Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dilluns 2 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al dret de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem del camí de ronda de Tarragona i la seva polèmica. Pescarem el pop amb un pescador de tota la vida al garraf.
Realitzarem art urbà, però sempre relacionat amb el mar. Parlarem d'ocells anant fins al delta de l'Ebre i acabarem el programa d'avui participant a la Lliga de Llegut Mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Ernand de Mar sorti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda a tots, feliç sabala i a veure què passa.
Cinc dies per davant. Avui és el dia de la marmota, sortir la marmota fil. Però vivim amb un dia de la marmota des de fa setmanes i setmanes. Rodalies ha tornat a fallar, torna a ploure... Per tant... Això que m'estàs explicant me sona xino, no ho sé. El nostre dia de la marmota particular... El nostre dia de marmota particular es va repartint cada dia. Per tant, no és un... I pel que fa a la marmota fil... Què ha dit? Que venen quatre setmanes, diria, ara ho dic de memòria. De fred? De fred. Ah!
Ai, que maca, que mona, que bonica. Ja saps que a mi m'agrada el fred. O sigui que jo... Fantàstic. The very best of marmota. Estem amb tu fil, guapa. Guapo, perdó, perdó. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, estic de dilluns. Com dieu-vos del dia de la marmota? Com a estil de vida, no? Al final, aquestes últimes setmanes, no sé, que vinc el fred. Si no plou, millor, el vent. M'incómoda aquesta setmana. Molt de vent és... No sé, si volem fer que faig o fred, que el faig o, però sense pluja i sense vent. Pot ser.
Aquesta setmana... Se pot demanar això, Marina? Ah, sí, sí, per demanar... En general, en general. Com si vols demanar que vinguin ja a 40 graus i per demanar que no quedi, saps? Bueno, una mica... Cel, no, eh? Encara no toca. Per favor, no, eh? No, no. Bueno, 40 graus tampoc, però... A veure, això és egipte, eh? Seria...
No, però l'abril-maig que ja comença lo... Lo caloret. Bueno, lo caloret faller. Sí, estava pensant el mateix. Anem a saludar en Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, prop de bé. No sé, potser que ja deixem d'americanitzar una mica això del temps, no? També, o sigui, què coi de marmota, ni marmotes, ni d'allò, ni d'allò? És la candelera avui, no? Sí, sí, la candelera plora, l'hivern és fora.
Si la candalera arriba, el fred és viu, i si la candalera plora, el fred és fora. Avui va plorant, la candalera. No ha rigut molt, com aquell qui diu. A part, el país tampoc està molt per la situació, tampoc està molt molt per la vida. Vivim el nostre particular dia de la marmota, nosaltres.
Així que la candida plora, l'hivern és fora, o sigui que potser a partir dels caps de setmana ja comença a fer cap de setmana de solet, vermut i diari i calçotades i coses d'aquestes. A veure si és cert. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs de dilluns, de dilluns estem aquí una miqueta, i s'acundant el que estava dient ara el company, jo sempre, sempre, sempre, Tim Candelera. Així m'agrada. Ja anem a saludar l'Oriol Leudes de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Doncs res, és veritat, avui és la candelera. Per tant, imagino que, com a bones persones que sou de respectar totes les tradicions, el pessebre no l'hagueu tret fins avui, eh? Avui és quan s'han de treure els pessebres. Fins avui poden estar muntats. Jo n'hi faig pessebre. Partint d'aquí, imagina't. Ai, no era conscient. Que dius. Ai. Fins que torna a posar-lo.
Quin desastre. No pot anar bé, això. Jo, per Reis, vaig contractar ja els desocupa i ja els passebre ja va estar fora. Home, és que clar, jo també ho faria, per Reis, punt final, saps? Mare meva. Quin desastre, quin desastre. Només et donem disgustos, Oriol, em sap greu.
La veritat és que sí, no puc comptar per res amb vosaltres. Pel principi de l'any vinent ens ho recorda, sisplau. Exacte. Per favor. Vinga, va, ho farem així. Vinga, va, deixem el tema pessebre aquí i anem a començar el programa d'avui. Qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez God.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que el grup d'acció local pesquer de la Costa Brava tanca el termini de presentació de projectes amb 45 propostes valorades amb més d'un milió d'euros, Sergi.
Doncs sí, Marina, el 31 de gener concretament s'ha tancat el termini per a presentar les sol·licituds d'ajuda en el marc del grup d'acció local pesquer i el Fons Europeu Marítim de Pesca i Agricultura de Catalunya, un projecte que recordem comprèn el marge del 2021 a 2027. En el tancament del termini s'han recollit fins a 45 propostes diferents que estan valorades amb més d'un milió d'euros d'inversió.
Ara cal desjustar, a part d'aquestes propostes, el pressupost total del Galp Costa Brava, que és de prop de 580.000 euros per aquest any 2026. Les iniciatives presentades busquen fomentar el desenvolupament sostenible de les zones costaneres, reforçar l'economia blava, promoure la diversificació econòmica i potenciar la participació dels agents locals en la definició i execució dels projectes amb impacte social, econòmic i ambiental.
Les que es seleccionin s'hauran d'executar abans del dia 15 d'octubre. Aquesta línia d'ajut representa una oportunitat clau per consolidar projectes innovadors i arrelats al territori, contribuint al desenvolupament equilibrat i sostenible de la Costa Brava.
Alguns projectes finançats pel GAL, per exemple, han estat una embarcació de bar accessible aquí a l'Escala, un punt de recollida de peix de llotja pel personal sanitari de l'Hospital de Palamós i murals a cadascuna de les cofredies de pescadors, com l'entrevista que escoltarem avui aquí a la Randa Mar. El Museu de l'Anxova i de la Salt de l'Escala inaugura una exposició itinerant de nusos mariners. Es podrà visitar fins al 7 de juny.
Des de la gasa de mà, el barrilet, passant per la volta d'escota, l'entolladura o el nus de pardal, aquests són alguns dels nusos mariners que recopilen la nova exposició temporal al Museu de l'Enxobel de la Sal. La mostra, que va ser produïda pel Museu de la Pesca de Palamós l'any 2018, arriba a l'escala per oferir un repàs de la història i la importància d'uns elements capdals per a la seguretat de les embarcacions i la tripulació, que encara sempre en avui en dia.
Marta, escoltem-ho. Marta Rodeja, que és directora de projectes del Museu de la Pesca de Palamús. Posem valor els nusos com a patrimoni de la cultura marítimo-pesquera, no? Es fan servir molt, formen part del dia a dia, avui encara ens ho han explicat, però alhora és un element patrimonial que cal conservar, que cal difondre i seguir fent conèixer a tothom, no?
Sota el títol de Nusos Mariners, l'exposició vol ser una hitna pedagògica per a tots els públics. A través d'una vintena de plafons informatius, acompanyats amb la reproducció de cadascun dels nusos, el relat de la mostra repassa l'ús, l'història o les anècdotes vinculades a aquests elements. No només això, sinó que alhora els visitants poden practicar els coneixements adquirits en diversos caps distribuïts a la sala. Ens ho explica Mariona Font, directora del Museu de l'Escala.
Aquesta la vam produir a Palamós, va fer itinerància a Tarruella, i ara, al cap d'uns quants anys, hem decidit que és una exposició molt pedagògica, molt visual, i que estaria molt bé portar-la aquí a l'escala, perquè també per aquest patrimoni mariner que tenim, amb tots els pescadors, es pot revaloritzar tot aquest món dels nusos.
Recordem que l'exposició es podrà visitar fins al 7 de juny al Museu de l'Enxova i de la Sal i que aquest és un museu que està inscrit a la xarxa de museus marítims de la costa catalana. Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. La Mancomunitat Delta Gestió ha celebrat una nova sessió de treball a l'Ampolla en què ha aprovat diversos acords orientats a reforçar la seva capacitat tècnica i a impulsar projectes compartits al conjunt del Delta de l'Ebre Cel.
Així és, Marina. Un dels principals punts de l'ordre del dia ha estat l'inici del procés de licitació d'un acord marc per a la contractació de serveis tècnics i de consultoria, amb un pressupost màxim de 3,2 milions d'euros per als pròxims 4 anys. Segons ha informat l'ENS, este instrument ha de permetre disposar d'assistència especialitzada de manera més àgil, facilitar la redacció de projectes d'obres i urbanístics i així com agilitzar la tramitació de subvencions, entre altres funcions.
Escoltem a Francesc Carasa, alcalde de l'Ampolla.
Vam acordar d'iniciar la licitació d'un acord marc per a la contractació de serveis tècnics i consultoria, no? Aquest serà un instrument que ens permetrà disposar d'assistència tècnica especialitzada de manera molt més àgil, molt més eficient i, per tant, inclús més econòmica per als diferents ajuntaments, no? Consisteix en la redacció de projectes d'obres i també urbanístics i la tramitació de subvencions i molts més aspectes que contemplarà aquest acord marc, no?
En la mateixa sessió, l'Assemblea també ha acordat sol·licitar una subvenció de 48.000 euros al grup d'acció local de la Costa de l'Ebre per desenvolupar un projecte de promoció d'hàbits saludables a les escoles de l'àmbit de delta gestió. La iniciativa pretén fomentar el consum de peix entre infants i joves i posar en valor el producte de proximitat, especialment el vinculat al sector pesquer del territori.
També vam acordar demanar una subvenció de 48.000 euros al GAUP, Terres de l'Ebre, per dur a terme el programa de la classe dels peixets de la mala taula, que és una de les accions que consistiria en potenciar l'ús i el consum del peix, que, lamentablement, cada vegada pot ser, està més en desús, no?, i crec que és una bona...
Una bona eina aquesta per poder potenciar aquest consum del peix a les escoles i que els xiquets i les xiquetes puguen saber els valors que té i com cuinar-los, també. Bé, són acoles, entre altres, que van prendre i això ja confirma que la Mancomitat de la Gestió comença a caminar i a treballar amb el seu objectiu de sumar esforços i, com no?, optimitzar recursos.
D'altra banda, s'ha aprovat una declaració de suport a les mancomunitats i a la creació de l'Associació de Mancomunitats de Catalunya amb l'objectiu de reforçar el treball en xarxa amb altres ents supramunicipals i afavorir l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques. Amb estos acords, la Mancomunitat Delta Gestió continua avançant en el seu objectiu de sumar esforços, optimitzar recursos i donar una resposta coordinada als reptes comuns dels municipis que en formen part
i del conjunt del Delta de l'Ebre. El Club de Rem Delta s'ha proclamat aquest cap de setmana subcampió al Campionat de Catalunya de llarga distància.
Després d'ajornar-se per la previsió meteorològica, en posta ha acollit el Campionat de Catalunya de Rem de llarga distància, en el que Banyoles va ocupar la primera posició, seguit del Club de Rem Delta de Sant Jaume d'Anveja, amb dos horts, tres plates i un bronze, i del Club Nàutic, en posta, amb dos horts, dos plates i cinc bronzes. També van prendre part en la cita el Club de Rem Tortosa i el Club Nàutic La Ràpida.
que van aconseguir una medalla de plata cadascú en les modalitats que puntuaven. Escoltem ara Meritxell, Alonso, entrenadora del Club de Remdelta. La valoració del campionat de Catalunya de llarga distància celebrada este cap de setmana en posta, la veritat que per al Club Remdelta és molt positiva. Ens sortim amb tres medalles d'or.
Tres de plata i una de bronze i al final el treball sempre surt reflexat i ja sigui sumant que és la primera de la temporada.
L'or va ser per a Noa Quinquilla i per al tàndem format per Núria Olit i Marina Barberà. La plata per a Jan Vila i Eduard Colomer, Araitz, Ribas i Mariona Gonzalvo i Danio Marquez. I finalment el bronze va ser per al quartet format per Axel Macià, Quim Beltri, Unai Ribas i Lian Masià. La jornada va despertar una forta expectació entre els aficionats a aquesta disciplina esportiva.
Anem ara fins les costes del Garraf. La plaça de la Vila de Vilanova va ser la plaça més rellevant durant la temporada castellera del 2025. Així ho ha reconegut el món casteller en la darrera edició de la nit de castells, en la que s'han entregat diferents premis que recorden les diades i els moments més emocionants que van deixar les colles l'any passat. Carla.
Doncs sí, el premi Plaça de la Temporada ha estat per la plaça de la Vila de Vilanova, per la Diada de les Neus que s'hi va viure. El cartell que presenta la Diada de Vilanova, els castells que s'hi van poder veure i el fet que els castellers de Vilafranca l'haguessin escollit per enlairar els seus primers castells de Déu de la Temporada han estat arguments per concedir aquest premi a la plaça vilanovina.
En aquesta mateixa categoria hi competia la plaça de la Vila del Catllà i la plaça Vall del Castell de Vilafranca. L'alcalde de Vilanova, Juan Luis Ruiz, ha estat l'encarregat de rebre el premi en una nit castellera en la que també hi van assistir diferents membres dels bordegassos de Vilanova com a colla anfitriona. També han estat premiats Fede Gormaz per la seva trajectòria com a casteller i excap de colla de la colla Joves Xiquets de Valls i la colla vella dels Xiquets de Valls per ser la colla amb millor temporada.
El jurat ha concedit també el premi al moment casteller de la temporada a la colla jove Xiquets de Valls per la seva Torre de Nou sense manilles. I el premi especial Nit de Castells se l'han emportat els castellers de Vilafranca pels tres castells premiums que van aconseguir per la Diada de Tots Sants a Vilafranca. La Nit de Castells i els seus guardons els organitza cada any la revista Castells i les televisions locals de TAC12 i la xarxa.
Al Garraf segueixen els preparatius pel carnaval que ja ha arrencat amb el programa en alguns municipis, com és el cas de Sitges. Doncs sí, Sitges ja han arrencat amb el seu famosíssim carnaval i aquest dissabte van nomenar la seva reina infantil.
Greta Morató Fernández va ser l'escollida per lluir la corona durant els intensos propers dies, en un acte que aquest any s'ha celebrat una setmana abans de l'habitual. L'espectacle de llum i color al Casino Prado va comptar amb la participació de tota la colla infantil de la reina del Carnaval, que també va aprofitar l'acte per descobrir la disfressa que lluiran enguany.
Per altra banda, a Vilanova es va celebrar divendres la presentació oficial del programa de Carnaval, amb una gran festa davant del mercat municipal que va comptar amb diverses xarangues vilanovines. Aquest dissabte arrencaran finalment els actes oficials, amb la celebració de 20 balls de mentons en diferents ubicacions, on 24 entitats reafirmen el seu compromís amb la tradició d'aquest ball emblemàtic que dona el tret de sortida d'aquest singular Carnaval.
I, mentrestant, a Canyelles ja s'últimen els preparatius per al carnaval més matiné de tot el Garraf, que aquest mateix dissabte celebrarà la seva rua de disfresses i abans, com a novetat, una rua infantil. Aquest carnaval se celebra, com de costum, una setmana abans que la resta per no coincidir amb els altres carnavals de la comarca. I s'hi preveu que hi participin 21 grups i 2.100 persones, vingudes de tot el Garraf i part del Penedès.
Fem aturada ara les costes del Maresme. L'Ajuntament d'Arenys de Mar posa filar l'agulla per la instal·lació de plaques solars en els edificis municipals. L'objectiu del consistori és aconseguir l'autosuficiència energètica dels equipaments públics i generar energia per l'autoconsum de la ciutadania.
Doncs sí, exacte, Marina. De moment s'ha aconseguit col·locar plaques solars en les cobertes dels equipaments esportius i també a la del Col·legi Joan Maragall, un projecte que té els seus orígens en un estudi que va fer l'enginyer local, que se centrava en identificar en quines cobertes municipals es podien instal·lar plaques. Finalment, de les proposades en el treball, s'ha aconseguit poder-ho fer en tres espais gràcies a una subvenció de la Generalitat. Serà a la pista descoberta, al Pavelló de les Creus i al Centre Educatiu Joan Maragall, ho comenta l'enginyer Jordi Marçol.
La configuració del nostre municipi i sobretot la ubicació actual dels edificis municipals, molts d'ells permeten un aprofitament solar molt gran. Les que hem pogut obtenir subvenció
només permeten, és a dir, per superfície, tenim 100 quilowatts al Madagall, a la pista descoberta, la nova pista esportiva que s'ha construït al costat de la piscina, i al propi pavelló de hockey. Aquests tres són els que construirem les plaques solars.
Des de l'Ajuntament són conscients que el termini per assolir aquest objectiu serà llarg no només per la instal·lació, sinó també per la part burocràtica, ja que s'haurà de redactar un nou reglament perquè reguli l'ús d'aquesta energia en relació a la ciutadania.
Ja ha adjudicada l'execució d'una coberta solar, que està a inicis d'executar-se, i tenim dues cobertes més que iniciarem l'adjudicació en bon punt es pugui. Després, tot el temps de poder plasmar tot aquest reglament i tota aquesta contribució d'energia a la ciutadania i a les còmules energètiques,
Ja no sé el temps que puguem estar, però en principi a mig termini, a llarg plaç, cop estiguin executades, es podrà ja començar a determinar tot això i a plasmar-ho. D'aquesta manera, el govern d'Arenys fa passes amb la promoció d'un model energètic que diu que és més sostenible, més just i inclusiu.
El Maresme torna a situar-se entre l'elit de la pastisseria catalana. Mateu Closa, d'Arenys de Munt i Pastisseria Unió de Mataró han estat distingides als guardons Fava de Cacau 2026, que reconeixen anualment les 50 millors pastisseries de Catalunya a partir del criteri professional.
Exacte, els premis, considerats un dels segells de qualitat més prestigiosos del sector, una mena de Champions de la pastisseria catalana, s'han lliurat a Sant Vicenç dels Horts en el marc de la novena mostra internacional de pastisseria. La pastisseria Unió de Mataró referma un any més la seva presència entre els millors establiments del país.
L'obrador al Maresme és ja un habitual d'aquest rànquing de la fava de cacau i torna a aparèixer a la selecció de les 50 millors, consolidant una trajectòria marcada per la regularitat i l'excel·lència. Al llarg dels darrers anys, Unió s'ha convertit en un referent al Maresme i, més enllà, amb un reconeixement sostingut tant del públic...
i amb una aposta clara per la qualitat del producte i el detall tècnic, s'ha fet un lloc propi dins la primera línia
de la pastisseria catalana. Els Premis Faba de Cacà ho tenen com a objectiu identificar l'excel·lència en el camp de la pastisseria a partir d'un procés de selecció rigorós. El jurat està format per professionals del sector, per professorat especialitzat i periodistes gastronòmics i està coordinat pel divulgador i especialista Marc Balaguer.
Un fet que garanteix un criteri independent i professional. A banda del llistat general de les 50 millors pastisseries, els guardons també reconeixen altres valors claus en l'ofici com la innovació, la trajectòria històrica o les creacions singulars, reforçant així el paper de la fava de cacau com un aparador anual del millor talent pastisser del país.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que la ciutat s'aboca a Tarragona per salvar el peix de proximitat i els pescadors del serratllu. Història, identitat i producte de proximitat es donen la mà amb un seguit d'activitats en xarxa que involucren veïns del barri mariner, l'Associació de Dones Africanes, el Museu del Port, Mercats, Restauradors, Tarragona Turisme i el Servei de Desenvolupament Local de Tarragona Impulsa, que lidera la campanya.
L'objectiu de posar en valor la feina dels pescadors i els peixeters i tot l'univers que els envolta amb l'eslògan Un any de mar, un tas d'història, és la cinquena edició de la campanya Peix de Tarragona a tot un gust, que amplia activitats i involucra un any més tot el teixit del barri mariner.
El programa d'activitats inclou 5 peces audiovisuals per conèixer tot el circuit de peix, des que els pescadors els capturen fins que arriben a la llotja per acabar amb les peixateries dels mercats de Tarragona. La consellera de Comerç i Turisme i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Tarragona, Montse Adán, diu que promocionar el peix és també donar a conèixer la història i la identitat.
Volem promocionar el peix, però és que promocionar el peix de Tarragona és promocionar molt més. És promocionar ciutat, és promocionar història i identitat. I és una sort poder treballar conjuntament, com heu vist, el porc, ofredia, associació de veïns, associació de dones africanes, mercat, turisme, tota Tarragona, recolzant els nostres pescadors i el peix.
S'ha fet un calendari amb fotografies antigues de pescadors i peixaters cedides per l'arxiu del port i es distribuiran bosses tèrmiques a les parades dels mercats per compres de peix de Tarragona superiors als 30 euros amb el logo tip identificatiu i l'eslògan peix de Tarragona més fresc, més bo, més nostre.
Josep Miquel Bodesca, Armadó, vicepresident de la confraria, recorda que fa 3 dècades eren 80 barques entre encerclament, arrossegament i arts menors. I ara només en queden una trentena. Per Bodesca, qualsevol campanya pel sector que està molt tocat per l'accés de normativa és benvinguda.
Bé, són dels pors pescadors que queden. Els pescadors, crec que igual que el peix o potser més, estem en vies d'extinció. Cada vegada en són menys. De les normatives que tenim, de com està la mar i tot, cada vegada són menys barques. Però bé, menys barques i, clar, menys gent. Però bé, anem tirant per endavant. Estem agraïts per aquestes promocions que es fan del peix i tot. Perquè, clar, la nostra feina és agafar el peix, però arribar a terra i poder vendre'l i que la gent vulgui peix, també a nosaltres ens agraeix. Us agraïm molt.
El Museu del Port també s'alinea amb la campanya amb una programació que s'allargarà fins al setembre, vinculada ara amb l'exposició Dones de Mar, oficis amb noms de dona. També programaran testets i visites a l'abril a la subhasta del peix a través de l'Observatori Blau. Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Luis Mi Pérez. Molt bona tarda.
Bona tarda. Situació dominada pel vent de Garbí o de Sud, gran part d'aquesta tarda a tot el litoral, i de fet serà una mica més important a la costa. A veure, això farà que hi hagi cada vegada pitjor estat de la mar, de la marajol que teníem aquest matí a la maró, que hi ha hores d'ara, i la forta maró que hi haurà aquesta tarda. Per tant, compte perquè, a més a més,
D'una forma sobtada, s'anirà reforçant el vent de Ponent o de Garbí al llarg d'aquí vespre i nit, fent que hi hagi forta maró a gairebé tot el litoral, Déu-n'hi-do, entre la costa del Barcelonès i la del Baix Empordà, les onades de dos, tres metres d'altura que hi haurà, per tant, una vegada més, una situació gairebé de temporal, i de fet temporal directament si estem a algunes milles marandins, a Maragassa, d'una forma evident. També aquesta tarda i vespre,
amb l'arribada d'algun xàfec molt sorpressiu, menys important a la costa brava. En vista el dimarts, temps més assolellat, però encara avantós, sobretot a la costa brava. Per tant, la maró o forta maró, sobretot al matí, no marxarà. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit. Unia l'Eduard Sánchez, molt bona tarda. Hola, bona tarda. De moment a aquesta hora, en aquests moments, vaja,
Tenim lentituds aturades a diferents punts. De moment recordem el tall de l'autopista AP-7 a l'altura de Martorell, on es envia el trànsit cap a l'autovia 2 per anar en sentit de Tarragona. De moment es manté aquí entre 1 i 2 km de trànsit intens, sobretot més aturades a l'enllaç, a la connexió de l'autovia 2 amb aquesta autopista AP-7. D'altra banda, pel que fa a volum de trànsit, l'autopista AP-7
hi ha tensions a la zona del Papiol, sentit sud, també en aquest cas la BN3, el tram de Molins a Rei, Sant Feliu de Llebregat, molt ple, maturades,
en sentit a Barcelona. I, de fet, l'autobiada es continua plena també a Sant Feliu i a Sant Joan d'Espí. Les dues rondes a Barcelona també amb força volum de circulació. I pel que fa a incidències hem de dir d'una banda que a la C25, a l'altura de Sant Bartomeu del Grau, hi ha un carrer tallat a causa d'un accident. I en aquest mateix és transversal, en aquest cas per un vaig de variat a Sant Pere, a Sant Galinera, també hi ha un carrer tallat en sentit Lleida. És tot. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Les profunditats de l'actualitat. En alguna ocasió ja n'hem parlat. A Tarragona hi ha projectat un camí de ronda que ha d'unir dues platges, la platja Rebassada amb la platja Sabinosa, que d'alguna manera ja estan unides, podríem dir. I això ha aixecat molta polèmica entre diferents grups ecologistes. En volem parlar amb un dels detractors de tot això, en Lluís, de la plataforma ecologista SOSCAM i Costa Daurada. Molt bona tarda.
Molt bona tarda. En quin punt? Anem a pams. Primer de tot, en quin punt està el projecte? Perquè es va anunciar ja fa uns mesos, diria, que tiraria endavant. Vosaltres ja vau sortir dient que el que es feia era un passeig de ciment, per dir-ho d'alguna manera. Ara mateix, en quin punt està?
Bé, bona tarda, gràcies per l'oportunitat, com sempre, que ens doneu a la ràdio pública, de poder parlar i visibilitzar-nos al moviment ecologista. Sos Còsticam de Tarragona, al qual jo soc un dels portaveus.
representem a la majoria, per no dir tots, els grups ecologistes que hi ha al Camp de Tarragona. Per tant, representem a molta gent, simpatitzant socis, jo diria que a tot el moviment ecologista del Camp de Tarragona, d'aquesta zona metropolitana, d'aquesta segona regió de Catalunya. Per tant, són bastanta gent. El contracte es va licitar, s'ha signat...
i la previsió que ens van donar era que començés el 10 o l'11 de febrer i encara no ha començat. Per les notícies que ens arriben, perquè clar, entendem parlar amb les administracions públiques perquè ens informin, l'última notícia és que com que l'antic preventori del morrot de la Sabinosa és un bé
catalogat d'interès local, un défil. És un edifici que va començar a construir-se el 1928 i va acabar el 1932, en plena república del segle passat. Està catalogat i està protegit i, per tant, qualsevol actuació que s'ha de fer en una distància determinada requereix un informe. Aquest informe no està redactat, no s'ha emès i això ha fet
que les obres s'endarrereixin de l'inici del que estava previst. Per això, d'alguna manera, que s'endarrereixin, us va a favor? Ens va molt a favor. També la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemilla Orodó, d'Esquerra Republicana, que governa amb el PSC, en el qual l'alcalde de Tarragona, senyor Pinyo Alés, és el sotspresident de la Diputació,
va comunicar als mitjans de comunicació que havia demanat una reunió en les sots de la cara del govern i a la representant del servei de costes del MITECO, que és el Ministeri de Decisió Ecològica, per parlar sobre aquest projecte degut a les pressions i les mobilitzacions que hem fet des de sots costa i camp de Tarragona, que recordem que en un mes vam ser capaços de fer dues concentracions, una davant de
de Palau de la Diputació i l'altre, que això va ser a finals de novembre i a finals de desembre, van fer una altra concentració davant dels morrots, davant del preventori, i les dues concentracions eren per sensibilitzar i per comunicar a la població de Tarragona que es va enderir a venir dels valors que hi ha en aquella finca.
Aquesta reunió que va demanar la presidenta, cada cop estendien una data, i la vam posar en aquesta data. Això us anava a preguntar si ja l'havíeu tingut, aquesta reunió. Aquesta reunió és una reunió, i també representants de l'Ajuntament de Tarragona. És una reunió que faran les tres administracions. La Generalitat no sé si no pinta res pel metge o no la convida, mai ha sortit el seu nom...
que també ens sorprèn molt, que el govern del nostre país no estigui en una reunió d'aquest calat, d'aquesta índole. Per tant, aquest mensteniment cap al nostre govern, de la Generalitat, per part d'aquestes administracions, que no ens oblidem, a part de l'Ajuntament, per anar estatal, doncs estem a 2 de febrer i encara no sabem quan es produirà aquesta reunió. Va sortir a la premsa la presidenta de la Diputació
comunicant que un dels temes més importants seria l'excel·lència d'aquesta obra. I nosaltres no la veiem en cap moment, aquesta excel·lència. Els al contrari, veiem que no tenen cap mena de sensibilitat en preservar aquests espais, aquests ecosistemes d'interès comunitari,
descrits per la Unió Europea, en la qual tenen una vàlua molt gran perquè és que estan davant del mar, són espais costaners, que per què tenen aquesta vàlua? Perquè com que han sofert tanta pressió antròpica, han estat tan desconfigurats, destruïts per passejos marítims i per la pressió antròpica, que els que ens queden romanen són tresors, és un tresor allò que tenim en aquella finca.
I clar, si el projecte de la Diputació, amb costes, és que aquests 700 metres de longitud multiplicat per 5 metres d'amplada, que són 3.500 metres quadrats, que ara hi ha ecosistemes, comunitats de flora vivint, passaran a ser una pista de saulor compactat. No ciment, no formigó, no asfalt, no penot, però sí saulor. Per tant, espècies com el limonium giverti
que estan catalogades com a vulnerables en el catàleg de la flora amenaçada de Catalunya, quedaran destruïdes. Per tant, aquesta és l'excel·lència que la presidenta Noemí Llaurador transmet a la seva població la qual l'ha votat. D'alguna manera, el camí, ara ho deia jo al principi, el camí ja està fet.
correcte, només que a més un passeig, perquè per mi un camí és un caminet, no és un corrió al qual passejar, però això és un passeig de 5 metres, és un passeig en el qual volen que hi vagin dianants i que volen que hi vagin bicicletes. Quan les bicicletes d'allà no hi han de fer res, perquè el carrer de bicicleta que ve del passeig marític, no?, de Miracle cap a la Rebassada, després s'enfilaria per sota el tren a buscar aquest projecte que hi ha en
i han anunciat que es farà, aquest projecte llargament reivindicat per la gent, que és una via verda, un carril bicicleta entre la vall de la Rebassada i Altafulla, que ja seria en el carril que passaria per la Rebassada. Per tant, les bicicletes ja tenen el seu recorregut. Aquest espai nosaltres creiem que ha de ser un espai saludable, un espai de natura, on la gent vagi a passejar i que no tinguis el perill que et passin les bicicletes al costat davant del mar.
en lloc de tot el terreny municipal de Tarragona i de la costa, veuràs que un camí de ronda o hi hagi bicicletes passant per allà. No enteníem aquest criteri. A més a més, a la resta del municipi de Tarragona hi estan actuant l'Ajuntament de Tarragona amb fons d'exigeneració, per exemple, de la Punta del Miracle fins a la Relassada, i allà.
no es plantegen ficar un carrer de bicicleta. Allí hi ha un metre d'amplada on puguin passejar els vianants. Serem respectuosos amb els ecosistemes litorals. Per tant... A més a més, els hem demanat poder estar en criteri d'ecologia que té una ciència en aquesta reunió i no ens volen. Hem demanat reunió amb l'alcalde i no ens vol rebre. Per tant...
Tenim criteri o no tenim criteri. D'alguna manera, la solució a tot això seria obrir les tanques que ara rodegen aquest edifici, l'antipreventori, i que hi hagués un canvi aquí, no? La proposta que nosaltres fem és que aquest milió d'euros que costa aquest projecte, que amb la baixa és menys, es basa principalment en la construcció d'una pista, d'un passeig de 5 metres, quan aquesta pista ja existeix a dintre de la finca.
Per tant, el que diem és, arranja mínimament la pista existent i el que hauries de fer és perimetrar en una tanca, això sí, una tanca contundent per evitar el pas de les persones, perimetrar en els edificis perquè la gent no pugui saltar i entri dintre els edificis amb el perill d'esfundament que això generaria. I allibera tota aquesta finca, està tancada, va quedar en desús l'any 67,
es va tancar, es va tornar a obrir, el 76, em remeto als mitjans de comunicació que ho descriuen. I des de llavors ens ha, no ha tingut mai cap ús. Una finca que és la titularitat pública. Per tant, amb una tanca que no ens deixen entrar dintre d'una finca pública. A nosaltres el que diem és, si que una tanca, aquesta que està oxidada no, perimetre en els edificis, i allibera't l'espai, evidentment, doncs, acordonant-lo, no?,
en pals i sirgues, com hi ha a totes les platges, per comunicar a la població que hi ha espais que són vulnerables i que no han de ser trepitjats i s'han de conservar. Això és el que demanem, i això no val un milió d'euros. Per tant, nosaltres creiem que hi ha un malbaratament de recursos públics. Doncs amb això ho hem de deixar aquí, en parlarem un altre dia perquè aquest tema va per llarg, no s'acabarà d'avui per demà i reprendrem el fil.
encantadíssim que ens dongueu veu i a la vostra disposició. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda. Merci. I ara volem fer parada, anem cap al port de Vilanova de la mà de la Carla, que ens ha portat un pescador dels de tota la vida perquè ens expliqui com funciona i en quin estat està la pesca del pop, una de les artesanals de pesca que encara es practiquen al garraf, Carla.
Bé, tot i que la majoria de les aixells del port de Vilanova es troben actualment en període de veda i, per tant, no estan sortint de port, no vol dir que tota la pesca estigui aturada. Els artesans segueixen i ens trobem ara mateix en plena època de la captura del pot i hem volgut conèixer com es realitza la pesca d'aquest peculiar habitant dels nostres mars.
Per explicar-nos-ho ens acompanyen en Jaume Conillera, pescador, maquinista i patró que fa més de 40 anys, que no en són pocs, que navega a la costa del Garraf i que ara que s'ha jubilat ha vingut a ajudar-nos a conèixer amb més detall la feina que es fa als ports de la nostra costa. Bona tarda, Jaume, com estàs? Hola, bona tarda, bé, anar fent i criem pel, com sempre. El que diuen els pescadors aguanta ja fer-la.
Mira, primer de tot, estàvem comentant que ara mateix estem en aquest període de veda per la majoria d'activitats pesqueres aquí a Vilanova, però per ser més concret, hi són quasi totes exceptuant, si no hagi hagut, el transmall i la pesca del pop, no? Això és un art artesanal, o sigui...
que són bàsics, són el que havia de tota la vida. No són grans barques, no són cavallatges bestials i són barques que són molt de casa. És una empresa, però com venia a referir, que és familiar i van aguantant com poden. Exactament. I et volia preguntar, primer en tot, aquesta època de la pesca del pop, més o menys, quan comença i quan acaba aquí a l'altra costa?
El pop és problemàtic, perquè el pop avui en dia hi ha moltes lleis i si no fa el quilo no el pots vendre, però aquí de tota la vida havia sigut el setembre. El setembre era quan es ficaven els caducs, que venia un temporal d'allà avant, i les barques que anaven dos homes tenien que embarcar més homes perquè...
agafaven una passada, agafaven 3.000 quilos, 2.000 quilos, barques que eren artesanals, que prou feina tenien per arribar al moll, i les omplien, les omplien. I llavors no havien problema, no es podia vendre tot el poble, el Roquinyol petit, el mitjà, el gran, i clar, llavors es sortia a compte. Però hem anat passant els anys, ha vingut el problema de les cloaques, que és un problema molt gran, que això ho parlarem un altre dia,
I aquestes bèsties, en comptes d'estar aquí a la cama de terra a tocar la platja que s'agafaven a la punta del moll, s'han anat a 20 o 30 brasses. Aquí a terra n'agafes un poc i amb 30 brasses n'agafes bastants. Per què? Perquè aquí el que és el llegiu s'ha carregat tota la costa
I llavors el seu menjar no n'hi ha, i s'han anat fora. I llavors aquests versis estan allà fora, i s'agafen allà fora. I llavors hi ha un conflit d'interès. Aquests barcos van allà, calen els seus aparejos, i què passa aquí? Llavors passa l'arrastro, perquè aquesta gent ho deixa en mar tres o quatre dies. Passa un arrastro, no es donen compte dels galls, i pum. Clar, els arrastros en aquests fons poden treballar. Aquí, en terra, no.
la normativa que hi ha, i llavors hi ha un conflicte, ni guanya, ho perd tot el del pop, i l'arrastro també té problemes, perquè allò s'embolica i trenca l'art i tot això, però el problema és que abans eren caducs, i ara són unes gàbies que posen un esquerre, ara agafen els grossos,
Els pares i no agafen la temporada bona de tot allò. Llavors, per això ara està molt regulat. Clar, precisament has comentat un parell de coses de les que jo volia fer una miqueta més en profunditat. Una d'elles és aquesta qüestió de les feines artesanals, en les que solen ser barques més petites, amb pocs pescadors...
i que més enllà d'aquest conflicte que es genera ara pel desplaçament de l'espècie cap a zones més profundes, sí que és veritat que el ser barques amb pocs pescadors és una feina que és complicada, no?, perquè ens trobem que a vegades són barques amb potser massa pocs pescadors, no? Aviam, el pescador guanya del que cau a la coberta. Va a la part, que es diu. Si no caures a la coberta, no guanya. Llavors tu pots estar 10 hores en mar
per el que sigui, que t'han trencat els arreus un arrastro, o perquè, clar, la gent es pensa que tires una cosa i carregues, no? A vegades tires 200 nancetes i agafes tres pops. I si no caures a la coberta, que sigui bon temps, també, perquè ara hi ha mal temps. Aquestes barques petites tenen un valor afegit que, quan hi ha mal temps, les barques grosses poden treballar perquè estan més preparades i no poden anar a treballar.
I no poden sortir a fer la feina perquè hi ha problemes. Se poden anar a pico, pot caure un home en mar i, clar, aquestes coses són complicades. Llavors, com aquesta gent, quan cau la coberta no n'hi ha, doncs clar, què ha passat d'un munt de barges que hi havia?
que hi havia bastanta peix embut i abans, ara han plegat, perquè ja no li surten els números, i tot ha canviat. Ara els importos són més grans, les normatives... No és sostenible, llavors la gent va plegant. Quin problema hi ha aquí? El problema que hi ha aquí és que són amos, són armadors, són els amos de la barca, perquè, bueno, si tenen un treballador, el treballador jubila, quan li toca, però l'amo no es pot jubilar, perquè si jubila la barca queda amarrada.
i no la manarà ningú. I una barca amarrada al moll es fa molt bé si no va en mar i a sobre és una pèrdua, és un gasto diari. Llavors, clar, és un conflicte. Clar, per tant, hi ha també un problema que hi és en el sector de la pesca, però suposo que en aquestes feines artesanals encara és més agreujat de relleu generacional, no?, de persones noves que entrin a fer aquest tipus de pesques. No poden, no poden entrar. No poden entrar perquè són barcos que són ja dificitaris.
O sigui, diferitaris, què vol dir? Que prou feines guanyes un caleró, m'entens? Llavors ja... Hi ha hagut barques que han aguantat, que han tingut fills, i els fills han seguit, com n'hi ha diversos, però clar, és molt complicat. I això és una cosa que està al dia, i ningú la diu, per què? I estan jugant amb el pa de les famílies, m'entens? I això és molt complicat.
I les normatives van pujant cada dia, i a sobre se les juguen, van sols en mar, perquè en més de treballar una setmana en un barco gran, potser pots treballar tota la setmana, i aquestes barquetes no poden treballar tota la setmana, perquè potser venen dos dies de mal temps i ells no poden treballar, tenen que quedar amarrats, i si no surts, no guanyes.
I parlant d'aquest tema una mica de les normatives, suposo que això ha condicionat l'objectiu de les captures del tipus de POPs que es buscaven. Per un tostat és que aquestes normatives i per l'altre també la demanda dels mercats, que també ha canviat molt des dels darrers anys. Bé, la flota aquesta que estem parlant, del POP i del Transmany,
arts artesanals i menors, no juguen cap paper, és quilòmetre zero. Això es queda tot aquí. Restaurants, mercats... Per què? Perquè no són barques que agafen 300 caixes de peix, m'entén? No fa falta un camió. Són barques que agafen 10 caixes, 15 caixes, i això ja s'ho menja al mercat d'aquí i la gent d'aquí. No fa falta... Ja no hi ha aquelles grandeses d'agafar 200 caixes de pop que les tenien que enviar, jo què sé, a on.
O sigui, al ser una pesquera que és reduïda, ja no tenen que buscar mercats fora ni res, ja es queda tot aquí. Restaurants... A la llotja s'ho mengen tot. Un agafa quatre llengados o dos rèmuls o quatre llagostins al tres mall, i el que agafa, ho he dit abans, 30 pocs d'un quilo, que són 30 quilos,
Doncs ja es col·loca. No ha faltat un camió per enviar això a cap banda. Això són les barques grosses, les que van a la llum, que agafen 500 caixes de saïtó o 1.000 i fan camions. I aquest no és el cas. Aquests artesanals és un peix quilòmetre zero que es queda aquí. I és boníssim perquè no està maltractat, és superfresc i no està rebregat com a l'arrastro, m'entens?
Sí, de fet, d'això també volia que ens expliquessis una miqueta, de conèixer una mica més com és aquesta captura del pop, perquè és bastant peculiar, bastant diferent de la resta de pesca que coneixem habitualment. Sí.
I tenint en compte que us has passat més de 40 anys a la mar i estic segura que has vist evolucionar i canviar profundament totes les arts de pesca, la del pop no en deu ser una excepció, que segur que no és la mateixa avui que quan tu vas començar a anar amb mar, no? Sí, resulta que el pop fa anys era una bèstia, és un animal que l'agafaven els arrastros, perquè en aquella època que estem parlant els arrastros podien calar aquí en terra i feien bota de pop.
Però va haver-hi un, perquè, clar, en mar sempre hi ha il·luminats, i en aquella època no existia ni els caducs, ni existia res. Llavors, hi havia unes llaunes de 5 litres que estaven a les ventineres, sol o jo què sé, i aquestes llaunes, que tenien un ansa, i eren metàl·ligues, les tallaven i deixaven l'ansa, i agafaven, per exemple, 50 llaunes i feien un tiro. Un tiro és posar 50 llaunes a 3 metres cada una, amb un cap,
I a punta i punta ficàvem dos gals i un ferro. I sí, sí, feien bota, feien bota. Clar, llaunes. Però què va passar aquí? Cap d'un temps? Perquè, clar, les llaunes podrien, perquè són llaunes que són molt fines. Llavors, clar, hi havia una demanda de llaunes terrible, perquè era la llauna la que triomfava. Llavors van sortir una espècie que es deien caducs, que eren de, com això, d'aterrissa, com això, aquestes...
aquestes que són les roses que hi ha d'aterrissa, que tenien un forat a baix, i llavors els caducs què passava? Es trencaven, es trencaven perquè eren d'aterrissa, llavors ja van fer una espècie de caduc de plàstic, però què va passar? Les barques agafaven pot petit...
El petit no es pot vendre, però la normativa, clar, té que ser un quilo, al mínim. I llavors, què van fer les barques? La meitat, quasi totes van plegar, ja no fem la temporada del pop, que la temporada del pop és al setembre. I van fer això. Van fer unes gàbies que es fica un esquerre i entren a dintre. I entren els grossos, clar, per què?
Ja no és un caduc que s'amaguen per la nit o pel dia. Ja és una gàbia que té menjar. Llavors és una trampa. Entens? Ja t'estan... Una cosa és que t'amaquis perquè tens por i l'altra és que ja menjar i tinc gana i vull menjar. Llavors amb això de les nancetes aquestes han triomfat. Sí.
Bé, Jaume, doncs fins aquí el dia d'avui espero que podem tornar a parlar aviat perquè la veritat que és molt interessant conèixer el teu punt de vista amb tota la teva experiència i que un altre dia ens expliquis una miqueta alguna altra art de pesca que tinguem per aquí per la zona i qualsevol cosa que pugui ser interessant. I el pròxim dia farem el palengrò, que és una cosa que tothom no la coneix, és el palengrò.
que hi ha. Així ja tornarem a entendre a la gent del que són els oficis menors i artesanals. Bé, doncs ens apuntem a aquesta conversa pendent i res, aviam quan podem tornar a xerrar perquè ens expliquis tot això. Moltes gràcies, Jaume. Vinga, a vosaltres, un plaer. Vinga. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara pens amullo els canells al cap i al cor.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallas, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrere 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu?
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Salta lluny i perdre el cap, jugar a submergir-me, per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor, tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot. Que la vida sempre és un absurd, fins que trobes llocs on per fi pots tornar a ser tu. Ja no ho faig, el mort sempre ha viscut, potser la deriva, però mai del tot perdut. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar,
Tres hores antic, tres hores antic, tres hores antic, tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego Cocodril.
No pasaste de caimán, hasta ver un copotrino.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio. Bona tarda, som a 5.
Els parla Laura Casas. La setmana comença de nou amb retards al servei ferroviari, que encara està lluny de recuperar la normalitat. Aquest matí a l'estació de trens de Tarragona s'han registrat fins a 35 minuts de demora, tant en sentit nord com en sentit sud. Els usuaris denuncien que, passi el que passi, aquesta situació ja és recurrent i es mostren enfadats i esgotats.
Bé, m'he trobat el dia a dia, el mateix de sempre. És a dir, no varien, com ja he dit moltes vegades, les solucions que aporten segurament no produeixen cap canvi. Jo costumo agafar diumenge a la tarda o al vespre, però alguns cops he de pujar el dilluns al matí, però és que sempre el dilluns al matí quan l'he d'agafar arribo tard a la feina, no puc arribar a l'hora...
I és que Renfa encara ofereix servei per carretera en 11 línies. El portaveu Antonio Carmono ha defensat que s'està garantint la mobilitat dels usuaris, encara que sigui combinant tren i autobús. I d'altra banda, la ciutat s'aboca per salvar el peix de proximitat i els pescadors del serrallo, molt tocats per les noves normatives europees. Història, identitat i producte de proximitat es donen la mà
amb tot un seguit d'activitats en xarxa que involucren veïns del barri mariner, l'Associació de Dones Africanes, el Museu del Port Tarragona Turisme i Tarragona Impulsa és la cinquena edició de la campanya Peix de Tarragona, tot un gust. Montse Adán és la consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica. Volem promocionar el peix, però és que promocionar el peix de Tarragona és promocionar molt més, és promocionar ciutat, és promocionar història i identitat.
I és una sort poder treballar conjuntament, com heu vist, el porc, ofredir, associació de veïns, associació de dones africanes, mercat, turisme. Del fet divers, destaquem que els Mossos d'Esquadra han detingut a Tarragona un home presumptament relacionat
amb la mort violenta d'un altre a Vilaseca. I també és notícia que Europa Direct Tarragona renova el conveni per funcionar la ciutat durant cinc anys més i esdevenixi punt principal de promoció de les polítiques impulsades per la Unió Europea. Un dels reptes és incrementar la presència a les escoles. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on farem murals, parlarem amb humoralista, però sempre amb la mirada posada al nostre mar. Descobrirem un estudi d'ocells que s'ha fet al delta de l'Ebre i que ha tret algunes conclusions que són, si més no, curioses sobre la sequera i la pluja torrencial.
I acabarem el programa d'avui participant a la Lliga del Llegut Mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rana Mar.
I avui a la Ronda Mare anem a parlar d'art, concretament d'art moral, amb un artista urbà empordanès que s'ha proposat posar color a les llotges de la Costa Brava. Sergi. Sí, Marina, avui conversem amb en Jordi Comas, més conegut, segurament, molts de vosaltres el conegueu com el pseudònim, com a Ferd One, un empordanès, podríem dir, universal, que ha portat el seu art urbà i art moral a ciutats com Barcelona...
Quito, Madrid, New York, Miami o fins i tot a Cancún, però que ha acabat posant color en espais, podríem dir, molt arran de mar. Jordi, Fair One, benvingut. Com vols que et diem o com vols entrar en el programa? Molt bona tarda, moltes gràcies i com més gràcia us afegui. No en diem de totes les dues maneres, així que quan et vols ja està bé.
Aviam, la primera pregunta potser és de caire obligat. En això de l'art turbà, que és la disciplina que tu practiques, has trobat que el mar sigui un bon motiu d'inspiració? Quin millor motiu que ha inspirat que el mar, no?, que està ple de color i de moviment. Jo crec que per qualsevol de les arts, sigui mural, escultori, pictòric, música, de poesia, tots ens hem mirat al mar i ens hem sentit...
reflectits d'alguna manera en ell, serà que no hi ha coses per trobar-hi com perquè no sigui bo, no?, per inspirar un mural, així que, sí, sí, sens dubte, una gran inspiració. Has dit el color, Jordi, és un... o el tret identificatiu de la teva obra, sobte que hagis dit aquesta paraula i que vagi en relació als murals que hem vist, no, Teus? Bé, en el cas de les obres que...
que he treballat en aquest cas davant del mar, he mirat que tingués una continuïtat visual i que estigués inspirada en els propis colors del mar segons el punt de vista. Perquè sí que el color és un motiu predominant en el meu treball, sobretot per un tema...
identificatiu, no? Sabem que el Barça és el Barça perquè va de blaugrana, aleshores és una manera fàcil de saber que estem parlant amb el Barça, no? No necessitem ni veure d'escut. En el cap de les meves obres, d'alguna manera, amb el color i un parell d'ingredients més,
Sabem que una obra fàcilment és meva només per aquests trets identificatius. I en el cas d'aquests murals prop del mar, passa el mateix. Intentem que tingui una continuïtat visual i que siguin fàcils d'entendre i de caçar al mig del que és el paisatge urbà.
Clar, hem dit abans en portanès, figuerenc, artista, associar aquestes coses ja són paraules majors, no? Tu t'especialitzes en art moral. Com va una mica tot plegat i quins són els teus referents, Jordi?
Bueno, referents podria ser qualsevol dintre del món de l'art. Al final, el moralisme simplement és un suport. He de pintar quadres, faig instal·lacions, performance...
Soc més un artista 4x4, per dir-ho d'una manera, que no únicament un muralista. Encara que sí, aquesta segurament és la meva especialitat i el suport on em sento més còmode. Com a referent és el que et dic. Qualsevol artista pot ser un referent...
que em porta a inspirar en un d'aquests ingredients que componen la meva obra, no? Des de, lògicament, i com a empordaners, podem veure de l'obra del Dalí, però d'una manera més o menys directa, no? També et podríem inspirar de la Mercè Rodoreda o del Serrat, quan parla del Mediterrani, o de... Totes fonts són bones per veure'n.
Fins ara entrem ja en el projecte que ens ha portat a conversar amb tu. La Federació de Cofredies de Girona, conjuntament també amb els Galp, Costa Brava, et proposa fer pintura moral a les llotges. Com neix el projecte i, sobretot, m'interessa com van apetar a tu? A veure, el projecte neix, entenc, degut a la necessitat del sector pesquer...
d'intentar, doncs, de posar-se a la vista, no?, de la gent. El sector primari, en general, i en concret, en aquest cas, el sector pesquer és el que nosaltres tenim oblidat i que veiem els prestatges dels supermercats o d'on nosaltres consumim els productes, no?, que venen de la terra o del mar, en aquest cas. Aleshores, entenc que des del sector hi ha una necessitat de donar-se veu, de...
de visualitzar-se, d'entrar de nou a una societat que viu d'esquena de tota la vida, del món real, que està en molts casos representat pel sector primari, i entenc que el moralisme, que és un llenguatge, està molt de moda, és una cosa...
contemporani, servia de pont. Entre un edifici que pot ser més o menys inert i pot passar desapercebut en un port, si el dos és de color i li aportes un missatge i uns valors, fa que automàticament la persona que passeja simplement per allà ja estigui interaccionant amb la pesca quan veu una obra que està inspirant la pesca i pot portar a interessar-se...
pel producte, per la pròpia feina dels pescadors... Bé, crec que això és un reclam que les confereries van veure que era bo i necessari per promocionar-se d'alguna manera. Les llotges i pots eren espais coneguts per tu o has trepitjat ara més llotges que el que havies trepitjat els últims tants anys? A veure...
Com jo hi parés de vegades, jo al final sóc de l'Empordan dins, sóc de Secano, que en diríem, però tots els empordaners tenim un peu al Mediterrani, no? És...
inevitablement és nostre i sempre he corregut pels ports tant de la mar damunt com del que és a dintre del golf de Roses i això. I més enllà d'anar a la platja, de petit vaig fer rem, cosa que t'aporta interaccionar més amb la pròpia vida del port.
és allà de fer castells de sorra. Aleshores, bueno, sí, coneixia això també, anava a pescar de petit als ports amb els meus avis i veies a la gent, doncs, o sigui, els pescadors treginar amunt i avall les xarxes, etcètera. És una cosa que ha format part del meu paisatge, sobretot de petit. I, doncs, retrobar-me amb aquest projecte, doncs, molt més que un play, un honor.
Així crec que no t'ho vas haver de pensar gaire, no?, quan vas veure'l d'allò, ja de seguida vas dir que avanti popa. 100%, o sigui, de fet, tot el que sigui per mi el sector primari podria ser la punta de lança del que a mi m'agradaria de poder parlar o apoyar amb les meves obres. He tingut...
la sort i l'honor en altres projectes en els quals m'he vist involucrat de parlar del sector primari amb murals gegants que hem fet per alguns pobles d'aquí de l'Empordà que vesteixen la seva entrada en homenatges a la pajeria i això a l'agricultura, a la ramaderia i en aquest cas fer-ho amb la pesca molt més que un honor. Si la meva obra pogués parlar d'aquest
costumbrisme tan nostre i a vegades oblidat com és el sector primari, en qualsevol de les seves vertents, sempre estarem molt més que encantats de donar-li veu i color. Perquè fins ara, en quines llotges has pogut pintar els teus murals? On els podem veure? Si no m'equivoco, començava una miqueta pel nord, hem treballat Llançà, Port de la Selva, Roses...
l'Escala, l'Estartip, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. Pràcticament et farta la punteta de Blanes, la punteta quasi de baix de tot i ja ho tindríem. Sí, Blanes és una assignatura que tenim pendent. A veure si aquest any podem aconseguir de...
d'atacar-los una mica de bé amb alguna taca de color. Veurem en què queda. Però sé que des d'una part del sector hi ha ganes de que continuïn, no? A veure si els remuntant ens hi empuja cap allà baix.
I del més cap al sud t'han cridat, també, o t'han insinuat? Per ara no en tinc notícies. Per mi, com et comento, seria un plaer i molt més que un honor que, d'alguna manera, com a llegat, pel dia de demà poder dir que...
fet un homenatge a la pesca de tota la costa del territori català, per mi seria molt més que un somni. Veurem què va passant des d'aquí i, com sempre, per part meva, molt més que encantat, pel que et deia fa un moment, per l'honor i el privilegi que suposaria de donar veu al sector amb la meva obra.
I Jordi, hem vist, per exemple, en el mural que es va estrenar o que has fet aquí a l'escala, que la base era una fotografia antiga de la subhasta del peix aquí al poble, a la riba petita. És un punt en comú en els murals de les altres llotges? O sigui, t'has inspirat a partir d'una fotografia, a partir de creació de zero teva que has volgut? Com ha anat una mica el procés, crec-ho?
Quan varen plantejar aquestes obres, des de Compraries el que sabien és que volien fer murals que homenatgessin el sector. A partir d'aquí era un llenç en blanc. Aleshores, jo pel que t'he de fer un moment, al principi de tot, el que vaig veure convenient era que totes les obres havien de tenir un tret en comú, tant a nivell cromàtic com a nivell de contingut. Aleshores,
perquè quan tu et passegessis, si per exemple ets un turista o no, o algú local que un dia va al poble a veí i veu una rèplica del mateix mural que pot tenir al seu poble, però amb un altre, pugui entendre aquesta continuïtat visual. Aleshores, quan vam començar a parlar d'aquest projecte, vaig veure que necessari de definir conceptes que poguessin ser comuns en totes les
conferies, no? Aleshores, vàrem definir que cada llogia havia de... o sigui, cada mural havia de parlar de... de la tradició d'aquella conferia o d'aquell pol pesquer en si, del producte estrella d'aquell... del mateix lloc i de la localització del propi lloc en si. Aleshores, quan jo començava a treballar amb la conferia en concret, en aquest cas a l'escala o amb les altres, jo que es deia és, vale...
Aquests són els vostres deures. M'heu de dir, jo, com si fos un etern desconegut, perquè els experts de la mar i de la pesca d'aquell indret en si són els propis pescadors, llavors jo me feia, buscava empapar-me d'ells, demanant de dir quin és el vostre producte, quin és...
el vostre tret geològic o visual de la vostra costa i quin és el vostre producte estrella. Per exemple, com has dit...
A l'escala tenim aquesta foto de la subhasta, aquí estaríem parlant de la tradició, també tenim la silueta del cargol, que és el que des de la duferia vam veure que era important de posar en valor aquesta forma i que era interessant dintre del que és la iconografia de la costa de l'escala. I després del producte, lògicament, ens en van anar cap a l'anxova, no?,
Aquí potser estaven una miqueta al meu abast, perquè el Cargol és el que jo puc veure des de la platja, però, per exemple, en altres conferies com a Port de la Cerva va ser molt màgic perquè vam acabar representant una barraca on pràcticament només van els pescadors, que és una barraca on molt del poble la gent no coneix i està amb una cava superamagada on només es pot anar amb barca, no?
I això és molt seu, i això és el que els pescadors amb el públic ens poden parlar, explicar, i aquí és on entra la màgia d'empar part dels pescadors per crear la composició. Aleshores, ells, de totes les coses que m'aproposaven, jo no acabava triant les que millor em semblaven per crear la composició.
I també, al principi, crec que al principi de la conversa ho has anomenat, t'hem vist amb treball o exposats al festival El Tremontanart. És una cita també especial per tu, aquesta? Bé, fa anys enrere com el...
El meu bon amic Carles Brós, quan jo vaig començar en tot el món de l'art, segurament perquè des de petit vaig mamar molt a veure en ell treballant en el seu estudi, etcètera, em va empenyar i convidar a formar part de l'Otra Montanart. Aleshores, durant diverses edicions vaig participar d'aquesta iniciativa...
però després, bueno, per tema de calendaris i condicions, etcètera, doncs, bueno, ha sigut el que per ara ha passat una miqueta el meu passat. Sempre m'agradaria de tornar a Port de la Selva, al final és el... D'alguna manera podria ser el festival dels que estem tocats per la tramuntana, el lloc és idíl·lic, però, bueno, estem l'espera de que...
s'acabin d'encaçar les coses perquè així sigui possible. Jordi, moltíssimes gràcies per aquesta estona de ràdio, per portar-nos a les zones aquestes obres d'art. Convidem la gent, evidentment, que vagi a veure totes aquestes obres murals, no només les de les llotges i cofredies, sinó els altres indrets on tu també hi tens exposat. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres per l'oportunitat i sempre a la vostra disposició. A reveure.
Deixem els morals, canviem radicalment de tema. Ara no estarem exactament arran de mar perquè fem parada del Delta de l'Ebre per parlar sobre ocells, ja que un recent estudi europeu ha alertat que la sequera i la pluja torrencial són l'amenaça més gran pels ocells. I per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb un ocell.
Ornitòleg, cel? Sí, Marina, parlem amb Marc Anton, ornitòleg investigador i responsable de l'àrea de seguiment d'ocells de l'ICO, sobre el recent estudi europeu que conclou que la sequera i la pluja torrencial són la major amenaça climàtica per als moixons. Marc, benvingut a Randemar. Bon dia. Moltes gràcies per contactar amb nosaltres, aquí estem.
I tant. Marc, si et sembla, per començar, us pots explicar de què tracta aquest nou estudi europeu en què ha participat l'Institut Català d'Ornitologia? Aquest estudi, bàsicament, buscava relacionar una miqueta la resposta, l'abundància, sobretot dels ocells, en funció de diferents variables climàtiques. I això ho fa a diferents escales europees. L'estudi conté dades de Suècia, de la República Txecca i de Catalunya,
i d'alguna manera determina les diferents respostes a variables climàtiques que tenen els ocells en aquests diferents llocs. Ja en el cas concret de casa nostra, com tu bé deies...
conclou que les espècies tenen problemes en aquells episodis de sequera extrema i, sobretot, quan hi ha pluies torrencials també en moments determinats. Tot està vinculat, evidentment, a canvi climàtic i a veure com els ocells respondran als reptes del canvi climàtic. L'estudi analitza, si no vaig mal encaminada, 20 anys de dades, pot ser? Sí, sí, sí, pot ser.
De 141 espècies. Exacte. Aquests estudis es basen normalment en dades de ciència ciutadana, en projectes que fomentem a través del voluntariat, on la gent voluntàriament recull les dades d'una manera molt precisa i de la mateixa manera un any darrere a l'altre. Per tant, llavors es poden comparar perfectament les dades d'un any amb l'altre i es poden obtindre resultats com els que ha tret les dades.
La gran conclusió, com diem, és que sequera i pluges torrencials són la major amenaça climàtica per als moixons, sobretot aquí al Mediterrani. Com actua exactament la sequera sobre les poblacions de moixons?
En principi sembla que en aquells episodis de sequera les espècies es devenen menys abundants. Aquells anys que són més secs hi ha una miqueta menys ocells. Bàsicament aquí només fem la relació amb aquest tema d'abundància. Veure exactament quina és la resposta fisiològica de les espècies ja representaria un pas més i representaria capturar els individus, valorar variables de...
de condició física, cosa que en aquest cas no s'ha estudiat. Aquí s'ha estudiat, és a dir, el número d'ocells. Exacte, la quantitat d'ocells que tenim. I clar, entenc que, evidentment, en les pluges torrencials una miqueta el mateix, no? Sí, les pluges torrencials molt probablement el que comporten són majors fracassos amb l'aposta,
Si plou molt fort, segurament els nius s'inunden, els pollets es poden arribar a morir quan són petits perquè es poden refredar una mica massa. I, per tant, molt probablement és això el que condiciona normalment aquesta resposta. I, de fet, moltes vegades la resposta no la veiem al mateix any, sinó la veiem a l'any següent, que, com que no hi ha hagut tants pollets, no creix la població o no es recupera d'aquells individus que s'han mort perquè ja els tocava, per dir-ho.
I, Marc, també estem en un moment que estem veient que aquestes pluges torrencials són un fenomen que passen bastant més sovint del que abans passava, sobretot aquí al nostre territori. Exacte. El tema clau és aquest, que fins ara aquests episodis han existit tota la vida, perquè el clima mediterrani precisament es caracteritza per molta variabilitat,
i de tant en tant hi havia episodis de pluges torrencials i de tant en tant també teníem episodis de sequera, però totes les previsions de canvi climàtic és que aquestes coses aniran a més i que, per tant, a la llarga veurem un efecte negatiu sobre les poblacions d'ocells, probablement a causa del canvi climàtic. Cal dir que fins ara no hem trobat aquest efecte tan negatiu, però sí que és veritat que l'estudi conclou que és molt probable que...
Clar, i estem parlant de pluges aquí al Mediterrani, pluges extremes que entenc que afecten igual o no, quan estàvem parlant del nord d'Europa? No afecten de la mateixa manera? Bé, no és que no afecten, afecten de la mateixa manera, el que passa és que els episodis aquí segurament són més freqüents i per tant és més fàcil trobar les relacions...
Clar, ja ni parleu de sequera aquí al Mediterrani, perquè al nord d'Europa plou més durant tot l'any, són territoris més humits. Sí, sí, però va canviant, va canviant. Precisament ara no fa pas massa una companya, m'ensenyaves a Suïssa, on aquest hivern, precisament, tot i que aquí ens està plovent molt, allà tenen un hivern particularment sec per el que és el seu clima, per tant...
Aquestes coses cal veure perquè a la llarga segurament s'aniran expandint més del que pensem. És a dir, Marc, el canvi climàtic ho està fent canviant tot el que teníem donat per entès o està canviant?
Sí, sí, sí, vull dir, canviarà la nostra manera de veure, bueno, ho està canviant, vull dir, és efectiu que els estius que passem últimament ja no són els que passàvem abans i que, tot i que aquest hivern hagi fet fred, els últims hiverns havien estat relativament suaus i, bueno, ens haurem d'acostumar a aquests nous canvis i haurem de veure, doncs, com els afrontem, no? Sí. Quines espècies concretes però s'han vist més castigades?
Això és difícil de veure. Quan baixem a nivell d'espècie i, a més a més, quan ho mirem a una escala tan petita com Catalunya, ens costa trobar relacions. I fins i tot a nivell de tota Europa, quan es va fer l'Atles Europeu o es va intentar...
Es va veure que realment hi ha unes quantes espècies que van més cap al nord, per dir-ho d'alguna manera, o que han anat perdent població al sud d'Europa, però és relativament complicat trobar espècies que responen. En el cas de Catalunya, una espècie sembla que està responent. Això és el cucut, que és els rellatges de cucuts que fan cucuts. Hi ha un ocell que és el cucut que...
que aquest ocell sí que es veu que el sud de Catalunya ha anat disminuint i ha anat desapareixent, en canvi al nord de Catalunya sembla que fins i tot en alguns llocs s'ha tornat més abundant i es troba amb més freqüència. Però costa trobar espècies i a més a més es barregen altres temes, perquè a Catalunya també hi ha hagut un efecte molt clar que és el de l'abandonament dels conreus en zones de muntanya, que això ha fet créixer molt el bosc.
I aquest creixement del bosc fa que les espècies que abans estaven al Pirineu, ara resulta que es troben a les muntanyes del litoral, a zones com a les Terres de l'Ebre, que també han anat creixent al bosc d'aquesta manera i han anat colonitzant aquests llocs. Per tant, aquelles espècies que nosaltres suposàvem que a l'àmbit català eren de llocs més freds, ara resulta que estan en llocs més càlids.
I, clar, totes aquestes combinacions d'efectes a vegades són difícils de... vull dir, es barregen les unes amb les altres i són difícils de destriar. Per tant, és molt complicat trobar algunes espècies que realment responen al canvi climàtic. Una que se suposa és el gall C, perquè sembla que és una espècie que està tinguent bastants problemes, una espècie pròpia dels boscos pirinencs,
on sí que és veritat que la massa forestal que hi ha al Pirineu no sembla que hagi empitjorat pel Gallfer, però en canvi l'espècie està amb una baixada constant i molt probablement aquí sí que hi ha un efecte climàtic. És a dir, que la temperatura no té un efecte clau també per als moixons.
Sí, sí, sí, vull dir, té el seu efecte. El que passa és que moltes vegades la capacitat que tenen de viure a diferents temperatures queda mascarada per si tenen l'ambient o no el tenen en les zones on fa temperatures més altes o més fredes de les que suposem que haurien de poder suportar, no? I com que tenen aquest ampli espectre, llavors, bueno...
La combinació de totes les coses al final fan que les coses canviïn cap a un lloc o cap a un altre. Marc, tu has destacat que el canvi d'ús del sol és factor clau. Què en món dius d'això?
Quan hem mirat i quan hem analitzat totes les poblacions ocells a Catalunya, normalment aquest és el factor més important. Hem vist que això, que el creixement del bosc, l'abandonament de l'agricultura, la intensificació de l'agricultura, perquè l'agricultura no tan sols s'abandonar de muntanya, sinó que les planes...
S'ha fet més intensiva, han desaparegut els marges, s'utilitza més herbicides i més pastícides i, per tant, tot això fa que els ocells tinguin menys recursos als espais agrícoles dels que tenien fa un temps enrere. I llavors, tot aquest canvi en el paisatge agrícola, tot el canvi en el paisatge forestal...
és el que bàsicament determina els canvis que hem anat veient. Hem vist com les espècies forestals anaven guanyant lloc en general a Catalunya, hem vist com les espècies que vivien en els camps i en els espais oberts han anat perdent pistonada i cada vegada en trobem menys, i això és la foto general més aviat estaria lligada aquí. I després tota la part de l'urbanització, sobretot a la franja litoral.
molt intensa i que també ha provocat molts canvis. I clar, si estem parlant que les poblacions de moixons baixen, com a éssers humans, què perdem si els moixons baixen tant quant a funcions ecològiques, el nostre dia a dia, què pot canviar?
En general, perdem moltes coses. El que queda clar quan perdem espècies, o per exemple, el que veiem més clar, no són ocells, però sí que en el cas dels insectes, els polinitzadors, doncs que si els acabem perdent...
Hi ha moltes verdures que fabriquem nosaltres que necessiten d'aquests polinitzadors. El cas de paurots, el virginies, que bàsicament necessiten un insecte que polinitzi i això és un problema greu. En el cas dels ocells, per exemple, un paper que juguen molt important dintre els sistemes és la dispersió de les llavors.
de moltes espècies, de tal manera que en un moment determinat espècies o els puguem perdre boscos perquè falti la capacitat que hi hagi una espècie que dissemini aquestes llavors i que pugui fer créixer un arbre en un lloc diferent d'on està creixent. Vull dir que en aquest sentit
Hi ha moltes funcions d'aquest tipus que no acabem de comprendre del tot, perquè en el fons falta treballs per acabar-les d'entendre del tot, però que poquet a poquet es van desajustant i fa que els sistemes siguin més homogenis, siguin tots més iguals, perquè tampoc perdem tots els homogenis.
que són sobretot aquestes espècies, són capaces d'adaptar-se a qualsevol cosa i a hàbitats més o menys homogenis, com podrien ser els tudons o els codons o les tortures turques, que són espècies que viuen a qualsevol lloc i que tant els hi fa que hi hagi tots aquests canvis que es van adaptant.
Llavors, Marc, estem parlant d'una problemàtica, d'una cosa que anem veient donada, el canvi climàtic, possibles solucions per mitigar l'efecte?
Amb el canvi climàtic, evidentment, tot passa per intentar reduir emissions. És a dir, la solució és complicada a nivell individual. Ha de ser una solució col·lectiva que passi per reduir energia, i reduir energia vol dir reduir producció de moltes coses.
Jo al final, quan sovint em pregunten això de què podem fer, crec que la clau és començar a fer menys coses de les que hauríem de fer, començar a entendre que potser el creixement no és l'única visió que hi ha d'haver dintre del món, sinó que en moments determinats potser hem de dir, ep, amb això ja en tenim prou, potser no cal que anem una miqueta més enllà. I si no fem una mica aquest pas enrere, és difícil que les coses s'acabin solucionant.
És a dir, com a individus se pot aportar el teu granet d'arena, el granet de sorra, però són necessàries polítiques concretes i generals que venen donades pels individus en concret.
Exacte, és veritat que si tots els individus diguéssim, bueno, potser ja en tenim prou, no?, i potser no cal omplir l'armari de roba nova cada temporada, i potser no cal que ens anem tan lluny a estiuejar, i potser no cal que ens movem tant i que fem tantes coses, potser també segurament reduiríem una mica l'impacte que hi ha sobre el planeta. Sí, clar. I Marc, ja per acabar les dades que ho tret d'aquest estudi, quin missatge voldries que la gent se quedés?
Bé, el missatge és que al final formem part tots del mateix vaixell i que el planeta és...
és el que vivim i que les coses quan canvien generem problemes a ser vius que viuen al costat nostre, dels quals també depenem i dels quals també formen part de la nostra vida, per dir-ho d'alguna manera. I crec que aquest hauria de ser el missatge clau amb aquests estudis que posen l'èmfasi en què els canvis que vindran poden donar problemes a espècies que conviuen al nostre voltant.
Doncs sí, a veure si hi ha un canvi, hi ha una evolució, hi ha alguna cosa que faig mitigar una mica, estem parlant de moixons, canvi climàtic, són temes, com diem abans, que tothom pot aportar el seu, però que també depenem aquí de polítiques generals. Estarem pendents, Marc, de com evoluciona. Moltíssimes gràcies per haver connectat avui al programa.
Moltíssimes gràcies a vosaltres, que ens va molt bé poder difondre el que trobem i els nostres pensaments. Gràcies, Marc. Bon dia. Igualment, bon dia. Doncs, Marina, sembla ser que el canvi climàtic ho està canviant tot i molt de pressa. Doncs sí, sembla que el canvi climàtic ho pertorba tot una miqueta i els ocells tampoc se'n salven. Moltes gràcies, Cel.
I ara sí, ja encarem la recta final de la Ronda Mar d'avui, d'aquest dilluns 2 de febrer, ho direm bé, del 2026, i volem parlar una miqueta d'esports. La Lliga del Llegut Mediterrani hauria d'haver arrencat aquest cap de setmana, aflija la Ribera d'Ebre, però el vent no ho ha permès. Un dels clubs que hi participen és el Club de Rem d'Arenys de Mar, i ara podem parlar-ne uns minuts amb el seu president, Oriol.
Doncs sí, sí, efectivament, Marina, havia de començar aquesta lliga del llegut mediterrani, però no ha estat així, i com deies, tenim aquí a Ràdio Arenys, el tenim en línia, el president del club de Rem d'Arenys, el Dani Ribó, que el saludem per poder saber exactament què ha passat i parlar una estona de Rem i de llegut mediterrani, que té les seves especificitats. Dani, bona tarda. Hola, bona tarda. No ha començat, no ha començat, oi, la lliga? Correcte, no ha començat. Ja hi tornem a ser.
Ja hi tornem a ser. Què ha passat? Explica'ns què ha passat. Mal temps. Mal temps. Les autoritats competents van enviar un avís per allà de les Terres de l'Ebre, de vent, sobretot, i la Federació Catalana de Rem, i creiem una mica el que hem hagut parlat amb encert, van anul·lar. Perquè és a veure perillós desplaçar-nos amb l'emarcació, amb els 8 metres de barca, i que un cop de vent no fes alguna...
Alguna bestiesa. També per entrar i sortir així, per remar, és complicat. Segurament el vent és el que impedeix més remar. L'altre dia vam fer un entren, un dia divendres, vam aprofitar, bueno, nosaltres vam començar a entrenar, vam continuar entrenant com sempre,
I feia una mica de vent i vam començar a les 5 de la tarda, cap a les 6 ja estava girant-se vent i vam tornar. I això s'està complicant molt. I a més el llegut mediterrani, com que no té quilla, es desplaça molt més ràpid. A la mínima que hi ha un cop de vent, se'n va de costat i fins i tot costa una mica de governar i, bueno...
Has d'apretar, per tant, entenem que se sospeneix, fa ràbia, evidentment, perquè ja ho teníem tot lligat, no?, per baixar, però, bueno, res, haurem d'esperar el 22 de febrer, si no recordo malament, del Tebre, començant. Va, perquè aquesta anterior, on havíeu d'anar? A Flix. A Flix. A l'Ebre. Clar, també zona de l'Ebre, clar, també zona aquest cap de setmana ventosa.
Sí, sí, i a més, mala sort, o digue-li com vulguis, ja no ho sé, va ser dissabte, perquè diumenge vam fer la regata, va començar la lliga de Batel, és una embarcació més petita, de quatre abogadors més timoners, que nosaltres no tenim, que ja estem mirant d'aconseguir-la, però no tenim, i es va poder fer, perquè va ser just dissabte que va entrar aquesta ventada, que va impossibilitar que...
que poguéssim anar per qüestions de seguretat i al final ho assumim i ja està. Ferràvia perquè és la primera vegada. A Flixia ja molts anys sempre hi havíem anat, ara els últims anys ja no hi anàvem, no sé per què, motius de federació i dels clubs i demés.
I ara tornavem a anar i em feia molta il·lusió. I a més era la primera vegada que fèiem una regata de 4.000 metres sense boia. I eren 4.000 metres riuavall. I era com posar-nos a prova a veure si érem capaços d'aguantar amb la intensitat que requereix aquesta distància. I ja està, ja ha passat el tren i no l'hem pogut agafar. No, aquest tren sí que passa.
Aquest tren sí que passa. Els de veritat no passen, en canvi aquest tren sí que ha passat. Ah, sí, sí, correcte. Bueno, això és un altre tema. I ara això, clar, ara ja s'han acabat. Les següents ja són de boies. Ja anem a fer les regates clàssiques de 700 metres, 350 boies i tornar.
I ara tres minuts i pico a tope i que guanyi el millor. Perquè t'anava a preguntar, Dani, aquesta data del calendari, que hi havia aquest inici en aquesta zona de Flix, no es pot recuperar més endavant aquesta regata? La federació ho té previst o ja es dona per a Nogada?
La federació té reservada una data, ara no em preguntis quina, no me'n recordo, per allà a l'abril, un camp de setmana que va posar com a reserva, per si s'anul·lava alguna cosa, doncs poder-la reubicar. Clar, llavors estem esperant a veure si activen aquest recurs o no l'activen, veurem. Clar, ara nosaltres, a mi, enmig de les regates de boia, que hi ha planifices uns entrenaments molt més explosius,
de remar a tope durant 3 minuts, posar-me en una de 4.000 metres ens descompensaria una miqueta els entrenaments. Però a veure, si s'ha de fer així, es fa. Tots els clubs estem en la mateixa situació. Ens no seria el més adequat, però ja prevista aquesta data. Estem a l'espera que la federació digui. O sigui, a veure, també normalment va lligat a que algun club vulgui organitzar la regata. És molt complex organitzar una regata d'aquestes,
perquè gano. És molta feina, i llavors si hi ha seu, doncs potser hi ha data, si no hi ha seu, doncs no hi haurà data. Al final acaba sent així. Clar, i al final la competició s'acabarà fent amb les regates que s'hagin pogut fer. Sí, ara tindrem quatre segures, més aquestes cinquenes si apareixen al calendari, si l'activen, si no, doncs amb quatre. I baixàveu amb els tres equips, oi? Que baixàveu amb veterans masculí, femení i mixta, també? Aquí la Flix no, perquè no...
Per motius logístics de 900, no ho sabem ben bé, el mixta no estava convocat. De fet, tampoc convocaven a les categories de nens. Només era absolut i baterà. Nois, noies. Només ho convocaven a quatre categories. A la resta sí. Ara estem tots els tres equips a tope entrenant.
I, bueno, sempre que podem, perquè amb l'amitio que hi ha últimament... Sí, noi, estem tenint un... Bueno, el gener que hem tingut, però no només el gener, eh? Diguem-ne que tota la tardor i a veure com serà, i l'hivern també, vull dir, Déu-n'hi-do, el temps que poca cosa ha deixat fer en el mar, eh?
Sí, bueno, dimarts vam sortir veteranes, dimarts passat, veteranes vam anul·lar l'entrenament perquè estava plovent, veteranes vam sortir i ens aploro una mica, però és que clar, o fem així o no fem, perquè tornem una mica, no? No m'ho he fet pesat, però no tenir disposats d'un local amb condicions, ni d'ergos, bueno, ja tenim dos ergos, clar, dels vuit, dos se'n van a l'ergos, altres estava allà mirant, o fet peses, o una copa...
Ja no acaba de ser el que hi hauria. Si poguéssim anar a terra i tots vull tenir ergos i suplir-ho d'alguna manera, doncs mira, aniria bé. L'ergo entenc que ha de ser com una màquina per remar, no?, per practicar el rem a terra. Sí, sí, l'ergòmetre. És la màquina de rem del gimnàs. Sí. Doncs és aquesta.
A nivell tècnica es diu que el coneixem com a ergòmetre i això és la màquina de rem. Està més associat a rem de banc mòbil, perquè el cul es desplaça sobre una superfície, sobre un rail, i amb el fix això no ho tenim, el cul el tenim quiet, però és la màquina que més s'aproxima
al rim, però fora de l'aigua. Clar, però vosaltres diguem-ne que heu d'entrenar a mar perquè no teniu tanta disponibilitat de poder entrenar a terra amb condicions, clar. I clar, també hi ha...
En condicions normals, com l'any passat, si preveiem mal temps, l'anul·làvem. Ara, vist que sempre fa mal temps, ja no estem anul·lant l'entrenament. I bueno, sí, és el que hi ha. Si per mal temps l'anul·lem, no sortiríem mai. No, clar, això és com allà dalt al nord, no?, amb les traineres o la banda de Londres, que si anul·lessin les coses perquè plau no farien mai res. Doncs aquí haurem de fer el mateix, perquè si no, no farem mai res. Bueno, fa dos anys o tres, no me'n recordo, vam pujar... L'equip de competició va pujar a remar amb trainera,
o 4 ja, que passa un temps, i que hi ha un diluvi impressionant i no van anul·lar.
Vam pujar amb el llegut català. Jo portava el timó, i mentre anava portant el timó anava treguent aigua. Compte, i no van anul·lar-ho. No, no, allà no s'anula mai, per aigua no. No, és que és això, si els hi plou sempre, què han de fer? Però això, el vent sí que és perillós. El vent és una cosa que a mi m'atabala. Quan sortim amb vent, perquè has d'estar molt pendent, clar, els motors de l'embarcació són els jugadors. Si deixen de remar, la marca se'n va a la deriva. Clar.
I hi ha un límit. Un motor li vas posant gasolí i va cremant i va fotent. Però les bugadores, si hi perden la força...
I ja no es rema, ja que ja me la deriva. És perillós. Sí, sí, el vent és complicat, i més m'ho deies, amb el llagut mediterrani, que encara és pitjor en aquest sentit, que això ho havíem comentat també anteriorment aquí en el programa, que és més inestable no tenir quilla, això fa també que s'hagi de saber portar millor, és a dir, que és més específic, i el vent encara l'efecta més. Sí, sí, sí, és molt rècnic, i és molt sensible a tot.
Els moviments nostres, el tipus de com remem, i tots els agents externs, no? Vent i guionatge, també a la mínima que hi ha unes zones, ara comença a bascular d'un costat a l'altre, que, mare meva, ja t'espantes una mica. I aquí és un dels hàndicaps que també trobem, o que també troba la Federació. Nosaltres jo no m'atreveixo com a...
a proposar-nos per muntar una prova de la Lliga de Mediterrani, aquí davant de Port Gareig. No. Perquè és molt fàcil que faci una mica d'onatge i que ja s'hagi d'anul·lar. Clar. Jo no he fet mai un samorra amb el Mediterrani, allò de llançar-te contra la platja, jo no n'he fet mai cap. Ja fa anys que porto timons i amb el nostre no n'hem fet mai cap. I jo no n'hi he vist mai.
És una altra història. Amb el català diem que ho aguanta tot, més o menys. És un tros de bitxo més ferm. El Mediterrani és més delicat amb tot això. També costa molt trobar seus, per això normalment sempre anem a l'Ebre o a llocs una mica més tancats. El Campionat de Catalunya el fan a Sant Feliu de Guixols, que té una avadia molt tancada.
Doncs allà veurem a veure qui passa. Però la que sortim a mar és molt probable, sempre que hem intentat fer alguna regata a mar ens anul·lava. Clar, que és difícil, que imagino doncs això, que al riu Ebre, no sé fins i tot el canal olímpic també sé que hi heu anat, jo també ho sé com una bassa d'oli, necessites llocs així que sàpigues que és més difícil que hi hagi un adol que no n'hi haurà. Exacte, sí, sí, el canal no ens agrada molt perquè...
Nosaltres som més... anar a remar al medi natural, que és el xulo del REM, i el canal olímpic és artificial, però és el que hi ha, és el que tenim i ja està. Sí, sí, sens dubte. Bé, doncs res, aquesta primera regata de la lliga de llegut mediterrani que s'ha ennogat, i em deies que hem d'esperar el dia 22, m'has comentat? 22... Espera, deixa'm ir a agenda. A veure...
Mirem-ho, que ens apuntarem, també, per poder estar pendents. 22, sí. 22, eh? 22 del Tebre. 22 del Tebre, fantàstic. Anem allà baix. Doncs... Ja tenim Albert aquí tot reservat i ja tenim tota la maquinària en marxa. Fantàstic. Bueno, s'ha de dir, per sort, vam tenir sort, perquè el Federació va anul·lar dijous, per sort nostra, perquè així no vam començar tota la...
tota la moguda, per dir-ho ràpid, de transportar el llegut. Abans de treure'l de l'aigua i tu ja vam anul·lar, per tant, mira bé. Saps? Perquè a vegades, quan t'anulen molt tard, ja estàs allà, o ja tens el llegut fora de l'aigua, o ja està el mitjà empantanegat, amb cotxes i tota la història, és un rotllo. Però això, com a mínim, s'ha d'agrair
El bisous del migdia ja van dir que no, per tant, bueno, ja no vam haver de fer res. Clar, no, si s'ha d'acabar anul·lant, com més aviat ho sàpigues, per tota la logística, doncs millor, evidentment. Sí, sí, perquè hem de llogar un cotxe, l'hem d'anar a buscar, un cotxe em vola, perquè no en tenim.
Déu-n'hi-do, eh? Parlem de rem com que, així que sembla tot molt fàcil, eh? Què, com heu quedat? Primer, segons, tercers... Però tota la logística que hi ha darrere, tot el moviment que hi ha darrere, l'organització vostra, eh? De sortir, de treure-ho de l'aigua, de pujar-ho en el remol, portar-ho en el lloc... Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do tot el que implica tot plegat, eh? Encara, bueno, al ser un club petitet, modest, i bueno, sense...
Amb l'àmbit de ser popular, amb la qual cosa, tenim preus assequibles, que les quotes són relativament baixes, comparat amb altres, no? I, clar, no tenim ningú treballant per nosaltres, tot ho fem nosaltres, però tot ho fem nosaltres. Llavors, els equips de competició, dies abans, vinga, va, qui posa el cotxe, doncs traiem el cotxe amb la bola, el remolc amb un remolc avall, vés a buscar la barca, treure-la, gira-la, que aquesta s'ha de girar, encara és més difícil...
Els rems, tot, anar a dormir... Anem fent entre nosaltres, un fa una cosa, l'altre fa una altra...
I així també anem fent. Clar, no, no, i aneu fent perquè, mira, perquè és el que us agrada i el que ve de gust no mata, que diuen, però vaja, això no implica que és una feinada i que aquesta feinada s'ha de fer, clar. Sí, sí, és una feinada, és una feinada. I tant. Però bueno, això, mira, agrada i anem fent. I tant, i tant. I a més guanyem, o que fem por, diu així, per tant, perfecte. Exacte, a més a més feu aquesta feinada i a més a més sou bons. Què més vols?
Sí, sí. I tant. Perfecte. Doncs, Dani, Dani Ribó, president del Rem d'Arenys, gràcies per haver-nos atès aquesta estona. I res, doncs el dia 23-F, el 23 de febrer, que tornarà a ser dilluns, i que, si Déu vol, haureu començat aquesta regata d'Eutebre, aquesta lliga, haureu començat a d'Eutebre, doncs en parlarem, ens tornarem a trucar i ho comentarem, també. Molt bé. Fantàstic. Doncs moltíssimes gràcies. Bona tarda. Adéu. Bona tarda.
Les Càpsules del Mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serviran per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani hi trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani les podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules. De fet, l'Associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el rurqual comú. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una càpsula més avui aquí a la Randamar. Bona tarda.
Si et sembla, coneixem primer quin és el seu nom científic. Sí, doncs el nom comú seria el Rucual Comú i el científic és el Balaenoptera Fisalus, el que costa una mica. Una mica complicat, eh? Sí.
Vale, doncs continuem, si vols, per quines característiques, quina és la seva morfologia? Com el podríem identificar? Doncs mira, aquest és un animal molt curiós perquè aquest és l'únic misticet que tenim aquí al Mediterrani, i què vol dir això? Que és l'únic cetàcic que té barbes. Aquí al Mediterrani seria l'únic, i aquest d'aquí té unes barbes que són unes estructures creatinoses, que pengen de la seva mandíbula superior,
i que actuen com un filtre deixant sortir l'aigua de la boca i, per tant, només queda l'aliment retingut en la seva boca. Així, per identificar-lo de manera senzilla, és un animal molt gran, pot arribar a superar els 22 metres. Aquesta és la paritable balena d'aquí del Mediterrani. És el segon animal més gran del món.
I aquesta té una aleta dorsal molt petita, a la part més endarreria del cos, a l'últim terç del cos. I té una coloració gris fosca per la part dorsal i una coloració més blanquinosa per la part vendral. I també té algunes marques que ens ajuden a identificar molt bé aquest animal, com per exemple a la zona cefàlica, que té unes marques blanques que permeten molt bé la seva identificació. Aquestes marques van des de l'aspiracle, que és el forat que tenen per respirar aquests animals,
a la part superior del cos fins a l'aleta pectoral. Allà té unes marques que també ens van molt bé per identificar aquest animal. Com es comporta el mar? Quin comportament té? Doncs és un animal que és bastant tranquil en superfície, sempre que el veiem l'envis navegant, i aquest animal, diguem-ne, és un animal molt tranquil, però que és un animal que, sorprenentment, pot assolir velocitats molt importants.
I si estan anant de viatge, tenen un patró de respiració molt marcat. Solen fer unes 6 o 12 immersions molt curtes, i estan en superfície, van sortint i entrant de forma ràpida, unes immersions molt curtetes i superficials, i aquestes les alternen a immersions més llargues que poden durar entre els 6 i els 12 minuts. I aquestes sols que són una mica més profundes.
Si estan a l'alimentació, aquest patró llavors canvia. Veiem que les immersions i els patrons de respiració són més caòtics i solen canviar de rumb constant busquen aquest aliment. Quin és aquest aliment que mengen? Quin tipus d'alimentació tenen? Aquí al Mediterrani s'alimenten sobretot de krill, el famós krill, que és un pati crustàcic que trobem en grans bancs en aigües més aviat superficials. I aquí al Mediterrani, per exemple, quines zones el podríem trobar?
Doncs és una mica complexa la seva distribució aquí al Mediterrani i perquè hi conviuen subpoblacions. No només n'hi ha una, sinó que hi ha diverses subpoblacions. I per un costat tenim una subpoblació que és resident i que no surt mai de la conca. I per l'altra banda tenim una subpoblació que entra i surt cada any per l'estrat de Gibraltar.
Aquesta espècie es pot veure sobretot a la conca ueix del mar Mediterrani i sobretot en aigües del talós continental, però arribant també a la plataforma continental. Entenc doncs que aquesta espècie, els que estan tot l'any aquí els podem veure durant tot l'any, no? En canvi, els que entren i surten potser sí que no es veuen tot l'any, eh?
Bé, aquí hi hauríem de diferència també a la zona mediterrànic que volem veure aquests animals. Per exemple, aquí hi ha el garraf, no? O sigui, l'època en què podem veure varia segons això, segons quina zona estiguem. Sí, i aquí el garraf és una espècie que veiem de forma gairebé exclusiva a finals d'hivern, o sigui, entre finals d'hivern i a principis d'estiu. És a dir, entre els mesos de febrer i juny, més o menys, sent els mesos d'abril i maig, els mesos que més albiraments hem pogut enregistrar des que està fent aquest projecte, aquí la zona del garraf.
Per anar acabant, també, no sé si ens pots explicar alguna curiositat del qual comú.
Doncs una curiositat. Més que curiositat, també jo diria que és una experiència increïble. És un animal que impressiona quan el veus en persona. Al final et poden dir que, per exemple, que mesura 22 metres o més, però quan el veus en persona el tens davant i estàs en silenci, per exemple, escoltes com surt de superfície i fa aquestes respiracions. És un moment que impressiona molt. Jo, quan he tingut l'oportunitat de veure'ls, és una experiència que, de veritat, és molt xulo.
Recordem també, com sempre, per acabar les càpsules, que és important, que si els trobem, respectar el seu entorn, respectar les distàncies... Sí, sobretot recordar que hi ha una normativa, hi ha una llei, que regula com fem aquest apropament als cetacis. Nosaltres tenim un permís al Ministeri per poder també apropar-nos. I tot i així, sempre hi ha una zona d'exclusió, que és de 60 metres, recordem-ho, que no ens podem apropar. Llavors, si aquests animals són els que s'apropen a l'embarcació, llavors...
o parar motor o reduir velocitat, és el millor que podem fer, en aquest cas. I mai no creuar-nos en la seva trajectòria. Doncs Arnau, moltíssimes gràcies una vegada més per haver estat aquí amb nosaltres en aquestes càpsules de rendemar. Nosaltres tornem un altre dia amb alguna altra càpsula d'algun dels altres cedarsis d'aquí del nostre Mediterrani. A vosaltres.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'avui, d'aquest dilluns 2 de febrer del 2026. Tornarem demà, com cada dia, de dilluns i vendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Tresor Antic. Tresor Antic. Tresor Antic. Tresor Antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor Antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a sanjorgeevents.com
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El servei ferroviari ha registrat retards de fins a 35 minuts a l'estació de Tarragona aquest dilluns al matí. Ja sigui en sentit nord o en sentit sud, els convois no han circulat amb puntualitat. Els usuaris denuncien que, passi el que passi, aquesta situació ja és recurrent i es mostren enfadats i esgotats. Miguel González.
Xavier Pérez, usuari habitual del servei, ha explicat que la situació d'aquest dilluns és la de sempre. Pérez ve i de Reus ha d'agafar un tren a la seva localitat per anar fins a Tarragona i des d'allà pujar al que va cap a Tortosa, on treballa. Darrerament, la situació per a ell s'ha complicat.
Bé, m'he trobat el dia a dia, el mateix de sempre. És a dir, no varien, com ja he dit moltes vegades, les solucions que aporten segurament no produeixen cap canvi substancial en la situació real. És a dir, el dia a dia continua sent el mateix.
Per als que van cap a Barcelona, la situació no és millor. Els usuaris lamenten els retards habituals, però també que la gent s'acumuli a primera hora i que acabin posant un tren curt i hagin d'anar drets tot el trajecte. Ho lamenta Joan Mercader, que puja cap a la capital catalana cada diumenge o dilluns per anar a treballar. Jo costumo agafar diumenge a la tarda o al vespre
Però alguns cops he de pujar el dilluns al matí, però és que sempre el dilluns al matí quan l'he d'agafar arribo tard a la feina, no puc arribar a l'hora i sempre acostumo a ser perquè el tren ve tard. No és culpa meva, però la veritat és que últimament sí que estem patint rodalies i això a vegades el que fa és que hagis d'agafar llarga distància o l'expressió del Camp de Tarragona que...
Sí que és una altra opció, però també està més lluny de la ciutat i ens costa a vegades anar-hi. L'alternativa és anar fins a l'estació del Camp de Tarragona per agafar l'alta velocitat, però els usuaris recorden que és més feixu que arribar-hi. Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpt autor de la mort violenta d'un home a Vilaseca. Ha estat detingut aquesta passada nit a Tarragona. Es tracta d'un home de 51 anys. El presumpt autor de la mort violenta es va desplaçar...
a Tarragona Ciutat, després de, suposadament, haver d'onar mort a un home a Vilasec, en un hotel d'aquesta localitat. I la ciutat que s'aboca per salvar el peix de proximitat i els pescadors del serrallo. Història, identitat i producte de proximitat es donen la mà amb un seguit activitats en xarxa que involucren veïns del barri mariner, l'Associació de Dones Africanes, el Museu del Port, Mercats Restauradors i Tarragona Turisme.
Tot plegat en el marc de la cinquena edició de la campanya, Peixet de Tarragona, tot un gust, n'ha parlat Montse Adán, consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica. Volem promocionar el peix, però és que promocionar el peix de Tarragona és promocionar molt més, és promocionar ciutat, és promocionar història.