Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 10 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar.
Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem de peix, molt de peix, amb el grup d'acció local pesquer a la Costa Brava i de peix blau a la confraria de pescadors de Tarragona.
Coneixerem una persona molt relacionada amb el mar. Passejarem per una exposició que explica històries de mar. I acabarem el programa d'avui parlant d'un llibre que fa referència a la vida al delta de l'Ibre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rana Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda. Que no saps què? Mira quin solete que hem tingut i que tenim avui, eh? Home!
Impossible, semblava impossible. Semblem als guiris, nosaltres que ens en fotem semblava als guiris, perquè hem estat tants dies veient tan poc el sol que quan surt és com per fi. Oh, teniu solet, teniu solet. Vine a veure que tinc fred, doncs aquí vine a veure que tenim molta pluja.
M'agrada molt el projecte. Aquesta setmana no ens enlliurarem i tornarà a ploure. Almenys farà un venterral bastant heavy entre avui i... Sí, avui és dir... Entre dimecres. Demà o demà passa? Entra demà i passa demà. Jo crec que tu estàs pensant, a veure, el vent no va bé amb les onades perquè pugui fer surf...
Ella ja se fa la seva pel·lícula, eh? Sí, exacte, exacte. Estic pensant a veure quan baixa el vent... Perquè hi hagi nodades bones per poder anar al bar. Exacte. Però no, pinta res, pintant bastos. Sí. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.Cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, aquí també fas solet, però crec que aquest matí ja estàvem caient com unes gotes i tot, eh? Vull dir, no mos deixéssim enganyar pel bon temps que faig ara, que igual demà ves a saber. I aquest cap de setmana dona molt de vent. Jo crec, sí, sí, passarà un carnaval passat a vent. Millor que passat a pluja, però passat a vent. Ara anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, prop de bé, mira, tan bé que un dia us deixaré fer el parter. Un dia... Tinc unes substituts i unes substituts magnifiques. Penses, jo soc una friki, m'ho miro cada dia. Feu unes previs, això, a primera hora, allò, només engegar el pim-pam, que bé, bé, bé, bé. Em sembla perfecte, em sembla molt guai. Jo m'ho miro només d'aixecar-me, pràcticament...
Només em falta el padrinisme aquest de seure'm davant la tele i dir, i el temps, quan surt? El padrinisme, eh? Com a concepte, eh? El padrinisme. El padrinisme, com a concepte, no mafiós, eh? Entenguem que és com a concepte del que es feia ben avant. Exacte, el padrinisme, a mi m'encanta. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs molt bé, molt bé. Jo no en sé de temps, de padrinisme sí que en sé bastant, però mireu, una curiositat. Ahir vaig fer una cosa que pensava que seria una mica de padrina i va ser una de les millors coses que he fet aquest mes, que va ser anar-me'n a un concert del Festival de Jazz de Barcelona. Això no és de padrina, home. Hi ha coses més padrinistes. Home, home, home. Anem a saludar l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, jo de padrinisme molt, eh? Ja ho sabem, ja ho sabem. Sí, això sí. I allò que mires el temps, eh? Que tu dius, em falta fer això d'anar-ho a mirar i a veure quan és. I també és molt de padrina, això de llavors, xxxt, calleu, que fan el temps, eh? I no deixar de dir ningú res. És veritat, això també. Molt a favor d'això, també.
Clar, tothom ha de callar perquè has d'escoltar què diu el del temps. Exacte, sí, sí. Vinga, va, deixem-ho aquí i anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got. Actualitat.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que l'Ajuntament de l'Escala pronostica que aquest estiu es reobrirà l'accés als banyistes a la cala Illa Mateua, un cop hagin finalitzat els treballs per prevenir els despreniments de Roques. Sergi.
Doncs així és, Marina. L'accés a la cala Illa Mateu està restringit des de fa quatre anys a causa del despreniment d'aquestes roques de grans dimensions. Tot i això, quan arriba l'estiu, alguns banyistes fan cas omís dels rètols d'alerta i opten per esquivar la tanca que barra l'entrada, una estampa que ja no hauria de succeir.
Aquest és estiu perquè l'Ajuntament de l'Escala ha avançat que es podria aixecar la provisió un cop s'hagi consolidat el talús. Els treballs ja estan adjudicats a una empresa i com que el projecte està vinculat a una subvenció dels Next Generation, l'actuació ha d'estar enllestida abans de juny. Escoltem com ho afirmava Josep Bofill, alcalde de l'Escala.
I a l'Illa Mateua està ja adjudicat el contracte amb una empresa que es dedica a fer protecció de penyes i així. Per tant, jo vull esperar que abans de Setmana Santa, sobretot abans d'estiu, ho tindrem segur abans de Setmana Santa, espero que també.
Després que Costa es desestimés actuar en aquest indret, adoptant una política de mínima intervenció en espais naturals, ha estat l'Ajuntament de l'Escala qui empesa els tràmits. De fet, la Junta de Govern Local va aprovar inicialment el projecte, ara fa un any, amb l'objectiu de reobrir-ne l'accés al bany amb total seguretat.
Nosaltres ho entenem com a zona de bany, a diferència de Costes, que ho entenia com a part natural i que no calia actuar-hi. Nosaltres entenem que és una zona de bany i en aquest cas per això vam fer aquesta petició de subvenció per tal de poder-la obrir.
L'actuació compta amb un pressupost de 56.000 euros que es financia en entregament, com hem dit, amb els fons Next Generation. En concret, el projecte forma part d'un paquet denominat Pla del Parc de Cultura i Patrimoni del Paratge de la Torre de Mongó, el qual també contempla l'erradicació de la flora invasora de l'illa Mateua, així com l'arranjament de l'entorn patrimonial i paisatgístic de punt de mongó.
La 14a edició del Festival Ítaca portarà fins a 25 artistes de primer nivell entre el 4 d'abril i el 5 de juliol en escenaris de l'Alt i el Baix Empordà.
L'escala Girona, Pals, Ullestret, Gualta, Lestartit, La Pere i Calella de Palafrugell seran les parades del Festival Ítaca d'aquest 2026, uns escenaris que veuran les actuacions de fins a 25 artistes nacionals i internacionals de primer nivell. Una de les principals novetats d'enguany és l'ampliació dels espais on tindran lloc els concerts.
El festival estrenarà escenaris com Cala Pruna, de Pals, el Palau de Fires de Girona, o la plaça de la Eglésia de l'Estartit. La Santa Gresca a l'Escala, Mamaduixa, Malifeta i DJ Trapella estrenaran un any més la programació del festival el dia 4 d'abril amb concerts gratuïts a l'escenari de la plaça de l'Univers dels Riells. Mòrat actuarà a Girona el 8 de maig en el seu únic concert a Catalunya aquest 2026...
i l'escenari de la plaia Gran de l'Estardit acollirà el triplet de concerts als vols de Sant Joan, del 19 al 20 i el 23 de juny. Love of Lesbian, la Ludwig Bang i 31 Fam són els caps de cartell d'aquestes tres cites. Joan Miquel Oliver, Mazzoni, Alosa i en Andreu portaran la cançó d'autor als escenaris. Més enllà de la programació musical, el certamen també ha organitzat una xerrada per reflexionar sobre com el sector cultural...
pot enfrontar l'actual auge de l'extrema dreta amb la participació del fotoperiodista Jordi Borràs. Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. Unió de pagesos alerta dels efectes dels tractats del lliure comerç sobre la pagesia i crida a la manifestació de l'11 de febrer.
Simarina Albert Pons, membre de la sectorial de l'arròs d'unió de pagesos, ha denunciat les dificultats creixents que pateix la pagesia a causa dels tractats de lliure comerç, la burocràcia i el repartiment desigual dels ajuts de la política agrària comuna.
Segons Pons, uns dels principals problemes són els tractats de lliure comerç que dificulten la competitivitat de la pagesia local i deixen els petits productors en una situació molt desigual respecte a grans empreses i latifundistes. En aquest context, Pons ha justificat la mobilització convocada a Madrid el pròxim 11 de febrer per reclamar canvis en les polítiques agràries i defensar el futur del sector.
Un dels motius de manifestar-nos a Madrid és estar, juntament amb les unions de Llauraós del País Valencià, d'agricultores de Castilla-La Manxa, és a dir, en totes les unions de l'estat espanyol, ens manifestem per això. I segur que els castirem el dimecres a Madrid, tots són petits, els agricultors tots són autònomos, autònomos del camp, que sabem on tenim les terres, que les coneixem, que anem dia a dia, que sabem quin és el nostre vi, aquests són els que ens manifestarem.
però el dimecres a Madrid. En canvi, aquell senyor, que torno a dir, que era un latifundi, que ara li va bé tal com va la cosa, este no vindrà al costat nostre.
Segons ha explicat, la protesta vol visibilitzar la situació dels petits agricultors i exigir mesures que garanteixin la rendibilitat i el relleu generacional al camp. El membre d'Unió de Pagesos ha denunciat també la distribució de la política agrària comuna, on un 50% dels ajuts estan en mans d'un 4% de persones físiques i jurídiques que no són agricultors professionals. Pons també ha destacat les dificultats derivades de la reducció de fitosanitaris.
En el sector de l'arròs, malgrat que la normativa europea preveu reduir-los un 50% de cara al 2030, els agricultors catalans ja han aconseguit baixar-los al 30%. Esta limitació, però, dificulta el control de males herbes i fongs, fent que el conreu sigui cada vegada més costós i laboriós.
La mobilització de demà dimecres 11 comptarà amb la participació de més de 8.000 agricultors i 1.500 tractors de diferents comunitats autònomes sota l'Organització Conjunta d'Unió de Pagesos i d'Unió d'Uniones. Pons ha subratllat que aquesta concentració busca visibilitzar la situació de petits agricultors que treballen diàriament la terra i sostenen el món rural.
Deltebre inverteix prop de 600.000 euros en la millora dels camins rurals del municipi. L'Ajuntament de Deltebre va iniciar la darrera setmana les obres d'arranjament i adequació de diversos camins rurals del municipi. Una actuació que té l'objectiu de millorar la mobilitat, la seguretat i les condicions d'accés tant per als sectors primaris i turístics com per als habitatges disseminats.
Els treballs s'executaran a cinc camins especialment afectats per les darreres inclemències meteorològiques associades a les Danes. La inversió principal destinada a aquestes actuacions ascendeix a 522.365 euros, dels quals 344.565 provenen de subvencions, fet que permet reduir de manera significativa l'impacte econòmic per a la hisenda municipal.
A banda d'aquest projecte, l'Ajuntament de Deltebre destina més de 75.000 euros adicionals al manteniment ordinari de la resta de camins rurals. Esta inversió, prevista per al primer semestre de l'any, s'emmarca dins del Pla d'adequació de camins rurals aprovat pel plenari municipal el mes de març de l'any passat. El pla preveu una inversió global de més de 2 milions d'euros fins l'any 2028, destinada a la millora de 14 camins rurals del municipi.
En conjunt, aquestes actuacions permetran condicionar a prop de 40 quilòmetres de camins, el que representa aproximadament un 20% del total de la xarxa de camins rurals. Cal recordar que del Tebre compta amb 198 quilòmetres de camins rurals.
Anem ara cap a les costes del Garraf. Sitges segueix preparant-se pel carnaval i aquesta setmana les entitats de Prado de Retiro independents treballen a contra rellotge per tenir enllestits tots els detalls de les carrosses que ell lliuran
a les rues de la disbauxa i l'extermini en un pas més cap a un carnaval més sostenible. A la purpurina biodegradable ara s'hi suma la primera carrossa que funcionarà amb bateries recargables. Serà a la plataforma del Carnestoltes i s'utilitzarà com a prova pilot. Carla.
Doncs sí, les tractores del retiro lluiran en guany l'emblema de l'entitat juntament amb la frase 50 anys de la recuperació del carnaval al carrer per commemorar les 5 dècades que celebra el carnaval sitjetà i en especial el carnaval retirista. Aquests dies estan enllestint tots els detalls per poder sortir a lluir durant les rues de la disbauxa i de l'extermini.
També treballen a contrarrellotge per acabar de pintar els detalls que queden a les carrosses, enganxar els darrers complements i instal·lar els sistemes de so. Aquest any, a l'augment dels costos dels materials, s'hi ha de sumar la falta de mà d'obra. Cada vegada és més complicat trobar persones que es dediquin a oficis d'electricista o fuster, per exemple, i que de manera altruista col·laborin en la confecció de les carrosses.
A més, els darrers anys, tant Prado com Retiro han utilitzat la purpurina que tenien emmagatzemada, però de cara a l'any vinent ja hauran de començar a mirar de comprar-ne biodegradable, amb el sobrecost que els suposarà. En aquest sentit, i fent un nou pas cap a un carnaval més sostenible, una de les novetats d'aquest any és que la carrossa del Carnestoltes, per primera vegada a la història, funcionarà amb bateries recarregables.
Serà només una prova pilot, però de moment no s'acaba de veure clara per instaurar totes les carrosses per el preu que suposa per la instal·lació. Mentrestant, seguiran totes funcionant amb generadors. Un dels fronts que té oberts encara el Retiro és on es celebraran les xetonades. La intenció és fer-les al Saló Teatre, que té gairebé enllestides les obres. No serà per això fins l'últim moment que prendran la decisió. Escoltem en Roger Capafons, president del Carnaval de la Societat Recreativa al Retiro.
Xetonades n'hi haurà, però no sabem encara on les farem. És molt complicat, perquè depèn de moltes coses. A dia d'avui l'obra no està acabada. Si està acabada, faltant acabar els detalls de neteja i molts detalls que poden fer que no s'arribi a les xetonades. Nosaltres estem treballant i la nostra idea és fer-les allà, però ens podem trobar que a última hora no puguem arribar i no es puguin fer.
En total, el retiro farà alluir 16 plataformes més la del carnestoltes, mentre que el prado, que també està últimant els darrers detalls per tenir-ho tot enllestit per les rues, en traurà fins a 13 més la de la reina, que aquest dissabte ja va sortir als carrers. Per la seva banda, els independents sumaran 7 carrosses del total de 38 que conformaran les rues de la disbauxa i de l'extermini de Sitges.
I a Vilanova i la Jaltru demà és dimecres de màscara d'hora. Amb la gala amb els vídeos satírics del Carnaval, els bordegassos de Vilanova són els organitzadors de l'acte d'enguany i ho han plantejat com una jornada electoral amb espais de votacions, paperetes i urnes.
Sí, la Masquerador d'aquest any compta amb 19 vídeos que es passaran demà per la gala que acull el teatre principal de Vilanova i la Geltrú. Són els vídeos satírics que presenten les diferents entitats vilanovines, i d'aquests, 17 opten a ser els guanyadors de la nit, ja que el vídeo de bordegassos, organitzadors de la Masquerador, i el vídeo del seguici del Carnestoltes no entren a concurs.
Qui guanyi amb la millor sàtira organitzarà la màscara d'or de l'any vinent. Escoltem a Joan Casanovas, membre de l'organització de la màscara d'or i dels bordegassos de Vilanova. Són 19 vídeos, que alguns de molt originals, tècnicament cada vegada són tots molt millor.
I sobretot els temes principals que han aparegut ha sigut els problemes amb Rodalies i amb Renfe, qüestions relacionades amb l'alcaldia de la ciutat i més temes que ja descobrirem demà.
Els bordegassos plantegen la màscara d'or aquest any com unes eleccions i la gestió d'aquests comicis els farà Sitges, la societat íntegra i transparent per a la gestió d'unes eleccions segures, formada per una quarantena de membres de la colla castellera.
Un equip d'aquesta societat tria els premis de millor actor, millor actriu i millor intent, mentre que el millor sàtira s'escollirà a través de les urnes amb el vot popular. El públic de teatre podrà votar allà mateix i la resta de ciutadania podrà votar als tres punts de votació establers, la Unió Vilanovina, la Cerveceria La Craft i el Bar Itàlia. Escoltem en Joan Casanovas de Nou, que ens ho explica.
aquest seguiment de les eleccions, és el plató oficial de seguiment, que és el teatre principal. Des d'allà serà la projecció de tots els vídeos, es connectarà en directe a través dels tres punts oficials de votació i hi haurà un moment que des d'aquest plató oficial es donarà la senyal de començar a votar. És en aquest moment on tots els ciutadans i ciutadanes de Vilanova, que no tinguin relacions amb la colla castellera del Pobre del Costat o amb els lagartos de Vilafranca,
podran votar i podran fer-ho amb una papereta introduint-la dintre de la urna. Un cop tancat el recompte de vots, l'entitat guanyadora de la Mascarador es donarà a conèixer l'exterior del teatre principal. L'any passat va ser l'associació Espavila per segon any consecutiu. La Mascarador començarà demà a les 8 del vespre i es podrà seguir en directe per Canal Blau.
Ara anem cap a les costes del Maresme. Els experts reiteren la necessitat d'un trasllat de la línia R1 de tren del Maresme cap a l'interior. Aquest és el posicionament que defensa l'enginyer de la Forest Oriol Bassa davant la situació evident d'un col·lapse a la xarxa ferroviària. Oriol Bassa.
Doncs sí, Oriol Bassa considera que la situació que s'està vivint a la xarxa ferroviària confirma els resultats de la seva tesi doctoral, publicada ja el 2020, en què, entre altres, va concloure que la línia ferroviària del Maresme acabaria col·lapsant, tal com a passat a Badalona i també al pont d'Argentona. Tot i així, adverteix que hi ha altres punts molt crítics situats a municipis com Sant Pol, Pineda i Santa Susana. Asegura que el més probable és que, si es manté la via de tren a primera línia de mar,
un temporal acabi impactant greument, provocant desperfectes a la xarxa. Per això, l'enginyer de Forés, Turial Bassa, creu que la solució passa per optar per traslladar la línia ferroviària cap a l'interior. L'escoltem.
Aquests ja en pisos com Nova Zelândia el que estan fent és treure totes les instal·lacions d'Arlandemar i ho estan portant cap a dintre perquè tenen clar que el canvi climàtic és una cosa real i que acabarà afectant. I aquí, doncs, en comparèntesis, en aquí el que no tenim és un pla per treure la via del tren i a sobre, doncs, algun mitjà de comunicació com el periòdic públic de setmana a treure articles d'uns experts que no sabem quins experts eren, probablement...
del Ministeri de Transportes, però no gent que conegui la realitat de la comarca de l'Omeresma, no quan deien que no s'havia de treure el tren, quan altres gent com Giorris i altres estan dient que s'havia de treure el tren, sí, o sigui, de primera línia.
Oriol Bassa denuncia la manca de manteniment i inversió els darrers 10 anys a la xarxa de Rodalies i a tot això diu que cal sumar-hi que ens trobem en un territori molt exposat amb un risc associat, que és el canvi climàtic. El punt que ens hauríem d'explicar, no? Si volen mantenir la línia tant de nadal, tant d'explicar també, és que perdrem un 60% de les platges. I això hauria d'explicar, perquè la gent ho ha de saber, vull dir, la gent...
La gent no ho sap, i els tèmits que ens hi dediquem fa que ens costa amb gent, i és que està passant el que està amb gent. Mira, la setmana passada un fill meu venia de Barcelona en tren, i les onades pataven en el tren. És impressionant això. El tren no és un sistema que pugui aguantar onades, eh? No, saps? No és una barca. Sí, sí. I per tant, no sé què esperen. Vull dir què esperen, que hi hagi un descarrilament, quan tren caigui dintre el mar i que... En sèrio?
Finalment, l'enginyer de Forés ha recordat que els polítics haurien d'explicar a la ciutadania que mantenir la via de tren a primera línia de mar implicarà perdre les platges com sentíem del Maresme per la sedimentació que prové de l'interior.
La recuperació de la vinya com a eina ambiental, econòmica i paisatgística és el centre del projecte Vinyes i Boscos, una iniciativa impulsada per la Diputació de Barcelona i el Consorci de la DO Alella, que vol revertir la pèrdua de sol agrícola i reduir la vulnerabilitat del parc de la serralada litoral davant els incendis forestals.
Exacte, el projecte presentat la setmana passada al celler de Carrancà, de Martorelles, s'estén per un territori de 26 municipis del Maresme, del Vallès Oriental i del Barcelonès i actua dins el parc de la Serragada Litoral, un connector ecològic metropolità que pròximament ampliarà la seva superfície. L'eix central de vinyes i boscos és l'elaboració d'un pla estratègic de viticultura sostenible que redactarà l'IRTA amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona.
El document partirà d'una diagnosi completa del territori que es presentarà al juny i hauria d'estar enllestit a finals d'aquest any. L'objectiu és clar, recuperar sol agrícola i incrementar la superfície de vinya com a resposta a tres grans reptes del territori. L'adaptació al canvi climàtic, la prevenció d'incendis forestals i el desenvolupament socioeconòmic sostenible. La vinya, segons planteja el projecte, pot esdevenir una infraestructura verda estratègica.
El seu conreu contribueix a crear un paisatge en mosaic que trenca la continuïtat de la massa forestal i actua com a tallafoc natural, especialment en zones periurbanes amb alt risc d'incendi. Una iniciativa que neix en un context marcat per una pèrdua sostinguda de sol agrícola al llarg de les darreres dècades.
Tot i aquesta regressió, el territori manté una activitat vitivinícola rellevant 202 hectàrees de vinya, 58 explotacions actives i una dimensió econòmica propera al milió d'euros. Un dels punts clau del projecte és identificar el potencial real de recuperació de terres amb aptitud agrícola.
El pla estratègic haurà de determinar quines superfícies són viables per al conreu de la vinya, tenint en compte criteris agronòmics, ambientals i de prevenció d'incendis amb la voluntat de reforçar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics del parc. Més enllà de l'àmbit ambiental, Vinyes i Boscos volen impulsar el desenvolupament socioeconòmic del territori a través de l'enoturisme, el producte local i també la gastronomia.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, explicant que la bota de Carnaval presenta la història emergent des de la pedra i l'avança simbòlicament amb orgull, resistència i memòria col·lectiva. La temàtica d'enguany se centra en la terra corromana i l'element ja llueix a la plaça de la Font, juntament amb els ninots que han estat confeccionats amb teles de les mateixes comparses que han proporcionat.
La plantada de la bota marca l'inici del carnaval a Tarragona. Per tercer any consecutiu, l'element és de gran format, com era tradició. Una bota que és més tarragonina que mai, perquè retomana ja la ciutat i el seu patrimoni. Porta per nom Tàrraco Reníbat 26 i s'inspira en la renovació del Museu Nacional Arqueològic...
i el Fòrum de la Colònia, a més simbolitzar els 25 anys de la declaració de l'UNESCO. És una obra del taller Valois amb Raül Martínez al capdavant. Ha explicat Martínez que es vol posar en valor la història romana de Tarragona.
al final es una obra pública y para toda la ciudadanía, ¿no? Y entonces vimos toda esta parte de la renovación del fórum de la colonia, el tema del museo, y pues le quisimos dar ese pequeño toque, esa pequeña guinda de convertirla, más que en Tarragona, en Tarraco este año, pues la bota que sea de Tarraco, ¿no? Con ese...
con ese gelmo, ese casco, y, bueno, pues toda la numeración y todo lo que pone en la bota en latín. Els elements s'han presentat en un acte que ha comptat amb la presència de la reina de Carnestoltes i el concubí d'enguany, Ana Belén Romero, de la comparsa Sinus, i Dani Medina, d'Urban Style, i la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, que explica que enguany, per primera vegada, la Ninota portarà pantalons, ja que hi ha una reina Carnestoltes.
S'han vestit a l'inrevés, és a dir, la comparsa de la reina, i anirà al ninot, i amb vestits de sinus, i a la del concubí, la ninota, amb urban style.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. La situació encara dominada i, de fet, encara li queda corda per vent de Ponent i també pels vents de Suto-Sutoés. Són una mica més fluixos a la costa d'Aurada Sud, per tant, cap al delta de l'Ebre i, en canvi, anirà xiulant amb més ganes entre la costa d'Alga.
Garraf i també la del Baix Empordà. Sí que immediatament encara tindrem marejol a prop de la platja, però després aquest vent s'encarregarà de fer que hi hagi una mar més ondulada, per tant una mar de vent i una situació més esvalutada. Al llarg del vespre també alguna pluja arribarà per la costa Brava. Atenció perquè el dimecres el vent agafarà molt de protagonisme, vent de ponent, vent de mestral molt fort, per sobre dels 100 km per hora entre el Baix Camp i la banda del Baix Penedès, però és que també tindrem ràfegues de 70-80 km per hora
a l'àrea de Barcelona o al sud de Girona. En canvi, cap a la costa Brava Nord continuarà el vent de Xaloc, un vent que farà que allà tinguem Marajol a la resta de la costa Fort Amaró. Atenció a la costa barcelonina. Estem pendents a la xarxa.
I del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Què tal? Bona tarda. Doncs en general parlem de calma ara mateix en aquesta sarca viària. Poc volum de trànsit, sense grans incidències. Les aturades més importants les trobarem a l'Autobiados, a la zona de Brera. Aquí sí que hi ha hagut un accident. Només hi ha un carril tallat obert en sentit Lleida.
Aturades que superen els 3 quilòmetres. Aquí, per tant, sí que hi ha problemes, com et deia l'autovia A2, però tant són uns 3 quilòmetres entre Martorell, Abrera, Autovia A2, Santit Lleida, a causa d'aquest accident. De la resta de la xarxa viària, ens quedem amb la B30. Això és el lateral de la P7. Aquí hi ha aturades del tram de Barberà, re, quilòmetre, quilòmetre i mig, en tots dos sentits de la marxa. A la resta de dies, com et deia, de moment, encara calma en aquesta xarxa viària palana.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat. Ens volem acostar a les llotges del territori i avui concretament anem fins a la confreria de pescadors de Tarragona, on allí han engegat una iniciativa per fer bandera del peix blau del territori. El company Josep Sunyer en parla amb un dels protagonistes. On ets, Josep? Josep Miquel Budesca. Josep Miquel, què tal? Bon dia. Com esteu a la mar?
Bé, estem, que ja és molt. Bé, són dels pors pescadors que queden. Els pescadors, crec que igual que el P i jo potser més, estem en vies d'extinció. Cada vegada en són menys. De les normatives que tenim, de com està la mar i tot, cada vegada són menys barques. Però bé, menys barques i, clar, menys gent.
Però bé, anem tirant per endavant. Estem agraïts per aquestes promocions que es fan del peix i tot, perquè, clar, la nostra feina és agafar el peix, però arribar a terra i poder vendre'l i que la gent vulgui peix, també a nosaltres ens agraeix. Us agraïm molt. Deies que hi ha una trentena de barques, eh? Acutem arrossegament, encerclament, que és la teva, arts menors, no?
Sí, sí, hi ha una trentana de barques, ara quedem unes quatre o cinc barques d'encerclament, abans eren moltes més, d'arrossegament també queden unes vint i pico de barques, abans també eren moltes més, i d'Arts Menors també en queden dos. Va desminuir tot, abans eren moltes barques, quan jo vaig començar a la mar, ara deu fer uns trenta anys, érem en total unes vuitanta barques en total, o sigui que va desminuir cada vegada més. La gent es va fent més gran, es van jubilant,
I clar, no hi ha relleu generacional. La gent jove, com és normal, veient els problemes que tenim, cada vegada veiem menys a la mar. Dèieu no fa gaires dies, i ho dic perquè la gent que no ho entengui era què va això, aquest negoci de la barca del mar. Clar, l'última de Brussel·les era el tema de passar el producte abans d'arribar a la confraria. I ho dèieu aquests dies, que això és inviable, que a més a més les bascules no pesen a la barca, no?
Nosaltres ja fa anys que ho fem, això. Nosaltres portem el diari electrònic de pesca. El diari electrònic, aquest, el que vol dir és cada dia quan sortim a la mar, abans de sortir, fiquem que sortim. Quan estem a caladero, quan agafem el peix, hem de ficar les captures. Moltes vegades portem a bordo dos, tres mil quilos de peix barrejat, perquè si és només seïtor o sardina, però a vegades és barrejat, que ni nosaltres sabem el peix exacte del que hi ha. I abans d'entrar al port,
Això vol dir que a vegades, en mal temps, estem fora al port triant el peix perquè no podem entrar al port amb el peix sense explicar el que hi ha i quan entrem dins del port, després hem d'agafar el descarregar el peix, la confradia, el pes és exacte i sap el que hi ha cada dia. S'envien les fulles de nota de venda, saben el preu del peix, ho saben tot. Ara, això ha incrementat la Comunitat Europea, aquesta llei nova, que això que fem nosaltres, que ens parem al port,
per triar el peix abans d'entrar, això ho tenen a fer 4 hores abans. Si hi ha vegades que naltros 4 hores abans encara no han sortit de la mar, després passa el peix, abans el peix, que quan hi havia menys de 50 quilos en una espècie de peix, no feia falta pesar-lo. Quan naltros agafàvem en terra i el pesàvem a les basques de la confradia, ficàvem el pes exacte. Què passa? Ara, qualquer peix que agafis, qualquer espècie que agafes, naltros a l'encerclament,
Dintre del cap agafem tres espècies, que és el seitor de sardina, el barat, algun pell o així, però hi ha barques que agafen hasta 30 i 40 espècies, de llust, de rap, de maire, de cranc, tot i tot això. I damunt amb barquetes petites, que per molt mal temps que facis una bàscula exacta, exacta, menys d'un quilo, no te'l pesa bé. Llavors que tens la bàscula a bordo,
Estàs pesant el peix i veus tu que amb el coll de mar, o sigui, la pujada baixada de la barca, te'n dones compte que un pes d'un quilo pot pesar 0,200 grams, que pot pesar 2 o 3 quilos, o sigui que no és exacte. Amb la mesura aquesta, el dolent que hi ha és que després d'aquestes mesures, quan no s'incombleixen bé, és que tens unes sancions fortes, m'entens? Inclús els diners que nosaltres ens donen a l'accomandata europea per les vedes i tot això que fem, això pot incrementar que te'l puguin treure.
Vull dir que estem una miqueta malament. Va bé campanyes com aquesta, ho he dit fa una estona, que va molt bé. És bonic perquè hi ha tothom, institucions, administracions, el port, el museu, els veïns, vosaltres. Sí, sí, nosaltres estem molt contents amb això. Nosaltres ja anem fent promocions, com bé he dit.
sardinades, citonades, fideuars, perquè nosaltres el que volem és que la gent, a part que nosaltres agafem peix que era la nostra fenya, és vendre'l i que la gent vulgui menjar peix. Avui en dia, als nens d'avui en dia, als nostres fills, li costa que cada vegada menja peix. S'ha de reconèixer que costa molt de fer el peix a casa i tot, però després, quan acabes i el proves o el degustes, doncs, quan tot el bo que és, les propietats que té el peix de la mar són molt bones.
I quan anem a la peixateria, quan anem al mercat, hem de mirar l'etiqueta, que això també és important. Sí, sí, això ho he dit, ho he remarcat, inclús jo, moltes vegades jo parlant amb amics i coneguts, sempre dic, sobretot l'etiqueta, l'etiqueta, el peix de Tarragona, com tota la costa, surt etiquetat de confadia. L'etiqueta és, la tassabilitat d'aquesta etiqueta
Te fica, inclús el nom de la barca, el dia que s'ha capturat, l'espècie del peix, els grams, tot ve a l'etiqueta aquesta. O sigui, tu vas al mercat o a aquella peixateria a comprar, demanant l'etiqueta, mirant-la, és el DNI, el DNI d'aquell peix. I si el combinem amb un romesco, millor que millor, no? Bueno, el que sigui, el peix, a qui li agrada el peix, sigui un romesco, sigui fregit, sigui a la planxa, el que sigui, tot és bo. Bona feina, eh? Vale, moltes gràcies.
Moltes gràcies, Josep. Molt bona feina i ens quedem amb això, amb lo fàcil que és cuinar aquest peix blau. Vine, quan et vaig conèixer canviar tot Vaig venir cap a tu a lo meu millor Venço el dijous Era un sentiment tot nou
Tu me fas coses que jo no sé explicar. Aferrem molt fort que no sent mal cada cop del meu cor. És un sentiment o no?
L'amor tendre et sec i demana dedicació. L'amor que sentim no cal conversar. Implegats sense presa, ah-ah, fent l'amor l'un a l'altre, ah-ah.
Aixas lo que som, ningú més amics. Com pot ser millor, vine lluny a mi, a un altre món. Si estem plegats, no t'emborres, ah-ah, recolzarem-nos una a l'altra, ah-ah. No puc viure quan l'amor ja s'ha acabat, des no té importància si
Fins demà!
Estimada, no farem mal que l'amor ens viurem Comor i sempre n'em plegat sense pressa En l'amor un o l'altre
I l'entim som riu, aixos lo que som, ningú més en miç, com a ser millor, vines un en mi, a un altre món, si estem vellat, no t'im voles, a, a, a, a, a, a, a, a.
I et és un riu, el seu bloc és sol. Ningú més un bit, com pot ser millor. Vim en un amic, a un altre món. Si estem plegats tot i porres. Recordamos un altre.
I des dins un riu, això és el que som. Ningú més a mig, com pot ser millor? Vine i un de mi a un altre món. Si estem plegats no te podes dir.
És un riu, és el que som, ningú més en mig, com pot ser millor, vine d'un any a un altre món.
Ara volem continuar parlant de peix, però no del peix blau. Anem fins a la Costa Brava, on fa poques setmanes es donaven a conèixer les propostes que el grup d'acció local pesquer de la Costa Brava havia rebut per poder tramitar les ajudes d'aquest 2026. Avui en volem parlar i posar-nos el dia del camí que queda a partir d'ara, Sergi.
Sí, Marina, de moment les xifres de partida són que s'han rebut 45 propostes, però la Mireia Esteve, la gerent del GALP Costa Brava, segur que em pot donar més detalls. Mireia, benvinguda un cop més aquí a la Ronda Mar. Gràcies, merci per convidar-me.
Aviam, comencem any i vosaltres ho feu, com moltes altres entitats i organitzacions, amb números i gestions. Dèiem que havíeu rebut 45 projectes. Posa'ns el dia de quin tipus de projectes hi ha i una mica quina inversió o quin cop d'entrada us suposa tot plegat aquest iniciatiu.
Molt bé, perquè el fa a la diversitat de projectes és molt i molt variada, però sí que podem confirmar a hores d'ara que el Galbi està a Costa Brava i està en el seu punt de consolidació, que la nostra estratègia de desenvolupament local funciona. Jo dic perquè les xifres de projectes més elevades han sigut per projectes de la línia 1, que són els que volen impulsar el consum de peix.
I la resta, que també són molt interessants però no tan prioritaris com aquesta línia, són imports més inferiors. 200.000 euros per la línia d'Economia Blava, 154.000 pel Patrimoni i la darrera línia, que és la línia 4 de Coneixement, són 40.000 euros. En total, un milió de pressupost de projectes i estem molt contents de com ha anat aquesta convocatòria.
Això del consum de peix, però fa estona que hi treballeu. Les últimes propostes i les últimes campanyes vostres que hem anat veient precisament se centren molt en aquest tema. Sí, però considerem que és un tema que no hem de deixar mai i aquí ja barregem tant empreses de transformació del teixit productiu dels municipis de la Costa Brava que treballen per també impulsar aquest consum i ens ajuden perquè a través de la transformació dels seus productes arribi a més portes.
Dèieu, 45 projectes, aquest prop o més d'un milió d'euros d'inversió, què ha de venir ara? Perquè suposo que això ha d'haver-hi com una mena d'ajust o reajust o retallada a la subvenció que realment us dóna, no? Com està xifrat tot plegat? Sí, ara fins aquí han fet molt bona feina els nostres promotors, que són les persones emprenedores que tenim a la Costa Brava que fan propostes, tant entitats, empreses...
tot el teixit que tenim, però ara ens toca treballar nosaltres de valent, que ja s'ha anat fent una mica per difondre què fa el grup d'acció local pesquer, però ara, com tu deies, és amb diferents taules. Una és la taula de legibilitat, en la qual es verifica que realment són projectes que han d'ocórrer i que s'han d'executar
a la Costa Brava i una mica l'agilitat de les accions que plantegen i l'altra és una comissió tècnica que aquí està formada per 5 persones de diferents àmbits que també col·laboraran en la valoració d'aquests projectes. En quant calcules que han de quedar més o menys aquests 45? Teniu una idea en quants, més o menys al final, quin número haurà de passar aquesta criba?
Tot depèn del pressupost de cada projecte, però nosaltres tenim estudiat que els nostres projectes de mitja són aproximadament uns 20.000 euros i llavors dependrà, com deia, dels més ben puntuats l'import que tinguin. Però normalment cada any s'aproven d'uns 15 a uns 20 projectes.
I quins han de ser els tècnics a partir d'ara? Perquè hem llegit que el procés d'execució és fins al 15 d'octubre, però suposo que abans ha d'haver-hi diverses fases, no?
Sí, el calendari que ja tenim molt ben definit aquest any és que més o menys l'abril hi haurà les resolucions. Llavors, les taules ja estan tancades també pel que fa a calendaris. Ens hem de posar amb les persones que participaran en aquestes comissions, en contacte amb ells, perquè puguin participar-hi i aportar el seu granet de sorra per contribuir
que es valorin molt bé aquests projectes i que realment el pressupost que tenim, que és molt ajustat, que són aquests 500.000 euros, serveixi per finançar els projectes que tenen més impacte i que són més interessants pel territori.
Posant una mica d'antecedents al personal, no et faré anar molt lluny, jo sí que et faré anar l'any passat, el 2025. Llegíem quins projectes, per exemple, posa'ns algun exemple de projecte que s'hagi fet amb aquest xoplú, com aquest paraigres del Galp, l'any passat.
Darrerament es va iniciar un projecte, és la Federació de Confraries de Girona, en el qual es va voler il·lustrar a cada confraria que tingués el seu propi mural, amb producte estrella, per poder fer divulgació del sector pesquer i que també lligat amb el turisme la gent s'apropés a les llotges i sapigués una mica com funcionen.
Tenim projectes també de sector productiu, d'empreses com Marc Pla o Antoni Izquierdo, que han volgut donar continuïtat a la transformació dels seus productes i també aquest 2025 ho van poder assegurar. Hi ha altres projectes molt interessants també, com l'Hospital de Palamós, que va fer unes guixetes per poder posar a l'abast dels seus treballadors, els que treballaven amb nocturnitat,
del peix de llotja que ven l'OPP de Palamós. Això sí que és, l'OPP de Palamós i l'OPP de Capdecreu són dos dels actors que estan entrant amb molta força i aquest any també ens han presentat propostes per finançar i executar aquest 2026. El que deies dels murals, entrevistàvem aquí a la Rambel tenir la setmana passada amb Fairwell, que és l'autor d'aquests murals.
Correcte, és una persona que ha fet tota una línia del treball amb xarxa, que és el que ells volien presentar, i jo crec que d'una manera molt exitosa ha il·lustrat això que dèiem el producte estrella, perquè és molt important nosaltres que parlem de peix i de producte de proximitat que tothom conegui, que a l'escala hi ha el peix blau, que al port de la selva hi ha el pop, cada confraria té el seu producte estrella.
Parlem una miqueta també de quin moment es troba ara mateix el Galp Costa Brava, a inicis d'aquest any 2025. Ara sí que et faré posar una mica en antecedents els anys que roda, com heu vist aquest canvi, com veieu l'evolució, i no sé si és el meu parell o la meva referència, o la meva visió, que heu servit vosaltres bastant de referència als diferents Galps que s'han anat desenvolupant a la costa de Catalunya.
Sí, ara actualment, com ja sabeu, som cinc Alps i no dos com era fa quatre anys. Llavors sí que hem sigut, en aquest sentit, força referents, però també dir-te que cada territori és diferent i, per tant, ells també han hagut de créixer escoltant el territori i les necessitats
Això ens fa una mica diferents uns dels altres. Llavors, pel que fa a la primera pregunta, em preguntaves en quin estat, com es troba el Galp Costa Arana. Estem en un estat, doncs, ara de molts projectes, no només aquest de col·laboradors de l'administració, de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a atorgament dels ajuts, sinó que també tenim altres projectes d'adaptació al canvi climàtic i de dades més en el context d'Europa.
A part d'això, continuem col·laborant amb entitats del territori, donem suport a projectes com Dones i Cuina Marinera, que ja fa quatre anys jo diria que estem impulsant a diferents municipis també de la Costa Brava, a Terra d'Oportunitats, que és un projecte que vam iniciar aquest 2025 i ha anat francament molt bé, repetim, aquest 2026, cercant emprenedors.
i emprenedores, i per tant, tot és aprofitar els recursos que tenim per orientar-los a que el sector pesquer tingui oportunitats. Sobre tot això et diria, divulgació d'impuls del consum de peix, i l'altre és ajudar els nostres pescadors i pescadores i posar-los la vida més fàcil, com ja sabeu, darrerament amb totes les normatives europees, cada vegada se'ls dificulta més la feina,
i, per tant, tot el que estigui al nostre abast per fer-ho fàcil, així ho farem. Inclús han aparegut alguns projectes que estan encara en la fase de presentació i, com us deia, encara no atorgats, però projectes molt interessants d'innovació, per exemple, un pescador...
d'aquí de la confraria de pescadors de l'Escala, que ha presentat un projecte per millorar el passatge del peix a bord. Això fa que ells tinguin dades reals i que se'ls solucioni o simplifiqui una mica tota la burocràcia, perquè a ells el que els agrada és pescar i totes les eines digitals que puguin tenir a l'abast per fer aquesta feina més fàcil i més amena, endavant. Llavors ens agraden molt també aquest tipus de projectes que sobretot volen facilitar la vida dels pescadors i pescadores.
Una altra clau, perquè justament una de les últimes reivindicacions o un dels últims requeriments d'aquesta normativa europea era justament això del pesatge a volt. A veure, a veure, ja anireu sentint a parlar.
Mireia, un dels problemes, una de les qüestions quan parlem del sector pesquer és el tema del relleu generacional. Això des de vosaltres, des del GALP, com ho veieu i també a través de tots els projectes que us arriben?
Nosaltres, al final, tenim poca incidència. Quan hem fet projectes, són com petites tirites que anem posant i anem divulgant i anem dient pescadors, pescadores, joves, veniu i expliqueu als nanos joves el que s'està fent. I alguns dels nostres projectes d'enguany també persegueixen aquest objectiu, o sigui, agafar de testimonis pescadors i pescadores perquè les escoles i els nens i nenes coneixin que és una de les possibilitats que tenen.
Però com deia, això són petites tirites que podem anar posant. Aquí hi ha d'haver, jo penso, un tema més transversal que a nivell de país puguem ajudar aquests pescadors i pescadors i sobretot captar relleu i intentar que el cap d'un nen o una nena es pugui plantejar l'opció de la pesca.
Mentrestant és això, cuidar molt bé els pescadors joves i pescadores que tenim perquè a través dels ajuts GALP o d'altres iniciatives els puguem donar veu, puguin ser més presents i intentar explicar aquestes històries perquè sí que en tenim de pescadors i pescadores enamorats i enamorades de la seva feina i per tant penso que des del GALP ens toca explicar també les bonances d'aquestes possibilitats
Tot i que anem sentint el rum-rum que realment estem en una situació molt complicada. Però nosaltres hem d'intentar anar comunicant també la part positiva, que és aquesta, que hi ha persones que són molt feliços fent aquesta feina.
I finalment, Mireia, estem a l'escala. Explica'm una miqueta com valores el paper de la Cofredia de Pescadors de l'Escala, de l'Ajuntament de l'Escala, dintre del GALP i dintre de tots els projectes aquests que us arriben i la vostra activitat.
Mira, nosaltres com a grup d'acció local pesquer, una de les nostres prioritats és enfortir aquestes sinergies que hi ha entre l'administració local, l'Ajuntament i el sector pesquer. En el cas de l'escala, jo puc dir que és un cas exemplar perquè hi ha molt bona sintonia, hi ha projectes corals com el Maram i altres projectes que s'han fet i han sortit de la col·laboració de tots dos. I jo penso que aquests són els únics projectes que...
que tenen èxit. Tenim altres municipis que potser no tenen tant treballada aquesta col·laboració i això es nota a l'hora de fer projectes perquè a nosaltres ens arriben diferents promotors i ens diuen, mira, això ja està parlat amb Conferir, ja està parlat amb Ajuntament i ho veuen viable i per tant totes les certituds, certeses que tinguem per confirmar que els projectes foren tirant endavant, doncs per nosaltres són molt importants. Com sempre, busquem projectes que siguin sostenibles socialment, econòmicament i ambientalment i aquesta eda econòmica
també és molt necessari que siguin recursos que realment siguin pel territori però que tinguin una continuïtat i que no siguin bolets només, sinó que perdurin. I això només ho fa aquesta bona col·laboració, penso, entre les diferents entitats municipals.
Mireia, moltíssimes gràcies per ser un cop més aquí a la Ronda Mar, per posar-nos el dia de com comença l'any pel Galp Costa Brava i tota aquesta feinada que us ve per davant, tant a vosaltres com a qui ha de presentar i executar tots aquests projectes. Gràcies, Sergi. Gràcies a vosaltres per convidar-me. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia.
Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallas, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Rendemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
que el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les tard siguin el fart.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Peck.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Si pateixes o veus alguna agressió, pots dirigir-te al CIAT. CIAT és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, un espai d'orientació i assessorament per a qualsevol aspecte de la vida de les dones. Truca al 977-296-279. Envia'ns un correu a siat.tarragona.cat o demana cita prèvia per visita personal. Ajuntament de Tarragona.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 5...
Post per la Terra Ortega, tots els gossos de Tarragona hauran d'estar inscrits en un registre sense alcani amb el seu ADN en un màxim de sis mesos. L'objectiu és protegir els animals en casos de pèrdua o abandonament, però també identificar els propietaris que no recullen els excrements al carrer i poder-los sancionar. La mesura, com ha explicat l'alcalde Robert Viñuales, intenta protegir els animals i nega que es tracti d'una mesura recaptatòria.
Aquesta no és una mesura recaptatòria. Tant de bo no recaptem ni un cèntim amb això. És una mesura de civisme. És una mesura pensada per a la gran majoria de propietaris i propietàries de gossos que ja actuen de manera responsable i que sovint són els primers perjudicats i perjudicades per l'incivisme d'uns pocs.
Les multes arribaran després de l'estiu i poden arribar als 1.500 euros si l'animal no està censat i de 300 euros per incivisme dels amus. La plataforma Mercaderies per l'Interior ha formalitzat la demanda contra el projecte del tercer carril ferroviari del corredor mediterrani per la costa tarragonina davant de l'Audiència Nacional. Ho fan al marc del procediment contenciós administratiu que ja hi ha obert contra el Ministeri de Transports i Adif.
I s'ha presentat a la Diputació de Tarragona el conveni Corner enguany amb la promoció del turisme esportiu, com ha explicat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llaurador. L'acollida de grans esdeveniments d'aquest àmbit esportiu crec que és una potència que altres marques turístiques no tenen i que nosaltres tenim i que aquest 2026, sense dubte, hem d'aprofitar.
Un dels reclams serà el Tour de França amb etapa tarragonina el 5 de juliol. I l'inici dels dies forts a Carnaval venen marcats per la plantada de la bota que ja es pot veure a la plaça de la Font. Enguany la temàtica és el quart de segle de la declaració de Tarracó com a patrimoni de la humanitat, com ha indicat Raül Martínez del taller València, que l'ha confeccionat.
Le quisimos dar ese pequeño toque, esa pequeña guinda de convertirla más que en Tarragona en Tarraco este año, pues la bota que sea de Tarraco, ¿no? Con ese yelmo, ese casco y, bueno, pues toda la numeración y todo lo que pone en la bota en latín.
Enguany a Tarragona per primera vegada hi haurà reina de carnaval, per tant, la ninota portarà pantalons. Les notícies les podeu escoltar de manera ampliada a www.tarragonaradio.cat.
l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on coneixerem quins plans tenen el Centre d'Estudis del Mar de Sitges per aquest 2026. Passejarem per una exposició amb moltes històries de mar i acabarem el programa d'avui parlant d'un llibre que té molta relació amb la vida a l'Ebre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Marxem ara cap a Sitges, a les costes del Garraf, perquè avui coneixerem quins plans tenen el Centre d'Estudis del Mar per aquest 2026 i com s'hi pot participar, Carla. Bé, Marina, doncs com ja sabran molts dels nostres oients, el Centre d'Estudis del Mar de Sitges és un dels centres de divulgació marina de referència aquí al Garraf. Però no només això, sinó que també va ser el primer centre d'educació ambiental marina de tot l'estat quan es va inaugurar l'any 1983.
De fet, aquí ja ens han acompanyat en diverses ocasions i aprofitant que l'altre dia vam trobar-nos amb ells per parlar del programa d'Aliances Magnet, vam pensar que seria molt interessant aprofitar, ara que encara estem acabant d'encetar el 2026, per fer un petit balanç del curs passat i de quins plans tenen per aquest nou any. Així que ja només em queda donar la benvinguda a Pau Aguiló, cap del Centre d'Educació del Mar. Molt bona tarda, Pau.
Hola, Carla, bon dia. Què tal? Mira, primer de tot, com estàvem dient, fa poquet vau tancar el curs passat, com sempre farcit d'activitats. Com valores l'agenda que heu pogut dur a terme durant el 2025 i quina recepció, quina participació heu tingut aquí als centres d'estudis del Mar?
Sí, doncs bé, a veure, el 2025 ha sigut un any que ens ha funcionat molt bé, per una banda, tot el que és la tasca que fem amb els escolars, de dilluns a divendres, que s'ha desenvolupat bastant amb la línia dels dels 3 anys, és a dir, que tenim aquests 10.000 alumnes que ens venen a veure de tota la província de Barcelona per fer activitats de biodiversitat marina, visitar el port de Vilanova, sortides de snorkel, i aquest tipus d'activitats que anem organitzant amb
i després el que és el programa als caps de setmana també l'hem pogut desenvolupar bé donant a conèixer l'espai maria del garraf, les particularitats o els atractius de la nostra costa des d'un punt de vista ambiental i tot tipus de coses, o sigui que bé contents fem una bona valoració.
Has dit 10.000 alumnes. Ara mateix no tinc la dada de 2024, quina participació havíeu tingut a nivell d'escolars, però estaria més o menys igual o creus que heu arribat a més... No, és bastant estable, és bastant estable. Això portem ja bastants anys que més o menys, bueno, per un número vall, però més o menys ens trobem amb aquestes xifres de visites anuals. O sigui que, bé, creiem que és una...
una bona dada i continuar a veure si la superem. Sí, sens dubte, 10.000 xavals són molts infants. Una de les coses que m'havia semblat molt interessant del 2025 és que vau ampliar la llista d'observacions del catàleg que vosaltres teniu de biodiversitat marina d'aquí de les platges del Garraf amb dues noves espècies albirades, si no m'equivoco, no?
Això és un projecte que anem desenvolupant en part també amb els alumnes i que consisteix en una plataforma de ciència ciutadana que es diu MINCA, que està promoguda per l'Institut de Ciències del Mar, del CSIC, que són un dels punters a nivell d'investigació marina de Catalunya. Llavors, aquesta plataforma de ciència ciutadana el que consisteix és que ofereix un espai on qui vulgui
pot identificar les espècies marines, fotografiar-les, penjar-les en aquesta plataforma, si les coneix, diu quina espècie és, i després el que són els investigadors o el personal, diguem-ne, els científics que estan al darrere d'aquesta plataforma, doncs verifiquen que aquesta observació sigui correcta, no? I això, doncs, el que serveix és que s'està construint, doncs, un cens d'observacions marines de total litoral català. I en el nostre cas, el que fem és que, amb les activitats d'esnorkel,
que anem fent amb els alumnes de quart d'ESO batxillerat durant els mesos de maig i juny i també amb activitats els caps de setmana de biomaratons amb snorkel durant els mesos de juny i juliol, doncs anem fent aquestes observacions i les anem penjant en aquesta plataforma. Per tant, agafem el que és la zona, nosaltres li diem les platges del FEM, que al final són les platges de la zona de Terramar de Sitges, que és on tenim l'equipament. Llavors, aquí...
Això ho vam començar a fer el 2022, més o menys. Bé, més o menys no, el 2022. I d'aquí hem identificat amb tot aquest temps unes 2.500 espècies. No, perdona, unes 250 espècies i 2.500 observacions. O sigui, hi ha espècies que estan repetides.
I a partir d'aquí, dues de les espècies més cridaneres que vam trobar l'any passat són el torpedo-torpedo, la tremolosa i l'escursana, que són dues tipus de rejades que les vam veure diversos dies aquí a la platja.
i són com a curiositat d'espècies més cridaners de les que vam identificar. Però com a espècies més observades, vam veure espècies típicament mediterrànies com el sarc, la salpa, el fadrí, la variada, la rebosa morruda o diferents tipus d'aldes,
I això és una experiència que és interessant perquè també ens ofereix al final, és com una manera que tenim d'apropar l'aprenentatge de la biodiversitat marina amb els alumnes. I aquestes observacions, com et deia al principi, acaben formant part d'aquests sens d'identificació d'espècies marines, que després poden ser utilitzats o per l'Institut de Ciències del Mar per diferents investigacions que estiguin fent a nivell de tota la costa catalana, o també en el nostre cas,
Ho fem servir per a estudiants de TR de batxillerat que puguin estar fent el seu projecte en temes de biodiversitat. És una mica l'ús que li donem. És una experiència que és divertida perquè estàs fent snorkel i una bona manera d'apropar-se a la biodiversitat marina.
I, per tant, com deies, oberta a tothom, que clarament... Això, quan ho fem als col·les, ho fem amb quart d'ESO, amb instituts, quart d'ESO i batxillerat, perquè ja són grans i podem fer aquesta activitat perquè venen grups...
d'una vintena de dones i noies, i els caps de setmana, quan ho fem en caps de setmana, doncs aquí ja fiquem l'edat a 12 anys en amunt, i els de 12 a 16, doncs sí, han de venir acompanyats del que és pares de tots dos, no?
Aprofitem per parlar una miqueta del que teniu previst per aquest 2026, perquè per una banda continuareu amb aquestes sortides d'observació amb l'Snorkel. Comencem per aquí, tot això ho mantindreu el 2026? Sí, a veure, el 2026 al final anem fent bastant una continuïtat del que ja anem oferint, perquè...
Ara em centro en el que és el cap de setmana, escolars a banda. Els escolars van venint amb les peticions que van fent des dels seus profes i demés, però el que és els caps de setmana, que ja ho farem activitats...
Ciutadania en general, algunes són més dirigides també a aquest públic més infantil familiar, però també n'hi ha altres que ja van per joves o adults, mirem d'oferir activitats que podin ser atractives per diferents públics. Llavors, com et deia, és una mica de continuïtat del que ja venim fent, perquè al final el que fem és donar a conèixer l'espai marí del Garraf, des de...
Des de la platja fins a Marandins, diguem-ne, hi ha algunes activitats que les fem passejades per la zona més costanera, o quan ve ja l'estiu, o al bon temps, llavors ja fem aquests esnorques que et comentava al principi. I llavors aquí què fem? Donar a conèixer les platges com a
i després també els trets més característics o d'importància ambiental de tot l'espai marí, com és les praderies de Posidònia, o la presència d'espècies característiques com els cetacis, o la careta-careta, o diferents eus marines.
I llavors busquem diferents maneres de fer-ho, o a través de passejades d'observació, o a través de tallers d'il·lustració, i anem adaptant-nos. I un altre tema que també toquem, o que també ens agrada fer-ne divulgació, és tot el tema de la pesca.
perquè és una activitat també important a nivell tan cultural, a tradició, com econòmic també, de les nostres costes, tant a les cofredies de Sitges com de Vilanova. I això és una mica dels diferents temes que anem treballant. Llavors, per exemple, aquest més de faig...
Comencem amb una activitat al voltant del 7-6 del Garraf, que la fem el 21 de febrer i està inscripció oberta perquè li pugui interessar, i una altra el 28 de febrer sobre el tema d'aus marines.
I sobre, per exemple, aquesta que anomenes de les eus marines, em ve molt bé també per explicar una miqueta que les activitats que vosaltres feu les feu col·laborant amb altres organitzacions, amb altres entitats d'aquí de la zona, com és el cas, per exemple, aquesta de les eus marines, que ho feu amb Biodiversitat Sitges.
Sí, correcte. Això sempre el que mirem de fer és, de les diferents activitats que anem fent, mirar de col·laborar amb entitats prioritàriament de la zona, d'aquí de Sitges, Vilanova, de la zona del Garraf, que estiguin treballant o que tinguin projectes en l'àmbit sobre el que estem fent divulgació o que estem donant a conèixer. I el que és el certificat del Garraf la fem amb l'associació Cetàcia, que és una associació que es dedica
de forma voluntària a fer l'estudi dels diferents cetacis que tenim a les nostres costes, els diferents tipus de dofins i catxalot i rorqual. I en relació a les aus marines, com deies, ho treballem amb Biodiversitat Sitges, que és una entitat naturalista d'aquí de Sitges,
i que tenen un molt bon coneixement de les aus marines que hi ha en general al Mediterrani i també més en particular les que amb les sortides que fem podem veure normalment com el cor marim plomellat o la gavina corça.
Llavors això, que es tracta d'efectivitats lúdiques, divertides, i com que la gent que ens acompanya en sap dels temes, que estan xerrant, doncs és interessant també per donar-les a conèixer la feina que ja s'estan fent. Sí, sens dubte. I per anar acabant, ens vols explicar una miqueta com, per si algú us vol apuntar amb aquestes activitats que vosaltres teniu, com ho ha de fer?
Doncs mira, és molt fàcil. O podeu entrar a la nostra pàgina web, que és diva.cat-web-recem i allà a buscar el que són activitats d'aquesta setmana, que és molt fàcilment. Llavors, entres a l'activitat que t'interessi i ja et pots inscriure. Ara tenim ja publicitades el que són les activitats fins al mes de maig.
I les inscripcions les obrim de més a més, diguem-ne, perquè com que són activitats gratuïtes,
és molt eminent si alguna t'interessa apuntar-te al mes d'abril o al mes de maig i potser després passa no sé què, canvien els plans i no pots venir. Llavors mirem d'obrir més a més, és a dir, les de febrer tot just les hem obert ara, les del març les obrirem a finals de febrer i anem fent així perquè d'aquesta manera hi ha més continuïtat o més possibilitat a la gent que s'apunta.
I una altra manera d'apuntar-se és donar-te l'alta al nostre bolletí, que també l'enviem mensualment, llavors en el teu consell electrònic ja pots rebre la publicitat de les activitats que fem, les que ja estan obertes a les inscripcions, i aquesta és una manera com funcionem. I també a través de la nostra pàgina web és on que l'interessi es pot donar l'alta d'aquest bolletí, que et comento. I us poden visitar també a Sitges, a la vostra seu.
per suposat, poden venir-nos a visitar. Clar, nosaltres...
Pels matins tenim sempre obert, evidentment, i aquí sí que està, al principi, més enfocat al que és el tema escolar i tot plegat. I els caps de setmana, obrim dos caps de setmana al mes, que coincideix amb els caps de setmana que tenim activitat i, evidentment, qui es pugui apropar pot venir i podem explicar les curiositats de l'espai marí i tot això.
Doncs molt bé, Pau, em sembla que ja ho tenim una miqueta tot. Espero que puguem parlar aviat i estarem al dia de tot el que aneu fent des del Centre d'Estudis Marins a Sitges. Moltes gràcies per ser amb nosaltres avui. Molt bé, Carla, moltes gràcies a tu per convidar-me i anem xerrant quan conviqui. Fins aviat.
Passem del Centre d'Estudis del Mar i anem cap a una exposició al Maresme. Voler històries de mar és el títol d'una exposició d'art que ara mateix es pot visitar al Centre Cultural Calisai d'Arenys de Mar. És obra de l'artista Maria Montiel i ara podem fer una visita a aquesta exposició a Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, avui volem parlar d'art i per això hem baixat fins a la sala d'exposicions del Centre Cultural Calissai d'aquí, d'Arenys de Mar, per visitar una exposició que es diu Boubert, històries de mar. I aquest recorregut, aquesta visita, la podem fer ni més ni menys que al costat de l'autora d'aquesta exposició, d'aquestes obres, que és la Maria Montiel. Maria, molt bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies per la invitació.
Gràcies, Maria, per haver-nos obert les portes de l'exposició i poder-la visitar, una exposició que es pot veure des d'aquest passat divendres, des del dia 6, i bé, Maria, que m'agradaria que ens expliquessis una mica d'entrada, comencem per aquest títol, per aquest bou ver, per aquestes històries de mar, què és el que ve a dir aquest títol, aquesta paraula, aquest bou ver, aquest tornar?
Puede significar muchas cosas. En este caso significa volver a mis antepasados, porque mi decisión de mudarme a Areins de Mar, porque siempre habíamos vivido en Barcelona, fue una decisión bastante aleatoria.
Eso creía yo. Pero cuando llegué a vivir aquí me di cuenta de que había una conexión muy interesante entre Arenys y mi ciudad de Maracaibo. En mi ciudad hay una familia muy famosa que se hizo muy grande, que es la familia Baralt.
que es, pues, fueron de aquí a Maracaibo, y en Maracaibo lo que hicieron fue, aparte de negocios, se relacionaron como con la gente más pudiente y crearon un imperio, digamos. Yo de esto no sabía nada, sino que cuando llegué aquí, empecé, fui al archivo histórico y fui descubriendo cosas, me pareció muy fuerte, ¿no? Que yo creo que las cosas no solamente pasan por casualidad, que todo pasa por algo. Entonces...
Mi familia enseguida lo empezó a tomar como que estamos volviendo, ¿no?, nosotros, dos siglos después, a donde se fueron.
Pero también, como soy venezolana y también dentro de mí está el tema de volver a Venezuela en algún momento. Entonces, en este caso, el verbo realmente significa algo en constante movimiento. No es un final ni un inicio, ¿sabes? Es como que vuelvo a Venezuela, vuelvo aquí. Siempre en la vida estamos viajando y estamos volviendo a sitios en donde quizás no sabíamos ni siquiera que teníamos que volver, ¿no? Que no sabíamos que teníamos ningún tipo de conexión.
Entonces la conexión con Arendt en este caso ha sido bastante importante, ¿no? Que eso fue lo también que me motivó a mostrar aquí estos cuadros que muchos no los habían mostrado en ninguna parte y que, bueno, que es algo muy especial para mí. Ara us mirarem, ara farem una ullada a aquesta exposició. Es diu Boubert, com dèiem, històries de mar, eh? Quina és la importància del mar, ja no només amb aquesta mostra, sinó també amb tot aquest univers, amb tota aquesta concepció.
Es súper importante el mar. En Venezuela era el Mar Caribe y el Mar Caribe lo cambié por el Mediterráneo. Y ha sido un cambio. No ha sido ni para mejor ni para peor. Ha sido un cambio. Pero siempre lo que es el agua, la libertad del mar, es algo que me ha llamado. Mientras estaba en Venezuela me inspira mucho la naturaleza, me inspira mucho los viajes. Hacía muchos viajes en Venezuela y casi siempre al mar.
Y una de las razones por las que nos mudamos ahora en Semar es por tener la cercanía del mar también. Porque vivimos en Barcelona, pero no es lo mismo. Este pueblo es precioso y estoy súper enamorada. Y siempre busco estar cerca del mar. Entonces son historias que voy cargando conmigo, ¿sabes? Como inmigrante, como madre, en diferentes sitios donde he vivido. Siempre intento... Siempre me recuerda un poco ese movimiento en el que yo quiero estar.
Porque al final no sé cuánto tiempo voy a estar aquí, no sé cuánto tiempo de repente me vuelvo a cambiar, ¿sabes? No lo sé. Entonces, bueno, es un poco ese cambio, ¿no? Sí, esa marea que va y viene. Doncs de moment et tenim aquí a Arenys de Mar i per tant podem gaudir d'aquesta exposició. Maria, bé, fem-ne un petit recorregut.
Per on iniciaríem aquesta exposició? Imagino per aquest quadre d'aquí mateix. Mimosa es diu aquest quadre. D'entrada, des de la ràdio no ens veuen, és molt difícil que puguem explicar les obres d'art a través del micròfon, això és evident, però sí que, Maria, d'entrada el que a mi m'ha sorprès és el color, és una mostra on hi ha molt de color, colors molt vius, molt llampants i crideners.
Sí, bueno, una de las cosas que es importante destacar de las piezas es que las pinturas las hago yo. El color para mí es parte de mi lenguaje artístico.
En algunos cuadros vas a ver mucho más, en otros vas a ver quizás un efecto más sombrío, porque es verdad que como soy caribeña y no lo puedo editar, es parte de mí, también con mis cuadros yo intento de una manera intuitiva comunicarme. ¿Qué es lo que yo quiero comunicar? ¿Qué es lo que me sale del corazón? Sin pensar demasiado en algo muy específico, ni tampoco planifico los cuadros, sino que los hago...
Bastante desde un área muy personal. Y el color, la gente suele ver, ¿no? Como que qué alegría. Siempre es como, ay, la alegría de... Y sí, muchas veces es alegría, pero también a veces es nostalgia, a veces es un poco de pasión, ¿sabes? De incluso tristeza.
El color es para mí algo como que no me puedo separar de él, ¿me entiendes? Y aunque al principio, hace muchos años, porque llevo muchos años en esto, me da un poco como de vergüenza, ¿no? Porque es que es tan colorido, que voy a ser muy diferente, pero bueno, a medida que los años fueron pasando y yo me fui consiguiendo con un poco más de seguridad en mí misma y en mi arte...
Es algo que realmente los representa. Y todos los colores de los cuadros han estado pensados para que las composiciones sean diferentes y puedan transmitir lo que yo quiero transmitir en ese caso. Y ya te digo, todas las pinturas las hago yo, las fabrico yo.
Lo que me ayuda a conseguir los colores que realmente quiero. Y algo muy chulo de estos cuadros, de la mayoría, es que tienen pigmentos que son fluorescentes. Entonces, si apagamos las luces, no me traje la linterna, pero si apagamos las luces y tenemos una luz ultravioleta, cambia por completo la imagen que tienes del cuadro, porque es como si estuvieses en otra dimensión.
Entonces, con el color, yo me ayudo mucho para crear este tipo de interpretaciones, que a la final para cada quien representan algo distinto.
I què representen, per exemple, aquests quadres? Veiem formes, en aquest cas jo hi veig, hi veig fulles, hi veig naturen aquí. Sí, siempre. Sí, es que no lo puedo evitar. Primero que mis recuerdos de creciendo en Venezuela, casi toda mi vida estuve en el patio de mi abuela, tenía un patio muy grande que tenía plantas de árboles, hay plantas de mango...
Plata de mango, orquídea, tenía de todo tipo de flora. Y también había muchos animales. Y no sé, siempre he crecido como muy en contacto con eso. Y para mí eso es lo que me da la vida.
En una ciudad todo el tiempo me desgasto un montón porque ya lo he vivido, necesito estar en contacto con la naturaleza. Pero no me gusta pintar la naturaleza desde un punto realista, desde una perspectiva realista, porque para eso ya la vemos. Yo lo que quiero es expresarme y es verdad que me inspira mucho las formas orgánicas de la naturaleza, las orquídeas son, también cultivaba orquídeas, entonces son como unas plantas de otro planeta.
Y todas me han ido dando un poco. El agua también es súper importante, por eso el tema del mar. O sea, en general la naturaleza es lo que realmente yo mezclo con mis historias, que ya son como más personales, que no son unas historias que le conciernen a todo el mundo, pero son más como la historia de mi vida.
Aquest quadre, en aquest cas, és més petit. Hi ha quadres més grans, eh, Maria? Aquí, sembla que has dit que eren dels més grans que has fet, no?, i que els tenim aquí a l'exposició. Bueno, mi Mosa es sobre papel, y es uno de los más antiguos, digamos. Pero luego aquí ya empecé, este se llama Abrazada a la Esencia,
Y aquí ya se puede ver mucho más experimentación, ¿no? Sobre todo con las texturas. Cuando tú te acercas puedes ver texturas y me gusta que a medida que tú te vayas acercando vayan como creándose formas nuevas y también cuando te alejas pues ves otra cosa diferente.
No es algo muy definido, es un poco una mezcla de todo, ¿no? Abrazar la esencia para mí es como, es esto mismo que hablo de la intuición y de mirar hacia adentro, ¿no? Y de representar un poco eso. Por ejemplo, aquí los colores son más apagados, igual que en estos que están aquí, hay otros que son como más fuertes, pero a pesar de todo también tienen mucha intensidad el color.
Sí, i daurat, eh? Veiem que també jugues amb un pigment així de color daurat que en aquest és força present.
Me encanta el dorado, me encanta el efecto que hace y aquí por ejemplo mezclé, este dorado es wash y está mezclado con acuarela, la mayoría de los cuadros son acuarela, wash y alguno tiene alguna técnica como pintura al aceite, pero el dorado forma parte de mi identidad visual, sin duda alguna, porque lo vas a ver en casi todos los cuadros.
Seguim recorrent una mica aquesta exposició, aquí en aquesta paret lateral en veiem un que ja és més gran, ja es diu Enllaços, fet l'any passat, el 2025, Maria. Bé, també veiem força color, evidentment això és essencial en tot el recorregut. Com el definim aquest?
¿Lo podemos definir? Este es uno de los cuadros más recientes que hice y es un poco, yo siento que en algún momento de todo este hilo de cuadros y de...
de cosas que he ido creando, aquí se ve un poco más como el renacer. Es como algo más bonito, más positivo, más como un día, el sol. Y la mezcla de los colores quería hacer como diferentes capas donde se pudiesen ver los elementos de atrás y también los elementos que están adelante. Y este sí que tiene también mucha textura en dorado.
Y quería hacer algo más abstracto, que no fuera tan figurativo, que tampoco es que yo haga cosas muy figurativas, pero en este caso quería algo que tuviese mucho impacto a nivel visual. Y fíjate que la carta de colores se quedó entre los turquesas, que utilizo mucho el turquesa, el amarillo neón, el fucsia y algún azul oscuro. Pero me quedé dentro de esa gama de colores. Lo que pasa es que si tú vas entrando a las capas del cuadro, vas a ir viendo todas las texturas que hay debajo de cada uno de los elementos.
certament interessant i quan no hi entens d'art que jo no hi entenc d'art quan t'ho expliquen quan tens la sort de poder visitar una exposició amb la persona que l'ha fet doncs trobo que és molt enriquidor i descobreixes realment el que hi ha o el que vol haver darrere d'un quadre
Sí, total. Para mí ha sido no solamente que estoy muy contenta de tener la exposición, también de poderla explicar, ¿sabes? De poder venir para... porque al final soy nueva en el pueblo y quiero también conocer otros artistas, ¿sabes? Entonces esto es un poco parte de eso y me encanta hablar de lo que hago porque, bueno, es un poco hablar de mi vida y de mi inspiración y de mi trayecto, de mi trayectoria y me encanta. La verdad es que sí, me gusta mucho.
Es nota, i jo crec que tota la gent que vulgui venir a veure aquesta exposició encara ho podrà fer, hi ha més obres que en aquesta exposició. Em crida l'atenció també aquella d'aquí del fons, Maria, que ja fa estona que l'he vist, que en aquest cas té un fons més fosc, però també hi ha aquest groc fluorescent, hi ha fúcsia fluorescent, tot barrejat, hi ha daurat, mira que ens hi hem acostat, doncs també veig el daurat,
com molt caòtic però molt bonic. Sí, este se parece mucho a este que està aquí. O sea, los puse juntos por eso, porque los dos son muy como espaciales, ¿no? O sea, son como muy, parece un espacio donde tú te vas perdiendo. Son un poco más oscuros, un poco más pesados, pero también tienen mucha luminosidad, que era lo que yo quería lograr. Que aunque el fondo fuera oscuro, hubiesen luminosidad en los colores. Y este amarillo y este fucsia que tú ves que está muy presente en las obras son los colores un poco que me representan
porque me gustan mucho este tipo de colores. También lo que te decía del juego que puedes hacer con la luz. En otra exposición que hice había todo un espacio cerrado y había un lienzo colgado y entonces cambiaba mucho la perspectiva. Entonces esto también cuando lo descubrí pues me encantó y empecé como a darle mucho a estos colores.
Y este sí que es totalmente abstracto. O sea, esto sí que es como irse a un espacio sideral. Y a la gente le gusta mucho, sobre todo a los chicos. Y bueno, si es digamos que de lo que está aquí, un poco lo más diferente.
M'he fixat en el que és diferent, mira quines coses. Maria, moltes gràcies per haver-nos acompanyat, per haver-nos deixat gaudir d'aquesta exposició amb tu mateixa. Els tens a la venda, els quadres, et dediques a l'art i els vens?
Sí, sí, sí, sí que los que están en mi página web están a la venta. Casi todos los cuadros que están aquí. Y también el sábado pasado hice un taller en la fosforera de acuarela. Entonces también doy clases de acuarela. Tengo algunos alumnos en el pueblo que vienen a mi estudio a trabajar.
y me dedico un poco a esto, a las clases, y también soy diseñadora de estampados. Entonces hago estampados para superficies, no solamente para moda, para hogar, siempre en el mismo estilo, siempre un poco siguiendo el mismo estilo. La acuarela, por ejemplo, que enseño es una acuarela experimental, creativa, no es nada académico, súper clásico, es todo lo contrario, es más intuitivo. Y sí, sí están a la venta.
Una sort poder viure de l'art i poder-s'hi dedicar amb diferents projectes i diferents vessants. Maria, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat a això, a veure aquest boubert, aquest Històries de Mar, aquesta exposició que està oberta des d'aquest passat divendres, dia 6, aquí al Centre Cultural Calissai d'Arenys de Mar. I que vagi molt bé, que vingui molta gent a veure-la. Maria, com dèiem, moltes gràcies i molta sort. Gràcies a ti, Oriol. Gràcies a tu per invitar-me.
I ara volem fer parada al Delta de l'Ebre per parlar del llibre Vida a l'Ebre i per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb el seu autor, Cel. Simarina, Vida a l'Ebre es tracta d'un volum de gran format amb unes 150 imatges a tot color en què es retrata els paisatges i els pobles del tram català de l'Ebre. Anem a comentar-ho amb Vicent Pellicer, autor del llibre Vida a l'Ebre. Vicent, benvingut a Randemar. Bon dia.
Com he dit, Vida a l'Ebre se tracta d'un volum de gran format, Vicent, amb unes 150 imatges a tot color en què retrates els paisatges i els pobles del tram català de l'Ebre. Com vas decidir tirar endavant aquest projecte? Bé, en realitat no va ser una decisió meva. Més aviat va ser un encàrrec que em va fer l'IDC, l'Institut per al Desenvolupament de les Terres de l'Ebre,
I bé, hem estat tres o quatre anys treballant-hi, fins a l'edició, la publicació i la presentació, tal com dius tu, que vam fer divendres a Sant Jaume. Llavors va ser un encàrrec que et van fer a tu. Sí, sí, sí, va ser un encàrrec perquè volien... Faltaven... Llavors, m'assembla que... No recordo bé, però faltaven dos o tres anys per a...
per a l'aniversari. Ara segurament parlo de memòria, però em sembla que eren els 30 anys de l'IDC. Potser m'equivoco, però eren, sí, aproximadament. I llavors volien... Bé, havien decidit de fer una magnífica commemoració i també...
volíem treure algun element de referència que fos important a les Terres de l'Ebre. I llavors me'n vam fer l'encàrrec i el vam tirar endavant. Què si trobarà el lector en esta obra? Bé, tal com tu abans has dit, és el tram català, des d'arribar Roja d'Ebre fins a la desembocadura. Llavors, quan els vaig preguntar exactament què volien
que hi sortís allà reflectit em van dir vida, no? I llavors penso que les respostes estan. És tota la vida a l'Ebre. Són els boscos de ribera, són els sorots de l'aigua, són la confluència d'aigua, són els peixos, són les raus, són els elements lúdics i festius i tradicionals que s'hi fan al riu...
És la pagesia, són els llums, són els colors... Bé, tot allò que està relacionat al voltant de la vida del riu. I a part de fotografia, Vicent també és un llibre de poesia, no? Bé, sí, davall de cada imatge hi ha un petit... Normalment són sempre petites frases, molt curtes, que intento que siguin molt potents,
i estan escrites en prosa poètica. De fet, jo crec que tot el llibre és una poesia visual que penso que és atractiva i que l'espectador se queda bastant sorprès del que allí publiquem. I parlem ara del títol del llibre, no? Vida a l'Ebre, d'on ve? Sí.
Vida a l'Ebre i després, com a títol, parlo d'un riu mític i remorós. Mira, jo en tots els meus llibres que he fet, ja siguin de viatges, d'itineraris, de narrativa curta, o de llegendes, o d'endevinalles, etcètera, o, per exemple, aquest que és el quart d'animatges de la mateixa col·lecció, sempre hi ha un títol i després hi ha un subtítol. Aleshores, en aquest el vaig...
El títol penso que el vam trobar de seguida perquè com que l'IDC volia vida, encara que és una expressió molt senzilla i humil i molt comuna, però penso que vam pensar que era prou potent a la vegada. I després, com a subtítol, parlo d'un riu mític i remorós perquè, tal com deia fa una estoneta,
sempre m'ha agradat que hi hagi un subtítol per acabar de donar encara més força al títol. Aleshores, dic, ostres, buscava alguna cosa màgica, alguna cosa amb molta força, amb molta contundència, i que a més a més estigués relacionada amb la vida i l'ebre. I com que jo tinc un dels meus escriptors i poetes preferits i de capçalera, que els tinc allà a la tauleta de nit
que és el Gerard Vergés, vaig pensar, ja el tinc, perquè ell té un poema magnífic que es titula Parlo d'un riu mític i remorós, fent referència a l'Ebre, i llavors ja tenia, tenia títol i subtítol, i amb això vull dir que Parlo d'un riu mític i remorós, que és un poema que també està inclòs dintre del llibre, m'ha servit com a font d'inspiració i element o fil conductor de tot el llibre.
Vicent, quins paisatges o racons del riu tenen més protagonisme al llibre? Ostres jo diria que no sabria dir-te perquè a veure, surten tots els pobles, tots els pobles del tram català tal com dèiem abans, des de Ribarroja fins a la Desembocadura i fins i tot algun poble que està una miqueta més allunyat com potser la
ara no recordo, algun poblet que estigui, no sé, per exemple, Rosquera, que està una miqueta que no està a la voreta del riu, per exemple. O sigui que tots els pobles hi surten. I llavors, depenent de la màgia que jo he sigut capaç de trobar-hi, hi ha una foto més d'algun lloc concret, però és que, en definitiva, queda molt ben representat tot el tram del riu.
i no et sabria dir, però, per exemple, jo què sé, hi ha fotos extraordinàries des del mirador de la Vall de Porcs, allà a Riba Roja, després, òbviament, de tot, d'Esta Flix, però, per exemple, des del mirador del Castellet de Banyoles, sobretot a la cubeta de Mora, allí també m'he aturat bastant. No ho sé, jo crec que ha sortit una...
ha sortit en aquest sentit un llibre prou ben repartit i prou ben equilibrat. I en aquestes imatges, plasmes només natura, o també hi podem trobar altres tipus de relacions humanes, oficis, memòries de la gent d'aquí? Sí, sí, hi ha, tal com t'he dit abans, hi ha tot allò que hi ha al riu, no?,
des dels boscos, l'aigua, etcètera, etcètera. No, la fauna, que també aquí podem observar-hi, però després també, clar, també he fet elements de pagesia o, per exemple, el que són festes i jocs i aspectes culturals tradicionals que s'hi fan al riu, des de lleguts i pontones, no ho sé.
caiacs, etc. Tot allò que en l'actualitat podem observar al llarg del tram del riu. Vicent, Pública sobre l'Ebre també és fer difusió sobre el canvi climàtic, la regressió i les transformacions que estem patint al nostre paisatge. Com apareix aquesta realitat al llibre? Bé...
Clar, han sigut diversos anys de treball, tot i que això és un espai molt breu de temps, però tot i això t'adones que jo que em sembla que puc dir que soc una persona prou coneixedora de les Tarres de l'Ebre, que sí que m'he adonat que hi ha...
que el riu va configurant el paisatge, sense adonar-te'n, però que el va configurant de maneres diverses. Tu veus que de cop i volta, per exemple, hi ha revolts que han desaparegut en certa manera, que hi ha talusos, per exemple, que abans existien, on abans...
Podia haver-hi, per exemple, colonies fantàstiques de l'Horoneta de Rivera i que ara no hi són, o que han aparegut en un altre lloc, i lletes que abans no hi eren i que ara sí que hi són, o al revés. Llavors t'adones que sí que l'afecta i després, pel que fa també als fluxos
els fluxos d'aigua, no? Que moltes vegades el riu no porta l'aigua que no porta l'aigua que hauria de portar. Quan ja és que aquí ja hauríem d'entrar, parlem del cap a l'ecològic, en aquesta pugna que hi ha, no? Etcètera. I, bueno, pel que fa a les plagues també, les plaguetes de la mosca negra, etcètera, no? I veus que el riu, que té vida pròpia,
El que passa és que ens passa molt desapercebuda, no? Perquè en realitat anem al nostre dia a dia i no m'adonem possiblement i potser no hi vivim tant de cara al riu com nosaltres ens pensem. Vicent, d'aquesta manera creus que vida a l'Ebre pot ajudar a prendre consciència sobre la necessitat de protegir el riu i el delta? I tant, i tant que sí. De fet, abans del riu jo vaig fer també de la mateixa col·lecció, el Delta de l'Ebre, que precisament
Precisament, el presentarem també a Sant Jaume i et convido a que siguem una xerradeta més endavant, també quan sàpigues que el presentarem i que m'encantaria, no? Ja teniu data o no? No, encara no, encara no. I són llibres, són llibres, també és el Salvador Balaguer, que és la persona que me'l va presentar. Precisament, aquesta és una de les preguntes que hem de fer, no? I jo penso que sigui, en primer lloc,
En primer lloc, com a document, penso que són documents importantíssims, si no per ara, per a les generacions futures. En segon lloc, la gent que hi havia allà, que per cert va haver-hi bastant gent, la salita de boca de bo estava plena, se van quedar meravellats del territori que tenim,
fent referència al que t'he comentat fa una xoneta, que no sabem en realitat, no coneixem prou els tresors que tenim al nostre voltant. I la tercitat de conscienciació, perquè no podem... Primer has de conèixer, en aquest cas el territori, en aquest cas l'Ebre, perquè si no el coneixes no el pots estimar. Primer l'has de conèixer, després l'estimaràs i segurament després arribarà al respecte
i les ganes de fer-hi alguna cosa, com potser la lluita per defensar casa teva i el teu patrimoni, perquè l'estimes i el vols mantenir. I tant, llavors dius que el feedback de la gent va ser positiu el dia de la presentació? Molt, sí, sí, molt, molt positiu, moltíssim. Fins i tot, no em recordo el nom, era un senyor que va venir que es coneixia molt amic del Salvador,
I va dir, quina llàstima, diu, quina llàstima, diu, que l'audiovisual, perquè després de la presentació sempre passa un audiovisual. Sí, sí. Música... Bé, és la flor de tarongita, no? El regalet, el regalet per acabar la tarda. I diu, quina llàstima que no l'haguem passat, per exemple, a l'auditori, perquè pogués vindre més gent, viure una mirada més gran, etcètera, perquè es van quedar, la veritat, molt sorpresos. Sí, sí.
Vicent, si haguessis de resumir en una paraula o una frase que és per a tu viure a l'Ebre, què diries? Ostres, ara m'apretes molt. Per a mi és un orgull, és una satisfacció, perquè en realitat viure a l'Ebre és ser abrenc, i ser abrenc és una de les millors...
dels millors tresors que ens ha pogut regalar la vida. Doncs en això ho deixem aquí. Vicent, estarem de fet pendents del que has dit de la pròxima presentació que faràs a Sant Jaume d'enveja per tornar a parlar-nos de la teua obra, que a tots ens deixa meravellats. Vicent, moltíssimes gràcies per haver connectat avui al programa. A tu, Sal. Molt amable. Gràcies.
Doncs Marina, com d'important és plasmar la nostra vida al paper, la vida a l'Ebre. Doncs sí, plasmar la vida per saber què passava quan ja no hi siguem o hagin passat molts anys és fonamental. Moltes gràcies, Cel. Les càpsules del mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar.
També coneixerem la seva alimentació i en quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcea. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna de les càpsules del mar. De fet, l'Associació Cetàcea és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació de totes aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el dofimular. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui a les càpsules del mar.
Molt bones, què tal? Parlem una miqueta avui del dofimular, Arnau. No sé si ens pots dir primer quin és el nom científic d'aquesta espècie. Doncs el dofimular seria el Turchops truncatus. I si et sembla, coneixem també aquestes característiques de la seva morfologia i com podem identificar-lo.
Clar. Doncs el dofí molar és un dofí més aviat de mida mitjana, d'uns 3 metres aproximadament, i és un animal que, a diferència d'altres dofins que hem pogut parlar, és un dofí molt robust. És un dofí que, quan el veus sorprèn bastant, perquè és un dofí molt robust, té una aleta molt alta i falcada, que es diu...
cap a la meitat del cos, més aviat, i és un animal que és monocromàtic. Sobretot és un animal que és tot gris i és molt fàcil d'identificar per aquesta coloració que té. I a més, a la part ventral sí que presenta una coloració més blanca. Com es comporta el Marc? Quin és el seu comportament per al qual el podríem identificar, Marc, per exemple?
Doncs amar és un animal que és força calmat en superfície, a diferència també d'altres espècies que són molt més actives. En general és un animal bastant calmat, tot i que és capaç d'anar a grans velocitats i també pot fer grans salts, però sí que en general és un animal tranquil, és calmat.
I tot i que sempre ens hem presentat aquests animals com animals molt amables, molt simpàtics, és un dofí també que pot mostrar-se agressiu en algunes ocasions i s'han reportat atacs entre aquest dofí i altres espècies fins a arribar a la mort, per exemple. Per tant, és un dofí, això, podríem dir tranquil, però també agressiu en certs aspectes. Això seria...
No sé si ens pots dir també quin tipus d'alimentació té. Sí, aquest dofí, també com la gran majoria d'aquests d'aquí del Mediterrani, s'alimenta sobretot de peixos i d'alguns cefalopoda també podria, però majorment són peixos. Petits peixos. On el podem trobar al Mediterrani? On se situa?
Doncs aquest tipus de dofí és el dofí que es veu més fàcilment per la gent en general que surt a navegar, sobretot a prop de costa, perquè és això, és un dofí que el podem veure en aigües poc profundes, el que és igual a la plataforma continental, fins als 200 metres aproximadament, llavors és un dofí que no veurem a altres profunditats. Sobretot aquest és el típic també que es pot veure a vegades des de la costa, des de terra, si tenim molta sort i el dia està també molt bé.
I sí que algun albirament n'hem pogut tenir cap al talús o a les capçaleres, però en general la gran majoria estan fins als 200 metres, els podríem trobar. En alguna època de l'any en concret hi ha alguna època on en veiem més, alguna època que en veiem menys? Doncs és una espècie resident, això vol dir que la podem veure durant tot l'any.
El que passa que aquí al gàrraf sí que la majoria d'anys que hem estat sortint a navegar, això és una espècie que la veiem al llarg de tot l'any, però sí que és cert que molts dels albiraments els presentem a la primavera. Per acabar, quines són les principals amenaces per a la supervivència d'aquesta espècie?
Doncs és un dofí que està catalogat com a vulnerable, segons la UISN, però sobretot les principals amenaces, com els odontossets sobretot, en general comparteixen aquest tipus d'amenaces que serien la pesca, que podien quedar atrapats, la captura accidental, o també la falta d'aliment degut també a aquesta pesca, que fa de competència directa amb ells i per tant no poden alimentar-se perquè estem...
estem agafant el seu aliment, i per últim, també en general la contaminació podria produir-los també malalties a llarg termini, i problemes sobretot de reproducció del sistema nerviós. Hi ha algun perill a l'hora de, per exemple, quan comentaves que són força juganers, els tiofins són una espècie que solen jugar bastant amb els vaixells, amb les proves quan naveguen, hi ha perill en aquests casos?
En general, el perill, per exemple, en col·lisions, si és el que, per exemple, ens pot venir el cap, és més aviat en misticets, és a dir, en balenes, animals més grans, tot i que hem de vigilar també amb els odontossets. Aquí el principal amenaça és més la pesca, no?, que hem comentat, però són animals que, per exemple, el dofí molar és un dofí que no sap... és, diguem, més...
Té més cautela en aquest sentit, no s'apropa tant a les embarcacions en general. Sí que els pots veure que s'apropin als vaixells de pesca per poder també robar-los aquest peix, però en general són animals que mantenen la distància i si s'apropen, el que hem de fer és... Hi ha una llei que regula tot això. Llavors, si tu tens un albirament amb cetacis, en aquest cas, sobretot és reduir la velocitat fins a quatre nusos com a màxim,
I mai pots apropar-te a més de 60 metres d'aquest animal. Si és l'animal que decideix apropar-se a la teva embarcació, simplement reduir velocitat, segueixes el rumb que portaves i gaudir de l'alvinament. Gaudir de l'espectacle, podríem dir. Sí, exacte. Per acabar, alguna curiositat que se't vingui al cap sobre aquest dofimular? No sé si hi ha algun darrer al vilament, alguna cosa que se't passi pel cap? Doncs així destacable...
És un animal que treballem molt amb la fotoidentificació. La fotoidentificació és un tipus de... És un tipus de... Com dir-ho? És una mesura, és un tipus d'investigació que fem nosaltres, la fotoidentificació, que el que fem és utilitzar les fotos d'aquests animals per identificar-los. Llavors, sobretot amb el dofí molar, per exemple, ho fem amb l'aleta dorsal, perquè aquest animal té unes marques en aquesta aleta que generen...
a través de cops, entre els individus, que són unes marques que poden ser... que poden durar una durada puntual de temps o poden durar durant tota la vida, pràcticament. Llavors, això ens és molt útil perquè aquest animal, si té aquestes marques, les tindrà durant molt de temps. Per tant, si fem fotos i d'aquí sis mesos tornem a fer fotos i el tornem a veure i comparem, podem saber que és el mateix individu. I amb això podem després agafar informació per fer estudis i que és el que estem fent a l'associació.
Us ho trobeu a vegades que identifiqueu un, no?, i en una altra sortida torneu a veure el mateix? Sí, sí, sí. De fet, a tot el nostre projecte de fotoidentificació, podeu veure que està penjat a la web, tenim molts realbiraments, tenim realbiraments per una banda nous, és a dir, individus que no els teníem catalogats, i després tenim molts realbiraments. També, com a curiositat, per exemple, tenim algun individu
Gràcies a aquest treball de fotoidentificació que fem hem vist algun individu que havia estat també a Múrcia o també cap a la part nord del Mediterrani. Si comparem aquests catàlegs amb altres entitats i comparem imatges, podem arribar a veure com es desplacen aquests animals a la costa.
Doncs per acabar, com sempre, recordem que hem de respectar aquest entorn d'aquestes espècies, sobretot quan sortim a navegar, quan alvirem alguna, hem de ser molt respectuosos amb aquests alviraments, Arnau, sobretot. Sí, és superimportant. Al final, també el tema de les xarxes socials, agafar la millor imatge, el millor vídeo...
També el que ens han menut sempre, que són els animals molt simpàtics, són els animals que estan molt amenaçats i, per tant, cal ser respectuosos. Al final, només veure'ls ja pots gaudir, és un espectacle, no cal perseguir-los i fer-ho tot amb seny i gaudir del mar i d'aquests animals. Doncs, Arnau, d'Associació Cetàcia, moltíssimes gràcies un dia més per estar amb nosaltres aquí, a les Càpsules del Mar. Perfecte, gràcies.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. I així arribem al punt final de la Ram de Mar d'avui. Nosaltres marxem, però tornarem demà. Us esperem a totes i a tots que vagi molt bé. Fent el mort, la vida passa igual. El Ram de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
i la sarsidina el fai.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escoltau, els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tots els gossos de Tarragona hauran d'estar inscrits en un registre sensal caní amb el seu ADN en un màxim de sis mesos. Es busca protegir els animals en casos de pèrdua o abandonament, però també...
identificar els propietaris que no recullen els excrements al carrer i poder-los sancionar les multes. Arribaran passat l'estiu 1.500 euros si es detecta que l'animal no està inscrit al registre de 300 per no recollir-ne les deposicions al carrer o per dur-los sense lligar.
L'alcalde, Rubén Vinyuales, diu que es vol donar major protecció als animals i a la vegada contribuir a una ciutat més neta. Diu que en cap cas es tracta d'una mesura recaptatòria.
I vull ser molt clar en aquest punt. Aquesta no és una mesura recaptatòria. Tant de bo no recaptem ni un cèntim amb això. És una mesura de civisme. És una mesura pensada per a la gran majoria de propietaris i propietàries de gossos que ja actuen de manera responsable i que sovint són els primers perjudicats i perjudicades per l'incivisme d'uns pocs.
Els propietaris tenen fins a mitjan agost per demanar la prova d'ADN a qualsevol centre veterinari la mostra de saliva s'extreu de manera molt senzilla i les dades resultants s'introduiran al registre municipal. La plataforma Mercaderies per l'Interior ha formalitzat la demanda contra el projecte de tercer carril ferroviari del corredor mediterrani per la costa tarragonina
davant l'Audiència Nacional. Ho fan al marc del procediment contenciós administratiu que ja hi ha obert contra el Ministeri de Transport i de la DIF. La demanda formal de la plataforma conté 110 folis i diversos peritatges que acrediten el perill del tercer carril al seu pas per Tarragona i per altres municipis veïns.
Per cert, normalitat a l'alta velocitat de l'estació del Camp de Tarragona, aquest dimarts a primera hora, l'endemà que els sindicats majoritaris desconvoquessin la vaga prevista fins dimecres. Els primers AB i avant, procedents de Lleida Pirineus, Tortosa i Barcelona Sants, han arribat i marxat puntuals. En Cristian Moreno, de Reus, agafava el tren per anar a Madrid per feina. Diu que ha viscut el caos ferroviari amb molta incertesa.
D'incertesa, principalment perquè estava programat, havia d'anar aquesta setmana, dimarts i dimecres. Fins ahir crec que no van aixecar el tema de les restriccions, llavors no sabíem si podríem anar o no. A més, intentar anar amb avió va ser pràcticament impossible. Crec que els vols només hi havia hivern i costaven 600 euros anar i tornar dimarts i dimecres. Així que, bueno, ens l'hem jugada. Al final...
He escoltat a la ràdio que ho han aixecat, que almenys els trens d'alta velocitat funcionen, així que almenys han tingut sort avui dimarts.