This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La responsable del servei, Raquel Quílez, explica que aquest canvi en els hàbits dels usuaris ha estat clau per poder arribar a més famílies. Continuamente nos vamos reinventando y nos adaptamos a lo que hay. Entonces, en pandemia aprendimos que no hacía falta sentarse aquí para tener cordialidad, para tener cariño, para dar calor, podíamos hacerlo pero que comiesen en casa. Y de esta forma hemos crecido.
El menjador social de Bona Vista va obrir portes l'octubre de 2013 amb una previsió inicial de 40 places diàries. 12 anys després, atén prop d'un centenar de famílies cada dia. A més de l'equip professional, el projecte compta amb la implicació d'uns 45 voluntaris que col·laboren en la preparació, cuina i servei dels apats.
I també us expliquem que els Patges Reials ja treballen a fons al Magatzem Reial de Tarragona, que des de dissabte passat i fins demà dimarts permetrà que els infants de la ciutat puguin dipositar les cartes dels seus desitjos a la bústia reial. Per sisè any consecutiu, l'espai s'ha habilitat al refugiu del moll de costa.
Allà, els patges ensenyen on preparen i emboliquen els regals que rebran la nit del 5 al 6 de gener a les seves llars. Aquesta visita està especialment adreçada als nens i nenes de 0 a 10 anys. El David o la Júlia han visitat el magatzem amb els seus fills. Molt bé, ens ha agradat moltíssim.
Molt, molt xulo i per totes les edats. Bueno, molt bé, perquè és molt distès, ho fan molt bé, hi ha una mica de tot, expliquen molt bé les coses i, bueno, és molt bonic. Els patges fan visites guiades cada 30 minuts, tant al matí com a la tarda i cal adquirir entrada prèviament a un cost de dos euros. I fins aquí la circular, aquest informatiu relaxat que fem la xarxa audiovisual de Catalunya i Tarragona Ràdio.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
La cova, un relat de Rosa Casas.
Són les set del matí d'un dissabte. La Xènia obre els ulls i s'estira tota ella. No li cal despertador, de tants anys llevant-se a la mateixa hora. Li agrada aquesta estoneta de relaxament dels dies de festa, estirada al llit sense pensar en res, sense fer res, sense planificar res. Fa un cop d'ull a la finestra de l'habitació i li sembla veure, entre cortines, que el dia està ennubulat. Sortirà igual, la casa li cau a sobre.
Un cafetó, una dutxa ràpida, un cop d'assecador i amb les claus del cotxe a la butxaca, tanca la porta de casa i agafa l'ascensor fins al pàrquing. En obrir el cotxe, li ve al nas aquell tuf de gasolina barrejada amb plàstic que tant la fastigueja. Obre la finestreta, engega el motor i agafa el volant, rumb cap al Montseny. Un cop travessat el primer poble, continua per la carretera que va en direcció al bosc.
S'endinsa pel primer trencall que troba i uns 100 metres més enllà aparca el vehicle. Un cop fora, respira i comença a caminar sense rumb.
Un paisatge d'olors l'acompanya, llantiscle, pi, romaní, farigola... Tant li fa on la porti aquell camí, mentre pugui respirar l'olor de natura. Però el cel està cada cop més gris i s'adona que no ha pres ni per aigua ni impermeable. No pot ser, tan previsora com soc, es diu. El primer llampet es fa pas entre els núvols i de seguida se sent el trò, ben a prop, molt a prop.
Comença a ploure. La tempesta descarrega amb força. No sap què fer. Si va fins al cotxe arribarà ben xopa. Segueix una mica més caminat enllà. Sota els pins encara no hi plou del tot. Allà, al fons, entre els arbres, li sembla veure una roca. Si atansa. És una mena de cova. En entrar-hi sent l'olor d'humitat, però no hi plou.
Fa unes passes més i a poc a poc els seus ulls es van adaptant a la foscor. El cor se li accelera i una suor freda li recorre tot el cos. El que veu la deixa sense alè. Davant seu, un ésser diminut, d'uns 70 centímetres, de formes rodones i un color indefinit.
Desprèn una llum esmorteïda, com la d'una bombeta a punt de fondres, i es belluga d'una manera estranya, com si ballés, però no ben bé. Emet uns sorollets, quasi una mena d'ultrassons, una mica semblants als que fan els dofins. No és un nen, ni un adult, això és clar, però tampoc és un animal. Així doncs, què coi és? Mai havia vist res igual.
Aquell ésser estrany sembla que li està fent senyals. Amb... Amb què? Són braços, allò? No pot creure el que està veient. Ella, tan lògica, tan racional, tan amant de la ciència amb majúscules, defensant sempre que res es pot donar per cert si no està investigat, experimentat i contrastat. Tot, absolutament tot, ha de passar pel filtre de la ciència.
I ara es troba amb això. Com ho podrà explicar els seus companys de laboratori? I els seus amics se'n riuran d'ella? La prendran per boja? S'adona que ja no és ella la que està pensant, que els seus pensaments ja no són només seus, sinó que ho són també d'aquell ésser diminut. I les idees es barregen i es confonen.
A poc a poc intenta destriar en la seva ment el que és de cadascú i aviat s'inicia una mena de diàleg entre els dos. Parlen, més ben dit pensen, sobre l'univers i els seus orígens, sobre galàxies, sobre forats negres. I la Xènia s'hi sent còmode, argumentant, debatent i contraposant idees amb aquell ésser tan estrany.
S'hi podria passar hores, com ho fa també a la facultat amb els seus companys de feina, quan discuteixen sobre qualsevol tema científic que els apassiona. I mentre la conversa va avançant, el seu cor es calma. Al mateix temps que observa que tanmateix, tot i els anys llum que suposa deuen separar els seus mons, potser no són pas tan diferents...
Sona el despertador. Són les set. La Xènia obre els ulls i s'estira tota ella. Té el cap emboirat i una mica de mal de cap que no la deixa veure i clar. No recorda el que ha somiat, però té la sensació que ha estat una nit molt intensa. És dilluns. És hora de fer un cafetó, dutxar-se i anar cap a la feina. La cova. Un relat de Rosa Casas.
Relats Onirics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Dímelo rei Aunque todo el mundo ya sospeche de los besos Colombia, México, Worldwide, baby Aragona Radio Soc el fill d'un home senzill que dormia coloms amb la mà
Titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant. Capità del silenci quan toca la mesura perfecta i la puntualitat. Escrivar de paraules senzilles els mots en creuat.
Quarts de sis ja som a la platja i sembla que tot prepara. Els senyors, el vestit vermell i els nubos que vénen de franc. Un pintor de silenci tranquil parla de l'ell somriure que avui té l'aigua. I la sèria que espera pacient com ufades
Un dimarts de primavera, a la riba d'ultramar, on no paren les sirenes. Benvinguts al cel més alt, que han vist mai les nostres celles, canto peces d'un jubat,
No tinc res més per pensar. Ell arriu i fa aquell posat de trios seriós i elegant. Gira el vent.
Fins demà!
Bon Nadal. Tarragona Radio.
Fins demà!
Estic tan, tan pot, jo crec que estic avocat. Tu tens la recepta, la fórmula, vitamina de l'amor.
La cremita amb l'oe vera no es pot comparar res amb tu. El sol, la cara, tombona, un massatge no es pot comparar res amb tu. He provat tantes coses, tot fatal, res funciona.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El tonto que...
Tarragona Ràdio et desitja bones festes i bon Nadal. Un abric ben groixó a una bufana. Bons paus per dormir.
Fins demà!
La taula és gran, com més serem millor. Un jersei fet de llit, mitjons d'estelles. Un nas envermellit, rotons als ulls de llum. Els teus dins protanuts, pocs els dins guants. I un abric de desitjos que batallaran la
La taula és gran, com més serem millors? Ningú sense Nadal Ningú sense un regal, més serem millors Ningú sense Nadal, més serem millors
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
The holly bears a prickle As sharp as any thorn And Mary bore sweet Jesus Christ On Christmas Day in the morn The rising of the sun
Fins demà!
As bitter as the gall And Mary bore sweet Jesus Christ For to redeem us all The rising of the sun
The playing of the merry organ, sweet singing in the choir.
Tarragona Ràdio desitja bon Nadal i Felis Any Nou.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràdio.
Força per sortir a cantar Dispara la bala
Hem perdut la batalla, si tothom calla, hem perdut la batalla. Si tothom calla, si tothom calla, la nostra veu falla si el teu cos no balla.
Anem a treure coratge, pintar-te pau el paisatge. No tenim temps de plorar, vaig a lluitar per fer-te arribar el missatge. Però salvatge, sempre lletges d'equipatge. Ara s'ha de ballar, tots a cridar per enrodar l'engranatge. Liurem per sempre com aquesta nit. Anem a treure coratge. No oblidarem la màgia del teu cri, del teu fred.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Quan entra el club, no pesco a tu, ja me és igual, no vull ningú. Quan entra el club, no pesco a tu, ja te he olvidat, tu m'has perdut. Quan entra el club, no pesco a tu. Quan entra el club, no pesco a tu. Quan entra el club, no pesco a tu.
Bones festes. Tarragona Radio.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Tarragona Ràdio. Bon Nadal.
Fins demà!
I ara 5 de gener, oh eh, m'han trucat els amics, ja no em vull portar bé. I ara 6 de gener, joder, ja ha arribat el carbó, no recordo què he fet. I ara 5 de gener, oh eh, m'han trucat els amics, ja no em vull portar bé. I ara 6 de gener, joder, ja ha arribat el carbó, no recordo què he fet.
I ara surto al carrer, oh, eh, veig a la Villastietz amb una copa de més. I a les 6 del matí, joder, he acabat amb els reis, aparcant els camells. I ara 5 de gener, oh, eh, m'han trucat els amics, ja no m'ho portava. I ara 6 de gener, joder, ja ha arribat el carbó, no recordo, però al final sempre m'arriba carbó.
Estimats reis d'Orient, m'he portat malament. Un any més he tornat a fallar. No he pogut evitar ser sincer. He tret zero en actitud i he suspès per vocació. M'he deixat guiar pel cor. Sé que tot...
No he deixat d'arribar sempre tard. No he après esperar i ser pacient. I tinc gran facilitat en ficar els dits a l'endoll.
M'he deixat guiat pel cor. Curteu-me carbon. Curteu-me carbon. Curteu-me carbon.
Estimats, reis d'Orient, m'he portat malament. Tarragona Ràdio et desitja bones festes i bon Nadal. Passa els Nadals amb Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat. We were good, we were gone.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Aquest Nadal, menjar i companyia per a tothom. La Circular, amb Núria Cartanyà. El menjador social de Bona Vista preveu atendre a prop d'un centenar de famílies cada dia durant aquestes festes de Nadal. Una xifra que ja s'ha consolidat com la mitjana d'usuaris diaris al llarg d'aquest 2025. L'equipament gestionat per l'associació Joventut i Vida dona servei principalment als barris de Ponent de Tarragona.
Des de l'entitat valoren molt positivament les donacions rebudes que arriben sobretot de supermercats, però també de campanyes solidàries impulsades per la ciutadania i per diverses entitats. Aquests recursos permeten oferir àpats calents i acuinats amb menús equilibrats, de qualitat i sovint adaptats a les necessitats de cada família. Molts usuaris opten per endur-se el menjar a casa, una tendència a l'alça que ha facilitat ampliar el nombre d'atencions.
De cara al proper 1 de gener, quan el menjador romandrà tancat, es lliuraran paquets d'aliments perquè les famílies puguin cobrir les seves necessitats bàsiques. Els beneficiaris són persones en risc d'exclusió social derivades des de serveis socials, però també n'hi ha que s'adrecen directament al menjador per demanar ajuda. La responsable del servei, Raquel Quílez, explica que aquest canvi en els hàbits dels usuaris ha estat clau per poder arribar a més famílies.
Continuamente nos vamos reinventando y nos adaptamos a lo que hay. Entonces en pandemia aprendimos que no hacía falta sentarse aquí para tener cordialidad, para tener cariño, para dar calor, podíamos hacerlo pero que comiesen en casa. Y de esta forma hemos crecido.
El menjador social de Bona Vista va obrir portes l'octubre de 2013 amb una previsió inicial de 40 places diàries. 12 anys després, atén prop d'un centenar de famílies cada dia. A més de l'equip professional, el projecte compta amb la implicació d'uns 45 voluntaris que col·laboren en la preparació, cuina i servei dels apats.
I també us expliquem que els Patges Reials ja treballen a fons, al Magatzem Reial de Tarragona, que, des de dissabte passat i fins demà dimarts, permetrà que els infants de la ciutat puguin dipositar les cartes dels seus desitjos a la bústia reial. Per sisè any consecutiu, l'espai s'ha habilitat al refugiu del Moll de Costa,
Allà, els patges ensenyen on preparen i emboliquen els regals que rebran la nit del 5 al 6 de gener a les seves llars. Aquesta visita està especialment adreçada als nens i nenes de 0 a 10 anys. El David o la Júlia han visitat el magatzem amb els seus fills. Molt bé, ens ha agradat moltíssim.
Molt, molt xulo i per totes les edats. Bueno, molt bé, perquè és molt distès, ho fan molt bé, hi ha una mica de tot, expliquen molt bé les coses i, bueno, és molt bonic. Els patges fan visites guiades cada 30 minuts, tant al matí com a la tarda i cal adquirir entrada prèviament a un cost de dos euros. I fins aquí la circular, aquest informatiu relaxat que fem la xarxa audiovisual de Catalunya i Tarragona Ràdio.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona. Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Relats onírics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. La crida del Wendigo. Un relat de Carles Penedès. I com has dit, què et dius? Li demanava a l'Adurne, ajudant-lo a incorporar-se. Gent de fac. Però m'ha dit sempre de fac. Va respondre l'home entre estossecs i tremolots.
L'edurne duia uns quants és a quin hora, enmig de la frondusitat dels grans llacs boscosos del Canadà, reclosa a la cabana de la seva família. Sola, només l'acompanyaven els llibres i els apunts que s'havien dut per estudiar pels exàmens d'aquell semestre. Com cada tarda abans no es fes fosc, havia sortit a passejar pel bosc després de tot un dia d'estudi intens.
L'olor dels vedolls havia esdevingut sinònim de pausa necessària balsàmica. L'embriagava i li donava força per reprendre la fenya. Poc que s'esperava trobant de fac, enmig del fang de bocaterrossa, nuix sense coneixement a l'arribada del llac. Espantada, el va començar a sacsejar fins que obria els ulls. Eren envatllats i foscos.
No pas amb aquella mena de lluïsor negre, capaç de reflectir i emetre llamporneig, sinó una fosca insondable, atàvica, com la de mirar directament al fons d'un pou i observar com les tenebres entavanen gradualment els rejos de llum, els embolcallen i se'ls fan seus fins que no en queda res. Encara que estigués prou conscient per recordar i articular el seu nom, en defact no feia bona cara. La tardor havia caigut amb força en aquella regió d'Ontària i la hipotèrmia que ratia era evident.
tot tremolós, d'una palidesa generalitzada, i uns ja vigililosos, cliballats també pel fred, era clar que necessitava escalfor de manera urgent. Amb el seu anorac, l'odurni li fregava les cames i els peus frenèticament fins que almenys es va poder aixecar. L'home es cobri com pugui amb aquella roba, que li anava més que petita, i se l'endugué cap a la cabana fent tantines. A mesura que s'hi acostaven, l'olor de fum de la llenya anava més i era un bon auguri del reconfort que els esperava.
Lamentablement, en Defac es va plegar. Inconscient, només travessar el llindar de la porta. L'Adurne va haver d'arrossegar com poder aquells 80 quilos de massa inerta fins al davant de l'aier de foc. El tapar amb tantes mantes com tenia la cabana i avivar el foc. Era l'únic que podia fer per ara. El telèfon no funcionava i no es veia amb corda dur a pes aquell homenàs fins al cotxe.
La noia es va preparar un te ben calent per mirar d'escalfar-se i se'l vavia asseguda tot mirant aquell home entre viu i mort al mig del menjador. Des de la taula estant, observava la respiració profunda d'en Defac i de tant en tant s'acostava per mirar-se'l. Mentrestant, el dia havia anat decaient i la temperatura del seu cos no semblava recuperar-se. Tampoc havia tornat a ser. Les opcions eren molt limitades i el que en Defac necessitava era una font que li proporcionés calor de manera gradual, més compatible.
Es despullà quasi del tot, fins a quedar-se en roba interior i s'esmuñir fins al centre del laberint de Mantes. El contacte amb aquella pell gel era de la feu estremí. Però el fremiment no només era causat pel fred. El fet era que s'estava prenent massa molèsties per aquell foraster de la seva vida. Però com una mena de fascinació masmèrica, tot li semblava de més natural.
es deixant dur per l'instint i l'abraçant força. Amb el cap al seu tors, notar aquella olor tan agradable, tan efímera també, de terra després que li caigui el primer pugí, però que ara perdurava inhalació rere inhalació. No es cansava d'aquella fragrància i, com en trànsit, començava a joveixer amb els cabells d'aquell nàufrag del fang. Els seus cabells llargs devien ser de color pissarra originàriament. Ara, esbuillats i crespats pel llim de l'or de l'aigua, es veien grisosos.
Enjugassada, li desenredava els flocs tot fent saltar plaquetes de fang sec. La seva ment mentrestant anava caient a la letargia i estava lluny de la cabana, brassejant pel llac on l'havia trobat. Sorava per la riba de l'aigua, apartant jonc suaument, com ho fèiem els manyocs de claus d'endefact en el món de la vigília.
La cortina hidròfila es feia cada vegada més espessa, angoixant. Pressejava amb força, obrint-se pas violentament a través d'aquelles plantes que la sufocaven i semblava que la volguessin atrapar. Finalment, va apartar l'últim dels mateus aquàtics només per precipitar-se el buit que hi havia al darrere. La nit era clara. La lluna i les estrelles brillaven amb força i es feien més i més grans en la seva caiguda.
Una mà la va amarrar de cop. Eren de fac, que se la miraven posats estricta. Se'l veia majestuós i altiu, tot heia tensió per l'esforç de quantar-se suspes en l'aire. La mà encara era ben freda i veia els seus peus tots en carn viva, mitjans sangonats. Vine amb mi, li va ordenar. Com? Respondeu l'Adorné. Corre!
Andefak la va començar a arrossegar per la volta nocturna del cel. Els estels primer eren punts fixos, després es van anar tornant línies per la velocitat endimoniada, mentre dels peus de l'Odurné en començava a sortir fum. L'endemà al matí, l'Odurné es despertava amb els primers rajos del sol de tardor que li donava el bon dia i lo convidaven a llevar-se. Andefak no se'l veia per enlloc. La noia tenia tot el cos ben cruixit i masagat.
No tenir un cadàver al costat era un bon senyal, si més no. Es prepara un cafè, ben carregat. Mentre feia xarrups amb la mirada perduda a les brases fumejants, repassava la nit anterior. Era tot tan irreal, ara? Però l'anoràc i les mantes eren ben brutes de fang, sec. L'Edoornès va quedar fixada mirant la porta. Sacseja el cap per ahirar-se el deixundiment. Com s'ho devia haver fet aquell home per sortir de la cabana sense treure la balda?
La crida del Wendigo, un relat de Carles Penedès. Relats onirics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
Vull cosir-te tots els botons, vull fer-te la vora dels pantalons, vull sergir-te en fil vermell els pedaços del teu cor aquest.
Tots els patrons vull que siguin del millor vellut els teus patrons. Regalar-te aquest hivern la bufanda i els mitjons aquest cop vull brodar-la.
Per començar, fer bona lletra com ens van ensenyar. La millor merceria del món és amb tu. Volta'm en fervor.
M'escapi, fes-me uns quants repús. Si vols anar a sobre, segur posa'm un cafè.
A la butxaca hi ha el canalet d'aquelles aquestes que et queda tan bé. Vull que em portis un cançadet amb el crudo.
Les vetes que et molestin, te les trobo bé. Fins que notis que aquest vestit més enmig de no pot ser. Aquest cop m'ho vull rodar. Fes cadeneta per començar. Fes bona lletra.
Del món és amb tu, volta'm a fer-me l'anys. I perquè no m'escapi, fes-me uns quants repuls. Si vols anar a sobre, segur, cosa'm un cafè. Traça que és molt puntetes, però una llera s'hi cal.
Tot l'equip de Tarragona Radio et desitgem bon Nadal i molt bones festes. Tarragona Radio, la ràdio de la ciutat.
I ara veu un món pujada en una cara
Diu que Marchelo ha rebentat el seu armari i s'ha liat en un guaperes del despatx. Que s'han pillat una caseta a la muntanya i fan formatge amb la llet del seu ramal. Deixa que tanlaire el vent. Deixa que tanlaire el vent. Deixa que tanlaire el vent.
que t'hi vivia a una multinacional. Però va conèixer un expert de sexo oral i ha tornat al poble amb bombo i parella formal. Deixa que tal l'aire el vent i crida yeah. José Francisco ha deixat totes les drogues i s'ha tornat una rateta de gimnàs.
a la terrassa i li va caure la torratxa cap avall. Tan mala sort que Lluís creuava un llibertari, un mafiós que especulava amb el negoci funerari. Ibai, ibai, i va dir, ibai, ibai, mentre batien tots els rècords en l'índex monetari. I on vaig, va dir, on vaig, ara hi viu el primer i ara el timon i ja no juga el solidari.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio et desitja bones festes. Ara que ens costa tant trobar un forat per veure'ns. Ara que costa tant oblidar que ens hem fet mal. Ara que costa tant riure fort sense sentir que t'hi va el cor. Vas i obres la porta
I tot és fort. I és Nadal i em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els de dalt.
i em fas una abraçada
I brindem per nosaltres i els dalt. I reconec una llum diferent que travessa el menjador. Tant de bo es quedés eternament o almenys fins que s'adormi
I em fas una abraçada que parla de la ràbia i les canes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I ho dindrem per nosaltres i els de dalt. I és Nadal. I em fas una abraçada que parla de la ràbia
I brindem per nosaltres i els delars. I brindem per nosaltres i els delars.
Fins demà!
No cabs to be had out there.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I thrill when you touch my head. How can you do this thing to me? Think of my lifelong sorrow. If you've got pneumonia and I get over that old doubt. Baby, it's cold. Baby, it's cold outside.
Vivo el Nadal amb Tarragona Radio.
Fins demà!
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràdio.
O millor anem a algun lloc on potser algú ens pugui veure. Potser està roent.
Deixeu-me aquí escrites idees de temàtiques, estils, el que us vingui de gust i a veure què puc fer. M'heu dit que faci una cançó Tantes vegades que ara no puc dir que no De tantes coses que no sé quina és millor I és hora de sortir d'aquesta habitació
M'heu dit que faci una cançó i em trenco el cap per disparar la inspiració. Sense fer trampes, sense cap imitació. Un hit que soni a cada destí.
de les nits de borratxera, dels hiverns de claverol, de cuinar sense recepta, d'estudiar-nos tota nit, de canviar-se de carrera, de provar el carnet per fi, de les coses més absurdes, de les pel·lis de Nadal, del viatge a Formentera, dels amics que mai fan tard, de saber tots els Pokémon, de lligar des d'una app, de dormir sense pijama, de marxar sense pagar.
M'heu dit que faci una cançó, de les vegades que he après a dir que no, de les històries que no tenen guanyador, de les coses que em fan perdre la raó.
Enfrontar-se el full en blanc Rescata 10.000 idees Amagades a un calaix Però s'esbossa una tornada Que comença amb remajó Crec que això és una cançó De la llima, dels mojitos Del Sant Jordi, dels solters De l'olor dels plàstic de cor De sortir a cremar el carrer De secrets de cau d'orella De Nesquick i Colacau De l'esplai o Medecau
Fins demà!
M'heu dit que faci una cançó de coses impossibles, de tonteries molt divertides i d'altres sense sentit, de coses que em fan vergonya i d'alguns secrets que no explicaré. He provat de dir-ho tot, de no dir res i d'incloure bromes que potser només ho entendré. M'heu dit que faci una cançó i al final, doncs, de fet de...
Tarragona Ràdio. Bon Nadal!
Who leaves the sun?
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràdio.
Yo seré tu caballero, tú serás la dama mía, yo llevaré tu pañuelo y los dos cruzando el viento a buscar un nuevo día. Un caballo blanco y negro con una estrella en la frente y un vestido de lunares para que yo pueda verte y no dejar de mirarte.
Porque la vida se pasa pero ya no vuelve. Y beberemos del amor que es una fuente. Nos amaremos en silencio. Y buscaremos un lugar para querernos tú y yo.
Lenguas que hablan, siempre dicen lo que quieren, te dirán que no te quiero, que te vayas y me dejes, porque de ti sienten celos. Yo te quiero vida mía, como a nadie había querido, no hagas caso a lo que digan, yo quiero un hogar contigo y vivir toda la vida. Quiero ver con alegría, amén.
Porque la vida se pasa pero ya no vuelve y beberemos del amor que es una fuente y nos amaremos en silencio. Y buscaremos un lugar para querernos tú y yo.
El amor es como el fuego, es un mundo de pasiones, como el agua limpia y clara, como la lluvia del campo, como el sol de la mañana. Tiene risas, tiene llantos, tiene penas y alegrías. Si no estás enamorado, aunque te sobre el dinero, vivirás equivocado. Lléveme con alegría.
Porque la vida se pasa pero ya no vuelve, veremos del amor que es una fuente.
Bones festes. Tarragona Radio.
El camell d'Orient entra a la ciutat, carrega la gepa un sac ple de regals. Pregunta al seu rei quin canvi han de seguir. Però l'home està ben adormit. El camell vol despertar-lo amb un crit. Que es perten la nit. Disculpi, texis, te'n podria orientar.
Som amics de reis com posteja Serrat. Un nen i una nena ens estan esperant. Portem uns paquets de molt lluny. El rei ha caigut en un somni profund. Jo estic tan perdut.
Descansa el balcó del pis principal. Estupen per a l'aigua carrer.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Una bicicleta de colors llampants, unes nines roses i un suar.
Un gament d'Orient surt de la ciutat. La xepa llogera buida de regals. El rei es desperta i pregunta on estan. Vol t'estar tranquil, majestat. Un test a la bèstia avançant per l'asfalt. Ja l'arribaré a l'arribar.
I el sol és urutín i el rei s'ha escoltat. I el sol és urutín i el rei s'ha escoltat.
i pogués despertar-me'n.
Mirant les portes d'un món que es veu.
Fins demà!
s'obriran les portes d'un món que esperen. Just de nou tots dos caminarem, setmanes trelles que van avançant, s'obriran les portes d'un món que esperen.
S'obriran les portes on espera l'amor.
Bon Nadal. Tarragona Radio.
Bona nit!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
I és que n'han passat tants anys que ni el més vell recorda els carrers engalanats. I a la plaça Vella sona aquell ritme tan nostrat que ballava tot el poble. I en Francisco treia el vi, la carmeta pastes dolces i la remeida que al carter s'expulsava les vergonyes per mirar al mes.
Rocambolesca, la trucada de llum i color. Rocambolesca, per encendre tota passió. Rocambolesca, ja sona la nostra cançó.
Fins demà!
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Bascanviable per a entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Fil, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre'l amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat Arroia l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació. Tarragona Ràdio Aquest Nadal, menjar i companyia per a tothom.
La Circular, amb Núria Cartanyà.