Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt bona tarda a tothom. Passa en 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 3 de març del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre. Passarem per Vilanova i la Geltrú a l'any de març.
i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimarts i els dimarts ens toca parlar d'Economia Blava. En parlarem amb la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo. Entrarem a una peixeteria del Maresme.
per saber què és allò que més es ve en aquests dies. I dedicaré amb bona part de la segona hora parlant de Medi Ambient amb en Joan Ramon Mendo, el nostre col·laborador, concretament de la floració hivernal. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, l'Anna Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Arna Mar sorti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs?
De dimarts, bona tarda a tots, i a més a més, avui és 3 del 3, que no sé si hi ha alguna cosa, els estels, els planetes que s'alineen i aquestes històries. No sé, avui hi ha com un eclipsi. Em sap que era ahir a la nit. O ahir a la nit, no ho sé. Es va posar la lluna vermella.
Sí, exacte. No em pregunteu quin tipus ni res de tot això, perquè soc una mica inculta en aquest sentit. I és que ho vaig estar buscant, eh? I vaig trobar precisament que... Jo en un principi vaig pensar que era ahir a la nit de cara avui. Pot ser, pot ser, eh?
Buscaré després. A veure si encara estic atents, perquè ahir hi havia núvols. Avui també hi ha núvols. I demà també n'hi haurà. Ja faré jo. Agafaré un sol, agafaré una terra i agafaré una lluna i me'l posaré per allà, a casa meva. Mira que bonic. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda. Com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé, de dimarts. El que dieu ara, patros de l'eclipsi, no en tenien ni idea. Aquí, a part de fer núvol, ha plogut i tot. Avui ha caigut quatre gotes. La setmana passada el temps ens va enganyar. Ens pensava que venia la primavera, però sembla que no. No, sí que ve la primavera, però... Sí, però la setmana passada un solet, un bon temps... La primavera ja ho porta, això.
Sí, però jo tinc fred, avui he tingut fred aquí, a la ràdio. Doncs crec que encara et queden uns dies, em sap greu desanimar-te. Anem a saludar en Sergi Corraldes, de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. Aquí també han caigut quatre gotetes de bon dematí, més o menys quan pujava cap a la feina. Aviam, el tema és que hi ha un problema domèstic. Resulta que, us he explicat, arran de totes les pluges aquestes que hi ha hagut tot l'hivern, que ha estat el tercer cinquè hivern més plujós que ha tret avui el Meteocat, van sortir goteres a casa. Aleshores, tinc els companys de la Meteo
que em prohibeixen reparar les goteres perquè diuen que si reparo les goteres, aleshores és quan pararà de ploure.
I tinc un dilema. Dic, què faig amb això? Però per què ha de parar de ploure quan reparis les goteres? No veig clara la relació. Ells diuen que mentre tingui la gotera continuarà plovent per tocar-me els nassos, que plogui i que tingui lloc. Ah, d'acord. Quan la repari, deixarà de ploure. No volen que deixi de ploure. No pateixis, que jo he de netejar vidres, eh? Perdoneu, eh?
Així començo a veure la relació. D'acord, així em convences més. Va, anem a saludar també a la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda. Molt bona tarda, companyes. Sílvia, em sembla que això que deies d'aquest eclipsi lunar, si no m'estic equivocant, ha sigut aquesta nit. Veus? Ja li deia a la Marina, jo crec que ha estat d'ahir per avui.
Ja he dit que podia ser, que no en tenia ni idea. Però no patiu, que també es passarà a casa meva. Agafaré un solete, agafaré una lluna i agafaré una terra i faré quatre fotografies amb ells. Sí, perquè és l'única forma de fer fotografies, perquè si fas fotografies amb el mòbil o un eclipse no surt, ja us ho avanço. Tot negre. Això hi ha un truco, que és, en lloc de fer fotografia, gravar un vídeo i després treus un frame d'aquest vídeo i surt amb molt millor qualitat.
Hauríem de veure-ho. Carla, parlem tu i jo després de negocis, eh? Anem a saludar també l'Oriol Leudes de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, Marina. Bé, bé, bé. Mira, doncs també anar fent, anar passant la tarda. Aquí vent. Aquí hem tingut avui un dia una miqueta aventós, no cap exageració. I rei, això de l'Eclipsi, mira, tampoc no em constava. A mi això de l'Eclipsi em recorda un disc de Sanc Traït. No sé si és molt jove, Marina. Però a Sanc Traït tenia un disc que es diu Eclipsi. Sí, no? Sí, sí.
Doncs mira, hi ha un disc que es diu Eclipsi, que potser no és el millor de Sang Traït, però té cançons que estan bé. D'acord, m'ho apunto perquè no he escoltat gaire la seva discografia. Vinga, va, deixem la música, deixem els Eclipsis, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que els arqueòlegs troben a la zona de Santa Margarita el conjunt episcopal d'Empúries, datat entre l'època tardo-àntica i la medieval, Sergi.
Doncs sí, la darrera campanya d'excavacions en aquest sector ha confirmat el que mostraven les prospeccions geofísiques. En un espai d'entre 3 i 4 hectàrees s'ha trobat el conjunt episcopal d'Empúries, datat a l'època tardoantiga i la medieval. Ara mateix s'està estudiant quina era la distribució de les edificacions i dels carrers, tenint en compte que en aquella època el nivell del mar arribava molt més endins que en l'actualitat.
Escoltem, en Pere Castanyer, en aquest cas, també es treballa en un edifici situat al costat de la basílica i al baptisteri, que es creu que podia ser la seu administrativa d'aquest conjunt. Les actuacions de Santa Margarita són una col·laboració del Museu Arqueològic d'Empúries i l'Ajuntament
de l'escala que tenint en compte la importància d'aquest actor, seguirà apostant per treballant-hi. Ara sí, escoltem en Pere Castanyer, arqueòleg i director de la Prospecció.
La importància d'aquest jaciment rau amb la seva connexió amb l'antic estuari d'Empúries, és a dir, l'aigua arribava pràcticament als peus del jaciment, on hi vessava les aigües del braç nord del Ter, també teníem una zona de maresmes, i també hi confluïa el braç nord del riu Fluvial. Aquest emplaçament privilegiat fa que, en època tarda antiga, a redors de les estructures eclesiàstiques que conformaven el conjunt episcopal,
de les quals en coneixem avui dia tant el Baptisteri com la Basílica, i ara estem excavant també un altre edifici, formarien el gruix d'aquestes estructures, diguem, el conjunt episcopal. Perquè es feu una idea de les dimensions, l'edifici considerat administratiu té una allargada de prop de 40 metres d'alçada i una amplada d'uns 15.
El llibre Cadaqués Inèdit recull 200 imatges per explicar l'evolució del poble entre 1890 i 1960.
Adrià López és l'artífex d'un llibre que esdevé essencial per entendre l'evolució del poble de Cadaqués als segles XIX i XX. Cadaqués inèdit és el fruit de 70 anys de col·leccionar fotografies, postals, mapes, revistes, etcètera, d'aquest poble de l'Alt Empordà, de l'entorn del Cap de Creus. En total, 200 imatges homogenitzades en color sèpia que retraten l'evolució demogràfica, urbanística i passatgística de Cadaqués.
El llibre, Cadaqués inèdit, queda dividit en cinc blocs. El primer dedicat al poble, el segon a les cales i plages, el tercer al port natural de l'abadia de Cadaqués, el quart a les festes i vida quotidiana i el cinquè a les famílies i personatges del poble. Cada fotografia inclou un petit test explicatiu del que es veu, així trobarem passatges històrics com l'impacte de la filoxera, la construcció de la riba, el franquisme i l'arribada del turisme.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. L'Associació Cultural Sant Jordi de l'Ampolla ha col·laborat en el procés participatiu que prepara el govern de la Generalitat per desenvolupar el futur pla director de Pau, un instrument clau de la nova normativa catalana sobre cultura de Pau-Cel.
Així és, Marina, l'Associació Cultural Sant Jordi de l'Ampolla presparen el procés participatiu que prepara la Generalitat per elaborar al futur pla director de Pau. Així ho explica Tica Font, presidenta del Centre de l'As d'Estudis per la Pau i vinculada també a l'entitat. El 2003 el Parlament va aprovar la llei del Consell de Foment de la Pau.
I ara, el 2025, el Parlament va aprovar... ...incluir en aquesta llei un nou article... ...que aquest article el que fa és... ...obligar el govern de la Generalitat de Catalunya... ...a que elabori un pla director de pau... ...que l'hem anomenat Pla País de Pau... ...però és un pla director del govern de la Generalitat...
té d'elaborar-lo, un cop el tingui elaborat el té canviar a Parlament, aquest el té d'aprovar i el govern té d'executar aquest pla de govern, pla director de pau.
Aquesta modificació obliga el govern a definir les línies d'acció política en matèria de cultura de pau i a presentar-les al Parlament per a la seva aprovació abans de l'execució. El procés participatiu ha comptat amb una àmplia participació social i municipal. El que es va fer el 2025, quan es va aprovar aquest procés,
punt d'obligar el govern a tindre que confeccionar-lo, es va obrir un procés participatiu en la societat. De manera que a tot arreu de Catalunya es van confeccionar grups per fer aportacions en cinc eixos determinats d'aquells quines propostes consideraven que es podien fer d'acció política en territori de Catalunya per construir pau.
Totes aquestes propostes s'han recollit, n'hi ha més de 900 no sé quantes propostes, i aquestes propostes s'han passat al govern de la Generalitat. L'associació Sant Jordi valora positivament la seva implicació en el procés i confia que les propostes recollides tinguin incidència real en el pla director final. Quan aquest sigui aprovat pel Parlament, el govern haurà de dotar-lo de pressupost, estructura i prioritzar les accions a executar.
La passió de la cava reestrena aquesta setmana a l'obra Aquelles que donen testimoni, una peça protagonitzada per 20 dones que expliquen com van viure la vida, la mort i la ressurrecció de Jesús.
Les funcions tindran lloc divendres 6 de març a les 9 i mitja al Saló Parroquial de l'Església de Sant Miquel de la Cava i el diumenge 8 de març a les 6 i quart al Teatre Auditori Marta Manzanares de Sant Jaume d'Anveja, coincidint amb el 70è aniversari de la Passió de la Cava i amb el Dia Internacional de la Dona.
El muntatge està construït a partir de monòlegs individuals que donen veu a personatges feminins tradicionalment secundaris o silenciats en els relats bíblics i en la mateixa passió de la cava. Les actrius posen cos i paraula a aquestes dones en una posada en escena que combina vestuari d'època, túniques i mocadors amb projeccions i música específica per a cada personatge.
Les representacions seran amb entrada gratuïta fins a omplir aforament i l'equip anima al públic de Deltebre, Sant Jaume d'Enveja i Pobles del Voltant a aprofitar l'ocasió per conèixer una proposta que combina espiritualitat, memòria, perspectiva de gènere i teatre amàter de proximitat.
Anem ara fins les costes del Maresme, perdoneu, fins les costes del Garraf. Primer de tot, davant l'iminent inici de les obres de la R2 Sud de Rodalies, que comportarà importants afectacions als viatgers, els membres del Penedès Marítim han fet públic un comunicat dirigit a la Generalitat Adif i Renfe per demanar-los que revisin la proposta del Pla Alternatiu anunciat la darrera setmana abans de la seva aprovació definitiva, Carla.
Doncs sí, els representants del pacte del Penedès Marítim reclamen ampliar el transport alternatiu per carretera mentre durin les obres de la R2 Sud i assolir un mínim de 50 autobusos provenients d'altres línies que no patiran afectacions similars. Tal com assenyalen en un comunicat conjunt, en hores punta els autobusos ja circulen plens i amb sobreocupació i es preveu que amb les obres de la R2 Sud la pressió sobre la xarxa d'autobusos augmentarà encara més.
També sol·licita que s'estudiï la possibilitat de reduir el temps de viatge amb tren, amb expedicions directes des de Castelldefels a Barcelona-Sans. A l'hora es demana la gratuïtat del servei ferroviari i gratuïtat a l'autopista C32 pel trànsit recurrent, de dilluns a divendres, mentre durin les afectacions.
A més a més, des de Vilanova es demana als partits implicats facilitar l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat que incorporen ampliar el servei de bus a tot Catalunya per valor de 21 milions d'euros. Escoltem a Juan Luis Ruiz, alcalde de la ciutat. Hi ha una proposta d'augmentar en 21 milions d'euros, precisament,
els buss expressa de Catalunya. I, a més a més, en aquell acord fa referència explícit a Vilanova i la Geltrú. Per tant, també reclamo a tothom, especialment a aquelles forces polítiques que reclamen aquestes millores que també facilitin l'aprovació d'aquests pressupostos, perquè sense pressupostos és molt complicat poder augmentar la flota dels buss express. Estem parlant que són milions d'euros.
Les obres a partir del 16 de març comportaran que la línia R2 Sud entre Sitges i Garraf perdi la meitat de les freqüències, quedant reduïda a dos trens per hora i sentit. Paral·lelament, la Generalitat anunciava el manteniment dels reforços actuals d'autobusos interurbans, però sense increments adicionals significatius. Pel Penedès Marítim, el pla presentat per la Generalitat és clarament insuficient i millorable i es demana un pla de transport alternatiu dimensionat a les necessitats de la població.
Vilanova ja disposa d'un pla que marca les condicions d'obertura per nous locals comercials d'oci i de restauració que es vulguin establir a la ciutat després d'haver obert un diàleg amb entitats del sector, d'haver-lo portat a exposició pública i d'haver incorporat parcialment algunes de les al·legacions i demandes que es feien.
L'Ajuntament de Vilanova ja pot enviar a la Generalitat el nou pla especial d'usos per establiments musicals de restauració i activitats comercials perquè l'aprovi definitivament. Vuit mesos després que el pla revés l'aprovació inicial, ara aquest document ja dibuixa com ha de ser l'equilibri entre activitat econòmica i descans veïnal que es busca. I aquest dibuix és força diferent al pla d'usos vigent del 2008, que afectava bàsicament el nucli antic.
Si la Comissió d'Urbanisme del Penedès l'acaba aprovant definitivament tal com està redactat, el nou pla afecta el conjunt de la ciutat. La divideix en quatre zones i aplica diferents nivells de restriccions per a l'obertura de determinades activitats comercials, locals d'oci i de restauració.
De manera general, per exemple, els horaris de tancament de locals i terrasses s'estableix a la una de la matinada i les activitats comercials amb degustació a les onze de la nit. D'altra banda, per exemple, també es prohibeixen els nous establiments de menjar per emportar la façana marítima per evitar problemes de convivència i episodis de botellot. En el cas de les terrasses, la seva regulació definitiva dependrà d'una ordenança en la que ja s'està treballant.
El nou pla d'usos no només busca l'equilibri entre descans veïnal i activitat econòmica, sinó també un equilibri entre la mateixa activitat econòmica. Així s'estableixen condicions per a les que es coneixen com a botigues de conveniència i basars, intentant garantir la continuïtat del teixit comercial, especialment en determinats eixos. El pla no afecta els locals ja existents o els que canviïn de titularitat, només afecta els que se n'obrin de nous.
Ara sí, fem aturada les costes del Maresme. La Regidoria d'Educació d'Arenys de Mar té la intenció d'adaptar el grau de fusteria naval que s'ofereix a l'Institut als Tres Turons a les necessitats del sector nàutic. Aquesta és la demanda que han traslladat els representants dels serveis territorials d'educació del Maresme Vallès i a la coordinació de formació professional a la reunió mantinguda la setmana passada a Oriol.
Doncs sí, Marina, les empreses constructores de vaixells i les drassanes necessiten incorporar treballadors joves que, a banda dels coneixements en fusteria, tinguin també competències tècniques vinculades al manteniment integral d'embarcacions. L'objectiu empresarial és garantir el relleu generacional i la competitivitat del sector. Davant d'aquest escenari, la regidoria d'Educació ha fet la petició d'adaptar aquest grau de fusteria al Departament d'Educació. Així ho ha explicat el regidor d'Educació, Agustí Ferrer, i l'alcalde Estanis Forç.
La llarga hauria de ser un cicle superior, on hi hagi diferents especialitats, perquè l'empresa sí que estava molt disposada a agafar aquest alumnat que valorava molt l'actitud i formar-nos ells. Sobretot perquè ens van dir una cosa, que hi ha tanta manca de relleu...
en la formació d'aquestes empreses, que si no trobem gent jove qualificada, amb 10 anys poden desaparèixer les dresanes a la nostra vila. O sigui, dit per ells, no tenim mà qualificada, formem-los a enfustar amb les optatives amb un oso, nosaltres ja els acabarem de formar, però necessitem gent perquè hi ha molta feina...
Durant la trobada es va remarcar que el port d'Arenys de Mar té un pes estratègic dins la indústria nàutica catalana i, per tant, cal que la formació professional respongui a la realitat productiva del territori. I aquest justament ha estat l'acord entre ajuntament, empreses i departament, treballar plegats per adaptar els mòduls optatius i reforçar la coordinació de les pràctiques.
Ja fa temps que detectem, perquè ens fan saber des de l'institut, que el grau està una mica limitat. Clar, ens va anar fantàstic perquè, clar, que l'empresa ens digués tot el que necessita, sabent que ocupa el 45% de la indústria al nostre país, doncs va ser un èxit molt important per veure cap a on podem evolucionar el cicle de fusteria.
Per reforçar aquesta voluntat, el pròxim 29 d'abril se celebrarà una jornada d'orientació professional al Port, adreçada a l'alumnat de Quart d'ESO de l'Institut dels Tres Turons i de l'Escola de la Presentació, amb una xerrada i visites a les empreses del sector. Actualment hi ha una quarantena d'alumnes entre el primer i segon curs que realitzen aquest grau de fusteria naval. Tordera estudia sumar-se al projecte turístic del Vescomtat dels Cabrera.
Doncs sí, Marina, la Ruta dels Cabrera ha iniciat els primers contactes amb l'Ajuntament de Tordera per explorar la incorporació del municipi al projecte, un projecte que pretén consolidar un itinerari cultural i turístic basat en el llegat del Vescomtat dels Cabrera, un dels llinatges amb més pes a la història medieval catalana.
Actualment, la iniciativa integra 19 municipis de 4 comarques i treballa per posar en valor el patrimoni arquitectònic i cultural vinculat a aquesta nissaga. Segons els promotors, l'ubicació de Tordera, a cavall entre la Selva i el Maresme, la converteix en un punt estratègic per donar continuïtat territorial al relat històric del Vescomtat. En les properes setmanes, les dues parts preveuen continuals contactes tècnics per concretar quins elements patrimonials del municipi podrien formar part de l'itinerari oficial.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que la nova brigada de retirada de grafitis de Tarragona ja ha esborrat més de 200 pintades a la ciutat. El servei és una de les millores que s'inclouen en el nou contracte de la neteja viària a la ciutat i que tanta polèmica ha portat. Durant els tres primers mesos s'han realitzat un inventari, s'han detectat 519 pintades...
que s'aniran esborrant. La brigada pot efectuar façanes, vidres i portes metàl·liques d'edificis municipals, murs de domini públic, casetes d'enllumenat i d'instal·lacions elèctrics, paviments, esculleres i zones de roques mobiliari urbà i senyalització vertical i horitzontal i elements del patrimoni. El cost anual d'aquest servei és d'uns 52.000 euros. El servei compta amb un equip format per una maquinista especialitzada en aquest tipus de feines amb una màquina
i dronetejadora de vapor a alta pressió. Les tasques es realitzen de dilluns a divendres en torn de matí.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mí Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Cada vegada ha d'estar més esvalutat a la situació marítima i és que el vent ha d'anar a més. A tot arreu, vent d'agregal, una mica més fluix a la costa Brava, però Déu-n'hi-do del maresme cap al sud. Aquest vent d'agregal que tindrà ràfegues de més de 60 o 70 km per hora, ja especialment aquest vespre i aquesta propera nit. Per tant, maró, forta maró, general, arran de mar fins i tot, i ja margassa.
en alta mar. Poques milles merendins, a més a més. Per tant, una situació de vents marítims que també arrossega aquesta massa de pols sahariana. Hi haurà alguna ceixa, fins i tot, en el cas de la costa brava sud. Pel que fa demà, aquest vent vent tossut d'agregar les tones intents, sobretot a la costa d'Aurada, novament, i al sud de la costa barcelonina. Per tant, a la costa de Punent. Onades de dos, tres metres amb facilitat. Això vol dir que ens aproparem
a la Maragassa, a la mateixa costa. I demà, amb aquest vent que continuarà bufant ja diem tot el dia, amb fets d'agregal ben destacable. N'estem pendents a la xarxa. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'ocean.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
És dimarts, hem deixat els dimecres i ho hem canviat els dimarts, i els dimarts ara són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels ports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo, que avui parlarem de protecció de ports i embarcacions amb tecnologia sostenible i 3D. Anna, molt bona tarda.
Sí, hola, molt bona tarda Marina i molt bona tarda a tots els oients. He explicat bé del que parlarem avui, no? Sí, són les proteccions que sempre hem vist en els vaixells que pengen aquestes defenses i també les proteccions que estan en els molls. Fan dues coses. I és una nova generació perquè són totalment diferents als problemes que sempre ens hem trobat des dels anys 40 que no han canviat gens. Aquí és una nova possibilitat. I en parlem amb Fernando Fortunata. Muy buenas tardes, Fernando.
¿Qué tal? Buenas tardes. Ahora Ana nos estaba explicando un poco qué es esto de las protecciones de puertos y embarcaciones, pero ¿esto cómo lo tenemos que relacionar con la sostenibilidad y la tecnología 3D? Bueno, nosotros encontramos el problema que había con los métodos convencionales, que es la poliurega y el caucho, en cual los procesos de fabricación son tóxicos, cancerígenos, no reciclables...
y más allá de eso, inflamables y el consumo energético es brutal para producir este tipo de defensa. Así que sobre eso desarrollamos materiales especiales que son 100% reciclables, los colorantes están aprobados por la FDA y el consumo de energía es ínfimo comparable con lo tradicional. Y sobre eso desarrollamos este material y la mejor forma de...
de poder trabajar ese material era a través de la impresión 3D en la cual hace más de 15 años que estoy especializado. ¿Sí? Sí, no, di, di. No, sobre eso desarrollamos sobre máquinas industriales de Alemania que se llaman Bicrep. Trabajamos sobre esa tecnología y logramos producir lo que sería 40 gramos por hora o un kilo por hora y sobre eso se pudo hacer un modelo de negocio
Sustentable, productivo y desarrollar nuestro sistema de defensa de una forma más ecológica y menos agresiva contra el ambiente. Ana Andaban. Sí, hola Fernando. Muchas gracias por estar aquí entre nosotros. Agradecida por tu presencia. Es un todo un honor estar aquí. Gracias.
Muchas gracias. Una cuestión. Primero hemos de decir que es una empresa catalana, que se sitúa del año 23 Nación, News Defenders Europa, y después se sitúa justamente, lo podemos decir esto en el The Factory, que tiene la ocupación del 85%, 30 compañías, 17.000 metros cuadrados, más de 500 empleados, 4 plantas, y estáis vosotros en la planta de abajo. Quiere decir,
que eso es un gran éxito, que os habéis situado aquí en Barcelona como punto estratégico y a puertas que se abren al mundo, ¿no? Sí, aparte de Barcelona, bueno, por ser un país marítimo y todo el desarrollo tecnológico que se ve aquí que está creciendo exponencialmente, así que fue una buena decisión estratégica comenzar en el puerto de Barcelona, en DeFactory, en Zona Franca, muchas ventajas.
Por el puerto, el aeropuerto. Aparte, vosotros también trabajáis... Bueno, se tiene que decir que, aparte de esto, quiero decir que las defensas... Nos hemos de olvidar ya de las antiguas defensas tradicionales, ¿no?, que como has comenzado a despuntar, ya están, podríamos decir, obsoletas. En este sentido, las vuestras tienen un cambio radical y se tendrían que llegar a homologar como las verdaderas defensas, porque las otras tienen toda una serie de inconvenientes y hasta son carterígenes en este sentido.
Sí, nosotros vimos también la necesidad porque, por ejemplo, el gobierno de Chile prohibió el uso de cubiertas de camiones. No sé si vieron que ponen cubiertas de camiones en los barcos por fuera para protegerlos. Eso lo prohibió ya Chile, prohibió la polivrea, el uso de caucho por todos los microplásticos, todo lo que cae al mar. Así que nosotros, bueno, pensando sobre eso, qué hacer en Europa...
Buscamos materiales más ecológicos. También suelo ponerle chips dentro de las defensas, donde uno puede leer con cualquier teléfono móvil para apoyarlo sobre una defensa que uno la encuentra perdida en el mar. Puede rastrear de dónde viene, a quién le pertenece. Buscamos que haya una responsabilidad en el mundo marítimo, ¿no?
Claro, podríamos decir que es la Smart Defender. En caso de perder la Smart la podríamos encontrar. Y también el material, nosotros, por ejemplo, si uno la quiere comprar, ¿dónde hemos de dirigirnos? Bueno, nosotros tenemos fórmulas especiales, tenemos nuestros propios ingenieros de materiales y nuestra propia producción de material. Ya me lo ha preguntado, por eso te lo pregunto. Sí, sí, sí, me lo pregunta, me lo pregunta.
Nosotros sí no tenemos las fórmulas clásicas de la inversión 3D porque los elastómeros que se encuentran en el mercado no tienen protección UV. Nosotros tratamos siempre de buscar los métodos menos invasivos en cuanto a la química que incluimos. Claro, nos hemos olvidado del PVC, del caucho, de esta manera, hasta se pierde el color y se transmiten a las embarcaciones. Esto es un grave problema, ¿no? Sí, los roces...
Esto también es importante y se puede personalizar, ¿no? Sí, al ser 3D no uso moldes, o sea que no requiere mucho trabajo cambiar la forma. O, por ejemplo, si tengo que restaurar un barco antiguo en el cual las defensas están rotas, por ejemplo, Guardia Civil, tienen secciones a veces que están destruidas en la popa y simplemente vamos allí o por videollamadas, medimos, vamos a la PC, dibujamos y a imprimir. Es muy versátil...
no hay molde, la producción, nosotros nos sentamos al lado de las máquinas, no hay ningún problema en el aire, no emiten ningún microplástico, un sistema muy limpio, cero residuos. Claro, lo que decimos que vosotros decís es el TPU, y encima es vacío por dentro, que quiere decir que no son, es flexible y que pesan poco, eso también es importante a la hora de las embarcaciones en el sentido náutico. Si nosotros comenzamos con TPU, que es un elastómero,
Pero ya derivamos tanto de la fórmula que ya ni le decimos a TPU porque estamos haciendo nuestras propias formulaciones, ¿no? Pero lo más conocido en el mercado del 3D es el TPU, que es un elastómero muy común. Claro. Y esto, por ejemplo, lo que decías de los colores de la FDA, esto es importante destacarlo porque es la Administración de Alimentos y Medicamentos de Estados Unidos que os corroboran a vosotros en las defensas.
Claro, los colorantes que usamos buscamos siempre usar colorantes naturales. Por ejemplo, desarrollamos patentes sobre esto y también desarrollamos patentes sobre materiales ignífugos que tienen certificado de 10 años. Y al elegir qué material poner ignífugo nos vamos por el camino más ecológico posible. Por ejemplo, grafeno, en vez de usar ácidos, que es el ácido lo más común que se usa. Entonces siempre elegimos el camino más ecológico que podamos.
Que a veces complica un poco la producción, pero igual siempre lo resolvemos e intentamos ir por el camino más seco que podamos encontrar, ¿no? Claro, habréis el futuro de hacer una nueva normativa y un nuevo cumplimiento, porque son hasta reutilizables. Si un cliente, porque tiene una durabilidad de 20, 25 años, os la vuelven a traer, o por si acaso tiene una forma diferente, el material este se reutiliza en la siguiente. Sí.
Nosotros les solemos decir a los clientes que si quieren nos devuelven una defensa antigua y la trituramos y la volvemos a extruir. El material sigue reciclado. Por ejemplo, el caucho tiene un solo ciclo de reciclado. Se puede reciclar una sola vez. Muchas defensas que están saliendo del mercado dicen que son reciclables, pero tienen un solo ciclo.
Claro, y estas aplicaciones, vosotros también ya habéis trabajado hasta en el sentido, ya que son el aspecto más militar. También habéis hecho con protección de los barcos, por ejemplo, de la Guardia Civil, antitalístico, quiere decir que ven de noche, son luminiscentes, ¿no?, en este sentido. Sí, tenemos una gama luminiscentes que a la oscuridad se carga durante el día con la luz UV del sol. Y, bueno, les gustan mucho los puertos para las marcaciones de los esquineros, para que no haya accidentes en la noche...
Para barcos de rescate, para los lifeboats. Y también desarrollamos defensas balísticas aprobadas por la NATO a nivel 3A. Sí. Entonces estamos desarrollando un barco balístico para fuerzas especiales que va a ser impreso en 3D por completo. Mala defensa o solamente la defensa, también vendemos la defensa en esa parte. Claro. Así que hay otra rama.
En ese sentido, también la certificación de la OTAN, el aspecto 4 a mediados del 26 que teníais anotado en vuestra certificación OTAN. Está en plan, sí. Es muy importante porque no hablamos de una defensa cualquiera ni de... Estamos hablando de palabras mayores. Es para poner en situación a los radioescuchantes. Sí, nivel 4 es complicado y generalmente es un método muy pesado que hace que el barco pierda mucha performance.
Entonces lo que estamos investigando y tratando es intentar de la forma más liviana posible de poder resolver el problema de la protección nivel 4, que es una complejidad mucho más elevada. Claro, porque vosotros tenéis una flota de impresoras, que son alemanas, ya les has comentado tú, las Big Rep, que son de primera generación, que también se construyen hasta lo que dices tú, ya en la elaboración de embarcaciones también en este sentido.
Sí, estamos produciendo un sistema modular, se complementa todo como si fuera un Lego, pieza por pieza, y ahí construimos un barco y después va a ser infusionado por protecciones de Kevlar, fibrocarbona y algunas mezclas en la fórmula. Claro, porque este buque que habéis hecho de rescate de 15 metros, las simulaciones hasta 40 toneladas del impacto que se puede... De las defensas, sí.
Sí, sí, de la defensa sí. Los barcos que vamos a imprimir son de 4,5 a 6,5 metros. Sí, por las defensa ya de 40 toneladas. Hablamos ya de palabras mayores. No estamos hablando de cualquier embarcación, ¿no? Sí, sí, sí. Es complicado llegar a esos puntos y tampoco no subir peso. Los métodos convencionales usan foam, usan esas espumas expandibles. Claro, el peso.
¿Son 40%, que es lo que me comentáis vosotros, más ligeras que la del resto? Sinceramente, en pesos son similares, sinceramente. Sí, en eso no tiene mucha diferencia. Lo que sí, bueno, es el tratado. Por ejemplo, si uno quiere reemplazar una defensa entera de un barco de 15 metros, digamos, las defensas suelen venir en una sola pieza. Entonces requiere mucha logística de traer un camión del tamaño del barco
y contratar grúas para bajarlo del camión e implementarlo en el barco y requiriríamos al menos 10 trabajadores, 15 trabajadores. Muchísima logística. Nuestra defensa las hicimos de forma modular, o sea, son secciones de un metro en el cual se intercalan una sección, positivo o negativo, se intercala una con otra y las hemos montado de un grupo a dos personas y las traemos en una camioneta. Lo que es logística y simplicidad de poder reemplazar piezas mismo en el agua
Sí. Es completamente nuevo, eso no existía hasta hace dos años, digamos. No, porque hasta el fabricante, por ejemplo, de hidalamentos, que la sprint es especial, quiero decir que la gama de acabados y de colores ya es especial, hasta para la protección de los muelles en las marinas, que también lo utilizáis, que es fotoilumina y ausente, que es inífugo también en ese sentido, el sentido de la protección a la seguridad.
Sí, sí. No solo la protección, sino el nivel que tenemos a customizar es infinito. Hace poco nos pidieron una marina que le gustaría tener una defensa en la cual puedan pisar para poder acceder al barco. Imprimimos una defensa en forma de escalera. Claro, eso es importante. Con antideslizantes, brillan la oscuridad y la misma escalera protege el barco, que generalmente son de acero y cuando chocan los rayan, ¿no? Claro.
Es que en el muelle, por ejemplo, el acceso a los barcos, aparte con el cambio climático, los puertos ya se están adaptando hasta los pantalanes. En este sentido, vuestra solución sería óptima para adecuar el acceso. Sí, para el acceso a los barcos, para que hayan menos colisiones contra la escalera, que los barcos no se metan debajo del muelle, que pasa mucho con el oleaje, que se encastran debajo del muelle. Estamos usando protecciones por debajo.
La semana pasada nos llamaron de Venecia, por ejemplo, de un puerto y nos contaban que tenían los pilotes que usan en Venecia esos palos y nos mandaron las medidas y directamente fuimos a diseñar y diseñamos las protecciones de esos pilotes que brillan en la oscuridad con el logo y textura de este puerto.
Y bueno, nos decía el señor de ahí de Venecia, del Porto, es impresionante porque esto, encargarlo, era imposible. Antes de decir quiero esta, mi medida, con mi logo, con mi color, eso es lo que tiene la customización y la impresión 3D, ¿no?
Claro, porque el sistema es de franquicias. Empezáis en Miami, estáis en Barcelona, ya habéis abierto hace diez meses, por ejemplo, en Francia, hace tres en Italia. El sistema de franquicias, ¿nos lo podíais comentar un poco por encima? Aparte que el Euricio estaba en Canadá y Estados Unidos. Y bueno, y también Sri Lanka. Sí, Sri Lanka, personalmente he de muchísimos amigos por esa región. Sí.
Pero sí, decidimos, como hay tanta demanda de mercado, aparte cada marina, un pedido de una marina nos puede completar toda la producción de fábrica por un año. Entonces decidimos expandir en forma de franquicia. Ya tenemos cuatro patentes y dos patentes que están por salir este año, más la marca, más la maquinaria nuestra propia, más el material nuestro propio, decidimos salir a hacer un sistema franquicia en la cual...
Países que ahora estamos cerrando, lo más importante es Estados Unidos y Singapur, que van a ser las dos piernas del sudeste asiático y América. Y en Europa estamos nosotros, más todas sus franquicias. Entonces es parte de la expansión Australia, Nueva Zelanda, están por entrar ahora mismo en marzo. Holanda, Noruega, Portugal, Italia. Italia viene pisando muy fuerte, ya hay cinco vendedores en el campo que llaman todos los días.
Así que mucha aceptación de mercado en Italia. Y bueno, Singapur con el gobierno también. Hasta cuando fuisteis a Canes, ¿no? Por ejemplo, un pedido ya sobre el mismo día ya por videoconferencia ya lo pudiste imprimir. Esto es una realidad. Quiero decir, ya ha pasado. De forma rápida que tenemos que ir dejándolo aquí. Muy bien. Bueno.
Vale. Nos emplazamos para hablar otro día. Seguiremos hablando de esto de imprimir en 3D. Es muy interesante. La expansión está siendo relativamente rápida. Muchas gracias por atendernos esta tarde. No, muchísimas gracias a ustedes. Muy buen programa. Les agradezco el tiempo. Y muchas gracias a tú, Ana.
Sí, moltíssimes gràcies. Només et dic un darrer apunt, que qui vulgui veure les defenses que estan de port, estan en el port olímpic arrel de l'American Cup, que també és interessant de destacar. I moltes gràcies, Marina, els oients, Fortunato, a ti també, Fernando Fortunato, i fins la setmana que ve i molt bona setmana a l'altre. Gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Anem ara al Maresme, on la flota d'arrossegament està de veda. No els arriba gaire peix d'arenys i blanes, però a les peixateries els taulells són plens. Avui anem fins a una peixateria de Calella, capital de l'Almaresme, per saber quin peix de temporada demana més la gent Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, mira, avui he sortit de la ràdio i he anat a Peixos Serra de Calella, vol que ve a ser el mateix, a la peixateria de la Rosa i de l'Emi, que tenen aquesta peixateria aquí a la ciutat de Calella. I bé, volem parlar amb elles d'aquest anim, d'aquest anim en els mostradors aquesta temporada aquí al Maresme. Parlem amb la Rosa. Rosa, què tal? Molt bona tarda.
Molt bona tarda. A veure, la temporada ara és de peix que comença a la primavera. Sardines, saïtó, llangueta... Hi ha molt de peix que ara a la primavera és molt bo. També hi ha algun bonito, tonyina... Tot això és peix de primavera que pesquen aquí arenys, blanes, de proximitat. També hem de dir, Rosa, que ara mateix, si parlem de peix, i de parlem de peix aquí al Maresme, hem de dir que estem de veda. Hi ha veda d'arrossegament.
Sí, hi ha veda d'arrossegament fins al dia 15 de març, però les barques petites surten cada dia. Clar, les barques petites què porten? Porten sèpia, algun calamar, alguna vestina, peixos, clar, no poden anar molt endins, les barques petites, però porten peix cada dia si és bon temps.
Llavors, com a peixeters, d'on traieu el peix aquests dies? El peix que sempre ve d'arrossegament d'Arenys, que el compreu a Arenys. Ara on aneu a buscar? Doncs al port de Barcelona, que surten cada dia. I aquests començaran a la veda quan acabin els d'aquí. Quan surtin els d'aquí comencen ells. També no sé si en fan un mes o un mes i mig. Així us toca anar una mica més lluny, diguem-ne. Exactament. De peix no en faltarà, però hem de gastar més gasoil.
Això és veritat. Bé, vosaltres, normalment, el peix que teniu és d'arenys i guanes, és de proximitat, sempre, normalment, el teniu d'aquí de la zona, eh? Exactament. Menys algunes espècies, com ara els musclos, el marisc i tot això, que anem dos dies a la setmana al Mercabarna a buscar-lo.
En aquest cas, potser del Delta de l'Ebre, no? Pot venir de més lluny, també, fins i tot. Bueno, sempre és d'aquí Espanya mateixa, eh? Vull dir que pot ser del nord, pot ser del Delta, pot ser de València, de vegades ja de Castelló, de proximitat dintre el que hi ha per aquí a prop.
Rosa, a mi m'agradaria parlar una mica de preus. Com tenim els preus? Sabem que hi ha aquesta veda. No sé si això afecta les butxaques, si això afecta els preus, o com està ara mateix el peix. A veure, les butxaques ja fa molt de temps que estan afectades. Això és veritat. Però, bueno, depèn del que facis de peix.
Hi ha peix que, per exemple, un quilo de peix te'n pot costar 8 euros o 9 euros, canviar altre peix que te'n pot costar 100, per dir alguna cosa, o 80. Hi ha peix per totes les butxaques, depèn del que vulguis fer. S'ha de vagilar molt amb els euros, ara, perquè hi ha coses que sembla que són barates i no ho són. I, en canvi, hi ha coses que hi ha dies que van bé de preu.
El que és molt car, però també és molt bo, és la llengueta, que abans m'ho deies, eh? Bé, la llengueta és un peix que només n'hi ha ara, febrer i març. Llavors, quan s'acaba, s'acaba. Llavors hi ha una llengueta que ve d'Itàlia, però clar, ni el preu ni el gust és el mateix. La d'aquí és més cara que l'evidentment. I més bona. I més bona.
Perfecte, i veiem també, doncs, això, eh?, que teniu dos diferents peixos. La gent, quan ve a comprar, per què tira més, Rosa? Tira més per algun peix tipus llust, tipus rap, o què és el que la gent més us demana? A veure, el peix que es vendria més, com aquest on té espina i així, és el rap, capaç que pel preu agafen altre peix. La maire és un dels peixos que se'n ve molt, la molla també agrada molt,
I després tenim el llobarro i la durada, que tot i siguem de viver, en venem molt nosaltres, perquè és molt bo, també. El filetegem i la gent em els agrada, i el calamar especialment. El calamar és de les peixos estrelles, que la gent el pot fer servir, no té espina, pot ser un arròs, pot ser uns fideus, pot ser la planxa, pot ser l'andalusa, pot ser de moltes maneres, el calamar.
És molt versàtil. També hi ha temporada de Calamà d'Arenys, però n'hi ha tot l'any de Calamà. No, el Calamà d'Arenys, el de Potera, especialment és de temporada curta i és el que va més cart. Però Calamà, que vingui d'altres llocs, més o menys en trobem sempre. Sí, si no ve d'un lloc, ve de l'altre, però Calamà és de les coses que sempre en tenim quasi...
I segur que molts clients que venen ja no estan esperant, comença a fer bo, aviat començarà a fer calor, això vol dir sonsos, com estarà aquest any la cosa? Encara no han anat a mirar ni si n'hi ha. Encara no ho han anat a mirar, perquè això com funciona? Els pescadors ho van a mirar, no? Un temps abans fan com cales. Sí, però això es veu que va connectat amb la Generalitat, o Brussel·les, no ho sé exactament, que abans no surten, els han de donar l'orda.
I és en funció del que veuen. Si en veuen que n'hi haurà, van a fer una volta, que diuen, una cata exacta, i llavors veuen el que hi ha. Si n'hi ha, hi van, si no, no. De tota manera, els primers aniran caríssims. Això, com sempre. També són els més bons perquè són els més petits.
Us en demanen molt de sonsos quan n'hi ha. A veure, és un peix que agrada molt, el que passa és que pel preu tornem a lo mateix. La gent primer mira els preus, clar, i avui en dia és el que s'ha de mirar, els preus. Sí, sí, no, avui en dia, i suposo que sempre, però sí que darrerament la gent s'hi mira molt. I no sé per què hi ha com, no sé si ho noteu vosaltres, hi ha com una sensació o una mania que el peix és car.
A veure, altres coses són cares, que jo també ho he dit moltes vegades, i la gent en compra. Com, per exemple, el tabaco. El tabaco, anar a esmorzar al bar, hi ha moltes coses que són cares i la gent ho fa. Depèn del que prioritzis, hi ha gent que prioritza el menjar com a número 1. Hi ha gent que això ho deixa en segon pla, no? Depèn. Evidentment, tot té el seu preu, només faltaria, però és això. A més a més, el peix és bo, el peix és sa, i serà de menjar, de peix.
I el blau, un parell de dies a la setmana, se n'hauria de menjar. Aconsellat pels metges, eh?, no per mi.
I tant, no? A més a més, a vegades sou una peixateria que també totes les campanyes que es fan de comprar peix de llotja, menjar peix de llotja, menjar peix del dia, vosaltres us afegiu a totes. Sí, però també s'ha de dir que a la gent li costa fregir peix a la nit. Abans se'n fregia més. Abans, quan érem petits, pan tomàtic amb peix fregit era el sopar de quasi cada dia. Menys un dia a la setmana truita, els altres era peix. Però ara ha canviat això.
Ens hem tornat molt maniàtics, no? Bueno, tampoc hi ha tant de temps com abans, arribes tard a casa, les feines també s'acaben tard, i bueno, tot una mica. Sí, sí, és complicat, els temps canvien. Ja que som aquí, ja que hem vingut a la peixateria, Rosa, explicar-te una mica la història d'aquest establiment, d'aquesta peixateria, quants anys té, com va sorgir aquesta peixateria?
Bé, aquesta peixoteria es va traspassar en l'any 97 o 95, però nosaltres ja teníem una altra peixoteria en un altre poble de l'any 55. El meu sogre la va obrir i vam continuar. No sé si continuarà alguna cosa més, però de moment...
Estem aquí. Home, això és important, m'ho dic, tradició de peixatera tota la vida. Sí, bé, jo quan me vaig casar és quan vaig començar a fer de peixatera, però bueno, m'hi vaig enganxar de seguida, perquè m'agrada molt, sí. I què teu peix que enganxa? Perquè clar, jo trobo que fes de peixater i em venen a demanar neteja sis calamars i a mi diuen quin avorriment. En canvi, a vosaltres us agrada? Sí, a nosaltres ens agrada perquè ens agrada la feina.
I si t'agrada despatxar, t'agrada el tracte amb la gent, t'agrada netejar-lo, t'agrada fer-ho tot. I t'agrada que vingui gent perquè és més distret i passa les hores més ràpid.
Home, això és important, eh? Suposo que també el fet d'estar darrere d'un mostrador, darrere d'un taulell, això també dona molta vida en el sentit social, és a dir, que vols fer relacions socials i on vas? Doncs o a la peluqueria o a la peixateria. Sí, però abans era diferent, perquè abans també els veïns es coneixien més i ara, clar, hi ha molta gent de fora que no es coneixen amb la gent d'aquí, vull dir que...
De gent en ve molta, però entre ells tampoc es coneixen, com abans, que trobaves la Maria, la Pepita, la Lluïsa, tots a la peixateria. Ara no, ara és diferent. I allò que crides com una peixatera, això és veritat? No ho he fet mai a la vida, ni ho faré mai, tampoc. La gent, i és com dir-los, agafa això, agafa allò. No, la gent ha d'agafar el que ells volen agafar. I ja està, no m'agrada molestar així.
Però aconsellar sí, és a dir, si una persona diu, què em recomanes, això o allò cap on tirem, això sí. Això sí, per descomptat, i explicar receptes de cuina també. Si va amb el mateix preu del peix.
Va incorporat, no? I a més a més que no només teniu peix, perquè teniu farina, però quan vols fer una fraginada de peix teniu farina, teniu sal també per cuinar peix, cargols, cargols de terra, que aquests no són de mar i també en tenim aquí davant. Sí, sí, tenim una mica de tot. Evidentment hem de mirar de no tenir coses igual que el supermercat, perquè ells per quantitat i preu ens guanyen sempre, però bueno, tenim coses que només troben aquí.
I una cosa que també només he trobat aquí, darrerament, Rosa, que mira, per acabar m'agradaria comentar-ho, pessics. Pessics n'hem trobat aquí en aquesta peixateria i jo em menjava de petit, allà ja us posaven arròs i són molt bons, queden plens de suc, són molt bons, són uns crancs rodenxons, rosadets, els pessics. És com molta de les coses que s'està perdent l'espècie. Tota manera en surt algun perquè arenys, a Blanes ja gairebé no en surten, i algun a Mallorca.
I no en surten al lloc més, que jo sàpiga. I, per tant, deu ser molt difícil també per vosaltres trobar-ne. Bé, quan n'hi ha, si és a l'estiu o és a la primavera, sempre en compro. El que passa és que ara també s'ha posat de moda el cranc blau, que jo encara n'he comprat mai, però és un cranc que és invasor del Delta de l'Ebre, i ara el venen i diu que és tan bo per l'arròs. No n'he comprat mai perquè són sacs molt grossos i no sé si els vendria.
Bé, tot és provar-ho, potser algun dia veiem cranc guau, bé de saber. Podria ser, perquè la gent que l'ha gastat diu que és molt bo. Jo em sembla que prefereixo un pessic, què vols que et digui? El que t'acostumes de petit. I tant, doncs Rosa, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona, per haver-nos explicat tot el peix que podem trobar ara en aquesta època a les peixeteries d'aquí del Maresme, que recordem, estem de veda, em deies, fins a mitjans de març. El 15 torna a sortir ja.
Perfecte, llavors, si més no, ja hi haurà o el mateix peix, o més, el cost és que us serà més fàcil anar-lo a buscar, que haureu d'anar més a prop. Exacte, no haurem de fer tants quilòmetres. Perfecte, doncs, Rosa, moltíssimes gràcies, molt bona tarda. A tu, bona tarda. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara hem de fer una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda, no marxeu?
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 3 de març tens el plàtan de Canàries categoria 1 a un preu imbatible de 1,89 euro al quilo. Estalvies un 16%. Sempre les millors promos. Carrefour.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta. Bona tarda, són les 5...
Us parla a Tera Ortega. La nova brigada de retirada de grafit ja ha esborrat més de 200 pintades a Tarragona. El servei és una de les millores que s'inclouen en el nou contracte de la neteja viària de la ciutat. Durant els tres primers mesos s'han fet un inventari i s'han detectat 519 grafits que s'aniran esborrant. La consellera de neteja, Sònia Horts, ha lamentat l'incivisme a la ciutat i afegeix que és una llàstima que facin pintades
en el patrimoni històric de Tarragona. Tot això és conscient que les pintades continuaran. És una llàstima que el patrimoni tan bonic que tenim aquí a la ciutat i amb tant de valor que facin pintades. Llavors serà activament, per desgràcia, ho sabem, això pujarà.
La brigada pot efectuar façanes, vidres i portes metàl·liques d'edificis municipals, murs a domini públic, cassetes enllumenat i d'instal·lacions elèctriques, paviments, esculleres i zones de roques, així com d'immobiliari urbà. El cost anual d'aquest servei és d'uns 52.000 euros amb IVA inclòs.
L'atur es manté estable al febrer a Tarragona, segons les dades publicades avui pel Ministeri de Treball i Economia Social. La demarcació compta amb 38.898 persones desocupades. Són 17 més que el passat mes de gener.
I precisament la 14a edició de la Fira d'Ocupació de Tarragona comptarà més d'un centenar d'empreses, la xifra més elevada fins al moment. Serà el 12 de març. Al recinte firal del Palau de Congressos s'oferiran 700 llocs de treball en àmbits molt diversos, però que el turisme tindrà un pes destacat, un sector que representa el 13% del PIB de l'economia tarragonina.
Precisament el president de l'associació d'empresaris d'hostaleria de Tarragona, Francesc Pintado, pensa que cal endurir els filtres per accedir als subsidis i es pregunta com poden patir tant per trobar treballadors quan hi ha un percentatge d'atur d'un 10%. Catalunya, la regió més visitada d'aquest segon país més visitat del món,
I resulta que no trobem gent per prestar aquest servei amb garanties, amb qualitat. I d'altra banda, hi ha un 10% de persones, si em permeteu, que hi haurà alguns amb dificultats, però hi ha molts que estan a la platja cobrant un subsidi.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on parlarem de medi ambient i concretament de la floració. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
Parlem de medi ambient, parlem de medi nostrum. És dimarts i això vol dir que ens toca parlar de medi ambient i per aquest motiu ja tenim el nostre fidel col·laborador a punt, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, Marina. Bé, bé, sobrevisquent. A tots els esdeveniments mundials, no? Sí, sí, aquest estatus quo convuls amb constants canvis d'escenari a nivell geopolític. Mentre no ens tirin un missil aquí a naltros, ja...
Jo crec que hauríem de tenir molta punteria per encertar els estudis de Tarragona Ràdio. Mai se sap, però hem d'estar amb atents. Estarem atents. Nosaltres ho anem seguint el que passa, però avui precisament no venim a parlar de geopolítica, venim a parlar de la floració hivernal, no? Avui, que per cert, estem de celebració. Felicitats, Marina. Gràcies.
No saps per què, oi? No. Bé, avui és el Dia Mundial de la Natura, 3 de març. 3 de març, molt bé. Menys mal que tu ens ho indiques, eh? Bueno, me n'he assabentat casualment. No és d'aquelles agendes que tingui guardades i esperant que arribi el dia...
Precisament perquè per molts dies mundials que posis a l'agenda el que compten són les accions de cada dia. Això és l'important, que cada dia posis un granet de sorra per fer millor el món on vivim i per deixar els nostres fills, nets, nebots, nebodes, doncs un món una miqueta més agradable.
Sí, no sé si ho aconseguirem, això, perquè jo la sensació és que cada cop anem a pitjor, que no anem a millor. Tu sempre tan optimista... Home, és que els esdeveniments parlen per si sols, eh? Bueno, s'ha de mirar la part positiva, eh? Cosa rara que ho digui jo, perquè sempre trobo... Sí, ets pitjor que jo. Trobo tres peus al gat, com dient abans. Bé...
Te faré una pregunta per encetar el tema d'avui, que és de la floració hivernal. Sí, suspendria l'examen, ja t'aviso. Bé, jo també t'aviso que és una pregunta trampa, és una pregunta d'aquelles que posen els professors perquè l'alumne s'estengui amb les quatre potes i no l'encerti. La pregunta és la següent. Quin és l'arbre que floreix primer a Catalunya?
Home, jo et diria que els ametllers, però segurament és molt tòpic, això. És massa tòpic per tu. Has caigut de quatre potes, era previsible. Bé, no passa res, perquè segurament el 90% dels oients també haurien dit que són els ametllers. Bé, cal dir que els ametllers són uns arbres fruiters, tot i que facin fruita de closca, fruita de pinyol, que és l'amella,
Són arbres fruiters i no són autòctons, no són nadius de Catalunya ni tan sols d'Europa. Són uns arbres que van portar d'Àsia fa molts i molts anys perquè es podien adaptar relativament bé al clima mediterrani i, de fet, dels arbres fruiters com a tals, és el segon a enflorir a Catalunya.
I ara, quan te digui el primer, et quedaràs boca vedada. Sorprema? L'avellaner. Déu n'hi do. Clar, l'avellaner sí que és un arbre autòcton, és a dir, tenim avellaners silvestres a Catalunya, en llocs més aviat ombrívols, humits, enclotats... Home, al camp de Tarragona en tenim bastants, d'avellaners.
Pere, que t'estic dient els silvestres. Ah, d'acord, d'acord. Els que creixen de forma espontània. Doncs aquests estan en llocs enclotats, en llocs enfontalades, en llocs on no hi arriba molt de sol. Però resulta que hi ha algunes varietats de ballaners, segurament procedents també d'altres països, i a través de la selecció artificial...
que tenen unes condicions diferents del avellaner de muntanya, que seria l'autòcton. Llavors, aquests avellaners de Conreu, tal com ho indicaves, Marina, sí que els trobem no només al camp de Tarragona, també hi són les Terres de l'Ebre, en algunes zones d'interior de Lleida...
Comarques com les Garrigues, la Segarra, són també terra d'ametllers. I avellaners. Els avellaners sí que, a diferència dels ametllers...
Sí que tenen una zona de conreu potser més acotada. La Maller seria més cosmopolita, diguem-ho així, dins de Catalunya, i l'Avellaner és més conreuat segurament per raons més històriques o culturals que no pas per raons de sol o de clima.
El cas és que al Camp de Tarragona, en efecte, tenim moltes extensions, podríem parlar de milers i milers d'actàrees d'avellaners, i un sector que té els i baixos, com molts altres sectors, no només a la pagesia, sinó també al sector terciari també tenim els i baixos, això que només afecta les crisis a la pagesia, jo no hi estic gens d'acord, hi ha crisis que afecten especialment a la pagesia. Home, però les crisis afecten a molts sectors...
Però hi ha molts altres sectors que potser no tenen l'altaveu que té la pagesia, o no tenen la notorietat o la tradició a Catalunya que té la pagesia. Però les crisis afecten a molts sectors.
Bé, en aquest cas parlem de dos arbres que a Catalunya són arbres fruiters, l'Avellaner i l'Ametller, tots dos amb varietats conreables, amb varietats que donen un fruit amb una qualitat i un calibre determinat. Les varietats d'Avellaner són ben conegudes, les d'Ametller també. I, com deia, l'Avellaner té...
Té presència com a arbre autòcton a Catalunya, a les muntanyes, sobretot. I l'ametller no, directament, però sí que hi ha un cosí germà de l'ametller. L'ametller és de la família, perdó, del gènere prunus. L'ametller és el prunus dulcis...
I a Catalunya hi ha un altre prunus, que no és el prunus dulcis, que sí que és autòcton i que sí que està adaptat perfectament des de fa mil·lenis al clima mediterrani, que és l'aranyoner, que és el prunus espinosus, que, com el senyor no m'indica, és un arbre que té unes punxes importants. El fruit de l'aranyoner és l'aranyó, en castellà «endrino».
I, segona pregunta d'examen, Marina, a Malendrino es fa un licor molt conegut i molt valorat, sobretot a Navarra. Quin licor és? A Navarra? Ni idea. Segur que l'has tastat. Estic convençut. Porujo o alguna cosa així, no ho sé, no en tinc ni idea. Patxaran. Ah, el Patxaran. No sé ni si l'he tastat, imagina't.
Bé, una cosa típica de la meva època era el petxaran amb llima. I aquest licor es fa exclusivament amb el fruit de l'aranyoner, amb els endrinos, que són de color blau, és un fruit molt vistós, i que només es poden collir a l'hivern. És una cosa molt curiosa que té aquest fruit, perquè si el colls abans de les gelades...
És molt aspre, és pràcticament impossible de menjar de l'aspre que és. En canvi, quan ja ha madurat, quan ja ha passat aquest procés hivernal, doncs ja es pot collir i a partir d'aquí ja es pot fer el licor. Bé, parlem de coses més autòctones, més silvestres.
Parlem de medi ambient, no parlem de licors i alimentació. I avui parlarem de la floració de les plantes i arbres que fan flor a l'hivern, que pot semblar una cosa estranya, anecdòtica, sorprenent, però és molt més habitual del que ens pensem. I, de fet, hi ha molts arbres i moltes plantes que utilitzen aquesta estratègia
I els hi va molt bé. Vull dir que no pateixen ni per canvis climàtics, ni per sequeres, ni per gelades. Són plantes completament adaptades
els mesos de fred i de poques hores de sol. Val a dir que a la majoria de casos, només hi ha una excepció, la floració s'espera que el dia creixi en nombre d'hores de sol. És a dir, fins al 21 de desembre, que és quan hi ha el dia més curt de l'any,
només hi ha una planta, que és el bruc d'hivern, que precisament rep aquest nom perquè fa la floració hivernal. I és aquesta planta la que té una gran florida durant els mesos de tardor i primers mesos d'hivern. La resta, que ara farem un petit llistat, acostumen a florir a finals d'hivern. És a dir, bé, fins i tot mitjans, podríem dir, mitjans, finals d'hivern.
I hi ha un dels arbres que hem dit que floreix, comença a florir al gener, que és l'avellaner. Llavors, a partir d'aquest, que seria, diguéssim, el pioner, el que aguanta més bé les gelades... De fet, la flor de l'avellaner és d'ioica, té un peu... Bé, un peu no. A veure com ho explico. Té unes flors que són masculines i unes que són femenines, que poden estar les dues dins del mateix arbre.
La flor femenina és molt petiteta, costa de veure fins i tot a simple vista, i la flor masculina es diu ament, és com un cordonet de color groc, de color palla, i des de dins d'aquest cordonet s'obren aquests aments per expulsar pol·len.
L'avellaner es polonitza a través del vent. És una de les característiques d'aquestes plantes i arbres que floreixen a l'hivern, que com que a l'hivern no hi ha molts insectes, doncs l'estratègia de polonització és a través del vent. Com hauràs pogut comprovar el mes passat, mes de febrer, hi van haver unes ventades impressionants a tota Catalunya,
I, doncs, justament és aquesta època en què els avellaners aprofiten per fer la polinizació creuada, és a dir, que no és el mateix arbre el que s'autopoliniza, sinó que és el vent el que transporta el polen d'uns arbres a uns altres. Fins i tot entre varietats diferents es pot donar aquesta polinizació creuada. No només és el cas de l'avellaner,
Hi ha altres arbres que també floreixen en ple hivern. I el següent a la llista, com a arbre autòcton, seria el freixa, freixa de fullestreta, que és un arbre que viu a llocs on hi ha molta humitat al sol, que estan a prop de rius, a llocs on hi ha un sol profund, amb aigua disponible.
El freixa, de fet, ara, si ens fixem en tot el que és litoral per litoral, allà on hi hagi freixes, veurem que estan començant a treure unes puntetes verdes que poden semblar fulles, però són les flors. Primer treuen aquestes flors, que són uns filets amb una boleta petiteta a la punta, treuen quantitats molt grans,
I després ja, quan avança la primavera, ja és quan fructifiquen, quan fan la llavor, etcètera. Però la floració és ara durant el febrer i el març. Un altre arbre de floració primerenca hivernal és l'hom. De fet, els homes autòctons van patir molt durant una invasió, una plaga d'insectes que es va conèixer com la grafiosi de l'hom,
i es va carregar una gran part de la població d'homs silvestres de Catalunya. Es va importar un hom que era resistent a la grafiosi, que és l'hom siberià, que és el que s'ha plantat a la majoria de carrers, places i jardins de casa nostra, tot i que encara en segueixen havent, tot i que en poca quantitat, homs autòctons.
Tant l'autòcton com el sibarià floreixen en aquesta època, a l'hivern. Si ens fixem ara als carrers i places, on veiem un arbre sec, hi ha molts números que sigui un home, i veurem que té com unes floretes molt, molt, molt petites de color vermellós, vermellós, marronós, i a partir d'aquestes flores, com passa amb els freixes, doncs fructificarà i farà la llavor.
Un altre arbre, que tot i no ser autòcton, es pot trobar fins i tot naturalitzat, i és molt habitual també als carrers i places de Catalunya, és la morera, la morera de Mores, la morera que dona...
Mores, l'arbre, que dona ombra, molta ombra a l'estiu, molt apreciat per la seva capacitat de refrescar-nos. I just ara comença la seva... la seva... aneu a dir brotació, però brotació crec que no és correcta en català. No en tinc ni idea.
comencen a brotar... Germinació, no? Germinació és d'una llavor. Normalment, quan parlem de branques, ens referim als brots. Bé, quan treuen aquests brots, el primer que surt no és la fulla, sinó que surt també una cosa semblant als avellaners. Surt com una mena de cordó, cordonet de color verd,
que penja durant uns dies i també, igual que l'avellaner o calom, fan servir el vent per poder polinizar-se. Seguint una miqueta aquest ordre d'arbres que floreixen a l'hivern, tindríem els de la família del salsa, els sàlics,
entre els quals hi ha un també molt habitual a rius, rieres, torrents, que és el gatell, és el sàlix atrocinerea, i en manomesura, però també abundant, en determinats punts, també a prop de rius, molt a prop de rius, fins i tot dins de la mateixa llera, és el salsa blanc, el salsa habitual.
Aquests salses també fan com uns cordonets, potser són una miqueta més bonics, més vistosos. Aquests, de fet, fan bona olor i són els primers que comencen a treure les abelles més valentes, les que no tenen tanta por al fred i hi ha a primers de març o finals de febrer, igual que van als ametllers, allà on hi ha una temperatura agradable o uns dies amb una temperatura agradable, també ho fan.
aquests gatells, amb aquest polen, aquesta oloreta tan bona que fan tant els ametllers com la flor del gatell. Bé, dit això, clar, això pot ser xocant, no?, per aquesta idea potser bucòlica o mediàtica que tots tenim, que l'hivern comença amb la flor de l'amatller i, com ja hem comentat, no és així.
En quant a arbres, n'hi ha un altre que és fins i tot previ a l'amaller, tot i que és un arbre forani, no és un arbre autòcton, però també el podem veure i és molt espectacular quan floreix. I es diu mimosa. La mimosa és una... És xulíssima quan floreix.
És un arbre de la família de les acàcies, és un arbre de zones semiàrides, i com totes les acàcies fa uns llegums, és la família de les lleguminoses, igual que els cigrons, que les genties, que els fesols...
Són la mateixa família, tot i que, en el cas de les acàcies, no fan plantes rastreres o plantes que s'enganxen, que s'enreden, sinó que fan arbres que poden ser força alts. Llavors, com veiem, una mimosa amb la seva floració de color groc és realment espectacular i no genera massa dubtes. Ha de ser una mimosa sí o sí.
Molt bé. En quant a la qüestió de la temperatura, clar, jo aquí us he parlat de prelitoral i litoral, perquè si pugem més amunt a alta muntanya, cal esperar uns mesos que els arbres...
arribin a aquest punt de floració. És a dir, que al litoral i al prelitoral sempre tindrem una floració més avançada que no pas a les zones més elevades, de més altitud, de muntanya, on lògicament l'hivern s'allarga una miqueta més. En aquest context hem d'aclarir que aquestes floracions...
Depenen molt, fins i tot diríem, de microclimes. És a dir, que dins d'una ciutat, fins i tot una ciutat petita com Tarragona, podem tenir floracions primerenques, degut a aquest efecte d'illa de calor, que fins i tot a l'hivern també es pot apreciar, no és només a l'estiu.
I, de fet, just aquí davant dels estudis de Tarragona Ràdio tenim homes al carrer i ara n'estic veient un just davant que ja ha passat l'etapa de floració, de fet, ja ha començat a fructificar, ha convertit les flors en fruit i ara donarà pas al brot, a l'aparició de les fulles. Bé, aquest seria el cicle hivernal de molts arbres.
També hi ha moltes plantes, i quan parlem de plantes, volem dir vegetals que no es converteixen en un arbre, que no són llenyoses, que són les plantes que trobem a la vora dels camins, a la vora dels conreus, quan fem un passeig pel camp. Faré esment d'algunes d'elles...
Començarem per una que no és ben bé ni planta ni arbre, sinó que és un arbust. L'arbust és aquella planta que no arriba a fer-se un arbre amb una capsada considerable i que tendeix a tenir rebrots des del peu, des de l'arrel. Parlaríem de l'arbós. L'arbós és un arbre molt típic de mitja muntanya...
i té una característica que tenen molt poques espècies vegetals, i és que pot tenir al mateix temps, dins del mateix peu, pot tenir flors obertes, pot tenir fruits madurs o inmadurs,
I en aquest procés entremig hi passen diferents estacions. Normalment la majoria de plantes i arbres fa la florida i quan arriba l'estiu ja tenen el florit format. A l'arbost no, a l'arbost deixa passar dues o tres estacions fins que pot oferir el florit ja madur, que és aliment per moltes espècies d'ocells i fins i tot de petits mamífers.
Molt bé. Un altre arbust, que també és molt interessant, és el marfull. Aquest s'ha utilitzat en jardineria, però a Catalunya és autòcton. El podem trobar també al prelitoral, en alguns punts del litoral, on hi ha una miqueta de muntanya. El marfull vol humitat, vol frescor. Aquest marfull, que es diu científicament viburnum tinus, és de fulla perenne, igual que l'arbost.
tot i que hem d'aclarir que els arbres de fulla per enna no vol dir que no perdin mai les fulles, sinó que tenen fulles verdes tot l'any, que són conceptes una miqueta diferents. És a dir, poden anar perdent fulla, però sempre tenen de verdes, no acaben mai completament despullats. Doncs bé, el marfull fa també florida bernal, igual que l'arbós. Molt bé...
Anem a parlar de plantes. Aquestes ja són plantes normals, ja no són arbustos. Una d'elles és el marxívol. El marxívol no és massa conegut, però és molt, molt, molt habitual a trobar a llocs de muntanya, ombrívols, amb humitat, gairebé tot l'any. I el seu nom científic és Eleborus foetidus. Foetidus vol dir que fa pudor.
I té una floració que aguanta tot l'hivern, és a dir, fa una fulla que és d'un color blanquinós, una flor, perdó, volia dir, fa una flor d'un color com blanquinós, que s'assembla una mica en una fulla.
I aguanta tot l'hivern. Llavors, quan arriba l'hora de fructificar, doncs, és quan madura. Després hi ha la calèndula arbensis. La calèndula, si et dic calèndula, segurament vindrà al cap alguna crema, alguna pomada, perquè la calèndula té propietats medicinals. I, en concret, el nom vulgar en català és el buxac, buxac borto.
I la calèndula la podem trobar pràcticament per tot arreu. Creix a la vora dels conreus, a la vora dels camins, i pot florir durant tot l'hivern sempre i quan no hi hagi gelades molt intenses. Que seria, per exemple, el cas d'aquests darrers mesos de Genifabré, que no hi ha hagut gelades molt fortes.
Molt bé. Ara en citaré algunes que, bueno, pels que trepitgem més la muntanya sí que són molt familiars, potser per la resta de públic no tant, però sí que és interessant saber que aquestes petites plantes acostumen a ser molt humils, molt petites, molt modestes, doncs fan aquesta floració a finals d'hivern. De vegades comencen a mitjans d'hivern, mitjans finals. Bé, parlaríem del mes de febrer, per posar un mes de floració. Ja l'hem acabat.
tindríem el muscari neglectum. Aquesta planta és realment petita, fa unes fulles primes, allargades, molt poc vistoses, i la seva flor és de color blau, fa una flor de color blau, en forma com d'una campaneta invertida, molt petita, i en castellà en diuen nacerenos, i en català se'n diu freret o calabruixa petita.
Aquestes no són molt abundants, però sí que són molt fàcils de reconèixer. Després hi ha els narcisos, que d'aquests n'hi ha unes quantes espècies, i fins i tot si anem aquí a la vora, a Sant Pere i Sant Pau, només que sortint una miqueta del nucli urbà, ja trobarem narcisos habitualment de color groc. També n'hi ha uns altres de color blanc, però els que trobarem a prop són els de color groc. El gènere narcisos és també de les primeres plantes en florit.
I, finalment, alguns grups d'orquídies que també aprofiten l'hivern, els mesos de més fred per florir, són les primeres. No totes, sinó algun grup concret d'orquídies. Les que són del grup Ofris Fusca, la majoria comencen a florir abans que arribi la primavera.
I entre elles hi ha una que és molt fàcil, bé, molt fàcil de trobar, si saps on són, que és l'oferis lopercalis, que és l'avellera fosca. De fet, aquesta avellera, l'opercalis, és molt semblant a una altra avellera, però que surt...
amb unes dates posteriors. I aquesta és l'única manera de diferenciar-les, perquè visualment costa molt. Sí que pot variar una mica la gran d'àrea, però això tampoc acaba de ser definitiu. Llavors, aquesta Ofris Supercalis es pot confondre amb l'Ofris Arnoldi. Clar, la diferència és que l'Arnoldi comença a florir a partir de l'abril-maig.
Per tant, si trobem ara una orquídea a la muntanya florida, és molt probable que sigui una ofris lopercalis. Aquestes tres últimes que he esmentat tenen una característica en comú, i és que fan un bulb subterrani, que és el que permet que durant els mesos d'abonança acumulin reserves, després a l'estiu s'assequen completament, desapareixen, per dir-ho així, i durant els mesos de tardor
comencen a acumular aigua i a guanyar força per acabar brotant i florint durant l'hivern. Déu-n'hi-do. Tenen aquesta peculiar adaptació al clima fred. Bé, en tenim algunes altres interessants. Una que es diu herba fetgera, que també té propietats, suposadament propietats medicinals. El nom científic és anemone hepàtica,
Després també tenim les violes, el gènere viola, hi ha diferents espècies, per tant, no m'atreviré a dir una concreta, perquè depèn de la zona on visquem, de la zona on ens escoltin, pot ser que la trobin ja florida o que sigui una espècie que tarda una mica de més, però bé, les primeres en florida també depèn de l'altitud, de la proximitat al mar, etcètera.
de les hores de sol que rebin, ja comencen a florir ara les violes en ambients forestals de mitja muntanya.
N'hi ha un altre que també és interessant d'anomenar, que és el malcoratge, aquest és el nom vulgar, malcoratge, que és la mercurialis anua, és una espècie ruderal que creix a la borda de camins, bastant, bastant habitual, i les del gènere, a veure si dic bé, perquè a vegades em confong entre fumària i fumana,
Crec que és fumària... Ara no ho estic segur. Jo ho seré encara menys. Si no, hauríem de preguntar al XGPT o buscar-ho per internet. També és defloració primer en cap.
Molt bé, i una última planta, per acabar aquest llistat que hem fet, que tampoc no és un llistat extensiu, podríem fer-lo molt, molt més llarg, però són exemples de plantes que ens podem trobar de forma habitual a la natura, i especialment a Catalunya. L'última seria la ortiga.
que aquesta és segur, que l'has hagut de conèixer i potser té explicat. Molt bé. Doncs l'ortiga, que creix sempre en llocs també molt humits, amb una terra amb molt de nitrogen, molt fèrtil, típic terra negra que hi ha en algunes zones properes als rius, doncs aquesta planta, l'ortiga, també comença a florir ara.
De fet, quan arribem al mes d'abril, al mes de maig, hi ha molts peus d'ortiga que ja estan completament fructificats. De fet, aquesta planta té propietats medicinals i, a més a més, és comestible.
Contra todo pronóstico... La urtiga, ja ens ho vas dir, la secció va ser una secció sobre plantes comestibles, ja ens ho vas comentar, que era comestible. Correcte. Doncs, bé, s'ha de bullir, vull dir, si te la menges crua, hi ha gent que se la menja crua, que la mastega bé, perquè els pèls urticans quedin com aplastats, no? Però no es menja, doncs això, amb bullida o fet amb una preparació.
Molt bé. Ho deixem aquí? Deixem-ho aquí, si vols. D'acord. De fet, pràcticament el guió que tenia preparat és aquest. Volia fer un llistat tampoc no molt extensiu perquè la gent entengui que hi ha plantes...
que ja floreixen a l'hivern i que no cal esperar a l'abril o al maig per sortir a la natura, per fer fotos, per trepitjar, en el bon sentit, per trepitjar els camins, sinó que podem fer-ho ja i tenim moltes possibilitats per trobar flors i alguns insectes que també comencen ara a despertar. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Joan Ramon Mendo, una setmana més per venir i estar aquí nosaltres. Ens veiem d'aquí una setmana. Molt bé, gràcies.
Tarragona Ràdio, podcast. Llops de Mar, un podcast fet arran de mar.
Avui passa, pel Llops de Mar, un autèntic pescador de l'escala. Entrevistem en Lluís Sureda, pescador d'encerclament durant més de 40 anys, que ja fa un parell d'anys que ha penjat les xarxes.
Parlar dels curro a l'escala és parlar de tranyines, anchoves, sardines, cata i, sobretot, mar. Tota una generació de pescadors dedicats al peix blau que han passat gran part de la seva vida, si no totes, a mar entre xarxes. Avui el nostre Llops de Mar el compartirem amb Lluís Sureda. Ell forma part d'aquell grup de pescadors ja jubilat, però que cada dia segueixen anant a port. No ho sabem si ve per enyorança, per curiositat...
o directament perquè no us poden desenganxar del mar. Lluís, benvingut. Hola, bona tarda. D'aquestes que he dit, quina és? Tot junt, eh? És tot junt. Allà, encara que estigui jubilat, doncs mira, tenim les barques de casa i, esclar, hi vas allà a mirar enyorant-se molta, de veritat. Això és... encara...
Encara em penso que vaig pelgar massa aviat, encara tinc ganes. Quants anys fa que no... Ara fa dos anys que no hi vaig. Ara fa dos anys.
Dèiem el Sureda, no?, que era tota una generació de llops de mar, de pescadors... Clar, jo no he posat exactament quina és la teva generació, però tu tens calculat quantes generacions sou les que heu sortit? No, només... A veure, només... És des del meu avi. Des del teu avi. De l'avi Curro, el que era el Curro, doncs.
Ell treballava a la terra, però sense això ho sentit a dir de l'àvia, perquè jo el meu avi no el vaig conèixer. I que tenia un oncle que tenia una barca i li va fer portar amb ell i llavors li va...
Li va deixar amb ell, no? I llavors ell en els pares, els pares en nosaltres, i nosaltres, jo de moment el fill. Perquè a tu t'hem d'imaginar ja de nen anant en barca, amb la família? El meu és bastant curiós. Jo vaig fer fins a cou, el que era el segon batxiller d'ara, no?
I, bueno, a mi el pare mai de la vida, mai de la vida m'havia deixat acostar en el barco. Mai, mai. No havia pujat mai en una barca. I, bueno, doncs aquell estiu, clar, ja tenia 18 anys, jo m'anava als estius a treballar amb el meu oncle, amb els oncles Barragans, a l'oficina, o anava... Algun estiu vaig estar amb la mare a la bogaderia, no? Però, bueno, anava fent aquestes coses...
I aquell estiu vaig dir, hosti, jo vull anar a pescar. Que no, que no, que no, que no, i que no, i que no, i que no, i que no. I bueno, li dic, bueno, doncs anem als oncles, com que tenia l'oncle Pere i l'oncle Jaume, que tots dos tenien barca, i ja que li vaig dir això, diu... Bueno, però va, va, vinga, rondinant, rondinant, i m'hi va voler. Doncs bueno, vaig estar tres mesos aquell estiu...
Però cada dia era calma, xitxa, calma, que no n'hi havia ni vent, ni res, ni res, però cada dia, cada dia, cada dia, vaig estar vomitant cada dia, 3 mesos. Allò va ser la teràpia de xoc, a partir d'allà? Sí, no ho sé. Però que diuen que s'ha de portar, o sigui, això, marge, ho veig molta gent que ho ha provat, no? O t'entra, o... Si t'entra és per sempre, i si no... Si no d'allò. És molt difícil, és molt difícil.
Parlem d'aquell estiu. Quin any era allò, aquell estiu que m'estàs dient? Allò era... 80-81. 80-81, clar. 81-81, 81-81. Aleshores, podríem dir que has estat... Tenia 18 anys, jo. Tu tenies 18 anys, i d'allà n'han vingut 40 més, pràcticament. Sí, esclar, en 62...
44. Déu-n'hi-do. Clar, fins a cert punt, la feina de pescador no està una mica idealitzada, però tothom, oi, que no sé què, que la gent de mar, etcètera. És idealitzada pels que no van en mar. Perquè d'aquestes flors i violes suposo que ben poques. Hi ha de tot. Vius de tot. Vius de tot, no? Vius de tot en mar.
èpoques bones que són molt eufòriques, èpoques dolentes que ho cremaries tot, èpoques normals, vull dir, però...
Jo sempre dic que és el bo que té, que té això d'anar en març. Primer que cada dia és una cosa diferent. No saps mai ni el que agafaràs, ni el temps que et trobaràs, ni res. No és com això de venir aquí a l'oficina, anar a una oficina cada dia i ja saps el que tindràs i ja saps el que te toca avui. Allà és... A part que cada dia és diferent, és una sensació de...
De llibertat. Jo a vegades explico que sempre tens mals de caps, no?, i tota la punyeta, però quan tens molt de mals de caps, quan estàs més tranquil·la, és que no ets a l'aigua. Ets allà, encara que estàs allà navegant i a vegades tot sols, ets a ningú al costat...
obres el pont, treus el cap, sentes allò i tot se'n va tot, no? Llavors que tornes a terra i tornes amb el mateix mal de cap, no? Però que... Així, ho sé, és una cosa que... Per això ja t'ho dic, t'ha d'entrar. Si no t'entra, no hi ha pas maneres, eh? L'odiaràs més aviat.
I de tots aquests anys, Lluís, què creus que t'has endut de la teva feina? Què és el que t'ha omplert més? Ostres, tot això que t'estic explicant, que ha sigut sempre un d'allòs, el sortir, el sortir en març, l'estar en terra és més complicat, i ara més.
Ara suposo que el nen s'hi troba, quan està més bé és que un és en mar, quan arriba a terra ja es convenen problemes. Ara ja per la mateixa feina, no? La burocràcia és terrible, que si infeccions, que si això, que si l'altre, que si l'altre, que ara aquest paper, que ara l'altre, que ara el tema de la gent, que sigui vagilar que tothom tingui la revisió feta, que tothom estigui ben embarcat...
etcètera, etcètera, etcètera, no? Ara és molt més complicat. Abans era molt, molt, molt més senzill. Això ho penses, no? Que sort que no m'ha tocat viure en aquesta època més... No, aquesta època... Jo a vegades ho explico, també, jo dic... Mira, quan vaig acabar el cou, jo tornaria a anar a pescar, eh? Però quan vaig acabar el cou, hagués fet la carrera de dret i tots aquests polítics i buròcrates que tenim, que vinguin d'un amb un. Que vinguin d'un amb un, perquè hi ha el 90% de vegades que no tenen raó.
Ah, que la llei diu, que la llei diu, però la llei es pot estirar i annonçar moltes vegades. No, és més, a les lleis aquestes hi ha unes coses molt puntuals que no es poden fer, però n'hi ha moltes que són interpretatives dels mateixos inspectors, no?
I no els ho pots discutir, no pots d'allò... A tots moments tens requeriments, o multes directament, i que els has de... o els apagues, o els has de recórrer, o així... Això és un gran problema. Però suposo que a terra també deu passar, que tot s'ha posat d'una manera que...
Els pagesos també diuen el mateix. Que tothom hauria de ser advocat. Tothom hauria de ser advocat. Per poder anar i canviar les lleis i tot. Ara, si una persona vol arribar al final i canviar aquella normativa, què ha de fer? Estàs un dineral, perd un pil d'hores i no sapia què ha de fer. I agafar un professional que de veritat ho vulgui fer. I és complicat, és complicat.
I això de conviure amb els propis canvis de la pesca que hi ha hagut al Castellamenti últimament. Suposo que això ho has anat veient, tu, no? Sí, sí. O com ha canviat tot plegat? El sistema de pesca, no et pensis que ha canviat, eh? El sistema de pesca és curiós. Ha canviat la tecnologia, també. Sí, però és curiós que el mateix sistema que va utilitzar el primer que va fer anar a la trinyina...
Doncs ara es continua fent igual, l'única cosa que s'ha implementat la tecnologia. Exacte. Però és exactament el mateix. Si comencem pels llums, és tan senzill com el d'allòs. A veure, hi havia un llibre, però que el varen escriure, que de què és, era sobre la pesca l'encesa, se deia, i eren els principis de la pesca aquesta. Resulta que un dia va...
va atracar, o sigui, va arrencar un barco per allà, a Illa Plana, allà davant de Cadequés, o de terra a Illa Plana, vaja. Allà, i era el vespre, i els habitants de Cadequés van anar a mirar a veure què passava i a veure si els podien ajudar, no? I anaven amb torxes, no? Amb torxes. Clar, bueno, van ajudar amb el que van poder, però a algunes prioritats se'm va adonar que el peix...
Amb les torxes s'emplanava, allà se li encén la llumeta i és com comença la pesca, l'encesa. No t'ho vull pas enganyar, però penso que era al principi del 1800. Parlem de dos segles, tres segles enrere.
Clar, i a partir d'aquí, doncs, van començar. Primer van començar a encendre torxes en mar, després van començar amb parrilles, parrilles, i feien carbó, la llenya, vaja, amb llenya, encenien la llenya, amb parrilles, i feien llum, i llavors ja van evolucionant, no?, des com va arribar el botano, no, el primer cara del botano havia el carburo. El carburo, les llums de carburo. Jo no he vist màquets, però no sé ben bé com funcionava.
Els de propano, sí, doncs, que d'allòs no, amb les camisetes i allò d'això, es van passar bombetes, i ara de les bombetes ja que estan prohibides, ara les bombetes eren les bombetes incandescent, aquestes de rosca, d'allòs, aquestes ja estan prohibides i han de portar leds. I més de saber demà passat què portarem, no? Però... I el peix també ha canviat. I el peix, esclar, evidentment també ha canviat. Peixi, ens hem trobat des dels... Si era voltants...
2007, 2008, o per allà que va començar a canviar tot.
L'anchova grossa va anar minvant, la sardina grossa també va anar minvant, i va ser quan va començar que tenien peixos més petits, més petits, més curts. Ara es parla de la mida, que no creix. De mida comercial, però curts. Aquí sempre s'havia viscut del peix gros, de la xova grossa i de la sardina grossa. Anava per la saló, principalment.
Llavors ja, esclar, amb aquests peixos més curts, ja s'ha treballat i molt bé, però ha anat més per fresc. Exacte. Ha anat més per fresc. Hi ha l'alatxa, no?, que també ens diuen que ha anat molt més. Sí, l'alatxa és un peix que sempre havia sigut, però no havia valgut mai cèntims. No havia valgut mai cèntims. Ara fa 14 o 15 anys, o...
o 20, posi, posi 20, que em van començar a agafar quan hi valia alguna cosa, i hi va haver temporades que valia molt. I ara hi ha èpoques de l'any que també val, però ara, per exemple, l'any passat, aquest temps, valia cèntims i ara no val. A la mateixa època, ara no val. És un peix que té menys...
O sigui, té menys estabilitat que la sardina o l'onxova, doncs, amb el preu. I aquests canvis, a què els aixaques, tu? A coses que els propis pescadors no heu acabat de fer tot bé? A canvis més grossos que no podeu controlar? No, home, jo suposo que...
Per el que diuen els biòlegs, més aviat els francesos, que ho han estudiat amb més ganes o han tingut més mitjans per estudiar-ho, ara aquí ha costat que s'afegeixin a aquesta teoria d'ells.
Es veu que el plàcton del Mediterràn ha canviat, ha mutat, ha fet una mutació, diuen, diuen, diuen, això no ho saben segur, que ha mutat és segur, però l'estan aixecant en aquesta pujada de temperatura que hi ha hagut, no? I llavors aquest plàcton no porta tant de nutrients. Exacte, i no engreixa tant. I no engreixa tant. I com que els principals menjadors de plàcton són les sardines i les anchoves, o sigui, els petits pelàgics,
A part de tots els altres peixos, però aquests viuen exclusivament del plàcton, doncs aleshores diu que els ha costat més de créixer. Perquè al final deien que era la sobrepesca, que era la sobrepesca, que era la sobrepesca... Esclar, vàrem veure que una sardina de les grosses que hi ha ara...
Doncs, que és petita comparat amb abans, no? Imagina't, doncs ara una grossa fa 18 centímetres, ara... No, no, una grossa sí, 18 centímetres, ja dic bé, uns 18 centímetres, i abans en feia 25, no? Però aquesta de 18 i aquella de 25 tenen la mateixa edat.
M'entens? Sí, sí, sí. I la que fa 12 centímetres té la mateixa edat que abans en feia 16. No, això, al final ho hem vist, aquí el que passa és que els peixos no creixen.
diuen ja els biòlegs, és quan els d'aquí ja s'han assimilat amb la teoria francesa. Llavors jo dic, no sé, és com allò, els espanyols que no creixíem després de la postguerra. Hi ha d'haver-hi una època de molt i molt de peix, que se va agafar molt i molt de peix, i ara, pot si hagués sigut una guerra, i ara d'allòs no. I ara els que venen no creixen tant. Llavors hem d'esperar un parell de generacions més perquè es torni a recuperar. I de fet, de...
de 4 a 5 anys cap aquí es va vivint, però molt i molt i molt i molt a poc a poc. Però cada any veiem un pensament, un pensament més gros. De fet, hem apujat la talla, que es contradiu amb el que ens deien, perquè si llavors una sardina era fèrtil als 11 centímetres, ara, com que no creix tant,
és fèrtil a 9 centímetres. I nosaltres ja l'hem posat a 12. Exacte. A veure, per teoria biològica o així, l'hauríem de poder agafar una mica més petit. Però li doneu aquest marge. Sí, sí, sí. I havíem començat, quan era 11, ja havíem tingut problemes, i ara en 12 ja no en tenim. Saps? Problemes, vull dir, perquè a vegades tenia la mida, no tenia la mida, o el de 6, i ara en 12...
doncs sembla, sembla, sembla que cada vegada tenim menys problemes perquè té més mida, saps? Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
Parlàvem ara del relleu, podríem dir, biològic, no? O de l'evolució biològica del mateix peix. En quant al relleu, un altre dels temes que sempre toquem, generacional de pescadors, m'has comentat que el teu fill ara continua en Anamar. Com ho veus tu des de pare? No, no, el teu pare ho veig molt bé. A veure, jo sempre vaig dir que ell va...
volia fer mecànic naval, d'allò, es va anar a l'Ammella, i no se n'acabava de sortir, però es va treure els títols que convenien per venir aquí, va venir aquí ja, amb 16 anys va venir aquí. Llavors, encara, quan hi va anar allà, hi va anar amb 14 anys allà, a l'Ammella. I a 16 anys, doncs, mira, ja va dir que volia anar a treballar, i jo sempre ho deia, si no pot estudiar, abans se'n vagi amb una altra banda que vingui cap a casa.
I la veritat que anàvem molt bé, no?, perquè teníem una barqueta i d'això és quan va venir ell, quan ja ens començàvem a barallar, que ell ja...
ja es pensava que en sabia i ja discutia coses d'allò, amb la seva mare van dir, va, ens li hem la mat del cap i fem una altra barca, perquè ell vagi amb una i jo vaig a l'altra. Perquè si no ens matarem, saps? Això són dues feines, independitzar-se a casa i independitzar-se a bar. Sí, sí, sí, saps? Però, bueno, mira, hem passat a empreses i treballs, però, bueno, com més va, més bé ja hem passat...
Ja l'hem acabat de pagar i així, i anem fent, i anem fent. Lluís, hem xerrat una estona, passat, present i futur, em podríem dir, fins on hem arribat ara. Doncs moltes gràcies per estar aquí a la Randa Mar. No vols parlar dels Tonyines?
Parlem de les tonyines, si vols. Parlem de les tonyines, que tu ja sé que ets una mica... Estàs una mica a favor amb els... Jo no estic una mica a favor. Clar, ara el problema el teniu amb les tonyines. Molt, molt gros. Més de tot el que us pugueu pensar.
A veure, he anat 42 anys en mar. Algú d'he vist. Però el que he vist aquests últims anys...
No ho havia vist ningú, ni els més antics d'allòs, del que està passant amb les tonyines, ningú ho havia vist, que n'hi ha tantes i tantes i tantes i tantes i tantes. Diuen, vaig llegir l'altre dia, perquè no expliquen res, aquests, no expliquen res, diu, que gràcies a les mesures que han pres, diu, s'ha recuperat un 19%.
La mare de Déu. Si ho estudiessin de veritat, es posarien les mans al cap. És que passarà una cosa, que aquests peixos, a part d'espantant el peix, trencats a les xerxes i així, van menjant-se al dinar i jove. Però si van creixent, senyal que tenen per menjar. Si no, la xerxa tròfica no... Què passarà? Que no et preocupis. Ja l'acabaran. Ja l'acabaran.
No és que l'acabin tot, ni molt menys, però, cony, són tants i tindran poc peix, i què faran? Agafaran i se n'aniran amb una altra banda. També les tonyines no són pas tontes. És que acabaran amb el peix i se n'aniran ells. I aquests peixos estan menjant de tot, eh? S'estan fotent els calamans, les sèpies, les uranes, alluarros... Els francesos, que els estudiïm més, com ja t'he dit, els han trobat hasta cria de tonyina.
A esta cria de tonyina els hi han trobat a l'estómac. Del vorassos que són. No tenen depredadors aquí al Mediterrani. Aquí no hi ha orques, no hi ha taurons. Ningú els ataca.
Clar, és una cosa que haurien de rumiar-ho més, això. O permetre començar a ampliar cupos i ampliar... Exacte, exacte, exacte. Aquests dies estan mirant vídeos italians, els italians estan queixant de la mateixa. És que aquí, si volem menjar tonyina, l'hem de menjar de per tot menys d'aquí de la costa italiana.
Diu que tots els restaurants i tots els supers estan plens de tonyina, però no n'hi ha cap d'italiana, deien. La sardina se reprodueix molt. La tonyina és igual. Té el mateix sistema reproductor que la sardina. Si la sardina deixa anar un millor d'ous, la tonyina deixa anar un millor d'ous. L'imagineu-se. Però la sardina tothom l'ataca. Tots els peixos ataquen la sardina i la xova, sobretot quan són alevins. Però la tonyina no l'ataca ningú.
Ojo, eh? Doncs aviam quina pot ser la solució, si més no, la gestió d'aquest tema. Aquesta és l'altra. Tornem a les administracions, eh? Sí, sí, sí. Sempre, sempre. Però que estem, això, nosaltres no en podem vendre cap. Hem proposat de portar-los a terra i que els aveinem i vagin per beneficència. Per una orella els hi va entrar i per l'altra els hi va sortir.
O sigui, que són tonyines mortes que agafem, que n'agafem moltes, mortes, perquè les que són viues són les que te fan forats. Les que agafem són les que s'emboliquen.
I llavors te pugen amb el peix, mortes i allòs, i així. O sigui, els atires, mortes. Bueno, això, esclar, jo dic, hosti, que sóc pecador, que no sóc pas... No vaig pas a robar. Són accidentals, no en volem veure ni una, són accidentals. Però no, no ho entenen. I això del 19% és molta mentida. Si no n'hi ha 30 vegades més que no hi havia... El dia que van dir que paraven,
Bé, si això és un tema monogràfic. Oh, i tant, que és un tema monogràfic. De totes maneres, és un dels altres, dels aspectes a canviar, uns altres dels canvis aquests que parlàvem abans també de tot plegat, i com també la pesca va canviant, evidentment, amb el temps, perquè l'entorn també evoluciona.
Moltes gràcies per ser-hi, per donar-nos aquesta perspectiva del canvi, de les coses que passen, de la teva experiència i tot plegat. I moltes gràcies per ser-hi aquí a Llops de Mar. Val, igualment. Vinga.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'avui. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 3 de març tens el plàtan de Canàries categoria 1 a un preu imbatible de 1,89 euro al quilo. Estalvies un 16%. Sempre les millors promos. Carrefour.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com Bona tarda, són les 6.00.
Els parla Laura Casas. La nova brigada de retirada de grafitis ha esborrat més de 200 pintades a Tarragona. El servei és una de les millores que s'inclouen en el nou contracte de la neteja viària. Durant els tres primers mesos s'ha realitzat un inventari i s'han detectat més de 500 grafitis que s'aniran esborrant.
La consellera de neteja, Sònia Horts, lamenta l'incivisme a la ciutat i afegeix que és una llàstima que es facin pintades el patrimoni històric. Tot i això és conscient que els grafitis seguiran. Sobretot en patrimoni és una llàstima que el patrimoni tan bonic que tenim aquí a la ciutat i tan...
amb tant de valor que facin pintada. Llavors serà activament, per desgràcia, ho sabem, això pujarà i quan tinguem tot netejat segurament hi haurà més, però és el nostre treball i el treball de la nova empresa i això ho farem.
El cost anual del servei és d'uns 52.000 euros. Compte amb un equip format per un maquinista especialitzat en aquest tipus de feines amb una hidronetejadora de vapor a pressió. Les tasques es realitzen de dilluns a divendres del matí.
L'atur, per cert, es manté estable al febrer a Tarragona. Segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball, la demarcació compta amb prop de 39.000 persones desocupades. Respecte al gener, ha pujat en 17. Per sectors, números verds generalitzats, menys a l'agricultura. En canvi, els serveis tenen 111 aturats menys, 47 la indústria i 32 la construcció.
La catorcena edició de la Fira de l'Ocupació de Tarragona comptarà amb més d'un centenar d'empreses i és la xifra més alta fins al moment. Serà el 12 de març al recinte firal del Palau de Congressos. S'oferiran uns 700 llocs de treball en àmbits molt diversos, però el turisme tindrà un pes destacat. Un sector que representa el 13% del PIB de l'economia tarragonina.
i que un cop més lamenta els problemes que té a l'hora de cobrir plantilles i de retenir talent. I no només durant l'estiu, sinó que ja és un fet estructural. Francesc Pintado, president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona, pensa que cal endurir els filtres per accedir als subsidis. Catalunya, la regió més visitada d'aquest segon país més visitat del món,
I resulta que no trobem gent per prestar aquest servei amb garanties en qualitat. I d'altra banda, hi ha un 10% de persones, si em permeteu, que hi haurà alguns amb dificultats, però hi ha molts que estan a la platja cobrant un subsidi. I això, per l'economia, evidentment no va de la mà. Aquí crec que s'hauria de revisar certament aquests filtres. Per primer cop, la fira de l'ocupació comptarà amb el suport.