Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dimecres 4 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Avui parlarem de navegar sense tripulació. El nostre meteoròleg de confiança, en Sergi Corral, ens explicarà què és això dels òptics pluviomètrics.
i dedicarem tota la segona part del programa a parlar d'un problema que aquí a la Costa Daurada està sent molt vigent aquests dies, però que també té repercussions en altres zones de la nostra costa catalana, que és dels Camins de Ronda, la nostra secció de Medi Ambient dels dimecres. Estarem aquí fins a les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible, que el programa cada dia fan possible, que el vaixell de Ranamar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda aquí. Hola, què tal? Què passa? Què vol dir això? Que algunes vegades és allò que estem tu i jo aquí plegades, no ens veiem.
Te n'adones, no? Que sempre tenim feina. No pot ser. També diré que, per culpa meva, portem unes setmanes que és una mica... No som amigues, ja. No, ja gairebé ni parlem. És que és això, per això dic aquí, aquí, aquí baix, aquí a la peixera, aquí a la peixera, estic jo, eh? Però tornarem a ser amigues. Quan no vagi tan estressada, tornarem a ser amigues. No ho pateixis.
I respirarem. Exacte, sobretot. Anem a saludar la Cel Prieto des de... Anava a dir Radio Arenys, no sé per què, però des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé de dimecres. Arenja poc, vull dir, aquí baix al delta del Tebre en concret. Ara se m'estava acudint, dic, de què podem parlar avui? Pregunta, quin esport practicàveu quan éreu petits, petites? Perquè, bueno, de gran, cadascú, si practica esport o no, ja és personal, però de petits o realment...
Però de petits, normalment, tothom practicava algun esport, no? Jo feia patinatge artístic, ara vosaltres. Jo tota la vida he fet natació, és una cosa que m'ha acompanyat tota la vida. De fet, tenia dos anys i mig i ja em tiraven a la piscina. I l'altra cosa, he jugat molts, molts anys fins que vaig descobrir la festa a bàsquet.
Natació. Ets alta, ets alta. Tu també natació, Sílvia, molt bé. Marina, ets alta, tu? Sí, diuen. Com que diuen? Diuen, diuen. Dono fe, dono fe. Anem a saludar també en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. Jo sóc del Club de la Marina, jo feia natació des de petitet, petitet, ben bé, des dels 3-4 anys que anàvem a la piscina. Bé, natació a la temporada regular d'hivern, a la temporada de mar d'estiu, hi havia el mar i allà... Sí, això també jo.
El que passa és que després ens tiràvem a la piscina i trobàvem falta veure coses i agafar coses i porar, i era més sosu. Acabàvem agafant les pedretes aquelles de la piscina que es desprenien, ens emportàvem allò.
Jo això també ho feia. Després la temporada de mar era la temporada de mar i això era un tema a part. Anem a saludar també la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Doncs bastant bé, bastant bé. Ha sortit una altra vegada el sol, o sigui que això sempre és alegria. Respecte als esports que practicàvem quan érem petits, jo jugava a futbol sala.
I, a més, amb la curiositat que era en aquell moment l'única nena que jugava a futbol sala a tota la comarca. Sí, això passava molt, sobretot a principis dels 2000. Això era habitual. Ara cada cop hi ha més nenes que juguen a futbol sala i a futbolons, o sigui que també és positiu. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, ara sí, eh? Ràdio Arenys. Ara sí. Hola, Cel, també estaries bé, Cel, aquí. Ràdio Arenys, estàs convidadíssima a venir sempre que vulguis, eh? Moltes gràcies. I respecte als esports, jo, de tot, he fet futbol, he fet bàsquet, he fet atletisme, he fet parapent, de tot, busseig... No, res, concretament. A ser busseig, això em sorprèn.
No res, res, Marina, res. No he fet absolutament res. Jo a la gimnàcia que fèiem a col·le, l'educació física, i ja em marejava prou els dies que teníem... Ja ho passava malament, no? Fatal, fatal, fatal. Era d'aquells que només saber que el calendari que aquell dia tocava gimnàcia, jo ja em volia posar malalt. O sigui, tu què eres, de potre o de plington, que es diu? Tot és mal que mata, eh? Ni d'una cosa ni de l'altra. Que va, t'ho regalo tots dos.
Vinga, va, deixem els esports aquí, anem a començar el programa. Avui qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got. Actualitat.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que han començat els treballs de millora de la passera de travesses de fusta entre les Muscleres i la platja de Sant Martí d'Empúries. Es renovarà tot el material i es millorarà la base perquè l'estructura pugui aguantar molt millor els embats del temps i la sorra, Sergi.
Doncs així és, han començat aquests treballs d'aquesta passera de fusta que transcorre paral·lelament al camí d'Empúries entre, com deies, les muscleres grosses i la plaia de Sant Martí. El pas del temps, les condicions meteorològiques, l'abans de la duna i fins i tot un petit incendi havien deteriorat molt les travesses de fusta i la base on aquestes s'aguantaven. Escoltem Rafel López, que és el regidor de Mediambient.
És una passera que porta molt de temps que anem fent repassacions periòdiques, però ara fem una de major envergadura. Tot el deteriorament del material amb el pas del temps...
inclús unes zones de formigó que havíem posat per intentar substituir alguna passera de fusta, doncs tot això ara en aquest moment s'atrevirà i es farà tot aquest tall de nou en nou amb les fustes superiors, que és el que s'atrevirà i es tornen a posar de noves. Inclús ja hi havia un risc per la gent caminant, per tant és una situació que ens veiem...
i més aquí a Empúries amb la quantitat de gent que passa. L'arranjament té un cost proper als 60.000 euros i a part del canvi de les travesses també es canviaran les baranes d'acàssia que estaven molt malmeses. La nova passera tindrà una estructura de base més consolidada feta amb material plàstic per evitar que es faci malbé. En aquesta millora també s'actuarà el tram de la barana de fusta en l'espai verd que hi ha sobre el mirador de la Miranda d'Empúries. Llavors hi ha una segona actuació que també farem...
A l'altra banda de Sant Martí, a la zona nord, per sobre de la Miranda, aquella zona verda que ja toca la muralla, llavors allà es canviaran les baranes d'acàssia i també és una millora que fa falta perquè s'ha anat trencant i moltes han mal estat i és una actuació contínua que hem de fer aquí a tot el que és el passeig perquè quan no es van deteriorant en una banda és una altra, el pas del temps és inexorable.
Està previst que aquestes tasques acabin el pròxim mes de març i que la passera ja estigui totalment renovada abans de l'inici de la temporada turística. Torruella de Montgrí fa el primer balanç de les afectacions del temporal de Sant Sebastià. Sergi.
Prop de mig milió d'euros és el cost que l'Ajuntament de Terroella estima com a primera valoració dels danys causats pel temporal de Sant Sebastià. El consistori reclama ja ajuts supramunicipals per afrontar la neteja de les vores del riu Ter i de les plagues del municipi, calculant que s'han anat acumulant l'equivalent a cinc camps de futbol de residus i que hi ha una trentena de quilòmetres de camins malmesos per les inundacions. Les plagues de la Gola del Ter i la Fonollera són les més afectades, on s'acumula en multitud...
de residus vegetals i urbans. Només la neteja d'aquestes zones ja es valora amb prop de 100.000 euros. També alerten de la forta erosió de les plages i la pèrdua de sorra, i també la destrucció de part del sistema donar del Pac Natural del Montgrí, Llesmedes i Baixterra, especialment els espais de la Gola del Ter, la Platera, el Maspinell i Griells.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. Teresa Solsona, la presidenta de la taula del Consens del Delta i alcaldessa de Sant Jaume d'Enveja, manifesta la por de perdre el Delta en el futur, subratllant la importància de mesures efectives i urgents.
Sí, Marina, Teresa Solsona, en una entrevista a l'Aldia Terres de l'Ebre, ha alertat sobre l'estat crític del Delta de l'Ebre després dels últims temporals. Ha assegurat que el territori està tan ferit que qualsevol episodi de llevant provoca greus danys a les platges. No és Buda, Mitxor, el Serrallo, la Platjola, és que del Tebre, les platges de del Tebre, també el Niño Perdido...
també allí a l'illa que també s'ha fet molt de mal, i és que és tot lo delta, és tot lo delta, que no és necessari, torno a repetir, que vingui un glòria per a fer-nos mal. Estem tan ferits i tan tocats que qualsevol temporal de llevant, que potser a un altre lloc no afectaria, ara ens afecta, ens afecta i molt.
Solson ha explicat que s'ha demanat una actuació urgent per frenar l'entrada d'aigua salada a les llacunes i per reforçar el litoral, però ha denunciat que la burocràcia en retarda les solucions. Ara mateix, per posar-te un exemple, la platja de Mitjor i Buda,
A Budà, un dels calaixos es va obrir, per tant això fa que ha entrat aigua salada dins de la llaguna. Ens vam reunir, vaig anar amb Rafa Sánchez, vaig anar com a alcaldessa de Sant Jaume, però al final acaba sent la presidenta de la taula, per demanar ja una actuació imminent i ràpida per poder...
solucionar aquest problema. Informes. Menys mal que vaig portar en mi va vindre Rafa Sánchez, que és el tècnic que tenim de la taula de consens i que la veritat és que ens està ajudant moltíssim. Per què? Perquè ell va posar sobre la taula totes les coses tècniques, d'on podríem treure sorres, el que es necessita i el que s'hauria de fer. Ens van demanar un informe urgent, s'ha fet, ho hem de presentar al Ministeri, a través de la taula de consens, ens van dir que ho féssim a través de la taula de consens,
També ha defensat la proposta de reservar aigua dolça per als canals durant els mesos més colorosos davant l'augment de la salinitat del riu. Actuació d'urgència al trabocador després de l'últim trencament a la barra.
Així és, Marina, els terres temporals havien provocat trencaments a la barra i dificultaven el pas entre el delta de l'Ebre i la punta de la banya. Han estat uns treballs coordinats entre Costes de l'Estat i l'empresa Infosa, qui gestiona les salines de la Trinitat amb aportacions de sorra per restaurar l'isme i garantir la continuïtat. Manel Salvador és el gerent d'Infosa.
Ha estat un temporal molt fort, segurament el més fort des del Filomena, però vam tindre la sort que les previsions en quant a la direcció del vent no es van acomplir, per tant al final el vent de mestral ens ha ajudat a minimitzar els problemes. Malgrat això es va trencar el trabocador, ja et dic des del Filomena no s'havia trencat,
I aquesta vegada donem compte amb l'ajuda de servei de costes que molt ràpid va actuar i després nosaltres hem anat completant la feina. Nosaltres estem bastant convençuts que si no haguera sigut pels esforços nostres i els esforços que després fa el servei de costes també per intentar ajudar a mantenir l'activitat, però de forma molt clara amb els nostres esforços sempre recuperant el trabocador, doncs seria difícil pensar que el trabocador el poguéssim tindre.
Es tracta d'un espai clau, però fràgil, amb la necessitat de continuar fent intervencions davant l'impacte creixent dels temporals. S'ha reparat el pas i s'ha millorat la seguretat d'accés a vehicles de l'explotació salinera. En aquest sentit, gràcies a la consolidació del DIC natural, permet més protecció de l'entorn natural de l'abadia dels alfacs. Christian Jensen és el director de la Fundació Salines Marines d'Infosa.
Hi ha tota la vessant socioeconòmica, que és molt important i pesa molt, però alhora dins l'abadia tenim les pederies de fanerògames, que són dues plantes que viuen a totes les zones somes de l'abadia.
que a part de ser un lloc molt important per al desobre dels peixos, peixos comercials, també és un lloc on hi ha nacres, que és un espècie en perill crític d'extinció a nivell mundial, on hi ha cavallets de mar, on hi ha tortugues de mar i bernant, on fins i tot hi arriben a haver-hi fartets, que són espècies també en perill d'extinció, i que tot això no existeix a mar obert.
Davant els constants temporals, des d'Infosa plantegen possibles solucions com la recuperació del projecte de transport per mar i no per terra. Anem ara cap a les costes del Garrafa. Vilanova i la Geltrú han començat les obres de transformació de l'oficina de turisme que s'ampliarà fins a arribar als 123 metres quadrats. Carla.
Doncs sí, fins ara es feien servir una quarantena de metres quadrats per atendre els més de 12.000 turistes que anualment passen per aquestes dependències. Els dos mòduls actuals es mantindran i l'oficina s'ampliarà en forma d'ela, ocupant l'antic parc infantil que hi havia a la part posterior.
Amb aquesta ampliació, l'oficina passarà de tercera a primera categoria, segons el barem que utilitza la Generalitat. També s'incorporaran plaques solars al sostre i s'implementaran eines d'intel·ligència artificial per obtenir més informació sobre els visitants que arriben a Vilanova.
La reforma de l'Oficina de Turisme és la primera d'un seguit d'actuacions que s'han de fer des d'ara i fins a l'estiu al Parc de Ribarroges. En l'àmbit paisagístic, el projecte preveu la transformació de la font ornamental, que serà substituïda per un sorral que mantindrà la forma de l'antiga bassa. Aquest nou espai incorporarà pedres i troncs disposats de manera simbòlica per evocar la memòria de l'aigua i integrar-se de manera natural a l'entorn.
També s'actuarà els accessos del parc des de l'Oficina Municipal de Turisme i des de la zona de la Torre de Ribarroges, amb la plantació d'arbrat per connectar visualment i funcionalment aquestes entrades, actualment separades per una gran esplanada. Els jocs infantils seran objecte de petites millores, rehabilitant el vaixell pirata i s'hi afegiran un nou joc emblemàtic i un espai de fitness.
Una altra actuació és l'ampliació del dipòsit de locomotores del circuit de trens en miniatura de Ribarroges i l'arranjament d'alguns desperfectes que hi ha hagut al recorregut d'aquesta activitat, que atrau cada any molts visitants. També s'intervendrà amb una actuació de millora a la Glorieta de Ribarroges, que té desperfectes que es veuen a simple cop d'ull, tant al sostre com a l'estructura.
Promoure l'habilitat amb bicicleta és un altre dels punts d'aquest pla, que s'ha batejat amb el nom Vilanova Cromàtica, verd, blau i taronja, i que ha rebut una subvenció de fons europeus per valor de 2 milions d'euros. I parlem de cultura perquè la pianista i matemàtica vilanovina Laura Farrer-Rodzada és una de les artistes seleccionades pels Premis Enderroc 2026.
Exactament. La pianista vilanovina opta a dos guardons, el de millor disc de clàssica i contemporània i el de millor artista revelació de clàssica pel seu darrer disc, Araspel, que en armeni significa llegenda. Aquest és el tercer treball de Ferrer i és el fruit de deu anys d'investigació sobre la música per a piano d'Armènia, amb un fil conductor del musicòleg Còmitas, però també d'altres compositors armenis.
La bona recepció de l'obra per part de la premsa especialitzada ja ha dut a la Vilanovina a presentar-la a diversos països europeus com Armènia, Malta, Regne Unit o Eslovenia, i ara suma un nou reconeixement amb aquesta doble nominació. Els guanyadors dels premis es decidiran per votació popular, en la que es pot participar fins al 18 de febrer des de la pàgina web de la revista Enderroc.
Fem aturada a les costes del Maresme. La flota d'arrossegament d'Arenys de Mar ha començat la veda biològica aquest dilluns i s'allargarà fins al proper 13 de març. Aquest és el primer període d'aturada que es repetirà durant el mes de setembre, Oriol.
Doncs sí, el patró major de la confraria de pescadors de Sant Elm, d'aquí d'Arenys, Antoni Marzola, explica que aquestes aturades formen part de les mesures de sostenibilitat que aplica històricament al sector pesquer per regenerar el fons marí. Marzola reconeix que aquest tipus d'accions són beneficioses pel recurs i no impacten de forma negativa en els altres dos pilars de la política pesquera comuna, com són l'econòmic i el social.
Són mesures que, lògicament, tenen una repercussió positiva en el recurs i que no impacten de manera excessivament negativa els altres dos pilars de la famosa política pesquera comuna, el pilar econòmic i el més important, el social.
Ara, si el que tu fas és aplicar senzillament mesures de tipus restrictiu en base d'impedir que la gent treballi un número mínim de dies al cap de l'any, doncs el que fas és una clara manifestació que el que vols és portar a la ruïna les microempreses familiars de la pesca costanera litoral i a les seves tripulacions.
Durant aquest període d'aturada biològica, les tripulacions i armadors, fent servir la seva prestació de l'atur, que posteriorment es compensa gràcies als ajuts del Fons Estructural de la Unió Europea. Ara bé, són dies d'aturada que s'afegeixen a la limitació que té el sector en què només pot sortir al mar 130 dies a l'any. Nosaltres tenim aquest topall, només pots treballar 130 dies, i ara fes-ho com vulguis. Nosaltres venim ja, des de fa molt de temps,
molt abans de l'aplicació d'aquest pla plurianual nefasto, aplicant una mesura com és el de les parades, les vedes, ens permet que hi ha dos mesos, dos mesos i mig al llarg de l'any que continuïm fent aquesta pràctica, podem rebre un cert recolzament per no perdre aquests dies en la seva totalitat, i per tant són dies que no consumim i reservem del 130, no?
Durant aquest període, espècies com el llús, el roger, el sorell, la gamba, la sípia o el calamà, provinents de la llotja d'Arenys, no es podran trobar. A les peixeteries, paral·lelament, Antoni Marzó participarà aquest dijous en una jornada a Palma de Mallorca, on es parlarà sobre la pesca i la cogestió. A més, el pròxim 4 de març hi haurà una mobilització a Brussel·les, on tot el sector primari denunciarà les polítiques que s'apliquen des de la Unió Europea.
Tordera celebrarà aquest 2026 els 50 anys de l'Associació Sardanista La Nostra Dansa amb una programació anual d'activitats oberta a tots els públics. Al municipi, un dels referents sardanistes de Catalunya viurà un any marcat per la música i la dansa tradicional.
Sí, així és. Mira, l'acte inaugural tindrà lloc el dia 7 de febrer amb el concert Un Viatge Musical al Teatre Clavé a càrrec de la banda del Col·legi Santa Maria de Blanes. El programa inclou prop de 50 activitats que s'assumen a les propostes habituals de l'entitat. Hi haurà audicions, formacions i trobades sardanistes al llarg de tot aquest any 2026.
Cada mes s'hi programaran activitats. Tanmateix l'estiu tornarà a ser un dels moments més destacats. Entre juny i juliol se celebrarà el curset d'estiu per aprendre a ballar sardanes, una proposta de referència de nivell al país. A més, durant els mesos d'estiu hi haurà audicions cada divendres a la plaça de l'Església i balls folk els dissabtes de juliol. Entre les novetats destaca una audició especial de sardanes i estrelles que combinarà dansa i observació astronòmica a la plaça 1 d'octubre prevista per al juliol.
També s'ha programat la conferència Balls festius al segle XX a Tordera a càrrec de la Jan Carles Barrera del Cercle d'Història de Tordera de cara al mes d'agost. La proposta més ambiciosa, però, arribarà el 17 d'octubre durant la fira del Conte. L'objectiu és aconseguir la sardana més gran mai ballada a Tordera, un repte obert a tota la ciutadania.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que Tarragona actua amb 81 punts crítics pel que fa a la presència de coloms. Aquests primers es troben al centre i a la part alta, un 80-90%, afecten propietats privades. L'Ajuntament de Tarragona fa una crida a la col·laboració ciutadana
per detectar focus conflictius i oferirà assessorament i una línia de subvencions. Tarragona actuar amb 81 punts crítics pel que fa a la presència de coloms. Aquests primers es troben al centre i a la part alta. Un 80-90% afecten a propietats privades. La ciutat posa setja als coloms i ho fa amb mesures estructurals, però també quirúrgiques, en el marc d'un pla de xoc.
Una auditoria realitzada al gener ha detectat una vuitantena de punts crítics i són aquests els que es prioritzaran ara. En els propers 15 dies es col·locaran cablejats de cer, plaques de silicona o metacrilat i xarxes en casos concrets per tal d'evitar que els coloms s'hi posin o hi facin niu.
Jordi Baussell, biòleg i enginyer tècnic agrícola, responsable de l'empresa adjudicatària, afirma que es tracta d'un gran repte d'ecologia urbana i diu que la solució per controlar la plaga d'aquests animals ha de ser tècnica i científica.
Aquest repte és un repte que no se solventa ni caçant coloms, ni matant coloms, ni eliminant els animals. És un tema d'ecologia. Per tant, ha de ser mesures estructurals sobre la font d'aliment de tots els coloms, la font de refugi i la font de llocs per reproduir-se. Si arreglem aquests paràmetres de la ciutat, la població de coloms s'ajustarà a la mesura justa per no ser una plaga, diguem, d'acord?
La majoria dels punts més conflictius es troben en cases o edificis privats. L'Ajuntament fa una crida a la col·laboració ciutadana i a informar-ne pels canals habituals. S'oferirà assessorament i solucions i aviat s'activarà una línia de subvencions específiques.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Continua aquesta situació dominada pel vent de sud o de Garbí a gran part del litoral. Sobretot és a Girona, on bufa un palet més insistent, tot i que aquesta tarda serà més feble. Sempre vent de sud-oest o de sud. Una miqueta més de xaloc en el cas del Delta de l'Ebre. Però estarem parlant de vents de moment febles.
i això quedarà una mica de ressaca, queda mala mar, especialment mar endins, amb maró, fort amaró, arran de platja. Estem parlant de Marajola en general, una mica més esvalutada aquesta mar, ja diem mar llarga, mar de fons, sobretot a la costa Brava Sud, al Baix Empordà especialment. Pel que fa demà al temps, una altra vegada vindrà dominat pels núvols, per alguna pluja i per més vent, un vent de garbí molt i molt tossut.
Aquest lleveig, a la banda de Girona, farà que hi hagi maró al matí i forta maró a la tarda, i atenció, perquè ja tindrem maragassa, bàsicament, durant la tarda i el vespre del dijous, a gran part del litoral. I atenció, al delta de l'Ebre, és on tindrem la mar més esvalotada. N'estarem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs en aquests moments destaquem que a l'altura de 6 des de la C32 hi ha un carro tallat a la calçada en sentit Tarragona arran d'un camió avariat. La incidència provoca en aquests moments 6 km de retenció des de l'altura de
Castelldefels. També destaquem un altre punt de la xarxa diària amb retencions. A l'autovia 2, a l'altura de Sant Vicenç dels Horts, hi ha un altre camió avariat que talla un carril en Santí Barcelona i provoca retencions de dos quilòmetres des de l'altura de Pallejar. Un tren d'obres a la mateixa autovia 2, a l'altura de Jorba, provoca en aquests moments tres quilòmetres de retencions a la calçada en Santí Neire. De moment això és el més destacat. Us ha informat Finarà que des del Servei Català de Trànsit
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en van a Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels ports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna.
Sí, hola, Marina. Molt bona tarda i també molt bona tarda a tots els oients. I ara estem intentant contactar amb l'Agustí i Martín per parlar dels bucs autònoms. Quan hi contactem els saludarem, però, Anna, per anar-nos fent una idea una miqueta de tot plegat, què és això dels bucs autònoms? Clar, hem de diferenciar primers... Són els que són... Bé, hi ha diferents categories. En principi hi ha quatre tipologies. Són aquells que són els primers...
El primer i el segon ara ens detallarem, però els processos són els que tenen suport i presa de decisions encara amb el suport humà o un control des de terra seria el segon. El tercer nivell estaria sense tripulació vora, o sigui que el vaixell seria controlat amb caràcter remot.
I al quart nivell estarien ja que són completament autònoms i van per si sols. Estem a l'escenari més aviat tirant l'1 i l'2 fins a l'any 30, i després ja a llarg plaç estarien enviant els altres que sense tripulació a bord i que siguin totalment autònoms. El problema és que, com la legislació, com sempre també, la seguretat, una altra...
I sobretot l'OMI té gran feina en acurar i sobretot ficar la normativa, perquè fins ara l'OMI quan ha fet alguna normativa sempre ha tingut el concepte de la persona dintre, mai havia contemplat en aquest sentit que no hi hagués ningú a bord. Llavors a partir de l'any 2017 sobretot l'OMI ha arribat a la primera conclusió d'estudi
i d'explorar aquest terreny dels desafiaments de l'automatització en els bucs. Ara sí, anem a saludar l'Agustí Martín per parlar precisament d'això dels bucs autònoms i del transport marítim. Podríem dir sense tripulants, per dir-ho d'alguna manera. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. En primer lloc, ara el que ens explicava l'Anna, és possible el transport marítim sense tripulants? Ho arribarem a veure, això? Home, s'arribarà a veure, segur, segur. Però també ha d'estar escoltant, com ho bé deia, hi ha diferents esglouens a seguir i estem en els primers. Però, clar, a veure nosaltres...
Estem segurs que això, el primer, el segon i el tercer nivell els veurem, el quart queda més lluny. Però tinguem en compte que el que sí que és veritat és que els vaixells tenen la tecnologia avui en dia ja preparada perquè puguin ser autònoms.
De fet, la paraula autònom és una paraula que encara està una miqueta llunyana. Autònom vol dir que el vaixell prengui les decisions pròpies. Com els cotxes intel·ligents que algunes vegades ja s'han fet proves. Exacte, és algú semblant. Aquí no hi ha un tripulant que està a una distància en un centre de control remot
que està d'alguna forma governant o guiant el barco. No, no, el barco aniria sol, i aleshores per mig camí haurà de maniobrar, es trobarà en mal temps, haurà de canviar la ruta, hi haurà una sèrie de moments en què haurà de prendre decisions, però les prendrà per ell sol. Això està preparat, el sistema, però encara ho veiem lluny també pel que es deia.
perquè s'han de canviar moltes coses, i especialment les normatives, les regulacions. I bé, és un tema que jo ara darrerament estic en un grup de treball justament amb l'IMOB, l'Organització Marítima Internacional,
perquè hi ha un grup que l'únic que estem fent és tractar el que diem la interfase, o sigui, el vaixell port. O sigui, què passa quan un vaixell autònoma arribi a port? Perquè amb la navegació ho tenim més clar, però quan arribi a port,
Es trobarà que hi haurà que esperar amb altres vaixells, farà falta un pràctic que segurament no embarcarà, uns remolcadors que l'hauran d'empanyar o portar al seu lloc. Hi ha encara moltes, moltes incògnites. Anna, endavant. Sí, hola Agustí, molt bona tarda i gràcies per ser aquí, com a capità de la Marina, marcant amb tants càrrecs que té.
Com a president, que això va ser recent, el dia 21 d'aquest mes de gener, que va ser president, anomenat president de la federació estatal de los marinos mercantes. Sí, això és molt nou, però això és per ajudar la gent del mar. És molt nou, eh? I té que veure també una mica maçona. Sí, clar, això és important. Una cosa ve lligada amb l'altra, no?
Exacte, això m'ha lligat i justament, mira, avui estava a la Facultat Nàutica perquè jo m'he jubilat, però una jubila de la professió però no del seu ofici. I estem treballant amb el simulador justament amb la formació del futur d'aquests capitans i camps de màquines i altres oficials que treballaran des de torres de control, des de centres de control remot.
Perquè això no s'ensenya en cap universitat. Vol dir que són coses noves que ens vindran. Clar, perquè també, Agustí, una altra qüestió, la formació en aquest aspecte, estem parlant de moltes cavòries i tal, però en aquest cas la formació serà vital i serà la persona en si també. Si no és des del mateix buc, des de terra, o si no, amb el pensament. Vull dir que serà comandat d'una manera o altra.
Exacte. A veure, fa falta una formació específica. Sí, clar, jo crec que això és bàsic. Hem estat a Noruega, justament, per a veure com ho estan preparant, per una miqueta mirar el que estan fent els que en saben, també, perquè de vegades hi ha coses que s'han de ben fetes, es tracta d'intentar fer el mateix i, si podem millorar-ho, millor. Sí, com una obligació. Però per a ser ens faltan molts simuladors, molts simuladors de navegació, que ja els tenim, però han de ser cara superiors. Clar. Han de ser superiors.
I després, com molt bé deies, el primer nivell, de fet, ja existeix ara. O sigui, ja tenim vaixells amb molta tecnologia i molt pocs tripulants. N'hi ha 200, Agustí, que ho he llegit, més o menys, de número podem dir que hi ha amb xifres. Hi ha 200 d'aquesta categoria del nivell 1? Jo diria que n'hi ha més.
Ah, bé, és que no hi ha gent, sempre els xifres, eh? Sí, és veritat, però tinguis en compte que els vaixells ja estan molt automatitzats i hi ha molt poca gent. Això, mira, jo ja fa uns anys que vaig deixar de navegar, però vaig navegar una bona, un grapat d'anys, i quan jo vaig deixar de navegar,
Va haver una cosa molt important que va ser treballar amb una màquina desatès, o sigui, sense el personal fent guàrdies. Això era una quimera, quan ho vaig veure. Com pot ser que una màquina a les 8 de la nit, a les 8 de la nit, no hi hagi ningú a la màquina? Una màquina d'un marco gros, eh, em refereixo? Sí, sí. No, no, clar. Doncs això avui en dia és així. Ells treballen 8 hores de dia, de matí fins a mitja tarda, tanquen la sala de màquines i tot funciona de forma automàtica.
Això és una cosa que diem, carai, és un canvi. Doncs ara les sales de màquines, si estan bé i ben mantingudes i tal, doncs amb molt poca gent te les porten ells, vull dir que no cal estar a la sala tot el dia perquè hi hagi una operació manual o una reparació, que és una altra cosa.
Exacte, perquè com tu bé em dius, la tecnologia està basada sempre en les dades, que serà clau per anticipar tots els errors, que serà el principal eix, no? Encara que hi hagi la guia, oi? Exacte, el principal eix, exacte, serà... Sí, és així, eh? És així, o sigui, de fet, la presa de decisions és donada per algoritmes, o sigui, fórmules matemàtiques, tot.
i que realment no s'equivoquen. Per això, una de les coses que parlem amb la IMO, de fet vam tenir una rullada fa 15 dies, és que un dels temes que ens complica és quan naveguin vaixells, diguéssim, governats, comandats per persones, i altres que vagin comandats per màquines, no? Perquè la forma, de vegades, de decidir és diferent. La prioritat, sobretot, la seguretat... Exacte.
I estem segur que la màquina no s'equivocarà, però de vegades la persona s'avança també la màquina, perquè, m'enténs? O sigui, de vegades pot ser... Això és el més complicat. O sigui, aquesta transició és com amb els cotxes. Si haguéssim la meitat de cotxes que anessin amb persones i l'altra meitat que fossin autònoms, no? Que anessin sols. Doncs hi haurien problemes, perquè...
De vegades, mira, la persona pensa d'una manera i la màquina és més racional perquè ella es basa en unes fórmules matemàtiques i uns algoritmes que jugades amb la intel·ligència artificial poden arribar, de vegades, a treballar sols. De fet, fixeu-vos en els drons, avions que travessen...
d'Europa van fins a Àsia, i tornen amb una missió, no és que vagin i torni, és que van a fer alguna cosa en concret, no? I amb els vaixells passarà alguna cosa semblant. Sí, la normativa dels drons, sempre és la normativa. La legislació és la que pot fer més topalls en aquest avanç. Llavors ja aquest segon nivell que deies, el segon nivell ja és...
Molt menys tripulació i tripulació molt específica per si hi ha errors. I des de terra, des d'un centre de control, també poden fer el barco, però encara té gent a terra, no?, hi ha gent al vaixell. Però al tercer pas ja no hi ha tripulació en el vaixell. Llavors el vaixell es governa, o sigui, és com si el timó ho portéssim des d'una torre que està a cinc de port.
I des d'allà, gent molt preparada, que són també marinos, et porten al barco i te'l governen, tenen unes grans pantalles al seu voltant, com una torre de control, i ells veuen també des d'allà els parcs meteorològics, la meteorologia, l'oceanografia, estan veient la sala de màquines, estan veient tot el que passa en el vaixell, també el que se'n diuen els esforços que rep el BUC, el casco del barco.
Perquè de vegades en funció d'aquests esforços s'ha de canviar el rumb, també. Tot això, aquesta informació, és la que rebran ells. Però és que en el quart pas... Això és diferent, ja. Aquí no hi ha ningú que estigui amb el timó. Això va sol, eh? I això és una planificació, una programació al 100%.
Amb alguns altres tipus de coses que després de ser vosos us puc dir, que hi ha incòsmics. Sí, sí, sí, ja pots ser clar, exacte. Hi ha reptes i també hi ha les claus de l'autonomia, no, diguem? La planificació aquesta ja s'ha aprovat ara amb alguns veïns més petits i es pot arribar a fer i tal.
Hi ha programes també, oi? Sí, sí, sí. Aquests programes ja hi són, eh? Hi ha uns quants. Sí, sí, és així, però... Tu t'imagines què passa amb un acte de pirateria? Amb un vaixell que no hi ha ningú? O amb un acte terrorista? O amb una situació que se't para el vaixell al mig de l'Atlàntic? Qui va recollir aquest vaixell?
Clar, i l'assegurança, com ho cobreix això. I una altra qüestió també important, Agustí, jo crec que la qüestió que estem parlant ja de Groenlàndia, que ho té el trama, que està tan capficat en Groenlàndia, sobretot les rutes àrtiques. En aquest sentit, no tindrà un accés de protagonisme el 3 i el 4 escenari, i sobretot també amb els trencagells?
Bueno... Podem veure-ho, això, en aquest sentit, que evolucioni per aquesta via més ràpida, com a horitzó, 30-45, que és el que es posa com a gravita? Bueno, jo crec que en aquests barcos que fan uns serveis molt especials, aquí la persona humana decideix molt, eh?
I fins i tot jo també estic veient que, i això ho estem parlant, que clar, una cosa és portar una mercaderia que pot ser carbó o una mercaderia més complexa com pot ser un gas natural licuant, no? Aquí són vaixells molt, molt segurs i hi ha moltes comprovacions perquè no pot fallar res.
perquè transportar un gas natural i 4 a menys 160 graus de temperatura, aquí no pot fallar res. Però si a sobre portes passatges, els ferris, els creuers... Això és una altra història. Això és una altra història. Perquè tu no pots deixar... Tu t'imagines pujar en un vaixell, ja no dic en 7.000, 5.000, no? En 500 persones...
que estan ja asseguts a les butaques al seu camarot sense que hi hagi un règim interior. Gent que... Clar, tot això és complex, eh? Sí, és difícil fins i tot d'imaginar. Una mica pervers, fins i tot.
Sí, perquè poden passar coses... Bé, la gent es bralla, la gent es pot... veu, la gent es pot posar malalta, i vol dir que alguns circulants hauran de vendre els barcos de passatge. Els de servei, justament els remolcadors o aquests trencageus... Exacte, jo veig més així, com aquest masque de trencageus que faran de Groenlander com a part de la intel·ligència estratègica.
Això falta que, mira, tota la part del pas del nord-est, que és el que va, si anem pel països bàltic, països nòrdics, i anéssim cap a Rússia, tot això està dominat pels russos, aquest tros. Ho hem d'anar deixant aquí. Dos segons, afegeixi el que volia afegir, però ho hem d'anar deixant aquí.
Jo el que estic veient és que el futur hi és. Jo no dic barcos del futur perquè aquests barcos ja existeixen, però sí que els veurem en un futur perquè la tecnologia existeix i aquí la normativa és importantíssima que es puguin posar d'acord tots els països que signen els convenis de l'Organització Marítima Internacional.
i que a mica a mica anirem veient pas a pas com van aquests vaixells que aniran apareixent en el mercat. N'estarem pendents, en tornarem a parlar un altre dia. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Gràcies a vosaltres. I Anna, moltes gràcies a tu també, una setmana més. Doncs moltíssimes gràcies, Marina, també als oients i sobretot agrair-li l'Agusti, que és un mestre de mestres en tot el sentit, i a nivell internacional, de l'MI i més enllà. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies i bona setmana, Blava.
Aquestes últimes setmanes s'està parlant i molt de la Garrotxa, el Pirineu Oriental, el Montseny, els Ports o Grazalema, però què tenen en comú tots ells, Sergi?
Doncs, Marina, que són òptims pluviomètrics, és a dir, indrets que per una constant en el seu comportament del clima, o comportament climàtic, fan que siguin autèntics orinals, és a dir, que hi plou moltíssim. Ara mateix, en el dia d'avui, perquè a part és molt interessant, ja has vist que t'he posat el de Grazalema, o hem posat el de Grazalema aquí a la introducció. Home, avui al Pirineu havia de ploure, no sé com està el tema perquè no ho he mirat, però avui hi havia aquesta previsió.
El Pirineu ha plogut una mica, però ara et donaré una dada. A Grazelema, que està a Càdiz, a la serrania a prop de mar, just a la punteta sud de la península, en el dia d'avui, a les 24 hores, porten 382 litres per metre quadrat a hores d'ara. Déu-n'hi-do. En un dia. Déu-n'hi-do. S'està inundant literal.
Vindria a ser una mica més del que plou a Lleida en tot l'any, per exemple, com per posar una xifra en el d'allò. S'estan inundant de tal manera que ara veia imatges per xarxes i por aí que els surt aigua dels endolls de les cases, de les parets i dels endolls de les cases, els surt aigua cap enfora. Els hi rega com...
Impressionant. Per què? Doncs mira, perquè avui precisament hem vingut a parlar d'això, de llocs on, degut a una barreja de factors meteorològics i factors geogràfics, fa que exprimeixin els núvols amb tot el seu potencial que hi hagi.
Quan passa, podríem dir això, passa quan en terrenys on hi ha una elevació, encara que sigui prou petita, pot ser petita o pot ser mitjana o gran, però que és una elevació perpendicular als vents que bufen habitualment. O sigui, per exemple...
Posem que si aquesta serra de Grazalema, aquesta serra de Cádiz, està orientada de nord a sud, els vents de l'oest que venen de l'Atlàntic carregats d'humitat i impacten perpendicularment i a l'aire què fa? A l'aire, al...
circular, puja a través d'aquest accident de la muntanya i al pujar es condensa i forma núvols. Aquests núvols van mantenint-se en el mateix temps durant hores i hores i hores per un procés, a part, que fa que totes aquestes gotetes d'aigua, de vapor d'aigua que forma el núvol, es condensin, s'ajuntin i acabin plovent. Per tant, plou encara molt més del que seria habitual.
En aquestes condicions es creen el que diem els òptims pluviomètrics, o sigui que són indrets on plou molt més que en indrets del voltant.
Hem dit que això és un tret climàtic. O sigui, ja sabem la diferència entre meteorologia i climatologia. Meteorologia és que avui em caiguin 40 litres per metre quadrat i climatologia és que la mitjana de pluja d'un 4 de febrer siguin 10 litres. La diferència.
Això vol dir que no és cosa puntual que en aquests indrets plogui molt. És una cosa recurrent, és una cosa que passa i ha passat sempre. Habitualment. És a dir, en aquestes condicions de vents dominants, per exemple, de borrasques atlàntiques, en el cas de Grazalema...
en el cas amb vents del sud-oest o el que serien els àbregos al sistema central, més sistema central encarat al Vall del Jerte i cap allà, cap a Extremadura, o bé, el que dèiem abans, la zona de la Garrotxa i el Pirineu Oriental en situacions, o els ports de Tortosa, en situacions de llevant, en situacions de vent de mar cap a terra que els arriba perpendicular, són els indrets on aquests vents poden ser més efectius i la pluja que es pot acumular sigui molt més abundant.
Els ports de Tortosa, per exemple, l'any passat es van superar els 1.400 o 1.600 litres per metre quadrat en tot el 2025 amb pluviometries molt semblants, per exemple, en llocs del Pirineu. Per tant, és una zona on hi plou moltíssim, moltíssim, moltíssim.
I és una situació que sempre ha estat així. És habitualment, aquests dies, mirant dades històriques, per exemple, de Grazalema o d'altres indrets, veiem que aquests episodis són recurrents, no?
Per posar-te una dada, per exemple, continuem amb aquest observatori de Càdix, que com avui és notícia, li donarem una miqueta més de bombo. Només en el mes de gener d'aquest passat 2026 hi van ploure 1.279 litres per metre quadrat. En un mes, en tot un mes. Ja n'hi do.
La mitjana anual d'aquí de Grazalema volta aproximadament als 2.000, 2.000 i escaig litros l'any, 2.000 litres per metre quadrat, o sigui que va ploure en un mes més de la meitat del que cau en tot l'any. El récord anterior, per exemple, estava en 1.115 litres el desembre del 2009.
Però no és només l'únic, com hem dit, la zona aquesta de Grazelema, la zona del Pirineu, la zona, per exemple, de Navarra, entre Navarra i Euskadi, per allà, Irati i tota aquella zona, allà és un altre lloc, un altre òptim pluviomètric...
i les muntanyes, sobretot, del sud de Galícia, entre el nord de Portugal i sud de Galícia, que allà, entre aquestes muntanyes i allà Navarre, són els dos indrets on, per exemple, on plou més de tota la península ibèrica.
I, finalment, dir-te que aquests òptims pluviomètrics es tradueix, evidentment, en el paisatge. O sigui, no té res a veure, per exemple, la vegetació de zones properes, on cau menys de la meitat de pluja, que aquestes zones. A Irati, com hem dit abans, per exemple, hi ha unes fagedes espectaculars. A la zona de la Garrotxa, a la zona del Montseny...
fins i tot a la zona nord de l'Alempordà, a Llorona, al Banyà, hi ha molta més vegetació. A la zona de Grazalema, per exemple, hi viuen uns abets, els pinsapos, que són uns abets relictes de la península ibèrica, acostumats a viure en aquestes pluviometries tan altes. I no només això. A zones, per exemple, altres òptims pluviomètrics,
característiques una mica diferents, però si aneu a les illes Canàries, tot el que dona a nord i nord-est de les illes Canàries, hi ha el que en diem la laurisilva, perquè allà la mateixa orografia amb els vents reté els núvols, fa que plogui i hi ha una vegetació molt i molt densa en tota aquella zona.
Déu-n'hi-do. De fet, últimament estic veient molta gent d'aquella zona de Càdiz que diu que no veuen el sol no sé des de quin dia. O sigui, que entenen per temps. Entenen per temps i el d'avui no s'acaba. Les properes hores igual. I demà i demà passat els hi tornarà aquesta setmana. Hem d'estar atents, verdaderament, perquè s'estan batent tots els rècords i...
I hi ha l'oportunitat que quan passen episodis d'aquests determinats, com el que va passar a València, per exemple, o el que passa ara en Cádiz, es donin a conèixer aquestes particularitats climàtiques d'aquests llocs. Ahir, per exemple, hi havia, si voleu recuperar en el perfil...
de l'AMET Divulga, de la xarxa X, el que era Twister abans, hi ha un fil explicatiu molt interessant de per què plou tant en aquestes zones. I ho van explicant pas a pas quins són tots els factors que intervenen. I està bé aprofitar episodis d'aquests per fer una miqueta així en plan divulgació general. Veurem com acaba tot plegat, perquè hem passat pràcticament de que no plovia a que plou massa. No hem trobat el terme mig.
Jo cantava aquell, el meu país, no sap ploure. Ja estem en una regió que és així. Doncs, Sergi Corral, no sé què hem d'esperar aquest febrer. Tindrem fred o ja tindrem més calor? No es veu molt fred, eh? Es veu un règim més o menys semblant al que estem tinguent ara. Baixes pressions, fronts atlàntics... Bé, veurem. Temps temperat, em podríem dir. De moment, així pinta.
Veurem. Moltes gràcies, Sergi, per estar aquí amb nosaltres una setmana més. Doncs fins la propera. Ens hi trobem. I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu? Sí!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Paye.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No he dret això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20. Ai, hola! Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis. Sí, sí. A tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. Tarragona actua amb 81 punts crítics pel que fa a la presència de coloms. Aquests primers es troben al centre i a la part alta. Un 80-90% afecten propietats privades. Jordi Baussells, biòleg i enginyer tècnic agrícola responsable de l'empresa adjudicatària, afirma que es tracta d'un gran repte d'ecologia urbana.
Aquest repte és un repte que no se solventa ni caçant coloms, ni matant coloms, ni eliminant els animals. És un tema d'ecologia. Per tant, ha de ser mesures estructurals sobre la font d'aliment de tots els coloms, la font de refugi i la font de llocs per reproduir-se. L'Ajuntament de Tarragona fa una crida a la col·laboració ciutadana per detectar focus conflictius i oferirà assessorament i una línia de subvencions.
Tarragona és la segona demarcació de Catalunya amb una major incidència i mortalitat per càncer tant en homes com en dones per darrere de Barcelona. Així ho indiquen les dades que ha fet públiques el Departament de Salut de la Generalitat coincidint amb el Dia Mundial contra aquesta malaltia. La gerent de l'Associació contra el Càncer a Tarragona, Begoña García, ha explicat a Tarragona Ràdio que en 5 anys han triplicat el nombre de persones ateses a la demarcació. Hem triplicat el nombre de persones ateses.
La incidència en dones a Tarragona durant el 2024 va ser de prop de 2.000 casos amb una mortalitat de 730. En els homes, 2.740 casos, la mortalitat de 1.120.
I avui recordem Manuel López Pasca, l'extinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes a l'Ajuntament i president de la Casa d'Andalusia, ha mort als 72 anys. El 2011 explicava, en una entrevista a Tarragona Ràdio, l'orgull de ser regidor de la seva ciutat. Ser regidor de la teva ciutat és un orgull, primer que res, un orgull i un honor. Però també és anar pel carrer que t'estiguin estirant de la samarreta i dir-te, escolta això, escolta l'altre. I això és una mica...
fumot tots els fins de setmana ocupats. O sigui, llavors el que no vull estar és la primera fila. Va ser també president de la Casa d'Andalusia a Tarragona, aficionat i soci del nàstic. Les notícies a 3W Tarragona, ràdio.cat.
Passen 3 minuts a les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora que dedicarem íntegrament a parlar de medi ambient, concretament del transport, que aquesta setmana ja n'hem parlat en diverses ocasions i també en vam parlar la setmana passada. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum. És dimecres i els dimecres vol dir que ens toca parlar de medi ambient. Per aquest matí ho tenim a punt el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendó. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, fidel presentadora. Aquí estem. Una setmaneta més. I avui tenim el Toni Ferran a nosaltres.
Sí, sí, i avui parlem que a hores d'ara és més fàcil anar amb patinet de Tarragona a Barcelona que anar amb tren, i que d'aquí poc potser ens estira un carruatge i també arribarem abans a Barcelona que anant amb tren, no? I tant, això per descomptat, eh? Qui ho dubti és que no entès de què va la cosa, encara.
Com acabarem amb aquest xou? L'acabarem? Bé, podem començar... Jo començo per la conclusió. Això és el resultat de la farta de manteniment de fa més de 20 anys, perquè el 2007 ja hi va haver una manifestació, el 2007 o perilla, ja hi va haver una manifestació per tot aquest tema. Han passat gairebé 20 anys i estem igual...
O pitjor? No, estem sense cap dubte. Molt, molt, molt, molt, molt pitjor. D'acord? Això que apuntes tu el 2007, el tema de les infraestructures, ja es va posar sobre la taula. De fet, tothom sap que això va ser un dels elements que va iniciar tot el procés, diguéssim, de reclamació d'aspiració nacional de Catalunya més recent. I l'inici de tot, l'inici de tot...
No ve pel tema del finançament, sinó que a l'inici de tot ve per la crisi de les infraestructures. Crisi de les infraestructures que uns quants anys després, quasi 18 anys després, tornem a estar al mateix lloc. I, efectivament, molt pitjor.
Jo volia fer un apunt, perquè ara m'ha vingut al cap, quan heu dit la data, m'ha vingut al cap l'any 2017, que segurament tots recordareu. I si feu memòria, hi havia una sèrie d'accions al carrer i unes proclames, una sèrie de moviments ciutadans...
per assolir la independència de Catalunya, etcètera. Tot el moment del procés, en podríem dir. Efectivament. Llavors, la culminació era aturar Catalunya i una de les propostes, de les proclames que es feien en aquell moment, era col·lapsar tota la xarxa viària, ferroviària, etcètera. És a dir, que hem arribat fins a aquest punt sense saber de fer absolutament res. La qual cosa no deixa de ser trepidant, sorprenent i garretibant. I...
Jo avui, com heu observat, no he fet cap introducció, acostumo a fer-la, i el motiu és que aquest tema té un enllaç molt col·lateral amb el medi ambient, òbviament el té, però és molt col·lateral. Llavors, jo crec que avui el Toni farà de mestre de cerimònies, mai millor dit...
i ens explicarà des del seu prisma els perquès, els exiguts, com dic jo de vegades, d'aquest caos, ja no només de Rodalies. Jo crec que estem vivint un caos a molts nivells i la ciutadania...
no està rebent les respostes, ni les dimissions, ni les assumpcions de responsabilitats que caldria. Llavors, a partir d'aquí, Toni, tu mateix, per on tu vulguis adreçar-ho, jo seguiré com si fos un vagó, eh?,
Tu portes la màquina. Anem fent camí, perquè aquest és un tema complex, evidentment. Té múltiples entrades, té múltiples mirades i múltiples problemàtiques. Però hi ha una cosa, i permeteu-me, amb tots aquests anys que porto aquí venint els dimecres
a col·laborar, a fer la col·laboració aquesta quinzenal, no havia fet mai servir una publicació meva, un article, jo vaig fent coses, i aquesta m'ha semblat que sí que era oportun esmentar-la, que és una publicació que es va fer a l'agost del 2026, a 25, és a dir... Espera un segon, puja't una miqueta el micròfon, que et sentirà millor.
Així és millor, ara? Així millor. Doncs és una publicació que es va fer l'any 2025, a l'agost, amb una revista que es diu La Gralla, i que porta per títol la línia de Rodalies i RAC4. Cada dia pitjor i ara ja en risc de col·lapse permanent, no? Això ho estàvem posant sobre la taula el mes d'agost de l'any 2025. Una dada, perquè sigui entesa també aquesta magnitud de la tragèdia, no? En el cas de Gelida, ja sabeu que jo soc de Gelida,
Fa 160 anys que el tren va arribar a Gelida. És una dada, jo crec, rellevant. I després de 160 anys que arribi el tren a Gelida està passant una cosa curiosa. No solament a Gelida, sinó en el conjunt de la xarxa. És a dir, 160 anys després que arribi el tren a Gelida estem arribant a Barcelona amb més malament...
i amb més temps de viatge. La qual cosa sembla com una contradicció, no? Diguéssim, les persones pioneres que posen en marxa el sistema de ferrocarril, en el cas, la línia R4 aquí de Catalunya, jo crec que estarien flipant si es donessin compte de la situació actual 160 anys després, no? I, per tant, això és molt preocupant. Sempre les mirades enrere són necessàries, eh? Perquè si no es fa la mirada enrere...
sembla que les coses són acabades d'arribar, són com molt recents. I ara anirem amb els temes de medi ambient, però per entendre això hem d'entendre que estem en un col·lapse, és a dir, estem en un col·lapse de tot el sistema ferroviari català. I quan diem ferroviari no només estem parlant de viatges, també estem parlant de mercaderies. Penseu que una de les estratègies ambientals, o dues de les estratègies ambientals molt importants que hi ha a casa nostra, és el transport públic, que sigui eficaç,
Perquè si un transport públic per ferrocarril de viatgers és eficaç, sempre recordeu també una altra cosa, que sempre quan parlem de trens, sempre hem de parlar de trens més autobús. Ara sap greu dir això perquè sembla que la xarxa de rodalies s'hagi transformat en una xarxa de busos. Però sempre per entendre, i ho vam explicar en un programa, com s'arriba a tots els llocs del territori, hem de tenir el combinat tren més autobús interurbà.
Doncs bé, aquesta xarxa immensa de transport públic de persones també està, diguéssim, en una situació realment molt complicada, però després hi ha una altra xarxa també que està en una situació extremadament complicada, que és la xarxa de mercaderies, que fins i tot se'n parla molt poc de la xarxa de mercaderies. Penseu quan parlem de mercaderies, estem parlant de mercaderies al port de Barcelona i també al port de Tarragona, i tota la logística de transport internacional de mercaderies.
Catalunya, sabeu, és un dels països que té un percentatge de transport per tren baix de mercaderies, estaríem parlant al voltant d'un 5%, l'immensa majoria es fa encara a data d'avui per carretera i amb camions,
Però hi ha tota una estratègia d'intentar muntar un corredor de mercaderies. Aquest corredor de mercaderies que s'està intentant muntar també està col·lapsat. I aquí, qui hagi seguit una mica les problemàtiques aquests dies, sap que hi ha un túnel molt famós, que s'ha fet tristament famós, que és el túnel de Rubí. Aquest túnel de Rubí està col·lapsant tota la sortida de mercaderies del port de Barcelona.
Ara es comença a posar sobre la taula, eh? Si anem al port de Barcelona, es comença a posar sobre la taula la quantitat d'estoc de mercaderies que estan allà quietes, perquè l'únic camí que poden sortir és en transport per camió. Per tant, ostres, les conseqüències ambientals d'això és que són enormes. Imagineu-vos tot el col·lapse de les mercaderies que no poden sortir en tren, totes les dificultats dels viatgers que no poden arribar, i quan parlem de dificultats de viatgers, també hem d'entendre que
S'estan amb un rodal, que podríem fixar sobretot a uns 150 quilòmetres al voltant de Barcelona, on hi ha més població. Amb aquest rodal, la quantitat d'increment que s'ha hagut de fer de cotxes particulars, que ja s'havien quedat, diguéssim, al graig, i la gent havia optat pel transport públic, tant fos amb autobús com fos amb...
amb tren. I el transport amb autobús, per exemple, moltes rutes s'estan incrementant, i això també se'n parla poc, entre una hora, dues hores, dues hores i mitja, per fer el mateix recorregut que abans es feien 40 minuts, 30 minuts. Per tant, si anem sumant tot això, tots aquests temps i totes aquestes dificultats, ja podeu veure que estem davant també d'un problema ambiental greu, en el sentit que això comporta més emissions, no?,
més pèrdua, diguéssim, també d'eficiència i competitivitat, i tot això té unes conseqüències i unes derivades ambientals molt greus. A banda, no?, de la infraestructura. Si voleu, anem a poc a poc entrant en tot això.
Bé, jo entenc el que estàs explicant, entenc aquestes derivades de la situació caòtica que es viu a nivell de transport, passatgers, mercaderies, podríem dir que va una cosa lligada amb l'altra.
El que no acabo de veure és que això en percentatge, no sé si tens alguna dada o demano massa, però en percentatge, jo crec que el transport de viatgers amb aquest menjar, amb el ferrocarril, no deixa de ser puntualment
com ho diria, col·lateral. És a dir, el major gruix de transport a nivell de ciutadania es fa amb vehicle privat i, com has explicat, el major gruix de transport de mercaderies es fa a través de carretera amb camions, amb vehicles cisterna, etc. Llavors, no sé fins a quin punt aquesta situació caòtica que afecta el sistema ferroviari i, per extensió, complica tota la circulació. A molts nivells...
pot tenir un efecte realment notori en percentatge. El transport de mercaderies potser sí que es fa molt per carretera, però Déu-n'hi-do, eh?, el transport de tren, de persones, per casos d'oci, jo crec que sí que s'utilitza més el vehicle privat...
Però per casos de feina, jo, per exemple, durant una època bastant llarga de la meva vida, agafava el tren per anar a Barcelona i tornar cada dia per feina, i el tren de les set, que no és a les set, en punts surt una mica abans, que va directe a Barcelona, anava ple cada, cada, cada dia. Vull dir...
Per això dic, Marina, que estaria bé tenir els percentatges, perquè jo també m'ha tocat fer, per tema de feina, el recorregut en cotxe des de Tarragona a Cerdanyola, des de Tarragona a Sant Cugat cada dia, anar i tornar, anava, per cert, per l'Urdal, per no haver de pagar l'autopista, i, òbviament, era un tràgic tallar aquí, pesat. Hi ha molta gent que es desplaça per autopista, per autovia, per carreteres secundàries, carreteres comarcals...
Hi ha moltíssim trànsit a tota Catalunya i potser, amb tot el carinyo, perquè jo també he estat usuari de Renfe, quan era Renfe i no era DIF, doncs, òbviament, el que tu dius, Marina, els dies punta, els divendres per la tarda, quan tots els estudiants de Barcelona tornen cap a comarques, doncs, efectivament, els trens van plens fins dalt, no?
però en el dia a dia caldria veure aquesta quantificació del transport per carretera versus transport ferroviari. Bé, sí, dades, suposo que al llarg dels propers mesos aniran apareixent, perquè això és un fet ara concret que acaba de produir-se, i que el desllorigador de tot això...
Curiosament, no deixa de ser un accident de tren que es produeix a Gelida, no? Perquè, de fet, la tempesta perfecta es comença... No es comença amb l'accident més greu que haver-hi, diguéssim, a Andalusia, sinó que comença per l'accident, perquè aquell no té relació amb tot el que està passant aquí a Catalunya, no? Comença per l'accident de Gelida, no? L'accident de Gelida el que provoca és un efecte en cadena, no?, de fets, d'esdeveniments, no?,
I apareixen com coses que són realment sorprenents, no? Perquè si no, jo crec que si algú no té la capacitat de sorprendre's quan hi ha unes administracions, a DIF és una d'elles, no és l'única administració, també és Renfe en aquest cas, no?, a l'operador.
que sembla que desconeixen l'estat de la xarxa. Això a mi em sorprèn molt, que els responsables d'una cosa no sàpiguen com està la xarxa, que ells mateixos estan totalant i estan seguint. Això...
No treu que puguin aparèixer uns temes puntuals per pluges que sí, potser greugin algunes situacions. Però la base, la base dels problemes no és aquestes pluges recents. La base dels problemes són problemes endèmics que es van arrossegant any rere any. Algun pot dir, per exemple, suposo que heu vist fotografies i a l'epidulada n'he posat dues molt significatives que han sortit per totes les xarxes, no? Un és el famós túnel de... fals túnel...
de la via del Garraf, en el qual hi ha un pilastre que s'aguanta amb tres fustes i com una meravella. Això no té res a veure amb les pluges. Això no té res a veure amb l'accident de Gelida. Això té a veure amb una cosa, que és la manca absoluta de manteniment per part dels responsables de la infraestructura.
I si algun diu que desconeixi això, un responsable de l'infraestructura em diu, és que no ho sabia, jo li diria, sisplau, agafa la porta i surt, perquè tu, com a responsable de l'infraestructura, no pots alegar ni ignorància ni desconeixement, i has de saber exactament on està. Resulta que han hagut de fer una cosa com surrealista, que és agafar maquinistes, agafar tothom, i vinga, tots a patejar-se les vies per veure si trobem on hi ha el problema. Home...
Si algú es creu que això és una cosa sèria, això de sèria no té res, no? I tornem a les conseqüències ambientals, que sí que són molt greus, perquè tots aquests fets, el que provocaran també, i això no és un tema menor, és un endarreriment d'estratègies. És a dir, el Parlament de Catalunya, el Govern de Catalunya, fa molts anys, i això vam parlar amb un altre programa, ja va fer unes famoses directrius nacionals de mobilitat. Aquestes directrius nacionals de mobilitat contemplaven, entre altres coses, no?,
l'impuls del transport de mercaderies. Si volem que el transport de mercaderies sigui eficient i es faci majoritàriament per ferrocarril, això contempla una bona infraestructura de transport de mercaderies, uns bons intercanviadors entre tren i camió, una xarxa de distribució local...
un transport a llarga distància, la capacitat de poder posar grans trens en circulació... Totes aquestes obres, amb l'endarreriment que ara s'ha posat sobre la taula, que serà un endarreriment que no durarà, per desgràcia, ni un mes, ni dos, ni tres... Jo crec, i vull ser optimista, que d'aquest azucat no hi sortirem en deu anys. D'acord? La magnitud de la tragèdia és enorme. I deu anys més...
Tenim que suportar, diguéssim, aquest nivell de caos constant amb el transport de mercaderies és molt greu. Les conseqüències ambientals d'això són gravíssimes. I les conseqüències per la gent ja és que no tenen nom, no? Perquè si el transport ha de ser fiable, ha de ser segur, ha de ser, diguéssim, eficient...
I fins i tot, encara que tímidament per les notícies, perquè tampoc se'n parla bé d'això, comencen a dir no, és que l'imatge reputacional que té el port de Barcelona començarà a caure si no pot treure mercaderies. Les poques mercaderies que treuen tren no les pot treure. Home, però a quin país vivim?
I després una altra cosa encara molt més greu, eh? El disseny que s'està fent del corredor mediterrani amb el tercer fil tampoc serà la solució. Això és una solució provisional a l'espera d'un corredor realment segregat de mercaderies. Per tant, fixeu-vos-hi que a nivell ambiental...
venim d'unes infraestructures que haurien de ser eficients en transport públic, que hauríem d'aconseguir que en comptes de 400.000 veïns, persones, fessin usuaris de rodalies, n'hi hagués un milió, no? I que en comptes de portar un 3% de mercaderies en tren, en portéssim el 70% en tren, no? Féssim les coses ben fetes. Doncs imagineu-vos no fer això, anant darrer en els calendaris i en una situació, diguéssim, d'intentar millorar els temes ambientals. Evidentment,
I es veu que això també entrem en un problema ambiental de grans dimensions, encara que potser a data d'avui, degut a l'impacte del transport de mercadis i viatger, no sigui encara tan greu. Però, escolta, si no solucionem tots aquests temes, la magnitud de la tragèdia anirà augmentant, i el col·lapse provocat pel transport de mercadis per carretera cada dia serà més gran.
Clar, jo aquí he de fer, em toca fer. Em toca i ho dic amb alegria. Em toca fer l'advocat del diable.
perquè estem sovint barrejant models. I això és una cosa que a mi em descol·loca molt, no? Perquè, per una banda, estem dient que volem comerç de proximitat, que volem eficiència, no només energètica, també en el transport, en la gestió de residus, en l'aigua, en tot. Volem ser eficients. Però, en canvi, seguim mantenint un model que jo diria que no ha canviat en els darrers 200 anys, que és el d'importació-exportació.
que per un país com a tal, o un estat, és un model necessari. Molt bé. Però com migrem des d'aquest model que fa tan necessari el transport de mercaderies per carretera, per tren, per vaixell... Compte, que no n'hem parlat d'això. Estem portant mercaderies al port de Barcelona i al port de Tarragona
des de llocs com la Xina, com l'Índia... És a dir, on està l'eficiència després traduïda? Sí, ja hem esgotat qualsevol mena d'eficiència portant productes que venen de molts i molts milers de quilòmetres a Marallà, no?
Llavors, aquesta és la paradoxa que vull posar sobre la taula, Toni, perquè jo entenc perfectament que l'impacte ambiental de qualsevol activitat humana sempre hi és, i sobretot quan no es fan les coses amb seny.
Però, per altra banda, estem, jo crec, que barrejant dos models. Un que seria, diguem-li, el capitalista, el de importació-exportació, la balança comercial famosa que ens explicaven de petitets i que jo no vaig aconseguir mai entendre. I després hi ha aquesta altra vessant, que és la més woke, amb...
perdó de l'expressió, però jo crec que és la més adient, que és aquesta corrent woke, que tot ha de ser de proximitat, tot ha de ser quilòmetre zero, tot ha de ser comerç just, i estan ballant entre aquestes dues aigües. Jo crec que seria interessant migrar...
Buscau un punt intermigio que pugui ser equilibrat entre aquests dos models. Com ho veus, Toni? Bé, això és així. Aquí el que sempre parlem nosaltres és de com gestionem la transició. Efectivament, a data d'avui, avui que som, si no recordo malament, 4 de febrer del 2026, per no equivocar-me amb la data, a data d'avui,
La immensa majoria de mercaderies no són de quilòmetre zero, d'acord? Això és una obvietat. Tampoc són de comerç just, tampoc és de comerç de proximitat, però això no treu que s'hagi de fer un esforç per avançar en això i augmentar els percentatges.
Catalunya no pot ser tot el 100% de la seva producció i tota l'alimentació dels catalans i catalanes, no pot ser tota ella de quilòmetre zero. Això és una obvietat. Ara bé, que no pugui ser tot el 100% de quilòmetre zero no vol dir que ens hàgim de quedar amb un 10%.
vol dir que a lo millor s'han de fer esforços per arribar al 30, al 40, al 50, jo crec que fins i tot es podria arribar a un 60, però ja quan comencéssim a pujar més amunt difícilment podríem assolir-ho, d'acord? És impossible arribar al 100% amb tot, amb sabates, amb roba, amb alimentació, amb medicina, esclar, perquè si solament parlem d'alimentació és una cosa, però és que ni amb alimentació podem arribar al 100%, no?
Però sí que s'han de fer esforços per anar cap allà. És a dir, els governs i les estratègies que s'han de fer ens han de permetre fer un acompanyament i que el percentatge de quilòmetres d'aire de producció local i comerç just cada vegada sigui més gran. Això com a estratègia ha de ser així. En aquesta estratègia,
Sí que és molt important el tema del transport. I sí que és molt important el tema del càlcul d'emissions. D'acord? És a dir, i això m'ha agradat que obrissis aquest meló, com dius tu, dels vaixells, no? I posem sobre la taula...
Jo sóc pensaria que ara parlaríem del Mercosur i parlaríem de la corta amb l'Índia. Però va bé, va bé com a exemple, d'acord? Perquè una de les coses que es posa sobre la taula és la portada amb vaixell, no? Ja sabeu que les mercaderies, el gran transport de mercaderies no és amb avió. Alguna petita part vindrà amb avió, però la immensa majoria de transport de mercaderies internacional és via vaixell marítima, no?
Doncs bé, si nosaltres posem, incorporem el càlcul d'emissions a tots els productes, evidentment que aquests productes que venen de més lluny sortiran amb un càlcul d'emissions pitjor. Per tant, es pot obrir una estratègia de certificació de productes en les quals l'usuari ja comenci a entendre també la seva petjada, diguéssim, ecològica i la seva petjada d'emissions.
Evidentment, els productes de quilòmetre zero són productes que això, el seu càlcul d'emissions en general, sempre pot haver-hi excepcions, serà molt petit. I després, aquí s'obre una altra porta. Jo crec que potser d'això en podem fer un programa específic, perquè jo vaig tenir la sort i l'oportunitat
de conèixer una estratègia molt potent de quilòmetre zero amb menjadors escolars. I que no venia en cap cas per obligació, sinó que venia per una seducció, per un procés de seducció i per un procés de participació voluntària. Per tant, no estan ni obligats i ho fan perquè volen.
I amb aquesta estratègia de menjadors escolars hi ha bona part del producte que es fa, que és de quilòmetre zero. I com es fa si no estàs obligat i la llei no t'empara? Doncs es fa amb estratègies, diguéssim, de fer entendre...
Els que prenen decisions de compra, les bondats d'aquests productes i la seva col·laboració amb productes de proximitat i estratègies també de portar-li, dinamitzar activitats a les escoles amb persones famoses, sense cost...
si participen d'aquesta estratègia. Per tant, és una estratègia que, insisteixo, no estan obligats, els que ho fan ho fan perquè volen i ho fan com un plus, no? I, curiosament, en aquest subsector, no d'alimentació global del país, però en el subsector menjadors escolars, aquí sí, aquí sí, que el 70% seria d'aquesta lògica sense estar obligats.
Per tant, ostres, vol dir que el país es mou, vol dir que hi ha iniciatives, vol dir que hi ha gent que té moltes iniciatives posades al cap amb aquestes estratègies. Això mateix que estem parlant ho podem traslladar al tema de Mercosur o l'acord comercial amb la Índia. I fixa't que les peces del Touler s'estan movent. Per tant, el moviment d'aquestes peces del Touler també ha de ser que ambientalment no surtin pitjor, sinó que com a mínim estiguem igual i desitjablement millor. El balanç global, si pot ser, millor.
I aquí insisteixo que hi ha una porta que és important, que la normativa s'hi compara, que és el càlcul d'emissions, no? I, per tant, amb el càlcul d'emissions, el que surt molt ben beneficiat i el que surt molt reforçat, evidentment, són les estratègies de transport públic i transport públic també col·lectiu de mercaderies, no? Però per poder fer això, què necessitem? Bona xarxa, bona infraestructura, que sigui eficient, que estigui posada al dia, que sigui competitiva, no?,
Tenim exemples a casa nostra de tot això? Sí. En tenim dos, curiosament, de bons exemples, no? Cadascú valorarà d'aquests dos quins li sembla que és millor. Tenim un bon exemple que és el metro de Barcelona, la xarxa de metro de Barcelona. I tenim un altre bon exemple que és ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, no?
Fins i tot, amb el famós poble aquell, si recordeu, el tren de la poble, que és l'última cosa que el ministeri es va voler treure de sobre, que el volien tancar, el tren de la poble que va de Lleida a poble de Segur.
el volien tancar, i el van dir a la Generalitat, ens el quedem, doncs ens el quedem. Doncs aquest tren, si veiéssiu les inversions que s'han fet, i veiéssiu l'estat dels vehicles, i veiéssiu l'estat de les vies, és estar tot el dia. I era una ruïna, i no solament una ruïna, amb una infraestructura absolutament precària. Quan la Generalitat agafa el que inicialment eren els ferrocarrils de Sarrià, hem de fer història, hem de fer mirada enrere sempre, important. També eren com una rèmora, eh?,
Era una cosa que s'havia fet en el passat, no per les administracions, sinó per iniciativa, entre cometes, d'empresaris i popular. El funicular de Gelida, per exemple, avui sortirà a Gelida diverses vegades, a part de l'accident, també el posa en marxa l'iniciativa popular. No el posa l'administració pública en marxa, el posa l'iniciativa popular...
de les persones que volen anar a treballar a dues fàbriques de paper, que era en aquell moment la fàbrica Lluís Guarro Casas i el molí de paper La Gelidensa. I el 90% dels veïns i veïnes de Gelida treballaven a aquests dos molins. La iniciativa popular va fer que es muntés un funicular amb l'objectiu inicial de portar els treballadors a baix a baix.
al riu, que és on hi havia els dos molins. Salvant un desnivell d'uns 300 metres amb una via de funi al voltant dos quilòmetres. I això no ho fa l'administració pública. Això fa una iniciativa popular. Després... Privada. Privada. Sí, sí.
Després, quan arriba el tren, al cap d'aquest famós línia que passa per Gelida, i passa justament pels Molins Paperers, ja també s'incorpora l'ús del funicular a anar a agafar el tren. Però penseu que en aquesta època que estic parlant, anar a agafar el tren, volia dir, anar a agafar un tren... Bueno, ara diré, hòstia, és que estem igual, ara. Per 60 anys estem igual. Un tren cada dues hores, o cada tres, o cada quatre, que hi havia en aquella època. Per tant, no era l'objectiu, me'n vaig a Barcelona amb mitja hora, no?
Però aquestes iniciatives que en el passat inicien de manera privada i popular, després l'administració se les fa seva. Generalitat de Catalunya es fa seu tot això i ho agafa en un estat precari, perquè això requeria inversions i requeria moltes coses. I què fa la Generalitat? Revoluciona tot això, ho posa al dia i ho posa en un servei eficient. Cosa...
que ni a DIF ni a Renfe ni al Ministeri en Rodalies han fet. I ara sí, tots ploren, perquè hi ha una colla de ploraners ara, no? Però, ostres, sisplau, torno al principi, eh? Joan Ramon, si tu fossis el responsable d'aquestes coses, estic segur, vaja, 100% segur, que tu sabries exactament on estan tots els problemes. Una altra cosa és que els poguessis solucionar, però que sabries exactament on estan totes les llufes, vaja, això ho tinc claríssim que ho sabries, no?,
Bé, per al·lusions, algun dia potser sí que seré responsable d'alguna cosa més que de casa meva. Aquí hi ha diverses coses en joc. He de tornar a fer d'advocat del diable, perquè és que m'ho poses en safata de plata. Endavant, endavant. I clar, tu ara comentaves el metro de Barcelona...
Lògicament, és una fita a nivell de país, a nivell de Catalunya, tenir un metro amb tantes línies i que arriba a tants llocs, fins i tot fora del que seria estrictament el cinturó o el cordó metropolità. Lògicament, a costat arriba fins aquí. Moltíssim. No s'ha arribat d'un dia per l'altre. I no està acabat.
i encara s'estan fent ampliacions, la qual cosa està molt bé. Però, insisteixo, això és un cas puntual en un àmbit de 3 milions de potencials usuaris. El problema sempre és a comarques. Això els que som del sud ho tenim molt clar. Sempre hem conviscut amb aquesta precarietat i quan Rodalies eren regionales,
els que tenim ja una edat, o recordem com a regionales, precisament el nom no era casual. Regionales, de la región, allò saps? El que no és el centre és regional. I sempre hi havia aquests retards, aquestes avaries, que ara sembla sorprendre, no? Ostres, és que hi ha una avaria, no sé quin punt... No, no, perdona, avaries n'hi ha hagut tota la vida, no? Llavors em parlaves també dels ferrocarrils catalans i jo tinc un record. Un record negatiu. Segur? Segur.
Perquè jo recordo, quan era bastant més jove que ara, que algun cop, amb els amics, anàvem a Núria.
I sempre es plantegeu el mateix dilema. Paguem, no sé quan eren pessetes, un disbarat, paguem les 2.000 pessetes que val anar de Ribes de Freser a Núria o anem caminant? I jo era el dels que sempre deia anem caminant, que de pas farem una mica d'esport i de salut, no? Clar, jo he vist també que com a iniciativa, com tu deies, popular, més aviat, des del meu punt de vista, és iniciativa privada que...
ha acabat recollint diner, recollint finançament públic. Això seria un altre debat. Això seria molt interessant. També saber un percentatge, quin percentatge dels ferroquerils de la Generalitat
es paguen amb diner públic. Tot, tot avui. I quina part es paga amb el bitllet dels usuaris, que és el que jo us comentava de Núria, que realment dius, home, el cremallera és molt bonic, i veus tot el paisatge i no et canses, però Déu-n'hi-do el que costa un bitllet de cremallera. Bé, també volia comentar, Toni, ja que has parlat del tema de proximitat, de mercaderies amb aixell...
Tampoc se'n centrar molt a fons. Justament la setmana passada vàrem parlar aquí en aquest programa de Pesta porcina africana. Jo vaig fer un esment al sector porcí. Jo crec que a Mollerussa d'aquí a poc em posaran una estàtua.
Amb el meu nom. Sí, segurament. I, bueno, doncs... En fi. Llavors, amb el sector porcí, i ho vaig explicar la setmana passada, passa una cosa molt curiosa, que podríem dir... Oh, que bé, no? Tenim porcs a Catalunya. De fet, en tenim un per cada persona. Un porc per habitant. I, per tant, podria menjar tranquil·lament de proximitat. Què passa?
que és que en realitat només el 20% o el 30% molestirà, és per consum propi a Catalunya. El 70%, entre 70 i 80%, és d'exportació, i una part se'n va a França, que això és una data molt curiosa,
Però una altra part se'n va a la Xina, Toni, se'n va a la Xina. Llavors, clar, això que comentaves, no? Sí, és que estem important amb vaixells des del Mercosur, des de l'Índia, des de la Xina, sí, però és que nosaltres també estem pecant, estem portant els nostres productes a la Xina i ens quedem aquí el residu, que són els porins, i que ens carregam els equífers amb els nitrats, no? Llavors, clar, és molt complexa. Parlar de macroeconomia...
i d'importació-exportació. Llavors, quan ho barregem amb transport, per mi, és encara més complex. Bé, no, jo crec que no, perquè tu estàs posant alguns exemples i que no són homologables, diguem-ne amb algunes coses, no?
El cremeller de Núria. Però això és anecdòtic, eh? Si em parles del Porcí, llavors ja... Anem al Porcí també, si vols. Però parlem del cremeller de Núria. El cremeller de Núria s'ha entès com un tren turístic, no com un transport, diguéssim, de masses per anar a la feina.
Escolta, la gent que no té bon estat físic, només hi pot arribar un cremallera, Núria. No, no, i jo també hi arribo a un cremallera. I busca't el preu. Mentre estaves xerrant, estàs buscant el preu del cremallera. Ara deu ser més barat. 34 euros. Oh, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Si fas una vegada... Un moment, 34 euros si fas una vegada. Sí, sí, 34 euros és un dinar més, diguéssim, dos dinars, diguem-ne, no? Si són de 17 euros...
i si són una mica més cars és un dinar.
Però és una infraestructura de transport, diguéssim, no diari, d'acord? No per anar a feina, sinó amb vocació turística, no? I aquest preu del bitllet l'hem de comparar, per exemple, amb el preu del bitllet per anar aigües tortes, per exemple, o per pujar a Sant Maurici en taxi, no? Si tu a data d'avui vols pujar a Sant Maurici en taxi, és a dir, també pot ser el mateix, puges caminant,
que hi ha molta gent que ho fa, però després hi ha una certa gent que també, si vol gaudir d'aquell espai natural, per molt que vulgui caminar, no pot. Perquè és més gran, perquè es cansa més, no cal tampoc. O perquè és una canalla molt petita. Pels motius que siguin, necessiten d'un suport de vehicle per anar a veure, per exemple, a Sant Mourici.
Ara estava buscant l'opera, encara no l'he trobat, però diria que estem parlant de 22 euros. D'acord? Si nosaltres anem a Montserrat, per exemple, també és un element, diguéssim, cultural, religiós, de lleure, i també hi ha un cremallera per pujar cap allà dalt. Per tant, aquests elements no són de transport col·lectiu diari, sinó que són uns elements de gaudir d'uns espais...
amb uns elements naturals i altres elements culturals o religiosos, els que siguin, no, i això, dissuadir que es pugi en vehicle privat. Per tant, és el que diríem el mètode del càlcul de viatge. Jo, si vull anar a Núria, sé que tinc que pagar aquests 34 euros. Si vull anar-hi molt sovint a Núria, el preu canvia, perquè l'abonament de temporada va a 109 euros. És un altre preu molt diferent de tota la temporada. Però no deixa de ser un element turístic.
Tornem a la... Compte amb això, perquè no traiem importància al turisme a Catalunya. És a dir, a nivell d'economia de país, el turisme pesa molt. I ja sigui el turisme rural com el turisme de platja. Aquí també trobaríem grans diferències. Et volia només apostillar, com diríem en castellà...
que al Puigmal no s'hi puja ni en cremallera ni en taxi, eh que no? No. Doncs ho poso en context perquè sembla que haguem de fer-ho tot turístic. I no, no té per què. Per raons històriques, segurament, quan es va construir el primer cremallera a Núria, hi devia haver alguna activitat minera, alguna altra cosa que no fos exclusivament al turisme.
Aquí és on vaig. Però sí, sí, d'acord, però penso una cosa, i anem obrint, diguéssim, capes. Capes, no? Nosaltres aquí, per exemple, amb el tema aquest, i tu ho saps molt bé, i ho han defensat també públicament, nosaltres a casa nostra tenim, fent números rodons, és igual, em permeteu una llicència que no sigui precis, però és igual. 190 espais protegits, d'acord? D'aquests 190 espais protegits, que hi hagi algun element de transport col·lectiu per poder-hi pujar...
Hi ha el tema de Caramellera de Núria, el tema de Montserrat,
Podríem afegir-hi Barcelona, en un sentit ampli, a Collserola no hi ha un element, diguéssim, per pujar d'aquesta manera, sí que hi ha un... Depèn de quina zona de Collserola també trobaríem un funicular. Tindríem el tema de pujar amb llips a la zona d'Aigüestortes, diguéssim, al parc d'Aigüestortes i Sant Maurici.
I poca cosa més, i poca cosa més. Per tant, de 190 espais, solament n'hi ha 5 o 6 generosos que hi hagi aquesta estratègia, diguéssim, de transport. I jo també soc una persona que defensa la idea que tothom...
al marge de la seva condició física, ha de poder gaudir per pujar a alguns llocs. Tu mateix et deies l'altre dia, recorda que deies, home, és que no es pot anar a tot arreu una persona que tingui mobilitat reduïda. 100% d'acord. Però això no treu que en alguns llocs sí pugui anar-hi. I, per exemple, una persona amb mobilitat reduïda pot pujar perfectament a Sant Joan amb tota l'estructura que hi ha de ferrocarrils de la Generalitat per pujar a dalt, després els funiculars que et poden desplaçar més amunt,
A Núria també pot pujar una posa de Mare Rodida, a Aigüestortes també. Per tant, sí que hi ha alguns espais que estan preparats també per aquests col·lectius. Ho dic per situar aquest tema i treure'l del tema del transport que estem parlant de rodalies i mercaderies.
Dit això... Espera, només un incís. Segurament ho coneixes. Hi ha un sistema de transport adaptat precisament per persones amb mobilitat reduïda. N'hi ha uns quants, però n'hi ha un d'ells amb el qual jo vaig tenir una certa relació fa uns anys, que es diu Joelet. La Joelet és una mena de poltrona o de sillita de la reina, com es diu en castellà,
A la qual dos persones, si no recordo malament, també pot ser una, però per un és molt pesat. Normalment són dos. Dos persones porten aquesta mena de cadira adaptada perquè la tercera persona, que és la persona que té la mobilitat reduïda, doncs pugui...
arribar al mateix lloc on arriben les persones que sí tenen el 100% de mobilitat. Sí, sí, però coincidirà, sí, sí, i coses d'aquestes n'hi ha diverses, i fins i tot se n'ha fet alguna experiència, no?, i s'ha filmat, per exemple, si no recordo malament, també al parc d'Aigües Torta i Sant Maurici, pujant una persona fins a Cotes, però...
Però això existeix, però insisteixo, no és ni massiu ni és molt habitual. Estem parlant que això a data d'avui té una capacitat de portar persones amunt i avall, diguem-ne, molt limitada perquè, diguéssim, va, no sé, no sé com xifrar-ho, però podríem dir 100-200 persones. No té capacitat de transportar, diguéssim, cada dia 1.000 persones. Anem a Porcí i tornem al tema de rodalies i al tema d'aquest de les mercaderies.
El tema del porcí no deixa de ser una indústria. Jo crec que quan parlem del porcí li hem d'afegir la paraula indústria, perquè si no li afegim la paraula indústria ens equivoquem. Que sigui indústria no és pejoratiu.
d'entrada, perquè la indústria no té per què ser pejorativa. Però sí que s'ha entès conceptualment com una indústria, d'acord? És a dir, no ha de ser entès com una ramaderia extensiva de xai o d'altres elements. Això té una altra lògica diferent, d'acord?
En canvi, la producció del porcí ha de ser entès com una activitat de caire industrial. Quan diem una activitat de caire industrial, ja l'estem posant en un carril concret, que vol dir que tota indústria, no la porcina no, i la que produeix cotxes, i la indústria que produeix qualsevol altre component,
ha de fer-se càrrec de la gestió dels seus residus. D'acord? Això és una obvietat, diguéssim, amb el tema de producció industrial. Algú s'imagina una fàbrica que faci acabats de crom, ja per posar una cosa molt contaminant, no? Crom 6 i crom hexavalent i crom 3.
els niquelats aquests que es fan, i no es faci càrrec de depuració d'aquestes aigües, estic segur que es posaria el crit al cel. Per tant, és una activitat industrial que ha de fer correctament les seves coses, sigui produint porcs o sigui produint niquelats. És igual, és indiferent. O la indústria del cava, o la indústria del vi...
Què fa la indústria del cab i la indústria del vi? Què agafa? Totes les coses que li soven i les llença al primer barranc. Home, no, això no va així. Per tant, tota l'activitat industrial ha de fer-se càrrec de la gestió dels seus residus. Aquí podem obrir la porta amb el tema, por sí, amb el tema dels residus i amb el tema del transport, també.
Marxo ja. De fet, amb el sector vitivinícola, ens passaria alguna cosa semblant del que ens passa amb el porcí, que hi ha una gran part de la producció vitivinícola que s'exporta. I només en consumim una petita part. Efectivament.
Això a nivell... Aquesta jo crec que és la qüestió. Ara, quan marci, si vols aprofundir, et deixaré el teu minut de glòria. No faltava més. Però potser és la qüestió que s'hauria d'aprofundir, en trencar aquest desequilibri tan patent que hi ha entre transport, consum, capitalisme, proximitat...
com ho podem combregar? Per mi, aquestes coses, entre cometes, no són fàcils de fer, però conceptualment, torno a dir...
Són senzilles. Aquí el que es tracta és de fer transicions. Això ho hem parlat moltes vegades, Joan Ramon, com passem d'un model a un altre, i com fem la transició. I entendre que la transició és un viatge. A vegades el viatge pot ser curt, uns mesos, però amb els temes que estem parlant no és un viatge curt, són viatges llargs. Estem parlant de viatges sent optimistes que poden durar uns quants anys, 10 anys. Es poden fer eterns, eh?
No, s'estan fent eterns. S'estan fent eterns per manca, diguéssim, de voluntat i per manca de lideratge polític d'aquestes coses. Perquè si es vol, i això és una frase que és òbvia, si es vol es pot. I si es vol, les coses, fent-se un simil portuari, arriben a bon port. Però s'ha de voler, s'hi han de posar els mecanismes, els mitjans, els recursos...
I sempre ho hem dit moltes vegades, a Catalunya tenim la gran sort, perquè jo crec que és una sort... Déu, jo crec que és una sort... Ja m'adeu a Joan Ramon Mendo, per la gent que no ho està veient. Jo crec que és una sort immensa, que a Catalunya tenim un ampli nivell tècnic, tecnològic, de coneixement, infinitat de centres de recerca, infinitat de gent que sap, diguéssim, té uns coneixements amplíssims de moltes coses, també amb infraestructures i moltes altres, no?,
I moltes vegades sembla que tot això quedi tapat pel soroll, no? Tota aquesta capacitat humana i tècnica posada al servei i a treballar ben orientada al servei de la col·lectivitat, aconseguim fer grans canvis.
Aquí el problema que tenim és que partim d'una situació històrica d'asfíxia i les infraestructures no són l'excepció d'asfíxia econòmica, diguéssim, per fer avançar el país. Aquesta asfíxia econòmica té moltes facetes i una de molt que s'ha posat ara molta violència sobre la taula és el tema de les infraestructures.
perquè la gent entengui la magnitud de la tragèdia, que suposo que ho entén tothom, no? Enquestes recents, i aquestes sí que hi ha més nombroses, no les que nosaltres fem i ens contesten... Tres persones. Tres persones, no? Una del diari 9-9, en aquest cas, no?, amb un nivell de participació de persones al voltant de 600, no?, se li fien la pregunta per què s'ha produït el caos dels útils de Rodalies? Per falta de comunicació? Per les pluges?
I per manca d'inversió de les línies. Doncs bé, en percentatge, diu, per falta de comunicació, va contestar un 1%. No sé, potser estaven una mica desorientats. Home, tenen un greu problema de gestió de la comunicació, amb el tema Rodalies, Adif, tots, bastant greu, però això és un tema a part. Efectivament. Després l'altre...
Un 3% diu per les pluies, i en canvi el 96%, el 96% la seva resposta és per manca d'inversió a les línies. És a dir, jo crec que tothom és conscient d'aquesta manca d'inversió històrica, que fins ara no s'havia posat amb aquesta violència sobre la taula.
Insisteixo, potser hi ha gent que ara estarà sorpresa, dirà, hòstia, com és possible que tot això passi ara que hi ha hagut una accidenta gelida, malauradament, i a més a més, portem 3 setmanes pluent cada dia, i sembla que això... No, no, això no és la causa. Això no és la causa del desastre. La causa del desastre és la manca reiterada d'inversió al llarg dels anys, no? I tot això, què passa? Que si tu no fas una inversió, al final arriba un dia que les coses, doncs, es col·lapsen. Peten, com ha passat.
Exacte. La definició de col·lapse, no? Què diu el diccionari sobre la definició de col·lapsar? Diu deformar-se una estructura fins a un punt crític, de manera que hi ha perill que se'n produeixi la caiguda total o parcial. Jo crec que aquesta definició encaixa perfectament amb la tragèdia que estem vivint a casa nostra. I aquesta tragèdia està afectant a centenars de millors de persones cada dia...
les que fan servir Rodalies, però també està afectant a totes les persones que s'han passat de Rodalies a la xarxa d'autobusos, que també tenen una espècie de col·lapse, perquè els viatges són més llargs, la complexitat d'arribar a molts llocs del territori amb l'autobús augmenta exponencial, els autobusos fan la ruta que podríem dir del Bacalau d'estació en estació, la qual cosa vol dir quilòmetres de més amunt i avall, no són recorreguts lineals, a la zona al voltant, diguéssim, de tota la zona del Penedès,
que està afectat per l'accident de Gerida i el tall de l'autopista, la casuística dels autocars, fan rutes llarguíssimes per arribar a lloc, i ara resulta, si no estic mal informat, que ahir, no sé si va ser ahir o abans d'ahir, però fa molt poc, van decidir que tots aquests autobusos potser que els deixessin passar per l'autopista, d'acord?
solament els autobusos. Ostres, tampoc estem parlant de 5.000 autobusos al dia, estem parlant d'uns pocs centenars d'autobusos, i això simplifica molt el dia a dia de moltíssima gent. Sembla mentida que amb tanta gent pensant, amb tanta gent dissenyant i amb tanta gent organitzant, les coses arribin a un punt de col·lapse total, no?
I sortir d'aquí, insisteixo, no serà fàcil. I l'única manera de sortir d'aquestes coses... Ja, però s'ha de pensar mal mentrestant. Sí, sí. Si sent optimista, tu li poses uns 10 anys... 10 anys són bastants. Sí, sí, una colla, una colla. Vull dir... Una penitència llarga. Sí. Què fem mentrestant? No, mentrestant és molt senzill. Mentrestant és fer neteja de tot els estafs directius que han portat aquesta situació. Insisteixo, eh...
Per això posava l'exemple, i estic segur que tu, Marina, jo he dit al Joan Ramon, qualsevol persona que tingués la responsabilitat d'assumir una gestió d'una infraestructura, la primera cosa que fas quan tu entres en un càrrec d'aquest, o hauries de fer, és estar informat de tots els problemes que hi ha.
I després, potser dependrà de tu o no dependrà de tu poder-los anar solventant. Però si els saps, els has de posar sobre la taula i has de fer tot el possible perquè se'ls vagin solventant. I no dir res fent que la cosa vagi arribant malament. La manca de manteniment és una cosa flagrant, perquè imagineu-vos, si la gent potser ho entén més fàcil, una casa acabada de fer. Una casa acabada de fer nova de trinca,
i suposant que s'hagi fet tot bé i no hi hagi cap problema, potser podem estar-nos de, no sé, potser 7 o 8 anys sense fer res, com aquell qui diu, perquè com he acabat de fer 9, doncs allò tot funciona bé. Però és que si no hi fem res mai, apareixerà alguna gotera, apareixerà algun trencament, i si no s'hi va fent res, potser arribarà un dia, al cap d'ells temps, i aquí n'han passat molts anys, que se'ns caurà la teulada. Llavors tots correm-hi, no?, perquè se'ns ensorrà la teulada.
Ostres, que aquestes coses se saben, que aquestes coses no s'improvisen, que els manteniments preventius se saben com s'han de fer, que hi ha expertesa per fer-ho. I la pregunta és per què no es fan? Doncs per deixadesa, per deixadesa, per deixadesa i una manca absoluta dels que estan davant de les coses de responsabilitat.
Bé, veurem aquí mentrestant si funciona perquè al final la pràctica la gent el que vol és arribar a la feina arribar a les universitats arribar a casa perquè quan surts a primera hora i trobes retards ja no és agradable però quan has sortit de treballar i a sobre trobes el retard és encara molt pitjor Però fixa't una cosa que estic segur que passarà relativament
amb un horitzó relativament aviat. Ara estem en el punt de màxim conflicte i màxim sideral. Aquest punt de màxim conflicte i màxim sideral
és una xarxa de rodalies que funciona a trams amb tren i a trams amb autobús. Això, des del punt de vista de l'usuari, és un... És insostenible. Bé, és, diguéssim, solament aquella gent que no té altra solució ni altra alternativa que fer això ho fa, perquè tota l'altra gent que ha pogut sortir-se d'aquesta trenyina ja ho ha fet.
Ara imagineu-vos que a poc a poc es vagin eliminant aquesta doble xarxa, el tema d'autobusos, i tornéssim a la normalitat aparent que totes les trens circulen per la via. Si recordeu, quan això passava, i no fa gaire, el nivell d'incidències que hi havia al servei no és que fos enorme, no, era extraordinàriament exagerat, deficiències constants. I per acabar-ho d'adobar,
Ostres, resulta que diuen que tenen un centre de coordinació dels més nous del món i no para d'anar caient dia sí dia també tot el tema aquest. Avui, si no recordo malament, diria, ha tornat a caure, no vull equivocar-me, un parell de vegades més aquest matí, no?
Ostres, però quin desori és aquest? Insisteixo, aquí ha arribat un punt que això necessita que entri aire nou, fer neteja de tot aquest estaf de direcció que han portat tot això al col·lapse, i aquest aire nou vol dir que Rodalies de Catalunya comenci a ser de debò Rodalies de Catalunya. Es comenci a posar a fer les feines que s'han de fer...
I anem sortint d'aquesta, diguéssim, curser que ens asfixia tant pels viatgers com per les mercaderies. Penseu que si això dura molt, el tema de les mercaderies, la seva gravetat també és enorme. Una cosa que tampoc es diu gaire... En 30 segons. Sí, una cosa que tampoc es diu gaire...
És totes les mercaderies, en aquest cas, els cotxes de Seat Martorell, que també tenen una dificultat enorme per sortir, perquè justament una de les dificultats és estar motivada per l'accident de Gelida i l'altra, col·lateral, està motivada per la situació precària del túnel de Rubí. Per tant, precari, precari, precari, i necessitem aire net i regenerar els equips.
Ho deixem aquí. Moltes gràcies, Antoni Ferran, una setmana més. Moltes gràcies també a en Joan Ramon Mendo, que ja ha marxat fa una estona. Ens retrobem d'aquí dues setmanes amb tu, Antoni. Molt bé, ens retrobem i seguim parlant de temes que n'hi ha una pila. T'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les sals siguin al far.
I així arribem al punt final de la rendemar d'aquest dimecres 4 de febrer del 2026. Nosaltres marxem, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com vaig això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas, l'exconseller socialista de l'Ajuntament de Tarragona, Manuel López Pasca, ha mort a l'edat de 72 anys. Nascut a Rosaleda de la Frontera, a Huelva, va arribar a la ciutat als 10 anys. A Tarragona va entrar al govern de Josep Fèlix Ballesteros com a tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes el 2007. En una entrevista a Tarragona Ràdio l'any 2011, López Pasca es retirava de la primera línia política. Deia que havia estat un orgull ser regidor de la seva ciutat.
en política, perquè tampoc tinc 57 anys i tampoc soc tan vell, no? A mi em agradaria continuar alguna certa activitat política. El que passa és que no vull estar tampoc a la primera fila, no? És que ser regidor de la teva ciutat és un orgull, primer que res un orgull i un honor, eh? Però també és anar pel carrer que t'estiguin estirant de la samarreta, eh? I dic, escolta això, escolta l'altre. I això és una mica fumot, totes les fins de setmana ocupats, o sigui...
O sigui, llavors el que no vull estar és la primera fila, però jo vull contenir amb el projecte. Va ser també president de la Casa d'Andalucía a Tarragona. I Tarragona que actua en 81 punts crítics pel que fa a la presència de Coloms. Aquests primers es troben...
Rambla Nova, Rambla Vella i a l'apartalte un 80-90% afecten a propietats privades. En els propers 15 dies es col·locaran diferents elements, per exemple també xarxes, per tal d'evitar que els coloms s'hi posin o hi facin niu. Jordi Baussell, xef biòleg i enginyer tècnic agrícola, afirma que es tracta d'un repte d'ecologia urbana. Diu que la solució per controlar la plaga d'aquests animals ha de ser tècnica i científica.
Aquest repte és un repte que no se solventa ni caçant coloms, ni matant coloms, ni eliminant els animals. És un tema d'ecologia. Per tant, ha de ser mesures estructurals sobre la font d'aliment de tots els coloms, la font de refugi i la font de llocs per reproduir-se. Si arreglem aquests paràmetres de la ciutat, la població de coloms s'ajustarà a la mesura justa per no ser una plaga, diguem.
A banda del pla de xoc, l'Ajuntament fa una crida a la col·laboració ciutadana per detectar focus conflictius i oferirà assessorament i més endavant també una línia de subvencions. Tarragona és la segona demarcació catalana amb una major incidència i mortalitat per càncer tant en homes com en dones per darrere de Barcelona. En homes, el càncer amb una incidència major és el de pròstata seguit del de colon en el cas de dones...
El de més incidència és el de mama seguit del de colon. El secretari del Col·legi d'Infermeres de Tarragona, Gerard Mora, considera que aquestes dades han d'alertar de la necessitat de la detecció precoç. Detectar a temps el càncer és fonamental per al tractament i la curació d'esta malaltia.