Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 29 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, ara Inzamar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Creuarem l'Atlàntic per conèixer un dels projectes més mediàtics que hi ha actualment.
Passejarem pel Museu Municipal de la Nàutica al Maresme. Ens submergirem al Mediterrani i parlarem de la seva tropicalització. Coneixerem de prop el Parc Agroecològic de l'Empordà. Passejarem pel Fitur de l'Ama del Delta de l'Ebre i acabarem el programa d'avui parlant del pop. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Silvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda. Estic assajant els valls dels Bridgerton, perquè ja arriben ja la nova temporada i que estic assajant. Estava jo per aquí, m'havies enganxat una miqueta així com a despistada, eh? No m'ho he seguit, jo, això. No? Jo només sé. Marina és Bridgerton, Marina.
Jo només sé que... Veurem l'eclipsi. Ara hem passat de no tenir aigua a tenir massa aigua. És allò de la Virgen de la Cueva que està la mujer... L'he compartit avui, eh? Això de Virgen de la Cueva, un senyor que la truca i diu... ¿Ya puede parar ustedes un ratito, no? Sembla que pinta malament. Que cada semana més pluja...
Bueno, no ho sé exactament. Això què idioma és? Un idioma inentendible. Però sí, s'entén. No, no, inentendible no. S'entén molt bé, però n'anaves. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.Cat. Cel, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda, companyes. Tema Bridgerton. Jo m'he vist les primeres temporades, ara potser vaig una mica perduda. L'última no sé si l'han estrenat encara o no, la Sílvia. Avui, avui. Vale, vale, vale. Jo no l'he mirat i crec que no sé si la miraré. Les primeres temporades...
Sí, però les primeres temporades la traman molt bé i ara com que van a tots els germans i germanes i ja. Igual massa llarg, no? Aquesta última és un altre germà. A més a més has de veure que la reina Carlota també té la seva seu. Sí, lo de la reina Carlota me'l vaig mirar, me va encantar.
T'ho dic, que tu i jo aquí xerraríem ara Marina Turens, que de Cel i jo que tenim compte ara per l'estona, eh? No, no, jo és que no tinc ni idea ni del que parleu. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Doncs, prop de bé, jo dels Bridgestone aquest ni idea, només allò dels pneumàtics, sí que hi havia uns pneumàtics, no?, que es diuen Bridgestone, no sé com es diuen, això de quan veia alguna cursa de Fórmula 1 encara em sonava d'algú. Sí, sí, sí, n'hi ha uns. Sí, n'hi ha uns, eh? Jo dels pneumàtics sí, però de les sèries aquestes de coses antigues, amb perruques i d'allò no... Mira com ho sap, mira com ho sap.
Però no es veu mar, no?, en aquesta sèrie. Algun llac, algun llac. Però això és aigua dolça. Però és aigua, no?, segueix sent aigua. Però no cola, no cola. Vinga, va.
No cola, no cola. Ens hem de fer... Saps? Una sèrie molt bona, molt bona, molt bona, de Randamar, que a part tinc moltes ganes d'anar a veure allò, era aquella del doctor Martin que feien. Aquella del metge filmada per un... No sé si era a Irlanda o era al Regne Unit, per una zona de costa d'allà a Penyes Segats, i que sempre feia sol a la sèrie. I jo pensava, dic, doncs d'haurien enganxar l'únic...
dia de sol de tot l'any, no?, per gravar tota la temporada, però estava molt xula. T'imagines un dia per levant 20 capítols? Ens l'apuntem, ens l'apuntem. Anem a saludar també a la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Ara mateix, bona tarda, estic una miqueta desconcertada perquè la veritat que estic perdudíssima de tot el que esteu parlant, tot això dels Bridgertons i els pneumàtics, no estic entenent absolutament res. Jo només us vull dir una cosa, que és que ahir us vaig dir que no volia parlar del temps perquè cada vegada que deia que feia sol plovia i estan sortint uns núvols terribles per tot Catalunya.
Sí, sí, sí, això va com va. I anem a saludar també a l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Se m'havia oblidat el teu nom, per si no ho has notat. Sí, no te'n recordaves? No, no, ja t'he oblidat, imagina't, que malament estem. Només fallo un dia i ja t'oblides de mi? Sí, sí, sí. Tan poc important sóc per tu, Marina? No m'ho crec, això. T'he trencat el cor ara, eh?
Sí, completament. Mira, me'n vaig, ja no faig ni el programa avui. Va fer punyetes, adéu. No, home, no. Vinga, va, anem a començar el programa d'avui que us parla des de Tarragona, Ràdio Marina, Pérez Got.
Comencem el nostre resum, resum no, comencem el nostre informatiu, que no és resum per la costa daurada, explicant, per la costa brava, estic molt malament avui, explicant que el Museu de la Pesca tancarà portes 3 setmanes per reforma. Sergi.
Doncs sí, Marina, el Museu de la Pesca de Palamós i també l'Espai Peix, que estan adjunts, estaran unes tres setmanes tancats al públic per unes obres centrades en fer l'espai més accessible i inclusiu. En aquest sentit, les tasques del Museu de la Pesca se centraran, en primer lloc, en la millora de l'accessibilitat per a les persones usuàries de cadira de rodes, amb la substitució del mobiliari.
de la recepció del museu i incorporació també de taules adaptades per optimitzar l'atenció als visitants. Una actuació similar es farà a l'Espai Peix, en aquest cas alçant dues de les taules lluminoses per accedir-hi i seure amb més comoditat. Escoltem declaracions de Maria Puig, alcaldessa de Palamós, a Ràdio...
Som-hi. Tenim unes obres molt interessants que ens renovaran l'entrada del museu, però que fan una cosa molt important, que és una aposta també per l'accessibilitat. Ara tenim un taulell molt alt, tindrem un taulell que ens permetrà, per exemple, si venim amb cadira de rodes, poder accedir molt bé al taulell. També sumem més lavabos, al final tenim grups escolars que venen i, per tant, amb els dos lavabos que tenim ara se'ns fa molt petit...
En aquests treballs de reforma també s'aprofitarà per instal·lar dues cortines a l'Espai Peix, millorar la il·luminació, instal·lar també pantalles informatives, dues pantalles, i posar unes guixetes a disposició dels visitants. També s'aprofitarà per substituir una de les màquines de climatització per millorar-ne l'eficiència energètica. Durant les obres es farà un procés de revisió i conservació de les peces de l'exposició permanent del museu. Apunteu data perquè els treballs començaran el 2 de febrer.
Judit Nederman i la Gio Sinfonia Orquestra s'uniran el 8 d'agost sobre l'escenari del Fòrum Romà d'Empúries dins el Festival Portal Blau de 2026. Doncs sí, el festival ha anunciat aquest matí el tercer concert de la programació d'estiu. La cantautora de Vilassar de Mar, Judit Nederman i la Gio Sinfonia s'uniran forces en l'escenari del Fòrum Romà d'Empúries el 8 d'agost. L'espectacle comptarà amb 21 músics sobre l'escenari
revisant el repertori més essencial de Judit Nederman en un espectacle de gran format que s'estrenarà el pròxim 28 de febrer a l'Auditori de Girona. L'espectacle pretén ser una celebració, com deien, dels 10 anys sobre l'escenari de la cantautora Marasmenca. El projecte serà dirigit per Joan Albert Amargós i tindrà el color vermell com a element saltarà tot el vestuari. Judit Nederman es troba a la maduresa de la carrera musical, compta amb 7 àlbums publicats, és la tercera edició...
que trepitja els escenaris escalencs de Portal Blau, on ja ha actuat el 2019, 2021 i 2023. Aquest anunci s'uneix a les altres dues cites musicals que ja s'han donat a conèixer, el 7 d'agost amb la fúmiga i naina, i el dia 9 amb el concert de Sopa de Cabra. Tots tres concerts en l'escenari del Fòrum Romà d'Empúries. Les entrades ja estan a la venda a www.portalblau.cat.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. El govern de l'Estat torna a incoar l'expedient de termenament de Deltebre, Cel. Simarina, este dimecres el butllet oficial de l'Estat ha publicat la proposta d'incoacció del nou expediment de termenament del terme municipal de Deltebre. Esta publicació obre un termini d'un mes per a la presentació d'al·legacions per part dels interessats.
I segons ha informat l'Ajuntament de Deltebre, durant els pròxims dies es farà una anàlisi exhaustiva de la nova proposta per valorar amb detall quina afectació pot tenir sobre el municipi i sobre els veïns i veïnes. Escoltem a Andreu Curto, tinent d'alcaldia de Deltebre Eficient.
En relació a la proposta d'atermenament que va sortir just ahir, encara és pronta per a fer una valoració exhaustiva i, per tant, en aquests propers dies analitzarem millor la documentació, que és extensa i que té moltes afectacions. I, en aquest sentit, l'Ajuntament de Del Tebre reitera, com hem fet en anteriors procediments, que treballarem per a trobar una solució absoluta.
just i equilibrada per a Deltebre i per al Delta i en qualsevol cas el que defensem és que no es pot plantejar una proposta determinament sempre sense que hi hagi abans un pla Delta que protegeixi la costa i garantisqui el futur de la línia de costa actual de Deltebre i de tot el Delta. Per tant, aquest és el nostre posicionament i així ho defensarem en totes les eines que tenim a l'abast.
El consistori ha recordat que igual que en l'anterior expedient, que finalment no va arribar a publicar-se de manera definitiva, el govern municipal defensarà els interessos de Deltebre i del conjunt del Delta, vetllant per garantir el futur del territori. Des del govern local s'ha insistit que aquest procediment determinament s'hauria de dur a terme amb voluntat d'acord i de consens per assolir una solució justa i equilibrada.
A més, l'Ajuntament considera que qualsevol proposta hauria d'anar precedida d'un acord sobre un pla d'acció amb mesures clares de protecció del litoral, en la línia del Pla Delta que la taula de consens reclama des de fa sis anys. La festa major de la Candelera arribarà a l'Atmetlla de Mar el 31 de gener.
L'Ametlla de Mar donarà el tret de sortida a les festes majors de la Candelera el pròxim dissabte 31 de gener. Una festa dedicada a la patrona del poble, la Mare de Déu de la Candelera, amb actes com l'ofrena floral, la missa major o la processó. Escoltem Albert Borràs, regidor de festes del municipi.
Han volgut donar un reconeixement a aquesta entitat que és de tota la vida del públic, les dones endavant, que són molt participatives, sempre ens ajuden en forma de tallers a l'estiu, en tota classe de programes. Al final també és un reconeixement a la figura de la dona, les dones de la cala que sempre estan al capdavant de tot.
Enguany, l'encarregada de pronunciar el prego de festes era Cinta García, presidenta de l'Associació de Dones Endavant. Un reconeixement també a l'entitat per la seva trajectòria. Cada any ho comento, però és curiós, perquè al final no crec que la gent vagi pel motiu principal de ser devoto, perquè cadascú té les seues creences. Jo crec que va més a relatar el que és ser del poble. Al final...
La verge mos representa, siguis creient, no siguis creient o te doni a igual. És molt emocionant veure el silenci només acompanyat de la banda, les cornetes i tambors portant el pas i els quintos quan canten amb tot el silenci del poble és espectacular. La festivitat també comptarà amb valls, sessions de DJ i les tradicionals cercaviles amb la xaranga Suquet Calero o el ball de la darrera coca.
Anem ara fins les costes del Garraf. Vilanova i la Geltrú es prepara per viure al Carnaval, una festa patrimonial d'interès nacional que transforma la ciutat durant més d'una setmana, Carla. Doncs sí, ja s'apropa una de les èpoques més esperades pels vilanovins i la Federació d'Associacions pel Carnaval presenta demà oficialment el programa en un acte festiu a Vilanova.
Però aquest matí, en una presentació als mitjans, ja s'han deixat anar molts detalls al voltant d'aquesta edició. Un carnaval que arriba carregat d'aniversaris especials. Els 100 anys del Turuta, un autèntic himne del carnaval i de Vilanova, els 50 anys de les danses de Vilanova o els 50 anys de la recuperació de l'arribo i del primer sermó són només algunes de les efemèrides del carnaval 2026 de Vilanova i la Geltrú, que s'ha presentat avui.
Precisament es reproduirà aquest primer sermó aquest any, dijous gras, amb el mateix empostissat de les hores. Però hi ha més efemèrides enguany, doncs el Moixó Foguer també celebra 40 anys i per això sortirà dos cops, dissabte de Carnaval i també dimarts, en què ho farà acompanyat del Moixó Foguer de Valls. Se li ha reformat la carrossa i hi ha un carro de plomes nou. Escoltem a Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova.
Una festa, a més a més, que s'adapta a tothom, és una festa intergeneracional, que és plural, que és diversa, que trobareu, com sempre, actes dirigits a qualsevol ciutadà, ciutadana, diferentment de la seva edat, de les seves condicions, que poden gaudir sempre d'algun dels actes del nostre carnaval.
És una festa també altament participativa, sense cap mena de dubte, la gent surt, sortim al carrer a gaudir del carnaval, cada vegada més a més de forma més massiva.
Les comparses de Vilanova sumaran unes 800 parelles més que l'any passat i superen ja les 11.000 parelles als carrers, segons dades de la Federació d'Associacions pel Carnaval, amb 7 guerres d'adults a la plaça de la Vila amb unes 1.300 parelles cadascuna. L'accés, com ja s'ha fet els darrers anys, es torna fent polseres de colors i aquest tercer any seran de tela, per fer la guerra al plàstic també amb les polseres. I és que el Carnaval de Vilanova vol ser una festa respectuosa amb el medi ambient,
i l'Eco Caramel ja fa uns anys que guanya posicions respecte al caramel convencional. El pressupost del Carnaval de Vilanova suma uns 20.000 euros més respecte a l'any passat i arriba als 250.000 euros, una xifra que respon a una festa que s'ha fet gran, afirmen des de la FAC, i que es vol reforçar any rere any a nivell de seguretat. Compte amb subvencions de diferents administracions i la seva promoció va més enllà de la ciutat. Escoltem a Didac Santos, president de la FAC.
un pressupost històric en què ens ajuda a poder fer tots aquests actes i ser un Carnaval molt segur, que és un dels nostres objectius també com a FAC i molt responsable també amb el medi ambient, a part de tot el contingut que pugui tenir com a Carnaval. I segurament que hi haurà alguns actes que reforçarem a nivell de seguretat per tal que funcioni una miqueta millor.
Bàsicament és això, és el que molts cops no es veu o no es valora, perquè això no ven, però realment això sí que ens ajuda moltíssim a que cada vegada hi hagi menys conflictes.
Si nous membres, i un cop passi aquest carnaval, tindrà canvis. I tot apunta a que l'Antònia Ibáñez serà la nova presidenta, agafant el relleu a Didac Santos. Però abans hi ha un carnaval per celebrar entre el 7 i el 18 de febrer. El programa i tots els detalls es presenten demà a les 7 de la tarda, al mercat del centre de Vilanova, amb un ambient ja festiu.
Ens quedem encara a la capital, a Vilanova, perquè avui i demà s'hi celebra una nova marató de donació de sang organitzada pel Banc de Sang i Teixits. L'edifici Neàpolis acull aquesta doble sessió que ha d'ajudar a mantenir a nivell òptim les reserves de sang que es destinen als hospitals catalans. La donació es farà avui i demà i es repetirà també el 10 de febrer. Des de l'organització aconsellen demanar cita prèvia per evitar cues i destaquen que la majoria de persones que participen
són donants habituals, mentre que la major dificultat torna a ser arribar a persones que no han donat mai sang abans i aconseguir que facin el pas per primera vegada, tal com ens ha dit la Sònia Muñoz, infermera del Banc de Sang i Teixits.
Els donants habituals ja saben que poden venir, que és un momentet de rei, que ajuden molt. Els que venen per primera vegada és el que costa més, que vingui gent nova a donar. Però, bueno, mentre s'animen la primera vegada ja està, perquè el primer cop ja veuen que no és tant com s'imaginaven, una punxadeta, uns minutets aquí de relax i ja està. I passen bé i marxen molt contents, la veritat.
A part de sang, durant aquesta marató també es pot donar plasma, tot i que molts donants encara no ho fan perquè aquí sí es necessita més temps, al voltant d'una hora. Les persones que ho vulguin poden aprofitar per informar-se també d'altres donacions que es poden fer al banc de sang i teixits. Escoltem a la Judit Bernat, una de les participants en la jornada d'avui. El banc de sang des de fa bastants anys va ser arrel que un familiar va patir una...
una cirurgia important i vaig tindre l'oportunitat de donar i quasi sempre intento recórrer a poder ajudar algú i aquest any és el primer any que m'inscric a donar de mèdula perquè penso que és molt important que hi hagi un bon registre de gent perquè les probabilitats són molt petites de poder ajudar i quan més siguem doncs molt millor. A part de les dates programades a Vilanova, de moment també hi ha una nova jornada programada a Sant Pere de Ribes pel 19 de febrer.
Fem aturada les costes del Maresme. Els pescadors i la veda és el títol de la xerrada que es celebrarà aquest divendres a l'Ateneu Aranyenc. De la mà del president de la confraria de Sant Elm, Antoni Marzoa, i el periodista de Ràdio Arenys, Josep Maria Cano, es repassarà la situació que viu la flota pesquera aranyenca en l'actualitat. Oriol.
Doncs sí, el sector de la pesca d'arrossegament fa temps que pateix per la seva supervivència. La situació econòmica, l'augment de la burocràcia i el canvi climàtic són alguns dels factors que han impactat de ple en la seva professió. Tot i les adversitats, els pescadors d'Arenys continuen sortint a feinejar cada dia des del port del municipi. Aquest serà l'eix central de la xerrada que es tractarà demà a la Taneu amb el president de la confraria, Antoni Marzoa. Una mica el sector pesquer en general i també...
de la nostra flota, la flota aranienca i totes les vicissituds que tenim al voltant ja des de fa tant de temps, no?, i la vida dels nostres professionals, i imagino que des de... Des de TNEO i en Francesc hi ha hagut aquesta inquietud i demà suposo que serà una mica un vis-à-vis per què estem passant i quin és el futur que tenim al damunt, no?, ja...
Un dels principals problemes del sector de la pesca ha estat el setge que pateixen per part de la Comissió Europea amb els plans plurianuals de pesca que es van començar a aplicar el 2020. Per Marzoa, aquest és un exemple més de la voluntat de la Comissió d'acabar d'ofegar el sector per poder obrir altres mercats internacionals.
canviar el MAC plurianual financer, que tenia una dotació de 6.100 milions per la política pesquera comuna, i es redueix en dos terços, queden 2.000 milions per tot el sector pesquer, i vol dir que s'està encarregant la política pesquera comuna i també la política agrària comuna. Llavors la pregunta és cap a on continua despanyant-se
La suposada construcció de la caça d'Europa, de la Unió Europea, que em sembla que està en plena decadència, i que polítiques com la del Mercosur no fan més que anar-nos posant cavalls de trolla
L'altra cara de la moneda d'aquesta política europea és la VEDA, una mesura que va néixer del sector pesquer català i que té per objectiu restringir la captura de diverses espècies de peixos i mariscos en zones concretes per permetre la seva reproducció i conservació. Aquesta publicitat donar a conèixer una de les moltes tasques que els nostres pescadors fan, precisament,
per la cura, per tenir cura del recurs i que pugui gaudir-ho les pròximes generacions. Això ho han fet sempre els pescadors, són els únics que ho han tingut molt clar. Des d'un exercici, si vols, d'egoisme, de pensar que els meus fills, els meus nets i més enllà puguin continuar vivint d'aquesta professió que enamora els que s'acosten.
Un seguit de qüestions que es tractaran demà a les 7, com deies Marina, a la Taneu Aranyen, que en aquesta xerrada anomenada Els Pescadors i la Veda, que conduirà el company d'aquesta casa, Josep Maria Cano.
L'Ajuntament de Mataró posa en valor l'alguer de Posidònia existent davant la ciutat, protegit i monitoritzat des de fa dècades i en destaca el paper clau per la biodiversitat, la qualitat de l'aigua i la lluita contra el canvi climàtic.
Sí, sota les aigües de Mataró s'estén en silenci un tresor natural que molts vanyistes desconeixen, una gran praderia de Posidònia Oceànica, considerada un dels ecosistemes més valgosos de tota la Mediterrània. No és visible des de la superfície, però el seu paper és essencial per a la salut del mar, de les platges i fins i tot del clima. Des de l'any 1997, aquest alguer és objecte de seguiment científic.
Gràcies al voluntariat de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró, coordinat per l'Escola de Mar de Badalona i amb el suport de l'Ajuntament mataroní. Cada any es publiquen informes que permeten conèixer l'estat d'aquest hàbitat i divulgar-ne el valor com a patrimoni natural. La praderia de Mataró ocupa prop de 700 hectàrees i arriba a més de 27 metres de profunditat.
És refugi, zona de cria i rebost per a nombroses espècies. S'hi han identificat 21 espècies de peixos, 13 de residents i 8 de passants. Espècies com el serrà, la juliola o la castanyoleta hi troben protecció. Molts peixos hi fan l'aposta d'ous i els alabins s'hi amaguen fins a créixer. Sense posidònia hi hauria menys pesca, hi hauria menys vida...
i les aigües més brutes, perquè la posidònia també actua com un filtre biològic, captura carboni i redueix CO2 atmosfèric. A més, immobilitza metalls i substàncies tòxiques als seus rizomes, evitant que entrin a la cadena tròfica. Les praderies marines es troben entre els ecosistemes més productius del planeta, comparables a boscos o esculls de coral. Per protegir-la, cal evitar fondejar sobre els alguers, no arrencar-ne restes i entendre que les fulles seques a la platja també protegeixen la sorra.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el proper mes de febrer la Diputació de Tarragona inicia les obres de condicionament en un tram de la carretera TV3146 entre la nova rotonda de connexió amb la C31B i la rotonda del vial perimetral del futur accés a la zona d'activitats logístiques del port de Tarragona.
Durant l'execució de les obres, que tindran una durada aproximada de 4 mesos, es podrien produir restriccions puntuals de trànsit amb desviaments alternatius que s'informaran en cada cas. L'objectiu de l'actuació és millorar la seguretat viària i garantir un accés eficient al port i a la futura zona d'activitats logístiques. Les obres inclouen l'eixamplament de la calçada fins a una secció tipus 7-10 metres,
la renovació del ferm, les millores en el drenatge longitudinal i transversal, la reposició d'accés a finques, murs i tancaments afectats, la revegetació i hidrosembre de tal usos i la senyalització horitzontal i vertical, avalitzament i col·locació de barreres de seguretat. Els treballs representen a la Diputació de Tarragona una inversió de 539.335,51 euros.
I ara volem saber quin temps farà el nostre mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Continua la situació dominada pel vent de Garbí o de Ponent a gran part de la costa. Momentàniament aquesta tarda serà més feble i només en alguns trams de la banda del Baix Empordà
de la selva i, per un altre costat, cap al Tarragonès o al Baix Camp, bufarà un palet més reforçat. Sud-sud-o és aquest vent. En general, aquestes immediates hores, amb un estat de la mar una mica més tranquil, maró, això sí, i especialment aquesta mar de fons que tenim a gran part del litoral, i sí que en alta mar encara tindrem una situació marítima més esvalutada, aquestes immediates hores.
Atenció, perquè aquesta propera nit, i sobretot el divendres al matí, el vent es tornarà a reforçar molt de mestral, en aquest cas, a les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona. Això farà que hi hagi fort amaró a tot el litoral. Durant la tarda, la del divendres, normalment aquest vent anirà de baixa, tornarà a girar més cap a Sotues en general, però bàsicament ens quedarà una mar remenada, una mar de fons força notable el divendres. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps, del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Ens començem a situar l'autopista AP7 perquè està tallada entre Martorell i Gelida en sentit Tarragona per obres i desviaments cap a la 2, però registren 5 quilòmetres i mig de retenció des de Castellbisbal. A l'enllaç de la 2 amb l'AP7 hi ha cua Martorell en sentit sud i també entre Martorell i Abrera en sentit nord. A l'AP7 i l'Antitud a Berbara del Vallès en sentit sud. A l'autovia 2 hi ha retencions de Pallajà, Semicens dels Horts en sentit Barcelona per un accident que calla un carrer i més endavant també hi ha retencions de Sant Feliu.
a Cornellà de Llobregat, en sentit Barcelona, i també hi ha 3 km de Coa Jorba, en sentit Lleida, en aquest cas per a obres. La C32 va molt carregada amb retencions d'esplogues a Samoy de Llobregat, en sentit Sitges, a la B24 hi ha Coa Cervalló, en sentit Vilafranca del Penedès. A la C58 i a la C33 hi ha retencions de Montcà de Barcelona, en sentit Sud, i pel que fa referència a les rondes de Barcelona, la ronda dalt hi ha retencions a Horta, en sentit Besós, i la ronda literal hi ha retencions a Ronda Prima i la Barceloneta, en sentit Llobregat. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Les profunditats de l'actualitat.
I avui des de Canal Blau Ràdio ens porten de viatjar a l'altra punta de l'Atlàntic, més concretament a Argentina, per conèixer un dels projectes d'investigació oceànica amb més ressò mediàtic dels últims anys i descobrir de pas la geologia marina. Carla. Doncs mira, jo no sé si aquest estiu els nostres oients van estar a la guait sobre el furor que hi va haver a Argentina amb una expedició d'investigació oceànica al canyó submarí del Mar del Plata.
Però per situar una mica els qui no sàpien de què estem parlant, es va tractar d'una de les primeres investigacions científiques en convertir-se en un fenomen mainstream. Per què? Doncs perquè la totalitat de les immersions fetes durant els 21 dies de l'expedició del vaixell d'investigació RB Falcor 2 de l'Institut Oceanogràfic Smith es van retransmetre en directe per YouTube i Twitch. I el que s'esperava que tingués l'audiència habitual...
gens despreciables, això sí, de diversos milers de visualitzacions, es va convertir en un fenomen viral sense precedent, amb més de 17 milions i mig de visualitzacions, el que va acabar fent que es reconegués a l'expedició amb el Premi Martin Fierro de Europe, el millor canal de streaming de 2025.
Durant aquesta expedició es van realitzar grans descobriments sobre la vida del fons marí i va permetre descobrir 40 noves espècies marines i una diversitat inesperada en corals d'aigües fredes a una profunditat de 3.900 metres al canyó del Mar del Clata.
Aquesta, però, no és l'única expedició que l'Institut Oceanogràfic Smith està duent a terme a les costes atlàntiques. I avui tenim amb nosaltres en Fermín Palma, geòleg marí i investigador de la Universitat de Buenos Aires i del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques d'Argentina, més conegut com a CONICET, i que va participar en la segona expedició del FALCOR el passat octubre a la Plataforma Patagònica d'Argentina.
Buenos días, Fermín. Gracias por acompañarnos hoy. Hola, buenos días. Bueno, gracias a Carla por la invitación. Como bien dijiste, yo estuve participando en la expedición del Falkor, que pertenece a la Smith Ocean Institute, y en el todo 2025 estuvo en la zona del Atlántico Sudoccidental, es decir, en el mar argentino, en la parte oceánica atlántica de Argentina.
Yo estuve participando en un grupo, en una campaña de investigación y bueno, yo soy geólogo marino y estuve enfocándome en hacer los mapas del suelo, del fondo oceánico. Sí, de eso te quería preguntar ahora para empezar un poquito, sobre todo para los más nuevos en todo esto de las investigaciones oceánicas, los que tengamos un poquito más de desconocimiento sobre ese campo, ¿qué hace exactamente un geólogo marino?
Sí, siempre es algo novedoso escuchar geología marina porque no es algo común, es algo que es más específico porque no se dicta la carrera de geología marina. Lo que hace un geólogo marino es...
estudiar todo lo que está debajo de la columna de agua. Que es todo el fondo marino que, como saben, el planeta Tierra está más que nada compuesto por agua. Un 70%, más que nada, 71% es agua y un 29% continente. Entonces, la mayor parte del planeta Tierra de la superficie está bajo el agua. Y entonces el geólogo tiene que descubrir qué está pasando ahí, qué procesos ocurren, qué tipo de roca o sedimento hay. Y todo eso es lo que hace un geólogo marino. Estudiar a partir de métodos
indirectos y directos. Los directos es recolectar una muestra del fondo oceánico que justamente se recolecta con instrumentos específicos. Se llaman Bosch Core, Gravity Core, que son equipos también, o sea, metálicos que penetran en el fondo, en el subsuelo sería, y cuando vuelan al barco uno obtiene una muestra del fondo oceánico. Y los métodos indirectos son los que se basan en ondas acústicas.
Que es a partir del tiempo que tarda la onda en ir y volver, uno puede ir determinando cómo es la superficie del fondo oceánico. En ese caso la batimetría. También uno estudia el subsuelo, es decir, la sísmica. Cómo están estructuradas, cómo están agrupadas las primeras capitas del fondo oceánico.
Y eso se hace también con equipos que utilizan ondas acústicas que dependiendo de la frecuencia, tenemos la batimetría que usa frecuencias más bajas y la sísmica que utiliza frecuencias un poquito más altas, podemos ir captando cómo está compuesto el fondo oceánico.
Y mira, quería hablar contigo también de todo esto de la expedición del Falkor de verano, que fue un fenómeno social, pero también un éxito en cuanto a la investigación, ya que se descubrieron especies y patrones de vida natural que se desconocían hasta entonces. En este sentido, ¿qué nos puedes contar de los objetivos con los que zarpasteis a la expedición de la que formaste parte tú en octubre y de los resultados con los que volvisteis a Tierra?
Sí, yo antes de responder esa pregunta concreta quiero hacerle el contexto del barco. O sea, piensen que un barco científico sale mucho dinero moverlo y mucha logística. Entonces uno va con muchos investigadores de otras disciplinas. En mi caso fue la geología.
También fuimos con oceanógrafos y biólogos. Entonces, con esas tres grandes áreas vamos abarcando los tres sistemas de la Tierra, que serían la geósfera, la parte de geología, la biosfera, que es todo lo relacionado a la vida, y la hidrósfera, lo relacionado al agua.
Entonces con esas tres esferas, esos tres sistemas de la Tierra, hay otro más pero nos enfocamos en esos tres, cada grupo de estudio, cada línea de investigación tenía distintos objetivos. En mi caso, como recién comenté, era hacer los mapas del fondo oceánico y recolectar muestras. Los biólogos justamente es...
Hacer identificar especies nuevas, hacer taxonomía. A partir de un ejemplar que se recolectaba con este robot, que es el Rob Subastian, que justamente el Rob viene de Remote Operative Vehicle, es decir, un vehículo operado remotamente, ROV. También existen los AV, que es A de autónomo.
Pero ese no lo usamos. Usamos el Rob Subastian. Entonces el Subastian para los biólogos recolectaba específicamente cada espécimen. Y era nuevo porque uno lo podía ver en vivo y ver cómo se movía, cómo estaba asociado con el sedimento. Y ahí los biólogos lo recolectaban. Y después para identificar una especie lleva varios procesos más que es codificar el ADN y saber si ese ADN es único o único.
Si es único, es una especie nueva, o si ya se repite, bueno, identificar exactamente qué especie es. Esa parte de los biólogos. En mi campaña, el objetivo principal era más oceanográfico. Era determinar cómo se movían las masas de agua, porque piensen que la columna de agua está compuesta por distintas masas de agua que a medida que vamos en profundidad la temperatura va cambiando,
Más superficial, más caliente y más profundo, más frío. La salinidad cambia. El oxígeno, la concentración de oxígeno disuelto cambia. Entonces eso va determinando distintas masas de agua. Y nosotros queríamos saber la corriente de Malvinas, que es una corriente que viene de la Antártida y se va para el norte, ver cómo transportaba todos los nutrientes y cómo interactúan con la morfología submarina, es decir, con el relieve.
Entonces a partir de la interacción del relieve del fondo oceánico con esta masa de agua, con esta corriente de Malvinas, ver si esto generaba resuspensión de nutrientes y eso aumentaba la productividad primaria. Productividad primaria es que haya mucho más alimento para nuevas especies. Entonces en ese punto se relaciona la geología, que es determinar cómo era el relieve del fondo oceánico. Después la oceanografía quiere decir cómo se movía la corriente...
y las propietades primeras que generaba y a partir de eso qué especies había. Entonces, bueno, estaban las tres áreas relacionadas en ese sentido.
Muy bien. ¿Y hay alguna de estas investigaciones que pudisteis hacer a bordo que estéis todavía trabajando en ellas? Porque hay muchas de las que se tiene que continuar con la investigación, por ejemplo, lo que tú decías, el tema de los análisis de ADN o de comparar con otras especies conocidas o con otros datos que ya se tuvieran.
Sí, siempre... Esto se llama trabajo de campo. Cuando uno va a recolectar las muestras, es el trabajo de campo, que es recolectar las muestras a partir de una idea que uno tiene. Y después está el trabajo de gabinete, que es el trabajo de laboratorio, que es donde uno sigue o descubre cosas nuevas. Porque uno puede ir con una idea, es decir, una hipótesis, y después comprobarla o refutarla y encontrar otra hipótesis nueva. Entonces, ahora tenemos dos años para publicar estos datos,
en revistas internacionales de alto impacto y para poder terminar todo este proceso de toma de muestras, análisis y publicación. Ahora estamos en la parte de análisis y ya a mitad de año se va a empezar a la parte de escritura para mandar un artículo científico y que esto quede publicado y que sea accesible a todos los interesados.
Y, por otro lado, tú, como investigador del CONICET, que ya tenías una amplia experiencia en investigaciones de campo, en alta mar, pero, desde luego, supongo que ninguna con el foco mediático que tienen las expediciones del Falkor desde lo que pasó en verano. ¿Cómo se vive en tu piel, como investigador, toda esta atención que, de repente, se le ha prestado a la investigación científica desde el público más general y, más concretamente, a esta investigación marina?
Para mí y para mis colegas, para la gente que conozco de investigación, es un orgullo y fue todo un lujo porque es poder llegar a la sociedad, que eso es el trabajo del científico, cómo poder llegar a la sociedad lo que uno hace y cooperar con otros grupos de investigación de otras partes del mundo y ahí generar
convenios, lazos entre instituciones. Entonces es súper importante que un investigador se sume a estas campañas para poder empezar a conocer gente de alrededor del mundo. Es como un congreso, así decirlo. Entonces uno ve qué línea trabaja el otro grupo y ver vos de tu conocimiento y tu línea de estudio que podés sumar o aportar a la línea de estudio del otro y viceversa. Entonces es muy fructífero la cooperación internacional que se da en los buques.
También quiero agregar que en Argentina han venido busques españoles. Uno de esos busques es el Esperides, que ya ha venido en el 2015-2016 a la zona de Argentina, se han publicado datos e investigadores argentinos han participado en esas campañas.
Bueno, y nada, Fermín, creo que ya no tenemos mucho tiempo más, pero la verdad que ha sido súper interesante poder escuchar un poquito tu voz desde esta experiencia, desde estas expediciones que se han hecho tan famosas ya no solo en Argentina, porque yo confieso que
que por las noches cuando llegaba a casa me lo ponía y estuve enganchada en más de una retransmisión. Y nada, espero que podamos hablar de nuevo pronto, porque la verdad es que es un trabajo muy interesante el que haces y te agradezco mucho que hayas podido venir hoy con nosotros.
Bueno, muchas gracias Carla por la invitación y siempre los invitamos a sumarse tanto a este buque que tiene la oportunidad de poder ver las transmisiones en vivo con los investigadores y también empezar a conocer y uno buscar por Google u otras plataformas información de acerca del mar que hay, aunque parezca que capaz no llega tanto a la sociedad, hay información y generar que...
uno mismo como individuo empiece a involucrarse un poquito más en todas las temáticas marinas que es súper interesante, tanto a nivel científico como geopolítico, al nivel de recursos marinos. Es un tema que está en auge y es a dónde va la humanidad. Va hacia el mar de nuevo.
Exactamente, y por eso nosotros también intentamos poner nuestro granito de arena desde aquí, desde Randa Mar. Fermín, hasta la próxima y muchísimas gracias. Bueno, un saludo, muchas gracias Carla y ya nos veremos nuevamente. Un saludo.
Molt interessant, però ara el que hem de fer és anar fins al Mas Nou des del Museu Municipal de la Nàutica que proposen el joc de la ruta del Tassajo, una activitat que volem conèixer de primera mà, Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina. Mira, avui aquí en el programa Arran de Mar volem conèixer una iniciativa del municipi del Mas Nou i per això ens atén el seu alcalde, el Jaume Oliveres Maristany. Jaume, molt bona tarda.
Bona tarda. Bé, volem parlar d'una activitat, d'una iniciativa que està molt relacionada amb el mar i per això ens en volem fer ressò aquí en el nostre programa, que és aquesta espècie de... vostè mateix m'ho explicarà, com una espècie de joc al voltant d'un vaixell, del tassajo. Expliqui'ns, senyor alcalde, exactament quina és la iniciativa.
Sí, a veure, això en el marc de tota la programació que tenim al voltant del Museu Municipal de Nàutica del Mas Nou, les activitats que fem d'itineraris i de visites guiades, també tenim elements més lúdics, i un és aquest, el passatge...
que és un joc molt interessant a la qual, a partir d'aquesta activitat, introduïm les persones que hi participen, les famílies que hi participen, en el tema del coneixement de l'aventura americana.
de molts mesnulins d'aquella època, especialment del segle XVIII i sobretot del segle XIX. Expliqui'ns una mica, senyor alcalde, aquest vaixell, el tassajo, quina és la seva història? Polen participar famílies a partir dels infants, entre 6 i 10 anys aproximadament, doncs cada família té un vaixell, no? I per tant és que és la...
la venda de productes que es porten des d'aquí, des dels ports que sortien de Barcelona o dels mateixos noves brossanes que hi havia, fins als ports de Montevideo, Buenos Aires o directament a Cuba. Cada concursant o cada família és un vaixell i, evidentment, ha d'anar prenent els seus productes i el retorn a la part d'aquests ports americans, el retorn al Manzal, el que pot vendre més productes i pot vendre'ls millor, és el que guanya el xarxa.
que ens permet recuperar aquesta memòria històrica de les rutes al voltant de les Antilles, la relació comercial que hi havia en Cuba, a partir d'aquest element tan característic que era aquesta car deshidratada, salada i fumada, una car seca que...
que es portava a l'illa de Cuba. I les famílies hi juguen, eh?, i em diu que cada família és un vaixer i ja han de vendre els productes, però com s'hi juga això? Com es venen, aquests productes? Doncs cada família, hi ha una sèrie d'elements en el joc, una sèrie de fitxes d'elements característics del que seria l'aventura americana, i a partir d'aquí han d'anar venent aquests productes, agafar els productes i vendre, arribar més aviat al mes nou
o per de Barcelona, per menjar els productes i qui els vengui a un bon preu. Aquest joc ha estat també autoritzat per l'Oriol Ripó, que és un especialista en jocs, però també ens ha assessorat en altres jocs que tenim en el municipi vinculats a l'activitat.
pròpia del municipi i de l'Ajuntament. Sempre jugar és una bona excusa per aprendre, per conèixer, i sobretot en aquest cas, com que estem parlant, per conèixer aquesta vinculació marítima del Mas Nou, aquesta història del comerç amb les Amèriques.
La qüestió és a veure qui, dels diferents concursants, qui arriba primer i qui ve millors productes, a partir d'aquests elements que simbolitzen els elements que hi havia en aquestes rutes. I a partir d'aquí hi ha aquest petit esprit competitiu per veure qui guanya el joc. Perquè una cosa, bàsicament la finalitat és més pedagògica i de coneixement de...
de la història de la vinculació marinera del nostre municipi. És important, senyor alcalde, que les noves generacions, i sobretot a nivell familiar, que es pugui aprendre aquesta història, aquest passat de la Vila del Mas Nou. Un passat que, evidentment, primer, si veieu, les evolucions de les famílies masnovines, moltes comencen sent pescadors i després, a partir del segle XVIII,
comença a haver-hi la implicació amb la Maria Marcant i la implicació monèrica del segle XVIII parlem i bona part també del segle XIX, tot i que al primers del segle XX encara existeix aquesta vinculació amb
amb aixit de vela, hàptim és d'aquest segle XX, no? I, per tant, conèixer aquesta història, el tipus de comerç, el tipus de producte que es portava, doncs, crec que és un bon coneixement de la història del municipi i de la història del nostre país en general, no? Els municipis de costa que han tingut aquesta història, eh?, d'indians, també, com sobretot aquí, doncs, a Arenys de Mar, també, a Antenims, també a la zona de la Costa Brau, etcètera...
Amb Arenys de Mar vam fer una molt bona col·laboració amb el municipi de Arenys de Mar, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, de l'exposició de l'esquiuetj. L'exposició que ha durat dos anys, ha voltat molts municipis de la demarcació de Barcelona, en la qual els dos museus nostres, la Masnou i Arenys de Mar,
Hem tingut una participació molt activa. Interessant, sempre poder col·laborar, sempre ajuntar sinergies per encara fer més gran aquests tipus d'oferta cultural. Sí, sí, sí. I volia preguntar, heu fet això, aquesta qüestió, aquesta història lligada a les Amèriques, als indians, al comerç amb Cuba, amb Amèrica. Quins són els vestigis que n'han quedat en el municipi del Masnou?
A nivell arquitectònic, lamentablement, durant uns anys va haver-hi una certa destrucció del patrimoni arquitectònic, que no se mantingui, encara que mantenim aquelles cases que havien estat d'indianos, tenim algunes cases que mantenen aquestes característiques, però, descomptadament, el patrimoni arquitectònic, durant determinades èpoques, no es va preservar.
d'una manera important. Aquí a Mas Nou sí que hem fet, perquè hi havia tres dresanes, hem fet una reproducció de com era el Mas Nou a mitjans del segle XIX, o una reproducció en imatges, com eren les dresanes, com era el municipi, com era tota la planxa litoral, que és molt interessant, que tenim...
ho tenim d'una manera permanent a la Casa de Cultura perquè la gent pugui veure com era el nostre municipi en aquella època, no? S'ha de conèixer, tot això s'ha de conèixer, perquè no sé si també el senyor alcalde té la sensació que ara vivim molt d'esquena al mar o creu que no és tan així? Home, es veu d'una vegada...
A veure, jo crec que d'esquenes del mar sempre s'hi ha viscut en els municipis de costa, encara que sembla una contradicció, no? Evidentment, hi havia els vaixells o les tressanes, però a vegades, evidentment, tenim alguns elements, evidentment, la de Ciutadans 2, la via del tren, que impedeixen aquesta relació més directa amb el mar, no? Però encara ens falta a molts municipis retrobar-nos més amb el mar, no?, perquè a la costa, al mar, no?, doncs,
evidentment són uns espais que es poden desenvolupar moltes activitats, a part de ser un bé natural a preservar, moltes activitats i que hem de recuperar encara més vinculació amb el mar. Penseu que, com parlem abans, us comentava el tema de l'estiuetx,
La població autòctona hi va més tard, per dir-ho d'alguna manera. És un element també de modernització dels municipis d'Almarès, però fa evidentment la vinculació a l'Almarès.
ha d'anar en augment d'aquest reconeixement que són municipis a primera línia, municipis mariners, que tenim un passat vinculat a la marina i unes vinculacions amb el mar molt estretes. Seria interessant que tots els municipis de costa, ja no només Almes Nou, sinó tota la costa, això, visqués més... Tenim moltes dispàries comunes, tots aquests municipis, eh?
Treballar conjuntament, també, per de cara a tirar endavant projectes que tinguin a veure amb la recuperació d'aquesta memòria històrica tan relacionada amb el mar i que ara, si no és a través de jocs com aquest que comentava, o d'exposicions com aquesta que vostè ens explicava, potser ni ens en recordaríem les noves generacions. Exacte, sí, sí. A veure, nosaltres també tenim el Museu d'Aràutica, tenim un... també contents de l'arxiu municipal que tenim, amb moltes...
amb moltes cartes de revelació, amb un passat vinculat a Maria és molt important amb els nostres arxius municipals, per tant tenim tot un pòsit cultural molt important que la gent va coneixent i ha de conèixer cada dia més.
Doncs esperem que totes aquestes iniciatives serveixin cap a aquesta finalitat i, com dèiem, aquest joc, aquest joc d'aquesta història... Conviem a tothom a participar i a venir a les activitats del Museu de la Nàutica per poder gaudir d'aquest joc. Hi ha altres activitats que fem per conèixer el passat i el present del nostre municipi. Que ara, per tancar, senyor Caldo, li volia preguntar, per jugar a aquest joc, quin dia ho hem de fer o com ho podem fer, això?
Doncs us heu de posar en contacte amb el Museu de Nàutica del Masnou. Ara es faran algunes sessions, estan programades alguns dissabtes, bàsicament, d'ara al mes d'abril, de juny, d'octubre i de desembre. Hi ha unes dates fixades. És el 4 d'abril, 6 de juny, 31 d'octubre, 5 de desembre, per començar una mica aquesta experiència i que...
perfecte doncs des d'aquí també ho fem saber a tothom que ens escolti que hi ha aquesta possibilitat per seguir coneixent la nostra història vinculada amb el mar en aquest cas a través del municipi d'Almes Nou i d'aquest joc que avui hem volgut explicar i que hem aprofitat també per conèixer doncs una mica la vila d'Almes Nou el municipi d'Almes Nou i la seva actual també relació amb el mar i la seva història Jaume Alvies Calde d'Almes Nou moltíssimes gràcies per haver-nos atès aquesta estona al programa Randemar moltes gràcies
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa d'arres 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. A Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb la porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La porteria queda dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega. L'Ajuntament de Tarragona compra un edifici de la part alta per destinar-lo a habitatge social. Són quatre pisos que es troben al carrer Misers Sitges i que s'adquireixen via Tanteig i Retractat. D'altra banda, properament es publicaran les bases per optar als 192 habitatges de les Oliveres al PP10, una zona que s'anirà activant en els propers anys. Les primeres claus es lliuraran durant l'últim trimestre de 2026. L'alcalde, Rubén Viñuales,
diu que aquest projecte atraurà noves construccions. Irradiarà, no?, que tot avanci. Pensi que està el sector comercial. El sector comercial és innegable que quan se desenvolupi, que ara és de galeries comerciales, això també activarà, posi bé de manera automàtica, tot el pla parcial 10, no?
Durant l'any passat es van comprar 24 habitatges per tanteig i retracte. D'altra banda, del balanç de 2025, destacant les més de 2.500 ajudes a lloguer tramitades o al centenar que es van atorgar per la rehabilitació.
Els problemes a la xarxa ferroviària dels darrers dies han fet que el port de Tarragona hagi hagut d'ajornar 45 dels 54 trens de mercaderies que tenien previst moure fins aquest dimarts. Segons ha explicat el cap de la divisió de gestió ferroportuària de l'autoritat portuària de Tarragona, José Luis Román, les incidències han afectat el 85% de les maniobres.
Nosaltres a nivell de costos econòmics encara hem fet una valoració. El tràfic ferroviari pel port representa un 5% del tràfic terrestre i el tràfic terrestre seria un 30% del tràfic global. Amb la qual cosa l'impacte social és molt important perquè el port té molt d'interès de moure mercaderies per ferrocarril però en el volum de negocis poc significatiu. Dimatge vam poder operar més del 50% dels trens.
Els especialistes assenyalen Tarragona com a lloc privilegiat per veure l'eclipsi solar total del 12 d'agost. L'astrofísic nascut a la ciutat Joan Anton Català ha explicat avui a Tarragona Ràdio que serà aquí al municipi on durant més temps es podrà observar el fenomen. Un minut i un segon.
Raones i tot és un lloc privilegiat perquè aquí és dels llocs on més durarà. Com més el centre trobis, més dura la part de la totalitat, aquesta part on se't fa fosc. On més durarà és a la franja que va entre Emposta i Castelló de la Plana, a Procs, que allà durarà un minut 36 segons.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts a les 5 de la tarda. Ens lleguem a aquesta segona hora de Rendemar. Una segona hora on parlarem de la tropicalització del Mediterrani i de les seves causes, que ja us avancem, no és només l'escalfor de l'aigua. Després passejarem pel Parc Agroecològic del Bons Albert i Laia, a la Costa Brava.
Des de Deltebre ens passejarem encara pel Fitur, la Fira Internacional de Turisme que s'ha celebrat a Madrid. I acabarem el programa d'avui parlant amb un pescador de Vilanova sobre el pop. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rana Mar.
M'hem parlat en alguna ocasió. Al mar Mediterrani es poden trobar espècies que abans no hi eren. Moltes vegades es pensa que això es deu al seu escalfament, però tampoc es sap ben bé quins són els motius. Així ho afirma un estudi de l'Institut Oceanogràfic. I en parlem amb un dels seus investigadors, Manuel Vargas. Muy buenas tardes. Hola, buenas tardes. En primer lloc, expliquemos todo esto bien. Cuando hablamos de tropicalización del Mediterráneo, ¿qué queremos decir?
Bueno, por tropicalización entendemos, en este caso, en el estudio que nos ocupa, hablamos de peces, pues de que aparezcan especies que son propias de aguas tropicales, es decir, de aguas mucho más cálidas y que antiguamente, antes, no se habían encontrado en el Mediterráneo y que a partir de un cierto momento empiezan a aparecer. ¿Qué tipos de especies encontramos ahora que a lo mejor antes no estaban?
Bueno, pues como te decía, son especies que en unos casos hemos encontrado, eran propias del Índico, del Mar Rojo, en otros casos del Caribe. Entonces nosotros lo que hemos analizado son, el Instituto Español de Oceanografía lleva muchísimos años realizando campañas de prospección pesquera, donde anualmente se evalúan los recursos pesqueros, pues simplemente para asesoramiento y saber qué es lo que se puede pescar, etc. Y entonces se lleva un registro de las especies
Especies que siempre se van encontrando. Entonces, hasta el año 2017 hemos analizado todas esas especies. A partir de ese año y hasta el presente, no hemos fijado si aparecían especies nuevas. Y en efecto, aparecen una serie de especies que cuando vemos cuál es su...
Su lugar habitual de distribución, vemos que son propias del Mar Rojo, otras son propias del Caribe, otras son de aguas tropicales africanas, etc. Entonces, viendo esa comparación, podemos hablar de esa tropicalización. Lo que ocurre es que el estudio es más complejo y lo que vemos es que las cosas no son tan sencillas.
Ahora iremos a eso, pero que se encuentren estas especies básicamente es el resultado del calentamiento del mar. Nosotros en algunas ocasiones en este programa ya hemos explicado que el mar Mediterráneo comparado con otras épocas está bastante caliente y esto es el resultado, ¿no?
Eso es lo que te comentaba que hemos constatado en este trabajo que no es tan sencillo. Ha sido un poquito sorprendente. Por una parte está lo que tú acabas de decir, que eso es indiscutible. El mar Mediterráneo se está calentando y además, como bien dices también, se está calentando mucho más rápido...
que otras partes del planeta. Si comparamos el ritmo al que se calienta globalmente los océanos del mundo con el ritmo, la tasa de calentamiento del Mediterráneo, pues podemos hablar de que la nuestra es el doble o incluso en algunos casos más del triple. Y eso sin duda tiene una influencia en que lleguen especies que son, como decíamos, propias de agua más cálida o que
Si llegan esas especies, por el motivo que sea, puedan adaptarse. Pero lo que hemos observado es que también encontramos entre esas especies que llamemos nuevas, como te comentaba, esas que a partir del 2017 aparecen ciertas especies que nunca habíamos visto antes, pues algunas también es verdad que vienen de aguas que son igual de cálidas en el Mediterráneo o incluso que vienen de aguas un poco más frías. Y eso no está diciendo que, por una parte,
Es cierto esto que comentamos del calentamiento del mar y su influencia en la aparición o en la adaptación de especies nuevas al Mediterráneo, pero que hay otros factores que también tienen que influir en el que aparezcan especies nuevas en nuestros mares. ¿Y qué factores pueden ser estos, los conocemos?
Algunos sí y otros, digamos que de momento son especulaciones. Es cierto que ahora hay una gran facilidad para transportar especies, en realidad no solamente de peces, de otros muchos organismos de un sitio a otro. Por ejemplo, el transporte marítimo puede ser una, pero otra causa, en el caso de concreto del Mediterráneo, es muy clara, fue la apertura del canal de Suez en el siglo XIX. Esto es un estudio...
que ya se conoce desde hace tiempo, que al abrirse el canal de Suez, pues por ahí desde el Mar Rojo, por ejemplo una de las especies que nosotros hemos visto tiene su origen, pues a partir de ahí desde el Mar Rojo empezaron a entrar especies que poco a poco fueron extendiéndose, lógicamente por el Mediterráneo Oriental, que digamos lo primero que se encontraban, pero que con el paso de los años se van extendiendo y ya han llegado también hasta nuestras costas.
Pero estas especies que a lo mejor no son de agua caliente como estábamos hablando ahora, ¿aguantan la temperatura o aguantarán la temperatura del Mediterráneo a medida que se vaya aumentando?
Esa es la cuestión realmente. Este trabajo, como todos los trabajos de investigación, es una cosa continua. No acaba aquí. Lo que tenemos que ver es, igual que hemos comparado estos registros de todas las especies, en este caso se puso el tope en el 2017.
Todas las que había en el 2017 y a partir del 2017 las nuevas. Pues esas nuevas que hemos encontrado desde el 2017, en las siguientes campañas de pesca que se vayan haciendo, tendremos que ir comprobando si realmente siguen apareciendo. Porque puede ocurrir que tú encuentres una especie, una vez, una cosa como fortuita, bueno, ha llegado aquí...
Por un método o por otro, pero que luego no sea capaz de adaptarse, como bien dice. Por el contrario, si en las sucesivas campañas de pesca que vayan haciendo los compañeros de este área de pesca, constatamos que siguen apareciendo esas especies, pues significa que sí que se han adaptado, que se han podido adaptar. Es cierto que aquellas que vengan de aguas, por ejemplo, de aguas más frías, pues...
Es más difícil que se adapten, mientras que las que vienen de aguas cálidas, por ese calentamiento del Mediterráneo, en principio, es de esperar que vayan teniendo cada vez más facilidad para adaptarse al Mediterráneo. Vamos, que se van a ir encontrando como en casa. ¿Qué tipo de especies hacemos referencia para que la gente se haga una idea?
Pues, por ejemplo, una que hemos encontrado que es muy curiosa es el pez león, que es la que tiene procedencia del Mar Rojo y del Índico. Entonces, no cabe duda de que ha entrado por el canal de Suez. Se ha detectado en este registro de observaciones también el tiburón ballena, que también es una... Que es espectacular este tiburón. En efecto. Pero es uno de los casos en los que realmente hay que ver si, bueno...
Simplemente nosotros hemos observado, hemos cuantificado observaciones nuevas. Entonces esto pues en los registros, en estas campañas que nosotros hacemos no se había visto. Pero hay que ver si esto realmente se sigue viendo con el tiempo, si puede ser una cosa esporádica. En tal caso, digamos que no contribuye a la tropicalización del Mediterráneo. Aquellas especies que sí que a partir de ahora ya se observen de forma recurrente, pues significará que es que
Como te decía, han sido capaces de adaptarse a las nuevas condiciones del Mediterráneo y entonces esas sí contribuyen a la tropicalización. Por ejemplo, estas dos especies, el tiburón ballena, que es la que yo conozco más, viven aguas bastantes cálidas. ¿Esto se podría relacionar?
Claro, esta tiene una distribución, es que es una especie que tiene una distribución, digamos, muy global por todos los océanos tropicales y ecuatoriales, es decir, que tiene una distribución muy amplia. Entonces, eso es lo que te comento, que hay que ser cautos, hay que ver si estos realmente se siguen habiendo más avistamientos de esta especie, porque al tener esta distribución tan amplia, pues bueno, en un momento dado, no es tan extraño que suba un poco, entre por gigaltad.
La cuestión es esa. Hacer ese seguimiento, como te digo, no es un trabajo que acabe aquí, sino que es un trabajo que se continúa y ver si se va haciendo un habitual, digamos, de nuestra agua. Eso todavía no lo podemos saber. Y por lo que hace a las zonas geográficas, ¿se ha notado diferenciación? Es decir, ¿hay algunas zonas que, por ejemplo, se hayan observado especies que son de aguas más cálidas y en otras que no?
Sí, esa es la parte también, como te decía al principio, que hemos tenido resultados un poco sorprendentes o que nos indican que las cosas no son tan sencillas. Nosotros hemos diferenciado dos grandes zonas.
Por una parte lo que sería el Mar de Alborán, en la parte de Andalucía, y el Estrecho de Fibraltar, y por otra parte todo lo que sería el Levante de la Costa Española, las Baleares y Cataluña. Esas dos zonas. Entonces, claro, a priori nosotros, ¿dónde esperábamos que hubiera...
una mayor presencia de especies de aguas cálidas o al menos de aguas que son más cálidas si se comparaban con las del Mediterráneo. Pues precisamente en la zona de Baleares y Cataluña. ¿Por qué? Porque por otra parte también hemos hecho un estudio, bueno, estos estudios, como te digo, se llevan haciendo durante muchos años, de la evolución de las temperaturas en el Mediterráneo y es precisamente esta zona de Baleares, Cataluña...
...la parte de Murcia... ...donde el calentamiento es más intenso... ...mientras que en la parte de Alborán... ...es menos intenso... ...aquí me gusta subrayar una cosa... ...es muy intenso... ...en el mar de Alborán digamos que... ...el agua se está calentando... ...al doble de velocidad que en el resto del mundo... ...lo que ocurre es que en esa zona de Baleares, Cataluña... ...pues podemos hablar de tres veces o tres veces y media... ...el ritmo al que se calienta... ...respecto de lo que ocurre a nivel global... ...entonces al ser más intenso el calentamiento...
Si la causa principal fuese precisamente el calentamiento del agua esperábamos encontrar más agua de ese origen tropical precisamente en la zona de Baleares, Cataluña, Levante, Español. Y por el contrario donde hemos visto que el estudio muestra
Más indicios de tropicalización es precisamente en Alborán, que como te digo se calienta menos. Entonces esto nos descuadra un poco y bueno, pues lo que te comentaba, tenemos que seguir investigando. ¿Qué consecuencias trae todo esto? Tanto que haya especies que son de aguas más calientes como haya especies que a lo mejor no son de aguas tan calientes pero que no son propias del Mediterráneo.
En principio es muy difícil saberlo, pero es de esperar que todo lo que sea introducir, porque también hay que señalar que la hipótesis de trabajo es que sea por el calentamiento global, que obviamente hay que subrayarlo, causado por el ser humano, o sean otras causas por las que nosotros introducimos especies de unos sitios y las transportamos a otros, sigue siendo causa de origen humano, pues
Esto siempre va a tener un trastorno para los ecosistemas. ¿Por qué? Porque cuando coge normalmente los ecosistemas todas las especies están adaptadas, guardan un cierto equilibrio. Podríamos decirlo de forma muy simple, unas se comen a otras y a su vez son comidas por otras o las especies compitan.
Piten por los recursos, por el alimento y están acostumbradas, digamos, a un cierto reparto. Y entonces, en el momento en que metemos una nueva especie, que, por ejemplo, no tiene un depredador natural en ese sitio, pues o bien tiene más facilidad para competir por los recursos y los acapara, o bien va a comerse a otras especies y no hay nadie que se las coma. O sea que, en principio, es de esperar que esto cause un desequilibrio. Pero, ya digo, cualquier especie sea el motivo por el que ha llegado al Mediterráneo.
Pero concretamente los efectos, pues a día de hoy al menos yo no te sería capaz de decir que ya estamos hablando de nivel de peces. Hay otros estudios que hablan de otro tipo de organismos que puede ser distinto. Pero ahora mismo a nivel de peces no sería yo capaz de decirte que ya estamos observando esos trastornos graves en los ecosistemas mediterráneos. Por lo tanto no nos tenemos que preocupar en exceso.
Esta es realmente la gran pregunta. ¿Cuánto nos tenemos que preocupar? Con este tema del cambio climático o cualquier impacto que tenemos los seres humanos sobre el medioambiente, a veces es verdad que lanzamos unos mensajes muy alarmistas y entonces tenemos el efecto contrario en la población, que dicen, bueno, esto es siempre lo mismo, ¿para qué no había preocupado si está todo perdido? O si damos el mensaje de no hay que preocuparse, pues, como algunos dicen, pues...
Tampoco es. Hay que preocuparse en la justa medida. La justa medida es, tenemos que intentar, en este caso, esto tomémoslo como un ejemplo, en este como en otro, hay que tratar de tener el impacto menor posible sobre el medioambiente. Porque, con independencia de que no seamos capaces de saber cómo va a afectar, en este caso, esta nueva especie en el Mediterráneo,
Debe prevalecer siempre el principio de precaución. Cuando no sabemos lo que va a ocurrir, vamos a tratar de dejar las cosas tal y como están, que así que seguro que no vamos a tener ningún impacto. Y un mensaje, a ver, sin caer en el alarmismo, pero que también nos debe poner en guardia, no debemos caer en el, bueno, tampoco, no pasa nada, si esto siempre ha pasado, no es cierto, hay que tener una cierta preocupación.
Es una realidad, pero el calentamiento del agua del mar, ya no solo del Mediterráneo, sino de todos los océanos en general. Sí, eso sin duda alguna. Igual que hay cosas, y yo creo que es muy importante señalarlo, que los científicos no somos, ante todo, frente a otro tipo de informaciones, otras formas de informar. Nosotros somos rigurosos. Las cosas que saben se dicen y
Y cuando, como aquí en esta entrevista, algunas cosas que me has preguntado no se saben o no estamos seguros o son simples hipótesis, se dice. Pero el calentamiento, y que lo dicen además humanos, estos sí que son hechos, son datos objetivos. Como te comentaba, recogemos la temperatura, en este caso del Mediterráneo, pero otros investigadores...
en el Cantábrico, en el Golfo de Cádiz, en las Canarias y a lo largo de muchísimos años y se constata el incremento de temperatura. Es algo obvio. Y además en el Mediterráneo, insisto otra vez, como te decía antes, a una velocidad mucho mayor que lo que sería ese calentamiento a nivel global. ¿Qué podemos hacer o qué es eso, lo que podemos observar con todo esto ya para ir terminando?
Bueno, pues ahí hay dos cosas. Ahí estamos en el tema este de unas especies que van de un sitio a otro, que ya se toman muchas medidas. Por ejemplo, en los tanques de lastre de los barcos, normalmente, que es una de las formas de transporte, pues se utilizan biocidas, se utilizan filtros. Hay que ser más cuidadosos en temas de acuario y otros...
hay medios por los que se pueden transportar especies exóticas, invasoras de un sitio a otro, pero luego, de forma más general, teniendo en cuenta que el cambio climático está ahí y que sea o no sea la causa, por ejemplo, hablamos del canal de Suez, en este caso de alguna especie no es la causa, pero sin duda eso favorece el que las especies tropicales se adapten, en este caso al Mediterráneo, pues simplemente hay que luchar contra el cambio climático. Y,
Así es que no hay que inventar nada, esto ya está clarísimo. La única forma de luchar contra el cambio climático es eliminar las emisiones de gases de efecto invernadero. Esto, digan lo que digan, se sabe sin ningún tipo de duda en este caso, aquí sí que no hay duda, que esta es la causa.
Y la realidad es que a día de hoy no solamente seguimos emitiendo gases de efecto invernadero, sino que cada año, en vez de reducir, si hablamos a nivel global, por ejemplo, Europa va reduciendo sus emisiones de gases de efecto invernadero. Pero a nivel global en el mundo, que es lo importante en este caso, cada año emitimos más gases de efecto invernadero que el año anterior. O sea que lejos de ir en vías de solución, insisto, si hablamos a nivel global, vamos en vías de empeorarlo.
Pues lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias por atendernos esta tarde aquí en Arrandamar. Venga, pues muchas gracias a vosotros.
Canviem radicalment de tema. Som gent de mar, però també piquem l'ullet a aquells pagesos que cultiven ben a prop de la nostra costa. Avui en Sergi ens porta a conèixer els camps i la feina del Parc Agroecològic de l'Empordà. Albon, Sergi.
Doncs sí, Marina, avui ens anem terra endins, però no pas gaire, només a uns 4 quilòmetres d'aquí a l'escala, per conèixer i posar en valor un projecte d'agricultura ecològica que va veure la llum just ara fa uns 24 anys. Tinc aquí a l'estudi l'Albert, la Laia, també a nomenar l'Enric, que no ha vingut avui, però també, evidentment, forma part del projecte. Primer de tot, sigueu benvinguts aquí a l'Arrendemà. Moltes gràcies, Sergi. Bona tarda, Sergi. Bona tarda.
Aviam, primera pregunta obligada de rigorosa actualitat. Encara esteu treien aigat els camps? Exactament. Encara tenim piscines als camps i ens està costant una mica de feina fer les tasques diàries, però nosaltres continuem fent la feina cada dia i esperem que s'aixuga aviat. Sí.
L'Albert i la Laia treballen al Parc Agroecològic del Bons. Abans ens deien que serien els responsables del manteniment, però jo diria que molt més. Una cosa és mantenir, però hi ha molta feina de fer créixer, perquè si parlem d'agricultura, de pagesia, potser aquest és el repte més important, fer créixer aquell com que després ens haurem de menjar.
Sí, clar, home. Vull dir, si ja parlem a nivell de pagesia, seria espectacular fer créixer la pagesia en el nostre país, però de moment això a nosaltres ens queda molt llunyà i hi ha suficientment feina el fet de poder gestionar i tenir les verdures, els cultius que toca per cada estació de l'any. Amb això ja estem prou enfeinats i no ens en falta de feina. Si enllà que hagués d'escriure una cançó per vosaltres, potser seria allò de Carrotes verdes vol al mar, no?
Sí, i dolces, perquè ara a l'hivern és quan són més dolces les nostres pastanagues. Sí, un fet curiós és que aquest projecte va començar amb l'Enric, que feia molta pastanaga, tanta pastanaga que servia gairebé a tota Catalunya, o sigui que les pastanagues de la terra que cultivem nosaltres ara mateix podríem dir que són gairebé famoses i tot. Sí, són conegudes.
Això de cultivar tant a prop del mar, què us porta de bo i què us porta de dolent?
A veure, la cosa més bona és el nivell de clima. Vull dir, el nivell que no tenim grans gelades, no tenim grans tongades de fred i si les tenim no arriben a passar dels menys 3 o menys 4 graus, que això hi ha molts cultius d'hivern que ja ho aguanten. I l'altra cosa que ho agraïm molt
I és la marinada, que a ple estiu sempre té entre quarts d'una, les dues, entra a la marinada i, hòstia, són moments que ho agraeixes perquè estàs allà subant la gota gorda que no et queda una lè del sol que fot i no t'escomenta i dius, oi, mira-la, ja tenim aquí, avui arriba tard, però s'agraeix, és el principal.
Sí, com a part així més negativa potser el tema de l'aigua. Sí que és veritat que nosaltres tenim un pou i tenim molta sort. Estem en un lloc molt privilegiat en aquest aspecte, tenim el freàtic molt amunt.
Però la salinitat va pujant a poc a poc, anem fent analítiques i anem veient que... En els últims 15 anys, que són molts anys, però es va salinitzant una miqueta l'aigua i això és una de les pors que tenim de cara cap al futur. Però ja veurem com avança tot plegat. Albert, laia, parlem una miqueta del projecte del parc agroecològic. Poseu-nos en situació, primer de tot, de quina és...
la vostra filosofia com a parc agroecològic i com a pagesia ecològica i quin tipus de cultius hi podem trobar-hi. A veure, nosaltres ara agafarem la frase amb la qual l'Enric va...
va començar que era, bàsicament, salvar o salvaguardar un petit terreny, un petit espai de terra de la barbària humana. I nosaltres, quan vam arribar i vam sentir això, vam dir que estàvem completament d'acord. I només cal venir per veure que al voltant tots són camps, diguéssim, d'userta o de mort, o el que sigui, per treballar totalment, bueno, en planers, i quan entres al parc, diguéssim, o sigui, sembla com estigués, jo sempre vaig a la broma, és com si estigués un petit edent.
perquè realment està tot envoltat d'arbres, vull dir, hòstia, sembla que entres a un nou, a un lloc diferent del que tens al voltant. I respecte a, bueno, aquesta seria, diguéssim, el nostre, com el nostre crit de guerra, en aquest sentit, saps?
Clar, sobretot això, poder desenvolupar l'agricultura per poder alimentar les famílies i la població propera, en aquest cas, amb cultius que són sants i que també són sants per l'entorn, no només per la salut, sinó per tot allò que es rodeja el lloc on treballem nosaltres.
que és un espai de biodiversitat molt ampli, molt viu, i el que més ens interessa també és que aquest espai no mori, que es mantingui al llarg del temps i que pugui perdurar, i també una mica fer veure que és possible crear un projecte com aquest en qualsevol altre punt de Catalunya, d'Espanya, d'on sigui. Viure-hi. Exacte, i impulsar que la gent també, si té ganes de ficar-s'hi, i començar un projecte d'aquest estil, doncs,
motivar-los i donar també pautes per ajudar si fes falta. Abans hem parlat de la carrota, de la pastanaga, però això deu ser una petita part del que feu, no? Sí, un dels... Clar, nosaltres vam comptar uns 60 cultius aproximadament a l'any, cultius diferents. Sense comptar les nostres, que jo dic, il·luminades, perquè... Experiments. Sí, sí, bueno, depèn, al començament és un experiment, però quan estàs allà dius, hosti, allà il·luminada vam fer aquí...
I si tenim un 60 i pico, llavors al llarg de tot l'any... Clar, nosaltres, sí, els més destacats, no? Doncs ara a l'hivern són totes les crucíferes, com el bròcoli, les cols, els bròquils, les pastanades les fem tot l'any, després a l'estiu sí que més el cultiu de tomata, carbassó, cogombra...
Podem definir el que seria, com tota la vida s'ha dit, producte de temporada. Exacte. Tot i que ara te'n vas al supermercà i et trobes pobra vermell i t'hauries de ficar la mà al cap. Però, bueno, de mica en mica anem agafant consciència, anem fent que la gent agafi consciència i torni a agafar els costums una miqueta dels nostres avis o dels nostres rabes avis i menjar el que toca quan toca. Us considereu una mica la resistència en això?
Depèn de com t'ho miris, sí, depèn de com t'ho miris, no. Perquè nosaltres no intentem fer canviar l'element de ningú. Vull dir, si vens a casa, vull dir, tindràs el que tens. Vull dir, veuràs i tindràs aquesta... O sigui, podràs, a part, te podràs notar aquesta filosofia. Després, si tu vens a casa meva a buscar-me Carbassó a ple gener, diré company, vas molt equivocat, vés-te anar a un supermercat...
Llavors, nosaltres no intentem ser la resistència, perquè nosaltres seguirem fent la nostra vida. Si algú ens ve a intentar molestar, serem la pedreta, perquè realment som un projecte molt petitó, però serem aquella pedreta que molesta la sabata d'aquest gran peu, diguéssim, que intenta que la pagesia petita acabi desapareixent. Hi ha una cosa molt xula, que és el patrimoni agrari o agrícola.
I aquí, si no m'equivoco, també tenim un treball de conservar o fins i tot recuperar certes llavors o certes varietats que s'havien plantat antigament. Sí, exacte. El fet de recuperar varietats tradicionals. És una feina molt, molt laboriosa. Perdó, està lluny del micro. És una feina molt laboriosa perquè, vull dir, normalment ara ens hem acostumat a tenir varietats i espècies de plantes que siguin molt productives, que siguin molt resistents a moltes coses...
I llavors, la gent en comptes de tenir un tomàquet amb unes característiques una mica més rústiques, pel que sigui color, prefereixo un que sigui més delicat o una mica menys gustós, però que sigui el doble productiu.
Llavors, clar, això és una lluita bastant per a molta gent que ho fa i és un... és molt xulo. Sí que és la veritat que hi ha moltes entitats ara mateix que s'hi dediquen, no? I treballen en la recerca i nosaltres, per exemple, sí que tenim llavor de cacahuet
d'aquí a l'Empordà d'un projecte de pals que el feien créixer des de fa temps i ens en van donar unes miques i nosaltres continuem cultivant aquest cacahuet després hi ha altres llavors com el dam negre també, sí que és veritat que no són autòctones aquí però les hem fet nostres i les estem mantenint no són híbrides, vol dir que sempre si les mantens que se produeixi i que no es barregi en un altre
amb una altra espècie, tindrà sempre aquella... Clar, el més important, des del meu punt de vista, aquí és el fet de poder compartir, compartir amb altra gent que tingui terra, compartir amb altra gent que vulgui cultivar el fet d'intercanviar aquestes llavors, que es mantinguin al llarg del temps i que no es perdin. Exacte, l'objectiu principal hauria de ser per tothom. Aquest tema.
Clar, no entrem en terrenys, però això va molt al contrari de certa filosofia agrícola, que les coses s'han de patentar, o les llavors s'han de patentar, o s'han de ser únicament, i bé... És un maloc que no obrirem avui. No l'obrirem, temes molt espinosos. Parlaves del destí final, o sigui, no només és créixer, és oferir i poder compartir aquest producte,
Quin destí final té el vostre? Veneu directament a clients, aneu a mercats? Sí, nosaltres bàsicament ens dediquem a la venda directa. Al llarg d'aquest projecte hem vist, no hem anat veient, que és la manera amb la qual nosaltres podem guanyar-nos dignament la vida, per dir-ho fàcilment. Es valora el nostre producte. Exacte, se li dona un valor afegit molt xulo i nosaltres tenim també com la filosofia de qui treballa al camp també ha de ser qui vengui al producte.
Perquè d'aquesta manera tu pots... Ets transparent, no? Aquesta transparència que dones al client és la que fa que aquest client es fidelitzi i qualsevol dubte que pugui tenir arran d'allò que estàs venent, doncs tu tinguis qualsevol resposta a l'abast d'ells.
Nosaltres ara mateix estem venent els dilluns al mercat de Torruella de Montgrí. Estem allà a la plaça de l'Ajuntament. Els dimecres sí que obrim a la nostra finca, a la botiga, a la tarda. Tot l'any, estigui hivern. Exacte. El període d'hivern, què diríem? Doncs sí que obrim de 4 de la tarda fins a les 7. I juliol i agost obrim de 5 a 8. I també obrim els dissabtes a la tarda en el mateix horari.
que és molt maca, la botiga. Es pot venir, es pot passejar, es poden veure als camps, xerrar amb nosaltres... És un lloc molt acollidor. Sí, exacte. I els dissabtes estem al Mercat de Palamós. I, de moment, aquests són els nostres punts de venda. Fem cistelles a domicili, també. I ja tenim prou feina. Sí. I no donem gaire més a l'abast, però, bueno, així és com podem comercialitzar els nostres productes. Sense intermediaris, que és molt important, això.
Estem en una època, hem dit que no tocaríem certs melons, però sí que us toco meló, que venim dies, o mesos, o anys, on els pagesos s'han alçat en peu de guerra, fins fa pocs dies, amb tot el projecte del Mercosur, o tot el tractat aquest nou del Mercosur. Ens estàs provocant, eh, Sergi?
Sí, en certa manera sí, ja m'agrada fer-ho. Com heu viscut i com veieu vosaltres aquests aspectes més burocràtics o més legals, com també que la pagesia s'hagi revoltat o s'hagi alçat sobre tractes que considereu injustos? Home, ja era hora, ja era hora de fer una alçada, no?,
i un crit a la reivindicació de la resiliència de la pagesia aquí a Catalunya, sobretot. I a nivell peninsular també és vergonyós que estiguem fent tractes amb Sud-amèrica, en aquest cas, o també amb nord de l'Àfrica també estem fent tractes. Però som els camps d'Europa i és vergonyós que estiguem fent tractes amb llocs on el que es queixen principalment els pagesos, a part de moltes altres coses, els preus i tot això...
és que a nosaltres ens exigeixen unes normatives a nivell d'aplicacions de pesticides, nosaltres no apliquem, vull dir aviso, però a nivell de fitosanitaris, a nivell d'abono, a nivell de nitrogen, demanen una normativa, que això ho trobem molt bé, però estem comprant llavors a gent que no compleix, o que, per altra banda, els estem venent, que és una cosa que també trobo molt descabellades, que els estem venent
productes químics o fitosanitaris que a Europa estan prohibits. Però els estem venent a Sud-amèrica i després els comprarem on el qual li han aplicat els productes alimentaris. I és que no té cap tipus de lògica. Per mi és com insultar la pagesia, tant catalana com peninsular.
Trobo una vergonya, llavors ja tocava, i jo crec que... Perdó, eh? Vull dir, molta gent ja deu haver festiguejat el tema de l'AP7 i tot plegat, però jo crec que s'han quedat curts, vull dir, perquè és que no pot ser, hauria de ser vergonyós. Tots tenim un cosí, un cunyat, un tiet, un avi que s'havia dedicat, o era... Hòstia, com li dieu a aquesta gent amb la vergonya que has comprat un parlat vermell que ve de Sud-amèrica o un albocat que ve de... Tio...
A mi em caula de carterra. Aquí és una mica fer un crit a la població, que ja es fa, però d'intentar ser conscients a l'hora de comprar, encara que compris al supermercat, encara que compris al mercat de pagès, sigui on sigui.
de preguntar, de posar en dubte una mica aquesta provenença d'aquests aliments que estàs menjant i ser una mica com obrir els ulls, no? I tenir present que hi ha molta gent aquí que s'hi dedica a l'agricultura i cultivar els camps i no deixar morir el tema de...
No, no, no, anava a dir això que estàs dient, i a més un discurs en veu o en paraula de pagesos joves com vosaltres. Clar, el fet és que ja és prou complicat, ja és prou complicat ser pagès aquí i guanyar-te la vida dignament, com perquè, a més, posin totes aquestes traves i sigui més difícil. Hi ha gent que diu que són molt valents, dic que estem bojos, perquè, clar, com està al pati, qui es cal de fotre ara qualsevol cosa al camp ha d'estar grillat, perquè és que si no, no...
I per molt bé que em faci les coses, no s'està bé d'altaulant. Perquè Albert, Laia, ja per tancar una mica, hem parlat molt del parc agroecològic, poc de vosaltres, però hem dit que el parc agroecològic comença el 2002, són 24 anys, vosaltres no arribeu al 2002. Com us ve el cop de cap d'això que deies tu, Albert, de la bogeria?
Ostres! No tenim suficient temps ara, però... No, resumidament, nosaltres vam començar a treballar aquí al parc fa quatre anys, com a treballadors. Amb el neguit de buscar una cosa per nosaltres, fer un projecte, nosaltres buscàvem una finca, un terreny, una magia, era igual, vull dir, aquest punt boig que estem dient, de, bueno, igual, llogar-la, rendar-la, comprar-la, no sé, buscàvem alguna cosa. Vam buscar per tot Catalunya, l'únic lloc que vam trobar, bueno, el lloc que vam trobar més adient, diguéssim,
Va ser aquí al parc, vam tenir moltes facilitats a l'hora de parlar, de dialogar, de posar-nos en mans a l'obra. I fins al dia d'avui, que encara estem superencigalats amb el projecte, i no hi ha dia que això, que no comencem a fer més coses... Clar, la cosa és que nosaltres volíem començar un projecte com el que estem treballant ara. Començar de zero és molt complicat. És difícil, i més si vens de la ciutat, com venim nosaltres en aquest cas. Bé, bé.
i l'Enric ens va posar ens va obrir les portes, ens va obrir el fet de conèixer el que ell havia estat fent fins ara
ens ho va presentar com un projecte complicat, però que si nosaltres hi teníem l'interès i el temps per dedicar-li a continuar endavant, doncs ell estava disposat a ajudar-nos amb el que fes falta. Amb tot el que fes falta. I la veritat és que fins a dia d'avui nosaltres estem motivadíssims a poder donar-li vida fins quan faci falta. Exacte.
Doncs moltíssimes gràcies, Laia, Albert, també donant les gràcies a l'Enric, a tota la família que feu possible, a tot l'equip que feu possible al Parc Agroecològic. I res, pagès de mar, de terra endins, pocs quilòmetres, però amb molt bon producte. Moltes gràcies. A tu, Sergi, moltes gràcies.
I ara volem fer aturada el Delta de l'Ebre per parlar sobre la participació del Delta Ebre al FITUR, la Fira Internacional de Turisme. I per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb la regidora d'enfocament turístic, sostenibilitat i platges de Delta Ebre, Cel.
Simarina, parlem amb Lola Casanova, regidora d'Enfocament Turístic, Sostenibilitat i Platges de Deltebre, sobre la participació del municipi a Fitur, la Fira Internacional de Turisme, i també sobre un nou projecte, la creació d'experiències agroturístiques en col·laboració amb Segitur. Lola, benvinguda a Randemar. Hola, molt bon dia. Lola, com d'important és la participació de Deltebre a una fira com és Fitur?
Realment, Fitur és una fira que és molt important en realitat per al turisme en quant a tot el que són tan professionals com una trobada de tot el sector, tant de l'àmbit de les destinacions com també dels mateixos professionals, institucions i tots els que treballen en el sector.
Llavors, quins objectius us heu marcat, no? Traslladar-nos a Madrid, tu mateixa vas anar a Madrid, en quins objectius anàveu al cap? Sí, bueno, nosaltres no estàvem a futur, en este cas, estant en un taulell representant l'institució, no per cap públic final, que això ho fem a través de, a lo millor, de moment, a tres fires, a través de col·laboradors...
i aquest any anàvem en primer lloc a signar el conveni de l'estació nàutica, llavors allà també ens trobem tots els representants de l'estació nàutica Costa Dorada i Terres de l'Ebre, i llavors un dia, l'altre dia teníem el que és l'entrega del guardó de destinació turística intel·ligent, que ens van donar l'any passat l'acreditació, i aquest any es feia l'entrega del guardó,
També vaig participar en una taula rodona de petites destinacions turístiques i emergents que em va convidar a Segitur per participar just previ a l'entrega del guardó
I després l'endemà també fèiem, bé, com hem començat el nou projecte de MICEA, que és un projecte que el que vol és promoure experiències agroturístiques al territori i juntar d'alguna forma sinergies entre el que és el sector primari tan important al nostre municipi
i poder crear nous productes que estiguin alineats amb un turisme més responsable, més sostenible i que premien l'economia local. Llavors, assistia a aquesta taula i a través d'aquestes trobades puntals en aquests dies vaig acabar de completar la meva presència allà veient diferents solucions tecnològiques que estan a punt d'implementar-se al municipi
i també tenint més coneixements i assistint a taules i en entrevistes amb professionals en relació a l'eclipsi, així com el primer dia també estan visitant diferents consultores i solucions pel tema d'accessibilitat, que és un eix que ara mateix ens ocupa per tal de millorar la destinació tant per als visitants,
o el que són també residents temporals com els residents finals del nostre municipi. Anem per parts, Lola, que, clar, va ser uns dies molt intensos que vau fer moltes coses. Per començar, l'esport, com a dies, ha tingut un protagonisme especial a l'estat de Catalunya enguany. Llavors, vau formalitzar l'assignatura del conveni en l'estació...
Nàutica. Llavors, com impulsareu el turisme nàutic i esportiu aquí a Deltebre gràcies a aquest acord? Bé, el que és l'estació nàutica és... fem una col·laboració en la qual ells, per la banda del turisme esportiu,
més que res tot el que és el sector nàutic. Fem sinergies quan des dels diferents municipis que formem l'estació nàutica Costa Dorada se fan propostes conjuntes i d'uns oferim una cosa, els altres oferim l'altra i conjuntament jo crec que és una governança pública o privada que és molt potent per a
per a dinamitzar tot el que són les nostres empreses que ofereixen mar i riu. I això ho estan promovent molt des de les persones que conformen el que és la...
l'estació nàutica de Costa Dorada i els tècnics d'allí, també les destinacions d'allí. Nosaltres donem a conèixer quina és la nostra oferta i llavors les destinacions veïnes, com poden ser Salou, Cambrils o l'Amella i l'Ampolla, l'Hospitalet, Montroig, tots els que conformem fem sinergies i uns oferim un tema i els altres un altre i ens podem complementar. I tant que sí.
Després també has comentat això de l'eclipsi solar d'est agost. Claro, per cert, us cauen festes. Sí. Bueno, nosaltres jo ja ho vaig dir, és una de les primeres coses que vaig dir, que dic, és que el que és l'ocell no ha triat bé el moment de caure, perquè la intenció hauria estat, si haguéssim pogut triar, desestacionalitzar i que caigués al mes de feina. Evidentment, no? Això hauria sigut fantàstic.
Però no, ens clau, en plenes festes ens clau en ple mes d'agost, o sigui que nosaltres tenim una feina més que totes les activitats i tot el que va relacionat amb l'eclipse tingui...
O sigui, una manera de visualitzar-se més enllà del dia de l'eclipse, o sigui, previ a coneixement a nivell de ciència i a nivell de coneixement de l'eclipse, del delta, però realment no tant com a promoció del municipi, sinó portar-ho de la millor manera possible i fent que sigui... És un repte que no es desborde
perquè la gent és un dels llocs que millor es veu i nosaltres de turisme en aquesta època ja en tenim molt. Llavors, realment, aquí hem de jugar un paper molt important i que moltes vegades és supranacional, no només a nivell de seguretat,
Tenim nosaltres totes les competències i no podem de totes maneres fer-ho. I tenim també tots els recolzaments de veure com ho podem fer per poder fer aquesta experiència, que sigui això, una experiència, i no que passi així. Ai, mira! No, no, claro. Serà, Lola, tot un repte. A part de què? Agost, festes majors...
Bueno, una cosa mai vista, no? Tampoc és una cosa que... Bueno, feia 100 anys que no hi havia un eclipse total aquí, com si era el 12 d'agost. I fa 100 anys que no ho preparaven ara com se prepara, ni molt menys. No, i a banda, vull dir, és que, a més, és una cosa inèdita perquè és a l'aposta, que també pot caure en diferents moments del dia, però cau a l'aposta, vull dir, que crec que pot ser alguna cosa molt sonat.
I el 2028 n'hi ha un altre, que sí que mos cau una miqueta millor pel mes, però no serà total com este. Ja, vull dir, és que este és fort. A veure com va ser el que sí, que ho podreu gestionar tot perfectament. I Lola, a més, del Tebre, és un dels cinc municipis pilots escollits a Espanya per al model d'innovació sostenible d'experiències agroturístiques, l'OMICEA, que abans dèiem. Què significa exactament este projecte?
Però això ha sigut una de les, jo crec que és una de les primeres accions que ens demostren que el fet d'haver apostat per ser destinació turística intel·ligent i per haver fet la diagnosi ha estat ja positiu des del primer any i és que ens van escollir dins del que és Segitur per portar a terme aquest projecte aquí.
S'encarrega Sigitur. A través de l'Ajuntament posem en coneixement tot el que és un grup motor, que és el que hem ajudat a Sigitur a localitzar empreses i de diferents sectors, representants de diferents sectors,
que els pot interessar. Llavors, Segitur el que fa és que te posa el... Venen aquí personalment, ja van fer una primera visita de prospecció, llavors ara en faran un primer taller, diguéssim, un primer taller directament amb les empreses. Ells escollen els productors i la intenció és que el productor final sigui el que...
proposa una experiència agroturística i ell decideix com ho vol fer. No estem parlant, perquè això ha generat algun dubte, no estem parlant que hi hagi una agència, que s'enduïn unes comissions, que faci un producte, sinó que
T'ensenyen com ho poden fer, com es pot promocionar, a través de quines vies, i ells decideixen quins passos volen fer i alguns d'ells rebran un mentoratge durant el que dura el que és el projecte.
I a la taula que vaig assistir eren ja uns municipis que ho van fer en uns altres anys i explicaven com els havia anat i realment va ser molt profitós, en molts casos triomfant, uns altres no.
però hi havia inclús alguna experiència de municipis que no eren turístics i que la gent els coneix per aquesta experiència que a més és autòctona i total en respecte a les tradicions del seu municipi. Llavors, Lola, aquestes deu empreses locals ja estan escollides? No, no, això ho escoll Segitur. Ara farem el taller properament a principis de febrer
I llavors al taller aniran les que ells i el grup motor, hi haurà empreses representants o productors dels diferents sectors, i llavors ells fan la tria allí, parlant amb ells i tot això.
Llavors, com dius abans, és més un acompanyament en aquestes empreses, no de dir fareu això, no. Un acompanyament, les empreses llavors faran el que elles creuen com vienen. I quin tipus, encara no estan decidides, però quin tipus d'activitat es podrien desenvolupar?
Això és del que es tracta els tallers. Els tallers mostraran diferents experiències, però crec que al final és a través de la idea que cadascú tingui, com es pot desenvolupar, què és el que funciona, què és el que no, com fer-la més atractiva. Llavors, explicàvem, per exemple, per no posar un exemple d'aquí i no fer un spoiler, no, tampoc. Per exemple, explicàvem en un altre, a Menorca, per exemple,
que ho feia en el tema d'un apicultor. A lo millor està fent també caramels de la mel, per exemple, o fa diferents propostes a través de la mel, de forma que les persones no són realment les que van allí en les abelles, sinó que fan tota una experiència també per oferir el seu producte, valoritzar-lo, i veuen com...
com ho fa, com realment hi ha un treball detrás i la gent que reconeix el treball que té el sector primari per aconseguir allò li dona el valor que cal i, a part de revaloritzar-se, teneu una experiència que és diferent al que pot ser anar a un lloc o a un altre en un resort que pot estar molt bé, que ho pots necessitar, que no és excloent, però és un altre tipus de turisme, més de descans o el que sigui, més que experiencial.
Clar, és una manera de connectar el sector primari amb el turisme. Correcte. I llavors, aquest projecte també beneficiarà de manera directa a la ciutadania d'aquí de Deltebre? Clar, és públic finalista. Al final són els mateixos productors que els dona una...
una segona via al seu producte i al seu treball i que moltes vegades obri altres possibilitats i també d'un reconeixement i ajuda en alguns casos, ajuda que hi hagi alguns àmbits del sector primari que no es perguin del tot.
Molt important això, Lola. Llavors, quins seran els següents passos? Has dit que ara el febre hi haurà un taller, una reunió. Quan veurem els resultats? Jo espero que pronti. Això dependrà molt del que és el treball. El projecte ha d'acabar a finals de juny.
I llavors, a partir d'aquí, ja començaran, suposo, algunes d'elles a donar-se a conèixer, i això és el que encara està per veure, perquè ara està tot, vull dir, ara no hi ha hagut absolutament res encara. Ara l'únic que han fet és revisar, ells han tingut un període per poder conèixer el territori, per poder veure...
els exemples i poder parlar en persones del sector i ara properament ja començarem després del taller anirem bé en els passos però llavors ja serà en un acompanyament nosaltres ho facilitem però l'acompanyament ja ho fan segi tu
Llavors només queda això, arrencar la pràctica, està tot ja sobre el paper, ja està tot fet, diguéssim, arrencar ara el febre i a veure quan comença, que no mos has desvelat res, a veure, evidentment, les empreses no se saben, però bueno, ja anirem...
independents del tema. Sí, bueno, ara jo crec que no és que sigui un secret, és que realment encara no s'ha fet el taller, no sabem les que assistiran, però, bueno, és de tots els àmbits, o sigui, del sector aquícola, pesquer, arrosser, vull dir, tot el que són els productes d'aquí, fer experiències...
A veure també d'ells qui s'anima i les experiències que surten. Llavors, el que ha fet Sigitur és contractar una consultora i ens ho donen al servei, que al final és una cosa que ho donen al nostre servei i nosaltres com a destinació, encantats que haguem pensat en nosaltres i poder aprofitar este cop demà. I tant.
i a veure si les empreses del territori, del sector primari, ho aprofiten, que és una molt bona oportunitat. Molt bé, Lola, moltíssimes gràcies per haver vingut un dia més aquí al programa i no res, seguirem pendents. Gràcies, Lola. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Doncs Marina del Tebre s'està posicionant molt bé dins del sector turístic del nostre territori. Us seguirem d'haven a prop. Moltes gràcies, Cel.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I parlant d'aquesta Fira Internacional de Turisme, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous 29 de gener del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 o 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
és la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el far.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Fans de Tarragona. Amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona compra un edifici de la part alta per destinar-lo a habitatge social. Són quatre pisos que es troben al carrer Missisitges i que s'adquireixen via tanteig i retracte. D'altra banda, properament es publicaran les bases per optar als 192 habitatges de les Oliveres, el PP10, una zona que s'anirà activant en els propers anys. Les primeres claus es lliuraran...
durant l'últim trimestre de l'any. Sentim a l'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales. Irradiarà que tot avanci. Pensi que està el sector comercial. El sector comercial és innegable que quan se desenvolupi, que ara és de galerias comerciales, això també activarà, posi bé de manera automàtica, tot el pla parcial 10. Així que no ens fa patir, el que sí que és veritat és que, òbviament, hem de valorar bé si és el preu, com deia
El conseller Ignacio García ho és realment això, que encara no ho veuen atractiu i que volen esperar que estigui tot més animat. Però sense cap mena de dubte, pensi que el desenvolupament de la zona comercial és el que activarà.
Durant l'any passat es van comprar 24 habitatges per tanteig i retracte. D'altra banda, del balanç de 2025, destaquen les més de 2.500 ajudes al lloguer tramitades. I Tarragona és un lloc privilegiat per veure l'eclipsi solar total del proper 12 d'agost.
Ho afirma tot un expert en la matèria, l'astrofísic nascut a la nostra ciutat Joan Anton català. Diu que a Tarragona ens ha tocat la grossa, ja que és un dels llocs on durant més temps es podrà observar el fenomen un minut i un segon.
Tarragona, si tot, és un lloc privilegiat perquè aquí és dels llocs on més durarà. Com més el centre trobis, més dura la part de la totalitat, aquesta part on se't fa fosc. On més durarà és a la franja que va entre Emposta i Castelló de la Plana, a Procs, que allà durarà un minut 36 segons. Tot i que és molt poquet, els vius intensíssimament. I aquí Tarragona està molt bé perquè durarà...
Un minut i un segon, a part de la totalitat. Ah, no està mal? I tenim Tarraco, ciutat romana. Capital epicentre d'un munt de coses, un munt d'activitats que es poden muntar al voltant d'aquest eclipsi. Espero que, ara t'ho dic com a ciutadà que va neix aquí, espero que sapiguem aprofitar aquesta oportunitat. És una oportunitat única.
La totalitat de l'eclipsi serà dos quarts de nou del vespre i caldrà escollir molt bé l'espai per observar-lo correctament. I reivindicar el romesco i la seva identitat tarragonina. Aquest és l'objectiu de la campanya impulsada per l'Ajuntament perquè els ciutadans coneguin la importància d'aquesta salsa en la cuina autòctona. A partir del Congrés del Romesco celebrat l'any passat es va detectar que molta gent no coneixia ben bé els orígens d'aquesta salsa.
Hi havia més confusió entre si era això, una salsa o un plat. Per aquest motiu, a partir d'aquest divendres, arrenca la campanya.