Les profunditats de l'actualitat
Fa uns dies el company Sergi Corral ens en feia 5 cèntims i en parlàvem.
A Catalunya es va confirmar el primer cas d'infecció per beta no de virus en un mero aquest 2025.
Ja vam fer una mica d'explicació de què era això
i avui ho volem conèixer encara millor de la mà de Francesc Pedrós del Servei de Diagnòstic Patològic amb peixos de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda, com estem?
Anem a pams per situar una miqueta a tothom. Què és el beta no de virus?
Bé, a veure, aquest és un virus, com a la resta d'altres animals els afecten virus, els peixos també.
És un tipus de virus que ja fa bastant de temps que corre per el Mediterrani, el coneixem bé,
afecta tant peixos de piscifactories com amb peixos salvatges
i una de les seves característiques és que afecta greument a poblacions salvatges de meros també.
Per tant, la preocupació, entenc, és com afecten aquestes grans poblacions de meros.
Sí, de fet, ja tenim experiència, ja porten anys fent seguiment de mortalitats en poblacions salvatges de meros a tot el Mediterrani,
s'ha fet seguiments a Grècia, a Itàlia i després, ja més cap aquí, fa menys anys,
es va detectar a Balears i després, al cap de dos o tres anys, va saltar a la península ibèrica,
van haver-hi casos que va a Múrcia, s'ha anat extenent en direcció nord per la comunitat valenciana
i ja el tenim detectat aquí a Catalunya.
Això t'anava a preguntar què suposa que es trobés aquest 2025 un mero amb betanó de virus aquí a Catalunya.
Entenc que això vol dir que hi ha més meros afectats i més peixos afectats.
Sí, era una cosa que ja teníem previst que podia passar.
De fet, vam establir una xarxa per intentar identificar, detectar casos de meros morts.
ens estan arribant casos reportats per sombrinistes, per gent que fa peix que sombrina.
Aquí, bàsicament, de moment tenim zona de Tarragona i Barcelona.
I, de fet, ja deia, com he de comentat abans, era una cosa que era previsible
i, bàsicament, el que estem fent ara és un seguiment epidemiològic de fins on està arribant.
Ens hem d'alarmar? La gent s'ha de preocupar o, de moment, està tot controlat?
Bé, controlat amb molts virus, no podem dir res.
De moment, el que estem fent és el seguiment de l'evolució, de com està evolucionant.
De moment, intuïem que podia afectar Catalunya, per això estem fent el seguiment.
I estem veient que, de moment, i això és relativament una bona notícia,
de moment els casos estan restringits, a dir que a Barcelona, a Tarragona,
encara no tenim casos que hagi polliat més que poc no, que és una bona notícia.
Però, bé, de totes maneres, és preocupant, precisament perquè les poblacions de Meru a Catalunya
en els últims anys semblaven amb una franca recuperació.
Per tant, no és una bona notícia per la recuperació del Meru a les coses catalanes.
Per tant, aquest virus el que pot fer és reduir aquestes poblacions.
Correcte.
I és una mica el que estem seguint.
És positiu, ara ho comentaves, és positiu que, de moment,
s'hagi detectat a Barcelona i a Tarragona i no s'hagi extès més.
Bé, de fet, això està relacionat bastant amb la pròpia estructura poblacional del Meru.
Els Meru són uns animals, uns peixos que, a diferència d'altres espècies de peixos,
no es mouen gaire.
Els allocs els coneixeu una mica, són animals que normalment viuen sempre en uns caus,
es mouen molt poc, i això beneficia bastant que la distribució,
la dispersió de la malaltia sigui molt lenta.
Això juga al nostre favor.
D'alguna manera aquesta malaltia pot arribar a traspassar i afectar els humans?
Perquè moltes vegades, quan hi ha algun cas així, el que ens preocupa és això a nosaltres.
No, no, no, no hi ha absolutament cap perill.
És un virus que només afecta a peixos.
De fet, es va fins i tot descriure inicialment amb insectes.
Per tant, és...
Bé, com molts altres virus que afecten només animals.
Hi ha alguns, pocs, recordeu per exemple la ràbia,
que és un virus que pot afectar tant animals com a persones,
però no és allò que diguem nosaltres, una osis transmissible.
Per tant, no hi ha cap risc per nosaltres, fins i tot pel seu consum,
tot i que se s'aconsella, evidentment, si trobem un animal malalt o ben mal mort
purament per higiene alimentària, doncs no ens passaria res.
Per tant, podem estar molt tranquils.
Preocupa que hi hagi mortalitats importants en reserves naturals,
ja sigui a Catalunya o a altres parts del Mediterrani.
Sí, de fet, la nostra màxima preocupació
és una mica que no passi el mateix que va passar, per exemple,
a les reserves de Cabrera o de Colombretes,
on allà hi havia una concentració molt alta de meros
i és allà on les mortalitats van ser més importants.
De fet, aquí tenim dues reserves importants,
que són cap de Creus i Illes Medes,
on la població de meros és més important,
i el mateix que la densitat,
i és una mica on tenim la nostra mira posada
de realment si arriba el mal que pot arribar a fer
en aquestes dues reserves.
Com es pot controlar això,
tenint en compte que el meru és un peix
i al final és molt difícil controlar el fons marí
o la biodiversitat submarina d'alguna manera
i no és el mateix que hi hagi un virus així
a una granja de vaques, per exemple, que amb peixos?
No, no, per suposat.
Per exemple, és un virus que coneixem molt bé
perquè pot afectar sobretot a granja de llobarros
i, de fet, les granjas de llobarros,
quan hi ha risc que es puguin estar afectades pel virus,
es vacunen, com es podia vacunar una granja de vaques
o una granja de pollastres.
Llavors, nosaltres, de moment, el que estem fent és el seguiment epidemiològic
i sí que, en aquest cas, hem plantejat la possibilitat
de fer una actuació limitada.
És una cosa que no s'hauria fet fins ara.
Tot això està, d'alguna manera, pensat
per al cas específic del virus,
que seria intentar fer una vacunació experimental
o intentar vacunar alguns d'aquests exemplars,
sobretot en poblacions d'alt risc,
i intentar, com a mínim,
protegir un cert percentatge d'aquests animals,
que sabem que és molt complicat fer-ho,
però estem valorant la possibilitat de poder-ho fer
juntament amb altres companys.
Perquè, a més, tenim la vacuna,
que això és una cosa que molt poques vegades passa,
és a dir, que hi ha disposis d'una vacuna
que, a més, sabem que és pel mateix títol de virus
que està afectant el Mero.
Per tant, la vacuna està disponible,
per tant, s'han de poblacions de Mero
que es poden intentar vacunar el nombre d'animals
que hi ha, és un nombre, tot i que és alt,
seria factible almenys intentar una vacunació
d'un porcentatge d'aquests animals.
Per tant, estem treballant en aquest sentit
de veure si això es pot fer.
Tot i que, ja avanço,
és realment una cosa força, força, força complicada,
però ho estem intentant analitzar
i veure les possibilitats de fer-ho.
Doncs seguirem com evoluciona tot plegat,
ho hem de deixar aquí perquè se'ns tira el temps
una mica a sobre.
Moltes gràcies, Francesc Pedrós,
per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar.
Vinga, a vosaltres. Bona tarda.