Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passa en 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 28 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, ara ens a mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu tindrem a punt la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo.
Anirem a pescar, però sempre de forma responsable amb l'Associació de Pesca Responsable. És dimecres i els dimecres també parlem de medi ambient. Per aquest motiu tindrem en nosaltres en Joan Ramon Mendó per parlar de porcs i la pesta porcina. I acabarem el programa d'avui ballant amb els gegants del Vendrell. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible, que programa que cada dia fan possible, que el vaixell de la Randa Mar sorti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda. Doncs mira, molt bé i molt contenta. Mira que solete. M'encanta la pluja, però...
Mira, hi està sortint el sol. Home, fa dies que no veiem el sol, pràcticament. Per això t'ho deia. I segurament que deu haver algun art de Sant Martí al nostre bon, eh? Sí, perquè fa res. Quan jo he vingut aquí a la ràdio, estava plovent. O sigui que... Sol i pluja. Dia de sol, dia de pluja, dia de bruixes, també deia, una cosa així? Tot, tot. Doncs vinga, aquí a Tarragona ja ho tenim tot, eh? Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé, aquí baix també les bruixes ja se pentinen perquè ara està sortint el sol i també fa uns minuts almenys està plovent. Però ja una mica la pluja, vull dir, no sé fins a quin punt és bo per la salut, que els dies siguen tan tristos, tan foscos, que estigui plovent constantment. No sé, a mi em molesta personalment, eh?
Doncs, per la salut mental, jo crec que ens convé que pari una miqueta de tots i anem a saludar en Sergi Corral, dins de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé. Aquí nosaltres anem una miqueta al món al revés. Ha plogut una mica de matinada i la nit i aquesta matinada un ruixadet, però la resta del dia ha fet un dia bastant maco, bastant bo i amb molta calma. Avui encara, però el que dèieu de la pluja, tremendo, eh? Mira, ens falten 3 litres per arribar als 200 aquest mes, aquí a l'escala. Imagina't.
200 litres, poc se'n parla. Anem a saludar també la Carla Lanunza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs molt bé, aquí també ha sortit el sol. Passa que em fa una miqueta de por parlar del temps, perquè l'última vegada que vaig dir que me n'alegrava que hagués sortit el sol, va estar tres dies seguits plovent. Així que espero que no ho repeteixi. Doncs millor no ho diguis gaire fort. Vinga, va, deixem el temps, n'estarem pendents. Anem a començar el programa d'avui. També hi ha l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que el lliuret de mar endureix la normativa contra el fum a les platges. Sergi.
Doncs sí, Marina, l'Ajuntament ha aprovat un nou reglament de gestió dels serveis i activitats a les plages, el qual endureix la normativa antifum. Amplia la restricció de fumar a les terrasses de les plages i les guinguetes, tant pel tabac com per les pipes d'aigua o vapeurs. El municipi ja va prohibir l'any 2024 fumar totes les platges i ara amplia aquesta prohibició a tot l'entorn. Era una reclamació que també havien traslladat altres grups polítics al ple i que, segons l'Ajuntament, està servint de model a altres municipis propers.
El consistori no només centra la norma normativa en el tabac, sinó que també ha prohibit la venda i publicitat d'alcohol en catamarans turístics i també ha limitat l'espai de maques per evitar la sobreocupació de les plages. Qui no compleix aquesta normativa s'exposa a una sanció de fins a 750 euros.
L'Espai del Peix de Palamós i el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Empordà han afirmat un conveni de col·laboració per reforçar la promoció de la cuina del peix de la costa i dels vins d'aquesta DO.
L'altre objectiu de l'acord és consolidar la relació entre el Museu de la Pesca de Palamós i la indústria vitivinícola de l'Empordà per posar en valor els productes locals, la sostenibilitat i la gastronomia del territori. El conveni reforça el paper de l'Espai Peix com a projecte de referència de la divulgació del patrimoni marítim i gastronòmic.
I també consolida l'aliança entre el món del peix i el vi, dos elements essencials de la dieta mediterrània. Així, els vins de la denominació d'origen empordà s'incorporaran a les activitats i propostes gastronòmiques de les tapar i peix, com per exemple el show cooking, aportant-hi valor, qualitat i identitat territorial. En aquest sentit, els cellers d'aquesta DO participaran a les demostracions de cuina per peix per presentar els seus vins,
i possibilitats de maridatge amb el producte pesquer. Amb aquesta col·laboració, les dues institucions refermen la seva voluntat de treballar units per posar en valor els productes de proximitat, fomentar uns hàbits de consum responsables, sostenibles i projectar l'Empordà com una destinació de referència enogastronòmica vinculada, evidentment, al territori i al mar.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. L'Institut de Delta Ebre participarà aquest dimecres en la primera fase de la Copa Cangur, una competició matemàtica per equips que se celebra al Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgília. Tortosa, cel.
Sí, Marina, a la jornada hi prendran part prop de 200 alumnes d'11 centres del territori. El concurs, adreçat a estudiants d'ESO, posa a prova l'habilitat, l'estratègia i el treball en equip a través de la resolució de problemes matemàtics. Durant la prova, els equips disposen de 60 minuts per resoldre 12 exercicis. La puntuació varia al llarg del concurs, fet que obliga els participants a prendre decisions estratègiques en temps real.
La directora del centre, Anna Bertomeu, ha destacat que l'Institut de Deltebre participa en aquesta iniciativa des de la primera edició perquè motiva l'alumnat i fomenta el treball en equip. Segons ha explicat, el centre intenta que sigui una experiència oberta, no només per als alumnes amb millors resultats, sinó també per als que mostren interès per les matemàtiques.
Organitza la Societat Catalana de Matemàtiques, aquesta serà la dotzena edició, i nosaltres l'Institut de Deltebre des de la primera edició que vam apostar, perquè sempre creiem que participar en concursos així motiva l'alumnat. I a més és una manera de treball en equip. A més a més fan dues categories, primer i segon d'ESO, tercer i quart d'ESO, són equips de set alumnes. La veritat és que els alumnes que van sempre volen repetir.
Bertomeu també ha posat en valor el suport de les famílies, ja que l'activitat se celebra fora de l'horari lectiu i ha subratllat que l'experiència ajuda molts estudiants a guanyar autoestima i a reforçar l'interès pels estudis científics.
La veritat és que sí que ho hem notat. Inclús, com a més d'alguna manera, més autoestima. És a dir, com si algun dels alumnes que no se sentia tan segur, la veritat és que li va molt bé haver pogut participar, deixar-nos bé dins del rànquing. Els primers equips classificats de cada seu i categoria, juntament amb els guanyadors de l'edició anterior, reaccediran a la final de Catalunya, que tindrà lloc al pavelló poliesportiu de Can Noguera a La Garriga.
L'Ametlla impulsa un pla de formació pels sectors turístics i comercials amb els Next Generation. L'Ametlla de Mar ha posat en marxa un nou pla de formació amb l'objectiu de millorar la competitivitat del sector turístic i comercial local. La iniciativa s'emmarca dins del Pla de Sostenibilitat Turística del municipi sota el lema «La cala més natural».
i està finançat amb fons Next Generation de la Unió Europea. El pla inclou dues accions formatives diferenciades. La primera està centrada en la innovació en la creació de producte turístic i va adreçada específicament al sector de la restauració. La segona se centrarà en la innovació i l'aplicació pràctica de la intel·ligència artificial i s'adreça al conjunt del teixit turístic, comercial i empresarial del municipi.
Des del Consistori es destaca que per mantenir una destinació turística competitiva és clau apostar per la innovació constant, la millora de la promoció dels negocis, l'estructuració de nous productes turístics i l'especialització, tot garantint alhora la sostenibilitat de la destinació.
Maria José Castellano és regidora de Turisme i Comerç de la Metlla de Mar. Com en tots els sectors, en el món del turisme és molt important anar formant-se i adaptant-se als nous temps i les tendències que marca la pròpia evolució del tipus de turisme que rebem gràcies als estudis de mercat que es fan i a l'avaluació constant dels resultats
Podem afinar cap a on han d'anar dirigits els esforços en quant a millora de la competitivitat i dels serveis que s'han d'oferir. En aquesta actuació formativa, es pretén cobrir les necessitats del sector en quant a millora del màrqueting de...
dels seus productes i que puguin aprendre a utilitzar totes les eines que hi ha al seu abast sempre respectant la sostenibilitat i personalitzant l'oferta turística de cara als visitants.
La primera de les formacions adreçada al sector de la restauració començarà el 16 de febrer i tindrà una durada aproximada d'un mes. El programa combinarà sessions en línia, sessions presencials i mentories personalitzades. La segona formació, centrada en la innovació i l'aplicació pràctica de la intel·ligència artificial,
S'iniciarà a mitjans del mes de març i oferirà coneixements pràctics i aplicables per millorar la productivitat, l'atenció al client i la competitivitat de les empreses locals. Amb dues formacions seran gratuïtes per a les persones participants, ja que estan finançades íntegrament amb fons Next Generation, amb un pressupost total de 12.000 euros. El termini per inscriure's és fins al 13 de febrer.
Baixem ara fins a les costes del Garraf. A Covelles s'ha detectat un presumpte abocament il·legal de residus a l'espai natural del Foix que l'Ajuntament de Covelles ja ha denunciat. El Servei de Vigilància Municipal ha detectat un abocament de petroli en aquest entorn natural protegit.
Doncs sí, Marina. El Servei de Vigilància Municipal, gestionat per Climètica, detectava aquest dilluns a diversos operaris fent un abocament al costat del pont de la C31. Arran d'aquest fet, es va activar el protocol corresponent i s'ha presentat denúncia als agents rurals, que ja han obert diligències per un presumpte delicte mediambiental. També es va informar la policia local, que ha aixecat acte dels fets. N'ha donat més detalls a l'Ecnoeda, regidor de Medi Ambient de Covelles.
Ens trobem un dilluns a la tarda a Aurapunta, que està passant tothom per davant d'aquell carrer, uns treballadors que estan contractats a nivell municipal, abocant residus de caràcter de manteniment de carreteres, que per l'aspecte que té i en conseqüència de les actuacions que estàvem fent, deduïm que és aigua amb petroli. Lògicament és un líquid negre, oliós, i aquest camion està estacionat ben bé al marge del riu,
i fiquen la mànaga i aboquen directament en un espai natural, un espai natural que estem conservant des de fa molts anys aquí a Covelles, que ens estimem moltíssim i que trobem que aquesta situació és molt greu.
Els fets haurien estat comesos per treballadors de l'empresa El Sant, que han realitzat tasques de pavimentació al municipi aquests darrers dies. L'Ajuntament ja els ha reclamat la neteja immediata de l'espai. Des del govern i de la regidoria de Medi Ambient en particular, s'ha volgut felicitar l'empresa de vigilància municipal, ja que la seva tasca ha estat clau per detectar i denunciar aquest delicte mediambiental.
També s'ha volgut destacar la importància de la vigilància continuada per protegir espais naturals sensibles com el del Foix, tal com ha explicat el mateix regidor.
Tenim la sort de tenir una empresa com Climètica, que està fent molt bé la seva feina, i una de les seves tasques és aquesta, precisament. La vigilància i la supervisió que tot estigui bé, que no hi hagi cap incident. A vegades ens trobem algú que tira una caixa o algú de brossa, però un abocament d'aquesta embargadura no ho havíem vist mai. Llavors, des d'aquí vull transmetre la meva...
La meva gratitud i felicitar aquesta empresa per la seva bona tasca, que serveixi també d'exemple per altres municipis, que el que estem fent és com una de mantenir un espai natural. L'Ajuntament farà seguiment del cas, diuen, fins a les darreres conseqüències. Avui s'ha celebrat a l'Institut Baixa Mar de Vilanova la darrera edició de la Copa Cangur de la que us parlàvem fa uns minuts i que ha reunit a més de 200 alumnes d'ESO del Garraf i el Penedès.
L'Institut Bajamar de Vilanova ha tornat a acollir un any més la nova edició de la Copa Cangur, rebent avui a més de 200 alumnes d'ESO repartits entre les categories cadet i juvenil amb l'objectiu de fer-se un lloc a la fase final. Els nervis eren palpables des de primera hora d'aquest dimecres, en què els alumnes de diversos instituts del Garraf i l'Alpenedès competien amb la resta d'equips per resoldre la major quantitat de problemes possibles en tan sols una hora.
Com és habitual, en aquesta prova, no només l'encert de les respostes determina la puntuació de cada equip, sinó que la velocitat i l'ordre en què s'aborda cadascun dels 12 reptes proposats també determinen el resultat final. Les puntuacions s'han pogut seguir en temps real des de diverses pantalles repartides pel recinte, el que ha posat encara més emoció a les proves, mentre els alumnes participants corrien amunt i avall per presentar les respostes abans que ningú. Escoltem en Jordi Font, professor de l'Institut Baja Mar de Vilanova.
La jornada avui ha estat estupenda, estem supercontents, un èxit de participació, és molt guai que puguin venir centres de l'Alp Penedès, de Sant Saorní, de Vilafranca, gent de la comarca, del Garraf, i l'ambient que hi ha de gent esprintant pel gimnàs, portant-te respostes, celebrant quan s'ha fet una resposta correcta, és un èxit.
Ja fa uns quants anys que ho realitzem i any rere any és superguai aquest ambient, molt de públic. Avui ho comentàvem, crec que és l'any que hem tingut més públic i estem molt, molt, molt contents. L'entrega de premis ha comptat amb la participació de Rosalia Márquez, regidora d'Educació de Vilanova, qui ha fet entrega dels diplomes de participació a tots els equips, així com els guanyadors de cada categoria, i ha volgut valorar la celebració d'aquesta competició.
Per mi és un honor poder venir aquí a compartir aquesta estona amb ells i a poder entregar-los els premis. I esperem que continuem. També és un punt de trobada de totes aquestes escoles i instituts i per nosaltres, per Vilanova, doncs, evidentment, acollirem totes aquestes escoles i instituts en el moment que vulguin.
Fem aturada ara les costes del Maresme, que consolida la seva posició com una de les principals destinacions turístiques de la província de Barcelona, Oriol. Exacte, Marina. Les darreres dades del Turism Data System, sistema de mesura de l'Apturisme de la Diputació de Barcelona, confirmen que la comarca del Maresme ha tancat el 2025.
amb una ocupació turística mitjana del 60,4%, una xifra estable que reforça la capacitat d'atracció del territori. Durant l'any s'hi han allotjat més de 2.100.000 turistes, generant prop de 8 milions de pernoctacions, només un 1% menys que el 2024. Ho destaca Carme Ponza, presidenta del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme.
Des de l'1 de gener fins al 31 de desembre s'han allotjat a la nostra comarca més de 2.100.000 turistes, registrant gairebé uns 8 milions de pernoctacions. Aquestes dades confirmen el Manesme com una destinació turística consolidada, especialment pel que fa a la seva capacitat d'atracció i ocupació.
Aquest resultat posa de manifest que el Maresme manté un volum turístic elevat durant tot l'any i s'ha consolidat com una destinació madura tant per al turisme d'estiu com pel familiar, cultural i de natura. La indústria hotelera continua liderant l'oferta turística de la comarca amb dades que evidencien la fortalesa i estabilitat. El 2025 els hotels han assolit una ocupació mitjana del 72%, captant 1,5 milions de turistes i generant 5,6 milions de pernoctacions. El càmping ha sigut un dels segments amb millor comportament el 2025
I, en canvi, els apartaments turístics han estat el segment més castigat, amb una caiguda del 18%. El turisme rural manté el seu bon moment un 24% d'ocupació, 10.000 pernoctacions i 4.000 turistes, amb un creixement del 2,7%. Pel que fa a la procedència dels turistes, Carme Ponsa apunta que més de la meitat del turisme és estranger.
Gairebé un 55% dels turistes són internacionals, els turistes que ens visiten. En primer lloc, l'ocupa el mercat francès, seguit del mercat britànic i holandès, i podem parlar d'un 45% de turista nacional, que també els atrau la nostra comarca per tot el que ofereix i perquè tenim diversificació d'oferta turística important.
L'Almaresme es manté com epicentre turístic de la comarca. El 2025 ha acaparat 7 milions de pernoctacions i 1,7 milions de turistes amb una ocupació global del 64,3%. Calella serà la seu del Camionat d'Espanya de seleccions autonòmiques d'envol platja aquest 2026.
Així és, l'acord s'ha tancat a Fitur, a Madrid. La competició que aplegarà els i les millors esportistes d'aquesta disciplina en edat de formació de tot l'estat se celebrarà entre el 29 de juny i l'1 de juliol. La previsió és que el CESA d'en Vol Platja aplegui aproximadament un centenar d'equips, 1.200 esportistes masculins i femenins, entre les categories infantil, cadet i juvenil.
Es disputarà a tot a la platja de Garbí de Calella, on s'instal·laran un total de sis camps d'en Vol Platja perquè es puguin jugar partits de forma simultània. Aquesta és la competició més destacada d'en Vol Platja que impulsa la Federació Espanyola d'en Vol. En la seva organització també hi participaran la Federació Catalana d'en Vol i la Unió Esportiva en Vol Calella. Amb aquesta nova competició de primer nivell esportiu, Calella es reafirma com a escenari destacat amb proves esportives de renom català estatal i internacional i manté l'aposta per les
Per altra banda, el desplaçament de part del govern de Calella a Fitur a Madrid també s'ha aprofitat per trobar-se i intercanviar impressions amb diversos operadors turístics i empreses del sector hoteler.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el moll de costa tanca el 2025 amb un balanç de 260 activitats realitzades i 141.813 participants. En total s'han programat 25 exposicions als cinglados i refugis que han rebut un total de 32.584 visitants. Els espais exteriors del moll de costa han recollit 40 activitats, 13 de les quals de caràcter esportiu.
Cosa que referma el moll de costa no només com Rambla de la cultura de Tarragona, sinó també com un dels epicentres de les activitats esportives. Pel que fa a la resta d'equipaments, el Museu del Port ha sumat un total de 25.873 visites. L'arxiu del Port 571 en les 14 activitats culturals que va programar i el Teatret del Serrallu 5.644 visitants en prop d'un centenar d'actes.
Aquestes xifres confirmen els espais urbans del Port de Tarragona... com un dels principals eixos d'activitat lúdica i cultural de la ciutat. Els espais expositius del Moll de Costa, Tingladu I, Tingladu II i Refugi I... han ofert 25 mostres artístiques d'arts plàstiques, escultura, fotografia i divulgació històrica. Entre les propostes destacades de la programació de 2025...
Hi ha El peix no cau del cel de Núria Mariner, Vic Parat, La processó d'hivern d'Ignasi Blanc, Lo que dice las piedras de Nú Díaz, Entre núvols de Jaume Migó, Papers al vent de Sergi Marcos o Fars i balises de Josep Poblet. A totes aquestes exposicions programades per l'autoritat portuària que l'afegiri les exposicions del Festival de Fotografia Escant que han fet del moll de costa el seu principal escenari.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mí Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Molta ressaca marítima. Queda a hores d'ara a gran part del litoral i és que el vent ha estat intens. De fet, les últimes hores a les comarques de Tarragona hem passat fins i tot dels 90 km per hora i també a la costa ha brevassut. El vent de Garbió o de Ponent ha xiulat amb més ganes. Per tant, encara queda de fort amaró a Maragassa.
a gran part del litoral. Hi ha, a més a més, molta mar llarga. Tenim una mar de fons força notable de Ponent o de Sud. Al llarg d'aquesta propera tarda el vent serà una mica més feble, sempre de Sud o Sud-oest, una mica més aponentat o amastrelat a les comarques de l'Ebre, però en general encara amb aquesta ressecà que dèiem a Forta Maró, a gran part del litoral. Demà al matí encara tindrem també aquesta mar esvalutada durant la tarda.
Anirà millorant, tindrem maró, però sempre en alta mar la situació estarà molt més regirada. Amb vent que una altra vegada a últimes hores del dijous es tornarà a reforçar cap a l'Ebre. I de fet ja hem vist el divendres Déu-n'hi-do la mestrelada que tindrem. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Ara estarà l'autodista AP7 i retencions de Martorella-Gelida en sentit sud, perquè en el tram de Gelida només hi ha un carrer obert per circular en sentit sud per tasques de reparació de danys a la via. A l'AP7 també hi ha un carrer obert per circular en sentit sud per tasques de reparació de danys a la via. A l'AP7 també hi ha un carrer obert per circular en sentit sud per un accident. Això provoca retencions en aquest tram
La mateixa P7 va carregada a Bàrbara del Vallès en sentit sud, en sentit Tarragona. També explicar-vos que per manifestació s'ha tallat la C37 entre la Val Llambàs i Torelló i la C152 i la C63 a la Val Llambàs. A la B5301 es dona pas alternatiu al Montseny per als Llavissades.
A la C-241 d'Esta, tallada a la calçada a Santa Coloma de Caral per retirada de vehicle. A la 2 i a cua de Sant Joan d'Espia, Cornellà, encendit Barcelona. A la C-32 va carregada de Cornellà-Sant Boi, encendit sud. A la C-58 i a la C-33 hi ha retencients per Montcà de Barcelona, encendit sud. I a la mateixa C-58 hi ha retencients de Badia-Sant-Quiz del Vallès, encendit nord per un accident. A la C-17 hi ha cua de Parets de Mollet, encendit sud. A la B-40 hi ha retencients de Brera, encendit Terrassa per obres. I també comentar-vos que hi ha alguns trams de retenció a les rondes...
Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Rendemar.
Pensant en blau, amb Anna Alonso Tambo. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna.
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els oients. I avui volem parlar de l'energia que es pot formar a través de les corrents marines i també en parlem amb l'enginyer Raül Villacaro. Molt bones tardes, Raül. No podem contactar amb ell. Un segon, Anna. Primer de tot, parlarem d'això, no?, d'aquesta energia.
Sí, primer dient que el Raül Villacaro és enginyer naval, oficial de l'Armada, capital de la Marina Marcant, professor de la Corunya i secretari d'ExpoNAP, que això un altre dia també ens haurà d'explicar. I sobretot és un expert i vull buscar tots els seus articles, estan a ExpoNAP i també a les xarxes a l'Internet. Jo des d'aquí aconsello que a nivell mundial el segueixin pels seus escrits i els seus coneixements.
No sé ara si, abans de poder contactar amb ell, ens pots explicar una mica això d'aquesta energia. Clar, l'energia és la marimetriu, no?, que és el que sentirem avui, però després que també és basada, la marimetriu és el que profita el moviment i les corrents de les marees...
I després hi ha un dimotriu, que és la de les donades, que són dues qüestions. I entre una i l'altra també hi ha estudis que, fins i tot del mercat, tenim una previsió que passarà de les dues en dues, d'un creixement del 8,23%. Se generen actualment 983,11 milions de dòlars i passarà a 1.850,90 milions de dòlars l'any 32%.
Aquest creixement és important perquè veiem que amb les energies renovables van anar més enllà de la solar. El problema que tenim sobretot és el cost inicial, perquè sobretot té molts avantatges en aquest sentit, però el que limerna sobretot és el cost de la solar. Ara sí, podem saludar el Raúl Villacaro. Muy buenas tardes, Raúl.
Buenas tardes, un saludo para ti Marina, Ana y todos los oyentes. Ahora Ana nos estaba explicando un poco esto de las energías a través de las mareas, de las corrientes, pero ¿cuáles son las tecnologías o los tipos más importantes en energías de mar?
Pues mira, tenemos por un lado la energía mareomotriz de las mareas, que igual se puede obtener como 300 kWh por año. Tenemos las corrientes marinas, que es diferente, que tenemos ahí más todavía, igual a 800 kWh por año. Tenemos la energía ondimotriz o de las olas o la motriz, que ahí podemos tener hasta 80.000 kWh a año, una cantidad altísima. Y luego incluso tendríamos también...
La energía de gradiente térmico o incluso la energía de gradiente salino. Hay que decir que de estas cinco formas de energía que he mencionado yo, pues dos de ellas, pues las dos últimas, la de gradiente térmico y la energía de gradiente salino, pues prácticamente están en fase de laboratorio.
Y las otras tres, la maremotriz, la de las mareas, la undimotriz, la de las olas y la de las corrientes marinas, pues todavía ya existen en diversas partes del mundo, pues digamos centrales eléctricas, piloto, hay que decirlo todavía, más o menos, aunque en algunos casos ya está en servicio, ¿no? Y digamos que, bueno, estamos en esa etapa todavía en la cual hay que dar el salto ese de...
de la etapa precomercial que ya existe a la fase comercial, pero bueno, hay que decir que las energías del mar no solo presentan una elevada regularidad y una gran predictibilidad, sino que también son muy versátiles. Entonces, digamos que
que para proporcionar esa electricidad que necesitamos para muchos sectores, que es lo que queremos como meta final, pues hay muchas opciones en puertos y en desabadoras y en otros lugares donde se puede aprovechar toda esta energía. Buenas tardes Raúl, muchas gracias por ser otra vez con nosotros, todo un placer y un honor por estar con nosotros y vamos aprendiendo cada día más. Nada, muchas gracias, placer para mí.
No, para nosotros. Una cuestión. Esto de la energía marimotriz, ¿podríamos decir que cubre, que tú lo has comentado, hasta un 10% de la demanda eléctrica? ¿Tú crees que es constante, es una ventaja, pero lo que frena aquí pueden ser los costes iniciales? Porque después ya robas uno.
Desde luego la energía de las mareas es de todas las que he comentado, es la única que ya tiene un cierto grado de implementación. Ya existen centrales en funcionamiento, porque hay que pensar que la energía maremotriz viene de mi atrás, ya del siglo XI.
existían en toda Europa las costas, los molinos de marea, ¿no? En Gran Bretaña y tal, que al final pues era un poco el inicio de lo que estamos haciendo ahora, ¿no? Que se trata de almacenar agua en un embalse para, pues de alguna forma que ellos hacían construir un dique con unas compuertas y permitir la entrada del agua. ¿Qué pasa? Que hoy en día podemos utilizar también las mareas de...
De otra forma, ¿no? Hay diferentes dispositivos, pero bueno, al final es muy parecido al tema hidroeléctrico, ¿no? Al final todos estos sistemas renovables en la mar funcionan de una forma similar, ¿no? Aprovechar baja mar, liberar, encauzar el agua y una vez que lo tenemos todos, pues impederlo, ¿no? Lanzarlo contra unas paletas, una turbina, ¿no? Y mediante un alternador generar electricidad al final.
Es todo muy similar, ¿no? Los sistemas, aunque las formas de conseguirla sean diferentes, ¿no? Pero de luego, como tú me dices, la mariomotri de luego es la más madura, lo que pasa que, claro, para obtenerla tenemos que tener en cuenta principalmente dos condiciones, ¿no?
Una muy importante es que las mareas tienen que ser grandes, ¿no? La amplitud de las mareas. Tiene que haber metros. No podríamos colocarlo en Alicante, ¿sabes? Tenemos que ir a lugares donde haya varios metros, ¿no? La comienza cantábrica y tal, para conseguir, digamos, esa fuerza que necesitamos. Y luego, por supuesto, la configuración de la costa, ¿no? Tenemos que necesitar, pues, una zona de embalse donde se pueda conseguir una cantidad de agua y que la hora civil no sea muy grande.
Realmente el problema de la energía es que tú la obtienes, pero luego tienes que llevarte la Tierra. Entonces, claro, lo ideal es cuanto más cerca de la costa estés, pues mucho más fácil y barato va a ser después el poder aprovecharla. Entonces es una de las razones probablemente por la que la de las mareas sea la que más se ha desarrollado hasta hoy en día.
Claro, porque desde el año 2006, por ejemplo, el proyecto que es de Inglaterra, que es pionera en este sentido, y hace tiempo que lo tienen, por ejemplo, el proyecto Maygren, o, por ejemplo, en Francia, en el de la Mancha, que será para el 26 extractivo, nosotros en España podemos decir que somos pioneros, por ejemplo, después de estas, ¿eh?
Sí, hombre, en España aquí tenemos la central más conocida, que de alguna forma se ha aprovechado algo, es el tema de Mutrico en Guipúzcoa, ¿no? Pero bueno, nosotros aquí estamos en una mezcla entre aprovechamiento de las olas y mareas, ¿no? Las olas, digamos, que también se puede aprovechar, ¿no?, el movimiento ondulatorio, pero bueno, esto es mucho más irregular, todos los sistemas que a lo largo de los años, tipo Pelami, se han ido desarrollando,
de alguna forma han ido fracasando por toda la dificultad que tiene aprovechar el movimiento del agua, esa columna de agua ostinante, que en muchos sistemas ha ido bien, pero el oleaje no es tan predecible como las mareas, entonces varía mucho de un lugar a otro.
Pero bueno, en ciertos lugares puede ser interesante. Y como te decía, aquí en España podemos hablar de esa estación en Mutrico, que al final es una columna de agua oscilante, es más bien energía de olas que energía de mareas, por decirlo de alguna forma. Pero bueno, estamos hablando de una planta que igual obtiene 300 kilovatios, al año pueden ser 600.000 kilovatios. Estamos hablando de poder dar servicio a una pequeña comunidad. Entonces, pues bueno...
Hoy en día no podemos decir que en energías de mareas hayamos desarrollado muchas cosas, aunque sí podríamos decir igual que ya hemos desarrollado cosas en energía de corriente y de marina, que sería otra forma. Está la forma de las mareas, de aprovechar las olas y las corrientes marinas. Ahí ya tenemos alguna cosilla por ahí fabricada.
Claro, pero, por ejemplo, el proyecto de Magallanes Renovables, que está redondela, que es muy interesante, ¿eh? La plataforma, ¿nos podías hacer esto como va a ir? Sí, efectivamente.
Efectivamente. Este sería el caso de... Es muy importante. Este sería el caso de las corrientes, ¿no? Es, digamos, uno de los proyectos más avanzados que hay de energía de problema de mareas en España, ¿no? Porque en España, digamos que no hemos construido para nosotros, pero ya tenemos este proyecto que, aunque se haya hecho aquí en Galicia y tal, pues se va a instalar fuera, ¿no? Al final, esto es una plataforma flotante de acero...
de unos 42 metros de eslora. Es como si fuera una especie de trimarán, pero que tiene un tubo sumergido que va por debajo del agua y ahí es donde se instalan los hidrogeneradores. En vez de aerogeneradores, pues hidrogeneradores, porque van debajo del agua. Entonces estos elementos aprovechan el movimiento de las mareas y hacen girar esas hélices que hay conectadas a un generador y de ahí se produce la electricidad. El diseño, como digo, y la construcción se va a llevar a cabo...
en Galicia, pero la plataforma ha sido probada ya en costas escocesas porque esta empresa, Magallanes Renovables, ha participado en sus gastos de energía ya en los años 22, 2023 y 2024 y ha ganado nueve plazas para instalación de sus máquinas. Entonces se espera que este año, 2026, instalen la primera, el siguiente paso sería instalar otras cuatro en el 2027 y otras cuatro en el 2028.
Estamos hablando de que cada una de ellas, pues probablemente de 1,5 megavatios. Estamos hablando de megavatios. Hoy en día, pues ya, digamos que de alguna forma, el sector nos pide gigavatios y estamos hablando de megavatios. No, no hay que lanzar las campanas al vuelo, pero desde luego es...
Es un inicio y es un principio muy importante. Allí van más avanzados que nosotros. Aquí todavía no hemos conseguido que en España se hagan ventas de este tipo, pero esperemos que esto se sume a toda esa gran tarta que hay de las energías renovables, porque evidentemente, solo hablando de las del mar, digamos que la parte grande es la eólica, pero yo creo que las energías del mar en estas tres
En modalidades principales que he comentado hoy, pues van a tener su parte importante y bueno, al final, pues bueno, la suma de todo es lo que va a ayudar a meta que esto va a sumar a todo lo que es la descarbonización. Si queremos descarbonizar, si queremos energías limpias, si queremos todo eso, necesitamos...
Claro, necesitamos energías renovables, entonces va a haber que buscar allí donde haya todo tipo para intentar conseguir una energía limpia, ¿no? Entonces yo creo que aunque va de la mano muy por detrás, en el mar en concreto, del viento, ¿no? De la energía eólica, pues bueno, yo creo que va a tener su parte importante y bueno, respuesta y prueba es esta planta, ¿no?
ya tiene su hueco ahí, bueno, pues va a ir sumando su 1,5 megavatios por estación, ya tienen previsto esas nueve y esperemos que vengan muchas más después. Claro, porque las centrales mareometrías, por ejemplo, operan el 90% del viento, frente a las solares es un 25 en 35. Esto es una aportación, no la hemos de descartar, ¿eh? Claro, claro. Porque es continuo, es continuo.
Ahí está, ahí está. Es el gran tema positivo de este tipo de estaciones, que son mucho más aprovechables y, como decía yo, son muy predecibles. En el concreto, esta, no tanto lo de las olas, pero, bueno, en concreto el tema de las mareas es interesante. Y, bueno, hay una fuente muy importante de gigavatios y teravatios a conseguir. Se hablaba en el mundo de...
de tener 800 terabytes hora al año con las corrientes marinas y 300 con la mareo motriz. Y bueno, pues eso de luego son números muy interesantes y que yo creo que se deben tener en cuenta de cara al futuro en ese reparto de la carta de las energías renovables que...
que va a haber que buscar de todos los tipos que se pueda si se quiere llegar a ese fin de tener todo limpio, porque si no va a ser imposible. Lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias, Raúl, por atendernos esta tarde. Nada, muchas gracias a vosotras. Yo encantado. Cuando queráis, ya sabéis dónde me tenéis aquí, por Galicia. Y muchas gracias a tú también, Ana.
Sí, moltes gràcies, Marina, moltes gràcies als audients i moltes gràcies, Raül, per tu aportació i volverem a retomar-ho més adelante a algun altre tema tan interessant que sempre l'expones en sus conocimientos. Perfecte. I en ExponApp. Muy bien. Moltes gràcies. Moltes gràcies als audients. Molt bona setmana, Blava.
Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. I avui volem parlar del paper de la taula de congestió de la pesca recreativa a Catalunya, Sergi.
Doncs, Marina, avui li hem donat una setmaneta de festa, no en fer de valls, perquè sí, parlem amb l'Associació Catalana per una Pesca Responsable, però des d'un àmbit una miqueta més de gestió o més administratiu, en aquest cas, i ho farem amb l'Oriol Rivalta, que és el responsable dins de l'associació, dins de la FPR,
de representar a la taula de cogestió de la pesca recreativa a Catalunya, o algun nom una miqueta més complet. Oriol, benvingut a la rendemà. Gràcies. Aviam, taula de cogestió. Primer hem de dir el personal. Què és això? Quines funcionalitats o quina esdevenir té aquests ents de representació de la taula de cogestió de la pesca recreativa?
I això està molt bé perquè l'administració no vol fer lleis o normatives sense escoltar les parts que l'han d'obeir i altres elements o institucions que puguin estar al voltant de les qüestions que sobre ella té jurisdicció. Llavors va crear aquesta taula on s'ajunten una sèrie de diferents...
representants, per exemple, de l'administració pròpiament de la mateixa Direcció General de Pesca, llavors gent de zones protegides marítimes també, perquè hi ha zones que són protegides on es permet la pesca recreativa, per tant també hi volen poder dir la seva, tants representants com els ja ha semblat oportú de la pesca recreativa, han posat fins i tot un representant de l'Associació de Catalunya de Pesca i de Botigues de Material de Pesca,
que més hi ha, els back limits, diguéssim, que en venim a dir, que és el número de peixos que es pot agafar a partir de quina talla per cada dia sencer de pesca. Això és la regulació més moderna que hi ha en els països més avançats on la pesca recreativa és molt important, com pot ser, per exemple, els Estats Units i Austràlia.
que és poder on la pesca marítima recreativa té la màxima representativitat i pràctica. Molta gent la practica, Estats Units és especialment interessant i amb molt nombre, i llavors allà van idear un sistema de regulació modèlic que el va copiar en diferents països. Què vam fer aquí? Intentar-ho aplicar aquí.
aquí a Catalunya, a casa nostra. La Generalitat té competències només sobre les aigües interiors, no sobre les exteriors. Per tant, són algunes zones de la nostra costa, no arriba al 50%, que són regulades sota aquest règim. I Oriol, com a CPR, com a Associació Catalana de Pesca Responsable, quina és la cullerada, si m'ho permets dir així, o quin és el paper que es vol transmetre en aquestes taules de treball?
Mira, bona pregunta, bona pregunta. L'Associació Catalana, com el seu propi nom m'indica, és una associació que volia reunir pels responsables, que s'ha anat de fer càrrec que acabar que traiem un peix del mar aquest dia no hi tornarà, serà un peix que no s'hi reproduirà, i doncs hem de balancejar fins a quin punt quants peixos puc treure o quants peixos no puc treure per assegurar-me el futur. Clar, això és molt complexa quan aquí tenim la pesca professional,
que no té límits. És a dir, no té límits de cap mena. Com més peixos tregui cada dia, millor, entens? I això és una cosa que també els pescadors professionals ja comencen a entendre-ho i de la Unió Europea ja comencen a venir regulacions amb el que en diuen ells un TAC anual, que és un màxim quilos que pots treure d'una espècie durant un any,
que comencen a venir amb diferents espècies. Aquí el primer que ens va veure la pesca relativa a viure va ser amb la tonyina, que aquí ens van posar primer una talla mínima d'una talla, ens la van augmentar, llavors ja ens van dir, bé, només de tantes unitats al dia no pot ser, i ara ja és zero. Ara tenim la pitjor regulació que s'ha tingut mai de la tonyina. És a dir, els professionals ja comencen a tenir, o bé dictat de la Generalitat, com és el cas del sonso, o altres espècies comencen a tenir limitades la seva quantitat de captures. És que no hi ha altra.
És a dir, si volem assegurar la pervivència del peix en el mar i no fer porres quan nosaltres anem a pescar, ens hem d'assegurar que hi hagi peixos.
Per tant, en aquest àmbit hi havia... Perdó, m'he deixat una entitat que és molt important aquí a la taula, que és l'ICATMAR. Segur que n'heu sentit a parlar alguna altra vegada. És una associació entre la Direcció General de Pesca i el CSIC de Barcelona a l'Institut de Ciències del Mar. Aquí tenen un equip de científics que des de fa molts anys estan treballant amb les captures de la pesca professional i des de fa cinc o sis...
treballen amb les captures de la pesca reactiva, que per cert és molt útil perquè podem saber de quin volum agafa la pesca reactiva en funció del volum total de les captures que es fan a Catalunya i és bo de veure que són molt poc importants, per tant no ens ha de fer por que ens mirin perquè així se'n donaran compte que la transcendència del nostre efecte en el mar és petita.
que si volen que hi hagi més peixos han de treballar sobre altres sectors, és a dir, que no ens ha de fer por en aquest sentit d'aquestes coses. M'han fet que parlàvem l'altre dia del paper d'aquest mar i segurament també de la taula de congestió en aquells informes que van sortint anualment, no gairebé anualment, de l'estat de la pesca recreativa costanera a Catalunya.
Sí, no, això, de veritat que això ens ajuda moltíssim. El que passa és que això ho envies a Madrid i no s'ho llegeixen i seria molt bo que ho veiessin, perquè la pressió que ens ve ara al pescador recreatiu, que també som a la taula d'anar en rebent part d'aquesta pressió, és que ve des de la Unió Europea, que pressionen els països membres per qüestions de pesca i comencen a anar per la pesca recreativa.
Pensem que la gent s'enfada, no ens enfadem. És per desconeixement, perquè el que es fa aquí a Catalunya
Jo he buscat anteriors estudis similars. Se'n va fer una a França, però fa ja deu anys i ningú se n'en recorda. I, a més, era d'una regió de França que, per cert, donen els mateixos resultats que d'aquí, que la pesca recreativa aproximadament representa entre el 3 i el 5% de les captures que es faci el total de Catalunya. És a dir, que som molt irrellevants. És a dir, que no ens ha de fer cap mena de por que es vegi com poc importants que som i, en canvi,
la important generació econòmica que fa el sector. Això també ho fa aquest estudi d'Icatmar, és a dir, quina transcendència econòmica té el sector del pesca professional, que està al voltant d'entre 85 i 90 milions d'euros de giro, de diners que giren amb la venda del peix, i la nostra està entre 60 i 70. És a dir, que per un efecte d'un 5%,
ja poso la talla, la mida màxima que ha sortit de percentatge de captures, generem dos terceres parts dels diners que agafen els que pesquen el 95%. És a dir que una mica...
veus que hi ha una malversació d'esforços, perquè s'està anant contra la pesca relativa per desconeixement, perquè quan se'n vegi les captures se't donarà en compte que no calia fer tot el que han fet i tot el que estan fent. Doncs això a la taula també en són víctimes, perquè l'administració rep la pressió de Madrid,
I se la pressiona molt per saber això, i en aquest cas Catalunya ha fet els deures, perquè té aquests estudis d'aquest mar, que segur que molts dels que ens estan escoltant o han rebut una enquesta electrònica o l'han encastat algun dia pescant en el mar o en el port o en una platja, perquè aquestes dades són molt vàlides
De fet, són les úniques que hi ha, per tant, no sé si són bones o dolentes, però són les úniques, per tant són les més bones que tenim i de moment les n'anar seguint. I com que el que es persegueix amb aquesta aplicació que volem fer, la pesca rec que hi ha aquí,
Doncs es veurà el mateix, no hem de patir, hi ha gent que està en contra de l'aplicació i tot plegat, jo no penso declarar. No, ens equivoquem, declarem-ho tot, perquè se'n donen compte de la poca transcendència sobre el recurs que representa la pesca recreativa i, en canvi, el gran valor econòmic i social que té la pesca recreativa, que això a Europa sí que està molt valorat, especialment els països nòrdics valoren moltíssim
la reducció d'estrès i la millora social i d'ajuntar la família per quan van a pescar. És a dir, que no està gens mal vista la pesca, l'únic que volen és saber on estem. I per què ho volen saber? Perquè els nostres amics i companys de mar, la pesca professional, sempre diuen que la culpa és nostra.
Ho sento molt, però és així. És a dir, ells intenten no tenir mai la culpa i ens les posen a nosaltres. Bé, des d'Europa que vol saber si és veritat o no és veritat. Vull dir que si no ajudem a Europa dient el que capturem no funcionarà. Oriol, perquè a la taula de cogestió, no crec recordar el que ho hagis dit al principi, hi ha algun representant de la pesca professional dins d'aquesta taula de cogestió?
No, però hem tingut reunions amb el sector professional. És a dir, quan hi ha un xoc amb algun problema en algun lloc puntual, com va ser el Golf de Roses, el problema de la Sípia, doncs aquí sí, vam tenir una reunió dels dos sectors. Van venir la taula de la Sípia, perquè allà hi ha una taula específica de festa professional de la Sípia, on hi som la nostra associació com a observador, no som membres, però som observadors i podem sentir les discussions, però en aquest cas es va fer...
una reunió per pactar com es podia regular. Aquí una mica t'has de posar les mans de la ciència i quan els dic que et marven dia hauríem de fer veda aquests mesos, aquests mesos s'hauria de regular per intentar donar oportunitat que es recuperés l'espècie. Aquí vam pactar a contracor, també s'ha de dir que no és la proposta que vam fer nosaltres, però vam haver d'acceptar unes vedes, que són les que ara es fan, i un nombre d'exemplars per dia i pescadors.
Oriol, venim, com deies abans, d'una època on a partir d'aquesta taula o a partir d'altres sistemes s'han establert les noves normatives d'aigües interiors, que va començar a Costa Brava i ja s'estès a tota la costa catalana. Mirem una mica en aquest any 2026, en què està treballant ara mateix la taula de cogestió, què s'està discutint i què en pot sortir els propers mesos o els propers anys?
I els propers mesos tenim una tasca molt important en aquests moments que de fet
és per la que havíem de començar, però l'anterior director va preferir fer una nova regulació abans que fer-ho, que és adaptar, modificar i revisar l'actual decret de pesca recreativa, que es va fer l'any 95, ja fa una pila d'anys que existeix, i realment requeria, no d'una forma molt greu, però sí que requeria una revisió i una mica reescriure-la, perquè les coses han canviat,
ara que tenim ben regulada la pesca recreativa, amb els back limits aquests, potser hi ha algunes coses que no calia que hi fossin aquí, i en aquests moments estem en aquesta tasca. Estem reescrivint tot el decret de pesca recreativa
i aquí sí que estem aportant molta cosa a totes les diferents associacions. No només estem com a pescadors recreatius, la FPR, hi ha la Federació de Pesca i Càsting, hi ha la Federació d'Activitats Subaquàtiques, hi ha una associació de pescadors submarins, hi ha una altra associació de pescadors des de platja, és a dir, hi ha bastanta gent i tothom,
tira cap al seu trosset, però l'administració t'escolta i mentre el que proposes estigui atinat, doncs normalment es recull en el document final. Tot i que al final qui escriu el document és l'administració i a vegades et pots trobar amb alguna sorpresa perquè alguna cosa que més o menys semblava que s'havia pactat a la taula, alguna vegada s'ha esborrat en últim moment.
Doncs Oriol, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta setmana, per explicar-nos què és això de la taula de cogestió de la pesca recreativa i els punts suspensius que venen a darrere, el paper de la CPR i seguirem parlant i qualsevol novetat que hi hagi ens fas un toque i en parlem. Vinga, moltes gràcies a vosaltres per l'interès. Tens la propera.
I així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu? Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ara o en qualsevol moment, aquí trobaràs tota la informació de Tarragona. Connecta amb tarragonaradio.cat. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. El Carnaval de Tarragona tindrà per primera vegada reina Carnestoltes i concubí. Són els representants de les comparses guanyadores de l'edició anterior i tindran a les seves mans la vara de governar la ciutat entre el 6 i el 17 de febrer. Ana Belén Romero, de la comparsa Sinus, és la guanyadora de l'any passat, serà la primera reina Carnestoltes del Carnaval tarragoní. Ilusionada i contenta, però també la misma vez per a mi és una responsabilidad grande
y poder representar a mi ciudad creo que es el mejor premio que puedo tener. La consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramós, té clar que serà un gran carnaval. Però com cada any serà un carnaval meravellós, perquè com us he anat dient tots aquests dies, si tenim el carnaval que tenim a Tarragona és per tota la feina que feu les comparses. Una trentena de comparses participaran en la Rua de l'Artesania el dissabte 14 de febrer.
Ematsa ha destinat 6,2 milions d'euros en actuacions de millora de la resiliència del cicle integral de l'aigua el 2025. Va registrar rècord històric en inversions en abastament, com explica el director gerent de l'empresa d'aigües, Daniel Milán. Que enguany hem fet pràcticament rècord d'inversions en la història de Ematsa, ens hem plantat...
3,1 milions, que és una dada bastant alta, i quan guanya el 26 es posa en una dada més de creuer, diguem-ho així, més similar als altres anys. Es manté la tendència a reduir el consum, que és de 109 litres per habitant al dia.
El caos ferroviari ha arribat avui al Parlament de Catalunya. El president en funcions, Albert Dalmau, ha anunciat que el preu del transport públic habitual a Catalunya continuarà comptant amb reduccions i bonificacions per part de la Generalitat com a mínim fins que s'esgoti la present legislatura. A més, Dalmau ha demanat col·laboració a la resta de formacions polítiques.
perquè soc molt conscient que aquesta no ha sigut una bona setmana pel país i sobretot pels usuaris de Rodalies, que mereixen de tots nosaltres un servei millor. I ho faig també amb la mà estesa, el seu grup com a principal grup de l'oposició en aquesta cambra, perquè crec que entre tots és responsabilitat que ens encaminem en el camí de les solucions.
A la Cambra Catalana, els grups de Junts, Esquerra Republicana, Partit Popular, Vox i CUP han insistit a reclamar dimissions del govern per la crisi de Rodalies.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de Rande Mar, una segona hora on parlarem de medi ambient, concretament de porcs i de la pesta porcina. I acabarem el programa d'avui amb una nova secció dels més gegants del nostre mar, aquest cop relacionat amb els gegants del vendre. I estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rande Mar.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum. És dimecres i els dimecres ens toca parlar de medi ambient i per aquest motiu ja tenim a punt el nostre col·laborador, en Joan Ramon Mendo, que avui ens ve a parlar dels porcs i de la pesta porcina. Joan Ramon. Bona tarda, Marina. Com estàs? Déu-vos guard. Déu-vos guard. Molt bé. Bé, t'has fet una petita correcció. Més que de porcs, parlarem de senglars.
I sí que tocarem una mica el tema porcí, perquè la pesta porcina, com molts veient ja saben, és una malaltia que pateixen específicament aquest grup de mamífars, que són els porcs, els anglars, els porcs vietnamites, etc. Que són els suïts, en castellà suïdos, que tenen aquest nom la família de tots aquests porcs i derivats.
Bé, el senglar a Catalunya no és cap problema. Tal com es vol plantejar des del govern, des de la Generalitat, com un problema, com una cosa a resoldre, el senglar hi ha estat sempre, ha format part del nostre paisatge, de la nostra memòria col·lectiva.
s'ha caçat des d'entubi, ha estat una carn apreciada, potser avui dia no tant, i jo crec que és per desconeixement, perquè molta part de la població viu d'esquenes al bosc i veu el bosc com un entreteniment, com una cosa bonica per anar-hi al cap de setmana. I després hi ha l'altra cara de la moneda, és el sector de la caça, els caçadors...
que veuen el bosc i tot el que hi viu a dins com una cosa de la qual treure'n un profit i de vegades fins i tot només per diversió. I aquesta pot ser la part que per mi és més dramàtica d'aquest enfoc determinista d'una situació de la qual el port senglar no n'és el responsable. Llavors aquí hauríem d'anar a buscar...
si hi ha realment un problema a aquesta superpoblació de Sant Blas a Catalunya o és en realitat una conseqüència d'un desequilibri més profund. Llavors, aquesta tarda, Marina, parlarem d'aquest animal. És convertit, sense voler, en... En protagonista. En protagonista i, a més, protagonista d'uns titulars que habitualment són alarmistes...
i que no reflecteixen tot el coneixement, tota la rellevància que té com a espècie dins de l'ecosistema forestal. Llavors, avui intentarem parlar d'això i també lligar-ho amb aquesta malaltia, la pesta porcina africana, que no és una subnosi, i això ha de quedar molt clar als clients, subnosi és tota aquella malaltia animal que es pot transmetre a les persones. Doncs la pesta porcina africana...
no es pot transmetre a les persones. No hi ha una via d'infecció ni per contacte, ni per ingestió, ni per beure la mateixa aigua. És a dir, és una malaltia específica d'aquesta família d'animals, dels porcs i porc senglars. Llavors, encara que ens vendéssim, seria molt estrany, però encara que ens vendéssim tant de porc senglar infectat,
no ens infectaríem per haver menjat aquesta carn infectada. Bé, hi ha una altra qüestió que també gira al voltant de la problemàtica del port senglar, i és els accidents de trànsit. Llavors, jo he fet una petita cerca, no és una cerca exhaustiva, però sí que ens serveix per tenir una orientació, no? Però ara jo volia saber...
i realment a les carreteres catalanes, els senglars són causa de molts accidents, o més aviat són una causa secundària, efectivament hi ha accidents per col·lisió amb vehicles, per col·lisió dels senglars, quan estan creuant una carretera, i he fet aquesta cerca i el resultat,
va en línia amb el que us comentava, que s'està criminalitzant aquesta espècie sense un motiu rellevant, sense un motiu important. Llavors, per posar-ho en comparació, aproximadament una tercera part o menys d'una tercera part de l'accident de trànsit són causats per col·lisions amb animals, animals en general. I de les col·lisions amb animals, a Catalunya, d'això s'ha fet un estudi,
que pot ser més acurat o menys acurat, però hi ha un estudi, de les col·ligions amb animals, un 60% aproximadament són amb senglars. Si tu mires a nivell estatal, els números canvien, perquè et diuen, a nivell estatal, que un 30% és amb senglars, un 30% amb cabirols, i la resta, curiosament, i d'això no se'n parla, és amb animals domèstics
majoritàriament gossos. I, clar, tu et pots preguntar, Marina, com pot ser que hi hagi tants accidents per gossos si els gossos no estan visquent el medi natural? Bé, doncs, la raó és molt senzilla. Per una banda, pels abandonaments, rarament els gossos s'escapen d'allà per menjar. Per tant, els que hi ha a les carreteres són animals abandonats, desgraciadament.
i per als seus hàbits que tenen aquesta proximitat, aquesta cordialitat, diguem-ho així, amb els sers humans, no acostumen a anar a dins del bosc, sinó que es queden a les carreteres, busquen els pobles, l'entrada dels pobles, els llocs on hi ha més trànsit, i és per aquesta causa que, lamentablement, hi ha molts gossos que provoquen accidents de trànsit,
I la desgracia és doble, òbviament, per l'animal i per les persones que es veuen afectades per la col·lisió. Hi ha molts pocs casos reportats de mortalitat de persones per una col·lisió amb animals, siguin ceglars, siguin cavidols, siguin gossos. És molt rar, no és impossible, ha passat...
Però no és l'habitual. L'habitual, si hi ha una topada, doncs és que el cotxe quedi fet un desastre. Sí, sí, jo conec una persona que va tenir una topada amb un senglar i, a part del susto, el cotxe va quedar fet un desastre. Correcte. Doncs és això. La majoria de vegades l'accident acaba sent un ensurt sense danys físics, tot i que hi pugui haver danys materials, en aquest cas, al vehicle o a la pròpia infraestructura.
Aquí hi ha una qüestió molt interessant i que tampoc se'n parla, i és per què el senglàs creuen les carreteres. I l'explicació és molt senzilla. El senglàs intenta fugir sempre de la presència humana, excepte en aquests casos en què està habituat, en què se li dóna menjar... Però el senglàs és un animal que al bosc, sense persones, aïllat dels pobles, aïllat, troba el seu aliment...
I aquí la qüestió és que no tenen els corredors ecològics que haurien de tenir per poder desplaçar-se d'un bosc a un altre. I aquest és un paper i una figura important, la de cinglar dins del bosc, dins de l'ecosistema forestal. Tampoc se'n parla. És un animal que té unes funcions molt concretes. Jo he anat d'un petit recull per...
Em podria trobar-ne més, però per tenir un esquema mental de per què el sanglà és important en un bosc i per què no els podem eliminar tots. Perquè, si no, convertiríem el bosc en una plantació d'arbres. Això també n'hem parlat al programa. Moltes vegades un bosc ha de ser viu i hi ha d'haver arbres morts i hi ha d'haver diferents espècies animals i vegetals. Biodiversitat, en definitiva. Llavors, el sanglà...
Hi ha una paraula que m'agrada molt, que la va servir fa molt de temps un amic, un ecologista, que es diu Toni Vara, i és la de jardiner del bosc. El jardiner del bosc és qualsevol animal que viu en un bosc i que dispersa llavors, que ajuda a la renovació del bosc, que fa aquesta tasca,
que les persones no fem, que també seria una bona manera de gestionar el bosc, sobretot a aquells boscos que han perdut biodiversitat. Els fanglars, els gatx, els esquirols, hi ha molts animals dins del bosc que fan aquesta funció de dispersió de llavors i que permeten que un bosc es renovi. A més a més, el fanglar en concret fa una acció, diguem-ne, agrícola dins del bosc, que és llaurar.
però segurament a Marinator has vist alguns llocs on hi ha aquests forats, aquestes excavacions que fa el senglar buscant menjar a terra, i no és només el fet que faci aquests forats, que poden ser més o menys espectaculars, sinó que remouen a terra l'oxigenen. Aquesta primera capada sol
necessita ser descompactada perquè, si no, els tindríem sols pràcticament estèrils. Llavors va molt bé l'acció del senglar, igual que va bé l'acció dels cucs de terra, que és un animal molt important, tant pels pagesos, pels boscos, del cuc de terra se'n parla molt poquet, però és un animal que fa una feinada. Les formigues també oxigenen el sol. Hi ha molts animals que fan aquesta tasca i el senglar és un d'ells.
A més a més, el fenglar, com qualsevol altre animal de dimensions considerables, fins i tot els ocells que no són molt grans, també fan aquesta tasca, que és la de renovar el cicle de nutrients. Perquè en un bosc, totes les llavors, o perdelles, que són consumides, retornen, a través de les fentes dels animals, al bosc.
igual que els animals que mengen insectes, també ajuden a aquesta renovació, a aquest cicle dels subnutrients al bosc. El fanglar pel seu fet de menjar tot el que troba el bosc i està fent aquesta tasca d'aportar nitrogen, aportar fòsfor, aportar potassi, tots aquells nutrients que ajuden que el bosc estigui sa. I una tercera funció, que també l'hem esmentat a una mica,
és l'increment de la diversitat vegetal. És cert que, i tinc un altre amic que es diu Hilari, que es queixa sempre que els anglars es mengen les alquíries i, efectivament, és totalment correcte. Una de les fonts d'alimentació dels anglars són els bucs, per entendre'ns, les cebes que tenen algunes plantes sota terra. I una d'aquestes plantes
és l'orquídea. Hi ha moltes espècies que hem parlat de les orquídees autòctones catalanes, no de les floristeries, que són tropicals, sinó de les que tenim a Catalunya, que són més petites, més modestes. Llavors, el Tengla fa aquesta funció també de menjar-se aquests bulps. I, clar, la queixa del meu amic Hilari és comprensible, però hi ha un matís. Que si tinguéssim els terrenys on haurien de créixer
Les orquídies, en bones condicions, tot i que tinguéssim molts senglars, quedarien per les orquídies per poder mantenir unes poblacions interessants. Quin és el problema aquí? Que els llocs on queden orquídies són precisament els llocs on els senglars tenen una certa llibertat, no són molestats, no són caçats. Llavors coincideix que aquest ecosistema, que és el forestal, que permet créixer les orquídies,
alhora també permet alimentar-se el sanglàs. Com ho veus, Marina? Bastant interessant, la veritat. El sanglàs, al final, sembla que només es menja en l'entrepà de mortadela i va més enllà, això. Correcte. De fet, no he acabat d'explicar el tema de la pesta porcina africana, per als oients que no el sàpiguen o que no tinguin molta informació...
S'ha detectat recentment, fa uns mesos, un brot de pesta porcina. Es va detectar a la zona de Cerdanyola del Vallès i inicialment es va atribuir, com tu deies, Marina,
que hi va haver algú que va llançar un bocata. Sí, però jo això, després, la majoria d'informacions és que baixava la compra de carn de porc i encara no acabo de veure la relació amb tot això. Bé, efectivament, tu no ho veus i jo tampoc ho veig perquè és una cosa com inventada que algú es va treure de la butxaca per justificar que hi havia un brot de pesta porcina
Perquè, clar, el brot de pesta porcina, aquesta malaltia la provoca un virus. I aquest virus no surt per generació espontània, aquest virus ha d'arribar d'algun lloc. Llavors, l'única o una possible explicació era que algú s'hagués menjat algun aliment derivat d'un porc infectat amb pesta porcina africana. I que les restes d'aquest bocata, les restes
a qualsevol lloc on hi podia passar un senglar, que el senglar s'hagués menjat aquelles restes de bocata i que a partir d'aquest senglar s'hagi generat el brot de pesta porcina africana. Tot això és com una mica de pel·lícula. Hi ha una altra teoria que ràpidament s'ha desmentit per part de la Generalitat, que és que el brot provingués d'un centre de recerca que hi ha a Cerdanyola del Vallès,
i que treballa amb virus de pesta porcina africana. Aquesta era una sospita que clamava el cel, i ràpidament es van fer les investigacions oportunes. No s'ha tancat a nivell judicial, no s'ha tancat encara la investigació, però sí que es va córrer per desmentir que fos l'origen d'aquest centre d'investigació.
Bé, la cosa és que el brot s'ha acabat escampant, darrerament no tenim moltes notícies perquè hi ha altres focus d'interès, però encara hi ha un dispositiu, i de fet es va crear, arran de tota aquesta problemàtica amb el port senglar, es va crear un dels molts, bé, en castellà, en diem xeringuitos,
en català guinguetes, que era una mica estrany en català, però són aquests xeringuitos que es munten per posar familiars a menjar, a menjar, mai millor dit, del dinar públic. I en aquest cas es va crear la taula del senglar. La taula del senglar, que vol ser una mena de comitè d'experts i de, no sóc d'experts, sinó també de...
sectors afectats, que podrien ser el sector agrícola, el sector ramader, i que aquí és on entra en joc la peça clau de la qüestió i de tota la problemàtica, que és el sector porcí. Per posar-ho en xifres, Marina, a Catalunya es calcula que hi ha entre 150.000 i 250.000 orgs senyals. És a dir...
Un quart de milió. Si ho comparem amb la població de porcs de granja, la diferència és brutal. De porcs de granja n'hi ha entre 7 i 9 milions. És a dir, un porc per cada persona que viu a Catalunya. De senglars n'hi ha molts menys. Clar, quina és la por del govern i del sector ramader? Que aquests brots de pesta porcina africana...
arribint a les zones on hi ha concentració de porcs. Perquè, òbviament, si entra aquest virus en una granja, tots els animals d'aquella granja s'han de sacrificar. I això ja no és només un problema de sensibilitat, sinó que és un problema de salut pública. I aquesta és la peça clau, que dona a entendre per què s'ha creat aquesta taula del sanglar. I dins d'aquesta taula, una de les mesures...
és reduir a la meitat, compte, que estem parlant de molts animals salvatges, reduir a la meitat la població de sengles de Catalunya. En cap cas, s'ha parlat de reduir la població de porcs de granja, que seria molt interessant, perquè també n'hem parlat en altres ocasions, originen uns residus, originen un impacte ambiental molt important a Catalunya. Tenim molts eqüífers contaminats a causa dels...
Residus de les dececcions ramaderes, que és com es diu tècnicament, que són els porins, les femtes i l'orina dels porcs que s'acaben escampant al medi rural i acaben contaminant els acuífers, les fonts, les mines, els pous...
Tenim un gran problema a Catalunya amb aquest tema. I no hi ha cap mesura per reduir la població porcina de Porta Granja o per reconvertir el sector, que també seria molt interessant. Ens falten vaques, per exemple. Ens estaria bé reconvertir una part del sector porcí al sector lleter, al sector movil, al sector de les vaques.
Podria ser una solució, però s'ha triat per la via més expeditiva, que és reduir a la meitat la població de segles. Aquí hi ha en joc una altra qüestió a nivell ecològic. Ho tinc apuntat, Marina, perquè vull definir molt amb aquest tema. A veure si ho trobo. Endavant, endavant.
Molt bé. Respecte a la caça, clar, jo la caça no és un tema que domini, més aviat em resulta desagradable. Puc entendre que sigui una tradició arrelada a Catalunya i que en l'àmbit rural sigui una pràctica no només admesa, sinó reconeguda socialment, en certa manera.
Però una altra cosa, una caça indiscriminada, o la matança d'animals salvatges, és el que es vol fer amb el porc senglar, no? Aquí és on ja, a nivell moral, jo tinc moltes reserves. I el fet que es caixi, a més a més, no és la solució. Perquè la caça, sovint, quan es fa d'aquesta forma indiscriminada, té un efecte contrari, té un efecte rebot. I això en ecologia.
S'entén perquè, sobretot amb aquests animals, amb els porcs anglars, hi ha una dominància establerta pels adults i hi ha com unes jerarquies familiars, que vol dir que un territori,
no pot tenir infinits ports senglars. Un territori pot tenir una quantitat màxima. A partir d'aquesta quantitat, el port senglar es dispersa perquè no té menjar i ha d'anar a buscar menjar a altres llocs. També pot passar que el port senglar vagi a menjar a terrenys agrícoles, que és una de les queixes que ha arribat al govern. Escolta, que són pagesos i que ens estan destrossant els congreus. Clar, el fet de caçar-los...
que podria semblar, oh mira, casar-nos-hi està. No és la solució, perquè té aquest efecte rebot. Quan es cacen els porcs, normalment el que es cacen és l'animal adult, sigui mascle, sigui femella. Es cacen els adults. Què vol dir? Que els joves es poden seguir dispersant. I, a més a més, els joves mengen molt més que els adults, perquè han de créixer, i perquè hi ha més quantitat de joves que els adults.
I a més a més passa un altre fenomen a nivell ecològic, que és que les femelles es van ajuvenint, per dir-ho així. És a dir, les femelles més velles, que són les més experimentades, les que pugen més de les persones, les que han sapigut sobreviure, són les que acaben morint primer a mans dels caçadors. I les que queden són femelles joves.
que busquen menjar de forma més fàcil als conreus, a les ciutats, als advocadors. És a dir, que el que s'aconsegueix en la caça de la població adulta és empènyer tota aquesta població de senglars més joves
que per les zones que precisament ja estan sent vulnerables a aquesta superpoblació. Per tant, la caça no és en cap cas una solució. També es dona un altre efecte quan es cacen tants animals de forma indiscriminada, i és que les ventrades de les femelles joves són més nombroses, és a dir, que estan aconseguint que el cinglar que queda es reprodueixi de forma més efectiva.
Tenen més períodes de gel a l'any. Per què? Perquè no hi ha les femelles adultes que fan aquesta regulació natural, aquesta jerarquia familiar de la qual parlava. Llavors, tenen gel més cops a l'any i, per tant, tenen més descendència, més sanglès petits.
I, a més a més, un altre efecte és la menor competència interna. És a dir, quan es mata la població adulta, la que queda té més aliment i té més disponibilitat d'aliment, perquè no hi ha aquesta competència dins de la mateixa espècie. Per tant, arribem a la conclusió que la caça no és en cap cas una bona solució.
pot ser una solució parcial o pot ser una solució local, molt local. Però en aquest cas pot ser una solució per a un territori tan gran i divers com és el territori català. Hem de dir que aquí a Tarragona també hi va haver una època que teníem bastants ports senglars. Bé, de fet, el port senglar és una espècie que, de forma natural, és abundant. Tenim altres espècies...
Ara vaig posar un exemple a l'atzar, l'àliga coabarrada. L'àliga coabarrada, que és un ocell majestuós i que a més a més està protegida per la llei, no pot ser mai abundant, perquè l'àliga coabarrada necessita un territori molt extens per a tenir el menjar, per a capturar bàsicament conills, que és la seva peça de caça principal,
necessita un territori molt extens. El senglar, en canvi, es pot concentrar en zones on hi hagi abundància d'aliments, perquè és una espècie omnívora. El senglar, igual que els porcs, mengen de tot. Llavors, com que troben l'aliment amb coses que altres animals no aprofiten, doncs tenen aquest avantatge competitiu, no?
i per tant poden créixer en nombres abundants. A Tarragona n'hem tingut i en seguim tenim totes places fora del que és l'àmbit municipal, te'n vas a Boscos de Tarragona, te'n vas fins i tot te'n diria...
A la zona de Llorito, però bé, la zona de Llorito segueix en una zona urbana, on hi ha persones, i com deia al principi, el senglar intenta buscar llocs on no hi hagi moltes persones, especialment els senglars quan són adults, quan són experimentats, fugen de la presència humana. I l'única excepció és quan se'ls dona menjar, se'ls habitua que vagin a menjar a determinats llocs.
I que tots tenim en ment, per exemple, Barcelona, la Serra de Colcerola, determinats barris que viuen molt a tocar de la muntanya, doncs tenen aquesta presència habitual de por sanglès als carrers. I fins i tot hi ha persones que els donen menjar, o si no els donen menjar, doncs troben restes a menjar als contenidors. Aquesta és una dinàmica que tampoc és
per a les persones. Llavors, tot plegat desemboca en una gestió que és més aviat complicada. I, resolent la gestió, hem d'exterminar la meitat de la població de sanglars a Catalunya, no arribem enlloc. I jo crec que aquesta crítica no s'està fent
des de sectors que podríem fer-la, i ja no parlo del sector ecologista, que lésitament no estaria d'acord amb aquest extermini, parlo també de sectors com el sector veterinari, com el sector de la salut animal, de sectors fins i tot rurals relacionats amb la pagesia i amb el món agrícola, perquè hi ha mesures disfasòries perquè els anglars no entrin dins un conreu,
I el que deia abans, si el cenglar té menjar al bosc, la seva tendència natural és quedar-se al bosc. El cenglar només val quan reu, quan està perseguit o quan està afamat, quan té molta fam. Llavors, jo crec que aquesta és la qüestió que ens hauríem de plantejar. I davant d'aquest escenari, la resposta institucional...
Em sembla que no és la correcta, que aquesta taula del sanglar, com diria al començament, estarà molt bé per les persones que treguin un profit econòmic directe d'aquesta taula. Però no és la solució de país que caldria, sobretot per entendre que el problema sanitari
afecta el sector por si, no afecta el conjunt de la població, afecta econòmicament en un sector molt concret, que és el sector de les granges de porc. I algú dirà segurament Marina que, home, és que si ens quedem sense granges de porc a Catalunya, ens morirem de gana. A veure, posem números també. Un 80% de la producció de porc de Catalunya s'exporta
És a dir, que el que ens quedem per menjar dels porcs de granja és només un 20%. Aquestes són dades que qualsevol pot trobar per internet, no és una cosa difícil de comprovar. A més a més, un dels països que s'exporta més és la Xina, i un altre país és França. França, els nostres veïns, ens estan deixant aquí els residus del porc i s'estan quedant ells a la carn. Llavors, és un contrasentit tot plegat,
que s'estigui criminalitzant una espècie tan emblemàtica com a port cenglar per afavorir directament un sector econòmic que, a més a més, ja rep unes certes subvencions i ja té una certa protecció. I jo crec que, no sé, hauríem de donar-hi un altre enfoc. Tu com ho veus, Marina?
En aquest sentit, jo tinc una pregunta, perquè hi va haver una època que es va posar molt de moda tenir un porc d'aquests petitets a casa, no sé si ho recordes. Sí, el porc vietnamites, per ser concret. Eren porcs vietnamites, no sabia si eren senglars, perquè anava a dir, clar, molta gent els tenia, no pensava que aquests animals es fan grans, grans, grans, i després què feien? Els abandonaven.
Bé, aquí hi ha una història que el venit de Tarragona segurament recordaran, perquè el porc vietnamita sí que és cert que hi va haver una època que hi havia certes persones que el tenien com a mascota. De fet, no és ben bé una mascota, no deixa de ser un porc sovatge, en aquest cas procedent del Vietnam, és a dir, prou lluny com per arribar a casa nostra. I va haver un efecte col·lateral perquè alguns...
Ports vietnamites, quan es feien grans, diguem que molestaven, com va passar amb les tortugues exòtiques, doncs les persones que l'havien cuidat ja no se'n volien fer càrrec. I quina era la solució? Abandonar-los al medi. Què va passar? Alguns d'aquests ports vietnamites es van creuar en ports anglès. Llavors van donar origen a un híbrid que era, diguem, doblement resistent.
perquè tenia aquesta adaptabilitat del port senglar i, a més a més, tenia, diguem, la proximitat amb l'ésser humà que té el port vietnamita com a mascota. És a dir, no tenien por a les persones. Llavors recordarà molts veïns de Sant Pere i de Sant Pau que hi havia una petita població de ports vietnamites a la muntanyeta, o a la zona colindant, a la muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau. I com va acabar el tema? Va acabar malament, físicament,
perquè no era la situació ideal, no es va adonar, crec jo, no em consta, cap atac, cap conflicte directe amb aquesta petita població de port vietnamita o d'híbrids de ports vietnamites que hi havia a Sant Pere i Sant Pau. Però finalment es va decidir per part d'alguna institució, no recordo quina, que s'havien d'extreure del medi i van anar a parar amb un refugi de fauna, un refugi privat, si no recordo malament,
i no sé com va acabar aquella petita població. Clar, jo us volia veure en una ocasió menjant moreres, és a dir, menjant mores, més ben dit, que és el fruit de les moreres, que hi ha al costat de Sant Pere i Sant Pau, hi ha un parc, i en aquell parc hi ha unes quantes moreres. Jo vaig veure un parell de porcs anglars menjant mores aquelles moreres. Vull dir que aquest oportunisme, aquesta facilitat per trobar menjar
És un avantatge evolutiva i competitiva i no necessàriament vol dir que aquests porcs hagin d'anar a buscar restes de menjar als col·li de la brossa, a les zones urbanes. Això passa quan se'ls acostuma a deixar restes de menjar. I lògicament, si tenen aquest olfacte tan ben desenvolupat i olor a menjar, aniran amb un col·li de la brossa o aniran a buscar una de les
un bult d'orquídea, com deia abans, en mig del bosc, perquè tenen aquest sentit de l'olfacte tan ben desenvolupat. No sé si t'he aclarit una mica el dubte, Marina. Sí, sí, sí, perfectament. Bé, hi ha una altra qüestió, aquesta ja seria la tercera pota, ben millor dit, de la problemàtica, és l'absència de depredadors naturals del port senglar.
Aquest és un tema molt polèmic i s'ha vist en altres espècies i en altres zones, no a Catalunya, perquè a Catalunya els depredadors del Port Sanglà es van extingir fa molt de temps, però s'ha vist en altres regions que sí que hi ha un cert control poblacional del Port Sanglà. Bàsicament, el llop, el llop ibèric que seria...
un dels seus depredadors, i l'inx, l'inx ibèric, seria l'altre depredador. L'inx depredaria sobre els guerrins, els... Ah, no sé la paraula en català, els jabatos, per senylar, diguem, quan és una cria, no? Que seria la presa de l'inx, i allò podria arribar a atacar sengles adults
lògicament sempre acostumen a atacar els que estan malalts, els que estan ferits, els que estan dèbils, perquè aquesta és la dinàmica natural d'un ecosistema, que el depredador que està a dalt de tot intenta sempre buscar la presa més fàcil de caçar. No van a buscar el senyó més fort, el més resistent, el més robust. Llavors, a Catalunya ens falten aquests dos grans carnívors, que són el llop i el lynx.
Ja vam parlar en alguna ocasió també del programa de la possible reintroducció del llop, que per mi seria un incert en determinades comarques i coincideix que són les comarques que tenen més conflictivitat amb els sanglars, com pugui ser el Bages, per dir una comarca. Comarques de muntanya, no parlaríem de comarques de costa, on la presència del sanglar pot ser més aviat anecdòtica, sinó comarques de muntanya, de mitja muntanya...
No d'alta muntanya, perquè a alta muntanya no l'hi trobaràs. Però si a mitja muntanya, com deia, com el Baixes, el Berguedà, zones on també hi ha una important presència de congreus, és on hi ha aquest xoc entre el món agrícola i el bosc, l'ecosistema forestal, en aquest cas amb el senglà.
Per tant, què creus que s'hauria de fer amb tot això? Bé, jo crec que s'hauria de canviar el focus del debat, perquè s'està posant el focus en una sola espècie, que és el porc senglar, i no s'està tractant de forma integral, de forma holística, tenint en compte tots els altres factors que desencadenen
Per un costat, que hi hagi un accés relatiu de port senglar i que hi hagi també aquestes topades amb el món rural, específicament, perquè el món urbà, com deia, tret d'alguns punts de col·lerola o algun poble on hi vagin els senglats de forma habitual, és molt rar que hi hagi aquesta topada, aquest conflicte d'interessos o fins i tot que es pugui percebre com una amenaça. Això és molt rar.
Llavors jo crec que la mesura, el que caldria fer realment, és abordar el problema en la seva totalitat. Per exemple, amb el tema dels residus, que vagin a menjar residus els senglars, doncs el lloc que s'hagi detectat aquest hàbit s'han de canviar els contenidors. És a dir, si no podem evitar que el senglar arribi a l'entorn urbà,
i enviem l'entorn urbà per fer-li més complicat que mengi d'aquests recursos fàcils. Els rebocaments il·legals. Això ho fan fins i tot alguns, no dic tots, perquè no es pot posar tot un col·lectiu dins del Bat i Cistell, però hi ha alguns cotos de caça que alimenten els senglars, és a dir, provoquen que hi hagi...
precisament aquesta superpoblació, per poder tenir peces de caça. Clar, això és un contrasentit. Vull dir que un vedat o un cotre de caça estigui alimentant senglars, de vegades de forma legal, i si es fa de forma legal, de forma autoritzada, encara és més inversamblant. Això s'hauria d'eliminar completament. I a les zones periurbanes s'hauria de fer un control estricte de restes orgàniques.
Clar, i hi ha una cosa que segurament n'hauràs sentit a parlar, Marina, que són els espigoladors. Els espigoladors són un col·lectiu de persones que es dediquen a aprofitar residus que han quedat abandonats al medi agrícola.
se'n diu espigular, de fet espigular és una paraula molt antiga, molt nostrada, Catalunya, i consisteix en això, en zones on no s'ha pogut acollir tot el conreu o han quedat restes per la raó que sigui, que no són comercialment aprofitables, doncs es pot espigular. Llavors, hi ha molts anglars que fan exactament això, s'acostumen a espigular. I per aquesta raó
Seria interessant que aquests ajuntaments d'aquests municipis, on passa aquest fenomen que el Senglar va als Conreus a buscar aquestes restes, s'hauria de tenir un control estricte d'aquestes restes. No dic eliminar-les, però sí facilitar que aquests espigoladors puguin arribar abans o puguin arribar just al moment de la collita, quan...
quan es pot aprofitar com a recurs per altres persones o fins i tot per comercialitzar-lo en un mercat, diguem, de productes. Anava del nom d'una marca, no la diré, perquè tampoc no em pagaran per fer publicitat. Home, si ens paguen, la podem dir. O sí, sí, si trobem patrocinadors pel programa, perfecte. No crec que sigui el cas. Però hi ha mercats que es dediquen a comercialitzar els productes
en l'estat òptim, les pomes que brillen, les mandarines que són completament taronges, que no tenen cap màcula, és a dir, aquest tipus de fruit o de producte de elevada qualitat, que a vegades el venen com a ecològic i no en té res d'ecològic. Hi hauria aquest segon mercat, que és el de productes més barats,
productes espigolats... Bé, també seria interessant com una alternativa a nivell rural, no?, a nivell d'avant rural. Hi ha una qüestió per solucionar la problemàtica... En un minut. En un minut, va. Hi ha una qüestió molt important, que a Catalunya és una mancància de Déu, i és que no s'ha fet planificació sectorial de corredors ecològics. Hi ha un bon projecte, hi ha un bon projecte de pla territorial sectorial
de connectivitat ecològica, que estaria pensat per això, per cobrir aquesta mancança. I permetria que hi hagués un flux d'animals, en aquest cas de por sanglars o de cabirols, fora de les carreteres, fora dels llocs on hi ha camps de conreu. I jo crec que aquesta planificació, com tantes altres, que no s'està fent, tot i que hi ha un mandat europeu, tot i que hi ha un recursament d'altres normatives que permetria agilitzar-ho,
no s'està fent i, per tant, està quedant el programa encasillat, encascatat amb una sola espècie. Jo crec que aquest és un error molt greu. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Joan Ramon. Una setmana més. A vosaltres, com sempre. A vosaltres.
I ara volem parlar dels gegants del Vendrell, aquestes figures festives del municipi Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, avui en aquesta secció dels més gegants del mar volem conèixer la tortuga de foc del Vendrell i per això saludem el responsable de comunicació de la colla, que és Albert Fabré, que el tenim en línia. Albert, molt bona tarda. Hola, bona tarda.
Bé, això que dèiem, sempre en aquest programa volem conèixer gegants, volem conèixer figures de bestiari festiu de Catalunya que tenen a veure amb el mar, perquè som al programa Ram de Mar, i hem vist aquesta tortuga de mar, però que és de mar, però també és una tortuga de foc. Albert, presenta'ns aquesta figura. Sí, sí, és una tortuga de mar, representa la tortuga, la vaua, careta...
És la típica de les nostres... Una de les que hi ha al nostre mar. I com va sorgir la idea de fer aquesta tortuga, Albert? Bé, la idea va començar a partir que... Bé, nosaltres, com a inquiets que som i això, ens vam trobar... El bandell té un bestiari molt elevat, té una dotzena d'entitats...
i, clar, dius, ostres, a la bandell, 8 quilòmetres de platja, una població que mira cap al mar, i resulta que cap d'aquestes entitats, cap bèstia, era representativa de les platges, no n'hi havia cap de marina. I, a partir d'aquí, doncs, vam buscar a veure què podíem fer que fos una miqueta que representés això, una mica les nostres platges. I vam...
Primer vam tenir altres, diferents idees i això, i ens va venir aquesta perquè, a més, va donar la casualitat que el dia que vam decidir de tirar endavant el projecte, en aquell moment encara no ho sabíem, eh? Aquell mateix dia una tortuga va pondre els ous a les platges de...
de comarroga, llavors... Caram, mira, hi ha casualitat. Sí, sí, hi ha la casualitat, i quan ho van decidir, després van veure la casualitat aquesta, i van, ha de ser això sí o sí. I tant, és una senyal, això, és una senyal divina que havíeu triat bé. I tant, sí, sí, sí. I llavors ja vam decidir amb això, amb aquest animal. Aquesta bèstia, i tant. I qui us la va construir, Albert?
Es la va construir el Xavi Badia, de l'Essal Taller a la Gàrgola, de Santa Coloma de Caral. Es va fer una bèstia magnífica, molt maca. Realment és molt gran, també, aquesta bèstia. És una bèstia que fa una llargada de quasi 3 metres i mig, i amb una amplada amb les aletes i tot, que se'n va a poc més de 3 metres. Mhm.
O sigui, nosaltres, realment, primer li vam demanar una mica més petit, perquè també pel tema del transport, podeu transportar d'un lloc cap a l'altre. Però, bueno, es va anar animant i això, i al final ens va fer una bona bèstia.
I tant. Una bèstia de bèstia. Sí, sí, una bèstia bestial, eh? Bèstia bestial. I tant. La gent que ens està escoltant, que per ràdio costa molt explicar-ho, ho expliquem, eh?, però costa, que es pot buscar, eh?, per qualsevol... Fas una cerca a Google, Tortuga de Foc del Vendrer, i la podreu veure, la podreu veure amb diferents imatges. El que sobta, o el que em crida molt l'atenció,
és que té uns colors molt vius, molt blaus, un blau pasteu. A vegades les bèsties de correfoc són més de por, més tenebroses, podríem dir. En canvi, la vostra tortuga és molt alegre. Sí, el que passa és que si la veus quan porta els punts de foc ficats, agafa aquest punt més d'agressivitat. Potser veure-li els perls per allí ja t'ho fa. En canvi, quan li treus, la veus més...
una bèstia que fa més gràcia a tothom, més alegre, més divertida, i això també té la seva gràcia, perquè el que volíem fer és una bèstia que tingués les dues coses, per la part de quan fem en foc i quan no fem en foc,
que tothom hi trobés alguna cosa bonica i realment està agradant molt, eh? A tothom, tant gent gran com a canalla. I tant, no, no, sense dubte, és que és una bèstia espectacular. Quants punts de foc té? Només en té al davant o on els poseu?
No, en té 17 de punts de foc. 17 punts de foc. 17, no ens vam quedar curs tampoc amb això. No, no, i tant, ja que ho feu, ho feu bé. Sí, sí, porta 5 a dalt a la closca, llavors dues a cada letra frontal i una a cada una de les letres terceres, llavors a la boca en té 3...
si no m'he equivocat, sé que en té dues a la cua perquè em perd jo mateix i llavors també té la possibilitat de posar-hi una o fins i tot en algun moment dues caixes a dalt a la closca. S'està preparat també per tenir enceses elèctriques i algun cop també quan anem en foc també hem arribat a posar...
alguna piotènia d'aquestes més de confeti, que també queda molt bé. I tant, home, fa festa, clar que sí. I la porteu sempre entre dos? Sí, la pot portar una persona realment pel pes que té. El que passa és que nosaltres la volíem per dues persones, també dues persones dintre la...
La complicitat d'una amb l'altra fa que es diverteixin més i poden ballar més bé, més tranquil·lament, també. A Dricemple porten dues persones i la curiositat, la primera persona que l'ha ballat ella sola...
Va ser amb una sortida que vam fer, que va ser a Reus, que ens vam convidar de l'associació Supera't, que és una associació per persones amb trastorns de l'espectre autista, i un dels nens d'aquestes associacions ens va demanar per portar-la ell sol. I ho va fer aquesta persona abans que qualsevol altra nostra de la colla. I mira, ens va fer molta il·lusió, ens va fer molta...
Molta gràcia. I tant, home, és que les figures festives a última hora són això, evidentment són festives, també són integració, són cultura, són tradició, és a dir, no només són una imatge reproduïda en fibra de vidre, sinó que són molt més. Sí, sí, realment això...
El que t'aporta això és el que tu puguis donar també a l'altra gent, a tothom que s'hi vulgui involucrar en una cosa festiva, interactiva, inclusiva. Això és el que buscàvem i creiem que ho està sent.
I tant. Sempre en aquest programa, Albert, coneixem les bèsties, que és el que hem fet ara, o coneixem les parelles de gegants que són marineres, i sempre ens agrada preguntar, evidentment, també com esteu les ànimes d'aquestes figures, dels gegants, de les bèsties, la gent que els hi aixequeu les faldilles, que us poseu a sota, que els alceu i els feu ballar, els feu rodar, els porteu en correfocs, en aquest cas. Com està la vostra colla? Com esteu de salut?
De salut, bé, molt cansats perquè hi ha un primer any que portem perquè realment és una associació molt jove, però em sembla que s'ha encenat una miqueta l'olla i hem anat fent sortides...
a punta pala, no ens n'han deixat ni una. Això, quan s'és jove, no n'hi ha mai, però clar que sí. Bé, els que són joves, no és la meva... No ho soc tant jo, però, per sort, al darrere, tots els que hi ha, la majoria són molt joves i contents que s'ho passin molt bé i això, hi estan tots molt contents. Dius que heu fet moltes sortides, per on? Digue'm algunes que hàgiu fet, d'aquelles que diguis, mira, hem estat aquí, allà, a llocs que us han més us han cridat l'atenció.
Realment, a veure, sí que ens movem més per les zones més properes, el més lluny que hem anat, nosaltres de la bandera i estrem, però ens hem mogut per tot arreu, la seta de Cervobiga, Vilanova, Sant Joma, que és clar, tot el que és Penedès es cau més de prop, Santa Coloma de Queralt,
Hem tingut bastantes sortidetes. La majoria d'això són properes. Ara, llàstima que pel temps es va anul·lar, teníem una sortida a grau de castanyó, però va haver de ser anul·lada pel tema del temps. No hem de ser pogut fer-ho.
Bé, en qualsevol cas, la qüestió és seria, anar-ne fent, i mira, les que no es facin un any es faran l'any següent, això, Rai? Sí, sí, a veure si més endavant la podem fer, aquesta. I tant. Doncs bé, ens alegrem moltíssim que estigueu bé de salut, que sigueu joves i que porteu aquesta tortuga amb correfocs i amb trobades arreu on us convidin, que d'això es tracta de lluir per la vostra ciutat, Pau Vendrell, però també exportar-la, que se la conegui.
Sí, i tant, i tant, nosaltres sempre anem buscant per anar per tot arreu i on ens vulguin, intentem no dir que no, que a vegades ens és impossible, però intentem anar a tot arreu on ens volen. I tant, home, imagino que necessiteu també un bon transport per portar-lo a trossos, imagino que la desmunteu, però clar, logísticament també implica, doncs, evidentment, tot el que implica haver de sortir fora.
Sí, sí, hem pogut aconseguir tenir un remolc gràcies a patrocinadors i tot l'esforç que hem fet i ens han ajudat molt els patrocinadors, per sort, i la mateixa gent de l'agrupació i, de moment, el remolc és descapotable, es mulla cada cop, però, bueno, almenys ens serveix per poder moure'ns a tot arreu i no tenir cap problema amb el esforç, que això és una de les coses...
que també ens preocupava de l'encomençament. Transport solucionat, doncs avui hem conegut aquesta tortuga de foc del Vendrell, realment una bèstia preciosa, molt maca, tant en foc com sense, com ara ens explicava l'Albert Febrer, i t'agraïm moltíssim que ens hagis atès aquesta estona aquí al programa RANDEMAR, haver-nos presentat aquesta tortuga, aquesta bèstia, i la veritat, si la voleu veure, busqueu-la a través de Google, sortiran moltíssimes imatges i la podreu veure, que realment
val la pena. Doncs res, moltes gràcies per convidar-nos al programa i esperem que ens pugueu venir a veure amb cercaviles, correfocs i a tot allò on ens puguem veure. Doncs vinga, ens emplacem, quedem així i, com ho deia, moltíssimes gràcies, Albert. Bona tarda. Bona tarda. I així arribem al final de l'Arran de Mar d'avui. Nosaltres hem de marxar, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei. Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBI-cofòbiques.
El teu silenci et fa còmplice. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Bona tarda, són les 6...
Us parla Ter Ortega. El Carnaval de Tarragona tindrà per primera vegada la història reina, carnes, toltes i concubí. Són els representants de les comparses guanyadores de l'edició de l'any passat i tindran a les seves mans la vara de governar Tarragona entre el 6 i el 17 de febrer. La reina es mostrava il·lusionada pel seu paper.
Ilusionada y contenta, pero también a la misma vez para mí es una responsabilidad grande y poder representar a mi ciudad creo que es el mejor premio que puedo tener.
Serà Dani Medina, el concubí de la comparsa Urban Style, que van quedar segons. La consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, té clar que serà un carnaval meravellós. Però com cada any serà un carnaval meravellós, perquè com us he anat dient tots aquests dies, si tenim el carnaval que tenim a Tarragona,
és per tota la feina que feu les comparses. I això ningú ho pot negar. L'excel·lència del nostre carnaval i de la nostra Rua d'Artesania és perquè la feina que feu és absolutament extraordinària. I és important posar-la en valor cada vegada. Una trentena de comparses participaran a la Rua de l'Artesania que recorrerà la ciutat el dissabte, dia 14 de febrer.
Ematsa va destinar 6,2 milions d'euros en actuacions a millora de la resiliència del cicle integral de l'aigua el 2025. Va registrar rècord històric en inversions en abastament. Es manté la tendència a reduir el consum, que és de 109 litres, per evitant al dia. Ho ha explicat Daniel Milán, que és el director gerent d'Ematsa. Bé, un any és que un any hem fet pràcticament rècord d'inversions en la història d'Ematsa. Ens hem plantat...
3,1 milions, que és una dada bastant alta, i quan guanya el 26 es posem en una dada més de creuer, diguem-ho així, més similar als altres anys. Si anirem a aquests més o menys 2,1 milions, insisteixo, una part és obra nova, i l'altra és que algunes de les inversions que s'han començat el 25 s'acabaran el 26, per tant, una part d'aquest import s'ha imputat el 25 i l'altra el 26.
I el caos ferroviari ha arribat aquest matí al Parlament de Catalunya. Durant la sessió de control, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha demanat col·laboració a la resta de partits per resoldre la crisi ferroviària.
perquè soc molt conscient que aquesta no ha sigut una bona setmana pel país i sobretot pels usuaris de Rodalies, que mereixen de tots nosaltres un servei millor. I ho faig també amb la mà estesa, el seu grup com a principal grup de l'oposició en aquesta cambra, perquè crec que entre tots és responsabilitat que ens encaminem en el camí de les solucions.