Deixem de jugar, canviem radicalment de tema. Volem parlar d'una cosa que segurament és difícil d'entendre per moltes persones. Es tracta de la biodiversitat urbana, on a Tarragona en faran d'aquí a poc unes jornades. Per saber exactament de què va tot això de la biodiversitat urbana, en parlem amb Eduardo Soler. Molt bona tarda, Eduardo. Hola, bona tarda, què tal? Anem a pams. Perquè la gent ho entengui millor, primer de tot, a les ciutats tenim biodiversitat? Ostres, i tant, i tant.
I tant, i a vegades, curiosament, com a la ciutat no és casa, com a la ciutat s'apliquen menys fitosanitaris que a les zones agrícoles, a vegades, moltes espècies de fauna troben refugi dins de la ciutat. Trobem molts casos d'espècies que descansen, dormen, niuen dins de les ciutats i que després realitzen part del seu cicle vital als seus entorns, que van a metge a fora,
o que utilitzen la ciutat també en moments de migració com a moments de descans. I llavors, bé, molta de la política i dels èxits de la conservació de la biodiversitat dels propers anys les jugarem a les ciutats, entre d'altres motius, perquè cada vegada ocupen més espai.
perquè cada vegada un percentatge major de la població hi viu a dins i, per tant, al mateix temps és un molt bon lloc per conscienciar la gent sobre la biodiversitat general. Però, en aquest sentit, el que t'anava a preguntar és això, precisament. La gent, no sé si jo, fins a quin punt és conscient d'això, del que ara comentaves, d'aquesta biodiversitat que poden trobar a les ciutats i d'aquesta fauna que troba refugi dins les ciutats.
Bé, mira, jo estic parlant des de Tarragona, no? Tarragona, per exemple, la ciutat té parcs, té trams de riu Francolí dins de la ciutat, té edificis històrics i antics, les propies muralles, els monuments, per la presència de cavitats, per la presència de refugis, doncs es converteixen en espais molt importants per a la biodiversitat. Per exemple,
Dins de la ciutat tenim una espècie que és el ballester, que és una espècie de fanció molt gran, que bàsicament el nostre territori realitza un dels seus nius dins de les ciutats i molt difícilment es trobarem fora. Bateix amb espècies d'orenetes, amb espècies de ratenats que aprofiten totes aquestes estructures. Bateixem els parcs i jardins i l'arbre viari són refugis de biodiversitat molt i molt importants.
Això t'anava a preguntar també. Quin tipus de biodiversitat ens trobem a les ciutats? Està tota concentrada als parcs? No, no, no. Com et deia, els edificis en si mateix, especialment els edificis antics o tradicionals, que conservaven espais entre mitjanes, que conservaven càmeres d'aereació, golfes, finestralls, esquerdes... Doncs totes aquestes estructures...
construïdes però que tenen espais accessibles des de fora, es comparteixen en refugis de biodiversitat per a moltes espècies, algunes de les quals pràcticament en depenen. Moltes espècies d'uranetes, de falsiots, molts verbenats, alguns rapinyaires, necessiten de les construccions humanes per poder sobreviure.
Algunes també utilitzen construccions rurals, el medi rural, però altres que són colonials prefereixen edificis urbans perquè són més grans i perquè permeten trobar-se. Tots també tenim al cap els núvols d'estorneis que comencem a veure aquests dies. Aquestes espècies que bàsicament els estorneis que tenim ara són migratoris, utilitzen les ciutats per dormir,
Precisament perquè les ciutats, per l'efecte del trànsit i de les calefaccions, tenen uns quants graus de temperatura més a la nit que l'entorn circundant i, per tant, es converteixen en bombolles de calor que donen refugi a moltes espècies que durant el dia no estan a la ciutat sinó que estan alimentant-se fora. A part, com et deia, totes les petites estructures que puguin haver, els enjardinaments privats,
les plantes que les persones tenen als seus balcons i teulades també juguen un paper important en la biodiversitat. Les ciutats, en la seva majoria, estan prenent accions envers la biodiversitat. De fet, a Tarragona no fa pas tant, es parlava de crear un jardí de papallones i s'ha de crear aquest jardí de papallones. N'hi ha un que està a punt d'executar-se al parc de la Montañeta de Sant Pere i Sant Pau,
des del projecte Tarragona Greenbelt 25, 26, perdó. N'hi ha un altre que està al campus Estelades de la Universitat Rovira i Virgili, que ja funciona des de fa temps. I al fi i al cap un jardí de papillones no és més que un espai plantat amb espècies que les atrauen, però hi ha moltes zones que no tenen aquest nom o moltes terrasses que no tenen aquest nom, parcs, parterres que no tenen aquest nom i ja hi estan funcionant, eh?
Les papillones, que serien els pol·linitzadors més emblemàtics, més bonics, potser més visibles, però no els únics ni molt menys, doncs se necessiten d'espais diversos on hi hagi floració durant una amplia època de l'any, on hi hagi diversitat d'espècies, perquè moltes vegades algunes espècies de pol·linitzadors són específics, és a dir, prefereixen unes espècies a unes altres,
I, al mateix temps, els polinizadors són un dels grups biològics que estan en pitjor estat i amb una davallada més important a tot el món. Per tant, totes les estructures que podem crear per afavorir-los tindran molts beneficis.
Al principi comentaves això, que el futur de les ciutats, molta política dels propers anys es juga a les ciutats. No sé si aquest exemple que ara posàvem dels jardins de Papallones n'és un exemple. Sí, sí, sí, però moltíssims més.
Jo poso, per exemple, el que està fent la ciutat de Reus en moltes de les zones verdes, on està implementant mesures directament dirigides a la biodiversitat, com és la creació de refugis en base a troncs que provinen de les esporgues o d'eliminació d'arbres vells, que en comptes d'eliminar-los s'acumulen en alguns espais per crear refugis pels invertebrats, pels rèptils, pels amfibis, pels petits mamífers.
la creació d'estructures de pedra o murs de pedra, també la gestió del que abans s'anomenaven males herbes i que ara es consideren com a bàsiques per a la biodiversitat, especialment pels poliritzadors, és a dir, que les cegues o el manteniment dels prats siguin molt menys intensos, siguin respectant els períodes de floració i frutificació, la incorporació de caixes niu i de caixes refugi tant per ocells com per
per ratmanats, la restauració d'edificis tenint en consideració la seva funció com a hàbitat, l'adaptació de les tasques de neteja, esporga, manteniment dels espais verds als cicles biològics, doncs és una eina que s'està implementant cada vegada més i que permetrà millorar moltíssim les prestacions de la ciutat res a la biodiversitat, no?
Sempre, evidentment, tenint en compte que a la ciutat hi ha també molts factors de risc per a moltes espècies, des d'atropellaments, col·lisions amb finestres, per part de les aus, molts problemes, però la ciutat és un habitat tan complex, tan divers, que proporciona tantes oportunitats que, bé, hi ha moltes espècies que antigament, quan nosaltres eren petits, no entraven mai a les ciutats i que ara hi formen part de manera habitual, no?
Per exemple, el Tudó, que és aquest colom gran silvestre que té un collar blanc, que antigament era una espècie de camp de bosc i que actualment forma part dels parcs i jardins perquè ha trobat un habitat propici. Eduardo, ho hem de deixar aquí. Les jornades són el dia 21, no? Sí, i volia esmentar-te que en aquest cas seran les terceres jornades. Nosaltres les organitzem ja des de fa dos anys. I aquest any ens centrarem molt en el tema dels polinizadors.
En parlarem, tornarem a trucar, si et sembla, quan s'apropin més les dates i en parlarem perquè ens hem deixat moltes coses, ens tira una miqueta el temps a sobre. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rondamar. Molt bé, a vosaltres, gràcies.