, que estigui interessat en aquests temes, busqui la informació i faci totes aquelles observacions, comentaris, suggeriments, queixes que calgui, perquè això se generi el debat necessari.
Bé, jo, davant de tot, respecto el teu plantejament que qualificaria de naïf. És a dir, ingenu... Respecto, però és naïf. És que és una ingenuïtat que, en el fons...
és compartida per moltes persones en aquest país. És aquest desig totalment legítim que es facin les coses escoltant a la ciutadania, que es prenguin les decisions a nivell polític amb un consens territorial...
ja no només dels ajuntaments, sinó del propi ciutadà en primera persona. Jo, en aquest sentit, recordo totalment la crida que fas tu, però li he de posar aquest adjectiu. Per què? Perquè jo això ho he viscut en car pròpia ja fa molts anys. De fet, ara podríem dir que estic una mica retirat de tota aquesta batalla. Però jo recordo, no sé si recordaràs tu també, Toni, que hi va haver, crec que era un decret,
si no recordo malament, no va arribar a ser llei, va ser un decret a través del qual es volia desplegar l'energia eòlica a Catalunya. D'això no recordo la data exacta, però deu fer uns 15 anys, més o menys. I en aquell moment es va proposar un pla sectorial sobre energia eòlica, exclusivament sobre aquest tipus de renovable. I a través d'aquest decret es va intentar...
posar sobre el mapa el que van anomenar, amb un nom, podríem dir tècnic, zones de desenvolupament prioritari, les ZDPs. Què va passar? Doncs va passar el que heu comentat abans, que en el moment en què les ZDPs van aterrar a territori gironí,
van saltar una munió d'alcaldes gironins que, amb tota legitimitat i amb tota la raó, van defensar el seu territori i van dir, escolteu, no volem que ens empastifeu el nostre territori amb aquestes instal·lacions que sí, poden ser molt eficients, poden ser molt renovables, però no deixen de tenir una sèrie d'impactes ambientals, visuals, pesatgístics, culturals, etcètera.
I què va passar? Doncs que la Generalitat, el govern en aquell moment, que no recordo qui era, qui estava al mando, va decidir retirar aquest decret. És a dir, el van derogar completament. L'època que parles, sense error, dit possible, era govern de convergència. És molt possible. Compte, eh? Podria ser el tripartit. Podria ser també el tripartit. No ho recordo, és igual. En tot cas...
Sí que recordo clarament això, que aquest decret, aquesta normativa que es va intentar implementar, va acabar en un calaix perquè des dels territoris de Girona es van plantar. Van dir no, això no és just i, per tant, com que no és just, no ho acceptem.
Bé, jo per això tenia aquesta premissa inicial de pensar que aquest nou intent de pla sectorial t'operarà novament amb la realitat gironina, que de fet és la que hauria de ser a tot el país. El problema que tenim al sud de Catalunya, justament, és que no hi ha alcaldes com els de Girona, que s'estimin el territori, que defensin el territori i l'estil de vida del sud de Catalunya.
Jo no m'atrevaria a dir que a totes les Terres de l'Ebre i a tot el camp de Tarragona, per posar el sud més ampli, no hi ha cap alcalde o alcaldessa que no s'estimi el seu territori. N'hi ha, però són pocs. Deixa'm només fer un apunt. A les Terres de l'Ebre...
Hi ha un terme que defineix molt bé aquest tipus de personatge polític, que no són tots, òbviament. Jo, de fet, conec alcaldes i exalcaldes de la Terra Alta i del Begebre, que són magnífics, bellíssimes persones, magnífics polítics quan els ha tocat fer política. Però sempre hi ha aquest concepte que dic a les Terres de l'Ebre, que és el cacic.
El que sí que és aquesta persona que està al càrrec, amb un ajuntament, amb una diputació, amb un Consell Comarcal, i que, en comptes de vetllar pel progrés, vetllar pel benestar de tota la ciutadania, vetlla per altres interessos. Deixem-ho així.
Sí, sí, per interessos, diguéssim, no legítims, d'acord amb aquest cas. Però aquestes coses, sempre insisteixo que és important fer mirades enrere. Les mirades enrere, potser algú dirà, hòstia que ha passat amb les mirades enrere. Les mirades enrere, el que volem posar sobre la taula són fets que no són nous, no?, i tu acabes de fer posant fets passats, no?, per manifestar, no?, dubtes sobre la situació que estem actualment vivint, no?, amb el tema, una altra vegada, del plàter, no?,
I, evidentment, una desconfiança legítima, jo entenc, i fins i tot sana, de posar en dubte que això acabi d'aquesta manera. Només faltaria que en les coses no es poguessin posar en dubte perquè malament aniríem.
Dit això, també és veritat que a vegades passen coses... Bé, no sé si encara podríem dir que es pot celebrar. Jo crec que la celebració encara ha de ser com a mínim continguda, no? Jo espero que això acabi bé, el que diré ara. Recordeu que l'anterior programa, si no recordo malament, sembla que va ser l'anterior, vam parlar del tema del famós camí de ronda, no? I el camí de ronda al voltant...
d'aquí de Tarragona, que generava fortes tensions. El seu pas pel preventori de la Sabinosa i altres llocs. No ho sé, a mi me n'han arribat campanes, no sé si me les podeu confirmar o me les podeu tirar per terra, de que sembla que es comença a moure alguna cosa i que sembla que finalment hi haurà una certa rectificació. Han sortit notícies sobre això. Hi haurà una certa rectificació. Veurem què passa, perquè ja ho vam parlar, el camí de ronda aquest porta molta, molta cua, veurem què passa.
Sí, sí, jo estic d'acord. Jo és que aquestes notícies me n'han arribat. Jo segueixo premsa de tot arreu. També segueixo la premsa tarragonina, només faltaria, no? No sé, segueixo tanta premsa que a vegades em costa seguir les coses que surten. Però en premsa tarragonina sí que ha sortit aparegut aquesta notícia, no? De què sembla, i dic sembla amb un interrogant, no?
que finalment les administracions hagin entès o comencin a entendre el missatge que se'ls posava sobre la taula que el que anaven a fer no era adequat. I, per tant, com no era adequat, no sé si aquesta vegada, de manera excepcional o no, falta que es confirmin els fets, no?
Però també serveix aquests micròfons per demanar, insisteixo, avui vinc a demanar moltes coses, també vinc a demanar a les administracions implicades, bàsicament Ajuntament de Tarragona, Diputació de Tarragona i Ministeri, que facin, escoltin les coses que s'han posat sobre la taula, que escoltin el clam majoritari, no solament del moïne ecologista, jo crec que això traspassa el moïne ecologista, que és un moment, podem dir, quasi cívic i social, més ampli,
que demanen que les coses es facin bé, no?, i que no es posi en risc aquest fragment del litoral tarragoní de gran interès. Perquè això, al final, va en benefici de tothom, no va en benefici d'uns pocs, sinó que es facin bé les coses és un benefici per a tothom, no? Doncs jo avui aprofito, i dic, haig d'aprofitar de dir això, fer aquest prec, que les administracions escoltin, perquè sé que la cosa sembla que comencin a les orelles a treure la cera que tenien, no?,
i que comencin a escoltar. I abans que deixin d'escoltar, dic, hosti, estimulem-nos a que continuïn escoltant i continuïn amb aquest camí de canviar el projecte. Veurem on t'arriba, eh? Jo segueixo mostrant una certa desconfiança. De fet, a Tarragona hem tingut molts exemples, i ho dic com a tarragoní, vull dir, no és que tingui cap mena de mania vers l'Ajuntament de Tarragona, i a més a més, amb el canvi de colors que hi ha hagut...
durant tots aquests últims anys seria absurd, no?, posar el dit a l'ull a un polític en concret. Però sí que és cert que com a Ajuntament, Tarragona ha arrossegat molts projectes que podrien ser estelars, que podrien ser projectes bandera d'una bona gestió política de patrimoni municipal...
i en alguns casos ha estat un absolut delastre. Només hi ha algun èxit relatiu, com va ser adjudicar l'antiga fàbrica Chartres, de licor Chartres, per fer-hi una escola d'idiomes. Bé, no va anar malament del tot, es van fer unes escales mecàniques que cada dos per tres funcionen, perquè la gent pogués baixar i pujar de l'escola d'idiomes, doncs es van fer aquestes escaletes tan xules...
que estan com estan. Que estan més temps aturades que funcionen? Efectivament. Seria aquest el cas? Efectivament. De fet, fa poc he llegit alguna notícia, Marina, que... Ha de ser alguna cosa. Sí. Sí, però ara no em facis dir el què, però sí. No sé si són... Si és una APP, crec que és una APP que et dirà si funcionen o no funcionen. Sí? Si faran una APP perquè sàpigues si estan aturades o estan funcionades. Exacte, o sigui, abans d'anar-hi, mires l'APP i dius, no, avui no vull això. Avui és una ruta alternativa.
Bé, doncs, clar, hi ha altres projectes a Tarragona, com a Ajuntament, segurament Marina, doncs em donaràs la raó, el Banc d'Espanya. El Banc d'Espanya. Què estem fent amb el Banc d'Espanya? Jo vaig a començar periodisme i ja es parlava. Imagina't. Però el Banc d'Espanya encara hi teniu calés posats per allà dintre? És l'edifici, és patrimoni.
Patrimoni municipal, però no s'està fent una gestió eficient. I poso en majúscules la paraula eficient, perquè té molt a veure amb això que deies, Toni, del camí de ronda, i que les decisions en política han d'anar sempre acompanyades d'eficiència. Tenim un altre exemple a Tarragona, que és l'última reforma o obra que s'ha fet al tram final de Francolí, que és de tot menys eficient. És a dir, per fer això no calia gastar-se un milió d'euros.
Aquí ho deixo. Seguim. Seguim, perquè totes aquestes derivades, espero que sigui entenedor sempre el que intentem fer, estan relacionades amb el concepte d'eficiència. D'acord? Perquè això que estem parlant ara mateix, també d'aquesta aparent...
I a mi m'agradaria... Jo tinc moltes ganes, jo sé que soc del Penedès, i jo m'agrada el cap, el vi, de tot arreu, però del Penedès, evidentment... Més. Més, diem-ne. Però m'agrada l'opriorat i de molts llocs, eh? Jo bec vi de molts llocs i cava. Jo no bec ni vi ni cava. De fet, no m'agrada ni el cava.
Doncs és molt saludable. Portar una ampolla de cava per poder celebrar alguna cosa. M'agradaria que després de quatre temporades aquí als microphones de Tarragona Ràdio... Això no ho podem fer perquè és fomentar el consum d'alcohol. Som gent que promou el medi ambient i la salut de les persones. I la salut, però amb un petit grupet de cava per poder celebrar...
alguna bona cosa després de 4 anys que hem estat, diguéssim, posant en qüestió... A veure, hem portat coses, eh?, per celebrar... Coqueta, coqueta... No en feu els drames, ara no feu dramatisme. Vas portar una coqueta boníssima de xocolata, però és que quasi l'he perdut amb la retina de la memòria, eh? Sí.
Ai, ai, ai, això camara malament avui. Bé, seguim amb això. Llavors, canviem d'aspecte, perquè hem parlat d'energia, hem parlat del tema del camí de ronda, però el tema aquest que estem parlant avui no solament és d'energia o de recursos naturals, també és d'aigua, també és de residus, també és...
d'urbanisme, no? I, per tant, fins i tot de productes de neteja. Aquest el vaig afegir després de veure un famós, diguéssim, sabó de rentaplats, no?, que comença per F, diguem-ne, per no fer publicitat,
que el seu anunci consisteix en que és tan concentrat, tan concentrat, que no et passis posant-li més d'una gota. Perquè si et passes posant-li més d'una gota, si em fa servir molt poc, rentes molt i et dura molt. Però si tu estàs acostumat a tenir un sabor de la mateixa marca, que no era tan concentrat, i fas allò de tirar un raig, clar, amb aquell raig ja estàs tirant un munt de producte.
Per tant, malgrat l'anunci intenta corregir això, m'agradaria saber quantes persones que compren aquest producte continuen amb la seva dèria de tirar-hi el raig. Si continuem amb la dèria de tirar-hi el raig, de què serveix l'eficiència de tenir un producte tan concentrat?
Si al final el consum de producte el que aconsegueix, el que està produint el sabó, és, curiosament, que se'n gasti més, que se'n consumeixi més, i a sobre molt més concentrat. Qualcosa vol dir que des del punt de vista ambiental la quantitat de residus a través del sabó que arriben a la depuradora no és que s'hagi reduït, no, és que potser l'ha multiplicat en comptes de per dos, per quatre, no? I per tant torna a ser un element contradictori, no? Tu pensa, Toni, que això té un nom...
i és política d'empresa. És a dir, qualsevol empresa que pugui augmentar el seu benefici a través d'un consum per sobre del que hauria de ser raonable o lògic, és benefici net per l'empresa. Què vol dir? Tu imagina't que tu ets un fabricant de pasta dentífrica.
I fas una reunió d'aquestes de brainstorming, que és la paraula tècnica que fan servir les empreses quan fan reunions, amb tot el personal. I tens allí els administratius, els caps, els mandos intermitjos, els assessors, els comptables, tothom. I...
comencen a parlar i dir, doncs mira, jo faria que tinguis sa vora menta, jo li posaria més flúor, jo li posaria no sé què. I justament en aquell moment passa per aquella sala, direm la senyora, però podria ser un senyor també, un senyor de fer feines, posem que sigui el senyor de fer feines. La persona, ja està. La persona que neteja, un netejador.
I escolta atentament, i en un moment breu de silenci diu, perdoneu, escolteu, per què no feu el broc del tub d'entrífric una mica més ample? Perquè així la gent, quan apreti, seguirà apretant amb la mateixa intensitat, però sortirà més producte i guanyareu més.
I tots meravellats, ostres, com no hi hem pensat abans, no? Doncs justament aquesta és l'estratègia empresarial, la política d'empresa per augmentar, per maximitzar beneficis. I amb el que estàs dient, si un producte concentrat es consumeix amb el mateix envàs...
que el producte no concentrat farà servir molta més quantitat, ho pagaràs a un preu més alt, contaminaràs més, i per tant l'eficiència s'anirà completament a norris. Efectivament, això és el que estem intentant, posar sobre la taula aquesta, diguéssim, paradoxa, que la intentem exemplificar en diferents coses. La paradoxa, insistim, esperem que avui aquest tema quedi no clar, no, sinó que superclar. Agafa't.
Diàfan, no? Perquè, ostres, és que si no es posen exemples molt casolants, potser a vegades costa d'entendre el concepte. Intentem sempre posar exemples que siguin molt planers. Per demostrar això, que una major eficiència, amb un recurs, sigui el que sigui, no automàticament està comportant que d'allò es consumeixi menys, sinó que la paradoxa ve, sovint, perquè augmentem el consum...
augmentem els problemes i augmentem les dificultats, sobretot pel medi ambient. Anem a l'urbanisme, que també pot passar coses semblants com aquesta. Recordeu que amb urbanisme, i també relacionat amb la famosa mobilitat com amb el cotxe elèctric, ara fa temps que no els veig, tampoc és que mirin molt els anuncis per televisió, però va haver-hi una època que l'anunci tipus de vehicle elèctric no anava associat amb un model d'urbanisme.
I venien no solament el vehicle elèctric, sinó que venien la casa amb jardí, amb piscina, i per fer-ho maco t'hi posaven un parell de plaques solars a la casa, no?, volent dir, hòstia, això és l'exemple fantàstic de sostenibilitat. Quan aquest mateix anunci a mi me'l posaven a prop d'un penya-segat, diguéssim, per mirar el paisatge fantàstic del mar...
i anem augmentant problemes, i ara a sobre el posen en un peny segat, i això serà privat, i això no podrà veure-ho tothom, i ara resulta que tenim el consum d'aigua. Per tant, a través de l'imaginari, en aquest cas d'un vehicle elèctric, com a paradoxa ambiental,
estaven integrant dintre de l'imaginari de l'anunci, de l'imaginari col·lectiu, perquè al final s'ha de fer una opció de compra. I l'opció de compra també té molt a veure amb el relat del producte i l'imaginari associat que hi fas amb aquell producte. I fien un tipus d'urbanisme de baixa densitat associat a una variable ambiental fantàstica. I sempre hem dit que l'urbanisme de baixa densitat és l'urbanisme que és poc sostenible.
És un urbanisme que ocupa molt de territori, consumeix molts recursos, tant d'aigua com d'energia, de tot tipus. I aquest major consum de residus, de recursos, també de residus, perquè no se l'han associat amb major consum de coses i generació de més residus, en general. Tot aquest imaginari és un imaginari...
que ens transmet a través d'un cotxe molt eficient, aparentment elèctric, que ens dona totes aquestes bondats, no? Fixeu-vos-hi en els parants i les trampes, no?, i com tu ho molt bé expliques, com també les empreses, no?, et venen una cosa, però, de fet, el que t'estan venent és un augment considerable de la teva factura, amb aigua, amb energia, amb qualsevol cosa.
Sí, de fet, en això consisteix bàsicament el màrqueting, que és mostrar únicament aquella part del producte o del servei per crear una necessitat. És a dir, realment el que estan fent a través de la publicitat i de moltes altres vies...
és crear una necessitat per a cadascuna de les persones que estan observant aquell anunci i diuen «Ah, doncs mira, no hi havia caigut, doncs, ostres, sí que m'agradaria viure d'aquesta manera, tenia això, tenia allò». I aquest justament és el parall, no?, que ens falta potser una mica de modèstia
i d'entendre que no podem tenir tot el que ens agradaria, i que de vegades, encara que costi de creure, menys és més. I amb aquesta bonica frase m'acomiado, perquè ja, si no, me convertiré en carabassa. Hòstia, està bé que convertís en carabassa, no? Però vull dir que el bus, com el tenim? El bus el tenim ja operatiu, bé, funciona bé... Els busos, de moment, poden circular per les carreteres catalanes, excepte l'A2, perquè he sentit que a l'A2 hi ha molts clots...
No, no molts, moltíssims. Jo fa, i és un dels llocs que vaig, i és veritat el que denuncien, és a dir, quan surts de la demarcació de Barcelona i comences la demarcació de Lleida, de la mateixa autovia, és espectacular.
La quantitat de sots i sots i sots i sots que hi ha. Aquí haurem d'aplicar també eficiència. Bé, salut. Salut, moltes gràcies, Joan Ramon Mendon. Ens veiem la setmana que ve. A vosaltres. Molt bé. Doncs res, continuem amb aquesta reflexió uns minuts més, no?, per anar acabant. Hem intentat, insisteixo, posar exemples molt planers i ens quedan dos exemples més, un relacionat amb residus i un altre relacionat amb aigua, no?
Amb aigua, jo crec que un exemple que és molt entenedor també de fer, i és imaginar-se, no?, sempre imaginar-se coses petites, és més fàcil que imaginar-se coses grans, eh?, imagineu-se que nosaltres tenim un hectàrea, si no sabem el que és un hectàrea, imaginem-se que tenim, no sé, una propietat i que és com la tapa d'aquest llibre, no?, i això és la nostra superfície.
Imagineu-vos que per regar aquesta superfície jo faig servir aquesta ampolla que porto jo habitualment per anar fent glops d'aigua. De cop i volta jo trobo una manera d'en una ampolla més petita, justament la meitat d'aquesta, regar...
la meva superfície. Però si jo, quan faig això, dic, ostres, estic molt eficient amb l'aigua, saps què? Com ara m'estalvio molta aigua, en comptes de regar aquesta superfície, tinc un calor o més, duplico la superfície. Evidentment, si faig això, l'estratègia d'estalvi passa a ser de zero. És a dir, no he estalviat ni una gota d'aigua. I he incrementat, diguéssim, la superfície de rec,
perquè tinc menys dotació d'aigua per hectàrea. Però si augmento les hectàrees a regar, l'estalvi efectiu d'aigua continua sent zero. I si en comptes de fer això, menimo i faig 3 hectàrees, allò ja no és que tingui un estalvi, és que he incrementat el consum d'aigua en comptes de disminuir-lo. Per tant, fixeu-vos en la complexitat d'aquest concepte de més eficient, més consum.
I en residus també es passa una cosa semblant.
la cultura dels residus està molt vinculada a si estem parlant diguéssim de residus orgànics per exemple a les opcions de compra que fem però si parlem en residus en general podríem obrir el focus i parlar de fracció paper i altres coses si anem a la fracció paper aquí passa una altra cosa també que és una paradoxa d'aquestes que està relacionada amb l'envaix i embalatge vinculat a l'ús del paper o el cartró
Sí. Que és el següent. És a dir, nosaltres, si fem un sobreembalatge, i aquí hi ha cases comercials que distribueixen coses, diguéssim, a través de la xarxa, no?, que tenen furgonetes pertot arreu amb un somriure, diem-ne,
que reparteixen infinitat de productes en forma de cartró. D'acord? Si nosaltres ens fixem en el sobreembalatge que moltes vegades porten aquests productes, és enorme, malgrat, diguéssim, sigui un embolcall de... Hi ha fruites que porten plàstic, plàstic, plàstic i plàstic.
Sí, a banda del cartró, ja que vas cap al plàstic, jo fins i tot vaig veure, ara fa temps, no l'he tornat a veure, però vaig veure amb una gran superfície que fins i tot van tenir la brillant idea de fer eus ferrats ja fets i embolcallats amb plàstic. És a dir, jo no sé qui es pot comprar un eus ferrat
A mi em faria una mica de fàstic. Fet, diguéssim, amb lo senzill que és agafar un nou i fer-ho a la casa. És la cosa quasi bàsica de supervivència d'alimentació d'una persona que no sigui especialista en cuinar res. Doncs fins i tot es compraven os ferrats involcallats en plàstic. Però tant en el cas del plàstic com també en el cas del cartró hi ha un sobreembalatge. Nosaltres podem reduir...
aquesta quantitat de cartró que fem servir. Sí, la podem reduir, com podem reduir el tema del plàstic. Però si anem fent sobre embalatges constants, al final, la producció global que ens hem de preguntar a casa nostra, si estem consumint més plàstic o productes derivats del plàstic
que fa 10 anys enrere? I la resposta és que sí. Estem consumint més embolcall i sobrembolcall relacionat amb el cartró que fa 10 anys enrere? És que sí. És a dir, no hi ha cap dada que ens acompanyi a l'optimista amb reducció de residus. I una altra dada important quan parlem de residus. També hem d'entendre
en qualsevol cosa d'eficiència, que és que augmenta la població. Per tant, la Catalunya de 6 milions i la Catalunya de 8 milions són 2 milions més de persones. Fa uns anys hi havia el famós anunci dels 6 milions, ara ja no és que siguem 8, és que ara ja crec que estem fregant els 8.200.000 ciutadans a Catalunya.
Per tant, aquest augment de població i aquest augment boig de recursos, què està comportant? Que hi hagi més producció de residus. És a dir, que tots els indicadors que anem posant sobre la taula i que s'intenten resoldre des de l'eficiència, en comptes de reduir el consum, el que està provocant és un major consum. I aquesta és la famosa paradoxa que m'he intentat avui explicar, esperem que de manera entenedora, fent servir molts exemples, no...
i la reflexió que hem fet conjuntament tant amb el Joan Ramon com la que estem fent tu, Marina. Doncs no sé si vols afegir alguna cosa més. Ens morirem? No ens morirem? Ja saps que jo n'hauríem d'exterminar tots.
Sí, això és una de les coses que es diuen que si sobre alguna espècie aquí al planeta som nosaltres. És molt trist aquesta conclusió, però no deixa de sorprendre que, entre cometes, la espècie més intel·ligent que tenim sobre el planeta, que sigui l'espècie humana, sigui l'espècie que també és la que fa passes més accelerades per extingir-se ella mateixa. Això és una cosa que també costa d'entendre. D'entendre.
Sí, sí, costa molt d'entendre això. Perquè, teòricament, aquesta intel·ligència i aquesta intel·ligència col·lectiva que tenim ens hauria de permetre no anar per aquest camí. I, en canvi, és el camí on estem instal·lats. Fins i tot hi ha governants, no? I no és l'únic, però el que està desmantelant moltes coses relacionades amb el tema del clima i acords internacionals
és el famós Donald Trump, que d'una tacada comença a desfer recorreguts que havia costat molt de fer amb política ambiental internacional. Bé, és on estem. Sí, sí, no sé què dir-te, jo. Vull dir...
Quan no és un, també és l'altre, eh? Vull dir, Donald Trump, perquè ho accentua tot, però podríem parlar de moltes polítiques que s'estan desmantallant. Si marxem ja cap a Sud-amèrica, també, per exemple, a Argentina amb el Millet i deixem... Sí, sí, efectivament. El Trump és l'exponent, el top, diguem-ne, no? I al seu voltant hi ha tota una gent coral. Que potser no en fan tanta bandera com ell i per això sembla que no fan tan soroll.
No, perquè evidentment la posició nord-americana és una posició molt dominant amb la lògica internacional. Però evidentment hi ha molta altra gent que està comprant tot aquest discurs. En canvi, malgrat que la Unió Europea està en una situació també de trànsit, perquè políticament els països que formen la Unió Europea, molts d'ells també estan girant cap a plantejaments d'aquests,
De moment, l'UE encara continua amb una estructura ambiental molt potent. I que això, en comptes de ser un problema, ha de ser vist com part, diguéssim, del futur. Perquè el futur, agradi o no agradi tota aquesta colla, passa per un lloc, que és definir bones estratègies ambientals. Fixeu-vos en el que costa, perquè el que avui estem parlant, insisteixo, és un tema que va haver-hi una persona que ho va posar sobre la taula el 1859, no?,
la paradoxa de Gevons. I avui, que estem al 2026, ja portem uns quants anyats separats de quan es va ser formulada, és que continuem parlant de la mateixa estratègia i de la mateixa problemàtica. Això què vol dir? Que aquesta lliçó no l'hem après encara. I que es veu que costa un horror que aquestes lliçons diguéssim simples... La gent també jo crec que pensa que reduir el consum vol dir viure pitjor.
No, no, reduir el consum vol dir, al contrari, viure millor. Ja, però la gent no ho veu així, la majoria de la gent. És com aquelles coses que hem parlat a vegades amb alimentació, no? Què és millor, menjar-se, no sé, no sé, vuit trossos de carn fets, diguéssim, de forma agroindustrial, o menjar-se un tros de carn en comptes de tanta quantitat, fet amb una producció, diguéssim, de ramaderia extensiva, agroecològica, etcètera, no? Eh...
No és un tema de quantitat, les coses, és un tema també... De qualitat. De qualitat, no? Sí, sí, per això és... Però la qualitat no va associada a major preu, que això és també un parany que és fals, que m'he intentat explicar alguna vegada, i que a vegades hi ha gent que li costa d'entendre que més qualitat i més ecologia no vol dir més car, sinó que vol dir igual o més econòmic. Sí, el que passa és que, clar, vull dir, la gent moltes vegades s'ho pinten...
En sentit d'estar disposat a renunciar, per exemple, a tenir internet, o a tenir un smartphone, o a tenir alguna cosa d'aquestes, i clar, això fa que molta gent iria enrere. Jo crec que la campanya ambiental no s'ha de fer en base a aquesta pregunta.
Llavors? S'ha de fer. Vols viure millor? Vols tenir una millor qualitat de vida? Vols tenir un aire més net? Vols tenir aigua i aigua de qualitat? Vols gaudir menjant una pera i aquesta pera t'ompli, diguéssim, la boca i tu ho disfrutis molt? Vols gaudir d'un bon paisatge? Per tant...
Si li dons la volta, ràpidament, i vols anar cap a una major qualitat de vida, també s'ha d'entendre que aquesta qualitat de vida va associada també a consumir menys coses. Que, insisteixo, en cap moment es pot posar sobre la taula que és que tornar a l'època de les cavernes, perquè això no té cap sentit. No és aquest el plantejament. El plantejament és...
gaudir, no sé, d'una bona conversa, gaudir mirant a l'horitzó, és a dir, coses que també aporten qualitat de vida, que no són cares i que fins i tot ajuden, i ho hem posat sobre la taula alguna vegada, el benestar emocional i psicològic de la població. Per tant... Ho necessitem molt. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Antoni Ferran, per venir. Ens retrobem d'aquí dues setmanes. Gràcies a vosaltres per compartir una estona més i res, que esperem que aquesta paradoxa hagi sigut entesa.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'avui. Nosaltres marxem, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns o divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Saltar lluny i perdre el cap.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes.
A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis, on compren els professionals. Obramat. La Diputació de Tarragona dóna suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Tarragona Ràdio, per molts anys. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Passat l'estiu es començarà a construir el nou accés a l'arena de l'amfiteatre. Serà una passarel·la il·luminada que un cop es completi permetrà retirar la vestida, que fa anys que s'hi va col·locar com a solució provisional. Per cert, Catàraco 25 ha fet créixer un 40% als visitants dels monuments, que han estat més de 760.000 durant l'any passat.
Balanç positiu del programa. Per part de l'Ajuntament, el conseller Nacho García diu que s'ha deixat el llegat en forma de consorci, que aquest 2026 començarà a caminar de manera efectiva. Pel que fa a inversions, enguany serà l'any, com dèiem, de l'amfiteatre. Així, mentre s'acaba de redactar el pla director, entre d'altres coses, passat l'estiu, començaran els treballs d'aquest nou accés a l'arena.
I aquest any 2026, sens dubte, a més d'altres actuacions, com el Camí de la Fonteta, alguna actuació d'accessibilitat encara al pretori, però aquest any 2026 ha de ser i serà l'any de l'amfiteatre, del monument que tenim aquí al darrere. Està en marxa ja la licitació per les obres de drenatge d'aigües de l'amfiteatre.
la instal·lació d'una nova guingueta d'accés per la venda d'entrades i un projecte definitiu per la passera d'accés a l'arena. És a dir, aquest any 2026, si tot va com estem treballant actualment, serà l'any en què direm adeu a la vestida que tenim aquí al darrere que has acompanyat durant tants i tants anys.
Durant el 2025 s'han invertit 5 milions d'euros amb el Fòrum de la Colònia com a intervenció estrella. La previsió és que ja pugui reobrir el quit recinte durant la primavera-estiu. Tarragona, per cert, que tornarà a ser l'escenari d'especial dans a la jornada professional que busca impulsar la contractació d'espectacles en aquesta disciplina en el mercat català i establir aliances. La segona edició de la iniciativa se celebrarà el 25 de març al Palau de Congressos
i reunirà 15 companyies escollides en una convocatòria amb més de 120 aspirants. L'organització preveu que l'especial dansa aplegui uns 250 assistents. La consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha remarcat l'orgull que representa per la ciutat acollir aquest esdeveniment.
Per nosaltres és un plaer increïble poder tornar a acollir la segona edició de l'Espacial Dansa. Som una ciutat que apostem molt per aquest art escènico tan delicada i fràgil i que necessita suport per organitzar l'Espacial Dansa a Tarragona, on tenim una tradició d'escoles de dansa.
bastant important, doncs per nosaltres és un orgull. Estem encantats d'aquesta col·laboració amb l'ISSEC, de poder continuar fent-ho a Tarragona i, a més a més, de poder durar