Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 23 de març del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí.
a Randamar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al Delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar, i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Barrejarem tecnologia amb espais naturals protegits, ens acostarem fins a una peixateria del nostre territori.
debatrem sobre el futur del parc natural de l'Albera, a la Costa Brava. Parlarem sobre un fenomen meteorològic que s'ha vist aquest cap de setmana a les costes del Garraf. I acabarem el programa d'avui remant a les costes del Maresme i a mar obert. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això el que volem fer és saludar, no felicitar, saludar a tot el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Ernana Marr surti a Port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, doncs molt bé. I t'he de dir que sí, ja pots felicitar. Perquè estem aquí, que ha vingut la primavera, hi ha un sol que enlluerna, hem vist vaixells volant... Es passa un munt de coses en aquesta vida. Sí, sí, sí. El dels vaixells volants després en parlarem. No volia fer espòilers, jo. Se m'ha escapat. Jo és que vinc de l'Stargate, que ja saps que aquí cap de setmana han passat coses aquí a Tarragona. Ah, sí, hi ha hagut l'Starracowa... Infinity. Sí, això...
I a més estava en Spider-Man, he conegut el Spider-Man de prop, totes les... A mi el que més m'interessa és que hi havia coses de Harry Potter. També, també hi era per allà, eh? Home! I les mandràgores, i a mi un munt de gent, un munt de gent... I saps a qui he conegut? Aquí, sorprès. A totes les de... Saps aquelles de... Ai, ara m'ha anat al cap, tu te creus? Fatal. Ai, fatal. De les princes Disney, la de la gel...
La Frozen. Ara, home, ja no sortia. Hi havia la Frozen. Sí, i la germana. Però si això no té res a veure... Però s'anàvem per allà. Potser han passat per l'Estergate i hem vengut cap aquí. Si tu ho dius, jo no en tinc ni idea. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé. Marina, estem a dilluns, però com tu saps, normalment els dilluns són tristos, però avui és una mica més feliç perquè el divendres passat va començar la primavera i, a part, esta setmana canvien l'hora. Això és important. Ara les tardes ja seran més divertides, seran el que li vulguis dir, però seran millors les tardes. Millorarem. Sí, sí.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
A distància. Jo em pensava que m'adonaríem festa avui, no m'adonaríem festa, no d'allò, però és igual. De celebració, estem de celebració. Ho has de reclamar, com és el dia meteorològic, has de reclamar que donin festa. Jo posaré una instància a l'Ajuntament i reclamaré les coses. Escolta'm, una coseta més. D'això dels vaixells volant, em vam fer spoiler la setmana passada.
Ja, però la gent no ho sap. Em vam fer espòiler la setmana passada. Ah, però ho tornareu a recordar avui. Sí. Avui ho tornarem a recordar, no he volgut dir-ho perquè jo ja ho sabia, però sí, sí, la gent no ho sap. Això ja ho sabia, això ho diu l'Oriol, normalment. Sí. Anem a saludar la Carla Nauza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Molt bé, ja m'heu fet tots espòilers de la notícia d'aquesta peça que us porto avui preparada, però, bueno, mira, què hi farem, no? Però, bueno, relacionat amb això dels meteoròlegs, justament, també, cap millor dia per parlar d'aquests temes que avui el Dia Internacional dels Meteoròlegs.
Ho celebrarem d'aquesta manera, però sense el nostre meteoròlog de confiança. I anem a saludar l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda. Molt bona tarda, Marina. Molt bona tarda a tothom. Una mica decebut, eh? Perquè has començat que volies felicitar. I dic, va, em toca. I no, no m'heu dit res. En Sergi, que... És Sant Oriol, alguna cosa? Clar, clar, Sant Josep Oriol, avui. No, tu ja saps que aquestes coses les controles tu, no jo. No.
Això és veritat. I en Sergi diu, ai, és que és el dia de la teologia, jo vull fer festa. Home, jo també, que és el meu sant i també aquí estic. Felicitats, felicitats. Gràcies, gràcies. Hem de fer festa tots avui. Jo sí que us he portat berenar. Si voleu passar per aquí a Ràdio Arenys, teniu cruzanets.
Queda una mica lluny, però... Noia, aquí tot el que és bo es fa esperar i, mira, si ho vols, alguna cosa costa. S'ha de venir fins ara. Ah, d'acord, d'acord. Doncs ara la Sílvia i jo comencem a venir i ja arribarem, no pateixis. Vinga, va, deixem els Sants, deixem els cruzanets. Moltes felicitats, per cert, Oriol, que no t'ho havia dit. Anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre rapes informatiu per la Costa Brava explicant que més d'un terç dels visitants del Parc Nacional del Cap de Creus són estrangers. Sergi...
Sí, Marina, així es desprèn d'un estudi d'afluència i distribució dels usos i caracterització dels visitants al Parc Natural del Cap de Creus, que s'ha presentat en el marc de la Junta Rectora del Parc, que va ser divendres aquesta setmana passada. En total s'han identificat visitants de 26 països diferents, que corresponen a un 35% dels visitants del tot el parc, amb un domini clar, molt clar, del públic francès. Pel que fa al públic nacional, dominen els visitants de la província de Barcelona.
L'estudi estima una afluència total d'aproximadament de 960.000 visitants anuals. La concentració més gran s'assintua al sector de la punta del Cap de Creus, especialment als mesos d'abril a setembre. Altres zones destacades són el monestir de Sant Pere de Rodes i les cales de Roses.
De la memòria també se n'extreu que el públic majoritari té entre 36 i 55 anys i un alt coneixement sobre l'estatus al nivell de protecció del parc natural. Les principals activitats practicades pels visitants del cap de creus són l'excursionisme i les relacionades amb el bany i, en tercer lloc, el passeig, el passejar. Perquè el fa les motivacions de l'estat, els visitants assenyalen principalment que s'apropen al medi natural per gaudir del paisatge, relaxar-se i desconnectar.
Sos Costa Brava reclama que el decret de protecció de les praderies marines vagi més enllà.
Doncs així és. La Federació d'Entitats Ecologistes reclama a l'administració un pas endavant, un pas més, des que la setmana passada l'Estat aprovés el nou decret de protecció de les fanerògames marines. Segons la nova llei estatal, el fundeig d'embarcacions sobre aquests boscos submarins queda definitivament prohibit i per orientar els patrons dels vaixells s'haurà d'actualitzar periòdicament la delimitació cartogràfica de les praderies.
La norma regula també els llocs i les condicions en què es poden crear-se zones de fundatge ecològic, mitjançant les boies que no afectin a les espècies. Queda prohibit a partir d'ara executar obres en aquestes praderies, incluent-hi, per exemple, l'estesa de cables, la col·locació de canonades per abocaments, gasoductes i oleoductes, infraestructures portuàries, d'agregatges, extracció de sorra, instal·lació d'energies renovables i regeneració de plagies per sota de la cota de ple amar.
Sos Costa Brava va més enllà i, tenint en compte la vigència d'aquesta nova normativa, reclama que es reforci la vigilància, el fundeig no permès sobre praderies i el règim, i que el règim sancionador sigui exemplar i efectiu, aplicant el que s'anomena la presumpció de dany. Un dels aspectes més destacats del decret és que preserva les acumulacions de posidònia seca,
que es formen a l'arriba i que són fonamentals per evitar la pèrdua de sorra durant els temporals. La norma permet retirar aquests arribatges només amb el permís administratiu i únicament durant la temporada d'estiu, però en aquest cas les restes han de ser emmagatzemades i conservades en un lloc adequat per tornar després a depositar-les en el seu emplaçament original.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. En Posta ha recollit una nova edició de la Festa de l'Ecoturisme del Delta de l'Ebre, una cita que s'ha consolidat com un punt de trobada clau pel sector cel.
Simarina, l'edició d'enguanya ha posat el focus en com les noves tecnologies poden ajudar a millorar la qualitat del destí sense perdre l'essència de la biodiversitat mitjançant xerrades i espais de debat sobre el futur del model turístic al territori. Pasqual Bertomeu és el president de l'Associació d'Empreses d'Ecoturisme del Delta de l'Ebre.
Han llegut xerrades, han llegut també taules rodoles molt interessants. Penso que ens servirà una miqueta per sensibilitzar-nos i per aprendre. I penso que ens servirà també una mica per millorar els nostres procediments de treball i al final també millorar el destí. El futur també passa per la tecnologia, que l'aplicarem i ve per millorar tots els procediments i al final la qualitat d'este destí.
L'esdeveniment ha registrat un creixement notable amb un augment del 50% de participació respecte a l'any anterior. En total, prop de 600 persones han format part d'una jornada que referma l'aposta del territori per un turisme sostenible i arrelat.
La festa ha conclòs amb el tradicional traspàs de la bandera a la pròxima seu. Sant Jaume d'enveja agafarà el relleu per a l'edició de 2027. L'alcaldessa del municipi, Teresa Solsona, ha manifestat la intenció de continuar fent créixer aquest esdeveniment des del cor del Delta.
Enguany sé que han deixat un llistó molt alt, ha anat tot molt bé, i espero que Sant Jaume, l'any que ve, lo fiquéssim encara més alt per al poble que vindrà detrás. Perquè al final del que es tracta és d'anar creixent, d'anar fent coses i de donar a conèixer este delta nostre tan bonic. Una nova edició que referma l'aposta del territori per un turisme sostenible arrelat i amb capacitat d'adaptar-se als nous reptes.
Pau, Nacenta i Sandra Vidiella guanyen els 10 quilòmetres de la cursa del pont de Deltebre. Sí, la cursa del pont de Deltebre, segona prova del circuit Running Series de les Terres de l'Ebre, ha reunit un total de 322 participants i ha tingut categoria de cursa d'or. Escoltem Albert Bertomeu, organitzador de la cursa. Ahir diumenge 22 de març vam celebrar una edició més de la cursa del pont,
una cursa inclosa dins del circuit en insèries Terres de l'Ebre i que en guany era una cursa d'or dins del circuit. Una cursa d'or vol dir que puntua encara més dins del circuit i això va fer que tingués encara més repercussió, tot i que el circuit, que és molt atractiu, ja que recorda els carrers del Tebre i també tot el passeig fluvial siguin en tot moment la...
La façana del riu té un encant increïble. A més a més, és un circuit molt recte, molt ràpid i que això agrada moltíssim als participants. Vam tindre un total de 330 participants entre 5 i 10K i també una quarantena de participants a la cursa Kids, que això també li dona molta importància dins la nostra cursa.
En la distància de 10 quilòmetres, els guanyadors han estat Pau Nacenta, en categoria masculina, amb un temps de 32 minuts i 12 segons, i Sandra Vidiella, en categoria femenina, amb un registre de 39 minuts i 23 segons. Pel que fa a la prova de 5 quilòmetres, la primera posició ha estat per a Jan Queralt, amb un temps de 16 minuts i 46 segons, mentre que en categoria femenina s'ha imposat Laura Gisbert amb un crono de 20 minuts i 37 segons.
Fem aturada ara a les costes del Garraf. A Vilanova i la Geltru els casos de 100 cellerisme s'han multiplicat per 10 a la darrera dècada. És una de les conseqüències directes de la pressió del mercat immobiliari. Avui la capital del Garraf ha acollit una jornada on s'ha analitzat aquesta qüestió que anys enrere es concentrava a l'àrea metropolitana i que actualment s'ha estès per tot el territori, Carla.
Sí, l'any 2008 a Barcelona hi havia 600 persones vivint al carrer. Durant la pandèmia la xifra es va pujar fins al miler i fa dos anys es van registrar unes 1.200 persones. Actualment als carrers de la capital catalana hi viuen 1.800 persones.
Barcelona, com les grans ciutats del món, conviu des de fa dècades amb el sensellarisme, però el gran augment dels últims anys està lligat directament a l'alça dels preus de l'habitatge. Aquesta pujada deixa al carrer persones que, amb uns lloguers més ajustats, podrien mantenir un allar. Escoltem Albert Sales, investigador de l'Institut Metrópoli i un dels ponents de la jornada d'avui. Si a una ciutat hi ha molta demanda d'habitatge temporal,
o d'habitatge en format lloguer, pujan els preus. Quan pujan els preus dels lloguers, pujan els preus del lloguer d'habitacions, també. Perquè hi ha demanda, perquè hi ha estudiants que volen anar a viure allà, perquè hi ha professionals que volen passar-hi una temporadeta. Quan pugen els preus de les habitacions, pujan els preus d'altres solucions residencials encara més precàries, com per exemple, llogar un llit en una habitació, o els llits calents.
o trobar un espai ocupat del qual et venen una clau, algú que s'hi dedica, òbviament, mafiosament. Totes les solucions residencials acaben pujant de preu. Com més precàries, proporcionalment més pujan de preu. I, per tant, estem deixant fora d'un sostre a persones que abans optaven aquestes solucions residencials.
Aquesta pressió del mercat immobiliari s'ha desplaçat fora de l'àrea metropolitana i el nombre de persones sense llar ha augmentat a la resta del país. A Vilanova fa 10 anys hi havia una quinzena de casos dels quals els serveis socials feien seguiment. Actualment la xifra s'ha multiplicat per 10. En concret es tracta de 165 casos amb casuístiques molt dispars, fet que dificulta encara més l'abordatge d'aquesta situació. N'ha parlat també Gisela Vargas, regidora de serveis socials de Vilanova i la Geltrú.
I aquí no només hi ha el factor quantitatiu, que és evident i que és important, sinó que també hi ha el factor de l'increment de la complexitat dels casos d'aquestes persones, diversitat de perfils, de salut mental, de privació de llibertat, d'addiccions, gent gran, persones migrades, increment de la cronificació i de perfils vulnerables, de reducció de factors estructurals, de difícil o, si més no, de solució ni ràpida ni immediata.
Segons dades del síndic de Greuges, a Sitges hi ha 53 casos i a Sant Pere de Ribes 10. Des de l'administració catalana es faciliten recursos perquè els ajuntaments puguin gestionar aquest increment. L'any 2022 es va incorporar una línia d'actuació per promoure la creació de plans locals del sense llarisme, tot i que, a hores d'ara, la seva implementació no és uniforme a tot el territori del Penedès.
Escoltem a Lluïsa Nicolau, coordinadora territorial de Drets Socials i Inclusió, aquí al Penedès. És que hi hagi com un equilibri a tota la vegueria a l'hora de tenir aquests recursos per fer front al sense llarisme, perquè és veritat que trobem encara zones de la vegueria on...
aquesta ajuda de la famosa fitxa 48 doncs encara no hi és per tant sí que haurem de fer l'esforç de pensar com podem fer perquè el que és tot l'àmbit de vagaria pugui tenir una manera unificada de treballar un lloc comú on tractar les estratègies
Vilanova i la Geltrú ha acollit avui aquesta jornada organitzada per la Fundació Pro Penedès i els ajuntaments de Vilafranca i Vilanova. Durant la sessió, els diferents actors implicats han pogut analitzar la situació actual de la vagueria i posar en comú estratègies de futur.
Anem fins les costes del Maresme. Tres restaurants d'Arenys de Mar i dos productors participen al temps dels pèsols del 2026. Aquest esdeveniment, organitzat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, el Maresme coincideix en calendari amb la 32ena pesolada de caldes d'estrac, presol de les jornades gastronòmiques protagonitzades per la perla verda de la comarca Oriol.
Doncs sí, les jornades han començat amb l'inici de la primavera i s'allargaran fins passat Sant Jordi, concretament fins al dia 26 d'abril. Tres restaurants ben mariners, amb plats que incorporen el peix fresc de Llotja i d'Arenys, són els que hi participen. Són els restaurants de Can Major, el Sardineta Bistrot i el Blau de Mar. Des del Blau de Mar ofereixen un plat que combina mar i muntanya, llobarros salvatge amb botifarra negra i pèsol de llevaneres. Ho destaca Josep Baio, gerent del Blau de Mar.
Podem acostar als nostres clients productes excepcionals, tant de la horta del maresme, ja sigui el pèsol o les maduixes, o la motxeta del ganxet, o la patata, i producte d'aquí de la llotja, com pot ser el llovarró salvatge, altres plats també treballem amb la gamba, el calamar, però per aquest plat hem apostat per un país d'escata. És un pèsol que és molt dolç, és que te podries menjar cru gairebé. La feina que tenim nosaltres pot no menjar-se'l quan l'estem pelant.
Per part del Sardineta Bistrot han preparat dos menús, un entre setmana i un de degustació per caps de setmana, amb platets per compartir i un plat principal. Ho explica Yolanda Major, propietària del restaurant.
Com entrant un bonítol així que va una mica marinat, amb una mica de gat patxo amb maduixa, pèsols i una mica de piparra, picanteta. Després oferim una amanida de patata nova, ara que és plena temporada, amb una mica de gamba blanca d'aquí d'Arens, quatre tiravecs que són plena temporada, com el pèsol i pèsol. Després fem un panet farcit amb uns pinxitos de rap, una salseta d'iogurt i quatre pèsols d'aquí del Maresme, també, i acabem amb una fidaua amb sèpia, que també està en plena temporada ara, i pèsols d'aquí.
I des del restaurant Can Major han preparat tres plats amb pèsols, dos d'ells combinant també mar i muntanya. Ho detalla Vicenç Albertí, cuiner del restaurant.
Aquí a Camp Major fem els pèsols ofegats de tota la vida amb botifarra negra. Després fem una cassoleta de pèsols amb almejas i gambetes. I després fem uns pèsols amb peix, pernil i una salsa de marisc a sota. No et puc dir quin peix és perquè és segon el que hi hagi de mercat. Tot el que puguem gastar d'aquí a prop, millor que no de fora. Fins i tot ara hi ha gent que ja els fa servir de postres perquè com que són dolços...
L'únic cas de vigilar és una miqueta amb la dolçada, no passar-te, perquè si no menjaràs un plat dolç en lloc d'un plat salat de primer. Tots els restauradors participants a les jornades han coincidit a destacar que el pèsol és un ingredient molt versàtil a la cuina, que dona molta feina per pegar-lo, però que té una qualitat excepcional. I n'han destacat també el preu, que sigui de temporada i de producció limitada, fa que sigui força car. Escoltem de nou Josep Bayo i també iòganda major.
No té res a veure aquest pèsol que consumim ara aquests dos o tres mesos amb el que venen congelats o el que pugui venir de fora. No és que sigui car treballar amb pèsols, és car treballar sempre amb productes d'equabilitat. El pèsol, com el calamar d'aquí d'Arenys, és que al final tens molt de joc amb el producte d'aquí i amb la carxofa, que ara també estem en plena temporada. També t'he de dir que el preu que estan els pèsols no es pot fer un plat de pèsols ofegats com es feia abans, amb botifarra i tal, perquè estan a preu d'or. Això de caviar del Maresme és ben veritat, eh?
Entre la resta de restaurants participants de la comarca trobarem opcions clàssiques, com pèsols a la brasa o crema de pèsols amb botifarra, fins a alternatives ja més peculiars i atrevides, com les pizzas, els gelats, els bombons o la melmelada de pèsols. Totes les propostes gastronòmiques es presenten en meridatges de vins del Maresme i en col·laboració amb el Consorci de Naturisme d'Eolella.
Mataró incorpora una formació professional ferroviària per formar tècnics de manteniment de trens. El nou cicle de grau mitjà de formació professional s'impartirà a l'Institut Miquel Viada a partir del curs 2026-2027 i tindrà 25 places.
Exacte. Marina, Mataró ampliarà l'oferta de formació professional amb estudis ferroviaris a partir del curs vinent. El nou cicle formatiu s'emmarca dins la família professional de transport i manteniment de vehicles i tindrà una durada de dos anys. L'objectiu és formar tècnics especialitzats en el manteniment de trens capaços de realitzar operacions de muntatge i manteniment de sistemes i components ferroviaris. Els alumnes aprendran a treballar en àmbits com la mecànica, la pneumàtica...
L'electricitat i l'electrònica aplicades al material rodant ferroviari, competències clau per al manteniment de trens i altres vehicles ferroviaris. Segons el Departament d'Educació, la creació d'aquest cicle també respon a les necessitats futures del sector ferroviari, especialment en el context del traspàs de la gestió de rodalies a la Generalitat de Catalunya acordat entre el govern espanyol i el govern català. L'objectiu és disposar de personal tècnic qualificat per donar resposta a la demanda de professionals que pot generar aquest procés.
El cicle de manteniment de material rodant ferroviari és una formació molt específica que actualment només s'imparteix en quatre centres de Catalunya. A partir del curs vinent, un d'ells serà l'Institut Miquel Viada de Mataró, mentre que els altres centres es troben a Vilanova i la Geltrú, on hi ha dos centres, i també a Barcelona. Les inscripcions per al curs 2026-2027 s'obriran el dia 26 de maig i l'1 de juny de 2026, entre aquest període, coincidint amb el temps habitual de preinscripció per als cicles de formació professional.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que intensifica aquest març la seva promoció al mercat francès amb un conjunt d'accions dirigides als trens grans. Segments estratègics, professionals, públic final i grups. L'estratègia s'emmarca en el Pla Conjunt de Promoció Turística impulsat pels patronats de turisme de la Diputació de Tarragona, Salou, Cambrils i Vilaseca conjuntament amb la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona.
Entre les novetats destaca l'organització d'un workshop a Lió que han connectat empreses i entitats del territori amb agents de viatges francesos, de manera que s'ha reforçat la comercialització del destí. Dins d'aquesta acció també s'ha fet una visita guiada a les instal·lacions de l'Olímpic de Lió.
Pel que fa al públic final, la Costa Daurada és present amb un estant propi a dues fires de referència i va participar en una especialitzada en senderisme i turisme actiu i una altra centrada en el turisme d'experiències i escapades. Paral·lelament, la destinació continuarà treballant al segment de grups a través dels salons dirigits als comitès econòmics i socials, un canal clau per establir contactes amb empreses franceses
que ofereixen propostes de viatge als seus treballadors. A més, es promocionaran la top resa de París, la principal cita professional del sector turístic a França, i un punt de trobada imprescindible per consolidar relacions comercials i detectar noves oportunitats de negoci.
França es consolida com el principal mercat internacional de la Costa Daurada amb 2,66 milions de pernotacions registrades el 2025 en línia amb les xifres rècord assolides l'any anterior.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. A hores d'hora, la C25 està tallada a Sant Pere a Sallavinera, en sentit Manresa, per un accident es desvia per la sortida 107, per tant, precaució. A l'autopista de PSTR Tancins, de Sant Quat, del Vallès, a Santa Perveta, de Mogada, en sentit Girona, per un vehicle variat,
que talla un carril a l'autovia 2 i a intensitat a Collbató, en sentit Barcelona, per un altre vehicle variat. A la C-58 i a la C-33 i a Cua de Bucadè i Reixac, en l'ús de Trinitat d'entrada a Barcelona, la C-60 a força carregada argentona, en sentit Mataró, i pel que fa referència a les rondes de Barcelona, a la ronda d'àlia, trams de retenció de Pedralbes a Horta, en sentit Besós, i la ronda litoral i retencions d'Esnafranc al port i a Bonpastó, en sentit Besós, i de Poblenou a la Barceloneta, en sentit Llobregat. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
I del trànsit al temps, avui ho hem fet al revés. Volem saber quin temps farà la nostra mar. Per això ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació encara dominada per la ressaca dominant del nord-est o de nord, a gran part de la costa i, sobretot, en alta mar. Per tant, al llarg d'aquesta tarda encara tindrem onades de dos o tres metres, ja diem, mar en fora, i especialment a la costa barcelonina i la costa brava. A Randamar...
De fet, a les platges ja estarem entre Marajol i Maró, com a molt. Per tant, de mica en mica s'anirà paivagant la situació marítima, sempre amb força, domini del sol o amb alguns núvols poc importants, amb vent feble que anirà girant cada vegada més cap a Gragal, cap a Llevant o fins i tot Xaloc.
a la costa d'Aurada. Pel que fa demà, un vent molt feble, el matí molt variable, fins i tot amb terrals de nord-oest, la tarda una mica més de sud o sud-oest a la costa brava, però en general el dimarts amb un estat de la mar molt plàcid, marajol gairebé tot el dia a tot el litoral. Per tant, immediatament aquesta tarda encara marra manada, però ja molt maran fora. Estem pendents a la xarxa.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat.
I com podem fer compatible la tecnologia i la biodiversitat és una de les preguntes que ens fem habitualment i que intenta esbrinar també un estudi que ha tirat endavant la Universitat Rovira i Virgili. A través d'aquesta investigació es pretén utilitzar les noves tecnologies per contribuir a la preservació dels espais naturals. Per entendre millor tot això en parlem amb una de les seves investigadores, Anna Pallarès Serrano. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Ho hem explicat bé, no? És una miqueta això, fer compatible la tecnologia i la biodiversitat. Sí, en definitiva es tracta d'utilitzar la tecnologia com un aliat per poder monitoritzar bé l'evolució de la biodiversitat i també monitoritzar el flux de visitants als espais naturals i veure com aquest flux impacta o afecta i de quina manera a la biodiversitat.
O sigui, veure si hi ha major flux, hi ha major impacte, per exemple, i si hi ha menor flux, no hi ha tant d'impacte o coses així. Sí, si canvia el comportament de la biodiversitat per la presència humana o no. I, a més, també per una mica tenir un còmput del flux de visitants...
I, sobretot, l'objectiu principal és estudiar l'evolució de la biodiversitat. És a dir, si hi ha espècies en extinció, doncs veure si augmenta aquest nombre d'espècies. Hi ha moltes maneres d'utilitzar sistemes per...
per veure l'evolució de les espècies, però, evidentment, la tecnologia ens ajuda moltíssim, no només a anillar les aus, per exemple, però estem parlant, per exemple, de càmeres de fototrampets, també de sensors lumínics, per exemple, a les coves...
on hi ha rampanats que poden anar monitoritzant, també de drons, per tant, càmeres de vídeo, etcètera. Hi ha moltíssima tecnologia que es pot utilitzar en aquest àmbit. Podem afirmar que en aquest àmbit s'ha obert un nou paradigma que fins ara era relativament difícil. O sigui, fins ara imaginar-nos, per exemple, el tema drons i biodiversitat ens costava a tots.
Sí, sí que és veritat que no hi ha masses experiències, sobretot en l'estudi legal i ètic de la implantació d'aquestes mesures, perquè, clar, la implantació d'aquestes mesures...
no és del tot novedosa, és a dir, ja s'està utilitzant, però el que no hi ha són estudis legals i ètics. I és el que nosaltres hem abordat. És a dir, si tu monitoritzes els visitants, aquí hi ha tota la normativa de protecció de dades que queda afectada.
Perquè, clar, pots reconèixer els rostres de les persones, pots, si són càmeres de vídeo, de so, pots agafar converses, captar converses, etc. Llavors, com es fa compatible aquesta utilització de les tecnologies sense vulnerar la normativa de protecció de dades, entre d'altres, sobretot? Però aquest ha estat el centre, com siguéssim, el nucli de l'estudi.
Ara en parlarem d'això, del tema de protecció de dades, però en definitiva, a través d'aquest estudi i a través de l'ús de les noves tecnologies, el que es pretén és fer la gestió d'aquestes zones naturals més eficient, d'alguna manera.
Sí, totalment és això. Es tracta de fer de les tecnologies un aliat, però fent-lo complint la normativa i els criteris ètics que existeixen. I, per tant, un aliat, perquè, en definitiva, el que necessiten saber els biòlegs i els gestors dels parcs és molta informació que amb el personal que tenen no és suficient. I, per tant, la tecnologia és un aliat per aquesta monitorització i conèixer com...
com les cries, el nombre d'exemplars, el comportament, etcètera. A les zones d'escalades, que això m'ha cridat especialment l'atenció, ja s'han fet proves. Sí, de fet, a l'espai natural de Sant Llorent dels Munts, Sant Llorent dels Munts, hi ha...
una càmera a prop d'un niu d'àligas, que és una espècie que des de l'espai natural segueix en l'evolució, i per veure...
per veure si afecta el comportament i si pot perjudicar o no pot perjudicar. De fet, l'escalada no es pot fer sempre. En l'època que posen els ous a ligues això està prohibit, és a dir, tenen una sèrie de precaucions, però sí, sí, això existeix.
S'han instal·lat càmeres, ara ho comentaves, per fer aquesta instal·lació entenc que s'ha hagut de tenir en compte tot el que deies de protecció de dades, perquè al final si s'han instal·lat càmeres i hi ha gent que va allí a escalar, es poden reconèixer cares, es poden veure persones, etcètera, etcètera, etcètera.
Sí, de fet el que s'ha fet fins ara és situar les càmeres de manera que no es pugui reconèixer la cara, amb una distància que veus un bulto d'una persona però no pots reconèixer. S'han tingut en compte aquestes mesures perquè ja et dic que no hi ha estudis jurídics previs sobre això i la novetat d'aquest treball és que per primer cop s'estudia en profunditat.
Com s'ha de gestionar tot això de protecció de dades en aquestes zones naturals per poder utilitzar aquestes tecnologies perquè la gestió d'aquestes zones sigui molt més eficient? Quina seria la forma més efectiva de gestionar dades tenint en compte precisament que, per exemple, en aquests espais naturals no podem controlar exactament qui entra i qui surt, per tant, no pots fer signar un consentiment de dades, per exemple?
Depèn... El que s'ha de tenir en compte, per començar, és que un principi operatiu fonamental és que el primer que han de tenir clar els gestors dels espais naturals, dels parcs, és què és el que volen monitoritzar. Quin objectiu pretenen en la monitorització? Un cop tinguin clar l'objectiu, han d'utilitzar
la tecnologia que té menys impactes pel que fa a la protecció de dades. Per tant, el principi de proporcionalitat és fonamental. I això és un criteri que s'ha d'utilitzar per fer-ho bé, perquè tingui menys impacte i, per tant, les precaucions hagin de ser menors.
El que sí que s'ha de fer necessàriament és informar, a través de panels, a totes les entrades dels espais naturals, que existeix tecnologia de monitorització. S'ha d'informar sobre això i després també ha d'existir un principi de legalitat, que és important, és a dir, ha d'haver-hi una base legal vàlida, és a dir, un objectiu públic
que justifiqui la seva utilització. No es pot utilitzar de forma indiscriminada. O sigui, no podem, per exemple, instal·lar càmeres a tot arreu. No es pot. Per tant, ha d'haver-hi un interès públic superior, que aquí és la protecció de la biodiversitat,
Bàsicament, i també coneix l'afluència de visitants per regularitzar millor l'entrada, etcètera, per veure com se gestiona aquestes entrades, perquè des de la Covid és veritat que després de la Covid hi ha hagut una afluència als espais naturals molt potent i la gent s'ha aficionat, de repent, no.
O més... A muntanya, a mar, a tot. Clar, a muntanya, a mar, a sortir... Llavors, això també li interessa. Però el que vull transmetre, sobretot, i és una de les conclusions del treball, és que un cop es determini l'objectiu, és utilitzar el mecanisme que té menys impacte pel que fa a la protecció de dades.
Un cop fet això, s'ha d'anunciar en totes les entrades quin mecanisme s'utilitza i amb quines finalitats de protecció, informar qui gestionarà aquestes dades i també tot...
Aquestes qüestions són bàsiques, s'han d'anunciar. Llavors, si s'utilitzen tecnologies que permeten identificar les persones, llavors sí que necessitaríem un consentiment. Perquè hi ha tecnologies que per defecte poden pixelar les imatges, per exemple...
I, per tant, no veuries quina persona és. Però quan ja pots reconèixer, quan ja hi ha dades biomètriques de les persones, llavors sí que es necessitaria el consentiment informat. És a dir, a major impacte de la tecnologia...
més precaucions legals, més cauteles legals. Per això el principi de proporcionalitat és fonamental. Perquè gestionar això no és fàcil i no cal que s'utilitzen tecnologies que tenen molt d'impacte per a la protecció de dades si l'objectiu no ho justifica.
Com el que parlàvem de l'escalada, si l'objectiu és observar les aus, per exemple, l'impacte de les aus, potser no ens interessa... Ni la resolució, ni l'alta resolució, ni reconèixer, només veure que hi ha un bulto que puja, però que no puguis reconèixer de que manera, perquè està a una distància que no permet el reconeixement.
Però és veritat que moltes d'aquestes tecnologies ja per disseny i per defecte es dissenyen per evitar el reconeixement. Aquí hi ha moltes variants. El que és fonamental és que els gestors dels espais tinguin clar què és el que necessiten. I a partir d'aquí utilitzar una tecnologia que serveixi per cobrir la seva necessitat, però que tingui el menor impacte sobre la protecció de dades.
El tema de protecció de dades i d'aquest impacte és el més important a l'hora d'instal·lar aquestes noves tecnologies i a l'hora d'utilitzar-les i suposo que també és dels motius que més mal de caps provoquen per monitoritzar aquests espais.
Bé, sí, és el que preocupa els gestors perquè volen fer bé i sense saltar-se la legalitat i d'acord amb els criteris ètics. Per exemple, també és molt important que aquestes tecnologies i la gestió de les dades d'aquesta tecnologia no tinguin discriminació algorítmica. Això també és important.
perquè no hi hagi discriminacions i, per tant, no es compleixi amb el principi d'igualtat, que és un principi fonamental del nostre ordenament. També un altre principi important és el principi de sostenibilitat digital i l'impacte mediambiental que té tota la gestió de les dades pel que fa a la petjada de carboni, etcètera. A l'ús d'aigua, com parlem ara amb la intel·ligència artificial, etcètera, etcètera.
I, depenent de l'impacte de la tecnologia, necessitaràs consentiment informat o no. Però sempre s'ha d'informar, hi ha d'haver transparència i informar del tipus de tecnologies que s'estan utilitzant.
Precisament tot això forma part del que estem ara parlant del projecte Tech for Nature. El principal objectiu d'aquest projecte era això, el que ara dèiem, saber què hem de tenir en compte a l'hora d'utilitzar aquestes tecnologies...
en aquestes zones naturals, que en definitiva ens poden aportar molts beneficis, però que s'han d'utilitzar, com ara comentaves, dins tots els termes de la legalitat i tenint en compte tota la legalitat vigent. Ara mateix, en quin punt està la investigació? Aquesta investigació ens la van carregar, no sé si convé també aquesta informació que...
donar aquesta informació, ens la va encarregar la IUCN, que és la International Union per a la Conservació de la Naturalesa, la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa, i està dintre d'un projecte que es diu
Tech for Nature, que vol dir tecnologia per la naturalesa. I està dins d'un projecte més macro que és Tech for All, tecnologia per tot. Per tant, per la naturalesa seria una branca. I en concret aquest estudi ja està a punt d'entregar-se. Per això t'acabo d'explicar aquí l'entrenem perquè l'entreguem a la UCN, que és el que ens ha encarregat, que és una...
és una organització molt important de protecció natural, és a nivell internacional, i aquí, en definitiva, possiblement aquest estudi s'utilitzarà i extrapolarà a altres espais naturals, o el que es diu en aquest estudi, a altres espais naturals, no només de l'estat espanyol, sinó també de la Unió Europea, perquè aquí s'aplica...
el Reglament de Protecció de Dades de la Unió Europea i que és una normativa directament aplicable a tots els estats membres de la Unió Europea i, per tant, és vàlid aquest estudi per als altres països. És a dir, el que diem, perquè és normativa europea, en definitiva.
Això t'anava a preguntar si espereu que després d'aquest estudi el desenvolupament del que parlàvem al principi, de l'ús de les noves tecnologies per conservar aquestes zones o perquè la conservació sigui més eficient proliferi més, perquè es tinguin més eines per utilitzar. Sí, és que jo crec que anirà per aquí, perquè un dels problemes que tenen els espais naturals és que no tenen suficient personal per poder tenir les dades que necessiten.
Perquè ells, a més, cada equips temps han d'enviar un informe a la Unió Europea sobre com està evolucionant la biodiversitat.
Llavors aquestes tecnologies li s'ajuden moltíssim per tenir les dades, per poder fer els informes que han d'enviar a la Unió Europea, que estan obligats a enviar a la Unió Europea. Per tant, clar, això crec que en el futur cada vegada s'utilitzarà més. Ja s'està utilitzant. El que no hi havia és l'estudi jurídic, on nosaltres no ho hem trobat. És a dir, hem hagut de treballar totalment...
No han trobat pràcticament literatura científica sobre això. Doncs ho han de deixar aquí, molt interessant, tot això, sobretot el tema de protecció de dades, que tant en parlem constantment. Moltes gràcies, Anna Pallarès Serrano, per estar aquesta tarda aquí amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Les càpsules del mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar.
També coneixerem la seva alimentació i en quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcea. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna de les càpsules del mar. De fet, l'Associació Cetàcea és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació de totes aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el dofí molar. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui a les càpsules del mar.
Molt bones, què tal? Parlem una miqueta avui del dofimular, Arnau. No sé si ens pots dir primer quin és el nom científic d'aquesta espècie. Doncs el dofimular seria el Turchops troncatus. I si et sembla, coneixem també aquestes característiques de la seva morfologia i com podem identificar-lo.
Clar, doncs el dofí molar és un dofí més aviat de mida mitjana, d'uns 3 metres aproximadament, i és un animal que, a diferència d'altres dofins que hem pogut parlar, és un dofí molt robust. És un dofí que quan el veus sorprèn bastant perquè és un dofí molt robust, té una aleta molt alta i falcada, que es diu...
cap a la meitat del cos, més aviat, i és un animal que és monocromàtic. Sobretot és un animal que és tot gris i és molt fàcil d'identificar per aquesta coloració que té. I a més, a la part ventral sí que presenta una coloració més blanca. Com es comporta el Marc? Quin és el seu comportament per al qual el podrem identificar, Marc, per exemple?
Doncs a mar és un animal que és força calmat en superfície, a diferència també d'altres espècies que són molt més actives. En general és un animal bastant calmat, tot i que és capaç d'anar a grans velocitats i també pot fer grans salts, però sí que en general és un animal tranquil, és calmat.
I tot i que sempre ens hem presentat aquests animals com a animals molt amables, molt simpàtics, és un dofí també que pot mostrar-se agressiu en algunes ocasions i s'han reportat atacs entre aquest dofí i altres espècies, fins a arribar a la mort, per exemple. Per tant, és un dofí, això, podríem dir tranquil, però també agressiu en certs aspectes. Això seria...
No sé si ens pots dir també quin tipus d'alimentació té. Sí, aquest dofí, també com la gran majoria d'aquests d'aquí del Mediterrani, s'alimenta sobretot de peixos, i d'algun cefalòpoda també podria, però majorment són peixos. Petits peixos. On el podem trobar al Mediterrani, on se situa?
Doncs aquest tipus de dofí és el dofí que es veu més fàcilment per la gent en general que surt a navegar, sobretot a prop de costa, perquè és això, és un dofí que el podem veure en aigües poc profundes, el que és igual a la plataforma continental, fins als 200 metres aproximadament, llavors és un dofí que no veurem a altres profunditats. Sobretot aquest és el típic també que es pot veure a vegades des de la costa, des de terra, si tenim molta sort i el dia està també molt bé.
I sí que algun albirament n'hem pogut tenir cap al talús o a les capçaleres, però en general la gran majoria estan fins als 200 metres, els podríem trobar. En alguna època de l'any en concret hi ha alguna època en veiem més, alguna època que en veiem menys? Doncs és una espècie resident, això vol dir que la podem veure durant tot l'any.
El que passa que aquí al gàrraf sí que la majoria d'anys que hem estat sortint a navegar, això és una espècie que la veiem al llarg de tot l'any, però sí que és cert que molts dels albiraments els presentem a la primavera. Per acabar, quines són les principals amenaces per a la supervivència d'aquesta espècie?
Doncs és un dofí que està catalogat com a vulnerable, segons la UISN, però sobretot les principals amenaces, com els odontosets sobretot, en general comparteixen aquest tipus d'amenaces, que serien la pesca, que podien acabar atrapats, la captura accidental, o també la falta d'aliment, degut també a aquesta pesca, que fa de competència directa amb ells i per tant no poden alimentar-se perquè estem...
estem agafant el seu aliment, i per últim, també en general la contaminació podria produir-los també malalties a llarg termini, i problemes sobretot de reproducció del sistema nerviós. I hi ha algun perill a l'hora de, per exemple, quan comentaves que són força juganers, els tio fins són una espècie que solen jugar bastant amb els vaixells, amb les proves quan naveguen, hi ha perill en aquests casos?
En general, el perill, per exemple, en col·lisions, si és el que, per exemple, ens pot venir al cap, és més aviat en mistissets, és a dir, en balenes, animals més grans, tot i que hem de vigilar també amb els odontossets. Aquí el principal amenaça és més la pesca, no?, que hem comentat, però són animals que, per exemple, el dofí molar és un dofí que no sap... és, diguem, més...
Té més cautela en aquest sentit, no s'apropa tant a les embarcacions en general. Sí que els pots veure que s'apropin als vaixells de pesca per poder també robar-los aquest peix, però en general són animals que mantenen la distància i si s'apropen, el que hem de fer és... Hi ha una llei que regula tot això. Llavors, si tu tens un albirament amb cetacis, en aquest cas, sobretot has de reduir la velocitat fins a quatre nusos com a màxim,
i mai pots apropar-te a més de 60 metres d'aquest animal. Si és l'animal que decideix apropar-se a la teva embarcació, simplement reduir velocitat, segueixes el rumb que portaves i gaudir de l'albirament. Gaudir de l'espectacle, podríem dir. Sí, exacte. Per acabar, alguna curiositat que se't vingui al cap sobre aquest dofimular? No sé si hi ha algun darrer albirament, alguna cosa que se't passi pel cap? Doncs així destacable...
És un animal que treballem molt amb la fotoidentificació. La fotoidentificació és un tipus de... És un tipus de... Com dir-ho? És una mesura, és un tipus d'investigació que fem nosaltres, la fotoidentificació, que el que fem és utilitzar les fotos d'aquests animals per identificar-los. Llavors, sobretot amb el dofímular, per exemple, ho fem amb l'aleta dorsal, perquè aquest animal té unes marques en aquesta aleta que generen...
a través de cops, entre els individus, que són unes marques que poden ser... que poden durar una durada puntual de temps o poden durar tota la vida, pràcticament. Llavors, això ens és molt útil perquè aquest animal, si té aquestes marques, les tindrà durant molt de temps. Per tant, si fem fotos i d'aquí sis mesos tornem a fer fotos i el tornem a veure i comparem, podem saber que és el mateix individu. I amb això podem després agafar informació per fer estudis i que és el que estem fent a l'associació.
Us ho trobeu a vegades que identifiqueu un, no?, i en una altra sortida torneu a veure el mateix? Sí, sí, sí. De fet, tot el nostre projecte de fotoidentificació, podeu veure que està penjat a la web, tenim molts realbiraments, tenim realbiraments per una banda nous, és a dir, individus que no els teníem catalogats, i després tenim molts realbiraments. També, com a curiositat, per exemple, tenim algun individu
que gràcies a aquest treball de fotoidentificació que fem hem vist algun individu que, per exemple, havia estat també a Múrcia o també cap a la part nord del Mediterrani. Si comparem aquests catàlegs amb altres entitats i comparem imatges, podem arribar a veure com es desplacen aquests animals a la costa.
Doncs per acabar, com sempre, recordem que hem de respectar aquest entorn d'aquestes espècies, sobretot quan sortim a navegar, quan el virem alguna, hem de ser molt respectuosos amb aquests albiraments, Arnau, sobretot. Sí, és superimportant. Al final, també el tema de xarxes socials, agafar la millor imatge, el millor vídeo...
També el que ens han venut sempre, que són uns animals molt simpàtics, són uns animals que estan molt amenaçats i, per tant, cal ser respectuosos. Al final, només veure'ls ja pots gaudir, és un espectacle, no cal perseguir-los i fer-ho tot amb seny i gaudir del mar i d'aquests animals. Doncs, Arnau, d'Associació Cetàcia, moltíssimes gràcies un dia més per estar amb nosaltres aquí, a les Càpsules del Mar. Perfecte, gràcies.
I així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arran de Mar. Nosaltres ara farem una petita pausa de 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Evidentemente afecta, pero creo que la plantilla está preparada. Al final yo creo que hay que centrarnos en nosotros. Son nuevos partidos los que quedan, ir creciendo, recuperar esas buenas sensaciones que tuvimos y estoy seguro que lo sacaremos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, tot i que estan de sense efecte, l'equip s'ha de sobreposar i buscar, en les nou darreres jornades de Lliga, sortir d'aquesta mala situació. La primera oportunitat, aquest cap de setmana... Dissabte 28 de març, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 30. El grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Juventut Torremolinos.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat. Ara o quan vulguis, aquí tindràs totes les notícies de Tarragona. Connecta amb tarragonaradio.cat.
L'entrada és gratuïta.
Bona tarda, són les 5.
Els parla Laura Casas. El ple de Tarragona aprova una congelació de les tarifes dels taxis a la ciutat. Els preus no experimentaran canvis de manera generalitzada i només s'actualitzarà el suplement de sortida des del port de Tarragona, bàsicament el que paguen els creuaristes. El sector havia proposat una revisió a l'alça.
Xavi Puig, d'Esquerra Republicana, ha demanat abordar el tema d'una forma metropolitana i el conseller socialista, Natxo García, ha dit que s'ha d'oferir un servei pensant en la ciutadania. Li proposem que ho abordin com una qüestió metropolitana.
perquè això és una qüestió metropolitana de calaix. Hem de continuar treballant perquè el sector del taxi es pugui guanyar la vida, però sempre pensant en les persones i en els usuaris i usuaris que els utilitzen.
Un ple que també ha aprovat que s'utilitzi 14,9 milions d'euros del romanent de tresoreria de l'Ajuntament per finançar inversions, evitant així demanar nous crèdits. I Tarragona, que iniciarà el compte enrere dels 100 dies abans de l'inici del Grand départ del Tour de França amb una festa oberta a tothom.
El moment culminant arribarà quan l'alcalde premi el polsador que encendrà la il·luminació en groc de la façana de l'Ajuntament, el monument de la Torre dels Vents, el Mercat Central i la futura seu operativa de la Diputació a la plaça Imperial Tàrraco, tot plegat aquest dia, 26. L'acte serà un homenatge als clubs ciclistes de la ciutat amb més història, el Club Ciclista Tarragona i el Camp Clar. El seu president, Diego Bosch, diu que el tur reposarà la ciutat al mapa internacional
Pienso que no hace falta motivar a la ciudadanía de Tarragona porque la prueba esta del tour es la más grande que puede ocurrir en una ciudad como Tarragona. Nos está poniendo en el mundo y sin querer la gente va a venir. O sea que este evento se conoce en todos los sitios y en todos los ricos.
També s'encendran dues pantalles que projectaran el compte enrere des d'aquest dijous i fins al 5 de juliol. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat. Serveis informatius de Tarragona Ràdio. Informació actualitzada a l'instant al 96.7 FM, tarragonaradio.cat, Facebook i Twitter. Tot allò que passa t'ho expliquem quan passa.
Ramm de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Ramm de Mar. Una segona hora on passejarem per una zona d'importància ja mediambiental, concretament pel Parc Natural de l'Albera a la Costa Brava. Després descobrirem un fenomen meteorològic...
que s'ha donat aquest cap de setmana a les costes del Garraf. I acabarem el programa d'avui remant concretament a mar obert per les costes del Maresme. Estarem aquí fins a les 6 de la tarda.
Anem cap al Parc Natural de l'Albera, que serà una realitat, i avui volem saber com van els primers passos d'aquest futur parc de l'Alta Empordà, Sergi. Sí, Marina, i per això tenim aquí amb nosaltres el secretari general de Transició Ecològica, en Jordi Sargatal, un empordanès de Socarrel, i que té molt a dir al voltant d'aquest futur parc natural. Jordi Sigues, benvingut un cop més aquí a la Randa Mar. Molt bon dia, Ràdio d'Escala.
Aviam, el Parc Natural de l'Albera, això vol dir que tenim més a prop el que és una llarga reivindicació, no? Sí, el Parc de l'Albera ja fa molts anys que es va reivindicar, hi ha unes zones que ja són protegides, com el Parc Natural d'Interès Nacional, però eren zones com inconexes, i era una cosa que molt sorprenent que hi va haver una unanimitat en que ajuntaments,
que els propietaris, entitats de natura, demanessin en conjunt el parc de l'Albera, però, a més a més, afegint-hi el municipi escostenès, el que diríem l'Albera Marítima, des de Portbou, amb colera i llançà. Per tant, seria un parc molt complet,
I ara s'ha iniciat el tràmit. L'any passat, en un acte que es va fer dels inicis de la reivindicació, van dir que començaríem i hem aconseguit, diguem-ne, que sempre és complicat l'administració perquè són tràmits que són llargs i, bueno, passa que s'han de fer de manera segura, però ja ha començat tot el tràmit perquè esperem que el més aviat possible l'Albera sigui part natural.
De quins terminis estem parlant? Quan pot anar això? A mi m'agradaria que ha posat molt més ràpid del que normalment passa a l'administració, però ara hi ha una època que s'han de, amb els ajuntaments i propietats, pactar tots els límits que ha de tenir...
Hi ha d'haver molta participació ciutadana perquè tothom pugui dir la seva. Aleshores hi ha d'haver uns plaços, però jo espero que d'aquí un any i mig, màxim dos anys, això pugui ser una realitat. Esperem i mirarem que els plaços els puguem escurçar en la mesura de les possibilitats.
Abans has dit, has comentat que arribarà ben bé fins al mar, fins allò que dèiem de l'albera marítima, no? Perquè la gent es situï una mica geogràficament, posa'ns una mica en el mapa tota aquesta àrea.
Bé, en principi, l'albera estricta aniria del coll del Portús, és a dir, de la Junquera, fins al coll de Banyuls, és a dir, a sobre Espolla. Aleshores, l'albera marítima seria tota aquella zona, quan l'albera arriba al mar, que seria des de Portbou fins a Llençà, amb el qual, en aquest cas, seria tot el final d'aquell del Pirineu que arriba a mar...
que també hi hauria després el braç que seria el Cap de Creus, el Cap de Creus ja està protegit, i ara quedaria aquesta zona que està al nord del Cap de Creus, que també quedaria protegida i molt lligada al que és el Cap de Creus. O sigui, la gent que està a llançar no sabria si està a l'Albero o està al Cap de Creus. Per tant, aquella zona tan interessant marítima que va de Purbou a llançar també ha de quedar integrada en aquest parc.
Hi ha un terme molt important en ecologia, que són els connectors o els corredors ecològics, no?, o els corredors biològics. Sí, sí, hi ha tot el tema que també de connexió ecològica, que farà que tot sigui un conjunt, o sigui, i amb això, amb aquest parc, diguem-ne que ara seria...
quasi l'ataca que tenim de xarxa Natura 2000, tindríem un seguit impressionant. Perquè si comencem per l'Albera, anem al Cap de Creus, anem als Aiguamolls, anem al Montgrí, anem a les zones del Baix Ter, muntanyes de Begú, les Gavarres, tindríem després tota la zona de Rocacorba, Banyoles, la zona volcànica de la Grotxa, l'Alta Grotxa. Tenim un conjunt de parts naturals al voltant
de Figueres, de l'Avisbal, de Girona, espectacular. Tindríem una comarca amb una potència, amb un patrimoni natural ben reservat i esperem que ben gestionat, jo crec que únic pràcticament a Europa.
En el cas de l'Albera, de quins valors ambientals estem parlant que són principalment? O sigui, perquè darrere de la creació d'un parc natural hi ha unes raons. Quina és la carregada de raons en el cas del parc natural de l'Albera?
La part d'Adual de l'Albera és dels llocs que, per sort, com que estem parlant de propietats molt grosses, s'ha pogut mantenir força intacta, perquè hi havia grans propietats, això volia dir que no hi havia compartimentacions, i a vegades, amb aquestes compartimentacions,
Hi ha hagut una gestió a vegades bona i a vegades no tan bona. Per tant, amb això han preservat zones de boscos molt interessants, tant a Requesens com a Beucitges, com a la zona de Sant Quirxa de Colera. Per tant, hi ha uns paisatges vegetals espectaculars. És una zona, podem dir, molt preservada.
i a part d'aquest interès de vegetació, l'interès botànic, com a interès faunístic, hi ha espècies molt i molt interessants, però, per exemple, hi destacaria una, que és la tortuga, la tortuga mediterrània, que a l'Albera té a tota la península l'únic lloc de distribució, a part de moltes altres espècies que hi ha de vertebrats i d'invertebrats, però remarcaria molt la tortuga de l'Albera. I també hi ha
Una vaca, que és la vaca de l'Albera, que podríem dir que l'Albera té i viu una raça domèstica autòctona que fa mils d'anys que evolucionen allà i que també té molt d'interès. Totes les races domèstiques autòctones integrades en un territori, crec que també és un patrimoni genètic que hem de preservar.
I això suposo que com en terreny animal i vegetal les fronteres no existeixen o estan més delimitades per unes altres raons, també garanteix aquesta connexió amb la protecció del sud de França, no?, de la Catalunya Nord, en aquest cas. Exactament, aquí l'ideal, l'ideal, l'ideal serà que tard o d'hora es pugui fer, que ja hi ha una zona protegida, que és la reserva de la Massana, però tard o d'hora...
S'haurà de fer el parc de l'Albera, de veritat, serà el moment en què arribem a la carretera del Boló fins al Regalés. Tota la zona nord de l'Albera també hi haurà part que està protegida, però hauria d'estar integrada en aquest parc transfrontalera. O sigui, cada cop més hi ha més integració.
d'una banda a l'altra de la frontera, i l'integració total serà el moment en què tinguem aquest part de l'Albera, que realment sigui l'Albera tant la banda nord com la banda sud, perquè tant Albera és la part del Rosselló com la part empordanesa. Esperem que aviat això pugui ser una realitat també.
I Jordi, no hem d'obviar que un punt calent en aquesta zona, en els últims anys, és tot el que hi ha al voltant de la implementació de parts solars, parts eòlics... Què implicarà en aquest sentit la declaració de part natural?
Bé, en aquesta zona evidentment hi ha hagut aquesta unanimitat d'ajuntaments que volien el parc amb molt cas per fer front als parcs geòlics. Com que en el plàter que hem fet ara últimament, que estem treballant des del Departament de Territori, ja excloem les zones que són xarxa Natura 2000, podem dir que ja actualment una gran part de la zona del parc està exclosa de parcs geòlics.
L'energia iòlica és una energia que, evidentment, haurem d'utilitzar, i més a l'Empordà, que tenim un vent que és mal guanyat, que no l'aprofitem quan bufa tramuntana, com fa pocs dies que hem vist. Si poguéssim usar aquesta energia seria fantàstic. Però, evidentment, els parcs iòlics
s'han de posar, els hem de fer servir, seguríssim, per descarbonitzar i per tenir aquesta autonomia energètica que hauríem de mirar de tenir, els hem de posar amb molt de seny a llocs molt adequats. Per tant, no s'han de posar llocs amb interès paisatgístic, no s'han de posar en llocs d'interès de flor i de fauna,
Ara sí que hem de trobar els llocs adequats que amb el mínim d'any en el paisatge, amb el mínim d'any a la fauna, s'hauran de posar. I un lloc, evidentment, que també estem treballant, és per fer aquesta plataforma, el ple MCAT, que s'ha de mirar de posar a l'abadir de Roses Maren dintre, també en el lloc on, a nivell de paisatge, l'efecte sigui quasi invisible,
i que l'efecte també en les comunitats biològiques sigui el més baix possible. Però és molt important poder aconseguir energia de la tramuntana.
Jordi, abans la citat. Ens anem cap a un parc proper, el que serà l'Albera, el cap per natural de Cap de Creus, que aquest proper estiu hi haurà la novetat on el proc hi entrarà plenament en la fase d'aplicació, el 100%. Està tot llest i com ho veieu? Com ho valoreu?
Bé, el PROC, diguem-ne, ha estat un procés llarg de tramitació, llarg d'aprovació, finalment hi ha un consent, sempre hi ha un pla d'aquests, doncs si hi ha gent que està en contra, està previst començar-lo a aplicar, primer, evidentment, de manera pausada, sense provocar grans traumes, però també de manera enèrgica, perquè, evidentment, les coses canvien, hi ha molta...
afluència en els espais naturals i és molt important disposar, per preservar els elements naturals d'interès, és molt important disposar d'aquestes eines que facin que l'element que volem conservar no es faci malbé, malgrat que fem un ús públic. El que no podem fer és fer parts naturals, que després amb l'afluència de massa gent o de masses activitats,
ens carreguem allò que volem protegir. Per tant, és evident que hem de buscar l'equilibri sempre entre la conservació, l'ús públic assenyat, i que els parcs realment també siguin zones en què hi ha un desenvolupament molt sostenible, molt integrat, però que realment és una eina que la gent, els propietaris, els...
els ajuntaments vegin que és una eina positiva pels seus territoris que preserven però que, evidentment, van permetent un desenvolupament d'aquelles zones que no són zones que volem que quedin desertitzades de població. I ara deixa'm entrar en el que ha estat el teu territori de treball durant molts anys. Vaia canvi, no?, ha fet els aiguamots de l'Empordà aquesta temporada amb totes les pluges respecte als anys que portàvem.
Moltíssim, moltíssim. Jo crec que, a part de les pluges, s'ha notat també molt el canvi de direcció que hi ha hagut. Ara ho porten en Ponts Feliu, que és una persona que coneix els Aigua Molls de fa molts anys. Un dels objectius que em vaig posar quan vaig iniciar la segreteria, d'acord amb la consellera Sílvia Paneque, era tornar a fer que els Aigua Molls fossin un lloc molt de referència,
que per desgràcia havien perdut pistonada els últims anys i s'ha aconseguit. També hem tingut la sort, evidentment, de que ha plogut, perquè si no encara els passarien magres. Però entre una millor gestió i les pluges generoses que hem tingut, per exemple, hi ha un indicador, que és el nombre d'ànecs que van passar a l'hivern als aigomolls, que havia baixat uns mínims històrics quasi dels inicis del parc, que eren 2.500 ànecs a l'hivern, i aquest any en tenim 5.000, i l'objectiu per l'any que ve és que n'hi hagi 10.000.
Aquest any espero que a més a més l'època de cria torni a ser llocs que fa anys que no s'inundaven com l'estany de Vilut, l'estany de Murnau i d'altres tornin a estar pleníssims de vida a la primavera i per tant els aigomolls tornin a ser aquell lloc
tan interessant, tan viu, que a part d'acollir moltes espècies molt interessants, sempre acoll a moltíssima gent que els visita, que surt seduïda ambientalment, tornar a muntar acampaments perquè nens i nenes, nois i noies, també surtin engrescadíssims dels aigua molls, per tant que torni a ser aquell lloc meravellós, creador de moltíssimes vocacions que havia estat des dels inicis.
I Jordi, deixa'm acabar amb una pregunta, amb una qüestió. Les últimes setmanes, la setmana passada aquí a l'Escala, va acollir la presentació d'aquesta iniciativa de camins de mar, d'aquesta unió de camins de ronda entre Malgrat i el sud de França. Voldria saber com ho valora el Departament de Transició Ecològica i si també els hi ha arribat alguna inquietud, com per exemple expressaven plataformes com SOS Costa Brava.
Bé, de fet, oficialment, jo no he vist cap projecte, diguem-ne, que ens hagi arribat per valorar de moment. Sé que és important que hi hagi rondes de mar, crec que ja n'hi ha, però fer una infraestructura, a vegades una mica dura, que vagi de dalt a baix, jo no la veig, perquè hi ha moltes zones de molt interès natural, que seria molt complicat ara...
adaptar-hi camins massa importants. Per tant, crec que hi ha unes rondes que s'han de fer, que s'han de millorar, en algun lloc s'han de completar, però fer una estructura forta i dura, jo no ho veig.
Per exemple, impossible anar de rodes a l'escala passant per la platja, perquè hi ha una platja que sortosament finalment hem pogut protegir, hi ha les goles dels rius, que ara seria absurd fer unes estructures per passar-les. També hi ha les bocanes en Puriorabo.
com a idea pot estar bé fer un camí que vagi de nord a sud, però hem d'aprofitar aquells camins que existeixen i crec que tenim altres prioritats en el país com per anar fent abans d'anar discutint aquests temes. Jordi Sergatal, secretari general de Transició Ecològica, moltíssimes gràcies per ser-hi avui aquí a la Randa Mar i per portar-nos aquesta bona notícia, l'inici de tramitació del que serà el futur per natural de l'Albera. Moltes gràcies a vosaltres, com sempre. Que vagi molt bé.
La Costa del Garraf ha estat protagonista aquest cap de setmana d'un fenomen òptic que ha captat l'atenció dels medis i les xarxes socials. Una imatge excepcional i pel que sembla molt difícil de repetir, Carla. Sí, Marina, exacte. Aquest dissabte es va viralitzar una imatge molt cridanera de la Costa de Sitges. Fotografies i vídeos on es veien desenes de valers flotant a l'aire per damunt de la línia de l'horitzó.
En una època en què tot el que veiem gravat o fotografiat i ens sembla mínimament inverosímil, ho etiquetem ràpidament com a fake o com a intel·ligència artificial. I més d'un segur que va veure les imatges amb certa incredulitat. Però a vegades la realitat i la ciència ens porten situacions curioses que, per més que semblin complicades d'entendre i de processar, són tan reals com la vida mateixa.
I òbviament que si a la nostra costa ens hem trobat amb un fenomen d'aquest tipus, n'havíem de parlar avui a Randamar. Així que hem trucat al Josep Miró, que els que habiteu habitualment a les zones de Canal Blau Ràdio ja el coneixereu com el nostre meteoròleg de confiança des de fa molts i molts anys. Molt bona tarda, Josep. Com estàs?
Hola, bona tarda. Moltes gràcies per estar avui amb nosaltres. Mira, aviam, perquè com dèiem, la imatge era bastant surrealista, podríem dir-ho, que totes aquestes desenes de vaixells surant a l'aire, però no era cap imatge editada ni res de tot això, sinó que era un efecte òptic que pot tenir diverses explicacions i que tenen molt a veure amb les condicions meteorològiques, no?
Sí, exactament. I, a més a més, es va fer públic el dissabte, però la imatge es va produir entre divendres i dissabte. Per tant, és molt en funció de les condicions que hi ha en aquell dia. Avui seria molt difícil que es pogués tornar a succeir aquesta situació. Jo no les havia vist mai...
i és un fenomen, tot i que no és impossible, ni inèdit, ni que només passa un cop cada 100 anys, però és molt poc probable, és molt poc freqüent, perquè s'han de produir algunes coincidències que no són fàcils. En diuen vaixells voladors perquè dona la casualitat que hi havia els valers davant de la copa. És un altre dia que no hi hagués aquests valers, probablement ens hagués passat per alt aquest fenomen.
Aquest fenomen es produeix en situacions que la mar estigui molt encalmada. Això ja és un d'aquells hàndicaps que pot fer que no es vegi cada dia perquè la mar plana com un mirall tampoc li tenim molts dies. I encara hi ha un efecte una miqueta més...
que ho complica més i és que perquè es produeixi aquest fenomen que realment tècnicament es diu fals horitzó a l'horitzó tots sabem el que és que és una línia també és un fenomen òptic no hi ha aquesta línia plana recta marcada que separi el mar del cel sinó que és un efecte que nosaltres el veiem i aquesta línia no sempre està a la mateixa distància sinó que varia una mica en funció de la visibilitat
El que passa és que en aquesta situació aquesta línia que separa la mar del cel està moguda. Per què? Perquè hi ha una altra línia que a efecte visual es veu i és el canvi que hi ha entre la mar més plana de mar endins i la mar més ondulada, més mogudeta, més arrissada de prop de la costa.
Aquest és un altre fenomen que fa que això sigui més difícil de veure, perquè el normal és al revés, que la mar més encalmada, més plana, sigui la que està tocant a la platja i, en canvi, la que està més a l'interior. Per això fa que aquest fenomen sigui bastant difícil de veure, perquè s'han de produir aquests factors, que la mar estigui
molt plana, i que la que estigui més plana sigui la de mar endins que no la mateixa línia de costa. Això fa que es formin dues ratlles i només en veiem una. I sigui més visible la més propera, la del canvi de la mar arrissada a la mar plana, que no la que canvia del mar al cel, perquè l'horitzó no estaria amb la imatge més blava fosca que vèiem en les imatges, sinó que la mar estaria just a la base dels vaixells.
Clar, perquè aquesta part més de mar endins, que tu parles, que ha d'estar molt més en calma, reflecteix completament el cel, no? Exacte, sí, per això en diuen que és un fals horitzó, un fals miratge, és un efecte visual que sembla difícil d'entendre i, a més a més, per fet aquest que sigui poc freqüent, però no impossible.
I té molt a veure, com deies, també amb el tema de les corrents que hi ha en aquell moment, tant a prop de costa com en alta mar. Més que de les corrents, l'onatge. L'onatge ha d'estar molt pla a mar dins i la mar ha de presentar més onatge...
a prop de la costa perquè hi hagi aquesta diferència de moviment que és el que la vista no acaba de veure i acaba donant la sensació que l'horitzó estigui més aixecat del que realment estem veient.
i abans ho deies que és una cosa que és molt difícil de veure és supercomplicat que això passi però sí que hi ha altres parts del món on a vegades s'han trobat amb imatges similars no diríem iguals perquè són similars perquè és un altre fenomen que sí que genera certes distorsions en la imatge però que són els casos dels miratges superiors que es produeixen en zones més fredes
Sí, els miratges superiors l'efecte és molt semblant, però no es produeix en aquesta diferència de mar plana a dintre del mar i mar arrissada prop del litoral, sinó que es produeix més que res en situacions d'aire més fred, d'inversió tèrmica i, per tant, en latituds superiors. En mars més freds seria més pròpia de la costa
o del mar Bàltic, on és més freqüent aquest miratge superior, el que passa és que pràcticament la imatge seria molt semblant, però és més llavors per un problema de diferència de temperatura que no pel contrast entre mar plana i mar arrissada, tot i que l'efecte és pràcticament molt similar. La diferència és aquesta, que es produeix sempre en situacions d'inversió tèrmica, que no era el cas en el cas nostre aquest dissabte,
I, per tant, és un altre fenomen amb uns efectes similars però amb una causa diferent. Sí, perquè en aquest cas estaria causat per la diferència de densitat entre les capes d'aire, no?
Correcte, la diferència de densitat, la diferència de temperatura, però un altre fet, perquè la part més baixa de l'aire ha d'estar enganxada a la mar perquè pugui distorsionar, que faci el miratge més elevat. Per tant, encara és més difícil de veure aquest miratge superior que no pas el fals horitzó.
Doncs si el fals horitzó, ja parlàvem que era una cosa excepcional, el miratge superior, per tot l'estudiat que està, és una cosa pràcticament anecdòtica. Però estem amb unes latituds més baixes, la inversió tèrmica no és tan probable a la mateixa
línia de costa, sí que tenim altres inversions tèrmiques en situacions antipsiclòniques, però més inversions tèrmiques entre les planes i les serralades, i no pas a les zones de costa. Per tant, això fa que sigui molt més complicat de veure-ho a la zona nostra.
En latitud superior probablement és més fàcil veure el miratge superior que el fals horitzó, perquè en latitud superior que tinguin la mar plana a fora de la costa encara també és molt més difícil que no ho passi. Tu creus que podríem tornar a veure aquesta imatge aquesta primavera?
És molta casualitat, s'han de donar molts factors. Amb els anys que fa, que jo no ho havia vist mai, doncs es fa una miqueta difícil que ho puguem tornar a veure en uns dies la situació atmosfèrica i, sobretot, d'un atge.
de dissabte a avui és radicalment diferent. Dissabte vam passar, quan fem l'observació marítima mare arrissada, i avui hem passat maró a onades de més de mig metre. Per tant, avui és impossible que es produeixi, i en els propers dies és molt difícil. Per tant, es pot tornar a donar, però ha de tornar a ser una casualitat d'aquestes. A més, també es pot donar el lloc un dia en què es produeixi i que no hi hagi cap objecte
que ens doni visió a aquestes dues línies. Hi ha d'haver algun vaixell, algun objecte de tots aquests seguits de valers, o algun objecte clar que ens elevi les dues línies. Si no, pot ser que ens passi desapercebut, tot i ser-hi.
Clar, si no tenim referències, com és això, un cap de setmana en què la gent treu els vaixells a navegar, els desbarjo, és molt més complicat que ens adonem de què està passant. També hi ha els vaixells de Tresca, que també operen amb una certa regularitat, també passen vaixells de càrrega més grans, que també ho faríem veure, però, vaja, hi ha d'haver alguna referència, com bé dius, perquè puguem veure les dues línies, la
La imaginària i la de l'horitzó més marcat, que és prèvia a on estan els vaixells. I escolta'm, Josep, abans de tancar, jo aprofitant que tinc aquí i que acaba d'arrencar la primavera, com es planteja aquesta estació?
Bé, no ens agrada gaire a nosaltres fer previsions estacionals. Sí que hi ha models a gran escala que, sobretot del Sèrie Meteorològic de Catalunya, que de tant en tant diuen com ha de ser l'evolució no d'una estació, sinó d'una més vista.
I nosaltres ens limitem més en previsions de 15 dies, vista que ja sembla molt. Però a curt termini sí que podem dir que, tot i que aquests primers dies de primavera les temperatures han estat una miqueta més baixes, potser del que tocaria, sobretot de nit i matinada, tret d'avui, que sí que han pujat força les temperatures, però de dia han quedat molt frenades tot el que portem des de dissabte cap aquí, encara no han passat els 15 o 16 graus.
Demà comencen a pujar una mica més les temperatures i sí que ja parlaríem d'un dia més primaveral, el proper dimecres, quan les temperatures podrien arribar als 20 graus. Però, si ens centrem a un horitzó una miqueta més àmpli, a dues setmanes vistas, la previsió és que les temperatures no han de pujar, sinó que recolaran una mica perquè ens entrarà una mica d'aire més fred de l'interior d'Europa i farà
que les temperatures segueixin quedant frenades almenys una o dues setmanes més. Tret de dimecres. I pel que fa al mar, com pinta per aquests dies? Bé, no es presenta una situació marítima complicada. Avui és el dia en què, en principi, tenim una mar una miqueta més moguda, tot i que aquesta tarda ja tendirà a anar a baix i baixarà de mar a mar a jol. La resta de setmana, en principi, ha de continuar amb domini del mar a jol, amb monades...
que s'han de situar entre els 10 i els 50 centímetres. No es preveuen temporals de mar destacables de moment, tot i que de cara al cap de setmana, amb l'entrada de vent agregat de procedència molt continental a l'interior del continent, podria fer que la mar estés una miqueta més moguda, però tot i així, temporals no se n'esperen.
Llavors estem parlant que la propera setmana potser que sí que ja aprofitant la pujada una miqueta de temperatures, tot i que moderada, com deies, i el bon estat de la mar, ja comença a apropar-se a aquesta època de gaudir del mar aquí al Garraf.
Sí, ja passa, que els primers dies de primavera li costa. No és entrar astronòmicament a la primavera i dir que ha arribat el temps de primaveral de cop. Sempre hi ha uns dies que entre finals de març i de la primera quinzena d'abril el temps presenta bastant moviment, pujades i baixades, alts i baixos, i això ho hem d'esperar. I encara...
que no es veuen precipitacions a la vista destacables almenys en 15 dies. Per tant, això sí que ens assegura que de moment no s'espatlli massa a nivell de temps aquests primers dies de primavera.
Perfecte. Josep, doncs moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui per aquesta explicació d'aquest fenomen tan curiós i tan interessant i tan difícil de veure pels que haguem pogut veure-lo en directe. Moltíssimes gràcies i fins aviat. A vosaltres fins una altra. Aquí estarem. Les càpsules del mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serviran per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani hi trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani les podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules. De fet, l'Associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el rurqual comú. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una càpsula més avui aquí a la Randamar. Bona tarda.
Si et sembla, coneixem primer quin és el seu nom científic. Sí, doncs el nom comú seria el requal comú i el científic és el Balaenoptera Fisalus, el que costa una mica. Una mica complicat, eh? Sí. Vale, doncs continuem, si vols, per quines característiques, quina és la seva morfològia, com el podríem identificar? Sí.
Doncs mira, aquest és un animal molt curiós perquè aquest és l'únic misticet que tenim aquí al Mediterrani. I què vol dir això? Que és l'únic cetàssic que té barbes. Aquí al Mediterrani seria l'únic. I aquest d'aquí té unes barbes que són unes estructures creatinoses que pengen de la seva mandíbula superior.
i que actuen com un filtre deixant sortir l'aigua de la boca i, per tant, només queda l'aliment retingut en la seva boca. Així, per identificar-lo de manera senzilla, és un animal molt gran, pot arribar a superar els 22 metres. Aquesta és la paritable balena del Mediterrani. És el segon animal més gran del món.
I aquesta té una aleta dorsal molt petita, a la part més endarreria del cos, a l'últim terç del cos, i té una coloració gris fosca per la part dorsal i una coloració més blanquinosa per la part vendral. I també té algunes marques que ens ajuden a identificar molt bé aquest animal, com per exemple la zona cefàlica, que té unes marques blanques que permeten molt bé la seva identificació. Aquestes marques van des de l'aspiracle, que és el forat que tenen per respirar aquests animals,
a la part superior del cos fins a l'aleta pectoral. Allà té unes marques que també ens van molt bé per identificar aquest animal. Com es comporta el mar? Quin comportament té? Doncs és un animal que és bastant tranquil en superfície, sempre que el veiem l'envis navegant, i aquest animal, diguem, és un animal molt tranquil, però que és un animal que, sorprenentment, pot assolir velocitats molt importants.
I si estan anant de viatge, tenen un patró de respiració molt marcat. Solen fer unes 6 o 12 immersions molt curtes, i estan en superfície, van sortint i entrant de forma ràpida, unes immersions molt curtetes i superficials, i aquestes les alternen a immersions més llargues que poden durar entre els 6 i els 12 minuts. I aquestes sols que són una mica més profundes.
Si estan a l'alimentació, aquest patró llavors canvia. Veiem que les immersions i els patrons de respiració són més caòtics i solen canviar de rumb constant, busquen aquest aliment. Quin és aquest aliment que mengen? Quin tipus d'alimentació tenen? Aquí al Mediterrani s'alimenten sobretot de krill, el famós krill, que és un pati crustàcic que trobem en grans bancs en aigües més aviat superficials. I aquí al Mediterrani, per exemple, quines zones el podríem trobar?
Doncs és una mica complexa la seva distribució aquí al Mediterrani i perquè hi conviuen subpoblacions. No només n'hi ha una sinó que hi ha diverses subpoblacions i per un costat tenim una subpoblació que és resident i que no surt mai de la conca i per l'altra banda tenim una subpoblació que entra i surt cada any per l'estrat de Gibraltar.
Aquesta espècie es pot veure sobretot a la conca oest del mar Mediterrani i sobretot en aigües del talús continental, però arribant també a la plataforma continental. Entenc doncs que aquesta espècie, els que estan tot l'any aquí els podem veure durant tot l'any, no? En canvi, els que entren i surten potser sí que no es veuen tot l'any, eh?
Bé, aquí hi hauríem de diferència també a la zona mediterrànic que volem veure aquests animals. Per exemple, aquí hi ha el garraf, no? O sigui, l'època en què podem veure varia segons això, segons quina zona estiguem. Sí, i aquí el garraf és una espècie que veiem de forma gairebé exclusiva a finals d'hivern, o sigui, entre finals d'hivern i a principis d'estiu. És a dir, entre els mesos de febrer i juny, més o menys, sent els mesos d'abril i maig, els mesos que més albiraments hem pogut enregistrar des que està fent aquest projecte, aquí a la zona del garraf.
Com tota espècie, entenc que també tenen alguna amenaça. Quines serien les principals amenaces de supervivència?
Doncs sí, malauradament, és una espècie que a l'estat de conservació aquí al Mediterrani està com a vulnerable, tot aquí hi ha alguns organismes que ja la consideren en perill, i la principal amenaça és la col·lisió, amb grans embarcacions, són animals que per poder moure's no són tan ràpids com altres cetàsis més petits, i sobretot hi ha col·lisions en àrees d'alimentació,
on aquesta espècie presenta un comportament més caòtic, com havíem dit abans. I, a més a més, és una espècie que és vulnerable també a la contaminació química, com de microplàstics, i també a les conseqüències del canvi climàtic.
Us n'heu pogut identificar alguns que hagin tingut alguna col·lisió, que haguéssim vist que tinguin alguna deformitat? No, col·lisions així grans no, sí que alguns podem veure algunes marques o si algunes marques se'n poden trobar, però aquí de moment que això s'haplica, alguna cosa així molt gran no n'hem vist. Per anar acabant també, no sé si ens pots explicar alguna curiositat del qual comú.
Doncs una curiositat. Més que curiositat, també jo diria que és una experiència increïble. És un animal que impressiona quan el veus en persona. Al final et poden dir que, per exemple, que mesura 22 metres o més, però quan el veus en persona el tens davant i estàs en silenci, per exemple, escoltes com surt a superfície, fa aquestes respiracions... És un moment que impressiona molt. Jo, quan he tingut l'oportunitat de veure'ls, és una experiència que, de veritat, és molt xulo.
Recordem també, com sempre, per acabar les càpsules, que és important, eh?, que si els trobem, respectar el seu entorn, respectar les distàncies... Sí, sobretot recordar que hi ha una normativa, hi ha una llei que regula com fem aquest apropament als cetacis. Nosaltres tenim un permís al Ministeri per poder també apropar-nos, i tot i així sempre hi ha una zona d'exclusió, que és de 60 metres, recordem-ho, que no ens podem apropar. Llavors, si aquests animals són els que s'apropen a l'embarcació, llavors...
o parar motor o reduir velocitat, és el millor que podem fer en aquest cas. I mai no creuar-nos en la seva trajectòria. Doncs Arnau, moltíssimes gràcies una vegada més per haver estat aquí amb nosaltres en aquestes càpsules de rendemar. Nosaltres tornem un altre dia amb alguna altra càpsula d'algun dels altres cedacis d'aquí del nostre mediterrani. A vosaltres.
Atlantis no cau Atlantis callau Atlantis fa llum Hipòlit del mau
Atlàntic sa van Atlàntis de pan Atlàntic sa clou Tentacles espets
Ciutat en silenci al fons de la mà. Columnes, arculles, escoles, navals. El rei i la reina, una xerna, un enfós. Registre de queixos, comerç, migracions. Atlàntic s'acruix. Sa nit de cibern. Atlàntic s'ha perd. I empecs que la bruixa.
Atlantis callau Atlantis fa llum Hipòlit pel mau
I ara sí, acabem el programa d'avui. Anem a remar a mar obert amb llegut mediterrani, que no és gaire habitual. És una embarcació sense quilla que es mou molt, a la mínima que hi ha onada. Això fa que la competició del llegut mediterrani es faci habitualment al riu Ebre o al canal olímpic de Castelldefels en aigües tranquil·les. Però aquesta setmana hi ha hagut competició a Mataró i allà s'ha remat el mar Oriol.
Doncs parlem de REM aquí al programa, perquè el que volem fer és saber com ha anat aquesta competició de la Lliga Catalana del Llegut Mediterrani, que a més a més aquesta vegada tocava a Mataró, i a Mataró no tenen riu, no tenen canal, tenen mar, i s'havia de fer, doncs, remar a mar oberta. Dani Ribó, president del club de REM d'Arenys, molt bona tarda. Bona tarda. Bé, com ha anat aquesta competició a Mataró i a mar oberta?
Doncs van haver d'anul·lar mitja regata. Vaja, i això? Perquè es va aixecar, va començar aixecar vent i es va complicar bastant el tema. A partir de les 11, si no recordo malament, sí, a les 11 ja van tancar, ja van dir que van anul·lar el que quedava de regata. Llavors, veterans...
Bateranes vam poder fer la crono, per tant vam poder remar una màniga i classificar, per final A, B, C, és el que corresponia, però a les finals ja no els vam fer, per tant ens vam quedar amb els temps de les cronos. I aquí no va arribar a remar.
Veteranes i hem quedat en 8è lloc. Vam sortir amb 8è i vam quedar amb 8è. Per tant, l'objectiu era poder entrar a les finals B, per després, si s'hagués fet la final B, intentar pujar una mica més de posició. Però el nostre objectiu era això, final B, i el vam aconseguir. Justes, però ho vam aconseguir. També va ser complicat, i les finals B estem totes un segon uns a l'altre.
hem fet la sisena, setena, vuitena posició, estem tots a un o dos segons. Llavors ens estàvem trepitjant uns als altres. Les condicions van ser d'orilles, perquè amb el Mediterrani ja ho hem dit alguna vegada, que no estem acostumats a remar en onada.
I ja t'asseguro jo que em feia, perquè ja va ser maco. Però molt bé, jo vaig baixar a la barca, jo vaig baixar al Portrana del Timor, supercontent, vam fer el millor que vam poder, vam defensar molt bé la nostra situació, vas a remar molt bé. I vam saber sortir a l'àrea temporal, cap a l'àrea temporal, que es diu en castellà, molt bé.
Bé, l'objectiu per nosaltres assolit. I veterans, l'objectiu era entrar a la final, ho vam aconseguir, vam entrar a la final, vam quedar quarts, si no recordo malament, menys d'un segon, molt menys d'un segon, no quedem tercers.
I aquí sí que vam patir una mica més. Clar, jo rem un veterà, la primera demà, perquè ja havia pujat molt el vent. Clar, les noies hem remat a les 9 i mitja, corts de 10, noies a les 10 i poc, i el vent ja havia aixecat bastanta onada. I va ser maco.
A això no estem acostumats. Allà es movia tot. Però bé, bé. Però tampoc vau poder disputar la final de veterans. No, i el mixe no va arribar a remar. Perquè finalment hi havia quatre embarcacions. Seia final directe.
a final de directe, perquè no calia fer la crono per classificar, però es va intentar, i aquí la federació va intentar fins a última hora, és que no podien sortir de port, estaven a la platja de Pekín, i no podien sortir, llavors van dir, bueno, doncs serà molt complicat alinear les quatre embarcacions, a les boies, posem una crono,
Com a mínim una sortida real de l'altre i que remin, per aconseguir fer alguna puntuació. I bé, és que no sortien, ja sortien. I vam dir no, no. Màxim allò, una mica de prudència, vam tornar tots a port i vam tancar. I cap a casa. Clar, per tant, diguem-ne que les puntuacions es reparteixen en base a aquestes cronos, eh?, de les que sí que ho podeu fer. Exacte.
Sí, sí, a més ja, jo vaig anar un moment a jutges perquè havia de fer un canvi, ja m'ho van comentar, he dit, vigileu molt, sobretot, perquè pensa que és probable que no hi hagi finals, perquè, ah, no, vaig a caure un vent de bal.
I va, neta, una altra anècdota, ens passen coses. Exacte, una altra anècdota, bé, però almenys no s'ha ennogat així dos dies abans, que a vegades també us ha passat, i en aquest cas, mira, sí que vau poder remar a Mataró, mira, almenys alguna cosa. Sí, sí, i hi ha una cosa que és xula, eh, que a veure, aquesta poca també tenim del Mediterrani, que és poc sensible, bueno, que es mou molt i que no el podem treure...
Ostia, jo el dijous mateix jo vaig fer un entreno fora, fora de port, no? Anem a jugar amb les onades, hi va un mar de fons important, i Déu-n'hi donar el que respon. La dona domina molt i se'n va. Però bueno, és més versàcil del que sembla. Si no, ja clar, bueno, ja hi va haver un moment que jo crec, i això és opinió personal meva, que n'hi ha mal llegut català, que és més sofert, i que està més basat a l'onada, haguéssim pogut sortir. Clar.
perquè es quedaves remant i llavors moguïa sí, sí, sí, no, no, està clar sempre ho heu dit, eh, que el llegut mediterrani o no tenir quilla es belluga moltíssim molt més que un llegut català però imagina't com devia ser si fins i tot un llegut català hagués patit en allà sí, pensa nosaltres remant clar, i a més quan estàvem remant veterans que a l'anada hi era més alta un es va enganxar, un de babor va enganxar i vam enganxar els quatre
Va enganxar la pala a l'aigua perquè va picar l'onada, se li va quedar la pala allà trebada, clar, això automàticament fa que la barca se'n vagi tot escurada cap a favor i automàticament va canviar de rumb. Clar, l'estel, la timonera, diu, hosti, no sé si entro, perquè de cop en lloc d'anar recte anàvem cap a mar obert. I clar, corregir això és molt difícil. I prou bé que ho vam fer, perquè tampoc estem acostumats. Però clar, és...
Poden passar moltes coses, i al final també, mira, per prudència em sap greu perquè el mixer no va remar, i per prudència vam dir que no, i a més la Núria estava al timó, que la Núria fa 15 anys que porta timons, que no és allò, que té solera amb el tema, i em va trucar, i em va dir, Dani, com ho veus? Jo estava a terra, jo no ho veig, i els jutges estan aquí a veure si no, però jo no ho veig, i vaig dir, Núria, si no ho veus clar, no sortiu, perquè no té sentit.
I els nens que van jugar, que la màniga la tenia d'abans, vull dir que dents i així, les categories de més petits, també van renunciar a sortir. Moltes renunciaven a sortir, diuen no sortirem així, no posarem en risc els nanos perquè prou ens costa com perquè ara més ens acollonim aquí.
amb aquest mar. I vam començar a parlar amb jutges i anuleu ja, per favor, perquè no anem. I ja està. I després més tard va anar més bé, per tant tampoc no ho haguéssim pogut salvar. No, no, no, les condicions no van millorar, diguem, de mesura que passaven dues hores. No.
Bé, muntar el camp de regates a mar obert és complicat i a Mataró sempre que anem muntant un desplegament allò molt xulo que posen un bar, posen una mica de servei de begudes i de cafès i una mica de botigueta i ens acullen molt bé i ens tracten superbé i muntar un camp de regates és molt complicat perquè les oies no es moguin i tota aquesta història.
I vam fer tot l'esforç i amb totes les seves ganes, i al final només has de fer la meitat. I com a club organitzador, mi sempre em sap greu que no es puguin fer, perquè és molta feina, és una feinada.
quan organitzes alguna cosa i pel temps o pel que sigui no ho pots acabar tirant endavant, sap molt de greu, sap molt de greu. Sí, sí. I si a sobre, doncs, els que veniu de fora també us sentiu ben acollits, doncs, clar, sap greu per l'anfitrió, eh? Clar, tot superbé, tot superben endreçat, estem com molt còmedos, una mica allò com a casa, no?
que tenim allà una mica de terrasseta i tot, que ens munten quatre taules, unes cadires, sense allò que estiguem bé, però estem a la platja, però bé, molt bé, i que miren els detalls una mica així amb l'upa, perquè això per facilitar la...
la comunitat de tothom, i cap a les 12, tots cap a casa. Bé, en qualsevol cas, mira, ja està, capítol passat. Quina és la pròxima cita d'aquesta lliga catalana de Mediterrani? No sé quantes proves queden encara. Mira, ens queda un canal...
Ens queda un canal olímpic. Llavors ara en tenim, perquè això ho va comentar algú quan estàvem valorant amb els delegats, el dia 12 d'abril tenim data com ho dir. Què vol dir? Que és possible, o no ho sé, que aparegui una regata aquí. Però en principi no està previst. És una data amb la que es podria jugar. Per si s'hagués hagut d'anul·lar alguna regata, com ha passat, col·locar-la aquí. Però encara no ho hem fet i ja n'hem anul·lat alguna.
Això vol dir, clar, hem de trobar un club que vulgui organitzar la regata. I no és fàcil. Pel que dèiem, és molta feina i molta responsabilitat. I l'altre és el 19 d'abril, el que tinc aquí apuntat. 19 d'abril al canal, a l'última. L'última de la lliga, 19 d'abril. I és campionat de Catalunya...
Tinc mirant perquè no me'n recordo mai. Ja és el maig, ja és el maig, això ja cau molt lluny. El 9 o 10 de maig. Molt bé. A Sant Feliu de Guixols. Sant Feliu de Guixols, fantàstic. Sí, allà tenen l'abadia que ella és molt tancada i allà si fa mal temps allà aguantem. En Mediterrani, estem parlant en Mediterrani. Sí, sí, sí.
Fantàstic. Doncs bé, estarem pendents, estarem al cas, a veure si finalment hi ha alguna regata al cap de setmana del 12 d'abril, i si no, doncs el dia 19 al Canal Olímpic, si no fa mal temps, si tot va bé, si tot va com ha d'anar, acabarà ja aquesta lliga de lligut mediterrani. Cada moment, els d'Arenys, com esteu posicionats? Allò en un lloc que ja us ha satisfat o com?
Sí, jo ara, ahir m'ho deien, jo no controlo molt això, estem a tercera, de la Generala seríem a tercera posició. Ah, molt bé. I és, bueno, no, no, no, aquelles coses que no es poden dir en veu alta, no, perquè després passen coses, però potser aguantem la tercera posició. Ara, en aquesta prova que ens queda hauríem de fer un desastre perquè no...
Hauríem de quedar molt enrere per no mantenir la tercera posició de la General o bé algun club hauria de donar allà un cop d'efecte que ens fes caure de la tercera. Però en principi em deia en Miquel, que és el nostre estadista de veterans, que ho té tot supercontrolat, que estem prou ben posicionats i que ho hem de fer bé.
Hem de fer bé, hem de estar concentrats i fer-ho el millor possible, evidentment, però que mentre no fem cap bestiesa, la tercera posició la mantenim. Vinga, doncs aquest que sigui l'objectiu d'aquesta lliga, mantenir aquesta tercera posició, a veure si amb una regata que queda o amb dues, si s'utilitzés aquest comodí del dia 12 i se n'organitzés una altra. Exacte.
Perfecte. Doncs Dani Ribó, president del club de Rem d'Arenys, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona i per haver-nos explicat aquesta mitja regata de Mataró per culpa d'Alben i la Mala Mar, que va fer que no es pogués disputar tota, però bé, en qualsevol cas es va poder remar i això és important. Correcte. Perfecte. Moltíssimes gràcies. Bona tarda. A vosaltres. Bona tarda.
I així arribem al punt final de l'arram de mar d'aquest dilluns 23 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les tard siguin el fart.
Evidentemente afecta, pero creo que la plantilla está preparada. Al final yo creo que hay que centrarnos en nosotros. Son nueve partidos los que quedan, ir creciendo, recuperar esas buenas sensaciones que tuvimos y estoy seguro que lo sacaremos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, tot i que estan de sense efecte, l'equip s'ha de sobreposar i buscar, en les nou darreres jornades de Lliga, sortir d'aquesta mala situació. La primera oportunitat, aquest cap de setmana. Dissabte 28 de març, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 30. El grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Juventut Torremolinos.
Com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El catàleg d'Obramat té més de 20.000 productes, però per nosaltres som més de 20.000 històries, com la d'aquell ciment que va ajudar a construir el pati d'en Pedro, o la d'aquestes plaques de guix que van aïllar de la humitat la casa dels Fernández. I per continuar construint històries, hi ha disponible el catàleg 2026. Troba-la al teu magatzem. 20 anys construint junts. Obramat. Ara, o quan vulguis, aquí tindràs totes les notícies de Tarragona. Connecta amb tarragonaradio.cat.
L'entrada és gratuïta.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona utilitzarà 14,9 milions d'euros del romanent de tresoreria per finançar inversions, evitant així demanar nous crèdits bancaris. L'operació ha rebut el vistiplau del ple celebrat aquest dilluns. Només Esquerra Republicana ha votat en contra i PP i Vox s'han abstingut.
La consellera d'Hisenda Isabel Mascaró ha afirmat que és una molt bona notícia perquè es podrà executar els projectes amb fons propi, estalviant molts diners, especialment en un moment convuls per l'economia com a conseqüència de la guerra a l'Orient Mitjà. Ens estem apartant de la tempesta que pot suposar els increments d'euribors, pujades de tipus d'interès del Banc Central Europeu.
I no només això, estem baixant deute i l'estem situant a una xifra històrica mai vista, mai vista inclús per funcionaris que porten aquí mitja vida. El modificatiu de crèdit aprovat contempla intra d'altes diners també per engegar el nou barri a l'entorn del Col·legi Sant Pau o per l'asfaltat de carrers. La portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, lamenta que s'actuï a cuita corrents pel pas del Tour de França.
per asfaltar els carrers de Tarragona de manera ordinària, d'alguna manera posem una aportació insuficient, però quan ha de venir el tour resulta que llavors correm amb el modificatiu per asfaltar just abans que arribin els ciclistes. Doncs bé, vagin amb compte, no porin tant, a veure si hi haurà algun problema amb les obres i els ciclistes hauran d'agafar la bici de muntanya perquè amb la quantitat de forats que hi ha al paviment serà una mica complicat. Estem seguts que no, que estarà a punt.
Un ple de Tarragona que d'altra banda ha aprovat una congelació de les tarifes dels taxis. Els preus no experimentaran canvis de manera generalitzada i només s'actualitzarà el suplement de sortida des del port de Tarragona que paguen els carabaristes. El sector havia proposat una revisió a l'alça. El punt ha rebut 12 vots a favor i 15 abstencions, entre elles les dels consellers d'Esquerra.
El seu portaveu adjunt, Xavi Puig, diu que és un tema metropolità i que s'hauria d'abordar com a tal, i el conseller socialista Nacho García ha manifestat que l'objectiu és que es faci un bon servei a la ciutadania. El sentim a tots dos. Li proposem que ho abordin com una qüestió metropolitana.
perquè això és una qüestió metropolitana de calaix. Hem de continuar treballant perquè el sector del taxi es pugui guanyar la vida, però sempre pensant en les persones i en els usuaris i usuaris que els utilitzen.
Encara afegim que el projecte per donar un nou ús al mercat del Fòrum ha rebut un nou impuls després d'haver rebut llum verda del plenari municipal. L'espai, tancat fa una dècada, estarà dedicat a la difusió i promoció de la cultura gastronòmica mediterrània. El portaveu de Junts, Jordi Sendra, té clar que l'antic mercat del Fòrum...