Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 3 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí, Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Els dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu parlarem amb la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo, i avui parlarem dels clusters nàutics. Anirem a pescar, però sempre ho fem de forma responsable.
i dedicarem tota la segona hora del programa d'avui a parlar de medi ambient i de dones. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar. Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs?
Doncs molt bé, presenten armes i aquí, arran de mar. Ja recuperada, 100%? Vinga, sí. Diguem que sí. D'un dia per l'altre, a veure, és una mica complicat, però sí, sí, sí, aquí estem, eh? Aquí estem, que és lo important. Tinc dues notícies que t'agraden. Bones i bones? Neutres. Una és, saps el port de Tarragona? Sí, bonic, per passejar. Que tenim aquí, a vegades aquí, llates enormes. Sí. Sembla que s'hagin escapat.
En un llot d'aquests han decidit decorar-se de Nadal i han creat com a, si diguéssim, a la part alta del llot, com un calendari de vent enorme. Ah, que dius! I anaven sortint les persones vestides de Pare Noel i de... O sigui que es fan espectacle i tot. Sí, sí, sí, amb espectacle. O sigui que aquesta nit podem anar tu i jo amb el que pleguem anant cap allà.
Sí, jo crec que és la tripulació que deu estar avorrida. Ho veus? Dóneu-li mar, home. Viatgeu, viatgeu, sortiu. Aquí deuen estar amarrats i deuen haver dit què fem. I l'altra. Felicitats. Avui he vist una notícia que és que si heu de comprar gambes... Què? Que no ho fem? Exacte. Fins a 200 euros al quilo. Què m'hi dius? Perquè deien que la gent ha avançat les compres de gambes per Nadal.
amb el que estaven dient, que si el peix començaria a pujar preus, i tot això, clar, la gent s'espavila. I, per tant, si heu d'ho comprar gambes, potser de cara a Nadal baixaran, perquè si tothom ho està comprant ara... I congelades, què? M'ho dic per l'alternativa, sempre. A part de congelat. Ja sé que no són les fresques i que perden una miqueta de gust, però... Jo d'això no controlo.
Jo tampoc. Algú que controli, sisplau, que ens truqui a Tarragona Ràdio, o a Arrandamar, o a la xarxa, a qui vulgui, que estarem aquí pendents. Anem a saludar també la Cel Prieto des de Radio Delta.Cal. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, bé, molt bé. Bentornada, Sílvia. Espero que estigues ja recuperadíssima. Gràcies. I jo d'això que dieu de les gambes no us puc ajudar, no en tinc ni idea. Això és una cosa que encara ho deixo... Vull dir, encara, per sort, no em toca a mi organitzar cap tipus de dinar de Nadal ni res, així que és una cosa que encara desconec. Ja vindran les hores. I no res, vinga, pel dimecres.
A pel dimecres, això ja fa baixada. Anem a saludar en Sergi Corralde, és de ràdio a l'escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, doncs, prop de bé. Un dimecres també de pujada, eh? Això que és meitat de setmana, però d'allò que tens tantes coses que pam, pam, pam, no pares en tot el dia, es fa difícil. Ahir encara vaig anar a pescar a la tarda, però avui, per exemple... Però si ja no hi havia llum...
Bueno, amb un frontal, amb un d'allò... Però ahir, això sí, vaig pescar responsablement. Tot el que vaig agafar no feia la mida i tota l'aigua, perquè després no em fotin la bronca. Per tant, gambes poques, no? No, gambes no. Gambes has d'anar a fondo, has d'anar a 300, 400 metres. No, aquí no. A no ser que vagis amb una pedra al coll, no agafes gambes allà baix.
Fantàstic. Anem a saludar en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, com estàs? Bé, doncs molt bona tarda, ben tornada, Sílvia.
I, doncs bé, preocupat una mica amb això que comentàveu de la gamba. Jo crec que passa una mica com el paper de vàter a l'època Covid, que s'esgotava, doncs clar, la gent ara comprant-la per veure si en tindrà per Nadal. Per això ho dic, que potser s'esperin a Nadal, que haurà baixat i ja ho podran comprar a bon preu. I anem a saludar l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, molt bona tarda. Bé, bé, bé. Sílvia, ben tornada. Això de les gambes, jo en controlo poquet, només sé una cosa. Això sí, i a veure si esteu d'acord amb mi, que la gamba d'Arenys és molt més bona que la de la Costa Brava. Aquí obriríem un valor molt important. Sí o no? Què? Entre Costa Brava, Tarragona, Arenys... Pot acabar molt malament això.
Per això abro-ho. Deixem passar Nadal. És temps de concòrdia, de felicitat, de pau, d'harmonia. I de menjar gambes, doncs sí, però de menjar gambes, home. Parlem-ho a partir del gener, doncs. A partir del gener en parlem. Vinga, va, deixem les gambes, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona, Ràdio Marina, Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que l'escala participa a la trobada euroregional que opera per transformar Sergi.
Doncs sí, Marina, l'escala ha dit la seva en aquesta trobada celebrada a Barcelona els dies 26, 27 i 28 de novembre. Representants municipals, encapçalats per l'alcalde i el regidor de Promoció Econòmica i Turística, Martí Guinart, han estat presents el darrer dia d'unes sessions que tenen per objectiu compartir experiències i reflexionar en torn les polítiques marítimes. Josep Bufill va poder participar en una taula rodona. Escoltem-lo.
D'alguna manera també ens van fer explicar quina vinculació hi ha des de l'Ajuntament, des de la vida social amb el mar i amb la pesca enfocada, i van poder explicar tot el que promou l'escala per donar a conèixer aquest sector, la pesca, que d'alguna manera l'escala, el poble de l'escala, en va néixer, i que a dia d'avui, tot i que és una part petita de l'economia que representa el nostre municipi, encara té un poder important
Les jornades són un punt d'aprenentatge col·lectiu on tenen especial importància els grups d'acció local pesquers, els anomenats GALP, però també els professionals del sector, administracions locals, agenda de desenvolupament i fins i tot estudiants. Els debats han centrat en els reptes territorials comuns, posant èmfasi en l'agenda rural i l'estratègia marítima de Catalunya.
Del treball dels tres dies s'han atret propostes innovadores i metodologies participatives per impulsar el desenvolupament sostenible. Des de l'àmbit municipal, l'acció implica acompanyar el sector i donar-lo suport. La Generalitat de Catalunya instal·la noves boies oceanogràfiques al Cap de Creus i Montgrí.
Doncs sí, en total s'han col·locat quatre boies, dues a cada parc, amb l'objectiu de millorar la gestió i el seguiment ambiental de l'àmbit marí. Les boies incorporen sensors que registren salinitat, corrents, vents i temperatura i permetran ampliar la sèrie de dades oceanogràfiques iniciada fa una cinquantena d'anys a l'Estartit, una de les més longeves de la Mediterrània, una sèrie capitanejada per en Josep Pasqual.
Una de les boies situades prop de les Illes Medes incorpora també un sensor pioner, capaç de mesurar la terbolesa i quantitat de matèria orgànica. Totes les boies són de color groc, amb flotador a l'estòmar, d'uns dos metres i mig de diàmetre, una superestructura d'alumini marí, la baliza LED, panells solars i sistemes de seguretat i alimentació. El projecte es complementarà al març amb la instal·lació d'un sistema de boies perímetre al Cap de Creus, els aigüamolls de l'Empordà, i el Montgrí Medes Baix Ter, la implementació del plug-pruck al Cap de Creus,
i l'augment sostingut de les activitats recreatives i esportives fan necessari delimitar correctament els límits marins per millorar la seguretat, reforçar la conservació i facilitar el compliment de la normativa. En total es preven instal·lar una quinzena de boies de senyalització, totes elles amb un pictograma edificatiu.
A l'identificatiu, 6 per la zona especial de protecció d'au, 7 per la delimitació de la reserva natural parcial de Cap de Creus i 2 per la reserva natural integrada. Aquestes boies, com dèiem, tenen també les característiques semblants a les anteriors i són resistents a les inclemències del meri marí.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Delta Ebre commemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb la campanya Lo Valor de Ser Com Som, Cel.
Sí, Marina, avui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i per aquest motiu s'ha enxegat la campanya Lo Valor de Ser Com Som, impulsada per la Fundació Astres i el Consell Comarcal del Baix Ebre. La iniciativa vol implicar el teixit comercial, cultural i social del municipi per donar visibilitat als drets de les persones amb discapacitat. Marta Lamoté de Grinyón és la directora del Centre Ocupacional de Deltebre. Per a nesta setmana...
S'ha desenvolupat un programa amb el lema «Lo valor de ser com som», on el que volem és implicar el teixit comercial, cultural i social de Deltebre.
per tal de fer d'altaveu dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. S'ha fet una cartelleria que es penjarà pels comerços del Tebre i això és com l'inici per a fer resò. Això el que volem és que continuin el temps, que l'any que ve...
també implicar administracions, ajuntament, els comerços en si, perquè és una cosa que és transversal l'any. No és que ara només ens hem de dedicar aquest dia a... I que després ja no me'n recordem. Exacte. Llavors, hem començat per aquí i la qüestió és que anirà sumant i que...
Cada any volem que el desembre fes resò en aquesta campanya que tindrà continuïtat. La Fundació Astres ofereix un espai segur i d'oportunitats perquè les persones amb discapacitat puguen desenvolupar-se, guanyar autonomia i descobrir noves capacitats. Ho fan a través de tallers, formació i programes que reforcen habilitats socials creatives i laborals, així com projectes d'inserció al món del treball.
A Deltebre, la Fundació gestiona serveis com la Residència Laduna, la Llar Residència Rafal, el Centre Ocupacional i programes d'acompanyament a la vida independent i suport a la presa de decisions. La Ràpita vol brillar durant Nadal amb un enllumenat renovat i l'experiència Un conte de Nadal.
La Ràpita donarà la benvinguda al Nadal amb la tradicional encesa de llums, que en guany canvia de lloc i serà a la plaça del Coc. Aquest divendres a les 6 de la tarda es posarà en marxa un enllumenat totalment renovat que forma part de les apostes del consistori pels elements nadalencs. Elena Queral és la regidora de comerç de la Ràpita.
La Ràpita estrena, en el sentit més literal de la paraula, allumenat nadalenc. Tot l'allumenat nadalenc rapitenc serà nou, enguany. I volem ficar més èmfasi, no tant en les estructures aèries, que també, sinó en les estructures 3D, fent una ruta circular novedosa d'estructures 3D, en 3 dimensions, 3D, per diferents places del poble, que faran la delícia dels més grans i més menuts, tant de rapitencs i rapitenques, com que esperem de la gent de fora que ens vingui a visitar. Enguany, la Ràpita brilla.
I brilla amb un renovat parc de Nadal anomenat Un Nadal de Conte, una experiència immersiva que transformarà el pavelló firal entre el 20 de desembre i el 5 de gener en un univers màgic. Noelia Belmonte és la regidora de Polítiques Socials de la Ràpita.
Este any, com ja veureu, el cartell es titula Un Nadal de Conte... perquè és veritat que este nou format... està inspirat en diversos contes, pel·lícules... que de ben segur que els infants que aniran passejant per allí... reconeixeran ràpidament perquè podran passejar... per dins del País de les Meravelles d'Alícia... així com també visitar la xocolateria de Charlie... i la fàbrica de xocolata...
Coneixerà una mica i mini, entre altres coses que ja no vull desvelar, perquè des d'aquí aprofito per convidar tota la ciutadania, sobretot les famílies, que puguen venir a visitar aquest any un Nadal de Conte que tindrem, o part de Nadal, perquè serà una delícia carregada de novetats.
A l'exterior, les famílies trobaran un trenet tematitzat amb el Polar Express, amb un recorregut gratuït i entre setmana hi haurà animacions itinerants. A més, cada cap de setmana de Nadal hi haurà un gran espectacle de cloenda amb títols com La Carta del Carbó, La Ballarina de Plom o Essència d'Àfrica.
Anem ara cap a les costes del Garraf. A finals d'aquest any entrarà en funcionament la primera planta fotovoltaica que subministrarà electricitat als socis de Vilanova de la cooperativa Energia Comunitària Penedès-Garraf. Guillem.
Doncs sí, aquesta instal·lació entrarà en funcionament a finals d'aquest any i donarà servei a 77 famílies i a una escola. La cooperativa ha concertat obrir una segona planta en una altra nau industrial i ha acordat amb la parròquia de Sant Antoni instal·lar una tercera al terrat de l'església vilanovina que podrà vestir una vuitantena de famílies del nucli antic.
La creació de comunitats energètiques locals està actualment a l'alça. És un model que permet posar d'acord diverses persones que acorden obrir una instal·lació fotovoltaica en un terrat pactat a prop dels seus domicilis i deixen de dependre energèticament de les grans companyies elèctriques.
I la nova marca Energia Comunitària Penedès-Garraf neix sota el paraigua d'Osona Energia, una cooperativa de segon grau que va néixer l'any 2022 a Vic i que s'està expandint per tot Catalunya. La darrera assemblea que s'ha celebrat aquest dissabte aquí a Neàpolis ha servit per donar el tret de sortida a la primera comunitat energètica de la vagaria Penedès.
La confrèria de pescadors de Vilanova i la Geltrú ha declarat persones non grates al ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes, i la secretària general de Pesca del Ministeri, Isabel Artime.
Doncs sí, com ja avançàvem ahir, es va celebrar una assemblea extraordinària que han volgut posar de manifest el seu malestar acumulat per un sector que fa anys apunten que pateixen restriccions creixents i una manca de resposta efectiva per part de les administracions. En el mateix comunicat que expressaven que...
expressaven també com a persones non grates el comissari europeu d'Oceans i Pesca Costa Escadis i la directora general d'Afers Marítims de la Comissió Europea per defensar mesures que no tenen en compte la realitat socioeconòmica de la pesca mediterrània ni els esforços de sostenibilitat ja implementats.
El sector denuncien els pescadors estar llindada la inviabilitat per les reduccions constants dels dies de pesca a la flota d'arrossegament i la pèrdua de més del 40% de les jornades disponibles en 5 anys. Els pescadors es queixen també per la proposta europea per al 2026, que planteja una reducció del 65% adicional, deixant només 8 dies efectius de pesca anuals per l'embarcació i per la disminució de la quota de gamba vermella, una espècie clau per a la viabilitat econòmica de tot el sector,
També apunten que han incrementat la càrrega administrativa per les embarcacions fins a nivells difícils de complir.
Fem aturada ara a les costes del Maresme l'associació Cala Rita impulsa un any més la celebració de la Mare de Déu fumadora, una tradició aranyanca que té lloc cada 8 de desembre. Aquest any, però, l'activitat es trasllada a la plaça de l'Ajuntament per la coincidència amb la Fira de Nadal Oriol.
Doncs sí, el canvi d'ubicació és la principal novetat de la celebració. Des de l'associació Cala Rita, d'aquí d'Arenys de Mar, expliquen que l'Ajuntament els ha proposat el trasllat perquè coincideix amb la Fira de Nadal. Un dels organitzadors i membre de l'associació, Ricard Ferran, lamenta que la decisió s'hagi pres de forma unilateral i critica que l'Ajuntament prioritzi la cultura comercial per sobre de la popular.
A l'Ajuntament se'ns ha obligat d'anar a la plaça de l'Ajuntament a celebrar això. Denotem que les campanyes de Nadal comencen quasi que s'acaba el Halloween. La veritat ens preocupa una mica això, no? En tot sorprès una mica la decisió unilateral de dir que tothom vas allà i punt, no? Sense entendre els motius pels quals ho celebrem a la plaça, precisament, no? Ens preocupa que l'Ajuntament vogui més per una cultura comercial que no pas per una cultura particular. Nosaltres entenem que nosaltres seríem prioritaris en aquest cas, perquè el president el dia 8 és la fumadora, no...
I també veiem i ens preocupa com la societat comercial empenya la societat total a una campanya de màrqueting de Nadal que comença un mes abans o dos.
Ferran confia que a partir de l'any que ve la celebració pugui tornar a la plaça de l'Església, un espai simbòlic que rememora l'antic emplaçament de l'Aplec, celebrat al costat de l'antic cementiri. L'associació vol mantenir viva la tradició que permetia als més petits fumar durant l'Aplec. Per això es diu la Mare de Déu fumadora. Per això des de Calerrita han reconvertit la festivitat per preservar l'esperit de la festa.
i han preparat una proposta que inclou l'encesa d'una foguera i fanals amb plantes aromàtiques, tot acompanyat de vicalent, lectura dels goig i actuacions musicals. El que han fet és transformar una mica la caricatura de deixar fumar els nens i les dones i això, i des de fa un bon grapat d'anys, doncs el que fem són uns fanalets de ferro,
I tothom qui vulgui pot fumejar i pot omplir els carrers de fum. Nosaltres sempre ho fem a la tarda després de dinar i encenem la foguera, posem el carbó a fer, llavors anem preparant els fanalets i aquest any també tenim bicalent i tenim algunes actuacions espontànies i divertides que agradaran a qui vingui per pensar la tarda una mica junts. La cita és a partir de les 5 de la tarda a la plaça de l'Ajuntament i pels vols de les 8 del vespre es preveu la gran fumera.
L'Ajuntament de Calella ha iniciat la instal·lació de caixes niu al parc del Mau i als seus entorns per preservar la biodiversitat de la zona. En total se n'instal·laran una trentena que aniran distribuïdes en diversos edificis municipals propers i dins el mateix parc.
Sí, la voluntat és crear colònies estables de diferents tipus d'aus. En aquesta primera fase ja s'han col·locat sis nius d'uraneta fets amb fang en els edificis municipals pròxims al parc i en els propers dies se n'instal·laran quatre més. Estan pensats per acollir l'uraneta cua blanca.
una au que menja exclusivament insectes voladors de petites dimensions. Per altra banda, també s'han instal·lat quatre caixes de fusta per ratpenat de ciutat, de 1,1 metres de llargada pensades per acollir grans colònies d'aquest animal actualment protegit per la legislació vigent.
Més endavant es completarà l'actuació amb la instal·lació de caixes niu per a ratpenat de bosc, també per a xuriguers i petits ocells insectívors. En aquest últim cas se n'instal·laran una desena, adreçades principalment a les varietats autòctones de mallarenga i pardal. Aquests animals mengen tota mena d'insectes i en el cas de la mallarenga aquesta espècie és principalment...
depredadora d'insectes que generen plagues als arbres de la ciutat. Aquests últims nius és previst instal·lar-los amb la participació de les escoles de Calella i els amics del Parc del Mau, que actualment gestionen ja nou caixes d'aquest tipus que es van instal·lar el passat 2024. Pròximament també està previst instal·lar un hotel d'insectes a la bassa del Parc del Mau.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que bombers voluntaris dels Parcs de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han concentrat a les portes dels jutjats de Tarragona. El col·lectiu, integrat per 87 persones a la demarcació, ha presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral.
En un comunicat que han llegit a l'entrada dels jutjats el president dels bombers precaris en lluita, Daniel Sitjar ha denunciat les pèssimes condicions amb què treballen a nivell laboral i de material tot i ser indispensables.
Pensem a la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers. Estem integrats sota el mateix comandament i se'ns exigeixen unes hores mínimes. Estar controlats per un APP i continuar pastant servei. On és el voluntariat en tot això? Som els bombers raiders de l'administració, bombers low-cost. En concret, 10 euros bruts l'hora d'intervenció. Prou d'overització. Estem en lluita perquè si la història ens ha ensenyat alguna cosa és que els drets es conquereixen lluitant.
I seguirem un pas ferm fins que la Generalitat reconegui una cosa tan simple com això, que quan ens posem al vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant. Jordi Morera, bomber de BAT, ha denunciat frau de llei i exigeix equiparar-se als bombers professionals. Lamenta que, tot i ser voluntaris, l'administració els paga i els exigeix el mateix que els funcionaris, sense donar-los d'alta a la Seguretat Social.
Se pot dir que 50% o ben avant del 50% de bombers que treballen en aquests serveis són bombers voluntaris. Això la ciutadania no ho sap perquè tots anem iguals. I nosaltres el que demanem és que se'm reconegui que estem treballant, no estem fent de voluntaris, estem treballant de bomber.
El col·lectiu explica que els bombers professionals i voluntaris reben la mateixa formació, tenen les mateixes funcions, obligacions i riscos, però els bombers, els voluntaris, no tenen una relació contractual directa amb la Generalitat.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Un temps dominat pel vent de Mestral o de Ponent a gran part del litoral. Sí que a la costa Brava aquest vent és molt feble i fins i tot ha girat cap a sud o un palet de Garbí. Per tant, allà tindrem una situació una miqueta més tranquil·la per bé que en alta mar sí que hi haurà un palet...
Més de maró, fort de maró. I és que en alta mar també, bàsicament ja al Golf de Lleó, tenim un palet de tramuntana. El vent de Mastral s'anirà reforçant un palet més cap a les comarques del sud de Tarragona i allà en maró. Pel que fa el dijous. Vent que es reforça una mica la Costa d'Aurada una altra vegada. Vent de Mastral, novament.
i tot plegat amb un estat de la mar de maró, bàsicament a tot el litoral. Compte perquè a últimes hores del dijous el vent es reforçarà molt al voltant de la costa del Baix Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat, i també tindrem tramuntant al nord del Cap de Creus, amb maró, forta maró generalitzada. Ho anirem seguint a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al servei català de trànsit, on hi ha la Mireia. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Comencem a l'autopista AP7. Hi ha tres quilòmetres de retenció de Santa Perpetua de Mogoda a Barberà del Vallès en sentit sud i a Barberà del Vallès en sentit nord un quilòmetre més de retenció. A l'AP7 hi ha 14 quilòmetres de retenció del Papiola Gelida en sentit sud per unes obres que tallen dos carrils.
A l'AP7 també hi ha un carrer tallat a l'Ammella de Mar en sentit nord per un vehicle variat i això provoca intensitat. A l'enllaç de l'ADUS amb l'AP7 i a Coa Martorell en sentit Tarragona. A l'ADUS hi ha 3 km de Coa Jorba en sentit Lleida per obres. A l'ADUS hi ha retencions de Sant Joan d'Espia Cornellà en sentit Barcelona. A la C58 i a la C33 hi ha l'Antitud Iotrodes de Montcabé-Reixac a l'ús de la Trinitat d'entrada a Barcelona.
La C-17 de força carregada de parets de Mollet, en sentit sud. A la Pota Nord, a la Zé d'Iñacua de Barcelona, Santa Coloma-Gramaneta, en sentit motoro, per un accident que talla un carril. Per tant, precaució del que fa referència a les rondes de Barcelona, la ronda dalt i retencions de Collcega, l'Alnús, la Trinitat, en sentit Besòs, pels problemes que hi ha a la Pota Nord de sortida per l'accident que us hem comentat, i a la ronda litoral i retencions de Zona Franca, la Barceloneta, en sentit Besòs. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia. Hablava, ho direm bé, per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna. Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els clients. I avui també parlarem amb Toni Tió, fundador del Barcelona Cluster Nàutic. Molt bona tarda, Toni.
Molt bona tarda. Com estem? Primer de tot, Toni, com veus el futur, els clàsters nàutics són el futur o ja són el present? Bé, jo crec que Alemanya ja es desenvolupa a través de regions i clàsters i és una manera, i aquí estem amb les universitats. Jo crec que el clàster és una eina eficaç si estan ben gestionades i que hi ha una tecnologia per gestionar-la. Anna, endavant.
Sí, hola, molt bona tarda, Toni. Moltíssimes gràcies per ser aquí de nou amb nosaltres. Agraïda. És una qüestió, perquè, clar, més enllà que has portat allà, per exemple, ser visible la nàutica, més enllà de l'esport, més enllà del politista, i, sobretot, destacar que és un sector econòmic, el nàutic, i té un valor afegit, amb l'inocció i oportunitats de treball i sobretot que són qualificats. Això és l'edat més al pal de Paller,
Ana, esperem que hem perdut la senyal amb el Toni, l'estem intentant recuperar, a veure si podem tornar a contactar amb ell, però estàvem parlant d'això, dels clusters nàutics, que ell és fundador del Barcelona Cluster Nàutic. A l'octubre de l'any 13 el va fundar aquí Barcelona i en aquest sentit és fi una dintre de l'organitzament de clusters, perquè
Aquí també tenim una gran tradició, sobretot a Catalunya, perquè som dels primers en el món, i fins i tot ens ha fixat Harvard amb els objectes dels plasters de Catalunya. Està el tenim? Sí, sí, el tenim. Endavant, Anna.
Molt bé, Toni. Reprenem la qüestió. Més enllà de ser visible el sector nàutic, més enllà que només és un esport, un sector italicista, és un sector econòmic amb valor atengit, sobretot amb capacitat amb la innovació i amb diverses oportunitats de treball i qualificat, perquè és aquest alpal de taller dels classes, la internacionalització, la innovació, la formació...
Exacte. Bé, jo crec que tota la vida, fabricant veles o anant per forts, veia les dificultats de trobar valor afegit. Una cosa que ara està tan de moda com la productivitat. Recordem que fa 15 dies o 3 setmanes la Generalitat de Catalunya no solament ha fet un pacte per la productivitat a través de la innovació dotant-la econòmicament, sinó que, a més a més, ha fet
ha creat un consell de 17 persones, totes del món universitari, amb doctorats. Per tant, el valor afegit al buscar que treballant guanyis la vida va ser una obsessió el 2013,
quan em van proposar el tema de la clàster. Jo veia que amb les veles em guanyava la vida amb els grans iots, però que el barco petit del dia a dia era dificultat més allà d'intercanviar diners per serveis i la vocació. Per tant, el clàster em va ensenyar, a través d'aquesta empresa del Banc Mundial,
el que és la segmentació, és a dir, segmentar el mercat nàutic des de l'Optimis als enllot, passant per les pneumàtiques, per la pesca esportiva. I llavors, a través del diamant de Porter, que és una eina que s'estudia a Harvard,
analitzes la cadena de valor i què dona valor en aquesta cadena i què no dona tant de valor i et desganyites treballant i no avances. Va passar amb el textil, la gent que tenia els anys 60-70...
amb la fàbrica de l'Avi, és una casa modernista, però amb la fàbrica, tant dels filadors com els de la llana, van cabrar. Per tant, quan Zara, que és la primera economia textil del món, és textil. Per tant, el textil no era el problema, era com enfocaves el textil. I per això el clàster nàutic de Barcelona, que va ser el primer clàster nàutic del món, recordem que el segon va ser Mònaco i el tercer Balears, aquests tres clàsters...
Gràcies a aquesta empresa del Banc Mundial vam aprendre a segmentar el mercat i dintre d'aquest mercat segmentat quins eren els dos o tres eixos que donaven valor afegit i els altres, que no s'ha d'anar en contra, s'han de mantenir, és economia, però tenen un futur incert.
Toni, una qüestió. Des de l'any 91 va ser convidat a Barcelona. I a partir d'aquí, amb la seva obra de l'any 90, que és els avantatges de ser competitives les nacions, aquí es va arrelar moltíssim. I, si tot, a partir de l'any 13, la Generalitat té un programa genèric de clusters de Catalunya. El cluster...
El nostre clúster, el Nauti, és model a seguir per d'altres, com per exemple el de França, que és per a un, a l'altra fase del Pirineu. Bé, hi ha una mica de confusió a l'hora d'usar la paraula clúster.
Pensem que un clúster no és una patronal. Una patronal són competidors, per exemple, al gremi de la construcció i fan la fira del Construmat. Això és una patronal. Un clúster és un conjunt públic-privat que a través de les empreses i les institucions intenten generar una economia sostenible
econòmica, però també social i mediambientalment, tenint interès en un lloc comú. En aquest cas, ho vam definir com l'espill d'aigua del Port de Barcelona. Tot allò que tenia relació amb l'espill d'aigua del Port de Barcelona.
Esclar, aquest concepte de clúster molta gent l'ha fet servir per captar per captar subvencions i sobreviure, però si no hi ha la metodologia que fa servir Acció 10 a través de l'empresa Development, o aquesta que vaig fer servir jo, que és Clúster Competitive, que hi ha una tecnologia, un model per elegir els
els eixos del teu clàster, que són diferents. El nostre, a Barcelona, no és aplicable, potser, a les Terres de l'Ebre. Per tant, el concepte de clàster també és un concepte de regionalització. I de vegades veiem que hi ha clàsters molt amplis. I el que ha passat a França? A França el que van fer és el Pol Mert. El Pol Mert...
va ser una associació de tot el que era mar, però n'hi ha al Mediterrà, que no sé com va, ara estic una mica desconnectat, però en el 2015, el de l'Atlàntic de Bretanya i el de la Mànega, que en el de la Mànega funcionaven molt bé, i potser del Mediterrà.
anava tan bé. És que al Mediterrani hi ha d'haver-hi dos, el que arriba fins a 7 o el que va de 7 a Nisa. Per tant, el concepte de la geografia és molt important a l'hora de dinamitzar un clàster, pot ser més o menys ampli, però en el cas del clàster de Barcelona ens trobem que com que els eixos que vam agafar, que eren les grans eslores i el lloguer, empreses d'arreu de Catalunya han estat convidades
ens han demanat estar en el clàster, perquè, esclar, si un megajot va a Roses, demana una boia, ancla, se'n va a jugar golf amb l'helicòpter a bordo a Paralada, i allà fa un dinar de luxe, o va en el restaurant d'Estrella Michelin, que hi ha col·lera. Bé, el clàster es va irradiant en funció del bónus que es fa d'aquesta economia. D'acord? Sí. No sé si no hi ha...
No, no, no. I una qüestió interessant en aquesta qüestió és la qüestió geogràfica, perquè Barcelona aglutina el 68% de totes les empreses en aquest sentit. Però no hem de deixar el que deies tu, el sentit aquest, per exemple, de la Costa Brava, que és un input justament per cridar les grans eslores i, per exemple, per eliminar aquí del MD-92, que és d'un veu a més, oi? Exacte.
No, però inclús la mateixa Generalitat de Catalunya o els capitans marítims. Catalunya, de fet, amb els 500 i escaig quilòmetres de costa,
Inconscientment tots pensem que hi ha la Costa Brava, que és una marca internacional, que va arribar fins a Blanes, hi ha Costa de Barcelona, que va, diguéssim, fins a Vilanova o Capçalou, i de Capçalou a les Terres de l'Ebre hi ha una altra Costa Daurada o Terres de l'Ebre, i això tenen un tractament d'economia diferent. Però, per exemple, els clubs nàutics,
de la zona de Tarragona, poden crear una economia sostenible brutal. Entenent per sostenible el dibuix que ja vam fer el 2013, un turista...
que ve a Catalunya, gasta de mitjana 60 euros al dia. Un que ve amb un barco de vela, un petit baler o una motora, ja en gasta 200 o 180 al dia. I un que ve amb una gran eslora, en gasta de 500 a 1.000. Per tant, entenent la sostenibilitat i sense que se m'acusi de demagògia, quanta gent ha de venir amb autocar a Salou...
per empatar amb economia amb una regata que sigui la dels roques...
o la regata que es fa de Salou a Santa Ponsa, o la Tarragona a Terra de l'Ebre, que si venen 100 barcos, amb 10 tripulants cada barco, aquestes 1.000 persones gastant 150 euros al dia, quanta gent representa amb els que venen a gastar 60 euros al dia amb autocar? I això també és sostenibilitat. Amb transport, amb...
El sector nàutic, que no sempre ha estat ben vist, si l'analitzem, és una benedicció, perquè són salaris alts de valor afegit i realment molt sostenibles a la seva economia. Per exemple, en aquest cas, en el cas de la ciutat de Barcelona, tenim molt fort, ens hem de destacar, i és un necessari benedició.
Clar, doncs això també fa... I també fa que hi hagi la formació, com abans, com jo sempre hi havia desmentat, Toni, que primer els treballadors de l'OMD 82 també eren estudants, i ara ja som d'aquí, ja som al top. Hem guanyat moltíssim, sobretot amb treball de qualitat. Moltíssim, moltíssim. Nosaltres vam crear la taula de l'ensenyament, es va crear l'Institut de la Nàutica, amb la Generalitat i el Ministeri,
i Conselleria d'Educació i l'Ajuntament, però més enllà d'això...
realment, meritimitzar els oficis va ser una frase que després ha estat copiada a tot el món. Se'ns va ocórrer un dia... Sí, bueno... Jo crec que sí, eh? Sí, se m'atribueix, però vull dir, més allà de l'autoria, el que és evident és que ens vam adonar que un fuster no és un fuster de barco. Un electricista no és un electricista de barco. I, per tant, s'ha de...
a meritimitzar els oficis. I per això vam crear la taula de l'ensenyament, juntament amb l'abat Oliva, amb ciència social, tenen el càmpus de Mataró amb logística i la facultat de Nàutica, l'UPC, a preparar gent...
A la Marina 92, el 2013, el 80% dels treballadors eren estrangers. Avui dia el 80% són autòctones, però la Facultat Nàutica de Barcelona ha fet un esforç per canviar els tants estudis i fer que els estudiants, quan surten,
porten barcos com fa 100 anys, perquè s'ha desplaçat a Coré del Sur o a l'Ília, el transport marítim, resulta que els alumnes de la Facultat de Nàutica poden ser sorvellers, poden ser gestions de marines, poden ser treballar per la llocs amb assegurances, però poden treballar. I si veiem els ports de Catalunya, que ho has nombrat molt bé,
Vilanova era un port, com els altres, es va dedicar a les grans eslores, van tenir altabaixos i, finalment, Pendennis, una empresa líder en migaillots anglès que té la seva pròpia escola de formació, s'ha quedat la Marina i jo crec que el port de Vilanova dona una quantitat de feina al regador brutal si no li tés amb dades. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Toni Tió, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Renamar.
Moltíssimes gràcies a vosaltres, com sempre. I moltes gràcies a tu també, Anna. Sí, doncs moltíssimes gràcies, Toni, agraïda. També als doients i, Marina, molt bona setmana, Blavos. Moltes gràcies. Molt bé.
Arriba l'hora de sortir a pescat de forma responsable, Sergi. Doncs sí, Marina, un dimecres més amb la nostra secció de pesca responsable. I tenim aquí, com de costum, en Fede Valls, avui per parlar-nos concretament de declaració de captures i d'un aplicatiu d'un sistema que és novetat com el pescarrec. Fede, benvingut un dimecres més aquí a la Ronda Mar.
Moltes gràcies, bona tarda a tots. Aviam, primer de tot, hem d'aclarar alguns conceptes, o hem de posar sobre la taula alguns conceptes, i el primer és el de la declaració de captures, que és un tema que no és pas novetat, no?, a la pesca recreativa ni a la professional. No, en concret, a la pesca recreativa a Espanya, cal dir que la declaració de captures no és res de nou. Des de l'any 2011...
amb el Real Decret 347-2011, els pescadors que hem sol·licitat l'autorització per espècies de protecció diferenciada, per exemple, l'atum blanc, l'atonyina, el lluç, etcètera, l'anexa 2 que es coneix, estem obligats a omplir una declaració de captures dissoltes, i fins i tot si fem zeros, i enviar-lo a l'administració els cinc primers dies de cada mes.
Encara que no haguem pescat res. Una altra cosa és que després la gent ho faci adequadament o no. És a dir, fa ja 14 anys que els que tenim aquesta... Ho pot demanar qualsevol, eh? Aquest anexador, hem de fer aquestes declaracions, no? I fins ara això es podia fer en paper, entregant-ho en registre o a través de la seua electrònica del Ministeri. És a dir, ja fa anys que aquest tema de les declaracions de les espècies...
de protecció diferenciada és obligatori. I ara, Fede, com en molts altres casos, evidentment, i amb totes aquestes normatives i amb el conjunt, hi entra Europa. Què ha provocat aquesta Unió Europea, aquest nou reglament que s'ha aprovat? Bueno, aquesta comunicació d'espècies de protecció diferenciada ja era una...
una qüestió europea, ja venim d'aquí. Ara el que ha generat aquesta nova norma, que entra en vigor el 2006, és que es continua amb l'obligutaritat de fer la declaració de captures de l'anexa 2 a través d'un sistema electrònic. És a dir, fins ara es podia fer de diferent manera, però ara la Unió Europea diu que s'ha de fer a través d'un sistema electrònic. I és aquest sistema el que s'anomena pescarrec.
L'estat espanyol, en aquest sistema que ha creat, que és un APP, no hauria pogut fer qualsevol altre, ha creat un APP, i em consta que la Unió Europea ha contestat que cada país, en base a la normativa,
i a l'aplicació que ell en fa faci les llistes d'aquests peixos d'aquests plans proranuals. És a dir, l'estat espanyol té que agafar tota la normativa europea que regula taxos i plans proranuals i a partir d'aquí fer la llista dels peixos que estaran sotmesos a aquesta declaració.
Perfecte. I és una llista que entenc que està pendent que l'Estat l'elabori i l'acabi publicant. És una llista que no sé si està elaborada o està en procés d'elaboració, però que quan la publiqui sabrem sobre quins peixos hem de fer aquestes declaracions que ja fem sobre altres.
Fantàstic. I ara, el que dèiem, aquest nou aplicatiu s'ha parlat de que si era una app intrusiva, què has de dir? O què s'ha de dir d'aquesta aplicació? Bueno, aquesta app, la paraula intrusiva, cada un la pot considerar en funció del que vulgui, no? Jo no soc aquí per classificar si aquesta app és intrusiva o no, però
el que sí que puc dir-vos és que aquesta PP no s'ha de portar en marxa mentre es pesca. És més, no cal ni portar el mòbil, sinó que aquesta PP serveix perquè en les 24 hores següents a les pesques el pescador faci la declaració. O sigui, això que havíem de fer ara, els 5 primers dies de cada mes, doncs ara ho pots fer.
des del teu mòbil, a l'endemà de la pesca. És a dir, no registra posició, no registra temps de pesca, perquè aquest app és més... No és que no l'hagis de portar connectades, i t'emporta a pescar sense el mòbil, evidentment faltaria que ens obliguessin a anar a pescar amb un mòbil, no? Un dels moments que et pots desconnectar una mica de la vida de mòbil, no?
Per tant, aquest pescarrec no és pas un sistema de vigilància en temps real. No, no, no. És molt complex establir un sistema de vigilància en temps real. Està sotmesos a moltes altres paràmetres. És una eina que ha establert l'estat espanyol per donar compliment a l'Europa i perquè el pescador comuniqui les seves captures de manera ordenada i digital en un marge de temps raonable. No és un sistema de vigilància.
I, Fede, en resum una mica del que hem dit fins ara, primer de tot començant amb això, que ja era un sistema obligatori des de fa uns anys aquesta declaració. Sí, des del 2011.
que el que canvia ara és que per exigència de la Unió Europea passem de paper a un sistema electrònic i amb l'aplicació aquesta del pescarrer. Exacte. I també deixar clar que, clar, la pesca recreativa és un oci, això és evident, però cada cop l'acompanyem més d'aquestes dades i també
com dèiem, no?, en el cas de nosaltres també, el tema del data collection, per saber-ne més, no?, i tenir més coneixement. Sí, l'objectiu que la Unió Europea té en base a tot això és tindre dades per veure impacte i veure una millora de gestió, no? Després, cadascú, en funció...
de la seva manera d'entendre la pesca, i no tan sols la pesca, sinó la vida i la visió que tingui de la natura, si la té més ecosistèmica o la té d'una altra manera, doncs té evidentment el dret d'opinar sobre tot això. Nosaltres el que hem intentat és no opinar, sinó simplement manifestar el coneixement que hi ha al darrere de tot això.
També n'hem parlat i som conscient que tu, en el teu cas i des de l'associació, també s'ha parlat amb l'Estat i amb els desenvolupadors. Era un tema a partir del mes de gener, segons ens han dit. Sí, sí, sí.
Si no recordo malament, no sé si era el 10 de gener. Ara sí que m'ha agafat l'edat exacte, no me'n recordo. El 10 de gener. Doncs, Fede, aquest era un tema que volíem parlar avui, el del pescarrec, el d'aquest aplicatiu, el d'aquest nou sistema, que ja veurem com es va desenvolupant al llarg de l'any vinent i també veurem com es va desenvolupant l'altre anex que faltava, aquestes espècies sotmeses al TAC, aquests plans plurianuals de gestió.
I relacionat amb el tema, encara que una miqueta indirectament també ho volia acompanyar o volia d'allò el que diem sempre, en el cas de les normatives i de l'aspecte sancionador de les normatives o de qui ens poden posar aquestes sancions o qui pot aplicar realment aquesta normativa. D'això també en teníem un petit document preparat.
A veure, estem parlant de les denúncies, de qui pot. Amb aquest tema, a vegades, algunes persones tenen una confusió entre la competència administrativa i la capacitat per denunciar. L'autoritat més elemental que té capacitat per denunciar és el ciutadà.
És a dir, si jo estic a la platja i veig que hi ha una embarcació en una zona que ha d'estar a 200 metres de la costa i que està a 15 metres de la costa pescant, jo faig una foto i el denuncio. De fet, ho he fet. I a partir d'aquí, això arribarà on hagi d'arribar. Jo ho enviaré a l'Ajuntament, a l'Ajuntament, a l'Ajuntament.
i aquesta entitat administrativa ho enviarà a qui sigui competent, sigui Mariana Mercant, sigui el Ministeri, sigui la Generalitat, i aquí hi haurà un instructor...
que establirà tota la causa i arribarà a les conclusions, i qui sancionarà serà l'òrgan competent. Què vull dir amb això? Que ens pot demanar identificar-nos, si estem pescant a la platja, des de la policia local, passant pels Mossos, els cors de gent rural, ser prona, etcètera.
si consideren que hi ha una infracció, aixecaran un acte de denúncia, una proposta de fer una denúncia. Això arribarà a l'estament competent que en funció d'on sigui, serà la Generalitat, serà el propi Ajuntament o pot ser l'administració de l'Estat i gestionarà això. Quin és el problema? Doncs el problema és que a vegades la persona que interpel·la el pescador pot ser que no tingui
la formació suficient com per entendre si allò que està fent aquella persona compleix o no compleix la norma. La normativa, exacte. Especialment en zones on poden haver-hi regulacions molt properes i o aigues interiors, aigues exteriors, etcètera, etcètera. Que això està passant en algun lloc on al sortir normatives noves de caràcter estat, de caràcter autonòmic d'aigues interiors a nivell de Catalunya...
doncs hi ha gent que les vol aplicar en aigues exteriors o no aplica. Si t'aixecen una denúncia per un tema que no toca, quan arribi al lloc on tocarà, doncs això n'hi ha enrere. Què passa? Que mentre passes un maltrego. Exacte. Sí, sí, no te'l treu ningú. Exactament, però el que vull dir és que separem qui és competent per sancionar, per tramitar l'expedient, i qui és competent per denunciar. El primer competent per denunciar és el ciutadà.
Doncs, Fede, volem acabar amb aquest apunt. És un tema que segurament ja tocarem altres programes, altres seccions i l'ampliarem una miqueta més. Moltes gràcies per ser-hi un dimecres més i, sobretot, per tota la informació que ens han donat avui, que segurament és de molta utilitat.
Bueno, no és informació. Està a la base de tothom, eh? Sí, sí, és consultable. No és que ho sàpiga jo, eh? No, no, no, evidentment. Això està a la base de tothom. Evidentment. Això està escrit absolutament tot, eh? Sí, sí. Simplement ho recullo. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Bona tarda. Moltes gràcies, Fede, moltes gràcies, Sergi. Així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Tere Ortega. La Torre Forta reobre com a seu del Servei d'Intervenció Socioeducativa de Ponent. Es tracta d'un servei de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona on es treballen menors en situació de risc i les seves famílies. L'alcalde Rubén Vinyolès ha celebrat que la ciutat recupera un espai d'aquestes característiques. Un equipament que representa un pas ferm en el compromís de l'Ajuntament de Tarragona i de l'IMS en la protecció i el benestar dels infants i adolescents i per extensió de les seves famílies.
L'espai es posa en marxa després d'unes obres d'adequació que es van iniciar el passat mes de febrer.
Una trentena de bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han concentrat avui a les portes dels jutjats. El col·lectiu ha presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. En un comunicat, el president dels bombers precaris en lluita, Daniel Sitjar, ha denunciat les pèssimes condicions amb què treballen a nivell laboral i de material, tot i ser, diu, indispensables.
Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost, en concret 10 euros bruts l'hora d'intervenció, prou d'overització. Estem en lluita perquè si la història ens ha ensenyat alguna cosa és que els drets es conquereixen lluitant. I seguirem un pas ferm fins que la Generalitat reconegui una cosa tan simple com això, que quan ens posem al vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant. El col·lectiu està integrat per 87 persones a la demarcació.
El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, s'inaugura avui al vespre amb una edició molt especial. La celebració dels seus 25 anys, del 3 al 8 de desembre, la ciutat tornarà a convertir-se en un espai de descoberta cinematogràfica amb estrenes i activitats per a tots els públics. Eva Vallès, directora executiva del REC, explica que serà una edició molt especial. Continuem aquí, 25 anys i n'interrompo a la ciutat de Tarragona,
I, doncs això, molt orgullosos, molt contents d'estar aquí, però mirant més cap al futur que no pas cap al passat. Llavors, ho celebrem, estem contents, a tot arreu ho posem, és el 25 Rec, però la fita és mirar cap al futur, no? I seguir, com deies tu, expandint-nos per la ciutat, expandint-nos en diferents espais de la ciutat, com saps bé, inaugurem i fem la cloenda al Teatre Tarragona, i després estem, la seu central, diguem-ne, la tenim a l'antiga audiència, a la plaça del Pallol...
La gala inaugural serà avui al Teatre Tarragona, a dos quarts de vuit del vespre.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora que la dedicarem tota íntegrament a parlar de medi ambient i de dones. Ja veurem com ho relacionem tot això. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum.
Ara ho comentàvem, avui volem parlar... És dimecres, avui, i això vol dir que ens toca parlar de medi ambient, i per aquest motiu ja tenim a punt el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda, Joan Ramon. Hola, Marina, bona tarda. Preparat per avui? Avui portem xitxa, portem material interessant, ve el nostre col·laborador quinzenal, el Toni Ferran. L'Antoni Ferran, que de moment ens ha abandonat. No, ara entra per la porta.
Està a punt d'entrar el Toni Ferran, que, a més a més, avui, a través del Toni, coneixerem... Tres persones diferents. Tres testimonis, tres dones, perquè avui el tema és dones i medi ambient, com intervé la figura de la dona en matèria de conservació, de medi ambient, biodiversitat, etcètera. Llavors, abans... No, s'anava a saludar el Toni Ferran. Ah, sí, sí, li donem la benvinguda, Toni. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Avui s'ha arribat allò just, no? Avui ha fet un Joan Ramon. Jo vinc amb transport públic que té excusa, ell no. Jo hi vull a una mega sideral que hi havia a l'autopista espectacular. Més d'una hora retenció. Déu-n'hi-do. Escolta'm, què no vas a dir?
Bé, vaig a fer una petita introducció, ja sabeu que normalment tiro de GPT, de xar GPT, per obtenir algunes dades. El Gemini també funciona molt bé, eh? Prova'l si no l'has provat. El Gemini el vaig provar un dia i vaig acabar malament. T'hi vas barallar amb ell? Vaig partir peres amb el Gemini.
Llavors, amb el xatxepetè, ojo, cuidado, perquè ara us donaré algunes dades. He fet una llista, li demanaré una llista de 10 dones que siguin un referent en temes de medi ambient, temes de conservació, de natura, etcètera. Llavors...
Són deu persones, deu dones, no són d'aquí, no tenim, que jo sàpiga, cap referent internacional a nivell de conservació de medi ambient, i si el tenim no ha sortit, diguéssim, als mitjans, no és conegut en aquest cas.
Parlaríem de dones a nivell internacional que han tingut un pes específic dins d'alguns temes de conservació d'algunes espècies, d'algunes parts del planeta. Si jo et pregunto, per exemple, Marina, tu quina dona et ve al cap amb temes de medi ambient? Quina seria la dona que ara mateix...
Doncs no ho sé, no en tinc ni idea. Com a referent. Vale. Aquesta és una de les reflexions que faré al final i entendreu perquè t'ho he preguntat. Hi ha dos referents per la majoria de la gent, com a mínim, de la meva generació i fins i tot de gent jove que coneix el que han fet. Una d'elles...
és Jane Goodall Jane Goodall és aquesta senyora que m'ha dedicat mitja vida o més que per cert va morir fa relativament poc efectivament, l'1 d'octubre d'aquest any va morir la Jane Goodall que va dedicar tota la seva vida a donar a conèixer el comportament la vida natural, la vida salvatge dels ximpangers i d'altres espècies relacionades i doncs se n'ha fet
Molta difusió de la seva feina, jo crec que merescudament, és una de les dones dels referents femenins que tenim en matèria de medi ambient a nivell internacional. En paral·lel també tindríem la de Jan Fossei, que no és tan coneguda perquè, desgraciadament, va morir l'any 1985.
i va ser coneguda per la seva tasca similar a la de la Gingodel, però en aquest cas amb els goril·les de muntanya. De fet, es va fer una pel·lícula, que recordareu tots, que es deia Goril·les a la boira, Goril·les a la niebla en castellà, i l'actriu Sigourney Weaver... M'ho acaba de xivar la Sílvia García. Molt bé.
La Sigourney Weaver va ser qui va interpretar el paper de Jan Fossei, fent aquesta interpretació de la seva vida al costat, en família, podríem dir, amb els goril·les de muntanya, crec que era a Ruanda, sí, efectivament, a la zona de Ruanda, que és on encara queden algunes poblacions relictes d'aquesta espècie en perill crític d'extinció.
Bé, aquestes serien les dues figures femenines més rellevants que potser tots tenim en ment. Hi hauria una tercera que per mi no és rellevant, que seria la Greta Thunberg, que per mi no és una figura femenina rellevant, és un producte de màrqueting i ho deixaríem aquí. No vull entrar tampoc en cap jardí, però per mi no ho és. Per mi ho són les persones que han dedicat la seva vida a la conservació de la natura.
Ara fer-ne la llista més ràpida. Però podem saludar així abans a les convidades que les tenim? Oh, i tant que sí. Perquè fa una estona que esperen aquí per telèfon perquè sàpiga la gent que les tenim. Per una banda tenim la Montse Tena, molt bona tarda. Bona tarda. També hi ha la Mercè Jane, molt bona tarda. Hola, bona tarda. I la Montserrat Vilardosa, molt bona tarda. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Després en Toni Ferran acabarà d'explicar qui són. Endavant amb la teva llista així més ràpida, Joan Ramon. Molt bé, perdoneu, convidades. Normalment sempre faig aquesta petita introducció, llavors dono pas al Toni, que és qui porta el guió del programa ben estructurat. Jo només faig quatre pinzellades.
Bé, acabaré la llista. Tindríem una senyora que... Clar, parlo de senyores perquè són persones que algunes d'elles ja no hi són, ja no són amb nosaltres, i altres tenen una edat avançada. Aquest és un tema, és una reflexió que faré al final. Per què passa això?
Viruter galdiques, referent mundial en conservació d'orangutans i de boscos tropicals associats a aquesta espècie. Normalment, això crec que és a la zona d'Indonèsia, a Borneo. Patricia Wright, que és primatòloga especialitzada a lèmurs,
i que va ser una de les artífecs de la creació del Parc Nacional de Ramo Femana a Madagascar. Madagascar, recordem, que és un dels punts calents de biodiversitat de tot el planeta. Hi ha una quantitat d'espècies endèmiques espectacular a Madagascar.
Un altre referent femenina és la Sílvia Erli, oceanògrafa amb un carisma desbordant, protectora dels oceans i pionera en immersions profundes. Recordem també que en la part fonda dels oceans també tenim punts calents de biodiversitat d'espècies que fins i tot encara no s'han descrit per la ciència. Un altre referent seria la Anne-Innis-Dach,
que ve a ser com la Jean Goodall, però amb les girafes. És a dir, va dedicar gran part de la seva vida a protegir, a preservar les girafes i el seu entorn natural. Tindríem en el número 7 la Margaret Atwood, que aquesta senyora és una escriptora, però a més a més és activista ambiental, defensora de biodiversitat i promotora de projectes de conservació d'ocells.
Amb el número 8, Wangari Matai és biòloga i ecologista caniana i va ser la creatora del Green Belt Movement. El Green Belt és això que anomenem cinturons verds.
El número 9, la Robin Wall-Kimmerer, botànica, ecòloga i divulgadora, que combina la part científica amb la part de saviesa indígena, allò que dèiem amb el Toni fa dues setmanes.
Els grups locals, les comunitats locals, que en aquest cas parlaríem d'indígenes, quan són en zones salvàtiques. I finalment la Julia Hill, que aquesta seria una noia més que una dona per la seva edat, és una activista ambiental que va viure durant més de 700 dies...
a dalt d'un arbre per salvar-lo de la tala. Déu-n'hi-do. Vull dir, 700 dies són gairebé dos anys. Bé, se'ls han de tenir molt ben posats, permeteu-me l'expressió. I aquest seria una mica el resum que em va fer el GPT, de persones, de dones rellevants a nivell de medi ambient. Les dues reflexions que vull fer són molt ràpides. Una, que tal com ha passat amb la Marina, hi ha molta gent que no té referents.
Ni femenins ni masculins, eh? Això és important, també. Quan tu preguntes, digue'm un referent a nivell de conservació, tothom, o els més antics, els més iaios, te direm Jean-Jacques Cousteau. Jean-Jacques Cousteau. O aquest senyor, ara me'n recordo com es diu, aquest senyor anglès, que també és molt famós...
De la BBC, és igual, tenim aquests dos referents masculins, però no en tenim més. De referents també en tenim dos. I, a més a més, coincideix que les edats de tots aquests referents són o molt avançades o ja no són amb nosaltres en mort. No podem comptar amb aquestes persones perquè pertanyen a una generació...
que ha anat deixant un buit i aquest buit no s'ha reomplert. Llavors aquesta és la segona reflexió que vull fer. Què ha passat amb aquesta generació en la que no tenim aquests referents, aquestes persones que als anys 60, 70, a la seva maduresa científica personal, van donar a conèixer tots aquests conflictes ambientals en moltes zones del món. Ens falta aquesta generació. I a partir d'aquí, Toni, et dono pas perquè...
Molt bé. Moltes gràcies. I la primera cosa que hauria de fer és, diguéssim, renyar una mica el xat GPT. Però renyar-lo molt. Perquè he fet un error molt greu. D'acord? Hi ha una dona catalana, efectivament, molt important...
que és la Josefina Castellbi, no? Pionera en recerca a l'Antàrtida, en recerca oceanogràfica. És la primera dona, la primera màxima responsable d'una base científica a l'Antàrtida, la primera de tot el món, d'acord? Per tant, que el xat GPT, diguéssim-ho, viï una científica catalana de referència és greu.
Bueno, faig una defensa, eh?, un alegato. Al Chachepete li vaig demanar dones que tinguin relació amb el medi ambient. Sí, sí. De dones científiques... Científica oceanogràfica, en aquest cas, eh? Recerca oceanogràfica és molt rellevant. Per això, deixeu-me que la posi en valor aquesta científica internacional catalana, no?, de referència a nivell global. Molt bé. És recent, per això, no?, aquest nomenament? No, no, ja té uns quants anys. Ja porta temps? Sí, i una llarga carrera.
De fet, i avui també per contradir una mica les coses, de referents n'hi ha. A vegades els referents poden ser coneguts a diferents rodals. I avui parlarem de referents actuals, de tres referents, d'acord? La Montse Tena, la Mercè Jané i la Montserrat Vilardosa les podem qualificar de referents, perquè són referents en uns rodals més o menys grans, no?, i tenen una certa capacitat d'influència en l'entorn en el qual es mouen, no?
Però més que parlar jo d'elles, perquè avui parlarem, gràcies a aquestes tres dones, parlarem d'aquesta mirada de la dona amb el tema del medi ambient, començaran que elles mateixes ens expliquin una mica qui són i què fan. Montse, Montse Tena, és activista ecologista, és membre de la plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles i està a dos peus entre l'Abisbal i Sant Feliu de Guíxols. Per tant, data d'avui, malgrat ella és barcelonina, està per la zona de Girona.
Montse, què ens pots dir d'això una mica, una pinzellada ràpida, que és això de la plataforma alternativa a l'abocador de Cruïlles? I quina feina hi feu aquí? Doncs, primer de tot, hauríem de parlar una mica del que és l'abocador de Vaca Morta. I, sobretot, parlar de Vaca Morta, que Vaca Morta és el no.
on s'estreu l'argila per fer la ceràmica de la bisbal. O sigui, aquesta zona es diu terreres de vaca morta. A més a més, aquestes argileres, a còpia d'anar extraient l'argila, van generant uns grans clots. Avui en dia no hi ha gaire argileres actives, però des dels anys 40 que es va iniciar s'han recuperat com 18 clots que després de...
el procés de reobrir-les una altra vegada amb les terres que no eren argila, han deixat anar unes llacunes i uns estanyols. Per tant, les terres de la Camosta també són una zona humida que té molta importància ecològica, no? Perquè té molt, molt... Montse, Montse, però escolta una cosa. Què passa amb aquestes llacunes? Què et tiren a dintre? Per què hi ha aquí un problema greu ambiental? Sí, o sigui, en aquestes llacunes, l'any 2000 es va...
A més a més es va posar a sobre de dues llacunes que es van buidar. I això va ser l'any 2000, que la gent, els veïns i els amants d'aquestes tarreres ens vam organitzar i vam fer la plataforma alternativa a l'abocador de Cruïlles. Però aquesta situació, perquè la gent que no sap de què va això es situï ràpidament, a data d'avui està en mans judicials i en un llarg pleig, no?
Sí, o sigui, el 2000 nosaltres vam començar la lluita, vam fer un contenciós, el vam guanyar el 2003, vam tornar a obrir, vam fer un altre contenciós, i el 2014 es va tancar. Però no només es va tancar, sinó que l'ordre d'execució complet és tancar, buidar i restaurar. Per tant, avui ja passen 10 anys des que es va tancar, que estem esperant que buidin de debò, perquè només han fet una prova pilot de viu mil tones i n'han de treure 4 milions de tones,
I qui ho ha de fer, Montse? Perquè la gent també se situï. Qui ho ha de fer? Qui és l'administració responsable? Però qui, concretament? O sigui, concretament, l'Agència de Residents de Catalunya.
D'acord. Això comença, ve de lluny, no? I comença, si no tinc mal entès, quan ja hi havia el Josep Maria Tost o quan comença? Comença abans, comença amb el Felip Puig. O sigui, a veure, comença amb el govern de Comerciència i Unió, del poble en qüestió, de Cruïlles, que era de Comerciència i Unió. I llavors allà es va fer aquest abocador, perquè l'alcalde va donar permís, va dir que era una zona...
A més a més va enganyar a tothom perquè va dir que seria un abocador de runes, i allà de runes ni una, no? És el minut 1, abocadors industrials de tipus 1 i 2. Però el greu, i per això vam guanyar totes les sentències, és que ho vam posar a 400 metres on viu la gent, quan havia d'estar a més de 2.000 metres. Per tant, per postres que ho vam plantar al mig d'una zona humida que és il·legal, ho vam posar al costat d'on viu la gent. I per això vam guanyar, i per això vam guanyar totes les sentències.
Montse, una cosa, per tant, la gent jo crec que s'ha quedat molt bé ja amb aquesta pinzellada que has fet, una llarga lluita ecologista, no?, aquí al darrere, que finalment la guanya, i la guanya, diguéssim, contra l'administració responsable de la gestió de residus, contra els dos, contra l'administració catalana en aquest cas, que és la que a data d'avui ha de donar compliment a aquesta sentència judicial, no?
Molt bé, anem per una altra. Mercè, la Mercè Gené, empresària, especialista en informació, comunicació i educació ambiental i viu a Sant Jaume dels Domenys, per tant, a la zona del Baix Penedès, i té una empresa que es diu El Garrofer. Mercè, què feu aquí a El Garrofer i quines coses, diguéssim, en relació amb el medi ambient desenvolupes amb el dia en dia?
Nosaltres tenim una... Des del 2016 que tenim l'empresa en funcionament i ens dediquem a fer, sobretot, el que són campanyes d'educació ambiental relacionades amb implantació de nous models de recollida selectiva...
Si es fan renaturalització d'espais, donar a conèixer a la gent el motiu pel qual es fa i quines mesures s'han de tenir en compte per ajudar que el procés funcioni. També fem campanyes sobre zones de baixes emissions. Tot allò vinculat al medi ambient que cal fer explicat a la ciutadania perquè ho entengui i pugui respectar.
Sí, sí, en aquest cas, diguéssim, ho fas des del món de l'empresa, no? Assumint riscos, no?, per fer avançar el medi ambient, però des del món de l'empresa. Sí, correcte, perquè, bueno, tot el que és així, tractar amb ciutadania, té, bueno, exposes, diguéssim, el que és la societat i a tot el ventall, diguéssim,
i sí, hi ha qui accepta i agraeix que es facin aquestes mesures i hi ha qui no, i és exigent i du moltes vegades de tirar endavant. Molt bé, per tant, tenim una altra mirada del món ambiental, des d'aquest cas des del món de l'empresa, i no des de qualsevol mirada, sinó des de la mirada de l'educació i informació ambiental, que és una eina que ha d'ajudar a fer els canvis que són necessaris, no?
Una altra dona és la Montserrat Vilardosa. En aquest cas, la seva mirada està molt centrada, no exclusivament, en la visió social de l'ecologisme i les lluites de classes. És d'Esparreguera i, per tant, de la zona de Baix Llobregat. Tres mirades molt diferents, perquè una de Girona, Baix Llobregat, i l'altra de Baix Penedès. Montserrat Vilardosa, en aquest cas, aquest accent de visió social en l'ecologisme, per què? Per què li poses aquí l'accent?
Bé, hola, bona tarda. Primer, sobretot, un referent. A mi el meu únic referent, primer, que vaig tenir com a monacologista i que justament era una dona, la Raquel Carson, que va escriure el llibre Primavera Silenciosa, que va acabar amb el DDT. Jo crec que és importantíssim, aquesta senyora, i a vegades ho enfoquem molt en la cura dels animals i
i en realitat aquesta persona va ser una ecòloga importantíssima del primera meitat del segle XX. En el meu cas, jo soc política i, per tant, tinc moltes dualitats en aquest sentit, en el món de l'ecologisme, però en el que a mi m'interessa per formació i de formació ha estat la gestió dels residus en les grans conurbacions urbanes, perquè realment...
en el cas de la gestió ambiental, la part més bucòlica el que provoca són unes desigualtats socials molt importants per una qüestió fins i tot de costos. Aleshores, doncs, aquests temes sempre com ho debatem a casa nostra, diguem, és sempre tenint present la lluita de classes, les conurbacions urbanes, la impossibilitat de fer segons quines actuacions, en segons quins punts i com
de quina manera caminem cap allà on hauríem de caminar amb el poder que tenim, perquè també això és una d'aquelles realitats en les que has de treballar cada dia.
Molt bé, llavors, per començar, i a partir d'aquí anirem fent una conversa oberta, per posar qüestions sobre la taula, us vaig proposar que us penséssiu dos problemes ambientals greus que té Catalunya cadascuna de vosaltres. Anem a veure qui ens heu escollit i si coincidiu o no, o hi ha discrepància. En aquest cas, comencem al revés. Montserrat, Vilardosa, quins són els dos problemes ambientals que consideres més greus a data d'avui a Catalunya?
Bé, el número 1, com he dit, és la gestió dels residus, sobretot a les àrees urbanes, perquè és la impossibilitat de caminar cap a un sistema més funcional, més medioambientalment sostenible i, sobretot, perquè no es fa el tractament a principi de la canonada, sinó al final, no es tracta la indústria al respecte, i després la contaminació dels aquifars. Això és un drama de proporcions majúscules que, com que el tenim sota els peus, no el veiem i
i és un dels problemes més quellors que ara mateix té aquest país. Molt bé. Mercè, Mercè Genia, i per tu quins serien els dos problemes? Per mi, doncs, una de les problemàtiques, com que ara potser no està a l'ordre del dia, però que ho ha estat, és l'escassetat hídrica, el que és la sequera que tenim i que ara, doncs, ho estem en un bon moment, però...
El canvi climàtic el que fa és que cada vegada tinguem menys precipitació i per tant això té afectacions a nivell de disponibilitat hídrica i és una cosa que crec que és preocupant. També hi ha el que és la pèrdua de biodiversitat i em volia afegir una més que per mi també és important que és el tema de la transició energètica que es faci de forma participada i no segueixin amb els oligopolis
Molt bé, ja t'has escapat una mica, ja t'has posat tres, però bé. I la Montse Tena, quins tenen els seus dos problemes principals? Per mi també coincideixo amb lo dels residus, potser perquè és el que hi estic més ficada, i veig que és una problemàtica que va en augment, perquè en comptes d'anar-se a reduir van augmentant, i allò famós de les tres R's encara seria vigent i ningú en fa cas.
I aleshores això és molt greu, i per això tenim abocadors, i per això tenim incineradores, i per això plantes de biogàs, etcètera, etcètera. I l'altre seria la destrucció del medi natural amb la pressió urbanística a causa del turisme. A mi això també m'afecta directament, perquè jo estic visquent a Sant Feliu de Guixos, la Costa Brava... Bueno, m'ha afectat de sempre, però ara en particular és molt i molt greu.
Molt bé, doncs res, ja hem posat uns quants problemes sobre la taula, anem a entrar una mica i a partir d'aquí serà una mica, diguéssim, demaneu pas, eh?, perquè no us veiem. Vosaltres esteu telefònicament, nosaltres estem a l'estudi, i per tant, si voleu dir alguna cosa, vosaltres mateixes demaneu pas i entreu a la conversa. Bé, de tots aquests problemes que s'han posat sobre la taula, amb aquesta mirada d'aquestes tres dones, no?,
Podem començar per un que, de fet, relliga moltes coses, que és el tema dels residus. No solament el tema de la prevenció, sinó que també està relacionat, i molt, perquè aquí s'ha posat coses com el biogàs i altres coses sobre la taula, amb el tema de la transició energètica. A vegades hi ha uns encavalcaments, evidentment, en medi ambient s'encavalquen els temes i hi ha espais que són complementaris. Per tant, el món dels residus
coincidiu que és un tema que és preocupant. Què s'hi pot fer aquí? Perquè més enllà de fer campanyes, diguéssim, per què no s'augmenten els nivells de recollida selectiva de manera important a casa nostra? Per què es continuen produint tants i tants residus d'una manera que no hi ha prou esforços en prevenció? Quines són les vostres, diguéssim, mirades al respecte d'aquest problema greu que tenim a casa nostra?
Tinc una teoria molt meva, no? Sóc la Montserrat Vilardusa, del Baix Llobregat. En el cas, doncs...
Aquí jo en cavalco amb el problema polític i la qüestió dels metabolismes marxistes. Estem en un context capitalista. Una mica aquella sensació del principi d'incertesa, que és difícil veure't quan estàs ficat a dins. I aleshores, quan mirem, mirem sempre des del nostre viatge. I llavors, esclar, el problema dels residus és que deriva d'un model capitalista de societat.
que necessita, justament, crear tot aquest paradigma en el que vivim i, per tant, és molt difícil sortir-se'n perquè, en realitat, la gestió dels residus l'aporten els mateixos que els generen, que són la indústria. Per tant, aquí estem en un jucat i és l'administració la que hauria de fer el cop de cap, el que parla de segure clar,
Si manen els que manen, difícilment arribarem on hem d'arribar. Això, Mercè, estàs d'acord amb això? Que manen els que manen, no arribarem a resoldre res? És a dir, perquè sempre manen algú, i per tant algú ha de fer alguna cosa, i aquesta algú potser no fa la feina que ha de fer tu, que et mous en aquest camp, com ho veus? Això de manen els que manen.
Jo coincideixo bastant que és un tema sistèmic, que el model econòmic actual no funciona en tant que ens fa mal. I crec que aquí també s'està intervenint molt a nivell de ciutadania, d'usuari final del servei, perquè recicli ho faci bé, però, per exemple,
productors i, per exemple, les empreses que generen tots els envasos i els embalatges, hi ha un lobby de pressió que fa que determinades mesures que podrien contribuir a reduir o seguir treballant en matèria de residus i no només apel·lant a la ciutadania puguin funcionar. Jo crec que
que és un tema de sistema i sí que de lobbies, de pressió i de poder, que fan que no es desencallin mesures
Fixeu-vos en una cosa, eh? Per qui no ho sàpiga, la Montserrat Vilardosa viu a prop d'una instal·lació de tractament de residus molt gran, que està hostalès de Pierola, d'acord? I que ara se li diu planta de triatge, no sé quin nom exactament fan servir, però de fet és un abocador immens que s'ha anat ampliant progressivament. Montse, coincideixes amb això tu o tens una mirada diferent? És a dir, d'un moment, elles dues coincideixen amb el model econòmic.
amb el model econòmic i després també que actualment no s'assegueixen les directrius europees, perquè el model econòmic no només és d'aquí, sinó de tot el món, no? Model europeu, model mundial, model internacional, no? Doncs aleshores les directrius europees, que és el més proper que tenim nosaltres, recomanen que s'ha de...
S'han de reduir els envasos. Per tant, això no interessa. Aquí no interessa, a altres llocs d'Europa potser interessa més. Reduir i després fer una valorització material, és a dir, reciclar i reutilitzar. Això és el que s'hauria de fer i no es fa. Al contrari, cada vegada hi ha més residus, cada vegada més.
I el que es fa campanya de la valorització energètica, és a dir, valorització energètica, per no reduir-los, doncs fem-los servir per altres coses, com per exemple, per produir metà, per produir hidrogen, llavors tot això és ni més ni menys que l'incineració, i l'incineració dona molta contaminació, i això està d'alguna manera...
les directives europees no ho recolzen. Per tant, hi ha un greu problema. Fixeu-vos una cosa molt interessant, perquè amb unes mirades, diguéssim, de dones, hem arribat en pocs minuts, i hem arribat de manera accelerada, a qüestionar el model econòmic, cosa que a vegades, diguéssim, en altres fòrums no s'hi posa l'accent, i s'està posant més l'accent amb això, amb el ciutadà, que se li posa molt, es culpabilitza el ciutadà, es dediquen pocs esforços a les empreses, i vosaltres tres coincidiu amb el tema del model econòmic.
Fixeu-vos que també esteu posant coses molt importants sobre la taula. No sé si ho sabeu, però es parla de l'hidrogen. Nosaltres estem en un lloc que es volia fer la vall de l'hidrogen, diguem-ne, no? Es vol fer, eh? Es vol fer encara, no? I, per tant, aquí tenim matèries. Suposo que sabeu que estem a Tarragona Ràdio, no? I que a aquesta zona hi ha la petroquímica de Tarragona, de les petroquímiques més grans, diguéssim, de Catalunya i d'Europa.
Bé, què fem amb el model econòmic? Com el canviem? O què hauríem de fer per fer les coses diferents? No sé, aquí s'anima.
Jo voldria dir una cosa abans que se me'n vagi del cap, perdoneu, eh? Jo penso que sóc molt poca pedagogia, o sigui, per la tele no se'n fa gens. Aleshores la gent no és tonta. La gent, si pogués, si fos l'equip d'anar a una gran superfície i comprar menjar granel, i comprar menjar amb envasos retornables, la gent no és tonta. I si a més a més se'ls donés un incentiu pels envasos que retornes, la gent ho faria.
Si això no interessa, no interessa perquè hi ha els productors dels envasos, els productors dels envasos que d'alguna manera manen a l'administració. Vale, però Montse, acabes de posar sobre la taula una altra cosa, el sistema de devolució, dipòsit i retorn, el famós SDDR, no? Sí, sí, exacte, sí.
Bé, jo, si em permeteu, volia fer un apunt. Un apunt una miqueta amb visió més global. Jo entenc que ens preocupa a tots, a tots i a totes, el que ens passa a Catalunya, el que vivim de prop a casa nostra. I a fruit d'això, doncs, justament, són les plataformes ciutadanes, plataformes en defensa del medi ambient o plataformes creades arran d'un conflicte ambiental, ja siguin abocadors, extractives...
Fins i tot a nivell energètic, allò que alguna de vosaltres deia de la transició energètica, efectivament la transició energètica ha de seguir un model. Si aquest model no és el correcte, apareixen associats uns impactes ambientals amb aquest model. Llavors el que estem guanyant per un costat ho perdem per l'altre. Jo volia donar una visió una mica més global
Perquè ens omplim molt la boca, i jo entenc que ho hem de fer així, perquè és allò com vivim de les directrius europees. Però per la meva experiència personal, i ja porto uns anys amb aquests temes, com sap el Toni, jo...
moltes vegades poso en dubte que el model que es vol aplicar des d'Europa sigui un model eficient, sigui un model intel·ligent, sigui un model assequible per a tota la ciutadania. Perquè tendim, com a europeus, a fer polítiques elitistes, polítiques que poden funcionar molt bé, ara posarem un exemple, que no se m'enfadi ningú, però poden funcionar molt bé a Sant Cugat del Vallès.
Però te'n vas a la Llagosta, te'n vas a Sant de Perpètua, te'n vas a Badalona... És a dir, són diferents tipologies de conurbacions urbanes, depèn també d'això, de la proximitat que tinguin amb un centre de tractament de residus, sigui triatge, sigui abocador, etcètera. Llavors, te'n vas a altres països del tercer món i veus que el que aquí tenim com a problema, allà ho tenen
Com el dia a dia, és a dir, veure una muntanya de residus en un suburbi de la Índia, de Filipines, d'Indonèsia, és el pa nostre de cada dia. Ningú s'escandalitza per tenir muntanyes i muntanyes de residus, ja siguin plàstics, ja siguin d'altra tipologia...
tenen els rius ja no contaminats. És que ja no hi ha ni vida en alguns rius. Llavors, clar, ens mirem a Europa i pensem que ho estem fent tot molt bé, però hem de ser conscients també que, a nivell global, les mesures també han de ser globals. És a dir, no podem ser la xerereta del pastís a Europa i que a la Xina, a l'Índia, a Pakistan, a Bangladesh, estiguin destrossant absolutament tot, no?
Què en penseu d'això? A veure, què en penseu d'això? Perquè és molt provocatiu. Jo ja sap el Joan Ramon que discrepo d'això, i després ja diré la meva, però vosaltres què en penseu? Jo, si voleu, en relació a les directives europees, jo parlo per l'experiència de les diferents campanyes que anem fent, sobretot en matèria de residus,
que els sistemes que es proposen realment tenen un resultat. És palpable. I és veritat que en funció de la tipologia urbanística o l'arrelament de la ciutadania en lloc on viu hi ha uns resultats o uns altres, però sí que és veritat que aplicant els sistemes que demana la directiva hi ha resultats que van de millor. Que és insuficient, clarament, que cal actuar en altres àmbits
i tenint en compte, doncs, anar més enllà del que és la directiva europea, d'acord? Però jo crec que pel que he anat experimentant com amb la meva activitat econòmica és que realment
Sí, Mercè, Mercè, en el teu cas, suposo que una cosa que feu habitualment, i que en aquest cas en positiu no, és incorporar de manera planera, diguéssim, aquest element europeu perquè tothom entengui que estem en un marc internacional i que les coses que es fan, no sé, a Sant Jaume dels Domenys, les que es fan, com deia ella, a la Llagosta, a Tarragona, o sigui, encaixen amb aquest marc global que és el marc de referència europeu, no?
Sí, i també s'explica una mica el context de per què s'apliquen aquestes directives. En el cas del residu, el foment de l'economia circular, per què extreure recursos del medi és més costós energèticament, etcètera. Vale, llavors, Montse, les Montses, en plural, com ho veieu, això, vosaltres? Discrepeu? Esteu d'acord? Jo estic d'acord, eh? Perdó. Montse Vilardosa, va.
No, a veure, jo he viatjat una mica pel món, a l'Àsia, a l'Àfrica i tal, i al Sud-amèrica, i aquestes piles de residus les he vistes. I també sabem que, per exemple, indústries d'aquí compren pobles sencers, per exemple, a Corea, o a Vietnam, o a Filipines, per externalitzar la seva part de producció més insostenible. Des de pellateres o papereres de la zona de l'Anoia...
fins a qualsevol altra d'aquestes produccions, o sabem tots el que fan els holandesos a l'Àfrica i amb els diamants i tota la matxacada que fan amb el poble dels puixmans. Llavors estem en un món en què el primer món té unes fites de CO2...
d'ecologisme i que fa, externalitza els residus cap a una altra banda. És aquell diàleg nord-sud que sempre n'hi ha un que perd, perquè el capitalisme necessita això, necessita sempre que hi hagi un esclau perquè la llibertat sigui la d'un, no la de tots.
I aquí és on realment la vergonya per nosaltres és majúscula. El que passa és que quan tu vas al supermercat de Mercadona, per dir-ne un, de gent de treballadors, de baix nivell econòmic i tal, explica'ls-hi amb ells això.
Aquest és el problema que tenim, no? Que no tenim la capacitat d'abastir la població que tenim a baix preu. Ja tema, ja tema. Montse Tena, com ho veus, això, tu? Doncs mira, jo ho veig, o sigui, tot el que esteu dient ho entenc molt bé, però, per exemple, quan te'n vas a Mercadona, jo quan me'n vaig a Mercadona vaig amb la fiambrereta,
i els dic, bueno, a Mercadona no hi vaig mai, perquè... És que a mi aquest súper no són fan de la meva devoció, no? Però alguna vegada tinc que anar amb algun. Doncs jo vaig a la meva fiombradeta i els dic jo, pos'm el peix aquí, i em diuen, no, això no pot ser, sí que pot ser, sí que hi ha lleis que recomanen això, encara que no estan escrites segurament i no són obligatòries, però existeix, no? I jo he fet la meva campanya i després intento anar a comprar llocs
La fruita, la verdura, la llet la compro amb botelles de vidre, en retornables, l'aigua la compro amb garrafes d'aigua, tot això m'ha costat el meu, perquè ja porto 25 anys i tant compro un abocador. És a dir, és molt, molt, molt, te dona molt d'impuls quan tens un abocador al costat de casa, això us ho asseguro.
I aleshores jo penso que les campanes que es puguin fer pedagògiques també se'ls hauria de dir a la gent, heu de pensar que aquest esforç l'heu de fer perquè no, perquè heu de pensar que si no hi haurà gent que tocarà un abocador, un encenerador, una planta de biogàs, una mica de solidaritat.
Una cosa, i per posar-hi una mica més d'allò de llenya, diguéssim, en tota aquesta història, no fa gaire, diguéssim, això que estava dient el Joan Ramon, que si a la Indonèsia caminen sobre residus, això també ho passava a casa nostra, d'acord? També caminàvem, literalment, sobre muntanyes de residus. Només has de recordar...
La pràctica municipal que hi havia fa uns anys enrere, unes dècades enrere, en les quals es feia un clot, es tirava totes les escomeries allà, això ho han fet tots els municipis de Catalunya, sense excepció, i anava al gull i fotia foc. I aquesta és la pràctica, diguéssim, de gestió de residus catalana, fins que, diguéssim, en aquest cas, un tal Vilalti va començar a posar ordre. D'acord?
Sí, per menys d'un apunt, ja quasi que marxaré d'aquí pocs minuts, hi ha un antic ofici que pràcticament s'ha perdut, que és l'ofici de drapaire, que segurament recordareu els que ja tenim una edat. Els drapaires antigament eren els recicladors purs i durs de totes aquestes matèries que a l'àmbit urbà, sobretot a l'àmbit urbà, podien tenir un segon ús.
Parlem de metalls, parlem de vidres. Antigament també recordareu que hi havia el sistema de devolució d'envasos. Jo quan era petit recordo portar els envasos a la botiga i et donaven o un altre producte sense pagar l'envas o et donaven l'equivalent en cèntims, en pessetes d'aquella època, no?
I jo crec que hem d'anar per aquí una mica, perquè de vegades el model del que parlem molt sovint, Toni, i convidades, és un model que ens ve d'Europa, que en alguns països europeus, especialment països rics, països del nord d'Europa, que tenen una altra manera de pensar, de viure...
Potser tenen més integrat el seu ADN com s'ha de reciclar, com s'ha de ser cívic, com s'ha de seguir la normativa ambiental. Aquí, com a cultura mediterrània, paquem una mica de fer les coses a la nostra manera. I jo crec que aquesta és, per lligar amb el que deia al principi, aquesta manca de referents...
I aquesta generació perduda, pràcticament en 100 anys ens estem quedant. Quan parlo referents, això que comentàveu, crec que era la Montse, la Rachel Carson, efectivament, també em sortia amb una part de la conversa que abans tenim al xat GPT, però no la va posar com a referent, va preferir posar unes altres. Llavors, clar, ens fa falta, avui dia, persones, siguin dones, siguin homes,
que puguin donar la cara. Clar, jo ara m'ha vingut al cap aquell altre referent que tinc en ment, que us deia britànic, és el David Atemborough, que és un senyor, crec que és biòleg, que també ha dedicat tota la seva vida, com va fer el Jacques Cousteau, a explicar, a divulgar, a donar a conèixer
el que ens envolta, perquè és la millor manera de fer polítiques, és informar, és divulgar, és entendre que el que tenim és molt valuós. I, a vegades, no som conscients d'aquest valor de tot allò que ens envolta a nivell ambiental, a nivell de contaminació. Un aire net, això és impagable. Un aigua que no tingui nitrats, això és impagable. I estem regalant això a empreses embotelladores...
del Montseny, per dir alguna cosa. Llavors, jo crec que les polítiques han d'anar evolucionant cap aquí, cap a buscar solucions efectives, solucions reals per a persones reals. Aprofito això per obrir un altre tema. Aquí a la ràdio ja sabeu que disposar d'una hora és un plaer, però aquesta hora també passa ràpida i ens queden un quart d'hora, però per posar altres elements de reflexió sobre el model i tot plegat, i el model capitalista, etcètera.
Jo, de manera reiterada, i el Joan Ramon ja ho sap, poso sobre la taula que a Catalunya, en general, tenim números rodons, un 25% de la societat catalana que és pobra, i un altre 25% que si té un estornut cau cap al costat pobre i no pot fer front a una despesa sobrevinguda. Estem parlant de 50% de la societat catalana, és a dir, si són 8 milions de persones, quasi 4 milions de persones es podrien trobar amb aquest advocat, no?
I una altra cosa important és el tema que, malgrat això potser a algú no li agradi, jo considero que Catalunya és un país pobre, com a pobre. I, per tant, els països pobres es poden permetre el luxe de llançar tots a la muntanya de recursos que tenen i transformar-les en residus?
Té sentit, diguéssim, tota la gestió de residus que es fa quan el país és molt pobre i ha d'aprofitar totes les matèries primeres que es tiren, diguéssim, a la va peblar i no són reciclades? No sé, com ho veieu tot això?
Doncs mira, jo te diria una cosa molt de pressa, i és que els que haurien de pagar la generació dels residus que fabriquen són els productors, i no els ciutadans com nosaltres. Nosaltres només hauríem de ser responsables de fer l'orgànica ben feta i després posar el vidre en el vidre, el paper en el paper, els envasos en els envasos, o encara millor, per mi, el residu mínim, però ara no parlarem d'això. Aleshores, aquí qui ho hauria de pagar és el que s'està forrant fent més residus del compte,
I, a més a més, residus que per postes no es poden ni reutilitzar ni reciclar, que són dolents pel medi ambient i que han d'anar a l'incineradora. Aquests són els que ho havien de pagar. Molt bé. No els ciutadans. Simplement, per la gent que ens escolta, el residu mínim és una experiència de gestió de residus que es va posar al voltant de, diguéssim, munis de rei, per entendre'ns, i que ara, diguéssim, està en risc que es pugui perdre. D'acord? En tot cas, un altre dia parlarem abastament d'aquesta problemàtica.
No sé, Montserrat, Vilardosa i Mercè, com veieu tot aquest tema, diguéssim, que estàvem posant sobre la taula? El que jo a vegades tinc allà una mica d'històries mentals, perquè m'imagino posar-me, saps, davant de totes les queixes d'un supermercat, i m'imagino que de cop i volta tinc una vedeta màgica i feia desaparèixer els plàstics, i m'imagino tot el suavitzant...
barrejant-se amb els dònuts i aquella sensació que hi ha que realment és la indústria la que ens domina. I, per tant, a nivell de consciència social, l'ecologisme ha quedat molt reduït a l'anècdota, a l'animalisme i a l'anècdota. Però no s'ha fet el treball a base en el que són les grans conurbacions urbanes,
Abans, jo recordo quan era petita, que el meu pare als anys 60 va anar a França a veure una cosa que en deien vídeos, que venien els americans, que ensenyaven com fer supermercats, que la meva mare va posar el primer supermercat del nostre poble.
I llavors, doncs, clar, era l'inici de cap on caminàvem, amb el desenvolupament i tot això, i ara volem recolar una cosa que portem 60-70 anys implementant. És molt difícil, perquè, a més a més, apel·la al consumisme, apel·la a la satisfacció immediata, apel·la a l'egoisme innat, perquè el capitalisme necessita això, justament, no? Llavors, doncs, es fan moltes directives, jo potser perquè soc polític des de fa molts anys, i, bueno, molts anys, no?, des del 2017, en aquest cas, però...
però des del 2007, ho dic malament, doncs en qualsevol dels casos 2007. La sensació que tinc és d'estar remant sempre compte corrent
i de regidora de medi ambient i tot això, però sempre reme un contracorrent i tinc la sensació que no em moc de lloc, saps? Allò que m'ha remat i dius, ostres, i sempre veig el mateix paisatge. Per què? Perquè la directora europea ja surt amb la seva moratòria, perquè la indústria pressiona, perquè no tenim llig de lobby... És tanta la varietat de... El prisma és tan complex...
que quan toques una cara es mouen totes, que es fa difícil. No soc pessimista, però com a mínim s'ha de ser realista en aquest cas. Molt bé. I tu, Mercè? Jo parlo més com per la part que encara no hem parlat i que ens hi anem trobant també a nivell de campanyes, que el tema... O sigui, hi ha tanta desinformació i...
I estem tan aïllats, tan individualitzats i tant en el nostre propi algoritme que el que puguis aportar d'informació que sigui a nivell econòmic, a nivell dels beneficis de reduir els residus. Segons quins sectors cada vegada és més difícil d'arribar. I això és un tema que...
que nosaltres últimament fent campanyes ens hi trobem constantment, que sí que tens un sector de població molt, molt conscienciat i molt... que aprova i que està d'acord amb el que es planteja, però tens un altre sector polaritzat que no et vol ni sentir parlar, que està en el seu món, que no té consciència ni de quin és el seu... no, no sé, un nivell econòmic ni...
Vull dir, que a nivell de societat i a nivell de consciència ambiental o econòmica mateixa, hi ha molta gent que està perduda, molt perduda. I és molt difícil d'arribar a aquesta gent i fer que hi hagi un canvi dins seu, que puguin sensibilitzar-se cap aquí. Molt bé.
No, no, un repte immens. Fixeu-vos que portem, parlant de medi ambient, i estem fent una cosa que és positiu, i a dir que poca gent ho fa, i avui he estat en positiu aquesta idea, de relacionar medi ambient i economia, economia i medi ambient, no? Com un binomi, no?, que forma part de la mateixa cosa, de la mateixa realitat, i que sovint, no?, l'economia li passa per sobre al medi ambient, no?
Bé, estem a punt d'acabar. 5 minuts. Ens queden 5 minuts. Si no, ens tallen el micro i s'ha acabat aquí. Això és així de radical aquí a Tarragona. Exacte. A Tarragona Ràdio... És així. Llavors, feu alguna ultimèdia que vulgueu llençar, cadascuna de vosaltres? No sé, comencem, per exemple, per la Montse Atena. Alguna ultimèdia?
A mi també m'hagués agradat parlar que m'ha preocupat molt la causa de la pressió urbanística en el turisme que implica la destrucció del medi ambient. Només dir una paraula, no? Allò de la sostenibilitat ambiental. És a dir, no podem consumir nosaltres el que després no hi haurà pels que vinguin després. Això per mi és important en tots els aspectes mediambientals.
Molt bé, molt bé. Ara és un mèrit, has estat amb una síntesi absoluta, perquè no la coneixeu, eh? Però és capaç d'estar parlant quatre hores seguides d'una cosa. I avui està fent una contenció. Bé, ben fet, ben fet, Montse. Escoltant i aprenent. Mercè, una última idea?
Jo apelo a altres models econòmics que ja existeixen, com és l'economia social i solidària, que és una manera de fer economia que té en compte les persones i el medi ambient, i no el lucre en si mateix. Molt bé. I per la Montsevi Lardosa, una última idea?
Bé, jo me n'en tinc tantes que no acabaríem mai, però bé, ja que hem començat amb referents, vull acabar amb un altre, amb el més últim, diguem, que és els llibres d'en Koei Seito, que parla de comunisme decreixentista i de l'antropocè, doncs el decreixentisme d'antropocè, que és seu mare, i de com, d'alguna manera, via política s'ha de reflexionar i també, i no només donar peu a la indústria.
Molt bé, un bon resum, perquè tornem... Finalment han aparegut coses en positiu, com el tema del decreixement, un tema molt vinculat i que pensava que no es posaria sobre la taula, el tema de l'economia social i solidària, que també és una manera d'entendre l'economia d'una manera diferent, i després una altra cosa que és òbvia amb aquests temes, la mirada entre generacions, que heu posat sobre la taula.
Per tant, home, jo crec que avui ha estat una conversa enriquidora i sobretot feta amb la mirada de tres dones, com he dit al principi, tres dones que porten temps fent coses pel medi ambient des de mirades diferents i des d'estratègies diferents, però que a l'hora de posar coses en comú, Déu-n'hi-do on hem anat a parar, i això podríem estar fent una conversa llarga amb aquests últimes coses que heu posat sobre la taula.
Per acabar, Marina, vols afegir tu alguna cosa? No, m'ha semblat tot molt interessant, també l'inici del Joan Ramon Mendo, que ja ha hagut de marxa, que si no perdia l'autobús, moltes gràcies, una setmana més a en Joan Ramon Mendo, que no li hem pogut dir perquè estàvem aquí parlant. No sé si teniu res més a dir.
No ho sé, ja dic, aquí l'important d'avui era donar-se'n compte que fa falta espais de diàleg, que fa falta marcs comuns. Uns marcs comuns són el tema del marc europeu. Evidentment, Europa també forma part d'un món, però també és important aquest marc europeu perquè, com a mínim, amb moltes dificultats es va avançant. Si parlessin de política internacional ambiental, la Unió Europea és un actor important en política ambiental internacional, eh?
I més com països ara com la Xina i països com els Estats Units, bàsicament per les persones que en aquests moments els estan liderant tot això, més que defensar el medi ambient, sembla que el vull importar el pedregano. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies a la Montse, a la Mercè i a la Montserrat per estar aquesta tarda aquí amb nosaltres a totes tres.
Bona tarda. Gràcies a vosaltres. I moltes gràcies una setmana més a tu, Toni. Ens veiem d'aquí 15 dies, sí? Serà l'últim programa abans de festes. Exacte, abans del qui de l'any. Exacte, moltes gràcies, Toni. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les sals siguin el far.
I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimecres 3 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randa Mar. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Juga a submergir-me per un cos serà estrellat Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya És que trobes llocs on per fi pots tornar a ser tu Ja no faig el mort sempre viscut Potser la deriva, però mai del tot perdut Si el mar és l'amor, jo sóc el mar Vull que les onades i les fars siguin el fan
Fins demà!
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Compra la teva entrada a nexeevents.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Buena tarda, son las CIS.
Us parla Tere Ortega. La torre forta reobra com a seu del Servei d'Intervenció Socioeducativa de Ponent. Es tracta d'un servei de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona on es treballa amb menors en situació de risc i les seves famílies. L'espai es posa en marxa després d'unes obres d'adequació que es van iniciar el febrer. L'alcalde Rubén Vinyuales ha celebrat que la ciutat recupera un espai d'aquestes característiques i que es destini a serveis a la ciutadania.
Un equipament que representa un pas ferm en el compromís de l'Ajuntament de Tarragona i de l'IMS en la protecció i el benestar dels infants i adolescents i per extensió de les seves famílies. A la planta baixa s'ha habilitat una zona diàfana i polivalent. La primera i segona planta s'han reformat per ser destinades a atenció de les famílies. També s'ha actuat a l'exterior on s'han instal·lat bancs i taules a disposició de les persones mentre el centre estigui obert.
Bombers voluntaris del Parc de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han concentrat a les portes dels jutjats a Tarragona. El col·lectiu integrat per 87 persones a la demarcació ha presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. En un comunicat que ha llegit a l'entrada als jutjats, el president dels bombers precaris en lluita, Daniel Sitja, ha denunciat les pèssimes condicions amb què treballen a nivell laboral i de material, tot i ser indispensables.
Pensem a la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers. Estem integrats sota el mateix comandament i se'ns exigeixen les hores mínimes. Estar controlats per un APP i continuar pastant servei. On és el voluntariat en tot això? Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost. En concret, 10 euros bruts l'hora d'intervenció. Prou d'overització. Estem en lluita perquè si la història ens ha ensenyat alguna cosa és que els drets es conquereixen lluitant.
I seguirem un pas ferm fins que la Generalitat reconegui una cosa tan simple com això, que quan ens posem al vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant. Jordi Morera, bomber debater, ha denunciat frau de llei i exigeix equiparar-se als bombers professionals. Lamenta que, tot i ser voluntaris, l'administració els paga i els exigeix el mateix que els funcionaris sense donar-los d'alta a la Seguretat Social.
Se pot dir que 50% o ben avant del 50% de bombers que treballen en aquests serveis són bombers voluntaris. Això la ciutadania no ho sap perquè anem tots iguals. I nosaltres el que demanem és que se'm reconegui que estem treballant, no estem fent de voluntaris, estem treballant de bomber.
El col·lectiu explica que els bombers professionals i voluntaris reben la mateixa formació, tenen les mateixes funcions, obligacions i riscos, però els voluntaris no tenen una relació contractual directa amb la Generalitat.