Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Arran de mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre. Passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Coneixerem de primera mà un projecte de comercialització de sal a la Costa Brava. Anirem a una llotja del Garraf. Sabrem quines són les últimes notícies del Club Nàutic d'Arenys de Mar. Ens submergirem en un documental que denuncia el mal estat dels oceans arreu del món. Sabrem de què va el projecte LifeCoop Cortadeiria i acabarem el programa d'avui descobrint el jaciment arqueològic Puig de Sitges. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bé, molt bona tarda a tots. I esperam que un dia com el d'avui desaparegui. Home, seria una molt bona notícia si un dia com avui no s'hagués de commemorar, no n'haguéssim de parlar. Això vol dir que la igualtat ha arribat a tots els termes i a tot arreu.
No sé si la igualtat ha arribat, però que almenys no hi ha violència contra les dones. Almenys que no ens maten, que això ja seria un gran què. I tant. A més, de veritat, si no he sentit malament a les notícies, es deia que ara mateix hi ha altres termes per arribar a aquesta violència que no és física, sinó psíquica, que encara potser algunes vegades pot ser pitjor.
Pot ser pitjor i suposo que també a l'hora de si es denuncia és molt més difícil de demostrar. Perquè a més a més una d'aquelles coses que, i des d'aquí recomano, no esborreu res. Per molt simple, per molt petit que sembli, tot el que pugui entrar dintre del vostre celular, ordinador, etcètera, etcètera,
i que vingui d'aquella persona que en un principi us estimava i que després es va deteriorant en el temps, no esborreu res. I després sempre demanar ajuda, hi ha diferents canals, 061 sempre que es necessiti, o sigui que amb això pensem-hi. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé. Jo només sumo al que estàveu parlant ara Marina i Sílvia i vull fer un petit comentari que em sembla una cosa interessant perquè moltes vegades molts discursos agafen i diuen...
És que hi ha moltes denúncies falses. No, perdona, les dades són que realment les denúncies falses existeixen, però són una part molt, molt, molt mínima, és a dir, és quasi anecdòtica, no?, perquè de les denúncies de les que realment són reals. Llavors, això, res més, aquest comentari, que de vegades la desinformació és el que fa més mal.
La desinformació, les denúncies no arriben al 2%, així que és una petitíssima part de tot el que realment es denuncia i moltes coses que avui en dia encara no es denuncien perquè les persones no estan preparades o no poden o d'alguna manera no en són conscients o no volen. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs poc més d'afegir el que heu dit vosaltres. Bé, sí, que a les set ens veiem a la manifestació que hi ha convocada aquí a l'escala, fins a dos quarts de vuit a la plaça de l'Ajuntament, que ara entra en el joc això que se'n diu que la Sílvia deia cel·lulars, també se'n poden dir mòbils i tot, i l'assetjament que es fa des d'aquests mitjans digitals, que moltes vegades, no moltes vegades, no, sempre, que de lluncis ho empitjora tot molt més...
perquè té la marinera, i que, si no heu vist una sèrie, crec que és d'HBO i no sé on més, que està al Trescat pròximament, de pobertat, correu a veure-la quan acabi la rendemà. Això sí, perquè és molt recomanable sobre aquest tema, sobretot. Aquesta sèrie és la dels castells, no?
Exacte. Sí, l'he començat a veure. L'he començat a veure HBO, aquesta sèrie. Anem a saludar en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, companyes. Doncs sí, aquí a Vilanova ja s'ha llegit el manifest.
Aquest matí, doncs, totalment d'acord. Crec que amb la problemàtica i més ara amb els temps que corren, amb l'ús del telèfon mòbil, s'està expandint cada vegada més i crec que cada cop més joves estan passant casos com aquests. L'ús de les noves tecnologies, aquesta arma de doble fil que pot ser molt positiu i molt negatiu a la vegada, ben dit, Guillem. I anem a saludar també l'Oriol Leu des de Ràdio Areng. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda a totes. Bé, doncs aquí també Arenys, al Maresme, sumats en aquesta comemoració, en aquest dia, amb les diferents activitats i a l'espera d'això, que no faci falta celebrar més, comemorar qüestions d'aquestes ni fer cap tipus de celebració que tingui a veure amb això.
Esperem algun dia no haver-ho de celebrar, mentrestant nosaltres ara, però el que hem de fer és començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got. Actualitat.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que més de 70 empreses i entitats reclamen accelerar la construcció de la plataforma eolica Plemcat, Sergi.
Doncs sí, Marina, el sector energètic i empresarial reclama que el govern en faci més via en la implementació de la plataforma eòlica Plencat. Ho fan, o ho han fet, millor dit, mitjançant un manifest on s'adverteix de les demores en l'autorització del projecte, un endarreriment que, segons els signes, pot suposar la pèrdua d'inversions nacionals i internacionals.
El projecte actualment es troba aturat perquè encara no s'ha rebut l'autorització del Ministeri. L'executiu ha reclamat un estudi concretament sobre el vol de les Valdrigues, aquest ocell marí, i una altra petició sobre les àrees de cria de llurs. El PlemCat compta amb el suport de les principals universitats, Eurecat i Catmar, el CSIC, Institut Estat.
de l'aigua. Entre les organitzacions empresarials que han signat el manifest es troba la CECOT, la PIMEC, el Col·legi d'Enginyers de Camins i Ports i també empreses com Acciona, Celsa o Renovables i Vèrtia. A l'altre cantó hi trobem les entitats ecologistes i en defensa del territori que des d'un primer moment
s'ho posen al ple MCAT i a tots els projectes d'eòlica marina presentats fins al moment. Un dels seus principals camps de batalla és l'impacte ambiental d'aquestes instal·lacions, que per ara sembla ser que és el que està frenant el seu desenvolupament.
Torna l'alerta per fortes ventades a l'Empordà. Protecció Civil i el Servei Meteorològic de Catalunya han activat els protocols de perill per vent i malestat de la mar.
Doncs sí, després de dos dies de pausa, la tramuntana torna a entrar amb força a l'Empordà. L'episodi que s'ha iniciat aquest matí s'allargarà fins dijous amb ratxes que superaran els 100 km per hora. Protecció Civil ha activat el Pla Vencat i el Servei Meteorològic de Catalunya ha llançat avisos de perill per vent i mal estat de la mar per avui i demà dimecres. Les ratxes de vent s'estima que superin els 120 km per hora al nord de l'Empordà i els 90 al nord del Cap de Begú.
Pel que fa a l'estat de la mar, hi haurà maragassa generalitzada i les onades podran superar els 3 a 4 metres d'alçada mar endins. Aquesta tramuntanada també vindrà acompanyada d'una nova entrada d'aire fred, encara que no tan accentuada com l'anterior. L'episodi s'allargarà fins dijous, jornada en què el vent ja anirà clarament a la baixa.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Els pescadors consideren que els dies de pesca adicionals atorgats pel Ministeri arriben tard i malament.
Simarín, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació va anunciar aquest dilluns que habilita 7.339 dies adicionals de pesca per a la flota d'arrossegament del Mediterrani durant aquest 2025, l'equivalent a una mitjana de 13 dies més per embarcació. El sector considera que els dies adicionals arriben tard i malament. Segons el ministre Lluís Planes, l'objectiu és assegurar que els vaixells puguin mantenir l'activitat
Fins a final d'any i garantir la presència de peix durant la campanya de Nadal, un període clau per al sector pesquer. El Ministeri assegura que aquests dies extra són fruit d'un intens treball tècnic i de converses amb la Comissió Europea que han aconseguit compensar la dràstica retallada inicial de Brussel·les.
que reduïa l'esforç pesquer a només 27 dies i que en mesures de gestió i selectivitat s'han pogut recuperar aquests 13 dies. El sector, però, ha reaccionat de manera ben diferent. El patró major de la cofraria de pescadors de l'Ametlla de Mar, Miquel Brull, considera que els dies adicionals arriben tard i malament.
Recorda que moltes barques fa més d'un mes que estan amarrades, esperant una decisió que s'havia promès molt abans. Brull denuncia que s'ha produït una injustícia i un abandon important. Ha caigut bé, perquè almenys podem sortir a la mar, però això arriba tard, perquè ja fa més d'un mes que hi ha barques amarrades del món. Per tant, és una bona notícia, perquè d'una manera o d'una altra s'hi podrà acabar l'any, però pensem que aquí ha hagut una injustícia i un...
i un abandono al sector molt important. Pensem que tampoc no es va complir el que es va dir. Sempre parlant de l'administració de Madrid, que és la competència en pesca. Mosse va dir que els primers 6-7 mesos que poguéssim treballar tranquils, que, a més, 6-7 mesos farien els estudis, això es va afegir així. Els estudis fa més de 3 setmanes que estan damunt de la taula de la Secretaria General, uns estudis que han sortit molt favorables, dient que els recursos s'estan recuperant molt bé,
Ells van dir que quan tindrien els recursos damunt de la taula ja podrien obrir el mecanisme d'optimització i donar dies, si els resultats eren favorables, i els dies no s'han obert al cap d'un mes i mig. Considerem que això és un passotisme i una presa de pèl. Però, bueno, dins de tot el dolent, almenys d'una manera podrem acabar l'any.
Pels pescadors, els 13 dies concedits no són suficients, ja que arribar a final d'any farien falta uns 22 o 23 dies de pesca, de manera que encara hi hauria un dèficit d'uns 10 dies. En total, les embarcacions haurien pescat 143 dies aquest any, lluny dels 180 dies que el sector considera necessaris per garantir estabilitat.
Tot i que encara falta concretar els detalls de l'anunci, se sospita que la gestió dels dies adicionals es farà a través d'una bossa conjunta per a tota la flota del Mediterrani i això pot portar problemes. Això vol dir que si hi ha mal temps en alguna zona, les barques d'altres ports podrien aprofitar aquesta circumstància per pescar més dies dels que els tocaria de mitjana.
Són aspectes que encara s'han de concretar amb el Ministeri a l'espera de respostes a les preguntes enviades per la Federació Nacional Catalana de Cofreries de Pescadors. Brull considera que la decisió final del govern espanyol ha estat influïda per la pressió mediàtica i comercial, especialment pel temor que per Nadal no hi hagués prou peix al mercat.
D'altra banda, el pla multianual actual finalitza en guany i la batalla es lliurarà a Brussel·les, on hi ha prevista una reunió a mitjans de desembre per definir el futur del sector el 2026. La repitenca Joana Pardos guanya un emi amb Si acabó, diario de las campeones.
La directora rapitenca, Joana Pardós, ha guanyat un Emmy amb el documental Se Acabó, diario de las campeones, que aborda el cas de Luis Rubiales. El film de les futbolistes espanyoles parlen obertament sobre el petó no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso després de la victòria d'Espanya a la final del Mundial de 2023. Pardós ha rebut el guardó en la 53a edició del Emmy Internacional, que s'han lliurat a Nova York.
Fem ara aturada les costes del Garraf. Finalment, els pescadors de la flota d'arrossegament podran salvar la campanya de Nadal, com ara comentàvem, Guillem.
Doncs sí, com ara comentàvem, els pescadors tindran aquests 13 dies més extres per fer pesca d'arrossegament abans de Nadal. La mesura ha arribat quan algunes flotes ja havien esgotat els dies de pesques per mesos aquest 2025. A la cofraria de pescadors de Vilanova calculen que amb els pocs dies que encara els quedaven i aquests 13 dies extres podran salvar la campanya de Nadal. Però tot i així veuen la mesura amb certa incertesa perquè no saben si els dies adicionals aniran a compte del 2026.
Els pescadors vilanovins lamenten que des del 2020 ja han reduït més d'un 40% els dies que tenen per més pescar i han fet afegeixen inversions importants a les xarxes i a les barques de l'arrossegament per fer la seva activitat més sostenible. Però mai diuen que és suficient per Brussel·les.
Els pescadors posen damunt la taula altres factors a tenir en compte per analitzar l'estat del Mediterrani i lamenten que se'ls assenyalin només amb ells. Des de la cofraria, pescadors de Vilanova reclamen tenir el calendari de dies per mesos per pescar el 2026 l'1 de gener, no el setembre com enguany, quan ja han tingut els dies pràcticament esgotats abans d'arribar a la campanya de Nadal.
Ahir a Vilanova i la Geltrú es va celebrar una nova edició del concurs nacional de xató. 22 persones han pres part aquest any en la 28a edició del concurs nacional del xató Pere Tàpies, una de les cites gastronòmiques arrelades en el calendari local. És un concurs on podem trobar concursants, veterans i novells, tots a la recerca del millor xató de Vilanova. El jurat ha decidit que el xató de Jana Miravent hagi guanyat el primer premi.
Julio Millán i Miquel Pulido han quedat segon i tercer respectivament. La Festa del Xató realitza al voltant del Mercat de Mar, on hi ha parades i activitats al llarg del dia, una atracció que plega moltíssims visitants. Vilà Nova i la Jaltru és una de les nou poblacions del garraf penedès que integren la Ruta del Xató, una idea que serveix per promocionar la gastronomia i el turisme...
I en aquesta edició s'ha investit xatonaire d'honor l'actual directora del Museu del Ferrocarril, Maite Castillo, que ha hagut de seguir el ritual de compromís que han de seguir totes les persones que cada any reben aquesta distinció.
Anem cap a les costes del Garraf. El Campionat de Catalunya de Pesca en embarcació fundejada ha celebrat aquest cap de setmana que ha acabat amb un podi format íntegrament per pescadors del Club de Pesca Maresport d'Arenys. De fet, han jugat a casa ja que el campionat s'ha disputat a Arenys Oriol.
Doncs sí, Marina. Isidoro Nicolás és el campió de Catalunya de la modalitat, seguit de Mario González, segon, i José Manuel Gómez, tercer, tots tres socis del Mar Esport d'Arenys. El campionat estava previst a dues mànegues, una al matí i una a la tarda, però el mal temps va obligar a començar amb retard la primera mànega i se'n va poder fer sols una. Ho explica Juanjo Polo, delegat de pesca del Mar Esport.
Por el viento que teníamos de mestral y el mar que no estaba muy fino, pues bueno, tuvimos que aplazarlo un poquito más tarde. Empecemos a las 12 y entonces se hizo solo una manga, pero bueno, por la seguridad de las embarcaciones y de los deportistas, pues bueno, se tuvo que hacer así. Se sacaron las capturas que más o menos ya sabíamos que se iban a sacar. Es la modalidad de captura y suelta que, bueno, tiene un valor, cada especie tiene un valor, vamos apuntándolo en una plica.
y todas las capturas van a un cubo con un oxigenador y luego lo soltamos al agua cada 45 minutos.
La puntuació que atorga cada captura es determina abans del concurs en funció del volum que hi ha de cada espècie de peix a la zona on se celebra el concurs. El rey és el pargo. El pargo, el pajel, la dorada, són los que más puntuación tiene el gallo Sanpera, son los que más puntuación tienen. Luego van bajando de puntuación hasta el más común, que son las bogas, los serranos,
Los tres colas y, bueno, toda esta variedad que son pescaditos, que son más sencillitos. Y van de cinco puntos el más valioso, digamos, y luego hasta un punto los demás. El Campionat de Catalunya de Pesca en embarcació fundejada a Sagabrat Ara s'havia d'haver fet el mes de març, però les condicions meteorològiques ho van fer a journa fins aquesta tardor.
El Maresme tindrà una nova fira ramadera i de silvopastura el 2026 per posar en valor aquest sector. Exacte, el Maresme farà un pas endavant amb la promoció del seu sector primari i amb la sensibilització ambiental amb la creació d'una nova fira de productes ramaders i silvopastura. Això està previst per la primavera de l'any que ve del 2026. El Consell Comarcal ha obert la convocatòria perquè les empreses
Empreses interessades presentin les seves ofertes per al disseny, organització i gestió de l'esdeveniment que se celebrarà en una explotació agropecuària rural de la comarca entre els mesos d'abril i maig. Un dels eixos centrals de la fira serà la promoció dels productes ramaders de la comarca. Es preveu instal·lar uns 8 estants de venda amb productors, elaboradors i comerços locals, així com dos espais dedicats a restauradors que utilitzen producte de proximitat.
La voluntat del Consell Comarcal és activar el sector i donar visibilitat als professionals que treballen diàriament per mantenir viva l'activitat remadera al Maresme. El contractista escollit haurà de responsabilitzar-se del disseny integral de la Fira, de la campanya de difusió, de la gestió dels participants, de la coordinació de les activitats i de la provisió d'infraestructures i serveis. El pressupost màxim són 75.000 euros i va inclòs i les empreses es poden presentar amb les seves propostes fins a les 12 de la nit del proper dia 2 de desembre.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que Tarragona acollirà la gala del lliurament dels sols Guia Repsol 2026. La cita tindrà lloc el 16 de febrer al Palau Firal i de Congressos i reunirà més de 200 cuiners i cuineres de tot l'estat, així com institucions mitjans especialitzats i professionals del sector. Serà la primera vegada que Catalunya acolli aquesta gala i Tarragona actuarà com a ciutat anfitriona en una edició que se celebrarà sota el lema «Seguim provant coses noves».
Els sols-repsols són distincions que la guia Repsol atorga restaurants d'enreconeixement a la seva excel·lència culinària. A Tarragona Ciutat, l'ACU i el Terrat en tenen un cadascú. Es divideixen en tres nivells. Tres sols, màxima distinció. Dos sols, altíssim nivell. I un sol, cuina de gran qualitat.
Cada any es realitza una gala on es premia i reconeix els millors restaurants i chefs d'Espanya amb aquests guardons. L'esdeveniment reuneix l'elit culinària i les personalitats del sector per celebrar l'excel·lència a la cuina i destacar les tendències gastronòmiques actuals. No hi faltarà, per exemple, el vilassacà Eduard Chatruc del restaurant Disfrutar.
Si no fos perquè tenim gent d'arreu del món que ve a Catalunya buscant aquesta cultura, se'n van a Reus a visitar Gaudí, però han acabat baixant aquí al Serrallo, fer un romesco... I tot això és un dinamisme que fa que donguem valor a la ramaderia, a la pesca, a l'agricultura, que tinguem un producte que creixi quant a valor i que els pagesos es puguin guanyar bé la vida, que els pescadors es puguin guanyar bé la vida...
i encavant nosaltres, tot el sector de la restauració, l'hoteleria i tot el que hem volat, que hem d'empenyar. El dia anterior, diumenge 15 de febrer, la ciutat de Reus acollirà una gran festa de benvinguda amb professionals de tot l'estat. Posteriorment, Alcanar serà la seu dels solets de primavera 2026. Catalunya és la comunitat amb més restaurants distingits, amb sols guia repsol de tot l'estat, amb un total de 114, 13 dels quals es troben a la demarcació de Tarragona.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Molt pendents de la situació de temporal de tramuntana que tindrem entre la costa catalana i el mar Balear, amb vista aquesta propera nit i, sobretot, demà. Però aquesta tarda no ens quedarem curts.
A ram de costa, sobretot a la daurada, tindrem onades que passaran del metre i mig a dos metres d'altura. Per tant, passarem de la forta maró. I és que el vent de dalt, el vent de mestral, serà molt intens al sud del Baix Camp, a la costa del Baix Ebre i la del Montsià. El vent de tramuntana també s'anirà reforçant, sobretot del Cap de Bagú cap al nord.
Igualment amb forta maró a la costa. A la costa barcelonina, en canvi, el que tindrem serà vent de ponent o de mestral amb maró. Atenció aquesta matinada i demà dimecres. Molt de vent de tramuntana, cops de més de 100 per hora a la costa brava. I això farà que Marendins tinguem onades de mar desfeta. Per tant, podrem passar dels 6 metres d'altura. També arran de platja, a la costa barcelonina i tarragonina, vent de ponent o de mestral més reforçat. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Sílvia de l'Amo. Molt bona tarda. Hola, companys, molt bona tarda. Doncs en aquest moment la situació viària a Tarragona és relativament tranquil·la. Sabeu que ja en molts punts s'està fent obres i per tant cal reduir la velocitat i vigilar quan conduïu i passeu pel costat, però cap incidència rellevant en aquests moments del mes.
us aténs a la carretera i mantingueu-vos informats. Molt bona tarda. En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'ocean. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Comencem avui les nostres seccions d'entrevistes i de reportatges parlant de sal. Tenim un programa molt salat i encara ho serà més perquè ens anem al mar damunt per descobrir un producte únic, la sal Tafoni. Sergi.
Sí, Marina, i ho farem acompanyats del que podríem anomenar o podríem dir, no sé si el convidat estarà d'acord, ja m'ho dirà després, no avancem a compteixements, però jo l'he batejat com un pagès de la sal. Ell és en Lluís Regincós, és enginyer tècnic agrícola, a part d'això fa molts anys que ens coneixem perquè és observador meteorològic, és a dir, és del gremi. Bona tarda, Lluís. Què tal, Sergi? Bona tarda. Bona tarda.
Aviam, a mi em sobta que tota la vida mirant els núvols, ara et proposis anar a Collissal. Com ve això? Bueno, mira, això que deies del pagès, jo diria més intermediari. O sigui, jo el que faig és...
Soc un intermediari entre la naturalesa i el fruit que ens dona, que en aquest cas és la sal, i les cuines dels restaurants. Jo faig d'intermediari més que això, tot i que, òbviament, amb els meus estudis també podries dir, pagès, que estic encantat, i per tant seria una altra definició.
Doncs mira, això ve que, sí, com tu dius, i ens coneixem fa molt de temps per el tema de l'observació del cel i dels núvols, però això és un altre camí, no?
Jo soc gironí i he tingut la sort que tota la vida he anat a llançar, ja els avis hi tenien casa i sempre des de petit he corregut per tot aquelles roques i per tot aquell tros de litoral. Bàsicament entre colera, llançar, port de la selva, totes aquestes zones. Bé, això se'n diu la mar damunt, perquè ens n'entenguem,
i té tres característiques molt especials que t'explicaré. Una, la salinitat. Si t'has banyat alguna vegada per aquella zona d'allà, quan surts de l'aigua, si et llepes una mica la pell, veus que té un contingut de sal bastant elevat. No vull dir que, per exemple, a la zona del Baix Empordà o la Selva, el mar, òbviament, és salat, però no tant. Té un contingut de salinitat, la mar damunt, sigui per les corrents del Golf de Lleó, sigui pels vents, la tramuntana...
però té un contingut de sal més elevat. Una altra característica és les roques. Hi ha un tipus de roques, que se'n diuen esquistos, que tenen, posats per faldespats, mica i quarts, bàsicament, i també pisars i tal, però aquestes roques tenen una característica, i és que amb l'erosió del vent, que les condicions meteorològiques seria la tercera característica d'aquí de la Mar Damunt,
El vent, amb els anys, fa que aquestes roques erosionin i hi ha uns petits forats, que no en direm més forats, sinó que se'n diuen també tafonis, i d'aquí ve aquest nom de la sal. Aquests forats, que també se'n diuen morfològicament alveols, d'aquests enquistos, també se'n diuen tafonis.
són, com et dic, els que s'ha format per l'erosió. Aquests tafonis, que ve del verb tafonare, que és un mot cors, italiano, cors, que vol dir tafonare, vol dir perforar, i en definitiva posa això en això, Sergi, perforacions de la roca. Exacte, exacte. Per tant, serien perforacions de la roca que produeix l'erosió fruit de les característiques meteorològiques que són molt adverses, com tu saps, perfectament allà dalt, no?
Aquests forats, no en diguem més, diguem tafonis. Aquests tafonis, què els passa? Que després d'un món temporal, com hi ha allà dalt, aquesta zona de l'Empordà, de la mar damunt, queden plens d'aigua de mar. Què passa, llavors? Que entre el sol i la tramuntana aquesta aigua s'evapora i et queden uns cristalls de sal. Sal salvatge, sal natural, 100%, que...
bàsicament es formen entre el maig i el setembre. Això és bàsicament perquè és l'època on hi ha més evaporació? Sí, correcte, i perquè el sol és quan pica més, com tu saps perfectament, com a observador meteorològic i bon professional que ets. També depèn molt de les pluges, és a dir, podem tenir un setembre molt càlid,
I per tant, pots encara trobar aquesta sal, la formació d'aquesta sal, o pots tenir un setembre molt plujós i llavors aquesta sal no es forma. És a dir, jo sempre dic que va des del maig, per dir-ho així, maig-juny sobretot, fins a setembre-octubre, però sobretot setembre depèn de la meteorologia, òbviament. Si és plujós, no n'hi haurà.
Quina particularitat té aquesta sal, Lluís, que puguem trobar, per exemple, en unes salines? Mira, aquesta sal té una particularitat molt especial, i és que està formada, està fabricada, dir-li com vulguis, en aquesta roca que et dic, que no deixa de ser un mineral, que, com et deia, està composada bàsicament per faldespat, mica, quarts, pissarra, tot això. És un mineral, i com la sal, que és un altre mineral, també agafa el formar-se...
perquè ho he fet analitzar, l'he fet analitzar, i al formar-se, al fabricar-se, agafa aquests minerals de la pròpia roca, que jo diria que aquí és el quit de la qüestió, no? I al fer-la analitzar vaig veure que tenia un contingut de potassi i de magnesi una mica més elevadet,
perquè jo intueixo que és perquè al formar-se del mineral, que és aquest esquistus, aquestes roques, es tira dels minerals. I, per contra, té un contingut de sodi una mica més baixet. Per tant, jo tot això ho atribueixo a que es forma en aquesta roca que, ja et dic, no deixa de ser un mineral. Per tant, aquí és la característica que agafa i la particularitat o singularitat d'aquesta sal, no?
Has dit l'època que l'anaves a buscar, però explica'm una miqueta aquest procés d'anar-ho a buscar. Fins on has d'anar? O sigui, com hi has d'accedir-hi? I també com l'aculls? Mira, t'he explicat. Jo, com et deia, estic a la zona de llançar, bàsicament, però tot aquell tros de litoral és el que jo em conec i em recorro, que seria entre colera, llançar a port de la selva... Tot aquest tall de la tros de la mar damunt,
Té una sèrie d'illots que són els que jo vaig. Com hi accedeixo? Doncs mira, hi ha dues maneres d'accedir. Si la mar m'ho permet, hi vaig amb caiac. Jo tinc un caiac allà, en una de les plages, ancorat en una cadena, i el tinc tot l'any allà, i si aquest període de temps que et dic, si la mar ho permet, surto amb el caiac i vaig amb aquests illots.
Si no ho permet, hi vaig nedant. És a dir, jo tinc tota una sèrie d'ellots en els quals he observat que aquesta sal s'hi forma i, si no és, ja et dic, per mitjà del caie, doncs hi vaig nedant. No s'hi pot anar a peu. Això és el que està clar. Tampoc estan a quilòmetres, però va dir que has de fer una bona nedada. Has de fer bona mar, eh? Sí, has de fer bona mar, però sempre és bo fer una bona nedada o anar amb el caie. I, per tant, hi accedeixo. Com la recullo? Bé, doncs, d'una forma que...
simplement respecto moltíssim el que és la roca, és a dir, ni la toco. La recollo amb una espàtula, és a dir, recollit totalment manual, de forma manual, amb una espàtula, com et dic, i sense rascar mai en cap moment la roca. Simplement recollo tota aquesta flor de sal, d'aquests tafonis una mica més grossets que puc trobar, i allà, un cop formada, doncs la recollo amb l'espàtula. Què faig llavors? Bueno, porto-t'uns recipients, me l'emporto,
i un cop a casa l'assecut. Per què? Doncs, bueno, perquè, clar, òbviament la treus molla, no? Llavors l'assecut durant un dia o dos al sol, i un cop seca, que hi ha els cristalls ja ben formats que semblen com petits diamants, la veritat és que té un brillo espectacular, llavors el que faig és treure-li les impureses. Amb una lupa i una llum, doncs trec les impureses. Quines impureses? Doncs, mira, bàsicament trossos d'alga,
que el vent pot portar, i que en trobo-te. I també una curiositat, que després te l'ensenyaré, no la podem mostrar per aquí, però te l'ensenyaré en foto. Mosquits. Trobo-te mosquits, inclús alguna formiga he trobat, és que és molt curiós, cristal·litzats. Saps com l'àmbar? Doncs igual. Es troben cristal·litzats a la sal. I llavors, bàsicament, faig una neteja d'aquests possibles... que hi puguin haver-hi, no?,
Un dubte, Lluís. Aviam, no sé si és una mica escatològic, eh? Permet-me. Les roques són un punt de trobada de gavines, de cors marins, de diferents aus marines, no? També et pots trobar que, jo què sé, les aus facin les seves coses a la roca. O sigui, suposo que has d'anar al tanto, no?, també, en aquest aspecte. Sí, clar, clar. Jo ja tinc tota una sèrie d'ellots, com et dic, en els quals, doncs, primer el que faig és observar
I també ser més o menys els calesaus, perquè jo porto un temps hi anant aquí, ser les calesaus hi van o no. Llavors, el primer que faig és observar aquests tafonis i allà on te trobo aquesta sal purineta és on te vaig. Tot i així, a vegades tinc algun observador, algun corp marí d'aquests que m'està observant, alguna gavina...
que saps, deu pensar què fa aquest aquí, però sempre sol anar en llocs d'aquests i llocs on no hi ha cap d'aquests animals. Clar, tornem al concepte de pagès. No et diré els quilos de raves i cols i peres que agafes, però sí que posa'm una xifra, per exemple, de quant productiva pot ser, entre cometes, una collita, una temporada de saltafoni.
Bé, com et deia, jo, això va molt en funció de la meteorologia, que t'ho coneixes molt bé, no?, més que ningú d'aquesta zona. Una bona temporada, doncs, igual puc recollir 3-4 quilos, no més, no més, però, per exemple, et diré que aquesta, d'aquest estiu del 2025, vaig començar amb un maig molt fluix, el juny em vaig recollir,
Però el juliol va ser un desastre ningú. Va ploure molt, no? Va ploure, i a més a més, clar, li has de donar un temps de formació a aquesta sala. Per tant, si al cap de 4 o 5 dies...
que és quan aniries a recollir, et plou, doncs te la dissol i ja no hi ha salt, que és el que em va passar al juliol. Va ploure tres o quatre vegades, que t'ho saps molt bé, i em va tirar tota la collita per dir-ho així a terra perquè la va dissoldre. A l'agost sí que em vaig recollir, no massa, però sí, i al setembre ja no. A partir de l'octubre res i ara ja no n'hi ha. Bé, la temporada és molt curta i a més a més hi ha una altra cosa, s'hi ha d'anar.
O sigui, clar, jo no hi vaig cada dia i, per tant, quan hi vaig, en trobo't o no en trobo't. Si en trobo, fantàstic, i si no, doncs, mira, faig esport, vaig amb el caia, quan faig un bon bany, i cap a casa. Per tant, la collita és molt petita, molt petita. Anem a la cara B. Fins ara una cosa és molt maca, és anar amb el caia, anar a fer-te un banyet, anar a recollir la sala, etcètera. La cara B. Abans ja m'has dit que tenia un procés de purificació, si el podem dir...
dir així, però on la fas anar, aquesta sal? O sigui, quina...
a partir que l'aculls, a partir que fas tot el procés, cap on va parar? Mira, aquesta sal jo, ja et dic, em vaig al final plantejar, perquè al principi la recollia, la tenia a casa, amb els amics la gaudíem i tal, i al final em vaig proposar fer la comercialització, i el que vaig fer és buscar uns pots de ceràmica, petits, que em fa un ceramista de Breda, que és l'Antoni Major,
i que són com uns petits gots de xupito, de ceràmica, i a partir d'aquí, això és el que jo comercialitzo, són petits pots de 30 grams, però a part d'això, per mitjà de l'Instagram, diversos restaurants, cuiners i tal, s'han posat en contacte amb mi,
I, per tant, aquesta sal també arriba a diversos restaurants d'aquí de la comarca. El que faig és això, bàsicament, quan es posen en contacte amb mi, doncs els explico i veiem si encaixa amb el xef, doncs amb la cuina, i els plats que fan, i és així com l'anem distribuint. Molt poca distribució i petita escala, és a dir, ja et dic...
Els pots són limitats, la sala és molt limitada, i per tant això no és un gran volum, sinó que és molt menys. També et diré una cosa, és una sala molt característica d'aquesta zona de la Mar del Munt,
Perquè a partir del Baix Empordà jo no l'he trobada i també et diré que la roca no és la mateixa, com tu saps. És molt més granítica i, per tant, no és la mateixa. I jo, bàsicament, l'he situat aquí a la zona de la Mar del Munt.
per algun particular també hi pot accedir-hi? O sigui, també us pot fer demanar? Sí, sí, evidentment. A través de la web o a partir d'on es pot demanar? Hi ha la web que està en construcció, us he de demanar disculpes perquè l'estic fent, està en construcció, i és saldatafoni.cat,
o, si no, per mitjà de l'Instagram amb un missatge directe o qualsevol cosa es posa en contacte i llavors que hi ha hagut alguna persona que ho ha fet i a partir d'aquí jo contacto amb ell i fem el que faci falta. Cap problema. Encantat.
Una curiositat, Lluís, ho havies vist, a més, hem parlat que la costa catalana és una mica particular, però ho havies vist a més llocs, això? O sigui, tens notícies que, per exemple, altres llocs de la Mediterrània, Balears, etcètera, també és fàcil? Sí, sí, vaig veure un reportatge que feien en un programa molt bo que havien fet, segur que el coneixeràs, que es deia Talassa. Sí, home, i tant. Doncs hi havia uns pescadors que a la zona de Mallorca, als Balears...
anaven a recollir el sal de coco. Ja en diuen sal de coco. Els cocons són els forats de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com El Pasquer.
Llavors, bàsicament, el GALP és una associació que està formada en la seva base inicial per cofredies de pescadors, però també està formada per entitats públiques com ajuntaments, sector privat, ja siguin peixateries o distribuïdors de peix, i també sector social que vindrien a ser altres associacions.
Llavors, en aquest cas, el Galp Costa Central, que és on estem ubicats nosaltres, és una línia de costa que va des de Vilanova i la Geltrú fins a Badalona, incluent els ports de Sitges i Barcelona entre mig. I, bàsicament, la nostra funció és ser dinamitzadors territorials, sempre buscant un impacte en les comunitats costaneres o en les poblacions costaneres,
sobretot aplicant-nos en l'àmbit pesquer, però obrint l'espectre a altres àmbits de l'economia blava. Perquè és important que aquí estem a Ràdio Vilanova, Ràdio Canal Blau, la seu la teniu ubicada aquí a Vilanova i la Geltrú, no? Sí, correcte. La seu física està ubicada dintre mateix de la cofredia de pescadors de Vilanova i la Geltrú,
Tot i que l'àmbit, com he dit, agafa des de Vilanova fins a Badalona, passant per un port tan interessant com és el de Barcelona. Bé, Xavier, l'entrevista d'avui, a part de donar a conèixer una mica més la institució del Galp, és perquè esteu promovent una iniciativa que veu de presentar al segell del peix de llotja. Si ens poguéssim explicar una mica com funciona tot això?
Sí, de fet, el que seria l'identificatiu peix de llotja és una iniciativa que ja fa una marca creada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres som una associació que ha estat impulsada i tenim l'aval de la Generalitat de Catalunya com a dinamitzadors territorials i, per tant, treballem i col·laborem molt amb ells.
En aquest sentit hi ha la marca peix de llotja, era una marca que estava creada i que s'aplicava sobretot, anava més relacionat amb la part més d'elaboració i en el moment en què el peix surt de la llotja, però no arribava, aquesta marca no arribava al que seria l'usuari final o el client final. Llavors nosaltres, com a grups d'acció local,
Parlo nosaltres perquè som cinc a nivell territorial, a nivell del litoral català. Ara aquí estem a costa central, però això és una acció que està realitzada a nivell de tot Catalunya. Llavors, com a grups d'acció local pesquer, un dels nostres objectius estratègics és la valorització i el reconeixement del producte pesquer local.
Per tant, una de les accions, i en concret aquesta, està molt pensada de cara a donar un segell de qualitat per identificar aquells establiments que treballin amb peix de llotja. Per tant, hem agafat aquesta marca ja creada que estava en ús, sobretot en un àmbit més extractiu, i li hem donat una visibilitat
que podran veure a partir d'enbreu els establiments de restauració de Catalunya. Ara ho comentaves, Xavier, com la gent podrà saber ben bé que un producte porta aquest segell? On el trobarem? Ara, en aquesta fase en la que estem, que no és l'última,
En la primera fase, aquest distintiu serà per establiments de restauració, o sigui, restaurants que treballin amb peix de llotge. Hi ha uns requisits, els restaurants poden demanar formar part d'aquesta campanya i adherir-se, i per tant, un cop tinguin, si compleixen els requisits que estan avalats per les cofredies de pescadors,
rebrant aquest distintiu. Aquest distintiu estarà a l'exterior de l'establiment i, a més a més, evidentment hem creat una pàgina web, que és una plataforma, que es diu peixdellotge.cat, que en aquesta estan identificats tots els establiments que compleixen amb els requisits i que, per tant, treballen amb peix de llotge. Les persones que vagin a dinar o a sopar
en algun restaurant que tingui aquest identificatiu, entendran i podran saber que aquest establiment té un compromís amb el producte de primera qualitat, un compromís amb el producte de quilòmetre zero i un compromís amb un sector com és el sector pesquer i mariner per poder garantir que els seus plats són de primeríssima qualitat.
Ara ho comentaves, no? Quin impacte espereu vosaltres que tingui això en la venda de producte de proximitat? Doncs mira, nosaltres el que primer esperem és tenir un impacte, sobretot a nivell de visibilització del concepte peix de llotja, o de les llotges, o de les cofredies, o del producte de quilòmetre zero, perquè
Ara mateix depèn dels restaurants anunciar si tenen peix que ha estat comprat a la llotja o no.
i podria ser que es doni el cas que ho estiguin anunciant i podria no ser així. Per tant, d'aquesta manera el que volem és que aquells establiments que vulguin estar sob aquest paraigües puguin ensenyar la feina que estan fent de compromís amb el sector. Per tant, el primer impacte serà la visibilització, el reconeixement d'aquest producte com un producte de qualitat, de primera qualitat. Segon, el vincle amb la restauració.
A nivell d'impacte econòmic, ara mateix encara no tenim dades perquè estem en la fase de només hem llançat la campanya i encara estem pendents de recollir aquells restaurants que vulguin acollir-se sota aquesta campanya. Per tant, encara no estem en condicions de poder dir quines dades d'impacte econòmic. El que sí que ja tenim clar és que un impacte mediàtic relacionat amb aquest producte de primera qualitat i que, a més a més, el que fa és que
Sembla que sigui evident, però és que fins ara no s'havia fet, que és donar valor a un producte que tenim aquí i que fa molts i molts anys, que l'estem consumint des de la manera més senzilla, com poden ser les sardines fetes a casa, però que, tal com estan avui en dia els productes,
Mercats alimentaris, crec que val la pena donar-li aquesta visibilització i que pugui reivindicar el seu lloc en aquest sector. I Xavier, vosaltres des del GALP, com creieu que aquest segell, el peix de llotja, pot arribar a créixer o evolucionar en el futur? A quina escala creieu que pot arribar tot això?
Bé, de fet, nosaltres ara hi ha una primera fase, que és en què estem ara, que és el llançament a nivell comunicatiu, i en posterioritat el que es faran seran unes accions presencials, uns esdeveniments presencials de presentació del producte en territori. Això ho farem a nivell de tot Catalunya.
que seran 5 en tot el territori català, i després una última que es farà de forma conjunta, tots els 5 grups d'acció local junts, juntament amb la Generalitat de Catalunya, amb el Departament, a la Fira Seafood, que es farà a Barcelona. Aquest seria el primer...
Després, a partir d'aquí, nosaltres això ho acompanyem amb una campanya de comunicació, no només de peix de llotge, sinó que també una campanya de comunicació que toqui simplement el valor del producte pesquer local amb una campanya que llançarem que es dirà Família i Peix, per veure quins són els beneficis del consum de peix en un àmbit familiar.
D'altra banda, i ja pensant en el rodatge que això... Després del rodatge que això agafi, perdona, ara estem en l'àmbit de la restauració, en el que són els restaurants. Però...
evidentment hi ha un altre àmbit que també s'haurà de tocar, que és el tema del comerç. Per tant, peixateries, igual que restaurants, aquelles peixateries que treballin en peix de llotja, també més endavant, encara no hem iniciat aquesta fase perquè estem encara en la primera part, també llançarem una campanya de peix de llotja pensada per peixateries. I no només això, sinó que també...
Justament avui ho parlàvem, és veure com hi ha marques que hi han existents referent al peix, la gamba de palamós, etcètera, com podem fer un exercici perquè tot aquest producte, que al cap i a l'ací estem parlant del mateix, pot conviure sota el paraigua peix de llotja.
Doncs, Xavier, moltíssimes gràcies per passar-te per aquí, per explicar el vostre projecte. Crec que feu una labor molt important i, bé, ja ho vam comentar, anirem fent un seguiment, no?, de veure com evoluciona tot aquest segell i la marca i, doncs, això, que moltíssimes gràcies per passar-te avui per aquí.
Molt bé. Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos possibilitat d'explicar-ho. Gràcies. Adeu.
Fins demà!
Grida que estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me, per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot. Que la vida sempre és un absurd. Fins que trobes llocs on per fi pots tornar a ser tu. Ja no ho faig, el mort sempre ha viscut. Potser la deriva, però mai del tot perdut. Si el mar és l'amor, jo sóc el mort.
I parlant d'aquest segell, arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara hem de fer una petita pausa darrers 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Ja no faig el mort, sempre viscut. Potser la deriva, però mai del tot perdut. Si el mar és la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sals siguin el far.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui al cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. Tarragona clama contra la violència masclista en un 25N que s'ha centrat en denunciar els atacs digitals que pateixen les dones. Precisament el manifest que s'ha llegit a les portes de l'Ajuntament de Tarragona ha rebutjat aquest tipus de violència. Crec que és un dia per cerrar puertes i per cerrar files a quines nieguen la violència contra les dones. Enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada.
La violència en l'àmbit digital, que afecta les dones de qualsevol edat, context social i origen. I els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les dones que exerceixen un lideratge polític, les periodistes, afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips. És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques.
La lectura del manifest ha estat presidida per l'alcalde Rubén Viñuales, que ha demanat a la ciutat calci la veu per aconseguir que cap dona visqui amb por. Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por. Cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d'una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica.
És una lluita quotidiana. I des de l'Ajuntament de Tarragona l'assumim com una responsabilitat col·lectiva. Comissions Obreres i UGT han fet lectura del seu manifest a la plaça de la dona treballadora de Tarragona. Han recordat que les empreses disposen de protocols per ajudar a les víctimes de violència masclista.
La Diputació de Tarragona aprovarà aquest divendres un pressupost per 2026 que supera els 237 milions d'euros. És un 7% més que els d'enguany i de nou serà de rècord. S'ha tornat a arribar a un ampli consens. Esquerra Republicana i PSC tindran el sí de Junts i el Partit Popular. La presidenta de l'ens, Noemí Llaurador, destaca precisament l'alt consens polític, deixant Vox al marge.
Una altra vegada de rècord i que ens serveixen, sobretot, per continuar reforçant i tirant endavant les línies mestres del mandat 2023-2027. La proposta econòmica contempla partides per la nova seu operativa a la plaça Imperial Tàrraco o per el trasllat del Conservatori de Música a l'antiga Tabacalera.
Andemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen tres minuts de les cinc de la tarda, engeguem aquesta segona hora d'Andemar, una segona hora on parlarem de les notícies, coneixerem les últimes novetats del Club Nàutic d'Arenys. Després ens submergirem al fons dels nostres oceans de tot el món per visualitzar un documental que s'ha presentat aquests dies a Barcelona. Sabrem de què va el projecte LifeCoop
i acabarem el programa d'avui algeciment arqueològic Puig de Sitges. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
És dimarts, els dimarts ens toca fer un cop d'ull als nostres clubs nàutics i anem a fer un cop d'ull a la secció d'actualitat de club nàutics del nostre territori fent parada al Mares Mar-Aranys de Mar per saber què tenen intramans Oriol. Doncs sí Marina, avui el que farem és aquest repàs a l'actualitat d'un club nàutic de la zona que cobrim des del programa Arran de Mar i en concret
Nosaltres des de Ràdio Arenys el que fem és centrar-nos en el Club Nàutic d'Arenys perquè ens agrada conèixer les seves activitats, que no són poques, i més ara que ja estem en una època en què comença a fer fred, s'acosten les festes de Nadal, i segur, segur que des del Nàutic en tenen unes quantes de coses per explicar-nos. Per això tenim en línia la gerent del Club Nàutic d'Arenys, la Pilar Rodríguez. Aquí la saludem. Pilar, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bé, Pilar, com anem per aquí al Club Nàutic? Ara que ja estem a la darrera setmana de novembre, a les portes de Nadal, ha començat el fred. Com esteu pel Club Nàutic? Doncs al Club Nàutic estem bé, com sempre, amb moltes activitats. Però, evidentment, com tothom, ja preparant tot el tema de Nadal, i és quan es fa una mica de parada per al tema de les festes de Nadal.
I tant. Però bé, estem molt bé, molt bé, molt bé. Fantàstic, doncs vinga, desgranem-ho això, expliquem una mica què és el que teniu preparat. Em deies, tenim forces activitats pensades, programades, què és el que tenim així marcat a l'agenda, Pilar? Bé, mira, explicar-vos, per exemple, primer, repassar una mica el que va passar, que va ser el Gran Premi d'Andorra, que va ser a principis d'aquest mes de novembre. Sí.
que va tenir molt d'èxit, va tenir molta participació, vam tenir unes 200 embarcacions que van venir a navegar de diferents modalitats, i realment tothom va estar molt content, va ser tota una festa, va estar molt bé. També comentar-vos que ahir es va fer una regata al Port de Mataró amb la Lliga Blava.
amb tots els nens que fan la lliga blava i s'ho van passar la mar de bé. Si us seguiu per les nostres xarxes veureu les fotos i els vídeos que vam penjar, que ahir van navegar, van fer diferents mànegues i va haver-hi molt bon ambient, molt bon rotllo, els nens estaven molt contents.
I van quedar bé, també van fer un segon i un cinquè lloc, o sigui que els felicitem des d'aquí, que estem molt contents d'ells, molt bé. I tant, i tant que sí. Sí. Després també continuem amb les activitats que normalment ja tenim, perquè és el que t'estava comentant abans. Ara ja estem a punt de tancar per Nadal, diguéssim. La base sí que tanca durant el mes de desembre.
I després nosaltres continuem fent alguna activitat més, com seria... Nosaltres fem una regata de creuer, que ara serà l'última així gran que farem aquest any, que serà el 13 de desembre, que es diu la regata del Memorial Gallissà, que era un soci del Club Nàutic, i ara ho fem en memòria d'ells, no? I llavors ja tinc 24 embarcacions apuntades per aquesta regata. Ah, molt bé.
O sigui que si el dia 13 la gent va passejar i miren el mar, veuran tot ple d'embarcacions de creuer, són les que estan fent aquesta regata. Això és bonic, perquè a vegades vas un diumenge passejar, un dissabte passejar, i allò que puges a la muntanya, i veus el mar, i a vegades veus veles, i clar, no saps mai ben bé, clar, des de lluny no saps ben bé què estan fent, però és bonic de veure.
Sí, sí, últimament, si us fixeu, és que últimament fem moltes activitats. Llavors, cada vegada que fem entrenaments o regates, només que passis per la carretera quan vas amb un ovall, ja vas veient un munt d'embarcacions, no?, i de diferents tamanys que ja vas veient. Els que són de vela lleugera, que són els petitons, i els més grans, doncs, en aquests que us comento, de creuer. I després també continuem amb el nostre club de mar, amb les activitats que fem, doncs, en el gimnàs i remant, i que...
Això no parem, això doncs no parem, només fem festa els dies que som festa i la resta doncs continuem les activitats, continuem així. Home, és important que aquestes activitats vagin seguint, vagin continuant, vulguis que no, quan les sumes totes i vas dir, mira, fem això, fem allò, te n'adones de realment l'activitat que hi ha?
i de la bona salut, que implica això en un club nàutic, que a vegades pots pensar en un nàutic, ves només quatre que s'ajunten per sortir a navegar de tant en tant, i no, un club nàutic és molt més que això, almenys el vostre és molt més que això. Sí, el nostre és molt dinàmic, perquè, per exemple, aquest dissabte passat, el mateix dissabte hi havia, al matí feien entrenaments de les flotes que tenim, de vela lleugera, i a la tarda teníem una conferència d'un soci que ens explicava el seu viatge cap a Grècia,
i ens donava les recomanacions per quins llocs passar i on parar, per fer les diferents parades que fan anar cap a Grècia, que va ser molt interessant. I justament amb la mateixa conferència, el mateix dia, nosaltres fèiem una regata interna de rem, que la fèiem al vespre, que també van venir els convidats que vam convidar a Mataró,
i també que va estar molt bé van fer la regata, després es van quedar a sopar i llavors ja hi havia 130 persones també amb aquesta regata perquè nosaltres també tenim molts equips de REM i clar, nosaltres sols ja en som uns quants més els que van venir com a convidats ens ho van passar molt bé va ser una jornada molt xula
Ja et dic, és que estem plens d'activitats, ja et dic, la conferència, la regata de rem, després també fem el curs de bridge, o sigui que hi havia un espai per a tothom, saps? Tothom que tenia ganes de fer alguna cosa, el dissabte ja et dic jo que al club hi havia moltíssima gent. I tant, home, hi havia un espai per a tothom. És important, quan diem això, que hi hagi espai, perquè a vegades les instal·lacions, segons qui, doncs, té unes instal·lacions petites, allò, sales que no hi cap gaire gent, vosaltres, en qüestions d'espai, aneu bé.
Sí, sí, sí. Home, també ens hem de gestionar, evidentment. Quan hi ha una cosa, fem servir una mateixa instal·lació per diferents coses. I com que moltes coses també les fem a l'aire lliure...
Doncs, clar, a fora tenim bastant d'espai. El que va ser és que, clar, ha sigut aquest cap de setmana que ha fet moltíssim fred. Llavors, a fora no era molt agradable estar-hi, però sí va estar. O sigui que ho vam fer tot. Vam fer totes les activitats que estaven preparades, programades, i el que és més important és que tothom va quedar molt content i també més rem, més regata. Exacte.
La secció de REM, que és bastant jove, que a vegades ho hem comentat, que és una secció jove, però que està creixent amb força i amb ganes. Sí, sí, sí, està creixent molt, està creixent molt. Nosaltres ja tenim, si no m'equivoco, nou equips de vuit persones. O sigui que això ja és moltíssima gent. I això, com a molt, farà un parell d'anys que hem començat amb el tema del REM. I l'últim any és l'any que hem apretat més, i és quan ha crescut més, més, tot el tema aquest de...
De navegar en un lleut, sí, sí. I tant, això vol dir que aviat us tindrem en competició oficial. Doncs sí, perquè em sembla que ja us ho vaig comentar l'altra vegada, però nosaltres ara sí que ja tenim un grup femení que s'està entrenant per competició.
i s'estan entrenant molt fort, espero que en breu ja puguin començar a competir. A veure, a vegades que n'hem parlat també amb el Club de Rem d'Arenys, que també tenen ganes que el Club Nàutic arribi a la competició de Rem i trobar-vos en alguna regata dos equips d'Arenys, el Nàutic i el Club de Rem, com un Oxford i Cambridge, això ha de ser bonic, això.
Sí, sí, sí, tant que sí, segur que ens hi trobarem, segur que sí, en breu, en breu, sí, sí, la Núria Rosales ja m'ho diu a vegades, què, Pilar, quan hi serem? Dic, aviat, aviat, estem en ello que li dic jo. Clar, clar, home, és que hi ha ganes de trobar això, dos equips d'arenja en competició i a veure qui guanya, eh? Doncs, home, això...
Sí, sí, sí, encara que sí, nosaltres tenim l'àrea de rem i som lúdics, però tot i ser lúdics, al final no estàs entrant en cap competició oficial, però entre nosaltres sempre hi ha aquesta rivalitat, que sempre vols guanyar, però és una rivalitat sana, que és normal, cada vegada remen millor i cada vegada fan millors temps,
I està molt bé, està molt bé. Ho estan organitzant molt bé. El coordinador, que és el Jordi Comas, ho està portant molt bé. Home, sí, sempre que parlem de rivalitat, Pilar, sana, eh? I més tractant-se amb equips d'arenys mateix, una rivalitat que no pot ser d'altra manera que no sigui així, eh?
No, no, per això, per això, totalment, totalment. A veure, els nostres veïns, els remerenys, tenen molta experiència en competicions i han fet molts bons llocs, o sigui que arribar on han arribat ells, bueno, ja hi arribarem, a poc a poc, a poc a poc.
La qüestió és això, és fer cadascú el millor que pugui i després els resultats, les classificacions seran els que seran, però que no es perdi aquest ambient de germanor, de companyia, sobretot entre entitats d'Arenys, que això és important.
Exacte, sí, el que compta és sortir. Sortir, fer esport i passar-t'ho bé. Si després, a partir d'aquí, hi ha gent que li agrada entrar més en una competició, bueno, cadascú que escolleixi el que més li agradi, no? Però el que volem és que la gent vulgui venir per passar-ho bé. Per passar-ho bé, surts a ramat, veus amb els companys, i si després vas a aprendre alguna cosa, doncs mira, això que surt de més, saps? I tant. Estem repassant l'actualitat del Club Nàutic d'Arenys amb la Pilar Rodríguez, que és la...
Gerent, Pilar, no sé si ens queda alguna cosa més en el calendari que haguem de dir, que tinguem apuntat per aquests propers dies, aquest proper mes per endavant, que ja tenim les festes de Nadal aquí a la cantonada. Bé, sí, em queda per dir l'última cosa, que és el tema del Carabaqui. No sé si sabeu què és el del Carabaqui. L'any passat ho vam iniciar...
vam iniciar-ho així sense tenir-ho massa previst, i és que il·luminarem les embarcacions del Club Nàutic per Nadal. L'any passat ja ho vam fer, com et estava dient, llavors el que demanem als nostres socis que tenen embarcacions és que a partir del moment que ja no moguin massa l'embarcació o que ja no surtin a navegar, si les volen decorar amb llums, perquè així durant el Nadal fa molt bonic.
I el que fem nosaltres com a Club Nàutic és que llavors al gener, el dia 3 de gener, els nens del Club Nàutic, dels socis del Club Nàutic, podran venir a entregar la carta als patges reials que vindran a una embarcació i hi haurà una cercavila amb aquestes embarcacions il·luminades. Això ho vam fer l'any passat, em va agradar molt, i repetim, i repetim. I tant. Farem que...
que llueixi bé el port amb moltes llums. Convido a tothom a passejar pel port per veure les llums. Exacte, a tothom a passejar pel port. Aquesta activitat del Patja entenc que és per socis, eh? Per socis del Nàutic o de Obriu? Sí, exacte. No, no, és per socis del Nàutic i per als abonats del Club de Mar. Perfecte, perfecte. Doncs en qualsevol cas sí que tenim les festes de Nadal per venir lliurement, això sí, a veure els vaixells ben il·luminats. Exacte, sí.
Sí, sí, sí, per això que la gent quan passeja, realment ja dic l'any passat, va ser bonic, era bonic de veure les embarcacions il·luminades, i el dia que fan la cercavila sí que es pot veure des de l'espigó, el dia que fan la cercavila de les embarcacions, si vas a l'espigó i vas veient, ho veuràs quan entren totes les embarcacions, això pot anar-hi tothom a l'espigó, no hi ha res problema.
Clar, fantàstic. És bonic, és bonic. I tant, segur que ho serà, ja va ser-ho l'any passat, i aquest segur que encara ho serà més, perquè quan ja hi ha una primera experiència i es vol millorar, segur que encara s'hi posen més ganes i es millora, segur. Ho intentarem, ho intentarem, això està clar.
Perfecte, Pilar. Doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona, per haver repassat l'actualitat del Club Nàutic, del que s'ha fet recentment i del que ens queda per endavant d'aquí a les festes de Nadal. I res, molta sort, que vagi molt bé, sempre que el temps ens respecti i acompanyi en tot el que hagi d'acompanyar. I si no parlem avant, doncs molt bones festes. Moltes gràcies a vosaltres i bones festes a tothom. I fins aviat, fins la propera, continuarem.
I ara volem baixar cap al Delta de l'Ebre... per parlar sobre el projecte LifeCoop Cortadaria. La companya Cel Prieto des de Delta.cat... parla amb el coordinador de l'oficina tècnica... de seu BeerLife al Delta de l'Ebre. Cel. Si marina el projecte LifeCoop Cortadaria... treballa per frenar l'expansió... de l'espècie invasora Cortadaria celloana...
coneguda com a l'herba de la pampa o plomall de la pampa. És una planta herbàcia originària de l'Amèrica del Sud. L'herba de la pampa s'adapta a tota mena de sol i condicions, ocupa els espais amb molta força, impedeix la regeneració natural d'altres espècies autòctones i malmet l'habitat de la fauna, impedint la nidificació. Anem a comentar-ho amb Marc Vinyes, coordinador de l'oficina tècnica de seu Beer Life al Delta de l'Ebre. Marc, benvingut a Randemar.
Hola, bon dia. Molt bé. Per ficar-nos en context, Marc, si et sembla, què està passant exactament amb la cortadèria, o també la coneixem com herba de la pampa, no?
Sí, és una herba que ve, bueno, una gramínia, com moltes que podem tenir aquí, però en aquest cas és invasora i no és d'aquí, prové d'un altre país, que és de Sud-amèrica, i ja fa molts anys, de fet, segle XVIII, ja comencen a haver les primeres cites, doncs se va començar a portar per a usos en jardineria. I com passen moltes plantes d'altres països que usem en jardins,
si n'hi ha algunes que tenen característiques que els faciliten, s'escapen del jardí i si els agrada el nostre lloc, en aquest cas aquí al Delta li ha agradat, a la Cortadèria, es comença a escampar en determinades zones.
Llavors, dius, és una espècie invasora, precedent del sud d'Amèrica. Llavors, quines característiques fa que la cortadèria sigui tan invasora i difícil, no, al final, de controlar?
com moltes altres espècies vegetals invasores, el que té és que és una espècie generalista, o sigui, el que vol dir és que és una espècie que no té gaire requeriments especials, pot viure en sols humits, en sols secs, sigui argilos, sigui sorrenc, tingui molt de nutrient o poc, o sigui, un sol pobre també pot créixer, i això és una de les principals causes que ha fet que tingui tant d'èxit
Perquè, per exemple, la seva expansió s'ha vist relacionada, per exemple, quan es fa una carretera.
i es porten àrids, es fa un ferrocarril de forma lineal, o bé perquè aquesta planta ja estigui en aquests àrids, que es porten de les canteres, que hi haguen les llavors, perquè ja ho comentaré després, però cada planta pot produir moltes llavors, i pot ser que en la construcció d'aquestes carreteres, si hi ha la llavor allí o si hi ha la cortadèria a la zona, aquesta planta aprofita molt bé aquests espais buits
de sols pobres, com pot ser una carretera que es comença a construir, i llavors es campa allí, i de forma lineal, com és una carretera o un ferrocarril, i d'allí pot saltar llavors cap a la zona natural o cap a una zona de conreu abandonada, com pot passar aquí al Delta, també.
És a dir, que en general qualsevol terreno li va bé a la cortadèria per estar. Llavors, això que mos comentaves, que una sola planta té moltes llavors. Sí, cada planta, és el típic plomall, els plomeros estos que veiem,
Cada planta té de mitjana 10 plomalls i cada plomall fa una mitjana de 100.000 llavors que pot escampar. Cada planta, si en té 10, estem parlant d'un milió de llavors que cada planta pot acabar escampant.
I cada llavor, vull dir, és una planta nova. Sí. No té per què ser viable, però cada llavor... Però, bueno, que n'escampen tantes, tenen aquesta estratègia d'escampar-ne tantes, que si troben les condicions idònies, sigui una zona que s'acaba de remoure el terreny, perquè hi ha hagut algun canvi en aquell terreny, o sigui una zona on hi haguen poques plantes i que hi haguen poc nutrir en el sol, la cortaderia allí ho aprofita molt bé.
I la presència d'aquesta espècie invasora, com dèiem, suposa una amenaça per a la nostra biodiversitat. Sí. De fet, l'amenaça és per a la biodiversitat i també l'amenaça per a la salut de les persones. Perquè estem parlant d'una gramínia i ja sabem que hi ha molts casos d'al·lèrgies quan solten les llavors les gramínies. I en aquest cas...
La cortadèria, de diferent forma que les gramines que tenim autòctones, les que són de casa, el canyís, per entendre-nos tots, aquesta cortadèria floreix més tard, floreix cap a final d'estiu, principi de tardor. Llavors el que està fent és que està allargant el període este en què pot haver molèsties a la gent que té problemes d'al·lèrgia.
I en quant a biodiversitat, si en aquestes zones on hi ha cortadèria comença a escampar-se i comença a colonitzar ambients naturals, ambients on hi ha espècies d'interès, també està fent aquest mal perquè està ocupant el terreny, diguéssim, el terreno d'aquestes zones on haurien de ser zones naturals. I com que fa aquests creixements tan agressius que al final comencen a ser un monocultiu de cortadèria, com passar en algunes zones...
del delta, se fa fort allí d'aquests nuclis, llavors és un nucli de proliferació, d'expansió per l'escampament este de llavors cap a altres zones. És el que ha passat al delta.
I a quines zones específicament del delta ens podem trobar en això que ens comentés? Doncs els nuclis principals els trobem a la zona limítrofe, per entendre-nos, és la zona entrant cap a un post per la carretera del pont Penjat, tota aquella zona on es va fer el desdoblament de la carretera nacional ja fa anys, on hi ha hagut alguns moviments de terres. Aquella és una zona on s'han fet creixements de monocultiu de cortadèria,
I després això s'ha anat escampant, doncs clar, el vent, avui ho podem veure, el vent del que fa avui, el vent de l'estrat, doncs tot això s'escampa i entra cap a dins de la plana deltaica. I depèn de les condicions, naturalment si és una rosa, com la majoria de superfície del delta, si és una rosa que s'està treballant, com que s'està minejant la terra,
tots els anys, allà no té oportunitat de desenvolupar-se, més que els marges pot ser de la Rosà, si deixen els marges sense tocar, però després sí que hi ha zones que ens podem trobar un erm o ens podem trobar un conreu pel que sigui abandonat, i allí sí que troba la zona per a poder-se establir. I després, si continua més cap a la zona litoral del delta, ens trobem ja en les zones de Dunes, les zones...
de zona natural o de salicornià, la zona més de vegetació salada, que inclús la salinitat no té bastant de nivell que pot aguantar, i llavors ocupa aquestes zones naturals de les zones naturals del delta.
És a dir, els camps de rossar que estan salinitzats, els ocupa? Els podria, però com que s'està manejant la terra, allà a la rossar, per parar per al Conreu, no ho pot ocupar. Però si algun dia es deixés abandonat, o, per exemple...
Com que en el cas de Ceobir Life el que fem nosaltres també, a part de Conreu d'Arros, també fem compatibilitzar això en naturalització d'espais. Imaginem que volem, seguint l'estratègia de Ceobir Life al Delta, volem naturalitzar més zones, doncs el fet de tindre cortadèria en aquelles zones ens podria causar un problema perquè deixem aquestes zones hermes perquè la vegetació octòctona
se desenvolupa i l'hàbitat natural, però si tenim la cortadèria que ens comença a entrar, tot aquest procés de naturalització se ens para i comença a ocupar-ho de forma agressiva la cortadèria. I Marc, per frenar tot això que estem comentant, esteu impulsant el projecte LifeCup Cortadèria, és veritat? Sí, aquest és un projecte Life, un projecte europeu,
que es financia amb fons europeus, que de fet és liderat pels nostres companys de la delegació de Cantàbria, de Seovir Life, perquè el que és l'arc cantàbric a la zona del nord d'Espanya, allí també és un problema, i la zona litoral del Mediterrani també hi ha problema, però és encara una assignatura pendent el fet d'haver fet actuacions fortes. I de fet, dintre del projecte, vam aconseguir
que s'inclogués el Delta com a espai pilot, i d'esta manera ja l'hivern passat ja ho vam parlar, de fet aquí en aquest estudi, vam parlar d'una actuació que vam fer al març de l'any passat, d'eliminació d'un nucli gros, i aprofitant aquest finançament podem continuar fins ben bé que dura el projecte, que és 2028,
podrem continuar planificant altres actuacions fortes de treure aquests nuclis on la cortadèria està més o menys confinada, però que ens ocasiona un problema perquè quan solta els llavors, doncs aquests llavors fan cap pel vent, allà on sigue, i ens pot continuar ocasionant el problema. L'objectiu del projecte, en el cas del Delta a l'Ebre, és poder arribar a l'erradicació de la cortadèria
És difícil perquè és una espècie invasora catalogada com una de les 100 més pernicioses al món, però bé, és fer el treball i com que encara no està molt i molt establert el Delta, anar fent aquest treball d'eliminació...
i un treball combinat d'actuacions grans que es farien en retroexcavadora, que el que fa la retroexcavadora és arrencar les grans plantes, que poden ser diàmetres de dos o tres metres, o sigui que no es pot fer mal,
I després en els nuclis on hi ha una mica de rebrot o que s'ha anat escampant però que hi ha plantes petites, SEO BirdLife té l'estratègia aprofitant el programa de voluntariat de SEO BirdLife al Delta, de fer en aquestes brigades de voluntariats, també d'estaf de SEO, de fer eliminacions més, diguéssim, més de petit treball manual, puguem eliminar aquestes plantes petites i alliberant d'aquests espais naturals on podria...
ser una amenaça per a la biodiversitat dels espais. Claro, i ara Marc, com comentaves, lo Delta potser no és l'espai on hi podem trobar més cortadaria d'Espanya en general, però és el moment clau, jo crec, si és l'inici, és el moment clau per actuar.
Sí, de fet aquí al Delta ja tenim molta experiència en espècies invasores de tot tipus de fauna i flora, sobretot aquàtica i llavors és una que aprofitant aquest projecte li podem ficar el peu damunt per dir alguna cosa no deixem que la cortadèria se vagi escampant els propers anys i que llavors tinguéssim un problema de magnitud que haguéssim de, per a poder-ho solucionar ja sigui invertir molts diners o que sigui molt difícil i inabastable
Molt bé. De moment, els camps d'arròs treballats li fan de freno, no?, és el que comentàvem abans. Però llavors, els altres trossos que esteu actuant, o que actuareu, heu hagut de demanar permís als propietaris? Sí, sempre s'ha de fer així.
Nosaltres tenim un permís general de flora, de la Generalitat, per a poder actuar i eliminar les espècies invasores, perquè una espècie invasora, si és invasora, no la pots tindre, en principi no la pots tindre al jardí i tampoc no la pots eliminar si no tens un permís. En aquest cas tenim el permís.
I llavors fem aquestes actuacions, i molt important, aquestes actuacions que hem anat fent d'ençà del 2017, que hem començat així més fort, en diferents projectes, de finances per la Generalitat, per la Diputació de Tarragona, i després ha arribat este live...
que primer es diria live stop cortadèria, ara es diu live cop cortadèria, perquè és una continuació d'aquest live, ben bé 2017-2028, el Delta, el seu espai pilot, podem fer aquestes actuacions més grosses i també tindre el suport per a fer les actuacions en voluntaris, que a vegades el més complex no és l'actuació en si d'eliminació, sinó que estem parlant d'una espècie invasora, llavors el que et costa més és el tema de l'eliminació
dels restos de la vegetació, perquè si elimines una planta més o menys gran, no l'has de portar a l'abocador i això demana també uns permisos i uns costos de transport, que és on sembla la major part del pressupost. No pots fer el que vulguis en la planta, perquè és una planta que...
Per dir alguna cosa, si agafem la planta i no la gestionem bé i la deixem arraconada d'algun lloc, pot ser que torni a rebrotar. O que també, si hi ha llavors al plomero encara, que això s'escampi igualment un altre cop i ocasioni un problema a un altre lloc.
Clar. Llavors aquí estem veient que treballareu des de dos àmbits, la maquinària, la cosa gran que hem dit, i després voluntaris, que és la forma que la ciutadania pot ajudar, perquè en un altre sentit no podria ajudar. Sí, sí. De fet, tenim previst organitzar per a principi de l'any que ve i també...
Treballem sempre fora d'època en edificació, sobretot quan estem a prop d'espais naturals, i el que fem és planifiquem aquestes actuacions per a poder fer voluntaris, o també Ciutadania en general podem fer una jornada més com divulgativa i que puguin treballar una mica, no és cap actuació complicada, i que puguin aportar a la Ciutadania en general del Delta el seu granet de sorra en l'erradicació de la cortadèria. Molt bé, Marc.
I ja per acabar, en aquest projecte de LifeCube Cortadèria, quines són les perspectives de futur? Vull dir, acabarà bé, és a dir, s'erradicarà més o menys la cortadèria d'aquí?
En el cas del Delta, la previsió és aquesta, de poder, com més puguem, ara que tenim el finançament del projecte Life, com més puguem és atacant aquests nuclis forts, que és on demana més diners, per el tema que tens que mobilitzar una retro, són dies de treball, i després també focalitzar molt bé
tant en aquestes zones on s'ha actuat, perquè és molt important el fet de reseguir aquestes zones, no només fer l'actuació grossa i llavors oblidar-te d'aquella zona on n'hi havia, sinó que és molt important després també amb voluntaris poder fer un seguiment del possible rebrot en aquestes zones, perquè l'única cosa que tenim a favor en la cortadèria és que aquestes llavors que es campa
són viables només durant un any, com a màxim dos anys. Llavors, sabem que en una zona on hem actuat, si no hi ha rebrot al cap de dos anys, vol dir que les llavors que hi havia en aquell terreno ja no són viables i ja no sé què vinguin d'un altre lloc i ja no tenim problema en aquella zona. I també molt important, en aquestes zones naturals, on n'hi ha poca,
de dir, val, n'hi ha poca, no prioritzem aquestes, però sí que s'ha de prioritzar aquestes zones on n'hi ha poqueta, perquè amb poc esforç la traiem i evitem que es reprodueixi i pugui ocasionar un dany més gran, que s'escampi en més àrea i llavors ens costa molt més poder erradicar-la de la zona. I, per exemple, hi ha la zona de Riu Mar, que tots coneixem, hi ha la zona de les Dunes,
per allà al costat del passeig de Riu Mar, on hi ha algunes plantes petites, i tenim previst organitzar en aquestes zones algunes jornades de voluntariat, també si podem involucrar també la població local, i poder netejar aquestes zones de corta d'èria i evitar que s'escampe en aquella zona natural de les dunes de Riu Mar.
Molt bé, com abans dèiem, quan més petit estigui millor, perquè és més fàcil treballar-ho i que és més fàcil la feina. Doncs no res, Marc, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa i seguirem pendents de com està el tema en la cortadèria. Gràcies, Marc. Molt bé, moltes gràcies.
Doncs Marina, ja sabem de la importància d'eliminar aquesta espècie invasora del nostre territori, ja que pot comportar greus conseqüències. Hi ha moltes espècies invasores i moltes entitats que es dediquen a això. Moltes gràcies, Cel.
Fins demà!
Caminen al sol, sembrant la llum del futur protocol. Cabells al vent sense por del control. El món ens canta un himne ferotge.
És per t'aprendre, el món és per tu. No demanem, ara reclamem.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. No més silenci, no més traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Desperta, aprenda, el món és per tu.
Encarem la recta final de la Rammar d'aquest dimarts 25 de novembre i ara viatgem fins a Sitges, on el nostre company de Canal Blau, Ràdio, en Guillem Pérez, parla amb l'arqueòleg Joan García perquè ens expliqui sobre el jaciment arqueològic Puig de Sitges. Guillem. Doncs avui estem amb l'arqueòleg Joan García Targa per parlar del Puig de Sitges. Bones, Juan. Hola, què tal? Bon dia.
Joan, per qui no ho conegui, què és exactament el Puig de Sitges? Bé, el Puig de Sitges és un concepte, és un concepte perquè és un espai geogràfic, és el turonet on es troba el casc antic de Sitges, que està a uns 17 metres sobre el nivell del mar i ocupa més o menys una hectàrea, i que té dos espais naturals, una a la zona de la Fragata i una altra a la presenta en Sebastià,
que defineixen ports naturals per a arrecament de vaixells, i entremig està el Puig de Sitges, que seria un tronet elevat, que seria el que estaria ocupat en època medieval i moderna, òbviament, i actualment, però també en època ibèrica i romana. Com vas començar a treballar en tot aquest projecte? És un projecte que vam començar, i de fet continuarem treballant, el Magí Miret, que és l'anterior arqueòleg territorial de la Generalitat de Catalunya, jo mateix,
I això es va materialitzar amb el seguiment de tot un seguit d'obres que continuem fent. Per exemple, l'última que s'ha fet de seguiment d'obres al Puig de Sitges o al casc antic de Sitges és als carrers Pau Barraveig i carreta del canvi de paviments que s'ha fet recentment.
però portem el seguiment d'obres que afecten el subsol. Pràcticament l'any 89 s'han fet una vintena d'intervencions arqueològiques per qüestions d'obra, sigui pública o privada, s'ha fet el seguiment dels rebaixos de terra i en molts casos han aparegut restes d'època ibèrica o romana. I el projecte Puig de Sitges el que intenta és explicar a partir d'aquest seguiment d'obres fruit d'una regulació legal
d'aquesta zona per intentar entendre com vivia la gent en època ibèrica i en època romana. És a dir, entrar al segle V abans de Crist i l'actualitat, més o menys. Com s'inicia tot aquest projecte de recerca? S'inicia perquè hi ha una normativa
Tota aquesta zona del casc antic de Sitges té una fórmula patrimonial que es diu Becil, que serien les sigles de Be Cultural d'Interès Local. Això aprovat pel consistori municipal, el que implica que qualsevol obra pública o privada que s'afectui en aquesta zona
ha de tenir un seguiment arqueològic i aleshores s'ha fet el seguiment arqueològic, molts contractistes o molts promotors s'han posat directament en contacte amb mi, l'Ajuntament també en alguns casos,
hem fet el seguiment de les obres i fruit d'això s'ha anat recopilant informació, recopilant materials que han aparegut a les excavacions arqueològiques, s'ha fet un parell de llibres, dues o tres exposicions, una al 95, una altra al 2003 i una altra al 2009,
S'ha fet un catàleg, un llibre petit, il·lustratiu, una guia en plena pandèmia i continuem publicant a revistes d'investigació i a nivell de difusió els avanços en la investigació. Per exemple, l'última intervenció que s'ha fet, a part d'aquesta que esmentava del canvi dels paviments, va ser el 2023 amb una obra del carrer Major
que es va fer el seguiment de l'obra, del rebaix del terra de la planta baixa, i va aparèixer una sitxa, és a dir, un receptacle d'aquestos per contenir el gra en època ibèrica i romana, que després es va completament reomplir de runa, i dintre de la runa que hi havia va aparèixer una peça gairebé sencera que es va restaurar i es va presentar l'any passat, perquè és una peça, a part de bonica estèticament, és significativa dels segles 3-2 abans de Crist,
d'època ibèrica, és una tanalla, és una oia per entendre'ns, amb unes característiques especials, que a més presenta restes de pintura d'època ibèrica. I així continuem una mica d'abans amb les investigacions i les visites que fem són fruit precisament d'això, d'aquest seguiment que portem des de fa més de 25 anys de tot aquest seguit d'obres que s'han anat fent al cas Cantit de Sitges.
Joan, ara comentaves aquest descobriment de l'Atenalla. Quins diríeu que en aquesta investigació al Puig de Sitges han sigut els descobriments més significatius fins ara? Bé, en arqueologia hi ha dues vessants, no? Hi ha, per una banda, les estructures que es troben, s'han trobat sitges que són forats al terra fets expressament, que al mateix Ajuntament de Sitges es van excavar 15,
15 d'aquestes estructures, que són de dos metres de fundària, algunes vegades de dos metres d'amplada, amb una capacitat important d'emmagatzematge. Després hi ha murs com els que es van trobar on actualment està l'AUAC, quan es va fer, que hi ha uns murs d'època ibèrica i després com una mena d'establiment de processat de vi en època romana. També hi ha estructures al carrer Major,
També hi ha estructures que van sortir quan es va fer la remodelació de la biblioteca, on es va fer el forat on està l'ascensor. També al carrer Bernat de Fonollà han sortit murs, però a més, fruit de l'excavació dels espais que hem pogut fer
en cadascuna de les obres per les condicions de l'obra, s'han recuperat tot un conjunt de materials, milers de fragments de ceràmica, i s'han restaurat una trentena o una quarantena d'aquestes peces, tant d'època ibèrica com d'època romana. Algunes s'han fet una restauració contundent, mentre que en altres s'ha estat senzillament enganxar les peces, que en alguns casos han sortit peces pràcticament senceres. Mira, l'última intervenció que es va fer dins l'Ajuntament...
Va ser el 2016-2017 i amb una sitxa molt gran que vam excavar van sortir dues peces senceres, dues peces petites senceres, una llàntia per donar llum
d'època romana, i també un putet de miniatura, per entendre'ns, d'una ulleta, que podia ser des d'una ulleta amb la que juguessin els nens, com si fos de fileta, o bé podia ser també per col·locar qüestions de maquillatge estètic, tant per homes com per dones, d'aquestes èpoques que estem parlant.
De quanta gent estem parlant, Joan, que treballa aquí al jaciment? Es tracta d'un equip més aviat gran? No, no, no. En principi som dues persones i quan hi ha una excavació, per exemple, s'han fet estudis de restes òssies i això ho ha fet un especialista extern però que puntualment ha fet aquella feina, no?
Hi ha hagut gent, arqueòlegs de Sitges o de fora, que han col·laborat desinteressadament en aquest projecte, quan s'han fet estudis de restes de llavors carbonitzades se li han carregat amb un altre especialista, i funcionem d'aquesta manera, és a dir, és un projecte que funciona a base de quan hi ha obres,
I aleshores, quan hi ha obres, es recuperen uns materials, i si aquells materials, òbviament l'arqueòleg que excava, en aquest cas jo, en la majoria dels casos, no pot saber de tot, es deriva cap a gent especialitzada, i aleshores es fan uns informes tècnics. Per exemple, mira, fa uns anys, el 2015...
en una casa del carrer Maior, a part de sortir una mena de magatzem d'època ibèrica amb unes àlfores senceres esclafades perquè li van caure les vigues de les parets i les vigues del sostre, va aparèixer una gran concentració d'unes conxes, d'uns cargols marins que es diuen múrecs,
i que era amb els que en època romana aplastar l'interior d'aquest cargol servia per tintar les togues en època romana. I, per tant, què van fer amb aquells cargols? Li van passar amb un especialista en malecologia, que és la ciència que estudia totes les petxines, cargols i tal, marines,
i ens van presentar i estava presentat en un congrés un estudi sobre el possible taller de múrecs que hi hauria a Sitges en aquest cas al carrer Major cap al segle primer abans de Crist ja en època romana i funcionem d'aquesta manera i ara deies sou dues persones, un equip petit com ha sigut el procés de treball com en el dia a dia que teniu vosaltres?
Bé, insisteixo, és a dir, el nostre dia a dia és quan fem intervencions arqueològiques, fem el seguiment, s'intenta fer la difusió d'allò que fem en xerrades, al grup d'estudis, a la biblioteca...
També xerrades hem fet fruit d'aquest seguiment arqueològic del casc antic al servei d'arqueologia de la Generalitat. S'han fet dins de les tres jornades d'arqueologia que es van fer a Sitges, promogudes pel Consorci del Patrimoni de Sitges. S'han presentat les darreres novetats de les investigacions que s'han fet a Sitges. És a dir, intentem, per una banda, fer el seguiment de les obres, fer l'estudi dels materials, contactar amb especialistes si s'escau
de determinades especialitats a les quals nosaltres no arribem i després també sobretot fem molta difusió del que fem. Es va fer fa uns anys sensibilització als constructors locals i xatants
perquè pensin que si escaven el casc antic dins d'una determinada zona hauran de contemplar dins dels seus pressupostos la part arqueològica, igual que quan fan un cubicatge de moviment de terres o els plans de riscos laborals o el material que fan servir, hauran de contemplar.
també una despesa arqueològica perquè no és que ho diem nosaltres, sinó que ho diu la normativa legal, que han de preservar tant les autoritats públiques com les empreses privades. Parlant ja més del Puig de Sitges en si, quins creus que són els principals reptes de conservació que té concretament aquest espai?
Bé, la veritat és que aquesta pregunta és molt complexa, Guillem, perquè, clar, el que fem nosaltres és que ens adaptem a les obres que fan cadascun dels promotors privats,
amb la qual cosa moltes vegades són espais molt reduïts que ens permeten tenir com una petita finestra el jaciment, que en la majoria dels casos no es conserva perquè l'obra es tira endavant, amb la qual cosa hem de fer una documentació molt exhaustiva d'allò que podem documentar dins l'espai que ens hem de restringir,
sigui el forat on va una grua, que és de 3x3 o de 4x4, siguin espais més reduïts de sabates, riostres, de cimentació de l'edifici... I, per tant, hi ha problemes de conservació quan, per exemple, mira, ja tenim un problema de conservació perquè dintre el mateix ajuntament, la sitja que es va trobar i uns muls addicionals d'època medieval i moderna, s'han deixat a la vista, no s'han tapat.
però tampoc se'ls ha fet cap tractament perquè aquell espai de l'Ajuntament està actualment en obres per canvi dels sostres, de les conduccions, etcètera. Què estem parlant? Estem parlant de la roca natural, que en el cas de Sitges és el color taronjat i no és gaire dura. Estem parlant de murs que requeririen en breu d'algun tipus de tractament, de consolidació, de neteja,
perquè, a part de tornar a poder-los mostrar al públic que ve a les visites, es mantinguin en condicions.
Aleshores, hi ha un problema de conservació de les poques restes que es poden veure in situ i hi ha un problema de conservació dels materials. És a dir, la pràctica totalitat dels materials que s'han recuperat, tant el que seria l'Ajuntament de Sitges com el cas que ha dit de Sitges, estan als museus de Cervera de la Generalitat, perquè a Sitges no hi ha capacitat per gestionar aquesta quantitat de restes i, per tant, es dipositen temporalment a Cervera.
amb uns magatzems de la Generalitat. Però també requereix les peces que estan exposades d'una restauració, d'una consolidació, d'anar-li fent un manteniment. Algunes d'elles són delicades, com unes sebelles de cinturó, són metàl·liques i amb un clima tan humil i la salinitat que hi ha en el cas de Sitges requereixen un manteniment periòdic.
I ara, ja per acabar, Joan, ara comentaves, no?, la ciutadania, el seguiment, la gent on pot seguir la vostra feina o mantenir-se informat sobre els avenços que esteu fent al Puig de Sitges?
Bé, nosaltres el que fem, si aquestes visites, que demà fem la darrera, que en aquest cas és en castellà, nosaltres cada vegada que hi ha una intervenció, que de tant en tant fem alguna xerrada, torno a insistir, alguns estudis, hem fet alguna també a l'edifici Miramar, hem fet a la biblioteca Santiago Rosinyol, es fa una difusió, es fan uns cartells, s'explica que forma part de...
del projecte aquest modest, però que té molts anys de recorregut ja, i molt voluntariós, en molts casos, sense ànim de lucre, en molts altres. No tenim una web com a tal, perquè jo faig moltíssimes coses, moltíssima feina, i no tinc el temps com per anar nodrint aquesta pàgina web. El que sí que fem és que, també amb els cursos d'arqueologia que fem cada any, sempre fem esment
aquell col·lectiu de persones que venen els cursos de les darreres troballes, quan fem les visites, que tenen sempre molt d'èxit i funcionen molt senzillament, fem una tongada cada any de sis visites, tres en castellà i tres en català, expliquem a la gent que ve...
expliquem les darreres troballes que hem fet. Per exemple, el darrer estudi que estem fent, ja no al Puig de Sitges, sinó al Linyet, per exemple, amb un estudi de radar, que està en procés de la conecció de l'informe per part del tècnic. És a dir, intentem, d'alguna manera, anant a la ràdio, parlant avui amb tu, escrivint a l'Eco, mantenir aquest interès per part del col·lectiu de gent que és sensible al patrimoni, i en aquest cas el patrimoni arqueològic,
perquè pugui estar una mica al dia d'allò que fem. Perfecte, doncs Joan, primer de tot moltes gràcies per la labor que feu de recuperar aquesta memòria històrica i finalment moltes gràcies per haver dedicat uns minutets del teu temps a passar-te per aquí. Perfecte, un plaer, Guillem. Ens veiem, gràcies. A vosaltres, adeu, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Let's pretend there's not the end of the world
I així arribem al punt final de la ronda mar d'aquest dimarts 25 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda. Ens esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a Obramat.exe, on compren els professionals. Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.ic.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona clama per erradicar la violència envers les dones. Sota el lema el masclisme juga brut. Durant tot el dia s'han programat diverses activitats reivindicatives. Amb motiu del 25N s'ha fet lectura del manifest davant l'Ajuntament.
Enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada, la violència en l'àmbit digital. I els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les dones que exerceixen un lideratge polític, les periodistes afecten el benestar de les víctimes, reforça estereotips. És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques.
La lectura del manifest ha estat presidida per l'alcalde Rubén Vinyuales, que ha demanat a la ciutat que alci la veu per aconseguir que cap dona visqui amb por. Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por. Cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d'una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica.
És una lluita quotidiana. I des de l'Ajuntament de Tarragona l'assumim com una responsabilitat col·lectiva, transversal i urgent. L'acte ha comptat amb representants de diversos espais que s'han adherit a la xarxa NOA. I Comissions Obreres denuncia la violència masclista en totes les seves formes. Els actes de commemoració...
han reivindicat el dret de totes les dones a viure lliures de violències. La lectura del Manifest Conjunt amb UGT s'ha fet a la plaça de la dona treballadora, Michel Pijuan.
Amb útil del 25 any, des de Comissions Obreres s'han programat diverses accions. Al llarg del matí, aquest dimarts, la seu del sindicat ha acollit la xerrada violència vicària, la més cruel de les violències masclistes. Ha anat a càrrec d'Alexia Amat, mare protectora, fundadora de Terme i creadora del projecte Empoderat. A les 12 s'ha fet la lectura del Manifest Conjunt, l'ofrera floral per les companyes assassinades i una performance per donar visibilitat a les víctimes de violència vicària. Els sindicats de Comissions Obreres i UGT...
han posat de manifest tots els assassinats que hi ha i la violència masclista que encara persisteix als llocs de treball. Mar Vázquez, representant d'UGT, recorda que les empreses disposen de protocols per ajudar les dones que són víctimes de violència masclista. La via sindical, el que es reivindica, per desgràcia, una i més, són tots els assassinats que hi ha i tota la violència tan vicària, masclista i assetjament als llocs de treball.
Hem de recordar a les empreses que s'han de posar de manifest els protocols per ajudar les dones que són víctimes de violència masclista. Recordar a les persones treballadores, que si no ho tenen al seu conveni col·lectiu, està tot reflexat a l'Estatut.