Title:

Seguiment insuficient d’espècies marines amenaçades

## Context de l’entrevista En aquest fragment del programa **Arran de Mar** s’analitza la situació crítica del **seguiment de les espècies marines amenaçades a Espanya**, a partir d’un informe elaborat per la **Plataforma Ciutadana de l’Institut de Ciències del Mar**, *Informadores del Mar*, i la *Red Promar* del govern de Canàries. La convidada és **Macarena Marambio**, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar. ## Dada clau: només un 30% amb seguiment - Només **al voltant del 30%** de les *espècies marines amenaçades* a Espanya tenen **un programa de seguiment actiu**. - Aquestes espècies estan incloses en **llistats i convenis nacionals, europeus o internacionals** de protecció. - Els estats signants es comprometen, en teoria, a **avaluar l’estat de conservació** d’aquestes espècies. > "El número era muy reducido que casi no llega al 30%" Sense seguiment: - **No es pot saber** l’estat real de les poblacions (si pugen, baixen o es mantenen). - **No es poden dissenyar ni prioritzar** mesures de conservació adequades. ## Tipus d’espècies afectades Macarena Marambio destaca que el problema afecta molts grups: - **Mamífers marins** - **Reptils**, com les *tortugues marines* - **Peixos**, incloent espècies d’**interès comercial** - **Aucells marins**, el grup **més seguit** a nivell estatal - **Invertebrats marins**, el grup **més nombrós** i **menys estudiat** Els **invertebrats marins** són especialment problemàtics: - Representen el **grup més predominant entre les espècies amenaçades a Catalunya**. - Són **poc visibles i poc emblemàtics**, per això reben menys finançament i atenció. ## Xifres a Catalunya i a Espanya - A **Catalunya** s’han identificat **163 espècies marines amenaçades**, amb **predomini d’invertebrats**. - Això suposa aproximadament **el 50% del total espanyol**. - A **Espanya**, es van identificar **325–328 espècies**, però l’anàlisi detallat es va poder fer sobre **unes 250** per manca d’informació disponible. ## Com haurien de ser els programes de seguiment Perquè un programa de seguiment sigui útil, cal que: - Primer es conegui **on es troba l’espècie** (distribució geogràfica, comunitats autònomes implicades). - Es defineixin **metodologies clares i estandarditzades** per recollir dades. - Es garanteixi que la informació obtinguda sigui **útil per a l’anàlisi de l’estat de conservació**. - S’eviti la **pèrdua de recursos** amb protocols mal dissenyats o incoherents. Un problema important és la **manca d’unificació de protocols i dades**: - Diferents comunitats autònomes poden fer seguiments **amb metodologies diferents**. - Això impedeix **agrupar i comparar dades** a escala estatal. - Falta una **eina centralitzada** i accessible on recopilar tota la informació. ## Paper de les administracions - Les **administracions públiques** són **clau** per **impulsar i finançar** els programes de seguiment. - No n’hi ha prou amb crear programes: cal també **coordinar metodologies i dades** a tot l’Estat. - En alguns territoris sembla que **“no hi ha dades”**, però pot ser només que **no estiguin recopilades ni accessibles** en una plataforma comuna. ## Canvi climàtic i augment del risc - El **nombre d’espècies vulnerables està augmentant**. - El **canvi climàtic** i l’**augment de temperatura de l’aigua del mar** *acceleraran* encara més aquest procés. - Si no es prenen **mesures urgents i basades en dades fiables**, moltes espècies poden passar d’*amenaçades* a **en perill crític o desaparèixer**. > "El número de especies vulnerables está en aumento y si continuamos sin tomar las medidas adecuadas estarán cada vez más amenazadas y en peligro" Per prioritzar accions, cal identificar: - Quines **poblacions estan més diezmades** i necessiten **mesures immediates**. - Diferenciar entre casos **urgents** i d’altres on es pot intervenir **a un altre ritme**. ## Activitat humana i espècies comercials - Les **activitats humanes al mar** tenen un **impacte molt alt**, sovint **indirecte** (contaminació, sobrepesca, alteració d’hàbitats, etc.). - Moltes espècies d’**interès comercial** haurien de ser prioritàries en el seguiment, ja que: - Estan **explotades pesquerament**. - Pateixen tant per la **pressió humana directa** com pels **canvis ecològics globals**. Hi ha el risc que **espècies desapareguin sense que ningú se n’adoni**: > "Seguramente de muchas especies no nos daremos ni cuenta o cuando ya será demasiado tarde" Un cop una població ha col·lapsat, **tornar al punt inicial és gairebé impossible**; l’objectiu passa a ser **mantenir el que queda** i **protegir l’hàbitat** perquè les poblacions es puguin sostenir per si mateixes. ## Desconeixement del medi marí - Hi ha **molta més educació i coneixement** sobre ecosistemes terrestres que no pas marins. - El **mar continua sent molt desconegut**, tant pel públic general com, en part, per la ciència. - Moltes espècies **no es poden ni tan sols classificar correctament** pel que fa al seu estat de conservació perquè **falten dades bàsiques**. Això fa que: - Sota l’aparença de “no amenaçades”, hi pugui haver espècies en **greu declivi sense detectar-se**. - L’**escala temporal dels canvis humans** sigui tan ràpida que **moltes espècies no tinguin temps d’adaptar-se**. ## Espècies invasores i canvi climàtic - L’**augment de la temperatura del mar** afavoreix l’arribada d’**espècies invasores termòfiles** (que prefereixen aigües càlides). - Aquestes espècies: - Troben **nínxols ecològics disponibles** en ecosistemes ja impactats. - Sovint tenen **alta capacitat reproductiva**. - Són **grans depredadores o competidores** de les espècies autòctones. El resultat és un **impacte fort sobre les comunitats locals**, que pot accelerar la pèrdua de biodiversitat marina. ## Ciència ciutadana: una eina clau de suport La **ciència ciutadana** es presenta com una eina **fonamental per complementar** els programes de seguiment oficials: - L’informe s’ha impulsat des de la plataforma de ciència ciutadana **Observadores del Mar**, juntament amb **Red Promar** a Canàries. - Tot i que **no pot substituir** els programes institucionals, la ciència ciutadana pot: - **Aportar dades addicionals molt valuoses** en zones o per espècies on no hi ha seguiments formals. - **Ampliar la cobertura espacial i temporal** de les observacions. - S’ha comprovat que les dades de ciència ciutadana tenen **alta validesa i qualitat científica** si es treballa amb protocols adequats. > "La ciencia ciudadana [...] puede complementar de forma muy rigurosa" En contextos on **no hi ha recursos** per desplegar seguiments sistemàtics, la ciència ciutadana pot tenir un **rol clau** per **omplir buits d’informació**. ## Conclusió L’entrevista posa de manifest una situació preocupant: - **Gran part de les espècies marines amenaçades a Espanya (més del 70%) no disposen de programes de seguiment**. - Aquesta manca de dades impedeix **avaluar-ne l’estat real, prioritzar mesures i reaccionar a temps**. - Els **invertebrats marins** i moltes espècies **poc visibles o poc emblemàtiques** són les més oblidades. - El **canvi climàtic**, l’**activitat humana** i les **espècies invasores** agreugen el risc. - Cal una **major implicació institucional**, **estandardització de protocols**, **centralització de dades** i un **paper reforçat de la ciència ciutadana** per protegir la biodiversitat marina abans que la pèrdua sigui irreversible.

['Arran de Mar', 'biodiversitat marina', 'espècies amenaçades', 'canvi climàtic', 'invertebrats marins', 'mamífers marins', 'aus marines', 'tortugues marines', 'pesca i espècies comercials', 'espècies invasores', 'programes de seguiment', 'conservació marina', 'ciència ciutadana', 'Observadores del Mar', 'Red Promar', 'impacte de l’activitat humana', 'metodologies estandarditzades', 'polítiques ambientals', 'Catalunya', 'Espanya']