Pensant en blau, amb Anna Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres som sinònim d'economia blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo, ho direm bé, que avui ens portarà les últimes novetats i farem una espècie de repàs en aquest 2025 que hem acabat. Anna, molt bona tarda, com estàs?
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bon any també a tots els oients, eh, a tots. I ben blau que sigui aquest 26, i serà mogut, eh, tindrem molt cas allà, aquí. Tenim molt a dir, molt a dir. Anna, vols fer, o volem fer avui, una miqueta de repàs, podríem dir, del que ha suposat, parlant en termes econòmics, aquest 2025 pel sector marítim, per l'economia blava? Sí.
Passem directament o vols fer quatre esmenys de les notícies anteriors? No, podem fer quatre esmenys de quatre notícies, tenim temps. Doncs una qüestió és interessant, perquè també l'any 25 no entrem directament a la temàtica tan dura. De vegades ens deixem davant del que és una qüestió més poètica, però que també existeix en el Port de Barcelona, perquè si el camp s'ha fixat per la rambla del mar del Port Vell, hi ha els Miracels, que són aquestes figures que estan en homenatge...
A Joan Brosa. Doncs també una mica de poesia d'aquests moments una mica crítics i convulsos també dona una mica de marge, per comentar-ho. Són aquestes escultures que són poesies flotants, que són de 3,5 metres, que estan fites de fibra, de bilba i de poliestes de resina, i són d'afecte òptic i relaxant, que són de color blanc i intens.
Són aquestes escultures, i més que res, el 725, que l'hem deixat enrere, aquestes escultures ens representen també, perquè com diu molt bé Joan Brossos, diu que és un minut que porta un pes a base, perquè és gran, i que té la posició vertical, però té aquest moviment de va i ve.
i es torna a posar dret. És una espècie de minot. I aquest representa el poble. En el port de Barcelona, el poble, amb aquest moviment que va i ve, de convuls, el poble sempre segueix recte i estable.
Doncs és una mica el mercàfora dels nostres temps, eh? Molt interessant. Doncs no em poseu un toc, eh? Un toc. En aquest sentit, també, Marina i Oriens, ens ha destacat, també recordant l'any passat, que això és molt important, que per primera vegada...
El Pla Europeu d'Inversió en Transport Sostenible, la STIT, va reconèixer el sector nàutic d'esbarjo dintre de la peça clau de transició verda i dintre del seu programa. Això que les embarcacions hagin entrat d'esbarjo dintre d'aquesta estratègia europea, posa el sector de l'embarcació d'esbarjo de primera ordre dins la comunitat europea en el transport sostenible. Això és superimportant. Per què?
Hem de dir que és la transició verda europea. Recorrem que el sector nàutic abans estava fora i ara està a dintre és un gran pas, perquè sempre anem parlant, Marina i Oriens, en aquest sentit, de la transició a les emissions.
En aquest sentit, és important que el camí cap a l'electrificació, els altres tipus de combustible, com l'HBO o, de punt a tot, a la transició al metanol o l'hidrogen. Això ho hem comentat moltes vegades aquí, però en aquest sentit es farà una inversió important des de la Unió Europea fins l'any 27. Seran 3.000 milions d'euros, són 2.900 en concret,
i també una inversió també està prevista a la llar de 100.000 més de milions fins a l'any 35. Això està de marge bé, però hem de recordar que això tampoc no ho anoten i la gent no ho recorda, que això és una informació de la dona Ànim, però és que aquest any, si haurem d'estar molt al cas, acaben els next generations, que estic parlant molt. És veritat, sí, sí, hi ha diferents projectes o s'hauran de tornar diners.
Doncs, si no s'han invertit, no s'han fet els deures, s'han de tornar, i si no, tampoc hi haurà inversió. Aquí també veurem una mica com va aquí, i la picaressa, també, farem reflexió, perquè de tot hi ha. I també esmentar que Sole, que és aquesta empresa catalana que fabrica motors, està en ple desenvolupament
També és amb una de l'hidrogen, que això també és important, que és una pila de combustible d'hidrogen. Junts és un productiu amb Aplus i després la Universitat Politécnica de Catalunya. Doncs això és un gran avantatge pràctic perquè també posa a la sala de màquines una capacitat de...
redueix també l'espai en aquest sentit i fa una aportació de control de potència, de protecció contra l'erosió i la corrosió i, sobretot, que la universitat
també té un poder en aquest sentit. Hem de recordar que la investigació és un pilar que no se tira cap endavant a la innovació. En aquest sentit, està en ple laboratori, però hem de recordar que el dièsel ara és l'hidrogen, que és el nom correcte.
en aquest sentit. I també, Marina, destacar un altre fet, que també és molt important, en aquest sentit de reciclar, perquè d'això tampoc es menta, en aquest sentit, és interessant que a França, a la ciutat de Marcella, dels plàstics que reciclen de la platja, han fet una moneda alternativa, que és física, eh?
de tot aquest plàstic, l'acollitza, estan encunyades d'aquest residu, i es diu salvaig, és a dir, salvatge. Aquestes monedas que es poden intercambiar amb el mercat local, van començar amb 40 empreses, ara en 140, també està a la Provença, Montpellier, fins i tot, de dit, les ciutats del nord i de l'oest són interessats per aquest tipus de...
d'intercàmbi, perquè per tanta moneda d'aquest sebaix, es donaran d'aquestes 5 euros a 3 associacions de neteja de les platges, com la platja de Calanques, o 3 associacions que tenen, en aquest sentit, uns voluntaris que estan treballant per neteja les platges. És una iniciativa que té una mica d'economia circulada i potenciar també l'economia, que en la França en aquests moments...
està com està, però hi ha iniciatives positives i de foment de l'economia en aquest sentit. Anna, anem a passar al tema d'avui. Entrem en matèria, eh? Que és una miqueta això, no? Aquest repàs del sector nàutic d'aquest 2025 que n'hem parlat en alguna ocasió, les xifres s'havien d'alguna manera estabilitzat.
Sí, perquè primer recordem que donem una mica així de dades que són així a l'engròs, però recordem per posar a sobre del taulell i situant-se en l'estratègia, no? Doncs recordem, per exemple, que les emissions de les embarcacions de lleure, això és important perquè estem parlant sempre d'així, però recordem que representen el 0,1% de les emissions.
que tampoc és tant. O sigui, que no estem en un sector que contaminen gaire, però cal treballar en això. L'ús de les embarcacions, perquè també aquí ningú parla, aquí a Espanya i no a Catalunya, però això de... Hi ha una associació franca que es diu APES, que un dia parlarem i parlarem de les xifres, que quan es ven una embarcació a França,
ja està dintre del preu un impost, una destinació d'aquesta part, al reciclatge de les embarcacions. Aquí ni està ni se li espera. Les embarcacions tenen, això ens ho hem d'enrecordar d'aquesta xifra, la mitjana són 40 anys. I també a la setmana
Quants en fem l'any d'hores de navegació? També són 40. Aquest número màgic, el 40, que el tinguem al cap, és fàcil de recordar. Perquè en total de vaixells d'embarcacions a Espanya hi ha 200.000. El 90%
A Europa hi ha 36 milions de navegants, i als Estats Units hi ha 59.
Recordem que el marc també, en aquest sentit, és un valor afegit. Això ens ho haurà recordat, també en Toni Tió, és el fundador del Barcelona Cluster Nàutica l'any 2013. I això ell ho deia, doncs, veure, igualment ell ha cessat. Doncs que si van donar valor en algun moment a la muntanya, perquè si no seguéssim mort, diguem, perquè l'estit va donar un plus i un valor afegit, doncs el mateix s'ha de donar a la nàutica, que és la mateixa reflexió, una cadena de valor, eh?
A partir de què? A Espanya tenim... Això també és important per donar la natura. Allò com deia la Universitat de Salamanca,
O sigui que ho hem d'aprofitar, aquests 8.000 quilòmetres de costa, que ja ens ho dona, i el clima. Doncs aprofitem-ho, eh? Doncs en aquest sentit, i també...
Cal dir que estem en un moment, doncs clar, que la navegació, ho hem dit, Marina, després del post-Covid, que les xifres estaven bones i que tothom volia sortir al mar, doncs, Anem, que ens ha fet una estructura... Bé, hem perdut un mercat, però clar, respecte d'on veníem del Covid. Sempre s'estabilitza, no?, en aquest sentit. Hem tornat una altra vegada a la normalitat anterior al Covid, no? També el lideratge, doncs,
de les matriculacions, les Balears també, Barcelona, per exemple, està en segon nivell, Múrcia, que és destacable, Múrcia, que també en matriculacions han crescut moltíssim, i a la TAN, clar, però m'ho hem de recordar que hi hauria un sector que no és que sigui molt primordial i molt primer espasa, o sigui que el xarque s'espavi la cara, i en quart nivell hi ha a la TAN, en aquest sentit. Doncs, clar, les embarcacions, doncs,
Són 4.084 matriculacions, un 5,3% menys que en l'any 24.
M'emposant-se de poc a poc a xifres, la caiguda, doncs, és... Bueno, en el xarque també ha caigut. Les embarcacions, doncs a les petites, doncs a les que més. El que es manté només, diguem, estable, per respectar-ho i per fer-ho a la inversa, són les embarcacions inflables plegables, que és l'únic sector i l'únic segment que té dades positives, en aquest sentit, perquè fins i tot el xarque, doncs, hi ha un petit descent, que podríem dir, doncs, més destacable, eh?
L'any 2006 fa l'acte de presència i és l'interlocutor, per exemple, amb Itòmia, amb l'EU,
i que també Anem, que és el que ens dona aquestes xifres i ens les va donant, és el que col·labora amb Fira de Barcelona, que la Fira de Barcelona ha tancat les xifres amb molt bones xifres positives en aquest sentit, però va Anem de la mà de Fira de Barcelona per el Salon Nàutic, que ho hem parlat aquí moltes vegades, que el Salon Nàutic s'ha redissenyat per vendre més, perquè en el sector global, diguem que...
Els salons nàutics es van remodelant, ho vam explicar aquí, com el de Mallorca també, però... Són més d'experiència, podem dir, cada cop, no tant d'exposició. Exacte, i després, clar, ho volen fer-ho top, top. Doncs per les grans embarcacions d'entresores aquí a Barcelona, recordem que no són les primeres espais de primer nivell, jo no ho vull dir, eh?
Però només dic... Aquí estem jugant a la segona divisió. El del dius, el del que vindrà res. Aquest mes de gener hi ha el de Canes. I després venim nosaltres.
Per això, després, les altres activitats que són de lleure, l'altur, la cal, són les que han tingut també més tirades. I això també ho va reflexir també d'Altsudi, en el seu moment, també a Antonio Pío. Ja que hi ha un vaticini que li ha sortit bé i ja ho deia. Barcelona, en aquest sentit, serà l'eix d'on hi haurà més la dinàmica d'aports i, per exemple, a Costa Bada serà més de sastó
d'aquest, d'esbargi, d'altres tipus d'activitat. Doncs això li va ser així. Recordem-ho que, en aquest sentit, a l'àrea metropolitana de Barcelona, a Mallorca i a Ibiza, serà en l'Eix Central, de tots els ports. I després, a Costa Brava, el Pàvil, el Caiac... Doncs això també va bé recordar-ho.
es retroalimenta, també cal dir que la marca Costa Brava retroalimenta tots els forts que situen, perquè si no hi ha ni Catalunya, on hi ha més forts es situen sobretot a la ciutat de Barcelona, que és on hi ha més.
Però es retroalimenten alhora i venen de la Costa Brava, perquè és un factor crida i reclam. I retroalimenta, o sigui que no deixen al marge de la visió del compensal de la Costa Brava. Perquè en total a Espanya hi ha 289 forts, que són 133.400 punts.
No estaran més forts, això també ho hem de tenir present. I la mitjana són de 462 amarradors. Bé, doncs això està a la merda bé, però hem de mirar com d'altres països que va sostar, per exemple, que es farà una marina de luxe a Portugal. Doncs, ostres, doncs, clar, la navegació no és la mateixa que aquí, perquè aquí la navegació i les postes són les que són les plènides, són fantàstiques, hi ha un...
i la versió mediterrània no té res a veure, però es fan nous ports a Portugal. Recordem que Portugal va com un coet també d'embarcacions, amb la fabricació d'embarcacions. Això també ho hem de tenir present. I destacem que nosaltres, com a l'expert, per exemple, des de l'any 83, que van començar amb 8 ports, ara ja són 47, perquè es va seguir, recordem, en el gener de l'any 24, el Real Club Nàutic de Barcelona.
No sé si és una potència. Nosaltres som una potència.
Suposo que també, i de forma ràpida, amb un minut i mig, la previsió és que aquest sector, la nàutica recreativa, continuï en aquest procés d'estabilitzar-se, que no creixi molt més.
No, però clar, que hi ha altres, per exemple, no hem de perdre de vista, també, clar, aquí hi ha un factor determinant, és el canvi de la transició energètica cap a l'elèctric. És allò, un pas endavant i dos endarrere. Però això serà que esforç,
que no hi hagi un esport energètic. Seran punts al esport energètic.
Són iniciàtics, per exemple, del metanol o així, de la provisió, no hi ha cap sortidor. Però això l'Amèrica ens ho va deixar llegat aquí de l'hidrogen, no? Per exemple, doncs això és important reprendre-ho. Encara que costi molt, això, per exemple, ja vam tenir aquí la Marina Escria, que és la presidenta de totes les embarcacions,
Es fa un pas. Aquí, en aquest entorn i en aquest sector, és el que podem tirar endavant amb les embarcacions. I després també els clubs de navegació. La idea ja no és tenir una embarcació com a propietat, sinó ja anem de cara al club de navegació, perquè es busquen això, el que havia vist molt bé Marina, les experiències, el moment.
els vaixells anem a les grans eslores que són cas explotants. Per exemple, a Abu Dhabi, hi ha un port que no són d'embarcacions, o sigui, tenen motor perquè és obligat. Ho hem d'anar deixant aquí, Anna. En tornarem a parlar, si vols, dimecres que ve, dedicant dos minutets en aquest tema.
Molt bé, també vindrà el Gustavo Puma, perquè en tota aquesta qüestió que parlarem de geopolítica, perquè ara ja... Sí, sí, sí, tenim el Trump, Venezuela i tot això... Sí, sí, i bueno, d'aquí a un millor la setmana que ve he canviat tot, eh? Sí, sí. Però vindrà el Gustavo Puma i ens ho parlarà també. Veurem com avança tot plegat. Moltes gràcies, Anna. No, gràcies a tu, Marina, i també molt bona... Bueno, lleus vivients també, i també molt bon any, i molt bona setmana blava, clar, evidentment.