Fins demà!
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dilluns 10 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem amb el Club de Vela de la platja llarga de Tarragona per conèixer el seu futur.
navegarem a vela per les costes del Maresme. Ens convertirem en arqueòlegs per un dia ben arran de mar. Sabrem de què va el documental Renaixa, coneixerem de primera mà la proposta d'un calendari solidari i acabarem el programa d'avui parlant de la biodiversitat urbana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rena Mar.
Però abans de tot això el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Renamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica. Sílvia García, molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, feliç dilluns. Molt bé, molt bé, avui sí que no tinc queixa, ni que és dilluns, ni que és dimarts, no, no, no. Que passi la setmana ràpid, però bé, eh?
Què et sembla? Fantàstic. És que ho porto rumiant tota l'estona, dic ara ho faré així com de carrerilla i sembrarà que estiguem ja gairebé divendres. Però, eh, anem poquet a poquet, clar. A més tenim un munt de coses boniques. Tenim un munt de coses, això és veritat. Ha començat ja la COP30, aquesta cimera del clima que s'està fent a Belém a Brasil, concretament, al cor de l'Amazones. Jo no sabia que hi havia un Belém també a la zona del Brasil.
Bé, però és amb M, no és amb N. Ah, que sí. I veurem què ens surt de tot això, perquè la geopolítica no està gaire per aquestes coses. És el que t'anava a dir, que es fa ara per ara, com fins ara, paper mullat tot, eh? Veurem què passa. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda. Bé, molt bé. La Sílvia, per ella, no li importa si és dilluns o no. A mi, en canvi, sí, és dilluns. Ara ja es costa avall perquè s'està acabant. No pensis, eh? Bueno, almenys és el que dius. Ja, ja, ja. Però, bueno, ja les setmanes són que passen molt ràpid i és que sense donar-te'n ja... Estem a Nadal ja, quasi.
No, tres dies i Nadal. Jo ho dic des del setembre i ningú em fa cas. Anem a saludar en Sergi Corraldeix de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, a prop de bé. Deies-ho abans, mira, interessant reflexió, això de l'ESCOP aquesta, la COP30, que és allò que cantaven aquells de Mucho Lerele y Poco Larala, perquè el que arriben a acordar en una cimera com aquesta és paper mullat.
No sé si és paper mullat o no, però fa 10 anys dels acords de París no s'havia de pujar més d'un grau i mig la temperatura global i de moment crec que ho superarem. Però tot i això és veritat que vam entrevistar fa dues setmanes, diria, a una experta, a una advocada experta en medi ambient que ens deia si no s'hagués posat aquest límit potser on estaríem. I això també és veritat que és important reflexionar-ho.
També, també. Mal de muchos con solo de tontos, no? En diuen el mal peor. Bueno, ja està, ja sí. Sí, així ho deixarem. Anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, bé, bé, bé, aquí, bé, començant la setmana, que ara va i encara no hi va, perquè tot just és dilluns, però bé, tampoc, ara ja a novembre fa fred, és això, ens acostem cap a Nadal, al final de mes ja tindrem enceses de llums, res, i això ja ho tenim fet, això.
Ho tenim fet, veurem què passa. Res, tres dies i vacances. Vinga, va, deixem-nos de les vacances, anem a començar el programa d'avui. També hi ha en Carles Monasterio, és de Canal Blau Ràdio, i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que SOS Costa Brava engega una campanya de micromecenatge per posar en marxa el projecte Camins Lliures. Sergi.
Doncs sí, és una iniciativa en contra de la privatització del camí de ronda de la Costa Brava amb objectiu de recollir recursos econòmics i sumar noves persones protectores que facin possible el llançament d'un seguiment, diagnosi i vigilància ciutadana del sender. Amb aquest projecte es vol crear una xarxa activa que permeti detectar l'estat real dels camí de ronda i, per tant, exigir a les administracions competents la seva restauració i oberta com a patrimoni col·lectiu.
La campanya vol aconseguir inicialment 6.600 euros, el que permetrà posar en marxa el projecte. També s'ofereix la possibilitat de col·laborar puntualment amb un donatiu solidari o adquirint el producte exclusiu de la campanya, un buf de regal per aquest Nadal. La campanya de micromecenatge Camins Lliures s'allargarà fins a inicis del 2026 i vol consolidar un moviment sostingut de defensa del litoral i demostrar que la mobilització ciutadana pot garantir l'accés públic a la costa.
Amb aquesta iniciativa, la Federació d'Entitats Sos Costa Brava reafirma el seu compromís per la preservació del paisatge i la reivindicació del dret col·lectiu en litoral obert, natural i compartit per tothom. Neix l'associació Defensem L'Empordanet per oposar-se a un parc eòlic davant del Montgrí.
Doncs, Marina, continuem parlant d'activisme empordanès, perquè la iniciativa impulsada per una empresa alemanya preveu la instal·lació de quatre aerogeneradors d'uns 200 metres d'alçada. Segons la plataforma, el projecte tindrà un fort impacte ambiental sobre les aus, el sol, l'agricultura i els aqüífers. També destacen l'impacte paisatgístic del projecte i asseguren que serà una agressió visual identitària que alteraria l'harmonia del territori.
Segons la plataforma, afectaria 8 pobles de les zones, que són Verges, Ullà, Bellcaire, Tor, Albons, Maranyà, Canet de la Tallada i Tallada d'Empordà. El projecte del Parc Eòlic Pla de la Tallada d'Empordà, impulsat concretament per la empresa Eòlica Altenoia, del grup RWE, Renovables Iberia, ha despertat l'oposició del territori. Com a resposta s'ha creat la plataforma, diguem no al parc eòlic, que ja plega més de 300 membres entre veïns i administracions locals. La iniciativa...
Expliquem que preveu la instal·lació de 4 aerogeneradors de 200 metres d'altura i una potència de 5 megawatts cada un, així com la construcció d'una línia elèctrica soterrada de 25 kilovolts. El projecte, que es troba actualment en fase d'exposició pública, s'ubicaria entre Verges, La Tallada i Bellcaire. Els consistoris d'aquests pobles, concretament de Verges, Garrigoles, Bellcaire, d'Empordà, Albons i Ventalló,
treballen en una moció conjunta de rebuig, argumentant que el projecte és incompatible amb el caràcter agrícola i turístic del territori. Per la seva banda, l'Ajuntament de la Tallada d'Empordà ha decidit convocar una consulta popular abans de definir la posició inicial. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. La Ràpida celebra les jornades del llagostí per revalorar el producte i impulsar la pesca local cel·l.
Sí, Marina, la Ràpid ha donat el tret de sortida a una nova edició de les Jornades Gastronòmiques del Llagostí, uns dies pensats per posar en valor un dels productes més emblemàtics del Delta de l'Ebre. L'acte central serà la Diada del Llagostí, el 22 de novembre, que inclourà degustacions, un tour guiat per la llotja, un show cooking, el tradicional concurs de Pela Llagostins i així com una experiència immersiva Molleres 3D.
Enguany, com a novetat, les jornades acolliran la participació d'alumnes dels cursos d'hostaleria del territori, amb l'objectiu de donar visibilitat al talent gastronòmic de futur. Des de la cofreria de pescadors han destacat que aquestes jornades són molt positives per revalorar el llagostí i dinamitzar la pesca local. Escoltem a Eusebio Rosales, president de la cofreria de pescadors Verge del Carme.
La llangostia és l'estrella de la cofreria, perquè és el peix que va més car i recauda més, i que en guany, l'any passat, es van fer 70.000 quilos de llangostins i vam batre el rècord, i en guany, al mes de novembre, portem 73.000 quilos i ens queda tot el novembre i tot el disembre per a capturar.
Al llarg d'aquest novembre es podran degustar diversos menús especials a 8 restaurants del poble amb el llagostí com a ingredient estrella. Elena Queral és la regidora de Turisme i Comerç de la Ràpita. Podeu degustar els diferents menús dels 8 restaurants participants fins al dia 30 de novembre en un vental de preus entre 42 i 56 euros i el que volem és posar en valor un producte tan identitari de quilòmetre de zero com és el llagostí per a tot el públic ràpita.
Les jornades del Llagostí es podran gaudir fins al pròxim 30 de novembre. En aquesta edició s'emmarquen dins de Catalunya com a regió mundial de la gastronomia. L'Ajuntament de l'Admetlla de Mar rep de la Diputació el pla de prevenció d'incendis revisat per la seva aprovació.
L'Ajuntament de la Metlla de Mar està culminant els treballs per a l'aprovació i la implantació del seu pla de prevenció d'incendis forestals. Esta mesura arriba davant la necessitat de reforçar la política preventiva al municipi. El regidor Javier de la Fuente ha explicat que el risc d'incendis és un dels més importants que afronta el municipi, especialment durant les èpoques d'estiu.
Este pla ha estat desenvolupat conjuntament amb tècnics de la Diputació que han ajudat a valorar les zones de més risc. No es tracta només d'un pla per a les urbanitzacions, sinó que s'ha avaluat tot l'espai forestal del municipi per identificar i reduir els punts vulnerables.
En la redacció del Pla han intervingut bombers, GRAE i tècnics de protecció civil i municipals. L'objectiu és clar, minimitzar l'impacte de les flames tant en vides humanes com en habitatges i vents immobles. El Pla prepara el municipi per als anomenats grans incendis forestals o focs de sisena generació, que presenten un comportament erràtic i creen les seves pròpies dinàmiques diferents d'un incendi normal.
Quan a la tramitació, el procés immediat comença amb l'aprovació inicial del pla al ple municipal. Després d'això, s'obrirà un període perquè la ciutadania pugui presentar alegacions. Finalment, el document serà enviat al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat per a l'aprovació definitiva. El regidor de la Fuente estima que l'aprovació definitiva es podrà completar d'aquí a un mes o mes i mig.
i nosaltres hem de fer tota una política preventiva al respecte. Llavors, una vegada, conjuntament amb els tècnics que ens han enviat Diputació,
i hem estat fent aquesta valoració d'aquests llocs amb més risc, hem de començar a fer la implantació d'aquestes plans de prevenció d'incendis. En aquest cas, ara el que toca properament és passar-ho pel ple, una aprovació inicial, i hi haurà un temps per poder la gent fer al·legacions o qui cregui convenient que hi ha alguna qüestió que no està clara,
poder fer al·legacions i llavors nosaltres ho passaríem ja al Departament, si no m'equivoco exactament, al Departament d'Agricultura, Remediria i Percà, que és el responsable d'aprovar aquests plans que el tornarien a revisar i també si s'ha d'afegir alguna cosa també s'acabaria d'aprovar definitivament.
Un cop aprovat el pla té un termini d'execució de 4 anys. Durant aquest període, l'Ajuntament ha de complir una sèrie d'actuacions prioritàries ja marcades, que s'han de finançar amb diners. Estes accions inclouen la creació de franges de seguretat i de camins, la instal·lació d'hidrans i la senyalització de les rutes d'evacuació.
El cost d'aquests treballs és elevat. Només l'aplicació de les franges de seguretat ja es preveu que costi gairebé 300.000 euros. Per això, una de les tasques principals dels diferents departaments serà la recerca activa de subvencions per fer front a totes aquestes inversions.
Més enllà dels recursos materials, el regidor insisteix en la importància de l'apartat preventiu. L'administració ha de fer arribar a la població informació clara, organitzar simulacres i explicar, sobretot, allò que la gent no ha de fer, per tal de crear aquesta consciència preventiva que s'ha anat perdent amb el temps. L'Ajuntament de la Metlla de Mar té clar que ha d'apostar per la prevenció i la seguretat. Una de les línies mestres és potenciar el Departament de Protecció Civil
que és crucial per garantir la coordinació amb els treballadors, la ciutadania i les escoles. Anem ara fins les costes del Garraf. Vilanova i la Geltrú ha acollit la festa de l'espigall, aquesta verdura pròpia del Garraf en època d'hivern, Carles.
Doncs sí, Marina, i de fet els espigalls es poden consumir amb diferents propostes culinàries i precisament això és el que s'ha volgut evidenciar en aquesta festa de l'espigall de Vilanova i la Geltrú, oferint un trinxat d'espigalls amb cançalada i els tendres, una crema d'espigalls i una coca d'espigalls. Ens ho explica la Montse Mercè, presidenta de l'Associació d'Espigalls del Garraf.
Un cop estigui bullit, ho pots fer com vulguis. En truita saltejat com nosaltres tenim aquí, en balli i cansalada, també ho pots saltejar en gambes de Vilanova. També pots fer truita de bacallà amb espigalls, que està molt bo, o arròs d'espigalls amb bacallà, que també està molt bo. Ho pots fer a l'antiga estança, que es feia amb mongetes del ganxet.
Es tracta d'una verdura de temporada de la família de la col i genuïna d'aquí, del Garraf, amb moltes propietats que va estar a punt de desaparèixer, però que finalment té èxit i s'ha fet d'un lloc al mercat. Els qui la proven per primera vegada sovint repeteixen. Escoltem alguns dels visitants que van passar per aquí, per la festa de l'espigall de Vilanova.
L'any passat el vàrem descobrir, també amb una show cooking, que es va fer a la fira, i ens va agradar molt. I aquest any, com que hi havia altres propostes per tastar-los, doncs mira, també hi hem vingut. Mira, estic amb els brutons, amb brutons o espigalls, amb cançalada i all. Una altra vegada que van venir des del mercat ens van explicar què era, com es feia i tot això. Però com que no hi havia degustació, no l'havíem tastat. I en canvi avui hem dit, Pep, avui toca.
I això què fem? Perquè és llàstima que un producte que és bo i és nostre el deixem perdre. I això només ho podeu aconseguir vosaltres, els consumidors. Si vosaltres ho consumiu, nosaltres el farem i entre tots fem un equip molt bo per tirar-ho endavant. Ara està en un punt bastant bé. La gent el reconeix, la gent l'estima, la gent ja ho veuràs. D'aquí a res s'omple la plaça i a més a més en el mercat es veu perquè la gent el ve a buscar.
La festa de l'espigall amb el suport de Nodega Raff també ha servit per fer alguns reconeixements a la tasca de difusió i promoció dels espigalls. Aquest any a la pagesa Montse Mercè, a la cuinera Germina Sánchez, la Mimi del Mercat, i a Victòria Vidal com a consumidora d'un dels productes més emblemàtics de l'Horta de la Comarca.
L'ermita del vinyet de Sitges ha estat el lloc d'un estudi arqueològic per valorar la possibilitat de trobar restes que podrien datar de l'època romana. Ha estat a través d'un georadar, una eina que permet detectar restes al subsol sense necessitat d'haver d'excavar.
L'ermita del vinyet de Sitges podria amagar sota els seus peus la vila romana més important del municipi. En l'excavació arqueològica que es va dur a terme l'any 2003 i 2004, precisament al voltant de l'ermita ja es van trobar indicis que així ho apuntarien.
És per això que ara s'ha tirat endavant una prospecció per detectar si poden haver restes sota d'aquest santuari mitjançant un georadar. Es tracta d'una tècnica que permet localitzar indicis de restes sense haver d'excavar amb la intenció de fer-se una idea de quin tipus d'estructures es poden amagar sota el subsol. De moment, tot i no ser encara resultats definitius, tot apunta que és molt probable que puguin haver-hi diverses estructures sota l'ermita.
Escoltem a Roger Sales i a Joan García Targa, dos dels arqueolats al capdavant d'aquesta prospecció.
Essencialment això consisteix en obtenir mesures des de la superfície i generar plànols o cartografia del subsol, en diem, per poder identificar restes constructives, enterraments, etc. En el cas que ens ocupa, sí que es tracta d'un cas interessant en el sentit en què tenim, en teoria, gràcies a les investigacions dirigides pel Joan García, a l'exterior una successió d'ocupacions, sobretot
centrades en època romana, però en aquest cas, per sota l'església, hi ha l'evidència que ens estem enfrontant a una seqüència d'ocupacions molt més llarga, que va des d'època romana fins a una ermita tard o antiga, possiblement, i unes esglésies medievals que finalment es condensen amb aquesta església moderna que estem veient avui en dia. L'excavació més gran que s'ha fet aquí a Sitges en quant a extensió va ser fa 20 anys, bueno, 21,
aquí al costat, i va aparèixer el que es diu la part rústica, és a dir, la part productiva d'una casa romana de camp. Això què va implicar? Clavegueres, més de 20 habitacions, un munt de materials arqueològics, tot el que vulgueu. Per tant, com que pensem que allò era la part productiva, hi ha molts números, que a sota de l'església, que com ha explicat el Roger, és habitual que es superposi i se li doni una continuïtat d'ús en època cristiana,
deuria d'haver-hi la part més rica de la vila romana. La part que vam trobar és la part de treball i la part que pensem o teoritzem o suposem que hi hauria aquí seria la part que es diu urbana. Això què implica? Estructures de més qualitat. Això eren llocs de producció. Aquí podien haver-hi mosaics, podien haver-hi altre tipus de construccions d'un altre nivell.
Els arqueòlegs parlen d'un dels enclavaments més importants del municipi, ja sigui pel valor simbòlic que té aquest espai pels sitjetans, com per la magnitud i les possibles restes que puguin aparèixer. Mentre s'han fet les prospeccions, les dades que es van recollint són escasses i, de moment, només han pogut confirmar que en la part de l'ermita que està tocant al costat de muntanya hi podrien haver força estructures constructives.
Caldrà, doncs, recollir i analitzar les dades obtingudes i valorar si es podria acabar fent una intervenció arqueològica que, afirmen els mateixos experts, seria l'única manera de confirmar el descobriment.
Fem aturada ara les costes del Maresme. La trentena edició del calamarenys ha posat punt final aquest cap de setmana amb una bona afluència de públic. A l'espera de fer un balanç més acurat des de la regidoria de turisme d'Arenys de Mar, destaquen l'èxit de les activitats, així com la vintena de restauradors que s'hi han sumat preparant una seixantena de plats variats. Oriol.
Doncs sí, el regidor de l'àrea, Ramir Vidal, ha explicat a Ràdio Arenys que un dels termòmetres que determinen l'èxit d'aquestes jornades gastronòmiques és la participació del públic a les activitats. Mostra d'això en són el mig miler de persones a la mostra gastronòmica, els docents comensals al sopar popular o les places plenes a les visites turístiques i sortides amb barca, així com una bona assistència a l'última de les propostes, la subhasta de peix.
Totes, totes, les menys, entre cometes, importants o menys conegudes, fins a les més importants o més conegudes, com podrien ser la mostra, el sopar popular també, que va ser tot un èxit, va celebrar el 30 aniversari, la subhasta també va estar dissabte, i la veritat és que molta fluència de gent, el temps ens va respectar, per tant, el que t'he dit, molt contents i amb ganes ja que arribin les de l'any que ve.
L'últim acte va ser la subhasta entre el peix que hi havia, que el va portar peixos germans cadallans, hi havia calamar de potera, evidentment, però també es va subhastar llus, pop, moll, rata o serrà, entre altres peixos. Podem escoltar ara la veu de Josep Masdeu cantant els preus durant la subhasta. 24, 50, 24, 23, 50, 23, 22, 50, 22, 21, 50, 21, 20...
20, 19, 50, 19, 18, 50, 18, 18 aquí, perfecte, doncs vinga, vinga. Els rogers, vinga, 24, 23, 50, 23, 22, 50, 22, 21, 50, 21, 20, 50, 20, 19, 50, 19, 18, 18, 17, 15, 17, 16, 15, 15, 15, 15, 15 aquí davant, vinga.
Aquesta edició ha comptat amb una vintena de restauradors que han elaborat plats amb el calamar com a ingredient principal. De moment, les primeres impressions del sector de la restauració han estat positives, ja que han tingut començals tant d'Arenys com de fora. A més, també ha estat un bon any de calamar, tot i que la primera setmana va costar més pescar-ne. Tornem a escoltar Ramir Vidal.
Just quan començaven les jornades sí que n'hi havia una mica menys, era més complicat i va posar una mica de preu, però la setmana abans, una setmanetes abans, la veritat és que hi ha hagut calamar, que la restauració també ha sigut bo i han pogut portar a terme la jornada sense cap problema. Jo crec que ja són unes jornades consolidades.
ve gent de fora i m'he trobat gent de fora preguntant per poder provar les jornades a quin restaurant l'oficina de turisme també l'informador ha rebut moltes consultes creiem que sí que ha estat un èxit
Una edició en què les condicions meteorològiques han obligat a suspendre algunes de les propostes, com per exemple sortides en barca. Tot i això que la Mareng es consolida com una cita de referència amb l'objectiu de continuar realçant i potenciant-se en els propers anys, segons Vidal es tracta d'una edició totalment consolidada amb l'objectiu de continuar creixent en els propers anys.
El Maresme promou el tram del Camí de Sant Jaume que passa per la comarca. És la Via Marina. Exacte, Marina. Es diu com tu aquesta via. El Maresme forma part d'un dels traçats oficials del Camí de Sant Jaume a Catalunya, la Via Marina del Camí de Sant Jaume. Un itinerari reconegut, senyalitzat i apte tant per a pelegrins com per a senderistes, ciclistes o amants del turisme cultural.
Aquest tram litoral uneix Girona i Barcelona resseguint la línia de la costa i segueix en bona part l'antic traçat de la via Augusta Romana. A la comarca del Maresme el camí hi entra des del nord i la travessa completament en tres etapes consecutives fins a enllaçar amb el barcelonès. Tot plegat són més 75 quilòmetres entre mar, patrimoni i història. La via Marina és una alternativa al camí interior que travessa Catalunya per l'Empordà Vic i Montserrat.
En aquest cas, el protagonisme el tenen la costa mediterrània, els passejos marítims i els nuclis urbans històrics, que en molts casos conserven rastres del seu passat jacubeu amb hospitals de pelegrins, esglésies dedicades a Sant Jaume o també forces topònims. És un camí ideal per totes les edats. És un terreny majoritàriament planer,
amb bones connexions ferroviàries, allotjaments i serveis a cada municipi i, sobretot, una diversitat paisatgística que combina el mar, el patrimoni religiós, arquitectura modernista i entorns naturals protegits.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el port de Tarragona té reservats vora d'un milió de metres quadrats a la nova zona d'activitats logístiques per si l'empresa xinesa Byte decideix instal·lar-s'hi. La infraestructura està col·laborant amb Acció i el Departament d'Empresa per tal d'oferir a l'automobilística terrenys que li puguin servir per construir una fàbrica de vehicles elèctrics.
Segons han apuntat fonts del Port Tarragoni a l'Agència Catalana de Notícies, la intenció és que, si Baita aposta per Tarragona, es quedi tota o pràcticament tota la superfície reservada. Des de l'autoritat portuària de Tarragona veuen amb bons ulls poder acollir aquesta inversió, ja que més enllà de la fabricació...
també comportaria un moviment de mercaderies per via marítima i terrestre que consideren interessant. Byte és un dels principals fabricants mundials de vehicles i està especialitzada en cotxes elèctrics. La companyia estaria buscant un lloc per construir-hi una nova fàbrica que esdevingui la referència per a l'Europa Occidental. El continent Byte ja té una factoria a Hongria i una altra a Turquia.
Al Port de Tarragona estan llestint també altres projectes de futur. Així, a la terminal ferroviària de Guadalajara-Marxamalo ja s'han acabat les obres i ara caldrà concessionar-ne l'ús del moll d'Andalusia. Es vol posar en concurs per atreure operadors de contenidors i càrrega general i es treballa per donar un impuls a la terminal ferroviària de la Boella.
I ara volem saber quin temps farà a la nostra mar. Per això ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació força plàcida, calmada i tranquil·la a gran part del litoral. I és que el vent ha anat de baixa i, de moment, les immediates hores serà fluixet. Més aviat, dominant del sud, del sud-oest, de Xaloc, a la Costa Brava, però sempre seran brises que no seran gaire destacables, com a molt 20-30 km per hora de cops màxims.
Queda una miqueta de tràngol pel que fa a la costa nord, sobretot ja marandins, però en general a prop de la platja el temps ha de ser molt plàcid i ja diem molt calmat amb Marajol com a molt. Pel que fa al dimarts, al matí, ben molt feble, gairebé en calma, aquestes ventolines del nord-oest, un palet de terral, i sí que durant la tarda s'hi animarà.
La situació, sobretot a la costa brava, on el vent de Garbí o vent de sud es reforçarà fent que hi hagi ja maró, fins i tot, especialment del Golf de Roses cap al nord. Per tant, dimarts de temps una miqueta més ballogat en aquesta costa gironina. Us seguirem a la xarxa.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Rendemar.
Les profunditats de l'actualitat. I ara volem explicar un fet, i és que a finals del setembre començaven les obres d'enderroc d'una part de l'edifici del Club Vela de la platja llarga de Tarragona, que s'havia vist afectat per la Dana de l'any 2024. A hores d'ara, aquestes obres ja han acabat i responen a la necessitat de garantir la seguretat de les persones.
Volem conèixer de primera mà de la final de... Volem parlar i conèixer de primera mà com han anat aquestes obres, però també parlar de la final de la concessió, que serà l'any 2026 d'aquesta zona i les seves problemàtiques. En parlem amb el president del Club Vela de la Platja Llarga, Manuel Pérez. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Primer de tot, com ha anat l'enderroc d'aquesta part de l'edifici? Ja està tot acabat, no? Sí, ara ja està llest. Enderroc és fàcil, vull dir...
No, no costa gaire. I ho ha fet la propietat, no ho ha fet nosaltres. Ho ha fet la Generalitat, que és la propietària de l'edifici. Aquest estiu, però, arran d'això, vau haver de suspendre les activitats per garantir la seguretat de les persones. L'idea era poder-les fer, però crec que no ho vau poder fer, no? No, no se'ns va permetre, perquè l'edifici estava mig caigut i això provocava una inseguretat que es va haver
es va obligar a anul·lar totes les activitats aquest estiu per una qüestió de seguretat. No podem tenir nens allà amb l'efici en aquest estat. Què va suposar haver d'anul·lar per vosaltres les activitats aquest estiu? Doncs som en molts ingressos i en part també bona part de les inversions perquè sempre aprofitem que tenim casals per invertir en embarcacions i demà. I també la continuïtat, clar, perquè...
Molts coses que ens enviaven anirien a saludar l'estiu i el que venia assiduament no s'ha deixat de venir. Espero que tornin l'estiu que ve. Què suposa la pèrdua d'aquesta part de l'edifici? Al final la sensació és que el Club Vela d'alguna manera es va reduint a poc a poc. Sí, hem perdut un test de les instal·lacions.
Un dels tres edificis, uns 150 metres quadrats, que teníem amb magatzem de material, per suposar que hem perdut uns 30 o 40 quartets de material i un espai on deixaven guinsos, padels i demés, que clar, ha fet que molts socis marxem i deixem d'ingressar també una part del que cobraven per els quartets. Bé, s'hem reduït el que hi farem.
O sigui, han marxat molts socis? Uns quants, sí. Alguns han hagut de marxar perquè, clar, no podien garantir espai pel seu material. I també teníem uns quartets on deixaven el material complementari de la vela, el que fan servir amb els barcos.
El tenien allí guardat i clar, si no tenien on deixar-lo, no sé si han perdut socis. Això volia preguntar, han marxat perquè el problema és que no podíeu garantir, vull dir, ara mateix no podíeu encabrar a tothom, no?, d'alguna manera? No, no, no, tenim menys espai, doncs no podem ajutjar el material i els socis marxant. És així, així de cru.
però esperem que podem tornar a tenir unes instal·lacions en condicions. Ara parlarem d'aquestes instal·lacions, però en quin punt o com definiries el punt en què es troba ara mateix el Club Vela de la Platja Llarga, tenint en compte que hi ha clubs que es troben encara pitjor, com per exemple Sitges, que en parlàvem fa unes setmanes? Sí, en el nostre cas és diferent, perquè nosaltres tenim l'oportunitat de construir un club nou,
llavors estem perdent espai però d'aquí uns anys estem en condicions de construir un club nou llavors es mantindrem allà bé trobarem l'activitat i continuarem a funcionar on ha d'anar aquest club nou perquè ara ho parlàvem la concessió de l'edifici que és de la Generalitat s'acaba aquest 2026 no? Manuel?
Crec que ara mateix hem perdut la connexió amb el Manuel Pérez, el president del Club Nàutic de la platja llarga de Tarragona. Intentarem tornar a connectar amb ell. Manuel, ara estàvem parlant que...
Sí, sí, no pateixis. Escolta, parlàvem que la concessió de l'edifici s'acabarà a l'octubre del 2026, falta poc menys d'un any, i on voleu que passi o que sigui aquest futur Club B a la platja llarga? Sí, bé, això forma part d'una operació de retorn que s'està donant a tota la costa, en què costa s'està movent la línia de delimitació cap al darrere,
en previsió de la regressió que està tenint el mar. I en aquestes circumstàncies, Generalitat, que és la propietària de l'edifici, ens obliga a tirar-nos enrere. No vol tenir edificis tan a prop del mar i, a més a més, que quedarà fora d'ordenació quan Costas mogui la línia i el que ens ha ofert és una concessió en els espais que hi ha al darrere, on ara està l'aparcament, a 75 anys, sense cos, a canvi que ens movem d'allà, que enderrocarem aquest edifici.
Aprofitem que nosaltres ens estàvem prorrogant la concessió de dos anys i el termini acaba l'octubre de l'any que ve. Hem acordat amb ells que farem la temporada l'estiu que ve, anant mateix en dret a on estem ara, però presentarem un projecte que ha d'estar llest l'estiu que ve perquè ens adjudiquin els terrenys aquests.
Per tant, als terrenys aquests no hi ha cap edifici, crec que recordar que no hi ha cap edifici i que vosaltres presentareu un projecte, però vam parlar un cop i no serà un projecte de construcció d'un superedifici, no? No, farem un edifici, és el que estem dimensionant ara. Nosaltres teníem 450 metres quadrats en total, en l'edifici que estem ara, i ens han ofertat uns 500 metres construïts en aquesta parcel·la.
llavors serà algú semblant. De fet, quedarà millor i tot perquè alliberarem l'espai de la costa i l'Ajuntament també té prevista que hi ha una regeneració de les dunes, el que està fent en tota la platja llarga, que farà que sigui una platja més salvatge, entre cometes, amb les dunes i a més, i nosaltres quedarem més protegits, o sigui, la idea està bé, a nosaltres també ens encaixa.
La qüestió és construir un edifici, que costa temps i diners. La construcció entenc que l'assumiria la Generalitat, perquè si l'edifici és seu seran els que... No, no. No? No, no. L'acord que tenim amb ell és que la construcció la farem nosaltres perquè se deixa el terreny gratuïtament. Però estem parlant amb Generalitat també perquè ens ho pugui finançar.
i en un termini de 50 o 75 anys es pot pagar un edifici. Si tenim el finançament amb l'activitat que genera el club es pot pagar perfectament i com que és tot públic és la mateixa generalitat la que ens ofereix un crèdit amb fons europeus per poder tirar endavant l'obra.
Per tant, la Generalitat mateixa us oferiria un crèdit per poder dur a terme aquesta obra. Sabeu més o menys quin cost podria tenir? Bé, hem calculat al voltant del mig milió d'euros. 400.000, 500.000 euros, una cosa així. Ara encara no podem dir molt perquè estem preparant el projecte. També és possible que ho planteguem per fases en funció de com funcioni el club en els propers anys.
ho estem estudiant, però al voltant d'això, 400.000 euros o 500.000 euros. I la idea és que aquest edifici ja estigui en marxa l'estiu del 2027, entenc. Bé, ho intentarem, ho intentarem, no ho tenim gens clar. La veritat, la idea és començar a la tardor de l'any que ve, després de la temporada, i ja et dic, també hem de comptar que s'han de rogar a l'edifici actual,
amb el que tots aquests temes són molt grans. Compte que ha passat un any des de l'Agana. Més d'un any més. Sí, i és el que ha costat només la tramitació de l'enderroc de l'edifici Afectes, que era una qüestió d'urgència. O sigui que amb els terminis que té l'administració, nosaltres iniciarem tot a l'octubre de la QE, però no podem garantir quan serà.
Probable també que ho féssim per fases. Primer, trucar un edifici i construir una part. Bueno, està per veure. Però, vaja, ens agradaria en un any tenir-ho fet. Sí, sí. No sé si us preocupa com pot afectar tot això al que parlàvem els vostres socis, perquè, clar, s'ha d'enderrucar un edifici, s'ha de construir un nou, que no sabem exactament quan estarà construït. No sé si això us preocupa.
Sí, clar, ho haurem d'explicar molt bé. I patirant les incomoditats i demés. Però, bueno, tenim clar que tenim un sòsicigel, potser vagi 40 anys. Sabem que el lloc és el que és i atrau els esportistes per si mateix. També sabem que en un edifici nou tenim molta més capacitat de fer esports i de tenir sòsicis perquè...
El gran problema que hem tingut nosaltres sempre com a entitat és que no podíem invertir, perquè anàvem prorrogant concessions cada dos anys i això ens impedia poder invertir. I som conscients que també hem perdut molts socis per l'estat de les instal·lacions. Que si oferim unes instal·lacions en bon estat, jo tinc molt clar que tenim molts més socis.
La pregunta aquí, i ja per anar acabant, és, mentre aquest edifici, mentre hi ha tot el procés, com es gestionarà aquest mentrestant? No sé si podreu dur a terme la vostra activitat, que entenc que la vostra activitat normal no la podreu dur a terme. Sí, més o menys, sí. Jo crec que... Per això t'he parlat de fases. Compte que no s'entraeix l'activitat de l'espai natural, i aquest no es modificarà...
La qüestió són les incomoditats dels vestidors, el magatzem i demés, però si es fa en fases es pot sincronitzar. Mira, ara hem perdut un edifici, ens hem adaptat i continuem funcionant. També l'esportista que fa esportar l'adult medi natural està molt acostumat a apanyar-se amb el que té, vull dir, a dutxar-se a la platja, a canviar-se com pot i a tenir...
no amb aquestes comoditats, no fem un esport que es faci en un pavelló, per exemple, no? O necessites un públic, o uns vestidors, o tal, no? Nosaltres hem acostumat a aprendre a fer esports on podem, no? Llavors, sí, hi haurà les incomoditats, però jo crec que es podran suportar ballar.
Doncs ho hem de deixar aquí, que se'ns tira el temps una mica a sobre. Moltes gràcies, Manu Pérez, president del Club Bela Platja Llarga, per atendre'ns aquesta tarda. Estarem pendents de tot això.
Continuem parlant de club nàutics i anem fins al club nàutic d'Arenys de Mar, que aquest cap de setmana la Federació Andorrana de Vela ha transformat aquest club nàutic en una petita part del país dels Pirineus a Andorra. La vila ha estat de nou escollida com a seu del Gran Premi Andorra de Vela Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, volem saber com ha anat aquest gran premi d'Andorra de vela que s'ha disputat aquest cap de setmana, com deies, a les instal·lacions del Club Nàutic d'Arenys de Mar, i per això ja tenim en línia la directora esportiva del Club Nàutic d'Arenys, la Mònica Azon. Mònica, bona tarda. Sí, hola, bona tarda, com esteu? Bé, la veritat és que amb moltes ganes de parlar d'aquest gran premi d'Andorra, d'aquesta gran competició que hem tingut aquest cap de setmana al Club Nàutic d'Arenys, Mònica. Bé, fes-nos en cinc cèntims, com ha anat tot plegat?
Bé, jo crec que la valoració és molt, molt positiva. Organitzativament tot ha funcionat molt bé i potser ens ha mancat una miqueta de tenir més sort amb les condicions meteorològiques del cap de setmana. Perquè, com tots sabeu, dissabte s'esperava que potser hi haguessin alguns plugims i vam tenir un dia més...
tot el dia més tapadot i amb més núvols i el vent no ens va entrar en la direcció que haguéssim desitjat i, sobretot, més que la direcció, la intensitat. I aleshores vam intentar-ho... No va ploure al final, però sí que va estar molt innubulat i llavors només vam poder fer una prova per tots els camps de regates i dues amb els quatre vins. I ahir, que vam tenir un anticiclo bé, bo, amb molt de sol, un dia perfecte per platja, potser ens va mancar un altre cop una miqueta d'intensitat
de vent i també només vam poder celebrar una prova. Amb la qual cosa, doncs bé, tot molt bé, el que passa que ens hauria agradat navegar més hores a l'aigua, o sigui, competir. Hores a l'aigua les vam estar, però ens hauria agradat que els nanos haguessin pogut competir més proves. Però bé, el nostre esport, tots ho sabem, pots viatjar allà on vulguis, que sempre ens podem trobar aquesta realitat, que depenem massa de la meteorologia, i avui quan estàvem desmuntant tota l'operativa de logística d'haver acollit més de 200 embarcacions...
doncs et despertes un dia solejat i en vent i dius... Perquè no ho feia ahir, no? Sí, però bueno, això ja ho sabem i no és del nostre...
de la nostra zona, sinó que pot passar-nos aquí, a la zona nord, o a la zona sud, o a qualsevol altre continent. Clar, perquè això depèn del dia. Tens la casualitat que ho fas avui, tens unes condicions perfectes, ho fas l'endemà i no tens les mateixes, un altre dia no ho pots fer perquè pots... És a dir, que això passa tot arreu, evidentment, el temps canvia tot arreu. Sí, tots els esports a l'aire lliure, quan els organitzadors de les Ironman també em deuen entendre, perquè deuen estar mirant tot el dia el cel. Tot el que es faci a l'exterior, al final sempre estàs molt pendent
de les condicions climatològiques i en el nostre cas, sobretot, perquè depenem molt perquè l'embarcació es mogui de què faci vent. Si no hi ha vent, a les embarcacions no es mouen. O sigui que encara més li afegeixes el component de l'exterior més el component de la propulsió. Vull dir, perquè si no, no, les embarcacions no es mouen. No, no, i tant, sens dubte, és vital, és necessari, en aquest cas, el vent. El que et volia preguntar, Mònica, em dius, vam poder fer, doncs,
Menys proves de les previstes, imagino que tot això ja ho teniu estipulat, però heu pogut acabar celebrant aquest gran premi i entregar els trofeus encara que s'hagin hagut d'anular algunes proves? Sí, el nostre esport ja està previst. Normalment, depèn del tipus de competició, tens uns reglaments i nosaltres teníem previstes fer 6 proves, però el campionat era vàlid a partir d'una prova celebrada, disputada.
amb una prova ja podíem donar el lliurement de premis. Al final, en algunes cases han sigut tres proves i en altres només han sigut dues. El campionat ha estat vàlid, però ja et dic que ens agradaria haver completat les 6 o les 5 o 4 perquè els nanos la pitjor prova la puguin descartar, però al final ha estat el que és. Hem pogut només disputar 3 amb 4 a 20 i 2 amb la resta de categories. Però jo et dic que al final...
Això és la gran festa de la Vela Andorrana i quasi de la Vela Catalana, perquè la participació t'està denotant que no és una prova que sigui puntuable per cap rànquing, perquè és una prova de la Federació Andorrana de Vela i la majoria d'ells accepta alguns andorrans que competeixen per Andorra. La majoria són catalans i tenim unes participacions cada any de rècord. Això vol dir que al final la gent ve perquè s'ho passen molt bé i al final l'adjectiu seria...
doncs ells han posat un nou eslògan aquest any de viu a Andorra i al final és gaudeix de la vela perquè és el que busca aquesta organització d'aquesta prova esportiva. Viu a Andorra, gaudeix de la vela i fes-ho arenys de mar, això és important també ja que és un gran premi de la Federació Andorrana que ho podrien fer a qualsevol punt de la costa que els hi semblés o que ho trobessin la més adequada, doncs bé, sota aquest criteri escollen arenys de mar, això també alguna cosa vol dir.
Això és molt important. Això és el que dius. Podrien haver triat qualsevol club de litoral català i són 36 edicions de Gran Premi i les han fet moltes a Masnou i ja fa 6 edicions seguides que les estan disputant. Amb la qual cosa hi ha molts joves dels que estan competint que només han viscut Club Nàutic Alents de Mar i Gran Premi Principal d'Andorra. O sigui que ja és un referent per aquests nanos que naveguen
nadarenys a disputar aquest torneig. Però ja et dic, sí que és una cosa molt important i aquest any la Junta d'Andorra ha tingut un canvi de Junta i no s'han qüestionat. Sé que tenien altres seus que els estaven oferint celebrar-ho i ells han volgut tornar a repetir amb nosaltres.
que els podem oferir des del nostre club, el valoren molt. Sí, deu ser important, perquè ara imagino que també deu ser un esdeveniment bastant llaminer per als altres clubs nàutics del territori o per a altres entitats que ho puguin organitzar, de dir, ei, volem tenir això a casa nostra, per tant, parlem amb la Federació d'Andorra perquè vinguin amb nosaltres, que deixin d'estar arenys, això deu passar, perquè deu ser un esdeveniment atractiu. És un esdeveniment atractiu que porta molts esportistes, que dinamitza molt
la restauració del voltant, que dinamitza la vila i segueixen venint. Però ja et dic, el nostre secret és el fet dels serveis que podem oferir. Tenim un port, que ja sabeu que hem fet la nova concessió, amb molt d'espais pels entrenadors. Tenim el club, tota la marineria del Club Nàutic, volcada per ajudar els competidors a ser àgils. Han tirat totes les neumàtiques, que són els que fan servir els entrenadors per fer el seguiment.
I després, ja et dic, entre el club i la federació, tots volcats a que els nanos s'ho gaudeixin. Porten moltes bosses de Welcome Pack pels nanos, hi ha molts apats després de la competició, i això fa que al final sigui molt atractiu també pels participants. I tant, i per als visitants, imagino que també, potser per poder gaudir de l'ambientació, els moments previs, la preparació de les embarcacions, tot plegat, el caliu que es deu generar al Club Nàutic a l'hora de les proves...
també deu ser atractiu per aranys demà. Sí, sí, sí. És de les poques regates que durant tota la competició tenim megafonia activa amb música ambient al paddock, com si diguéssim, perquè normalment si tu vas a una prova esportiva de nàutica, doncs sentiràs el soroll de les veles flammar ja, però no hi ha més ambientació. I en canvi tots els grans premis tenim una megafonia que ens agafa tota la rampa amb música, amb lliurements de premis que
que els nanos poden gaudir d'aquestes cançons tan emblemàtiques com World Champions, quan són els guanyadors, i jo crec que tot això és el caliu aquest que dius tu, que fa que també els acompanyants, que en sou molts, gaudeixin de la prova esportiva més enllà dels resultats esportius. I tot imagino, visualment, amb banderes d'Andorra, amb patrocinadors típics del País dels Pirineus, d'Andorra, com si estiguessis ben bé allà, però arran de mar. Totalment, sí, sí.
han dejat la bandera andorrana amb el nostre màstil de senyals, teníem tota una bandera andorrana que voltava a la nostra instal·lació i el que he vist tu, els obsequis dels participants, tots molt vinculats al territori andorrà i alguns sorteig, doncs sorteig per Caldea, sorteig per Nagra en Valira, sorteig per...
d'empreses andorranes que es volquen al mal gran premi d'Andorra i encara que estiguin allà donen obsequis per poder-los gaudir i els nanos al final busquen aquestes sinergies, que al final per gaudir d'aquestes coses que els han sortejat han de pujar a Andorra, sí o sí. Clar, sí, sí, tot s'alimenta, diguem-ne, una cosa alimenta l'altra i també Andorra en té un retorn d'aquestes qüestions, evidentment.
Sí, ja et dic, molt, molt, molt contents i també cada any ja l'any passat va venir el secretari d'Estat d'Esports del govern andorrà, Baixa d'Andorra, per poder gaudir la jornada del diumenge.
Va sortir a embarcar, va estar veient la competició, va estar present durant el lliurement de premis, que és a la Linkabanes, i la veritat és que nosaltres ens sentim molt contents, perquè més enllà de posar-li el nom, institucionalment també el govern andorrà desplaça el seu secretari d'esports a la nostra instal·lació per seguir en directe la competició. I tant, doncs que duri aquesta collaboració, que no se'n vagi d'aquí d'Arenys. No, no, intentarem retenir-la...
Crec que ells estan contents també, hem de fer encara la volgació amb la nova presidenta de...
de la Federació, la Bàrbara Vives, però jo crec que esperem... Jo ahir, recollint, deia com a mínim que puguem celebrar fins al 50 aniversari del Gran Premi. Estem a l'any 36, aquest any, l'any que ve 37, i a veure si arribem fins al 50, com a mínim. Això en fa d'uns 14, uns 14 anyets més. Sí, 14. Perfecte. Sí, home sí. I tant que sí. Si hi ha bona sintonia, hi ha bona entesa, i sobretot l'objectiu es compleix, no hauria d'haver-hi problema.
No, i després també m'agradaria aprofitar i agrair també a l'Ajuntament d'Arenys de Mar que fan que també nosaltres, tots els nostres actes socials, doncs podem comptar amb totes les taules, totes les cadires, totes les tanques, totes els escollits d'escombreria, tot això al final de brossa, perdó. Tot això ens serveix moltíssim per una organització d'aquest tipus. Si no ho tinguéssim, doncs s'hauria de llogar o s'hauria de comprar,
i el fet que l'Ajuntament d'Arenys faciliti a les entitats esportives aquest material de préstec, també s'ha d'agrair. La logística, sempre és important quan s'organitza un esdeveniment, i tan gran com aquest, és important que aquestes qüestions són destacades. Mònica, hem fet bilagans d'aquest Gran Premi d'Andorra, una de les cites més importants del calendari. Què més ens toca? Què tenim apuntat així en el calendari més properament?
Bé, doncs ara ens queda aquest cap de setmana vinent. Tornarà a competir un dels nostres regatistes del planter que està guanyant moltes competicions, que és el Lucas Garrido. Té una altra prova puntuable aquí a Llavaneres, al Balís. I després els nostres regatistes d'ILCA també tenen competició d'aquí a poqueta a Salou. Després la Christmas i després ja quasi el club es comença a preparar per el que és la Marató de TV3, per tots els actes que fem per col·laborar amb la Marató.
I després tenim un altre trofeu a finals d'any, de desembre, que és en Creuers, que és el trofeu Gallissa. I també una regata de rem. El dia 22 de novembre tenim una regata de rem aquí al club. Aleshores jo crec que seguim molt actius. La veritat és que cada cap de setmana hi ha activitat al club.
Sens dubte, sens dubte, i cada setmana en podem parlar i ho podem comentar a l'emissora. I aquesta setmana ha estat aquesta fita important, aquest gran premi d'Andorra, que avui hem pogut parlar amb la Mònica Zon, que és la directora esportiva del Club Nàutic d'Arenys. Mònica, doncs felicitats per l'organització, per com ha anat.
aquest Gran Premi d'Andorra i que vagi molt bé les properes cites de la vela per als esportistes aranyencs aquí en el Club Nàutic i a les competicions on es desplacin, que tinguin bons resultats. Doncs moltes gràcies i gràcies a vosaltres a la Ràdio Arenys per donar-nos el suport que ens doneu. Perfecte, Mònica, moltes gràcies, bona tarda. Moltes gràcies, Mònica, moltes gràcies, Oriol. Ara el que hem de fer és una petita pausa de 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda, no marxeu?
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Si el que t'agrada de l'hivern és tapar-te amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat en el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, interna, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega. La URB té un impacte al territori d'uns 800 milions d'euros l'any. Amb tota l'implicació de les empreses amb l'universitat, encara és minça. Això ho pensa Josep Poblet, president del Consell Social de la Rovira i Virgili, que fa una crida al teixit productiu perquè teixeixi més aliances amb la institució. Declaracions de Tarragona Ràdio.
Quina és la implicació de l'economia territorial, de l'economia regional, a la universitat? Molt minça. Molt minça. És a dir, en el model aglosexor, les empreses estan absolutament abocades a les seves universitats. El Consell Social de la URB ha fet 30 anys i una de les reivindicacions és que l'òrgan tingui més competències.
Avui es compleixen 20 anys de l'explosió de gas que va acabar amb la vida de 5 persones a la Rambla Nova. Les víctimes van ser una doctora de 37 anys i els seus 3 fills de 3 i 5 anys i d'un mes i mig. La cinquena víctima del sinistre era un veí del tercer pis a l'immoble on es va registrar una acumulació de gas prèvia.
De seguida va arribar al lloc de la tragèdia. Lluís Mangraner, responsable dels voluntaris de protecció civil, feia poc que el cos funcionava i va ser una de les primeres experiències, com ha recordat, dues dècades després, a Tarragona Ràdio. Vam fer el millor que vam poder, el tema de triatge, el tema de recolzament de creurògica, que vam muntar les seves tendres de primers auxilis allí mateix, creure tota la runa que hi havia perquè deien que havien cossos allí enterrats.
El 2018, el Tribunal Suprem va condemnar la companyia Gas Natural a pagar 2,1 milions d'euros. Una vintena de centres educatius participen aquesta setmana en els tallers experimentals que es duen a terme al campus de Salades en el mar de la Setmana de la Ciència. La ORB, amb el suport de l'Ecotec, coordina diferents propostes científiques. Ho explica Josep Pallarès, rector de la universitat.
són unes activitats relacionades amb els colors, les tecnologies i els colors. Es tracta per un costat de representar, de fer, de simular el que seria una planta experimental de funcionament, d'aquí tota la part d'automatització, tota la part d'ascensors que caracteritzen tots aquests elements, aplicada a un aspecte molt concret, que són les píndoles.
Fins demà!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passen tres minuts de les cinc de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Rendemar, una segona hora on ens posarem al tratge d'arqueòlegs i anirem a fer prospeccions a l'enmita del vinyet de Sitges. Després coneixerem de primera mà el documental Renaixa anant fins al delta de l'Ebre i acabarem el programa d'avui parlant d'un calendari que té molta relació amb el mar i amb la fotografia. Estarem aquí fins les sis de la tarda, Rendemar.
L'ermita del vinyet de Sitges ha estat lloc d'un estudi arqueològic per valorar la possibilitat de trobar restes que podrien datar de l'època romana. Ha estat a través d'un georadar, una eina que permet detectar restes al subsol sense necessitat d'haver d'excavar. Avui en volem saber més detalls. Carles...
Doncs sí, Marina, de fet, l'any 2003 ja es va realitzar una excavació arqueològica ben a prop d'aquest espai i ara es podria tractar d'un dels descobriments més importants del municipi. És per això que ara s'ha tirat endavant una prospecció per detectar si poden haver restes sota d'aquest santuari mitjançant un gest radar. Es tracta d'una tècnica que permet localitzar indicis de restes sense haver d'excavar amb la intenció de fer-se una idea de quin tipus d'estructures es poden amagar sota el subsol.
De moment, tot i no ser encara resultats definitius, tot apunta que és molt probable que puguin haver-hi diverses estructures sota l'ermita. N'hem pogut parlar amb Roger Salas i amb Joan García Targa, els dos arqueòlegs encarregats de fer aquestes prospeccions.
Sí, la intervenció que estem ara mateix fent correspon a una iniciativa de l'Ajuntament de Sitges i el Joan García Targa, que té sobretot per objectiu establir la continuïtat de possibles restes arqueològiques per sota de l'església del Vinyet.
El fet és que per aquest tipus d'estudis, sobretot quan estem treballant dins edificis històrics o en contextos arqueològics una mica complexes, s'està aplicant cada vegada més el que es diuen mètodes no invasius, prospecció geofísica. Essencialment això consisteix en obtenir mesures des de la superfície i generar plànols o cartografia del subsol, en diem, per poder identificar restes constructives, enterraments, etcètera.
En el cas que ens ocupa, sí que es tracta d'un cas interessant en el sentit en què tenim, en teoria, gràcies a les investigacions dirigides pel Joan García, a l'exterior una successió d'ocupacions, sobretot centrades en època romana, però en aquest cas, per sota l'Església,
hi ha l'evidència que ens estem enfrontant a una seqüència d'ocupacions molt més llarga, que va des d'època romana fins a una ermita tard o antiga, possiblement, i unes esglésies medievals que finalment es condensen amb aquesta església moderna que estem veient avui en dia. Per tant, el més probable és que hi hagi una superposició d'estructures i, per tant, abans de qualsevol intervenció o per correlacionar les dades arqueològiques existents a l'exterior, val la pena
fer una prospecció a l'interior, també intentarem cobrir una part de l'entorn immediat i veure exactament quina relació tenim entre els elements interiors i els exteriors que detectem. A tot l'entorn d'aquí sempre que s'han fet obres, tant el jardinet d'aquí al costat com passar de la carretera, com el jardinet que hi ha darrere vostro, com el que hi ha aquí, sempre que s'han fet obres en sutils restes arqueològiques d'època ibèrica, però sobretot d'època romana.
Sabem que al segle XIX es va trobar un sarcòfag que està exposat al racó de la Calma, que és de pedra de Santa Tecla, de pedra de Tarragona. L'excavació més gran que s'ha fet aquí a Sitges en quant a extensió va ser fa 20 anys, 21, aquí al costat. I va aparèixer el que es diu la part rústica, és a dir, la part productiva d'una casa romana de camp. Això què va implicar? Clavegueres, més de 20 habitacions, un munt de materials arqueològics...
tot el que vulgueu, d'una part productiva d'una casa romana. Per exemple, teníem una zona de fundició de ferro. Per tant, com que pensem que allò era la part productiva, hi ha molts números que a sota de l'església, que com ha explicat el Roger, és habitual que es superposi i se li doni una continuïtat d'ús en època cristiana, doncs deuria haver-hi la part més rica de la vila romana. La part que vam trobar és la part de treball,
i la part que pensem o teoritzem o suposem que hi hauria aquí seria la part que es diu urbana. Això què implica? Estructures de més qualitat, això eren llocs de producció, aquí podien haver-hi mosaics, podien haver-hi altre tipus de construccions d'un altre nivell i, per tant, vam tenir una reunió just abans, el dia abans del Covid, aquí amb l'església,
per veure com podíem vehicular la manera de fer això. Com que és una església municipal, vam anar a parlar amb l'Ajuntament, vam tenir una reunió amb l'alcaldessa, després del Covid, fins avui que es concreta aquesta història. Expectatives que tenim, home, ens faria molta gràcia, molta il·lusió, que es comprovés que totes les restes que tenim en aquella part continuen cap aquí i aquí triuem la part urbana.
Com deia el Roger, una cosa és el resultat que ell treia a partir del processat de la informació que està obtenint avui. La manera de comprovar-ho és excavar. És a dir, aleshores, en funció de quin resultat li surti, tots aquests planells a partir de les races aquestes que ha fet, en tots els punts de detecció, veurem si val la pena proposar-li a l'Ajuntament
Com a mínim, en aquella zona que ell hagi detectat que hi ha una major concentració d'estructures, li diu, escolta, anem a fer una cala, un sondeig, per veure si això que li surt al Roger, a l'empresa Sot, ho comprovent a nivell físic, a nivell empíric. És a dir, el seu és una fase prèvia. La manera de comprovar-ho és excavant.
De moment, poca cosa, perquè mentre estem treballant el que veiem és una informació molt parcial, essencialment serveix per garantir que tenim dades de qualitat, però sobretot mentre estem fent la cobertura les visualitzacions que tenim són molt esquemàtiques, l'únic que podem dir és que, per exemple, a la banda més de cap a muntanya segurament tenim més estructures constructives, però en aquests moments encara no les hem ni processat ni vist la seva disposició. El que suposem nosaltres és que deu haver...
l'ocupació romana, que podria ser contemporània de la que hem trobat, és a dir, entre el canvi d'Era, més o menys, i el segle III després de Crist, i després, com que s'abandona la casa romana, quan col·lapsa l'imperi romà cap al segle IV, V, després de Crist, després hi ha les primeres construccions cristianes, una primera esglésieta, capelleta, o dieu-li com vulgueu, una segona, amb una reforma molt més gran, i ja aquesta que tenim actualment,
que a més de ser un lloc molt simbòlic, és un centre de peregrinació pels hitxetans i les hitxetanes, i per tant és un lloc d'un valor simbòlic important. Fa uns anys, el 2006, arran de les excavacions, vam publicar un llibre, que es deia El vinyet, el lloc i el santuari, que explicàvem tot això. Hem aconseguit, entre l'Ignaci i Maria Montaner i jo mateix, engrescar l'Ajuntament a la Regidoria de Cultura, que els agraeixo que hagin apostat per això,
per veure si realment les expectatives que tenim es confirmen. Això no es podrà saber mai sense una intervenció arqueològica. Òbviament, si tinguéssim una seqüència molt evident d'una estructura que ja s'ha destapat aquí fora i la poguéssim seguir cap a dins, podríem dir, òbviament, això pertany a la mateixa fase. Però la nostra feina és una mica com la del radiòleg, del que nosaltres no curem res, proporcionem informació.
Per tant, sempre som molt prudents a l'hora de les atribucions en cronologia perquè necessàriament què pot datar una estructura constructiva essencialment és la mà de l'arqueòleg i l'ull de l'arqueòleg. Primer perquè el lloc té un valor simbòlic molt especial pels sitxatans. I després això era un creuament de camins des d'època romana pràcticament, en època medieval, òbviament.
Després, perquè aquí hem fet l'excavació, com us deia, més extensa, aquí es vam excavar 4.000 metres quadrats. La majoria d'excavacions que fem al casc antic de Sitges són la cimentació d'una casa de 20x20, de 10x10. Aquí va ser una altra dimensió a nivell d'estructures que van sortir a nivell de documentació. Per tant, vam poder entendre com funcionava.
una part rústica d'una casa romana. I, per tant, estaria molt bé poder lligar el que nosaltres vam trobar amb el que es va trobar als anys 50, on ara començarem a fer l'estudi de radar, amb el que potencialment deu haver a sota l'Església, o això pensem.
Podem dir que és singular i no singular. L'existència d'esglésies situades sobre antigues viles romanes, sobretot sobre parts urbanes, les parts més luxoses de viles romanes, no és una excepció, es produeix a tot Catalunya i a bona part del Mediterrani, però en aquest cas del que estem parlant no és exactament d'una possible vila sobre la qual hi ha hagut una successió d'esglésies només, sinó que hi ha tot un entorn bastant més ampli en el qual s'ha documentat presència romana.
Per tant, és possible que estem davant o només del nucli d'una vila, això s'acabarà aclarint, o bé d'algun tipus de conurbació una mica més gran, però tot això, insisteixo, dependrà de la correlació d'aquests resultats amb el treball dels arqueòlegs. Una vila romana és com una masia, és a dir, és una única casa que té una part productiva que estaria allà i una part residencial. Aquí estem parlant d'habitacions de gent amb diners, amb pintura mural, possiblement algun paviment de mosaic...
i elements de cultura material significatius. Estem parlant d'elements que no serien els que trobes en un context de treball, sinó en un context de vida domèstica, de la família, el propietari, la família, els esclaus, els professionals que treballaven en aquesta vila, i per tant un tipus de materials molt més rics que els que vam trobar a l'altra excavació fa 20 anys.
però sempre hi ha la incertesa. L'arqueologia, si alguna cosa té d'interessant, jo fa 35 anys que m'hi dedico, és que mai saps què sortirà. En aquest sentit, intentem ser molt prudents. És a dir, sí que, per exemple, quan estem treballant en exteriors,
que treballem amb posicionament real amb GPS, podem veure previsualitzacions, però aquestes previsualitzacions tendim a no creure-nos-les massa perquè ens informen dels elements, per exemple, més reflectius del subsol. Probablement aquí el primer que veuríem serien els tubs, i en canvi quedarien obscurits els murs. Se sembla una mica el que es fa en astronomia, que tapes una estrella per veure el planeta que hi ha al costat. Per tant, els elements més reflectius normalment solen ser estructures modernes,
i, per tant, per això intentem ser molt prudents, perquè en el tractament de dades és realment quan podem analitzar-les i identificar les estructures que estem veient. El georadar el que detecta són anomalies, anomalies, a partir d'unes ondes electromagnètiques. Llavors, el que et dona és com aquestes anomalies es poden processar informàticament, això ho explicaria millor el Roger, òbviament,
i al final amb un sistema informàtic, s'ajunta aquells punts i et pot donar un relleu del que hi ha a sota, a diferents nivells de fundària. Aleshores s'haurà d'analitzar, és a dir, la fase, diguem-ne, de treball de camp és la d'avui, la fase més intensa és la de processar tota aquesta informació. És a dir, això no és d'avui per demà. És a dir, tota aquesta informació que ell, a mesura que va prenent els punts, es va gravant a la memòria de l'ordinador, després ho ha d'abocar i processar.
Per tant, és un treball lent, minuciós, especialitzat i important. En aquests espais urbans o periurbans, el que estem veient normalment són estructures constructives i el que és interessant de l'ús del georadar és que ens permet observar les estructures en tres dimensions. Llavors, què fem? Amb totes les dades que recollim a l'interior creem una malla d'informació molt densa, amb lectures cada dos centímetres per deu centímetres,
i juntem totes aquestes dades en un bloc tridimensional
i les integrem. Això permet una tècnica similar al que en podíem dir un TAC, és a dir, juntar molta informació de dues dimensions per generar un bloc tridimensional, i llavors això ens permet presentar-ho en planta i a diferents profunditats. Per tant, aquest és un dels elements de més interès d'aquesta metodologia de treball amb georadar, que és la generació d'un bloc tridimensional que nosaltres podem visualitzar a diferents profunditats i, per tant, entendre l'evolució des de la superfície
fins al límit que tenim de penetració. És també important recordar que el límit de profunditat del georadar és variable. I això és una cosa que es coneix poc, però s'ha de dir sempre. És a dir, nosaltres no podem arribar a la profunditat que volem, sinó a la que ens deixa la composició del subsol. El que faríem primer seria una presentació en societat del resultat, tant si ha estat molt positiu com si no ho ha estat tant, que això no ho sabem,
I després, bueno, dir-li, escolta, hi ha alguns punts que sembla que són molt calents perquè hi ha una concentració d'anomalies, d'estructures, de no sé què, potser fer una cala, un sondeig, per poder comprovar si allò que ha detectat aquest sistema de teledetecció no invasiva ho comprovem a nivell d'una excavació que ja és invasiu, perquè ja actua sobre les restes.
Sí, normalment el format de comunicació que utilitzem són visualitzacions en planta, a profunditats progressives, òbviament ho podem observar en 3D, però sobretot el que ens serveix més com a format de comunicació entre nosaltres i els equips d'arqueòlegs són aquestes seqüències de visualitzacions en profunditat perquè així podem correlacionar, per exemple, un metre de profunditat el que apareixi en una cala d'aquella àrea d'allà, per exemple, amb el que estem trobant a un metre de profunditat dins de l'església o a prop d'aquesta cala.
No és gens inhabitual l'església, en acabem fent unes quantes al cap de l'any, hi ha prospeccions, i no és res fora del comú el fet que existeixin alteracions que nosaltres en diem, o anomalies que en diem, perquè la majoria d'esglésies contenen més d'una fase, hi ha enterraments, etc. El que comentava abans és que l'únic que podem dir, així sense haver processat les dades ni res, és que les visualitzacions
en una part determinada de l'església, apunten a que es conserven estructures constructives. De quan i a quina profunditat ho veurem quan processem les dades? És habitual, és a dir, normalment a les esglésies...
I això en Colobro i jo ho fan habitualment, en esglésies romàniques, etcètera, per conèixer millor l'edifici sempre fan intervencions arqueològiques. I a l'interior de les esglésies surten fases constructives anteriors, enterraments d'aquelles persones que tenien més diners i que pagaven perquè siguessin enterrades a l'interior d'un espai rellevant per la població, no?,
I ja s'intenta fer quan es fan sondejos que no siguin, òbviament, al costat d'una columna, al costat d'una paret, per no afablir l'estructura. Es faria amb un espai que permetés la circulació també per l'ús religiós de l'espai. Això estem parlant, que això seria curt, mig o llarg plaç, en funció de la voluntat que pogués tenir l'Ajuntament. En aquest cas ja ha fet un primer pas, que és aquest, i ara veiem el resultat.
Deixem l'arqueologia i ara anem a parlar d'un documental. Fem parada al Delta de l'Ebre, ja que el realitzador i cineasta de l'Ampolla, Mario Pons, ha presentat al Festival Internacional de Cinema de Reus, Memori i Màgia, i el seu nou documental Renaixa, una obra que uneix els detalls de l'Ebre i del Mississipi per reflexionar sobre la regressió del litoral i la força de les comunitats que s'hi aferren. La companya Cel Prieto en parla amb ell, Cel...
Si Marina el documental anomenat Renaixe està produït per Sègola Films amb el suport de la Diputació de Tarragona i combina paisatges de música i testimonis per denunciar els efectes del canvi climàtic sobre els espais humits del planeta. Anem a comentar-ho amb Mario Pons, realitzador i cineasta creador del de Renaixe. Mario, benvingut a Randemar. Hola, bon dia, què tal?
Mario, per ficar-nos en context, explica'ns ben bé de què tractes renaixe. Doncs bé, renaixe és un premsat del millor raïm que tinc a l'arxiu de Segola Films des de fa... Podríem remuntar la meva infància en els arxius de Superguit. Un tio meu, que ens va fer un mar, guanem crios als anys 80...
És una història, un biopic de vida, però que fa resum també de totes les militàncies i lluites territorials en defensa del riu, en defensa dels nostres pobles i dignificant la memòria també, la memòria democràtica de les Terres de l'Ebre. És un documental que parla en primera persona i que també analitza les condicions de treball i vida dels artistes del nostre
al nostre territori, en la seva perseverança, en fer veure el món, que fer pel·lícules, cantar, ballar, fer teatre o escriure llibres, també és un ofici. I com has dit, audiovisualment, és a dir, són imatges d'arxiu? Bé, sí, hi ha imatges rodades d'actualitat, diguem-ne, perquè el documental acaba el 2017,
quasi que el 2025, fent-nos seguiment de tota la meva obra, des del principi, des de l'any 2000, en Aigua a la Font de la Vida, Vinint cap avant en Contracorrent, després en la Batalla de la Memòria, posteriorment en Sègola, i en Sègola, el futur de les Terres de l'Ebre, aquest documental que vaig fer el 2010, la documentatge d'entorn en aquest moment, que és quan tinc la necessitat de ficar-me a cantar. Sègola...
va tindre una gran repercussió a nivell de Catalunya. En el seu moment se va passar al sense ficció. Va tindre quasi un quart de millor d'espectadors i espectadores. És un documental que parla de la crisi climàtica, el delta, dels travessaments, dels embassaments, de la falta de sediments. També parla de l'energia, del tancament o no de les nuclears, de la massificació eòlica, parla de la bombolla immobiliària i parla de l'estafa de la crisi del 2008.
tot això que estem, totes les conseqüències que vam anar recollint tots aquests anys cap aquí, i en aquell moment aquell documental va tenir un impacte bastant important al territori, para bé i para mal, perquè per una banda es va denunciar coses que són òbvies, que les acabo d'anomenar, però per l'altra banda va causar que tingués bastants de problemes per continuar fent pel·lícules, perquè a vegades passa que quan parles de coses
que els poders tàctics no els interessa, te quedes sense feina al nostre país, no? I, clar, en aquest moment és quan me vaig llegar a cantar. Vaig pensar, si no em deixeu fer pel·lícules, vos les cantaré. I vam fer un projecte que es diu Los Cergadors, que és la banda de música que durant tot aquest temps, fins a la pandèmia, se pot dir,
vam estar reivindicant i cantant les virtuts del nostre territori, les carencies i també tot allò negatiu que no ens deixa avançar a la gent que treballem amb la cultura i la llibertat d'expressió. Sí. Mario, ahir vas presentar Renaixer al Memory Image de Reus. Com va anar? Va anar molt bé. En primer lloc, és un festival
que ja mos coneixen des de fa molt de temps. Ells celebren el 20è aniversari com a festival. Nosaltres hi vam passar a la tercera edició, el 2009, en la batalla de la memòria, vam guanyar el Premi del Públic i d'aleshores cap aquí han presentat diversos documentals més, com La filla del Faré, com El periple, com Urraca, Caçador de Rojos, també us han donat el Premi del Públic. I el 2023, crec que va ser...
me van donar un premi molt, molt... Bueno, i que ho valoro molt, però que me va sobtar, que és el premi d'honor per la meva trajectòria com a documentalista. Els 25 anys fem pel·lis, ja em porto quasi bé... Anava a dir quasi bé perquè n'estic tancant un altre, quasi bé 15, de documentals. I sí, ara estava fent un visionat d'una altra cosa que presentem a vot el dia 14 de novembre, ara d'aquí uns pocs dies. I, bueno...
I el cas és que això, com va anar ahir, per ser que m'ho vam programar a les 5 de la tarda, un dijous, per ser que la gent de l'Ebre, la classe treballadora no va poder vindre, per ser que els moviments socials tampoc no van poder ser-hi presents, van vindre una quarantena d'espectadors i espectadores. Jo, com a director, m'ho vaig quedar molt satisfet perquè ahir presentàvem la 48ª edificià, diguéssim, tall,
o versió de la pel·lícula, imagina't, 48 talls diferents de la pel·li fins a no quedar-me millor satisfet i ahir finalment vaig quedar satisfet amb la projecció, amb la feina i la gent al cineforum va ser molt interessant i va treure crítiques molt bones i de fet també hem rebut el feedback per exemple de Filmin i els seus crítics i la cosa pinta bé com és una pel·li tan personal jo tenia molta temor
on feia una mica de cosa que, clar, és un biopic, que quedés una mica com una pel·lícula d'aquelles de l'autominència del Melíc, o vanidosa, no? I ahir la gent no ha dit tot el contrari, que és un exercici d'honestetat i d'alguna manera d'espullar-se l'ànima per mostrar totes aquestes lluites col·lectives que us comentava abans.
Sí. I parlem ara del títol, Renaixer. És un biòpic, com tu dius, significa que tu renaixes o qui renaix? Bé, hauríem de renaixer tots, no? O sigui, si realment compren un disco que es diu La terra ensomiada, aquell disco té unes cançons que parlen de tot allò que ens devia que fos d'una altra manera. I Renaixer, d'alguna forma, fa un exercici de recerca interior...
introspectiu, per, bueno, al mig camí de cirque personal a nivell individual, jo ara estic 48 anys, doncs mirar cap atràs al retrovisor i veure què han fet de bé, no?, amb el nostre treball, col·lectivament també què han fet de bé, i al contrari, què podrem millorar, no?
La gent que està al voltant de la cinquantena trobo que aquestes preguntes se les fa, i és important mirar cap atràs per continuar caminant amb ferm cap a un futur i millorar tot allò que a nivell individual ens fa ser més personers. I és aquest exercici, és d'alguna manera sublimar una sèrie de traumes o conflictes personals
que moltes vegades tapem en excuses, caretes o actituds que no es corresponen a les emocions, a les que no els volem ser cas. I la pel·lícula també va d'això, de fer un exercici en un mateix, en una mateixa, i caminar sense falsedats. Sí, i com dius, Mario, aquest exercici, de fet, és molt necessari que molt féssim tots de quan en quan.
I, Mario, lo film... Sí, jo crec que sí. És important per estar bé en un mateix. Exacte. Bànicament. Sí, sí, sí. Mario, lo film connecta el Delta de l'Ebre en altres espais húmids del món, no? Sí, és un viatge interior on fem un paral·lelisme. Sergadors és un grup que vam acunyar una marca, o dir-li vol dir marca, o gènere...
que abans ja hem fet aquesta transició, que era juntar la música popular de l'Ebre, la Jota, en l'obús del Mississipi, per denunciar, en el nostre cas, la desaparició de les cultures i les deltes al món. Nosaltres això ho fem en la música, ho vam fer la música, en els nostres espectacles de cine-cançó, també, i a la pel·lícula ho fem a través de tot el significat que per a mi té l'ofard de Buda. L'ofard de Buda
i el seu germà Bessó, a l'altra banda de l'Atlàntic. No faig ver els spoilers, perquè el viatge interior és el que mostra la pel·li i el viatge físic és el que en algun punt queda per a fer. Però a nivell anímic, d'ànima, aquestes dues cultures, la del delta del Mississippi i la del delta de l'Ebre, queden fusionades precisament en el sofriment
una banda de l'esclau que va provocar aquestes músiques a l'altra banda de l'Atlàntic i també el sublimar dels nostres jornalers treballant la terra i defensant-se del caciquisme però al segle XIX que és el que va donar pas a la música popular que al nostre territori i la pel·lícula recorda la Jota per exemple va estar prohibida pel bisbe de Tortosa
a Morella al final del segle XIX perquè la consideraven com obscena. En lo brus també passava algo similar i era allò que ho comentava abans, esta prohibició a la llibre expressió, que moltes vegades allò que no es pot dir socialment perquè a algú li molesta algú en poder, ho diem els artistes i la funció de la cultura popular té força. I la pel·lícula parla d'això, parla també
de folcore, de cultura popular, la importància de continuar dient les coses d'una forma poètica. Sí. I ara que nombres la J, que tinc un dubte que potser tu me'l resols, Mario. Clar, nosaltres tota la vida hem dit J, hem pronunciat la paraula, però hi ha gent que li diu J. Com s'ha de pronunciar-ho, saps? Jo crec que s'ha de pronunciar J, crec, penso. Perquè J, diguéssim que,
és més, això no parla més del català oriental, no? Sí, nosaltres aquí... Carragona per amunt, no? Clar. I allà, evidentment, la Jota no es balla... Evidentment que no, no. I el que canta és a la Vall de l'Ebre, de veritat, i cap a punt, cap als seus afluents...
i fins i tot a lleó i més amunt, no? Jo crec que li hem de dir J, és la J, sempre he sigut la J. Sí, sempre. Sí, correcte, estic amb tu, estic amb tu en aquest sentit. Mario, clar, el documental també, ja evidentment que ho hem comentat, podem veure la relació entre territori i canvi climàtic, un tema molt candent actualment, que estem patint aquí baix. Sí, claro, veurem...
que ha vist la meva obra sap que aquest tema és un tema troncal en molts dels meus documentals i abans us parlava de la fara de Buda. Molts i moltes parlem del travocador o de la marquesa a l'hora de parlar de regressió i subsidència com a símbols del que s'està perdent, no? Però molt poca gent se'n recorda del que va significar la fara de Buda, on estava col·locat...
i tota la terra que es va perdre en aquell moment. Estem parlant d'una illa que l'any 1867, quan se va construir el far de Buda, era el goble i una mica més del que és el dia d'avui. Davant del far de Buda, que per fer-se una idea està uns 4 quilòmetres nintel del mar ara mateix, davant de l'illa de Buda, davant del far hi havia encara gairebé un quilòmetre de sediments de platja, de maresme,
Estem parlant que en aquell punt, l'any 53, quan es van començar a construir espantans de Ribarroja, Mequinensa, Flix, la Delta va deixar de rebre uns sediments en aquell moment que van causar el trencament de la Gola Sud, o millor dit, el trencament de la Gola Nord, millor dit, i va provocar la regressió a la lleuda i la desaparició del far. Per a mi és un gran símbol, el far de Buda.
és el gran símbol, no només de l'arribada de la guerra a l'Ebre perquè el far de Buda cremen durant la desbandada d'Aragó a l'abril del 1938 és el perludi de la batalla de l'Ebre sinó que les primeres conseqüències sobre la regressió al riu les tenim, i sobre el far de Buda evidentment, l'acabat desapareixent les tenim quan construissin aquestes treses rius amunt i per això arneix el far de Buda té tanta importància i de fet la pel·lícula arranca allà a l'illa de Buda
recordant tot això que us estic xerrant i avançant, d'alguna manera. Sí, sí, sense fer espòilers, sempre sense fer espòilers, Màrio. Bueno, però hi ha moltes coses més, això es va començar a venir a la terra. Clar. I la vulguer veure, hi ha moltes coses més. Correcte. A més, això ho sap tothom, crec, eh? Sí, sí. Si no ho hauria de saber. Sí, exacte. Màrio, el film ha estat seleccionat a altres festivals, també. On t'imagines què pot arribar a renaixer?
A veure, nosaltres som molt menudets. Rebem el suport de diversos companys. Hem tradicionat uns projectes. Ara mateix estem... T'ho dic perquè qui fa aquestes pel·lícules és un autònom, és una persona. Un servidor, uns col·legues que ens anem ajudant. No vull dir que no som cap gran productor de milions. Més aviat som bastant humils. I el cas és que ara estem en el procés de...
traduccions i subtitulats i la idea és que tenim contactes també a altres deltes del món i la idea és fer viatjar la pel·lícula a llocs i espais que tenen els mateixos problemes que tenen les mateixes virtuts i com t'ho diria i paisatges fabulosos com el nostre i a la vegada pateixen les conseqüències
de la mercantilització de l'aigua, és que és així, d'acord? I clar, els trants finals del riu són els primers que ho estem patint, tot això, no? I, bueno, estem en plena campanya de distribució, ara arrenquem, de moment amb Dato València, el Festival de Cine Compromès, també ens seleccionarem el Festival de Cine de Girona, aquesta setmana també es celebra, tanca demà, clôtura demà, i hem estat al Festival de Cine de Lleida,
i ara, bueno, avui verem al Memory Mash com va el tema dels premis, però per a nosaltres ja és un premi poder fer pel·lícules i poder mostrar-nos el món de la millor manera que sabem que és a través del llenguatge cinematogràfic. Sí. I el filming també s'ha interessat i a poc a poc és que és això, és una feina de...
és una feina d'anar fent, saps? I tant, i tant. No tenim distribuïdora. Si hi ha algú que ens vulgui distribuir, doncs bueno, parlem-ne. Ja ho saben, ja ho saben. Perfecte, Mario. I ja per acabar, què te consideres o què te sents més, tu? Cineasta o activista? Perquè al final el que estàs fent en Documentals com Renaix és això. Jo em sento un paio de l'ampolla...
que quan ve una cosa que no li quadra, us la diu. Molt bé. I és el que hauria de fer tothom. Sí, sí, sí. I ja està. L'extraordinari és callar i mirar cap a l'altra banda, que és el que fa la majoria per desgràcia. Sí. És un boller. Sí, sí, t'entenc. L'altre, jo crec que és el més natural. Jo vaig naixer dos anys després que es morigués Franco, saps? I m'han educat en plena transició i democràcia. Tota esta involució que està vivint aquest país, entre cometes, eh? Esta monarquia parlamentària, entre cometes, també...
cap a l'ultradreta, doncs m'ho haurien de fer mirar, saps? I territorialment també. Hi ha una sèrie de codis que encara, com viuen altres, que són de l'antirrègim. Jo, per la meva feina, el reinat detectant, aïllant i assenyalant. Molta gent ho sap, però no s'atreveix, jo té por de dir-ho, no? I, clar, no podem permetre'ns que tenim la història que tenim,
Havíem sigut la primera batalla de la Segona Guerra Mundial, que va ser la batalla de l'Ebre. Havíem patit el que està patint avui Palestina o Sudán. Per entendre'ns, no ens podem permetre que això torni. I això passa per la valentia, per mirar-nos els ulls, per treballar la cultura de pau, per defensar el medi ambient, la memòria democràtica i estimar-nos, en definitiva, i valorar-nos, respectar-nos.
Sí, sí, espero que tothom que mos estigui escoltant l'hi haguen quedat marcades aquestes paraules teues, Mario, molt importants. Doncs no res, se mos ha acabat el temps, moltíssimes gràcies per atendre-nos avui al programa i no res, espero que renaixe, arribo ben lluny, Mario, gràcies. I tant, estem treballant aquí, si sigui, a zona del territori, és la nostra obsessió, quasi bé. Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs Marina, són importantíssims aquest tipus de films per conscienciar la gent sobre la realitat que viu el nostre territori. Important conscienciar la realitat del territori com intentem fer cada dia en aquest programa. Moltes gràcies, Cel.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Recte final de la Randa Mar d'aquest dilluns, 10 de novembre del 2025, primer Randa Mar d'aquesta setmana de novembre. I el que volem fer ara és deixar el documental, però no deixem la part audiovisual. Anem fins a Cadaqués, que ha retratat els seus llops de mar i ho ha fet a través de la càmera d'Ignasi Piris, un projecte artístic, però sobretot solidari, que avui en parlem aquí, a la Randa Mar. Sergi...
Doncs sí, Marina, nosaltres els entrevistem i l'Ignasi els retrata, així que no fem esperar els oients i donem la benvinguda a l'artista. Ignasi, sigues benvingut. Molt bé, bona tarda. Gràcies. Hem llegit que en aquest projecte dels Llops de Mar de Cadaqués has ventat més de 600 retratos a gent del mar. Com ha estat tota aquesta feinada? Sí, és una feinada, la veritat, i més fent-la així de forma totalment desinteressada.
Però la idea va sortir cap al gener o així, que amb un dels pescadors d'aquí de Cadaqués, el més jove, el Samu, em va dir, ostres, tio, per què no ens fas fotos així? I vaig pensar, ostres, mira, va, farem un calendari. I saps allò que dius? Bueno, quina feinada, no? Però, bueno, jo em va dir que sóc fotogràfic professional i estic molt acostumat a fotografia de gent i vaig pensar que podia ser molt divertit.
I com conec tota la gent d'aquí, del mar, i això, sé que són molt divertits, i d'això sabia que es prestarien. I la veritat és que tothom que li vaig començar... Bueno, em van fer la llista ells, eh? Això sí que jo vaig dir. Jo no vull fer la selecció, perquè si no després, saps, em miraran i em diran tu, per què no m'has posat a mi? Dic, mira, la feu vosaltres la llista, la selecció, i ja està. I vam començar, res. I vam fer fotografies...
i jo quedava amb ells, cada un més o menys on es trobaven més a gust, amb el seu espai, i vam crear una sèrie d'escenes molt divertides, i molt bé, molt bé, la veritat és que ha anat genial, ha anat genial.
Quan vas començar a fer les fotos? El febrer, mira, 8 mesos. Déu-n'hi-do. 8 mesos, sí, sí. I has dit que, clar, parlàvem de 600 fotos, en són 12 dels 12 mesos, les han acabat escollint ells al final, han sigut els mateixos pescadors... No, no, les he escollit jo. Ah, vale, vale. Jo soc el fotògraf i els hi vaig dir, aquí sí que no es deixo... Només hi ha una fotografia d'una persona...
que vaig dir, mira, he triat aquesta, i em va dir, hòstia, diu la meva dona que aquesta altra. És l'única que he canviat, era molt semblant, però l'expressió li em va dir l'altra, i va, no hi havia cap problema. Però sí, sí, i el projecte va ser molt maco, des del principi vam pensar que això era una cosa que s'havia de fer a beneficència, i ens va semblar que la residència hospital de la Fundació, hospital-residència d'Avis de Cadaqués, doncs era una bona causa per fer-ho,
Aleshores vam començar a donar veus i la veritat és que la resposta ha estat brutal. La resposta ha sigut genial de tothom, tothom s'ha volcat, l'Ajuntament també s'ha volcat amb nosaltres. L'associació d'artistes crea, perquè crea una associació d'artistes de cada que és, i aleshores tant jo com un pintor, el Danilo, que és un pintor local molt bo,
Els que heu vingut per cada que és veureu que moltes tapes dels comptadors de les cases estan decorades amb quadres, són d'ell. Se li va acudir la idea una vegada fa uns anys i ho fa ell. I jo vaig parlar amb el Danilo i li vaig dir, ostres, per què no faça un quadre i el donem també per aquesta causa? I em va dir, doncs vinga va, aleshores el que farem és que, a part dels calendaris, que es donaran a 15 euros,
i el quadre aquest es farà una rifa i segurament el dia de Nadal que cada que es fa una quina que és com li diuen aquí a la rifa es sortejarà es vendran els números a dos euros i hi ha molts locals que ja s'han apagit per agafar i vendre els tiquets no, la veritat és que la moguda ha sigut molt gran i estem contentíssims crec que és una no sé, jo penso que els que coneixem una mica la realitat
del que són les residències de la tercera edat avui en dia. És un drama per moltes famílies que no poden accedir-hi. Però és que realment, jo ahir vaig estar, per exemple, al matí a la residència, parlant amb elles i amb la directora i tot, i quan ves el que comporta portar una residència, la gent que han de tenir aquests ratis de personal en funció de quanta gent hi ha i tot,
T'adones que és molt difícil. Fer-ho públic val una fortuna i privat és un desastre. Aleshores, qualsevol ajuda que puguem fer nosaltres pot ajudar a reduir costos. Al final repercutirà amb la gent d'aquí, saps?
Al calendari, Ignasi, es pot adquirir el mateix Cadaqués? Sí, sí, Cadaqués, mira, estarà a la venda en molts llocs, perquè la veritat és que tothom s'ha volcat, i a part de la llibreria Rahola, que és la llibreria principal de Cadaqués, hi ha una sèrie de locals, tant restaurants com això, que tenen algun vincle amb els artistes, que tothom s'ha posat de...
s'ha posat de peus i ajudar, i llavors tindrà els calendaris, els tiquets també, parlar dels sorteig del quadre, vull dir que aquí crea, la veritat és que s'ha bolcat moltíssim. A mi m'ha ajudat moltíssim perquè tota aquesta part de feina, tant la de crear, dissenyar els tiquets, imprimir-los, tot això és una feina que a mi em venia molt de pujada, saps? I ells m'han tret tot això de sobre i ho agraeixo moltíssim.
Com a fotògraf, Ignasi, quin sentit li has donat a les fotos? Què hi has buscat? Digue'm, perdona. Com a fotògraf, com a treball de fotògraf, què hi has buscat a les fotos? Quin sentit li has donat a la foto? Mira, jo, el que passa és que l'any passat vaig fer un llibre, que l'avïtat va funcionar molt bé, que et deia cada que és, darrere del taulell. Aquí, quan estàs vivint aquí i coneixes la gent d'aquí, t'adones que, bueno, m'imagino que com a tot arreu a l'escala, però la gent d'aquí té alguna cosa especial, inclús.
pel fet de ser poca gent, som 2.800 habitants, i viure en un lloc està en aïllat, i tenim la nostra tramuntana, igual que vosaltres també la teniu, però això crea un caràcter especial. I jo, molt observador de la gent, i m'agrada fotograficar, a part de la meva feina professional, que faig de fotografia, de bodes, de parelles, tot. Jo, com a hobby, també soc molt fotògraf i surto cada dia al carrer amb la càmera...
I vas coneixent la gent i arriba un moment que te n'adones que, ostres, fotografia la gent, avui en dia que estem en una etapa, sobretot al nivell de fotogràfic, que tothom fa fotografies i les manipula i saps, i tot és molt guai, fan uns vídeos amb uns efectes espacials d'IA i tot, i te n'adones que un retrat amb la guinera on tu puguis percebre la personalitat d'aquella persona...
continua sent molt impactant. I vaig fotografiar 400 persones que treballen a darrere d'un daulei, a bars, restaurants, hotels i botigues. I allò, com si diguéssim per mi, va ser una experiència brutal, perquè ho vaig fer en dos mesos l'any passat, entre el març i el maig. El juliol ja vaig imprimir llibre i s'ha venut de conya. I això, com si diguéssim, em va permetre donar un pas endavant i dir, bueno, ara veig que soc capaç de fer una cosa d'aquestes
i anar porta per porta a demanar, oi, escolta, vull fer una foto per un llibre, no? I la gent, bueno, a la que vam veure uns quants retrats ja van dir, vale, vinga, abans apuntem. I jo crec que això em va marcar moltíssim, no? I inclús de cara al futur em va obrir les portes a dir, bueno, si ets capaç de fer això, puc fer el que em doni la gana. I la gent, la veritat és que se senten molt a gust i sobren i relaxen.
i amb el llibre és molt curiós perquè el que més m'ha impressionat de tots els feedbacks que he tingut és el marit d'una joiera que tenim aquí a la part envia pel carrer i em diu, estic nasi, això que has fet és molt bonic dic, ostres, moltes gràcies diu, saps què has fet? diu, has fet somriure a tot un poble diu, això no aconsegueix ningú i és veritat, quan veus el llibre transmet molt, molt bones sensacions i això mateix, la mateixa tècnica l'he volgut aplicar amb això
he volgut capturar com són ells. I ells són com surten aquí al calendari. Vull dir, cadascú és com és, el que és més tímid, més tímid, el que és més gamberro, més gamberro, saps? Però al final és això, és buscar que amb un retrat en blanc i negre senzill, intentar transmetre una història. I això crec que és fantàstic. Abans deies que t'ha obert un món, o sigui... Sí, sí, naturalment, és a dir, a mi com si déssim això, això del calendari, evidentment, tant a l'Ajuntament com a la Fundació, doncs
pensem que a partir d'ara farem un calendari anual, perquè penso que a la gent li agrada, al final 15 euros tampoc és una inversió, saps què hagis de fer, i en canvi ajuda moltíssim, perquè al final la recaptació no sé com farem, perquè es comencen a vendre aquesta setmana, però el que sigui, esperem una xifra que sigui bastant substanciosa. I si cada any podem fer un calendari amb diferents persones del poble, això també ho neix molt a la gent, saps?
Aquest any han sigut els joves de mar. L'any que ve, possiblement, siguin les dones, les joves de mar, no? Perquè també hi ha moltes dones aquí que viuen del bon marí. Això et volia dir si ja teníeu pensada la versió 2.0. Sí, sí, sí. No, no, i hi ha 3 o 4 en marxa. Per exemple, a l'altre dia em van proposar una cosa que és molt de cada que és, que és la pedra seca. Els que fan parets de pedra seca tenim gent artesana, fantàstics,
I també seria una cosa que podria funcionar molt bé. Aquests tios que fan pedra, sé que la majoria són homes, això és veritat, perquè és un treball dur i es mouen pedres passants i això. Però penso que també, a la vista de la rebuda que hem tingut i del bon rotllo que hi ha hagut a tothom i tothom que s'ha volcat a col·laborar amb això,
Penso que ho repetirem. I això que treballes en un poble que deu ser dels més fotografiats de tota la Costa Brava, per no parlar del món, no? Exacte, exacte. Però et dic una cosa, mira, jo cada dia surto al carrer, cada matí a les 9, a les 6 i mitja estic al carrer, perquè m'agrada fotografia cada dia a la sortida del sol, visc aquí al costat de l'església, i cada dia, et dic una cosa, cada que és, cada dia és diferent. La gent diu, no et canses? No, perquè cada dia et sorprèn alguna cosa. La llum és diferent, un dia hi ha núvols, un altre dia...
hi ha una gent rodant una pel·lícula, un altre dia passa alguna cosa, i si no, la gent del poble diu, posa't aquí que estàs molt guapo, que et faig una foto, saps? I a la gent li agrada, porto un compte d'Instagram que el visita molta gent, més de 300.000 visites mensuals, i això és... I a la gent li agrada fer un... I jo fer de reporter de la vida del poble també és una cosa que em diverteix. Primer que crees un vincle amb la gent, saps?
A tothom li veig el fotògraf de Cadaqués i dic, pues vale, genial. Això és veritat que em facilita molt la feina. Que tothom em conegui facilita molt la feina. I és part de patrimoni, no? La fotografia també forma part del patrimoni de les mineres. Totalment, sí, sí. Al final és això, és a dir, jo al final tinc entre 35 i 40.000 fotografies de Cadaqués. Fotografia des del far de Calanans fins a Cata Creus. No crec que hi hagi un racó que no estigui fotografiat
i de dia, de nit, els carrers, la gent, i bueno, això és un llegat, suposo que és un llegat, avui en dia tindrà la importància que té, però jo crec que els fotògrafs que fem de reporters de la vida, al final hem de deixar un llegat, i ja tindrà el seu valor quan el tingui, perquè evidentment això no et comporta econòmicament res, bueno sí que és veritat que venc fotografies, perquè hi ha algunes fotografies molt maques i les tinc impresses i es venen, però tampoc vius d'això, vius de l'altre.
I amb el mar i amb la gent de mar, quina relació hi tenies tu abans d'aquest calendari? Mira, jo no sé, suposo que estic molt lligat al mar, a la meva vida de Menorca, i suposo que cada aquest té una semblança, encara que jo vaig néixer a Barcelona, però cada aquest té una semblança a Menorca amb moltes coses, com si fos una illa, ¿vale? I jo cada aquest, a vegades penso, què és el que té aquest poble tan especial, o
I penso que això que el mar entri dintre del poble, això fa que el vivim molt a prop. Després tenim una riba que va al costat de l'aigua, això fa que la gent visqui molt a prop de l'aigua. Per nosaltres el mar és una cosa molt propera, perquè l'estem veient i sentint tot el dia.
I després, mira, la gent del mar, i un dia li vaig dir a l'Isca, que és un dels pescadors que tenim... L'hem entrevistat aquí en el programa, també. Li vaig dir, vosaltres sou conscients del glamour que té la professió de pescador. Que tothom... Hi ha molta gent que va a Port Lligat i vol anar a veure els pescadors i els fotografies, saps com si fos. I hi ha molta gent que no ho sap, però la professió de mariner o de pescador...
és de les que té més inestabilitat a nivell mundial. És una apropiació de risc terrible, hi ha moltíssima gent que mor al mar cada any, no sé, és de la número 1, la 2, vull dir, a nivell de risc. I això també crea com si fossin uns superherois que juguen la vida cada vegada surten. Jo els admiro, perquè jo a vegades estic... Mira, l'altre dia estava fotografiant la sortida del sol per anar cap al cap de treus,
I era a les set del matí i sento la barca de l'Isca i el Samo que passava per sota meu. Jo estava amb un risc. I passant per sota. I pensava, amb un vent que fodia. Mala mar. I dic, hosti, la veritat és que fer això cada dia. Hi ha dies que estan plovent, que està plovent, i estem fent un cafè a la cèl·lula del matí, i diu, bueno, tu, que anem a llevar. I ara sortiu, diu, hosti, què hem de fer? Està plovent a l'hivern amb vent, saps? I agafar la barca i tirar cap allà i penso, uf,
Sí, sí. De fet, els nanos joves no volen fer-ho. L'Isca té ara 62-63 anys. I... Saps que ha estat dos anys buscant algú per fer-li la barca? Vam parlar amb ell. Vam... Vam conversar amb ell. Aquí a la ràdio, sí. I cap jove volia agafar-ho. Això allà va estar a les 4 o 5 de la matinada. I mira que el tio es guanya la vida de 100 menys, saps? I no, no, els joves no volen saber res d'aquest món.
Ignasi, molt agraïts per la conversa, enhorabona i felicitats per aquesta iniciativa solidària tan xula, i molts èxits i molts volums 2.0, 3.0, 4.0, en pugueu fer. Doncs moltes gràcies, això esperem. Que vagi molt bé. Vinga, bona tarda.
Vaig deixar d'entrar i tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
Fins demà! Fins demà!
I així, parlant d'aquest calendari, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dilluns, 10 de novembre del 2025. Nosaltres marxem, ho deixem aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randa Mar. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Fret, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiador, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.exe, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres pertot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Aquest 10 de novembre es compleixen 20 anys de l'explosió de gas que va acabar amb la vida de 5 persones a la Rambla Nova. Les víctimes van ser una doctora de 37 anys, Olga Febes, i els seus 3 fills de 3, 5 anys i més i mig. La cinquena víctima del sinistre era un veí del tercer pis de l'inmoble on es va registrar una acumulació de gas prèvia, Michel Pijuan.
Desaïda va arribar al lloc de la tragèdia Lluís Mangraner, responsable dels voluntaris de protecció civil. Feia por, que funcionaven i va ser una de les primeres experiències, com ha recordat dues dècades després en declaracions a Tarragona Ràdio. Sí, de les primeres. Vam fer el millor que vam poder, el tema de triatge, el tema de recolzament de Creu Roja, que van muntar les seves tendes de primers auxilis allà mateixos.
A més, l'explosió va ferir greument un ciutadà alemany que passejava pel carrer i un acompanyant i tres joves que vivien a l'entresol del pis afectat. Un dels testimonis explicava aquella nit de 2005 a Tarragona Ràdio com ho havien viscut.
Era una bomba o algo terrorista, perquè és el primer que penses en totes les coses que hi ha avui. I llavors el que he fet, quan hi ha hagut l'explosió, primer és com una llum i allò que quan passi alguna cosa així tanques els ulls o t'acotxes una mica i no saps què fer. Un soroll impressionant, vull dir impressionant.
L'aleshores consellera d'Interior de la Generalitat, Montse Raptures, traslladava a Tarragona per fer seguiment de la dramàtica deflagració. Deia que s'havia trobat amb una ciutat en xoc. Des que he arribat tinc la sensació que la ciutat està raonablement en una situació de xoc per la gravetat de les conseqüències d'aquesta explosió.
L'Ajuntament de Tarragona va decretar tres dies de dol oficial i els funerals s'oficiaven en una cerimònia multitudinària a la catedral. La URB té un impacte al territori d'uns 800 milions d'euros l'any. Amb tota la implicació de les empreses, amb la universitat encara és minsa. Així ho pensa Josep Poblet, president del Consell Social de la Rovira i Virgili, que fa una crida al teixit productiu perquè teixeixi més aliances amb la institució. Ho ha dit en una entrevista a Tarragona Ràdio.
Quina és la implicació de l'economia territorial, de l'economia regional, a la universitat? Molt minsa.
És a dir, en el model anglosaxó, les empreses estan absolutament abocades a les seves universitats, perquè són les que els proveeixen de talent per atirar endavant les seves iniciatives empresarials. Aquí això també passa en el segon sentit, que proveïm de talent a les iniciatives empresarials, però l'empresa s'implica poc a l'universitat. No dic que no ho faci ningú, això no ho dic ni de bon tros.
Encara a la URB una vintena de centres educatius participen aquesta setmana en els tallers experimentals. El campus s'assalades en el marc de la setmana