RANDEMAR, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 21 d'octubre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí, a Randamar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, i acabarem...
A Tarragona, després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Celebrarem el dia de la dona rural. Ens acostarem a la llotja, a una de la Costa Brava, per conèixer les últimes novetats. També sabrem les notícies del Club Nàutic d'Arenys. Ens explicaran l'informe que ha elaborat Copernicus sobre l'estat de l'oceà
Parlarem d'algunes regates que s'han disputat i acabarem el programa d'avui parlant d'un repte solidari que té molta relació amb el mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar totes les persones que cada dia fan possible, que programen, que cada dia fan possible que el vaixell de Rammar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica. Sílvia García, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, molt bé, quin solet més boniquet que fa avui. Sí, sí, quin solet més boniquet, però ahir, aquí, al costat del castell de Tamarit, a la platja de Tamarit d'aquí de Tarragona, van haver de rescatar quatre persones que s'havien quedat atrapades a les roques. Què dius? A veure, estava aquest matí, he de dir que el mar estava una miqueta tocat, però no gaire. Ahir estava més tocada. Però ahir estava enfadat ahir al mar. Què li va fer? Què li van fer al mar? Molt, molt, molt. Perquè estigui enfadat. No.
No, és bona mar, per mi és bona mar. Sí, està, perquè hi ha onades de surf. Que parlant d'onades de surf, que no m'havia fixat, però com juguen els peixos amb les onades? Quina passada, que bé s'ho passen. No els pesqueu, home, eh, Sergi? No els pesqueu, deixeu-los lliures.
Que tenen tot el dret del món. D'aquí poc seràs vegana, ni peixos, ni carn, ni res. No sé què menjaré al final. Aire, aire. Tampoc, tampoc. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Com deia la Sílvia, el solet és que aquí, a la ràdio, està entrant un solet i, no sé, quan arribarà el fred, m'encanta l'estiu, m'encanta la calor, però potser ja és l'hora de posar-nos una jaqueta perquè és que podem anar, ja vaig a menjar curta i es pot anar en sandàlies perfectament. Sí, sí, es pot anar en sandàlies, de moment encara fa calor, però crec que, Sergi Corral, des de Ràdio L'Escala, aquest diumenge començarà a arribar el fred.
Bona tarda. Doncs sí, sembla que aquest diumenge canvia una mica la situació, perquè allò d'aquests dies no és ni mínimament normal, que avui teniu un exponent per allà baix o por allà. Ahir vam tindre Garbi aquí i vam fer gairebé 27 graus, ara estem a 23 o por allà.
Són temperatures que no tocaria, que no... que ja va bé, això. Mira, l'altre dia teníem una mena d'editorial, una mena d'allò a l'inici del magazín d'aquí, de la ràdio local, que reflexionéssim sobre la paraula desestacionalització, que sembla que està molt de moda, que sembla que sigui molt xipiriguai, però a l'oro tot el que porta al darrere. Desestacionalització del turisme, diuen. És la paraula més de moda.
Sí, i fons Next Generation. Però això porta que si el turisme es desestacionalitza, això vol dir que la primavera fa més calor i la tardor també. Ara m'ha agradat aquesta reflexió. Anem a saludar en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda. Com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, també aquí, patint aquesta calor que encara fa aquests dies, amb ganes també, com diu la Cel, de posar-nos ja alguna jacateta, que si ve l'estiu ens agrada, també ja hi ha ganes de posar-se almenys un jersellet. No patiu, diumenge, jo crec que algun jersellet ja us podreu posar. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, doncs també, mira, gaudint d'aquests últims dies d'escalforeta que dius que tindrem, doncs mira, tocarà fer el canvi d'armari aviat, si a partir de diumenge ja toca jersellet o jaqueteta, a mi també m'agrada, o a fresqueta, o fred, l'hivern, m'agrada, m'agrada. Per tant, per mi ja pot arribar quan hagi d'arribar. Ja sabeu que jo soc més de temperatura de Canàries tot l'any, o sigui que...
Tu sí. Sí, sí, jo l'hivern me'l saltaria. Entre nosaltres, crec que la Marina té segrestat l'Alfred. Sí, exacte, l'he segrestat jo. L'Alfred Rodríguez Picó, deu ser, el té segrestat ella. Jo, Alfred, me'l saltaria, però bé, no passa res. Jo sempre he dit que, si pogués, hivernaria des de l'1 de novembre fins al 23 d'abril. Seria ideal, això. Vinga, va, deixem-ho. Anem a començar el programa d'avui. Qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que pescadors i ONG s'uneixen per la conscienciació ambiental dels alumnes d'ESO. El Maram ha acollit tallers de reciclatge biodiversitat, testimonis de pescadors, amb l'objectiu de lluitar contra els residus de plàstics a mar. Sergi.
El món de la pesca mira irremeiablement cap al futur i un dels passos més importants és la conscienciació de les noves generacions sobre la salut de la mar i les amenaces que rep cada dia. Aquesta és la base de l'activitat que s'ha dut a terme avui al Maram i també per la que es prepara per aquest dijous. Es convertirlos en un nuevo objeto o un producto que sirva como una alternativa para los ya existentes. Todo esto con plástico reciclado.
El Centre de Recuperació d'Animals Marins ha fet un taller divulgatiu sobre la biodiversitat al Mediterrani i la importància per conservar-la. Irene Antúnez ha estat la responsable del cram que ha vingut fins al Maram. De fet, el Mar Mediterrani és un dels mars amb més biodiversitat, cosa que la gent desconeix, i tot i que hi ha molts problemes, crec que el missatge no ha de ser des de la problemàtica, sinó des d'un missatge esperançador i positiu,
i de donar eines a la ciutadania per actuar, i que encara no està res perdut, al contrari, hi ha molts projectes, hi ha molta gent actuant per millorar la situació actual dels oceans.
Moltes gràcies. Les activitats d'aquest matí s'han completat amb dues converses amb pescadors on els professionals han explicat el projecte de pesca neta als alumnes de l'Institut Alpadró. Josep Lluís Sureda és el patró major de la Cofredia de Pescadors de l'Escala. Penseu que nosaltres quan sortim a pescar no només pesquem peix.
També pesquem bastanta brossa, pesquem plàstics, agafem jaunes d'alumini, agafem tota classe de brossa, que malauradament és molta brossa que arriba al mar degut a aquestes grans riuades que hi ha, per exemple...
Per exemple, sense anar més lluny, la setmana passada al Sant Carlos de la Ràpida va haver-hi una riuada i tota aquella brossa, malauradament, va al mar. I el mar cada vegada està més contaminat. Tant pescadors com activistes han coincidit en la importància de conscienciar els joves per cuidar el mar. Bé, nosaltres pel sector de la pesca és molt important que es facin aquestes jornades com avui.
Per donar visibilitat al sector pesquer, també fem una feina de neteja del fons marí, això donar visibilitat a aquest projecte del pesca neta pel nostre sector és molt important. Sí, totalment. Obviamente tenemos que influir en toda la sociedad, en todas las edades, pero es muy importante influir desde los más chicos, desde edades muy prontas.
Doncs afortunadament jo des de la meva opinió personal cada cop veig com que els nanos tenen més eines o més consciència sobre els problemes que hi ha actualment en el mar i també tenen com més recursos, sempre tenen com més idees del que s'ha de fer, que s'ha de reduir, reciclar, inclús deixant de banda el plàstic amb altres problemàtiques també com el canvi climàtic, crec que cada cop hi ha més consciència i coneixement.
Dijous, les activitats es traslladaran al CER, on s'ha proposat un repte als alumnes, ser uns agents del canvi per idear solucions creatives contra la contaminació del mar i els residus. Aquest joc creatiu, anomenat Hakató, tindrà sis fases, on finalment es presentarà el projecte en comunitat.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Alerten de l'aparició d'un brot de grip aviar al delta de l'Ebrecel.
Simarina, el grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans, ecologistes de Catalunya, ha assegurat en un comunicat que la setmana passada es va confirmar l'aparició d'un xoriguè al delta de l'Ebre afectat per la grip aviar, en concret del tipus H5N1, una soca molt perillosa que es pot transmetre als humans i que pot causar quadres greus que poden acabar amb la mort, han destacat.
Segons GPEC, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori ha suspès tots els treballs d'anellament científic d'ocells que es feien al delta i ha aturat l'autorització de captures de polles d'aigua. En canvi, però, han criticat que el Departament d'Agricultura no hagi decidit prohibir la caça en la zona d'influència on s'ha localitzat el xoriguer afectat.
D'aquesta manera, l'agricultura permet que es continuin caçant, manipulant i consumint ocells salvatges sense cap mena de limitació. Una decisió que han qualificat d'increïble i de desencertada. Des del grup ecologista, pensen que és molt greu i asseguren que hauria de comportar responsabilitats polítiques i poders legals
que agricultura hagi sucumbit a l'aport de les possibles protestes del col·lectiu dels caçadors del Delta, que veurien prohibida la seva activitat i que, per evitar-les, hagin preferit sotmetre a la població el perill d'un possible contagi pel virus de la grip aviar i a una possible nova pandèmia.
El grup d'acció local pesquer Mar de l'Ebre es va reunir aquest dilluns en assemblea general ordinària a l'Ampolla per tal de donar comptes de la segona anualitat del Fons Europeu Marítim de Pesca i l'Aquicultura a les Terres de l'Ebre.
El Galp Marc de l'Ebre va presentar els resultats de la segona anualitat de la convocatòria d'ajuts FEMPA corresponent al període 2024-2025 amb un total de 28 expedients amb finançament i 8 projectes exclosos per manca de fons. Pel que fa al volum econòmic, el conjunt d'ajuts concedit sumen 624.000 euros repartits entre projectes productius i no productius.
Els projectes aprovats es distribueixen en projectes privats, pesquers i acuícoles, públics i socials, reflectint la diversitat d'iniciatives impulsades a les terres de l'Ebre. En l'àmbit territorial, la Metlla de Mar és el municipi amb més projectes atorgats, seguit de la Ràpita, del Tebre, Emposta i Alcanar. L'Ampolla i Sant Jaume també ja no han presentat projectes en aquesta convocatòria. L'alcaldessa de la Metlla de Mar, Eva de Lamo, és també la vicepresidenta del GAL
Hem celebrat l'assemblea anual del GALP de l'Ebre i hem de dir que estem molt contents i molt satisfets en totes les ajudes que s'han pogut destinar als diferents projectes que s'han presentat per part dels municipis i també de les empreses del territori de la Mar de l'Ebre.
Per la part que em toca, com a alcaldessa de la Mella de Mar, molt satisfeta també perquè val a dir que aquest any per primera vegada el nostre poble ha rebut més de 200.000 euros i això suposa que hem superat tots els municipis que formen part del GALP de la Mar de l'Ebre i bé, la veritat és que molt contents que les empreses del nostre poble hagin pogut optar a aquests ajuts.
Els projectes aproven un alt grau de diversificació amb la participació de cofraries de pescadors, ajuntaments, centres de recerca, restaurants, hotels, comercialitzadors de peix i entitats socials de sis municipis del litoral ebrenc. En total s'han sol·licitat 3,4 milions d'euros en aquesta segona anualitat, davant d'una dotació disponible de 624.000 euros.
Anem ara cap a les costes del Garraf. L'any on el Club Natació Sitges celebrava el seu centenari després de viure els anys més complicats des dels seus inicis, l'entitat ha comunicat als socis el tancament de les seves instal·lacions. Per poder seguir amb l'activitat esportiva, els nedadors han creat el Club Esportiu Aquàtic Sitges Carles.
Doncs sí, Marina, i de fet els nedadors i nedadores del Club Nadació Sitges s'entrenen des d'ahir a la tarda a la piscina municipal de Sitges i ho fan ja sota el paraigua d'aquest nou club esportiu aquàtic Sitges. L'administrador concursal, qui fins ara gestionava les instal·lacions del Club Nadació, no ha vist viable continuar amb l'activitat del club i ha decidit tancar de manera definitiva aquest equipament.
Amb aquest tancament s'ha acabat amb l'activitat social de l'entitat, qui ha comunicat als seus socis que durant aquesta setmana han d'anar recollint les pertinences que els quedin a les instal·lacions i alhora també s'ha acabat l'activitat esportiva. En aquest vessant esportiu, els nedadors de moment han trobat un espai on entrenar-se, amb una corta amb la piscina municipal, que els cedeix per ara dos carrils durant les tardes. Per poder seguir, a més a més, amb la competició federada,
Ho fadaran, sota el nou Club Esportiu Aquàtic Sitges. Escoltem a Emilio Huete, director esportiu del Club Esportiu Aquàtic Sitges, i a Jaume Monasterio, regidor d'Esports de Sitges.
El club no és voluntat, no el creem perquè volem crear un altre club paral·lel als monatres esitges. De fet, aquest club es crea fa dos anys quan el club entra amb administració concursal i un grup de pares veuen que té poc recorregut perquè l'administració concursal l'empresa va perdent, va perdent, va perdent i veiem que arribarà un dia que no hi haurà un final i aquest club es crea per donar una xarxa
de seguretat pels nedadors perquè puguin continuar fent la pràctica esportiva federada aquí a Sitges. El club mateixos Sitges, com a entitat, l'administrator concursal, que era el seu dirigent, el seu responsable, des del moment en què van entrar en concurs de creditors i la directiva que hi havia va dimitir, van convocar eleccions i no va aparèixer cap candidatura.
I llavors ara els he dit que ja definitivament tanca. Què hem fet aquests pares i mares? Doncs amb previsió que pogués passar això, teníem previst poder crear una nova entitat que els pogués donar cobertura a tots aquests nedadors i nedadores. I això és el que hem fet i hem creat aquest club nou. I per una banda el club natació ha deixat d'existir, però per altra banda s'ha creat aquest club nou, que és el que dona cobertura als nedadors i nedadores.
Els entrenaments a la piscina municipal són de moment una solució temporal, ja que l'Ajuntament vol recuperar la gestió provisional de les instal·lacions de l'anotació i està reparant-les perquè els anadors puguin tornar-hi el més aviat possible. A més, asseguren que ja hi ha alguns compradors interessats en fer front a la compra de l'equipament amb un preu de sortida igual o superior al que va quedar establert en la darrera subhasta, prop dels 2 milions i mig d'euros.
S'espera que en algunes setmanes els nadadors puguin tornar a entrenar-se a la piscina del Club Natació Sitges. Aquí tenim la piscina, però la piscina no té la funderia necessària, només tenim dos carrers. Per començar, per passar de 0 a 1 ja hem començat, però encara ens falta poder entrenar una miqueta en condicions.
En aquest moment estem molt a prop de poder convocar la Junta del Consorci per poder donar viabilitat a aquesta subhasta que en el seu moment com a subhasta no va sortir i que ara es pot fer a través d'una adjudicació directa amb els paràmetres mínims de l'última subhasta. Tinguem en compte que en aquest moment estem en disposició de dir que no hi ha un sol interessat, sinó que n'hi ha més d'un que ja permanent ha dit que optaran a presentar aquesta oferta.
i en breu podrem fer aquesta convocatòria del consorci i fer l'adjudicació al millor postó d'aquestes instal·lacions. Segurament la pèrdua de l'aclomentació Sitges serà un dany irreparable, però ara sembla que s'obre una nova escletxa de vida per continuar amb la natació federada a Sitges, alhora que per acabar amb una trama que ja fa anys que dura.
De les costes del Garraf fem aturada ara les costes del Maresme. Parlem del Club Nàutic de Nenys de Mar on el regatista Lucas Garrido ha guanyat la regata Gran Vila de Blanes en classe òptimist Oriol.
Sí, és una prova puntuable per al circuit català d'Òptimis de la Federació Catalana de Vela on es forma la selecció catalana. Mònica Azon, directora esportiva del Nàutic, ha explicat que el Lucas Garrido va aconseguir grans parcials, cosa que el va coronar guanyador del Gran Vila de Blanes. Ha aponseguit guanyar tres proves, dos segons i descartar un tercer de sis regates celebrades. És una victòria molt important.
tenint en compte que les condicions de dissabte i les de diumenge van ser molt diferents i el domini de l'esportista local, Lucas Garrido, ha sigut absolut amb aquesta regata. Des del club estem molt contents, felicitem el seu entrenador, l'Albert Garrido, i també felicitem la resta dels seus companys, com el Dani López i el Sasha Calinesco, que fan possible que aquest equip estigui tenint tants bons resultats.
Ha estat la cinquantena edició d'una de les proves de vela infantil més antigues de Catalunya amb la participació de més de 145 regatistes infantils provenents de tot el litoral català. La regata ha servit per configurar l'equip català que disputarà el Campionat d'Espanya d'Òptimist Alacant.
I sis municipis del Maresme es troben entre els 25 més rics d'Espanya. Alella, Sant Vicenç de Montal, Cabrils, Cabrera de Mar, Tallà i Tiana figuren al rànquing estatal dels municipis amb més renda bruta per càpita, segons Hisenda.
Així és, el Maresme consolida la seva imatge com una de les comarques més benestants de Catalunya. A nivell estatal, l'Ella ocupa la sisena posició, mentre que Sant Vicenç de Montal és l'11è municipi més ric de l'estat. Cabril se situa en el lloc 12, Cabrera de Mar el 18, Tiana el 20 i Tallau el 23. La llista està encapçalada per dos municipis madrilenys.
Pozuelo i Boadilla del Monte, seguit de tres catalans, Sant Just d'Esvern, Sant Cugat i Mata de Pere. Aquests municipis del Maresme comparteixen diversos factors que els fan especialment atractius per a famílies amb alt poder adquisitiu. Proximitat amb Barcelona, entorn natural privilegiat entre el mar i el parc de la serragada litoral, bons serveis i equipaments i un mercat residencial basat en habitatges unifamiliars de gran valor. A més, molts d'aquests pobles han esdevingut en les darreres dècades zones residencials de segona corona de Barcelona,
amb un perfil de residents vinculats a professions liberals, directives o empresarials. Aquesta combinació de qualitat de vida, seguretat i entorn exclusiu explica el seu posicionament privilegiat tant a nivell català com també estatal. Tot i aquesta presència destacada en els rànquings de renda, el Maresme també és una comarca de forts contrastos econòmics i socials. Municipis com la capital Mataró presenten una renda bruta per càpita notablement per sota de la mitjana catalana
i de poblacions similars de l'entorn metropolità. Al nord del Maresme, localitats com Pineda de Mar o Tordera també mostren nivells de renda baixos, evidenciant la diversitat socioeconòmica d'un territori que combina zones del poder adquisitiu amb altres de perfil més treballador i modest.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que especialistes tarragonins en medicina, psicologia i economia es mostren favorables a mantenir un horari unificat tot l'any, com planteja el govern espanyol. El secretari del Col·legi d'Economistes de Tarragona, Miquel Àngel Fuster, ha explicat que l'estalvi energètic que propicia variar els horaris a l'estiu o a l'hivern és irrisori. Fuster assegura que el més adequat és deixar una única franja.
Jo diria que pel conjunt de tota la Unió Europea és un canvi energètic bastant irrisori. Jo crec recordar que havia de llegir per algun lloc que parlàvem d'uns pocs euros per habitant, de tal manera que penso que el més raonable és tenir un només...
un horari i no fer aquests canvis al març i a l'octubre sent conscients també de la dificultat d'integrar en un sol horari molts països de la Unió Europea on hi ha unes distàncies quilomètriques molt grans.
La vocal del Col·legi de Metges de Tarragona i directora del Servei d'Oncologia i Radioterapia de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Meritxell Arenas, ha dit que, segons determinen estudis, el canvi d'horari té un impacte en la salut. Arenas considera que és molt difícil quantificar, però les investigacions apunten a alteracions en el rellotge biològic, a nivell mental o fins i tot en un risc cardiovascular. Pot haver en aquest canvi d'horari una alteració en la sincronització, el que és el rellotge biològic,
i el cicle de son, llum, foscor, tot això té un impacte. També s'ha vist que si pot existir un trastorn de la son, doncs sabem que els trastorns de la son generen esgotament, irritabilitat i això té afectació en el rendiment. D'altra banda, també s'ha descrit que podria haver un risc
cardiovasculars, que podrien haver algunes determinades malalties cardiovasculars. La psicòloga infantil Ángeles Estevez té clar que els canvis horaris afecten especialment els infants. El debat sobre la reforma horària a la Unió Europea s'ha reobert després que Pedro Sánchez, el president de l'Estat espanyol, hagi sol·licitat introduir un punt de discussió sobre la qüestió en la reunió de ministres d'Energia de la Unió Europea que se celebra aquest dilluns a Luxemburg. Dissabte, l'hora s'avança.
Gràcies.
I Repsol subministrarà metanol renovable produït a l'ecoplanta de Tarragona a partir del 2029. Aquesta instal·lació és un projecte pioner a Europa que transformarà residus urbans en combustibles renovables i productes circulars. Repsol i Norwegian Cruise Line Holdings han signat un acord pioner de 8 anys pel subministrament de combustibles renovables als creuers d'aquesta companyia al port de Tarragona. Així, Norwegian Cruise Line Holdings es converteix en la primera companyia
que signa un acord per adquirir el metanol renovable que es produirà a Tarragona i s'assegura que la comercialització del seu producte abans d'entrar en funcionament. El metanol en aquest cas renovable està cridat a convertir-se en el combustible clau pel transport marítim.
Que Repsol estigui en condicions de subministrar-lo i que ho faci des de Tarragona és una mostra clara del seu compromís amb la descarbonització, la innovació, l'excel·lència tecnològica. La planta de Tarragona tindrà capacitat per processar fins a 400.000 tones de residus sòlids urbans, a l'any generant 240.000 tones de combustibles renovables i productes circulars.
El subministrament de combustibles renovables començarà a la temporada de creuesa europea del 2026, és a dir, l'any que ve, incluent-hi biocombustibles i a partir del 2029 metanol renovable.
I ara volem saber quin temps fa la nostra amant. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Un temps que ha de continuar sent molt tranquil a tota la costa, però amb una miqueta de vent i, per tant, ressaca marítima en molts casos. De moment, a les immediates hores, aquesta mar de fons de sud o sud-oest a la costa Brava, amb vent ja més feble, i a la costa barcelonina i tarragonina també aquest vent de garbí o de ponent que a estones bufarà més intens, cops de 40-50 km per hora, sobretot ja...
entre el Baix Camp, el Tarragonès i també la comarca del Baix Ebre. A tot arreu tindrem Marajol o Maró, fins i tot ja, les immediates hores. El dimecres, un vent que serà al matí molt intens, atenció, el golf de Sant Jordi, cops de més de 80-90 km per hora de mestral. Per tant, mar força remenada en aquesta costa d'aurada sud.
i en canvi a la resta del litoral de moment vent de Ponent o de Nord més fluix, però a la tarda tornarà a girar cap a Garbí i s'anirà reforçant sobretot a la Costa Brava. Atenció al dijous, molt de vent i molt mala mar. Ho seguirem a la xarxa. Del temps del trànsit volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs a veure, de moment a aquesta hora no tenim grans dificultats de mobilitat, tot i que seguim parlant d'alguns punts en retenció a la xarxa viària, especialment a prop de la capital catalana, la C58, sobretot la zona de Montcada, el Nus de la Trinitat, és a dir, d'entrada a Barcelona. També hem de dir que a l'autobiadors hi ha hagut un accident a Sant Joan d'Espí, que d'intensitat, perquè els veig les
ja es troben al mural, i també circulació intensa l'entra a punts de l'autopista P7, sobretot al voltant de la zona del Vallès. En tot cas, com dèiem, de moment a la resta sense grans dificultats. És tot, a la tarda. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar. Anem ara cap al port i avui desembarquem a la llotja de l'Escala per veure com tenim la subhasta del peix blau, Sergi.
Bueno, Marina, sí, podem dir allò que si a la RAN no va a la llotja, la llotja va a la RAN, una coseta així seria. I és que aquí ja tenim preparat en Josep Llis Sureda, el patron major de la Cofredia de Pescadors de l'Escala, per xerrar una miqueta de l'actualitat de llotja dels últims mesos, de festes, festetes, ja veurem. Josep Llis, benvingut un cop més.
Moltes gràcies per la convidada. Aviam, venim d'un cap de setmana, podríem dir, d'estrena, de la primera festa de la Tonyina. T'hi vam veure. Com valoreu aquestes iniciatives des de la Cofredia? Des de la Cofredia, ho valorem molt i molt positivament, que es facin iniciatives d'aquest tipus, promocionant el peix blau, que la Tonyina és un peix blau, és el peix blau més gros que hi ha,
i que és un peix que, a més a més, es pesca aquí a l'escala, no pas en gran quantitat, però es pesca, doncs que el poble de l'escala es prenguin aquest tipus d'iniciatives, i són iniciatives, a més a més, que no provenen, diguéssim, de la cofreia de pescadors, ni...
ni de l'Ajuntament, que ha sigut iniciativa de tres restaurants d'aquí de l'escala, ho veiem molt i molt positivament, i a més a més veient l'èxit que va tenir, que la plaça de l'Ajuntament era plena de gom a gom,
doncs espero que en propers anys es vagi continuant fent i que ja els hi vaig dir que si volien comptar amb la col·laboració de la Cofreia de Pescadors, doncs que per nosaltres està oberts 100% a tirar endavant aquesta iniciativa. Inclús si aquesta iniciativa també es pogués emmarcar dintre del que és el projecte Viu en Blau, que és el projecte que tenim...
de promoció del peix blau a nivell local, jo crec que hi encaixaria perfectament. Josep Lluís, justament es va inaugurar aquesta festa en una taula de debat on la pesca de la tonyina va ser la gran protagonista. Què em vas treure d'aquella taula?
Bueno, em vaig treure que aquí el tema de la pesca de la tonyina és un tema una mica delicat, perquè hi ha una part de la flota, que és la flota d'Arts Menors, que tenen una petita quota de pesca de tonyina, i que aquesta quota jo crec que s'hauria d'augmentar pel·lutinament,
i que, per altra banda, hi ha la flota d'encerclament, que és la flota majoritària aquí a l'escala, que, al contrari de la flota d'Arts Menors, no tenim quota, no tenim quilos per pescar tonines. I aquí ho estem reclamant ja fa temps a les administracions que les barques d'encerclament tinguem també una quota de pesca de tonina per cada...
Ja sabem que n'hi ha moltíssima i que s'hauria de fer alguna cosa. Aquesta taula rodona va servir per posar en valor...
La tonyina va servir per posar en valor la pesca de la tonyina aquí a nivell local i també va ser com un marc de fer saber d'aquesta problemàtica que hi ha de la pesca de la tonyina.
Ara ho has dit, el viu en blau, que aquest any va ser la diada dels pescadors, la festa de la sal, la festa de l'anxova, el peix està de moda, la pesca també ho està o aquí encara hem de fer un? Bueno, la pesca no crec pas que estigui de moda, però sí que a nivell local hi ha real que es va tirant endavant aquest projecte del viu en blau, doncs a nivell local sí que noto que durant els darrers anys es posa en valor...
força més en valor el peix blau i la feina dels pescadors. I jo crec que ha sigut una feina des de l'Ajuntament de l'Escala i des de la cofrida de pescadors, la feina aquesta que s'està fent de posar el valor en peix blau aquí al nostre municipi de l'Escala.
recordem que el municipi de L'Escala va créixer com a població gràcies a la pesca del peix blau i gràcies a la saló del peix blau, precisament. I tot això jo crec que ho hem de posar en valor com el poble que som, poble mariner i poble de pescadors,
Doncs, no sé, i hi ha una cosa que a mi m'agrada molt, que és el projecte també, que a vegades també es diu alguna vegada que l'escala hauria de ser la capital del Peix Blau. Jo crec que això també seria una bona cosa. Això sona molt i molt bé.
Josep Lluís, deixem les festes per una banda, ja vindran les de Nadal d'aquí uns dies, i anem a Port. Com estan anant aquests primers compassos de la tardor perquè fa a la pesca del peix blau? Bé, hem iniciat una mica afluixat, diguéssim, ara que hem passat l'estiu, l'estiu també...
diguéssim, van començar amb-li molt bé, la cosa va anar mancant el mes d'agost, que ja és un mes que ja acostuma a ser dolent, perquè és un mes d'impàs, diguéssim, és un mes que a l'estiu, doncs el mes d'agost, per el que sigui, és un mes que no va massa bé, per la pesca encerclament. La tardor, normalment, entren uns nous bancs de sardina, entre la sardina, aquí a
no a reproduir-se però sí a créixer i trobem que la sardina s'aterra molt però aquesta temporada per el que sigui costa una mica d'arrencar trobem molt de dals i baixos un dia tu pots trobar gran quantitat de sardina i l'endemà al contrari de sardina pots trobar la xeta o no pots trobar res i després al cap dels altres dies tornes a trobar sardina
els dies que no hi ha lluna plena no trobes gaire peix els dies que hi ha la lluna plena trobes molt i molt de peix, pel que sigui però varia molt hi ha dies que trobem sardina, hi ha dies que trobem latge jo em penso que és també causa dels depredadors de les tonyines que a vegades fan entrar el peix a vegades te'l tiren per fora és una temporada, així és una mica la temporada, l'inici de tardor em preguntes, doncs és no sé, una mica dals i baixos
Ara m'has deixat en un intríngulis. La lluna plena no us fa la competència als bots de llum? Sí, ens fa la competència als bots de llum, però ens trobem moltes vegades que amb la lluna plena, doncs el peix de terra. Val, d'acord. El peix de terra també, saps? I després hi ha molts de dies que no ens fa falta la llum per pescar. Per això. Trobem els bancs de peixos ja, diguéssim, molt agrupats, molt apilonats...
no trobem el peix escampat, el trobem allò amb taques, que diem, o amb bancs de peixos molt agrupats, i després no ens fa falta la llum, ja, diguéssim, tirem la xarxa directament, perquè localitzem el peix amb els sònars i amb les ondes, i tirem la xarxa ja directament. I a vegades, doncs també, quan hi ha la lluna plan, són diades molt i molt bones de peix.
L'any passat recordo que em vas dir que havien vingut moltes barques d'altres ports de la Costa Brava, aquí al port de l'Escala, no? Aquest any us esteu trobant? Bueno, aquesta setmana passada n'hi havia quatre. A més a més, de les tres barques locals n'hi havia quatre de fora. N'hi havia dues barques de Palamós...
No, perdona, dues de Palamós i dues de Blanes. Quatre barques. A més de les tres locals ens hem ajuntat set barques aquí en el Port de l'Escala aquesta última setmana.
Aquesta temporada que em comentaves ara, que ara hi ha un repunt dels bancs de sardina, quan aniria de baixa? Quan podríem dir que la temporada del peix blau ja recula del tot? Ara quan entrin els mesos de desembre, gener, quan ja coincidem amb la veda, amb la parada biològica, normalment solen ser mesos que també recula. Les millors èpoques pel peix blau són la primavera i la tardor.
El mes d'agost també hi ha dies que també de balla, perquè és un mes, així és una mica d'impàs, a finals de juliol, durant tot el mes d'agost, doncs normalment són mesos dolents pel peix blau. Respecte a la veda, ara ho has dit, quan teniu la parada? Bé, nosaltres encara estem esperant la resposta de l'administració, però nosaltres els hem proposat, doncs aquest any, la província de Girona, doncs fer-la en dos períodes, com l'any passat, que l'any passat
recordo que la van fer en dos períodes, van fer un mes, doncs, els mesos de tardor i un mes, doncs, també els mesos de primavera, precisament per això, per afavorir la reproducció i després la tardor, doncs, per afavorir el creixement del peix. I aquest any també, igualment que l'any passat, doncs, ho hem proposat. En principi, el que hem demanat, doncs, és fer dels 5, no sé si no crec recordar malament, del 5 de desembre a l'11 de gener, alguna cosa així, i
i del 27 de febrer fins al 4 d'abril. Això ara les coses de Palacio van despacio? Sí, estem espant la resposta. Passa que, hòstia, cada vegada triguem més i, esclar, nosaltres com a sector citem saber els períodes de veda com més aviat millor per fer previsions, per exemple, de reparació de xarxes i manteniment de barques.
L'altre dia, a la mateixa taula rodona de la tonyina, vam tenir la intervenció també d'Antoni Expósito, un pescador jove d'aquí de la Cofredia de Pescadors de l'Escala. També fa un questany es va fer el curs de mariner pescador.
Com tenim el tema dels pescadors joves? En Toni n'és un, en tenim algun cas més aquí a l'escala, i si hi ha algú d'aquests que va fer el curs ja es va preparant per venir a treballar? Sí, bé, esclar, al ser una flota local de barques molt petita, també fa que no faci molta falta de...
de treballadors, però arrel d'aquest curs tenim una borsa de gent disposada a venir a treballar i des del moment que falli algú per venir a pescar el farem venir però tot aquest tema del relleu ja saps que està una mica complicat aquí a l'escala i en tot el sector de la pesca en general costa molt trobar nanos joves que es vulguin dedicar a
a la pesca, que vulguin fer l'inversió de comprar una embarcació i que es vulguin dedicar a la pesca. La pesca és una feina, doncs, cony, tots sabem que és sacrificada, una feina que és dura, una feina que no és estable, ara guanyes, ara no guanyes, no és una feina gaire atractiva pel jovent, no ho sé, jo veig, tot i fent els cursos, s'hauria de fer més atractiva la feina de pescador, a nivell administratiu, a nivell burocràtic, a nivell, doncs,
que la pesca sigui una feina atractiva pel jovent. El jovent, esclar, no vol massa sacrificis, per dir-ho d'una manera. Sempre ens deixem precisament això dels arts menors. Parlem de l'encerclament, ara hem fet el cas d'en Toni, que ha agafat el relleu, també ha agafat una barca,
Ara l'Arts Menors està en veda de la sèpia, si no recordo malament. Sí, sí, sí. Com teniu balanç des de la cofredia? Com estaran aquesta temporada? Respecte a tres malls? Bueno, ara com tu bé dius estem en veda de pesca de la sèpia i s'han dedicat en gran part també a pescar tonyines. Per exemple, això que explicaven, que la pesca de la tonyina s'ha convertit en una alternativa per aquestes embarcacions d'Arts Menors...
que poder la pesca de la sèpia o la pesca del calamar, per exemple, els ha davallat una mica, com a alternativa tenen la pesca de la tonyina, que això a les embarcacions dels arts menors els ha suposat un desalgo, per dir-ho d'alguna manera, una alternativa i que realment s'ha de valorar molt i molt positivament.
Però vaja, esperem que aquesta veda de la sèpia sigui positiva, però aquí s'hauria de controlar una mica, que sempre ho estem dient, des de la coferia de pescadors de la pesca recreativa, que aquí sí que crec que no es vigila gaire, perquè no té cap sentit que els pescadors professionals facin veda de sèpia,
i els pescadors recreatius, perquè no ho saben, que hi ha aquesta veda, o no la respectin, també s'hauria de fer alguna cosa, perquè molt ens temem, des de la cofrida de pescadors, que a la pesca recreativa s'emporten bastant peixos o bastant sépies.
Josep Lluís, moltíssimes gràcies per passar un cop més per la Ronda Mar, per fer un repassillo a l'actualitat pesquera ara que estem en tardor aquí a l'escala. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
I ara el que volem fer és anar cap a les costes del Garraf, perquè aquests dies ja s'han disputat algunes regates on hi han participat diferents regatistes del Club Nàutic Vilanova, entre ells la regata d'Optimis de Blanes, que en parlàvem al principi, amb molt bon paper dels vilanovins, i en Hugo Nava, que aconseguia la tercera posició. Carles.
Doncs sí, anem avui cap al Club Nàutic Vilanova per conèixer l'actualitat del club i dels seus regatistes que aquest passat cap de setmana i alguns anteriors ja han anat tenint algunes competicions. Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova, què tal, com estàs? Bon dia, molt bé. Gràcies, un dia més per estar aquí amb nosaltres a la Randa Mar.
A vosaltres per comptar amb nosaltres. Tete, com ha anat aquest passat cada setmana l'equip de regates d'Òptimis? Em sembla que ha estat competint a Blanes, no? Sí, hem tingut la nostra flota infantil, els Òptimis, a Blanes, en l'últim nivell 2. En l'últim nivell 2.
I la veritat és que força bé, al final hem aconseguit una tercera plaça de la General a través de l'Ugo Nava, un dels nostres regatistes, i la veritat és que en general els resultats han estat força millors que en l'últim campionat que vam assistir, vull dir que sembla que hi ha una certa millora i això ens dona més forces per seguir treballant a veure si acabem bé la temporada. Molt bona posició d'aquesta tercera de l'Ugo Nava, com dius?
Sí, la veritat és que el dissabte vam tindre 4-5 nusos, un vent bastant fluixet, tot i així. Per això diem que la vela és un esport tan complicat. Però la veritat és que al final la base d'hores i hores i repetició i cometre mil errors, a poc a poc el regatista va aconseguint un...
un backup, un coneixement que cada vegada li facilita més el poder prendre bones decisions. Al final una bona manera d'anar sumant experiència, suposo, també, no? Sí, exacte. Al final l'experiència, com en molts àmbits de la vida, és primordial. Quants regatistes hi veu portar en aquesta regata?
Doncs em sembla que al final érem 10 regatistes, no van pujar tots, però tenim una flota, al final tenim quasi uns òptimists en el grup A de la flota, però al final van pujar només 10. Quines són ja les properes proves per aquests òptimists?
La propera prova la tenim al novembre, al Belís, a Llevaneres, al Maresme. Normalment és un espot amb règims de vent molt fluixos, amb marinades...
Però el novembre pot ser que ens salti la sorpresa i tinguem una mica més de vent. És el que esperem. Normalment els nostres regatistes naveguen millor amb vent que amb poc vent. La veritat és que ens tocarà preparar. Tenim un mes per preparar la regata i la prepararem amb tota la il·lusió i amb tota la intensitat que puguem.
Doncs segur que sí, segur que anirà bé. Tete, també fa algunes setmanes heu estat, em sembla que s'ha celebrat la Copa d'Espanya d'Il Casís, també en participació de regatistes del club.
Sí, allà vam anar a Galícia amb cinc regatistes i el nostre entrenador, amb una expedició amb la furgoneta i el remolc, i la veritat és que Galícia sol ser, es navega normalment dins de les ries, allà hi ha moltes marees i són espots molt difícils. Si no coneixes una mica l'ediosincràsia de cada lloc,
allà els locals tenen bastant avantatge i la veritat és que a nivell de resultats no ens va anar gaire bé però vam portar un grup jove que fa poc que han començat
i la veritat és que era el seu primer campionat nacional important al que assistien, i jo crec que com a experiència, com a primera presa de contacte de les competicions d'un nivell important, va ser molt profitós. Al final també és trobar-se amb altres regatistes, l'estallà, tota l'experiència que suma, més enllà dels resultats, segurament.
Exacte, una mica era saber on estaven respecte a la flota nacional. Al final moltes vegades aquí a Catalunya pots estar navegant amb les regates autonòmiques i anar fent uns resultants més o menys bons.
però sempre em manca el dir a nivell nacional on estic. Jo crec que ara hem marcat ja la línia, el punt de partida, de dir que ara estem aquí i hem de seguir millorant per anar pujant dins de la classificació del rànquing nacional. Esperem que això ens converteixi en una realitat.
I al final també això que comentaves al principi, que és molt diferent navegar aquí que navegar allà. Allà els locals devien tenir molt d'avantatge, però així també veuen com és navegar fora d'aquí.
Sí, la veritat és que l'Atlàntic i el Mediterrani són molt diferents, sobretot a nivell d'onades, a nivell de marees. Aquí al Mediterrani no estem acostumats a tindre marees i a tindre cap a veure si estem en una pujada o una baixada.
Vull dir, són coses que jo crec que a nivell formatiu valen molt, no? Perquè, bueno, te posen en situacions a les que no estàs acostumat i, bueno, te n'has d'aprendre, no? I te n'has de sortir. Vull dir, segur que els regatistes van prendre bona nota de tot allò que els va succeir i per altres ocasions, doncs, ja ho podran tindre, no? Interioritzen, no? Tere, també s'ha celebrat o també ho ha estat per calp, em sembla, amb la Lliga Femenina, amb la Campionat d'Espanya de la Lliga Femenina, potser...
Sí, la veritat és que no parem. Aquest any vam aconseguir formar un equip de noies que participessin a la Lliga Iberdrola, la Lliga Femenina, que és puntual com el campionat d'Espanya femení.
crec que aquest any hem participat unes 20 embarcacions dels clubs més importants de l'estat i Vilanova va ser present només poder presentar un equip dins d'aquesta competició ja té un mèrit i la veritat és que nosaltres li vam posar molta il·lusió i la veritat és que ens ha funcionat molt bé t'ho dic de memòria ara però diria que no sé si era la 8 em sembla que vam aconseguir la 8ena a Calpe que era l'última prova puntual de les 5 que vam computar durant tot l'any
al final vam acabar amb una vuitena posició de 20, vull dir que és un resultat molt, molt bo per una primera participació en aquest circuit. Doncs sí, i la veritat és això que dius, no pareu, esteu a tot arreu, i a més a més ja properament també hi ha competicions que arriben,
La veritat és que aquest proper cap de setmana hem preparat una regata, precopa que li diem, precalentament de la Copa d'Espanya que celebrarem del 30 d'octubre al 2 de novembre. Tenim la selecció catalana, aquest cap de setmana ja va estar entrenant aquí i participarà en aquesta regata. Tots els regatistes del club també hi participaran i venen...
altres regatistes d'altres clubs. Al final crec que estem sobre els 40 inscrits. Paral·lelament a aquest campionat, el dissabte també fem una travessa social de creuers amb 48 embarcacions inscrites, que també és tot un rècord per nosaltres. 48 embarcacions amb una regata social no es veu tots els dies. La veritat és que aquest any
en la majoria de regates hem estat al voltant de les 40 embarcacions, però jo crec que arribar a les 48 embarcacions és tot un èxit. Vull dir que aquest cap de setmana el tenim ple d'activitat. I ja de cara a la setmana que ve, el 29 esperem ja tindre tots els equips que participen a la Copa d'Espanya aquí a Vilanova, el dia 30...
Tenim tot el que són les medicions, les inscripcions i els registres dels participants i el dia 31, si tot va bé, a les 12 del migdia, començarem amb la primera prova del campionat. Esperem tindre tres dies de regates, el 31, l'1 i el 2, en bones condicions i que es puguin fer totes les proves previstes.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, no pareu, esteu a tot arreu, esteu també aquí a tope a casa, així que té, té, molta sort i esperem que hi hagi bones condicions tots aquests dies. Esperem que sí, això és el més important. Si tens bon vent i les coses de l'aigua surten, la gent queda contenta. Tenim nou prou obres programades, esperem poder fer les nou,
i que el campionat sigui el més just possible avui del final, em sembla que tenim sobre el 130 inscrits vull dir que serà un campionat un campionat important doncs abans segur que farà goig farà goig el nàutic d'aquí de Blanova amb aquest campionat Tete, moltíssimes gràcies i fins la propera estarem atents a com va i ja parlarem per quan hagi passat esperem que sí, moltes gràcies per la vostra atenció fins la propera
I així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arran de Mar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrere 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapocoateque. ¿Te quieres enterar?
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco.
Buena tarda, son las 5...
Us parla Tere Ortega, el PES de Tarragona, la futura àrea metropolitana divideix els grups municipals. Un ple extraordinari dilluns vinent ha de servir per donar llum verda als estatuts abans de la Constitució de l'associació prevista per divendres 31 d'octubre a la Canonga. Alguns grups com Esquerra Republicana i el Partit Popular han expressat els seus dubtes i pensen que la ciutat hauria de tenir més pes. Escoltem Javi Puig, portaveu adjunt d'Esquerra Republicana i la rèplica del conseller socialista Nacho García.
Tenint en compte quines regles del joc pactem i no pactem. I sobretot si Tarragona queda en millor circumstància o en pitjor circumstància després d'entrar en aquesta associació. Cada vegada que fem alguna cosa és que perdem capitalitat o que alguns vol treure la capitalitat. No, les capitalitats s'exerceixen i jo crec que una forma d'exercir la capitalitat és entendre que tenim capacitat de convèncer la resta dels ajuntaments que els posicionaments de Tarragona són els correctes. Pel ple de dilluns també hi passaran els estatuts al Consorci del Patrimoni Romà de Tarracó.
Especialistes tarragonins en medicina, psicologia i economia es mostren favorables a mantenir un horari unificat tot l'any, com planteja el govern espanyol. Alerten dels problemes envers la salut i dels irrisoris a beneficis econòmics del canvi. Miquel Àngel Fuster, economista, Meritxell Arenas, doctora, i Àngeles Estevez, psicòloga. Jo diria que pel conjunt de tota la Unió Europea és un canvi energètic bastant irrisori. S'ha descrit que podria haver un risc
cardiovasculars, que podrien haver algunes determinades malalties cardiovasculars. És evident que afecta en els infants, sobretot els que són més petits. Estan més cansats, per tant, si estan més cansats estan més irritables. El debat sobre la reforma horària a la Unió Europea s'ha reobert a petició de Pedro Sánchez. Dissabte, per cert, l'hora s'avança.
Ja el Palau de Congressos de Tarragona torna a ser el punt de trobada del TGN Juga. La proposta tenia lloc al cap de setmana del 8 i 9 de novembre. Hi haurà més de 150 jocs de taula. Alexandra Padret és una de les integrants de l'associació Tarragona Juga. També volem donar molt de valor l'aposta que fan molts autors en tenim gairebé una vintena. Crec que a l'últim recompte estem sobre els 18 d'entre autors de la pròpia ciutat. Tots són autors de creació de Parla Catalana.
Fins i tot venen autors de Mallorca a demostrar els seus jocs.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Rande Mar, una segona hora on coneixerem les últimes notícies del Club Nàutic d'Arenys. Després ens explicaran quin és el resultat de l'estudi de l'oceà que ha portat a terme Copernicus.
i que reflecteix una mica la realitat actual dels nostres oceans. Celebrarem el dia de la dona rural baixant fins al delta de l'Ebre i acabarem el programa d'avui amb una proposta solidària que té molta relació amb el mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Ens toca fer la secció d'actualitat dels clubs nàutics d'arreu del territori i anem fins a Arenys de Mar. És un club molt actiu, tant esportivament com socialment. Ara mateix estan preparant ja l'organització d'una gran prova el 8 i 9 de novembre i la vista posada en la Lliga Blava Escolar Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina. Avui, més o menys com farem un cop al mes, fem repàs de l'actualitat del club nàutic d'aquí d'Arenys de Mar i per això saludem a la seva gerent, a la Pilar Rodríguez. Pilar, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola Pilar, bé, expliquem-nos en primer lloc, com esteu? Com està tot plegat per aquí baix al nàutic? Doncs mira, per aquí al nàutic està tot fent moltes activitats, està tot molt bé, la gent està contenta, continuem fent l'escoleta d'Òptimis per als més petitons...
Fem moltes activitats, ja t'ho vaig comentar l'altra vegada, aquí s'acaba l'estiu però comença la tardor i sempre tenim activitat. Ara, per exemple, aquest cap de setmana passat vam tenir també les flotes que entrenaven aquí, també vam tenir una regata inversa per als creuers, ja et dic, moltes activitats.
I tant. Doncs vinga, desgranem-les, si et sembla, Pilar, ens anem aturant una miqueta en cadascuna d'elles. Comencem, si tema per les activitats, doncs, de gaire més formatiu, de gaire més per a infants i joves. Em deies, eh?, seguiu amb l'escoleta, també sabem que hi ha en marxa la lliga blava escolar, és a dir, que això també no para.
Exacte, sí, sí. El que us comentava abans, els més petitons tenim l'escoleta d'Òptimis, després també tenim la flota Òpen, que són també els que estan iniciant i són més grans, d'edat més gran, i tenim la lliga blava. La lliga blava ja ha començat i tenim molts nens que ho estan provant i realment ara ja n'hi ha alguns que el Ferran em comentava l'altre dia que ja naveguen solets, o sigui que molt bé, que està tothom molt content.
I després hi ha els que estan més iniciats, que ja són els que competeixen, que són els d'ILCA, i els d'Òptimis també, que tenim en Lucas, que en Lucas aquest cap de setmana també va guanyar a Blanes, o sigui, que molt bé, que estem, ja et dic, molt contents, molt contents de la participació que tenim en les activitats. Ah, perfecte. En quin campionat competia el Lucas?
Hablant és, però ara no t'acedi perquè és just ha sigut ara que m'ho han comentat i que havia fet podi, o sigui que ara mateix no ho tinc aquí davant. Però és que en Lucas està imparable, en Lucas. És un dels grans valors esportius i de més projecció que té el Club Nàutic d'Arenys ara mateix, perquè també és jove, és molt jove, per tant aquí hi ha un valor de futur increïble.
Sí, sí, en un cas ha crescut amb nosaltres, sí, sí, sí, i ara mateix és la nineta dels nostres ulls, saps? Sí, sí, sí, està imparable. I tant, cuideu-ho, eh, cuideu-ho. I tant, i tant que sí, i tant que sí. I properament el 8 i 9 de novembre celebrem el Gran Premi d'Andorra, que a vegades tu ja saps de què va, que ho fem a través de la Federació Andorrana.
i venen a fer aquí una competició. No és a nivell de la Federació Catalana de Vela d'aquí, però sí d'andorrana. I és una festa que també és una festa de vela, que venen a fer aquí diferents regates de diferents nivells.
I de diferents disciplines, no? I tant. I això ho farem el 8 i 9 de novembre. Sí, recordo que una vegada també ens ho va comentar un dia que vam parlar amb la Mònica Zon, doncs ens ho explicava, eh?, que aquest cap de setmana de novembre que ens dius, Pilar, el 8 i 9, doncs hi haurà aquesta regata, aquesta gran festa, i ens explicava això, eh?, que diu, sembla que no pugui ser, no?, la Federació Andorrana, clar, Andorra no té mar, doncs ens han de competir. Doncs ve a fer la competició a Quirenys, home, això també és important.
Sí, sí, sí, perquè ja et dic, això que no puntua a nivell de Catalunya però igualment és una cita que la gent hi vol estar, vol participar-hi i venen molts participants, arribem a tenir uns 120 participants entre totes les disciplines, o sigui que molt bé.
Molt bé, molt bé. I que Andorra, com que no té mare, ha d'escollir un lloc on anar i pot escollir, imagino, qualsevol club nàutic, qualsevol zona de tota la costa catalana, però escoll Arenys de Mar, vol venir a fer la competició aquí, això també vol dir alguna cosa.
Sí, exacte, perquè sí, sí, van escollir Arenys i els va agradar i des de llavors ja crec que és el quart any ja que ho fem aquí amb ells, no? I sí, sí, estan molt contents i ells el que necessiten és l'espai, l'organització i l'acolliment, no? I l'acolliment que els hem donat aquí a Arenys doncs li ha agradat molt.
Sí, sí, esperem que es mantingui més temps. I tant, doncs tant de bo, llarga vida aquesta festa de la vela andorrana, però que es fa aquí a Arenys i que també... No sé si aquell dia la gent que s'acosti a la platja, que s'acosti a Randamar, aquell dia ho notarà, això? Veurà embarcacions o queden molt lluny? No sé com va això.
No, s'intenta fer els camps de regata. Normalment intentem fer-los el més a prop possible, però que tot això també depèn del vent. I llavors sí que és molt bonic, per exemple, veure quan surten totes les embarcacions. Normalment el vent puja cap allà a les 12 o així del migdia i entre 11 i 12 comencen a sortir totes les embarcacions des del port.
I és molt xulo perquè hi ha moltes embarcacions i surten agrupades i es veu com una filera de veles i és molt bonic de veure. I és probable que des dels espigons es pugui veure algun camp de regata. Fantàstic, però ara falta el que falta sempre, que faci bon temps.
Ah, sí, sí, falta el vent, falta el vent, hem d'encarregar el vent perquè sense vent no podem fer res. Malament rai. Exacte. Està fent un temps una miqueta tan boig ara, darrerament, avui mateix, ens trobem que ha plogut, que fa sol, que tomba, que gira, que dius, no acabes de saber ben bé mai què et trobaràs, eh?
Sí, bàsicament per això, amb la vela el que necessitem és vent. Si plou, es pot navegar igualment. A veure, si plou molt, molt, moltíssim, evidentment que al final s'acaba anul·lant, no? Però el que és primordial és el vent. Llavors no volem ni molt, ni molt, molt vent, perquè massa vent tampoc és bo, però tampoc, i poc, tampoc. O sigui, que ha de ser la mida
La mida concreta. I després també comentar-te el tema de la base nàutica, que continuarem fent els esports nàutics i l'aventura blava i l'esport blau. Vull dir que amb tot això continuem fent les activitats en les escoles d'Arenys, que no paren de venir i de navegar. El que volem és que tothom provi navegar i veure si a algú li agrada.
i acaba fent com la lliga blava, de realment la gent que li agradi molt el mar. De fet, crec que es tracta una mica d'això, no? De fet, que almenys que no hi hagi ningú que... Si algú no navega perquè no li agrada, correcte, però almenys que no hi hagi algú que no navega perquè no ho ha provat. Perquè si ho ha provat i li agrada, també és una llàstima que no ho faci, simplement perquè no ha tingut ocasió d'aprovar-ho.
Exacte, exacte, és això, és això. Per això, per això, nosaltres sempre des del club el que hem volgut és que les escoles puguin donar aquesta oportunitat, no? Que facis cinquè i sisè de primària i tinguis aquesta opció, doncs, de provar, doncs, navegar. Si t'agrada navegar, doncs, mira, pot ser el teu hobby per sempre, no? O pots, mira, fins i tot dedicar-t'hi, vés a saber, no? Però almenys que ho hagis provat, que ho hagis provat. I això és com tots els esports, queden si t'agrada perfecte i si no, busques el teu, el que t'agradi de veritat. Exacte.
La qüestió és moure'ns, és fer algun tipus d'esport, i per què no? La vela, i tant, és un esport que potser no el tens tant a l'abast com és socialment més popular el futbol, el bàsquet, per dir-ne uns quants. La vela potser no la tenim tant a l'ordre del dia, però almenys des del Comunàtic feu aquesta missió de dir som aquí i tothom que la vulgui provar, tothom la provarà. Per tant, a qui li agradi ho sabrà.
Sí, sí, sí, perquè al final et dona la sensació que és clar, no, és que per provar-ho he de tenir una embarcació. No, no, no, no cal tenir res. Simplement ganes de provar-ho perquè des d'iniciar-te la vela no cal que tinguis embarcació. L'embarcació jo te la compraràs ja quan ja estiguis decidit del tot i ja vulguis fer segons quines disciplines. La gent, per exemple, que està fent l'escoleta d'òptimis, no cal que es comprin un òptimis. Nosaltres tenim òptimis i llavors surten amb els que nosaltres tenim.
Per tant, ja dic que a la flota Open també, nosaltres tenim diferents embarcacions i aquí van provant les diferents embarcacions. O sigui que al principi no cal tenir aquesta embarcació i quan després més endavant, doncs als nanos els agrada i volen navegar...
Pensa que sempre també hi ha embarcacions de segona mà, d'aquestes que nosaltres també mirem de trobar alguna cosa que sigui més assequible fins que tu ja et vulguis anar a fer un nivell, ja tenir un nivell molt més superior, saps? Tot això també donem totes les facilitats del món perquè tothom estigui còmode i pugui fer-ho a la seva mida.
Ara pensava igual com qui fa música, potser vols aprendre bateria, guitarra, no cal que et compris una guitarra el primer dia, a l'escola de música n'hi ha, l'aprens a tocar, després te'n compres la primera, allò una mica com puguis, potser encara no és gaire bona, després si et vols dedicar a això ja te la compres més bona i a partir d'aquí vas fent, doncs ve a ser el mateix.
Exacte, sí, sí, bé ser el mateix. Perfecte. És així, és així. Pilar, també hem de repassar activitats del Club de Mar, que seguiu fent-ne també. Això també és una qüestió que va endavant i no para.
Exacte, sí, el club de mar continua endavant, continuem amb les activitats dirigides de ioga, pilates, tonificació, funcional, tot això com sempre, i a més a més l'activitat de rem, que de rem també tenim ja nou equips de rem, i que són gent que competeixen de manera lúdica, encara no. El que et vaig comentar també fa poc és que ara estem entrenant ja un equip de femení, de competició,
però de moment s'estan entrenant perquè ens agradaria que entressin a fer la competició a nivell de lleut català i ja estem amb això també o sigui que si al Club de Mar per tothom, ja ho vaig comentar l'altra vegada que vulguin informació només han de trucar al Club Nàutic o passar per aquí a les tardes nosaltres estem aquí fins a les 5 però de 5 a 8 en el mateix gimnàs del Club Nàutic hi ha una persona que pot donar tota la informació
per qui us volia apuntar. I el Bridge com va? Que la setmana passada en parlàvem aquí al programa i la Fina Anglada ens va venir a explicar com se juga i tot plegat. Això també va bé? Bé, el Bridge és un tema de... Jugar al Bridge és el tema de les cartes i sí, de moment ja tenim gent apuntada que ja han començat el curs i encara hi ha algú si està interessat en apuntar-se es pot apuntar en qualsevol moment
I vam pensar que seria una bona iniciativa perquè hi havia molta gent que deia que els hidratava. Aquí normalment jugaven al dòmino o jugaven a altres coses. I llavors va venir la fina i ens va comentar el tema del bridge i vam pensar que seria interessant. I sí, sí, cada setmana s'apunta algú nou. Jo sé que...
Sí, sí, a veure... Sí, sí, a la idea, a veure, és a dir, també, doncs, arribar a fer, doncs, unes pools, que les pools són el tema de competicions entre uns i uns altres, no? I, bueno, doncs, de moment, que entrenin els nostres i que sàpiguen jugar bé al bridge i, quan sàpiguen jugar bé, farem una pool i que vingui tothom a fer la competició aquí al Club Nàfic, també. Vinga, i quan agafeu, nosaltres des de la ràdio ho explicarem.
Exacte. Perfecte, Pilar. Doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona. Pilar Rodríguez, que és el gerent d'Alcolonàutic. Força i endavant, que aquí d'activitats no us en falten. Per tant, endavant. Molt bé, moltes gràcies. Us anirem mantenint informats. Gràcies, bona tarda. Bona tarda.
No deixem el mar, però canviem radicalment de tema. Copernicus va treure un nou informe sobre l'estat de l'oceà d'aquest 2025. En aquest estudi assegurava que pateix una triple crisi, que és l'escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació. A més, també afirmen que des del 2016, és a dir, fa gairebé 10 anys, el nivell del mar ha anat pujant. De tot plegat, en volem parlar amb Alvaro de Pasqual Collar, editor d'aquest estudi. Molt bones tardes, Alvaro.
Hola, muy buenas tardes. Ahora, lo estábamos comentando, ¿podemos afirmar que la problemática del océano ya afecta a todos los puntos y no solo a sitios localizados? Sí, esta problemática desde que hablas de la triple crisis planetaria ha sido definida por las Naciones Unidas.
Y bien, como has dicho, consiste en la combinación de tres efectos, digamos, diferentes, aunque obviamente están linkados entre sí, que es la presencia de efectos de cambio climático, la presencia de biodiversidad o los efectos de la contaminación y la polución. En el informe que hemos lanzado hace unas semanas, pues hemos realizado un estudio. Uno de los estudios que se presenta muestra que efectivamente...
se puede decir que el 100% de la superficie del océano está afectada por al menos uno de estos tres efectos de la triplice planetaria. Además, también en este informe aseguráis que ya hace más de 60 años que el calentamiento oceánico se ha acelerado. Sí, sí, o sea, realmente, bueno...
Tenemos datos desde 1982, que son 50 años, en los cuales hemos observado realmente un ascenso de las temperaturas del océano. Pero vaya, realmente este calentamiento viene realmente desde etapas preindustriales. ¿Desde etapas preindustriales ya había calentamiento?
Bueno, más bien viene ocasionado a posteriori o como origen de la etapa industrial, pero realmente se puede medir cómo este ascenso se produce a continuación de la etapa industrial. O sea, básicamente con lo que dices por la contaminación, sobre todo que se acentúa en esta etapa industrial.
Claro, esta es la principal consecuencia de lo que conocemos como este inventamiento climático de origen antropogénico que viene principalmente dado por las emisiones de gases de efecto invernadero, principalmente originadas por la quema de combustibles fósiles, que desde luego tuvo su inicio de la forma desmedida que tiene a día de hoy,
Con la revolución industrial, sí. Aún así, el récord histórico de temperatura del océano es de hace un año, ¿no?, del 2024. Sí, efectivamente. En 2024 se recogió el récord de temperatura del océano, medido a nivel global, como media de la temperatura global en el planeta Tierra, que fueron 21 grados centígrados.
Y, bueno, también, quizás, hablando así de récords, de temperatura, en lo relativo a la zona en la que nosotros vivimos, nos podemos centrar en los récords de las olas de calor marinas, que, bueno, son un parámetro que, digamos, es similar al parámetro que estamos tan acostumbrados a escuchar en la meteorología, ¿no?, las olas de calor atmosféricas,
pues el océano también tiene olas de calor, que son periodos en los cuales la temperatura asciende durante un tiempo más o menos sostenido, digamos, de una semana o más. Y este tipo de parámetros también se miden por tener un gran impacto sobre los ecosistemas y sobre la acuicultura y los cultivos marinos. Entonces, sí que hemos visto en los últimos años...
olas de calor marinas, un récord, tanto en el Atlántico Norte como en el Mediterráneo. Y además, cada vez estas olas de calor marinas son más intensas. Sí, sí, sí, como te digo, hemos observado récords muy llamativos en los últimos años. Muy lejos, en 2024, el
Tenemos la ola de calor que afectó al norteatlántico tropical, que fue una ola de calor que en todos los parámetros que se puedan medir fue una ola de calor récord. Y centrándonos en el Mediterráneo, entre los años 2022 y 2023 asistimos al impacto de una ola de calor cuya, quizá, su temperatura máxima no fue de récord,
pero sí lo fue la duración de la hora, de la ola, que fueron del orden de 300 días de ola de calor, es decir, prácticamente 10 meses seguidos de ola de calor. Sí, cuando hablaba de intensidad me refería a esto, a la duración, que cada vez duran más estas olas de calor. Sí, claro. El asunto es que este tipo de olas de calor, la intensidad se puede a veces...
referir tanto a la temperatura máxima alcanzada, la temperatura promedio alcanzada, la duración, en fin. En este sentido, vosotros también en este estudio, en este informe, explicáis que este aumento de la temperatura del océano, estas olas de calor recurrentes, hacen que se pierda el hielo marino, ¿no? ¿Qué supone esto? Sí, básicamente se hace un estudio real de
de cómo evoluciona, también es otro de los parámetros que se sigue muy de cerca, que es la evolución de la cobertura de hielo a nivel mundial. Y en ese sentido, bueno, pues tanto ya no solamente el efecto de las olas de calor marino, sino el calentamiento global en general, conlleva que estamos asistiendo un claro retroceso de las coberturas de hielo, tanto en el Ártico como en el Antártico, y estamos viendo...
Nuevamente mínimos históricos, sí. ¿Qué supone esto? ¿Qué supone estos mínimos y esta pérdida? Hombre, desde luego estos mínimos, desde luego tienen varios impactos a nivel, como se puede suponer, a nivel ecológico tienen muchos impactos en cuanto a evolución de los diotopos y...
y el impacto de los organismos que viven asociados a este tipo de ecosistemas. Y también, bueno, se reconoce cierto impacto en lo que se llama una retroalimentación. Es decir, el hielo, la cobertura del hielo del planeta es una cobertura que tiene capacidad de reflejar el calor que llega al planeta porque de alguna forma tiene mucha capacidad de reflejar la radiación solar que llega al planeta, ¿no?
Si reducimos la cobertura de hielo, el efecto es doble. Hay un calentamiento por esta reducción de la cobertura de hielo, pero además todo ese calor que se reflejaba antes se deja de reflejar ahora, con lo cual se genera que...
que haya un proceso de retroalimentación que haga que al final todo se caliente más rápido. En este programa en alguna ocasión hemos hablado de la acidificación de las aguas marinas, pero exactamente para que la gente lo entienda, ¿cómo afecta todo esto? Bien, pues bueno, la acidez del agua básicamente tiene muchos efectos a nivel biogeoquímico,
Básicamente cambia los parámetros químicos que existen en el agua. Igual que a lo mejor los seres humanos necesitamos vivir en un ambiente que se encuentra con unas concentraciones de oxígeno o unas concentraciones de determinadas sustancias químicas que nos permiten la vida. Si se alteran estos rangos de...
Esos rangos químicos puedes poner en peligro la vida o la supervivencia de determinadas especies. Con el tema de la acidificación quizá es menos claro de ver, pero viene a ser lo mismo. La acidificación o el pH, el agua, los organismos están acostumbrados a vivir en un determinado rango de pH si la modificación de este pH...
hace que haya especies que puedan tener dificultades para sobrevivir en esas condiciones. Y esto es porque efectivamente las propiedades físico-químicas del agua cambian. Cambia la facilidad con la que se disuelven algunas sustancias, lo cual puede suponer problemas. Y también este tipo de cambios en el pH ya no solamente tienen efectos a nivel...
Sí, de ecosistemas. También tienen efectos en términos industriales, efectos que podemos ver en la industria como la agricultura o las pesquerías, pero también tienen efectos en otros términos de erosión en algunas ocasiones y pueden afectar, por ejemplo, áreas de protección mundial de la UNESCO, los lugares de patrimonio mundial de la UNESCO...
Donde, pues como decía, el cambio del pH puede afectar este tipo de, por ejemplo, la erosión. También otra de las problemáticas que preocupa, y sobre todo aquí en la zona de Tarragona, es la contaminación por microplásticos y por plásticos y por basura que va a los océanos. Realmente es un problema muy grave.
Sí, sí, desde luego es un problema muy muy grave que está asociado realmente a la forma en la que digamos hoy se desarrolla la vida en el primer mundo ya que nuestra sociedad el crecimiento de nuestra sociedad se encuentra estrechamente relacionada con el consumo de plástico y la producción de plástico desde luego plásticos que
son muy poco biodegradables y además tampoco se hunden, con lo cual una vez que tiramos un plástico, ese plástico permanece flotando en la columna de agua y no se biodegrada, sino que simplemente se va fragmentando, haciéndose cada vez en partículas de menor tamaño, pero no cambia químicamente, simplemente se fragmenta.
Al no hundirse, al no sedimentarse, se mantiene flotando en la columna de agua y entonces pasa a formar parte de la cadena trófica. Hay organismos que lo comen. Tras comerlo, eso pasa a formar parte de su organismo y ahí entra lo que se conoce en la cadena trófica. Luego vienen otros animales que se comen esos primeros organismos, que es el comido del plástico,
y se empieza a detectar plástico en las fibras musculares de muchísimos organismos. ¿Esto también de alguna manera nos afecta a nosotros? Sí, sí, sí, por supuesto. Al final es un poco lo que hablábamos, que estos plásticos se encuentran en la columna de agua y al final los digestimos también nosotros.
No en un tamaño macroscópico, pero sí en un tamaño microscópico, claro. Más allá de todo esto, ¿puede afectar que haya brotes de enfermedades entre las especies? Sí...
Bueno, enfermedades, digamos, de carácter infectocontagiosas, pues desde luego no te sabría decir así directamente. No me suena haber escuchado ningún caso o ningún estudio relacionando ese tipo de enfermedades. Desde luego sí que tienen un impacto grande. Bueno, todos hemos visto videos de...
de las famosas redes de pesca que quedan a la deriva, que no dejan de ser contaminación por plásticos, cómo esas redes también siguen pescando, por ejemplo. A pesar de que están a la deriva y sueltas, pues esas redes de alguna forma siguen pescando y siguen matando organismos y siguen atrapando organismos de todo tipo. Lo mismo en muchos de estos...
Elementos plásticos ya de un tamaño considerable son confundidos en ocasiones con alimento por algunas especies, como las tortugas, que tratan de ingerirlos y eso puede resultar fatal. Ese tipo de impactos sí que hay muchos. En términos de enfermedades infectocontagiosas, bueno, por lo menos a mí no me constan estudios, pero no descarto que pudiera haber alguna relación.
Hemos hablado de que hay un deshielo, aumenta el nivel del mar y si hablamos del aumento del nivel del mar es un problema sobre todo por las personas que vivimos cerca de la costa. Claro, claro. Sí, además se pone de manifiesta en el informe que realmente en Europa y concretamente en todas las cuestiones relacionadas con el Mediterráneo europeo
la densidad de poblaciones es considerable, claro y bueno, el Mediterráneo se ve afectado por este aumento del nivel del mar como el resto del océano entonces realmente este aumento del nivel del mar a veces podría parecer que se está hablando de cantidades que no son muy alarmantes porque estamos hablando de que se han resistido ascensos del nivel del mar del orden de 23 centímetros en 100 años
lo cual, insisto, podría parecer que no es mucho, pero debemos tener en cuenta que este aumento del nivel del mar, por una parte, es acelerado, es decir, no es un aumento constante, es un aumento que se acelera de año en año, de modo que cada vez este aumento es más rápido, y por otra parte, hasta ese punto podemos decir que si bien en los últimos 100 años el nivel del mar ha ascendido en 23 centímetros de forma global, en la zona del Atlántico Norte en la que estamos,
en los 25 últimos años ha ascendido a 8 centímetros, que es poco menos de la mitad de esos 23 centímetros, ¿no? Con lo cual eso nos da una idea de que esto realmente se está acelerando de una forma alarmante y estos pudieran parecer pequeños, 23 centímetros, sí que tienen efecto, no tienen efecto quizá en el día a día,
porque a lo mejor puede no percibirse en el día a día, pero sí que tiene efecto en los momentos en los cuales estos 23 centímetros se suman al oleaje producido por tormentas, al aumento del nivel del mar producido por meteoros tsunamis, como los que vemos en el Mediterráneo y concretamente en Malares. Entonces, en esos momentos, en esos momentos de inundación, en esos momentos de tormenta, esos 23 centímetros sí son relevantes.
y si tienen un impacto claro, haciendo que esas inundaciones, esos rebases y esos impactos tengan un alcance todavía mayor. Ya para ir terminando en nada, hay la COP30 en Brasil. No sé qué importancia, qué relevancia o qué mensaje se debería transmitir de todo esto que estamos hablando. Claro, bueno...
Podríamos decir que este informe es un informe en el cual no se hace ningún tipo de predicción, vamos a decir, no se hace ningún tipo de proyección de cambio climático, no se hacen cálculos de lo que será en el futuro. Simplemente este informe se centra y se focaliza única y exclusivamente en proveer una información científica y comprobable y contrastable
de lo que está pasando ahora en la actualidad y de lo que ha estado pasando en las últimas décadas. Entonces realmente no se puede contraargumentar este informe con el, bueno, eso ya veremos si ocurre. No, no, es que está ocurriendo, ¿no? Y este tipo de informes al final lo que tratan de dar es una respuesta desde el lado de la ciencia
aportando información para este tipo de reuniones y aportando información para la sociedad, para los tomadores de decisiones, para los gobernantes, de modo que tanto la sociedad como los gobernantes o los tomadores de decisiones tengan una información fiable y fidedigna sobre la cual puedan tomar decisiones y actuar en consecuencia.
Pues lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias Álvaro por atendernos esta tarde aquí en Arrandamar. Muchísimas gracias a vosotros. Encantado.
Entrem dins la recta final fent parada al Delta de l'Ebre que aquest cap de setmana va tenir lloc l'acte d'homenatge del Dia Internacional de la Dona Rural a Deltebre Cel. Simarina Deltebre va fer homenatge al Dia Internacional de la Dona Rural en un acte celebrat al Centre Fluvial del Delta el diumenge passat. Ens donarà més detalls Eva Marín, regidora de Foment Cultural, Igualtat i Tinença d'Animals de Deltebre. Eva, benvinguda a Randemar.
Hola, bon dia. Eva, quin ha estat l'ofil conductor d'esta edició? Doncs en guany l'ofil conductor han sigut les dones als mercats municipals, de la Cava com de Jesús i Maria. Molt bé, llavors l'acte d'homenatge, sobre tot el títol, dones i mercats, ha estat dedicat a conèixer la trajectòria i l'esforç i la contribució que han fet a la societat aquestes dones que han treballat als mercats, no?
Sí, així és. Durant diverses generacions hi ha parades que ja van per la tercera generació i la veritat és que el mercat sempre ha tingut nom de dona perquè són la majoria les que han estat sempre davant del taulell, rebent la clientela, tot i sempre amb bona cara, tot i haver-se, potser, aixecat de dormir a les 3 de la matinada. I vam pensar que seria un reconeixement molt important.
Molt bé. I quins objectius us vau marcar en la celebració d'un acte com aquest? Doncs, més que res, fer un treball de recerca, on es van buscar totes les paradistes dones que havien estat al front de les parades. Hem de tindre en compte que, per exemple, el mercat de la cava va començar a funcionar sobre l'any 1958. El de Jesús i Maria va començar a funcionar l'any 1969.
hi ha molt poques dades que hem anat trobant de recerca també, de publicacions als diaris i tal, i a partir de llavors, en paradistes que estan actualment i tirant una mica cap atràs, en paradistes també que coneixíem, ens han anat ajudant també a buscar, ai, mira, que aquella persona també estava a l'oncle, la tia, saps? I llavors, com aquí al poble, la veritat, per sort, ens coneixem quasi tots, hem anat fent aquesta xarxa
fins que han pogut trobar l'origen d'algunes parades que porten moltíssims anys, com per exemple vam tindre dos assistents que tenien 96 anys, un matrimoni, que va tindre una parada al Mercat de la Cava més de 60 anys. Ja, clar, vull dir, són un munt d'anys treballant per la gent del poble de cara al públic i, en aquest cas, les dones, que són un pilar fonamental que s'ha de fer honor al que fan, no?
Clar, sobretot també fer un homenatge i recordar la força i la constància de tantes dones que des de fa tantes generacions sostenen els pobles, els camps, els mercats municipals, que ens manté viva la relació directa entre els productors i els compradors, en aquest cas. Entre la terra i la taula, una cosa que és molt important, com un exemple d'emprenedoria, d'esforç,
no sé, de cuidar també la comunitat. Sí, elles són com el punt que ajunta, com deies tu, la feina del camp, que també hi ha dones, però en aquest cas antigament potser estaven més dedicats als homes, i eren el punt de transmissió dels productes, tant el camp, la mar, tots aquests productes del sector primari, a les cases del poble. Exacte, perquè...
Són les coneixedores, al final, de les coses de cada temporada, de cada clienta, i sempre ha sigut un agraïment la seva feina diària perquè moltes vegades ha sigut invisible, però hem de reconèixer que és imprescindible. I llavors, no ho sé, és un treball també per donar-los encara més veu i que tothom sàpiga...
que els mercats han de continuar sent espais de vida i que les noves generacions troben un exemple de compromís també en totes elles. Correcte. Just ahir vam estar parlant aquí al programa amb Marisol Pinyana, de la paella eixeteria Marisol, també del mercat de la Cava, i clar, amb ella comentàvem que al final elles, evidentment, estan de cara al públic i creen un vincle en els clients, no?
Sí, era el que tothom dia, sobretot les persones que han estat molts anys, com ara Marisor, que al gener farà 30 anys també, que porta la seva parada de peix, o Neus, que s'ha jubilat ara, després de 45 anys, també en la carnisseria al mercat de Georgi Maria. Era un comentari recurrent, que eren una família que sempre ha sigut com una petita família que s'han vist tots els dies,
i s'han creat uns llaços ja per sempre. És una cosa molt bonica, sentir-les parlar, escoltar-les, gent que, per exemple, malauradament ja no estan entre nosaltres, però han vingut els fills i les filles a parlar del temps que van estar allí, dels records, i la veritat és que va ser un acte superemotiu i penso que tothom va m'agrair les aportacions que ens van fer.
Tant les dones que estaven en aquest cas dalt l'escenari, que eren 14, si no m'equivoco, més les persones també que van voler participar del públic i també compten alguna anècdota o alguna aportació interessant. Llavors, durant el dia de l'acte, vau tindre dalt de l'escenari 14 dones vinculades al comerç de proximitat, diferents parades de carnisseries, peix, fruita, verdura, tot producte local. Sí, sí.
Així va ser, vol dir, persones que encara estan davant del taulell, com és el cas, per exemple, de Marisol, però també persones que, com ara Neus, que comentava que s'ha jubilat, o gent que va estar fa temps, però que també, tant en nom d'elles com en nom dels familiars més propers, ens van voler comptar les seues experiències i els seus començaments.
que en molts casos la gent que va estar fa molts anys, la veritat és que van ser uns començaments molt durs. Ja, clar. Llavors, durant aquesta espècie de taula rodona, entre totes van anar compartint vivències, canvis que han patit el sector, que ara és més que evident que el producte local s'està perdent i s'ha de fomentar en aquest sentit, i va ser una cosa rica que va aportar als assistents, entenc.
Moltíssim. La veritat és que jo penso que va ser com una mica, com una cosa recíproca entre també el que les persones, les dones en aquest cas, que estaven dalt a l'escenari i van poder transmetre i contar la seva història, i també el que el públic va voler també aportar i inclús recordar, doncs, bueno, mira, és que jo coneixia molt a Tamara i quins bons records, i també vam parlar de coses quotidianes, no?, i boniques que tothom...
A veure, al fin i al cap, els mercats penso que formen part directa dels nostres records, no? I, no sé, per a les persones que ens agrada visitar els mercats quan viatgem, no?, doncs ens ha de passar el mateix al nostre mercat del poble, no?, de que sabem aquella cosita que ens agrada de la carniceria on de comprar, o hi tenim aquell sabor que no s'olvida, o aquell peixet, o aquella verdura, i trobo que és una cosa que hem d'intentar, sobretot, treballar perquè això no...
no decaigui, sinó al contrari, que es faci més gran i que la gent tingui un punt de referència i també el turisme, per dir anem a visitar el mercat, anem a comprar, sabem que és producte de proximitat i al final hem d'anar per aquí. Exacte, el de dir anem a comprar el mercat és producte de qualitat, de proximitat i al final fem terreno, no Eva? Sí, és que clar, hi ha tanta oferta ara mateix, hi ha tanta oferta que penso que és important sobretot lluitar perquè...
per mantenir el nostre, el producte, el pagès que va a l'hort tots els dies i que porta aquella verdura fresca i el pescador que surt cada dia i que està aquí a prop, és importantíssim això. I en quant a la participació del públic, com ha respost la ciutadania? I si vas poder parlar amb alguns participants assistents, ja va bé, va un feedback de part d'ells?
Molt, va haver molt bon feedback. La gent estava molt agraïda, sobretot també és una paraula que va sortir, molt agraïda que els haguessin donat l'oportunitat d'escoltar les veus d'aquestes dones també, no? I la veritat és que estem superagraïts també i estem molt contents, no? Vull dir, nosaltres des de l'Ajuntament també no sabem com agrair-los, no? Perquè, no sé, nosaltres el que volem és treballar al costat de tots aquests paradistes, no?, perquè els mercats
Sempre sí en aquest espai de vida i de xarxa, sobretot. Xarxa, molt bé, que és un... Si de vegades et passa alguna cosa, hi ha com una xarxa creada, que el que diem abans del vincle també, que saps on anar, si alguna vegada necessites, tens aquesta xarxa detrás, que és molt important també.
Sí, comptaven també moltes anècdotes, jo què sé, eren tant com a família que a vegades diuen, mira, aquesta setmana un dia ja fem una paelleta i ens quedem aquí dins tots a dinar, saps? I no sé, coses molt boniques. Jo penso que hi ha moltes ganes de continuar amb les paradistes que hi ha actualment i penso que tenen moltes ganes, hi ha com una retornada o...
Un retorn a tornar a estar molt motivades perquè això no es torni a fer gran, saps? Que va hi haurà un temps, potser, que els mercats van fluixer ja una mica en l'arribada, la majoria diuen, no?, l'arribada dels súpers, dels supermercats, de les grans superfícies, però sempre hi ha aquella persona, hi ha aquella clientela que és fixa i fidel i això és el que s'ha de cuidar.
Sí, aquest acte d'homenatge està dedicat a les dones i mercats, però en el marc del Dia Internacional de la Dona Rural. Eva, com definiries el paper d'aquesta dona, de la dona rural, aquí al municipi de Deltebre? Jo penso que, com a sector primari, la dona rural penso que és la base, l'inici del sostén de la majoria d'economia...
que està vinculada al sector primari, en la pesca, en la carn, no?, i també en la fruita i verdura, a part de moltes parades també que hi havia de coses que es venien a granell, llegums a granell, està Cel, per exemple, que té una parada de fa moltíssims anys que continua oberta, que fa pa, pastes, venda d'oli, pi a granell, vull dir, jo només ho puc definir com una cosa essencial ara mateix, des de sempre, però ara encara més,
i que entre tots no deixéssim que això decaigui, sinó al contrari, que miréssim, que penséssim abans de comprar del que portem a casa, del que ens posem a la boca, del que... No sé, jo ho definixo... No sé, estem molt contents de l'acte, penso que ha anat molt bé i penso que també pot servir per a... Si podem conscienciar una miqueta més de població que això ha de continuar així, nosaltres ja ens donem per satisfets.
Correcte. Això que diies, perdona, Eva, per exemple, de Granel, que ara és que torna tot el que ja fa molts anys és el que se feia, no? La cosa, perquè ara està com, diguéssim, de moda, no? La sostenibilitat, perquè, clar, el planeta està que no dona més, no l'estem carregant, llavors torna com tot el que abans ja es feia i és el més, bueno, el més natural que hi ha i com que estem ja cansats de les coses, bueno, ultraprocessades, que porten molts de plàstics, se torna a...
A lo de tota la vida. Clar, però el més important és que elles no és que han tornat, és que no han deixat mai de fer-ho. Sí, correcte. Això és el bonic, que ara potser sí que està molt de moda, també com tu dius, o te'n vas a una ciutat més gran i s'ha ficat la botiga supermona, que vas a comprar el teu llegum i les teves llaboretes i tot, però...
han de tindre en compte que aquestes dones, aquestes parades, ho han fet des de sempre. Elles mai han parat, mai s'han deixat portar per els grans consumismes que hi ha actualment, sinó que elles, de tota la vida, és producte quilòmetres aèreu, de qualitat i atentes a les clientes en aquest tracte personalitzat, que és el que no trobem quan se va comprar a grans supermercats. Sí, avui en dia diríem que són unes influencers, no? Correcte, correcte. Sí, sí, però molt bé, molt bé. Vull dir, allí...
La persona que vol els ous frescos sap que té un lloc per comprar ous frescos de les gallinetes o anar a comprar aquell oli que han produït a la seva finca o el vi a granel o tot el que m'ha estat comentant. Molt bé, Eva. I ja per a tancar, des de la regidoria, hi ha pròximament accions o activitats encarades en el paper de la dona, ja sigui rural o no?
Bé, nosaltres sempre, a part de les celebracions que fem de les diades, com ara ha sigut el dia de la dona rural, el més que ve és el dia contra la violència envers les dones, el dia de la dona, hem ampliat i hem renovat el pla d'igualtat de l'Ajuntament, estem en la renovació també del segon pla de polítiques de dones, fem xerrades, tenim el curs de dones, salut i educació...
que és una fita importantíssima, fa 20 anys que funciona, i el dijous, per exemple, fem la inauguració en persones superrellevants, fem xerrades, no sé, penso que estem ara mateix en una etapa molt activa, des de fa temps, però vull dir, i la gent cada vegada està més i més implicada, estem molt contents.
Sí, esteu a peu de canó treballant sempre per aportar a la ciutadania aquestes coses que al final són les que es valoren per a donar visibilitat que de vegades és el que fa falta. Sí, així és. També voldria nombrar que el diumenge, el dia de l'acte que vam fer, que nosaltres també tenim una col·laboració juntament amb l'Obrador,
que abans d'entrar a l'acte que vam fer dins del centre fluvial del testimoni de totes les dones, vam tindre dues actuacions oferides també per la companyia La Dama, que també van ser molt xules, una que es via Sanguinària i l'altra que es via Hollywood, que al principi es va fer fora i després al final va haver-hi una actuació final d'una ballarina que va fer un solo de dansa i llavors vam culminar aquest dia i vam fer
va quedar tot molt rodó i molt xulo. Molt bé, us va quedar un acte molt guapet, diguéssim, Eva, molt... Com has dit, rodó i xulo, perfecte. Doncs no res, moltíssimes gràcies, Eva, per haver connectat avui en el programa i seguirem pendents de la feina que feu aquí a Deltebre. Gràcies, Eva. Molt de gust. Gràcies a vosaltres. Adeu.
Doncs Marina, molt necessari aquest acte, ja que darrere de cada parada i de cada producte hi ha una dona valenta que fa possible el nostre dia a dia. Doncs sí, molt necessari aquest acte. Moltes gràcies, Cel.
I ara sí, recte final de la Randa Mar d'avui, i volem parlar d'un repte solidari que ha començat a Tarragona aquests dies, on la natació en aigües obertes té molt de protagonisme. Porta per nom pels valents i l'objectiu de recaptar diners que aniran destinats al Pediatric Cancer Center de l'Hospital Sant Joan de Déu. En parlem amb l'organitzador de tot això, Joan Carles Adell, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Com sorgeix tota aquesta iniciativa, Joan Carles?
Bé, la iniciativa d'aquest repte concretament és del company del Tarraco, que és el Quineda. Sí, el Miguel Van Der Poel és el Quineda. Sí, Miguel Van Der Poel i Natus. Jo avui l'he acompanyat en el tram d'avui, cada dia fa 16 quilòmetres, de dilluns a divendres, i surt a la platja a la Rebassada i arriba al Castellet de Madrid i tornem. I avui l'he acompanyat jo, en aquest sentit. I com ha anat avui aquests 16 quilòmetres?
Doncs millor que ahir, perquè ahir es veu que va tenir bastanta mala mar, ahir el va acompanyar al Jordi Cervera, de Reus, i avui l'he acompanyat jo. Avui hem tingut bastanta bona mar, els deu primers quilòmetres, després ja s'ho complicat una mica, quan tornavem, amb ara en contra, però bueno, ahir ho hem superat, avui hem arribat amb quatre hores i mitja, d'ahir ho vam fer en cinc, i ara esperà la segona etapa, que és demà. Al final l'objectiu, per la gent que no ho conegui, és nedar, el Miguel, en total nedarà 80 quilòmetres, no?
Sí, correcte. Es va anar a 80 quilòmetres i això m'ho va comentar fa dues setmanes, crec. Ell tenia al cap una cosa d'aquestes per fer un donatiu als nens i nenes que pateixen càncer.
I com que estic dins del grup de Pels Valents, on fem events i també actes per recaudar fons, doncs ella em va proposar aquesta idea, jo li vaig dir que ha encantat i que l'ajudaria amb el que fos, i ho ha tirat endavant amb el Prunetació Tàrraco, que és qui està al darrere i qui dia a dia també molts nadadors, màsters ens acompanyen, i amics i amigues.
No sé si això també és una forma de visibilitzar aquesta malaltia i de visibilitzar que també la pateixen molts nens petits. Sí, la veritat és que, malauradament, és una malaltia de les normes narrades perquè no se sap la causa, perquè comença un nen a tenir aquesta malaltia
I és l'única manera, l'única via de recaudar fons per la cerca d'alguna cura o per ajudar les famílies que han de passar moltes estones a l'hospital. I és una manera també, com ara fa el Miguel i altres altres vegades, és visualitzar que la gent
que no es quedi aturada, que doni aportacions, que la mínima aportació que sigui és benvinguda i de moment el Miguel està fent un bon calaix per fer el donatiu. Avui l'has acompanyat a nadar tu, crec que cada dia l'acompanya algú diferent, no?
Sí, ahir el va acompanyar, com t'ha dit, el Jordi Cervera, que és de Reus, avui l'he acompanyat jo, demà crec que l'acompanya el de Vic Garriga, el dijous l'acompanya, que és el Tàrraco, el dijous l'acompanya una nedadora, que és la Marta Rubio, i el Digandes, que l'acompanya el Tortosa. Bueno, avui també ens ha acompanyat l'últim tram, el Tortosa... El Ferran Tortosa, sí. Sí, el Ferran Tortosa ens ha acompanyat els últims 2.000 metres,
Malena i sense neopra i ens ha donat una gúspira d'impuls final que ha anat bé. I dissabte hi haurà com un acte simbòlic, no?, ja més a la platja de la Rebassada, que no es nedaran els 16 quilòmetres, però sí que es nedaran mil metres o així, no?
Sí, ell, amb la voluntat de voler rutinar tota la gent, va tenir aquesta opció de dir, guardo algun pilòmetre o algun metre pel final, així pot venir la gent, que és un dia no feiner. També hi haurà merchandising que portarem de pels valents, amb samarretes, gorres...
clauers i altres coses que s'ofereixen, tot amb una urna solidària per recaudar fons i amb la finalitat pels valents, que això si m'ho permets, ho comento, és d'arribar al milió d'euros que des de l'any 2017 la campanya aquesta es va iniciar i volem arribar a aquesta cita. Si la gent vol fer donatius així de forma en 30 segons, com ho pot fer?
Bé, ara m'agafes perquè és un donatiu que va a un telèfon mòbil, però si no, directament a l'Hospital Sant Joan de Déu hi ha un enllaç on tu pots donar el donatiu allà directament i pots fer el donatiu des d'un cèntim fins a la quantitat que tu vulguis. Sant Joan de Déu té una pàgina oberta on hi ha aquesta aplicació on tu pots fer el donatiu directament a l'hospital.
Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda, Joan Carles Adell. Moltes gràcies a vosaltres, perquè vosaltres abans m'has parlat de visibilitat i vosaltres, en aquest cas, senseu fer aquest ventall i aquesta finestra per poder...
de dir a la gent que hi ha aquesta reta i que si la gent s'anima, que vingui el dicapte i a la platja a la Rebassada. Molt bé, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies. Així arribem al final de la ronda mar d'avui. Tornarem demà a partir a les 4 de la tarda.
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest 1 de novembre, Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu, fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cats i a Farma Tarraco.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Especialistes tarragonins en medicina, psicologia i economia es mostren favorables a mantenir un horari unificat tot l'any, com planteja el govern espanyol. El secretari del Col·legi d'Economistes de Tarragona, Miquel Àngel Fuster, ha explicat a Tarragona Ràdio que l'estalvi energètic que propicia variar els horaris a l'estiu o a l'hivern és irrisori. Fuster assegura que el més adequat és deixar una única franja.
Jo diria que pel conjunt de tota la Unió Europea és un canvi energètic bastant irrisori. Jo crec recordar que havia d'exigir per algun lloc que parlàvem d'uns pocs euros per habitant, de tal manera que penso que el més raonable és tenir un només...
un horari i no fer aquests canvis al març i a l'octubre, sent conscients també de la dificultat d'integrar en un sol horari molts països de la Unió Europea on hi ha unes distàncies quilomètriques molt grans.
La vocal del Col·legi de Metges de Tarragona i directora del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Meritxell Arenas, ha dit en declaracions també a Tarragona Ràdio que segons determinats estudis el canvi horari té un impacte en la salut. Arenas considera que és molt difícil quantificar però les investigacions apunten a alteracions en el rellotge biològic a nivell mental o fins i tot en un risc cardiovascular.
Pot haver en aquest canvi d'horari una alteració en la sincronització, el rellotge biològic i el cicle de son, llum, foscor, tot això té un impacte. També s'ha vist que si pot existir un trastorn de la son, doncs sabem que els trastorns de la son
generen esgotament, irritabilitat i això té afectació en el rendiment. D'altra banda, també s'ha descrit que podria haver un risc
cardiovasculars, que podrien haver algunes determinades malalties cardiovasculars. El debat sobre la reforma horària, la Unió Europea s'ha reobert després que Pedro Sánchez hagi demanat introduir un punt de discussió sobre el tema a la reunió de ministres d'Energia de la Unió Europea de dilluns. Cal recordar, però, que de moment dissabte l'hora s'avança.
I la regió sanitària del Camp de Tarragona que manté el compromís d'aquí a finals d'any estigui al primer esborrany del pla funcional del nou centre d'urgències d'atenció primària de Tarragona. La primera fase del procés participatiu continua oberta. Michel Pijuan.
El procés participatiu per definir les característiques del futur Coab continua obert fins al 31 d'octubre. A través d'un formulari, la ciutadania pot opinar sobre com volen que sigui al centre. L'enquesta inclou preguntes sobre demografia, expectatives del servei i dels espais. Fins al moment...