Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts a les 4 de la tarda aquest dilluns 17 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Coneixerem la quantitat de microplàstics que pot portar l'aigua de l'aixeta. Alliberarem coralls capturats per error.
Ens endinsarem amb la nostra secció de llibres. Quin és el balanç del turisme que han rebut a Riu Mar, al delta de l'Ibre? Ens ho explicaran. Farem la volta ciclista femenina de Santa Susana i acabarem el programa d'avui parlant d'una espècie de medusa tropical que diuen que s'ha establert a la costa mediterrània. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rana Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bonport. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé, molt contenta. I a veure què és el que ens porteu aquesta setmana a Randamar? Moltes coses, porteu moltes coses. Això sempre, això sempre.
Benvingudes, eh? Molt contenta. Per què? Què t'ha passat? Estic planejant a veure què sé el que he de fer per l'eclipsi. L'eclipsi, sí. L'eclipsi, què és que queda? Quan queda? Un any i... No, hi ha menys, no? És fins el 12 d'agost. El 12... Mira.
Encara trobo que planeges en poc temps, perquè mira, oques grasses... Oques grasses, 3 estadis olímpics per l'any que ve, saps? No eren 4, ja? Ai, 4, perdó. 4 per l'any que ve, que potser ens hem extingit tots. Ja està. Podia ser. Jo, amb aquestes coses de reservar hotels per l'eclipsi o comprar entrades per d'aquí un any vista, o més d'un any vista, no ho sé, no ho acabo d'entendre. Si no sé què faré demà.
Tinc aquest d'una vegada, aquesta odissea, de veure si arribo a demà. Si arribo a demà, doncs mira, perfecte, un altre dia ves que veurem sortir el sol sense eclipsi. Clar, ja m'entens. Exacte, jo estic igual que tu. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, avui us vull compartir una reflexió perquè, bueno, este matí a la ràdio hem arribat i no teníem internet. Hem estat pràcticament mig matí sense internet. Hem pogut treure com hem pogut els programes que fem pel matí. Però la meva reflexió és que sense internet no som ningú. Avui, que era dilluns a part...
El dilluns, la tornada del cap de setmana ha passat això, ha sigut un matí de bojos per aquí, per Delta.cat, i que sense l'internet mos paralitza tot. M'agraden aquestes reflexions de dilluns. La Sílvia i jo reflexionant sobre el temps, tu sobre que sense internet no som ningú. Tens raó, tens raó. Està tot molt acertat. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé. Jo reflexiono si Josep Montero, el deu cas gràcies, arribarà al quart concert. Això és el dubte que em queda. I saps el pitjor de tot? Que la gent del quart concert és la gent que va comprar les primeres entrades, o sigui que... Jo, amb tot el que s'ha dit, o sigui, jo amb tot el que s'ha dit i totes les notícies, les reventes, les coses, jo penso en la veu del pobre home que amb tres estadis... Quatre, quatre, quatre.
Sí, no, no, jo dic tres abans que arribi el quart. Ah, sí. En el momento dado que arribi el quart... Duríssim, duríssim. Molt dur, eh? Ja el poden cuidar, eh? A mi el tema de la revenda em té intrigada, perquè tinc molta intriga de fins a quan és capaç la gent de pagar per un concert d'aquests, perquè jo ho tinc claríssim. El preu de l'entrada, com a molt, donaria 5 euros més, però fins aquí, saps?
Tu saps què va dir la quarta llei o la cinquena llei universal, no?, allò de la teoria de l'Einstein, de l'estupidesa humana? Doncs, més o menys, vindria a ser això. Sí, sí, és que jo tinc molta curiositat, això, sobre on arriba l'estupidesa humana. Infinita, de tota la vida. Anem a saludar en Carles Monasterio des del Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, bé, mira, jo soc dels pocs afortunats que va tenir la sort d'aconseguir Entra d'Espalt, primer concert, que ara és l'últim, però ara ja no sé si és sort o ja és mala sort, perquè al final, amb aquestes reflexions que dieu, sí que és veritat que ja quan arribi ja no sé si tindrà veu o si estarà viu. O si estarem vius nosaltres, perquè el 10 d'octubre, no?,
10 d'octubre, 10 d'octubre. El 10 d'octubre del 2026, si no sé ni què faré demà. Haurà plogut molt, eh? Sí, sí, sí. Hauran pogut passar moltes coses. Anem a saludar l'Oriol Leo des de Radio Areng. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, doncs jo diria que sóc dels pocs afortunats d'aquest país que ni tenen entrades ni s'han preocupat per tenir-ne, perquè és absolutament igual, si a coques gràcies fa un concert en fa 4 o en fa 25, vull dir, més completament irrellevant, però vaja, sí, sí, hi ha gent que s'ho ha agafat molt en sèrio, això.
Jo, a veure, si n'hagués tingut bé, no en tinc, també dormiré tranquil·la, vull dir, no ha sigut una cosa que m'ha tret especialment la son, però tinc molta curiositat, ja ho he dit, per saber quin preu pagarà la gent per això, perquè vull saber si són com els Rolling Stones o no són com els Rolling Stones, saps?
A la redacció d'avui ho dèiem, es veu que hi ha com un fenomen social, és un síndrome, no sé ben bé què dimonis és, que es veu que és una cosa que passa socialment, que encara que t'importi una fava al concert X que sigui, necessites, com que és l'últim, has de comprar una entrada perquè has de dir jo hi era, saps? I aquesta necessitat imperiosa socialment dir jo hi era... Necessites dir-ho o necessites mostrar a través de xarxes socials que tu hi eres? Exacte.
Digue-li així, digue-li així. Has de quedar bé davant de tothom dient, veus, jo, jo hi era. Encara que el grup no t'agradi, no t'agradi, però ja has de ser.
Hi ha molta gent que farà això que dius tu, que segurament només vol aquesta entrada per fer aquest postureig, no, Marina, inclús de fer la foto, però jo també penso que, mira, en el meu cas som diversos cosins que ens agraden molt les oques i que vam comprar l'entrada junts i inclús tenim algun cosi que tant li fa el concert, però que va dir, mira, si aneu tots, doncs mira, jo m'hi sumo només pel fet d'estar junts i fer una mica de festa tots plegats.
Sí, sí, està bé, està bé. Vinga, va, deixem oques gràcies, deixem-ho tot, anem a començar el programa avui, que si no se'ns tirarà el temps a sobre. Aquí us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu explicant que els comuns visiten el port de l'Escala per escoltar els pescadors i fer d'interlocutors al Congrés dels Diputats sobre la problemàtica de la pesca de la tonyina vermella. Sergi.
Doncs així és, Marina. El conflicte sobre la pesca d'aquest peix segueix com un dels temes d'actualitat política a Catalunya i l'estat espanyol. Els pescadors reclamen canvis en la normativa vigent i per això també exigeixen ajuda als diferents partits interlocutors per fer arribar les inquietuds del sector fins al Congrés dels Diputats. Ens ho explica Josep Lluís Sureda, patron major de la Cofredia de Pescadors de l'Escala.
I avui és un dia que li explicarem, li exposarem tota la problemàtica que tenim i a veure si des de Madrid i des del Congrés dels Diputats ens pot enfotrar un cop de mà amb aquest problema que tenim, que ja dic que és un problema que cada vegada va més, cada vegada hi ha més tonyines i ens espanten el peix i ens fa que la nostra feina sigui molt difícil, precisament per això.
Al llarg de la visita també van ser-hi altres pescadors escalencs d'encerclament i arts menors que van poder compartir les seves reclamacions amb els diferents representants polítics. Per en comú l'escala, és clau assegurar una via de contacte entre el sector professional de la pesca i el que es decideix a Madrid.
Ara mateix, també, la pesca de la tonyina vermella a la Mediterrània i a l'Atlàntic està subjecta a una normativa estricta per part de la Comissió Internacional per la Conservació de la Tonyina Atlàntica. La llei limita a poc més de 20.000 tones l'any la quota de tonyina vermella a la Mediterrània, una quota de pesca que no inclou les captures accidentals del sector de l'encerclament.
Els pescadors d'arrossegament de Palamós ja poden sortir a pescar.
Doncs sí, Marina, avui ha acabat la veda de l'arrossegament a aquest port de Palamós del Baix Empordà. És la segona aturada biològica que han realitzat aquest any, després que a començaments d'anys la flota ja va quedar amarrada al moll durant poc més d'un mes i mig. El primer dia sortit al mar, 18 de les 19 embarcacions que formen tota la llista de flota de barques de Palamós. És només una de les mesures de sostenibilitat que apliquen aquests pescadors d'arrossegament palamosins en el marc del Pla de Gestió de la Gamba.
que posen en pràctica des del 2013, amb mesures encara insuficients segons la Unió Europea, que continua restringint l'activitat pesquera de la flota mediterrània, inclosa, evidentment, la de Palamós. Aquest any, per exemple, han reduït els dies de feineig de 170 a 150 i la quota de pesca de gama vermella de 90 a 70 tones.
L'arrossegament, per tant, torna avui a la feina, i per ser el primer dia d'activitat, aquest matí han sortit a la barca gairebé la totalitat de barques, com hem dit, totes menys una, però ho han fet amb expectatives molt limitades, perquè la majoria de barques el resten només entre 15 i 20 dies per treballar fins a final d'any d'aquest 2025. Escoltem a Francesc Banages, que és el vicepatró de la Cofredia de Pescadors de Palamós, en declaracions a Ràdio Palamós.
Doncs clar, si te queden 15 dies de pesca, ara cada armador tindrà que distribuir aquests 15 dies que li queden fins a arribar a final d'any. Això no és fàcil, perquè clar, ja ho sabeu, potser saps què? Doncs aquests 15 dies anem a pescar 6 o 7 hores a novembre i els altres me'ls aguardo les dues últimes setmanes de Nadal, que són bones. I clar, i si fa molt temps, i després no pots sortir a pescar aquestes dues setmanes, les perderàs. Vull dir que és una incertesa bastant forta, no?
Diem que l'altre gran problema és la quota, evidentment, de la gamba vermella, que la majoria de flota per la mosina ja ha exaurit. Molt poques barques poden anar a la gamba d'aquí a final d'any amb la quota actual. Per això el sector pesquer català i la Generalitat estan pressionant a la Unió Europea perquè relaxi aquestes mesures amb l'argument que els caladors enfeinegen han millorat les seves condicions.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. L'Expo Cítric reuneix més de 50 expositors per reivindicar la joia gastronòmica del Canal Cel.
Sí, Marina Alcana ha celebrat este cap de setmana la primera edició d'Expo Cítric, una nova fira cítricolà i gastronòmica que combina el vessant tècnic i professional amb l'oci i la gastronomia. La fira pretén posar en valor la citicultura local i reconeixer el treball dels productors del municipi. Joan Roig és l'alcalde d'Alcana.
Són productes que arreu de tot el món estan reconeguts com de màxima qualitat, però ens faltava aterrar aquest reconeixement a nivell municipal. Aquest és l'objectiu de la Fira. L'essència de la Fira Citicolà d'Alcanar, que ha vingut per a quedar-se, és elevar tota aquesta feina dels productors i productors que al llarg de la història han fet que aquest producte, la taronja, la mandarina i el planter d'Alcanar, siguin els millors del món.
La fira ha tingut una resposta molt positiva per part dels productors i visitants, amb més de 50 expositors entre agricultors, vivers i emprenedors del municipi i de la zona. Exposítric també inclòs show-cookings, degustacions i un espai infantil amb tallers. L'esdeveniment s'emmarca en la 31a edició de les Jornades Gastronòmiques de la Clementina, que s'estendran fins al 14 de desembre.
Preocupació davant l'auge de casos de grip aviària a naus silvestres.
El sector avícola es troba preocupat davant l'auge de casos de grip aviària al conjunt de l'Estat espanyol, una situació que ha provocat que el Ministeri d'Agricultura hagi elevat el risc de mitjà a alt i hagi ordenat el confinament de les aus que es crien a l'aire lliure. Alguns dels primers casos de grip aviària en aus silvestres a Catalunya es van detectar al delta de l'Ebre. Escoltem a Roger Ripoll, director d'Ous Roig.
Vam clausurar les granges, quasi no fem visites o molt puntuals. Hem revisat tots els horts de desinfecció, hem aplicat totes les mesures de bioseguretat possibles i, de moment, nosaltres estem tranquils. No hem tingut cap cas a la vora, per sort, i tots els resultats que anem analitzant m'ho surten bé.
Molts productors del sector, com Ous Roig, asseguren que s'estan prenent el màxim de precaucions possibles a les seues granges. L'objectiu és evitar que reprodueixi la situació de les granges de Toledo o de Valladolid, on s'han hagut de sacrificar més de dos milions i mig de gallines a causa de l'alta patologia d'aquest virus.
Com és que hi hagués una gallina, que imagineu que sortigués al carrer una gallina en contacte amb una ur silvestre, automàticament este virus és d'alta patogenicitat, i en breus hores estarien totes infectades, i tota la granja me la tocaria sacrificar, o es morien elles soles o me les tocaria sacrificar, i en un radi a 3 quilòmetres presentarien totes les granges que puguen llaure, perquè és que el virus se transmet molt fàcil.
Malgrat el risc, des de la Federació Avicola Catalana assegurem que de moment no hi ha cap cas actiu dins de les granges de producció a Catalunya i que les explotacions continuen extremant les mesures per evitar qualsevol focus.
Fem aturada a les costes del Garraf. El Pla del Clima 2050 vol ser un document que hi marqui el full de ruta que ha de seguir sitges en els propers anys per tal de fer front als reptes climàtics. Carles.
Doncs sí, Marina, el pla consta de fins a 84 accions diferents que tenen la intenció de reduir la vulnerabilitat del municipi davant dels impactes del canvi climàtic, així com contribuir de manera efectiva als objectius de desenvolupament sostenible, des d'estalviar aigua o prevenir inundacions passant per impulsar l'energia renovable, o la mobilitat sostenible, així com més verturbà o treballar per un litoral viu que sigui més resilient.
L'objectiu del Pla Clima Sitges 2050 és emprendre accions a llarg termini per assolir una reducció del 55,3% de les emissions de gasos a l'atmosfera l'any 2030 i la neutralitat climàtica el 2050, el que equivaldria a la reducció del 90% de les emissions. Escoltem a Carme Gasulla, regidora d'Acció Ambiental i Transició Ecològica de Sitges.
Des del que significa la gestió del litoral fins a la mobilitat, des del que significa els efectes de la vulnerabilitat climàtica, per exemple, que aquest és un element que sí que ens interessa molt destacar, és a dir, com la nostra gent s'ha de preparar i hem d'acompanyar perquè no se sentin vulnerables i tinguin una disponibilitat i un acompanyament econòmic, social i social.
i diria que fins i tot tècnic perquè a les onades de calor o fins i tot en temes derivats d'aquestes efectes del canvi climàtic puguin d'alguna manera resoldre també la seva situació social, personal. Per tant, treballem amb una justícia climàtica, que és la base de qualsevol pla d'aquestes característiques perquè sovint ens veiem que la gent més vulnerable és la que pateix més els efectes del canvi climàtic. Ho veiem a Sitges i ho veiem en el món.
El pla i les seves accions s'explicaran demà dimarts a les 7 de la tarda a l'edifici Miramar de Sitges amb la voluntat d'iniciar també un procés participatiu on la ciutadania podrà incorporar les seves propostes en aquest full de ruta.
Volem donar aquestes eines que van, com deia, pràcticament des de tots els departaments implicats a dins de la casa de l'Ajuntament, però que també interpel·la la ciutadania, els agents econòmics, el món de l'hostaleria, el món turístic, evidentment el món educatiu, que és per nosaltres clau, la part pedagògica, la mobilitat, és a dir, que hi ha una transversalitat en totes les accions que es proposen.
Les propostes es podran formular a través del portal Participa311 i rebran resposta al llarg del mes de desembre i la voluntat és que el pla s'aprovi a través del ple municipal a principis d'any.
Anem cap a les costes del Maresme. Carles Ubach, president del Nàutic d'Arenys, ha reiterat aquest dissabte, acompanyat de 60 navegants, l'oposició del Club Nàutic d'Arenys a la reforma del port, una actuació que suposaria un canvi substancial a la bucana que es veurà reduïda. En declaracions, el dominical Ubach ha expressat la sorpresa a l'entitat pel fet que s'hagi tret del calaix una reforma que creien aparcar d'Auriol.
Doncs sí, Carles Obac ha recalcat que el rebuig o la construcció del martell a la Bucana no només la defensa la seva entitat, sinó que ho comparteixen el Club de Pesca Maresport i molts pescadors professionals de títol individual. Ara bé, ha puntualitzat que la Conferida Pescadors no s'ha posicionat públicament. Durant la trobada celebrada aquest dissabte, sota el títol Salvem el Port d'Arenys, Obac es va mostrar sorprès pel fet que s'hagi ressuscitat un projecte que donaven per descartat, especialment després d'haver escoltat les paraules de Pere Vila, director de Pesca.
Des de fa unes setmanes s'ha tornat a destapar una cosa que pensàvem que teníem bastant aturada perquè havíem tingut el tema aquest del martell i la incorporació de grans llots.
amarrats en punta que faran la bocada més estreta. Això pensàvem que ho tenia tancat perquè en una reunió que havíem tingut amb l'Ajuntament, amb Ports de la Generalitat, doncs hasta el senyor Pere Vila, director general de Ports, va dir, home, no, això no es pot tallar endavant, perquè si el Club Nàutic, que és el que té més embarcacions, seguida del Mar Esport amb en Joan Major, que també diu que no, que això és una animalada.
Des del nàutic aberten, entre altres, que la construcció d'aquest martell tindria un impacte visual negatiu i reduirà la biodiversitat marina. Si hi fico vaixells, aleshores, genero una pantalla visual horrorosa. Però si, a més a més, amb aquests 20.000 metres quadrats de moll, dos camps de futbol, dos camps de futbol, hi fico...
Grans vaixells en reparació, 3-4 pisos d'alçada, doncs des de l'Ateneu, des del passeig de mar, des de la primera platja, des de qualsevol lloc el nostre port s'ha acabat. Carles Obac recorda que van portar aquest projecte a la sindicatura de Greuges, que va requerir a ports de la Generalitat un estudi de navegabilitat. Tot i això, assegura, l'organisme supramunicipal està tirant endavant el projecte executiu sense avaluar les conseqüències que podria tenir la construcció del martell.
També ha rebutjat algunes de les justificacions que s'han donat per defensar l'obra, com ara la creació de nous llocs de treball, la suposada millora de l'estabilitat de la Sibèria o l'augment de la seguretat portuària. El Club Nàutic és l'entitat amb més associats del port i suma unes 400 embarcacions, a les quals cal afegir les prop de dues centres vinculades al Club de Pesca Mares Port.
Avui dilluns han començat les obres de reparació del passeig de la Musclera d'Arenys. El projecte inclou la pavimentació de la calçada i de la vorera i els treballs s'allargaran aproximadament un mes.
Sí, l'alcalde, Stanis Forç, ha recordat també al programa El Dominical que l'execució d'aquests treballs ha estat possible gràcies al vot favorable de Junts al Congrés dels Diputats en la tramitació de la llei d'universitats del passat mes de juny. Les obres s'han de permetre millorar l'estat actual de paviment d'aquest passeig i és una exclusió que els veïns fa temps que reclamen. L'alcalde reconeix les deficiències que presenta aquesta zona però també detalla les diferents millores realitzades darrerament.
Hi ha moltes deficiències, perquè hi tornava a haver-hi el clavegram trencat, estava sortint aigua bruta cap a la platja, però s'ha fet una zona verda i blava que als veïns d'allà els hi va molt bé perquè no està ni medit a l'estiu, al carrer Pere d'Arenys per primera vegada té llum i ara els hi asfaltem, vorera inclosa i tota una sèrie de problemes que tenen amb l'amburnal.
Les feines es divideixen en dues fases. En primer lloc, la reparació de la vorera, en què es prohibirà aparcar, però no circular per la via, i posteriorment es farà la renovació del pòviment de la calçada.
Acabem el nostre repàs informatiu a la costa d'Aurada explicant que el ministre d'Agricultura i Pesca, Lluís Planes, ha presentat a la Comissió Europea a trobar una solució pels pescadors del Mediterrani com més aviat possible perquè puguin sortir a la mar més dies aquest any per cobrir les necessitats de cara a Nadal.
Planes s'ha referit a la qüestió a la seva arribada a la reunió del ministre d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea, on aquest dilluns s'ha començat a preparar el terreny per les negociacions de les quotes pesqueres per l'any 2026. Planes ha negat que hi hagi risc de desproveïment de peix o marís, però ha admès que el sector necessita poder treballar més dies per cobrir la demanda de gamba vermella per Nadal.
Segons assenyalat, l'executiu comunitari farà un anunci respecte de la qüestió molt aviat, amb l'objectiu que el sector compti amb algunes dies adicionals per treballar en guany. En aquest sentit, el ministre d'Agricultura i Pesca Espanyol ha subratllat que va reclamar una ampliació dels dies durant una reunió amb privat amb el comissari europeu i ha admès que li agradaria que les solucions arribessin ahir i no demà.
Hay dos o tres fórmulas técnicas que estamos estudiando, yo creo que me es igual, quiero decir que gato negro, gato blanco que cace ratones y por tanto aquí lo que se trata es que busquemos una fórmula que nos permita que nuestra flota pueda disponer de más días a final de este año.
El comissari europeu de pesca a costes, Cadis, va anunciar la setmana passada que la Comissió Europea treballa amb possibles solucions perquè els pescadors puguin sortir a la mar més dies aquest any per cobrir així les necessitats de cara al període de Nadal.
D'acord amb les quotes pesqueres del 2025, la Comissió Europea va atorgar un màxim de 130 jornades de treball dels pescadors del Mediterrani, un topall que una bona part del sector català ja ha esgotat.
I el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, assumeix la presidència de l'associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic. Fins al moment el Barcelona-Catalunya Centre Logístic havia estat presidit en alternança pel Port de Barcelona o pel Consorci de la Zona Franca. Ara, fruit d'una nova etapa, relacions estratègiques i entre ports, els ports de Barcelona i de Tarragona han dues autoritats portuàries.
han acordat compartir el període de presidència de l'organització de manera que el Port de Tarragona s'assuma com a tercer organisme en poder ostentar la presidència d'aquesta associació dedicada a promoure la competitivitat logística de Catalunya. Els màxims representants dels ports de Barcelona i Tarragona van presentar la proposta al comitè executiu de l'associació que va donar-ne suport. Ara la decisió ha estat ratificada pel conjunt de socis. D'aquesta forma, el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell,
cedeix la presidència a Santiago Castellà, que ja havia estat escollit membre del comitè executiu. Castellà ha posat en valor l'oportunitat que suposa pel sector logístic i empresarial tarragoní que el Port de Tarragona ostenti la presidència d'una associació referent en l'àmbit logístic com el Barcelona Centre Logístic. A més, ha resaltat la coincidència en el temps d'aquesta nova etapa amb el moment de canvi que està experimentant el Port Tarragoní.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Molt pendents del temporal de tramuntana i d'agregal que anirem tenint sobretot aquest proper vespre i durant el dimarts, a gran part de la costa nord-catalana. Estarem parlant de Fort Amaró o Maragassa i fins i tot Mar Bravo.
amb vista el dimarts al matí. Per tant, fàcilment onades de més de 4 metres d'altura, especialment ja maran fora. Al costat de la platja també tindrem aquestes onades de metre i mig, dos metres, sobretot a la Costa Brava i ja maró, si de cas, a la Costa Barcelonina i Costa Daurada. Pel que fa al vent, aquesta tramuntana que s'encendrà.
amb força aquesta propera nit i durant el dimarts, aproximadament del cap de begú cap al mort, i també una mica de mestral, que en algun moment també tindrà força de més de 80 km per hora, especialment a la desembocadura de l'Ebre i també de rieres com la de riu de Canyes o el riu Llastres, per tant, sud de la costa d'Aurada. A la costa barcelonina, bàsicament, el que entrarà el dimarts és refrontar-hi. Entrarà ben de xaloc més fluixet. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al servei català de trànsit on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Què tal? Bona tarda. En general parlem de calma en aquesta xarxa viària, però hem de destacar aquest accident que s'ha promulgut a l'autopista AP7 a l'altura de Barberat del Vallès. Tenim dos carrils tallats en direcció sud, és a dir, en sentit...
Sant Cugat, en sentit Papiol, en sentit Tarragona. Això està provocant aturades d'almenys uns 4 quilòmetres entre Santa Perpètua i Barberà del Vallès. Per tant, aquí és que parlem de problemes, aquests 4 quilòmetres d'atencions, com et deia l'AP7, entre Santa Perpètua i Barberà del Vallès, en sentit sud, en sentit Tarragona, a causa d'aquest accident. A la resta de la xarxa viària, circulació de moment tranquil·la. És tot des del Servei Català de Trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat.
La Universitat Rovira i Virgili ha realitzat un estudi que conclou que a Barcelona, si es beu aigua de l'aixeta, s'ingereixen menys microplàstics que pavent aigua embotellada. Volem conèixer millor tot això i en parlem amb Joaquim Rovira, investigador del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicologia de la Universitat, que ha participat en tot aquest estudi. Molt bona tarda. Bona tarda.
Escolta, podem afirmar que la qualitat de l'aigua de l'aixeta és bona o molt bona? Sense cap dubte. Això passa sobretot a la zona de Barcelona, a l'àrea metropolitana, podríem dir. Sí, bueno, aquests estudis se centren en plantes de tractament d'aigua que serveixen aigua al...
a l'àrea metropolitana de Barcelona, però tot ens fa pensar que, degut als processos i que les plantes són molt semblants, obtindríem resultats semblants, per exemple, a la planta del CAT que serveix aigua a Tarragona o a qualsevol lloc d'Europa, podríem dir.
Anem una mica a pans perquè la gent ho pugui entendre bé. Al final, vosaltres el que heu fet ha sigut analitzar les dues grans dessalinitzadores i les dues plantes potabilitzadores. Quina diferència hi ha?
Bé, en el procés intern hi ha moltes diferències, el tipus de filtrats, els tipus de processos que pateixen una aigua o l'altra és diferent. De fet, les aigües, els nivells de microplàstics que estan dintre les desaladores arriben quasi a zero, arriben aquestes pàntres, els arriben a eliminar quasi per complet, però...
En el punt final, quan aquesta aigua que està passada per osmosis s'ha de tornar a tindre els minerals, perquè si no no seria evable pels humans, allí hi ha un punt on hi ha reincorporació d'aquests microplàstics i fa que els nivells siguin una mica més elevats.
Però en global podem dir que més o menys l'eliminació de microplàstics està entre el 85% fins al 95% i en una planta en concret arriba fins al 99.5% d'eliminació. O sigui que de cada 100 microplàstics n'eliminen 99. No sé si eren uns resultats que us esperàveu o fins a cert punt us han sorprès aquests resultats.
Bé, nosaltres prèviament ja havíem analitzat l'aigua de boca, l'aigua que ens arriba per l'aixeta, i sí que realment tenien, en comparació amb les aigües, per exemple, les embotellades, sí que tenien uns nivells molt baixos. El que sí que ens ha sorprès és que en alguns punts d'aquestes plantes sempre hi ha opció de millorar i fer el procés encara més eficient pel que fa a l'eliminació d'aquests microplàstics.
Per tant, hem d'entendre que podem beure aigua de l'aixeta sense cap tipus de problema i sense preocupar-nos pels microplàstics. Exacte, pel tema de microplàstics, l'aigua de l'aixeta és molt millor opció que les aigües.
que les aigües embotellades pensa que els microplàstics no s'analitzen de manera rutinària, però el nostre estudi ha ficat en relleu que aquestes plantes funcionen molt bé, però cada dia en una planta depuradora o potabilitzadora d'aigua s'analitzen molts paràmetres i que fa que estiguin les aigües molt més controlades que no pas les aigües embotellades que podem
trobar el supermercat. Hem d'entendre que aquestes aigües arriben amb molts microplàstics en aquestes plantes de tractament?
Home, doncs depèn de la font, per exemple, en totes aquestes plantes de tractament, per exemple, una d'elles rebia aigua del riu Llobregat, que cada litre d'aigua que entrava a la planta hi havia quatre microplàstics. Pensa que aquell riu Llobregat és un riu amb molta pressió antròpica, amb molta pressió dels humans, el fem servir per moltes coses, moltes aigües residuals també s'hi aboquen,
i per tant és el que tenia més càrrega de microplàstics. En canvi, altres plantes que agafaven l'aigua dels embassaments, allí hi havia 10 cops menys de microplàstics, perquè són aigües tranquil·les, són aigües més netes, que fa que el procés d'eliminació d'aquests microplàstics sigui més fàcil. D'on provenen, sobretot, aquests microplàstics que arriben a les aigües? D'on venen aquests microplàstics?
sobretot el que hem trobat és en forma de fibra, fibra tèxtil, per tant venen de les nostres lavadores.
de casa nostra, que ho aboquem a la... rentem la roba, rentem els nostres teixits sintètics de plàstic i arriben a les aigües de tractament d'aigües residuals i al final aquestes aboquen aquestes aigües als rius i als mars. Llavors, nosaltres quan agafem aigua per potabilitzar-la, per beure, és quan ens trobem que hi ha aquests
Abans començaves que durant el procés d'això, d'eliminar aquests microplàstics, hi ha un punt que poden augmentar, no? És així?
Exacte, hi ha punts que poden augmentar, per exemple, el cas de l'aigua de les desaladores, que arribem a tindre una aigua sense cap mena de sal mineral, que ens faria mal a la salut a l'hora de beure, hem d'incorporar salts minerals, i aquestes salts minerals, aquests reactius que se li tiren per tindre una altra vegada les salts necessàries perquè aquesta aigua sigui potable, fa que se reintrodueixin microplàstics.
Altres punts de reincorporació del microplàstic és quan els filtres dintre de les plantes que recullen aquests microplàstics molts cops, per ser un procés més sostenible, se recirculen i tornen a fer entrar dintre la planta i aquest és un punt on hi pot haver molta aportació de microplàstics i fer que el procés no sigui tan eficient com hauria de ser.
Com es pot entendre que això passi i després el resultat final sigui tan positiu com el que heu trobat? Perquè tot i així, tot i haver-hi aquests punts d'incorporació, el treball que es fa previ, tot el treball dels filtres, tot el disseny de la planta, fa que l'eliminació sigui molt gran de microplàstics. Llavors, tot i que hi puguin haver punts on hi hagi reincorporació de microplàstics,
Les plantes, en el punt de vista d'eliminació de microplàstics, funcionen tan bé, que fa que al final l'aigua producta, l'aigua que ens arriba a nosaltres a l'aixeta, que els microplàstics allà siguin molt escassos. Abans comentaves que si bevem aigua embotellada ingerim més microplàstics que si bevem aigua de l'aixeta. En quines quantitats és això? Perquè vosaltres al vostre estudi us reflectiu.
Sí, de fet, així perquè a números rodons, l'aigua de la lleixeta necessitem...
per trobar un sol microplàstic necessitaríem uns 10-20 litres d'aigua de l'aixeta. En canvi, en un sol litre d'aigua embotellada ja en trobem 5 o 6. Aquest fet fa que la comparació sigui un balanç molt diferent. Penseu que per cada litre d'aigua
Trenem 5 o 6 microplàstics, bevem entre 1 i 2 litres d'aigua cada dia els 365 dies a la setmana, cosa que fa que l'aigua embutellada, l'aportació que té de microplàstics, sigui molt més elevada que no pas la de l'aixec.
Tot i això, en el vostre estudi sí que és veritat que expliqueu que, tot i que el tema dels microplàstics funcioni molt bé i s'eliminin la major part que existeix a l'aigua, hi ha coses a millorar en tot aquest procés, no?
Sí, clar, sempre hi ha coses a millorar, llavors el que diem és que, clar, tot el tema dels punts on hem detectat reincorporació s'hauria de, o bé, modificar la planta perquè encara elimini més, o sigui, totes les aigües de neteja de filtres
hagin de passar per un procés previ de filtratge i així poder evitar que se reincorporin en el procés o que en la remineralització de les plantes desaladores s'atingui molt de compte amb aquesta matèria prima que se
fa servir que sigui una matèria prima més neta en contingut de microplàstics. Tot això faria que la nostra ixeta encara arribessin menys microplàstics dels que ja arriben, dels pocs que arriben.
Ja per anar acabant també, vosaltres al principi em comentaves que si aquest estudi l'apliquéssim en altres zones de Catalunya els resultats serien similars, no? Per tant, entenc jo que la quantitat de microplàstics que podem trobar a l'aigua de l'aixet arreu de Catalunya és relativament baixa.
Sí, a nivell de Catalunya, a nivell espanyol o a nivell europeu, la tecnologia que estem fent servir a dia d'avui per mateixar aquesta aigua, per fer-la potable, és molt similar. No és que les potabilitzadores de Barcelona siguin...
més bones o tinguin processos més eficients, sinó que més o menys tenen processos molt similars i llavors el que pensem és que és molt extrapolable les aigües de Barcelona, de l'aigua de Tarragona o de qualsevol altre lloc de la Península o d'Europa. Doncs moltes gràcies Joaquim per atendre'ns aquesta tarda. Molt bé, a vosaltres.
Canviem radicalment de tema. El projecte Life EcoRes, que coordina l'Institut de Ciències del Mar, ha alliberat més de 250 organismes capturats de manera accidental pels pescadors i que ells mateixos han rescatat. Carles. La confraria de pescadors d'aquí, de Vilanova i la Geltrú, va ser, de fet, una de les primeres a ensumar-se al projecte i ara comença a obtenir alguns resultats.
Avui, per conèixer com s'està desenvolupant el projecte, parlem amb la Maria Montseny, una de les responsables del projecte aquí a Vilanova. Maria, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquí al programa Randamar. Hola, moltes gràcies per convidar-me. A veure, Maria, explica'ns una miqueta en què consisteix el projecte, a veure si ens pots fer una mica de memòria.
Doncs l'objectiu principal del projecte és arribar a restaurar les zones d'aquí del litoral català, que estan més afectades com per les activitats humanes, i llavors el nostre objectiu és, conjuntament amb la participació activa dels mateixos pescadors, arribar a restaurar i a conservar aquests hàbitats dels fons marins d'aquí de la costa catalana.
I què tal està anant? Com està funcionant? Està en bon estat el projecte?
Sí, a veure, ja fa gairebé arribarem a prop d'un any que ja estem en marxa, que el desembre... No, perdó, es van posar... Sí, el gener d'aquest any van començar a instal·lar-se tots els aquaris de les cofreries. El que consisteix és que els pescadors, accidentalment, amb les xarxes, a vegades s'enduen organismes
d'espècies claus per als fluts marins, que són bàsicament coralls i gorgonis. Aleshores, nosaltres els hem proporcionat unes instal·lacions en les coferies de pescadors i ells allà poden anar posant aquests organismes que pesquen accidentalment i nosaltres els preparem per retornar-los al mar conjuntament amb ells.
De manera que estan generant molt menys impacte i estan ajudant a recuperar aquestes poblacions. I quina valoració en fas? Com estan anant?
A veure, estem contents que els pescadors estiguin participant en aquest projecte i el que és veritat és per això que hem d'estar a sobre les cofreries, els científics i parlar amb els pescadors i conscienciar també que això, que perquè ells participin en aquest projecte és important i que necessitem que ells ens aportin aquests organismes que després retornarem al mar.
Clar, perquè entenc que és molt important el rol dels pescadors en aquest projecte. Exacte, sí, sí, perquè són els que ens proporcionen els animals amb el que nosaltres després treballem i el que volem conservar. Aleshores, ells ens els aporten als aquaris i després, juntament amb ells, també els retornem.
Llavors, aquests organismes són molt importants perquè ells no en treuen un profit econòmic directament, perquè són organismes que viuen fixats al fons, com coralls i borgònies, però sí que donen hàbitat després al peix, als crustacis, que després ells sí que pesquen i treuen un profit econòmic. És a dir, una mica els hàbitats que es pretén restaurar, diguem-ho d'aquesta manera, són d'on ells després en trauran aquest rendiment, aquest profit del que ells viuen.
Sí, sí, exacte. Quantes gorgonies, quantes espècies s'han pogut retornar aquí a Vilanova, més o menys?
Bé, aquí a Vilanova sobretot tenim, em destaquem com tres espècies de gorgònies que sí que creen com bastants nuclis densos i bé, bé, per això diem que som molt fràgils i vulnerables, que és a dir, que quan reben algun impacte, ja estigui pel canvi climàtic o una sobreexplotació de pesca, hem...
quan són tretes d'aquest hàbitat, són molt difícils que es recuperin aquestes poblacions. Això és important, aquesta restauració activa que fem amb els científics conjuntament amb els pescadors, per ajudar que es vagin recuperant més ràpid, perquè si no, de manera natural, podrien trigar anys i anys a recuperar-se.
Quin és el procés de recuperació que segueixen aquí als aquaris? Què és el que vosaltres feu en el moment en què els pescadors us arriben i us porten aquests corolls o aquestes gorgònies? Fins quants dies poden passar aquí als aquaris i què és el que els feu?
Un cop arriben, nosaltres el que fem és registrar en fotografies per tenir comptabilitzat tot el que arriba, llavors el que fem és li traiem les parts més mortes de l'espècie i les preparem per retornar-les. És a dir, les enganxem amb unes bases, amb un substrat,
que això permetrà que després, quan les retornem, que estiguin preparades i estiguin idònies per poder sobreviure en el fons. Llavors, sí, i bàsicament poden estar setmanes en els aquaris, perquè realment les instal·lacions que hem instal·lat funcionen molt bé i els paràmetres i les condicions de l'aigua es mantenen molt bé, així que poden estar unes setmanes
en els aquaris fins que després les retornem. La capacitat de recuperació que tenen aquí en els aquaris és positiva? És a dir, la majoria d'aquests organismes que arriben tiren endavant, diguéssim? Sí, sí, sí, és molt alta en els aquaris. Això ho havíem tastat en altres projectes i això un cop arriben els organismes, si tu els hi treus les pas mortes, per tant queda com l'organisme viu, resisteix i aguanta i sobreviu molt bé.
A l'hora de retornar-nos al mar, que és una miqueta el que ara heu començat a treure aquestes dades, heu pogut veure quina és també la capacitat de, quan retornen al mar, també sobrevien forces?
Sí, o sigui, aquest estiu vam fer les primeres devolucions dels organismes en els seus hàbitats, que estem parlant que són hàbitats al voltant dels 100 metres de profunditat. Llavors vam tenir l'oportunitat d'en un robot submarí veure les imatges i veure com estaven just en el moment i com un dia després que nosaltres els torníssim al mar. Llavors vam veure...
que en principi tindrien les condicions òptimes per sobreviure. El que passa, doncs ara haurem d'esperar l'estiu que ve per tornar a visitar amb el robot submarí i veure com estan aquests organismes que vam retornar.
Ha d'impactar, no?, veure que aquesta feina que esteu fent des d'aquí, quan veus que amb el robot que totes aquestes espècies estan a mar i han pogut retornar, no?, ha de ser, com ho diríem, no?, ha d'agradar, no?, poder veure que la feina té els seus fruits.
Sí, sí, home, podria veure el que estan allà al fons els organismes que havien estat a fora i que els hem tornat, doncs, clar, sí, sí. Si no, d'una altra manera, doncs, haguessin mort i haguessin desaparegut de la vida. Entenc que és important que totes aquestes zones, a més a més, segueixin protegides perquè puguin seguir creixent.
Sí, exacte. O sigui, els llocs on s'estan fent aquestes devolucions són unes àrees de veda que s'han acordat amb els mateixos pescadors que en aquelles zones ells no pesquen. S'ha pogut controlar si realment en aquestes zones estan millor que les zones que, per exemple, no estan protegides?
Això és el que vam comprovar aquest estiu i el que passa és que en un any encara no podem comparar. Necessitarem com diversos anys per poder treure conclusions. Perquè realment hi ha zones que potser fa un any o dos que s'han protegit i llavors encara és massa aviat per treure conclusions. Però en principi sí que s'hauran de veure canvis.
Sí. Em comentaves també que tu, a banda d'aquí a Vilanova, estàs en alguna altra confereria, també fas una miqueta el seguiment. No sé quina confereria és. Jo m'encarrego més de la zona sur, que és Vilanova i Barcelona. Però després també hi ha cap a Girona i tenim un total de 8 confereries. I què tal està anant per allà també? Com funciona el projecte?
Doncs bé, en totes les cofreries també més o menys igual, això els pescadors estem veient que ens portin organismes i els aquaris sí que funcionen molt bé en totes les cofreries i això ja estem anant periòdicament als científics per estar sobre el projecte i fer aquestes devolucions.
No sé si us heu trobat això que dius alguna espècie així curiosa, que potser no us exparessiu, o són sempre una miqueta les mateixes o hi ha hagut alguna curiositat? No sé, a veure si ens pots explicar alguna anècdota. Sí que és veritat que majoritàriament les espècies són les que ens esperaven, però sí que és veritat que...
A vegades apareixen així individus com molt, potser estic parlant d'un o dos, d'alguna espècie que sí que a nosaltres els científics ens sorprèn, perquè són espècies que avui en dia n'hi ha molt pocs, sobretot de coralls, molt més de... Estic parlant més de les zones de Girona, que allà tenen un caig submarí,
Llavors, allà sí que hi ha algunes espècies que ens ha sorprès trobar-les i que també hem de buscar mètodes de com restaurar-les, perquè nosaltres tenim testat que aquest mètode funciona per les espècies més comunes i sí que és veritat que ara potser estem veient que hi ha algunes espècies noves que no ens esperàvem i llavors també veurem com les anem restaurant.
Clar, perquè quan parlem de tipus de coralls o de gorgònies entenc que n'hi deuen haver de molts tipus diferents. Sí, però en general tots s'assemblen bastant en que són de forma més o menys arborescent i llavors amb aquest sistema d'enganxar-los en una base, en un substrat, ens permet que quan es tornen al fons caïn de peu.
Era aquest sistema que utilitzeu, eh?, d'enganxar-los a això, diguéssim, en una base, i així a l'hora de retornar-los sempre cauen de peu, o això és el que s'ha comprovat, no?, que pràcticament la majoria... Exacte, sí, uns estudis que vam fer sobre, el vam anomenar efecte badminton, perquè el corall i la gorgònia, enganxat al substrat, fa com si fos una pilota de badminton,
Llavors arriba al fons de peu. Sempre cau en de peu, mira, com els gas. Sí, sí, amb un percentatge molt alt es va comprovar. Per anar acabant, Maria, com veus el futur del projecte? Com l'encareu?
Doncs bueno, encarem amb ganes que encara en queden anys, el projecte és fins al 2026 i llavors els científics estan a sobre dels pescadors i anar creant relacions amb ells i això intentant que es vagin recuperant el màxim d'organismes possibles.
Des d'aquí també fem una crida, no?, una miqueta, que els pescadors s'involucrin i mirin de col·laborant al projecte, perquè al cap i a la fi és un projecte que els afavoreix amb ells també, no? Sí, sí, sí, i que estan participant i gràcies a ells també s'han pogut crear tot aquestes zones de veda que són tan importants per poder veure si realment la restauració està sent efectiva o no.
Es planteja provar-ho en altres zones, en protegir més zones? Sí, però un dels objectius del projecte és transferir totes aquestes experiències que estem adquirint aquí a altres zones, però això serà també quan hagi passat una mica de temps i puguem veure això, com està funcionant realment i sí, però l'objectiu és transferir-ho a altres zones. Una mica, no?, quan obtingueu ja uns resultats una miqueta més que provin aquesta realitat.
Exacte, nosaltres esperem que de cara a l'estiu que ve, que tornem a tenir aquestes campanyes amb el robot submarí, doncs ja puguem tenir més resultats.
que ara l'estiu que ve, tindrem nous detalls, doncs. Sí. Perfecte, doncs, Maria Montseny, responsable d'aquí del projecte d'aquí de Vilanova i les Altures, del projecte Life Ecorest, que coordina l'Institut de Ciències del Mar. Com hem dit, heu alliberat ja més de 250 organismes capturats de manera accidental pels pescadors i que ells mateixos rescaten, podríem dir, i porten fins aquí en aquests aquaris instal·lats en les diferents confraries i que aquí se'ls fa...
aquests cuidats fins que són retornats a mar. Sí, exacte. Maria, moltíssimes gràcies per haver passat pel programa i seguirem ben pendents de com evoluciona el projecte. Moltes gràcies a vosaltres. Fins la propera. Vinga, adeu. Coneixent aquest interessant projecte de col·laboració entre investigadors i pescadors, arribem al final d'aquesta primera hora de Randa Mar. Nosaltres ara farem una petita pels erres 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si el que t'agrada de l'hivern està part amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'agrada tant el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, el tèrmia, terra radiant, accessoris i molt més, el millor preu garantit. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5.
Fos per la Terra Ortega el pressupost municipal de Tarragona per al 2026 es debatrà divendres al ple. Avui al matí en la Comissió Extraordinària d'Hisenda s'ha acordat poder-lo portar a la sessió ordinària del 21 de novembre, on amb tota probabilitat els comptes quedaran aprovats de manera inicial. S'ha mostrat optimista la consellera d'Hisenda Isabel Mascaró.
en Comú Podem, ens han de plantejar la proposta de pressupost a les seves respectives assemblees. Junts, doncs, bé, estem acabant de tancar alguns serreis i després també hi ha principi d'acord amb tres consellers, conseller Gómez, conseller Duquer i la consellera Vidal, amb la qual cosa, doncs, ens mostrem optimistes que ara podem carreglar l'aprovació en el plenari del dia 21 de novembre. Serà el tercer pressupost de Rubén Vinyuales a l'alcaldia.
El ministre d'Agricultura i Pesca, Lluís Planes, ha pressat la Comissió Europea a trobar una solució pels pescadors del Mediterrani com més aviat possible. Busquemos una fórmula que nos permita que nuestra flota pueda disponer de más días a final de este año. Yo lo entiendo, no todos los buques están en esta situación, pero es un momento del año vinculado a la Navidad, donde hay efectivamente un consumo más alto. Ho ha dit a la seva arribada la reunió de ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea.
Tarragona s'abocaran l'eclipsi solar del proper 12 d'agost de 2026. El proper juliol visitaran Tarragona un miler d'astrònoms de tot l'estat en el seu congrés anual. A més, el 29 d'abril de l'any vinent s'organitzarà a la ciutat una mena d'asset general de l'eclipsi. L'astrònom i professor honorari de la URB Manel Sant Romà ha explicat a Tarragona Ràdio que el campanar de la catedral serà el lloc perfecte per viure la cita històrica.
Tarragona és la capital catalana de l'eclipse, sense cap mena de dubte. Un lloc elevat, per dir alguna cosa, la campana de la catedral de Capones era el lloc privilegiat. A la ciutat de Tarragona l'eclipse es farà factiu a les 8 i 30 minuts i tindrà una durada d'entre un minut i un minut trenta.
I avui també hem conegut que l'Audiència de Tarragona ha condemnat a 18 anys a presó per un delicte d'assassinat l'home que va apunyalar diversos cops un altre individu a Camp Clar el 3 de març de 2024. Fiscalia i acusació particular demanaven més de 20 anys de presó inicialment.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora d'Arrandemar, una segona hora on obrirem el nostre espai de llibres mediterranis. Farem balanç de turisme anant fins al delta de l'Ebre. Parlarem de la volta ciclista en femení que ha de passar per les costes del Maresme. I acabarem el programa d'avui coneixent
Quina medusa tropical s'ha trobat al Mediterrani i diuen que ja s'ha assentat. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renan Amar. Avui toca parlar de llibres que tenen el mar com l'escenari principal. I per parlar-ne tenim la nostra lectora més marinera, l'Ona Vilà. Sergi, està amb tu, no?
Sí, sí, la tinc aquí en directe a l'estudi 1 de Ràdio L'Escala i per la Randa Marona. Benvinguda de nou. Moltes gràcies, bona tarda. Aviam, un llibre, avui ens portes un llibre. A mi el que hem... He començat a follejar això, guions, el que em deies. Clar, hi ha una cosa que em diu Delta de l'Ebre. Delta de l'Ebre és un paisatge conegut en els teus comentaris literaris.
Exacte, perquè és on estàvem el mes passat, no? És l'escenari on passava la novel·la del que parlàvem el mes passat. Concretament estàvem situats a l'illa de Buda, però aquest cop ens situarem a un altre lloc, perquè el Delta té més d'un indret, no? I a més a més és molt bonic el Delta, vull dir que no m'estranya que hi hagi tants llibres que se centren en el Delta.
Avui ens centrarem en els alfacs, concretament a la punta de la banya. I al final de tot, aquesta punta de la banya és al final de tot de la barra del Trevocador, i allà també hi ha un far. Si l'altre dia parlàvem del far de Maria Carme Roca i parlàvem del far de l'illa de Buda, avui parlarem del far de la punta de la banya. I ho farem amb una novel·la que és Mar de fora, de Miquel Reverter, publicada per l'editorial Cossetània fa molt poc, just aquest agost. Per tant, és un llibre que acaba de sortir del forn.
És un llibre de recent estrena. A la novel·la de Maria Carme Roca, podríem dir, era tan sols un escenari, una estructura, però quina importància té aquest paisatge i aquesta situació ara, en el mar d'enfora que ens presentes?
Doncs mira, és el que deies, no? Abans a la novel·la del far de Maria Carme Roc era només aquest escenari, i en canvi aquí a Mar de Fora el far ja té un paper molt més important perquè ens apareix, com a protagonista tenim un faroner. Llavors, per tant, descobrirem una mica com és aquesta tasca del faroner, com és un far per dins, quins instruments té el far, com es fan servir, quines dades meteorològiques es recullen en un far...
I una mica també com és la història dels fars a Espanya, perquè sí que és una novel·la ficcionada, però incorpora una part d'història real sobre el pla d'enllumenat marítim d'Espanya, que va començar el 1847.
I per tant, si us agrada aquesta història i teniu curiositat pel món dels fars, doncs, és interessant el llibret. La part històrica és molt curta, però sí que és veritat que està molt ben explicada i és superinteressant. I hem de pensar que l'obra està ambientada entre els anys 40 i 50 del segle passat. Per tant, el far encara no estava maquinitzat, perquè aquest far existeix, el far de la punta de la banya, però avui en dia no hi ha un faroner allà encenent la bombeta quan toca. Clar, està automatitzat.
En canvi, en el llibre, que se centra en els anys 40 i 50, com dèiem, del segle passat, sí que calia un faroner. Per tant, ens apareix aquesta figura, com dèiem, del faroner. Entrem en l'estructura del llibre, el que anomenem l'argument. Com el diseccionaries? Com ens l'expliques?
A veure, doncs el llibre ens planteja la història d'un nen que arriba a Santa Maria de Tipà i ara la gent del Delta em dirà i epa aquest poble no existeix i és veritat, Santa Maria de Tipà no existeix, és un poble fictici que està inspirat en la Ràpita que és el poble on va néixer i encara viu l'autor d'aquest llibre que és Miquel Reverter
I, de fet, el mateix autor del llibre ens ha volgut dir que ha fet una mica com va fer Salvador Espriu, no?, amb Arenys, que la va convertir en cinera, en la ficció. Doncs Reverter també ha ficcionat la seva ràpita i, per anomenar-la, ha fet servir el mateix sistema que Espriu, que és de dir el nom del poble al revés. Llavors, a tipar és ràpita al revés. Comencem al darrere, per tant, d'aquí Santa Maria de tipar.
Com dèiem, tenim aquest protagonista que ens arriba a Santa Maria de Tipà perquè el seu pare ja ha estat destinat com a mestre i el fet de ser un nen nou al col·le i que el seu pare sigui el mestre provoca que no forgi gaires amistats amb els altres infants i això fa que vagi sent un nen solitari. A més a més, al cap de poc la seva mare es mor, això fa que encara s'aferri molt més al seu pare i es distancii dels altres nens. Llavors, per distreure's, llegeix.
el seu pare li encomana l'amor per les lletres i ell en fa el seu refugi. I sobretot queda captivat per un llibre, que és l'Enciclopèdia, ja que per ell considera que es recull tot el saber del món, no? Però clar, ara em direu, i aquí el far on te surt, no? Doncs anem-hi, anem-hi. Al cap d'uns anys, quan ell en té 14, el seu pare es mor. Per tant, Esquidorfa ja no té cap familiar, perquè la seva mare ja s'havia mort, ara el seu pare, no té ningú més. I clar, no té tampoc modus vivendi, perquè ja em diràs que fa un noi de 14 anys que no té ningú més.
I aleshores l'alcalde del poble li fa una proposta perquè pugui guanyar-se les garrofes. Li proposa que sigui el faroner del far de la punta de la banya. Per què? Doncs perquè fa molt de temps que busquen un faroner perquè no hi ha ningú qui vulgui anar. I la raó és que el far queda allunyat de tot i, per tant, viure hi implica aïllar-se del poble. I, per tant, el jove ho accepta perquè, clar, no té res més i també perquè, com que sempre ha estat un noi solitari... Està acostumat a ser solitari, no? Exacte. No depèn de ningú...
Exacte, no li suposa gaire esforç això. I tampoc dèiem, com dèiem, no té gaire opcions. Llavors anar a treballar al far li garanteix tenir un habitatge i li garanteix tenir cobertes les necessitats bàsiques, perquè cada setmana li fan arribar menjar, aigua, roba, llibres, tot el que necessiti a través del barquer de la banya.
Llavors el noi, com dèiem, inicia aquesta nova vida en solitud allà al far i mentre viu allà només manté contacte amb el barquer i amb un pescador que s'hi acosta un parell de cops. I amant com era de les lletres, no ho oblidem, doncs torna a refugiar-se en la lectura i la novel·la al final és aquesta descripció d'aquesta vida de faroner, veiem com treballa, què mesura, allò que dèiem al principi, i també ens relata aquestes interaccions amb el barquer i amb el pescador.
I veiem tota aquesta gestió de la solitud, aquest aïllament de la resta de la població a través d'aquest refugi que és la lectura. I, Ona, aquest aïllament, precisament, que tu deies, aquesta insolaritat, aquesta solitud, sobretot després de la mort dels dos pares, perquè és el cas que se li van morir els dos pares, no? Quina anàlisi pot tenir això? O què se n'extreu de tot plegat?
Això té un paper molt important perquè ens hem de fixar sobretot en el paper que hi té el mar, en aquesta novel·la també, perquè el paper ens fa de transmissor i de connexió entre les dues terres, entre Santa Maria de Tipà i la punta de la banya, però alhora és això que dèiem, que ens aïlla la punta de la banya del poble.
i crea aquest efecte d'insolaritat que deies, perquè aquest efecte d'insolaritat és molt interessant analitzar-lo, no només a mar de fora, sinó que s'ha utilitzat sovint en la literatura per construir històries que versen sobre l'aïllament, sobre la solitud, perquè el fet de situar una novel·la en un tros de terra envoltat de mar ens permet crear...
personatges, per exemple, autòctons de l'illa, que no han conegut res més que el seu territori, que anessin sortir-ne, o al contrari, ens permet crear personatges com el nostre protagonista que busca la solitud, i que per això se'n va a viure en una illa, per estar sol. Alhora també ens pot servir per parlar de colonialisme, si pensem en Robinson Crusoe de Daniel Defoe, una persona que se'n va a una illa i que, com que és blanca, es pensa que...
que pot fer el que vulgui amb la gent que viu allà, perquè ell és superior. Aquesta insularitat ens ha permès parlar de moltes coses, la literatura ens ha permès parlar també de xocs culturals i lingüístics, i de fet un xoc cultural, no sé si ho podríem anomenar així, però sí que a Mar de Fora hi ha aquest xoc, perquè el faroner es converteix com en una curiositat per la gent del poble i pels turistes. Hi ha una escena que la gent paga el barquer perquè els porti en barca a veure el faroner. Exacte, és quelcom exòtic.
a veure com treballa, a veure què fa, llavors es converteix, podríem dir, en una atracció turística, no? I aquest element ens el crea bàsicament la insularitat, no? El fet que estigui tan aïllat que s'hagi convertit en algú estrany, en algú diferent. I dius, Ona, que aquesta solitud, aquests tants anys supòsits de solitud, li acaba afectant, evidentment, a la salut mental.
Exacte, aquest és l'altre efecte de la insularitat que veiem molt clarament a la novel·la, que és com aquesta solitud ens pot acabar afectant la salut mental i com es gestiona aquesta solitud, no? Perquè ell la gestiona a través de la lectura. I clar, al final, si tu no tens contacte amb humans, només tens contacte amb el barquer i amb aquest pescador... Passa el teu món completament, no? Exacte, et crees el teu propi món i, a més a més, et refugies en les lletres i estàs en...
molt capficat en el saber i el saber i el saber, al final acaba obsessionat amb aquesta lectura i aquest coneixement l'acaba fent embogir i prendre una decisió molt esbojarrada que qui llegeixi el llibre ja la descobrirà. No direm res. No farem spoilers, que sí que no us agraden.
res, queden un parell de minutets, Ona explica'ns una miqueta ara l'autor aquest Miquel Reverter aquest repitenc autor de la Mar de Fora
Miguel Roberter, com dèiem, és rapitenc i és escriptor, però també és professor d'institut. O sigui, no és d'aquelles persones que t'han dedicat només a la literatura, sinó que ha seguit fent de professor, de fet, a l'Institut de la Ràpita. Vull dir que més rapitenc no pot ser. I això suposo que també és un punt afegit a la literatura, el fet que els escriptors puguin seguir treballant en altres àmbits perquè els dona una riquesa a les seves novel·les.
I el fet que hagi sigut professor no ha fet que sigui poc prolífic, perquè ha guanyat un piló de premis i ha publicat un piló de novel·les. Un d'ells, per exemple, és el 42è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, que el va guanyar ni més ni menys que Mar de Fora. Amb aquesta novel·la? És, de fet, el premi aquest és el que l'ha permès editar-la.
però també n'ha guanyat d'altres. S'ha endut dues vegades el Premi Vila de l'Ammella de Mar amb Picasso anatomia d'uns pintats i amb la raó de les raons, o sigui, aquests dos llibres, perquè l'ha guanyat dos cops, com dèiem. Ha guanyat també el Premi Ciutat de Tortosa amb Ortega, un altre llibre, el Premi Sebastià Joan Arbó de novel·la de la Ràpita amb Quinòcio i el 27è Premi Literari Vila d'Escó per defenseu-nos en la batalla. Per tant, té una llarga trajectòria
de més de 20 anys escrivint, perquè aquest llibre s'ha publicat ara, aquest últim Mar de Fora, però els primers són de la dècada del 1990, per tant, més de 20 anys escrivint, i això, i ens deixa aquest Mar de Fora, que és una novel·la superinteressant per conèixer tota aquesta història dels fars i aquesta gestió de la solitud en una illa.
Doncs Ona, moltíssimes gràcies per portar-nos aquest mar de fora, aquí a la Randa Mar, per parlar de Feroners, per tornar a parlar del Delta de l'Ebre, d'aquest paisatge, en aquest cas de la Ràpita, de la Punta de la Banya. Seguirem circulant amb llibres a Randa Mar. Exacte, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies, Sergi. Moltes gràcies, Ona. I ara el que volem fer és baixar fins al Delta de l'Ebre, en concret, per fer balanç de la temporada turística de Riu Mare del Tebre. La companya Cel Prieto, des de Delta.cat, en parla de tot pellegat cel.
Sí, Marina, el nucli de Riomar al Delta de l'Ebre ha viscut una molt bona temporada turística, amb una ocupació superior al 93% durant el mes d'agost i més de 3.500 persones ateses a l'oficina de turisme. Anem a comentar-ho amb Lola Casanova, regidora d'enfocament turístic, sostenibilitat i platges de Delta Ebre. Lola, benvinguda a Randemar. Hola, molt bon dia.
Lola, com ha anat la temporada? Com la definiries? En principi, jo diria que hi ha dues maneres de veure-ho. Des del punt de vista dels visitants que ens han visitat a l'oficina de turisme, ha hagut un increment molt elevat. Hem arribat a més de 3.500 persones que han visitat l'oficina.
I a nivell d'ocupació dels allotjaments, molt bé, o sigui, ha sigut superior. Hem arribat ja a ser més elevada que abans de la pandèmia. Per tant, respecte a l'any passat, sobretot juliol i agost, hi ha hagut una pujada d'uns respectivament 5 i 6% més que l'any passat. El setembre una miqueta menys.
Però, clar, quan parles en el sector, les sensacions són diferents. O sigui, està a la banda del que és l'allotjament i la banda de les activitats. Llavors, el que són les activitats sembla ser que ha sigut més just, diuen, no tots, no és una cosa uniforme, no ho diu tothom, però sí que això també ens fa reflexionar en què s'han d'agafar dades quantificades també
de les activitats per poder-ne portar un seguiment, tal com se fa en l'allotjament, que avui ha sigut un estiu molt bo. Realment hem superat la mitjana de les Terres de l'Ebre, inclús de Costa Dorada, excepte el setembre, que ha baixat una miqueta poca cosa. La veritat és que jo crec que el sector, ara no hem fet encara la reunió, però crec que el sector està content
Però hi ha això, hi ha aquest tema que al final crec que la gent surt igual de vacances, el que passa és que si el poder adquisitiu baixa potser gasten menys. Aquesta és la conclusió una miqueta que crec que puc arribar si tinguem més informació de les activitats turístiques.
Clar, el que dius, la gent surt, marxa, ve aquí baix, però potser no gasta tant en activitats. Sí. Que us ha faltat això, el seguiment de les activitats per tindreu millor la dada. Però en termes generals, Lola ha pujat tant els allotjaments com el número de persones que heu atès a l'oficina de turisme. I a què es deu aquest augment?
Bueno, no sé, nosaltres l'augment ha sigut realment a l'estiu, però estem fent una campanya seguida, durant tot l'any, que el que intentem és projectar el Delta i projectar del Tebre d'una manera a vegades no tan visual, sinó que nosaltres...
han participat en diferents propostes a través de mitjans per visualitzar la nostra destinació i també...
El fet que sigui superior a la resta de les Terres de l'Ebre, el que és l'increment, pot ser perquè... Jo crec que des de diferents àmbits, tant des de patronat, que també amb la seva col·laboració fem difusió, com nosaltres també, a nivell de l'Ajuntament, hem anat fent difusió en diferents àrees.
I sobretot el que intentem és desestacionalitzar. O sigui, tots els esforços que posem, tant en destinació turística intel·ligent, que és una novetat, jo crec que també ens hem donat a conèixer així aquest any per aquest fet,
i tot apunta a que és una destinació de qualitat que sobretot la majoria de la gent que ha vingut perquè han recollit també aquesta dada d'aquest any de la motivació que els ha portat aquí a vindre és sobretot les rutes i els itineraris i sobretot també la natura per tant
És un tema que ens indica que hem de continuar lluitant perquè ser una destinació que cuida la natura i que cuida l'entorn i els visitants que venen. És important que tinguin això clar perquè una persona que ve motivada per això també és una persona que ho cuidarà.
Sí, exacte. No, el que està clar és que el turisme de natura, ornitològic, vull dir, les coses cada vegada sostenibles, vull dir, està al crit del dia i és una cosa, un factor per aquí, que aquí baix baixa la gent a veure. I, Lola, com dèiem, a l'oficina de turisme ho atès més de 3.500 persones. Quin assessorament feu des de l'oficina als turistes que venen?
Doncs aquest any hem tingut dos informadores que només se dedicaven a altres coses, però sobretot hem tingut extra durant l'estiu. El Consell de Riomar ha donat informació turística del que la gent demanda.
Llavors, d'això és el que nosaltres hem fet un recull, de què és el que la gent demana, i és això, és itineraris, nosaltres els fem sempre una proposta oberta, sobretot elles en això són molt curoses, de no recomanar un restaurant, sempre de donar-los totes les opcions...
que tenen, com se poden moure, quins llocs o quines activitats poden fer, i al final respondre les seues inquietuds i recollir les dades que són importants per a veure la tendència i anticipar-nos en aquesta tendència per a poder fer les coses que la gent demana.
I d'on són els visitants que venen? Doncs bueno, aquest any ha sigut un 49% de persones franceses. Però realment el turisme francès no és que hagi pujat tant i tant, només el que és a Catalunya, però jo crec que això es deu al càmping també.
Llavors està molt a prop del càmping, l'oficina, i sí que han anat molts visitants. Però la meitat de gent és nacional i la meitat internacional. O sigui, gent que ha vingut d'Irlanda, gent que ha vingut de tota Europa,
hi ha inclús algun bé amb alguna nació que és novedosa aquí al territori i fa gràcia que ja la xifra compte a alguna cosa perquè això vol dir que també ens podem obrir a altres mercats perquè també tindré un sol mercat que té els seus riscos
i un 29% són, si no recordo malament la xifra, són catalans. Turisme interior n'hi tenim molt i això és una cosa bona perquè el tindre turisme de proximitat
Això vol dir que és més fàcil mantindre-ho tot l'any que no. I després, el fet que hi hagi diferents activitats durant tot l'any, que són, per exemple, en l'àmbit esportiu, la triatló o el clínic que vam fer a principi d'any, a l'abril, març, depèn de com cau la Setmana Santa, la triatló.
després fem mescla, després fora de temporada vam fer el campionat d'Europa de Wakeboard. Això són coses que es fan fora de temporada, fan allargar una mica
la temporada, però també fa que la gent que només pot viatjar en temporada senti parlar de la destinació en un moment que tenen ganes de sortir i plantejar-se potser les vacances cap a aquest territori. En termes generals, aquí molts francesos.
I els elements també han augmentat, veritat? Sí, també han augmentat, ha augmentat lleugerament la xifra d'elements, que era un mercat que tenia molt i havia baixat, i ara sembla que està tornant a pujar una miqueta, tot i que és sensible, la xifra no és tampoc molt alta, però sí que ha augmentat.
I de les platges, què me'n dius, Lola? Les platges, molt bé, molt contents perquè estan tornats a tindre el guardó de la bandera blava. A més a més, això no és només un guardó. Jo sempre dic que aquí, detrás del guardó, hi ha molta feina. Hi ha exigències que, per sort, ens posen la bandera blava perquè, gràcies a intentar-les complir, cada vegada tenim aquests criteris que demanen
intentem complir, i som millors, i som millor destinació, com és l'accessibilitat. Això també és un tema a millorar, és un tema que ja estem posant molts esforços des de l'Ajuntament perquè tenim molt de recorregut i tenim, o sigui, dins del que són
Per exemple, els eixos de la destinació turística intel·ligent, el que vam quedar més per sota de la mitja seria innovació, tecnologia i accessibilitat i per això en aquest any que comencem, que just ara fa un moment presentem el nou pressupost, posem eixos també en posar més...
tot el que podem en poder afavorir i poder créixer en l'àmbit de l'accessibilitat. Per això tenim la platja, que hem consolidat el fet de la platja sense fum, ja ho hem publicat, que és platja sense fum a una part de Riomar, donant així també oportunitat a aquelles persones, i també a nivell de residu, i tot això és superimportant. Tenim el que és la passarel·la que vam fer l'any anterior,
en materials reciclats, recuperats del rebuig, que és per a persones on poden creuar-se dos cadires de rodes, perquè té l'amplada suficient per a poder accedir a la platja. I després tenim dues platges meravelloses, verges, que per a la gent que no vol una platja...
i no vol serveis en quant a altres tipus de serveis que es necessiten en bandera blava, sinó que llavors tenim la platja de la bassa de l'arena i la marquesa o la punta del fangar.
I també aquest estiu heu reforçat la biblioplatja. Sí, hem fet activitats també a la biblioplatja, que això ho porten des de cultura, però és una activitat a la platja que ha agradat. També nosaltres des de la regidoria de sostenibilitat també vam tindre una proposta molt bonica, que vam fer...
una activitat de materials reciclats a la platja, en los crios, i sempre és una cosa bonica que puguen reunir-se diversos crios que estan en una platja per fer una activitat que vulgui contribuir a la protecció del seu entorn i a la conscienciació. Clar, perquè a l'Ola podríem dir que la sostenibilitat juga un paper clau al turisme d'aquí del Tebre.
Sí, de fet és un dels eixos que vam quedar més bé, més bé en el que és la destinació turística intel·ligent, però no ens podem quedar aquí. Vull dir, sempre hem d'anar millorant. S'ha de mantenir aquest equilibri que les coses que tinguéssim, que el turisme...
serveix per millorar el que tenim i no per deixar-ho més malament. I això és una cosa que s'ha de pensar en cada cosa de les que fem, que al final deixéssim les coses, les persones que vinguin, millor del que se ho han trobat. I això no és un repte fàcil, però jo crec que es pot aconseguir.
I Lola, com ja comentaves abans, durant tot l'any ho ha estat organitzant diferents esdeveniments per tal de trencar l'estacionalitat i que no es concentri tot el turisme a l'estiu, sinó que durant tot l'any vingo gent aquí. Sí, o sigui, nosaltres totes les campanyes, o sigui, hi ha un tema d'una revista que col·laborem, sempre el missatge és que del Tebre és atracció natural tot l'any, no només els mesos d'estiu. De fet,
Jo crec que el tema va molt més enllà, potser la disponibilitat de la gent quan tenen les vacances, perquè realment la gent que pot vindre fora de temporada, veiem que sí que hi ha gent, no tenim tantes dades perquè l'oficina de turisme no està oberta,
venen en caps de setmana però i evidentment no és com l'estiu o sigui, el novembre aquí és un mes, és lo pitjor mes la gent aprofita per fer vacances perquè aquí no, realment hi ha molt poca gent, però després hi ha sectors que viatgen fora de temporada
com el del birdwatching, que és superimportant i crec que és un sector, és una tipologia de viatger o de persona que ve a conèixer territoris que tenen especial interès en la protecció del seu entorn i per tant ens agrada molt que vinguin.
A més a més, els agrada el nostre territori perquè tenim una varietat d'espècies molt gran i a banda també el turisme esportiu que també va fora de temporada.
Molt bé, i a part d'això també podríem sumar-li gent, per exemple, de Catalunya que viatja en cap de setmana, com diem abans, i que ve aquí, tant sigui turisme de natura, ornitològic o no, que ve aquí, perquè al final, és el que comentàvem, lo delta del Tebre té un valor turístic que és que de vegades la gent de Catalunya, si ho coneix, bé, però fa falta també, hi ha gent que no ho coneix, el valor que tenim aquí.
Sí, jo crec que cada vegada això està passant menys. Jo crec que cada vegada ens estem fent notar o ens estem... Realment també tenim el tema este. Estany hem sigut Regió Mundial de la Gastronomia. El turisme gastronòmic és un turisme que gasta un 30% més que la mitjana i que a banda ens beneficia i aquí ho tenen tot. Tenim el millor producte de quilòmetre zero...
i ho tenim tot per fer-los a la gent que està interessada en el turisme gastronòmic, és un dels millors llocs, si no el millor que poden vindre. I, Lola, de cara al futur esteu treballant en el projecte del hub turístic del Carrilet. Us pots explicar?
Sí, és un projecte, jo tinc molta il·lusió, i és un projecte molt xulo, que és la finalització d'una etapa de l'Avinguda Carrilet, i allà anirà una estructura prefabricada,
i és un espai de trobada perquè les persones que venen de fora tinguin un espai com un punt d'arribada i des d'allí hi haurà una oferta innovadora i tecnològica per poder...
orientar-se, veure quins serveis tenen al municipi i també recomanar rutes, hi haurà una aula d'aprenentatge on hi haurà diferents vídeos on es recrearà el que és el carrilet i donarà una segona vida a l'antiga estació del carrilet, encara que sigui en realitat augmentada o en vídeos...
I llavors és un projecte que crec que marcarà també una altra etapa en el que és el turisme del nostre poble. I és el que diies abans, que potser no us podíeu encantar en la tecnologia i en tot això. I clar, aquesta proposta és el que compleix, no? Sí, sí. O sigui, nosaltres el que és...
L'anàlisi que tenim de la destinació turista intel·ligent, el bo és que no s'atura aquest feig en el diagnòstic, sinó que te marca una mica o molt les pautes en les que has de millorar.
I si aquestes estan alineades en el nostre programa i en les nostres intencions, anem allà als punts més febles com a prioritaris. I tant. Moltíssimes gràcies, Lola, per fer-nos aquest balanç, aquest repàs turístic que hi ha hagut aquí a Deltebre i a Riu Mar. I no res, estarem pendents del tema. Moltes gràcies, Lola. Moltes gràcies a tu. Adeu.
Doncs Marina, al final es tracta d'això, de desestacionalitzar el turisme perquè hi hagi gent durant tot l'any. Això intenten fer les diverses institucions del nostre territori. Moltes gràcies, Cel.
Ara anem cap a les costes del Maresme perquè l'any que ve la Volta Ciclista a Catalunya en categoria femenina arrencarà d'un municipi de la façana litoral catalana, concretament des de Santa Susana al Maresme. Aquest municipi amb el nucli urbà a l'interior però amb tota la zona hotelera a la façana marítima
És l'espai que ha escollit l'organització per fer-hi la primera etapa que començarà i acabarà a Santa Susana Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, avui aquí al programa Randamar volem parlar de la volta ciclista a Catalunya, però de la volta ciclista a Catalunya...
femenina, perquè sabem ja que tindrà inici, la primera etapa tindrà inici i arribada a una població d'aquí de la comarca del Maresme, que té mar, que està arran de mar, i és la població de Santa Susana. Fins a fa poc, aquesta veu de ciclista, però en aquest cas la versió masculina, sortia i arribava a la primera etapa d'una altra població maresmenca que viu arran de mar, en aquest cas la població de Calella. Ara, però,
serà la Volta Femenina la que tindrà una primera etapa amb arribada i sortida aquí a la població del Maresme de Santa Susana. Per parlar-ne de tot plegat, per saber tots els detalls, tot el que en podem saber a hores d'ara, el que volem fer és parlar uns minuts amb el president de la Volta Ciclista a Catalunya, amb el Rubén Peris, que ja el tenim en línia, i amb ell podrem parlar aquesta estoneta aquí al programa Randa Mar. Rubén Peris, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bé, de nou tindrem volta ciclista aquí al Maresme. En aquest cas s'ha anunciat volta ciclista femenina per l'any que ve, Rubén.
Doncs sí, la sortida de la prova femenina serà del Maresme, concretament de Santa Susana, i la primera etapa serà íntegrament Santa Susana de Santa Susana. O sigui que ens mourem per tot el territori proper. Perfecte, m'agradaria preguntar-te per aquesta primera etapa. Som Ràdio Arenys, per tant ens interessa saber si aquesta primera etapa ja té el recorregut definit, si ja se sap per on passaran els ciclistes, sobretot la pregunta és si passaran per aquí per Arenys.
Mira, sincerament, no ho tenim fet encara, no ho tenim fet, tenim diferents estudis fets avui dia sobre el Google, es pot treballar molt bé, però encara no ho tenim definit, o sigui, jo espero que en dues o tres setmanes màxim puguem, inclús fer-ho físicament, perquè malgrat que ho fem per Google, doncs el normal i el més raonable és anar trepitjar el terreny, i o sigui que amb això estem. En aquest moment no puc dir res perquè no ho hem decidit encara.
Doncs estarem al cas, n'estarem pendents, a veure si passen per aquí. Home, aquí a prop tenim Coll Sacreu, aquí a l'Arenys de Munt, que és un port de muntanya d'aquí a un Maresme, clàssic quan hi ha cursa amb bicicleta.
Sí, sí, sí, sí. Ho tenim present, ho tenim present, i la veritat, a més a més, és un port que ens agrada molt, i a mi particularment m'agrada molt, m'agrada... L'hem fet en diferents sentits, o sigui, pujant des d'Arenys, Aranys damunt, Collsa Creu, Vallborguina, Sant Saloni, i al revés, baixant Sant Saloni, Vallborguina, Collsa Creu. No sé encara, la veritat és com ho farem. Hem de pensar que hem de...
No treballem les etapes soles, sinó que treballem les etapes en context. La volta femenina té tres etapes i aleshores ho treballem de manera que quedi un recorregut, uns perfils equilibrats. El que no podem fer és molt durar la primera, poc la segona i sí la tercera, sinó que sempre procurem buscar un equilibri. I per això dic que, malgrat que ho hem treballat i ho estem treballant, encara no tenim definit què farem i com ho farem.
Perfecte, en qualsevol cas el que sí que sabem, Rubén, és que aquesta primera etapa femenina sortirà i arribarà a Santa Susana, per tant, de nou aquí a la comarca del Maresme, que la volta ciclista masculina l'hem tingut molts anys, aquí a la comarca del Maresme, aquesta sortida de la primera etapa, en aquest cas a la població de Calella. De Calella, exacte, i jo recordo amb moltíssim carinyo la seva alcaldessa, la Montse Candini, una persona que...
tant de cara a volta com a mi personalment, va tenir sempre un tracte excel·lent, i jo la recordo amb moltíssim carinyo. Sí, sí, una volta que era una primera etapa que era molt seguida, sobretot, recordo, ja no per l'etapa en si, perquè els veia sortir i arribar, però sinó també per tota la prèvia, veure els equips, veure els vehicles, tot plegat, això donava molt d'ambient.
Sí, sí, i torno a dir que va ser ella, va ser l'alcaldessa, la Montse, la que des d'un bon principi va apostar per la volta, ens va ajudar moltíssim a Calella i amb altres gestions que ella ens va fer, i com molt bé dius, l'ambient d'abans és molt maco, i a Santa Susana passarà la mateixa, els equips estaran des del dia abans
amb el que les persones que vulguin, el dia abans podran acostar-se als hotels a veure com preparen el material, com preparen els cotxes, etcètera. I aquest canvi, diguem-ne aquesta anada a Santa Susana, com s'ha gestat? Quin ha estat el motiu principal perquè ara es comenci aquesta volta femenina des d'allà? Doncs la veritat és que jo amb el seu alcalde fa molts anys que el conec,
I ja sempre m'havia dit, el segon dia que vulguis fer alguna cosa de volta, parlem-ne. I aquest estiu, doncs, la cosa va fragar. I li vam proposar de fer la volta femenina, i ell va dir que sí, que encantat. Nosaltres, normalment, les relacions sempre les portem amb els ajuntaments allà on anem.
Sí, sí. Doncs en aquest cas l'alcalde Joan Campoglia de Santa Susana, que també té experiència, té llarg recorregut, té llarga trajectòria política, també ha apostat per aquesta volta. És a dir, que els municipis a Rubén troben un retorn, troben un interès en que un esdeveniment d'aquest tipus porti lligat el nom de la seva ciutat o de la seva població.
Exacte, independentment, o sigui, té un gran ressò a nivell general i a més a més té un retorn directe, és que nosaltres tot el que és la caravana estarem dormint a Santa Susana, és a dir que el retorn directe quant als hotels ja hi és, diguéssim, a part del que és la imatge, del que és vendre país, del que és vendre població, etcètera, etcètera.
Però directament nosaltres tota la caravana serà Santa Susana. Sí, sí, això ja és un retorn directe, un retorn claríssim en aquest cas, constatable en aquest cas. I pel que fa al retorn mediàtic, clar, la volta ciclista masculina, coneixem el recorregut mediàtic que se'n fa, la transmissió de l'esdeveniment, és el mateix amb la volta ciclista femenina?
Nosaltres fem el mateix, o sigui, l'esforç i la col·laboració és total i absoluta, i també ho fem per televisió, o sigui que fem el mateix desplegament que fem per la masculina. És veritat que la masculina és l'edició 105, la masculina, aquest any, i la femenina és la segona, no? I el que hem de fer és això, treballar i lluitar perquè les proves femenines tinguin el ressò i la importància que es mereixen.
Són només tres etapes, oi que sí, la femenina? Tres etapes, tres. Perfecte. Doncs properament en sabrem els recorreguts i n'estarem pendents, sobretot de si podem veure aquesta prova per aquí a la nostra zona, per la zona d'Arenys de Mar, que també...
Hi ha molt aficionat el ciclisme a Arenys de Mar i quan passa algun esdeveniment, Volta Ciclista, Volta Espanya, fins i tot el Tour, també el Tour de França ha passat per la zona en alguna ocasió. Per tant, la gent surt al carrer i això suposo que també és d'agrair, i per a els que organitzeu, també s'agraeix això. Oh, i tant, i tant, i tant. Al final, els que organitzem.
I els mateixos corredors, vull dir que el que bon és això que hi hagi públic. I, per tant, el retorn de la presència del públic és importantíssim per nosaltres.
Perfecte, doncs ja tenim més detalls, tots els que hem pogut saber d'aquesta volta ciclista femenina, que la tindrem de nou amb un inici aquí al Maresme, de nou perquè la volta ciclista masculina hi havia començat molts anys, com hem comentat, a la ciutat de Calella, i ara aquesta volta femenina també tindrà la seva primera etapa aquí al Maresme, Santa Susana. Rubén Peris, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona, i que vagi molt bé, molta sort amb el disseny d'aquesta volta, i benvinguts de nou al Maresme. Moltíssimes gràcies a vosaltres, encantat.
Fins demà!
Recte final de la Randa Mar d'aquest dilluns 17 de novembre del 2025 i ara volem deixar la volta ciclista de banda i canviem radicalment de tema. Gràcies a allò que s'anomena Ciència Ciutadana, l'Institut de Ciències del Mar ha detectat una espècie de medusa tropical a les costes d'Almeria que sembla que s'hi podria haver assentat. En volem parlar amb una de les investigadores, Macarena Marambió. Molt bona tarda.
Hola, buenas tardes. Primero de todo, ¿de qué medusa tropical estamos hablando? La especie es Cassiopeia andrómeda, pero que es comúnmente conocida como la medusa invertida. Es decir, que vive del revés. Es una especie que, si la llegamos a encontrar, no parece una medusa, porque solo vemos como los tentáculos suelen estar apoyada en el fondo marino.
O sea, están los fondos, no la encontramos a la superficie como pueden ser otras medusas. No, tiene una capacidad de movimiento muy baja en la columna de agua, suele estar siempre en el fondo, pero en zonas costeras. ¿O no es habitual encontrar esta especie porque no es mediterránea?
No, exacto, es una especie que es típica del Indo-Pacífico y ya se describió hace muchos años en la cuenca mediterránea porque entró a través del, por la vía del Mar Rojo, ¿no?, por el canal de Suez.
Y entonces en la cuenca oriental sí que hay muchos sitios donde ya está identificada, pero precisamente en la cuenca occidental es donde todavía no llegaba. Los registros más recientes son de Italia y luego en España se había, a través de otras plataformas de ciencia ciudadana o observadores del mar también, había alguna fotografía, pero es una especie que se necesita hacer un estudio genético para confirmarla. Entonces por eso hasta ahora no había sido confirmada como tal.
¿Podemos decir que lleva algunos años ya por el Mediterráneo o esto todavía no lo sabemos? No, sí, sí, en el Mediterráneo ya lleva bastantes años, pero en España es la primera vez que se confirma y sobre todo en este estudio hemos visto que en gran cantidad, o sea, no ha sido un individuo o dos que se han visto, realmente lo que se ha visto es...
cientos de individuos en la zona donde se ha detectado. Aquí quería llegar yo, ha sido en las costas de Almería y precisamente cuando fuisteis a verlo había muchas medusas, ¿no había una que se haya vistado así puntualmente? No, no, no, exacto, es una gran cantidad, una gran proliferación, eso fue la primera alarma, pero lo más interesante de esto es que no fue detectado por un equipo científico como tal, sino que
Aquatur, Salmería y su gente que están muy implicados en la plataforma de observadores del mar y entonces por eso esto es a través de la ciencia ciudadana porque al final ellos son ciudadanos no científicos que hacen inmersiones continuamente y un día observaron esto esto es estar atentos observaron esto diferente hicieron un vídeo nos lo enviaron al equipo de Alerta Medusa y aquí fue la sorpresa pero la gran particularidad que tiene este estudio
es que el centro de buceo se ha implicado en la toma de muestras, porque claro, había que recoger muestras para hacer la genética, enviarla al sitio donde se iba a hacer el análisis, y eso es muy bonito de ver, que al final es un trabajo en equipo. De alguna manera el centro de buceo ha sido clave para todo esto.
Absoluto. Sin ellos no habríamos tenido ni el primer reporte ni las muestras, porque para los equipos científicos nos es difícil estar en todos sitios en todo momento. Y sobre todo, claro, que pueden avisar de algún sitio que se ha detectado algo, pero no siempre es posible desplazarse, etc.
El hecho que ellos estén implicados, y no solo han cogido las muestras que ayudó a la determinación genética, sino que ya llevan más de un año haciendo un monitoreo de esta población para ver si se ha desplazado de la zona donde fue descrita. En este sentido, ¿cómo ha podido llegar hasta aquí la medusa? ¿Qué explicación hay? Entiendo que el aumento de temperaturas de agua del mar...
Claro, efectivamente el aumento de temperatura lo que hace es que genera un ambiente más idóneo para el desarrollo, para que se pueda reproducir y establecer esta especie. Pero esta especie al tener poca movilidad a través de las corrientes, nuestra teoría es que ha llegado como las incrustaciones de los barcos, como biofouling que se conoce.
Entonces, al tener esta fase de pólipo, que es como una mnemona que se incrusta, entonces esto sí que puede viajar por muchos sitios en las embarcaciones y cuando llega a un punto, pues si las condiciones son óptimas, entonces sí que se puede desarrollar, empezar a reproducirse y establecer ahí sus poblaciones. ¿Podemos afirmar que en Almería al menos se ha establecido?
Sí, absolutamente, por lo que hemos observado, durante el tiempo que se ha hecho el monitoreo se ve que hay reproducción activa, se han identificado individuos de todos los tamaños, con lo cual sí que se observa este proceso reproductivo y además está ampliando su distribución, es decir, que está abarcando más zonas del puerto donde fue localizada.
O sea, seguramente si se ha avistado en Almería seguirá repartiendo por todo el Mediterráneo de la zona española, ¿no entiendo? Sí, podría, es que lo que no podemos asegurar es que no es todo realmente, porque hasta que no hay gente que detecta que, por eso es tan importante,
Es muy interesante porque son ellos precisamente los que detectan estas cosas nuevas.
Entonces, probablemente está en otro sitio o no, pero hasta que no se... Como no tenemos la certeza, pues no lo podemos decir, pero que esta especie tiene la capacidad de adaptarse muy bien a las condiciones que hay actualmente en la costa mediterránea española, sí, eso seguro. ¿Esa especie se adapta fácilmente? Es decir, si igualmente las condiciones no fueran buenas para ella, ¿se podría establecer igualmente? Sí, generalmente una especie que ya tiene las características
la temperatura, la salinidad, incluso al alimento que haya disponible. Entonces son especies que sí. Ya las medusas de por sí son especies que se adaptan muy rápido a las condiciones y esta especie en particular tiene esas características de invasora que le ayudan.
Desde aquí, como ahora comentabas, de alguna manera hacemos una llamada, por si hay gente de esto que ahora decías, que va al mar habitualmente y ve alguna cosa que normalmente no ve, como puede ser esta medusa, que lo diga, ¿no? Sí, sí, esto lo invitamos a todos y a todas a ser parte siempre de este tipo de plataformas, bueno, especialmente observadores del mar, pero es muy importante porque a veces...
sí que la tiene. Y realmente estos cambios, no solo en especies, sino que también en fenómenos, cosas que no estamos acostumbrados a ver, hoy en día, con todos los cambios que están habiendo, sobre todo con el tema del cambio climático, pues es muy interesante de detectar a tiempo para poder hacer un seguimiento. ¿Es muy urticante esta medusa?
Se considera medianamente urticante, sí. O sea, no es de las más urticantes de las que hay actualmente en el Mediterráneo, pero es una especie que sí que puede generar una reacción dérmica en la mayoría de personas que tengan contacto. También te quería preguntar qué supone que esta especie se haya establecido en el Mediterráneo.
Bueno, todo depende de la zona donde se haya establecido. Precisamente en la zona donde está ahora es un puerto que ya de por sí son zonas que ya están impactadas. No son zonas... Précticamente una especie invasora puede desarrollarse en una zona donde encuentra un nicho ecológico que está de alguna manera disponible. Y en este caso en zonas de puerto ya sabemos que son de las zonas más impactadas.
Entonces, en esta zona en particular quizás el impacto no va a ser mucho mayor porque ya existe, pero sí que hay que tener ojo porque podría llegar a una zona donde el equilibrio esté un poco mejor y por tanto sí que puede desplazar otras especies, son buenas competidoras, entonces en general las especies invasoras hay que tener cuidado y hacer
sobre las comunidades que hay en la zona local. Más allá de esta especie en concreto, ¿de alguna manera también demuestra y abre la puerta a que puedan haber más especies de origen tropical en nuestras costas?
Sí, sí, es que de hecho las hay. Estos están mejor documentados incluso en peces, ¿no? Que también, ¿no? Al final empiezan, si tienen la vía de entrada al Mediterráneo y las condiciones del Mediterráneo empiezan a ser cada vez más óptimas para su desarrollo, pues sí, de hecho se le llama a este fenómeno la tropicalización del Mediterráneo, porque de alguna manera...
manera se están observando cada vez más especies que no son comunes de la zona. ¿Cómo se puede afrontar este reto? Porque es muy difícil. Al final lo que puede pasar es que especies que tenemos ahora aquí se desplacen o desaparezcan, ¿no? Exacto. Sí. A ver, es complejo porque todo lo que es el aumento de temperatura del agua, por ejemplo, que es una de las cosas que las está favoreciendo, no es fácil de controlar. Está claro que mientras
más naturales o más protegidas podamos tener los ecosistemas naturales del Mediterráneo, hace más difícil la entrada de estas especies, porque cuando llegan no encuentran esa disponibilidad de espacio o de recursos, ¿no? Entonces, lo mejor, más que ir a lo mejor a pensar en qué hacemos con esta especie que ha entrado, es a intentar conservar lo mejor posible lo que tenemos para que esto pueda afrontar esa llegada nueva.
Pero esto también es difícil teniendo en cuenta que la temperatura del mar sube y que ahora mismo la temperatura del Mediterráneo está por encima de la media, entiendo. Sí, sí, a ver, es un tema complejo que tiene muchos factores y que no es fácil de abordar desde una sola vía. Pero sí que existen, bueno, las áreas marinas protegidas tienen un efecto, por ejemplo, muy beneficioso.
son zonas donde realmente si se frenan ahí todos los impactos de origen humano, todo lo que es la pesca, la sobrepesca o incluso el arrastre que pueda haber, todo lo que es proteger esa zona ya hace de tampón de alguna manera para que estos impactos tengan el menor efecto posible.
Ya para ir terminando, no sé si lo he entendido bien ahora, lo que hacéis con esta especie de medusa, ¿de alguna forma la estáis monitoreando? Sí, exacto. Ahora mismo solo queda eso, estar atentos a ver que no se desplace mucho más de la zona donde está, que la reproducción no sea muy excesiva,
que esto sobrepasa algún límite, pues ya se tiene que ir a trabajar también de mano con las administraciones de la zona y ver realmente qué medidas se podrían tomar. Pero, comillas, erradicar una especie invasora es muy complejo. Y entendió que es más complejo en el mar, que es mucho más difícil de identificar dónde está la especie invasora.
Sí, y los límites, ¿no? Es complejo poner realmente el límite y saber hasta dónde llega, ¿no? Entonces sí, sí, es complejo. Por eso que en realidad los casos que hay de especies que se podrían hacer un plan de erradicaciones...
no han tenido buen término en ese sentido. Lo que sí se puede hacer es un control y sobre todo ir viendo si en caso que tenga impacto sobre una población local de algún otro organismo o alguna otra comunidad, pues ver hasta dónde puede llegar ese impacto y intentar mitigarlo desde esa vía. Lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias Macarena Marambio por atendernos esta tarde. Gracias a vosotros. Que vaya bien.
I parlant d'aquesta medusa que ha arribat ja a les costes properes a Almeria, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dilluns 17 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra rabiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el moll de costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa-te'n els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda. Són les 6.000.
Us parla Tere Ortega. El pressupost municipal de Tarragona per al 2026 es abatrà divendres al ple. Avui al matí, en la Comissió Extraordinària d'Hisenda, s'ha acordat poder-lo portar a la sessió del 21 de novembre, on amb tota probabilitat els comptes quedaran aprovats de manera inicial. Serà el tercer pressupost de Rubén Vinyuales. S'ha mostrat optimista la consellera d'Hisenda Isabel Mascaró.
En Comú Podem s'han de plantejar la proposta de pressupost a les seves respectives assemblees. Junts estem acabant de tancar alguns serreis i després també hi ha principi d'acord amb tres consellers, el conseller Gómez, el conseller Duquer i la consellera Vidal, amb la qual cosa ens mostrem optimistes que ara podem carreglar l'aprovació en el plenari del dia 21 de novembre.
Aquest dilluns a les 7, Tarragona en Comut votarà en assemblea l'acord al qual han arribat amb el PSC, mentre que demà dimarts ho farà la militància de Podem-Tarragona. El ministre d'Agricultura i Pesca, Lluís Planes, ha pressat la Comissió Europea a trobar una solució pels pescadors del Mediterrani com més aviat possible perquè puguin sortir a la mar més dies aquest any per cobrir les necessitats de cara al Nadal.
Busquemos una fórmula que nos permita que nuestra flota pueda disponer de más días a final de este año. Yo lo entiendo, no todos los buques están en esta situación, pero es un momento del año vinculado a la Navidad, donde hay efectivamente un consumo más alto. Plana s'ha referit a la qüestió, la seva arribada a la reunió de ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea, on aquest dilluns s'ha començat a preparar el terreny per les negociacions de les quotes pesqueres per l'any 2026.
A Tarragona s'abocaran l'eclipsi solar del proper 12 d'agost de 2026. El mes de juliol visitaran Tarragona un miler d'astrònoms de tot l'estat en el seu congrés anual. A més, el 29 d'abril de l'any vinent s'organitzarà a la ciutat una mena d'assaig general de l'eclipsi. L'astrònoma i professor honorari de la URB Manel Sant Romà ha explicat a Tarragona Ràdio que el campanar de la catedral serà el lloc perfecte per viure la cita històrica.
En general no serà un bon lloc perquè a la platja ens ho taparà el ponent, el lloc per on s'ho posa el sol, això és a les vuit i mitja de la tarda, serà, del mes d'agost. Per tant, el sol estarà a un puny, per entendre'ns, si estarem al braç, estarà a un puny d'alçada de l'horitzó. Per tant, a un lloc elevat, per dir alguna cosa, la campana de la catedral de Capones era un lloc privilegiat.
A la ciutat de Tarragona l'eclipsi es farà factiu a dos quarts de nou del vespre i tindrà una durada d'entre un minut i un minut i mig.