Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 16 de març del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Rande Mar.
Començarem com és habitual? No, no farem avui un repàs de totes les notícies, però sí que anirem fins a l'antic Egipte per conèixer una tarragonina que allí hi farà una inspecció arqueològica.
Farem esport amb la regata, una nova que organitzaran a Sitges. Barrejarem llibres i mar, una bona combinació per passar l'estona. Escoltarem música des del delta de l'Ebre i acabarem el programa d'avui coneixent l'aranyenc de l'any, que ja us avancem, que té molta relació amb el mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a Bonport. I comencem per la nostra cap tècnica. Els comandaments hi ha la Sílvia García des de RadioDelta.cat, la Cel Prieto, ho direm bé, en Sergi Corral des de Radio L'Escala, des de Canal Blau Ràdio, la Carla Lanuzà, l'Oriol Leo des de Radio Arenys i que us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Goda.
Ho tenim tot a punt, així que comencem la rendemar.
I ara anem fins l'antic Egipte perquè ha començat a desenvolupar-se un projecte relacionat amb una presa. Josep Sunyer, diga'ns. Parlem amb una dona, Roser Marsal Aguilera, doctora en arqueologia per la Universitat de Barcelona, màster en llengua i civilització de l'antic Egipte per la Universitat Autònoma de Barcelona i licenciada en història per la Universitat de Rupira i Virgili. Ella ha col·laborat activament en diferents projectes de recerca amb l'Institut Català de Paracologia Humana i Evolució Social, amb l'IPES,
en diversos jaciments aquí a les nostres comarques, però també a Tapuerca. De fet, allà la vam conèixer. En Evilla Internacional ha participat en projectes a la Universitat de Cambridge, a Kènia i a Jordània. Ha fet diverses estades de recerca en centres estrangers, com el British Museum, a Londres, o també l'Institut del Pròxim Orient Antic del Col·legi de França, a París, també dirigeix un jaciment a Xipra.
Un currículum d'aquesta arqueòloga i egiptòloga tarragonina que és molt extens, de fet és especialista en la gestió de l'aigua a l'antiguitat i acaba de rebre atenció a una beca a Marie Curie, a Suècia, haurà de marxar cap allà al setembre, on dirigeix i dirigirà de fet ja les primeres excavacions amb profunditat a la pressa de Sad el Kafara, a Egipte, considerada la més antiga del món per les seves dimensions.
En aquesta pressa encara no s'hi havia fet cap excavació en profunditat i l'equip ja ha pogut fer la primera campanya, ho van fer el passat mes de gener i febrer, per tant acaba pràcticament d'arribar d'Egipte. L'Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració també amb aquesta universitat sueca, Uppsala University, junt amb la Fundació Palarc i la Fundació Juanelo Turriano són qui financien aquest projecte.
en el que treballen 15 persones de diferents especialitats científiques. Anirem, per tant, avui cap a la població d'Eluan, a 30 quilòmetres del Caire, que és l'epicentre logístic d'aquesta excavació, i la presa està situada en un ric sec al desert oriental egipci. Una de les hipòtesis de la qual ara en parlarem és que els egipcis van construir Sat el Kafara de més de 100 metres de llargada i entre 13 i 15 metres d'alçada per protegir la zona d'inundacions, com les Danes, que s'abocató recordeu, de València.
Roger Marçal, què tal? Bon dia, benvinguda. Bon dia. M'he deixat part del currículum, eh, a banda. Bueno, crec que... A tu li treus mèrit, eh, però no, escolta'm, això té molt de mèrit, eh? Moltes gràcies. Bueno, explica'm, perquè m'agradaria explicar moltes coses. D'entrada, rebre una beca maricurí no és habitual. Hi ha molts investigadors i investigadores, però que te la concedeixin vol dir moltes coses, no?
A mi ja tots els meus ens va sorprendre molt. La veritat és que és la tercera vegada que ho intentava. Això de la tercera bala vençuda, doncs puc dir que sí. Han sigut molts anys treballant per poder participar-hi i poder estar-hi. I la veritat és que estic molt contenta. Home, què s'ha de dir, no? És una pena perquè al final has de marxar fora, però també és una oportunitat que puc tenir dos anys més de continuar amb la recerca.
Ara te'n vas en breu, en pocs mesos, cap a Suècia. Quants anys, allà? Són dos anys. La PECA postdoctoral són dos anys. Llavors, el contracte s'iniciaria al setembre i ara s'ha de fer tota la logística per marxar cap allà amb la família. He comandat l'estada a Egipte, aquesta primera estada, i com és aquesta pressa? Perquè ens puguem fer la idea també de la rellevància de l'excavació, d'intervenció, que és la primera que es fa, no?
Exacte. És un llaciment que la veritat és que és bastant conegut dins dels estudis de l'antic Egipte, perquè es considera la presa monumental, sempre hem de dir això de monumental, més antiga de tota Àfrica i possiblement de la història. Hi ha altres preses que coneixem, al proper Orient, per exemple, amb altres països que també són molt antigues,
Però és veritat que el que li dona la singularitat d'aquest jaciment és la monumentalitat. Com bé has dit, són 100 metres de longitud, uns 13-15 metres d'alçada, és espectacular. A més, quan ho veus en directe és encara més espectacular. Llavors, com bé, em dedico a la recerca i la gestió de l'aigua, i a més tinc aquesta formació en egiptologia, estava molt interessada en fer aquest projecte,
per veure com gestionaven els antics egipcis l'aigua en un espai també tan desèrtic, al final estem parlant del desert oriental egipci, per tant, com gestionaven l'aigua en aquestes cronologies. També estem parlant de fa 2.700, 2.600 anys. És una cosa molt, molt antiga. Com feien això i també quina és la relació entre aquest espai desèrtic, per tant, el paisatge, amb aquesta gestió per part dels antics egipcis, que crec que és molt, molt interessant.
Hi ha un riu sec, no? És a dir, a la presa ara no hi ha aigua, no? No, és un guadi, el que anomenem un guadi, per tant, allí quan plou, plou molt. O sigui, quan plou a les muntanyes del desert oriental, són inundacions repentines, que ho he inundat tot, i per això aquesta gran presa, aquesta monumental presa, que va ser construïda enmig d'aquest riu sec en l'actualitat, però ja et dic, que quan plogui molt, per allí passa aigua i s'ho carrega tot.
Ara, quan hi vas anar al Genecle, aquí parlem d'un equip de 15 persones, més o menys. Sí, l'equip... Tu arribes allà sola, a més a més, no? Sí, jo vaig fer una visita prèvia el 2022, que vaig anar acompanyada amb el Josep Cervelló, que és el director de l'Institut de Proper Orient de la Universitat Autònoma de Barcelona, i me'n recordo d'anar allà a veure aquesta presa, si hi havia potencial per anar a fer un projecte.
I després ara he tornat al desembre, vaig estar allà per organitzar tota la logística. I tot això, pensa que has de demanar permisos al Ministeri d'Antiguitats i de Turisme d'Egipte. Són molts papers, són molts procediments per adquirir això. I el juliol d'aquest any, de l'any 2025, va ser quan el van concedir. I després d'això ens van aconseguir els permisos de seguretat.
que també són molt importants, rebre'ls. Perquè moltes vegades tens el permís de les autoritats egípcies, però no el de la policia, i per tant no pots iniciar el projecte. I vam tenir molta, molta sort de rebre els dos més o menys bastant aviat. I llavors a partir d'aquí ja era anar a Egipte i començar a preparar la logística de portar un equip. Al final hem sigut nou, entre gent d'aquí d'Espanyols, també de la Universitat d'Ubsala, de Suècia, i per tant poder...
fer tota aquesta logística preparatòria de la campanya. Una pregunta que faig en el dia previ, el dia de la dona. Ser dona, jove i egipte, i líder del projecte, és un plus de dificultat? O no has tingut cap problema en aquest sentit? Home, la veritat és que fa por. O sigui, no t'enganyaré. No ha sigut allò, vinga, me voy allí... O sigui, la veritat és que fa molt de por més respecte. Respecte.
Aquest respecte, no?, de dir, bueno, vaig a un país, que a veure què... Però la veritat és que tot ha anat molt bé. O sigui, tant les autoritats egípcies m'han rebut amb els braços oberts, ha sigut tot molt fàcil. Tot han sigut facilitats allí. L'equip ha sigut d'un 10. O sigui, ha estat tot genial. No tinc cap problema, no? Per aquest sentit, anar allí, això, una dona, no?, d'anar a Egipte, ha sigut tot perfecte.
En una reunió seran tots homes i tu, no? I tu com a dona, tots homes, no? Sí, per exemple, quan estàvem llogant els apartaments on ens vam quedar tot l'equip, són aquests moments que de sobte comença a venir un, ve un altre, de sobte són 20 homes negociant els preus del teu apartament i tu penses que em diguin el preu, pago i ja està. Són aquests moments que també...
la dificultat de l'idioma, de no conèixer, que la veritat és que m'agradaria poder conèixer més aquest idioma per poder participar d'aquestes converses, i són aquests moments que al final et donen aquests moments. Roser, Egipte és un país ara segur per viatjar? Ha oscidat molt això, s'ha hagut anys que era impossible anar-hi,
Fa unes dècades s'hi pugui anar perfectament i ara també, penso pel que mati fora de micròfon, que és un país que tu no és molt cap problema perquè és segur per anar-hi, per anar a fer turisme, perquè vulgui anar a fer turisme. Sí, és un país que és totalment segur. Ara, òbviament, tothom m'ho pregunta justament per l'esclat d'aquesta guerra i d'aquest conflicte bèl·lic que suposo que tardarà a resoldre's.
però de moment a Egipte totes les fronteres estan obertes, hi ha equips que conec espanyols que estan treballant actualment a Egipte, per tant és un país segur i tant pel turisme, és un país seguríssim en aquest aspecte. Òbviament, com a tot arreu, sempre hi ha aquesta possibilitat de fer un atemptat, però tot passa aquí, tot passa allí, tot passa a qualsevol lloc. Però no, jo a tota la gent que conec i que em pregunta sempre els dic que és un país molt, molt segur.
Roser Marçal, la vam conèixer a vuit metres sota terra, fa dos anys, crec que va ser, a la Copa del Mirador, a Tapuerca. Estaves allà amb el Jordi Mèdia Vergès, que ho escaven, jo vaig baixar per allà a una escalinata, vuit metres més o menys cap a baix, eh? Sí, sí. Mira, et vaig fer una pregunta allà, anem a sentir-la, va.
Esteu tu i la Roser Marçal, aquí baix. Què tal, Roser? Hola, què tal? Bones. Com ho tens per aquí? Doncs estem aquí obrint a veure si trobem les galeries i llavors, bueno, a poc a poc anem excavant els diferents nivells de fumier i, bueno, com veieu, està força plegat de material arqueològic. Llavors, bueno, anem lents perquè surt molt de material.
Home, la gent de l'IPES t'aprecia molt, eh? Perquè quan s'hi deia aquests dies que t'entrevistàvem, jo sé que t'aprecia molt. Tothom, eh? Del Carbonell, tot l'equip, eh?
I s'estan molts anys i moltes excavacions, no només a Tapuera, que també per aquí, eh? Sí, sí, la veritat és que jo me'ls estimo molt a ells perquè al final han sigut tots mentors i mentores meves. O sigui, m'han format aquest equip. Jo vaig estudiar, vaig entrar, me'n recordo, quan tenia 17 anys encara, vaig començar a la universitat i em van dir... Vaig anar al laboratori de l'IPES i vaig dir, puc anar a excavar a algun lloc? I me'n recordo, no?
Clar que sí, no sé què. I vaig començar, crec que el primer llaciment va ser aquí al Catllà, a la Cativera, amb el Josep Maria Vergés, justament. O sigui, un dels primers. I després vaig començar amb la Palmira Saladier, amb el Josep Bay Verdú, amb tots. És que me'ls estimo moltíssim perquè han sigut tots mentors i mentores meus.
Tenies 17 anys, ja tenies clar que volies ser arqueòloga. Sí, sí, sí, això m'ho pregunta molta gent. Jo quan era petita vaig veure la mòmia, ja sé que això sona com a molt, però aquesta va ser la realitat, i vas dir, jo vull dedicar-me a l'egiptologia. No, la veritat és que també tinc, la meva família, sobretot el meu pare... El teu pare és perdista, eh?
Deixa'm mirar els records d'aquí. Això, això, Maria Marçal. Sempre, bueno, també feia... Estava a la secció de cultura, no? I sempre em portava, quan feien alguna entrevista, alguna... Sempre em portava als museus i tal, i sempre m'ha interessat. A més, visc a Tarragona, no? A Tarragorromana, com no m'agradarien les pedres i... Però la veritat és que la gent deia, però per què no et dediques, no? A Roma, o sigui... I jo sempre deia, no, no, jo
després de veure la mòmia, necessito dedicar-me a l'antic Egipte. Tot i que, al final, el meu interès general és l'arqueologia, que és el que realment m'agrada. Per què és tan fascinant Egipte?
Jo crec que quan sobretot ets petit i et trobes amb una mòmia o et trobes amb les piràmides, doncs jo crec que el teu cervell és com que no pot assolir aquesta immensitat. Almenys a mi em va passar això. I quan t'endinses una mica veus que és tan diferent, tot i que hi ha aquests paral·lelismes en altres cultures, però sobta aquesta diferència o aquesta, sobretot...
monumentalitat de tot, tot és gran, tot és espectacular. I sobretot, una de les coses que més sempre m'ha agradat, però també d'altres cultures a les que m'he dedicat, són els deserts. Clar, a mi em portes a un lloc en un desert i em perdo, m'encanta. I justament Egipte, tot i que sempre, a més, em dedico a l'aigua, però pensa que l'Egipte un 90% són deserts. Per tant, encara em fascina més tot això.
Clar, i l'aigua amb un lloc dessèrtic, que això també té un plus de baixitó, no? I comparant-ho també amb l'Adana del País Valencià, ells ja estan fent obres per canalitzar l'aigua aquesta, que dius que quan plou, plou moltíssim allà.
No, en realitat allò continua, el jaciment, el que queda, que queden com dos estrips del que seria la presa monumental. Queda la part nord, que es conserva molt millor, que tenim totes glaonades, són uns blocs de pedra monumentals, com serien els de les grans piràmides d'Egipte, o sigui, és monumental. I després el que vam intentar fer és, sobretot, anar a buscar i documentar les restes que quedaven. Per exemple, si quedava aquell com a la part sud i també a la part posterior de la presa. I el que vam fer són treballs, sobretot, de neteja.
Vam netejar allí amb un equip d'egipsis també i el que vam fer és trobar en gran mesura part d'aquesta estructura o megastructura que mai s'havia ni netejat ni excavat. I la veritat és que, tot i que està molt perjudicada per obres modernes que hi ha al voltant de la presa, és espectacular veure-la d'alguna manera tota neta.
Mira, busca d'imatges és com un gran canyó, com el gran canyó del Colorado, per entendre'ns, perquè ho tinc l'imatge a la ment, per tant, hi ha molta estructura, tot molt desèrtic, de fet. Sí, pensa que, clar, una de les hipòtesis és que una gran riada, una gran inundació, el que va fer és que la va partir per la meitat, per això, d'alguna manera, es perd tota la part del mig de la presa i es conceben, com dic, els dos estrips, la part no i la part sud.
I llavors el que també es conserva, que és molt, molt important, és tot el que seria el farciment, el farciment de la presa, que també ens dona unes dades a nivell d'enginyeria tècnica, de tecnologia hidràulica monumental, que no teníem fins ara. Tot això és espectacular també de veure, perquè ja et dic, el que és el farciment de la presa és espectacular de veure.
A Xipre, què hi fas, a Xipre, per cert? Doncs a Xipre, justament, a la Universitat d'Upsala i també amb una col·laboració amb la Universitat de Copenhague, dirigeix un llaciment centrat en la documentació d'unes cisternes i d'unes infraestructures d'aigua relacionades amb les mines de coure de la illa de Xipre.
però d'època romana. Pensem que és d'època romana pel material que hem trobat. L'any passat, el 2024, vam fer la primera intervenció de neteja i el 2025, el passat octubre, vam estar allà un mes excavant aquestes estructures i la veritat és que el resultat ha sigut molt important. Encara estem pendents de publicació perquè veig que em vols preguntar sobre els resultats, encara no podem dir res perquè està tot en procés, però la veritat és que excavar tot això ens ha donat moltíssima informació que no teníem abans.
quan mires enrere a Roser i penses en aquella nena de 17 anys que va veure la mòmia
És a dir, aquest ve a la ment, perquè és un somni, és realitat, no? Imagino d'ho teu. Sí, sí, puc dir que sí. Però no has espancat molt, eh? Exacte. Això és una de les coses que, a més, m'agrada molt explicar quan vaig a fer xerrades de divulgació d'escoles, d'això dels somnis que es fan realitat. Jo crec que és més, bueno, t'agrada una cosa, la vols fer, l'estudies, perquè no és en plan, m'acau del cel, sinó que són molts anys d'inversió, bueno,
en formació, sobretot el més important és formar-te, formar-te bé, i si t'agrada, doncs anar avançant. Òbviament et trobes obstacles, perquè amb tot arreu et trobes aquests obstacles, però bueno, si d'alguna manera els pots anar superant, doncs jo he tingut aquesta sort, i llavors a poc a poc he anat superant aquests obstacles, i ja avui dia no em puc queixar, miro cap enrere i dic, mare meva. Sí, sí. Que sembla que va ser ell, no?
Bueno, no. No et creguis, ja fa molts anys que vaig deixar la carrera. Ets jove, ets molt jove. Sí, sí. Relativament jove, no? Sí, sí, ho puc dir, tinc 36 anys, sí, sí. Però la veritat és que, bueno, al final, arribar fins aquí, i a vegades, quan em van aconseguir, sobretot al juliol, va ser aquell moment de, ostres, no?, aniré a Egipte a dirigir el meu propi projecte. Doncs, home, és molt fort, no?, és donar molt, molt de respecte. I fer-ho bé, no?, i d'anar allí i fer les coses ben fetes.
De egiptòlogues no n'hi ha gaires, no? Egiptòlogues... N'hi ha, eh, s'ha dit. N'hi ha, n'hi ha, sí, sí. Però no gaires, no? No aires, exacte. O sigui, és una cosa que s'està... Bé, a poc a poc sí que hi ha una formació i cada cop hi ha més dones que es dediquen a l'egiptologia, però no ha sigut això la tendència, no?
Ara cada vegada hi ha més, és veritat que hi ha més dones també a Egipte que dirigeixen projectes, i això és molt important, no només que participin en campanya, sinó que elles també dirigeixen projectes. A Espanyoles en conec unes quantes, i espero que tot això continui, aquesta tendència, i que totes les dones que es vulguin dedicar puguin arribar a dirigir aquests projectes si és el que volen.
Mira, vam fer pedagogia perquè de l'antiga Roma, clar, aquí sabem moltes coses, i ara vinc de Tarracoiba, ens en explicaran encara moltes més, però d'Egipte no en sabem tantes, tot i que algun any Tarracoiba s'ha dedicat a Egipte també, perquè al final les cultures confuleixen, no? Sí. No, exacte, o sigui, hi ha una part, òbviament, de l'antic Egipte, no?, que hi ha...
L'ocupació romana, per tant, és importantíssima. Hi ha molts especialistes que es dediquen també a aquesta fase de l'antic Egipte. Jo em dedico a coses molt més antigues, però bé, que sí que hi ha molta gent que es dedica a aquestes fases. Tenien divinitats dedicades a l'aigua, això ho volia explicar. Sí. Egipte, eh? Egipte, Egipte. Per tant, donaven importància el tema de l'aigua, importància vital, no?
Com he dit abans, al final un 90% és desert, per tant, l'aigua és fonamental. Això que diuen Heròdot, aquesta frase del Nil, és un regalo. És veritat, sense el Nil no s'hagués pogut conformar aquesta gran civilització. O sigui, el Nil ho era tot. I llavors és normal també amb aquestes civilitzacions, aquestes cultures antigues, que es desenvolupin divinitats relacionades justament amb l'aigua.
Al final hi ha molts mites, per exemple, que és que tot neix de l'aigua. Pels antics egipcis, per exemple, era el Nun. El Nun és com un cercle, un món d'on neix tot. De l'aigua neix tota la civilització egípcia per ells. L'aigua ho és tot.
M'has deixat pensar, ara, amb això, perquè he recollit una frase que no sé exactament d'aquí era, però que era egípcia, que parlava dels cucs, les mosques, i que tot venia a l'aigua. Era una frase que estava molt ben trobada. No la recordo. Mira, l'Audal sempre diu que som imbècils, ja ho sap. A més, tenim una bona relació. Sí, sí, sí. He compartit una part de coneixement. Tu dius que si prenguéssim més de les cultures antigues avançades ens establirien molts disgustos.
Doncs sí. Mira, ara a l'octubre van fer un gran congrés internacional sobre l'aigua, el paisatge i la societat, que el van fer a Barcelona. I justament va venir el director de l'ICAC, entre d'altres ponents, i van estar parlant sobre la desgràcia de la dana de València. I ell mateix deia, i altres ponents, que els antics romans mai haguessin construït on construïm nosaltres.
Llavors debatíem sobre això. Què passa, no sabem on construïm o és que hem perdut el respecte cap a la natura? Al final és com que no formem part de la natura, nosaltres som aquesta natura. Jo crec que és molt important pensar i transmetre aquests coneixements als joves, sobretot, que nosaltres som natura, per tant nosaltres hem de respectar-la. No podem construir perquè és més econòmic, en un lloc on pot morir molta gent. És que només he de pensar-ho, però desgraciadament això funciona com funciona, tot és un món en economia.
Però per això dic que si, com diu l'Eudal, som imbècils, i per tant, si miressim cap enrere i aprenguéssim aquests coneixements, o no tinguéssim aquest respecte cap a la natura, no passaria les desgràcies que passen actualment. Estem parlant amb una egiptóloga, perdó, arqueòloga, per tant, arqueòloga egiptóloga tarragonina, Roser Marsal Aguilera, que dirigeix un projecte egipte sobre la presa més antiga i de les més grans, i que ara s'anirà cap a Suècia d'aquí a poc.
Allà quina part de la feina he de fer a Suècia? Perquè allà suposo que és més feina d'estudi, d'investigació. Exacte. Amb el que ja teniu, què heu fet allà? Allà hi deu haver equip encara treballant o no? No, vam tornar tots, tot l'equip va tornar.
a principis del mes de febrer, i ara el que toca són totes aquestes dades que hem extret, que són moltíssimes. Hem fet estudis des de topografia, fotogrametria, geologia... Hem intentat anar allí i fer el màxim d'extracció de dades, que ho hem aconseguit.
I ara el que toca és analitzar totes aquestes dades, que són moltes, i també valorar si val la pena tornar, que jo crec que sí, per acabar de documentar coses que ens han sorprès, que hem trobat i que no ens esperàvem. Llavors seria tornar-hi, a fer una nova campanya, quan ens organitzem una mica perquè acabem de tornar, i documentar aquests nous resultats que hem obtingut.
A més, la cervesa és molt bona, a Egipte. Sí, la veritat que... No, totes no, n'hi ha una que és molt bona. Sí, sí, a nosaltres ens agrada molt la Saqara, no? Aquesta, aquesta, aquesta. Exacte, el nom que fa referència a la piràmide, no és glaonada de Necherhead, per tant, encara ens agrada més.
i està molt bé després de tantes hores de camp, que a més que és feixut, perquè al final el llaciment, per exemple, està lluny, està en una hora i pico d'en cotxe per uns camins que et pots imaginar, i per tant arribar a l'apartament i poder-te prendre aquesta cervesa fresqueta davant, amb aquest paisatge veient totes les piràmides, des de Guisa fins a l'Aixur, home, és el seu.
Quin privilegi, no? Un privilegi total. La veritat és que quan vaig buscar els apartaments, una de les coses que tenia clara era que tingués bones vistes, si podia ser clar, i vaig tenir molta sort. Us imagineu despertar al matí i veure les piràmides allà? És brutal, no? Brutal, la veritat és que sí. Les postes de sol són increïbles a Egipte. Sobretot, tenim unes fotografies impressionants, amb els dies clars també, perquè ara és aquesta època que a vegades amb els dies més nubulats no es veuen, però els dies que hem tingut de sol les vistes són espectaculars.
Abans, quan deia el teu currículum al començament, clar, has estat a molts llocs i a moltes universitats, alguna que tinguis a banda. L'IPES a banda per l'IPES és casa, no? Sí. L'IPES és casa, o sigui, la família, eh? Sí. Però a banda de l'IPES alguna que recordis també, algunes de les intervencions arqueològiques o col·laboracions amb algunes universitats que hàgis fet? Perquè la Marie Curie és la primera que et dona, això és molt important. Per tant, han donat altres beques abans, no? També.
Sí, la veritat és que vaig fer la tesi sense beques, que és una cosa que vaig estar treballant, i per tant va ser durillo, no diré que no, però al final va valer la pena acabar. Després vaig aconseguir una Margarita Salas, que és una beca a la Universitat de Barcelona, i després l'última que vaig tenir és aquesta de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és una Juan de la Cierva, amb aquest institut de Pròxim Orient Antic,
I la veritat és que, bueno, tot té lo seu, no? El 2021 va ser, després del Covid, justament, anàvem a marxar el 2020, però amb el Covid es va interrompre la campanya, i va ser la primera vegada que vaig escapar a Egipte. Per tant, home, va ser una passada, no? Poder estar allà, al mig del desert, justament, a prop de la piràmide de Saqqara, l'esglaonada, les vistes, tot. Bueno, clar, per mi, imagina't, sobte en planto allà a Egipte, va ser espectacular. Quin mes de l'any era? Digue'm? Quin mes de l'any? Era el maig, vam anar al maig. Encara.
Encara feia calor, feia molta calor. L'estiu 40 l'ombra, eh? Sí, sí, i allí hi havia dies que ens va donar a tots, vam passar per una afectació pel sol, perquè al final on estàvem la radiació és molt forta. I llavors quan estàs tantes hores exposats sense una ombra, et dic jo que fa molta calor. Fèiem repàs d'això, econològicament parlant de totes les excavacions que has estat, de les que recordes. Alguna més que recordis, que diguis, home, aquesta va ser molt xula?
Bueno, és que en realitat com m'agrada tant tot, no? És com... Però la veritat és que els anys que vaig estar a l'Abrí Romaní, per exemple, a Capellades, no? L'Abrí Romaní és un d'aquells... Són llaciments d'escola. M'ho vaig passar tan bé, vaig aprendre tant amb la gent... Són molt bons records. A la Boella, aquí, per exemple, a casa nostra, quan va sortir la defensa del Mamut, poder excavar, jo què sé, una... No me'n recordo, si era un fèmur, una... Bueno, això a la Palmira, no? Se'n recorda més que jo.
d'un mamut o un hipopòtam de fa un milió d'anys. Això és espectacular, tenir-ho entre mans. Hi ha molts jaciments espectaculars. Jo crec que a vegades també donem molta importància quan marxem fora. Sembla que el que tenim fora de casa internacionalment és més important, però jo he de dir que no. Aquí tenim jaciments a casa nostra, a Tarragona, pròpiament dita...
que són espectaculars, que estan fent treballs meravellosos, amb una recerca minuciosa que és top internacionalment. No cal anar a fora perquè aquí s'està treballant excel·lent. I això és una de les coses que també m'agrada dir, perquè a vegades sembla que m'escaves a Egipte i no. Jo escavo amb la metodologia que m'han ensenyat aquí a Tarragona, la gent de l'IPES, per tant, pots escavar a Egipte, pots escavar a Tarragona, pots escavar a la Xina, dona igual. Al final és com ho fas, la feina ben feta i dona igual on.
Estem parlant d'investigadors que ara fa més de 30 anys, més de 30 anys, van descobrir una nova espècie en la genealogia humana. Això és excepcional. De fet, a nivell de descoberta científica, jo diria que en l'últim segle, aquí.
de les més importants que s'han fet, i això que també cal posar en rellevància, perquè va ser un equip de tarragonins, que estaven allà a Tapuerca, i que a Grandolina van descobrir el Montefésor, una nova espècie, i que els hi va costar molts anys que els hi reconegués la comunitat internacional, l'espeçament a Europa, a Alemanya, que els hi reconegués que era una nova espècie.
Sí, sí, són molts anys. A mi em passa cada any, no? Quan repa, rebu aquest mail de la Palmira Saladí, justament, que s'encarrega d'això i diu «Bienvenidos a Tapuerca». És un d'aquests moments que se't fica la pell de gallina. És veritat, encara em passa i porto, no sé, 13-14 anys anant a Tapuerca a excavar, no? És espectacular. El jaciment, tot és... l'equip, no? És una família, també. Veus tants especialistes que, bueno, fan unes coses que dius «Mare meva».
I a més a més, dintre de tots aquests anys, tot i que treballi amb un altre llaciment, perquè hi ha molts llaciments dintre del que és el sistema de tapuerca, et fan sentir que dona igual el llaciment on estigui. Tu et formes part de l'equip i això és el més important. I estar allí compartint aquestes troballes, com quan va sortir, per exemple, la cara del primer europeu, que va ser fa pocs anys relativament,
El pink, per exemple, va ser espectacular poder veure-ho en persona, poder estar amb tot l'equip que t'expliquessin. És un lloc excepcional, exacte. I l'equip que tenim aquí és excepcional. I això s'ha de dir.
El tenim aquí, a Sant Pere i Sant Pau, eh? Exacte. No cal anar tan lluny. Bueno, escolta, Roger, m'has de prometre una cosa, eh? Que Suècia escoltaràs Tarragona Ràdio. Oh, i tant, i ho faig, eh? Sí, sí. I de tant tant enviem-nos algun whatsapp, perquè et saludarem des d'aquí, eh? Clar que sí, a mi, bueno, encantada. Què saps de Suècia? Perquè és un país, bueno, no sé, jo tinc la ment muntanyes, crec que hi ha per allà.
Sí, bueno, depèn d'on estiguis. En aquest cas, Uppsala està una miqueta, en una hora, amb cotxe al nord d'Estocolm. Vaig estar-hi, a Uppsala, fent un any de recerca, un any de postdoctoral, i la veritat és que és una ciutat universitària, la més antiga de Suècia, i és una ciutat molt tranquil·la, no? Està envoltada de boscos, és més que muntanya, és més els boscos que tenen. Però, bueno, te'n vas allí, fas una barbacoa, perquè allí pots fer-ho durant tot l'any, pots veure natura per tot arreu, la veritat és que és un...
En aquest cas, la universitat i la ciutat d'Obsal és un lloc molt tranquil per viure. Hi ha bona cervesa o no?
Oh, i tant. El que passa és que no són el preu d'aquí. El preu d'Egipte, eh? El preu d'Egipte. Perquè Egipte és molt barat. Bueno, han pujat els preus, eh? Sí, és una de les coses que ens han criat l'atenció respecte als 3 anys, que les taxes i tot això han pujat. Per tant, ara les begudes alcohòlices són més cares. Però crec que és més cara a Suècia. Fa un parell de dècades a Egipte podria sopar a millor restaurant del Caire per 3 o 4 euros al canvi. I eren lliures, no? Però més o menys era això, eh?
No, encara hi ha molts bons llocs que pots sopar per aquest preu. És econòmic, depenent on vagis. Si vas a llocs més turístics, òbviament, han pujat els preus. Però si encara continues anant a llocs més tradicionals, que fan cuina tradicional, egípcia, pots trobar preus com el que comentes. Roser Marçal, un plaer haver-te trobat no vuit metres de terra com l'altre dia. Moltes gràcies. Tinc aquí els estudis de Tarragona Ràdio, que vagi molt bé per Suecia, ens ho explicaràs.
I també una forta abraçada a tota la gent de l'IPES, que sé que estan escoltant la ràdio, i a ton pare. Això, això mateix. Ton pare, company periodista, dels bons, a més a més, i que sé que està molt orgullós de tu. Segur que sí. Moltes gràcies per haver-me convidat i us donaré notícies. Vinga.
Més igual al lloc d'on vens, més igual com vius la vida, tots pujarem al tren, som el mal més. Més igual si et rica o pobre, més igual si tens poder, més igual a què et dediques, tots pujarem al tren, som el mal més.
Els cambis començan.
M'és igual la teva pell, m'és igual la teva llengua, tots pujarem al tren, som el mateix. M'és igual com et festeixis, m'és igual la teva fe, m'és igual allò que et resis, tots pujarem al tren, som el mateix.
M'és igual a qui estimis, m'és igual al lloc d'on...
Ara canviem radicalment de tema. El corriol camanegra és una de les espècies que cada any creuen al mar des de l'Àfrica per arribar a les temperatures més moderades de la costa mediterrània. Però a diferència de les altres aus, el corriol no pon als arbres, sinó a la sorra de la platja, el que fa que s'hagin de prendre mesures bastant específiques per garantir la convivència amb aquest petit ocell. Carla...
Exactament, i ja fa uns dies que n'estem parlant d'aquest tema aquí al Garraf, perquè tenim el privilegi de ser un dels llocs preferits del Corriol Cama Negra per pondre els seus ous cada any, especialment a les platges de Vilanova i la Geltru i de Covelles. I la veritat és que en parlem molt del Corriol quan apareix aquí a les platges pel trasbals que suposa les zones verdes d'aquí de la zona,
Però en general en sabem poc d'aquest petit visitant africà. Així que avui he trucat al meu ornitòleg de confiança, en Xavi Elizondo, el meu referent vilanoví, i cada dia el de més gent, per saber-ne el que faci falta sobre el Corriol Cavanegra. Molt bona tarda, Xavi, benvingut a Randamar. Bona tarda, Carla, moltes gràcies.
Mira, primer de tot, volia fer que ens expliquessin una mica cosetes més bàsiques, perquè el corriol cava negra, que aquí tothom al garraf n'ha sentit parlar tard o d'hora, perquè al final sempre és una notícia d'entrada de primavera, però jo crec que no gaire gent és capaç d'identificar-lo si el veu. Com distingiríem un corriol cava negra d'altres espècies que podem trobar aquí a les platges?
Bé, és una mica complicat perquè diguéssim que no té uns trets gaire espectaculars, és un ocellet més aviat bru i podem trobar altres espècies a la platja també amb tonalitats molt similars i de vegades ens pot costar identificar-los. Però si dediquem alguna estoneta amb una mica de paciència, jo penso que sí.
Bàsicament estem parlant d'un petit ocell que fa entre 15 a 17 centímetres de longitud, incluent la cua, l'envergadura larga 40 i escaig centímetres, per tant un ocell més o menys petitó, una miqueta més gran que un per dalt,
i que presenta el que diem dimorfisme sexual, que això en els ocells vol dir que femelles i mascles presenten un patró de coloració del plumatge diferent, són una miqueta diferents. Llavors, les femelles són molt brunes, moltes roses, i llavors tampoc és que tinguin uns trets característics gaire espectaculars, d'acord?
perquè són les que normalment coven durant el dia i necessiten aquest plomatge per mimetitzar-se amb l'entorn. Després, si vols, parlarem una miqueta de com coven i com és el seu cicle reproductiu. I els mascles sí que són una miqueta més cantons.
Els mascles tenen un collaret, les femelles també, de color terros, però un collaret que no els arriba a tancar per davant tota la gola, sinó el que veureu com si fossin dues puntetes, negres en el cas dels mascles, terroses en el cas de les femelles, i després els mascles tenen una taca característica al front negre, que aquesta sí que pot servir una miqueta per distingir-los, d'acord?
I en època de reproducció, el pili, que en diem, que és la part superior del crani, és d'un color així vermellós, d'acord? I penso que poder el tret més inconfusible és com es desplaçar per la platja, perquè es desplaçan a molta velocitat, corrent per la sorra, i de tant en tant aixecen el vol, sobretot quan encara no tenen ampollets...
Però els podem veure desplaçar-se a certa velocitat, caminant per la sorra, buscant aliment, amagant-se, descansant també estones. I, òbviament, el tret més característic d'aquest animal són les seves potes negres. D'aquí el seu nom, unes potetes negres que deixen unes petxadetes de tres dits fàcilment identificables a la platja.
i un bec del mateix color, que també pot servir-nos una miqueta per localitzar-lo. És mirar-se una guia, buscar fotografies i dedicar-hi una estoneta, i prismàtics, per no molestar-los, perquè sempre hem de mantenir una certa distància en Vercells, però penso que amb una mica de paciència es pot arribar a identificar fàcils. I de què s'alimenta aquest curriol Cama Negra?
Doncs una miqueta, sobretot, de petits crustacis, petits moluscs, de cucs, insectes, aràcnids, invertebrats, sobretot, i fins i tot algun peix petit. I nosaltres aquí a Ribarroja hem arribat a veure com es menjaven restes d'un peix una miqueta més gros que havia quedat a la platja. Però el més habitual són petits moluscos, insectes, crustacis... És un ocell limícola,
perquè també li agraden molt les zones d'aigua somes on pot caminar i anar traient bitxos de sota del fang i per tant buscar petits bitxos que puguin menjar tant a la sorra com per exemple a la desembocadura del torrent de Sant Joan que seria la voreta de l'aigua i a la voreta de tota la platja i per allà el podem veure córrer i alimentar-se
Capturant petits insectes i petits invertebrans que tenim per allà. Hi ha algun tipus de competidors a nivell d'alimentació quan està aquí a les nostres platges?
Malauradament no gaire. Sí que tenim ocells limícoles, però estem en un moment que costa veure'ls. Hi ha moltes espècies de limícoles. I els últims anys cada cop en veiem menys. Sí que n'hi havia hagut, per exemple, tèrrits o altres curiós grossos, curiós petits, altres limícoles similars amb el nostre ocell emblemàtic.
Però competidors directes no en té gaire, en aquest sentit, aquí arriba a rotlles. I de depredadors, perquè sí que sabem que en zones d'Àfrica sí que s'han d'afrontar amb altres ocells, amb mangostes, que són depredadors naturals d'aquesta espècie, a quin tindrien?
Sí, i tant. Alguns tenim presents. Els més propers i els més freqüents a la platja serien el gavi argentat, d'acord? I també la garça, la garça eurasiàtica, que en tenim per allà, per Ribarroges, i són depredadors...
I molt sovint ens trobem també el xuriguer, que baixa a la platja a veure què troba. Nosaltres no hem arribat a veure cap depredació directa, sí que hem tingut indicis, per exemple, l'any passat d'una depredació per part d'una garça, però sí, sí. Hi ha altres espècies, però hi ha menys freqüents, però aquestes tres jo diria que potser són les més comunes que podem trobar a la platja de Ribarrotges i que poden depredar, sobretot, pollets i nius també.
I una cosa que a mi sempre em crida l'atenció, que és com és capaç un ocell d'aquestes dimensions tan petit que sembla tan fràgil de creuar des de l'Àfrica fins a la nostra costa? I una mica també, quants d'aquests individus fan aquesta migració fins aquí, fins al Garraf?
Doncs mira, respecte a això, respecte a la capacitat que tenen, és ben coneguda perquè hi ha moltes espècies migradores. Hi ha algunes que fan algunes migracions espectaculars, com per exemple el xatracàrtic que va de punta a punta del planeta, d'un pol a un altre. Són animals que tenen una resistència física impressionant per allò petitons que són i es dediquen a acumular energia abans de la migració i la dediquen a gastar-la.
no tots arriben, òbviament pateixen en aquestes migracions, i de fet la supervivència dels juvenils és prou baixa de la natura, perquè és un repte maiúscul afrontar aquestes distàncies i aquests desplaçaments. I l'altra pregunta que em planteges, la veritat és que sincerament tenim molt poca informació al respecte, molt poqueta, perquè realment per poder fer un seguiment migratori, per exemple, o del desplaçament d'un ocell,
l'hauríem o bé d'anellar o bé ficar-li algun tipus de petit dispositiu GPS per geolocalitzar-lo i veure com es desplaça. Aquí, per exemple, la gavina corça, que és un animal més gros i que s'anella als punts on edifica, que està catalogada ara mateix en període d'extinció, tot i que s'estan recuperant afortunadament les poblacions. Aquestes, per exemple, moltes vegades les identifiquem mitjançant anelles, introduïm dades en un aplicatiu de l'Institut Català d'Ornitològia i veiem com es desplacen.
Però el que et deia respecte al corriol, molt, molt poqueta informació, perquè, clar, anellar-los o ficar-los en algun tipus de dispositiu, en aquest cas estem parlant d'un ocell petit i, per tant, la cosa es complica, és força traumàtic per ells. I, de moment, aquí no ho han fet mai. S'ha fet algun anellament a Covelles fa anys...
Però tenim poqueta informació. Sí que la informació que tenim d'estudis que s'han realitzat en altres bandes, Andalucía, per exemple, i altres indrets, és que són ocellets que en diem filopàtrics, que tenen tendència a tornar al lloc on han nascut.
I, per tant, sabem que es desplacen cap a sud, no tenim clar els de Vilanova, els de Ribarroges, exactament on van, tenim també petites poblacions hivernants, fins ara hi ha una població important al port de la tèrmica, de Covelles, ara amb la modificació ja no la tindrem allà, malauradament, i no sabem on seran, però el que et dic, insistir, tenim poqueta informació al respecte. Per tant, la informació que obteniu ve molt d'aquesta observació de quan fan la nidificació aquí a la platja, no?
Correcte. Nosaltres a la fuixada coordinem un grup de voluntariat, ara som 14 persones, i bàsicament fem rondes a la platja.
Comencem per un extrem de la platja, anem caminant, tenim la platja sectoritzada, anem observant, i com que ja és un grup de persones que té ja certa expertise en la matèria, doncs observem, mirem, primer comptem. Ara mateix, per exemple, en el recompte que hem fet aquest matí, hem detectat sis parelles a la platja, i a partir d'aquí anem fent seguiment. En aquesta època en què estem ara, que arriba la primavera, comencen les còpoles, comencen a emparellar-se...
I arrenca la campanya de nidificació. Nosaltres anem observant, anem detectant, i quan trobem un niu informem ràpidament a Ajuntament, a Servei de Fauna i Flora i a gent rural, perquè de vegades s'han de prendre mesures d'emergència, com ampliar un camp tancat, protegir-lo... I bàsicament és al que nosaltres ens dediquem. Un cop hem detectat un niu, com que coneixem bé el cicle biològic d'aquesta espècie, anem fent seguiment fins que hi ha l'eclusió.
Quan tenim l'eclusió, neixen normalment tres pollets, és el més habitual, perquè ponen tres ous, si tot ha anat bé, tenim tres pollets, i a partir d'aquí també fem el seguiment de cada família, els ubiquem, els seguim, fins que arriben els 30 dies de vida, en què ja tenen plomatge de vol desenvolupat, poden fer els seus primers vols, i ja, d'alguna manera, considerem que...
que han tirat endavant, no? Tot i que, com et deia abans, la immensa majoria d'aquests volanders, malauradament, com funciona la natura, no arriben al primer any de vida, perquè han de afrontar aquest procés migratori del que preguntaves abans. Sí, i una curiositat també del Corriol, si no m'equivoco, que ara parlaves d'aquestes famílies de Corriols que vosaltres controleu, és que hi ha comunitats que són monògames i hi ha comunitats que són polígames, no?, si no m'equivoco.
Bé, els correus practiquen el que se'n diu la poliàndria seqüenciat, d'acord? T'explico una miqueta el cicle complet, tot i que hi ha variacions, això tot és molt estadístic i hi ha molta diversitat. Però normalment el mascle prepara un niu, fa una petita cubeta, li presenta la femella, copulen, ella fa la posta...
I quan neixen els pollets, la parella s'encarrega d'ells durant, normalment, 10 dies. I quan transcorren aquests 10 dies, normalment, la femella se'n va i se'n va a buscar un altre mascle. I deixa el mascle a càrrec dels pollets. I és el mascle que s'encarrega, fins que aquests es devenen volandès, de cuidar-los. Tot i que observem comportaments diferents. Tampoc com que...
Com que tampoc tenim controlada, per exemple, l'edat dels exemplars que tenim, per la mateixa raó que deia abans, perquè no els tenim anellats i no sabem qui és qui exactament. Alguns que presenten tres característics, com una taca o fins i tot un que havia perdut algun dit, doncs els podem ubicar, però la realitat és que la immensa majoria no.
doncs veiem que van variant, no?, i normalment hi ha famílies que el mascle aguanta més amb els volanders, altres que el mascle se'n va amb una altra femella a fer una altra aniguada, bueno, perquè a més vam fer diverses postes.
Normalment fan dues postes durant la temporada, la primera ara i la segona la tindrem cap al lluny, més o menys, depèn. Està variant una miqueta tot això també amb el canvi climàtic, estem veient canvis de patrons. Però bàsicament el que tu em preguntaves funciona així, la femella normalment, ara que els pollets tenen ja 10 dies de vida, que ja comencen a ser una miqueta autònoms, marxa a buscar una altra masca.
I com funciona això d'anidar a la sorra? Perquè jo ho veig bastant arriscat i entenc que té molts perills. Moltíssims, clar, imagina't. El niu, si busques una foto, és una coseta molt petita, una petita casoleta. T'estic parlant d'un animal que fa 15 centímetres de longitud, tots més o menys dimensionar. Ara tenia de desporar-hi de la...
de la mida exacta, per exemple, dels nius. Mira, un niu fa normalment entre 6 i 8 centímetres de diàmetre, i en aquell niu fiquen 3 petits ous, a vegades 2, excepcionalment vam trobar-ne 4, però el més habitual és que siguin 3, i no hi ha més. Sí que recobreixen una miqueta el fons d'aquesta petita cubeta, fiquen clusquetes o fiquen restes de plàstics, coses que troben per aïllar-lo una miqueta,
Però és una cosa super senzilla i, òbviament, molt fràgil. Per això, clar, on coben hem d'anar moltíssim a cura i per això han patit una regressió brutal i han estat a prop d'extingir-se i encara no tenim garantit que això no passi, perquè és supercomplicat, com et pots imaginar, compatibilitzar aquest tipus de posta i de comportament reproductiu amb l'ús que fem nosaltres normalment de les platges.
I quins mètodes de supervivència aplica el curriol quan es troba amenaçat? Perquè jo sé que, per exemple, és un ocell d'aquests que quan veu que el niu es troba en perill, fa veure que està ferit o que és una presa més fàcil per allunyar els depredadors en ocasions. Sí, jo, de fet, el meu primer contacte així és una miqueta...
Amb un corriol em va enganyar completament. Vaig veure com arrossegava l'ala, el vaig estar seguint, pensava que estava ferit i va patir una recuperació miraculosa. Sí, sí, fan un teatre bastant interessant. Sí, és una petita tàctica que tenen. Es mostren vulnerables, com si estiguessin ferits, arrossegant una ala normalment, perquè si hi ha un possible depredador, el depredador es focalitzi en ells i no en els pollets són el niu.
I el depredador que intenta agafar-lo, doncs, tenen una recuperació miraculosa, surten volant i amb una mica de sort, doncs, així ens protegeixen el niu o els pollets. I per anar acabant, parlem de les tècniques, de les estratègies que ells tenen per protegir-se, però què podem fer nosaltres per ajudar a protegir-los i per facilitar-los aquesta cria?
Bé, sobretot respecte a la restricció que tenim ara d'accés amb gossos a la platja, que seria la zona entre el Tiquet Ponent i la passagla de la Pacifica, del monument, que és la zona de nidificació. Podem portar el gos igualment més enllà a la platja de Darroa o la platja del Far, però és superimportant el tema dels gossos perquè tots els estudis que hi ha disponibles diuen que per molt bo i per molt maco que sigui el nostre gos, els coriols el veuen com un depredador...
S'estressen moltíssim, encara que ni el gos vagi a fer-li res a l'animal, s'estressen molt i abandonen nius, s'abandonen pollets i pateixen molt. Hi ha hagut casos també de depredació, però és una cosa més rara. Sobretot per la pròpia visió que l'animal té o del gos com un depredador i l'estrès que li genera. Òbviament, respectar els tancats de protecció.
I a principi de temporada, una cosa que fem, ja entenc que és molt més complicat, però és anar observant, perquè, com bé saps, els hi monten uns tancats, de protecció, perquè n'hi fiquin a dintre, la majoria ja n'ha après que allò és una zona protegida i ho fan, però algú, de tant en tant, és despista i fica els sols fora de tancat i llavors algú se'ls troba.
Llavors, si ens passa això i ens trobem un niu, doncs truca al 112 per avisar i a partir d'aquí el 112 s'activa, gent rural, l'Ajuntament i es prenen les mesures necessàries per protegir aquell niu que ha pogut quedar fora d'un tancat.
Perfecte, doncs ara quan venim ja sabem com actuar, si ens trobem amb un niu de Corriol, avisar, informar i que es puguin prendre les mesures necessàries. Xavi, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui, per explicar-nos totes aquestes curiositats del Corriol Camanegra i espero que puguem tornar a parlar a viadet i que fem una miqueta de seguiment sobre com va aquesta nidificació del Corriol a les platges del Garraf. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
a vosaltres i estem a la vostra disposició per què necessiteu. Moltíssimes gràcies. Perfecte. Que tinguis molt bona tarda, Xavi. Igualment. Que vagi bé. La vida passa igual
Si la star, si vine al far
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i seguirem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
que sigui parqueada a passar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las 5.
Us parla Tere Ortega. Tarragona es prepara per viure el tur a casa. L'Ajuntament ha dissenyat múltiples propostes educatives, culturals i esportives que acompanyaran la ciutat cap a la sortida del tur de França el 5 de juliol. Es recupera la bicicletada, es farà un dictat a l'amfiteatre.
una exposició de mallots i un homenatge institucional als ciclistes de la demarcació de Tarragona que han participat en alguna de les edicions del Tour. L'alcalde Rubén Viñuales parla d'involucrar la ciutadania en una cita internacional de primer nivell.
Però més enllà de l'enorme projecció internacional que ja coneixeu, aquesta cita serà una festa col·lectiva. Volem que sigui una festa col·lectiva que es viurà a peu de carrer, compartint amb veïns i veïnes, clubs i entitats, no només a Tarragona, sinó de les ciutats, òbviament per les que passa, sobretot de la Costa Daurada.
El programa arrenca el 26 de març amb la festa dels 100 dies a la plaça de la Font i que serà simultània amb la resta de municipis participants en el tour. Tarragona, Barcelona i Granollers premaran un polsador que engegarà el compte enrere en una pantalla a la façana del Palau Municipal.
Resignació, cansament i anuig entre els usuaris dels regionals del sud afectats per les obres del túnel del Garraf en el primer dia dels treballs i de canvis en el servei ferroviari. Anna Gómez, portaveu de dignitat a les vies, admet que ha faltat informació i lamenta que s'ajustin coses el mateix dia d'inici dels treballs. Hi ha algunes coses d'informació que no funcionen. Sí, que després se diuen, tot això s'anirà ajustant.
Renfe assegura que a les primeres hores el pla alternatiu de transport s'estan desenvolupant amb relativa normalitat.
Els mercats de Tarragona celebren avui el seu doble aniversari. Per una banda, el Mercat Central celebra els 9 anys des de la reforma del seu edifici, mentre que el mercat de Torreforta commemora els 44 anys de vida. La consellera de Comerç i Turisme de l'Ajuntament, Montse Adán, explica que propostes com les que es dissenyen donen importància als mercats. Poder celebrar per nosaltres aquest doble aniversari, com dèiem, és una gran importància.
Perquè al final posa el centre a les persones, el centre als paradistes i el centre per aquesta aposta per producte de proximitat que cada vegada costa més i des de mercats i de l'Ajuntament de Tarragona volem potenciar.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on barrejarem llibres i mar. Després obrirem espai musical anant fins al delta de l'Ebre i acabarem el programa d'avui coneixent un aranyen que ha sigut l'aranyen de l'any i que té molta vinculació amb el mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
I cada mes fem parada a Randamar per llegir llibres molt mariners. I avui en descobrirem un que ens parla dels corallers. Sergi. Doncs sí, Marina, com bé has dit, un cop al mes tenim l'oportunitat d'acostar-nos a la literatura i a la literatura a Randamar. I ho fem amb la nostra companya, l'Ona Vila. Ona, benvinguda. Hola, bona tarda. Hola.
Doncs parlem de literatura, parlem de mar, parlem de llibres en aquesta secció de llibres mediterranis. I t'he de preguntar, primer de tot, què ens presentes avui? Doncs mira, avui, després d'un parell de capítols amb llibres que ens han portat aigües llunyanes, voltàvem per l'oceà atlàntic per una banda, després vam anar cap als mars del nord, cap a la Sibèria, avui he decidit que tornem a casa. I no només a Catalunya, sinó aquí a l'escala, la nostra estimada Costa Brava.
Doncs som-hi, va. Som-hi, mira, ens mourem entre Begú, l'Estartit i l'Escala i farem també una petita incursió a les costes gregues. I tot això ho farem amb una història que podeu trobar amb dos títols diferents. I són Guanyaràs una marllisa i Cabells de Medusa, tots dos de l'escriptor empordanès Miquel Martín i Serra. Cabells de Medusa publicat el 2007 per CCG Edicions i Guanyaràs una marllisa el 2024 per Edicions Paris Combi.
Aviamona, dues històries iguals, dos títols diferents, com és això? Doncs mira, bona pregunta. Jo també vaig pensar què està passant aquí. Doncs resulta que, segons explica l'autor, 20 anys després de publicar Cabells de Medusa, Edicions Periscòpi li va proposar de reeditar-la, i ell va dir que sí, que ho acceptava, però amb la condició que la volia revisar. Perquè, clar, han passat 20 anys, ja no ets el mateix escriptor, has canviat, has madurat...
I el que va passar és que li va fer tants canvis, quan la va revisar, que va dir això, jo no ho puc tornar a publicar amb el mateix nom perquè no és el mateix llibre. Llavors li va canviar el nom. Però la història de fons és la mateixa, és a dir, les accions, els fets que s'expliquen són els mateixos, però sí que veiem que ha canviat el nom d'alguns personatges i sobretot el món interior i els pensaments de la protagonista, no?
no s'hi recrea tant, és molt més senzilla a l'hora d'abocar el que pensa o el seu passat, i en canvi a Cabells de Medusa tenim unes superexplicacions allà que s'hi recrea moltíssim. Però avui, per no fer-nos embolics, ens centrarem en Guanyaràs una mar llisa, perquè és el que segurament trobareu a les llibreries. D'acord, doncs centrem-nos en aquesta Guanyarem una mar llisa. S'hi mostra un ofici molt relacionat amb el mar.
Doncs sí, en aquesta novel·la ens endinsem en un ofici de mar i segurament un dels més perillosos, que és l'ofici de coraller. I tant. Perquè, segons ens explica la novel·la, fa unes quatre generacions, aquí a la Costa Brava va ser un territori molt important de corallers. Es veu que de les nostres costes sortien vaixells que s'anaven a corallar arreu de la Mediterrània i que aquestes persones jo jugaven la vida per aconseguir aquests animals que eren i són tan ben valorats per la joieria i que, clar, que neixen allà, mig de les coves, en llocs foscos, que costen molt d'agafar.
I doncs amb aquest llibre descobrim una mica aquest ofici, no? I el descobrim a través d'un dels protagonistes, que és l'Aladi, que era coreller, però també el descobrim a través dels personatges que l'acompanyen, com la seva dona, el seu germà, la seva sogra, perquè veiem el que suposava en ple segle... Bueno, fa quatre generacions, segle XX, que suposava per una família que l'home de la casa, la persona que en principi portava els diners, marxés a corellar costes estrangeres i s'estigués fora de casa tant de temps.
Això és fort. Aquí a la Randa Mar vam entrevistar, per exemple, amb en Rafael Callol, que era coreller d'aquí a l'escala, i ens explicava això, que anava a Itàlia, per exemple, durant molts mesos. Clar, clar, clar. S'estan fora amb molt de temps i amb tot el que pot passar al Tamar, perquè ja veurem què li va passar a l'Eladi, però l'Eladi va trigar a tornar. Aviam, aviam. Centrem-nos o entrem en aquest argument, en la història de l'Eladi, d'aquest protagonista.
Doncs mira, com hem dit, l'Aladi és el protagonista, però qui ens explica la història no és ell, sinó que qui ens explica la història i qui la fa pensar és la Gona. La Gona és una escriptora vagorenca que hem de situar en un espai temps contemporani a nosaltres. Dèiem que això dels corellers és fa quatre generacions perquè l'Aladi és el quadravi de la Gona.
Llavors, el Lagona és d'ofici cartera, però li encanta explicar històries i llegendes a la seva filla, que és l'Amàlia. I una nit de Sant Joan li explica per anèssima vegada la història del nom del seu besavi, que es deia Espiridió. Aquí, si anem fent càlculs, Espiridió és el net de l'Aladi. Les generacions aquí ens ballen una mica. Val, o sigui, hem de fer un arbre... Un arbre genològic. El llibre ve acompanyat d'un arbre genològic. No el porta, no el porta. I mira que seria necessari. Llavors, segons el relat familiar...
El besavi, o sigui l'Espiridió, es diu així per un jurament que va fer l'Aladi després de ser rescatat en una illa grega on va naufregar mentre pescava, ja que el va sorprendre una tempesta.
Però aquest cop, després d'haver sentit tantes vegades la història, l'Amàlia, que és la filla, com dèiem, de la Hona, no es conforma amb la història que ha sentit a dir mil vegades, no? I comença a fer preguntes que posen en dubte aquell relat, perquè diu, a veure, però si van ofregar les costes gregues, si van ofregar allà la platja de Sant Espiridió, com va tornar a begú per demanar-nos que li poséssim Espiridió al seu net? Això no ens ho explica ningú què va passar. I si estava pescant, com se'n va poder anar? Fins allà baix, no? Perquè pescaven a prop de la costa Brava.
Sí, sí, clar, clar. Comencen a aparèixer aquí molts dubtes i la Gona, que no s'ho havia plantejat mai, doncs, per la seva besant escriptora, decideix començar a investigar si tota aquesta història és real. I aquí ens comença tot un periple de visites a arxius, entrevistes a persones grans de la zona, pescadors, familiars, etcètera, per descobrir què va passar realment. I a poc a poc la Gona va estirant el fil i al final acaba escrivint la història que ella considera que és més fidel a la realitat.
I mentre es tira aquest fil anem descobrint que el dia del naufragi l'Aladi no estava pescant, sinó que, com hem dit abans, estava corellant. I havia anat a corellar a les costes de Gerba, a Tunísia. Imagina't si s'havia anat lluny. I, per tant, no és estrany que arribés a l'illa grega.
I anem coneixent també com funcionava tot aquest món dels corallers, com s'organitzaven les tripulacions, qui hi anava, per què hi anaven... I anem veient que el relat que ha sentit explicar la seva família no coincideix amb la realitat. I clar, la Gona es pregunta per què, carai, m'ho han amagat tot això, per què no m'ho han explicat. Exacte, per què no...
I aquí ve el patiment que parlàvem al principi dels qui es queden a terra, no? De la dona de l'Aladi, del germà de l'Aladi, de la sogra... Perquè aquest patiment a vegades et pot fer amagar coses, no? Hi havia molts secrets que es quedaven dins de la família però que de cares al poble no ho explicàvem. Preferien callar abans de dir que estava a l'altra punta de la Mediterrània en una professió absolutament de molt de risc. I tant.
Doncs, Ona, aquest és l'argument una miqueta i ara, com sempre, anem a anar una mica en el rerefons d'aquest llibre, amb l'anàlisi i el que realment ens explica aquesta vida arran de mar, en aquest cas del segle XIX.
Doncs exacte, aquesta història ens apropa una mica com era aquesta vida arran de mar al segle XIX, i també una mica les diferències de si eres pagès o si eres pescador. Perquè l'Aladi a casa seva eren pagesos, però ell sempre havia volgut ser pescador. I, a més a més, veiem aquí que en el moment en què anaven maldades, els pescadors sempre tenien peix per posar a la taula, però els pagesos, quan les collites anaven malament, no tenien res. No hi havia res.
Exacte, i aquí justament l'Aladi s'enrola en l'embarcació corellera perquè estan passant un moment de crisi molt fort a casa seva, tenen molts deutes i per això ell decideix enfilar-se en aquest vaixell per aconseguir, perquè aquí li han assegurat que hi haurà diners. Per tant, anem descobrint una mica aquesta vida costa i les penúries que es podien viure en aquella època.
I amb particularitat, perquè jo me l'he folgejat una mica, i salen molt. És una cosa que encara es fa a la Costa Brava en alguns pobles, però sobte que se sali tant. Exacte, exacte. Això és una cosa molt bonica, no?, que ens apropa aquest passat de la Costa Brava a través de la llengua, a través d'aquest salar, que sí que és veritat que ara, per exemple, a Bagú encara es conserva una mica, que d'aquests també, però aquí, per exemple, aquí a l'escala ja no sal a ningú. Només se salen les anchoves.
Exacte. Aquí ja s'ha ben perdut. Per tant, hi ha un treball molt ben fet de recuperació, no?, d'aquest parlar tan típic, amb aquest salà, també amb algunes paraules molt típiques d'aquí, i també per tenir aquesta veïna tan de recuperació, aquest parlar d'aquesta zona, i també hi ha una recuperació de llegendes. Ja hem dit a l'inici que a Laguna li encanta explicar històries i llegendes a la seva filla, l'Amàlia,
I, per tant, com a lectors també tenim el privilegi d'assistir a totes aquestes llegendes. Tenim, per exemple, la clàssica llegenda de Medusa i el corall, que diu que el corall naixia de cada gota de sang que li queia quan Medusa s'arrencava les serps que tenia els cabells. Ara entenc el títol de la segona versió del llibre. De la primera. De la primera, perdona, de la primera. Sí, de fet, està més ben trobat el títol de la primera. Sí, sí, sí. El títol de la segona... Bé, a mi no m'acaba de fer el pes, però...
També, més llegendes. Tenim llegendes pròpies de la zona, com l'Argolla Màgica de Carany, o la dels pirates de la platja del Crit, la llegenda de Santa Reparada, etc. I després també n'hi ha d'inventades per l'autor, com una llegenda que s'inventa sobre un drac i el cap de vegó, o una llegenda, per justificar el nom de la protagonista, la Gona, que l'assimila una noia que deambulava per un castell. Crec que la van castigar a no dormir mai més, si no ho recordo malament. Això s'ha fotut.
És fotut, sí, sí. I al final del llibre està molt bé perquè l'autor especifica quines són les llegendes que són de collita pròpia i quines són les de l'imaginari popular. Per tant, està molt bé. Ona, ens dius una paraula que això és un llibre metaliterari.
Sí, és un llibre metaliterari. Què vol dir això? Això vol dir que és un llibre que ens explica com s'escriu un llibre. Ah, d'acord. Perquè, sí, la paraula sembla així una mica estranya, però és molt senzill. Perquè, clar, si us ho he dit a l'inici, Lagona és escriptora, llavors està fent com tota la recerca...
I, per tant, aquí veiem totes les reflexions que fa la Gona sobre el procés d'escriptura. Com es fa per escriure un llibre? On s'ha d'anar? Què has de fer? I veiem tota la recerca que fa, veiem totes les trifulques que té també amb el món editorial, que a vegades com a lectors no els desconeixem. I veiem totes les reflexions, com s'enfronten les crítiques que ha tingut amb llibres que ha escrit abans, etc. I, a més a més, hi ha una cosa que és molt bonica, que és que aquesta novel·la conté el llibre que ha escrit la protagonista de dins.
O sigui, normalment quan llegim novel·la metaliterària, veiem un escriptor que està treballant o veiem un traductor que està traduint, però mai llegim l'obra que escriuen o que tradueixen. En canvi, aquí sí. Aquí arriba un punt que la Gona diu faig una última lectura en veu alta i a partir d'aquí trobes una pàgina que posa guanyaràs una marllisa i et comença una història nova, que és la història de l'Aladi, pròpiament, i és el llibre que ha escrit la Gona.
Per tant, això és molt bonic, no?, perquè veiem tot el procés. No només hi ha un flashback a la història de l'Eladi, sinó que hi ha aquest metaliteratura, que és com veure com s'està freguant un llibre dintre d'un altre llibre. Exacte, i a més a més, amb aquest llibre fictici, escrit pròpiament a dins de la novel·la. Això és molt bonic. Té els seus capítols, els seus personatges, per tant, és tota la novel·la sencera. I podem veure tot aquest resultat de les investigacions que ha fet la Gó, no?,
Molt interessant, dona. I per acabar, la figura de l'escriptor Miquel Martín. Parla'ns una mica, fes-nos cinc cèntims.
Doncs mira, Miquel Martín és un dels autors més celebrats de les nostres terres empordaneses, té una llarga trajectòria de títols publicats, ell és de Begú, però situa les seves obres per té com ell a tota la Costa Brava, i entre aquests llibres, el més aclamat, dels últims més aclamats, ha estat La Drecera, que ha rebut el Premi Mari Àngels Anglada de Narrativa, el Premi El Seté Cel, i ha estat finalista també dels Premis Òmnium.
Però, a part d'aquest La Tercera, també té altres títols, com Quan els pobles no tenien nom, també ha publicat Llegendes de mar de la Costa Brava... Aquest el tinc. És xulo, aquest, de les llegendes. Aquest és xulo. L'estratègia de la gallina, o el que dèiem a l'inici, que és la llavor d'aquest Guanyaràs una marllesa, que és Cabells de Medusa. Cabells de Medusa. I en pràcticament tots els llibres de Miquel Martín, com dèiem, l'Empordà és l'escenari i sempre hi ha una vinculació molt forta amb aquest paisatge, amb aquest tarannà i amb aquesta vida empordanesa.
I un exemple, evidentment, és el llibre que ens has presentat avui, aquest Guanyarem la mar llisa, de Miquel Martín. Doncs Ona, moltíssimes gràcies per portar-nos aquest relat de mar a Rat de Mar. Gràcies a vosaltres.
I ara fem parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre el nou espai musical Josep Bo, inaugurat recentment a Deltebre. I per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb el president de la societat musical Espigador. Cel. Sí, Marina, l'Ajuntament de Deltebre ha inaugurat el nou espai musical Josep Bo.
un equipament dedicat al record del compositor i member fundador de la societat musical Espigador, Josep Bo i Curtó. L'acte, presidit per la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, ha servit també per estrenar la Sala Espiga, una nova sala polivalent d'assaig i actuacions. Anem a comentar-ho amb Carlos Castanyo, president de la societat musical Espigador. Carlos, benvingut.
Hola, bon dia, primer que res, gràcies per invitar-nos per explicar el nostre. I tant que sí. Carlos, per començar, què ha suposat per a l'entitat la inauguració d'aquest nou espai musical i de la Sala Espiga?
Bé, la inauguració de la nova sala Espiga i el rebatejat espai musical Josep Boa per a nosaltres és la culminació d'unes obres que m'han de mandar l'any 23, en les quals la nostra societat, com a conseqüència del seu creixement de les diferents seccions, ens havia quedat un poc obsolet el que teníem l'espai en aquell moment,
I l'any 23 vam demanar a l'Ajuntament, a l'alcalde del Tebre, la possibilitat de poder ampliar l'espai. L'espai, sobretot a la sala d'assaig, una sala per a poder tenir...
assajos de la banda, de la coral, de Golden Groups, també diferents activitats, a part dels grans formats que serien els concerts de banda, la nostra idea és poder tenir allí concentrat el que serien els finals de trimestre, audicions de Nadal, finals de curs i demés. I clar, l'espai que teníem era insuficient i per tant vam demanar aquesta ampliació i dignificació també de l'antiga escola i la veritat, és una culminació de la construcció
però també a la vegada una reapertura d'una nova etapa de la qual estem molt il·lusionats perquè estirem a un lloc en el qual ens sentim molt còmodos i ens sentim que podrem desenvolupar la nostra tasca musical i cultural a Deltebre. I tant que sí, entenc que durant el dia mateix de la pròpia inauguració, el sentiment que hi havia entre els membres de la societat, de les famílies, tu mateix com a president...
Era, bueno, de felicitat, va vindre l'alcalde, evidentment, Lluís Soler, també la consellera de Cultura. Com ho vau viure, la jornada? Bé, este dia va ser un poc la cirereta del pastel. Era un dia que, tal com ha dit d'algun lloc, que esperàvem el calendari de l'Espicador, estava marcat en roig, perquè era un dia, com us dia abans, una culminació, i va ser un dia que estava a flor de pell de sensibilitat, l'emoció, la il·lusió...
de començar aquesta nova etapa, també perquè protocol·làriament s'havia preparat amb molt de carinyo, la vinguda de la consellera de Cultura, és a dir, era tot un entramat en el qual era la culminació, era el dia gran. Bé, nosaltres hem estat en aquest període, aquests quatre anys de recuperació i de projectar l'entitat i pareix ser, d'alguna forma, que
que este dia era la culminació, en el qual estaven allí presents totes les seccions, l'escola, autoritats, socis i demés, i era una felicitació recíproca entre tots i mútua. La cirereta, com tu ho has dit. I explicamos, per qui no ho sàpigo, qui va ser Josep Bo, no? Perquè nombreu, renombreu aquest espai al seu honor. Sí, bueno, Josep Bo va ser un dels...
dels primers músics de l'Espigador, dels cofundadors, per dir-ho d'alguna forma. Bé, i alhora i a la vegada ha sigut el gran creador de cançons memorables que estan en la memòria col·lectiva de la gent del Tebre i la gent del Delta, com poden ser el Carlell, l'Hime, l'Espiga...
i tantes altres que podríem nombrar, de veritat. Llavors, clar, una figura com con Josep, a nivell musical i cultural, s'ha considerat que tenia prou potencial històric com perquè a algun lloc...
referent cultural al nostre poble portés el seu nom, en veritat. Per això s'ha rebatejat l'espai cultural Josep Bo, la nostra seu formativa educativa de l'escola i de l'Espigador. I a la vegada tant és així que l'enversat vam encetar
el primer festival Josep Bo, en el qual en guany, el cap de setmana del 24 i del 25, farem la segona edició en un nou format, per anar canviant any rere any. És a dir, resumint-ho pront i ràpid, Josep Bo és una figura que a l'Espigador, al poble del Debre, i a del Debre, molt i molt significativa en tots els aspectes, a part de que desprenia aquesta humilitat, aquesta bondat, aquesta capacitat de diàleg, que tal com vaig dir el...
El dia de la inauguració procurarem que les virtuts que ell encarnava, aquestes que ara citava, que ell estiguin ben presents.
I tant que sí. A part de, evidentment, el que va fer sobre el paper, diguem-ho així, la seva persona, a part de les dades biogràfiques, com a tal, la seva persona era per recordar-la. Sí, sí, clar. Tal com us deia abans, és d'aquelles persones que s'han de ficar en relleus, accentuar la seva figura, la seva persona, el seu llegat, i per tant no queda altra que fer-ho d'aquesta forma.
I tant que sí. Per cert, fins ara, les obres, quan han durat? Les obres van començar pràcticament a l'abril del 25, i la conclusió, la inauguració ara va ser el dia 6 de març, al voltant entre 8 i 11 mesos. I llavors, on estàveu a l'Institut Veritat? Vau passar la vostra tasca allí?
Sí, nosaltres inicialment teníem d'alguna forma dubtes d'on ubicar-nos per a aquest temps que estàvem, com vaig dir, a l'exili. A l'exili. I bé, el lloc que millor encaixava, nosaltres som un centre reconegut per ensenyament, doncs que millor que estar a un lloc reconegut oficialment
com és l'Institut del Tebre. I des d'aquí també vull donar gràcies en primera persona a Anna Bertomeu, perquè des del primer moment ens ha posat tot tipus de facilitats per a que això es pugui concretar, i també la comunitat educativa, perquè, de veritat, la música, la percussió, sobretot, i de més, fem soroll. Després, el que serien les...
Els assajos, no hem sigut un incòrdio perquè me consta que estàvem encantats de la vida, la comunitat educativa de l'institut, però sobretot l'acollida, les facilitats, les reunions directives, també les fem allà, ho hem fet durant pràcticament molts mesos, ho hem fet tot allà,
i tot han sigut tot tipus de facilitats, però ara bé, també ho hem celebrat, entre cometes, marxar d'allí, no per marxar d'allí, que hem estat molt bé, sinó per estar de nou a casa nostra. Claro, al vostre puesto, no podia ser d'altra manera. I explicamos, quins són els principals canvis pràctics en aquestes obres?
Bé, els principals canvis pràctics són diversos. Estem posant molt d'èmfasi en la sala d'espiga, que és el que inicialment se deia la sala d'assaig, el que seria la nova sala d'assaig. Bé, però no només això, no només això. Tal com et dia abans, la banda ha tingut un creixement exponencial i estàvem assajant a un lloc com a sardines de llauna.
I bé, i llavors ara el que passarem serà que passarem a fer tot el que són els assajos a la nova sala Espiga, i no només la banda, sinó que la Coral, Golden Groups, totes les audicions que fem al centre fluvial passarem a fer-les a la sala Espiga,
en tota la facilitat i la comoditat que això implica, perquè, clar, moure un concert d'un lloc a l'altre, és moure tota la percussió, mobilitzar vehicles, transportar, després tornar-ho, que durant el transport... És a dir, tot se centralitzarà, tal com et deia abans, a la sala espiga de l'espai Josep Bo, excepte els concerts de Santa Cecília, de Primavera, el Festival Josep Bo, que, si Déu vol, el que s'inaugurarà
Esperem que a final d'any l'Auditori Rialto ja ho farem, els grans concerts de la banda se faran... Però la resta es farà tot allà. Llavors, s'ha reubicat tot, és a dir, el que abans era la sala d'assaig, s'han fet dos despatxos, que un és la sala de gestió, de direcció, presidència, directiva i demés, s'ha reubicat, una part de la que era sala d'assaig...
perdó, esmagatzem, bueno, ho han reubicat tot, han fet un nou hall, que ha quedat molt xulo, també. Fiquem molt d'èmfasi en la sala Espiga, i certament així de ser, però és que l'escola ha quedat molt xula en el canvi de mobiliari, s'ha pintat tota, s'ha reubicat, han redefinit coses, és a dir, hi ha un abans i un després veritat en el que és ara. Per tant,
Com a cosa mediàtica, la corona del regnat és la sala espiga, però el que és després l'antigua escola, no dic que no té res a veure amb el que era i el que és, però Déu n'hi do el canvi, saps?
És a dir, que heu fet reestructuració de tot en general. Sí, sí. I tot bé, nou, correcte. Sí, sí, tot acondicionat, immobiliari nou, recent pintat... Bé, és per a vore, la veritat, és un espai molt digne.
Molt bé. I després d'això, creus que encara us queden necessitats per complir o de moment i per un temps esteu bé? Bé, ara el que volem és respirar, disfrutar del lloc i de més. Sí, clar, el que sí que està clar és que el pròxim procés, tot i que no és...
estrictament espigador, però que hi formarem part de manera activa com a usuaris, és poder gaudir d'una auditora i tal com de humana, que serà el Rialto. Hasta ahora pues estamos haciendo los consensos a Gente Podem. Ahora haremos el Josep Bo a la Rosera, l'Antesat vam fer-lo a Rosaires, a les Eslésies, que són llocs que no són apropiats i donin ni acústicament ni res, per poder celebrar el que serien los...
concerts de la banda. Per tant, ara la propera estació és poder ubicar els grans concerts de la banda a l'auditori. Enguany, el d'ara primavera, que és el festival Josep Bol, farem a la Rosera, però ja esperem per el de Santa Sicília al novembre, veure si ja podríem estar. Per tant, a nivell d'infraestructura i logística, ara estem on volíem estar, ficant la paràntesi de lo que seria l'auditori,
Això en quant a material, ara bé, en quant a entitat, tenim camí a recórrer, de créixer, en nombre d'alumnes, en nombre d'usuaris a les seccions, tot i que, Déu-n'hi-do, el creixement que hem tingut. És a dir, tenim molt de marge de creixement a nivell humà, cultural, musical, però a nivell logístic, infraestructura, ara estem, durant molt de temps ja estarem còmodes i
I bé, l'alcalde recordo que deia que això beneficiaria a docentes, famílies, una cosa així, però, clar, aquesta millora qualitativa també pot obrir les portes a noves incorporacions, no?
Sí, clar, nosaltres fem el que està escrit i el que no està escrit per a créixer, sobretot a nivell d'escola. Per què a nivell d'escola? Perquè els actuals alumnes són la llavor del demà per a integrar la banda. I nosaltres, per la nostra part, fem el que podem i una miqueta més. El dilluns, crec, reunint-me amb el director, en Denis Casanova,
Em comentava la possibilitat d'implementar noves mètodes d'ensenyament i de més. Per què? Per fer molt atractiu i per fer molt còmodo els xiquets que s'incorporin a l'escola, perquè els xiquets del demà d'avui són els músics del demà. Per tant, tenim marge. Tot i que quan vam entrenar eren 28 alumnes i ara estem al voltant dels 70...
Tenim molt de marge de recorregut. I per això fem moltes coses. Portem l'escola a les escoles. Ara vam fer el circ divendres passant a l'assumpció. L'espigada no està present. Vam fer teatre a Nadal al Saló Parroquial de Sant Miquel. Van estar als carres soltes. És a dir...
Estem a molts llocs per portar l'espiga al carrer i fer-la visible. I en aquest sentit, fem el que hem de fer per intentar que creixi l'escola. També som conscients que no estaria fàcil. Per què? Perquè apuntar a l'escola de música un xiquet o xiqueta...
representa un esforç, un esforç a tots els efectes, perquè el que jo és una... L'altre dia, en Denis, per l'extraescolar, no és una extraescolar, no? És una activitat que es fa per la tarda, perquè és escolar, escola de música. Però clar, això implica esforç, sacrifici, estudi i de més, no? I s'ha de tindre molt clar des de la família i des del nen, que és una inversió a mig, curt i llarg plaç, perquè el que implica...
tenir un xiquet o xiqueta que sigui músic, té moltes condicionants positius en la seva formació humana, però això s'ha d'explicar i ho hem de tindre clar. I tant. I el que diies abans, que si esteu a tants llocs, a part de per captar més gent, nous alumnes, com diies, també és perquè Batros sou un dels motors culturals d'aquí de Deltebre, la societat com a tal. Llavors, que a menys que dignificar-los tenint aquest nou espai.
Sí, sí, clar, i en tota la humilitat i modèstia, nosaltres entre l'escola, que estem amb 80 alumnes, la banda estaríem al voltant de 50, més les dues seccions, però estiguem al voltant de 200 usuaris directes, és a dir, som, no vull dir el motor, però un motor important cultural,
Per tant, considero que és una decisió molt ben estudiada i ben decidida invertir en l'Espigador, perquè al final és invertir en persones que donen valor a la societat del Tebre i del món en general.
I tant que sí. Moltíssimes gràcies, Carlos Castanyo, per haver vingut avui al programa i haver-nos fet aquest tastet del nou espai que teniu ara, que podeu gaudir de la societat Espigador. Moltes gràcies. Moltes gràcies i tot el poble queda convidat a visitar les instal·lacions perquè considero que mereixen la pena i d'allò que ens congratulem tots. Gràcies, Carlos. I tant.
La cançó que sona és millor que les teves bromes, crec que quan s'acabi et confessaré del tot que no t'escolto.
Busco una excusa per parir la teva tabarra. Ja no sé si parles de la feina o del futbol. El que donaria
Secant el cul, desaparèixer del teu món. Que no t'escolto, que tot em sona. No ets que se'm al cap, perquè tinc molt apremat. Que no t'escolto, que et falten com ets. Estic desitjant que t'envoeguis sonant.
Ara sí, recte a final de la randa mar d'avui. La setmana passada ho anunciàvem en temps d'actualitat i vam dir que un altre dia hi aprofundiríem. Doncs el dia ha arribat. Joan Major, pescador i cuiner d'Arenys de Mar, està anomenat ara nyeng de l'any 2025. I avui a la ràdio el tenim per parlar-hi, Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, avui a la Randa Mar el que volem fer és parlar amb el Joan Major. Ja hi hem parlat alguna altra vegada aquí al programa, a la Randa Mar, però avui l'hem fet venir perquè res, fa ben poc, recentment, ha estat escollit aranyeng de l'any 2025, aranyeng de l'any passat, el 2025, a través...
d'un concurs que tira endavant l'AIA, l'Associació d'Informadors Aranyencs, a través també de la revista L'Agenda. Hi ha diversos candidats, doncs el Joan Major n'era un, i bé, ell ha estat escollit l'aranyenc de l'any, ja el tenim aquí als estudis. Joan, molt bona tarda. Molt bona tarda a tothom. Bé, en principi comencem per aquí, perquè de fet és l'excusa per la qual avui l'hem fet venir aquí a l'emissora aquest premi. No sé si s'ho esperava, si ja no s'esperava ni tan sol ser candidat, com ho ha vist.
No, no m'ho esperava, de veritat, perquè crec que tots els que érem els candidats, tots ens ho mereixíem, i clar, és lògic que no tots se'n poden donar el mateix d'allò. M'ha trucat a mi, moltes gràcies, m'ha agraït a tothom, i bueno, però continuo dient que tots els que érem allà representats,
teníem la mateixa oportunitat, no? Sí, sí, en qualsevol cas es van fer les votacions, l'escollit com a ara nyeng de l'any ve una mica, suposo, també per la trajectòria, per tota una vida dedicada a Arenys de Mar, podríem dir, ja des del president del Club de Pesca Mar Esport, també és molt famós darrere els fogons del restaurant Can Majors, més enllà de cadascuna d'aquestes coses, és com per la trajectòria dedicada a Arenys, al Calamarenys també, que me'l deixaves, és a dir, que serà una mica per tot plegat, no?
Sí, jo crec que soc molt conegut i sempre he fet coses per Arenys. A veure, no vull dir que no hagi fet coses també mal fetes, potser, però el que he fet sempre he procurat fer-ho tot per Arenys i perquè Arenys es coneixi pertot arreu. Gastronòmicament, principalment, i ara amb el Mar Esport, també tenim la gran sort que tenim grans pescadors que coneixen Arenys de mar gràcies a la pesca i gràcies al Mar Esport.
El Mar Esport, 100 anys, eh? Déu-n'hi-do. Sí, Serra i Castanya hem celebrat els 100 anys del Mar Esport i ha sigut molt maco i ens hem obert el poble, com sempre, i crec que és una fita que tenim de continuar fent.
Va ser pregoner, també, de la Festa Major, Joan. Per tant, és un reconeixement com darrere l'altre. Ja no sé que em toca més. Però en qualsevol cas és per això, és per tots aquests 100 anys que de seguida és dit, podríem dir, però que 100 anys això donen per consolidar plenament un club i que, com vostè deia, Joan, Arenys de Mar el coneix, l'han fet obert a la ciutadania, que la gent sàpiga que existeix el Mar Esport.
Sí, exactament. Vull dir que, bueno, el Mar Esport és el Mar Esport. Crec que tots els presidents que han hagut han fet una gran feina i han continuat, doncs, continuant, jo he anat continuant el mateix que ens van deixar d'allò per fer, no? Exacte, anar fent feina. Anar fent feina, exactament. I que no pari, no? Cent anys més.
Bueno, ja no hi serem, 100 anys més. Però en qualsevol cas el CUP de Pesca Mar Esport té prou bona salut, eh?, com per aguantar-lo 100 anys més. Sí, i tant que sí. I esperem que... Bueno, ara estem esperant la concessió, que ens va acabar la concessió. Sí. Estem esperant la nova concessió, a veure si ens la donen per 25 anys, i bueno, ja tirem la fita feta, no? Això l'he preguntat més d'una vegada, i sempre em diuen que ara no en sabem res, encara no en sabem res, ara hi tornaré. Tampoc en saben res encara? No.
Ara aquest dia vam rebre una d'allò de ports, una suositat de ports que ens donen un any més a pròrroga a continuar per un altre any més. O sigui, dos anys d'allò, un més un altre. A veure quan s'acaba aquesta d'allò i ens donen, acaben la feina, perquè també tenim de reconèixer que tenim molta feina i tenim moltes coses a fer i, bueno, ja ens tocarà.
És a dir, que aquesta licitació, aquesta nova renovació, diguem-ne, de la llicència s'hauria de fer ara, s'hauria hagut de fer, però com que tot va tan lent i les coses van com van, els fan una pròrroga més per poder, doncs, mentre s'acaba de resoldre tot plegat.
Exacte, ja ens ho van dir, que primer era el Belís, i llavors el nou Cata, i llavors ens tocava a nosaltres. Vull dir que estem al corrent d'això, no? Fantàstic, la meva confiança és que tocarà, no?, la licitació, la renovarà. Sí, sí, amb això estic convençut que sí. El meu d'allò és que sí, que ens tocarà, i quan ens toqui ho celebrarem. I tant, clar, doncs, sí, perquè amb el que hem trigat, eh?, doncs tocarà sega el brazo, això. Sí, home, primerament de cara al poble, i segonament de cara al mar, no?,
Vull dir que Arenys està vinculat sempre al port i el port està vinculat a Arenys. Jo crec que són dues facetes que es tenen de complementar més encara del que estan complementades. Sí, sí, hi ha feina. S'ha fet molta feina en aquest sentit, d'Arenys de Mar, al port, unir-los, fer-los que visquin cara a cara, que no visquin de cul d'un a l'altre, però encara en queda per fer. Sí, home, sempre, si es vol fer feina, sempre n'hi ha per fer. I tant.
I tant. Parlem també de gastronomia, Joan, perquè ho hem dit, a part d'aquesta trajectòria del Cub de Pesca Mare Esport, també, el Joan Major, si té un nom associat, podríem dir, o un cognom associat és el de Calamarenys. Sí, bueno, exactament, gràcies. Jo sempre diré que soc molt repetitiu, però sempre recordo el senyor Pinya, el joan Pinya, que ell em va agafar de la mà i vam fer l'associació de Calamarenys, vam fer l'associació de restauradors, que també s'ha perdut,
hem fet diversos plats, el plat d'Arenys, el calis d'Arenys, vull dir que hem fet coses per la gastronomia d'Arenys i crec que té a donar un altre impuls perquè tot això ha de tornar a florir com té de florir, no? Clar, aquí s'ha fet molta feina, és una feina que s'ha de consolidar per això encara, em sembla que s'ha de tornar a reemprendre, s'ha de tornar a engegar, perquè ara que em deia el plat d'Arenys, jo no sé si hi ha molta gent que sap exactament què porta el plat d'Arenys.
Bueno, és un plat que, mira, precisament ara, amb la jornada gastronòmica del pèsol, que ara és el pèsol del Maresme, a casa també l'hem posat, el plat d'Arenys, també. Perquè, com que hi va pèsol de llavaneres, bueno, d'aquí al Maresme, vull dir que el plat d'Arenys, i jo t'ho explico en un moment, és una ambitxa suà, feta amb porros i patata i una mica de caps de gamba i d'allò...
i llavors colat de salsa a fons, un rap a la planxa, i llavors unes gambes d'arenja a la planxa al costat, i una mica d'oli de gamba. Vull dir, 4 pèsols, allò puré de pèsols, per donar un toc verd al plat, i queda molt maco, i queda molt bé. Jo en casa sempre ho fem, eh?
I tant. Home, es tracta de buscar la promoció del producte d'aquí, del producte d'Arenys. Vam treure el Calissarenys, no sé si tu recordaràs. Jo no recordo, però alguna vegada ho he sentit a dir, això. Sí, el Calissarenys, bueno, llàstima que el Calissai ja no és el mateix que era, no? No, ara és una ràdio, el Calissai. Però sí que el Calissai sempre serà d'Arenys, no? I tant, sí.
I llavors era un calisareny que és molt fàcil de fer. Una pell de llimona, una mica de llet condensada, el cafè, una mica d'espuma de llet, un ratxet de calissai i una mica de canyella. I tot això barrejat i és com un cigaró. Com un carajillo de tota la vida, però en aquest cas de calissai, que és molt d'arenys. Una mica de calissai és d'arenys. Clar.
Home, hi ha gent que paga molts diners per aquelles ampolles d'aquella època dels Moll Folleda. Sí, i tant, i tant. És tota una institució, i tant. És això que dèiem, posar en valor el que tenim, el que tenim Arenys, i el que es té Arenys sovint va molt lligat també al mar. Poble mariner, evidentment, Arenys de Mar, d'aquí també posar en valor el calamar d'Arenys. Sí, el calamar d'Arenys, sempre tinc la mateixa història, al final aniran, escolta, jo ho sabem, això, no? Però sempre hi ha algú que no ho sap.
Però és que és cert que el tacte que té el calamar d'Arenys, d'aquí al Maresme, és molt diferent. Mira, aquest any, abans de començar la temporada del calamar, em van portar uns calamars, de calamars d'Arenys, i macos, preciosos i d'això. I el provo, menjo un per dinar i dic que calamar no has agafat Arenys. Per què? Perquè no l'olsejava. El calamar d'Arenys té la gran virtut que sempre és dolç.
Per què? Perquè som el que mengem realment, no? Llavors, al calamar d'aquí del Maresme hi ha molt poc fons i bastant d'alguer. Llavors, sempre, normalment, està l'alguer al costat dels alguers. Tu agafes un calamar, el mateix calamar agafat a dos ganes, i és més roca. És diferent. No té aquella dolçul que té el calamar d'aquí al Maresme, no el té aquí a la Costa Brava. Perquè el calamar aquell no menja el mateix ganes que aquí. Exacte. Clar.
Exacte. En canvi, el peix és diferent, ho veus? En canvi, hi ha més peix de fons allà de Blanes cap allà avant, que no pas cap aquí d'allò. És diferent. És diferent, sí, sí. A més, tenim la particularitat que sempre el que tenim a casa...
ens és més bo. Ho trobem més bo que el que has fet aquí. Per exemple, les maduixes del Maresme són molt més bones que les del sud d'Espanya. Exacte. Això és així. O la temperatura que tenim. Clar. La temperatura que tenim i d'això. I el tomàquet. També. Tomàquet, la pometa i d'això. És que aquí al Maresme, els bolets, ara estem parlant de gastronomia una mica, tu agafes un bolet d'aquí, de la comarca del Maresme, i és molt diferent dels altres llocs. Sí. O no ho trobes tu, que és molt diferent. Home,
S'entraven pocs ja, però un rovelló trobat aquí al Maresme amb un rovelló de Teruel no té res a veure. No té punt de comparació. No. Ell llavors diu bolets, sí, bueno, no tots són bolets, ara el paladar de cada persona és diferent. Clar. Però llavors, per exemple, la gent de Teruel deu estar orgullosa dels seus rovellons, o la gent de Güellba deu estar orgullosa de les seves maduixes. O són més bones les nostres?
No, són més noves les nostres, però tinguem en compte que el bolet s'ha conegut gràcies a Catalunya. Sí. Perquè el resto del país no es coneixia el bolet, com aquell que diu, ni el collien. Gràcies a Catalunya collim tots els bolets que faci falta i més.
Sí, sí. Per tant, gràcies a això, mira, la gent ho ha conegut. També hi ha un tema gastronòmic important relacionat amb el mar, i aquesta qüestió era que a cadascú li agraden més les seves, són les gambes. Perquè això de la gamba també és molt curiós, perquè a cadascú la seva gamba és la més bona, l'adrenge és la més bona per nosaltres. Però això no ho diguis a algú de la Costa Brava, perquè et dirà que les de Palamós són més bones, i si no, les d'allà baix, és igual. No, no, no. Doncs jo et diré el per què una és més bona que l'altra. Vinga, som-hi.
Mira, Arenys es agafa la gamba entre 700, 800 i 900 metres. Sí. Què vol dir això? Que el peix com més precisió d'aigua té, més tou és. Llavors, tu agafes la gamba de Palomós i l'agafen en 1.400, 1.500, 1.600 metres. Molt més fonda. Molt més fonda. Té molt més pes a sobre, no? És més tova. Clar. És més tova. No parlo d'ara, sinó de tota la vida. Aquí Arenys ha sigut la gamba molt més bona que la de Palomós. A Palomós han sabut fer el gran màrqueting...
I potser n'agafen molta més que Quirenx. Però la gamba com la gamba de Quirenx, tens de mirar només amb el preu, amb el preu, la gamba de Palomus a subhasta va amb un preu i a Quirenx en va amb un altre. Sempre és més cara la de Quirenx que la de Palomus. Això és important. Això és un indicador que objectivament marca cap on van les coses. Exacte.
Clar, i és per aquesta qüestió de la pressió, de la profunditat. De la profunditat de l'aire i de la pressió que tenen a sobre. Com més pressió tenen, més tou queda el peix. Tu agafes un escorp, per dir-ho una cosa, amb 25-30 metres, 40 metres de fons, i és forta, és dura. Tu l'agafes amb 160-180 metres i es toves amb més flonja. Clar.
Per la gran pressió de l'aigua que té, tot el peix és igual. I això, aquí al Maresme, que és una zona més aviat, que no és una gran fondelada aquí davant, en aquest sentit ens beneficia. Exactament. Vull dir que al Maresme tenim la gran muntanya, que és perfecta, les verdures, els monyetes del ganxet, ara que és allò, el pèsol. Tu mengis un pèsol del Maresme o mengis un pèsol de fora i canvia totalment. Sí.
Què vol dir això? Que tenim una terra que és perfecta. Pel nostre paladar, almenys. Clar, és aquí un bocana pàgica. La gent del Maresme, tot el que és del Maresme, ho trobem al millor. Però no el diem perquè sigui el Maresme i perquè és nostre i d'això, no. Perquè ho és.
Perquè tu t'acostumes al paladar amb un paladar de allò i dius, hòstia, és diferent, és diferent. Ara tu qualifiques sobre el teu paladar, si és millor, no és tan millor. Vull dir que tampoc és dolent, és diferent. És diferent. És diferent. Cada zona, evidentment, té els seus productes.
I clar, segur que vas a Santa Pau a parlar dels seus fesols i també te'ls posaran del donaltà perquè per ells és el millor i són molt bons. Sí, sí, sí, clar. A veure, també són diferents. Clar, és que són diferents perquè la condició, la terra, la vulcànica, tot per a la te'ls fa únics. A Santa Pau tenen una calça de mongeta i aquí tenim una altra, aquí és el ganxet.
És molt diferent també. Llavors dius, a veure, comparo una cosa amb una altra, no? Desgraciadament, la mongeta del ganxet no tothom el sap coure, o no se'n cou a les cases. Abans, cada casa n'hi havia. Cada casa n'hi havia de mongetes del ganxet, i una olla de mongetes del ganxet avui dia poca cosa es cuina a casa.
No, ara la vas a... Com a molt la vas a buscar cuita, ja. Exacte. Vull dir que ja és diferent, no? I llavors ja no és la cap mongeta del ganxet que menges, ja no és diferent d'una altra classe de mongeta. Aquí tenen un paper important també els restaurants, no? Jo crec que sí, però tingues en compte que cada vegada és més complicat també trobar gènere bo i d'allò, perquè te'l fan pagar. I llavors dius en un restaurant, hòstia, que és cart. Bueno, però què has menjat? T'has sabut el que has menjat? Ho has sabut verificar, a veure, el que has menjat? Ah...
Sí, sí. No, no, evidentment tot té un preu. I tot val. I sempre hi ha hagut també la llufa, diguem-ne, que el peix és car, que els restaurants de peix són caríssims. Mira, ara mateix, ara que estem a l'època del pèsol, el pèsol qui ho maresme està entre 7 i 8 euros al quilo. Sí? Tu vas a mercabar-ne i pèsol de fora, ve 4,5. Mira la diferència que hi ha. Clar. Llavors, algú vol dir això, no? Clar. A veure...
No, i segur que si a la carta poses un plat que té el pèsol d'aquí, la gamba d'aquí, el calamar d'aquí, tot és d'aquí, tot és més car, clar, aquell plat acaba sortint car. Bueno, car... Més car que potser el mateix plat fet amb ingredients de fora. Sí, exactament, però vull dir que llavors el teu paladar té de decidir a veure què és el que t'ha agradat més, no?
Això també és educar molt també els pagadars de la gent, perquè estem en una societat que, mira, qualsevol cosa ens va bé, si per una manera bona que sigui ja n'hi ha prou. Mira, ara diré, potser és un disbarat, no?, però tots aquests productes que mengem precuinats, cuinats i d'això que els compren fets, a la llarga es pagarà, això, eh? El cos humà crec jo que es pagarà, perquè tots els ingredients que hi posen per conservar i tot això...
costa molt de peinar amb cosa, no em costa una persona, eh? Llavors dic, potser sí que llavors ho trobarem a faltar, eh? Clar. Sempre s'ha de mantenir aquesta tradició, aquest producte a quilòmetre zero, el fet de promocionar-lo, i amb això també el calamarenys ja ha jugat un paper important pel calamar i per tot el que l'acompanya, perquè en aquestes jornades gastronòmiques hi ha tot...
És a dir, no és només parlem 5 minuts de calamar i ja està, hi ha tota una tasca darrere. Hi ha una tasca, hi ha una gran feina, i gràcies a tots els restauradors i d'això, i continuo dient que jo procuraria sempre donar calamar d'arenys, que sàpiga la gent diferenciar una cosa d'una altra. Sí, pel gust es nota, això ho hem dit, pel gust es nota, però que també la gent tingui ja la intenció directament de dir no, jo el calamar, si el vull, el vull d'arenys.
Sí, però clar, llavors el calamar d'arany el pagues un preu i el calamar de fora el pagues un altre. Clar. Clar, clar, evidentment, tothom se la mira també a la butxaca. Lògicament, lògicament, i es té que mirar, perquè avui dia estem en una situació que tot és car.
Sí, sí, perquè ara s'ha pujat tot i els sols queden els mateixos, no? Sí, no, no, i espera't, que tal com està el món de revolucionat amb aquesta olla de grills que tenim, vés a saber si al final els calamars sortiran reductius i tot, vés a saber, perquè, escolta, no, no, el mar, per això, que ens el respectin, que ens el deixin... El tenim de conservar i el tenim de viure bé.
Exacte, hem de conservar, i ho dèiem, el president del club de pesca Maresport surten a pescar, el mar està bé, de peixos com ho veu vostè de salut al mar, vostè que va pescar, que cuina amb peix...
Jo ho veig bé, jo ho veig bé, potser no s'agafa el peix que s'agafava abans, perquè és ben veritat que abans potser sortia menys barques, també pescar, que potser ja els hauria de deixar, potser reposar una mica més el peix, que abans hi havia uns factors que eren molt importants, que a cada primavera i cada tardor hi havia un temporal, hi havia un parell de temporals d'any que anava molt bé per remoure tota la mar, per remoure tot allò...
que hi havia sediments que baixaven dues o tres rierades, tu recordaràs que sempre dues o tres rierades al cap de l'any i eren. I més. Però llavors era tot això un sediment que pels peixos va molt bé. Avui dia com fa que no veiem una bona rierada?
No la veiem, perquè on està tot subterrat... No, però a part d'això ha abdugut, però no ha abdugut per moure aquí. No, aquelles riarades que feia que hi havia onades i tot... I que s'emportava els cotxes al platge, tampoc. I tant, sí, sí. Llavors això, segons com, ja és una catàstrofe, però clar, per la natura, la natura té el seu cicle, té les seves maneres de fer, té les seves maneres de funcionar. Això també li és positiu per l'ecosistema, podríem dir.
Jo dic que ara aquests dies hem tingut un mal temps, diguéssim mal temps, no? I jo recordo que ara estem fent un hivern dels que teníem abans, però amb menys fred que abans. Abans les toveries quedaven gelades i això. Hem tingut mal temps d'hivern.
Però sense el fred que feia abans. Sí, sí, és veritat. El fred que feia dècades enrere no el fa. De que es glacessin les canonades, com diu, o fins i tot de llançar un cul d'aigua amb una galleda, llançar-lo a l'aire i quedar-hi gelat immediatament. Això havia passat aquí a la zona del Marès. Per això mateix, que ara ja no he... Ha fet un hivern dolent,
En temps d'hivern, però sense el fred que feia abans. Tots són canvis. Canvi climàtic. Exacte. Ens hi adaptarem.
Sí, jo crec que sí, no? Quin remei. Per força. Per força. Bé, en qualsevol cas, Joan, ens agraïm moltíssim que hagi vingut aquesta estoneta aquí amb nosaltres, aquí a la ràdio, per parlar, amb l'excusa d'aquest guardó, d'aquest premi com ara Nyeng de l'Any. Mira, hem parlat de gastronomia, hem parlat de pesc, hem parlat del mar, hem tractat unes quantes coses. Molt bé. Doncs, moltíssimes gràcies i res, estem en contacte i segur que en algun moment o altre tornem a parlar. Moltes gràcies, bona tarda. Moltes gràcies a tots vosaltres.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans embullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I així arribem al punt final de l'arram de mar d'aquest dilluns 16 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
T'estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cos ser estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
que sigui parqueada a passar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Si pateixes o veus alguna agressió, pots dirigir-te al CIAT. CIAT és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, un espai d'orientació i assessorament per a qualsevol aspecte de la vida de les dones. Truca al 977-296-279. Envia'ns un correu a siat.tarragona.cat o demana cita prèvia per visita personal. Ajuntament de Tarragona.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona ha dissenyat múltiples propostes educatives, cultural i esportives que prepararan la ciutat cap a la sortida del Tour de França del 5 de juliol. Sota el lema Tarragona al Tour a Casa s'ha configurat aquest ampli programa d'activitats. Ajuntament, Diputació i Generalitat les han presentat en un acte a la Rambla Francesc Macià.
Un programa que arrenca el 26 de març amb la festa dels 100 dies a la plaça de la Font. Tarragona, Barcelona i Granollers premaran el polsador que engegarà el compte enrere. L'endemà divendres 27 arribarà el dictat del tur que tindrà lloc a l'amfiteatre amb una cinquantena d'alumnes de cinquè i sisè de primària. L'alcalde Rubén Vinyual es vol que aquest moment històric es converteixi en una gran festa col·lectiva.
Que el tour passi per casa nostra és una oportunitat única i la volem aprofitar. Tarragona es convertirà, en aquest cas, com a inici d'aquesta segona etapa, en la ciutat més al sud que ha acollit mai el tour de França en la història d'aquesta cursa. Però més enllà de la enorme projecció internacional que ja coneixeu, aquesta cita serà una festa col·lectiva. Volem que sigui una festa col·lectiva que es viurà a peu de carrer, compartint amb veïns i veïnes, clubs i entitats, no només de Tarragona, sinó de les ciutats
Òbviament, per les que passa, sobretot, de la Costa Daurada. La col·laboració d'Ajuntament i Diputació farà que es torni a celebrar la bicicletada, tindrà lloc el 31 de maig. Resignació, cansament i anuig entre els usuaris dels regionals del sud afectat per les obres del túnel del Garrafa en el primer dia de treballs i de canvis al servei ferroviari.
La previsió és que aquesta situació s'allargui fins al juny. En Silverio del Vendrell és un dels passatgers que aquest dilluns estava a Sant Vicenç per anar a Barcelona a treballar. Ha marxat 3 hores abans. La Lucía, d'altra banda, explica que optaria pel bus. Esto es una aventura cada día y hoy empieza esto de los autobuses y la verdad es que el primero que me digan para ir sea para el Prat, sea para Barcelona en autobús o en tren o en lo que sea.
O sigui, si tens que anar a treballar, tens que buscar-te la vida, com serà tu? Ara mateix per l'autobús perquè suposo que serà menys estona i perquè els trens no sé a quina hora arriben, perquè la aplicació suposa que arriba l'hora que ha d'arribar i no sap ben bé com van. Llavors, suposo que optaré per l'autobús.
El portaveu de Renfa, Antonio Carmona, afirma que de moment el pla alternatiu de transport està funcionant amb relativa normalitat i que els abusos circulen segons el temps més o menys previst.
S'ha fet un treball previ molt important en matèria d'informació, en matèria de tasques preventives tant per part de la infraestructura com per part de manteniment de trens, per tal que el dia d'avui els serveis es desenvolupés a normalitat. Les primeres hores d'aquest pla alternatiu s'estan