logo

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta. ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Transcribed podcasts: 19
Time transcribed: 9h 9m 38s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Descobrirem la feina de Jaume Lleó i un nou cetaci del nostre mar.
Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Anirem de regat al delta de l'Ebre.
Coneixerem de primera mà a una persona que li encanta bussejar.
I acabarem el programa d'avui sabent quina és l'actualitat del Club Nàutic d'Arenys de Mar.
Estarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu, Arran de Mar.
Però abans de tot això el que volem fer és presentar al nostre equip,
presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa,
que cada dia fan possible que el vaixell d'Arran de Mar surti de port i arribi a Bon Port.
I comencem per la nostra cap tècnica.
Ara sí, ho tenim tot a punt per començar Arran de Mar.
Llops de Mar, un podcast fet Arran de Mar.
Benvinguts a un nou episodi de Llops de Mar,
el podcast on escoltem les veus salades de la Mediterrània.
Avui ens acompanya en Jaume Llaó, mariner de Mena,
un d'aquells homes que ha viscut amb el mar com a horitzó i ofici.
Des de ben jove ja trepitjava cobertes i coneixia el pes de les xarxes,
els capricis del vent i els silencis de la mar fonda.
Amb ell parlem de com era la vida a bord, de la pesca d'abans
i de com ha canviat tot plegat.
Una conversa plena de records, de saviesa i d'amor profund pel mar.
Hi ha qui mira el mar i en veu un horitzó.
D'altres hi veuen casa seva.
A Llops de Mar coneixerem les vides de qui no només estima el mar,
sinó que hi respira, hi treballa i hi somia.
Pescadors, navegants, submarinistes, mestres d'aixa, mariners de cor i d'ofici.
Històries salades profundes i autèntiques que ens porten al gust de la sal i al sol de la llibertat.
Prepareu-vos per salpar avui al Llops de Mar amb Jaume Llaó.
Jaume, benvingut al Llops de Mar de la Renda Mar.
Igualment, benvingut, gràcies.
Quina ha estat la teva vinculació amb la mar? Explica'ns una mica.
La meva vinculació ja ve de família, ja anem per la cinquena o sisena generació,
als 14 anys ja em vaig embarcar i he anat pràcticament a quasi tots els oficis,
he anat al llum, que és els que van de nit, he anat a la xarxa, he anat a Palangre
i al final vam acabar a l'arrast, que pràcticament ha sigut quasi tot el meu temps final,
ha sigut a l'arrast.
Vam comprar una barca, i jo i la meva dona, i quan els nanos es van fer grans van voler venir,
que nosaltres sempre els diem que si volien que no hi anessin, però els hi va agradar
i tots dos van, i ells estan continuant la saga, veia.
És de tradició ja familiar, doncs, continuar, eh?
Sí, bé, ara ells diuen que els seus no volen que hi vagin, eh?
Però bé, és que tot s'ha posat molt cru al mar, ara anar al mar, si jo tingués que començar no hi aniria,
quan era una cosa que és molt... a qui li agrada, doncs, és molt bonica, és dura,
però a qui li agrada, doncs, ho disfruta, és una sensació de llibertat, d'aventura, de tot, una mica, no?
Però ara, entre tota la burocràcia, la tecnologia, s'està complicant molt, vaja.
Ara parlarem, eh, també, de com ha canviat el mar, però deixa'm primer entrar una miqueta en com ha estat la teva via de mar.
Què transmet a tu el mar? Què és per tu el mar?
Doncs, home, el mar és una sensació de llibertat, de... de... unes sensacions de sempre tens alguna cosa que et sorprèn,
avui és mal temps, demà no, vull dir, estàs al mar, a vegades les feines es compliquen,
és, no sé, és una cosa que, no sé, com diuen que portes a les venes, doncs, és així, jo crec que és així, no?
És una cosa que tira molt, tira, amb el que li agrada tira.
I, vull dir, tot és... és bonic, és... no sé com dir-t'ho, és... sensacions cada dia són diferents,
encara que facis la mateixa feina, perquè et trobes amb moltes coses, amb parcants,
en que, a vegades, doncs, en roques amb una pedra, o pescant, vull dir, que sempre hi ha uns al·licients molt...
que et motiven, a l'endemà tornem-hi, no?
Com comences tu, amb el teu pare, ja de petit?
Sí, amb el meu pare, sí, amb el meu pare, doncs, teníem una barqueta de casa,
perquè nosaltres som de Calgat, i la barqueta es deia Elgat.
I jo vaig acabar el col·legi dels 14 anys, la General Bàsica, i ja, doncs, ja em vaig embarcar amb el meu pare,
i després amb el meu pare vam anar dos anys a l'Arrast, petit, després vam anar a Llum, a la Sardina i al Soitó,
després em vaig anar a l'Emili, al venir de l'Emili em vaig embarcar a l'Arrast,
i, bueno, he anat amb dos o tres, vaig manar barques, quan feia vacances manava barques,
a la Cofredia, d'Almus, d'aquí Vilanova,
i, bueno, fins que es van vendre una, i vaig dir, bueno, doncs ara ja no em vull manar més de barques,
vull manar la meva, i vam comprar la nostra, que és la seu.
Quantes hores pots haver passat a mar?
Uf, no ho sé, moltes, moltes.
Quasi tota una vida, no?, quasi, quasi.
Sí, bueno, i és que, no ho sé, jo, per exemple, arribàvem de pescar el divendres a la tarda de l'Arrast,
i m'embarcaven a un altre mar que s'anava a la Tonyina, a pescar a la Tonyina,
vull dir que sempre coses així, vull dir, o s'anàvem a fer musclos o cornetes,
és dir, era continu, la mar era continu, vull dir, era, l'edicient que tenies era aquest, no?,
anar a fer coses, vull dir, era igual, pescar a Tonyines, que anar a buscar cornetes,
que anar a buscar musclos, que sempre tenies alguna cosa a fer.
Al mar, és molt de sacrifici, però alhora també molta satisfacció, no?,
com posaries la balança de, no?, potser?
Home, sacrifici bastant.
Bastant, perquè vull dir, és dura, la cosa, i de la manera,
el que passa és que avui en dia cada vegada s'ha anat evolucionant més,
la tecnologia ha ajudat molt, la maquinària ha ajudat molt,
perquè quan vaig començar jo amb el Mart, amb ara, hi ha un abisme, no?,
amb tot, amb maquinària, amb hidràulics,
però bé, vull dir, també té el seu, no t'ho regalen, no,
vull dir que és un ofici que, si ho vols compensar una cosa amb l'altra,
si t'agrada, l'odolent sempre, l'odolent sempre, l'odolent, no?,
és a dir, pots tenir dies durs, com crec que totes les feines,
cada feina deu tenir els 10 dies de dir, hòstia,
ojalà no hagués vingut, no?,
però l'altra part et compensa,
quan les coses et surten bé,
les pesqueres són bones, vull dir, et compensa.
Què creus que té el mar que t'atrapi, no?,
què és el que t'atrapa a tu del mar?
No ho sé, si em vols que et digui, no ho sé,
però és una cosa que jo he vist amb els meus fills,
que jo sempre els deiem,
home, no, conya, estudieu, tal,
perquè, doncs, conya,
al mar podeu venir sempre que vulgueu,
però podeu treure-vos una carrera, va, sí, va,
i un va estudiar, va anar a l'escola nàutica
i es va treure una titulació molt bona,
que jo li vaig dir, continua, i no ho va voler,
però no, no, ja vinc al mar, ja vinc al mar,
i llavors jo crec que això no sé si és
com pots arribar a que tiri tant al mar,
però és una cosa que no s'ensenya, no?,
perquè jo he vist famílies, per exemple,
que avui en dia encara volien dir pescadors,
que eren pagesos de Vilanova,
i vam baixar amb un amic,
que tal, que qual,
i ja no s'han mogut d'aquí,
vull dir que és una cosa que t'entra,
t'entra, no ho sé quin veren ho és,
però se't fot dins i allò és la vida,
que cada dia vols,
aviam demà què farem,
aviam demà n'hem aquí,
mirarem d'agafar això,
vull dir, és una cosa que et va,
cada vegada se't infiltra més
i no pots viure sense ella.
Encara que pugui semblar un monòton,
no?,
al final, cada dia és diferent,
cada dia és un món, no?
Sí, cada dia és un món,
i tot i fent la mateixa feina,
però, clar,
és que és tan polifacètic tot,
de, avui, si anem a pescar escamarlats,
o si vas a pescar maire,
o si vas a buscar lluç,
o vas a buscar gamba,
vull dir,
cada cosa té la seva triquiñuela
per agafar-la,
si no ho saps fer-ho anar bé,
normalment no en agafes,
llavors, clar,
això és un plus,
que sempre dedico a jo,
doncs,
aquí li he trobat el punt d'agafant,
i això és una satisfacció que vas tenint,
no?,
que, clar,
però,
ja et dic,
cada dia és diferent,
vull dir,
tot i fent el mateix,
cada dia tens una,
surt una sorpresa o altra.
Has comentat que has canviat d'estils de pesca,
d'arts diferents,
has passat per tots,
com és que has anat canviant?
Què és el que t'ha fet anar canviant?
Bueno,
perquè,
primer,
perquè el meu pare,
doncs,
em va anar portant,
fins que,
fins que jo ja em vaig fer,
doncs,
em vaig venir de la mili,
que ja ets,
un humanet,
per dir-ho d'una manera,
doncs,
llavors ja vaig dir,
bueno,
doncs,
ara ja vull,
cases i això,
i dius,
no,
ara ja vull posar,
i quin és l'ofici que amb mi he vist,
que té més futur,
que té un,
econòmicament,
un sou bastant regular
durant tot l'any,
va ser l'arrast,
i per això em vaig quedar,
doncs,
amb l'arrast.
Els altres oficis també eren bons,
però no tenen econòmicament,
tenen molts alts i baixos,
no?
És a dir,
tot a mi,
potser una temporada guanyes molts cèntims,
i llavors,
una temporada que no guanyes res,
no?
En canvi,
l'arrast és com una fàbrica,
doncs,
per dir-ho d'una manera,
que cada setmana,
doncs,
cau en els,
cau el jornal,
més o menys,
però cau.
I aquí em va ser el que em va tirar,
doncs,
a quedar amb l'arrast.
És potser el repte més gran
el que t'has afrontat,
o quin seria el repte més gran
que t'has afrontat a mar?
Bé,
el repte més que em va ser
és comprar-me jo una barca,
una barca ja grossa,
amb unes hipoteques molt grans,
i aquí,
que va ser el repte,
doncs,
fort,
no?
Que,
bueno,
el vam superar,
al cap de 20 anys,
ai,
de 10 anys,
vam fotre una gran reparació,
perquè els meus fills vaig veure
que volien continuar,
vaig dir,
bueno,
doncs,
ara el que hem de fer
és renovar,
i vam tornar d'allò,
però vull dir
que el repte ha sigut aquest,
tirar aquesta empresa endavant.
Llops de Mar,
un podcast fet
arran de mar.
Com creus que ha canviat
la teva feina
i la teva passió
per la mar
durant tots aquests anys?
Bé,
la meva passió
no és que s'hagi,
no ha canviat,
el que passa és que,
bueno,
dones pas a la joventut
i que ho fan bé
i potser hasta vegades
més bé que tu,
no?
tot i que amb la tecnologia
que tenen
doncs és fantàstic
perquè fas,
m'ho veus
i dius,
hòstia,
però canviar,
diguéssim,
el desig i això
no t'ha canviat,
vull dir,
si demà tingués que anar
i aniria
i faria el mateix
que feia,
no?
Vull dir que no,
no és,
no,
no perds
aquella essència
de la mar
que et tira,
no la perds.
Ara,
dones pas
a que, bueno,
els teus fills
o ja ho fan ells
i si et venen,
papa,
que això,
pare,
mira,
baixa que avui
hem trencat l'art
i m'ajudaràs.
Baixes,
que han de fer coses,
doncs va,
sempre ajudar-los.
Vull dir,
sempre que ells
necessiten,
estàs allà
i els ajudes,
a lo que sigui,
igual,
sigui motor,
sigui,
xarxes,
sigui lo que sigui.
has viscut
en algun moment
del llarg
de la teva vida
vinculada amb el mar,
algun moment de por,
que hagis passat por a mar?
Bé,
por,
només me'n recordo
una vegada
que era molt jovenet,
jo tenia 14 anys
i vam venir de Barcelona,
veníem de Barcelona
amb una aventada
de mestral
i allà ens vam trencar
un conxinet
i allà potser
anàvem amb el meu pare
i jo
i el meu pare
es va fotre a baix el motor
per reparar-ho i tal
i aquell rato
sí,
vaig tindre-ho una mica
però mai més
he tingut
el que sí,
molt de respecte al mar,
sempre no l'he tingut,
sempre,
sempre he de respectar.
Quan ell et diu,
perquè ell sempre t'avisa,
vulguis que no,
els xulos cauen,
vull dir,
el respecte
sempre li has de tenir
i ell et diu,
eh,
ara està aquí
amb el men,
ple de veles,
doncs,
fem-hi cap a casa,
vull dir,
s'ha de tenir,
ara,
avui en dia també,
si vas a mirar
les barques
tal com estan
preparades
a la mar que estem,
que estem aquí
al Mediterrà,
sí que és brau
al Mediterrà,
però
les barques,
per exemple,
que ja tenen
una embargadura
de 15 o 20 metres,
és molt difícil
que un temporal
et
foti
una varilla,
no?
Però bueno,
és el que et dic,
el mar sempre et diu,
eh,
ara aquí
hi ha malament,
ella t'avisa.
I per altra banda,
algun moment màgic
o inoblidable
que recordis
que diguis
que t'hagi marcat?
Sí,
hi ha diversos,
diversos,
sí,
hi ha diversos.
En un moment,
el que passa
que va ser un
anant a la tonyina
amb
amb cercle,
igual com els llums,
i vam cerclar
una mola
de tonyines
immens,
el que passa
que es va trencar,
es van trencar
la xarxa
i ho vam perdre tot,
però bueno,
aquell moment
va ser
una...
I a l'arràs
també hem tingut dies,
no ho sé,
hi ha algú
a vegades
que vas a llevar
i et trobes
passat per puestos
que dius,
bueno,
aquí aviam
si trobem un prèmit
i si trobes
a vegades
trobo llagostes
o gamba penxuda,
hi ha diversos coses
de prèmit,
no?,
que allò
dona...
Puja la adrenalina
de gom,
no?
Hombre,
hòstia,
dius,
avui sí que l'he clavat bé,
no?
Vull dir,
sí,
hi ha moments
molt bons
i també n'hi ha
de molt dolents,
eh?
El que passa
que cada vegada
menys ara,
perquè
els sistemes,
les portes
que ara cada vegada
ja portem portes voladores
que ja no arrosseguen
per terra,
les malles més grosses,
cada vegada hi ha menys
parcants,
d'acord?
Els plotters,
els...
els...
colló...
els GPS i plotters
que tens tot marcat,
vull dir,
jo,
ja els hi vaig marcar tot,
una vegada
em van fer un...
un programa aquí
que vam portar
unes cartes
que les havia fet
el meu pare,
que duien,
doncs tenies totes les senyes,
perquè abans anaves
per senyes d'enterra,
doncs,
el campanar
de Sant Pere de Ribes
per tal,
o la masia
en...
cabanyes
per la masia
en Girabals,
tal,
tal,
vull dir,
això els meus novis
ja ho havien fet,
llavors,
clar,
passava de pares a fills,
i el meu pare,
doncs,
va fer uns mapes,
que per aquí,
deuen,
perquè un pestolat
els teniu per aquí,
gravats,
vaja.
hi ha alguna,
encara,
alguna superstició,
alguna tradició marinera
que es segueixi
a la teva família?
Sí,
supersticions,
hi ha moltes,
moltes,
el pescador és molt
supersticiós,
sí,
sí.
No sé si ens podria explicar alguna.
Sí,
home,
bueno,
per exemple,
quan plou,
això amb un paraigua,
jo,
parlo personal,
o millor un altre
no la té,
aquesta en té un altre.
Parlar,
per exemple,
de paraules
que no es diuen
quan és un
de l'iglesia,
doncs,
nosaltres en diem
una panarola
o un escarbat
o mai nomenes
el nom,
no?
Perquè
diuen que porta,
fas varia
o passa alguna cosa.
I passa,
eh?
A vegades no,
però passa.
I què més?
Doncs no sé,
per exemple,
la serp,
nosaltres no ho diuen mai,
una serp,
sempre diem un congre,
m'entens?
Vull dir coses
i què més?
Jo què sé,
hi ha paraules
que ara no en vénen,
però hostia,
hi ha vàries,
no?
hi ha gent
que per exemple
les sabates
no es nomenen,
moniatos,
posa els moniatos
en una altra banda.
Són supersticions
tontes,
un gat negre,
jo tinc un onclu
que baixant
de casa seva
es troba amb un gat negre
i no anava a març.
no sortia aquell dia.
Vull dir que clar,
coses,
tots tenim supersticions
en març, eh?
Que són tontes, eh?
Que no,
vull dir,
no,
si mires fredament
dius,
però...
Encara n'està ple,
eh,
el món mariner de...
Sí, sí,
no, no,
i tant,
sí, sí, sí,
n'hi ha,
n'hi ha,
mare de Déu.
Què li diries
a alguna persona jove
que vol començar
amb aquest món de la mar?
Què creus que...
Què li hauràs?
Doncs,
ara,
aquí,
aquí m'agafes
en un moment
que jo diria
que jo l'aconsellaria
que no hi anés
o que no m'ho entès res,
almenys ara,
de moment.
Potser d'aquí uns anys,
potser d'aquí uns anys,
potser serem,
però pensa que aquí a Vilanova
d'aquí jo crec, eh,
crec jo que d'aquí
cinc o sis o set anys
avui
quedarem quatre
i el cabo.
Perquè no hi ha
no es pot aguantar.
La manera
que ens ho està posant
l'administració
per mi
va de cap a caïda.
Perquè ens estan
massacrant
en dies,
et vas a comptar
que només estem pescant
durant l'any
cent,
cent,
cent,
cent,
cent,
cent,
quaranta-cinc dies.
Clar,
i ara estem fent
dos mesos i mig
de veda.
Què més?
Les malles
de quan jo
anava al mar
amb ara
estem portant
un mallatge
que en part
amb menllatge
jo crec que no és
el més important
perquè es van guanyant
la vida
amb les malles
i tot més grosses, eh.
Però tot l'altre,
els dies,
ara posen
cupos,
per exemple,
de gamma,
cupos de
sardina,
cupuda,
clar,
la gent s'ha de guanyar
la vida.
A una barca
que van quatre o cinc homes,
si per exemple
en antros mateix
en la nostra barca
ens han fotut
un cupo de gamma
que em sembla
que són de cinc,
de 700 quilos
en un any,
vull dir,
si això en tres dies
està pelat,
què fem?
M'entens?
Vull dir que
si tinguéssim
que aconsellar
ara
amb donar peu
a que
ho veuria difícil, eh?
Difícil.
a part de que
com compres una barca
si avui en dia
si mires
te'n vas
al Facebook
i ja no sé
a la costa catalana
no sé quantes barques
estan en venda.
Gent que es vol jubilar
no es pot jubilar
perquè
té la barca
que no
no l'hi compra ningú.
M'entens?
Clar,
l'administra ens on
ha anat
fotent
tants pals
a les rodes
que hòstia
està xungu, eh?
Avui en dia
està xungu.
Està complicat.
Doncs,
Jaume,
amb aquesta reflexió final
ens quedem.
Moltíssimes gràcies
per avui haver sigut
el nostre llop de mar
i haver estat nosaltres
aquí
en aquest podcast.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Molt bé.
Adeu.
El nostru amició.
Fins demà!
Deixem ara els esports i anem un altre cop a submergir-nos al nostre mar, al mar Mediterrani,
perquè aquest diumenge dues platges de Tarragona prohibien el bany per la presència de dragonet blau.
Es tracta d'un animal molt petit, de color blau, com bé diu el seu nom, i que pot ser verinós.
Per saber-ne més de tot això en parlem amb Jaume Fol, professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Rovira i Virgili
i expert en Biologia Marina. Molt bona tarda, Jaume.
Hola Marina, bona tarda, gràcies per convidar-me al programa.
Escolta, per la gent que no s'imagini aquest animal, com l'hem de pensar o com ens l'hem d'imaginar?
Doncs és un animal que és molt sorprenent, però segueix una... és molt sorprenent perquè estèticament és molt curiós, té com una mena de tres parells,
per dir-ho així, com de potes o rems o digue-li com vulguis.
Home, la veritat és que a simple vista és un animal que és bonic, vull dir, no és un animal lleig.
Sí, i té com unes potes acabades amb unes plomes, i això és perquè té una forma de viure que recorda una mica el...
Bueno, ara ja, clar, les noves generacions, i parlem de coses, que quan eren joves, quan anàvem als rius,
quan anàvem a fer colònies al riu Brujent, allà a la riba, doncs hi havia els sabaters,
que eren uns insectes que corrien damunt de l'aigua, amb unes potes molt fines,
i llavors aquests draguanets fan una mica com els sabaters, que corren per damunt de l'aigua, no s'enfonsen,
que és la seva manera de viure, que és viure en superfície.
Viven en principi en alta mar, i, bueno, com de fet la major part de les meduses,
que no són costaneres, per dir-ho així, però depenent dels corrents, del vent i de com vagi tot,
es poden acostar a la platja. El que passa és que això no passava últimament.
De fet, fa molts anys que no passava.
Per tant, podem dir d'alguna forma que n'hi havia hagut ja al Mediterrani?
Diuen les cròniques que feia segles que no se'n veien,
i que els últims avistaments d'aquesta espècie eren del 1700, pràcticament.
Déu-n'hi-do.
Sí, però que s'han tornat a veure recentment, fa uns quatre anys,
i això coincideix una mica amb l'aparició d'una altra espècie.
Bé, parlarem una mica del que són aquests animals, que així s'entén una mica.
Sí, sí, endavant.
La forma li ve que pertany a un grup d'organismes marins que es diuen nudibranquis.
Llavors, aquests nudibranquis, perquè ens fem una mica la idea,
són com a caragols de terra però sense closca.
Per dir-ho així, com una babosa petita, d'aquelles de jardí, de les torretes,
d'aquelles que són així marronetes o fosques,
doncs una mica d'aquesta mida.
Però les de terra són així lletjotes, pobres,
i en canvi els nudibranquis marins fan les delícies dels submarinistes i dels fotògrafs
perquè tenen uns colors i unes formes que són molt boniques.
De fet, aquí a la costa de Tarragona,
jo no sé si anem allà al parc supaquàtic de la Cés,
és on fàcilment els trobarem,
doncs és molt fàcil de veure'ls.
Llavors tenen aquests colors molt llampants,
moltes vegades acaben,
les puntes són de colors blanquinosos
i després uns colors així vermells, grocs,
són molt bonics
i són molt espectaculars tota aquesta família d'organismes.
I la raó és que són com una mena de bandera,
una mena de rètol que posa
no em mengis.
I la seva tàctica perquè no se'ls mengi en els peixos
és que s'alimenten de pòlips.
Aquests pòlips acostumen a tenir substàncies urticans.
Llavors ells el que fan,
no es creten les substàncies d'aquestes urticans,
sinó que se les guarden.
Això anava a dir, aquest animal, el dragonet blau,
s'alimenta de meduses, si no vaig equivocada?
Sí, ara ja anem.
Ah, exacte.
I llavors, els odibranquis normals,
els que trobem normalment per aquí,
hi ha moltes espècies i molt boniques,
són entre urticans indigestos per la major part de peixos,
que se'n poden intentar menjar un,
però el segon ja no.
Si no és un peix així amb molt poca memòria,
una mena de dòrit,
ja no ho torno a provar,
perquè deixen els...
És com si nosaltres mengéssim caragols
que s'haguessin alimentat d'ortigues.
I les ortigues piquen perquè tenen àcid fòrmic.
Els caragols nostres,
encara que mengin ortigues,
després això ho treuen fora,
ho excreten.
Però si féssim com els odibranquis,
els nostres caragols de terra de Lleida
guardarien l'àcid fòrmic al seu cos,
en aquests plomalls,
en aquestes vesícules.
I al menjar-se caragols,
serien per nosaltres orticans.
Doncs aquesta és la manera en què sobreviuen.
Llavors, aquests animals en particular,
el dragonet,
s'alimenta de dos...
Bueno, de més,
però sobretot de dues espècies
que semblen meduses,
però que no ho són.
Hi ha una espècie que és pròpia d'aquí,
que és la velella velella,
que és la...
Com es diu això?
La carabella portuguesa.
No, no.
És una que és pròpia d'aquí,
que és la barqueta de Sant Pere.
La barqueta de Sant Pere,
que a principis d'estiu
en vam tenir moltíssimes
a totes les nostres platges.
Aquests animalets
poden menjar-se
aquests animalets
que no són una medusa,
el que són és com una mena de
colònia de pòlips.
Els pòlips són com
petits animalons
acabats amb uns tentacles
que filtren l'aigua,
per dir-ho així,
capturen coses,
matèria orgànica de l'aigua.
Llavors hi ha pòlips
que tenen forma de tentacle,
hi ha pòlips que serveixen
per alimentar-se,
altres per reproduir-se,
altres per fer la forma
aquesta que té
com de vela,
que és el que serveix
per impulsar-se pel vent.
Llavors, clar,
si aquest dragonet
s'alimenta d'això,
doncs la barqueta
no té urticant.
no és perillós.
Però si,
i aquesta és la cosa
preocupant,
si el dragonet
s'alimenta
de l'altra espècie,
que és la carabelà
portuguesa,
doncs aquesta sí
que té
un urticant potent.
Llavors,
aquest animalet
és perillós
si ha menjat
la carabelà
portuguesa
abans,
la fissàlia
fissàlis,
perquè llavors
al tocar-lo
és com si
toquessis una carabelà
portuguesa,
és com si
et mengessis un carahol
que s'hagués alimentat
d'urtigues,
perquè ens entenguem
una mica.
Depèn de la dieta
que porti.
Clar,
quina és la part
preocupant?
Doncs la part
preocupant
és que si hi ha
aquests animalets
per aquí
que han arribat
a la costa,
doncs és indicador
que possiblement,
encara que no hagin
arribat a la costa,
hi hagi encara
velles portugueses
donant toms.
Això et volia preguntar
si que hi hagués
aquesta espècie
aquí
que s'hagi avistat,
vull dir,
no és que
haguem vist
un banc
de dragonets
blaus
per a les platges,
sinó que s'ha avistat
aquesta espècie
a les nostres costes.
Deu voler dir
d'alguna forma
que
en menor
o en major mesura
alguna carabella
portuguesa
també ja tenim
al Mediterrani.
Sí,
de fet,
ja van arribar
a Tamarit
i ja es va haver
de tancar
la platja
de Tamarit
per la presència
d'alguna resta
de carabella
portuguesa.
Això,
les carabelles
portugueses,
en principi,
igual que
aquests animalets,
són de mars tropicals,
de mars calenta
i teòricament
en principi
són atlàntics,
es poden trobar
a l'Atlàntic,
es poden trobar
a Àfrica,
a les costes africanes,
a les costes del Carib,
però clar,
com nosaltres tenim
una Mediterrània
que fa quatre dies
estava a 30 graus,
doncs el que fa
és que les carabelles
portugueses
que entren
per l'estret
de Gibraltar,
perquè nosaltres
el Mediterrani
és un mar
que s'asseca
per l'evaporació,
llavors,
clar,
entra aigua
de l'Atlàntic
i aquesta aigua
de l'Atlàntic
porta de tot.
I entra per Gibraltar.
Clar,
entren carabelles,
però quan l'aigua
estava més freda
les carabelles
no estaven a gust
i no reproduïen,
però ara sembla
que sí que estan a gust
i sembla que sí
que reprodueixen,
llavors entren també
els animalets
que s'alimenten
exclusivament
de carabelles
o de barquetes
de Sant Pere,
perquè és un animal
que només menja això,
bé,
hi ha alguna altra espècie,
però bàsicament això.
Per tant,
si hi és,
és indicador
que hi ha l'altra espècie
que li serveix
d'aliment.
Ara parlarem
de les conseqüències
que això
hagi arribat,
però abans,
si en cas,
perquè a més
són animals
molt petits,
vull dir que tu
pots estar a la platja
no adonar-te'n
i tocar-los perfectament.
Si en cas
que els toquéssim,
què és el que ens pot produir?
Bé,
doncs,
això,
la reacció
no és igual
per a totes les persones,
igual que no és igual
per a totes les persones
que et piqui
una vespa
o que et piqui
una altra medusa
de les que són
més habituals.
Llavors,
bé,
acostuma
a tenir
conseqüències
que com a mínim
són de picor,
s'assemblen
a les de la caravella portuguesa,
doncs,
un cou
fa mal
la zona
que està
exposant
al verí
i llavors
pot provocar
vòmits,
però
depenent
si la persona
és sensible
a aquesta
substància,
aquest tòxic,
aquesta substància
urticant,
doncs,
el que pot generar
és una reacció
anafilàctica
i llavors
això ja és una miqueta
més complicat.
És el mateix
que passa
quan una persona
li pica
una vespa
i comença
a feixir,
que es comença
a ofegar,
això és una reacció
anafilàctica
i això s'ha de tractar
amb antihistamínics
o fins i tot
anar-la a l'hospital.
Però
són
picades
que són
perilloses.
També
no és el mateix
amb una persona adulta
que amb un nen,
no és el mateix
depèn d'on te piqui,
quin tipus
de part del cos,
si la pell
és més fina
o no,
un ull
o no pas
una cama
i depèn
de la casuística.
i evidentment
són animals
que no són fàcils
de veure
perquè també
molta gent
no identifica
aquestes espècies
com és natural
i si la mar
està remenada
com aquests dies
doncs són molt
difícils de veure
perquè són també
blavets,
es confonen
amb el color
de la mar
i no,
clar,
tot això
genera problemes
i al final
si la solució
que és
lògica
no,
no és cap crítica
però es acaba
tancant una platja
en plena temporada
doncs home,
això també té
conseqüències econòmiques
bé,
és tot un
trasbals,
un cap de setmana
d'agost
o de setembre
en l'aire
doncs clar,
també fa mal
això,
cada vegada
és més freqüent.
Aquests animals
ho deies
i ho comentaves
que són
de zones tropicals,
la seva arribada
aquí,
tant de les carabelles
portugueses
o d'aquests
dragonets blaus,
al final
és per l'escalfament
que estem patint
del Mediterrani.
Sí,
el Mediterrani
cada vegada
és un mar
que és més còmode
per espècies
tropicals
i llavors
d'espècies tropicals
n'hi ha de molts tipus,
n'hi ha que no
que no són
estrictament perilloses
però les hi ha
que sí
que ens poden donar
problemes
com aquestes.
una picada
d'una
fisàlia
o d'un
dragonet
s'ha d'anar
amb molta cura,
sobretot si són nens
s'ha d'anar amb molta cura,
això sí que és veritat
i s'ha d'estar
molt vigilant
perquè sí que pot ser greu.
Hi ha hagut
algun cas
de picades
mortals,
no aquí al país,
gràcies a Déu,
però hi ha alguna referència
d'algunes,
sobretot nens
que han tingut
problemes seriosos.
Per tant,
no és per espantar ningú
però sí que
s'ha de tenir cura.
I llavors,
esclar,
el problema és que
la nostra zona
i el Mediterrani
en particular
és un medi
que s'escalfa
molt més ràpid
que l'atmosfera,
té una inèrcia
tèrmica
que vol dir
que costa molt
que s'escalfi
però costa
després molt
que s'refredi.
I llavors,
els increments
de temperatura
registrats
en els darrers anys
quasi que són
de dos graus
per sobre
de la mitjana
en els darrers anys.
Ara no tinc al cap
la gràfica,
però pràcticament
aquest any
ha estat
pràcticament
dos graus
per sobre
de la mitjana
i l'any passat
també va ser
un grau i mig
dos graus.
Sí,
i això vol dir
que s'escalfa
més ràpid
i amb més intensitat
que l'atmosfera,
que és més variable,
és més ràpid
que canviï de temperatura
l'aire,
no?
Un front fred
de seguida ho canvia
però la mar no.
la mar té
una dinàmica
volà
i clar,
és un volum
d'aigua immens.
També no parlem
del conjunt
de la columna
d'aigua,
parlem de l'aigua
superficial
costanera,
però les aigües
superficials,
si s'escafen,
són també
justament on viuen
aquests organismes.
Per tant,
qualsevol cosa
que afecta
la superfície,
encara que
els fons
pregons,
la temperatura
n'hagi canviat molt,
però la superfície
sí,
ja ho tenim aquí això.
I d'organismes
que entren
al Mediterrani,
doncs,
hi ha dos
procediments
bàsics,
un el natural
que és a través
de Gibraltar
per reposar
l'aigua
que s'evapora
i que els rius
de la Mediterrània
no poden compensar,
perquè tenim
el Nil
o tenim d'altres rius
però no són suficients
per compensar
l'aigua
que marxa
a l'atmosfera.
I l'altre punt
d'entrada
ja no és natural
sinó que és
derivat de la mà
de l'home
que es diu
Canal de Suez.
Mitjançant
el trànsit
de vaixells
pel Canal de Suez
hi ha espècies
per exemple
del Mar Roig
que és un mar tropical
de la zona d'Egipte
i d'una banda
del Mar Roig
i l'altra
Aràbia Saudí
i d'altres països
i llavors
aquí
entren
espècies
adherides
als vaixells
o a l'aigua
de Centines
etcètera
i així
tenim una aportació
continua
d'espècies
que cada vegada
s'hi troben més a gust
amb una aigua
més temperada.
No és la primera vegada
que el Mediterrani
s'escalfa
però no en vida nostra
sinó que en eres geològiques
el Mediterrani
s'ha secat
el Mediterrani
s'ha tropicalitzat
tenim encara espècies
que viuen aquí
a Tarragona
que són espècies
tropicals
de coralls
els mateixos
novidranquis
és a dir
el ser
una aigua
tropical
i temperada
no és la primera vegada
que passa
però sí que passa
en vida nostra
en vida nostra
en particular
en l'època moderna
i en l'època
dels homínins
moderns
per dir-ho així
llavors els canvis
quan són molt ràpids
com tota la vida
costa d'adaptar-se
els canvis
perquè els puguem digerir
necessiten un temps
un procés
però clar
si això
només tens
dos o tres anys
per adaptar-te
és més difícil
el xoc
és més
complex
de gestionar
i ja
per anar
acabant
i de forma ràpida
ens hem d'alarmar
perquè al final
d'alguna forma
haurem d'acabar
convivint
amb aquestes espècies
si cada cop n'hi ha més
com a Austràlia
també conviuen
amb altres espècies
que són verinoses
jo sempre
faig
una reflexió
i em faig
molt pesat
i demano perdó
si soc
excessivament
reiteratiu
nosaltres
tenim
un parell
de problemes
un problema
és això
de l'escalfament
i de l'arribada
contínua
d'espècies
alòctones
vol dir que no són
les que tenim
nosaltres
habitualment
a casa
i l'altre problema
és que les espècies
de casa
tampoc no les deixem
viure
massa còmodes
i estem perdent
espècies de casa
clar
tenir espècies
pròpies
nostres
doncs fa més difícil
que entrin
espècies
de fora
com tota la vida
i com
podríem fer
per tenir
més espècies
pròpies
doncs
simplement
creant espais
on les espècies
marines
sobretot
els litorals
es puguin recuperar
recuperar
puguin recuperar-se
diguéssim
les seves poblacions
els seus estocs
demogràficament
gairebé
però clar
a Tarragona
el problema
és que d'espais
de recuperació
espais de reserva
espais on
tota la societat
que estiguem
estiguem d'acord
no
és que aquí
és perquè
tornin
a reproduir-se
els meros
o les sípies
o els calamars
o els que siguin
sobretot
espècies de
predadores
que poden
plantar cara
davant d'algunes
d'aquestes espècies
no aquestes en particular
però d'altres
clar
si no tenim
cap espai
de recuperació
i tothom
només fa que
extreure
extreure
i només pensa
tothom
en pescar
i no pensen
en res més
doncs evidentment
que a vegada
el problema
es fa més gran
jo recordo
la directiva europea
que jo
esperem
que encara
estigui vigent
no
fins que s'acabi
el període
del 2030
el 30%
del litoral
hauria de tenir
alguna figura
de protecció
tenim
algun exemple
singular
aquí
nosaltres
a part de
Masia Blanca
que és una reserva
de pesca
del Ministeri
a part del
Parc Supaquàtic
de Tarragona
que també és un altre
exemple de protecció
però aquí
s'acaba la història
i tenim
un petit exemple
que és la plaixa
del Cabet
a Cambrils
que és un quilòmetre
gairebé
900 metres
de
praderia
de Posidònia
conservada
i que jo crec
que seria
una mica
el model a seguir
és a dir
un model
que permeti
compatibilitzar
l'activitat turística
però sostenible
sense que això
impliqui
doncs
un
un
un
diguéssim
un
un impacte
continuat
sobre els estocs
poblacionals
clar
hi ha figures
de
diguéssim
de convertir
els esports
de pesca
en esports
que siguin
sostenibles
però clar
això s'ha de valorar
la pesca
sense mort
aquí en parlem
amb la Federació
de Pesca Sostenible
o la pesca
o diguéssim
o la caça
fotogràfica
en comptes
de la caça
Marpó
es poden fer
moltes coses
però jo
aquest estiu
per exemple
a Torra d'Embarra
va venir
uns senyors
eren tres nois
i eren turistes
òbviament
i com anaven vestits
també no eren
molt professionals
però de Pops
ens adien
i se'n van
endur
una bossa
probablement
10 quilos
de Pops
dos o tres dies
i no ha quedat
un pop
clar
aquest tipus
d'activitats
si tothom ve
i fa el mateix
doncs clar
el litoral
queda arrasat
i llavors
això
ens impedeix
tenir
cap tipus
de defensa
immunitària
gairebé
davant
de les espècies
elòctones
que venen
d'altres indrets
i que ocupen
el lloc
que deixen
les nostres
senzillament
perquè no
les gestionem
llavors
l'impacte
més important
sobre el litoral
és humà
ja no és
el canvi climàtic
és
entre cometes
maltracta
per la manca
de gestió
d'un recurs
de primera
magnitud
i de primer nivell
o importància
econòmica
que és justament
el litoral
el litoral
és el que deien
per un bitxet
de 4 centímetres
estàs tancant
una planxa
sencera
això té un impacte
econòmic
que en plena
temporada turística
tremenda
què vol dir?
que creant reserves
això ho mitigaríem?
home
en aquest cas particular
no
però sí que ens
treguien de sobre
d'altres problemes
o podrien fer
que els efectes
anessin més a poc a poc
però d'això
ja no sé quants anys
fa que en parlem
i no hi ha manera
que prenguem decisions
no costa
i no és una qüestió
que econòmicament
representi
cap esforç particular
és senzillament
que se n'adonem
que com tota la vida
hem de cuidar
els recursos
i particularment
els que ens donen
de menjar
moltes persones
i és una cosa
que prediquem
prediquem
prediquem
però ningú fa cas
Jaume
ho hem de deixar
aquí moltes
perdó sí que jo xerro molt
no pateixi
no pateixi
moltes gràcies
per atendre'ns
n'estarem pendents
de tot això
i de veure
com evoluciona
moltes gràcies
a vosaltres
molt amables
que vagi molt bé
les càpsules del mar
les càpsules del mar
amb la col·laboració
d'associació
cetàcia
benvinguts un dia més
a les càpsules del mar
un espai on coneixerem
de primera mà
els cetàcis
que viuen
al nostre mar mediterrani
les càpsules serveixen
per tenir més informació
de cadascuna
d'aquestes espècies
al mar mediterrani
trobem fins a 8 espècies
de cetàcis
que anirem coneixent
al llarg d'aquestes càpsules
coneixerem
els noms científics
de cada espècie
el seu comportament
i de quina manera
els podem identificar
també coneixerem
la seva alimentació
i en quines zones
del mediterrani
els podem trobar
per fer-ho
comptem
amb la col·laboració
de l'associació cetàcia
ells ens acompanyaran
al llarg de totes
i cadascuna
de les càpsules del mar
de fet
l'associació cetàcia
és una entitat
que vetlla
per la divulgació
i la preservació
de totes aquestes espècies
avui de la mà
de l'Arnau
coneixerem
el dofimular
Arnau
molt bona tarda
i moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui a les càpsules del mar
molt bones
que tal
parlem una miqueta
avui
del dofimular
Arnau
no sé si ens pots dir
primer
quin és el nom científic
d'aquesta espècie
doncs el dofimular
seria el
turxops truncatus
i si et sembla
coneixem també
aquestes característiques
de la seva
morfologia
i com podem identificar-lo
clar
doncs el dofimular
és un dofí
més aviat
de mida mitjana
d'uns 3 metres
aproximadament
i és un animal
que a diferència
d'altres dofins
que hem pogut parlar
és un dofí
molt robust
és un dofí
que quan el veus
sorprèn bastant
perquè és un dofí
molt robust
té una aleta molt alta
i falcada
que es diu
cap a la meitat
del cos
més aviat
i és un animal
que és monocromàtic
sobretot
és un animal
que és tot gris
i és molt fàcil
d'identificar
per aquesta coloració
que té
i a més
a la part ventral
sí que presenta
una coloració
més blanca
com es comporta
el mar
quin és el seu comportament
per al qual
el podrem identificar
a mar
per exemple
doncs
a mar
és un animal
que és força calmat
en superfície
a diferència
també d'altres
espècies
que són molt més actives
en general
és un animal
bastant calmat
tot i que és capaç
d'anar a grans velocitats
i també pot fer
grans salts
però sí que en general
és un animal
tranquil
és calmat
i tot i que
sempre ens hem presentat
aquests animals
com animals molt amables
molt simpàtics
és un dofí també
que pot mostrar-se agressiu
en algunes ocasions
i s'han reportat
atacs
entre aquest dofí
i altres espècies
fins a arribar a la mort
per exemple
per tant és un dofí
això
podríem dir
tranquil
però també
agressiu
en certs aspectes
això
seria
no sé si ens pots dir
també
quin tipus d'alimentació


aquest dofí
també com
la gran majoria
d'aquests
d'aquí del Mediterrani
s'alimenta sobretot
de peixos
i d'alguns
cefalópoda
també podria
però
majorment
són peixos
petits peixos
a on el podem trobar
al Mediterrani
on se situa
doncs aquest tipus
el dofí és el dofí
que es veu més fàcilment
per la gent en general
que surt a navegar
sobretot prop de costa
perquè és això
és un dofí que el podem veure
en aigües poc profundes
el que és igual
a la plataforma continental
fins als 200 metres
aproximadament
llavors és un dofí
que no veurem
a altres profunditats
sobretot aquest és el típic
també que es pot veure
a vegades des de la costa
des de terra
si tenim molta sort
i el dia està també molt bé
i sí que
algun albirament
hem pogut tenir
cap al talús
o les capçaleres
però en general
la gran majoria
fins als 200 metres
els podríem trobar
en alguna època
de l'any en concret
hi ha alguna època
on veiem més
alguna època
que en veiem menys
doncs és una espècie resident
això vol dir
que la podem veure
durant tot l'any
el que passa
que aquí al Garraf
sí que la majoria
d'anys
que hem estat
sortint a navegar
això és una espècie
que la veiem
al llarg de tot l'any
però sí que és cert
que molts dels albiraments
els presentem
a la primavera
per acabar
quines són
les principals amenaces
per a la supervivència
d'aquesta espècie
doncs és un dofí
que està catalogat
com a vulnerable
segons la UISN
però
sobretot
les principals amenaces
com els odontossets
sobretot
en general
comparteixen aquest tipus
d'amenaces
que serien
la pesca
que podien acabar atrapats
la captura accidental
o també
la falta d'aliment
degut també
a aquesta pesca
que fa de competència
directa
amb ells
i per tant
no poden alimentar-se
perquè estem
agafant el seu aliment
i per últim
també en general
la contaminació
podria produir-los
també malalties
a llarg termini
i problemes
sobretot
de reproducció
del sistema nerviós
també
i hi ha algun perill
a l'hora de
quan per exemple
quan comentaves
que són força juganers
els tufins són una espècie
que solen jugar
bastant amb els vaixells
amb les proves
quan naveguen
hi ha perill
en aquests casos?
en general
el perill
per exemple
amb col·lisions
si és el que
per exemple
els pot venir el cap
és més aviat
amb mistissets
és a dir
amb balenes
animals més grans
tot i que
hem de vigilar
també amb els odontossets
aquí
el principal
amenaça
és més la pesca
que hem comentat
però
són animals
que per exemple
el dofí molar
és un dofí
que no
té més cautela
en aquest sentit
no s'apropa
tant a les embarcacions
en general
sí que els pots veure
que s'apropin
als vaixells de pesca
per poder també
robar-los aquest peix
però en general
són animals
que mantenen la distància
i si s'apropen
el que hem de fer
el que hem de fer
és
hi ha una llei
que regula tot això
llavors
si tu tens un albirament
amb cetacis
en aquest cas
sobretot
és reduir la velocitat
fins a 4 nusos
com a màxim
i mai pots apropar-te
més de 60 metres
d'aquest animal
si és l'animal
que decideix
llavors apropar-se
a la teva embarcació
simplement
reduir velocitat
segueixes el rumb
que portaves
i gaudir de l'albirament
gaudir de l'espectacle
podríem dir
exacte

per acabar
alguna curiositat
que se't vingui al cap
sobre aquest
el dofimular
no sé si
algun darrer al vilament
alguna cosa
que se't passi pel cap
doncs
així destacable
és un animal
que treballem molt
amb la fotoidentificació
la fotoidentificació
és un tipus de
és un tipus de
com dir-ho
és una mesura
és un tipus d'investigació
que fem nosaltres
la fotoidentificació
que el que fem
és utilitzar les fotos
d'aquests animals
per identificar-los
llavors
sobretot
amb el dofimular
per exemple
fem amb l'aleta dorsal
perquè aquest animal
té unes marques
en aquesta aleta
que generen
a través de cops
entre els individus
que són unes marques
que poden ser
que poden durar
una durada puntual
de temps
o poden durar
durant tota la vida
pràcticament
llavors això
ens és molt útil
perquè aquest animal
si té aquestes marques
les tindrà
durant molt de temps
per tant
si fem fotos
i d'aquí sis mesos
tornem a fer fotos
i el tornem a veure
i comparem
podem saber
que és el mateix individu
i amb això
podem després
agafar informació
per fer estudis
i que és el que estem fent
a l'associació
Us ho trobeu
a vegades
que identifiqueu un
i en una altra sortida
torneu a veure el mateix

de fet
tot el nostre projecte
de fotoidentificació
podeu veure
que està penjat a la web
tenim
molts realbiraments
tenim realbiraments
per una banda nous
és a dir
individus
que no els teníem catalogats
i després tenim
molts realbiraments
també com a curiositat
per exemple
tenim algun individu
que gràcies a aquest treball
de fotoidentificació
que fem
hem vist
algun individu
que per exemple
havia estat també a Múrcia
o també
cap a la part nord
del Mediterrani
si comparem aquests catàlegs
amb altres entitats
i comparem imatges
podem arribar a veure
com es desplacen
aquests animals
a la costa
Doncs per acabar
com sempre recordem
que hem de respectar
aquest entorn
d'aquestes espècies
sobretot quan sortim
a navegar
quan alvirem alguna
hem de ser
molt respectuosos
amb aquests alvirements
Arnau
sobretot

és superimportant
al final
també en tema
de xarxes socials
agafar la millor imatge
el millor vídeo
també el que ens hem venut
sempre que són uns animals
molt simpàtics
són uns animals
que estan molt amenaçats
i per tant
cal ser respectuosos
al final
només veure'ls
ja pots gaudir
és un espectacle
no cal perseguir-los
i fer-ho tot amb seny
i gaudir del mar
i d'aquests animals
doncs Arnau
d'Associació Cetàcia
moltíssimes gràcies
un dia més
per estar nosaltres
aquí
a les Càpsules del Mar
perfecte
gràcies
a les Càpsules
a les Càpsules
I així arribem al final
d'aquesta primera hora
de Randamar
nosaltres ara farem
una petita pausa
de res 5 minutets
i tornarem aquí
fins a les 6 de la tarda
no marxeu
Arran de Mar
l'espai radiofònic
més marítim de Catalunya
i que quan et trobis
sigui per què ha de passar
si el mar és la mar
ja sóc el mar
vull que les onades
i les saps
siguin en fa
viure
viure no és viure
i no pensar
i que quan et trobis
sigui per què ha de passar
que sigui per què ha de passar
que sigui per què ha de passar
Arran de Mar
Arran de Mar
l'espai radiofònic
més marítim de Catalunya
Passant 3 minuts
de les 5 de la tarda
engeguem aquesta segona hora
d'Arran de Mar
una segona hora
on anirem de regata
després coneixerem
l'última hora
del Club Nàutic
d'Arenys de Mar
i acabarem
el programa d'avui
submergint-nos
al fons de mar
però d'una forma
podem dir que bastant particular
estarem aquí
fins les 6 de la tarda
Arran de Mar
Baixem fins al Delta de l'Ebre
i anem fins a l'Ampolla
concretament
amb motiu
de la celebració
de la segona edició
de la regata
2B Columbretes
la nostra companya
de Delta.cat
en parla
amb l'organització
de l'esdeveniment
Cel
Sí Marina
la regata
2B Columbretes
té un recorregut
entre la ràpita
les columbretes
i l'Ampolla
i en guany
és la segona edició
mos donarà més detalls
Nicolau Clara
creador i organitzador
de la regata
2B Columbretes
Nicolau
benvingut
a Arran de Mar
Hola
bon dia
Nicolau
com deia
del 20 al 21 de setembre
tindrà lloc
la segona edició
de la regata
2B Columbretes
des d'on comenceu?
Comencem
des de la Marina
de Sant Carles
de la Ràpita
està prevista
la sortida
a les 11 del matí
a les 9 del matí
tindrem
la reunió
de patrons
per explicar
l'itinerari
i algunes coses
temes de seguretat
també veure
com està el temps
i bé
la regata
doni la volta
a les columbretes
i es gireix
cap al cap
de Tortosa
i a l'Ampolla
les columbretes
per qui no ho sàpigo
mos pots dir
on estan exactament?

les columbretes
són unes
petites illes
que hi ha
a unes 25 milles
enfront de Castelló
s'ha mentida
però
dintre del món
de la nàutica
encara segueixen
sent una mica
una cosa
mig desconeguda
des del punt de vista
que és una reserva natural
on no hi ha
possibilitats
d'atracament
encara que sí
que hi ha unes boies
que demanant
tu amb temps
t'autoritzen
a enganxar-te
a les boies
no fundejar-te
amb les àncles
per respectar
el fons marí
no?
i aleshores

hi ha una mica
d'abric
perquè formen
una
són unes illes
que formen
com una rodona
però clar
no haver-hi platja
ser purament roca
doncs bueno
fa molts dos anys
hi havia una
una base
de pesca
i inclús hi havia gent
que hi vivia
perquè el far
no era automàtic
en aquest moment
ja és automàtic
i realment
ja queden restes
del que eren
els habitatges
dels pescadors
i bueno
és interessant
i des de la regata
fareu volta
a les illes

són vàries
les colombretes
hi ha la colombreta gran
entre la colombreta gran
i la segona
les deixem
per la part de babor
diguéssim
i fem la volta
i després ja pugem directes
cap al delta
i del delta
cap a dintre
la veia
de l'ampolla
molt bé
regata dos bé
colombretes
dos bé
significa
dos badies
exacte
la veia
d'aquí
de la ràpita
i la d'aquí
de l'ampolla
d'acord
i esta
n'és la segona edició

realment
hauria de ser
la tercera
la primera
pel que sigui
no va ser possible
realment
costa bastant
posar en marxa
una regata
no és tan senzill
jo vaig tenir la sort
que des del primer moment
el representant
del club nàutic
de l'ampolla
amb el tema
de la vella
llogera
el Carlos Anguera
em va apoiar
des del primer dia
i amb el seu suport
doncs
el club
doncs
va començar
a participar
i tal
una altra cosa
seria
les autoritats
que sempre costa
una mica
clar
i això és el que
em referia
Nicolau
tu ets el creador
no?

la regata
com va sorgir
organitzar un esdeveniment
com aquest?
bé jo he estat
molts anys
treballant
a fora d'aquí
del país
a l'estranger
i dedicat
al tema
de lo que és
l'àutica
en general
aleshores
després
de lo que és
del covid
vaig venir aquí
a l'ampolla
i
i clar
fer una regata
d'altura
aquí l'únic que es feia
són regates
d'aquestes
que es fan
al cap de setmana
per la gent del club
i una regata
d'altura
pels que no saben
lo que és
és una regata
que ja
passa de les
12 milles
de la costa
no?
necessita uns requisits
especials
i sempre
vaig pensar
que
era una regata
que pels
i els que s'inicien
a la vela
com em va passar a mi
fa molts anys
doncs
se'ns fa una mica
quan comences
allò
tothom vol anar
a les illes
no?
a Mallorca
a Menorca
no?
aleshores
que és una regata
d'altura
seria
o un carauer
d'altura
no?
però
aquesta té un avantatge
per la gent
que comença
amb aquest tema
que sent una regata
d'altura
sempre
com que es va
bastant
proper
a la costa
relativament
la diferència
per exemple
amb una regata
que vagi a les illes
és que si al mig
de la regata
és a dir
entre
el que és
la part aquesta
de Catalunya
i Balears
hi ha un problema
doncs no tens cap port
que es diu
d'abrigo
no?
on tu puguis
anar-te a refugiar
és molt complicat
o vas endavant
o vas enrere
en aquest cas
en una regata
d'altura
com que és
molt paral·lel
a la costa
tenim l'avantatge
que tenim
Benicarló
tenim Vinarós
és a dir
per aquell
que comença
sempre diu
bueno
la vaig a fer
però sé que
si em passa
algú
estic més a la vora
més a prop
a la costa
per tant
ha tingut
una acceptació
al ser la segona
tenim
10 barcos
inscrits
i això
realment
estic molt content
perquè hi ha regates
que tenen 20 anys
de tradició
a la zona
de Barcelona
i en tenen 15
en tenen 10
en tenen 20
en tenen 18
en tenen 12
i estem contents
estem contents
i l'opinió
de la gent
que ha participat
és molt bona
que això ens ajuda
sempre ens ha dit
que el recorregut
és molt interessant
que agrada molt
i la idea
era potenciar
la nàutica
on estem
perquè curiosament
l'ampolla
tenint
una veïa
tenim
gairebé sempre
ja vent
a la ràpida
igual
no hi ha regates
d'aquest estil
és la primera
saps?
totes són regates
de cap de setmana
de la gent del club
saps?
i Nicolau
com fas cap
aquí a l'ampolla
perquè tu no ets d'aquí?
no
sóc de Sabadell
i ha de ser
no de per l'accent
doncs
és una història
jo estava
molt lluny d'aquí
jo he estat treballant
30 anys a Cuba
i m'he dedicat
a la nàutica
allà
vam ser pioners
un país
que la nàutica
tot i ser en una illa
estava molt tancat
amb el tema nàutic
allà es va crear
inclús vaig fer una regata
amb els Estats Units
la primera que es va fer
després de 60 anys
i m'ha agradat
sempre
aleshores
després del Covid
vam venir cap aquí
vaig cercar l'ampolla
que no coneixia l'ampolla
no la coneixies
ha sigut un descobriment
molt agradable
ho haig de dir
me sento molt bé
i amb la dona
doncs vam venir cap aquí
i clar
quan m'agrada el mar
ja estic jubilat
i he de fer alguna cosa
pots dir
creer en una regata
tens este temps lliure
per poder dedicar-t'hi
exacte
i això sí
molt laboriós
vull dir
el primer contacte
només s'haig de dir una cosa
el primer contacte
no et diré la persona
però sí
una persona important
dintre de l'ampolla
i del tema de la nàutica
em va dir que
després de 35 anys
no havien lograt
portar cap barco
ni de Barcelona
ni de València

en aquesta regata
tenim barcos de València
tenim barcos de Barcelona
tenim barcos de Tarragona
curiosament de l'ampolla 1
has vist
vol dir que hem de potenciar-ho

i aquest és el fonament
vull dir
jo crec molt
en l'espai
i es parla molt
d'obrir l'ampolla
el tema nàutic
però es parla més
del que es fa
aquesta és la realitat
però en aquest moment
sí que em sorti
un pullat
pel Club Nàutic
i aquest any
per fi
he lograt que l'Ajuntament
entre comilles
apoyi
estic esperant
una mica més de suport
sobretot de divulgació
saps què vull dir?
o sigui
el que estem fent ara
de divulgació
perquè es doni a conèixer
perquè com a nivell individual
saps què passa?
que no t'atenen
saps?
si no ets una institució
costa molt
ja
vull dir
ens omplim la boca
de dir que la gent
participem
però a l'hora de comunicar
amb el que és
les organitzacions
o les institucions
costa molt
costa molt
primer
i qui és vostè
i d'on ve
i què fa
escolta
i estic empenyent
vull dir
no estem demanant diners
que aniria bé
perquè això ets jubilat
i les caminates
les pago jo
les gorres
les pago jo
saps què vull dir?

perquè els hi parles
de 100 euros
i sembla que els matis
ja
és a dir
que econòmicament parlant
com
com
econòmicament
jo ho suporto
ho suportes tu?
jo
i després
les marines
què posen?
les marines posen
com a totes les regates
els amarraments
pels barcos que arriben
perquè en definitiva
es quedaran allà
i aquí
hi haurà més o menys
de tripulacions
unes 40 persones
aquesta gent quan arriba
utilitza els serveis
se'n va a dinar
claro
a prendre una cervesa
a fer el vermut
gasten
i coneixen
la marina
per tant és una promoció
doncs la marina
et posa això
i la marina
el club nàutic
de l'ampolla
doncs els tres trofejos
de primer, segon i tercer
estem demanant
a l'ajuntament
que faci
alguna mostra
d'un trofeu
alguna cosa
però
de tema econòmic
doncs mira
l'any passat
que va ser
i ara dic
que el segon
tenia que ser la segona
però va ser la primera
vaig oferir
un viatge a Cuba
tu
jo
pagant tu
jo
eh
i tenia
a Cuba
un país
entre comelles
amb molts problemes

em va oferir
transport interior gratis
per ells
una sortida en barco
per ells
i descomptes especials
amb hotels i tal
i d'aquí
res
i d'aquí res
que som un país
capitalista
de primera línia
de primer mundo
o sigui
quan parles del tema
de diners
jo miro de no parlar-ne
perquè
ja t'amoïna una mica
no?
ja hauria de sortir
de les institucions
de dir
aviam
en què podem apujar
no?
ja
saps què valen
les camisetes
i les gorres
valen 250 euros
què és això
per l'ajuntament?
res
que és per mi
molt
clar
saps què vull dir?
sí, sí, sí
aleshores aquí
et trobes que
que no costaria massa
no?
vull dir
ens omplim la boca
d'empenyar
i d'apujar
però a l'hora de la veritat
ens gastem un millor
30 o 40 mil euros
en una infraestructura
que després

no tothom pot estar d'acord
però quan parles
dels 100 euros
és que sembla
que els tregués un queixal
ja
saps què vull dir
no ho sé
i a mi
saps
em fa tanta vergonya
que ja no ho dic
dic
si ens podeu apujar
amb això
amb divulgació
amb estar a les xarxes
vaig tenir molta sort
de conèixer la Mireia
l'altre dia
perquè a partir d'aquí
ha canviat això
a partir d'aquí
ella ha apujat
ens ha posat
a l'Instagram
molt bé
això que estem fent avui
m'imagino que
ha apujat ella
per aquest tema
estic molt content
jo vaig anar
el dia abans
de la diada
a l'Ampolla
que es va fer
la presentació
i la pujada de bandera
allà la vaig sentir
parlant amb ella
em va semblar
una persona
que volia empènyer
per aquí
preparada
i quan va acabar
la reunió
vaig anar directe
a veure-la
i no la coneixia
de res
i vaig dir
mira i em dic
Nicolau
i passa això
escolta
un canvi radical
vull dir que
moltes gràcies Mireia
no puc dir una altra cosa
Nicolau
a veure si d'aquí
a poc a poc
és el segon any
hauria de ser el tercer
com deies
però si a poc a poc
ja us aneu consolidant
i rebeu més ajudes
jo penso que sí
tothom està molt content
i anem endavant
a poc a poc
això esperem que sí
i parlant dels podis
que abans deies
s'emporten premis
els guanyadors?

hi ha tres copes
i jo els hi dono
una bossa
on hi ha dues gorres
aquest any
dues gorres
i dues camisetes
molt bé
i després
doncs em porten
una copa
el primer
segon i tercer
que això ho posa
el cronàutic
de l'ampolla
i has dit
que teniu
ja 10 inscrits

de fet n'hi ha 8
amb tota la documentació
i dos pendents
d'unes documentacions
n'hi ha dos
que van venir l'any passat
i que m'han dit
que per qüestions familiars
i de salut
no poden venir
vol dir que
sempre passa
que a vegades
la gent vol venir
però després passa
alguna cosa particular
que els hi fa impossible
però no obstant
m'han enviat correu
m'ho han dit
per whatsapp
tinc comunicació amb ells
tenim un grup
de la regata
al whatsapp
i tinc una bona comunicació
amb tots ells
molt bé
que potser l'any no han pogut
vindre
però vindran l'any que ve
és el que m'han dit
i damunt m'han dit
que estan molt contents
en l'itinerari
que purament és això
per un problema personal
que no poden venir
però en canvi
en venen 3 o 4
que no van venir l'any passat
molt bé nous
nous
i barcos importants
barcos que venen de fer
la regata
d'en rei
d'en rei Jaume
que va
d'aquí de Salou
a les Illes
i ve un barco
que va participar
en aquesta regata
en veu un altre
que ha participat
en regates importants
de Barcelona
vol dir que
bueno
és a dir
que és gent experimentada
que fa regates
exacte
les regates
també és un
que ve
que trobi
que tot està bé
que trobi
que l'organització
està bé
no cobrem res
no cobrem res
per participar
zero
i clar
hi ha una gestió
vull dir
t'has de moure
perquè clar
tens que contestar
correus
tens que parlar
amb les marines
tens que parlar
amb el capitania
que això ho fa
el Club Nàutic
de l'Ampolla
perquè és a través
d'un club nàutic
que la capitania
accepta
la informació
d'una regata
a títol personal
no ho pots fer
clar
vull dir
l'organització
és extensa
i bueno

és una feina
és una mica laboriós
però bueno
vull dir
si t'agrada
i tant i tant
després
la jornada
és en dos dies
han dit
dissabte i diumenge
com s'organitzen
aquests dos dies
bueno
ja et dic
el dematí del dissabte
es fa la reunió informativa
això té lloc
a un local social
de la Marina de la Ràpita
després es dona la sortida
a les 11 del matí
i l'altre que s'ha de fer
és un seguiment
tenim una plataforma
que es diu Estela
que és una aplicació
en la qual veiem
en temps real
on són els barcos
en cada moment
per tant fem un seguiment
on veus els vaixells
on són
i després
l'arribada
que és a l'ampolla
com que tenim
el barc on està
més o menys
també el podem tenir
una persona
sentada allà
esperant que arribin els barcos
ja veiem més o menys
quan van arribant

es dona l'arribada
quan arriben tots els barcos
independentment
que n'hi hagi algun
que per qualsevol motiu
un problema tècnic
l'any passat
vam tenir un senyor
que es va posar malalt
un de la tripulació
i a mitja regata
em va notificar
mira
deixem la regata
ens anem cap a Vinarós
no?
doncs
a part de qualsevol
d'aquestes
coses que poden passar
doncs
ja
a la tarda
està previst
el dia 21
a la tarda
fer una
reunió
per l'entrega
de premis
on esperem
que hi hagi
una representació
dels ajuntaments
de l'ampolla
hi ha gent
del club nàutic
de l'ampolla
jo mateix
fem l'entrega
dels tres premis
i fem una mica
de pisculapi
saps?
molt bé
ja veu per picar
perquè doncs
bueno
de totes maneres
agrair la participació
de la gent
i ja fer la presentació
que aprofitem
per fer la presentació
de la regata
el 2026
perquè aquesta regata
té una cosa interessant
que també li agrada
a la gent
és alternativa
cada any
és a dir
el primer any
vam sortir de l'ampolla
i vam acabar
la ràpita
aquest any
sortim de la ràpita
acabem a l'ampolla
l'any que ve
sortirem de l'ampolla
acabarà molt ràpita
és a dir
alternem
la sortida
i l'arribada
amb les dues marines
o amb les dues veies
molt bé
això és una altra
de les particularitats
que té la regata
molt bé
i ja
el diumenge
ja anunciareu
ja informareu
sobre la següent regata
tercera edició
quan tindrà
també queda allà
la pàgina web
es posa la classificació
a la pàgina web
va quedant
o sigui
la pàgina web
està feta de tal manera
està molt senzilleta
l'he fet jo
i ja la de l'any passat
amb fotografies
vídeos
i classificació
aquest any
ja està presentada
i haurà
quan acabi
evidentment
vídeos i tot
i va quedant guardat
si un vol mirar
què va passar l'any 2024
ho podrà veure
ho pot veure
el 2025
i ja
es presenta
la de 2026
amb els dies
que tindrà lloc
perfecte
Nicolau Pós
moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
i haver parlat
al programa
sobre la segona regata
dos B colombretes
esperem que
vaigó la jornada
els dos dies
molt bé
i que la gent
no es perda
és de cita imprescindible
per als amants
de la vela
i de la competició nàutica
moltes gràcies Nicolau
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
Marina
tu et veus en cor
de participar
en la regata?
crec que és massa complicat
jo ho deixo
per la gent
que ja en sap
moltes gràcies
Cel
ja ho sabeu
si ens heu escoltat
durant aquests dies
que aquesta temporada
fem una secció
per saber
com estan
i què és el que fan
els clubs nàutics
del nostre territori
avui anem
a conèixer
l'actualitat
dels clubs nàutics
i ho volem fer
des del nàutic
d'Arenys de Mar
per saber
tot el que tenen
en mans Oriol
doncs efectivament
Marina
avui estrenem
aquesta secció
que la volem fer
doncs
periòdicament
parlant de l'actualitat
dels clubs nàutics
i ens estrenem
amb el club nàutic
d'Arenys
on més o menys
cada mes
podrem parlar
amb ells
per saber
l'actualitat
el que es cou
el nàutic
d'aquí
de la vila
d'Arenys de Mar
per això tenim
el telèfon
a la Pilar Rodríguez
que és la gerent
del nàutic d'Arenys
Pilar
molt bona tarda
hola
molt bona tarda
doncs bé
volem saber
en primer lloc
com esteu
com esteu
al nàutic
ara que estem
a inicis de setembre
que comencem
a deixar ja
l'estiu enrere
que ha començat
també el curs escolar
com va pel nàutic
doncs va molt bé
va molt bé
pel nàutic
hem acabat ara
l'etapa d'estiu
l'etapa de Casals
que ha anat molt bé
que ha funcionat
molt bé
com cada any
cada any tenim més nens
més nens a la base nàutica
més nens al casal
d'aquí del club nàutic
en total
doncs mira
hauran passat uns 650 nens
l'estiu
vull dir que
està molt bé
és una xifra
ens ha agradat molt
molt bé
molt molt bé
i tant
i ara
de cara a aquesta tardor
també
també teniu projectes
per
per seguir
doncs
amb la base nàutica
tot plegat
per seguir
amb la mainada
exacte
sí sí
diguem
venim de l'etapa
de l'estiu
que tenim moltíssima feina
amb el tema dels casals
però aquí no parem
perquè ara comença
com has dit tu
el curs escolar
i nosaltres
continuem fent
doncs continuïtat
de les activitats
de mar
perquè
ara nosaltres
també donem opcions
que si hi ha nens
que volen continuar
navegant
i fent activitats
aquàtiques
doncs pot escollir
diferents opcions
com serien
els estrescolars
a la base nàutica
que són dissabtes
i diumenges
o si no
també
hem iniciat
l'escoleta d'Òptimis
que són per als nens
més petitons
que volen
ja començar
a navegar
amb Òptimis
i que també
venen
els dissabtes
aquí
al Club Nàutic
doncs
a fer aquesta activitat
o sigui que
sempre donem continuïtat
també tenim
la flota Òpen
que són per als nens
una miqueta més grans
que nosaltres
hi diem flota Òpen
perquè poden
fer servir
embarcacions
més grandetes
perquè l'Òptimis
com saps
és per als nens
que són més petits
i llavors
ja dic
poden triar
entre les estrescolars
de la base nàutica
l'escoleta d'Òptimis
la flota d'Òpen
i ja dic
comencem
a tope
a tope
amb les activitats
doncs per a nens
després també
tenim el Club de Mar
que el Club de Mar
s'està apuntant
moltíssima gent
que és
el Club de Mar
com saps
que fem moltes activitats
de ioga
pilates
fem rem
fem moltes activitats
també hem iniciat ara
una activitat
que començarà demà
faran una
una sessió de prova
que és
la força activa
que és una
també
uns exercicis
que fan
a través d'un monitor
perquè la gent
agafi força
i crec que pot anar bé
pot anar bé
que és una
activitat més
que es dona
doncs
del Club de Mar
no?
i
sempre no parem
és que no parem
ja dic
comença el curs escolar
però nosaltres
també tenim
un munt de coses
un munt de coses
per explicar
i tant
i segur que aquest setembre
en parlem amb més calma
perquè crec que es volia fer
doncs també una
una campanya
de difusió
de la Lliga Blava Escolar
és un projecte
doncs en el qual
l'Arenys de Mar
s'hi ha afegit
vehiculat a través
de l'escola
del Club Nàutic
eh
de la Base Nàutica
també doncs
per tirar endavant
aquest projecte
Pilar
sí, sí, sí
nosaltres ens hem adherit
a la Lliga Blava Escolar
que això
ho fem directament
des de la Base Nàutica
i el Club Nàutic
a través de la Federació
i amb l'Ajuntament
que el dia 17
el 17 tenim
una trobada
amb tots els pares
que estan interessats
en participar
en la Lliga Blava Escolar
i està molt bé
és una activitat
que serien
doncs
que vinguessin
nenos a entrenar
amb el tema
doncs de la vela
i farien entrenaments
també els caps de setmana
i de tant en tant
faríem trobades
amb les altres
escoles
no?
amb altres escoles
doncs de Masnou
de Llaveneres
de Mataró
i llavors
ens fa una competició
entre ells
però el cas és
que el que volem
és que la gent navegui
que comencin a navegar
i que s'ho passin bé
després hi haurà
la competició
que també
però el que volem
és que naveguin
i que s'ho passin molt bé
sí, sí
un projecte
doncs interessant
de la qual
el nàutica
en forma part
i ara
se'n començarà
a parlar
eh
ens sentirem
a parlar
d'això
sí, sí, sí
continuarem
sí, sí
se'n sentirà
a parlar
perquè ja comencen
a entrenar
crec que és aquest cap de setmana
algú que està interessat
ja comencen a entrenar
aquest cap de setmana
i després doncs
esperarem
que s'adhereixin
més nens i nenes
no?
Crec que
amb en Ferran
parlàvem l'altre dia
que el Ferran
és el responsable
de la base nàutica
i que li faltaven
nenes
en teníem
ai, perdó
al revés
nens en teníem
però ens faltaven
més nenes
crec que
estem esperant
a veure
qui està interessat
i qui es vol apuntar
a fer aquesta activitat
doncs mira
des d'aquí
que serveixi
per fer també
doncs una
una crida
en aquest cas
nenes sobretot
doncs que vulguin
apuntar-se
que vulguin saber
el que és i més no
si volen informació
cap a vosaltres
exacte
si volen informació
que truquin al Club Nàutic
i els hi donarem
tota la informació
o sinó
que vinguin a la reunió
que hi haurà
al Calissà
i el dia 17
a les 6 i mitja
i allà estarem explicant
a tothom
els que estiguin
els assistents
els explicarem
en què consisteix
la lliga escolar
i tot el que poden
arribar a fer

i tant
doncs una secció
en què estem repassant
l'actualitat
del Club Nàutic
i sovint
durant la temporada
d'actualitat
en tenim
d'aquí del Nàutic
perquè quan parlem
de regates
de competició
d'esportistes
d'alt nivell
joves però que
tenen un molt bon nivell
doncs molt sovint
parlem
de gent d'aquí
del Nàutic d'Arenys




sempre tenim
joves
del nivell


tenim
gent
de la cantera
nosaltres
sempre
primer comencem
amb gent
sempre del club
més petitons
que han anat fent
tot el seguiment
des de ben petits
com per exemple
ara és en Pol Camats
que és un dels nostres
esportistes
que està destacant més
però


ja dic
sempre creiem
com en la cantera
de la mateixa manera
per exemple
que ara ho estem fent
amb l'equip de REM
l'equip de
bueno l'equip de REM
amb la secció de REM
que tenim
del club nàutic d'Arenys
cada vegada
està creixent més
nosaltres
com sempre et dic
el que nosaltres volem
és que la gent s'ho passi bé
que la gent vingui a fer vela
per passar-s'ho bé
que la gent vingui a remar
per passar-s'ho bé
però tant és així
que dintre
doncs de tota la cantera
sempre hi ha gent
doncs que destaca
i amb aquests que destaca
si volem competir
doncs també els
els recolzem
que ho facin
tant és així
que ara volem
estem creant
l'equip de competició
femení de REM
i ja estem

estem molt contents
perquè ens agradaria això
volem iniciar-nos
en la lliga catalana
i ara
estarem fent això
entrenaments especials
amb un equip concret
perquè ells són els que
volen
doncs anar a competir
a REM
i els que no competeixen
en la secció de REM
no paren
perquè no paren
de fer regates
les regates lúdiques
s'aniran a colliure
faran la transebre
o sigui que
no parem
aquest setembre
en la secció de REM
estan tots els caps de setmana
a diferents llocs
fent competicions lúdiques
i ara
amb això
és important
és important
aquesta secció
que a més a més és jove
aquesta secció de REM
i que diguem-ne
que conviu també
amb el club de REM
d'Arenys de Mar
que ja tenen
més experiència
però que quan parlem amb ells
també ens ho diuen
que s'ho passen molt bé
anant a competicions
anant a regates
per tant segur que
doncs si feu una secció
competitiva
en aquest cas
vosaltres
aquest bon ambient
també ho trobareu
Sí, sí, sí
de fet
jo t'ho puc dir
també per experiència
perquè també
vaig estar remant
uns dies i així
i realment
quan et passes a remar
no t'ho penses
i t'ho passes molt bé
a part que
la sensació
de sortir al mar
i veure
tot el litoral
des del mar
i a més a més
fer esport
no té preu
no té preu
t'ho passes bé
i si tens un bon equip
un equip
tant a competició
com a lúdic
al final
encara que sigui
una regata lúdica
sempre
t'agrada
fer aquella cursa
que té guanyat
i tant
a nivell
doncs l'ho dic
però sí, sí
ja dic
el que volem
és que hi hagi
molt bon ambient
que hi hagi
que la gent estigui a gust
i que gaudeixi
que gaudeixi
de l'esport
i del mar
i tant
i això pel que fa
el REM
pel que fa a regates
també imagino
que ja posats
en l'organització
de diferents esdeveniments
que es fan
aquí en el Club Nàutic
d'Arenys
com a cites fixes
regates
importants
que també aquesta temporada
les tindrem
Sí, aquesta temporada
ara a finals
d'aquest mes de setembre
farem la regata
que es diu
Emili Lledó
que és de la classe Ilca
i després
també
cap al novembre
farem el Gran Premi
d'Andorra
que també
també ve moltes embarcacions
que no és
dintre del circuit català
però sí que és
una regata
molt important
que entrevenen
moltíssims
regatistes
o sigui que sí
que encara
d'ara finals d'any
ens queden
aquestes dues regates
a nivell de veles lleugeres
tota la vela lleugera
i després
a nivell de
doncs
de regates
de creuer
normal
nosaltres
cada setmana
tenim regata social
vull dir
que ho fem
entre el balís
i nosaltres
i ens anem
combinant
entre els dos clubs
i així
tots els regatistes
que volen fer
serien
com les regates
lúdiques
de la gent
que té
creuers
i llavors
això també
ho fem
els diumenges
o sigui que
jo et dic
tots els caps de setmana
tenim activitat
tant per una banda
com per una altra
per les diferents seccions
de creuer
de la lleugera
de rem
de totes les àrees
que tenim
M'has dit Andorra
eh
Andorra
allà
el Marels
i queda una mica lluny

per això venen aquí
Clar
Sí, sí
perquè ells realment
a Andorra
tenen la federació
de vela d'Andorra
però han de venir
a fer
el gran premi
aquí
ja fa anys
que ho fan
aquí crec
que ja serà
el tercer o quart any
que ho fan
ara no t'ho puc dir
amb seguretat
però abans de fer-ho aquí
ho feien a Mas Nou
o sigui que
bueno
és una manera
és una regata
molt xula
molt divertida
perquè venen molts nens
i té molt de nom
a nivell només
d'aquestes embarcacions
doncs venen d'Òptimis
venen ilques
venen diferents modalitats
i s'ho passen superbé
s'ho passen superbé
és un cap de setmana
i fan
tant totes activitats
tant dissabte com diumenge
i sempre hi ha una entrega
de premis
molt xula
hi ha uns sortejos
després posteriors
perquè els hagin participat
i els agrada molt
venir a la gent
a fer aquest gran premi
fantàstic
doncs
no sé si ens deixem
alguna cosa important
que puguem destacar
si no
doncs
periòdicament
ho dèiem
ens anirem
retrobant
amb la Pilar Rodríguez
del Club Nàutic
per anar desgranant actualitat
Déu-n'hi-do
hem tocat molts temes avui
sí, sí, sí, sí
per això t'estic dient
que hem deixat ja l'estiu
però comencem la tardor
com aquell qui diu
i a tope també
amb moltes activitats
i amb moltes ganes
que la gent
vingui al Club
i conegui el Club
amb diferents àrees
diferents seccions
a tothom
el que li agradi més
el que vulgui venir
a remar
i el que vulgui venir
a la base nàutica
a la base nàutica
el que vulgueu
segur que trobareu
el que necessiteu
i tant
i tant
que si el que trobareu
això ho puc dir
jo és bona gent
perquè amb tothom
que hem parlat
del Club Nàutic
des de l'emissora
sempre
tant és la secció que sigui
des de la gerència
presidència
base nàutica
la Mònica
Zon mateix
sempre ens atén correctament
per tant
segur que al Nàutic
hi trobareu
molt bona gent
això segur
després
les activitats
i tant
molt bona gent
tenim
sí, sí
moltes gràcies
perfecte Pilar
doncs
com dèiem
ens retrobem aquí
aquí en antena
i seguim
seguim en contacte
moltíssimes gràcies
doncs vinga
fins aviat
un pato
vinga
vagi
de teva
Déu
Llops de mar
un podcast fet
arran de mar
només en 18 anys
la nostra lloba de mar
d'avui
ho va deixar tot
i va marxar a viure
a Costa Rica
no va ser allí
on va conèixer
el surf
exactament
va ser a Califòrnia
però a Costa Rica
va fer gran
el seu surf
fins i tot
en va crear una escola
a partir d'aquí
ha anat buscant
onades arreu del món
fem referència
a Roser Castillo
que
el mar
sempre
ha sigut
la seva vida
Roser
explica'm
explica'm una miqueta
què és per tu
el mar
per mi
el mar
és
una via
d'escap
sobretot
i
alguna cosa
necessària
diàriament
sempre he buscat
viure
a prop del mar
de fet
ara mateix
jo estic mirant
el mar
quan va començar
la teva relació
amb la mar
perquè clar
tu ets del Lleida
i al Lleida
amb la mar
que tingueu
no
no tenim mar
a Lleida
per això mateix
quan vaig poder
decidir per mi mateixa
amb 18 anyets
on volia viure
vaig marxar a Lleida
i encara no he tornat
sempre he buscat
viure
al costat del mar
i la meva relació
va començar
a partir dels 18 anys
i a on va començar
perquè no va començar
aquí al Mediterrani
te'n vas anar més lluny

me'n vaig anar
a Costa Rica
i
i vaig connectar
moltíssim
amb el mar
vaig veure
com
com la gent
surfejava
clar
si parlant
de l'any 2008
2008
abans que
aquests
reds socials
i poguessis
veure
qualsevol programa
a la tele
i ho vaig veure
en directe
i em vaig enamorar
em vaig enamorar
al Pacífic
de Costa Rica

i per què
vas prendre
aquesta decisió
de marxar
a Costa Rica
i no anar
per exemple
a Salou
com fa molta gent
bueno
per
mon pare
que havia estat
allà
i des de petiteta
que em parlava
d'aquest país
dels animals
de la pura vida
i llavors
jo vaig creixer
com a adolescena
amb ganes
de marxar cap allà
directe
o sigui
quan vaig poder
el primer viatge
que vaig fer
va ser
va ser la pura vida
i em vaig quedar
allí
em vaig quedar allí
mig anyet
i després d'allí
vaig començar
a viatjar
per Califòrnia
per Estats Units
i a veure
altres
altres països del món
i altres oles
no?
Ara anirem aquí
però podem dir
que és a Costa Rica
quan comences
a surfejar?
No
ho vaig provar
però
em vaig passar
més estona
revolcant-me
a les oles
que realment
damunt de la taula
no
no vaig començar
a surfejar
a Costa Rica
ho vaig provar
però com et dic
no és tan fàcil
i
no va ser fins
que vaig arribar
a Califòrnia
que em vaig comprar
una taula
adequada
a la meva
altura
i pes
i ja us vaig començar
a remar
i a entendre
el que era el surf
i a posar-me
damunt de la taula
O sigui
a Costa Rica
podem dir
que fas el primer
tastet
que no és bo
sempre els inicis
del surf
són durs
i no és fins
que marxes
a Califòrnia
quan t'hi poses
en sèrio

exacte
a Costa Rica
vaig provar
però també estava
descobrint
la natura
i altres coses
llavors va ser
quan vaig arribar
a Califòrnia
a Sant Diego
que vaig veure
totes les noies
que patinaven
i feien surf
i allà va ser
quan vaig comprar
com et dic
la meva taula
especialment
feta per mi
i un skate
per començar
a patinar
també
I com recordes
aquests inicis?
Difícils
difícils
l'aigua era freda
amb neoprè
no és tan fàcil
remar amb neoprè
i va ser
va ser complicat
perquè
perquè no és fàcil
entendre el mar
i les oles
de Califòrnia
són una mica complicades
és com aquell nord
no?
que tu vas a Saraus
i no és tan fàcil
surfejar
fins que agafes l'ola
estàs moltes hores remant
i traguant aigua
però al cap de sis mesos
vuit mesos
d'entrar cada dia
ja vaig començar
a ficar-me de peu
a córrer l'ola
a entendre com funcionava
però si és una feina diària
és moltes hores
vas passar moltes hores

Podem dir que tu vas tenir
la virtut
que hi podies entrar
cada dia
i així vas estar
en menys temps
que una persona
que per exemple
no pot entrar cada dia
però sis mesos
Déu-n'hi-do
Clar
sí, sí
vaig buscar un pis
davant de l'ola
a Sant Diego
al Sandwich
vaig dir
no, no
jo vull treballar
davant de l'ola
i estàvem una pizzeria
al mar
llavors jo surfejava
i quan tenia que anar a treballar
doncs anava a treballar
i quan acabava
tornava al mar
era diari
tots els dies
tots els dies
al mar
i fent amics
que t'ensenyen
que et porten altres spots
que potser són més fàcil
potser és una ola
una mica més gran
però la paret
és més fàcil
i és més fàcil
remar i entrar
no, aquestes oles
que a vegades
ens fan por
que les veus
això és molt gran
no sé si estic capacitada
no, però és més fàcil
entres pel costat
te prepares
a vegades són més fàcil
les oles grans
que estan soles
que una ola
més petita
però que és tot
orillera

que és orillera
i que hi ha moltes oles
i que no saps quina agafar
i que et trenqui molt ràpid
és igual que a Costa Rica
després de Califòrnia
vaig tornar a Costa Rica
i ja tenint
l'experiència
del mar fred
i difícil
i ja us va ser una goçada
tornar a aquell país
amb aigua calenta
oles perfectes
va ser molt més fàcil
després
a la teva tornada
a Costa Rica
vas començar
a surfejar
allí
i hem de dir
que el canvi
va ser important
perquè de surfejar en neoprè
a poder surfejar
amb licra
canvia molt
ah sí
és una
és com te dir
que és un luxe
podes entrar en biquini
qualsevol dia de l'any
facilita el surf
és que és un altre esport
jo sempre ho dic
que m'agrada el surfe
d'aigua calenta
que puc estar disfrutant
tranquil·la
hi ha gent que li agrada
l'aigua freda
però jo no m'agrada
ho passo malament
aquí al Mediterrani
quan hi ha oles
doncs ho passes malament
entres i fa fred
i no estàs a gust
el neoprè
te molesta
per remar
llavors
quan vaig tornar a Costa Rica
que vaig a 6 anys
quasi
va ser un luxe
poder surfejar
al Pacífic

hem de dir
que tu vas començar
a fer surf
relativament gran
perquè ja tenies
18 anys
a vegades
la gent comença
molt més jove

cada cop comencen
més joves
jo tinc un fill
de 9 anys
i ja fa temps
que surfeja
jo vaig començar tard
però vinc de la rítmica
llavors la rítmica
és un esport
molt versàtil
molta coordinació
molta disciplina
i jo crec que això
em va facilitar
el fet de
de progressar
pot ser més ràpid
bé més ràpid tampoc
perquè m'he passat moltes hores
però
si ets una dona esportiva
que t'agrada
a més
que no et canses
i que ho vols aconseguir
és guai
és guai el surf
en aquest aspecte
per què vas anar
de Costa Rica
a Califòrnia
què és el que et va
incentivar
per anar a Califòrnia
l'inglès
vaig anar
per aprendre anglès
i per moure'm una mica
i llavors
bueno
Califòrnia era no molt típic
i ho volia veure
i realment
és molt típic
és molt xulo
és de pel·lícula
i vaig ser molts amics
molts amics
i amigues brasileñes
i
i m'agradaria tornar
m'agradaria tornar
ara amb el meu fill
però bueno
ara se m'acabo verde
ara
estic
surfejant
en l'Atlàntic
ara
ara ho parlarem
tot això
de Califòrnia
tornes a Costa Rica
t'hi estàs
cinc anys
i enmig
de tot això
muntes
com podríem dir
o com es diria ara
una espècie
de surf camp
però amb finalitats
solidàries





que bonic
vam muntar
un club de surf
al poble
al que vivia
perquè els nens
no tenien taules
me les demanaven a mi
tant d'esquate
com de surf
no tenien
no tenien juguet
com dic jo
llavors
havia molt amèrica
vivint allí
que venia i marxava
i vaig dir
bueno
doncs vam aconseguir
taules de surf
i parlant
amb els americans
que estaven
per allí local
doncs vam aconseguir
taules
de surf
i després
me'n vaig adonar
que necessita
una mica més
de
de papeleo
com dir-ho
d'alguna manera
que no pots fer
les coses
tan fàcils
amb els nens
quan estàs treballant
amb nens
necessites una mica
darrere
necessites
un recolzament
assegurances
i aquestes coses


m'hi vaig ficar
en contacte
amb Sèpia
que encara
bueno
encara fa una labor
molt important
a Costa Rica
i vam obrir
un club de surf
pels nens
de Guanacaste
de la zona
i com he dit
vam aconseguir
moltes taules de surf
que les quals
s'anaven
deteriorant
i també
entrava
en el plan
del club
d'arreglar-les
ensenyar-los
i com ells mateixos
poden arreglar
les seves taules
per poder
per poder
treballar
en un futur
també
de si volien
ser shapers
inclús
monitors de surf
no va ser
com una licent
però amb ells
que van veure
que el surf
no era el sol
entre l'aigua
que hi ha un món
darrere
en aquest aspecte
hem de dir
que abans
era més complicat
perquè ara
ho tenim
com molt
a la mà
vas en aquests
països
trobes mil
surfcamps
mil opcions
de llogar
taules
de poder
trobar
taules
i en aquell moment
no era així
no
no era així
i menys
menys pels locals
quan tu vas
a un país
de surf
sí que trobes
la botigueta
pots alquilar
i tot
però els nens
d'allí
no tenen diners
per alquilar
la taula
o no poden
comprar-se
una taula
de 300 euros
ara ho estic veient
també
a Cabo Verde
no poden
no poden
adquirir
un boogie board
ni una taula
llavors
què fan els locals
si no els ajudem
nosaltres
és molt complicat
llavors
i potser
a Costa Rica
tenim més sort
perquè hi ha molta gent
americana
o de Canadà
que va viure allí
llavors hi ha més
trànsit
de taules
de surf
saps
se queden allí
les taules
pots trobar coses
de segona mà
o taules
amb un forat
que poden arreglar
els mateixos
però hi ha països
que no hi ha tant
trànsit de taules
Llops de mar
un podcast fet
arran de mar
Entenc que tu
quan muntes
les oles
Brasilito
fas de monitora
també

vaig
vaig una mica
de tot
vam muntar el club
vam construir
un ranchito
perquè els nens
poguessin estar
davall
quan fes molt de sol
i a casa meva
guardava les taules
guardava jo el material
llavors cada dia
que ens tocava
d'entrenament
jo els deixava
vindre a casa
cadascú agafava
la taula
i anàvem
a la platja
i llavors
amb dos o tres locals
que anàvem tornant
m'ajudaven
mentre uns
entravem a l'aigua
els altres
estaven fora
entrenant
els ensenyàvem també
fer una mica
d'entrenament
funcional
pel cos
abans
i quan surten
de l'aigua
llavors estava
de sí
una mica de tot
de monitora
coordinadora
de mami
de mami
també
els portava
a competir
i llavors
els ficava tots
al jeep
i me'ls emportava
els 4 o 5
nois i noies
4 o 5 noies
que despuntaven més
no els emportava a competir
i recordes el moment
quan dius
vull muntar
les oles
Brasilito

clar
que el recordo
sí que el recordo
quan se me van plantar
a les 6 del matí
a casa
Roxy
Ayolas
me molestaven
cada matí
Roxy Ayolas
deja-nos la tabla
i vaig dir
va
anem a muntar el club
perquè aquests nens
necessiten
tindre material
i vau arribar
a competir
no?


vam competir
al circuit
Guanacasteco
durant 3 anys
seguits
ens donaven
la matrícula
gratis
diguéssim
ells no pagaven
per competir
i anàvem
a diferents oles
de la zona
oles que ells
no havien vist mai
perquè encara
no havien anat
fins allà
i competien
de fet un dels nens
va anar
al Mundial de Japó
crec que fa
de subsets
ja te parlo
no de
no d'adults
menors de 16 anys
amb la selecció
de Costa Rica
va anar
a Japó a competir
bueno
aquest any
la campiona
és una
una tica
també
la Genesi
déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
i això
es va acabar
també una miqueta
per la teva maternitat
no?

vaig quedar embarassada
i vaig
de fet
el dia abans
de tindre el meu fill
el Leo
el dia 27 de setembre
va ser l'última competició
que vaig fer amb ells
que està a punt
de tindre el nen
i tinc fotos
amb la panxa
a Playa Bellana
amb els nens
amb els nens
l'última competició
que vaig fer amb ells
va ser aquesta
després
clar
vaig tindre
el Leo
i les meves prioritats
van canviar una mica
bueno
totalment van canviar
van ficar
a un parell de noies
voluntàries
al capdavant del club
i crec que va funcionar
durant
quasi un anyet
però bueno
el que passa en aquests països
és que la gent va
i torna
marxa
i bé
és com
vaig a fer un voluntariat
amb tortugues
estic tres mesos
i marxo
però això és el mateix
amb els nens
la majoria
de projectes voluntaris
són
doncs bueno
són curs
a que no treuvis algú
que vulgui dedicar-se
i estar
i emplear
la seva vida
i estar dos
tres anys
quatre anys
i ara per ara
ja no funciona el club
jo sé que ja no funciona
però sí que hi ha altres
associacions
a prop
que ajuden els nens
a surtejar
i a tenir endavant
però el club
no funciona
que seria una bona idea
tornar
i tornar
a emprendre el club
i tornar a començar
o continuar
anem a parlar
una miqueta
de la maternitat
perquè clar
entenc que
durant tota l'època
que et quedes embarassada
i els primers mesos
entrar a l'aigua
era difícil
per tu
bueno
de fet
fins als cinc mesos
quasi vaig estar surfejant
que de fet
allí
bueno
les dones
me miraven amb la cara
perquè entrar al mar
quan estàs embarassada
no és
no és avient
segons elles
i
com et dic
vaig tenir el leu allà
a Costa Rica
i
i a la que vaig poder
vaig tornar a entrar al mar
vull dir
el que no ho curi el mar
no ho curi ningú
l'aigua salada
em va curar les ferides
tant físiques
com emocionals
i
i el leu
de ser petitet
que és a l'aigua
va ser que clar
portar un club
i encargar-te d'altres nens
doncs això
ja no ho vaig poder fer
perquè tenia
doncs molta feina també
emocional per curar
i per
i per batallar
i vaig tornar a Espanya
vaig tornar a casa
el leu per tant
surfeix des que
pràcticament
no té ni coneixement
no?

des de ben petitet
el vaig cicar a l'aigua
i quan no podíem
estar a l'aigua
posàvem l'esquait
sempre
combinem

vas tornar
aquí a Catalunya
i precisament
no vas anar a Lleida
te'n vas anar
al costat del mar
exacte

vaig buscar
diguéssim
el lloc de Catalunya
qualitat-preu
que em podia permetre
com a mare soltera
i vaig trobar
la ràpita
vaig trobar
feina al poble nou
que està al costat
de Masovera
i vaig estar un any
portant una casa rural
i bueno
i sent mare
durant un any
vaig estar
portant una casa rural
sent mare
i coneixent les oles
aquí
perquè al dalt
també tenim oles
com va ser
aquest canvi
perquè clar
venint de Costa Rica
que pràcticament
cada dia
pots entrar
a la mar
i surfejar
aquí
que hi pots entrar
quan hi ha onades
que no és sempre
entenc que el canvi
va ser important

va ser bastant
difícil
però bueno
vaig canviar
una mica
el que és el surf
per la bici
i pel delta
i llavors
em vaig enamorar
també del delta
és una terra
molt bonica
i diguéssim
que vaig
bueno
canvis les prioritats
quan ets mare
tot canvia
i vaig aparcar
una mica el surf
però igualment
entravem a l'aigua
aquí al setembre
octubre
i a noles
em vaig xicar el neopré
i entrava igualment
a l'aigua
i ara mateix
per on passes
en quin moment
estàs?
doncs ara
estic en un moment
molt brillant
molt diferent
aquest any
he decidit
escolaritzar
l'EO via online
com t'he dit
bueno
hi ha un buit legal
en aquest aspecte
encara a Espanya
en teoria
no es pot fer
però
jo ho he fet
llavors
d'aquesta manera
podem viatjar
i estem
al Cabo Verde
a l'Egece Cabo Verde
que és
a costa d'Àfrica
diguéssim
que és el paraís
més a prop
que tenim
de casa
a més
d'anar cap a Costa Rica
estic
intentant explorar
altres zones
que estiguin
més a prop
de la família
i que tinguem
surf
amb aigua calenta
hem estat allí
des del setembre
ara sí que a Catalunya
acabant de treure
unes titulacions nàutiques
i ara
el genet
tornem
quines titulacions nàutiques
t'estàs traient
perquè clar
la teva vinculació
amb el mar
no para
patrona portuària
ara mateix
entenc
que per acabar
hi treballant

ja tinc
patro de joc
aquest estiu
vaig estar
treballant
a una embarcació
a l'Ampolla
i ara
amb aquesta titulació
podré portar
fins a 150 passatgers
i podré portar
catamarans
llavors
ara el genet
quan torni
a Isla del Salt
em posaré a treballar
en una empresa
de catamarans
el maig
estaré treballant
mentre el Leo
va estudiant
i què tal
l'experiència
a Cabo Verde
a Cabo Verde
i el surf
a Cabo Verde
bueno
doncs molt molt bé
la veritat
és que
Isla del Salt
és un poble
que és de Santa Maria
i té una ola fixa
que funciona cada dia
des que hem estat allí
cada dia hem surfejat
l'aigua es calenta
aigua transparent
és preciós
i l'aola
no és molt gran
llavors
és perfecte
per nosaltres dos
el Leo
pot entrar sol
i agafar les seves esquerres
i jo puc entrar sola
i disfrutar
algun dia
que hi ha vingut
un suel
que aquí també
hi havia tormenta
a Catalunya
sí que ha pujat
més l'ola
i va ser preciós
o sigui
els locals
surfeixen moltíssim
que a vegades
costa veure
que tu vas a un país
que no sé
Mèxic
i els locals
potser no surfeixen tant
o aquí mateix
a Catalunya
poca gent local
arriba a surfejar
ara perquè està més de moda
però
el bonic de Cabo Verde
que hi ha visió
és que molts locals
surfeixen
i fan kitesurf
hi ha molt de kitesurf
també
i molt bé
molt bé
tinc moltes ganes
de tornar
i continuar
surfejant
Podem dir
que la teva vida
està lligada
completament al surf
perquè clar
ara tornes a deixar
una miqueta
a Catalunya
buscant això
les onades

no sé què té el mar
no sé què té el surf
com t'he dit
que estic sola
amb el Leo
i si jo busco
o penso
en el meu objectiu
de vida
és que no se m'ocorreix
res més que viatjar
i buscar oles
no sé què dona
però
el meu objectiu
és aquest
és anar conèixent el món
i anar conèixent oles
poder surfejar
estar a la mar
i que estiguem a gust
que sigui mar calenta
i bonica
i ma germana em diu
però és que a punt
és molt alt
bueno
si podem elegir
si puc elegir
estar en un paraís
per què no
saps?
Ja per anar acabant
has surfejat
en diferents
llocs del món
n'hi ha algun
que et quedis
especialment
o perquè t'hagi agradat
o perquè té
un component sentimental
important per tu?
Pues sí
te diría Brasilito
te diría Costa Rica
allí es on
on vaig aprendre
on vaig créixer
la màgia del país
dels nens
el sunsets
el apartat
és increíble
Costa Rica
és un paraís
per la gent
que l'ara del surf
recomano
no c'est allà
zombie ga ares
geteus
en versengillu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!