Molt bona tarda a tothom. Passa en 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 2 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem...
a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem de l'actualitat de Deltebre i ho coneixerem de primera mà. Anirem fins a l'Ampolla per fer balanç de la seva biblioteca. Ens adelantarem al Nadal i farem la tradicional banyada o el bany de Nadal de Calella. Parlarem amb la Conferia de Pescadors de Vilanova i acabarem el programa d'avui.
coneixent de primera mà un documental que vol protegir el Mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra Cap Tècnica, que avui no és l'habitual. Avui tenim la Núria aquí de Cap Tècnica. S'està intentant.
En Sortinson, la Sílvia García està malalta, des d'aquí li enviem un petó que es recuperi, que la volem tenir aquí, o sigui que avui els comandaments, i tenim la Núria Cartanyà. Des de RadioDelta.cat, la Cel Prieto. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, des d'aquí enviem una abraçada molt forta a la Sílvia, que es recuperi pronta. I no res, Marina, de dimarts anant avançant la setmana i este cap de setmana es pon.
Aquest cap de setmana és pont, un pont que normalment és més llarg, però un dels festius cau en dissabte, per tant, només tindreu un dia de festa. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, Marina, doncs prop de bé. Ànims a la Sílvia que es recuperi, que es recuperi ben ràpid. I per la Núria, és allò que deien a les pel·lis que queda tan maco de no és bon dia per deixar de fumar. Però bé, tot sortirà bé, tot anirà bé. Tot ho farem, tot ho farem. Tot anirà bé i endavant les atxes. Exacte. Anem a saludar en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs bé, primer de tot donar molts ànims a la Sílvia i res, ja amb els ulls posats a aquest pont de desembre. I anem a saludar l'Oriol Leo Des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, bé, bé, bé, aquí estem, doncs això m'hi afegeixo, que la Sílvia torni ben aviat, i res, jo els ulls posats al pont del desembre, em sembla que els tinc des del gener, o sigui que... Imagina't, fa un any. Imagina't. Jo tinc una pregunta per tu avui, et banyaràs o no et banyaràs allà a Calella? No, no ho he fet mai. No banyes ni a l'agost, no banyaràs ara que l'aigua està fresqueta així a 16 graus?
És que tu mateixa ho has dit, si jo trobo freda l'aigua ple mes de juliol i agost amb aquelles calorades, com no vols que... Ja no l'aigua, ja és que directament l'ambient abans de ficar-me l'aigua ja el trobo gelat. Jo crec que... Jo ho vaig a veure. Jo crec que ho hauries de provar i després explicar-nos l'experiència.
Vinga, va. No, no, si ho faig, us envio fotos i tot. Exacte, vinga, va, i les pengem. Va, deixem, si ho fas, jo t'animo a fer-ho, espero que ens ho expliquis, anem a començar el programa d'avui que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got. Actualitat.
Comencem el nostre repàs informatiu anant fins a la Costa Brava, explicant que el Parc Natural del Cap de Creus renova l'adesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible fins l'any 2029, Sergi.
I han passat 5 anys, Marina, des del que el Parc Natural del Cap de Creus es va adherir per primer cop a la Carta Europea de Turisme Sostenible, una eina de treball que orienta els diferents actors que viuen dins d'aquest espai envers a fer més completible el turisme i l'entorn natural. Ara aquest espai natural renova per 5 anys més la certificació, fins al 2029, una certificació que l'otorga la Federació Europarc. Des dels seus inicis s'hi han adherit més d'una trentena d'empreses i entitats,
que volen treballar cap a un turisme més sostenible. Els últims en incorporar-se han estat l'hotel Cala Juncols i el resort de Cala Montjoi. En aquest nou quinqueni, el parc natural de Capdecreus aposta per continuar ampliant aquest nombre d'empreses i institucions i també provoure, definitivament, accions per regular el nombre de visitants o promoure l'ús de transport públic per dins l'àmbit del parc natural.
I Pals aprova un pla especial per protegir les masies. Doncs l'Ajuntament de Pals tira endavant una estratègia per la preservació d'unes edificacions amb gran valor arquitectònic, històric, peixatgístic, mediambiental i social. El document primer de tot fa un inventari detallat de les masies i les cases rurals del municipi que per la seva singularitat requereixen especial protecció. Respecte a aquest inventari s'aplicarà una suspensió
de les llicències de dos anys i la documentació es posarà a exposició pública durant 45 dies hàbils, on els interessats podran consultar-la i presentar al·legacions si s'escau. En aquesta suspensió queden exemptes les obres de simple reparació i de caràcter provisional, però en canvi atura de ple la tramitació de plans urbanístics derivats i projectes de gestió i urbanització.
La compra de masies i destrucció del patrimoni per interès turístic i particular és una de les amenaces més importants al patrimoni arquitectònic de l'espai rural a Catalunya. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. L'eclipsi solar del 12 d'agost de 2026 es podrà veure des de la metlla de mar, cel.
Simarina, la metlla de marge escalfa motors per a un dels esdeveniments astronòmics més extraordinaris d'aquest segle, l'eclipse total de Sol del 12 d'agost de 2026. El municipi es troba plenament dins la franja de totalitat, un fet excepcional que permetrà observar com la Lluna cobreix completament el Sol durant més d'un minut. Serà el primer eclipse total visible a Catalunya des de l'any 1905.
La Generalitat ha aprovat la creació d'una comissió especial per coordinar totes les actuacions relacionades amb el fenomen. Esta comissió impulsarà un pla d'acció que inclou recerca i divulgació científica, punts oficials d'observació, dispositius especials de trànsit i emergència i campanyes educatives per garantir una observació segura.
En el cas de l'Ametlla de Mar, el municipi ha estat seleccionat com un dels 20 punts estratègics recomanats per seguir l'eclipsi. La seva situació privilegiada amb espais amplis, bones condicions de visibilitat i accessos adequats l'han consolidat com un dels llocs de referència per als milers de visitants que es preveu que es desplaçaran cap al litoral ebrenc.
Al Tarragonès s'han seleccionat 5 municipis, Altafulla, Constantí, Salou, Tarragona i Torre d'Embarra. Al Baix Camp, 3, Cambrils, Montbrió del Camp i Reus. Al Baix Ebre, també 3 més, l'Aldea, l'Ametlla de Mar i Camarles. I finalment, al Montsià, també 3, Alcana, Emposta i Santa Bàrbara.
Les autoritats alerten que coincidint amb el pic de vacances d'estiu, el volum de mobilitat serà molt elevat, especialment cap a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Per això està prevista l'activació d'operatius especials de circulació i seguretat. Des de la Bella de Mar, l'expectació és màxima. El municipi es converteix així en un dels escenaris privilegiats per presenciar un moment irrepetible,
quan el dia es farà de nit ni que sigui per 90 segons i tots els ulls miraran cap al cel. Maria José Castellano és la regidora de turisme de l'Ametlla de Mar. Tenim la sort que l'Ametlla de Mar és un dels 20 punts seleccionats per poder visualitzar perfectament l'eclipsi solar que hi ha previst a mitjans del mes d'agost.
del 2026 i com que es preveu una gran afluència de gent, tant del món científic com aficionats i visitants en general, ja sabem que el mes d'agost ja és un mes carregat de turisme al nostre poble, doncs estem mirant d'organitzar-ho de la millor manera possible perquè serà un treball de gestió de circulació i de l'espai bastant complicat però pensem que és una oportunitat única
I clar, l'hem d'aprofitar i intentar buscar el millor lloc perquè es pugui fer l'observació d'aquest fenomen.
L'eclipsi començarà cap a dos quarts de vuit del vespre. Aquest eclipsi serà el primer d'una sèrie de tres que es podran veure des d'Espanya entre el 2026 i el 2028, una coincidència excepcional. A Catalunya, institucions com l'Observatori de l'Ebre, el Parc Astronòmic del Montsec, l'Institut de Ciències de l'Espai i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya ja treballen en la divulgació i la preparació de tot el desplegament científic.
L'Ampolla dona el tret de sortida a la tretzena edició de la Setmana del Comerç. El municipi de l'Ampolla ja prepara la tretzena Setmana del Comerç, que se celebrarà del 8 al 14 de desembre. Este dilluns, la Regidoria de Comerç ha repartit tot el material promocional entre els 40 establiments participants, en una edició que arriba amb novetats i amb la continuïtat de la campanya Compra, Guanya i Valla.
Des de l'Ajuntament destaquen la gran participació del comerç local i agraeixen a totes les persones que han recollit el material. Tot i que la Setmana del Comerç començarà oficialment el 8 de desembre, pròximament es donaran a conèixer totes les activitats i campanyes programades. La setmana culminarà amb la tercera fireta de Nadal els dies 13 i 14 de desembre, amb un cap de setmana amb ambient festiu, llums nadalenques i suport al comerç local.
Anem ara cap a les costes del Garrafa. Els marges i les construccions de pedra seca poden ser un aliat per combatre el canvi climàtic, Guillem.
Doncs sí, a través del programa europeu Stonewalls for Life ha quedat demostrat que utilitzant aquesta tècnica tradicional de construcció s'aconsegueix no només una resiliència cap al canvi climàtic, sinó també actuar com a aliats en la prevenció d'incendis. El projecte s'ha desplegat entre el 2019 i el 2025 i ha permès restaurar murs de pedra seca abandonats en diferents punts del parc del Garraf, però també a Itàlia.
Dins el projecte Stonewalls for Life s'han reconstruït i recuperat marges de pedra seca utilitzant una tècnica constructiva declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'UNESCO l'any 2018.
També s'han restaurat altres estructures de pedra, com barraques o pous que antigament s'utilitzaven per emmagatzemar aigua de pluja que s'usaven per donar de veure als ramats. Els marges també són un gran actiu a l'hora de reduir els riscos d'incendi. El projecte s'ha dut a terme al Parc Nacional del Garraf i en paral·lel al Parc Nacional de Cinque Terre a Itàlia, on també s'han demostrat en aquest cas com els marges ajuden a evitar grans erosions de terra quan plou.
A partir d'aquí s'han creat unes guies que volen mostrar les bones pràctiques a seguir per mantenir el patrimoni de la pedra seca, també dirigides a les administracions locals. Parlem ara de pesca. La confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú torna a posar el crit d'alerta davant d'una situació que qualifica de límit.
Doncs sí, aquesta tarda tindrà lloc una assemblea general extraordinària, convocada per la mateixa confraria, per analitzar en conjunt aquest moment crític i decidir quines accions es poden emprendre. Des de la confraria han fet un comunicat denunciant que les embarcacions de totes les arts acumulen anys de retallades en dies de pesca, reduccions constants de quotes i noves obligacions administratives que consideren inviables.
Tot plegat, diuen, fa cada vegada més difícil mantenir l'activitat en condicions dignes, malgrat que el sector ha aplicat totes les mesures de sostenibilitat que se li han anat exigint i els canvis tecnològics que s'han requerit. En aquest context i amb l'amenaça que el 2026 els dies de pesca es redueixin fins a deixar les embarcacions pràcticament sense activitat, els pescadors denuncien també l'impacte de la sobrepopulació de la tonyina vermella,
que afecta les captures d'altres espècies sense que les quotes actuals permetin gestionar-ho correctament. Un cúmul de pressions que genera un clima d'incertesa al port de Vilanova. Una trobada que arriba en un punt clau i on sobre la taula hi ha propostes contundents i la voluntat d'exigir una defensa real del sector davant Brussel·les i unes normatives que tinguin en compte la realitat del territori. Un cop acabada l'actualitat, Jaume Carnicer, patró major de la Cofraria de Pescadors, ens ho explicarà amb més detall.
Fem aturada les costes del Maresme. El grup mineralògic català ha celebrat el seu 50è aniversari a Arenys de Mar aquest dissabte. Més d'un centenar de persones s'han acostat a la vila per celebrar aquesta efemèrida en què s'ha volgut retre homenatge a les cinc dècades de dedicació a l'estudi, la difusió i la passió per la mineralogia. Oriol.
Doncs sí, l'entitat catalana ha escollit Arenys de Mar com a seu de la celebració per dos motius. Per una banda, perquè un dels primers presidents va ser l'aranyenc Joaquim Mollfolleda, i per l'altra, pel vincle que mantenen amb el Museu Aranyenc. Joan Rossell és expresident del grup mineralògic català. Museu d'Arenys de Mar, diguéssim, va ser una donació que va fer en Joaquim Mollfolleda, que era d'Arenys de Munt, però, bueno, era d'Arenys,
i va fer la donació aquesta a l'Ajuntament d'Arenys ja fa bastants anys. I la col·lecció aquesta ha estat formada per col·leccionistes i per buscadors de minerals, i en Joaquim Mollfolleda havia estat el president de la nostra entitat. Celebrar-ho a Arenys perquè, bé, hi ha molt bona relació amb el museu, amb l'Ajuntament, i ens va fer molta il·lusió disposar d'un espai emblemàtic com és l'espai del Calissari, diguéssim, dels Mollfolleda, no? I és un lloc que per nosaltres és emblemàtic.
La jornada ha inclòs diverses activitats, taules rodones, la presentació del llibre Minerals i mines del Montseny i un dinar de Germanó, tot plegat amb l'objectiu de posar sobre la taula en quin punt es troba el col·leccionisme a Catalunya i el paper que han jugat en els darrers anys, la col·laboració entre institucions i aficionats. Joan Rossell remarca que tenen un repte molt clar com a entitat, continuar investigant i trepitjant el territori. Precisament gràcies a aquesta feina s'ha pogut localitzar nous minerals
com la vella Ita. La idea és continuar investigant, continuar col·laborant, evidentment nosaltres tenim molts coneixements, la nostra gent té molts coneixements de camp, simplement de patejar el territori, de caminar pel territori,
i aquesta informació pot ser molt interessant de cara a l'administració. Inclús ara, l'únic mineral que actualment s'ha trobat a Catalunya, que és localitat Tipus, que vol dir que és el primer lloc on s'ha trobat a nivell mundial, és la Vella Ita, que es va trobar a la Minaureca, al Pirineu, i la va trobar un buscador de minerals, el Joan Avella. El grup mineralògic català compta actualment amb 370 socis i sòcies i està format principalment per persones aficionades al món de la mineralogia.
El Raid Internacional de Barcelona-Santa Susana torna a aquest pont del 5 al 7 de desembre en una nova edició plena d'espectacle i natural part del Montnegre Corredor. Exacte. El Maresme es prepara un any més per acollir el Raid Internacional de Barcelona-Santa Susana, una de les competicions d'endurança a cuestra més prestigioses del món i és el Raid més antic d'Europa. Aquesta cita, convertida en un referent del calendari hípic català,
reuneix prop d'un centenar de genets i amazones procedents de tot el planeta en una prova que combina esport d'alt nivell, paisatges espectaculars i una forta passió pel món del cavall. Els participants arriben de països com Brasil, França, Gran Batanya, Països Baixos, Espanya, Suïssa, Argentina, Portugal, Austràlia, Bèlgica o Xil·la,
convertint el Maresme en un autèntic punt de trobada global per als amants de l'Hípica. El raid té com a punt de sortida i arribada a la localitat de Santa Susana. Els participants afrontaran un exigent recorregut de 200 quilòmetres repartits en 3 dies, travessant els camins i corriols del parc natural del Montnegre Corredor.
Aquest entorn ofereix una combinació única de mar i muntanya, amb zones buscoses, desnivells tècnics i panoràmiques impressionants que fan de la prova una experiència inolvidable tant per als genets com per als espectadors. El terreny variat, la bellesa natural del Maresme i les condicions climàtiques favorables converteixen aquesta competició en una de les més valorades del circuit.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que del 10 al 20 de desembre la coordinadora d'ONG Tarragona durà a terme diferents activitats en el marc de la setmana dels drets humans sota l'EM. Els drets humans no es negocien, s'han programat xerrades, tallers i exposicions. La cinquena edició arrencarà el proper 10 de desembre amb l'exposició Crits silenciosos, dones i terra del pròxim orient.
Nadine Fekganli, il·lustradora, activista i autora de l'exposició, oferirà una visita guiada al Pati Jaume I a les 6 de la tarda. A aquest mateix espai també es farà una xerrada a càrrec de Yara Harake a les 7 de la tarda. La consellera de Cooperació, Cecília Mangini, explica que les propostes conviden a reflexionar i actuar davant les múltiples vulneracions de drets que es viuen arreu del món.
Mangini diu que la Setmana dels Drets Humans és l'ocasió perfecta per aproximar el coneixement i sensibilitzar. Bona tarda, una situació de moment dominada pel vent de mestral... Escoltàvem en Lluís Mi Pérez, que ara l'escoltarem. Intentem recuperar la consellera de Drets Humans de l'Ajuntament de Tarragona, Cecília Mangini.
La Semana de los Derechos Humanos es una ocasión perfecta para aproximarnos al conocimiento y a la sensibilización respecto a los derechos humanos, a verlo desde diferentes perspectivas, miradas, mediante experiencias en primera persona y siempre de la mano de las entidades que desde hace muchísimos años se dedican a esta promoción.
L'Espai Jova QS i l'àntic Ajuntament acolliran diferents xerrades. Com a novetat, el programa inclou un acte literari. Serà el 16 de desembre a dos quarts de set. La programació, que s'enllargarà fins al 20 de desembre, també inclou la projecció del documental 50 graus volum 2 al vestíbul del Teatre Tarragona i l'acció Cap persona sense nom i cap nom sense drets. Els drets de les persones no es negocien a la plaça de la Font.
I l'extracció de sorra a la platja de la Paella de Torre d'en Barra ha començat aquest dilluns. L'arena s'està extrayent de la zona més propera a l'espigó del dic de Llevant, a tocar del port, on s'acumula de manera natural per les corrents. Dues excavadores i diversos camions han iniciat al matí de dilluns els treballs d'extracció de la sorra.
En concret, s'està realitzant el tram de la platja que va des del passeig mediterrani fins a l'Espigó i en la mateixa línia de la costa. L'operació l'està realitzant al port de Torredembarra, que està obligat a fer-ne com a mesura compensatòria el seu impacte ambiental.
Es calcula que l'operació durarà uns 10 dies i es mobilitzaran uns 7.000 metres cúbics d'arena que aniran a la zona de botigues de mar de la platja d'Altafulla. En total, el port ha d'extreure uns 15.000 metres cúbics d'arena, però a l'operació es faran dues fases. Ara en traurà la meitat i a la primavera vinent l'altra meitat si es considera necessari.
Ara volem saber quin temps farà a la nostra mar. Per això ens ho explica ara sí en Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació de moment dominada pel vent de Mastral o de Ponent, especialment a les comarques de la costa barcelonina i tarragonina. I aquest vent, de fet, s'anirà reforçant una mica, especialment al Penedès, al Tarragonès i també cap a la banda del Baix Camp. Cops de vent que ja passaran dels 60, 70 km per hora al llarg d'aquesta tarda. La resta de la costa, vent més de sud o fins i tot llevant,
a la costa brava, i això farà que el vent feble també porti un estat de la mar més àvia tranquil. Marajol, en general, només una mica de maró al delta de l'Ebre, ja especialment aquesta propera nit i matinada. De fet, el dimecres sí que l'estat maritem estarà més esvalotat, i és que entrarà de cop la tramuntana. Al nord del Cap de Creu, sobretot, i en alta mar, molt més intens, i això farà que hi hagi de maró a Fortamaró, fins i tot Maragassa, en aquesta banda d'alta mar, a prop de la costa brava.
Estarem parlant de Maró, també Maró, a la costa barcelonina i tarragonina, amb vents terrals també, entre Mestral i Ponent. Més forts, com més cap al sud, ho seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Comencem destacant que a l'autopista AP7 hi ha dos carrils tallats allinats del Vallès en sentit sud en sentit de la Roca del Vallès per una acció. Això provoca 4 km de rota a acció des de Vall d'Urguina. A l'AP7 també hi ha intensitat de Santa Porteta de Mogò de Berbora del Vallès en sentit Tarragona. A la B30 l'altral de l'AP7 va carregada
entre Barberà i Sardanyola en tots dos sentits. A la 6.98 a l'autovista Vallès hi ha retencions de Montcada a Barcelona en sentit sud. A la 6.17 hi ha l'antidut de Barret de Mollet en sentit Barcelona. A la Tota Nord a l'Ave d'Illacua, a Santa Coloma de Ramonet en sentit Mataró per unes obres que tallen un carril en sentit nord. Pel que fa referència a les rondes de Barcelona, a la ronda Litoral hi ha retencions de Sona Franca al Port i a Bonpastó en sentit Besòs i a la ronda d'Àli ha retencions de Collserola en tots dos sentits. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
Moltes gràcies, Mireia. I ara, abans de passar les profunditats de l'actualitat, el que volem fer per arribar fins a dos quarts és escoltar una cançó. Vivo instante al momento seguido intentando caminar
Perdido, existo, segundo a segundo yo existo, intento salir de mí conmigo, recogiendo todos los pedazos que llevo escondidos.
Quiero estar lejos y a solas, ganarle más tiempo a mis horas, dejar de sentirme culpable por ser vulnerable a todos mis excesos. Estas son mis cicatrices, caigo por mi propio peso, todas mis expectativas las doy por perdidas si no salgo ileso.
Y por eso aunque sepa que soy mi peor enemigo Hoy yo me quedo conmigo Me despierto siempre hiperactivo Antes de que entre el bajón Y sentir como cruje ese ruido Que hace un extraño eco en mi habitación
¿Qué va a pasarme hoy? No sé qué puedo esperar. Me da miedo que se agote el tiempo, que se me olvide lo que siento. Que lo haga todo con el mismo amor, pero distinto sentimiento. Recogiendo todos los pedazos, los pedazos que estaban perdidos, que me estaban rompiendo en pedazos todo lo vivido.
Quiero estar lejos y a solas, ganarle más tiempo a mis horas, dejar de sentirme culpable por ser vulnerable a todos mis excesos. Estas son mis cicatrices, caigo por mi propio peso, todas mis expectativas las doy por perdidas si no salgo ileso.
Bona nit.
Les profunditats de l'actualitat
I ara el que volem fer és anar fins al Delta de l'Ebre per fer balanç anual i parlar de l'actualitat de l'ampolla. L'acompanya Cel Prieto des de Delta a punt que parla amb l'alcalde del municipi Cel. Sí, Marina, anem a comentar-ho tot sobre l'ampolla, almenys tot el que ha passat aquest 2025. I ho comentem amb Francesc Carasa, alcalde del municipi. Francesc, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia i moltes gràcies per convidar-me un cop més.
Francesc, a principis d'any se va anunciar que la ràpida del Tebre l'Aldea l'Ampolla Sant Jaume d'Enveja i Camarles uníeu esforços en la Mancomunitat Delta Gestió en l'objectiu d'oferir serveis conjunts i optimitzar recursos entre totes les poblacions. I ara fa pocs dies que va tenir lloc la primera assemblea que es va formalitzar la seva Constitució Operativa de Delta Gestió. Què suposa per l'Ampolla estar dins d'esta Mancomunitat?
Bé, és força important, no?, perquè com bé has dit tu, la introducció d'alta gestió és basada en tres pilars importants, en tres línies de treball, com seria la compra agregada, que això també ho ofereix, per exemple, la CM, però en aquest cas seria una cosa molt més a nivell de territori. També seria poder prestar serveis conjuntament, diguem-li netejar platges, diguem-li serveis socials, diguem-li acollida de brossa...
I també anar molt més enllà i intentar fer alguna, més a mitjà o llarg termini, algun tipus de col·laboració amb una empresa privada o amb el sector privat i poder desenvolupar aquí algun tipus d'activitat que sigui beneficiós també pel territori com no per als municipis que formem part de...
de Delta Gestió, no? Per tant, és molt positiu, és una manera d'optimitzar recursos, de treballar conjuntament i de treballar pel territori. Cada cop més, si volem avançar, hem de deixar el localisme i treballar, com no, pel Delta, pel territori.
Clar, estos son los tres eixos que vau marcar, i també vau aprovar un pressupost inicial. Sí, vam fer un pressupost inicial, que són de 25.000 euros per poder iniciar-ho, i a partir d'aquí s'aniran creant ja aquelles dotacions econòmiques que durant l'any, en funció d'aquells serveis que vulguéssim anar, o d'aquelles compres agregades que es vulguem fer, que a la próxima reunió començarem ja, que és el dia 18 de desembre, fem assemblea,
poder fer una reunió i anir plantejant de cap al 2026 quin tipus de serveis oferim conjuntament per poder la contractació de personal d'enginyeria, d'arquitectura, de la compra d'immobilier urbà... O sigui, hi ha molts aspectes que són els que decidiríem aquesta propa assemblea i després cada ajuntament, en funció dels seus necessitats, pot adherir-se o no adherir-se i llavors, en funció d'aquestes necessitats, cada ajuntament que hagi de participar farà aquella aportació econòmica que es necessita, no?
Molt bé. Llavors, Francesc, a principis del 2026 tindrà l'inici efectiu del de gestió, podríem dir? Sí, sí, sí, efectivament, sí. Molt bé. I ara passem, si et sembla, a passar estrictament de l'ampolla. Durant l'any ha anat millorant diverses infraestructures del municipi, ha millorat el camí del lligall o del cementeri, noves instal·lacions per l'escola de música en harmonia, també hau climatitzat l'escola...
recentment la renovació d'equips de la biblioteca, un conjunt de millores, l'estiu a la vostra edat, piscina municipal i tot, vull dir que això és un signe que s'està invertint en l'ampolla, en la infraestructura de l'ampolla. Per exemple, està en obres actualment la millora de la plaça Mirador del port de l'ampolla o ja està acabat?
Sí, aquesta és una obra que està fent ports de la Generalitat, íntegrament al seu càrrec, una obra de més de 700.000 euros, que suposarà també una millora molt important per al nostre municipi. És a dir, és dalt de la costa de pescadors, és una zona on se passeja moltíssima gent i es pot observar tot el delta des del fangall i té una vista increïble. I, a part de condicionar-lo i millorar-lo i ampliar-lo, quant a la mobilitat, també se col·loquen unes sombres, estem en un canvi climàtic, però hem d'intentar...
buscar aquelles sombres que siguin de refugi climàtic i potenciar una millora molt important per a la nostra població. I el cost per l'Ajuntament és zero, no? Sí, el cost zero, sí. Els 700, no recordo, 740.000 que queren, ho fa obres de la Generalitat via obres de port. I també heu implantat càmeres de lectura de matrícules. Quins beneficis heu pogut obtenir gràcies a aquestes càmeres?
La veritat és que estem molt contents, i el pressupost del 2026 encara ho hem plantejat, podríem fer alguna modificació durant l'any per poder incorporar-ne alguna més. La veritat és que estem molt contents, és a dir, estem connectats amb diversos ajuntaments, això és aquesta empresa que les col·loca a les nostres ajuntaments, i hem pogut intervenir en moltes ocasions. A part de calcular els vehicles que puguen entrar el dia nostre o per festes o el mes de juliol, que això el cap de la policia fa els informes necessaris,
hem detingut moltíssima gent. És a dir, quan aquests ajuntaments que formen part d'aquesta mateixa empresa, d'aquest model de funcionament, ens salta l'alerta. És a dir, a la policia local de l'Ampolla li salta l'alerta i en aquest cotxe sospitós per robatori, per agressió, per contrabande de drogues, pel motiu que sigui...
te salta l'arma i hem detingut i hem pogut actuar en diverses ocasions. I quan nosaltres tenim un fet així també al nostre poble, el que fem és introduir aquest cotxe, aquesta matrícula i el concepte en aquesta xarxa. De vegades, recordo un cas molt concret que era un cotxe de lloguer
que aquell cotxe de lloguer havia fet un atracament en força o no sé on, i aquest cotxe el va tornar a llogar una altra persona, van a la policia local de l'ampolla detindre-la, i resulta que el cotxe sí que era, però la persona era una altra persona que l'havia llogat. Hem agafat gent que també vinien al Mercadillo per a robar i l'han fet marxa de la població, que tenien antecedents en robar Mercadillo, i la veritat que és un servei excel·lent i que intentarem millorar i ampliar per a poder cobrir tots els accessos a la nostra població.
Molt bé, vull dir que és una millora en la seguretat, no? Moltíssim, moltíssim, moltíssim. Molt bé. I, Francesc, també el projecte de regeneració de la bassa de les Olles. Un projecte molt esperat i necessari, no?, per al municipi. Molt esperant, molt esperat i, sobretot, com dius tu, molt necessari perquè la bassa estava desapareixent i, per tant, hem d'intentar recuperar-la, no? S'ha de buidar la bassa, s'ha de traure tots aquests fangs que fan que l'aigua estigui més contaminada o tingui menys oxigen per a la flora i per a la fauna i per a tot.
Sé que se va adjudicar ara a una empresa del territori i no sé ben bé la data, però suposo que a partir d'aquest desembre o principi de gener es començaria l'obra, una obra que s'ha de calcular també intentant protegir els moments o els dies que hi ha o la temporada que hi ha de ninificació.
i per tant, abans de l'estiu intentarem, o després de l'estiu que ja estigui acabada, és una inversió que també es fa en els fons europeus, del govern de la Generalitat, i estem parlant d'un milió 400.000 euros. Per tant, és una inversió molt important i molt esperada, perquè la base de les Olles és la base més petita del Delta, però la que té més varietat en quant a la flora i fauna, i per tant té un gran atractiu turístic, i per la nostra població és vital, no solament a nivell mediambiental, sinó també a nivell turístic, que la poguéssim recuperar.
Clar, bé, ja és el de sempre, no? El nostre delta és fràgil, hem de cuidar i conservar tota la mesura possible. I la veritat és que s'han de fer aquestes mesures, igual que el de la platja de l'Aïna, perquè en un altre temporal Glòria la Barça de l'Aïna podia desaparèixer, perquè ara hi havia unes dunes que van parar bastant el temporal, però en un altre temporal de la Glòria podia entrar dintre la Barça i, per tant, desfer tota la Barça i serien una pèrdua mediamental incalculable de costa. O sigui que no podem permetre que això passi. No.
I també les altres obres, les d'arranjament del passeig del centre al barri del Cunill. Quines han sigut aquestes millores? Sí, aquestes millores que s'ha adjudicat l'obra, estaven pendents del permís d'arrib, perquè és pegat a la via del tren, i aquestes permís hi ha arribat, i el que farem és que, com ara el Beneficit General, ho deixaríem per començar el gener d'aquestes obres, i és una millora en quant a augmentar i millorar els llocs dels aparcaments, i sobretot la mobilitat per als veïns d'aquella zona, i també millorar...
El mobiliari és una obra d'uns 80.000 euros, per tant, que en aquella zona, per als vins, serà molt gratificant que la puguin ser endur a terme i que puguin millorar, com no. Doncs ara, este 2026, començaran també diverses obres, perquè, per exemple, la renovació del paviment de Fusta, que avui crec que s'acaba l'adjudicació, vull dir, esteu en marxa sempre? Sí, la veritat és que avui s'acaba el dia per poder-se presentar ofertes, esperem que hi haguin ofertes i que es presentin.
i que la idea seria iniciar les obres després de les festes per poder-los tindre llest de cada Setmana Santa, que és quan l'Ajuntament de l'Empolla té molta influència de públic i de turistes. I, bé, aquesta és la nostra idea, és una obra important, una obra que sobrepassa els 400.000 euros i, bé, serà una millora substancial pel passeig. És un passeig que uneix la part nord i sud de la població, que freqüenta moltíssima gent,
i que és un plaer poder passejar per aquest passeig i mantenir aquesta estructura de fusta, que tingui un cost més elevat, perquè és molt més agradable per passejar la fusta que el fort Vigo, i mantenim el passeig d'en fusta. Molt bé. Però en materials sostenibles, veritat. Sí, hi ha una part de baix que seria de plàstic reciclat, però també això seria en materials més sostenibles.
Molt bé. I ara també fa pocs dies vau anunciar la posada en marxa del nou centre d'entitats a l'Ampolla. Sí, nosaltres vam tenir un petit centre d'entitats que ho vam convertir degut a la gran influència que hi havia a l'Escola de Música en Harmonia i hem traslladat a l'Escola de Música en Harmonia, que era més petita, aquest centre d'entitats on les diferents entitats poden realitzar les seves reunions i treuen els seus despatxos per poder atendre els seus socis o atendre el que sigui. I de tant que estem també
Molt content que això s'hagi pogut realitzar i que sobretot hagi crescut l'Escola de Música i Narmonia, que estem parlant del voltant de 90 o 100 alumnes, per tant molt content que això vagi endavant i nosaltres sempre l'equip de govern, tant de Junts com del PSC, al costat de les entitats i al costat de la gent per poder fer realitat aquestes situacions, aquestes millores.
S'ha de cuidar també les associacions i entitats del poble. És vital al poble que hi ha aquest tipus d'activitats i entitats perquè són bàsiques i activa molt tant el món cultural com l'esportiu i li dona vida a la població que aquestes entitats estiguin actives.
Francesc, durant aquestes últimes setmanes hem vist moltes afectacions i accidents al tram ebrenc de l'AP7 i de fet la Generalitat aplicarà mesures com la reducció de velocitat a 80 per hora per camions i 100 pels turismes. Creus tu que aquesta és la solució?
No, no és la solució, però si potser sigui el que s'ha de fer momentàriament, si busca la solució, que és la que us diré ara, no? És a dir, si se respecten la velocitat i l'alentament de camions, cosa que ara, per exemple, amb el tema de camions, quan només se'n permetia no davantar, no se respectava, i m'he trobat amb molts camions no davantant, per tant, no es respecta, i també entenc que és molt complicat que hi hagi un mosso d'esquadra a cada quilòmetre, no?, per poder evitar-ho, no?, però hem d'intentar millorar els controls en aquest sentit, reduir la velocitat, i
que els camions no puguin avançar en aquesta zona. Però la solució ha de ser una altra, és a dir, aquest tercer carril de l'autopista, que fa temps que estem reivindicant i que el govern central està duent a terme el projecte, però que no avança el suficient, no avança el que hauria d'avançar, i sobretot també no deixa aparcada l'autovia, la SEAT, que s'acaba a l'Hospitalet, i que, per tant, el que sí que demanaria fos que aquesta autovia...
passejar per tot el territori i pugui també descongestionar també el que és l'autopista, a pesar que si fa un tercer carril cada cop més hi ha més moviment, cada cop més hi ha més transport i per tant hem d'ampliar el tercer carril d'autopista i no renunciar de cap manera a l'autovia que estava prevista fa uns anys i que en el territori hem de reconèixer, no es van ficar d'acord i el Ministeri va deixar de plantejar aquesta autovia perquè no hi havia acord polític al territori.
Així, Francesc, per a tu, la solució és el tercer carril a l'autopista. El tercer carril i l'autovia. I l'autovia, molt bé. Balans de la temporada turística, que me'n dius, a l'Ampolla, que sou un poble molt turístic. Sí, sou molt turístic, la veritat que estem molt contents, hem treballat moltíssim els darrers anys i ja estem collint els fruits, no? Així, la temporada turística, que serà com la del 24, més o menys, crec que pot ser un pel a l'alça,
El turisme cada cop està fent variacions i està fent uns canvis de... No és com abans que es treballava molt juliol i agost. En canvi, el juliol ha sigut un pot ser més fluix que l'any passat. En canvi, ha hagut el mes de maig o el mes de juny que ha sigut millor que l'any anterior. Els hàbits dels turistes es canvien i, per tant, el que hem de valorar és el conjunt de l'any. I crec que el 25 tancarem molt més millor que el 24, lleugerament.
I el que això també ens permet és que el juliol potser sigui... Lagosia és un mes per excel·lència que està sempre a tope, però el juliol sempre està canviant i està augmentant, com diria abans, els diferents mesos. Això ens ha ajudat, això desestajualitzem com no la temporada i ve millor per a tothom, per a la restauració i per als comerços i per al sector de l'hostaleria en general. I la veritat que s'està treballant moltíssim des del mes de febrer fins a l'octubre
No sé què parlar de l'Àndia, que aquest octubre havia sigut millor que l'any passat, però molt més millor. També ajuda al tema del clima. Si el temps és bo, la gent també va més. I, bé, contenir satisfets de com tancarem aquest 2025.
Molt bé, i això que diies de desestacionalitzar el turisme, no? Perquè si només venen a l'estiu, al final... Sí, perquè si hi ha molta gent no pots donar el servei que vols, no pots atendre tan bé, i en canvi, si desestacionalitza, el personal que treballa pot treballar més temps, trobar gent en qualificació per treballar 3 mesos, la gent, el que vol és treballar com a mínim 9 mesos l'any o 10, i pot ser el pare un mes o dos, però treballar molt més, no? I això a la restauració o al comerç o a l'hostaleria, si no hi ha una...
un període més llarg, doncs els contactes són molt menors, no? I nosaltres hem aconseguit treballar molt la restauració, i a fa temps que estem treballant amb la cuina de l'ostre, amb la cuina en general, i hem notat que des de fa uns 3-4 anys cap aquí, des del mes de febre fins a l'octubre, com diria abans, el cap de setmana es treballa molt bé.
És a dir, la restauració, com abans, potser podies venir el febre març i la restauració ha d'estar amb la gent del poble i poca gent més, ara ve molta gent que coneix l'ampolla, que és el seu apartament, o que estan de pas i ven exclusivament a dinar a l'ampolla i després tornen a marxar. Però ja venen a la restauració per aquesta qualitat i aquesta capacitat que hem tingut de donar conèixida i millorar moltíssim la nostra cuina.
Sí, això diu molt del vostre valor gastronòmic, Francesc. Per primera vegada, l'Ajuntament de l'Ampolla Enguany ha posat en marxa un procés de pressupostos participatius. L'any passat, el 25, vam poder fer aquests pressupostos participatius, que els pressupostos del 26 també contemplarem.
I de veritat que hi havia molta participació dels quatre projectes que hi havia i, bueno, van guanyar la instal·lació d'unes passarel·les a la platja per a millorar l'accessibilitat de la gent amb discapacitat o amb la mobilitat reduïda o amb problemes per caminar. I això, bueno, ja vam adquirir-ho, no ho vam col·locar al setembre perquè, bueno, ja és quan retirem tot el mobiliari urbà de la platja, però ara de cada mes de maig ho podem col·locar i, per tant, donem compliment a aquesta decisió dels ciutadans de l'Ampolla, no?
I el que estem és pensant, que encara no hem decidit, quins projectes presentem per al mes de febre i març per poder fer aquests projectes participatius del 2026. Molt bé. En una quantitat de 30.000 euros, com l'any passat. Vau començar... O com aquest any, vaja. Sí, heu començat el 2025, seguiran el 2026? Sí, seguiran el 2026, sí. Molt bé. Ja tenim els pressupostos. Molt bé. És important, no?, també que la gent del poble voti i decidir això. Sí, sí, sí. Sempre a vegades t'aporten idees en coses que a lo millor no hi pensaves, o te diuen projectes que a lo millor tu els consideres menys importants, i en canvi la gent els considera més importants, no?
Molt bé, està molt bé. I Francesc, això ja ho vam comentar també a una altra entrevista que vam fer fa unes setmanes, però l'ampolla supera els objectius europeus i en un 60% de recollida selectiva heu rebaixat la taxa de recollida de residus urbans i també preveieu la congelació de la resta d'impostos i taxes municipals.
Sí. A veure, nosaltres aquest any vam pujar, el 2025, hi havia una normativa europea que els diferents ajuntaments havien de complir fa 3 o 4 anys i que no ho complíem, que era equiparar els costos amb els ingressos. És a dir, el que et costava la brossa, tu havies de repercutir amb el ciutadà. No podia haver-hi un dèficit, com en el cas de l'ampolla, havien...
uns 150.000 o 200.000 euros de dèficit, quant a ingressos i a despeses, i això ho assumia l'Ajuntament en altres ingressos, no? I això s'havia de suprimir, s'havia d'arreglar, perquè això ho marcava la normativa europea i el que van fer, no?, van pujar els impostos per a poder equiparar això. Aquest any, durant el 2025...
A l'altre dia, portem molt de temps, ja hem sigut pioners en reciclar el cartó, el vidre i el plàstic. És a dir, durant tot l'any hi ha una empresa contractada que s'encarrega de recollir a la restauració, al comerç, a l'hostaleria, als càmpings, recollir el cartó, el vidre i el plàstic. Això, aquest any, serà el millor àmbit, perquè de vegades la gent no fa molt de cas, la gent potser ho llança als establiments, ho llancen als contenedors, no ho llancen en condicions...
I l'any passat vam estar apretant moltíssim perquè la restauració ho féssim ben fet. També hem sigut pioners en la zona, a part d'un altre ajuntament de la comarca, de l'orgànica. L'orgànica és bàsic també poder reciclar-la bé i recollir-la. Això ens ha fet que al tirar l'orgànica en condicions i passar-la a recollir al Consell Comarcal, mitjançant el Copate, també ens ha donat una millora en quant als números, no?
i fent campanyes que hem de produir el menys de resta possible. Això ha fet que el cost del copat de cara a l'ampolla per al 2026 hagi baixat uns 40-50.000 euros i també vam considerar oportú incrementar o ficar una taxa que sonava, que era lo dels apartaments d'ús turístic. Pagàvem com un habitatge normal i, en canvi, aquests apartaments generen uns ingressos, per tant, s'havia d'incrementar. I aquests 100.000 euros de majors ingressos
o de menys costos, els 150.000 del COPAT, ens han permitut poder baixar la brossa. I hem baixat molt poc, però s'ha pogut baixar la brossa uns 10 o 11 euros. Què és el que hem de fer? No ens hem de quedar... Estem contents, sí, estem al 60%. La migena europea es demana el 55%. L'hem superat. La migena europea de Catalunya també l'hem superat.
Però hem de ser molt conscients que la resta l'hem de reduir encara molt més. És a dir, els costos, a part del que costa un servei, que és un cost fixe, que és el camión i el container, que això té un cost fixe per a cada any, perquè s'ha fet una adjudicació, el que tu pagues és el cànon de la Generalitat i l'entra l'avocador. Quan més tones entres a l'avocador, més costa. Per tant, al ciutadà li costa més diners. Quan tens menys tones, entres de resta a l'avocador, menys costa. Però vol dir que llavors al ciutadà li pot baixar el tribut. Que se produïs més resta per una mala gestió,
Hem de tornar a pujar el rebut, per tant, el que demanem a la gent és que siguin conscients que la resta ha de reduir-se molt més del que s'està reduint actualment. I a part que estem contents perquè estem al 60% de quan la Unió Europea es demanava per aquest any al 55%, per tant, més que satisfeix, però hem de seguir treballant.
Molt bé, esteu per sobre de la mitjana, esteu fent bona feina, però sempre seguim treballant i conscienciant que s'ha de seguir reciclant. Sí, perquè els costos de l'ocano que paga la Generalitat, que mireu que l'han de tornar a pujar, o el que costa entre l'abocador puja de preu cada any. Per tant, si seguim en la mateixa resta i puja de preu... Claro, pujarà. Pujarà. Si aconseguim reduir la resta, en què pugin els preus, baixarà. Molt bé, perfecte.
I ja, Francesc, per anar acabant, perquè ja no tenim gaire més temps, tanqueu l'any, com aquell qui diu, ara en la Setmana del Comerç i en la Fireta de Nadal.
Sí, i tant. És una fira que ja fa ser aquest tercer any, la Setmana del Comerç ja fa molts anys que l'estem fent. Hem unificat en aquesta Setmana del Comerç fer aquesta fira. Li verà que estem contents i satisfeits de la participació. Ahir vam fer el repartiment del material per a la Setmana del Comerç i s'hi han apuntat 40 comerços i a la fira també hi ha 20 i escaig de comerços per a participar a la fira. El comerç, tots som conscients, la situació dels comerços de tots els pobles pot ser un puest més gran, no tant,
Però el petit comerç, els pobles petits, amb la venta online i tot el que hi ha, costa moltíssim. L'ampolla en un municipi turístic pot ser l'estiu que s'hi treballa una mica millor, però l'hivern també és llarg i no hi ha tanta gent, i la gent compra molt online. I això sí que ajuda a dinamitzar el comerç, també a intentar fer ventes online...
i fem reunions i fem treball per poder tirar endavant i poder potenciar el comerç local, que ens costa més. La restauració, com t'hi deia abans, és molt més fàcil perquè el nivell gastronòmic de l'ampolla ha pujat moltíssim i és molt reconegut. Per tant, estem treballant a tots els restaurants amb molta satisfacció i molt d'èxit. Però al comerç li costa més. Per tant, fem aquesta fira i aquesta sabera del comerç per poder dinamitzar molt més el nostre comerç i que no sigui només a l'estiu, sinó que també a l'hivern pogués ser...
fer que la gent participi i reduir una mica la compra online. Molt bé, doncs mira, ja ho sabem, que tenim una cita pendent, el cap de setmana del 13 i el 14 de desembre, a la fireta de Nadal de l'Ampolla. Doncs no res, Francesc, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa, i no res, aneu per bon camí a l'Ampolla. Molt bé, moltes gràcies, i desitja com no els bons Nadals a la gent de l'Ampolla i a tota la gent del Delta. Gràcies, Francesc.
Doncs Marina, ja estem al dia de l'actualitat de l'ampolla d'algunes de les coses més destacades d'aquest 2025 i ja veiem que ja estan mans a la feina per aquest 2026. Ens hem actualitzat, hem sabut com ha anat aquest any aquí al delta de l'Ebre, un dels seus municipis, i ens hem apuntat a aquesta última cita que ara comentàveu. Moltes gràcies, Cel.
Nosaltres ara anem acabant aquesta primera hora de Randamar, falten quatre minutets per acabar aquesta primera hora de Randamar, però abans d'acabar-la el que volem fer és conèixer una de les nostres plantes que hi ha al mar Mediterrani i ens l'explica, com no, en Sergi Corral.
Les plantes de Randamar. Un xic de botànica amb molt gust de sal.
Ens submergim per conèixer una de les fanerògames marines més oblidades, que se'n diu la germaneta pobra de la Posidònia, però no per això menys important a nivell ecosistèmic. És el gram Olacimodocea nodosa, que creix en profunditats d'entre 5 i 25 metres als sorrals propers a la costa, en uns fons on la llum solar arriba sense cap mena d'impediment, una llum bàsica, evidentment, perquè faci la fotosíntesi.
Com a fanerògama és una planta amb fruit, flor, llavor, tija, fulles i arrels i creix fent una xarxa densa de risomes que es fixa en el fon sorrenc i l'ajuden a resistir als temporals. Floreix a la primavera i el fruit és com un petit cigronet acabat en punta. Les fulles són primes i en forma de cinta. Poden arribar a fer més de 50 centímetres de llarg.
Aquestes fulles tenen un cicle estacional molt clar. A l'abadia de Roses hi ha la praderia de gra més important de la Mediterrània. La Cimodolcea, però, es distribueix per mars temperats d'arreu del món.
A ram de mar, el programa mariner amb més maró de Catalunya. Totes les tardes de dilluns a divendres de 4 a 6 a la xarxa audiovisual local. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por...
La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les tard siguin el far.
Grida, t'estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar, submergir-me, per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'hi.
És la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sals siguin el far.
I coneixem plantes del nostre mar Mediterrani i sabem l'última hora des del delta de l'Ebre. Arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les sals siguin al far.
Fins demà!
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. L'Ajuntament de Tarragona comprarà els baixos i el primer pis del número 8 de Méndez Núñez per ampliar els espais vinculats al Teatre Metropol. Allà s'hi podria ubicar el centre d'interpretació de Jujol, una botiga i un restaurant. Les obres de restauració avancen i n'hi haurà de noves perquè es vol que sigui integral. L'alcalde Rubén Viñuales assegura que amb aquesta operació el Metropol es convertirà en un gran centre cultural...
Aquest nou accés polivalent permetrà també donar una funcionalitat autònoma a les diferents peces del complex cultural sense haver d'estar necessàriament obert al teatre. Mentrestant, l'equipament seguirà tancat i hores d'ara no hi ha data prevista per la seva reobertura.
L'atur cau tímidament el novembre a la demarcació de Tarragona. Durant el darrer mes s'ha reduït en 36 persones. Ha davallat en tots els sectors, menys els serveis i especialment entre les persones sense ocupació anterior.
Amb política Jordi Sendra vol repetir com a alcaldable de Junts a les eleccions municipals de 2027. És conscient que haurà de superar abans un procés de primàries, però té clar que ho ha de fer valer el seu treball en els darrers quatre anys a l'Ajuntament. La meva voluntat és de presentar-me a les eleccions del 2027
Perquè entenc que haurem estat quatre anys sembrant i aquesta feina feta, aquests quatre anys, d'aconseguir coses pels tarragonins, doncs han de poder recollir a les eleccions municipals. I el cistell nostre estarà ple. Ho ha dit en l'entrevista de Portaveus a Tarragona Ràdio.
I avui hem estat pendents d'un operatiu de Mossos i Policia Nacional que s'ha saldat amb 15 detinguts i més de 20 entrades contra la banda dels Trinitaris a les comarques tarragonines i a les barcelonines i a Gotàscorcolls al terme municipal de Salou.
Del 10 al 20 de desembre, la coordinadora d'ONGS Tarragona durà a terme diferents activitats en el marc de la Setmana dels Drets Humans. Sota l'EMA Els Drets Humans no es negocien, s'han programat xerrades, tallers i exposicions. Cecília Mangini, la consellera de Cooperació, diu que la Setmana dels Drets Humans és l'ocasió perfecta per aproximar el coneixement i sensibilitzar.
La Semana de los Derechos Humanos es una ocasión perfecta para aproximarnos al conocimiento y a la sensibilización respecto a los derechos humanos, a verlo desde diferentes perspectivas, miradas, mediante experiencias en primera persona y siempre de la mano de las entidades.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passa en 3 minuts, a les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on baixarem fins al delta de l'Ebre per parlar de biblioteques, en concret de la Biblioteca de l'Ampolla. Ens posarem al banyador i celebrarem el bany de Nadal que es fa cada 25 de desembre a Calella. Nosaltres el farem uns dies abans.
parlarem amb els pescadors de la Cofreria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú que tornen a posar el crit al cel. Sabrem quines són les seves queixes. I acabarem el programa d'avui submergint-nos al fons del mar mediterrani a través d'un documental que tracta sobre la seva protecció. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Ho tenim tot a punt. Comencem la segona hora de Randamar. Ara volem fer parada al Delta de l'Ebre, en concret a la Biblioteca Municipal de l'Ampolla, per saber l'agenda que tenen programada per aquest mes de desembre. Ens ho explica la companya Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel.
Simarina, anem a parlar amb Borja Belinxona, auxiliar de la Biblioteca Municipal de l'Ampolla, per posar-nos el dia sobre l'agenda programada del centre. Borja, benvingut a Rat de Mar. Hola, bon dia. Bueno, contamos, ¿qué teniu preparat, programat a la Biblioteca de l'Ampolla para estos días?
Bueno, han estat dies en els que ja portem algunes activitats, hem tingut xerrades, hem tingut també l'inici dels cursos de català, i avui, aquesta setmana, el dia 4, que és aquest dijous, diria, ja comencem amb l'última edició del que és la presentació de la Jugateca, que és això que us vam explicar potser l'anterior vegada, que tres negocis de l'Ambolla han portat diferents jocs de taula per deixar-los aquí a la biblioteca i es quedaran per a la col·lecció de la biblioteca,
I aquest dia 4 la botiga Brumars d'aquí de l'Ampolla ens farà la presentació dels seus jocs i ja serà l'última presentació i tots aquests jocs es quedaran aquí a la biblioteca. Molt bé, és a dir, a partir d'estiv i jocs ja estaran tots els jocs de la jugueteca a la biblioteca. En total tenim uns 30 jocs, que ja són bastants, que qualsevol persona poden venir per les tardes pel matí a demanar-nos els jocs i els poden gaudir durant l'estat d'aquí a la biblioteca. Molt bé.
Després, per una altra banda, també tenim les activitats de la marató, que, com sabeu, ja s'apropa, és el dia 14 de desembre, i llavors des de la biblioteca hem coordinat en les associacions de l'ampolla una mica quines dates tenien previstes, quin tipus d'activitat volem realitzar, i bé, ja s'han començat a fer algunes quantes, però ara tot pot ser més orientat cap al primer dia 8, que tenim una activitat de l'Ajuntament, a la plaça on s'ha decisat, una xocolata d'una festa infantil,
I després també estem parlant per les activitats que es faran a la Fireta de Nadal, que es farà el dia 13 i 14 de desembre, a la Praça Catalunya de l'Ampolla. Llavors estem ara coordinant a veure les activitats que es fan per la marató, quina associació ho fa, la recaptació i tot això que ve.
perquè això no és feina, que també passa per la biblioteca. I tant, i tant. Llavors, el dia de la Fireta de l'Ampolla, que és el cap de setmana de 13 i 14, com dies, Borja, és a dir, allí, a part de la Fireta de Nadal, hi trobarem diverses activitats i col·laboracions dedicades a la Marató. Sí, diferents associacions tenen el seu estant i faran diverses activitats on la recaptació va destinada a la Marató. És de l'Associació de Dones, l'Associació Los Rai...
bé, també l'escola de música, diferents activitats en general que, aprofitant el caràcter així més festiu, s'intenta que la gent col·labore. Molt bé, molt bé. També pel tema cursets, també tenim demà mateix una xerrada dirigida potser més a pares, però també a adolescents i tal, sobre l'ús de les pantalles, sobre la importància del control de l'ús de les pantalles, que bé, també s'engloba en...
una mica en les xerrades que hem tingut anteriorment. Divendres passat vam tenir una per prevenir el ciberassetjament per xarxes, per tablets, per telèfon, que va ser molt interessant, vam tenir unes 12 persones, estava molt demandada. I ara aquesta pot ser la segona sobre aquest tema de les pantalles i del seu bon ús. El tenim demà a les 5 de la tarda aquí a la biblioteca.
Molt bé, perquè t'anava a dir, clar, totes aquestes xerrades, la de demà, com afecten les pantalles als infants, el de la ciberseguretat, tot això relacionat amb les noves tecnologies, que cada vegada més, vull dir, és una realitat que no mos podem... Vull dir, és una realitat que hem d'acceptar sí o sí, les noves tecnologies, però també després hem de saber com utilitzar-les i com fer un bon ús. Llavors, me dies que la participació en aquestes xerrades és bona.
Sí, a veure, l'anterior xerrada que era sobre ciberassetjament potser és una temàtica que... Això estava dirigida a nois i noies a partir de 10 anys. Clar, potser és un tema que d'entrada fa una mica com de respecte, no? Sí, sí. I potser no és el més atractiu. Però, clar, ho vam acompanyar també en unes ulleres de realitat virtual que ho vam portar per a fer com una immersió...
en aquest tema, perquè no sigui tan feixut, que no sigui un tema que costi, i bé, va tenir bona acollida. Totes les persones que van participar ens van dir que els va agradar força, tot i que el tema d'entrada no els deia... els tirava una mica cap atràs, però al final sí, al final va agradar força. Molt bé. I la xerrada de demà, vull dir, és oberta, lliure, tothom qui vulgui o pot anar? Sí, és lliure. No cal inscriure's ni res, podem venir directament a la biblioteca a les 5 de la tarda,
i es realitzarà aquí i té una durada d'una horeta o així i ja serà l'última que tenim programada ja abans de començar tot això que són les activitats de Nadal. Molt bé. I què més, Borja? Què teniu més? Hem tingut molta novetat literària, això sí. Bé, és també pre-Nadal, llavors les editorials també ho saben, no? I arriba molta lectura, molts títols que han sonat molt i que finalment ja els tenim aquí a la biblioteca
per dir uns així per sobre, no? Els dos més típics que potser ens demanen molt, Ken Follet i Santiago Posteguillo, que són dos autors molt demandats. Tenim los tres mundos de Santiago Posteguillo i el círculo de los días de Ken Follet. Aquests dos són potser els més demanats a la biblioteca. També agafant una mica el tema històric, també tenim la península de las casas vacías, que no sé si l'heu sentit a parlar,
però és un títol que ha sonat molt, és d'un autor molt jove que es diu David Uclés, i és una història sobre la Guerra Civil Espanyola, però feta des del realisme màgic, és a dir, des d'una vessant filosòfica una mica de fantasia, o sigui que no és una història real. És molt interessant, és un llibre molt interessant i que ens han demanat molt també.
I d'una altra banda tenim, com no, la novel·la més romàntica, que aquesta també sempre surt molt, de l'autora Tamara Molina, que també és una autora molt jove de Barcelona, que és quan t'atreves a sentir. Ella té un seguit de col·leccions de novel·la romàntica que entre el públic jove, des d'adolescents a gent ja més jove, està també molt buscada aquesta autora.
I tant. Borja, ja teniu l'àbre de Nadal a la biblioteca? Encara no. Encara no. Una mica hem d'entrar a la dia 1. Havíem pensat potser pel pont, però ara ens hem de posar una mica les piles per fer una mica l'àmbient més nadalenc. Sí, la gent...
No t'anava a dir això de l'arbre, la gent sí, normalment s'espera al pont, però hi ha vegades, hi ha persones que acaba castanyada que ja comencen a muntar l'arbre, vull dir, això va com va. Sí, bueno, ja sabeu que aquí una vegada acaba castanyada, doncs tot és una cursa, no? Comencem a córrer. Sí. Però bé, potser ara o entre el pont i tal ho acabem d'engestir. Molt bé, i què teniu així nadalenc preparat?
A l'Alenca no podem adelantar molta cosa, però sí que us podem dir que a partir del dia 5, de divendres 5, tenim una sorpresa per als nens i nenes de l'Ampolla. Ara hem d'estar molt atents a les estats socials. Les estats socials de la Biblioteca i de l'Ajuntament tenim una sorpresa preparada per divendres dia 5, que serà per a una cosa que passarà durant el pont. O sigui que hem d'estar atents durant el pont aquest cap de setmana proper que hi haurà alguna sorpresa a l'Alenca.
És a dir, tots atents a les xarxes socials. Sí, el divendres, dia 5, atents a lo que publicarem, que hi haurà alguna sorpresa, i ens hauran d'ajudar també a ser partícips d'aquesta sorpresa. Molt bé. I també més endavant tindrem l'arribada dels patges reials, que estaran per l'ampolla a la plaça de l'Ajuntament. Encara hem de concretar el dia, però a la plaça de l'Ajuntament es farà també la entrega a les cartes dels patges reials.
Molt bé, perfecte. És a dir, no mos pots desvelar res més, eh, Borja? No, no, no. Tot sorpresa. Sí, estic molt, molt, molt limitat. Vale, vale. Bueno, també es tracta d'això, no? De mantenir la màgia i l'il·lusió. De vegades, per Nadals també així, secretismes, ja va bé per a... Bueno, mantenir la il·lusió dels més petits i petites, que són els que ho disfrutem més al final.
Sí, que ara parlàvem això de que cada vegada adelantem més el Nadal, però a vegades potser es perd una mica el factor sorpresa o una mica això de la màgia i el misteri, no? Doncs bé, nosaltres ho deixem fins al final. Molt bé. Fins el pont no adelantem res. Perfecte, ja em pareix bé, Borja. I escolta'm, claro, en Nadals venen les vacances de Nadals. Quina hora hi fareu, estos Nadals a la biblioteca?
El dia 24, aquest dia només obrim pel matí, obrim fins a la una. Després ja, doncs, això crec que agafem el dia 25-26, són festius, i després ja és un cap de setmana. Després, igualment, també, el dia 31, també obrirem només pel dematí, fins a la una. Molt bé. Després els festius, doncs, es tanca. La biblioteca està tancada, festius i caps de setmana. Vale, vale. I el dia 5, que serà la cabalgata per la tarda?
Sí, encara hem de mirar, perquè aquí a la biblioteca també fem algun preparatiu, però segurament només estarem pel matí, fins a la 1. Molt bé, molt bé. Perfecte, Borja, doncs mira, crec que tenim l'agenda repassada de la biblioteca i de l'ampolla per a aquestes pròximes setmanes, que són, sens dubte, crec, les que més il·lusió de l'any fan.
Sí, sí, per a tothom, tant per a nens com per a adults. Correcte. Doncs Borja, si no mos deixem res, no res, hasta la próxima, bones festes de Nadal, si no mos tornem a parlar abans. Totalment. I no res, que vagi molt, molt bé. Moltes gràcies, ens veiem a la propera.
Doncs Marina, ja tenim l'agenda establerta de la Biblioteca Municipal de l'Ampolla. Ens ho hem apuntat tot. Potser baixem algun dia a l'Ampolla a gaudir d'aquestes activitats. Moltes gràcies, Cel.
Continuem parlant de Nadal, però ara des d'Arrandemar. Cada 25 de desembre, a Calella, al Maresme, centenes de persones es banyen al mar. Coneixent l'Oriol, que troba fred a l'aigua en ple estiu, imaginem que no deu ser una d'aquestes persones. Però vaja, avui ens acosta els detalls d'aquesta banyada nadalenca que organitza la colla No tinc fred, Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, quan es parla de Nadal i es parla de Calella, s'ha de parlar, d'una manera o altra, del mar, perquè un dels actes essencials en aquest municipi del Maresme és la banyada nadalenca. I avui en volem parlar amb el seu fundador i una de les persones que ho tiren endavant, que és el Lluís Barri. Lluís, molt bona tarda.
Molt bona tarda, què tal? Bé, doncs ja suposo que de cara a aquestes festes, de cara a aquest Nadal, que l'Ella tornarà a tenir banyada nadalenca, oi? Sí, sí, estem preparant la 28ena banyada nadalenca, o sigui que tot endavant i preparats perquè tothom vingui el dia de Nadal a les 12 del migdia a banyar-se amb nosaltres.
I tant. Expliquem una mica com funciona tot plegat, Lluís, per la gent que no ho hagi vist mai. Exactament, explica'ns què és el que feu el dia de Nadal. Bé, el dia de Nadal no fem una nedada, fem una banyada. És a dir, nosaltres reunim la gent a partir de dos quarts, tres quarts de dotze a la zona de les barques,
I allà tenim preparat una espècie de tancat on ens posem la gent que ens banyem i després deixem que als costats s'hi posi la gent que mira i acompanya els seus familiars. Llavors, a la que arriben les 12 en punt, ens tirem, fem una banyada, al cap d'un parell de minutets sortim i fem la banyada de germanor. És a dir, ens tirem dues vegades al mar sense nedar.
Hem de tenir en compte que, per exemple, hi ha anys, ara no tant, però hi ha anys que feia molt de fred, etcètera, és millor no provocar les situacions conflictives. Per tant, fem dues banyades i després sortim.
A partir d'aquí continuem que oferim a la gent que es banyen una espècie de pica-pica. Bé, una espècie, un pica-pica. Bé, quan hi ha una beguda, hi ha una mica de pica-pica, hi posem música, i això ho fem en el passeig de mar davant de la zona on la gent s'ha banyat.
I bé, estem oberts a que quanta més gent vingui, millor. I tant, no, no, sens dubte. A més a més, vosaltres, els organitzadors, sou la colla No tinc fred. Per tant, un nom ideal perquè molta gent deu dir que jo per banyar-me per Nadal sí que en tinc de fred. Sí, sí, exacte. Torno a dir, sembla ser que darrerament els fa uns dies magnífics, etcètera, etcètera, però...
Hi ha hagut anys que realment ha fet fred. Llavors nosaltres, com a colla no tinc fred, que vam ser inicialment, per dir-ho d'alguna manera, els sis que vam començar-nos a tirar, deixant a part que jo vaig començar abans, ara us ho explicaré, però els sis vam ser allò de dir, ei, no tenim fred, una cosa festiva diferent, que és interessant. De fet, us puc explicar que ja ho vam posar-ho a les 12 del migdia, per què?
Si algú s'ha anat de festa el dia abans, a les 12 del migdia no hi ha cap problema, i tothom a les 12 del migdia encara té un parell d'horetes per anar a dinar, que és un dia que s'ha d'anar a dinar amb família. Per tant, és una hora fantàstica que no molesta ningú. És l'hora ideal. La gent s'aixequen, es banyen i cap a casa a dinar.
És curiós haver trobat aquest moment, perquè en un dia de Nadal tan atapeït i que tothom té una cosa o altra a fer, en canvi la banyada està posada quirúrgicament, allò estratègica, perquè tothom la pugui fer. Sí, sí, des del primer any ho vam fer a aquesta hora i pensem que és un gran...
Un gran encert, eh, vull dir que... I tant. Abans de parlar de la tradició, abans de parlar dels orígens, de com va començar tot plegat, Lluís, més o menys, quin volum de gent teniu ara mateix en aquestes darreres banyades nadalenques? Bé, els tres darrers anys estem al voltant de les 750 persones que es banyen. Ho controlem, nosaltres fem una mínima inscripció, donem un...
Una polsera perquè la gent pugui entrar després en el recinte que tanquem perquè hi hagi un pica-pica, perquè de fet és només per la gent que s'han banyat, i la manera de comptar-ho és aquesta, i estem al redor del 750. Fa tres anys que ens hem estabilitzat amb aquesta xifra, però bé, ja ens va bé.
750, també, no sé, et podria dir, 700 o 800 que ho miren, que els acompanyen, és una gran fastorra el dia de Nadal, per dir-ho d'alguna manera, eh? I tant, no, no, hi ha un ambient a la zona de la platja, donant aquesta banyada nadalenca, que, Déu-n'hi-do, els que es banyen ja tenen molt de mèrit, però clar, hi ha molta gent que va fer el tafaner, de dir, a veure qui es banya, a veure, mira aquell quina cara, mira l'altre, això, és clar, una cosa porta l'altra. Sí, sí, tu ho has vist, eh? Vull dir que...
que l'ambient és magnífic. I tant, i això que ara són al voltant de 700-750 persones, ens deia, Lluís, que va començar fa anys amb un grup de 6 persones i, fins i tot, ja venia d'abans. On es remunta tot plegat? Sí, a veure, mira, de fet, com a tantes altres coses, comencen un dia amb una conversa de bar.
Estàvem tres o quatre persones fent un cafè, havent dinat, i vaig plantejar jo, mira, podríem anar a banyar el dia de Nadal. I bé, què va passar? Que vam quedar tres per anar-nos a banyar, però a l'hora de la veritat vaig ser jo sol. Vaig anar a banyar sol. Llavors vaig fer, bueno, ja que havia quedat,
Vaig anar, em vaig tirar a mar, vaig fer el típic, un parell de banyadetes i sortir, perquè realment feia fred. I bé, al cap de tres anys de fer-ho jo sol, ja parlant amb gent, la gent ja es va engrescar una mica més, ja vam ser aquests sis inicials que ja vam, entre cometes, fundar la colla No tinc fred, i a partir d'aquí la cosa va anar creixent. Els primers anys vam ser 12, 18, 20 i pico, però a partir del quart, cinquè any que ens vam banyar,
Hi va haver una cosa molt interessant, que és que la gent va començar a veure que no era una cosa tan de bojos, perquè inicialment era una cosa de bojos, sinó que inclús algú va començar a venir amb els nens. I aquí va ser el boom. Quan es va convertir en un tema familiar, perquè es va veure que realment és un xup-xup, i fa impressió, pot molestar, però no és una cosa tan de bojos com per dir-ho, llavors a partir d'aquí la cosa ja es va arrencar
i es va convertir en el que és ara una gran festa i una gran tradició el dia de Nadal. Sí, sí, no, no, sens dubte, i a més a més és això que ara deies, clar, fa impressió, però la gent que tenim fred, que trobem l'aigua freda en ple agost, clar, és que per Nadal és que ni ho intentem.
Bueno, a veure, escolta'm, és un moment d'impressió, eh? No, sí, sí, ja, ja. La veritat, a mi a vegades també em costa l'estiu, però bueno, a veure, no sé, et tires una mica, fas allò, una mica així, queda allò, però vinga, tornem a fer la tirada germanor, tots agafats de la mà, que és la segona, i allò, ens tirem quan nosaltres deixem anar uns cuets,
I és el moment de fer-ho, vinga, tots cap a l'aigua. Doncs ens tirem dues vegades i la impressió, com que estàs amb multitud, amb companyia, a veure, sí que es nota, però potser no tant que si ho haguéssim de fer-ho individualment.
Clar, aquells anys que ho feies sol, Lluís, encara devies notar més encara aquesta impressió perquè no la podies compartir amb ningú, però vaja, imagino que si vas tenir aquesta idea, tampoc devia ser que no ho haguéssiu fet mai, això de banyar-vos a l'hivern. Ja ho devíeu haver fet alguna vegada. No, no, no. Ni els dos inicials que després no vam venir, ni jo, ni tampoc els sis que vam començar, no ens havien banyat mai a l'hivern. Va ser una cosa espontània. Allò de dir, ai, mira, celebrem...
De fet, jo parlant amb gent del que era la meva colla de tota la vida, sembla ser que jo ja havia parlat amb ells, perquè m'ho van recordar, jo no ho tenia clar, però em van recordar que quan teníem 16-17 anys, jo ja havia vist per la tele un senyor, amb aquella tele en blanc i negre, un senyor italià que es tirava el tíber,
el dia de Nadal, saps? I a vegades estava nevat i l'home es tirava des d'un pont en el riu, el Tiber de Roma i tot això. I clar, jo es veu que ja havia comentat, mira, algun any ho havien de fer-ho, però bé, ni me'n recordava. I ara fa no massa temps, algú de la meva colla de quan érem...
jovenets, em va dir, tu ja ho deies, tu ja ho deies. Bé, és una cosa que, inconscient, devia estar al meu inconscient, i llavors a l'hora de proposar-nos, doncs mira, tirem endavant i la festa endavant. I tant. I ho feu només el dia de Nadal, Lluís, això de banyar-vos l'aigua a l'hivern? No, perquè tenia entès que si neva a ram de costa, si queda la platja emblanquinada, si neva, que no passa gairebé mai, però si alguna vegada ha passat, que ha nevat allò a la platja de Calella, també.
Sí, a veure, exacte. Nosaltres anem dient que si neva, si és un dia de cada dia ho farem a les dues i si és un cap de setmana ho farem a les 12, també ens banyarem. De fet, amb tots aquests anys, amb els 28 anys que portem, només una vegada va nevar i els 5 o 6...
Vam ser cinc, de fet, eh? Ens vam banyar. Va ser un dia que va fer fred, que va nevar a les 9-10 del dematí, i nosaltres ens vam tirar i ens vam banyar. De fet, feia temporal, era un dia relativament perillós, eh? O sigui, ens vam banyar justet i d'allò. Però alguna altra vegada sí que ens ha passat, en dues ocasions ja, que, per exemple, ha nevat a les 8-9 del dematí i a la que s'acosta l'una o les dues ja s'ha fos, perquè en realitat...
banyades fortes, perdó,
Nevades fortes no n'hi ha hagut darrerament. Llavors, doncs, no ho han fet. Però sempre continua pendent, entre cometes, aposta, eh? Si algun dia neva, arren de platja, que... Doncs ens banyarem igual. Vull dir que ho farem com una festa especial, també. I tant. No, no. Doncs això s'ha de mantenir. A veure si algun dia neva aquí, arren de costa, perquè... Costa. Costa que nevi a la costa, eh? La viva redundància. Costa, exacte.
No, no, però bé, ho mantenim, eh? Vull dir que... Fantàstic. I què us anava a dir, també? A més a més, també ho promocioneu bastant, aquesta banyada en l'Alenca, i a més a més tenim un personatge, aquest en Fredolic, eh? Un cap gros, també és el personatge que, doncs, promociona aquesta banyada, un cap gros que passeja per Calella, és a dir que també, doncs, la part de promoció també és important.
Sí, sí, quan portàvem uns quants anys vam decidir que com a festa, com a tret singular, podíem fer anar un capgros. Vam encarregar un capgros, ens el vam fer, ens va agradar molt, li vam posar el nom de Fredolic, evidentment, i realment és com una promoció, el dia de Nadal evidentment ens acompanya i algun dia abans també surt a passejar una mica per anar explicant a la gent que hi ha la banyada nadalenca.
Però sí, sí, molt contents que hi hagi un capgròs, que és una de les pestes folklòriques nostres més apreciades. Doncs un any més, que tindrem banyada a Nadalenca a la ciutat de Calella, el dia de Nadal a les 12 del migdia, cap a banyar-se a l'aigua. Qui no tingui fred i qui en tingui que es banyi igual, que els que heu provat, dieu que val la pena, jo encara no m'he atrevit mai.
Bé, sempre diem allò d'aquí es banya per Nadal, no es constipa en tot l'any, bé, normalment és cert, però de tant en tant alguna vegada passa, però no ho diem en veu alta, perquè diem que és com una manera de no agafar constipats en tot l'any.
Però bé, tothom convidat a celebrar el Nadal d'una manera diferent. I tant. Doncs Lluís Barri, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona al programa Randa Mar i que vagi molt bé, que hi hagi sort, que per Nadal faci bon dia, que es pugui fer aquesta banyada nadalenca i que es repeteixi i no millorin les xifres d'assistència. Moltíssimes gràcies per contactar amb nosaltres. Moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda, adeu.
Recte final de la Randa Mar d'aquest dimarts 2 de desembre del 2025 i ara deixem de nedar, deixem de banyar-nos a l'aigua i el que volem fer és parlar amb els pescadors. La Confereria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú torna a posar el crit d'alerta davant d'una situació que qualifica del límit. Per saber-ne més, en Guillem en parla amb Jaume Carnisser, el patró major de la Confereria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú. Guillem.
Doncs avui tenim amb nosaltres el patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i de Geltrú, Jaume Carnisser. Ell entrarà en una connexió des del vaixell. Aleshores, doncs, demanem disculpes si no s'escolta millor qualitat, però la situació i l'emergència demanava fer una connexió avui amb el Jaume perquè ens expliqui una mica la situació que està patint
la confraria de pescadors de Vilanova i les altres. Jaume, bon dia. Com descriuries la situació actual del sector pesquer a Vilanova? Bona tarda. Bàsicament, la situació actual, l'any passat ja estàvem en un punt límit, en un punt crític,
Jo crec que no voldria dir cap paraula malsonant, però les propostes que rebem jo crec que sobrepassen qualsevol dels límits. Entenem que hi ha molta normativa que ve d'Europa i que s'ha de lluitar directament allà, amb els altres estats,
Però una cosa sí que està clara, les normatives que arriben de la Secretaria General de Pesca, aquestes sí que s'haurien de mirar de portar a terme d'una forma molt curosa. I el que va passar aquest dissabte, que ens avisaven que, bàsicament, el que portem uns diversos anys fent, que és la declaració de desembarc, que és fer una estimació abans d'entrar al port,
Ens avisen ara que passa a ser a quatre hores, cosa que és completament inviable per tot el sector pesquer del Mediterrani, català i espanyol, directament. Som embarcacions que sortim molt a prop del port i que això de fer un preavís a quatre hores és que és completament absurd.
Això està fet pels vaixells que tenen que navegar més de vuit hores o més de quatre hores i poden fer aquest previs. Nosaltres, quan tornem cap al port, bàsicament, com a molt, estem una hora i quart, una hora i vint, una hora i mitja, això és absurd. Això vol dir que quan tu acabes de pujar a la xarxa,
fas l'avís, perquè no ho pots fer abans, i llavors que ens esperem a fora del moll durant 3 hores. Això és completament absurd. I l'altre és que fins ara havíem de fer una estimació d'aquelles espècies a les quals portaves més de 50 quilos.
Ara ja és a partir del primer quilo. I amb la constant que com t'equivoquis entre un 10 i un 20%, a darrere ve la sanció. Intentar calcular en mar, que no pots pesar perquè les bàscules no funcionen bé, degut al moviment del vaixell,
Si, per exemple, un congre fa un quilo o fa un quilo 150, això és absurd. Vull dir que aquesta, que és de la Secretaria General de Pesca, en vez de facilitar-nos les coses, i amb els anys que fa que avisem que això posa en perill tant la tripulació del vaixell pesquer com els altres, perquè fer totes aquestes operacions quan tornes al port,
moltes vegades pot posar en perill perfectament la navegació, tant del que està fent l'estimació com dels altres. És bastant absurd. Jo crec que s'ha de posar una miqueta de seny,
i bàsicament donar-se'n compte que moltes de les normatives que hi ha no s'ajusten gens a la realitat d'un sector pesquer que no funciona com ells pensen. Realment, ja no sé si pensar que és que no saben exactament el que és un vaixell de pesca,
perquè si ho sabessin, no ho farien. I si en són conscients, llavors està clar que l'única cosa que busquen és eliminar tot el sector pesquer de tot el Mediterrani. No hi ha una tercera opció, només hi ha una d'aquestes dues. Malgrat vosaltres haver complert totes les exigències de sostenibilitat, afirmeu que continueu patint aquestes retallades. Creieu que les normatives europees tenen en compte la realitat dels ports com el de Vilanova i la Geltrú?
Com bé dius, la proposta de la Unió Europea, que passa de ser, jo crec que insultant, com es pot demanar una empresa que treballi 9 dies en tot un any? Jo crec que aquí hi hauria d'haver una sobrecàrrega de responsabilitat sobre les persones que afectuen aquest tipus de...
de normatives o que potser no són conscients. Jo, mira, nosaltres el que volem és anar a treballar. No tenim ganes de viure de forma subsidiàriament, però si realment el que proposen és que només treballem 9 dies, a sobre hi hauria d'haver una proposta d'un subsidi de 231 dies, entenent que 240 és el que podria ser viable per qualsevol empresa. Això per una banda. L'altra és...
Si ens hem basat fins ara, que bàsicament això era un puntal de tres línies, que una era la part medioambiental o ecològica, l'altra era la part econòmica, la part social ni se l'han escoltada ni l'entenen. Jo no sé de quina manera es pot proposar que una empresa només tingui la seva activitat laboral durant 9 dies.
Han fet uns estudis que se'ls han fet ells. Els estudis científics que té la Unió Europea, que és de fa dos anys, no contempla la realitat amb la qual ens trobem ara mateix.
crec que haurien de mirar més els informes científics que es fan a peu de barca, com els que ha fet Icatmar, aquí a Catalunya, o com ha fet l'IEO, a les Illes Balears, i que demostren una millora del recurs on pràcticament la totalitat de les espècies del Mediterrani estan per sobre del que es diu el rendiment màxim sostenible. Si la vessant d'aquestes mesures ha d'anar lligada amb la part científica,
És absurd que es proposi que una empresa treballi 9 dies. Aquesta... És que no sabria ni com qualificar-ho. Crec que no hi ha paraules per qualificar que si l'any passat eren 27, suposo que al final es va accedir, doncs aquest any han dit, escolta, per 27 anem-hi amb 9, a veure si amb 9 va millor.
Jo penso que hem arribat a un punt que això és insultant. I, d'alguna manera, potser s'haurien de depurar responsabilitats a les persones que demanen aquestes accions. L'altre que us he dit és això. Jo crec que, bueno, si la Unió Europea vol que treballem nou dies, treballem nou dies.
però subsidiàriament que hi hagi una ajuda de 231 dies més laborables. I et dic que la part normal d'una empresa està entre els 260 i els 275 dies laborables. Vull dir que potser que s'ho facin mirar una miqueta. Crec que no entenen, no saben exactament el que és una empresa ni el que és un vaixell.
Doncs, Jaume, dins d'aquesta Assemblea General extraordinària que es celebra avui, un dels punts és la proposta de declarar persones no ingrates alguns responsables polítics. Es tracta d'un avís, una protesta o un punt d'inflexió?
Com explicava, aquest dissabte hi va haver unes persones que estaven elaborant un curset telemàtic que ens feia des de la Secretaria General de Pesca, on avisaven aquestes mesures que us he explicat del diari electrònic de Bordo i del preavís de les 4 hores. I automàticament aquestes persones van demanar una assemblea de platja, tal com tenim marcat, amb el mínim de personal, que ho ha de demanar.
Doncs, com a mínim, per fer un punt d'inflexió, i que així com fa un any ens visitava el ministre Planes a Vilanova i la Geltrú, o altres vegades que ha vingut la subdirectora general de pesca del Ministeri, o han vingut diferents tècnics, doncs que, mentre això continuï d'aquesta manera, almenys a Vilanova no cal que vinguin perquè no els rebrà la cofredia. Penso que és més...
És més a nivell de marcar una pauta, de dir que fins aquí hem arribat i que a dia d'avui, ja que no podem sols batallar tota aquesta normativa, almenys i marcar que a Vilanova no cal ni que s'acosti.
Perquè de la manera com s'està portant, ja ho he dit abans, és tan ofensiu que crec que és el mínim que es pot fer. Declarar a tota persona competent en matèria de pesca no engrata a Vilanova fins que no hi hagi un punt d'inflexió. I ja per acabar, Jaume, si les normatives no canvien, quin futur li queda a la pesca professional a Vilanova? Bé, respecte a la pregunta, quin futur?
Jo crec que, bàsicament, portem tants anys tensionats on, degut a totes aquestes regulacions, Vilanova ha perdut pràcticament el 60% de la flota de pesca, no només d'arrossegament, sinó de tots els altres sectors. S'ha perdut molta personal.
A vegades és perquè veus que no hi ha un futur directe. Com hem de buscar un relleu generacional, però si aquest ofici no té cap tipus de futur? Vull dir, la gent desconeix completament el que envolta el món pesquer.
Potser de barques de pesca no en som tants, ni de pescadors tampoc, però cada peix que arriba a una llotja, el que arriba a repercutir, tant per la nostra dieta com per la nostra gastronomia, pràcticament et diria la nostra forma de viure que tenim, tant a Vilanova com a molts altres ports mariners, que forma part integrada directament amb la societat, és eliminar directament una forma de viure, una manera de pensar i una cultura a partir d'aquí.
Si aquesta és la línia que Brussel·les, que marcava, que quan ens vam ajuntar als diferents països i havíem de creure en Brussel·les, o havíem de creure en la Unió Europea, una Unió Europea per l'estat del benestar, jo crec que s'ha perdut completament tota la línia per la qual es va crear la Unió Europea.
La resta de països busquen l'autosuficiència alimentària i aquí, i ara ja t'hi ajunto la resta, vull dir, aquí no només som els pescadors, fins que som els pescadors, els agricultors, la ramaderia, tot el sector primari està cansat de tanta sobrecàrrega burocràtica i de tants acords amb països estrangers per poder portar els seus productes. Crec que no recorden gaire bé què va passar amb el Covid,
quan només aquells països que tenien aquesta autosuficiència podien viure tranquils al dia a dia, sabent que no havien d'esperar que arribessin els camions. Que pensin que a Anglaterra el Brexit va començar precisament per les problemàtiques amb els pescadors. Vull dir, si és que més clar no es pot dir...
Jo crec que a Vilanova, si no es canvien les normatives, en menys de 5 anys, pràcticament serà residual o pràcticament no quedarà res del que coneixem com a portpesquer. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies, Jaume, gràcies per passar-te i explicar una mica la problemàtica que esteu vivint des de la confraria de pescadors de Vilanova i les Geltrú. I res, moltíssima sort i hi anem parlant. Moltes gràcies.
La bola crece Se terminó nuestra versión fatal Martes 13
No es nada personal bendigarte un simple abrazo. Se hace demasiado así. Juanchito ya no vive aquí. Es un verano extraño. De repente la ciudad huele demasiado a ti. Una minúscula señal.
Un algoritmo exacto
Volem acabar el programa d'avui parlant d'un documental que es va poder projectar fa ja uns dies als cinemes verds de Barcelona. Porta per nom Ocean i es submergeix al fons del mar per denunciar el mal estat dels oceans d'arreu del món. En parlem amb Marina Fuentes, membre de United Way España, organitzadors de tot això. Molt bona tarda, Marina.
Hola, buenas tardes. Siento no hablar catalán, me da mucha vergüenza. Lo entiendo bien, pero no hablo fatal. No pateixis, no passa res. Escolta'm, ara ho dèiem, l'objectiu d'aquest documental és denunciar, no?, el mal estat dels oceans. Sí, sí, efectivamente. Esta iniciativa que hacemos en colaboración con la Asociación del Marí tiene el objetivo de invitar a los centros educativos de toda España a unirse a este reto de proteger el 30% del mar Mediterráneo.
Antes del año 2030. Si los centros educativos están interesados en registrarse, pueden hacerlo y recibir tanto códigos gratuitos para poder ver la película en sus clases, en las clases de inglés, en las clases de biología, en francés, me da igual, lo que sea, en clases de ética.
Pueden recibir esta película y material didáctico para luego trabajar sobre el tema de esta película. Ara en parlarem d'això, però què expressa la pel·lícula? En quin estat estan els oceans?
Bueno, pues no sé si conocéis un poco a la figura de Sir David Attenborough, que es un gran medioambientalista que acaba de cumplir 99 años este año, este 2025. Esta es su última película. Esperemos que no sea la última de verdad, sino la última que ha hecho. Se estrenó el día de su 99 cumpleaños. Habla justamente de que el océano, los océanos son la sangre de la Tierra.
y por eso es tan importante cuidarlos, porque no teníamos... O sea, somos el planeta azul, al fin y al cabo, y pensábamos que los océanos, pues bueno, tenían cierta influencia sobre la vida en la Tierra, pero bueno, como bien dice en la película, los océanos son la sangre de la Tierra, y si la sangre está en mal estado, ya sea contaminada, ya sea sin oxígeno, llena de plásticos, pues nos moriremos todos, sí.
Per tant, suposo que se'n parla d'aquesta contaminació. De fet, tenim drets del món on els oceans tenen illes de brossa directament. Entenc que es parla una mica de tot això.
Perdona, porque ahí no sé si entendés ni lo bien. ¿Puedo repetir? Sí, sí, ningún problema. Que supongo que habla de esto, de esta contaminación en primera parte, que hay océanos, sitios en el mundo, en los océanos, donde hay islas de basura directamente. Directamente. O sea, el problema que hay además es que, y por eso nosotros desde España, y porque una de las personas que ha rodado esta película es Manu Sanfélix, de la Asociación del Marí, con la que trabajamos en colaboración...
Nosotros hemos estado llevando el mensaje de cómo cuidar el océano a diferentes centros educativos, pero gracias a esta película y a que Enric Sala, también otro biólogo marino importante de España, creo que además es de Barcelona, no me acuerdo ahora mismo, pero creo que sí. Bueno, pues estas dos personas llevan trabajando con National Geographic mucho tiempo,
Ellos han visto el deterioro junto a la vivienda del mundo de los océanos, cómo se está muriendo, y entonces pusieron en marcha en el 2009 una iniciativa que se llama Pristine Seas, mares prístinos, y entonces tiene como objetivo que en todo el mundo, hasta el 2030, haya reservas naturales
Igual que tenemos parques naturales en la Tierra, pues hacer lo mismo en el océano. ¿Por qué? Porque han descubierto que la sobrepesca, por ejemplo, cuando se estaba muriendo la... Bueno, pensábamos que había desaparecido la ballena azul, de hecho. Y la ballena azul, pues gracias a que la sociedad civil salió en tromba a decir, bueno, voy a manifestarse y a...
pues salieron leyes que prohibieron esta pesca industrial con los arpones, no sé qué edad tienes, perdona, yo es que soy un poco más mayor seguro, tengo ya 56 y me acuerdo de ese momento en la historia que sale también en la película. Entonces la sobrepesca de repente cuando dejaron de pescar en esas zonas, porque se prohibió, volvió a aparecer la ballena que pensaban que ya estaba extinguida.
Y luego en muchas otras zonas hay pescadores que salen en la película que hablan de que como había zonas muertas por su región, dejaron de pescar ahí y en tres, cuatro años de repente volvieron de casualidad y vieron que aquello se había vuelto a... O sea, cuando dejamos el mar en paz un poco, pues de repente él se vuelve a regenerar, ¿no? Entonces ese 30%, reserva30.org, si queréis firmar esta iniciativa...
El objetivo es llevar estas 500.000 firmas que hacen falta para una iniciativa legislativa popular a la raza del Congreso y que se pueda aprobar esa protección del 30% del Mediterráneo, que es el mar que tenemos por nuestras zonas. Obviamente el Mediterráneo de...
de Grècia, d'Itàlia, nosaltres no tenim poder. Però cada país que pugui fer això realment, perquè tot el món tingui un més ric. De fet, tot això està dins l'adesió de United Way al moviment REST30, no? Exacte. Nosaltres som la part educativa d'aquest RZ30.org,
que empezó la Asociación Belmarí hace no sé si tres o cuatro años. Y nosotros hace dos años en unas conferencias las conocimos, les dijimos que llevábamos muchos talleres a diferentes colegios para concienciar, no solo medioambientales y del océano, sino de otros temas también. Y como parte de nuestro pilar de educación, que tenemos tres, que son salud, empleabilidad y, por supuesto, educación, que es el más grande,
Este es el que cuando empezamos a ver esto y cuando se ve la película, gracias a que National Geographic ha hecho esta iniciativa y donde nos dijo que nos podía dar todos los códigos que van a proveer de códigos para la plataforma Disney para que toda la gente pueda ver, los centros educativos puedan ver esta película gratuitamente, ¿sabes? Porque no todo el mundo tiene Disney. Vamos, yo no lo tengo, por ejemplo. No sé si tú lo tienes, pero...
Ya heu anat a algunes escoles, entenc que sí. Quina és la resposta? No sé si heu aconseguit posar al centre aquesta conversa ambiental. Bueno, tenemos ya 35 colegios adscritos.
Esperamos llegar a muchos más poco a poco. Estamos haciendo muchas iniciativas. Por ejemplo, el año que viene nos ha invitado el Oceanographic en Valencia a hacer lo mismo. Entonces esperamos poder ir poco a poco por toda España mostrando esto. Luego en los colegios las aulas ya sabes que tienen mucho poder porque reúnen a todos los niños y las niñas. Entonces pueden cada día, en cada clase que quieran enseñar la película.
y así llegaremos a más personas más rápidamente, y esos niños y niñas, que ya sabes que suelen ser muy insistentes, ojalá, consiguen que toda su familia mayor de 18 años firme esta iniciativa. Entenc que es projecta la peli i després tenen unes activitats els infants. Exacto. Bueno, exactamente. El material didáctico que ha desarrollado Nacional Geográfica és precioso, además.
pues lo pueden usar los profesores y profesoras para luego comentar y dependiendo de las edades hacer cierta actividad o hablar sobre el tema o qué pensáis. Tuvimos en el pase que tuvimos el domingo en Madrid, por ejemplo, un niño decía que él quería ser biólogo marino, le estuvo preguntando a Manu Sanfélix qué es el día a día de un biólogo marino, le estuvo explicando y bueno, pues esto también es muy inspirador para animar a la gente joven a...
a lo mejor, pues ser biólogos marinos, quién sabe, o biólogos, sencillamente. Da igual de tierra o de mar, todo es necesario. Un dels objectius és la protecció d'aquest 30% del Mediterrani, però hem de dir que hi ha zones protegides al Mediterrani. Sí, hay zonas protegidas, es verdad, pero esto aquí, si lo tendrías que preguntar a mano San Félix, si un día, si queréis, le traéis, que es lo decimos...
que estará encantado, pero estaba de viaje hoy y no ha podido. Pero él me comentaba que esa realidad de esa protección no es absoluta. O sea, cuando hablamos de la protección de Reserva 30 es que no puedan ni pasar barcos por esa zona. Es realmente que esos mares se puedan regenerar, porque si no, no se pueden regenerar. Y entonces tenemos zonas protegidas, pero no del todo. Y luego tampoco hay muchos recursos muchas veces para...
...para proteger esas zonas, porque bueno, pues para... ...no sé, también está, yo qué sé... ...me voy a inventar un ejemplo muy tonto, pero... ...por ejemplo, si tiras una colilla al suelo, ¿no? Se supone que no se puede hacer, ¿no? Que por ley está prohibido, pero bueno... ...no puede haber un policía en cada esquina al final... ...para decirle, oiga, usted por favor no tire la colilla. Entonces, bueno, yo creo que al final...
todo pasa por una concienciación y una educación que tenemos que recibir desde pequeños. Ja per anar acabant has comentat que teniu unes 35 escoles que s'han interessat per tot això. No sé si encara hi ha escoles interessades que siguin a temps per apuntar-se i com ho poden fer. Exacte, pues mira el link es un poco complicado porque es un poco largo pero si ponen
United Way, que si quieres lo del Etreo, y luego Retorres 30, les va a salir y ahí van a tener un botón para contactarnos y rellenar un formulario y recibir los materiales y todo. I si hi ha gent interessada en veure la pel·lícula, està disponible a Disney Plus, no? Exacto, exacto. Perfecte, doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies Marina per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar.
T'ho donat una piazzat i marina.
Parlant d'aquest documental i de la protecció del mar mediterrani, d'aquesta 30% de protecció, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimarts 2 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda a Randa Mar. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Fins demà!
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona comprarà els baixos i el primer pis del número 8 de Méndez Núñez per ampliar els espais vinculats al Teatre Metropol. Allà s'estudiarà ubicari el centre d'interpretació de Jujol, una botiga i un restaurant. Les obres de restauració avancen i n'hi haurà de noves perquè es vol que sigui integral.
Mentrestant, l'equipament cultural seguirà tancat i hores d'ara no hi ha prevista la seva reobertura, una data per la seva reobertura. L'alcalde Rubén Vinyuales diu que amb aquesta operació al Metropol esdevindrà un gran centre cultural i no només un teatre.
Aquest nou accés polivalent permetrà també donar una funcionalitat autònoma a les diferents peces del complex cultural sense haver d'estar necessàriament obert al teatre. Però el Metropol deixa de ser només un teatre per esdevenir un gran centre cultural i el cor de la ciutat de Tarragona.
Els treballs de restauració es van iniciar el juliol de l'any passat i ja han fet aflorar elements julians originals. S'han renovat també la fusteria, s'ha actuat per evitar filtracions i l'aigua ja no pot entrar a dins com passava als dies de pluja intensa.
Amb aquestes millores ja efectuades s'ha aprofitat per anunciar noves fases que vindran i també bones notícies com ara que es podrà comptar amb una aportació de 500.000 euros a través del 2% cultural de l'Estat.
L'atur cau tímidament el novembre. La demarcació de Tarragona durant el darrer mes serà reduït en 36 persones o el que és el mateix, un imperceptible 0,09%. Ha davallat en tots els sectors, menys els serveis i especialment entre les persones sense ocupació anterior.
i els fets delictius registrats al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre durant els nou primers mesos de l'any han baixat un 7,6% respecte al mateix període de 2024. Michel Pijuan. Segons el Ministeri d'Interior, fins al mes de setembre d'aquest 2025 s'han reduït els homicidis i assassinats en un 53,8%, passant de 13 a 6 casos, però han pujat fins als 421 casos els delictes contra la llibertat sexual.
un 14,4% més. Entre els municipis de més de 20.000 habitants, el Vendrell, amb 22,24, i Salou, amb menys 20,8%, són els que més redueixen la criminalitat, que únicament creix a baix, amb un 3% més. Les estadístiques fetes públiques del govern espanyol pel període d'entre gener i setembre d'enguany presenten xifres a la baixa en pràcticament tots els capítols. La criminalitat convencional se situa en 28.981 fets, baixant un menys 6,8%.
Encara més recurra la cibercriminalitat, un dels àmbits amb més increments els últims anys, que s'han reduït un 11,8% amb 5.236 casos. Al municipi de Tarragona, el descens global és de 5,3%, 6.983 fets. En el cas de la capital provincial, destacen el descens del 44,4% en els robatoris amb força en domicilis.