L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 25 de març del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Ràndemar. Començarem parlant de les últimes notícies amb l'associació de pesca responsable. Anem a pescar, però sempre de forma responsable.
Anirem a remar el Delta de l'Ebre. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Anirem a remar també el Delta de l'Ebre. Tornarem al Delta de l'Ebre des de Stop Creuers Tarragona. Ens explicaran les últimes problemàtiques que hi ha. I acabarem el programa d'avui parlant de la Lliga Blava. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar a tot el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, els comandaments tècnics, els botonets, hi ha la Sílvia García, des de Radio Delta.cat hi ha la Cel Prieto, des de Radio L'Escala, en Sergi Corral, la Carla Lanuza, des de Canal Blau Ràdio, l'Oriol Leo, des de Radio Arenys i qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Boat.
Ho tenim tot a punt, així que comencem a Rambamart.
Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar, amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. Una setmana més volem sortir a pescar, però ho volem fer de forma responsable, i per això tenim els nostres consellers. Sergi. Doncs sí, Marina, mira, un dimecres, un dimecres, que aquí ens acompanya l'Associació Catalana per una Pesca Responsable, i com bé dius avui...
Molt d'actualitat amb aquest nova aplicatiu, amb aquest pesc a rec, que ja n'havíem parlat alguna vegada aquí amb en Fede Valls, però avui en volem donar una mica més de detalls, una mica més d'informació i sobretot centrar-nos en les espècies i en alguns conceptes que creen una mica de confusió o a vegades no estan del tot clar i avui en volem parlar a Fede. Benvingut un cop més aquí a la Ronda Mar.
Bona tarda. Fa poc més d'una setmana, si no m'equivoco, entre dijous i divendres de la setmana passada, que tot plegat ja va entrar en ús, va entrar en vigor aquest pescarrec, i avui ens volies parlar precisament començant, primer de tot, per aquestes espècies d'obligada declaració o aquest famós llistat d'espècies. Sí, si em permets fem un petit apunt abans. Sí, home i tant.
En el sentit del que m'hem parlat alguna vegada. És cert que la declaració obligatòria dona dades. És cert que no és l'única manera de tindre dades sobre el mar. És cert que Icatmar està fent una gran feina i ajuntant diferents metodologies...
enquestes a peu de platja, enquestes que ens envien per correu electrònic, mostrejos, participació d'associacions com la nostra en el Data Collection, estan fent una molt gran feina. Exemplar, a més. Dic això com a prèvia perquè vull dir que Pescarrec no és l'única manera de fer les coses.
Demanar que sigui obligatori fer que el com no és l'única manera que fem de fer les coses. La maduresa dels ciutadans no es demostra obeint, es demostra col·laborant. I volia dir això perquè quedi clar que l'obligatorietat no és millor que la maduresa. D'acord?
I a partir d'aquí fem puny a part i parlem de pescarrec. Doncs va, anem a parlar de pescarrec i comencem primer de tot, si et sembla bé, per allò de... T'ho canviaré, perquè el que vull que quedi clar des d'un primer concepte, el pescarrec té una primera distinció que fa entre aigües interiors i aigües exteriors. I això hi ha gent que encara no ho té molt ben amoblat, aquest concepte.
Bé, és normal perquè a vegades el nom és enganyós, i també hi ha persones que no ho expliquen poder prou bé. Aigues interiors, aigues exteriors, no evidentment es refereix a les aigues que estan a prop de la costa i les aigues que estan guanyades, que també. Si no, es refereix a unes zones, a Catalunya hi ha 5 zones d'aigues interiors, que són aigues delimitades...
per línies de base, i la resta són aigues exteriors. Per entendre'ns, la primera zona que ens trobem d'aigues interiors a Catalunya, de sud a nord, és de la punta de la banya al cap de Tortosa. Aquesta zona està classificada com a aigua interior. La segona és des del cap de Tortosa fins al cap de Salou. Tot aquest vols de Sant Jordi queda delimitat i són aigues interiors. La tercera és una línia imaginària que va des de Barcelona fins ara a Ingemarc.
La quarta va des del Cap de Begur fins a l'illa de Massador i la darrera, la cinquena, va des de l'illa de Massador fins a la frontera amb França. En aquestes cinc zones és aigues interiors i, per tant, la normativa d'aigues exteriors no és en principi aplicable. Aquí haurà de desenvolupar la Generalitat de Catalunya i totes aquestes normes que la Generalitat de Catalunya ha fet
sobre back limit, etcètera, d'acord? Si anem parlant moltes vegades, són d'aplicació en aquestes zones, en aquestes cinc zones. Per tant, Pescarrec, on aplica ara? Fora d'aquestes cinc zones. A les aigues exteriors. A les aigues exteriors. I quan estem en una d'aquestes cinc zones i passem la línia aquesta que uneix, per exemple...
El cap de tortosa, el cap de salou, quan la creuem i anem més mare endins, també són aigues exteriors, d'acord? D'acord. I per tant, si algú vol tindre-ho clar, només he de buscar a internet o qualsevol cercador, aigues interiors de Catalunya, el mapa, i surt un mapa delimitat, i si no s'hi entreu a Catalunya, inclús a pesca recreativa, també hi són aquests mapes, per no tindre cap tipus de problema amb això.
Per tant, no tan sols per prescàrrecs, sinó per tota la normativa que estem desenvolupant aquí, de back limit, etcètera, etcètera, és clau tindre clar aquests espais. Dit això, una de les novetats d'aquesta setmana és que amb el decret aquest es van publicar les espècies d'obligada declaració. I aquí també trobem diferents casos, no?, algunes espècies que ja tenia l'obligatorietat de declarar i altres espècies que han entrat en aquesta llista. Fem una repassadilla.
Em vam parlar en un programa fa, quan vam parlar per primer cop de Pescarrec, que ja fa 11 anys que hi ha tota una sèrie d'espaises que s'havien de declarar, les que estaven a l'antic anexa 3, per entendre'ns, Tunos a la Lungua, Tunostinos, tot el que són els detràtolos, els marlins, el lluç...
el vessuc de la piga, és a dir, ja hi havia unes espècies que era obligat la seva declaració, perquè per pescar aquestes espècies havies de tindre una autorització específica, perquè són espècies protegides. Per tant, de les 26 espècies que ara són d'obligada declaració,
de les que més hi ha són d'aquestes que ja venien d'abans. Tenim 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14 espècies que ja eren d'obligat de declaració. D'aquestes 26 ja n'hi havia 14 que havíem de declarar abans. D'acord? Després ens trobem amb un altre grup
Bé, grups que he fet jo, eh, Sergi? D'acord. On tenim el saïtó i la sardina, que són evidentment espècies que no empaitem nosaltres i que tenim alguna captura accidental, la gent que va amb les plometes, buscant peix menut per altres coses, que apareix en aquesta lista a declarar. És a dir, que si pesquem un saïtó o sardina amb aquests exteriors, obligatòriament hem de fer aquesta declaració.
Després tenim un altre grup de peixos que no pesquem molt sovint, com la castanyola, l'abrama-abrama, la grossa. Aquella que és de profunditat, aquella que és de color negre, la grossa. La part de les agulles d'aquesta menuda, o les bruixes, que no són espècies, anem a dir, que siguin molt sovint com a objectiu. Per tant, d'aquestes 26 en tenim 14 que ja havíem de fer,
tres, perdona, dos que difícilment pesquem i tres que no acostumen a ser objectiu. I ara ens quedem, doncs, la resta, la resta que són les espècies que sovint pesquem i que ara estarem obligats a declarar que són una, dos, tres, quatre, sis, sis, set i vuit espècies. La primera, el bonito, sarda-sarda, una espècie objectiu de la pesca recreativa, d'acord?
La segona, la palometa, que és per mi d'espècies, no la litxa àmia. No, no, la petita, la palometa blanca. Exactament. El llobarro, que ara és espècie protegida i per tant és de declaració. La llampuga, que ja sabeu que darrerament hi ha hagut una regulació en quant a època de l'any. Les vedes, no? O sigui, les vedes i talla mínima en quant a seguir. Ja s'estava treballant amb la llampuga.
les vacoretes, les eutímios també s'hauran de declarar, igual que les melbes, això és la novetat, no hi eren, els orells també, i els estornillos i cavalls, els escombers també s'hauran de declarar. És a dir, al final, jo no dic que sigui ni poc ni molt, però el que vull dir és que al final ens quedem amb un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit espècies...
que són comunes, que les hem de declarar, però tot allò que s'estava dient, que ho diem de declarar, si les mabres, els sars, etcètera, etcètera, doncs en principi tot això ha anat caient i són ara, són el 26, les espècies d'obligada declaració a la Mediterrània.
Dos cosetes, Fede. Espècies obligades a declaració, tant si les agafem per consum propi com fem captura i solta, perquè algunes d'aquestes estan protegides, tal com has dit tu. Bé, en principi això sembla que passa. Sembla que és el que es diu. A partir d'aquí...
Això es pot veure, es pot interpretar de moltes maneres. No seré jo qui em posi ara interpretar, en castellà és més senzill veure quan un animal és un pez o és un pescado. Sí, exacte. Perquè li canvia el nom, en català no. Per tant, jo penso que el que ens diu fins i tot...
Ara, la declaració de l'ANEX3 actual, fins que sortís el pescarrec, deia que cada mes havíem de fer una declaració de si havíem sortit, encara que no pesquéssim res. Encara que no es pesqués res, no? Bé, jo penso que aquesta és l'obligació. Cal llegir-se aquesta lletra menuda. Jo penso que el que és important...
és veure de quina manera ho fem i ho fem pas possible, per entendre'ns. No sé si la gent té costum a declarar que no pesca quan surt a pescar i no pesca el que volia, perquè a vegades és molt difícil dir el que volia pescar.
No sé si m'explico. Sí, sí, t'expliques perfectament. Aleshores, amb una pesquera multiespecífica com és la pesca recreativa, on anem a determinat lloc, i sí que podem tindre un objectiu de pescar un peix, però potser no pesquem res, en pesquem un altre. Dir que anava a pescar allò i no ho he pescat...
no sé, a vegades és més una intenció que un objectiu. Que no el que acabi passant, perquè sí que pots afinar el mètode i afinar el màxim possible, però... És una mica ciència-ficció, no? És a dir, quan tu vas amb un vaixell professional armat amb un determinat tipus d'art per fer un determinat tipus de pesca, vas a allò. Amb la pesca recreativa, amb moltes... Això que fem és tirar un am amb un cuc, o tirar un esquerre i arrossegar-lo o animar-lo verticalment, és com bastant complicat
dir a què vaig sí que hi ha gent que ho fa però jo quan parlo de la pesca recreativa parlo de la pesca recreativa en general no del que és un pro parlo del que el diumenge agafa la barca i surt amb la família que tira quatre anys a què va a pescar aleshores és una mica complicat totes aquestes coses el problema està en que aquesta persona que surt el diumenge un ratet tot això ha de saber també igual surt a pescar tres vegades l'any
I aleshores ho fa una miqueta feixuc, també. No ens equivoquem. I m'ha sobtat, clar, perquè, per exemple, els orells o els barats, això sí que a vegades s'agafa més en massa, no? Bé, més en massa, o sigui... Amb més facilitat. Amb més facilitat, sí. O és una pesca que moltes vegades es va a pescar amb diversos ams, no? A dintre les mateixes matralletes, o com li vulguis dir. Aquesta sí que portaran més feina, suposo, per declarar.
Suposo. No t'ho sabria dir, eh? No t'ho sabria dir... Anem a veure. Ara imagina't que... Vaig fer un article sobre això l'altre dia on deia que quan tu estàs en un projecte de col·laboració amb Data Collection...
Tu coneixes els que estan tractant les dades, els que estan tractant les dades te miden informes, es presenten resultats, veus un avenç, veus un coneixement, no? Quan tot això es fa d'una forma totalment aïllada i anònima, quan no saps qui treballarà les dades ni què en farà amb elles, què pot passar? Imagina't que la gent no té la voluntat de declarar. Pot tindre la voluntat de no fer-ho.
Igual que hi ha altres coses que hem de fer i podem no fer. Imagina't que la gent no declara que pesca barats i cavalles. Per posar un exemple, sí? Què passarà? Que no n'hi ha, aleshores? No, clar. Que no són objectius? Sí, sí. Que s'estan acabant? O ara imagina't que la gent declara molt. Diu, mira, què vol dir que hi haurà molt? És a dir, per això és tan important, i em remeto al que deia abans, les metodologies aquestes que utilitza ICATMARC
que no es fonamenten amb una obligatorietat, sinó que es fonamenten amb una col·laboració. Aquesta col·laboració és el que permet afinar, és el que permet treure de l'equació aquesta voluntat de declarar o no declarar per si em diran A o em diran B. Aleshores, partim d'una situació...
que quan estem fent una pescaera professional, recordeu que vam estar parlant que el que es menja de pesca recreativa es posa a la taula de casa amb autoconsum, representa l'1% de tot el que es menja a Catalunya. Sí, sí, els percentatges d'aquesta vegada. A vegades sembla que estiguem matant a canonades, no? Però no.
Fede, deixa'm acabar donant un correu electrònic als oients per consultes, dubtes que tinguin sobre el pescarrec. Concretament és b-z-n-mig-recreativos-mapa.es Aquí poden tramitar o remetre, millor dit, les seves consultes que tinguin sobre l'aplicatiu i la normativa.
Sí, perquè aquests dies, si em permets, es donava el fet que per Android hi havia l'aplicació disponible, però no sé si avui està, però fa un parell de dies l'aplicació per iPhone que estava disponible ha desaparegut. Estan tens bo que hi ha algun problema entre el Ministeri... Estan acabant de reajustar. Però que sapigueu, és a dir que si tens un iPhone, doncs no podràs, si passa, no podràs declarar.
No sé que a l'hora de fer declaració com a representant un altre, no ho sé. Són coses a vegades que com a mínim criden l'atenció. Doncs Fede, moltíssimes gràcies per donar-nos tots aquests detalls, per aquest aprofundiment que hem fet avui i segurament per resoldre alguns o molts dubtes que algun oient hagi pogut tenir sobre el tema. Mercès. Molt bé, a vosaltres. Que vagi bé.
I ara fem parada al Delta de l'Ebre, en concret a Sant Jaume d'Enveja, per parlar sobre la regata de promoció de Rem Olímpic. I per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat. Parla amb la presidenta del club de Rem Delta i amb la directora tècnica i entrenadora del club, Cel. Simarina, anem a parlar amb Maria José Fumador, presidenta del club de Rem Delta, i amb Mary Alonso.
directora tècnica i entrenadora del club sobre la regata de promoció de Rema Olímpic que va tenir lloc dissabte passat al Club Sant Jaumero. Hola, xiques, benvingudes. Hola, bon dia. A veurem, per començar, com valoreu en línies generals el desenvolupament d'esta regata de promoció que va tindre aquest cap de setmana? Quin balanç n'hi feu? Jo, molt positiu, un balanç molt positiu. Va anar molt bé, la veritat.
Molt bé. Llavors, lo temps us va acompanyar, va fer bon temps. Això fa falta molt al club, al REM, en general. Sí, és un factor important. Molt bé. Llavors, vau tindre un total de nou clubs vinguts d'arreu de Catalunya. Amb quins clubs vau comptar? Va vindre a Emposta, Tortosa, La Ràpita, Banyoles, Emporium...
Natros i Barcelona, Tarragona. I si parlem de logística, claro, què comporta organitzar una jornada així? Molta feina, perquè s'ha de organitzar tot molt bé, perquè tothom estigui content i bé. Molt bé. Llavors, vaig veure i visperins, que també vau comptar amb els Mossos d'Esquadra i la Creu Roja, en el dispositiu de seguretat com a tal. Quin paper van tenir? Sí.
La veritat que és molt positiu, quan ja veus una regata organitzada d'aquest tipus en aquestes entitats, la visió és molt més acertada de cara a tindre la màxima seguretat possible i els agraïm la feina que vam fer perquè la veritat que va sortir tot en redó i tot perfecte.
Llavors, com valoreu el nivell de les proves i el rendiment que van tindre les vostres remers i remeres a la prova com a tal?
Nosaltres, en tema de promocions, al final, el club té d'empartir escola. Hi ha regates importants on realment busques més tindre resultats. I aquestes, jo, per a mi, és més per educar-los, per saber com s'ha de competir i tot això. Però, de totes maneres, sí que vam tindre alguns resultadets en els alibinets, que són els que...
Bé, la base nostra i la Inés Cots va guanyant l'esquiv i Josep Montessor va quedar tercera amb esquiv. O sigui que molt bé, la veritat. Molt bé, ja va bé de quan en quan tenir bons resultats. I, de fet, clar, hi havia diferents modalitats, no? Alevi, infantil, màster i diferents modalitats, també. Sí, sí. A veure, les promocions estan fetes per això, perquè els crios puguen fer de dos a tres regates.
que puguen remar-ho tot i que esgarreixen. Al final, aquest regatet esperen ells esgarreixar-se i remar tot. Si poden, en tot. Molt bé. I estem parlant de rem olímpic en banc mòbil. Llavors, per als qui no ho coneguen, de què és diferència? Entenc que si hi ha banc mòbil també hi ha banc fix.
Bé, el Banfix està fet realment més per remar la mar, són unes embarcacions una mica més amples, que és el que està fent el Chino Chano, el Chino Chano d'aquí del Tebre remen Banfix, i nosaltres el Ban Mòbil, que és el rem olímpic.
Quina diferència hi ha? Ja t'ho diu. Banc Mòbil, nosaltres anem assentats, el nostre carro se mou i em parteix en fer una pelada que consisteix a fer-la en tot el cos, tant en cames, encadenant el moviment del cos i acabant en els braços. Ells sí que tenen una petita flexió de cama, però molt reduïda, i treballen molt més en la part superior del cos.
Vale, llavors que hi va una mica tot, no? Molt bé, molt bé. Maria i José van assistir-hi representants institucionals, com va ser el delegat del govern, la directora de l'IDC, l'alcaldessa Teresa Solsona i també el regidor d'Esports. Clar, això al final representa, no, suport per al club. Sí, sí.
Des de l'Ajuntament ens van ajudar en tot el que... Policlínics, bé, tot el que comporta la regata. I des de l'IDC ens van proporcionar unes medalles que van ser per als alevins, unes medalles de fusta, i van donar els dos primers.
els tercers van donar un boli i un buf del club. Molt bé. Doncs bé. Perfecte. Llavors, també sé que fa aquest cap de setmana, no l'altre, se va celebrar l'Open de Primavera Trial per a la selecció espanyola de rem olímpic. Com va anar? Bé, la veritat que molt bé. És la regata, anem-ho a dir, més important de cara a poder entrar dins d'una selecció espanyola.
i portàvem dos embarcacions juvenils i tres sub-23, tres embarcacions sub-23, cinc en total, dels quals dels cinc vots, quatre van estar a la finala, que això és dir molt, i els dos que van fer medalla va ser el Sergi Olit en un 200 mixto en Aleix Rangel,
I la Noa Quinquilla, que va quedar tercera en juvenils, s'ha encadet encara. La Noa Quinquilla ja la coneixem, que ja va passar per aquí. El seu nom molt sona. Sí, sí, sí. Ens va sorprendre molt, la veritat. Al final van optar a entrar dins de les proves. La Noa se'n va este cap de setmana a Galícia fer proves amb la selecció juvenil.
I el cap de setmana passat va entrar Sergi Olit i Danilo Marqués per poder provar les proves de l'equip SU-23, de veritat. De la Federació Espanyola. Sí, sí, va intentar fer els vots per anar als europeus. Els SU-23 van a Polònia i els de NOA van a Alemanya, aquest any.
Llavors, què representa tenir arremers i remeres al club, que es tenen nivell i que competeixen a un nivell molt alt? Són un referent, de cara als crios dins del club, al final ells seran uns referents i ells també voldran anar per ahir o a aquells. Teniu l'exemple a casa, vull dir, no cal mirar al fora, que els xiquets ja els miren dins. Totalment.
Molt bé. Llavors, quins són els pròxims reptes o competicions que teniu al calendari? Este fin de setmana és la tercera jornada de la lligueta escolar de les Tres de l'Ebre, aquí a Sant Jaume, i després ja serà l'abril, que anirem a França.
Molt bé. Regata internacional per primera vegada al Club Rem Delta. Com, com, com ho heu dit això? Volem, expliqueu-ho meu. Regata internacional? Sí, per al Club Rem Delta. És la primera que, en tants anys que portem al club, o sigui, el club porta 14 o 15 anys treballant i serà la primera vegada que sortim fora d'Espanya a competir.
Com a club, tots junts, on m'heu dit que aneu? Liborne. Liborne. França. Llavors, tot preparat, això també implica preparar si aneu en el transport canès seu, pares, autoritzacions, això comporta una gestió. Sí, sí, sí.
Però, bueno, orgulloses, no?, en aquest sentit. Està molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs no res, lo pròxim, lo més proper no és lo dissabte, este 28 de març, que està la tercera edició, jornada dels esportius, jocs escolars de les Terres de l'Ebre, que, per cert, la segona no es va poder dur a terme pel temps, però esta tercera dona bon temps o no?
Bueno, així, així. Sí? Estic mirant, abole, abole.
A veurem, si no s'ha de cancel·lar, perquè ja ho sabem com va tot. Però, bueno, de moment la primavera ja ha començat i esperem que va aigua tot millor. Que surt el solet i que fàgim una hora. Correcte, correcte. Doncs no res, xiques, moltíssimes gràcies. Estarem pendents d'això que m'acabeu de dir. Molt important que com a club aneu al primer internacional, tots junts. Estarem pendents d'aquí des de Delta.cat. Moltíssimes gràcies, noies. Gràcies a tu. Gràcies.
Doncs, Marina, estarem pendents de les últimes novetats del Club de Rem Delta. Seguirem pendents de tot això, com sempre fem en aquest programa. Moltes gràcies, Cel, una setmana més. Llops de Mar, un podcast fet arran de mar.
Avui passa, pel Llops de Mar, un autèntic pescador de l'escala. Entrevistem en Lluís Sureda, pescador d'encerclament durant més de 40 anys, que ja fa un parell d'anys que ha penjat les xarxes.
Parlar dels curro a l'escala és parlar de tranyines, anchoves, sardines, cata i, sobretot, mar. Tota una generació de pescadors dedicats al peix blau que han passat gran part de la seva vida, si no totes, a mar entre xarxes. Avui el nostre Llops de Mar el compartirem amb Lluís Sureda. Ell forma part d'aquell grup de pescadors ja jubilat, però que cada dia segueixen anant a port. No ho sabem si ve per enyorança, per curiositat...
o directament perquè no es poden desenganxar del mar. Lluís, benvingut. Hola, bona tarda. D'aquestes que he dit, quina és? Tot junt, eh? És tot junt. Allà, encara que estigui jubilat, ja tenim les barques de casa i, esclar, hi vas anar allà a mirar enyorança, molta, de veritat. Això és... encara...
Encara em penso que vaig plegar massa aviat, encara tinc ganes. Quants anys fa que no... Ara fa dos anys que no hi vaig. Ara fa dos anys.
Dèiem el Sureda, no?, que era tota una generació de llops de mar, de pescadors... Clar, jo no he posat exactament quina és la teva generació, però tu tens calculat quantes generacions sou les que heu sortit? No, només, a veure, només... És des del meu avi. Des del teu avi. De l'avi Curro, el que era el Curro, doncs.
Ell no treballava a la terra, però sense això ho sentit a dir de l'àvia, perquè jo el meu avi no el vaig conèixer. I que tenia un oncle que tenia una barca i li va fer portar amb ell i llavors li va...
Li va deixar amb ell, no? I llavors ell en els pares, els pares en nosaltres, i nosaltres, jo de moment el fill. Perquè a tu t'hem d'imaginar ja de nen anant en barca, amb la família? El meu és bastant curiós. Jo vaig fer fins a cou, el que era el segon batxiller d'ara, no?
I, bueno, a mi el pare mai de la vida, mai de la vida m'havia deixat acostar en el barco. Mai, mai. No havia pujat mai en una barca. I, bueno, doncs aquell estiu, clar, ja tenia 18 anys, jo m'anava als estius a treballar amb els oncles Barragán a l'oficina, o anava... Un estiu vaig estar amb la mare a la bogaderia, no? Però, bueno, anava fent aquestes coses...
I aquell estiu vaig dir, hosti, jo vull anar a pescar. Que no, que no, que no, que no, i que no, i que no, i que no, i que no. I bueno, li vaig dir, bueno, doncs iré amb els oncles, com que tenia l'oncle Pere i l'oncle Jaume, que tots dos tenien barca, i ja que li vaig dir això, diu... Bueno, però va, va, vinga, rondinant, rondinant, i m'hi va voler. Doncs bueno, vaig estar tres mesos aquell estiu...
Però cada dia era calma, xitxa, calma, que no n'hi havia ni vent, ni res, ni res, però cada dia, cada dia, cada dia, vaig estar vomitant cada dia, 3 mesos. Allò va ser la teràpia de xoc, a partir d'allà? No ho sé. Però que diuen que s'ha de portar, o sigui, això, marge, ho veig molta gent que ho ha provat, no? O t'entra, o... Si t'entra és per sempre, i si no... Si no d'allò. És molt difícil, és molt difícil.
Parlem d'aquell estiu. Quin any era allò, aquell estiu, que m'estàs dient? Allò era... 80-81. 80-81, clar. 81, 81, 81. Aleshores, podríem dir que has estat... Tenia 18 anys, jo. Tu tenies 18 anys, i d'allà han vingut 40 més, pràcticament. Sí, sí, esclar, 62...
Fos 8, eh? 44. 44 anys més a mar. Déu-n'hi-do. Clar, fins a cert punt, la feina de pescador no està una mica idealitzada, però tothom, oi, que no sé què, que la gent de mar, etcètera. És idealitzada pels que no van en mar. Pels que no van en mar, no? Perquè d'aquestes flors i violes suposo que ben poques. Hi ha de tot. Vius de tot. Vius de tot, no? Vius de tot en mar.
Èpoques bones que són molt eufòriques, èpoques dolentes que ho cremaries tot, èpoques normals, vull dir, però...
Jo sempre dic que és el bo que té, que té això d'anar en mar. Primer, que cada dia és una cosa diferent. No saps mai ni el que agafaràs, ni el temps que et trobaràs, ni res. No és com això de venir aquí a l'oficina, anar a una oficina cada dia i ja saps el que tindràs i ja saps el que te toca avui. Allà és... A part que cada dia és diferent, és una sensació de...
De llibertat. Jo a vegades explico que sempre tens mals de caps i tota la punyeta, però quan tens molt de mals de caps, quan estàs més tranquil·la, si no ets a l'aigua. Ets allà, encara que estàs allà navegant i a vegades tot sol, sense ningú al costat.
obres el pont, treus el cap, sentes allò i tot se'n va tot, no? Llavors tornes a terra i tornes amb els mateixos mal de cap, no? Però que... Així, no sé, és una cosa que... Per això ja t'ho dic, t'ha d'entrar. Si no t'entra, no hi ha pas maneres, eh? L'odiaràs més aviat.
I de tots aquests anys, Lluís, què creus que t'has endut de la teva feina? Què és el que t'ha omplert més? Ostres, tot això que t'estic explicant, que ha sigut sempre un d'allòs, el sortir, el sortir en març, l'estar en terra és més complicat, i ara més.
Ara suposo que el nen s'hi troba, quan està més bé és que un és en mar, quan arriba a terra ja es convenen problemes. Ara ja per la mateixa feina, no? Ara la burocràcia és terrible, que si infeccions, que si això, que si l'altre, que si l'altre, que ara aquest paper, que ara l'altre, que ara el tema de la gent, que sigui vagilar que tothom tingui la revisió feta, que tothom estigui ben embarcat...
etcètera, etcètera, etcètera. Ara és molt més complicat. Abans era molt, molt, molt més senzill. Això ho penses, no? Que sort que no m'ha tocat viure una... Aquesta època més... No, aquesta època... Jo a vegades ho explico, també, jo dic... Mira, quan vaig acabar el cou... Jo tornaria a anar a pescar, eh? Però quan vaig acabar el cou, hagués fet la carrera de dret i tots aquests polítics i buròcrates que tenim, que vinguin d'un amb un. Que vinguin d'un amb un, perquè hi ha el 90% de vegades que no tenen raó.
Ah, que la llei diu, que la llei diu, però la llei es pot estirar i annonçar moltes vegades. No, és més, a les lleis aquestes hi ha unes coses molt puntuals que no es poden fer, però n'hi ha moltes que són interpretatives dels mateixos inspectors, no?
I no els ho pots discutir, no pots d'allò. A tots moments tens requeriments, o moltes directament, o els apagues, o els has de recórrer, o així. Això és un gran problema. Però suposo que en terra també deu passar, que tot s'ha posat d'una manera que...
Els pagesos també diuen el mateix. Que tothom hauria de ser advocat. Tothom hauria de ser advocat. Per poder anar i canviar les lleis i tot. Ara, si una persona vol arribar al final i canviar aquella normativa, què ha de fer? Que estàs un dineral, perd un pil d'hores i no sabia què ha de fer. I agafar un professional que de veritat ho vulgui fer. I és complicat, és complicat.
I això de conviure amb els propis canvis de la pesca que hi ha hagut al Castellamenti últimament. Suposo que això ho has anat veient, tu, no? Sí, sí. Com ha canviat tot plegat. El sistema de pesca, no et pensis que ha canviat, eh? El sistema de pesca és curiós. Ha canviat la tecnologia, també. Sí, però és curiós que el mateix sistema que va utilitzar el primer que va fer anar a la trinyina...
Doncs ara es continua fent igual, l'única cosa és que s'ha implementat la tecnologia. Exacte. Però és exactament el mateix. Si comencem pels llums, és tan senzill com el d'allòs. A veure, hi havia un llibre, però que el varen escriure, que de què és, era sobre la pesca l'encesa, se deia, i eren els principis de la pesca aquesta. Resulta que un dia va...
va atracar, o sigui, va arrencar un barco per allà a Illa Plana, allà davant de Cadequés, o de terra a Illa Plana, vaja. Allà, i era el vespre, i els habitants de Cadequés van anar a mirar a veure què passava i a veure si els podien ajudar, no? I anaven amb torxes, no? Amb torxes. Clar, bueno, van ajudar amb el que van poder, però algunes prioritats se'm van adonar que el peix...
Amb les torxes s'enplanava, allà se li encena la llumeta i és com comença la pesca, l'encesa. No t'ho vull pas enganyar, però penso que era al principi del 1800. Parlant de dos segles, tres segles enrere.
I a partir d'aquí, doncs, van començar. Primer van començar a encendre torxes en mar, després van començar amb parrilles, parrilles, i feien carbó, la llenya, vaja, llenya, encenia la llenya, amb parrilles, i feia llum, i llum ja va anar evolucionant, no?, des que va arribar el botano, no, el primer cara del botano havia el carburo. El carburo, les llums de carburo. Jo no he vist màquets, però no sé ben bé com funcionava.
Els de propano, sí, doncs, que d'allòs no, amb les camisetes i d'això, allò es van passar bombetes, i ara de les bombetes ja que estan prohibides, ara les bombetes eren les bombetes incandescent, aquestes de rosca, d'allòs, aquestes ja estan prohibides i han de portar leds. I més de saber demà passat què portarem, no? Però... I el peix també ha canviat. I el peix, esclar, evidentment també ha canviat. Però i sí, ens hem trobat des dels... O sigui, era voltants...
2007, 2008, o per allà, que va començar a canviar tot. L'anxava grossa va anar minvant, la sardina grossa també va anar minvant, i va ser quan va començar que teníem peixos més petits, més petits, més curts. Ara es parla de la mida, que no creix. De mida comercial, però curts. Sempre s'havia...
s'havia viscut del peix gros, doncs, de la xava grossa i de la sardina grossa. Anava per la saló, principalment. Llavors ja, esclar, amb aquests peixos més curts, ja s'ha treballat i molt bé, però ha anat més per fresc.
Exacte. Anant més per fresc. Hi ha l'alatxa, no?, que també ens diuen que han anat molt més. Sí, però l'alatxa és un peix que sempre hi havia sigut, però no havia valgut mai cèntims. No havia valgut mai cèntims. Ara fa 14 o 15 anys, o...
o 20, posi 20, que em van començar a agafar i valia alguna cosa, i va haver-hi temporades que valia molt. I ara hi ha èpoques de l'any que també val, però ara, per exemple, l'any passat, aquest temps, valia cèntims i ara no val. A la mateixa època, ara no val. És un peix que té menys...
O sigui, té menys estabilitat que la sardina o la xova, doncs, amb el preu. I aquests canvis, a què els aixaques, tu? A coses que els propis pescadors no ho ha acabat de fer tot bé? A canvis més grossos que no podeu controlar? No, home, jo suposo dir...
Per el que diuen els biòlegs, més aviat els francesos, que ho han estudiat amb més ganes o han tingut més mitjans per estudiar-ho, ara aquí ha costat que s'afegeixin en aquesta teoria d'ells.
Es veu que el plàcton del Mediterràn ha canviat, ha mutat, ha fet una mutació, diuen, diuen, diuen, això no ho saben segur, que ha mutat és segur, però l'estan aixecant en aquesta pujada de temperatura que hi ha hagut, no? I llavors aquest plàcton no porta tant de nutrients. Exacte, i no engreixa tant. I no engreixa tant. I com que els principals menjadors de plàctons són les sardines i les anchoves, o sigui, els petits pelàgics,
A part de tots els altres peixos, però aquests viuen exclusivament del plàcton, doncs aleshores diu que els ha costat més de créixer. Perquè al final deien que va ser la sobrepesca, que era la sobrepesca, que era la sobrepesca... Esclar, vàrem veure que una sardina de les grosses que hi ha ara...
Doncs, que és petita comparat amb abans, no? Imagina't, doncs ara una grossa fa 18 centímetres, ara... No, no, una grossa sí, 18 centímetres, ja dic bé, uns 18 centímetres, i abans en feia 25, no? Però aquesta de 18 i aquella de 25 tenen la mateixa edat.
M'entens? I la que fa 12 centímetros té la mateixa edat que abans en feia 16. No, això, al final ho hem vist, aquí el que passa és que els peixos no creixen.
diuen ja els biòlegs, és quan els d'aquí ja s'han assimilat amb la teoria francesa. Exacte. Llavors jo dic, no sé, és com allò, no? D'aquí els espanyols que no creixíem després de la postguerra. I d'haver-hi una època de molt i molt i molt i molt de peix, que se va agafar molt i molt i molt i molt de peix, i ara, potser hi ha hagut una guerra, i ara d'allòs, no? I ara, doncs, els que venen no creixen tant. Llavors hem d'esperar un parell de generacions més perquè... Es torni a recuperar. I de fet, i de fet de...
de 4 a 5 anys cap aquí, es va vivint, però molt, i molt, i molt, i molt, i molt a poc a poc. Però cada any veiem un pensament, un pensament més gros. De fet, hem apujat la talla, que es contradiu amb el que ens dèiem, perquè si llavors una sardina era fèrtil als 11 centímetres, ara, com que no creix tant,
és fèrtil a 9 centímetres. I nosaltres ja l'hem posat a 12. Exacte. A veure, per teoria biològica o així, l'hauríem de poder agafar una mica més petit. Però li doneu aquest marge. Sí, sí, sí. I havíem començat, quan era 11, ja havíem tingut problemes, i ara en 12 ja no en tenim. Saps? Problemes, vull dir, perquè a vegades tenia la mida, o no tenia la mida, o el de 6, i ara en 12...
Doncs sembla, sembla, sembla que cada vegada tenim menys problemes perquè té més mides, saps? Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
Parlàvem ara del relleu, podríem dir, biològic, no? O de l'evolució biològica del mateix peix. En quant al relleu, un altre dels temes que sempre toquem i generacional de pescadors, m'has comentat que el teu fill ara continua a anar a mar. Com ho veus tu des de pare i des de...? No, no, el pare ho veig molt bé. A veure, jo sempre ho vaig dir, ell va...
volia fer mecànic naval, d'allò, es va anar a l'Ammella, i no se n'acabava de sortir, però es va treure els títols que convenien per venir aquí, va venir aquí ja, amb 16 anys va venir aquí. Que llavors encara, quan hi va anar allà, hi va anar amb 14 anys allà, a l'Ammella. I a 16 anys, doncs mira, ja va dir que volia anar a treballar, i jo sempre ho deia, si no pot estudiar, abans que se'n vagi amb una altra banda que vingui cap a casa.
I la veritat que anàvem molt bé, no?, perquè teníem una barqueta i d'això és quan va venir ell, quan ja ens començàvem a barallar, que ell ja...
ja es pensava que en sabia i ja discutia coses d'allò, amb la seva mare van dir, va, ens li hem la mat del cap i fem una altra barca, perquè ell vagi amb una i jo vaig a l'ara. Perquè si no ens matarem, saps? Això són dues feines, independitzar-se a casa i independitzar-se a bar. Sí, sí, sí, saps? Però, bueno, mira, hem passat... Penses i treballes, però, bueno, com més va, més bé ja hem passat...
Ja l'hem acabat de pagar, i així, i mira, i anem fent, i anem fent. Lluís, hem xerrat una estona, passat, present i futur, em podríem dir, fins on hem arribat ara. Doncs moltes gràcies per estar aquí a la Randa Mar. No vols parlar dels Tonyines?
Parlem de les tonyines. Aviam, parlem de les tonyines, si vols. Sí, parlem de les tonyines, que tu ja sé que ets una mica... No, no, no. Estàs una mica a favor amb els... Jo no estic una mica a favor. Clar, ara el problema el teniu amb les tonyines. Sí, molt, molt, molt gros. Més de tot el que us pugueu pensar.
A veure, he anat 42 anys en mar. Algú ho he vist. Però el que he vist aquests últims anys...
No ho havia vist ningú, ni els més antics d'allò que està passant amb les toñines, ningú ho havia vist, que n'hi ha tantes i tantes i tantes i tantes i tantes. Diuen, vaig llegir l'altre dia, perquè no expliquen res aquests, no expliquen res, diu, que gràcies a les mesures que han pres, diu, s'ha recuperat un 19%.
La mare de Déu. Si ho estudiessin de veritat, es posarien les mans al cap. És que passarà una cosa, que aquests peixos, a part d'espantant-se del peix, trencant-se a les xarxes i així, van menjant-se a dinar i xova. Però si van creixent, senyal que tenen per menjar. Si no, la xarxa tròfica no faria igual. Què passarà? Que no et preocupis. Ja l'acabaran. Ja l'acabaran.
No és que l'acabin tot, ni molt menys, però, cony, són tants, i tindran poc peix, i què faran? Agafaran i se n'aniran amb una altra banda. També les tonyines no són pas tontes. És que acabaran amb el peix i se n'aniran ells. I aquests peixos estan menjant de tot, eh? S'estan fotent els calamans, les sèpies, les uranes, allubarros... Els francesos, que els estudi més, com ja t'he dit, els han trobat hasta cria de tonyina.
A esta cria de tonyina els hi han trobat a l'estómac, del vorassos que són. No tenen depredadors aquí al Mediterrani. Aquí no hi ha orques, no hi ha taurons, ningú els ataca.
Clar, és una cosa que haurien de rumiar-ho més. O permetre començar a ampliar cupos i ampliar... Exacte, exacte. Aquests dies estan mirant vídeos italians, els italians estan queixant de lo mateix. És que aquí, si volem menjar tonyina, l'hem de menjar de per tot menys d'aquí de la costa italiana.
Diu que tots els restaurants i tots els supers estan plens de tonyina, però no n'hi ha cap d'italiana, deien, no? Aquí ens passa el mateix. Un peix, que és una riquesa, perquè és una riquesa, i està per fer l'equiparança en terra, està passant el mateix. Varen protegir els porcs senglars...
i va ser un desgavell. Doncs aquí està, però multiplicat. Perquè penseu que la sardina se reprodueix molt. La tonyina és igual. Té el mateix sistema reproductor que la sardina. Si la sardina deixa anar un millor d'ous, la tonyina deixa anar un millor d'ous. Però imagineu-se. Però la sardina tothom l'ataca. Tots els peixos atacen la sardina i l'anxova, sobretot quan són alevins. Però la tonyina no l'ataca ningú.
Ojo, eh? Doncs aviam quina pot ser la solució, si més no, la gestió d'aquest tema per part de... Aquesta és l'altra, que d'allò... Tornem a les administracions, eh? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sempre, sempre. Però que estem, això, que nosaltres no en podem vendre cap, hem proposat de portar-los a terra i que els avainem i vagin per beneficència. Per una orella els hi va entrar i per l'altra els hi va sortir.
O sigui, que són tonyines mortes que agafem, que n'agafem moltes, mortes, perquè les que són viues són les que te fan forats. Les que agafem són les que s'emboliquen. I llavors te pugen amb el peix, mortes, i així. O sigui, els atires, mortes. Bueno, això és clar...
Jo dic, hòstia, que sóc pecador, que no sóc pas... No vaig pas a robar. Són accidentals, no en volem veure ni una, són accidentals. Però no, no ho entenen. I això del 19% és molta mentida. Si no n'hi ha 30 vegades més que no hi havia... El dia que van dir que paraven...
És... Bé, si això... Un tema monogràfic o per... Oi tant, que és un tema monogràfic. De totes maneres, és un dels altres, dels aspectes a canviar, uns altres dels canvis aquests que parlàvem abans també de tot plegat, i com també la pesca va canviant, evidentment, amb el temps, perquè l'entorn també evoluciona.
Moltes gràcies per ser-hi, per donar-nos aquesta perspectiva del canvi, de les coses que passen, de la teva experiència i tot plegat. I moltes gràcies per ser-hi aquí al Llops de Mar. Val, igualment. Vinga.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara pensen molt lluels que neix el cap i el cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó. Lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Ramm de Mar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No ho marxeu, quedeu-vos, us esperem a aquesta segona hora. Fins ara.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Per és la marxa, sóc el mar. Vull que les onades i les parts siguin al far.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 25 de març tens la cinta de llom de porc a trossos Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros amb 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta. Més infoadipte.cat barra MAMT.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Tere Ortega. El Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco fa un nou pas endavant amb la primera reunió del seu Consell General. És l'òrgan principal presidit per Salvador Illa. El mandatari català ha encapçalat l'acte de signatura del conveni entre Generalitat, Ajuntament de Tarragona...
i Agència Catalana del Patrimoni Cultural. El nou ens ha de permetre gestionar els monuments romans declarats patrimoni de la humanitat de manera integral. Salvador Illà ha sostingut que és un instrument més eficaç que generarà oportunitats de progrés per Tarragona. Un gran pas endavant a l'altura de la importància del veugosíssim patrimoni mundial que tenim a Tarragona.
Això implica una responsabilitat davant del món, una responsabilitat que volem exercir amb les millors eines com és aquest consorci que avui formalitzem. L'alcalde Robin Viñuales ha manifestat que ha arribat el moment d'un canvi de gestió d'una etapa nova amb més inversió, més compromís i més lideratge.
La Costa Daurada i les Terres de l'Ebre arribaran a una ocupació del 90% durant els dies força la Setmana Santa. El turisme esportiu serà un any més el gran motor d'aquestes xifres. Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, destaca l'impacte social i econòmic d'aquest model. Els organitzadors d'aquests tornejos i els ajuntaments i les instal·lacions esportives que tenim en el nostre territori que permeten acollir
tots aquests esportius de multitud de disciplines i que permeten allargar i desestacionalitzar en un moment clau de l'any. Més de 45.000 esportistes i acompanyants es desplaçaran a la demarcació aquests dies.
La ciutat de Tarragona acull aquest dimecres el primer plat d'una setmana plena de dans. El Palau de Congressos és la seu d'una nova edició de l'Espacial Dansa, un espai d'exhibició que promou la contractació, la trobada entre companyies i programadors de tot l'estat. Ho ha inaugurat la consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos.
És un repte i una gran oportunitat també per nosaltres, per descomptat. Encaixa perfectament amb els valors que volem transmetre amb el nostre pla estratègic de cultura 2033, que vam aportar fa poc, aquesta pausa per la dansa, per la creació, per la mediació. Molts projectes de mediació que estem fent ara mateix estan molt vinculats amb la dansa. Tarragona és una ciutat que dansa constantment.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on parlarem d'una competició que celebraran al Delta de l'Ebre, en concret a l'Ampolla. Després farem aturada al Port de Tarragona per parlar de creuers i les seves problemàtiques. I acabarem el programa d'avui coneixent de primera mà la segona trobada de la Lliga Blavascular al Marès. M'estarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Fem aturada el Delta de l'Ebre en concret a l'Ampolla perquè s'hi ha de celebrar la sisena edició de la SB Hotels La Garba i per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb el seu director Ramon Navarro Cel. Timarina, l'Ampolla es prepara per acollir una nova edició de l'esdeveniment de cicloturisme SB Hotels La Garba que tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 de març.
La prova arriba a la sisena edició, consolidada com una de les cites esportives més destacades del territori i la més multitudinària del municipi. Anem a comentar-ho amb Ramon Navarro, director de SB Hotels La Garba. Benvingut. Bon dia. A veure, Ramon, si et sembla mans d'entrar en detalls, com resumiries el que representa aquesta prova per al territori?
Doncs per al territori un esdeveniment esportiu, en este cas de cicloturisme, de ciclisme de bici gravel i un referent al que podríem dir a tota Catalunya i també a la resta de l'estat espanyol. Explica'm-nos què és el gravel, perquè potser hi ha gent que no sap ben bé el que és.
Poso gravel és una nova tendència que ha de ciclisme i podríem definir físicament com la bici de carretera, que estem acostumats a veure, però en rodes de tacos. Això podria ser una descripció així ràpida i entenedora. Bé, jo no ho he acabat d'entendre. En plan, rodes de tacos?
A una bici a carretera. És a dir, una bici a carretera que estem acostumats a veure, per entendre-nos el manillado obligat, que és una bici a carretera, a més de portar rodes llises i més primes, són rodes més dobles i en tacos, i lògicament que canvien més característiques de la bici, però aquest és el principal canvi.
Molt bé, molt bé, perfecte. És que, clar, els que no som entesos d'este món, de cicloturisme, al final, no ho desconeixem, no? Parlem d'esta edició, la sisena, per cert, que arriba a unes xifres històriques. 1.200 participants, veritat?
Sí, sí, prop dels 1.200 participants. Des de la primera edició se'm ha estat limitant la participació. Van començar amb 200 i de 200 en 200, arribant a estar sisena edició, ja... Bé, quasi arribarem als 1.200 participants. Molt bé. Llavors, és rècord, no?, de participació? Rècord de participació, igual que cada edició. Llavors, hi ha hagut un creixement constant, no?, m'estàs dient si cada edició ha fet rècord, no? Llavors, a què ho atribueixes, tu, aquest creixement constant?
La tendència que tingui aquest tipus de ciclisme està en auge, a nivell europeu ja fa molts anys que va, però aquí a l'estat espanyol els darrers, podríem dir, 7-8 anys s'està introduint amb molta força i la idoneitat que tenim al nostre territori per la pràctica d'aquest ciclisme que és ideal i és una fórmula que funciona molt. I a part, els participants, a part de ser d'aquí del territori, també hi ha una proporció important de participants internacionals, veritat, Ramon?
Des de l'edició passada, que vam introduir la distància més llarga, que són 500 quilòmetres al voltó, sí que hem notat un augment d'este participant europeu, que aprofita també aquestes èpoques de l'any, que tots aquí tenim un bon clima i als països europeus hi ha més fred, com són més quilòmetres i més dies d'esdeveniment, ja el surt més a compte a baixar i a gaudir del territori i d'esdeveniment. Llavors, hi ha algun país que destaca especialment en participar a la Garba?
Bueno, tenim diferent varietat, el que és tot nord d'Europa, però principalment molta gent de França també perquè està molt més a prop de Catalunya, però tenim gent d'Alemanya, gent de Noruega, Suècia...
És que no sé què passa, però al nord d'Europa la bici és un... Ells sempre van en bici, no a part de fer esport, que també, sinó que pel seu dia a dia van en bici. És diferent que aquí, no? Sí, és un fet cultural que la tenim molt integrada al seu dia a dia. Llavors, la Garba, Ramon, manté un model que no és competitiu, no?, i està obert a tots els perfils. Com més que decidiu apostar per aquest format?
Tal com dius, és un model no competitiu i oberts a tots els perfils s'ha de definir una mica millor. És a dir, són uns esdeveniments que comencem de 80 quilòmetres fins a 500 quilòmetres, és a dir, que una persona que fa 80 quilòmetres, que és la distància més curta, és una persona que està habituada a anar en bicis. És a dir, no és un cicloturisme familiar com podria oferir una via verda de fer una ruta lineal de 20 quilòmetres. D'un diumenge pel mat.
Un diumenge pel matí, correcte. És gent que practica un ciclisme en una certa periodicitat i a partir d'aquí anem augmentant fins gent realment experimentada per realitzar 500 quilòmetres en 3 dies. I el fet que no sigui competitiu, és a dir, què significa la pràctica?
Doncs que no és competitiu significa que no hi ha uns circuits habilitats, tancats i complint els protocols de seguretat perquè pugui ser competitiu. Estem parlant que són molts de quilòmetres, estem parlant d'uns 600 quilòmetres de recorregut entre totes les distàncies per diferents indrets naturals que s'han de respectar moltíssim i qualsevol part del recorregut està oberta al trànsit, és a dir, que un ciclista es pot trobar un vehicle. És molt difícil...
Però hi ha passos que sí, que hi ha vehicles i han de compartir, és a dir, el ciclista i este vehicle. I en cas que fos competitiu, és difícil preveure esta seguretat de cada participant.
Llavors, a part de tot això, Ramon, que ho fesseu ara a finals de març, també és que ajuda no a desestacionalitzar el turisme, en este cas esportiu, aquí a les Terres de l'Ebre, que no tot se concentra a l'estiu, perquè ja hi ha molts turistes a l'estiu, sinó que fer aquest tipus de...
Com la garba és, ara no sé dir el nom, però festa i tibus d'esdeveniments, fora de dates del turisme, com pot ser l'ampolla, que hi ha molt de turisme durant l'estiu, ajuda que durant tot l'any hi hagi vingui gent.
Sí, que vingui ara gent, tal com dies, ara a principi d'any, intentem desgestionalitzar, i també la data està marcada per un factor important que molta gent no ho sap, és a dir, ara el Delta, la gent que som d'aquí, sabem que no està en el seu moment més bonic, però intentem respectar que la gent, els agricultors i molta gent de la zona que treballa als camps, que des de l'esdeveniment no molestem el seu dia a dia de treball.
És a dir, és un també dels motius perquè es fa ara a principis d'any, també es podria fer més de cara a l'octubre, que també ho han valorat alguna vegada, que realment potser el Delta està més bonic que ara, que ja està en aigua, hi ha més fauna, ara realment està molt sec, hi ha fauna, però no és la mateixa que tenim a la tardor, i este també és un motiu a recalcar que molta gent ho desconeix, i vindria a ser això.
Motiu perquè ara la feix a finals de març, un, per desestacionalitzar una mica i intentar aquest turisme que baixa a la nostra zona repartir-ho durant tot l'any, i dos, respectar les feines del camp i tota la gent que està involucrada.
Molt bé, perquè al final l'espai s'ha de compartir, lo compartim i que tothom surt beneficiat i no molesta, al final, a la gent que s'hi dedica al camp. Llavors, Ramon, un dels grans atractius de la Garba és això que comentàvem abans, la varietat de recorreguts, que va des dels 80 quilòmetres fins als 500 quilòmetres.
Hi ha molts diversos, ho tinc aquí davant, per exemple, l'Omanoll, que és el de 80 quilòmetres en 80 metres de desnivell, entenc, després la Garba, 120 quilòmetres en 100 metres, i l'últim, l'Ovoltó, 500 quilòmetres i 8.500 metres de desnivell. Això jo crec que crida molt l'atenció, no?
Sí, sí, sí, sí. I quan penses que el primer participant ho fa sense parar i en menys de 25 hores ja torna a estar l'ampolla, realment és gent, tal com deia abans, superexperimentada. Però també comentar que aquests recorreguts més llargs, com poden ser el flamenc, que ja són uns 350 i el voltant uns 500, estan pensats també per fer per etapes. I aquí obri la porta a molts més ciclistes, no?
Es pot fer de forma itinerant, cada participant es pot organitzar de la seva manera i per no tant i descansant entre etapes. És a dir, durant diversos dies.
Durant diversos dies. Pel flamenc tindrien dos dies, podríem fer la nit del dissabte, i pel voltor tres dies i podríem fer la nit del divendres i la del dissabte. Llavors, quan comença com a tal l'ESB Hotels La Garba? Entenc que les sortides no és que tot surten a l'hora, no?
No. Un fet també particular de l'esdeveniment és que al tindre diferents distàncies ho repartim durant tres dies d'esdeveniment. Divendres, lògicament, comencem sortint de les distàncies més llargues cap a les més curtes. Divendres surt el voltó a les 9.30 al matí i el dissabte surten el flamenc, la cabra i el cabrit.
és a dir, les distàncies van de muntanya, sempre al final totes les distàncies toquen van de delta, i finalment, el diumenge, les dues més curtes, entre cometes, 80-120 quilòmetres, tal com dies, desnivell mínim per la zona més plana del delta de l'Ebre. I els noms, eh? La cabra i el cabrit, ara que els has dit, m'han cridat l'atenció. Els noms són originals, i el flamenc, evidentment, no podia faltar tampoc.
Sí, estant una mica pensat dins de les característiques de la planta o de l'animal, buscar una mica el nom més enllà de ficar a la distància sola. Molt bé, i tant que sí. I parlem de la prova més exigent, que és el voltó. Aquí el perfil de participant ja és un expert.
O una persona que, no ho sé, vull dir, per estar pedalant 3 dies, és una persona que hi va bastant a sovint, no? Correcte, que practica un ciclisme més regular, podríem dir. Però aquí també fa un incís que, tal com diem abans, que no és un esdeveniment per a un ciclisme familiar, però a la vegada és un esdeveniment per a tot tipus de ciclistes. És a dir, podem tindre...
persones que practiquen ciclisme regularment, però podríem tindre gent amateur o gent més experimentada barra professional, que fan aquestes distàncies més llargues. I també és una característica que té la garba i ho cuidem moltíssim, que el mateix diumenge puguen compartir la mateixa línia de meta este participant que dient pot ser més amateur
que només entre cometes a fer els 80 quilòmetres del Manoll i al mateix temps entra d'una persona que acaba de fer els 500 quilòmetres, això és molt guai, realment. Perquè al final tots som ciclistes i tothom té el mateix hobby, i tothom té el mateix dret de gaudir de l'esdeveniment. Hi ha molt pocs esdeveniments. Està molt enfocat a l'amater, a la distància curta, o molt a la competitivitat, o distàncies molt més llarves i més exigents. I trobar aquest punt entremig i poder haver-hi este mix de ciclistes,
és un fet que passa a la garba des de la primera edició, que treballem moltíssim per conservar-ho i que realment és un èxit, és un atractiu molt gran per la prova. I a part de tot això que ens estàs comentant, també, clar, totes les rutes travessen els espais naturals emblemàtics que tenim aquí, com pot ser el Delta de l'Ebre, però les distàncies més llargues també arriben als ports, vull dir, és un recorregut...
per Terres de l'Ebre, les distàncies més llargues que arriben, i fora de Terres de l'Ebre, trobo, també arribeu veritat. Vull dir que al final és una forma també de veure l'espai tan bonic que tenim aquí.
100%. El punt neuràlgic és la població de l'ampolla, que també és molt característica, perquè a una banda esquerra, podríem dir, tenim tota la plana del delta, i a la banda dreta ja comença tota la banda més muntanyosa. Lògicament, toquem les Terres de l'Ebre íntegrament, però tal com dies, les distàncies més llargues, a partir de la Cabra, lo Flamenc i lo Voltó, toquem diferents comunitats autònomes, Catalunya, Aragó i la comunitat valenciana.
També és un dret important, característic de la prova. El voltó, per exemple, toca la zona del Matarranya, que és molt bonica, o fins i tot Comunitat Valenciana, el parc de la tinença de Benifassà. I per al ciclista és molt atractiu que en un sol recorregut pogués tocar, o millor dit, peladejar,
travessar fins a tres parts naturals, part natural del Delta de l'Ebre, part natural dels ports i part natural de la tinença vinifessar, com molts altres d'espais naturals d'interès, com pot ser la Serra de Cardó o la Serra de Gabadà. I a part, un altre afegit, és que no estan marcats els recorreguts, sinó que això ho van mirant per GPS, van mirant els recorreguts els participants?
a través d'un ciclocomputador, podríem dir un GPS, tots els participants seguixen els tracks. I els tracks són les rutes que nosaltres dissenyem durant tot l'any, tenint en compte que passem per molts espais naturals que els volem ensenyar, però alhora també mostrar que són molt fràgils. És a dir, que aquí tot aquest disseny del track hi ha molta feina detrás en totes les administracions que estan implicades i sempre són tracks per vies ciclables i mai anem a buscar un fora pista.
I si, tal com dius, són 600 quilòmetres, marcar se podria fer, seria molt difícil, però tampoc volem utilitzar material i residus per marcar els circuits, és a dir, que la gent està obligada a seguir el recorregut a través d'un GPS. I Batros, com a organització, entenc que és complicat...
quadrar-ho tot una mica, no?, i a part en el nivell de participació estem dient 1.200 persones, vull dir, és una mica complex tot una mica, que trobes.
Sí, hi ha molta feina, la part bona, que és l'assistida d'edició, hi ha molta experiència, som el mateix equip que ho organitzem any rere any, i realment això suma i ho fa tot més fàcil, però sí, sí, realment... Són moltes distàncies, molta gent, repartida durant tot un fin de setmana, i...
I sí, és una mica complex, però bé, sempre surt molt bé i som un equip amb molta il·lusió, ciclistes i entenem molt bé el que volem transmetre de cara al territori i de cara a la gent que ve a gaudir de l'esdeveniment. I tant que sí. Ramon, encara queden places? Ens podem acabar d'apuntar o ja està tancat?
Alguna plaça queda, poden entrar a la web, consultar l'esdeveniment, que allí hi ha la informació molt detallada i en cas que alguna persona d'última hora s'anime, endavant. Perfectíssim. Ramon, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa i haver-nos obert les portes del que serà este cap de setmana a l'Ampolla i a totes Terres de l'Ebre i territoris colindants d'ESB Hotels La Garba. Que vagó molt, molt bé. Moltes gràcies.
A vosaltres per la difusió. Doncs Marina, t'animes anar amb bici per este delta? Jo, sí. M'animo a anar amb bici, però jo soc més de poder observar el paisatge, no de competir. Moltes gràcies, Cel. Esperem que vagi molt bé tota aquesta competició.
Canviem radicalment de tema. Anem a parlar de creuers. L'arribada de creuers i els creuaristes és un tema espinós a Tarragona. Ja fa anys que augmenten el nombre d'escales i que el port de Tarragona ha posat al mapa el món dels creuers, la ciutat. Mentre uns defensen que això genera beneficis econòmics, uns altres consideren que contribueix a la contaminació i a la sobresaturació. De tot plegat, en volem parlar amb un dels membres d'Stop Creuers Tarragona, l'Amadeu. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. En primer lloc, com valoreu l'última temporada de Creuers? A Tarragona està a punt de començar una nova temporada de Creuers, però l'any passat n'hi va haver una ida ben llarga. Com valoreu vosaltres des de la plataforma Stop Creuers Tarragona l'última temporada? Va ser una temporada de trànsit, diguéssim...
La intenció que tenen des dels que gestionen els creuers és que augmentin els creueristes que arribin a Tarragona i és una més. El que sí que hem de valorar
és la ineficàcia per mi de l'Ajuntament a l'hora de buscar, per exemple, una parada estable per aquests creuers. Fa dues temporades la parada estava a Via Augusta, l'any passat
La temporada passada la van començar a Pere Martell i a mita temporada la van traslladar al carrer Mallorca sense cap mena d'explicacions. El que es veu en aquests canvis és que la planificació per aquest tipus de turisme i de vehicles que ocupen dia pública, tota aquesta sèrie de qüestions que nosaltres anem denunciant, l'Ajuntament no la té molt clara.
D'alguna manera, queden pocs dies perquè comenci la nova temporada de creuers, ara parlarem d'això, de les parades d'autobús, però què és el que n'espereu exactament d'aquesta nova temporada de creuers, més enllà que hi puguin haver noves parades d'autobús o no? Bé, s'incrementa el nombre de creueristes que arriben a Parragona,
l'impacte econòmic moltes vegades l'ítem que s'utilitza per glorificar aquest tipus de turisme no variarà, no augmenta com uns altres llocs i nosaltres el que ens agradaria és que la població se n'adoni dels...
dels pocs beneficis que deixa aquest tipus de turisme, de la contaminació que se crea al port i amb els autobusos aquests, i tota la problemàtica que significa aquesta indústria turística, que és bàsicament extractiva, perquè no deixen res i s'emporten les vintages d'una ciutat.
D'alguna manera teniu la sensació que la població de tot això encara no s'ha adonat o que no n'és conscient, per dir-ho d'alguna altra forma? Sí, jo crec que nosaltres creiem que la població encara no ha assumit... A veure, la població, per exemple, de la part alta, això ho té molt clar.
Les botigues i els bars de la part alta ho tenen clar també. Hi ha bars que no deixen entrar els crevoristes, i que hi ha conceptes que se tenen clar. El que no està clar és a nivell d'administracions i a nivell de població general, perquè arriben a uns horaris que molta gent està treballant o està fent un altre tipus d'activitats,
I només la gent que en aquell moment van a comprar al mercat o les persones que utilitzen les vies públiques on coincideixen amb ells, se n'adonen de la problemàtica que és. Això ho he remarcat alguna vegada. Aquí a Tarragona, quan arriben aquests baixets, estan al fons i ningú els veu.
A més a més, moltes vegades ni t'hi deixen accedir molt prou. Hi ha unes altres ciutats que aquests baixets arriben fins... La població de la ciutat els veu. Veu allà aquests edificis amb 3.000, 6.000 persones. Aquest impacte visual i de contaminació a Tarragona està camuflat.
I aleshores la població, moltes vegades, vivint d'esquenes al port, que és una mica boirós, amb això encara se'ns fa més difícil conscienciar que això no és bo per la salut, ni per la ciutat, ni per el dia a dia nostre.
En diverses ocasions vosaltres heu parlat en aquest sentit de la contaminació. Aquesta contaminació va en termes, entenc, del que generen aquests creuers. A més de gastar molta aigua, grans quantitats d'aigua, l'any passat en parlàvem amb companys vostres, i també la contaminació que porten de la mà, no? Aquestes fites flotants...
i contaminen l'aire, contaminen la terra, contaminen el mar. El gasol que utilitzen és un gasol que només utilitzen amb vaixells, vull dir, amb transport marítim. No és equiparable ni als dels cotxes, ni als camions, ni a cap veig.
Perquè aquesta ciutat funcioni quan està a port, funciona a les 24 hores, no poden parar les màquines, no paren la seva llum, no paren. Aquesta seria una de la contaminació que tiren a l'aire, que està documentada, que a més a més afecta més els terroristes, perquè estan tot el dia viatjant amb el fum sobre. Afecta la contaminació, per exemple, l'homínica, quan van per
els animals marins viatgen amb certs focus. És com un faro i els destorba de les seves vies. El soroll que fan els motors dins del mar també modifiquen la seva ruta amb cetacis i altres tipus d'animals que utilitzen el so per viatjar.
I després hi ha tots els residus, quan arriben a un port, que treuen. Hi ha banda de l'aigua que pugen també els vaixells. I, tot i que hi ha una reglamentació que aquests residus que generen no es poden llançar a aigües territorials i tal, quan aquests vaixells estan...
que de vegades llancen els seus residus. Posem-nos una mica en situació. Parlem ara del tema de les parades d'autobús. Abans ho comentaves així per sobre. La principal problemàtica...
és que l'any passat es va començar la temporada amb unes parades d'abús. Ja hi havia hagut polèmica per tot això, sobretot a l'Avinguda Roma, perquè es considerava que allí congestionaven molt la circulació. Aquestes parades a la Via Augusta, perdona, aquestes parades es van anar modificant. Ara mateix, en quin punt es troba tot això?
El que l'Ajuntament ha explicitat, perquè ha sortit així en premsa, és que les parades de carrer Mallorca serien les que utilitzarien en guany. Davant de l'experiència de la temporada passada i el que s'espera en guany, hi ha veïns veïnat al carrer Mallorca que estan movent-se perquè no parin els autobusos, perquè no és el lloc idoni on aquests autobusos han de parar.
On creieu que haurien de parar aquests autobusos? On haurien de fer aquesta aturada? Perquè, clar, és molt complicat. Al final mouen moltes persones aquests autobusos, han de fer aturada, han de descarregar aquestes persones. Per tant, és una situació difícil. Clar, per nosaltres, com a plataforma StopCreues, és que no creiem que arribin aquests creues aquí i no s'ha de...
de buscar solucions a problemes que no existeixen. Dit això, nosaltres no regulem el trànsit de la ciutat. El que sí que sembla coherent és que els ciutadans de Tarragona, que paguen uns impostos, que paguen una sèrie de coses per prendre el cotxe, quan arriben aquests autobusos estan per a sobre de drets amb els ciutadans de Tarragona.
on s'han d'aparcar. Bé, és que si jo no tinc un lloc per aparcar, potser aquesta indústria no és la que més beneficia com a ciutat. I és que no sé si comencem la casa per l'altre lado. Per tant, d'alguna manera, no és tant la qüestió d'on han d'aparcar, sinó realment tenir el debat de si aquests creuers han de fer parada o no han de fer parada aquí a Tarragona. Clar, per nosaltres el debat és aquest.
L'altre són conseqüències que es podrien buscar solucions, però nosaltres comencem pel principi. Aquests creuers, per què venen a Tarragona? Perquè Barcelona està supersaturada. Aquí es ven un territori on hi ha un parc temàtic al costat, on hi ha unes ruïnes romanes, però si pensem una mica el que fan aquesta gent, aquestes creueristes, baixen o arriben a terra els que baixen perquè tots no venen
No desembarquen. A una hora, que deuen ser entre 9 i mitja a les 10, i a les 4, a les 5, ja estan embarcats una altra vegada. I, majoritàriament, tornen al vaixell a l'hora de dinar, perquè ho tenen tot pagat. Vull dir que l'impost que deixen, o els diners que deixen a Tarragona són mínims. Quan van al lavabo, hi demanen una aigua o un cafè. A mi m'agradaria que, davant de tot això, l'Ajuntament...
Doni números, perquè sempre parlen de coses, però després no te les demostren. Quan augmenta la visita als museus quan arriben aquests crevoristes? O com augmenten?
Coses una mica més tangibles que simplement diuen que sí, que deixen diners a la ciutat, deixen diners al port, això està clar, i deixen diners a les indústries que treballen amb ells, això està clar, però a la ciutat com a tal. Els comerços de Tarragona, ja et dic, hi ha comerços que tanquen les portes, o els bars concretament, que tanquen les portes perquè...
Si entren deu persones i tots volen un cafè i tots volen anar al lavabo, a la població autòctona que està allà prenent el cafè i és el que va cada dia a esmorzar, no els poden atendre com es mereixen. D'alguna manera, vosaltres també heu pogut parlar amb els veïns de tot això que s'ofereixen aquestes parades d'autobusos. Què és allò que us han comunicat?
Bueno, primer, la contaminació, què significa tindre fins a quatre autobusos en marxa?
Els forolls que significa mantenir això. Com queda l'ocupació de l'espai públic, de les voreres, quan baixen i pugen aquestes persones a l'autobús, col·lapsen, no pots passar. Si tens mobilitat reduïda o vas amb un carro a comprar o amb un criu, o ja no diguem cadires de rodes, per allà no pots passar.
Hi ha una sèrie d'incomoditats. Després, el tema del pàrquing que tenen, clar, se'ls treu llocs de pàrquing. Enguany, a més, arribaran també que deus dissabte i diumenge. També els llocs que hi ha per aparcar quedaran reduïts en cap de setmana. Hi ha una sèrie d'incomoditats.
I el trànsit que genera per partits de la ciutat és que autobusos no són cotxes petits, jo crec que és un problema. Tot això, vosaltres en més d'una ocasió us heu intentat reunir amb el Port, heu intentat parlar amb ells, no sé si ho heu aconseguit, heu pogut tenir aquesta conversa amb el president del Port de Tarragona, què és el que se us ha transmès?
Hem parlat en presidents anteriors, amb el que està ara no hem parlat, i els que ens donaven eren llargues, perquè hi ha un pla europeu d'electrificar ports cap al 2030...
o més, després, com dient que, com clar, als seus medidors no surt aquest tipus de contaminació que hauria de sortir, que és evident...
Cal dir que la contaminació que es tira a l'aire és pertot arreu, no és només per un lloc, i depèn on surti l'aire, se'n va cap al mar o se'n va cap a un altre lloc i els medidors no ho detecten. A vegades te donen uns arguments per negar coses que són evidents, que són poc consistents.
pel port a vegades nosaltres ens diuen que ells tenen aquest compromís amb aquestes navieres i que l'han de complir i aquí s'acaba una mica el seu discurs Ho hem d'anar deixant aquí, moltes gràcies Amadeu per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rondamar seguirem pendents de tot això i de com avança aquesta situació Vinga, gràcies a vosaltres per escoltar-nos i donar-nos veu
El que ens interessa és que la població s'adoni que això és perjudical, es perjudica a la salut també i a la vida quotidiana de les persones.
Recte final, ara sí, del programa d'avui. Anem al Maresme perquè segueix endavant la lliga blabascular de vela. Fa uns dies s'havia d'haver fet la segona sessió competitiva, però es va ajornar pel mal temps i s'ha fet aquest cap de setmana passat, el 22 de març. Ara sabrem si aquesta vegada s'ha pogut fer Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, avui volem parlar de vela i volem parlar de la Lliga Blava Escolar. Aquí al Maresme on hi participa el Club Nàutic d'Arenys, on hi participa Arenys de Mar des de la base nàutica i per això saludem la directora esportiva del Nàutic, la Mònica Zon. Mònica, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal, com esteu? Doncs bé, teníem apuntat al calendari, Mònica, que aquest cap de setmana, aquest del 21-22 de març, hi havia jornada de la Lliga Blava Escolar. De fet, era una jornada que s'havia anul·lat en el seu dia per mal temps i s'havia posposat per aquest diumenge. Bé, com ha anat, Mònica? S'ha pogut fer?
Sí, sí, de fet ha estat ventada la trobada, i perquè els que vau estar a l'aire lliure aquest cap de setmana, doncs el dissabte no tant, però el diumenge hem de tenir condicions dures del sur-sur-oest abans que entrés la pluja, vull dir que es va mantenir molt forta. Es va poder fer, però la veritat és que amb condicions molt més extremes del que els nostres escolars estan preparats
pel nivell que han pogut assolir amb el temps que portem de la lliga blava. Jo no dic que amb més hores potser siguem capaços de navegar i al final van haver de fer una versió reduïda de la competició perquè moltes bolcades, vull dir, els nanos van patir, van patir. Però bueno, van patir, van patir. Van patir el que és navegar molt de vent, però també s'ho van passar bé. Però vull dir que un esportista amb més nivell gaudeix i ells anaven una miqueta al límit, al seu nivell tècnic amb les condicions tan dures que hi havia ells.
Clar, perquè normalment és això, el vent per la vela, diguem-ne que li va bé, l'afavoreix, però que quan estem parlant d'aquestes edats i d'aquesta... Bé, que no és ni una competició, aquesta lliga blava, ja és evidentment una certa vessant competitiva, però sobretot és per gaudir de la vela. Potser en aquest cas hi havia una mica massa de vent. Sí, ja no li diuen ni campionat ni regates, ja li diuen trobada, perquè el que busquen principalment és fomentar que es trobin les escoles, que facin...
i al recorregut està pensat que siguin regades molt a prop de l'espigó, perquè els pares també puguin veure els seus nens navegar, perquè això habitualment amb la vela no és fàcil, però en aquest format de vela escolar, que pot ser distàncies més reduïdes, regades més ràpides, doncs era això. Des de primera hora ja estàvem amb els nostres escolars d'Arenys i amb els tècnics que van estar,
i l'Aneli, que ja porta temps amb els nens a la base nàutica, i llavors vam estallar preparant les embarcacions, i ja són embarcacions que poden portar tres veles, i ara es va decidir, primer anant dues, després vam decidir que li posàvem unes, que reduïen vela, després vam decidir que els hi treiem el floc, o sigui, ja vam anar ajustant tècnicament totes les opcions que ens permetia el barco perquè els nens se'l poguessin...
Pari menys, però al final realment és que la condició era molt, molt, molt extrema. Al final un esportista que està basat en competició i que porta anys a entrenar, doncs les flotes d'Irca o el Lucas Garrido que estava entrenant en la selecció a Barcelona van gaudir de valents.
Per tant, s'ha pogut fer aquesta competició, podríem dir, aquesta jornada de la Lliga Blava Escolar. Quina serà? Quina serà la propera cita? No sé si ja toca la regata final o com està el calendari, Mònica? No, encara no. Encara tenim una altra trobada. Després de Setmana Santa tenim una altra trobada i aleshores la gran final sí que ja és abans que acabin les escoles, el curs escolar, és quan tindrem ja la gran final.
Però ja et dic, al final el que vam poder fer va ser una prova curta i al final l'organització, que era Mataró, va decidir que ja tornessin les embarcacions perquè la seguretat ja s'estava posant compromesa. I al final recordem això, que al final estaven trobant-se escolars des de Mataró...
Albalís, Vilassà, Arenys i Mataró. I l'ambient a terra va ser molt maco i al final això és l'important, que es trobin els pares i els nens i competeixin amb un esport amb el qual l'esport escolar normalment no ha estat inclòs en aquest tipus de format.
les sortides d'esport blau, però la lliga blava realment al final és un format diferent i jo crec que ens agrada a tots molt, és molt còmode, nosaltres portem les embarcacions...
i tothom comparteix la mateixa embarcació, i és una jornada un dia, amb un horari molt concret, deu i mitja foto de família, i a les dues ja està tothom a casa. Això també jo crec que amb la conciliació familiar també ajuda molt. Sí, sí, això, sense dubte, és important, però també, ho deies, aquest ambient...
a terra, sobretot, aquest ambient familiar que fa això, aproximar aquest esport a les famílies que ho practiquen, evidentment, els infants i les seves famílies, però també si funciona, si aquesta gent que ho practica s'ho passa bé, això també és un boca-orella. Sí, perquè nosaltres al final pensem que només estem oferint el producte als nens, però al
Al final els pares és com si entréssim al vestidor d'un camp de futbol, perquè normalment quan venen a fer l'esport blau venen a les escoles i els pares estan treballant i al fer-se el cap de setmana veus que els pares descobreixen també quin és el procés. Vinga, nois, anem a treure les fundes, anem a issar les veles i els vas corregint amb el vocabulari si algú diu una corda i dius no, això és l'escota, la drissa...
I, aleshores, jo crec que aquesta vivència, el que m'ha agradat aquest cap de setmana, que estem en els propers a ells, és veure com també els pares entenen també un altre esport que, habitualment, si tu li preguntes a la gent del carrer en què consisteix, surten a vaga, doncs realment no saben tot el procés i ajuden a rampes i els nens venen canviats amb el neopré. I, aleshores, jo crec que això fa que aquestes famílies...
vagin a poc a poc descobrint l'esport de la nàutica, més enllà dels nanos, que ja sí que, evidentment, ells ja comencen a estar cada cop més amarinats. I tant, i això suposo que també és un projecte nou, amb el qual fa ben poc que hi participeu, això també, aquesta rebuda, diguem-ne, o tal com està evolucionant tot plegat, això fa pensar que Aranys de Mar seguirà implicat en aquesta lliga blava escolar, en els propers cursos, diguem-ne.
Sí, sí, és la nostra voluntat. De fet, arenys pràcticament a totes les iniciatives que es canalitzen a través de la Federació Catalana de Vela. En aquest cas ha sigut la Fundació Capital Nàutica, Barcelona Capital Nàutica, que va tenir uns recursos de la Copa Amèrica i van poder comprar les embarcacions que han estat cedides a les escoles de Vela. I nosaltres sempre, sempre ens agrada que els nostres...
esportistes i la nostra entitat estigui sempre amb tots els productes que pugui oferir la Federació, des de la Incervela, per famílies més desestructurades, a tots els programes anem col·laborant i anem posant recursos i anem posant monitors i ens agrada participar-hi perquè al final més enllà del que estem habituats a fer és obrir portes al nostre esport.
I tant. Crec recordar que la primera trobada que es va fer, no sé si també va ser a Mataró, si no em corregeixes, aquesta també ha estat a Mataró, no sé si n'hi haurà alguna amb altres seus, a Arenys de Mar se'n farà alguna de les dues que queden?
Mira, vam estar parlant amb el responsable de Mataró, que és el Joffre Rabadà, que és un dels que també és el propulsor de la lliga d'aquest palaçona centre, que també treballa per la federació, perquè recordem que el centre de Mataró pertany a la federació. I, bueno, vam estar debatent si s'interessava fer-lo, moure'l més entre els clubs que formem per la lliga, o si fem alguna a Arenys, fem alguna a Masnou o a Vilassar. I, de moment, com a mínim, hem dit que aquest primer provatiu és interessant.
tampoc no estan tan avasades a desplaçar-se i d'aquesta manera ja coneixen la instal·lació de Mataró, ja saben... Bé, ajuda logísticament i al final entre els de Masnou i els d'Arenys se'ns queda la meitat a tots i de moment la voluntat és intentar-ho deixar aquí per l'any que ve ja sí que ja començar-nos a desplaçar de seus o potser segurament faríem això però jo crec que el que queda després seria això.
Perfecte. Veig que tens algun gos per aquí que també vol participar a l'entrevista, eh? Sí, sí, sí. Aquí la família és un pet friendly, que diem. Perfecte. Doncs bé, a veure si de cara a l'any que ve ja podem parlar d'alguna d'aquesta lliga vascular que es pugui fer aquí a Arenys. Per cert, el Jofre Rabadá, que porta una base de foil a Mataró, que també vam comentar-ho aquí a la Ram de Mar i en el programa d'esports,
I bé, doncs que també és una eina més de promoció de la vela, en aquest cas d'una disciplina ja molt espectacular, eh? Sí, sí, sí. L'Iofra, amb cara al vent, han començat a fer aquesta possibilitat del foiling, que és volar, i evidentment és una cosa molt novedosa.
I també està molt bé que pugui apropar la gent, que si no fos per aquesta iniciativa de cara a vent junta amb el Jofre seria molt difícil, perquè aquestes embarcacions, si una embarcació convencional és cara, les que fuilegen encara s'encareix molt més tot, també.
Sens dubte. Doncs bé, tots són eines i tots són recursos que costen la vela a la ciutadania en general, al món, que la situen en el mapa, i això és important que la gent, que tothom que vulgui, tingui la possibilitat de poder navegar, això és important.
Sí, jo crec que el missatge seria aquest, que ja sigui a través del Club de Mar, amb el REM, amb totes les coses que estem fent aquí al Club Nàutic, la gent que ens estigui sentint, que vingui, que ens pregunti, perquè tenim moltes cosetes per iniciar, i no només els infants, sinó joves i no tan joves. Vull dir que al final el nostre esport permet que es pugui navegar ben bé, ho comentàvem en un dels programes, l'homenatge que es va fer al Huffington amb 95 anys, no?
Sí, sí, i tant, no té edat, la vega, no té edat. I el tenim molt apropet. I tant, i tant que sí. Mònica Zón, directora esportiva del Conèptic d'Arenys, doncs moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres aquesta estona i per haver-nos explicat com ha anat aquesta nova trobada de la lliga blava escolar aquí al Maresme. Moltes gràcies, bona tarda. Moltes gràcies.
amb la col·laboració d'Associació Cetàcia. Benvinguts a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar.
També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes les càpsules del mar. De fet, l'Associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de la Sílvia, coneixerem el primer, el cap d'olla gris. Sílvia, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-los a les càpsules del mar.
Bona tarda, moltes gràcies a vosaltres. Comencem una miqueta pel principi, podríem dir. No sé si ens pots dir, quin seria el nom científic d'aquesta espècie? Doncs el nom científic del capdoller gris és Grampus griseus. Si et sembla, també coneixem una miqueta més les característiques de la seva morfologia i com podem identificar-lo.
Doncs el cap d'olla gris es tracta d'un dofí, en realitat, perquè és un cetaci amb dents i, per tant, és de la família dels delfínits i el considerem un dofí. I quan és adult, mesura més o menys entre dos metres i mig i tres metres i mig, per tant, és un dofí de mida mitjana, tot i que poden arribar a fer fins a quatre metres de llarg.
De la seva morfologia, el que més en destaca és un cap així molt volbós i arrodonit, té una mica de forma d'olla, i d'aquí és a nivell el seu nom en català. I a conseqüència d'aquesta forma que té el seu cap globós, no té un musell diferenciat com si passa amb altres espècies de dofins que potser tenim més en ment, no?
I per distingir-lo, sobretot a mar, el que és molt característic és una aleta dorsal, que està centrada ben al mig de la meitat del cos, que sol ser, a diferència d'altres dofins, molt alta i bastant punxeguda. Però, a diferència de l'altre cap d'olla, la seva base és més estreta. I amb això és bastant fàcil d'identificar. No sé si ens pots explicar també una miqueta com es comporta el mar, quin és el seu comportament.
Doncs es tracta d'una espècie amb un comportament bastant interessant perquè té una gran variabilitat de comportaments. En general, quan els trobem, tenim la sort de trobar-los, solen realitzar una natació més aviat tranquil·la i bastant pausada, però de vegades també els hem vist nedant a gran velocitat, de forma coordinada o fent grans salts. Com que és un dofí bastant gran, quan salta realment el salt és molt imponent.
I de vegades poden presentar, són animals molt socials, i poden presentar comportaments bastant sincronitzats d'una part o de tot el grup. Els hem vist força vegades disposar-se uns quants individus de forma vertical traient l'aleta caudal totalment fora de l'aigua.
o de vegades es queden flotant en superfície com descansant. Les seves marques que veiem al seu cos són unes marques blanques que se'ls persisteixen durant molt de temps. Ens indiquen que aquests individus tenen un gran alt grau d'interacció entre ells. I aquests comportaments, aquestes interaccions encara s'estan estudiant. No se sap ben bé per què ho fan. Quin tipus d'alimentació tenen?
Els caps d'olla, la seva alimentació principal són cefalòpodes. Cefalòpodes són de família dels calamars i similars, i s'alimenten sobretot d'aquestes presses. De fet, tenen molt poca dentició, perquè com que és una presa molt tova, no necessiten moltes dents per poder-s'ho menjar. Aquí al Mediterrani, no sé si ens podries també explicar una miqueta quines zones els podríem trobar, on els podem veure?
Sí, el Mediterrani és una espècie resident. El considerem que els individus que viuen al Mediterrani viuen al Mediterrani tot l'any, però es va movent. Aleshores, on es pot veure més l'espècie és sobretot a la conca oest i dins dels diferents hàbitats marins, on el trobem més, és associat als canyons submarins. Els canyons submarins són valls escarpades que estan lligats sobretot a una alta productivitat, molta presència d'aliment.
el que fa que sigui atractiu per aquest tipus d'espècies. I a la costa del Garraf l'hem vist associat a aquests canyons que tenim aquí a la costa del Garraf, especialment al canyó del Foix o Sant Salvador i també al canyó de Cunit i Covelles. No sé si també hi ha alguna època de l'any que solguin estar més per aquestes zones, no sé si hi ha alguna època, quan els podem veure?
Doncs els podem veure a qualsevol moment de l'any, de fet tenim registres de pràcticament tots els mesos de l'any, però sí que el que hem vist recentment els últims anys és que quan tenim més albiraments és durant els mesos d'estiu i tardor, que no vol dir que la resta de l'any no els podem veure, però sí que el major número d'albiraments s'han produït en aquestes estacions. Aquesta espècie té alguna mena d'amenaça principal per la seva supervivència?
Sí, és una espècie que es troba a nivell cosmopolita, és a dir, es troba a tot el món, i en tot el món pot ser més o menys abundant, però concretament el seu estat de conservació de la subpoblació mediterrània
fins fa poc no estava ni catalogada, perquè realment no se sabia quants exemples n'hi havia, es deia dates insuficients per poder-ho qualificar. Però recentment, més dades que s'han anat recopilant, s'ha pogut qualificar com que està en perill d'extinció al Mediterrani. Aleshores, això és degut a diferents amenaces que té l'espècie. Algunes són la captura accidental, per exemple, amb línies de palangre,
ja que de vegades les que utilitzen és la seva presa i s'hi atreuen i s'hi queden enganxats, o com altres més genèriques com la contaminació acústica o la contaminació marina. Per acabar, Sílvia, no sé si ens pots explicar alguna curiositat o algun fet que darrerament hagis tingut alguna trobada amb un caput d'oia gris i diguis, ostres, mira, ara me'n recordo justament d'aquest moment.
Bé, hi ha molts moments que ens queden gravats a la retina, però així com a curiositat, gràcies a les seves marques, que se'ls queden molt estables al llarg del temps, a diferència d'altres espècies, nosaltres els podem identificar. I tenim alguns que els hi posem nom i cognoms, perquè els anem veient de manera reiterada. I hi ha una, pensem que és femella, que l'hem anat veient des del 2019 amb una cria,
Es diu Tannen i l'hem anat veient aquests últims anys, l'hem vist quedant. Llavors això ens indica una mica, no que visquin sempre aquí, però que sí que tenen una certa afinitat pel Garraf, perquè durant aquest temps l'hem vist més de 10 vegades, per dir alguna cosa.
Una bona notícia, no?, de reveure un mateix exemplar. Sí, bona notícia per ells i, al final, el que significa com a espècie, doncs, precisament això és el que volem saber amb el nostre estudi, no?, realment com és que venen aquí i què els pot afectar i, al final, com els podem protegir gràcies a aquestes dades que en traiem, no?, de l'estudi.
Recordem, Sílvia, per acabar la càpsula que sobretot sempre hem de ser respectuosos amb aquest entorn quan sortim a navegar no sé si vols refegir alguna coseta més
Sí, exacte. Hi ha una cosa que molta gent no sap, o sobretot navegants no saben, que hi ha un real decret de protecció dels cetacis en quant a referència a la seva navegació. Hi ha unes distàncies mínimes que s'han de respectar i hi ha unes maniobres que no es poden fer. Mai podem creuar un grup de cetacis perpendicularment. Si tenim la sort de trobar-lo i ens hem d'aproximar d'una manera
molt paral·lela i amb angles suaus, mai directament, i hem de respectar sobretot aquestes distàncies encara més si hi ha mares, si hi ha cries, si hi ha individus sols. Això és una cosa que no molta gent sap i, lamentablement, de vegades hem vist accions que no són correctes, llavors aquest real decret està penjat i obert per tothom i jo recomano a tots els navegants que li donin un cop d'ull abans de sortir a navegar.
Doncs què t'ha dit, Sírvia? Moltíssimes gràcies. Aquesta és una de les primeres càpsules del mar, en aquest cas parlant del cap d'olla gris. En recuperarem moltes d'altres, també. Fins la propera. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por.
La vida pasa igual.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dimecres 25 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Que sigui per què ha de passar? Aragona Radio. Si você la compra, vea-te-la.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 25 de març tens la cinta de llom de porc a trossos Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros amb 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de caimán. Hasta luego cocodrilo.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El catàleg d'Obramat té més de 20.000 productes, però per nosaltres són més de 20.000 històries, com la d'aquell ciment que va ajudar a construir el pati d'en Pedro, o la d'aquestes plaques de guix que van aïllar de la humitat la casa dels Fernández. I per continuar construint històries, hi ha disponible el catàleg 2026. Troba'l al teu magatzem. 20 anys construint junts. Obramat. Cada dissabte a les 10 de la nit...
En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco comença a caminar de manera efectiva amb la primera reunió del seu Consell General. És l'òrgan principal presidit pel president de la Generalitat, un salvador Illa que prèviament ha encapçalat l'acta de signatura del conveni amb l'Ajuntament de Tarragona per la creació del nou ens de gestió. Illa sosté que l'organisme és un instrument més eficaç que generarà oportunitats
de progrés per Tarragona. Un gran pas endavant a l'autora de la importància del veusíssim patrimoni mundial que tenim a Tarragona. Això implica una responsabilitat davant del món, una responsabilitat que volem exercir amb les millors eines com és aquest consorci que avui formalitzem. Ens dotem d'un instrument...
més eficaç per protegir, gestionar i fomentar el patrimoni tarragoní, tot donant compuiment a les directrius, per cert, de l'UNESCO. El Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco ens permetrà generar també noves oportunitats de progrés i de promoció per Tarragona. L'alcalde Rubén Vinyuales ha manifestat que ha arribat el moment d'un canvi de gestió, d'una nova etapa, amb més inversió, més compromís i més lideratge.
Ha arribat el moment d'un canvi de gestió, d'una etapa nova amb més inversió, més compromís i més lideratge. D'una etapa en què el patrimoni no sigui només un element a conservar, sinó una gran palanca de transformació cultural, educativa, turística i econòmica. Aquest Consorci neix, doncs, amb una missió molt clara. Conservar millor, coordinar millor, explicar millor i projectar millor.
Salvador Illa, que arribava a la capçalera del circ per aquest acte, allà l'esperava una protesta dels docents. El president, que ha fet dues parades més durant la seva visita a Tarragona, s'ha reunit amb la patronal AECUTE i ha anat també a Camp Clar per copsar les demandes dels veïns i veïnes de les anomenades cases de colors.
La Costa Daurada i les Terres de l'Ebre arribaran a una ocupació del 90% durant els dies forts de la Setmana Santa. El turisme esportiu serà un any més el gran motor d'aquestes xifres, amb més de 45.000 esportistes i acompanyants que es desplaçaran a la demarcació per participar en tornejos organitzats per aquestes dates. Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d'Hostèl·laria i Turisme a Tarragona, diu que el turisme esportiu és clau per la desestació
Depeníem molt més del calendari de la climatologia i, a més a més, ho fa amb un perfil de visitant molt interessat vinculats a valors com l'esport, la convivència i el turisme familiar. Per tant, agraïm als organitzadors d'aquests tornejos i als ajuntaments i a les instal·lacions esportives que tenim en el nostre territori que permeten acollir tota aquesta situació