Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 26 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí.
Arran de mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al dret de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Coneixerem de primera mal tractat d'alta mar, parlarem de la pesca i de la seva situació actual. Ens submergirem al fons del mar amb dofins i les seves interaccions. Passejarem pel futur amb el delta de l'Ebre i acabarem el programa d'avui navegant en un vaixell de vela llatina bastant antic. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rondamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs?
Molt bé, ja ha passat el cap de setmana i ja tenim una altra setmana per davant que se'ns acaba el mes. Un cap de setmana que ha deixat nevades, un cap de setmana més, bastantes nevades. Dissabte, sobretot, eh? Dissabte va ser fantàstic per aquella zona de valls. Un ventot, un ventot increïble aquí a la zona de Tarragona. Renfe segueix sense... Fins de les seves. Sense...
Més que res fer rodalies. Segueix sense funcionar, no passa res, un dia més. Sí, passa, sí, passa. Pobres preguntes. La gent que ho agafa potser està a punt de tirar-se per un pont o alguna cosa d'aquestes. Paciència, paciència. Ja sé que és complicat. A més a més, aquest matí es veu que sí que anava, ara que no va, ara que tornem a aturar, ara tornem a avançar. Paciència, paciència. Per això ho dic, o sigui que està tot. De moment, això és el resum ràpid del cap de setmana. Jo ho he vist, eh?
Ah, t'ha deixat un. Quina? Hi ha algú que s'ha posat fins a dalt de tot de calçots. Ah, sí, hi ha hagut la gran festa de la calçotada aquí a Valls i, com sempre, hi ha el concurs de menjar calçots. Quants s'han menjat? Cent, quants? Crec que posaven 111, ara no vull pecar, però crec que 100 i pocs. O 100 i molts, depèn de com.
Això és una cosa que jo mai no entendré, perquè te menges més de 100 calçots i no sé com pots dormir aquella nit. Jo t'he dit l'habitant. Sí, l'habitant. L'habitant. O vomitant. Bueno, una miqueta de tot. Jo crec que han de tenir un estoc molt gran.
O que ho deixen... Clar, no deixa de ser ceba amb una miqueta de salsa. Bé, doncs sí. Haurem de fer l'entrevista a aquest bon senyor que ha estat el guanyador. Ara no m'ha recordat el nom. Normalment sempre guanyava més o menys sempre el mateix. Enguany no sé si ha estat així, eh? Vull dir, ho desconec totalment, però porta uns anys que guanya la mateixa persona.
Ara ho buscaré, ara ho buscaré, a veure què diu. Fantàstic. Vinga, va, anem fins al dret de l'Ebre a saludar la Cel Prieto. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé de dilluns, l'últim dilluns del mes, de fet. Ha passat molt ràpid este gener, bueno, lo temps en general, no? Les setmanes passen molt velozament. I parlant de calçots, bueno, per exemple, jo a mi els calçots m'agraden una mica, tampoc soc allò amant, el que sí que m'agrada és la salsa romesco.
La que fa ma mare, bueno... Cuidao, cuidao aquí de salsa de romesco, perquè a Valls te dirien que salsa de calçots. Bueno, a Valls, a tota Catalunya, salsa romesco. Així que els de Valls, bueno... Jo no m'hi ficaré amb això, eh? Tot depèn de l'anyora, eh? Si se li posa o no se li posa alguna cosa d'aquestes, eh?
T'ataquen a la iugular, no? Sí, exacte. Sí, sí, a més de veritat. L'home es diu Xavier Corrius. El que s'ha menjat més de 100 calçots. 32 anys, veí de Santa Eulàlia de Berga i va menjar 109 calçots. O sigui, a sobre de la zona de Barcelona. Gairebé 4 quilos de calçots, eh? Mare meva, la gent està molt malament. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. A mi només m'aconteix aquest senyor que va a Corrius a menjar calçots, perquè tants, tants, tants, ha de córrer per menjar tants calçots. És inviable. Què vol dir? Se'l va a menjar, eh?
Sí, però és inviable, o sigui, no m'imagino... Bueno, és igual. Un altre ingredient seria la discussió, la salsa xató, no?, també, que també aniria amb el complement de si és xató, si és romesco, si és Sitges, Vilanova... Anem obrint melons per discussió. Tarragona al Serrani.
Com va la Carla darrere meu, ja llenço el meló del xató, si és de Sitges o de Vilanova. Jo és que amb aquests melons no m'hi fico, perquè són molt sensibles, aquests melons. I, per tant, són molt complicats, jo no m'hi vull ficar amb aquestes coses. Ho deixo per Valtros. Vale, vale, vale. Anem a saludar ara mateix a la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Ara mateix, una mica malament amb el que m'acaba de dir, que el xató és salsa romesco. La veritat que si això torna a sonar per aquí, em sembla que es presentarà una emoció per convertir algú en persona no en grat aquí al garraf. I de censura, eh? He dit salsa...
He dit salsa xató, Carla. O no salsa xató. Sí, sí, és igual. Encara m'apitjoro més, no? Encara, encara, encara pot anar una mica pitjor. Perquè, a més, jo avui justament he dinat xató, una bona amanida de xató, i la veritat que encara m'ha fet una miqueta més de mal perquè ho tenia molt fresc.
Això fatal, eh? Jo ja ho he dit. Jo amb aquestes coses no m'hi fico. I anem a saludar també l'Oriol Leudis de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, Marina, molt bona tarda a tothom. Bé, jo tampoc m'hi fico, eh? Jo, Marina, avui faré com tu, no m'hi ficaré. Gent de pau, som gent de pau. Suïssa, Suïssa. Jo, saps que només em fico amb les gambes, que les millors són les Arenys. A partir d'aquí, els xatons i les sauces són boníssimes i cadascú són seves de tothom. Però ja està, no m'hi fico, no m'hi fico.
El tema de les gambes també donaria per un programa sencer, tampoc ho explicaré, perquè entre Palamós, Tarragona, totes les gambes no acabaríem. Que jo em pregunto, si no deu ser més o menys tot la mateixa gamba, però és igual. No, són diferents, són diferents. Un dia t'ho explicaré. Obrirem aquest meló un altre dia. Vinga, va, anem a començar el programa d'avui que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el nou vaixell del Museu de la Pesca de Palamós es dirà Aulamar. El catamarà s'està construint a Càdiz i s'espera que entri en cervell l'estiu vinent, Sergi.
Doncs sí, Marina, la nova adquisició del Museu de la Pesca de Palamós ja està batejada. Les escoles del municipi, la cofreria de pescadors i membres del Galp Cops Tabrava, entre d'altres, han acabat triant el nom d'aula mar entre les 17 propostes finalistes. El vaixell, que ara mateix, com deies, s'està construint a Càdiz, concretament a les dresanes Colmar de Xiclana,
serà un catamarà de 15 metres d'eslora que es proposa com a objectiu ser un centre pedagògic i científic per ampliar les experiències que ofereix el propi Museu de la Pesca. El catamarà tindrà dos casca o patins construïts en alumini i el projecte té un cost de 850.000 euros finançats amb els fons Next Generation. S'espera que el vaixell estigui acabat i entri en funcionament aquest pròxim estiu. Dins del vaixell hi haurà espai per acollir 38 passatgers i dos membres de tripulació.
La cursa de la dona de l'escala reuneix més de 1.100 participants. L'esdeveniment aconsegueix recaptar 10.800 euros per la investigació de la malaltia del xercot marit Tuth.
Doncs sí, diumenge multitudinari d'esport i solidaritat a l'escala. 1.102 persones s'han reunit a la que està la novena edició de la cursa de la dona de l'escala per recórrer els pocs més de 5 quilòmetres a Randamar, entre la plaja i el Museu Arqueològic d'Empúries. La cursa s'ha convertit en una cita solidària fixa en el calendari on s'assuma molta gent de l'escala, però també d'arreu de Catalunya. L'organització es mostrava molt satisfeta al final de l'esdeveniment. Escoltem a Judit Ventura.
Estic tan nerviosa, o sigui, no tinc paraules, és que ha sigut molt maco, ha sigut molt maco perquè sí que ens esperàvem tindre més o menys aquesta xifra de participants. El que passa és que, ostres, veient les inclemències que teníem del temps i això, doncs dèiem, ai, ai, saps? Patíem per veure si realment acabaríem tinguent tanta gent i estem molt contentes.
La xifra provisional de donatius que es va donar a conèixer al final de la cursa puja a 10.800 euros i, per tant, s'ha assolit un nou rècord provisional de recaptació. Uns diners que aniran íntegrament a la investigació per la malaltia de Charcot-Marituz. En les pròximes setmanes es donarà a conèixer la xifra definitiva del total de donatius. La cursa ha estat molt especial per la família del Joel, un nen escalenc que pateix aquesta malaltia hereditària del sistema nerviós perifèric. Escoltem la Marta i l'Alan, els seus pares.
Super, super contents, molt emocionats i super agraïts amb tota la gent que s'ha bolcat. Tant la gent que ha pogut venir com la gent que ha participat i no ha pogut venir. Sí, sí, esperem que creixi per poder ajudar més el nen i estem molt agraïts per tota la gent que s'ha presentat avui aquí i hagi aportat, encara que sigui una petita part, per poder ajudar amb aquest projecte.
Pels participants més atrevits i menys cansats, a migdia es va muntar una sessió de zumba a la plaja. Música i ball es tancava una cursa de la dona multitudinària. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. La plataforma en defensa de l'Ebre demana unitat política per defensar l'Ebre davant el nou pla hidrològic Cel.
Sí, Marina, la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha celebrat una reunió de treball amb els principals partits polítics amb representació als ajuntaments de les Terres de l'Ebre per començar a coordinar un posicionament comú davant el nou pla hidrològic de l'Ebre. L'objectiu és afrontar el període d'al·legacions amb una veu forta i unitària com a territori. Escoltem a Matilde Font, portaveu de la Plataforma.
Hem pensat fer aquesta primera reunió de treball en tots els partits per traslladar-los com veiem nosaltres, de moment, com està la qüestió del pla hidrològic i la possibilitat que anarem tots junts en el que és més important, que és que arribi més aigua i que arriben els sediments al delta.
Des de la plataforma Defensen la necessitat de trobar punts de consens entre totes les forces polítiques per reforçar la capacitat d'incidència davant un document clau que marcarà la gestió del riu entre els anys 2027 i 2033. Font ha remarcat que la unitat institucional és imprescindible per defensar els interessos del territori i garantir el futur del riu i del delta.
Nosaltres sempre estem molt preocupats pels plans hidrològics perquè la qüestió dels cavals d'aigua i la qüestió dels sediments, de fer-los arribar fins al delta, sempre queda absolutament en un segon, tercer o quart pla. Necessitem aigua i necessitem sediments per mantenir la zona húmida del delta de l'Ebre.
Durant la trobada, la PDE ha traslladat als grups polítics la seva preocupació perquè el nou pla no garanteixi cavals ambientals suficients i no asseguri l'arribada de sediments fins al tram final del riu, dos elements considerats clau per a la supervivència del Delta de l'Ebre.
Des de la plataforma en defensa de l'Ebre confien, però, que encara hi hagi marge per introduir canvis substancials abans de l'aprovació definitiva del pla i fan una crida a mantenir la pressió política i social per defensar un model de gestió del riu més sostenible, equilibrat i respectuós amb el territori.
L'Eltebreport presenta un nou producte de turisme nàutic a la Fira But Dusseldorf.
Delta Ebre Port ha presentat un nou producte de turisme nàutic a la Fira Bud Düsseldorf, la mostra internacional líder del sector nàutic. La promoció d'este nou producte vol iniciar un model de turisme nàutic regular del mercat alemany que faci estades setmanals a les Terres de l'Ebre. L'objectiu és captar un turisme actiu que aposti per la sostenibilitat, la qualitat de les instal·lacions i els serveis i ajudi a la internacionalització del territori.
La iniciativa tindrà una primera prova pilot d'estades de grups de REM al mes d'abril de 2026. El primer grup procedent de Dusseldorf estarà set dies al territori, que es repartirà entre l'esport i l'oci. La base de les estades dels equips de REM es farà a la ràpida, entre el port i l'abadia dels Alfacs.
S'organitzaran quatre etapes de descens entre el riu Ebre i l'abatia dels Alfacs navegant per Ascor, Benifallet, Tortosa, Gola de Mitjorn i la Ràpita. La logística d'aquestes quatre etapes per al remès anirà a càrrec del Club de Rem de Tortosa. Així mateix, el programa inclourà tres dies per fer turisme i activitats de lleure al territori, la logística de les quals les farà l'estació nàutica de la Ràpita.
Este nou producte va néixer arran dels contactes establerts amb la Federació Alemanya de Rem en l'edició anterior de la Fira Boot Düsseldorf al gener de 2025. Fruit d'aquesta trobada, a finals de març de 2025 es va organitzar un viatge de prospecció al territori. Este viatge ha permès definir una proposta turística que actualment s'està promocionant al mercat turístic alemany.
Fem aturada ara les costes del Garrafa. Avui ha estat el cinquè dia consecutius de caos als serveis ferroviaris i, per conseqüència, de maldecaps pel que fa a la mobilitat en general. La setmana ha començat amb un nou desgavell al sistema de rodalies de Catalunya...
que a primera hora d'aquest dilluns havia anunciat el funcionament de la majoria de línies, incluent la R2 sota el garraf. Carla. Sí, Marina. Tot i això, abans de les 8 del matí ja s'havia anunciat la cancel·lació del servei en fins a dues ocasions en menys d'una hora, per un seguit d'incidències al centre de control de DIF.
La manca d'informació durant aquest matí ha tornat a ser el principal maldecap de molts passatgers, que a primera hora denunciaven haver hagut de recórrer a les xarxes socials per saber què estava passant. A mesura que han avançat les hores, un cop resoltes aquestes incidències, s'ha anat restablint progressivament el servei, tot i que amb importants retards en els horaris i moments de gran confusió entre els usuaris a l'estació de Vilanova, que a mig matí tenia les pantalles d'informació apagades i només s'informava per megafonia de la disponibilitat dels trens.
Tot i el restabliment parcial del servei, els passatgers reconeixen la sensació d'anormalitat en els trajectes, amb trams on la circulació s'està fent de forma més lenta de l'habitual, després dels resultats dels estudis que han revelat greus desperfectes en alguns trams del sistema ferroviari. Així ens ho ha explicat en Mateo, un dels passatgers que ha fet el tram Covelles-Vilanova avui al matí.
Escuché y se nota que el clima va un poco más bien, igual en las playas, en las zonas de las playas donde la vía está más cerca del mar, sí se nota que anda un poco más despacio, es lo normal.
Malgrat que avui s'ha anunciat la gratuïtat del servei de rodalies durant el proper mes, fins al 24 de febrer, moltes persones han decidit optar pel transport alternatius. En aquest aspecte es manté el reforç de vehicles a la flota d'autobusos interurbans a l'estació de Vilanova, tot i que moltes persones reclamen que s'hi habiliti un servei d'informació clar, que no depengui dels mateixos conductors dels busos.
El peatge de la C32 a l'alçada dels túnels del Garraf també manté les barreres aixecades en les dues direccions, tal com s'ha fet en els darrers dies, per facilitar la mobilitat d'aquelles persones que sí que poden fer ús de vehicles privats, mentre duri una de les pitjors crisis del transport públic a Catalunya.
Dentre la vintena de punts crítics que s'han detectat durant aquests dies en el sector concrets del sistema ferroviari, el del talús de la Cala Morisca a Sitges, és un dels que caldria revisar.
Efectivament, i així ho ha denunciat el mateix Ajuntament de Sitges a través de les xarxes socials. S'apunten també deficiències als túnels del garraf i despreniments recurrents de pedres a la zona de les botigues i que han reportat els mateixos veïns. Aquestes són actuacions reclamades ja a l'agost a DIF des del mateix Ajuntament per tal de millorar la seguretat.
ADIF va arribar a reunir-se aleshores amb el consistori per recollir les demandes, però de moment no es té més informació. L'Ajuntament exigeix que es garanteixi la seguretat del servei i l'alcaldessa de Sitges parla de situació límit i impotència per part de l'administració local, que no pot donar resposta tampoc als ciutadans que busquen com desplaçar-se i reclama responsabilitats. Escoltem Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges.
de la seguretat, sobretot, de tot el túnel de Garraf, perquè al final Sitges, com bé sabeu, inclou tota la xarxa de rodalies, passa per tots els túnels de Garraf, per tant, tot és Sitges, i a nosaltres això fa temps que ens preocupava. Cala Morisca és un dels punts que, a més a més, ens ho havia dit bastanta gent, que allà n'hi havia un punt,
però segurament deuen haver-hi altres punts. Tampoc no volem ser alarmistes, però és cert que és un tram de via que també fa anys que ens deien que l'anaven a posar a l'interior, perquè des d'Europa ja deien que havia de canviar. Per tant, nosaltres el 6 d'agost vam fer en aquell moment una reclamació perquè ens preocupava molt, justament, diversos punts entre ells i aquest. I són a les botigues, els veïns de botigues ens han dit més d'una vegada que han vist com cauen pedres o com cauen...
sí, pedres d'algun túnel d'aquests, no? Per tant, són punts que nosaltres sí que hem anat desrenant, no? Que garanteixin la seguretat, que ens diguin exactament en quins punts s'ha treballat i ens garanteixin que estan solucionats i després exigir responsabilitats per tot aquest desgavell que no pot ser, no?
i les alternatives, les alternatives a tot aquest caos. Quina alternativa proposeu mentre tot això no es soluciona, no? Des de Sitges s'exigeix saber amb detall quins són els punts crítics de la infraestructura detectats per a DIF i que s'hi actuï. I és que la manca d'informació és una altra de les queixes que trasllada l'Ajuntament Sitgetà. També reclama un reforç adicional de transport alternatiu per carretera mentre duri aquesta crisi a la xarxa ferroviària.
Fem aturada les costes del Maresme, les platges de la Picòrdia i el Caballó d'Arenys ja han estat les més afectades del municipi pel temporal del llevant de la setmana passada. Allà, al temps, s'han portat algunes peceres, Oriol. Sí, la previsió de l'Ajuntament és que puguin ser substituïdes. De totes maneres, és una actuació que no es farà de manera immediata, ho ha explicat Argemí, el tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament.
El temporal s'han portat alguns elements de la platja, com que no n'hi havia molts, s'han portat només passeres, però sí que és una afectació que tenim en compte i que hem de substituir aquestes passeres que s'han portat. Una miqueta abans de començar la temporada d'estiu, perquè tot comença amb bon peu, però no es farà ara mateix.
En el cas de la platja de la Musclera, l'afectació ha estat irrellevant, tenint en compte que la sorra és gairebé inexistent. Pel que fa a la regressió a l'epicòrdia i al caballó, la seva recuperació durant l'estiu serà només parcial. Malgrat això, Ricard Tergemí assegura que no cal patir per una eventual desaparició d'aquestes platges. No, a mi les recuperen, però no recuperen al 100%, sempre va migmant una miqueta.
però encara queden platges per temps. La regressió que hi ha, sempre hi ha una mica de regressió. La regressió que hi ha és un poc percentatge. Per tant, encara queden platges per temps. No ens quedarem sense platges d'aquí dos anys. L'aportació de sorra es preveu que a poc a poc es vagi fent de forma natural.
The British School of Barcelona ha presentat oficialment el seu nou centre educatiu al Maresme, un campus que s'ubicarà a Cabrera de Mar i que iniciarà l'activitat al setembre de 2026.
Exacte, el projecte representa la principal expansió del col·legi cap al nord de Barcelona i reforça la presència de l'educació internacional en una comarca que ha experimentat un notable creixement demogràfic i d'atraccions de famílies en els darrers anys. El futur campus ocuparà 16.500 metres quadrats destinats a l'aprenentatge i disposarà de 14.000 metres quadrats d'instal·lacions esportives entre les quals hi haurà un camp de futbol amb un entorn amb vistes al mar i proximitat a la serregada litoral.
El centre començarà oferint educació infantil i primària per a alumnes de 3 a 9 anys i està previst que ampliï l'oferta amb educació secundària a partir del curs del 27-28 fins a assolir una capacitat aproximada de 700 alumnes, segons ha exposat l'escola durant la presentació.
L'arribada de British School of Barcelona al Maresme respon a l'augment de la demanda d'educació internacional a Catalunya, especialment entre famílies que busquen aquest model educatiu prop del lloc de residència sense haver de desplaçar-se diàriament a Barcelona ciutat. Aquesta tendència també s'observa a escala estatal. En els últims cinc anys, el nombre de col·legis britànics a Espanya ha crescut un 7% i l'alumnat un 16% segons dades del sector.
Acabem el nostre repàs informatiu a la costa d'Aurada, explicant que Tarragona tanca un futur agredolç marcat pels dies de dol per l'accident ferroviari de la Muz, que ha obligat a cancel activitats. Tot i això, manté la mirada posada en el futur, esperant l'impacte positiu del Tour de França des d'ara fins al 5 de juliol, quan la ciutat acollirà l'Egrand Depart de la Ronda Gala.
Tarragona, a més, ha recuperat enguany un espai propi a l'estam de Catalunya, la Fira Internacional de Turisme de Madrid, on s'ha pogut fer promoció directa en aquest espai. A més, es podia veure una fotografia de dos ciclistes fent-se un selfie al Pont del Diable. La consellera de Turisme i presidenta del Patronat, Montse Adán, afirma que era un repte que Tarragona tingués un nom propi i un espai diferenciat, però s'ha aconseguit.
Realment era un repte que teníem que Tarragona pogués recuperar, com alguna vegada havia tingut a Fitur el seu nom propi. Però sí que a Tarragona pensàvem que havia de tenir aquest lloc, aquest espai diferenciat per tot el que representa, per Ciutat Patrimoni de la Humanitat, però també per tota aquesta capitalitat que té a nivell de patrimoni i cultural, i per això vam estar treballant, vam estar insistint en aquesta necessitat.
A falta de tancar de dades definitives, el Patronat de Turisme fa un primer balanç positiu de l'estanda futur. Adam destaca que cada cop més la desestacionalització deixa de ser un tema per convertir-se en una realitat tangible avalada per dades que ben aviat es coneixeran.
Algunes trobades a Fitur s'han fet amb un perfil institucional baix, amb l'absència d'alcaldes com els de Còrdoba i Tarragona, entre d'altres, per responsabilitat amb la situació de dol nacional, com es va veure a l'Assemblea de Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat. Un grup que enguany ha de celebrar la seva comissió executiva i l'Assemblea General de la nostra ciutat, tal com es va fer el juliol passat a Segòvia, que va assumir la presidència que ara li tocaria el relleu a Tarragona.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació encapçalada pel vent de ponent o de mestral a gran part de la costa, tot i que a la banda de la costa brava aquest vent serà fins i tot més de xaloc al llarg d'aquesta tarda. Per tant, una disbauxa de direccions del vent. El que sí que podem dir és que la mare estarà força remenada encara al llarg de les immediates hores. Maró, fort amaró, a gran part del litoral. I atenció amb aquestes ventades que encara aniran bufant, sobretot...
Entre el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp. Vent de dalt, vent de serè. En vista el dimarts. El vent al matí serà una mica més feble. En alta mar, de Garbí. Arran de costa fins i tot calmes. I això farà que hi hagi també de Marajó a la Maró, a gran part de la costa. Però atenció, perquè demà al migdia i demà a la tarda s'esvalota. I de quina manera...
La situació marítima, amb Fort Amaró, Maragassa, gran part del litoral, i sobretot serà la Costa Brava, especialment 5-10 milles marandins, on aquesta situació estarà molt més remenada. Demà, amb aquest vent de garbí, puja la temperatura a gran part del litoral. Estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Sílvia de Lamo. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda, companys. Hem de dir que en aquests moments l'única incidència que trobem a la xarxa viària tarragonina és la retirada d'un vehicle que es va accidentar ahir nit, que gairebé havia tocat les veus, a la P70, Bandellús i l'Ussitalet, a l'infant, en sentit Barcelona, on encara hi ha un carril tallat i mig quilòmetre de lentitud. A banda, seguir recordant-vos que el tram dintre Gelita i Castellbi
Molt bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat.
Volem avui començar parlant dels oceans, però d'aquella part que va més enllà de les fronteres, allò que normalment veiem a l'horitzó, i és que ha entrat en vigor el Tractat d'Altamar sota el nom Acords sobre la Conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la jurisdicció nacional.
Volem entendre avui exactament què és això i com ens afecta a nosaltres o de quina manera afecta els nostres oceans i mars. I en parlem amb la Gladys Martínez de Lemos, que és directora executiva. Muy buenas tardes, Gladys. Hola, buenas tardes. Un gusto saludarles. En primer lugar, explícanos un poco en qué consiste exactamente este tratado de alta mar.
Sí, el Tratado de Altamar es un mito histórico, es un proceso de negociación que llevó 20 años, así que su objetivo realmente es proteger la mitad del planeta. Y con esto quiero decir que, y el nombre lo dice del Tratado de Altamar, que es un acuerdo jurídicamente vinculante, eso quiere decir que es, en palabras sencillas, obligatorio, por decirlo de esta forma,
Un concepto importante, usar de manera sostenible la biodiversidad en áreas fuera de la jurisdicción nacional, que son popularmente conocidas como el alta mar. Sí, en este sentido, de alguna forma afecta sobre todo a la pesca, ¿no?, este tratado. En realidad el tratado tiene cuatro patas, por decirlo de esta forma, que es la creación de áreas marinas protegidas
el acceso a recursos genéticos marinos, además la creación de evaluaciones de impacto ambiental y la transferencia de tecnología. Sí afecta a actividades que se den en las áreas fuera de la jurisdicción nacional, muchas, investigación, pesca, transporte, etcétera.
De esta forma se protegen unas zonas que hasta ahora prácticamente estaban desprotegidas. Exactamente. Existía el concepto de que estas áreas fuera de la jurisdicción nacional o alta mar
Eran de todos, pero responsabilidad de nadie. Y si hubieras visto hace 20 años un slide de PowerPoint, habrías visto en ese slide solamente unas tres banderas de naciones que tenían acceso a ellos. Ahora es un acceso mucho más justo. Está mucho más dividido entre todos los estados del mundo.
Se dice que este tratado puede dar una oportunidad sobre todo a América del Sur. ¿Por qué? Sí, sin duda hay varios factores por los cuales se dice eso. Vamos a ver, esta parte simboliza...
Más de la mitad del planeta. Entonces, es una declaración política que establece también mecanismos concretos para división justa, para enfrentar la pérdida de biodiversidad, el cambio climático, etc. En el tema de Latinoamérica y de todo el mundo...
Tenemos especialmente un factor que es el acceso a la tecnología, el acceso a la información, transparencia. Latinoamérica se va a ver también muy beneficiada en el caso de que nosotros, bueno, la región depende muchísimo de turismo ecológico, de pesca deportiva, etcétera, y hay una conexión
una conectividad entre el alta mar y las costas. Además, también desde el punto de vista de distribución de beneficios, con el acceso a los recursos genéticos marinos, los estados deben de compartir beneficios no monetarios y monetarios, acceso a la información, existen mecanismos de transparencia,
etcétera. Latinoamérica no es una región conocida por su tecnología de alcance al alta mar, entonces va a ser un tipo de los beneficios que vamos a obtener. En estos puntos, ¿qué tipo de biodiversidad podemos encontrar para que la gente se haga una idea de lo importante que es este tratado? Claro.
Hace años cuando empecé a trabajar esto recuerdo un periodista que me entrevistó y me decía que era una mujer de fe porque estaba tratando de proteger algo que no se conocía y es así, del alta mar se conoce mucho menos de lo que conocemos del espacio.
Entonces, ahorita es un proceso de conexión, de investigación, de conocimiento de qué es lo que hay allí. Puede ser que se encuentre la cura al cáncer, por ejemplo. Entonces, este tratado lo que establece es que ese uso de los recursos que estén en el alta mar nos van a beneficiar, claro.
Para hacerlo más concreto a lo que sucede actualmente, las tortugas, por ejemplo, tienen un patrón de migración que pasa también por zonas de alta mar. Y los estados latinoamericanos, por ejemplo, Costa Rica, un país que se caracteriza mucho por su turismo ecológico, en el caso específico de la tortuga baula, estaba tomando todas las medidas para proteger la zona de anidamiento y
es que habían capturas incidentales en el altamar. Entonces, ahora la protección del altamar y el establecimiento de mecanismos de monitoreo, de vigilancia, etc., va a beneficiar directamente el turismo ecológico de estas zonas. Los avistamientos de ballenas, de tiburones, etc., todo esto es parte de los beneficios que se están dando y de la importancia de proteger...
el alta mar y su biodiversidad. ¿Que beneficie al turismo de este tipo? ¿No es peligroso también hasta cierto punto por la cantidad de personas que pueden llegar atraídas? No, realmente lo que está haciendo es la conservación de esa fauna que beneficia al turismo ecológico de los diferentes países de Latinoamérica.
Creo que no va a ser como un incremento de ese turismo, sino poder mantenerlo. Por el tema de... En Latinoamérica, por ejemplo, vamos a ver, los observadores de cetáceos generan unos 79 millones al año. Entonces, que no se pierda ese beneficio por los impactos que se están dando en el altamar. No creo que sea un aumento masivo
Sino más bien poder conservar esa biodiversidad que está rica en el alta mar y que se conecta con las zonas costeras. En más de una ocasión se habla de que para el 2030 se tienen que proteger el 30% de los océanos. No sé si esto es un primer paso.
Sin duda, para poder llegar a esa meta del 30x30, como se le dice popularmente, es necesario proteger áreas que están fuera de la jurisdicción nacional. Si no, no se podría llegar a esa meta del 30x30. ¿Crees que se puede llegar a esa meta del 30x30 más teniendo en cuenta la situación en todo el mundo, que no es un objetivo fácil?
Sí, creo totalmente que se puede llegar y sí, por supuesto, sería ingenuo no darse cuenta de toda esta realidad geopolítica que estás mencionando. Sin embargo, los tratados internacionales, su estructura está diseñada para que no vayan al vaivén de un nuevo presidente, un nuevo estilo de ideología gobernante, etc. Los tratados internacionales tienen una estructura
para que se transformen en políticas públicas, etc. Entonces esto ya es un proceso que viene dándose desde hace bastante tiempo y que se puede ejecutar de diferentes formas dentro de los estados.
Sin duda hay un compromiso de la comunidad internacional en lograrlo y voluntad política también, así que sí, no tengo duda de que esto se va a lograr y la sociedad civil también está muy comprometida en proveer datos, en apoyar a los gobiernos para que se llegue a este punto de proteger el 30% al 2030. En este sentido, pero muchos países se tienen que poner de acuerdo para que esto pase.
Así es, sin duda, sin duda y creo que de hecho el Tratado de Altamar es un ejemplo de esperanza del multilateralismo y veo que hay bastantes acciones y relacionado a esto, por ejemplo, ya Costa Rica y Chile son estados que están...
promoviendo que se establezcan áreas marinas protegidas en el Atamar que serían como de las primeras. Por ejemplo, Costa Rica está promoviendo el establecimiento del domo térmico y Chile también está trabajando en el establecimiento de un área marina protegida en Salas y Nazca.
La dorsal de Salas y Goms. Sí, también, pero esta protección tiene que ser real, porque en este programa en alguna ocasión hemos hablado con expertos, sean de Mallorca, sean de fuera de Mallorca, y muchas veces una de sus quejas es que se protegen sitios, pero que realmente esta protección nunca termina de ser real. Es un punto buenísimo lo que estás mencionando, y es
Pues es clave no tener...
áreas marinas protegidas de papel, les decimos por acá. En este caso, en las áreas marinas protegidas de alta mar se están estableciendo también mecanismos de monitoreo, de regulación, de seguimiento. La tecnología en estos temas es de avanzada y con esto también se están estableciendo como cadenas de protección, etcétera. Creo que el tratado está bastante sólido en los mecanismos que establece
para que no se conviertan en una declaración vacía y que no es implementable. También, dentro de esto mismo, creo que es importante que se siga promoviendo la participación activa, continua de todos los estados en las etapas, porque ahorita hay un comité preparatorio y luego viene la primera conferencia de las partes.
Y allí es importante que estén representados los estados y la sociedad civil también para seguir garantizando que va a ser real y que va a ser implementable y que se van a ejecutar las medidas que establece el Tratado sobre Monitoreo y Vigilancia. ¿Cómo nos podemos asegurar o cómo podemos comprobar que realmente este Tratado de Altamar se sigue o se cumple de alguna manera?
La participación, sin duda, seguir monitoreando a los gobiernos, el tratado y las negociaciones han sido siempre seguidas por un grupo importante de la sociedad civil, es importante seguir activos en este monitoreo, informarnos,
en seguir apoyando, por ejemplo, los estados del sur global han recibido bastante apoyo en capacidad de sociedad civil y ha sido la verdad un ejercicio riquísimo de intercambio de información y ha sido un proceso muy sólido en cuanto a participación de diferentes áreas, de la academia, de la sociedad civil, de hecho de la prensa, entonces seguir activos en
en dar seguimiento a este proceso. Ahorita, por ejemplo, se está negociando lo de la secretaría. Hay varios estados que están queriendo ser la secretaría. Entonces, seguir asegurándonos que en todo el proceso de...
de implementación del tratado, hay ojos viendo que se cumplan los compromisos que se han establecido y esto es solamente manteniéndose involucrados y bueno, lo que ustedes hacen es maravilloso, esto de entrevistar, transferir información, creo que
Es importante que la prensa siga de cerca todo este proceso. Ya para ir terminando este tratado, al principio lo decías, ha costado 20 años y también es el resultado de una unión, ¿no?
Claro, es un signo de esperanza. O sea, es una manifestación política de que el multilateralismo puede lograr grandes cosas y que no existe una forma unilateral de solucionar los problemas. O sea, es importantísimo trabajar en conjunto y unir esfuerzos.
Y la verdad, yo quisiera felicitar a los estados que han permanecido ahí con su voz fuerte, vigente, que han creído en el proceso y que han liderado todo este proceso y a todos los estados que se han ido uniendo al tratado y también a la sociedad civil y a la academia que han estado al frente por 20 años, que es un proceso de bastante dedicación.
Pues lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias por explicarnos un poco y por dejarnos entender más en qué consiste este tratado de alta mar.
I ara volem continuar parlant dels oceans del mar, però volem parlar de pesca. Aquests dies n'hem parlat molt, es tracta de la nova normativa europea que es vol aplicar al sector pesquer i que ha creat molta polèmica. Amb això hi va haver una vaga de pescadors pel mig la setmana passada i ara sembla que s'ha arribat a un acord, però que no acaba de satisfer a tothom. En parlem amb Javier Domènech, secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Primer de tot, anem a explicar-ho bé per posar en context tota la situació. Bàsicament, la nova normativa europea, i venim de l'any passat, on s'havien de fer canvis en les malles, canvis en les embarcacions, ara la nova normativa als pals de Paller, per dir-ho d'alguna manera, és haver de pesar les captures abans d'arribar a port i haver d'avisar també no sé quantes hores abans, no?
Sí i no. T'explico. Això no ve de l'any passat. De l'any 2020 va començar un pla plurianual d'espècies de marsals que afecta sobretot Espanya, França i Itàlia. Vull dir, del 2020 cap aquí s'han fet multitud d'accions encaminades a protegir els recursos, d'acord? Tancaments, vedes, canvis de malla, portes voladores... S'ha fet un munt de coses, d'acord?
Llavors, clar, hi ha tota una sèrie d'accions que al sector li pot agradar més o menys, però són accions que van encaminades a pescar més selectivament, a pescar millor, i tot això que, doncs, bé, ja estem d'acord. La història és ja quan... És que fa dos dies, o fa més, ens barallàvem perquè ens deien que l'any 2026 pescaríem nou dies, no? Vull dir, qualsevol activitat econòmica que et diguin l'administració que pescaràs nou dies...
és una cosa surrealista. No hi ha cap activitat econòmica que s'aguanti treballant 9 dies a l'any. Quan tot això expliquem, perquè tot és un tema, tot va en funció de com està el recurs. Nosaltres veiem que el recurs s'està recuperant i que està força bé, això és la nostra sensació, perquè ho veiem al dia a dia. El que passa és que l'administració, i en aquest cas la Comissió Europea, nosaltres, jo pertanyo a un grup que es diu MEDAC, quan nosaltres vam estar a les Romeus i vam estar explicant,
si agafem més peix és dolent, si agafem igual de peix és dolent i si agafem menys peix és dolent. I dius, home, no, alguna de les actuacions que fem ha de ser per a bé. No pot ser que... O sigui, jo pescant menys dies agafo més peix, perquè és un tema de lògica, vull dir, no em pots dir que això també és dolent, perquè tot ha estat encaminat a reduir, reduir, reduir. Quan va sortir tot això del mar,
Sempre ens parlaven que era una taula de tres potes. Hi havia tot el tema del medi, la sostenibilitat, que era una pota, que és la que s'ha fet més, però llavors n'hi havia dues més. Hi havia tota la part econòmica, que és l'empresarial, llavors tota la part social, que per nosaltres són els treballadors. Clar, aquí hi ha d'haver un equilibri.
Si anem a salvar un, matem els altres dos, el que sigui. Vull dir, fes-ho com vulguis. Llavors, clar, nosaltres entenem això i hem fet totes aquestes mesures, hem pres, hem acceptat i hem fet totes aquestes mesures en busca que hi hagi una continuïtat del sector, o sigui, no ens entra al cap com a sector de la pesca, que puguem fer unes accions però al final desaparèixer. Això no és irreal, vull dir, nosaltres veiem...
Quan tot això passa i ens donen els famosos 143 dies, que al final és una mitja, que hi ha moltes barques de 120 dies, no són 143, quan tot això ens arriba, clar, l'altre pas següent és un pas que és burocràtic,
que és que has de començar a fer accions que per a res van lligades amb un increment o una disminució de feina. És tot, té a veure amb la part de control, és una part de control que nosaltres veiem que és innecessària. Aquí els barcos pesquen al dia, tot el Mediterrani. Surs al dematí, arribes a la tarda, i per tant l'activitat, tu arribes, vas a vendre el peix, i automàticament tens el control de totes aquestes espècies que has venut al gran,
Llavors, no entenem, una, que hagis de fer un previst de 4 hores quan tenim caladors a mitja hora, què faig? Com ho faig? Com faig un avist de 4 hores si tinc un calador a mitja hora? I l'altra, que hi hem de notar totes les captures peix per peix, has de pensar una barca tipus pot tenir una mitja entre 30 i 40 espècies diferents, i la llei no diu pesar, la llei diu estimar, però clar, si tu fas estimacions al final te pots equivocar.
que a més a més ho ha de fer el patró, que el patró és qui mana la barca i per un tema de seguretat ha d'estar al pont. Hi ha una sèrie d'incongruències i implica que has de treballar més. A vegades tu escoltes que la tendència a la conciliació familiar han de treballar menys, han de ser senyes com a més dignes, quan aquí te'n dones compte que és al revés. O sigui, cada vegada ho van complicar més. I llavors l'única...
qüestió que hem vist que ho hem fet per això és per un tema, ens dona la sensació, que és un tema sancionador. Jo treballo posant traves perquè si t'equivoques jo puc aixecar un acte. És l'única que hem trobat. No hem trobat cap benefici. El fet que jo comuniqui mitja hora abans quines espècies porto a bordo no...
no trobem cap solta. Qui vulgui enganyar, perquè en aquest món hi ha gent molt bona i hi ha gent no tant, qui vulgui enganyar potser enganyarà amb el previs que sense el previs. Això és evident. Qui vulgui enganyar ho farà de qualsevol manera. Vau fer vaga la setmana passada, a principis de la setmana passada. Ara s'ha arribat a una espècie d'acord. Com valoreu aquest acord?
A veure, d'aquesta vaga, perquè anava lligada amb una reunió de ministres que hi va haver, es van solucionar coses, però el resultat no ens agrada. Va desaparèixer el tema del previst, de les quatre hores o dues hores i mitja això ha desaparegut. Vull dir, hem de fer el previst igualment. El moment que la barca agafi direcció per anar cap a terra, si estàs a mitja hora, a mitja hora, i si estàs a dues hores, a dues hores. Bé, doncs és una fenya més, però aquest encara és fàcil, no?
La complicada és la de les espècies, perquè ells, de les espècies que agafaven més de 50 quilos, ja ho estaven fent, això. Llavors, clar, això una barca normal és una, dos, tres espècies, no és. El problema ve ara, que hem de fer de 40 espècies, implica una burocràcia que no hi veiem cap tipus de...
No és un tema de control, perquè és que les dades aquestes estan al detall, a la mitja hora, a la subhasta. Avui en dia tot s'envia telemàticament. Hi ha un programa que es diu Trecepers per on estem obligats a enviar totes les dades.
les barques ho envien perquè ells quan a més a més acaba de fer la venda han de tancar la marea on allà sí que ja feien era inscriure espècie per espècie els quilos que havien venut i agafat però clar, ara posem una fenya més una fenya que no serveix per a res i clar, això quasi que és la gota que colma el got perquè això ho hem de continuar fent amb l'únic rerefons que ens dic que de moment, si ens equivoquem que és molt fàcil no ens sancionaran
Les barques que van a la sardina i al pis blau, és molt sovint que tu agafes 400 caixes i agafes pis barrejat que diuen, que vol dir que de 400 n'hi ha sardina i seitó. Tu has d'arribar a discriminar amb un marge d'horror d'un 10% quan portes de sardina i quan portes de seitó. El millor pescador del món, el que faci millor, el que en sàpiga més, s'equivocarà.
i automàticament tens un problema. Tens un problema que amb la llei a la mà poden aixecar una sanció quan tu no en tens cap tipus de benefici d'equivocat. Llavors, clar, les lleis aquestes que no es poden complir al 100%, jo no tinc clar quin tipus de validesa tenen perquè al final has de posar lleis que tu puguis complir. Llavors, clar, parles amb els inspectors, que és normalment qui ve a les llotges, i al final aquesta gent et diu que som uns menats, nosaltres fem el que ens diuen.
I llavors totes aquestes normes, quan parlem amb la gent política que ens dirigeixen, ja sigui des de Madrid, del Ministeri, o ja siguin des de Brussel·les, no veus tampoc cap tipus de sensació que es faci per alguna cosa en comú. Això està pensat per la pesca d'altura. La pesca d'altura són barcos que pesquen 15 dies, que surten a l'Atlàntic, se'n van a pescar a Terra Nova, estan un dia per anar,
pesquen normalment monos específics, van al lluz, van al rap, van al bacallà, i llavors tornen per a terra. Quan tornen per a terra, ells tenen tot un dia per arribar a fer el control de quants quilos de peix porto, amb l'estimació aquesta. Però, clar, nautos, que aquí a mitja hora del moll,
Jo físicament estic a Tarragona, que és un port que té molt de trànsit, on els propis capitans marítics han avisat de la perillositat que comporta que el patró hagi de fer aquesta fenya. Clar, o faig la fenya de control o faig la fenya de manar la barca. Ho hem d'anar deixant aquí perquè se'ns tira una miqueta el temps a sobre, però, si vols, la setmana que ve o així en tornem a parlar i acabem de posar els punts sobre les is de tot això. Moltes gràcies, Javier Domènech, per atendre'ns aquesta tarda.
Vinga, adeu. I nosaltres així acabem la primera hora de Randemar. Ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i estarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques. Si fan bromes amb la violència, no els riguis les gràcies. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega clar amb unànima de la ciutat de Tarragona per exigir l'atenció a l'ictus les 24 hores al Joan XXIII. El ple municipal ha aprovat per unanimitat les dues mocions presentades al respecte a la de la Plataforma per la Sanitat Pública del Camp de Tarragona defensada per Esquerra Republicana i en Comú Podem i la de Junts per Catalunya. Gemma Fuster d'Esquerra, Maria Mercè Martorell del Partit Popular, Jordi Cendra de Junts i Jordi Collado d'en Comú Podem.
Avui aquest ple pot enviar un missatge ben clar que la vida de les tarragonines i els tarragonins val el mateix que la de qualsevol altre punt del país. Precisament tots els que d'una manera o altra han estat governant són els que presenten aquesta moció.
que la Generalitat es posi les piles i demostri de debò, com ens venen anuncis matí, tarda i nit, que és el govern de tothom. És una bona notícia pel territori, aquesta unanimitat. En el plenari d'aquest matí també s'ha parlat de la Constitució del Consorci de Tàrraco, que ha fet un pas endavant.
La sessió ha estimat parcialment les al·legacions presentades per portar el conveni i els estatuts a l'aprovació definitiva. Entre les al·legacions, les dels treballadors. Rubén Viñuales, alcalde, els ha donat tranquil·litat. Reenviar un missatge de tranquil·litat als treballadors i treballadores, això no va perquè empitjorin, sinó per millorar tant el servei com les seves condicions, com sobretot
la conservació, estudi, divulgació del nostre patrimoni. Hi ha el plenari d'altra banda acordat l'extinció de la concessió del trener turístic a causa de l'impagament del concessionari Autocares SL. Al marge del plenari també és notícia. Avui que han finalitzat els treballs de trasllat i d'adequació de més d'11.000 peces
del Reservori del Museu Diocesà de Tarragona. Ara estan distribuïdes en quatre grans espais a l'espera de poder-les traslladar al futur museu que es construirà anex al claustre i que es comença a dibuixar aquest 2026. Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà. No havíem, en un sentit museogràfic o museològic,
ha assumit professionalment un repte tan important. Imagineu-vos la quantitat d'objectes artístics d'una gran importància que s'havien de traslladar a uns nous espais, reordenar-los, construir-los. Les notícies a 3 W Tarragona, ràdio.cat.
l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on farem un balanç del projecte Costera 2, molt relacionat, ja us ho avancem, amb els dofins. Després passejarem per la Fira Internacional de Turisme, que hi ha hagut aquests dies a Madrid, de la mà del Delta de l'Ebre. Sabrem com ha anat la seva participació. I acabarem el programa d'avui
navegant en un vaixell que és dels més antics de vela llatina que hi ha aquí a Catalunya. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
L'entitat Submón ha fet balanç del projecte Costera 2, un treball que ha recollit les interaccions dels dofins molars amb les xarxes de pesca d'arrossegament. Avui volem saber quines han estat les conclusions d'aquest estudi, Carles. Doncs sí, després de 18 mesos de feina, el projecte Costera 2, que ha tirat endavant Submón, ha extret alguns dels resultats de la iniciativa que consistia, recordem-ho, en estudiar la interacció entre els dofins molars i la pesca de fons a Catalunya.
Pel projecte ha estat clau la col·laboració del sector pesquer, l'anàlisi de dades i el seguiment de la població de dofins. Avui en parlem més a fons amb la Carla Álvarez-Chicote, cap de projectes de Submón i responsable del projecte. Carla, moltíssimes gràcies per tornar-se avui aquí amb nosaltres a la Randa Mar. Doncs, al revés, moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me. Carla, com han estat aquests mesos de feina?
Han estat intensos, però la veritat és que estem molt contents. Quan hem fet aquest projecte durava 18 mesos, que era un projecte que està finançat pel programa Pleamar amb fons europeus,
i, bueno, van estar 18 mesos de molta, molta feina, però la veritat és que estem molt contents i hem tret coses que estan xules, la veritat. Heu col·locat, perquè tothom es faig una mica una idea, heu col·locat des de càmeres, ascensors també que detecten el so, diferents aparells a les xarxes de pesca d'aquests pescadors d'arrossegament per poder capturar, per poder veure aquestes interaccions que tenen els dofins amb les xarxes. Què és el que heu pogut trobar?
Exacte, l'objectiu principal, perquè ja vam iniciar a l'anterior edició de Costera, ja vam fer com un preliminar, era estudiar una mica més a fons quin és el comportament dels dofins molars quan s'alimenten a les xarxes. Però una mica des d'una visió en 3D, una mica per tenir per l'aire, hem incorporat un dron aquest any...
per tenir una visió a dintre de les xarxes. Hem posat càmeres, però també és veritat que aquests animals que a nivell acústic és un tema que per ells pren molta importància. Llavors hem col·locat hidròfons i hem fet tota l'anàlisi des d'aquestes 3-2 anys.
I la veritat és que hem trobat coses molt interessants. A més, hem incorporat també eines amb més nova tecnologia, com és la intel·ligència artificial, per poder una mica classificar i tenir el patró acústic i també per poder fer més ràpid tot el que és el visionat fins a les càmeres, perquè al final són moltes hores.
I les dues coses, la veritat és que ens han funcionat molt bé. Una pregunta que se'm ve al cap a mi és com és que els dofins busquen aquestes interaccions, no? Entenc que per ells és una manera fàcil d'aconseguir menjar, no? Suposo. Sí, sí. Claríssim he de dir...
Realment el que a més hem vist durant tots aquests anys és que l'associació entre el dofimular i l'activitat pesquera ha anat en augment. Vam començar amb un percentatge i estem pràcticament... L'anterior edició era el 87, estem posats el 81, però estem tocant una mica el sostre de...
per sobre del 80% dels animals que es troben en presència d'arrossegadors. I, a més, el que també s'està veient és com aquests comportaments es traslladen de pares o de mares a fills. Com els ensenyen, com realment acaben tenint un patró molt identificat d'alimentació a les xarxes, perquè el veiem molt repetit,
Aleshores, clar, són animals que s'estan tornant molt específics en aquest tipus d'alimentació i això els està anant bé, perquè també hem vist un augment de la població de dofimular bastant alt, un augment important, i sobretot una altra cosa que també veiem és que tenen cries tot l'any. Digues, digues, perdó. Digues.
Sí, anava a dir, no només a la primavera, sinó que tenen cries tot l'any. I això està molt relacionat, és a dir, el fet que una espècie tingui cries tot l'any, està molt relacionat amb un accés a l'aliment molt fàcil.
Clar, comentes per ells és un bé aquesta interacció per ells els fa un bé perquè aconseixen aquest menjar fàcil però no sé fins a quin punt el fet que hagin de modificar el seu patró segurament de comportament habitual o el fet que s'acostumin a aconseguir caçar aquests peixos de manera tan fàcil pot fer que després ells no siguin capaços de caçar peixos diguéssim a mar obert si no hi hagués aquesta interacció això els pot arribar a afectar d'alguna manera?
Jo crec que la part que no siguin capaços de pescar peix a mar obert, és a dir, jo crec que els animals s'adapten i aprenen i aquests animals tenen estructures molt preparades per buscar aliment, per caçar peix, i també els hem vist alimentar-se davants de peixos que no són només amb xarxes. El que sí que és cert és que...
és que al final el recurs és un i és un per tots. És un pels pescadors i és un pels dofins. Per tant, probablement l'ecosistema tingui una capacitat de càrrega màxima. És a dir...
Hi ha el peix que hi ha i aquí hi ha molta gent pescar-hi alimentant-se. Per tant, el que sí que pot ser és que si el recurs disminueix, això faci que també... Perquè probablement el fet que ells s'hagin especialitzat en alimentació a les xarxes també ve donat perquè en alguns moments probablement no han tingut tant de peix com potser hi havia abans.
o les seves espècies objectiu, no han estat, potser, per sota. Llavors, al final, han acabat pescant les xarxes, tot i que també és perquè és fàcil. Això també et volia preguntar. Quin paper hi juguen els pescadors, a banda d'haver col·laborat, com és evident, amb vosaltres, per haver pogut extreure totes aquestes dades que hem comentat, que us han ajudat a...
a col·locar aquestes càmeres, a col·locar tots aquests censors a les seves xarxes per poder aconseguir tenir totes aquestes dades. No sé si ells han de seguir alguna mena de directriu o alguna mena d'informació quan veuen que els dofins interactuen o ells simplement han de seguir amb el seu patró normal de pesca i com això...
pot afectar també al final la quantitat de peix que ells pesquen. Com comentaves, el peix és el que hi ha per tots i s'ha de compartir. Nosaltres, a part en aquest projecte, una altra de les coses que hem fet és que hem entrevistat el 30% de tota la flota de tota Catalunya d'arrossegament.
I això ens ha donat molta informació i el que hem vist és que... A les càmeres sí que hem vist que la interacció no és negativa, és a dir, no entren dintre de les xarxes, els destrossen el peix, no estan capturant tampoc dofins... Per tant, aquesta interacció no és vista pels pescadors de forma negativa. De fet, inclús hi ha alguns que diuen que quan ells estan...
Estan pescant i hi ha dofins, clar, al final els dofins tenen una tècnica de caça també, que probablement també estiguin fent servir. Els pescadors diuen que ells pesquen més. En alguns casos, potser ja et comenten l'altre dia un pescador de roses el que ens comentava que potser si era peix blau, aleshores com que el peix blau s'agrupa molt més, doncs aleshores no, pescava menys, però que en general, quan hi havia dofins, ells consideraven que pescaven més.
Alguns consideren que simplement la interacció és neutra, que no ens hi fa cap mal, i alguns la consideren negativa, però a nivell d'arrossegament molt poc. Una altra cosa ja és amb les arts menors. Amb les arts menors els ofins estan fent mal i estan fent mal a les xarxes i estan provocant pèrdues econòmiques a una pesca més artesanal. Per tant, sí que hi ha molta diferència entre el que és la pesca d'arrossegament o de fons i el que és la pesca d'arts menors.
Comentaves també a l'inici que heu pogut detectar que cada vegada aquestes interaccions són més habituals, que cada vegada n'hi ha més. Això, no sé si heu trobat un patró o un motiu pel qual podria donar-se.
Sí, les interaccions són... El percentatge d'interacció és més o menys el mateix en els últims anys, s'ha mantingut bastant estable, és a dir, però és alt. Des del 2017 fins ara sí que ha anat augmentant, però des del 2021-2022 més o menys és el mateix. El que sí que hi ha hagut un increment és amb la població de dofimular. Per tant, hi ha més dofins alimentats a...
a les xarxes, tot i que el número, com si diguéssim, és a dir, tots els barcos d'arrossegament que estan, sobretot a la zona nord, que estan pescant prop de costa, porten dofins habitualment, molt habitualment. És a dir, que les interaccions són les mateixes, però potser hi ha grups més grans d'individus al voltant d'aquestes barques d'arrossegament.
Sí, al final sí, exacte. Nosaltres el que hem detectat és un augment en la taxa de trobada, però al final és un almirament per quilòmetres que recorre, però aquest almirament pot ser de dos individus, de tres, de quatre o de grups més grans. Perquè les interaccions es donen a tot Catalunya per igual, comentaves potser al nord una miqueta més?
O sigui, al nord es donen una mica més i al sud, també és veritat que és molt diferent la plataforma del nord amb la del sud, i al sud es donen més les interaccions amb arts menors, és a dir, com a mínim, sí, es donen més i quan fas les enquestes dels pescadors, les queixes, per exemple, de les arts menors que no passa al nord,
doncs sí que passa al sud i tot el trencament de xarxes, dofins a xarxes, pèrdues econòmiques, tot això es dona més cap al sud. I en canvi, l'alimentació amb xarxes d'arrossegament és més habitual al nord. Perquè l'espècie només és dofimular o hi ha altres espècies que també utilitzin aquest mètode de caça amb les xarxes?
O sigui, nosaltres hem detectat dofí molar. Dofí molar és pràcticament... Però, per exemple, jo què sé, dofí llistat, per exemple, que també em sembla que n'hi ha bastant aquí al Mediterrani. No es dona tant. No es dona tant. Sí que és veritat que hem vist dofí llistat seguint embarcacions, però aquí no es dona tant. No sé si això és per algun motiu en concret o això no... El fet que... Que només sigui aquesta espècie o que només sigui el molar que...
Es dona perquè es solapen com les zones d'actuació, és a dir, la zona d'actuació pesquera, que realment a tota la zona nord, la plataforma és molt petita, per tant, com que ells poden començar a pescar a partir de 50 metres, pesquen bastant a prop de la costa i el dufemular és una espècie costanera.
Llavors es dona un solapament de l'hàbitat o de la zona d'actuació tant de l'activitat pesquera com del dufimolat. També el dufimolistat és un animal, una espècie molt més pel·làgica.
més migratòria, no tan associada a tota la zona costamera. Carla, per anar acabant, un parell de preguntes més. Sobretot, jo crec que l'important de les conclusions d'estudi és que...
no pot suposar un perill per aquests animals quedar-se enredats a les xarxes. Ells són prou intel·ligents per efectuar tot el procés aquest de pesca que utilitzen sense suposar ni un perill per ells ni per les xarxes. Segurament, en el cas de l'arrossegament, sí, potser una miqueta més, com comentaves, amb les els menors. I segurament també aquesta importància que els ha ajudat a ampliar, podríem dir, la seva població i, sobretot, el tema...
que has comentat també a l'inici que s'han aconseguit veure més cries i durant tot l'any, no? Sí, o sigui, jo crec que una mica la conclusió és que a la Costa Brava o a la part nord de Catalunya la convivència entre Dofín Molar i l'activitat pesquera és en aquests moments sostenible, o sigui, no està sent perjudicial ni per la pesca ni pels últims,
i que, a més, el dofimular realment sí que ha experimentat un augment en l'últim temps i que és veritat que, a més, té un èxit reproductiu que és alt. Per tant...
Sí, aquestes serien una mica les conclusions i això també s'haurà d'anar veient com va, perquè una mica el que parlàvem a l'inici, és a dir, el fet que potser vagi bé ara no vol dir que vagi bé en un futur, perquè, com comentàvem, l'ecosistema té una capacitat de càrrega màxima i veurem realment com s'articula això d'aquí endavant.
De fet, nosaltres ara també començarem una tercera fase del projecte i la idea és veure una mica això, una mica com a nivell, com podem predir o com podem veure realment què suportarà l'ecosistema a nivell de defemul·lar.
Doncs, Carla, només em quedava preguntar-te això, no? I ara què? Una miqueta el seguiment que se'n farà ara. No sé si continuareu també fent encara més seguiment per poder tenir clar que tot funcionava bé.
Sí, ara sobretot ens centrarem a acabar de desenvolupar aquestes eines per veure realment el patró acústic, perquè sí que és veritat, i això no ho hem comentat, que hem vist coses que la veritat són molt interessants, o sigui, s'ha pogut establir una mica quin és el patró acústic d'aquests animals menjan a xarxes i s'han evidenciat algunes característiques acústiques que són molt pròpies d'específicament aquesta zona.
que es diuen braicols, que són com una espècie de sons que fan els dofins, que a més són característics de cada zona. Això sí que s'ha vist i la idea és una mica seguir per aquesta línia, seguir també per tota la part de detecció d'imatge, acabar-la de fer molt més...
que funcioni millor al final per poder tenir aquest detector més desenvolupat i la part de seguir treballant i col·laborant amb el sector pesquer que jo crec que des d'aquí els vull donar les gràcies perquè realment ha estat una implicació des de l'inici del projecte molt bona i això sense ell seria difícil.
Doncs amb aquestes paraules ens quedem, Carla. Moltíssimes gràcies per haver estat avui aquí amb nosaltres a la Randa Mar i haver-nos notat tots els detalls d'aquest projecte Costera 2 en què hem parlat sobre aquest estudi de la interacció dels dofins molars amb les xarxes de pesca a Catalunya. Carla, seguirem atents i anirem parlant a veure com evoluciona i si ens haigui el cas. Doncs moltíssimes gràcies un cop més per convidar-nos, és sempre un plaer i res, a reveure. Fins la propera. Gràcies.
Canviem ara radicalment de tema. Volem anar al Delta de l'Ebre per parlar de turisme, concretament sobre la participació de l'Ampolla al FITUR, la Fira Internacional de Turisme, que s'ha celebrat aquests dies a Madrid. I per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb la regidora de turisme de l'Ampolla, Cel.
Sí, Marina, Fitur és la Fira Internacional de Turisme que es va celebrar a Madrid la setmana passada i l'ampolla hi va tenir representació. Anem a comentar-ho amb Meritxell Faiges, regidora de turisme del municipi. Meritxell, benvinguda a Randemar. Hola, bon dia. Mèria, com d'important és la participació de l'ampolla a Fitur.
L'ampolla ja fa moltíssims anys que participa en aquesta fira i cal tenir present que aquesta fira és un gran aparador internacional per a poder promocionar no només el nostre poble sinó el territori com a destí turístic de qualitat. Per a nosaltres és un gran aparador. Qui ha anat enguany a la fira en representació de l'ampolla?
Bé, en guany per temes de feina, d'agendes, ha anat la tècnic nostra de turisme, hi ha representació, ella és la que se n'encarrega de fer una bona propaganda.
del nostre poble, que no dubto que ho fa fantàsticament, i ja et dic, per tema d'agendes, aquest any ens ha sigut impossible assistir a cap membre polític. Però tu has anat, vull dir, has anat altres vegades a la fira. Com la descriuries? Perquè clar, jo entenc que potser estan agrupats per sectors tipus Catalunya, està igual junteta, i després les Terres de l'Ebre. Exacte, a veure, nosaltres estem sota el paraigua del turisme de la Diputació, de Terres de l'Ebre,
i allí se viu d'una manera, ja no només venen al nostre poble, com et dic, sinó que tens l'oportunitat de poder vendre a territori, que fa moltíssim, i tindre, com et dic, el suport del turisme Terres de l'Ebre, de la Diputació, és una cosa que ens ajuda bastant, perquè si no tot sols seria inviable poder assistir a aquesta fira, ja que fem d'aquesta manera cal aprofitar-ho. Molt bé, la gent, vull dir, units, se fa la força, no?
Exacte, l'única per l'esforç. Quins objectius però us heu marcat com a municipi en la vostra presència a Fitur? Bé, un dels objectius principals, i no només a Fitur, és intentar desestacionalitzar el que seria el turisme. O sigui, el que és la platja, el que és l'entorn, això entre cometes seren tot sol, no?
el que sí que és important és vendre tot el que tenim al voltant, com pugui ser la gastronomia, producte de proximitat, rutes, tot, los penyassegats, basa de les olles, parc natural, i intentar, ornitologia, és que, bueno, tinc una llista que no acabaria mai, intentar promocionar tot aquest...
tot això que té el nostre poble o el territori, per tal d'intentar desestacionalitzar. Jo crec que aquest seria el repte més important de quan assistixes a aquest tipus de fires, perquè com bé t'he dit, el juliol i agost és una temporada que, com aquell qui diu, se ven tot sol, platja, encà, entorn, intentar desestacionalitzar és el principal repte que crec que tenim aquí a les nostres terres.
Clar que hi ha turistes i gent durant tot l'any al poble, no? I clar, és el que diem, Fitur és un aparador internacional enorme per donar-te a conèixer i, bueno, que la gent vingui. Exacte, és el que comentàvem, penso que allí està representat tots els països i, òbviament, cadascú ho ensenya el millor que té i nosaltres no hem de ser menys, tenim un gran patrimoni natural i això és el que nosaltres
intentem que la gent veig perquè l'ampolla sigui per un destí de referència. I en guany, Meritxell, l'esport té un protagonisme especial, no? Com s'aprofita aquesta oportunitat des d'aquí, des de l'ampolla? Bé, nosaltres, com sabeu, també estem dins el Nàutic Park, l'estació nàutica que es deia fa uns anys, i llavors el que intentem aprofitar molt és treure rendiment a tot el que serien els esports nàutics o a tot el que es deia entorn del mar.
Creiem que és un esport que hauríem de potenciar més encara aquí, ja no només en tema de veles, que té infinitats de possibilitats, el que és la mar, i llavors també poder estar en l'estació nàutica, en el Nàutic Park, això ens ajuda també a ser més visibles. Com bé has dit abans, la Unió fa la força i creiem que està dins d'aquest organisme.
te dona molta més visibilitat de les activitats que es puguen fer aquí. Com tu has dit, l'esport és un pilar fonamental per al turisme de la nostra població, perquè ja no només, ara estem parlant del tema de mar, de tot el que es pot fer al mar, però també turisme de bici, de ciclisme, tot el que tingui relació amb la natura i poder fer esport envoltat de natura,
és una de les coses també que hem d'aprofitar. Clar, que estiguéssiu treballant, que estiguéssiu dins de l'estació nàutica Costa Daurada de Terres de l'Ebre, és tot el que diem, no? Al final, pràctica de l'esport a l'aire lliure, com l'ampolla té l'entorn privilegiat,
És una pràctica que es pot dur a terme, que la gent pot dur a terme d'una manera perfecta, que l'ampolla és idíl·lic. I també, a part de l'esport, turisme d'experiències, ja sigo practicant esport al mar o, com dius tu, cicloturisme. Exacte, les experiències, jo crec que va tot lligat.
I llavors és una de les coses que n'hem de treure. A més, com bé dius, estem a un territori que podem oferir igual per a gent molt capacitada o molt preparada o per a principiants. Aquí pots agarrar una bicicleta i fer rutes planes o inclús pots agarrar una bicicleta i fer rutes de muntanya i amb molt més exigents. Tenim aquest privilegi que també hem de saber explotar.
I a part de tot això que estem comentant, també la gastronomia continua sent un dels pilars indiscutibles del turisme tan català com d'aquí baix i en concret de l'ampolla.
Bé, en la gastronomia intentem, tindríem totes les jornades gastronòmiques, intentem també, sobretot, potenciar tot el que és el producte d'aquí, el producte nostre, el producte de proximitat, i tot fa força, i intentem posicionar-nos també l'ampolla com a espai gastronòmic del Delta. Tenim grans restauradors i, sobretot, tenim gran producte.
Clar, i a part l'any passat Catalunya va ser escollida de regió mundial de la gastronomia 2025. Durant aquell any vau impulsar, vau fer un impuls especial per posar en valor la cuina marinera, l'arròs i els productes locals, que al final és el que diem, no ara? Mira, a part del que ja són les jornades, també vam intentar promocionar moltíssim el que és l'ostre, l'ampolla de sador, que hi tira molt l'entorn d'aquest producte,
i vam fer inclús programes especials que giraven entorn de la producció d'aquí de l'ostre i de la cuina. Un dels fites que hem marcat l'ampolla és que l'ostre tingui un renom més ampli i ja no només en la crua, sinó que apostem molt per l'ostre cuinada i vam intentar potenciar aquesta part del nostre poble, del nostre producte.
Clar, l'ostre al final és un producte... També t'haig de dir, o t'encante o no t'agrada l'ostre. Vull dir, hi ha un punt així mig?
Bé, jo soc de la que a mi m'encanta l'ostre. A mi m'ha arribat a fer mal l'ostre. Però també a la gent que no li agrada l'ostre és donar l'oportunitat de provar l'ostre en un toquet de cuina. O sigui, de la manera crec que la gent que diu no, no, no, és que a mi no m'agrada l'ostre i diu, bueno, prova-la així en un toquet de cuina, una mica cuinada, com la preparen als restaurants. Jo crec que hi hauria moltíssima gent que, d'estes que diu que no vol l'ostre, que crec que al final li acabaria agradant.
Clar, o de dir, no t'agrada de l'ostre, vine l'ampolla a provar, que després ja t'agradarà. Totalment, totalment. Els arguments te'l compro, i tant. A més, Meritxell, també un dels missatges forts a fitura en guany és la sostenibilitat, no? Com s'està treballant este concepte des de l'ampolla?
Bé, aquí som molt curadors de la sostenibilitat, fem campanyes de conscienciació, sobretot per a cuidar l'entorn, i llavors intentem promocionar al màxim el que seria transport sostenible a mesura que es pugui, doncs bicicleta, però sobretot es conscienciar molt, molt, molt a la gent que estem en un entorn molt fràgil i que qualsevol cosa que féssim així que el pugui perjudicar és que realment no perjudica, i molt més del que ens podem pensar, no?
Incentivem moltíssim el reciclatge, aquí l'ampolla, i ja no només als particulars, sinó a segones residències, a cases d'alquiler turístic, intentem això, el reciclatge, tindre com a bandera per dir alguna cosa i fomentar-lo.
Jo el que estic veient, Meritxell, a part que nosaltres, la gent d'aquí baix, estiguéssim conscienciats tots de saber com està el nostre territori i com està de dèbil i de fràgil, però a part també la gent que ve, els turistes, a part que hi ha molt turisme, per exemple, ornitològic...
que venen a passar el cap de setmana i fan turisme per diferents punts que els interessa, perquè la natura al final crida molt l'atenció i hi ha molta gent que es mou per això, però a part que la gent està sensibilitzada, sap de com estem aquí baix.
i per sort cada vegada ens estem fent més visibles, per desgràcia, ens estem fent visibles per catàstrofes que estan passant. Llavors, tot el que ens està passant, que vulguis o no, em fa més difusió, ja puguen ser els temporals, aquest últim, que potser no ha sigut d'una magnitud com la Glòria, vulgui que no ens tornem mai més, però són coses que són més mediàtiques i ens coneixen més, i potser diuen, potser sí que estem malament. La gent sí que pren molta consciència, però si a altres esferes ens comença a ficar fil a l'agulla...
no farem res tampoc. Tens raó en això, o sigui, la gent quan ens ve a visitar cada vegada és més conscient, però ja et dic, necessitem moltíssima, aquí a detrás hi ha moltíssima feina a fer i si no se fiquen una mica les piles, a veure, ho tenim complicat.
Sí, clar, és a dir, les solucions no venen de la gent, sinó d'un altre lloc. Exacte. Totalment d'acord, totalment d'acord. I a banda d'això, clar, estem en un món canviant la tecnologia, la digitalització, les noves tecnologies, no? Tot això, quin paper juga en la promoció turística?
Avui en dia, si no estàs amb les tecnologies, no ets ningú, com aquell qui diu. També canvien una mica les tendències. Per exemple, abans potser podies anunciar molt a diaris de premsa escrita per dir alguna cosa, i ara avui en dia tot va, com que dius, molt més tecnològic. T'anunciaràs abans a potser el mateix diari, però ja de forma digital. Tot el que són fer promocions per xarxes, tot el que és per internet, webs,
intentar promocionar-te, com bé t'he dit, en plataformes digitals que potser estan encara des del turisme, que potser també tenen edició en paper i abans que ho fes en paper. Ara creiem que tot el que és digital té un abast molt més gran de públic potencial i creiem que és el futur. El futur ja el tenim aquí.
És la realitat que vivim, que avui en dia és més. Per exemple, a les oficines de turisme es veu com cada cop, cada vegada, la gent no hi ha tanta afluència. La gent que va el que vol és rapidesa. Dona'm un codi QR on pugui accedir a tots els serveis que tingueu al poble i així jo acabo abans. No em cal estar millor aquí a l'oficina de turisme, sinó que em dones el codi QR i jo m'assentaré en un bar i mentre faig un cafè migaré tot el que teniu. I crec que t'actualitzes en aquest sentit
o també estàs perdut. I també intentem cada vegada digitalitzar més tota la informació que la gent ho tingui al mòbil, a una pantalla, perquè també és molt més accessible per a tothom. Sí, al final és adaptar-se o morir, no, Meritxell?
Totalment d'acord. T'adaptes on mors. Totalment d'acord. I per acabar, Meritxell, com t'imagines el turisme de l'ampolla en un futur? És a dir, esteu treballant en una línia, seguireu en aquesta línia i espereu bons resultats? Mira, nosaltres el turisme que sempre busquem, o intentem buscar, és turisme familiar, turisme de natura, turisme d'esport... Busquem un turisme...
de fet i bo. Llavors nosaltres seguirem treballant, busquem molt també, nosaltres estem implicant molt en el turisme, per exemple, ornitològic, fem moltíssimes activitats encarades a l'ornitologia i creiem que és el turisme que més es cau aquí a l'Ampolla i en això estem, en això seguim.
Doncs perfecte, aneu per bon camí, Meritxell. Moltíssimes gràcies per haver connectat un dia més aquí al programa. I no res, que vagi molt bé, ja actualitzarem informacions del futur. Gràcies, Meritxell. Gràcies a vosaltres, com sempre, per convidar-me.
Doncs Marina, ja sabem com d'important és estar present a Fitur, ja que al final és una parada turístic internacional. Doncs sí, Cel. De fet, aquests dies molts dels nostres territoris han estat presents en aquesta Fira Internacional de Turisme. Moltes gràcies.
Arrenquem ara la recta final de la Randa Mar d'aquest dilluns 26 de gener del 2026 i volem parlar de vaixells. Els tres vaixells més antics i més grans de vela llatina que naveguen pel Mediterrani són el Rafel de Palamós, el Sant Isidre de Cadaqués i el Sant Ramon de Vilassar de Mar. Són considerats embarcacions històriques a Catalunya i avui coneixerem l'aquesta amarrada Almeresma Oriol.
Doncs, efectivament, Marina, sí, sí, avui volem parlar d'una joia patrimonial que tenim aquí a la comarca del Maresme, que és un vaixell que es diu Sant Ramon i que és propietat de Bric Barca, una entitat de Vilassar de Mar presidita per l'Agustí Martín, que el tenim al telèfon. Agustí, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, Agustí, parlem d'aquest vaixell del Sant Ramon, un lleut quillat del 1904.
Sí, és un lleut que es va construir el 1904 a les platges del Camperio, Alacant, i que durant tota la seva vida es va dedicar a la pesca. Primer anava com un vaixell de vela, vela llatina, amb una parella, una altra embarcació, era la parella del Bou, anaven sempre acompanyats tots dos, i feien les tasques d'arrossegament.
I, de mica en mica, doncs, com me la deia, una mica abans de la Guerra Civil, se li va col·locar el primer motor d'un pistó, motors que aquells que ja començaven ja a ser normals amb especials de pesca, però, clar, és un canvi, és un canvi, perquè de tenir que guisar, riar veles, orientar-te si fa vent camines més del compte, si no hi fa vent et quedes parat,
el motor ja es portava a tot arreu. I, de mica en mica, l'embarcació aquesta va anar passant els anys, va anar canviant de propietari també, i finalment va acabar aquesta embarcació els últims dies de pesca com a vaixell d'arrossegament ja més modern, lògicament sense paus, amb un gran motor Chrysler de 250 cavalls, i pescant a les Aigües de Benicarló, aquí a Castelló. Sí.
I com va ser? Que ho vau descobrir, que ho vau trobar, que ho vau recuperar? Com va anar tot plegat, Agustí? Nosaltres érem una colla que teníem, ja diem, fundat Brit Barca i no teníem cap embarcació. Algú de nosaltres, algun company, tenia alguna embarcació pròpia i sempre vam creure necessari tenir una embarcació amb la que poguéssim fer escola, poguéssim ensenyar, poguéssim navegar junts...
I bé, potser vam anar a buscar un vaixell massa gros, però és que vam recórrer tota la costa catalana, de fet des de Cap de Creus vam anar a parar fins a Castelló i no vam trobar cap que reunís les condicions que buscàvem. O sigui, buscàvem un vaixell que hagués nascut a la vela i que s'hagués transformat el motor, però que encara mantingués el casco a Obuc amb les mateixes condicions que les inicials. I això vam trobar a Benicarló,
quan des de fora el vaixell no semblava que hagués sigut un barco de vela, però aquell vaixell ja portava, doncs, clar, el casco o el boc era el mateix, però ja no portava cap pal, portava un pont metàl·lic a proa, portava les grans salvavides, una gran entrada per anar a la sala de màquines, ja no portava llits per dormir, perquè aquella gent pescava només de dia, una mica de cuina...
I diu, aquest és el nostre. Aleshores vam començar a indagar i el seu propietari, l'armador, ja jubilava. I aquell vaixell ja havia vengut d'alguna forma el tunelatge per construir-se'n un altre, que el venien amb una drassana que feia un barco de plàstic molt gros, d'aquests de fibra,
I clar, tot estava ja dat i beneït, però parlar amb aquest senyor, i sempre amb una carta, clar, ens va fer l'alcalde de Vilassà, en Pere Almera, l'home vas a adonar que el que volíem era que el vaixell no acabés desvallestat, triturat allà al port, i li va fer molta gràcia. Lògicament, es devia assegurar qui érem nosaltres, es devia parlar també, clar, amb la gent que li portava la subvenció, no fos que ha perdut la subvenció, sinó que no destruïa, però...
Vam trigar un any, eh, de papers. Recordo que vaig haver de viatjar molt a Madrid i molt a València, a la Generalitat Valenciana, perquè el barc o el registre el tenien allà. Després, aquí, comandants a Capitania Marítima, els papers aquests no s'acabaven mai. Vam ser a punt de deixar el projecte i, mira, si no es pot... I a partir d'aquí va néixer el Sant Ramon, que un dia, doncs, del mes de maig, d'allà fa, doncs,
jo diria l'any 2000, ja fa 24 anys que el temps ha passat, doncs ja vam anar a buscar el Sant Ramon i vam passar tot l'any navegant, el bar costava ja molt malament perquè la propietària els últims anys ja no havia fet cap inversió de res, i l'home, que era molt responsable, i com que sentim la nit a bord navegant, ens va acompanyar, va fer una nit freda, recordo, ja va arribar a Mataró, on mig vilassà, perquè vilassà de mar,
el poble on estem nosaltres, doncs, per no tenir port, el port és Mataró, i Vila Sánchez esperava allà la barcena de pesca del port de Mataró, i va ser una arribada, bueno, que no oblidarem mai. Clar, home, imagino, després del que havia costat aconseguir, eh, tenir aquest vaixell, aquest Sant Ramon, que arribés fins aquí a les nostres costes, home, clar, devia fer il·lusió, a vosaltres primer que res, i després també a la gent que ho sabia.
Clar, la il·lusió era important. Nosaltres durant aquest temps havíem fet en Lorenz Nin, que era pobreta, és mort, un gran modelista naval, i havia fet diversos models del Sant Ramon per poder-los exhibir en el museu, el racó del Sant Ramon, que era un racó del Museu de la Marina.
Després vam anar a fires, exposicions, el Museu de Barcelona, la Diputació, intentar vendre el projecte. En aquella època vam aconseguir uns diners que van estar molt ben usats per fer les primeres feines de restauració. Perquè, clar, era una restauració no ben bé fidel, perquè el barco inicialment portava un sol pal,
I nosaltres el volíem aparell amb un aparell que és l'aparell de barca de mitjana, amb un pal mestre, molt gros, la gran bella llatina de 114 metres quadrats, un pal de mitjana a popa i un floc o pollacre a proa amb un gran botoló de 8 metres. I així ho vam fer-ho.
I en mica en mica, bé, en mica en mica, primer vam estar uns mesos que tot el que ho fèiem nosaltres al port de Mataró, encara ens deixàvem fer feines llavors, i era manteniment perquè no ens ens fes molt bé. Vam rascar tota la pintura, vam calafatejar, vam tornar a pintar,
i després al barco a l'aiga una altra vegada, i cada setmana anàvem, feim un parell de guàrdies, d'anar a veure com estava el vaixell, i l'ensenyàvem, ensenyàvem, vam fer una fotocomposició, que ara faria intel·ligència artificial, com quedaria el vaixell, i això va agradar, vam anar a moltes escoles, a la universitat, aquí a la facultat de nàutica, on treballo jo, i vam rebre molt de suport, i aquest suport, de vegades, aquests avals que t'arribin en cartes,
s'aveixen després per anar a trobar alguns diners en alguns llocs oficials. I llavors ja va arribar el moment de fer arròsos a la platja, i de fer festes, i amb uns preus que eren per salvar el Sant Ramon, i per recuperar-lo, i vam fer unes participacions que ara no seria capaç de fer-ho, de 25.000 pessetes,
per aquells que creien en nosaltres amb el projecte i vam tenir molts ingressos d'aquests i totes aquestes persones
porten encara a la quilla el seu nom gravat. No els hi podien donar res més que confiança, perquè la gran restauració duraria més d'un any, i lògicament i pujant el barco, però van estar molt contents i encara alguns ja no hi són, perquè amb 25 anys la gent més gran ja no hi és.
Però, bueno, ja els va fer el moment, va arribar el moment, de dir, bueno, anem cap a Roses. Permisos per anar a Roses, un permís especial, perquè aquí a Espanya el navegar costa moltíssim, no? I això és un drama. Els permisos, les capitanies marítimes... És molt complicat, molt complicat. Molta paciència, i bueno, i ells el que compleixen és la norma, i les normes espanyoles són molt rígides, estrictes, en tot. I és el que hi ha, i van arribar a Roses,
I aleshores, clar, però primer ja havien triat tres pressupostos, de tres empreses de mestres baixa, també els que ens farien els pals, on comparim el motor i les instal·lacions, tot un pla de restauració, que és un llibre, vam fer un llibre,
i aquí el Museu Marítim ens va ajudar moltíssim, el Museu Marítim de Barcelona ens va ajudar perquè no sabíem com començar i de mica en mica vam començar i jo recordo que personalment cada dissabte anava a fer el seguiment de les obres a fer el reportatge fotogràfic portava gent del poble perquè ho veiés
i vaig fer 58 viatges a Vilassar-Roses. Sí, Déu-n'hi-do. I tots els dissabtes que vaig poder, i ja molts dies a l'hivern de puja, de vent, el barco anava agafant forma, ara de vegades entre dissabte i dissabte no veies com es havia avançat, perquè havia entrat un pesquer d'urgència a fer una reparació, i a mica a mica vam veure com avançava i com anava aixecant el barco i com van pujar els pals, va ser una alegria terrible.
I així fins al final, que ja van arribar les veles, vam fer una gran fusa, vam posar el barco l'aigua a Roses davant de molta gent de Vilassà, van venir diversos autobusos amb els gegants de Vilassà, capgrossos, i festa grossa. I després ja, tots junts cap al barco, vas sortir a vagar fins a Mataró,
I a Mataró allà tenim el nostre port de base i és on tenim el bar Costellà. Clar, està molt més segur el vaixell a Mataró en un port que no pas, com deies, que podria estar en un pantalà vilassà que evidentment les condicions de seguretat no serien òptimes.
Bé, és una embarcació de portes. I és una embarcació que pels oients no té la quilla plana, no és com una barca. És una barca que se diu quillada i està inclinada, o sigui té a proa.
el que cal al barco, o sigui la part diguéssim dins de l'aigua són 80 centímetres i a popa són dos metres vint. Si arribés a la platja cauria, quedaria tombat. No és pelar com una barca. Per tant, no podem arribar a la platja amb l'embarcació aquesta. Podem acostar una miqueta, amb molt de compte,
i el portes al lloc, però que clar, estem contents, estem contents. M'han vingut moltes ganes de veure-lo, sincerament, escoltant-lo, escoltant-lo, Agustí, i crec que la gent que ens ha escoltat també, perquè ens els has descrit molt bé, ens has explicat molt bé com és, però segur que ha vist, ha de fer goig. Sí, i a més, clar, dins de l'embarcació...
hi ha un espai molt maco que és on portem la navegació, la carta nàutica, tot molt tradicional, no carta electrònica, tota carta nàutica, la instrumentació mínima de seguretat,
llavors allà també tenim un lloc on mengem, dormim, tenim aquí, són deu lliteres per dormir, són vuit de proa i dos del centre, tenim un petit vàter, i el que no tenim és dutxa, vull dir que si dutxa, amb galletes, amb aigua salada. Sí, clar, d'aigua no us en faltarà. No, això, rai. I també és un vaixell molt sostenible dins del que podem,
i les distribuïcions que tenim, de no tirar res al mar, fins i tot recollim coses que podem trobar al mar, de vegades ho recollim, posem galletes, plàstics... Quan naveguem de nit naveguem amb motor, i quan naveguem de dia anem a vela, i a vela doncs la gent que no ha navegat mai a vela és una sensació molt diferent, perquè sents el casco com trenca l'aigua i...
Sense el motor, sense el fum del motor, ni les vibracions, que és molt diferent. Són sensacions. Sens dubte. Agustí... I l'altra cosa important també és el tema de...
l'estar a bord amb la gent, fas molta amistat, es crea un ambient d'equip molt agradable, i això ho cuideix molt, també. I tant, sens dubte, és tot plegat, una experiència, tot plegat és una experiència. Agustí, doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona, per haver-nos-ho explicat aquí al programa Arran de Mar, i res, ens retrobarem segur en una altra secció d'aquest programa. Moltes gràcies, bona tarda. A vosaltres, gràcies.
Les Càpsules del Mar, amb la col·laboració d'Associació Cetàcia. Benvinguts a Les Càpsules del Mar, un dia més. Un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules.
Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules del mar. De fet, l'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies.
Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el Dufí Ratllat. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies un dia més per ser aquí a la Randa Mar. Hola, bona tarda, gràcies a vosaltres.
El dufí ratllat, Arnau, quin seria el dufí ratllat o el dufí llistat, també conegut, quin seria el seu nom científic? És l'Estenela Coeruloalba, i és un dufí que és el més comú al Mediterrani. Segur que si hem navegat alguna vegada és el que haureu vist, almenys a la costa catalana.
I és el dufí més petit del Mediterrani. Aquest és un dufí que fa ni els dos metres gairebé. I és un dufí molt estilitzat, és molt maco de veure'l. És un dufí que té una leta també dorsal molt petita.
a diferència d'altres espècies, i aquest té una coloració molt característica, és el que dona aquest nom de ratllat o llistat. Per què? Perquè aquest animal té unes ratlles que tenen diferents patrons, però sobretot tenen tres ratlles diferents, unes que van des de l'ull cap a la part origenital, i després tenen dues altres ratlles més també que fan aquest dibuix no tan esteritzat i tan característic del dofí llistat.
De quina manera es comporta el mar? Com el podríem identificar segons el seu comportament? Aquest és un dofí que sí que és un espectacle de veure'l. Si tenim la sort de veure'l, de veritat és molt maco, perquè és un dofí molt actiu al Mediterrani. Aquest sí que fa salts molt grans, d'entre 3 o 4 metres,
És un dofí que sí que agafa grans velocitats, també, i és un dofí que fàcilment s'aproparà a la prova del vaixell. Aquests dofins el que fan és posar-se en aquesta zona per aprofitar la velocitat del vaixell, les onades, i així estalviant energia també per viatjar. Llavors, moltes vegades, quan estem navegant, aquests fàcilment vindran a la prova. No sé si ens pots explicar també una mica quin és el tipus d'alimentació que tenen, de què s'alimenten.
Aquests dofins, com molts d'ells, que comentarem aquí a les càpsules, són dofins que s'alimenten sobretot de peixos, en aquest cas peixos pel·làgics. Podria ser també algun altre peix una mica més gran, però en menor mesura també algun cefalòpoda. Però principalment la seva dieta són peixos pel·làgics. No sé si ens pots explicar també una miqueta com es distribueixen pel Mediterrani, en quines zones del Mediterrani els podríem trobar.
Aquest és un cetaci, és el més abundant del Mediterrani, amb estudis recents estimen que la població actual és d'uns 400.000 individus, o sigui que és el més abundant, a diferència d'altres, i es distribuiria per tota la conca, però sobretot a la part occidental del Mediterrani, i pel que fa a les profunditats és un animal que es troba sobretot a zones de més profunditat del talús continental,
més enllà dels 200 metres de profunditat. I aquí el garraf és l'espècie amb diferència que a més observem, i el 60% dels albiraments són d'aquesta espècie. Hi ha alguna època de l'any que li agradi més? El podem trobar durant tot l'any aquí al Mediterrani? Doncs és una espècie resident al Mediterrani, això vol dir que la podem veure al llarg de tot l'any, però sí que és veritat que aquí el garraf és una espècie que...
que sobretot l'hem vist a l'hivern i a la primavera són les èpoques que més n'hem vist. Però és una espècie que, com he dit, la podem veure al llarg de tot l'any. Algunes de les principals amenaces per la supervivència d'aquesta espècie, quina seria? Doncs aquest és un endofí que està catalogat com a seu estat de conservació vulnerable, però aquest és un endofí que sí que fa uns anys va haver-hi una epidèmia de morbilivirus, que és un tipus de virus...
Igual que nosaltres hem tingut la pandèmia fa poc de la Covid, també fa uns anys, als anys 90, va haver-hi una epidèmia d'aquests dofins aquí a Catalunya. Van començar a aparèixer molts d'ells a les costes catalanes, van morir per culpa d'aquest virus, i en aquella època sí que els va afectar bastant, i és un virus que hi és. Però ara mateix, actualment, també podrien considerar la captura accidental, sobretot dels odontossets, d'aquests dofins més petits, com un dels principals problemes.
També hi ha altres amenaces que podrien ser, per exemple, la falta d'aliment, també perquè estem reduint la quantitat de peixos o d'aliment al mar, i també la contaminació. Per acabar, Nou, no sé si tens alguna curiositat, alguna cosa que ens vulguis explicar d'aquesta espècie, que recordis en algun darrer vilament...
Doncs del dofí ratllat, la veritat que és un dofí que mai et canses de veure. És un animal que té una activitat tan espectacular i tan activa en superfície que la veritat que els veus sempre et sorprenen. Quan es fiquen a proa, jo sempre recomano, si estan a proa i pots apropar-te, diguem-ne tu, caminant fins a la proa del vaixell i aprofitar aquest moment, perquè si el mar està molt pla, és un moment supermaco, i veus com aquest animal et mira, es gira per mirar-te.
Són molt juganers, eh, doncs? Sí, aquests són molt juganers, de diferència, per exemple, del Dufímul, el que havíem dit que era més tranquil. Aquest és superactiu i és un espectacle.
És fàcil trobar-los? És a dir, sempre que sortiu és fàcil trobar-ne o depèn una miqueta de... Sí, mai ens agrada dir sempre, perquè el mar mai saps el que pots trobar, però sí que és un animal que el veiem gairebé amb moltes sortides, i és això, el 60% dels albiraments que hem tingut són de dofins llistat. Per tant, és bastant probable que si qualsevol persona surt de navegar, anés enllà del talús, pugui trobar dofins llistat. Solen anar en grup o...? Sí, són animals que solen anar en grups grans,
És un animal que també tenen grups de mida més variable. Hi ha vegades que hem pogut trobar grups més petits i hi ha vegades que podem trobar grups de 100 o fins a 200 individus alhora. Això també un dia, si trobes un grup així, és una experiència espectacular.
Com sempre, Arnau, recordem per acabar la càpsula que hem de respectar aquest entorn de totes aquestes espècies, sobretot quan sortim a veure'ls, tot i que siguin un espectacle, trobar-te'ls i tal, hem de respectar la seva manera de nedar. Sí, sempre és superimportant recordar que per llei estan protegits i hi ha una llei que diu com hem de fer aquest apropament cap als cetacis. Per tant, mai ens podem apropar més de 60 metres d'ells i si són ells que s'apropen a nosaltres, en aquest cas, reduïm velocitat...
Esperem que passin, o si s'apropa, seguim viatjant, però amb velocitat reduïda fins a 4 en usos. Gaudim de l'albirament i ja estaria. Doncs Arnau, de l'associació Societàcia, moltíssimes gràcies un cop més per haver estat amb nosaltres a les Càpsules del Mar. A vosaltres.
I així arribem al final de la Randemar d'aquest dilluns 26 de gener del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randemar. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. A Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Si pateixes o veus alguna agressió, pots dirigir-te al CIAT. CIAT és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, un espai d'orientació i assessorament per a qualsevol aspecte de la vida de les dones. Truca al 977-296-279. Envia'ns un correu a ciat-tarragona.cat o demana cita prèvia per visita personal. Ajuntament de Tarragona.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Circada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas, clam unànim de la ciutat de Tarragona per exigir l'atenció a l'ictus les 24 hores al Joan XXIII. El ple municipal ha aprovat per unanimitat les dues mocions presentades al respecte, la de la Plataforma per la Sanitat Pública del Camp de Tarragona, defensada per Esquerra i en Comú Podem, i la de Junts per Catalunya. La consellera republicana Gemma Fuster diu que és una mesura que parla de vides. Avui aquest ple
pot enviar un missatge ben clar que la vida de les tarragonines i els tarragonins val el mateix que la de qualsevol altre punt del país. I això, per nosaltres, no és negociable. I el portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, afirma que l'aprovació de les mocions és una bona notícia pel territori. Quan es posen temes que són importants per la gent, al final ens aconseguiu posar tots en filera i anar al darrere. Per tant, jo crec que
És una bona notícia pel territori, aquesta unanimitat. Junts ha presentat una moció pròpia. El seu portaveu, Jordi Sendra, sosté que no pot ser que les possibilitats de recuperació d'un pacient depenguin del seu codi postal. Cal que la Generalitat es posi a les piles i demostri
De debò, com ens venen anuncis matí, tarda i nit, que és el govern de tothom. El govern de tothom vol dir que els tarragonins tinguem les mateixes oportunitats que Barcelona i Girona i que pel nostre Codi Postal no tinguem menys opcions que altres de sobreviure a un ictus.
D'altra banda, el ple ha acordat l'extinció de la concessió del trenet turístic per l'impagament de la concessionària. El deute de l'empresa ascendeix a un import d'1,8 milions d'euros. L'acord de la cessió també inclou confiscar la garantia dipositada per import de 410.000 euros. El conseller Nacho García ha explicat que es treballa en una nova concessió i que volen fer-ho bé.
La veritat és que aquest espero que sigui el final d'un malson que va començar fa molt de temps. Avui per fi podem extingir aquesta concessió que va otorgar l'Ajuntament de Tarragona l'any 2021 respecte a no concessió de l'any 2019 i que no ha funcionat mai. I a més és que l'empresa concessionària no ha pagat allò que es va comprometre des del primer moment, doblant o triplicant fins i tot el preu inicial al qual va sortir la licitació.
Un ple de Tarragona que també ha aprovat aquest dilluns la nova ordenança d'ús social dels centres educatius de titularitat municipal o ha donat compte del nomenament de Jordi Díez com a director general de territori. I un dia més, matí caòtic a la xarxa ferroviària. Els usuaris de regionals de Tarragona l'han viscut amb desconcert i amb