logo

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta. ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Transcribed podcasts: 117
Time transcribed: 5d 20h 4m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tots els secrets meteorològics al Descobert, amb Sergi Corral. Deixem el mar, passem a parlar de meteorologia, mirem el cel, tot i que la meteorologia i el mar també van bastant lligats de la mà. I ho comentàvem al principi del programa, hem començat el 2026 amb neu i fred ben viu, però quin resum podem fer de l'any que deixem enrere, Sergi?
Doncs, Marina, si m'ho preguntes així tant de cop, com diríem a Boté Pronto, et diria que càlid i plujós, però bé, estem aquí per fer-ne, per explicar un xic més en detall com s'ha comportat en un 2025 que podríem definir com un any prou peculiar dintre d'aquests que portem al Sarroga. No havíem tingut...
Llevantada pràcticament fins a final d'any, eh? Ens ha deixat-lo bo per acabar l'any. Sí, sí, hem tingut aquell temporal de llevant que dèiem que no n'hi havia des del Glòria, no n'hi havia, no n'hi havia... Doncs mira, el dia de Nadal, Nadal i Sant Esteve repetint el que ja va passar aquell Sant Esteve de l'any 2008, no amb la mateixa magnitud, però sí per dates, s'ha tornat a repetir.
Però bé, com dèiem, hem fet números, perquè els climatòlegs i observadors tenim això, que fem números tant siguem aficionats com també als serveis oficials, i clar, el balanç d'aquest 2025 és que ha estat un any càlid o molt càlid, dintre dels quatre més càlids que hi ha a la història de les observacions.
Els quatre més càlids per què? Perquè el més càlid va ser el 2022, després va venir el 2023, després va venir el 2024 i després ha vingut el 2025. És a dir, els quatre darrers anys han estat els més càlids des que es tenen observacions, una tendència que es reafirma.
I, en general, en el global de Catalunya ha estat una mica més, una dècima de grau, aproximadament, més fresc, entre cometes, si ho podem dir així, que el 2024. Però hi ha en alguns indrets de Catalunya, com tant a la Costa Brava, per exemple, a la Costa Central, que aquest 2025 ha estat una mica més càlid que el 2024 i semblant a l'any 2023. Per tant,
Estem pel mateix tros, estem en una dinàmica d'anys molt càlids, amb mitjanes pràcticament dos graus per sobre de la mitjana, o grau i mig, entre grau, grau i mig, dos graus superiors a la mitjana, per tant, continua aquesta tendència d'anys extraordinàriament càlids, que veurem si finalment té relació o no té relació, perquè això està molt en investigació i la gent ho diu molt,
amb l'erupció d'aquell volcà de l'unga-tonga o tonga-unga o unga-unga, digue-li com li vulguis dir. No sabem pronunciar-lo? Sí, sí, sí, sí. Crec que es diu unga-tonga, però jo crec que l'he vist escrit de totes maneres. L'erupció d'aquell volcà sumarí, que va ser l'any 2021, i a partir d'aquí se n'ha encadenat, va provocar una...
important intrusió de vapor d'aigua als nivells més alts, no de l'atroposfera, sinó de l'estratosfera, de la capa que tenim per sobre, i això es pensa que ha pogut tenir un efecte hivernacle, com si ha dopat una atmosfera que ja estava en contínua pujada, en contínua tendència càlida des de fa ja molts i molts anys.
Aquest any, sobretot, ha donat... Però hem de dir, Sergi, mentre te recuperes d'aquest tot, hem de dir que no podem dir, tot i que ha sigut un any càlid, no podem dir que ha sigut un any especialment sec com els últims dos que havíem tingut.
No, no, ha estat un any plujós o molt plujós, podríem dir. Un gran part de Catalunya ha acabat per sobre de la mitjana climàtica de precipitació i indrets, per exemple, de Tarragona, sobretot la zona dels ports, el Begebre, el Montsià i també la zona nord de Catalunya, zona del Ripollès, l'Empordà...
la selva, est d'Osona, els cims del Pirineu Occidental, han acabat l'any molt plujós, amb més de 1.000 litres per metre quadrat. Fins i tot Sant Carles de la Ràpida, per exemple, ha superat els 1.000 mil·límetres en tot l'any, una població que té una mitjana inferior inclús als 500 litres anuals. Podríem dir que la doblada, la mitjana...
climàtica, sobretot per una primavera plujosa, va destacar el mes de març, i ha destacat, en el cas del sud, la tardor, el setembre, sobretot, i part d'octubre, amb aquells episodis de la Dana i amb aquells aiguats, i en altres indrets, com és el nord-est de Catalunya, ha destacat, sobretot, el mes de desembre, que ha estat extraordinàriament plujós, amb 300 a 400 litres per metre quadrat en alguns observatoris. Per tant,
Un any una mica irregular en quant a mesos de precipitació, perquè també s'han combinat amb mesos molt cecs. Juny, per exemple, pràcticament no va caure ni una gota en molt del territori de Catalunya, exceptuant indrets del Pirineu, no va haver-hi alguna...
tempesta i, en canvi, el juny, que no ho hem dit abans, va ser un mes on es va batre el rècord absolut de temperatura de tots els junys observats fins ara. Va ser el juny més càlid de tots, inclús per sobre d'aquell juny del 2003 que semblava que no havíem de superar. Sí, sí, jo recordo temperatures que superaven els 30 graus i no érem ni mitjans juny, pràcticament.
Exacte, i els 35 i els 40, en algun observatori, sobretot pels vols de Sant Joan, aquella setmana va ser la més càlida, o ha estat pràcticament la setmana més càlida de tot l'estiu. I finalment, acabem amb un altre rècord, que és el rècord a la baixa, tant de tramuntana com de mestral, ja saps que ho mirem això també, estem en estudi, en podríem dir,
i aquest any ha estat l'any amb menys tramuntana dels darrers 30 anys, des que hi ha observacions, amb qui a l'escala hem fet 31 dies de tramuntana, o sigui, inclús 10 menys que l'anterior rècord, quan la mitjana de dies de tramuntana l'any voltava als 100 dies de tramuntana, per tant, ja veus...
el descens que hi ha hagut aquest any. A l'Estartit també s'ha batut el registrar rècord en tots els llindars que tenim l'estadística. Aquí a l'escala mirem 50 km per hora, però a l'Estartit mirem 60, 65 i 70 de ratxa màxima.
I pel que fa al sud, també m'han comentat que hi ha hagut record a Reus, a l'Observatori Meteorològic de Reus. Per tant, també s'ha abatut l'any amb menys dies de mestral. Per tant, ja sabem que la tramuntana i el mestral són cosins germans, o les situacions deriven més o menys de les mateixes situacions,
Per tant, és un reflex d'aquesta dinàmica que hem tingut un any més, que o bé han dominat els llavants o les situacions més de l'est o més del sud, en el cas de la primavera, la tardor i l'hivern, quan ens han emportat les pluges, i situacions més anticiclòniques i del sud, quan hem patit aquestes calors o aquestes temperatures excepcionals, bé sigui el febrer passat, que no vam tenir cap dia de tramuntana, o el mes de juny, que acabem d'anomenar fa una estoneta.
Per tant, veurem que ens de part aquest 2026 el fred s'allargarà molt més. Crec que demà comencen a pujar temperatures, no? Sí, demà comencem a canviar de situació. Venim de situacions de nord, de nord-est, de nord... Passem a situacions de l'oest i del nord-oest, situacions més atlàntiques. Normalment, les situacions continentals acostumen a ser força més fredes. Les situacions atlàntiques acostumen a ser un fred...
una mica més amortaït, una mica més temperat i sobretot més ventat, tindrem ventades importants. Les mínimes ja no baixaran perquè, clar, el vent dificulta que la temperatura baixi per les nits, els núvols també ho dificultaran, tindrem dies de cel rogencs, sobretot a la posta i a la sortida de sol, i un nou front, un nou canvi, sobretot de cares a divendres, dissabte, sembla que d'allò,
Però de moment, per aquesta primera quinzena de gener, sembla que no hauríem de tornar a repetir una fredurada com la que hem tingut aquests últims 4-5 dies. I així en 30 segons, allò que no us agrada gens fer als meteoròlegs, com pinta el 2026? Tindrem un hivern així del que queda càlid o tindrem un hivern de temperatures normals?
Ni idea. No, home, no, t'has de mullar, això que mireu, que mireu tots els mapes, tot. No, no, jo et puc parlar de les properes setmanes, les tendències a mitjà termini, no? Però no, mira...
Tal com vam començar aquest passat mes de desembre, ningú hagués dit que l'hauríem acabat amb la pluja que va caure, ni amb els llavants que va fer, ni amb la situació que vam tenir. Per tant, com diu un meteoròleg d'un canal de televisió bastant important, això s'ha de seguir minut a minut.
Doncs ho intentarem seguir. Moltes gràcies, Sergi Corral, per aquest repàs del 2025, tot i que no t'has volgut mullar pel que fa aquest 2026. Està molt freda, l'aigua. No cal que ho juris, jo em vaig ficar a l'aigua l'altre dia i déu-n'hi-do, està congelada. Està molt freda. No ho recomano. Moltes gràcies, Sergi. A reveure, que vagi bé.