Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Passen... ara no sabia què anava a dir. Passen 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dilluns 2 de març del 2026. Hem començat ja el mes de març. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem del camí de ronda de Tarragona, que continua amb les polèmiques. Passejarem per l'espai fart de Vilanova, molt relacionat amb el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
relacionarem la geologia amb el mar. Farem aturada el delta de l'Ebre per parlar de les males olors. I acabarem el programa d'avui descobrint com navega una persona que no hi veu gaire bé. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randa Març us surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, felis llums a tots, bona setmana i millor març!
Sí, han començat al març una miqueta... Convuls, convuls. Com s'avorreixen, no?, la gent que tenen molt de quartos i molt de poder. No podíem baixar una miqueta d'aquest acúspide seva i mirar el que de veritat estan fent? Perquè, clar, aquí podríem dir que el poble ja no és qui ho pateix, les anades d'olla dels de dalt.
Jo no sé si podríem baixar o què, però alguna cosa s'hauria de fer davant tot això. Sí, obrir-li els ports perquè puguin venir. Ja sé que es quedin massa lluny de Lledà, de l'altre costat del toll, que és el que estan fent. No sé com acabarem. La veritat és una cosa que em té bastant intrigada com acabarem.
però, com dic jo sempre, ens hauríem d'exterminar tots. Ja ho estem fent, ja ho estem fent. Sí, sí, sí, anem pel camí, la veritat és que anem pel camí. Si no ho volíem fer, anem pel camí. Però, Marina, el que passa és que no ho estem triant nosaltres, aquest camí, que de tant en tant s'imposa, perquè ara comença aquí, ara tiro quatre coets per allà, ara faig el que em dona la gana, i és com una partida de risc...
No? Deuen tenir un mapa del món i jo, a veure, qui té més petroli i què té gent? Tots cap allà. A veure què podem fer. No sé com acabarà tot això. Patint el poble, com sempre. Ah, sí, exacte. No queda una altra. Sí, veurem. Anem a saludar la Cel Prieto des de ràdio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, com ara dieu, són uns dies, un inici d'estemes de març, una mica bastant molt complicat. Veurem com evoluciona la cosa. No res, noies, dilluns, un dilluns, molt dilluns. Sí, sí, a mi també m'ha costat molt avui.
T'ho juro, este matí no... Mira, què passo la setmana? Com cada setmana? És que el temps passa molt ràpid, el dia a dia passa ràpid, les setmanes passen ràpids, estem al març, ara serà Pasqua, després ja estaríem a l'estiu i ja està. Tres dies d'estiu, jo això sempre ho dic. Vinga, va, anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. M'agrada que encara inclús hi poseu més velocitat, eh, aquest any, si no ha començat ja en plan a tota hòstia, perquè, clar, diem ara no demà. Aquest any ha començat que només ens falta una invasió extraterrestre. Jo fa dies que ho dic i a mi ningú me'n fa cas.
Sí, però que vinguin a fotre fora a tots els que hi ha ara. O sigui, si han de vindre de fora, que s'acarreguin els que tenim per aquí, això abans, sobretot. Perquè si han de vindre encara a pinjurar-ho més, com o que no, eh? O que ens exterminin ja d'una vegada i deixen de fer tonta dies.
A tots, a tots. Això és com aquells, mira, ara encara m'ha vingut més el recordatori, aquells que els hi van preguntar just el dia després del primer tancament de la pandèmia, que prop farà anys, prop farà sis anys, els hi van preguntar en un famós programa de ràdio, i tot això com acabarà? I van dir, molt fàcil, a hòsties, doncs és com acaba tot. Home, ho estem acabant, eh, de moment. A bombes, no a hòsties, a bombes ho estem acabant. No hi ha més?
Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, companyes. Fa una estona estava molt bé, però m'esteu baixant els ànims entre tots una miqueta, ara mateix.
Per què? Si estem parlant de la realitat. Sí, sí, precisament per això, precisament per això. M'està... M'està... M'està gustant digerir el que està passant aquests dies. Bé, veurem com acaba. Està tot complicat, però tot ho farem. Com dic jo, tot ho farem. I anem a saludar també l'Oriol Leo Des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. També, mira, aquí, contemplant el panorama i res poc s'hi pot afegir a tota la situació geopolítica mundial. Només una coseta, quan has dit avui coneixerem un regatista que no s'hi veu bé, home, no s'hi veu bé o no s'hi veu gens, és un regatista indirent. Sí, el que passa és que no sabia si no tenia res de res de visió o entenia una mica. Per això no ho he volgut dir així.
Tant, tant directament. Doncs aclarit, no s'hi veu, no s'hi veu. Ho coneixerem avui aquí. Fantàstic, el coneixerem a la segona hora de Rondamar. Vinga, va, deixem la geopolítica, deixem-ho tot, no podem arreglar el món de moment, però sí que podem fer, començar la Rondamar, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que Esquerra Republicana de l'Escala reclama pujar a Líbia els grans tenidors i fons voltor com a mesura de pressió fiscal. Sergi.
Doncs sí, Marina, habitatge, gran tema. Etna Estrems, diputada d'Esquerra Republicana al Congrés, ha exposat al Congrés dels Diputats la iniciativa d'agravar l'IBI municipal als grans tenidors i fons voltor. L'hi ha transmès a la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, a la sessió de control que va tenir lloc dimecres passat a Madrid. La mesura té com a objectiu desincentivar l'acumulació d'habitatges per part de grans tenidors i fons voltors a municipis tensionats, com és el cas de l'escala. Escoltem a Etna Estrems.
La proposta que presenta Esquerra Republicana quan parla de grans tenidors no està parlant de gent que tingui els pisos només a l'escala. És a dir, el concepte de gran tenidor a Catalunya és algú que té més de cinc pisos en una zona tensionada, és a dir, en qualsevol municipi que sigui zona tensionada, o deu immobles residencials en tot l'estat.
Per tant, la nostra proposta no va només encaminada a les persones que tinguin més de 5 pisos a l'escala, sinó que es podria aplicar a aquells que tenen 5 pisos en qualsevol era tensionada i en tenen un a l'escala.
Esquerra xifra la proposta de gravar l'IBI fins a un 100% per la gent que no pugui acreditar 5 anys consecutius de residència a Espanya. La mesura permetria disposar de més ingressos al consistori, per tant, d'invertir-los en mesures estructurals per combatre l'augment de preus i la pressió immobiliària.
Nosaltres creiem que l'Ajuntament de l'Escala ha d'invertir en pressupost propi. No pot esperar, no pot tirar la pilota amunt a esperar que les altres administracions li resolguin el problema. I el que intentem, des del Congrés dels Diputats, és que tingui més eines, més diners. Per fer què? Per comprar, per exercir el tanteig i retracte dels pisos buits, per rehabilitar i, per tant, per fer política pròpia d'habitatge públic que sigui municipal.
A l'escala, només un 29% del parc immobiliari correspon a primera residència. Amb dades de 2025, hi ha censats prop de 1.100 habitatges d'ús turístic, però aquest 7% només correspon a una petita part de l'habitatge de temporada al municipi. Avui comença la segona aturada de les barques d'encerclament a l'escala. La veda s'allargarà fins al 7 d'abril.
La pesquera de peix blau torna a estar aturada a l'escala. Avui les barques ja no han sortit a port i restaran amarrades fins passat Setmana Santa. És la segona aturada biològica de l'any, una veda fixada per a millorar el període de reproducció de la sardina i l'anxova. Els pescadors segueixen alertant que cada cop el peix és més petit i que costa trobar els grans bancs de peix blau. Aquest mes i mig de pesquera, després de la primera aturada, ha estat marcat per la presència de moltes barques del transport a l'escala, ja que les moles de peix...
estaven en aigües de molt més al nord. El port de l'Escala ha acollit trenyines de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Roses. I si ara comença una nova veda del peix blau, just n'ha acabat una altra, la de la sèpia. Els pescadors professionals i recreatius ja poden sortir a mar a pescar aquests cefalòpoders. Recordem que la talla mínima de la sèpia, mesurant el mantell, són 12 centímetres.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. La mar canvia i a l'enmetlla mar, com en qualsevol dels ports al litoral català, fa temps que ho saben. Ara, però, la ciència ho confirma amb dades. El que es pesca avui ja no és el mateix que fa només dues dècades cel.
Simarina, un estudi recent de l'Institut de Ciències del Mar, adscrit al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, publicat recentment per la revista Global Change Biology, revela que la temperatura mitjana associada a les captures a la costa catalana ha augmentat 0,68 graus centígrads per dècada, gairebé 7 dècimes per dècada des de l'any 2000. Dit d'una altra manera, la mar s'escalfa i el peix també canvia.
Lucía Esparzadín és investigadora predoctoral de l'IFM. Sí, al final és una qüestió d'un conjunt, moltes coses...
passant a la vegada i el canvi climàtic i l'escalfament de les aigües de la Mediterrània és una d'elles. El que està succeint ocorre a la biodiversitat marina com afecta els pescadors i el que veiem és que espècies amb l'escalfament de les temperatures, espècies d'aigües càlides, estan augmentant i això ho veiem en les captures dels pescadors i en els ingressos dels pescadors de la costa catalana. I també les espècies d'aigües fredes estan disminuint.
la seva composició tant a les captures i als ingressos. I això està sucedint i està canviant i transformant el sector una mica en les captures i els ingressos. A la Cala Este fenomen es tradueix en dos moviments clars.
D'una banda, desapareixen progressivament espècies de tota la vida, com la sardina llus o el gandagang. És el que els científics anomenen devorealització, la pèrdua d'espècies que prefereixen aigües més fredes. La sardina n'és el cas més evident. La seva presència a les captures s'ha reduït de forma sostinguda, un 0,65% cada dècada, afectant especialment a la flota d'encerclament, una modalitat molt lligada al peix blau tradicional.
Però al mateix temps passa una cosa aparentment contradictòria. Tot i pescar-se en menys, la sardina genera més ingressos, 0,15% cada dècada. La seva escassetat fa pujar els preus i el mercat compensa de moment la davallada en volum.
En paral·lel, el Mediterrani viu un procés de tropicalització. Les espècies que toleren millor la calor o que abans eren menys abundants guanyen pes a les xarxes. És el cas dels cefalòpoders, com el pop o el calamar, que augmenten presència, també de determinats crustacis, com la gamba blanca o el llangostí.
Llagostí que ofereixen noves oportunitats, especialment per a la flota d'arrossegament. I fins i tot el seitó mostra una capacitat d'adaptació superior a la sardina. Tot plegat dibuixa un escenari nou per al sector pesquer de l'ametlla de mar. Amb una mar que continua escalfant-se, el futur no passarà tant per recuperar les espècies d'abans com per adaptar-se a les noves.
La clau, segons apunten els experts, serà trobar l'equilibri entre la pèrdua del que era habitual i l'aprofitament de les oportunitats que ofereixen un Mediterrani cada cop més càlid.
Anem ara cap a les costes del Garraf. Els hospitals de Sant Camil i de Sant Antoni ja són fonamentalment hospitals universitaris, formalment hospitals universitaris. Això els permetrà reforçar algunes de les línies de treball que fins ara desenvolupava el Consorci Sanitari de l'Alpenedef Garraf, especialment pel que fa a la formació i a la recerca. Carla.
Doncs sí, actualment als hospitals de Sant Camí i la Sant Pere de Ribes, Sant Antoni a Vilanova i el de Vilafranca ja hi ha més de 550 alumnes fent pràctiques anuals en diferents àmbits de la salut, entre alumnes de graus universitaris, màsters i cicles formatius professionals. L'aposta per la docència ha estat un punt de partida que li ha permès rebre ara la consideració formal d'hospitals universitaris, vinculant-se amb la Universitat de Barcelona.
El Consorci Sanitari de l'Alpenedès-Garraf, que gestiona els tres hospitals, assumeix així un salt qualitatiu pel que fa a la seva activitat. La formació, la innovació i la recerca que ara podran potenciar són els grans avantatges que els dona aquesta nova condició, ratificada per la Generalitat. La seva activitat formativa ara podrà créixer incorporant alguns àmbits de les ciències de la salut amb els alumnes d'aquests graus de la UB.
Per exemple, es vol ser un centre de referència en els propers estudis de fisioteràpia d'aquesta universitat. La condició d'universitari ha de reforçar i ampliar el model de treball actual dels hospitals del Consorci, amb un benefici directe sobre els pacients. L'arribada de nous alumnes que es formaran als hospitals del Penedès Garraf pot afavorir que després es quedin als mateixos centres, garantint també el relleu professional. I pel que fa als professionals actuals dels tres centres hospitalaris, tindran una opció real per fer una recerca que, quan s'aplica, millora l'atenció als pacients.
Un valor que ha de fer més atractius als hospitals del Consorci, que veuen com sovint alguns dels seus professionals opten per marxar a hospitals més grans i amb més possibilitats per fer-hi recerca. Escoltem a Gloria Torres, directora de Docència, Recerca i Innovació del Consorci Sanitari de l'Alpana d'Esgarraf.
ens interessa aquest tipus de professionals que busquen una manera diferent de fer assistència incorporant la docència, la recerca i la innovació. I aquests professionals es voldran quedar aquí, al Consorci, o serem capaços de treure talent d'aquests professionals de potser altres territoris que ja no cal que vagin a buscar a fora, que trobaran aquí...
D'aquesta manera, els hospitals de Sant Camil, Sant Antoni i de Vilafranca s'incorporen a l'ecosistema acadèmic i científic de la Universitat de Barcelona. Ara passen a ser universitaris per la seva vinculació amb aquesta universitat, tot i que també tenen una estreta relació amb la Universitat Rovira i Virgili i amb la UPC.
L'estadi de futbol municipal de Canyelles comptarà amb noves graderies a partir de l'estiu. El projecte es troba en fase preliminar i encara s'ha de redactar i licitar, però ja compta amb l'assignació de fons per part de la Generalitat de Catalunya que superen els 300.000 euros.
Sí, la construcció de les noves graderies del camp de futbol amb més de 150 seients suposarà un augment substancial de la capacitat de l'estadi municipal. El projecte, que també preveu la construcció de nous vestidors, es troba ara en la fase preliminar de l'estudi geotècnic i té un cost previst de 470.000 euros, dels quals gairebé el 70% els finançarà la Generalitat en el marc del Pla Únic d'Obres i Serveis.
Paral·lelament, també es preveu la conversió dels actuals vestidors en despatxos per a les entitats esportives, mitjançant 160.000 euros finançats pel Consell Català de l'Esport. Totes aquestes actuacions continuen els treballs realitzats els darrers mesos al camp de futbol, gràcies a subvencions de la Diputació de Barcelona. Segons diuen des de l'Ajuntament, és el nou pas del projecte integral de creació de la ciutat esportiva de Canyelles. Escoltem a Rosa Huguet, alcaldessa del municipi.
Recordem que solament és un gran projecte de la zona esportiva que va començar fa anys amb el camp de futbol, la continuïtat del gimnàs municipal, també d'aquest pavelló que avui estem aquí, que és emblemàtic i que dóna cabuda amb tots els nois, gent gran, adults, petits, tothom amb totes les activitats. Són molts els esports a atendre i aquesta serà una part més de qualitat.
Es preveu que les obres d'aquests projectes puguin començar a partir del juny, un cop finalitzades les competicions esportives i que s'allarguin entre dos i quatre mesos.
Fem aturada ara les costes del Garraf. L'argelaga, o el romaní, són dues plantes que donen el tret de sortida a la temporada de la floració als rials d'arenys de mar. Primer hi ha els arbres fruiters amb l'atmetllet, tal com vam explicar la setmana passada, i ara també és el moment de les plantes hivernals i aromàtiques, Oriol.
Doncs sí, Marina, aquí a les costes del Maresme i segons el calendari meteorològic, la primavera arrenca el proper dia 20 de març. Això a tot arreu, una època marcada per la floració de les plantes i arbres que provoquen un canvi de color als nostres paisatges. Tanmateix, no totes les plantes segueixen aquest calendari. Hi ha algunes que comencen abans, com les arbustives, on hi trobarien, per exemple, l'argelaga o també anomenada gatosa. Ho explica la guarda forestal de Montnegre i Corredor i que també és aranyenca Mariona Picard.
podem començar a veure plantes arbustives, com per exemple la gatosa, que és una que fa la flor groga i té unes fulles molt petitones i en té unes altres que són unes punxes, que són unes branques. És molt punxagosa, molt punxaguda. I aquesta la gatosa la trobem en els rials d'aquí, del segle vella i del rial llarg, i inclús per les parts altres del rial de la cert. I té l'estratègia de ter punxes perquè no se la puguin menjar. Aquesta ja està florint. El cap blanc també ha florit.
És una planta, és una ruderal, igual que la ravenissa blanca i la ravenissa groga. I també plantes aromàtiques que comencen a folorir amb força en aquestes dates, entre elles el romaní o també la farigola.
El romaní també ja fa unes setmanes que ha florit, és a dir, és una flor també, una planta que floreix a l'època hivernal. És a dir, vam començar a anar a veure, i començarem a veure l'esclat de totes les plantes aromàtiques, el romaní, comencem a veure també aviat la farigola, la rosella, és a dir, que ara ens ve un moment d'esclat, a no ser que vingui una gelada, uns dies gèlits, que ens ho tornin a aturar tot, no?, però que ara ja comença ja a veure moviment floral.
Doncs anem ja abandonant aquest hivern fred, donem pas a més hores de sol, temperatures suaus, i aquests breus períodes de pluja típics de primavera, doncs llavors ja serà el torn de la resta de les flors, entre elles la ginesta, també el lliri blau, o les estepes, tot això ho podem trobar en el rial, i tot es marcarà en l'inici primi ameral, en aquests rials i a zones buscoses del municipi.
La ciutat de Calella durarà a terme les pròximes setmanes la renovació integral de l'àrea de jocs del Parc d'Almau per convertir-se en un dels espais infantils més atractius de la comarca. El projecte preveu la instal·lació de 16 jocs repartits en dos nivells diferenciats, paradats i connectats per un espectacular tobogán tubular de 5 metres i mig de caiguda.
Exacte, Marina. L'actuació aposta per una zona de lliure moderna integrada al paisatge buscós i amb un clar accent en la inclusivitat i la sostenibilitat. El nivell superior estarà adreçat a infants de 6 a 12 anys i l'inferior, pensant principalment per a nens i nenes, de 1 a 5 anys.
A la part superior, l'element protagonista serà una gran estructura multijoc de 240 metres quadrats creada específicament per a aquest parc. Inclourà tres torres, xarxes d'escalada, equilibris amb cordes, un rocòdrom i dos tobogans, ocupant gairebé la meitat de l'espai disponible. La zona inferior concentrarà fins a 11 propostes lúdiques orientades a estimular la motricitat, la coordinació i el joc creatiu, un llit elàstic de 4 metres,
Un sorral, gronxadors, jocs giratoris i espais de joc simbòlic, entre altres. Tots dos nivells quedaran units per un túnel de xarxes inclusiu i un gran tobogán tubular, com deies, que es convertirà en un dels grans reclams d'aquest parc. La renovació del Parc del Mau aposta clarament per materials naturals.
La fusta de Rubínia serà l'element constructiu principal, escollida per la seva resistència, per un baix manteniment i una aparència natural. La proposta també cuidarà l'estètica amb una gamma cromàtica basada en verds, marrons, ocres i grisos per mantenir la coherència visual amb l'entorn forestal i reforçar la integració paisatgística. El projecte ha estat adjudicat a l'empresa Happy Ludic.
Actualment s'estan fabricant els nous elements de joc i un cop finalitzats es retiraran les instal·lacions existents per procedir al muntatge dels nous equipaments. La fase d'instal·lació tindrà una durada aproximada de sis setmanes, després de les quals Calella estrenarà un dels parcs infantils més complets i inclusius del Maresme.
Acabem el nostre repàs informatiu a la costa d'Aurada explicant que la guerra a l'Orient Mitjà no tindrà un impacte imminent al port de Tarragona i és que la majoria del petroli que hi arriba prové de l'Amèrica Llatina i no de l'Iran o de la zona del Golf de Pèrsic. Ara bé, el president de l'autoritat portuària, Santiago Castellà, es mostra prudent per com el conflicte pot afectar a nivell global a la Mediterrània, molt especialment en matèria de preus.
La geopolítica del caos de Donald Trump ens omple d'incògnites i acabarà tenint repercussions en l'abastiment a la Mediterrània, sosté castellà, que recorda que el canal de Suez és un punt estratègia molt important en els tràfics entre Orient i Occident. És molt aviat per parlar d'un impacte imminent, però el conflicte pot tenir efectes en les economies nacionals i és a això que hem d'estar molt atents, explica el president del Port de Tarragona.
En aquest sentit, cal recordar que la guerra a Ucraïna sí que es va acabar notant aquí, tenint en compte que els cereals i farines representen un percentatge molt alt sobre el conjunt de tràfics del port de Tarragona. Amb tot castellà, detalla que la majoria del petroli que arriba aquí ho fa des de l'Amèrica Llatina. El petroli que arriba a Tarragona ve principalment d'Amèrica Llatina, no ve de la part d'Iran i de la regió del Golf Pèrsic.
i per tant problemes d'abastiment en principi no tindrem, però sí que el preu del petroli es desestabilitzarà i per tant es poden provocar problemes importants a les economies nacionals.
D'altra banda, sí que han impactat i amb força els temporals que han patit durant el gener i el febrer que fins i tot van forçar l'aturada de la refineria. Castellà diu que és aviat per saber si aquestes circumstàncies condicionaran els resultats anuals perquè en general han estat mesos bons. La imatge que han deixat ha estat la de diversos vaixells d'hidrocarburs i derivats ancorats durant dies a la zona de Fundeig esperant el seu torn per operar.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Les coses han d'anar canviant a la costa al llarg de les properes hores, sobretot ja el dimarts. De moment, el que queda d'aquest lluns, molta tranquil·litat. El vent serà més aviat feble, dominant de soters o de sud, un palet més allavantat a la costa brava, però sempre amb un estat de la mar de marejola en general. Per tant, molta placidesa al llarg de les immediates hores.
Ara bé, el dimarts la cosa anirà canviant d'una forma molt més evident. Cada cop més ben degregal, que sobretot al voltant del migdia i la tarda bufaran més intensos a la costa central i la Daurada. I de fet, en alta mar, aquesta situació marítima s'anirà esvalutant molt. Ja a Fort Amaró o Maragassa, onades de més de 3 metres d'altura.
en alta mar la tarda del dimarts. A la Costa Brava, vent de llevant, més consolidat, i això també farà que hi hagi entre Maró i Forte Maró a gran part de la costa. Per tant, el dimarts, un temps que es comença a esvalutar molt a tota la situació marítima. N'estem pendents a la xarxa? Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. De moment a aquesta hora no hi ha moltes complicacions, algunes incidències amb alguns vehicles avariats. Per exemple, a l'A27, a l'altura de Vall, hi ha un vehicle avariat ocupant un carril en sentit Tarragona. No hi ha aturades, però sí que cal passar. En precaució, on sí que hi ha aturades per un camió avariat és just a l'entrada, l'arribada de la C58,
a connexió amb les rondes de Barcelona. Aquí en aquest punt hi ha dos carrils fallats i això sí que està perjudicant molt el trànsit en aquesta direcció amb uns 3 quilòmetres de retencions de cues tant a la C-58 com també a la C-33, les dues entre Moncada i l'entrada a Barcelona. La resta de punts, de moment, més enllà de les obres, sense altres complicacions. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar
Les profunditats de l'actualitat. Ja n'hem parlat en diverses ocasions, però és que no paren de sortir novetats. I és que el camí de Ronda de Tarragona continua portant clar. Sembla que les notícies són fins a cert punt positives, però no acaben de convèncer a diferents ecologistes. En parlem amb un d'ells, membre de SOS Costa i Camp, Lluís Gata. Molt bona tarda de nou.
Bona tarda de nou. Gràcies per convidar-nos en aquest programa. Anem a posar-ho tot en context, perquè ja n'hem parlat diverses setmanes. A mesura que han anat sortint les notícies, el tema és que volen fer un camí de ronda entre la platja Rabassada i la platja Sabinosa de Tarragona, un camí que vosaltres ja heu anunciat i denunciat en diverses ocasions que ja existeix, i la vostra principal queixa és que aquest camí
consistirà en posar formigó en aquestes zones de la platja de la Rebassa de Fins, la Sabinosa, i això malmet la biodiversitat, no? No és ben bé formigó, és sauló, que és terra compactada. Doncs sauló. Sí, no és el mateix. Sauló és terra, llavors no és tan, diguéssim, pavimentat, no és tan artificialitzat com formigó, saps?
El tema, això és important, perquè no és tan artificial com seria un asfalt o un panot o un formigó, sinó és l'amplada, que al final el que han anunciat les tres administracions que han estat negociant és una reducció dels cinc metres inicials d'amplada a 4,4%,
i el que argumenten és perquè aquesta disminució de menys obra no representa un canvi substancial de l'import del projecte, que superi el 20%, perquè si fos encara més reduït, que és el que demanem nosaltres, suposava aquest canvi substancial de més del 20% i, per tant, haurien de...
tota la licitació i l'adjudicació de l'empresa adjudicatària i començar de nou. I l'estat Costes no vol fer-ho, això. Era una de les nostres demandes. Era reduir l'amplada d'aquest passeig marítim que havíem nosaltres. Per tant, d'alguna manera, el que podem dir és que s'ha reduït l'amplada, no? De l'amplada inicial que hi havia prevista a l'actual s'ha reduït.
S'ha reduït 60 centímetres, de 5 metres de 4,4. Nosaltres, per anar a passejar davant del mar, creiem que 4,4 metres d'amplada és molt.
Si compares amb molts camins de ronda, no passejos marítims, que no és el mateix, molts camins de ronda, en un metre, metre i mig, si m'apures dos ja en tindríem prou, però això estem parlant del doble. També han anunciat canvis, no?, en el recorregut. Sí, això era una de les altres premisses que nosaltres hem defensat fermament, i aquí sí que l'argument era que el desplaçar-se de la línia inicial que havíem dissenyat, que era...
pràcticament a tocar del Roquissà de la Penya Segat, i fer-ho a l'interior, aquí sí que salvàvem aquest ecosistema que viu a primera línia de mar. Això sí que és important, això sí que estem molt satisfets, perquè diguéssim que la finca la dividiríem en tres parts. La part que toca a la platja Rebassada, que és Ponent, la part central, que hi ha en el Roquissàs, i la part de Llevant, que toca la Sapinosa. Tres parts diferenciades, i són molt diferents entre elles, d'acord?
La part, comencem per la part de la Rebassada, que és la part de Ponent, allà sí que segueix la pista que existeix. Aquí sí que estem molt contents, perquè aquí salvem un espai d'un ar. Hi ha una duna, que és un espai protegit per els hàbitats comunitaris, i aquí se salva. Per tant, aquí estem molt contents. És a dir, aquí sí que ens han fet cas, i no han fet altra cosa que el que nosaltres els dèiem, que és, ja hi ha una pista, doncs, aprofita-la. No en creguis una de nova.
En aquest sentit, el que argumenten per aquests 4,4 metres és que pugui passar una ambulància si hi ha una emergència. Bé, ja hi ha una pista ara existent. Per tant, ja passa una ambulància. Per tant, aquest argument nosaltres...
no té pes. És a dir, ara en aquests moments, el que t'estava comentant, que me faltaven les dues parts, la part del centre, també hi ha una pista que passa pels edificis, i aquí no l'han agafat, és a dir, la primera part l'agafen totalment la pista existent, per tant, perfecte, i allà passa una ambulància.
La segona part, que seria el centre que tocaria el penyassegat, allà la pista entra per dintre dels edificis i aquí diuen no, per dintre dels edificis no heu de passar, heu de passar per fora. D'acord, allí sí que toquen els edificis. I la part de llevant que toca la platja de Sabinosa no ens han respectat el traçat de la pista existent i en creen una de nova.
però és que la que existeix, que deu tenir uns 3 metres, ja compleix en es creix els seus requisits que passi una ambulància. Per tant, aquest argument no és molt ferm per ser rat. En aquest sentit, us heu pogut reunir amb ells? Una de les vostres demandes era precisament això, poder-vos reunir amb ells. Us heu pogut, Valtros, reunir amb ells?
Clar, no ens hem pogut reunir amb ells en els moments de decisió important. Sí que durant aquests, no oblidem, portem sis anys, des del 2020. En el 2020, al llarg del 2020, sí que ens hem reunit amb diferents diputats de la Diputació, perquè, clar, aquests terrenys, fins que no hi hagi la sessió, són de Diputació de Tarragona. Ens hem reunit amb la presidenta, ens hem reunit amb diferents diputats, però ara, en els moments decisius, claus, on s'estan decidint moltes...
arguments tècnics, no ens han cridat. I llavors nosaltres creiem que som un actor, primer perquè hem generat aquest debat, hem aconseguit que es traslladi el traçat per l'interior. Hem sensibilitzat que realment són uns espais, uns ecosistemes a protegir. Per tant, per què no ens criden? Perquè som gent seriosa i gent amb criteri, no? Ens podem asseure a la mateixa taula amb l'estat
amb la Diputació i amb l'Ajuntament. Una de les vostres demandes també era que aquesta amplada afectava espècies de biodiversitat. Ja has comentat que amb aquesta reducció de 60 centímetres aproximadament salvarà una part de la duna, que això és important, però salvarà la resta de biodiversitat que vosaltres dèieu que afectaria?
Com t'he dit abans, tornem als tres llocs importants. El primer lloc era via la duna, la duna la salva totalment. Per tant, segueix el traçat de la pista existent. Per tant, la duna, la rere duna i totes les espècies que hi ha a la duna, totes salvades. Per tant, aquí, molt contents. La segona part.
que és la zona central on està el Ruquisà, també al separar-se i tocar els edificis, salvem tot el limònium giberti, que és aquest endemisme que existeix en aquests morrots de la Sabinosa, i per tant també contents perquè se salva. I el tercer ecosistema, que seria la part de llevant que toca a la Sabinosa, allà...
surt del traçat inicial, toca una mica la màquia, que és l'altre ecosistema, que és un ecosistema on hi ha margalló, que seria l'espècie estrella, i allà salvem molt espai, però toquem una miqueta. Allò al 100% no ho hem aconseguit, però m'ha aconseguit un tant per cent molt elevat. I una cosa molt important, Marina, és que
al desplaçar aquest passeig cap a dintre, alliberem molta superfície. I aquesta superfície ja estarà per sempre protegida. Perquè aquesta era una de les claus. Si se mantenia el traçat inicial del passeig cap a dintre, quedava molt espai en què Diputació podia tenir la tentació de créixer i expandir-se. Perquè no ens oblidem que quan vam presentar el Hub Cultural...
en aquelles imatges, incrementaven la superfície construïda de 5.800 metres quadrats existents, més o menys, a 24.800. Pràcticament, quintuplicava. I com se quintuplica? Cap a aquesta zona que nosaltres hem aconseguit convèncer-los perquè se protegeixi. Per tant, és importantíssim, i això vull que quedi molt clar, que hem salvat molta superfície.
Però tot i això... Sí, sí, digues, digues. Clar, i aquesta superfície és la que més toca al litoral, que és on hi ha aquestes espècies i aquests ecosistemes, perquè estan a primera línia de mar, saps? En canvi, a darrere, sí, hi ha pins, i són importants també, però ja no és tan específic i tan valuós, saps? Però també ens importa, també, perquè això també allibera una pineda molt bonica...
en la qual nosaltres el que demanem és que es puguin posar o taules i bancs o que també es pugui ser un lloc per socialitzar-se perquè la gent hi vagi. I també el que hem proposat, i suposo que ens faran casa amb aquest, perquè no ens oblidem, aquest projecte costa 955.000 euros, l'adjudicació. Aquests espais vulnerables, com t'he dit de la Duna i de l'Immunium Geberti que està davant de Roques, volem que s'hi posin pals i cirgues perquè la gent no es trepitgi. Sí, sí.
Perquè, clar, un cop s'alliberi, es construeixi aquesta pista, o una part que hi ha aquí, a la gent li hauràs de dir què pot trepitjar i què no. Perquè si no serà un cap de qui pugui. En aquest sentit, però, a vosaltres us agradaria que el traçat del camí es reduís més, d'alguna manera? L'amplada, sí.
Fins a quina creieu que seria l'amplada màxima que hauria de tenir? Per coherència a la pista que existeix. No hem saltat dintre de la finca que ens agradaria, no hem saltat, i t'ho asseguro. Però segurament si saltéssim i mesuréssim, jo crec que els 3 metres ja n'hi ha prou que passi un vehicle. O sigui, no cal tant.
També entenem que de 3 a 4,4 amb una pista existent, si l'amplies una miqueta a cada costat, també no seria cap drama. El tema és que respecti el màxim possible el traçat existent, que no el tupliquis. Creieu que aquests canvis encara es poden fer?
Nosaltres hem demanat, i tenim l'esperança que ens puguin rebre les administracions, i ens agradaria fer una visita sobre el terreny, passejar allà amb ells, i que ens diguin exactament per on passarà, i que estiguin oberts encara a possibles canvis, dintre dels canvis que hi ha hagut. Ja ho dic, eh? És a dir, nosaltres, contents del canvi, els arguments que us diem són aquests, perquè si comparem amb la resta del litoral tarragoni, que està molt ben conservat,
Els camins de ronda que hi ha, a Bos de la Marquesa, a Platja Llarga, entre la platja del Miracle i la platja de la Rebassada, no tenen 4,4 metres. Són menys. Per tant, és una mica incongruent. És a dir, tenim un litoral molt ben conservat, tenim camins que tenen dos metres màxim d'amplada i allà passem a 4,4. No és coherent.
O sigui, el que us agradaria, per entendre-ho millor, és poder fer un tomb pel preventori, per la zona del preventori de la Sabinonza, i aquí veure com es podria modificar tot aquest projecte. Correcte, sí, sí. Entrar dintre de la finca, del seu presset, dels tècnics, i recórrer... Perquè tot el que sabem, Marina, és el que ha publicat el Dia de Tarragona. I d'això també ho denunciem. Bé, ho denunciem, entre cometes, i els altres mitjans...
el més Tarragona, Tarragona Ràdio, Infocamp, el 12, no es mereixen també saber com serà aquest recorregut o només ho sap diari Tarragona? Creiem que hi ha un greu, i aquí l'Ajuntament, o costa que qui hagi filtrat aquesta informació no és equànim respecte als altres mitjans. Per tant, tot el que coneixem, Marina, és el que ha publicat el diari Tarragona.
És a dir, un tema tan important que hem aconseguit mobilitzar la gent, que hem aconseguit generar debat, que hem aconseguit moure el traçat, l'amplada, no ens hem assegut en una taula per veure per on passarà i quins planos i definitivament en què es gastaran aquests 955.000 euros. Per tant, el que volem és que hi hagi un canvi de manera d'actuar en les administracions públiques.
que democratitzen les decisions tècniques que afecten a tots els ciutadans. Et recordo que si no ens haguéssim mobilitzat, i també amb la sensibilitat i el disciplina del govern anterior municipal, el Mamotreto no es hagués enderrocat.
El Mamotreto, per la gent que no ho sàpiga, és la placa de formigó que hi havia just davant la platja del Miracle, que ja no existeix. L'anterior govern municipal volia recuperar la part superior del Mamotreto i fer restauració, posar-hi restaurants i bars. I vam ser nosaltres, el moviment social, ecologista i ambientalista que vam aconseguir, fer canviar el parer,
agraïts, estem agraïts que l'anterior govern municipal s'ha fet seva les nostres demandes perquè al final les idees són de tots i s'hi aconseguim nosaltres que els diferents partits polítics, a més a més es va aprovar una moció, no? Es va aprovar una moció que veia enderrogar i vam tenir la sort que van venir els 3,5 milions de fons dels Neck Generation que van permetre poder finançar l'enderroc i
Estem també molt contents, perquè això sí que ho hem aconseguit, que en el Consell Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, en el qual nosaltres, les entitats, formem part, ens han ensenyat, aquest cop sí, el projecte de renaturalització de Raig del Miracle, abans que estigui publicat pels mitjans, i per tant ens agrada molt. Per tant, aquí sí que hem aconseguit que canviem una mica...
la manera de funcionar. Ho hem de deixar aquí, però en parlarem un altre dia. Moltes gràcies per atendre'ns un cop més i veurem com continua tot això. Nosaltres encantats que els mitjans públics de Tarragona ens donin l'oportunitat de la veu i la paraula. Gràcies.
Anem cap a les costes del Garraf, perquè aquest cap de setmana se celebra el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i podem trobar activitats centrades en aquesta data per gairebé tot arreu. Però n'hi ha una que busca visibilitzar les dones i les feines relacionades amb el mar, com la que han preparat a l'espai fart de Vilanoi, la Geltrú, Carla.
Bé, Marina, amb el motiu del 8M, del 8 de març, del Dia Internacional de la Dona Treballadora, podem trobar activitats, diguem-ne, temàtiques, no?, centrades en aquest dia pertot arreu. Però una de les institucions que, bueno, que s'ha sumat també i que, de fet, s'ha sumat gairebé sempre, tant el 25 de novembre com el 8 de març, en fer...
Aquestes activitats centrades en totes aquestes temàtiques que vagin al voltant de les dones és al Museu del Far d'aquí de Vilanova. Han preparat una visita nova centrada en el paper de les dones del barri de Mar que es titula Estirant el fil de la història.
i és bastant especial, bastant peculiar perquè s'han volgut renovar en aquest format de visita que ells presenten i perquè ens ho expliqui com no tenim avui de nou l'Arnau Fillat, el coordinador d'activitats d'aquí de l'Espai Far. Arnau, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Mira, moltes gràcies primer de tot per tornar a estar aquí amb nosaltres a Rendemar. No, gràcies a vosaltres per convidar-me.
Mira, vosaltres comenteu que en aquesta visita, que és com dèiem, és comentada, no tan sols és una exposició temporal, que és perquè els visitants vegin d'una forma més passiva, sinó que vosaltres amb aquesta visita voleu fer una aproximació original i també simbòlica al relat històric de Bajamar, amb el paper de les dones, sobretot al centre de tot.
I el nom de l'activitat que heu ficat, que és aquest estirar en el fil de la història, és molt descriptiu i té molt a veure amb com mancareu aquest itinerari i aquesta visita, no? Sí, sí, perquè, bé, sí, com comentaves, la visita que fem és aquest dissabte, dia 7 de març,
Sí, es diu estirant el fil de la història, però el fem al Museu del Mar, de l'Espai Far, però tot allò que hi ha al museu, tot allò que està exposat, no ha canviat, és sempre el mateix. L'únic que canvia és la perspectiva o el punt de vista que oferim nosaltres amb aquesta visita. I sí que es diu estirant el fil de la història perquè concretament...
Ho farem servir els fills. Farem servir els fills com l'eix conductor d'aquesta visita pel Museu del Mar. Nosaltres des de l'Espai Fart hem estat molt en contacte amb les remandadores, que actualment estan al port Pasqueta-Vilanou de la Geltrú, i la feina que han fet elles al llarg de la història que encara continuen fent,
I nosaltres farem servir aquest fil per anar explicant diverses parts, objectes sí que l'afegim nosaltres, i a partir d'aquest objecte explicarem l'àmbit del Museu del Mar centrat en el paper de les dones. Per exemple, això sí que ho puc explicar, ja que hem parlat de les remandadores, a l'àmbit de la pesca del Museu del Mar l'objecte serà una agulla de remandar
A través d'aquesta agulla de remanda nosaltres explicarem el paper de les dones en l'àmbit de la pesca.
I aquests àmbits que hi haurà al Museu del Mar i que nosaltres anirem explicant, que ara són cinc, si no me'n recordo, són cinc, quan s'acabi d'explicar cada un d'aquests àmbits, l'educador o l'educadora agafarà un fil, un part d'un fil, i al final de cada àmbit que vagi explicant agafarà un fil nou, i aquest fil nou s'anirà afegint
s'anirà unint amb l'anterior i amb el posterior perquè així, de la manera que quan haguem acabat de fer tota aquesta visita, aquests fils s'uniran creant un cercle. I aquest cercle és una... volem jugar una mica amb allò històric i amb allò que s'ha explicat
que normalment sempre ha sigut des d'un punt de vista que s'ha ficat importància molt en els homes, i amb aquell treball artesanal, amb aquell treball que sovint ha estat invisibilitzat al llarg de la història, que ha sigut el de les dones, nosaltres al llarg de la visita, de curs de la visita, anirem fent amb dues coses per veure aquestes dues vessants.
Sí, molt interessant, com aquesta triple capa, en la visita, per una banda la històrica, per l'altra la manual, la pràctica, la interactiva, com són aquestes feines de les que parlàvem, i a la vegada aquesta sensació que s'està coent alguna cosa en el rerefons, alguna cosa que està invisibilitzada mentre construïu aquest fil llarg, mentre aneu unint històries,
i que fa aquesta metàfora sobre aquestes feines invisibilitzades durant tants anys de les dones al barri de Mar i a absolutament tots els barris, podríem dir-ne. I parlaves també d'una cosa que a mi m'ha cridat molt l'atenció, que no només és una exposició que parli de les dones reals, que potser és el més evident quan parlem de...
o quan pensem que anem a parlar d'aquests temes, sinó que també feu referència a dones imaginàries, no?, li deies tu. Com ho tracteu, això? Com es representa? Bé, sobretot...
Les dones imaginàries, ara, per no explicar-ho tot, però en el barri de Baixamar, per exemple, en l'art urbà que hi ha, s'ha ficat molta importància en aquestes dones imaginàries o mitològiques, sense anar més lluny, la pacifà, o l'escultura que ara ja no hi és, perquè va ser vandalitzada, però ara hi ha han d'anar al cercle.
a la plaça dels Bolaranys. Tot el paper de les dones al barri de Baix-en-Mar a nivell art urbà hi ha estat i també, sobretot, a nivell artístic, molts escriptors o molts pintors, com per exemple Eugeni d'Ors, que va viure aquí, com han utilitzat les dones
per explicar una mica la seva, o per fer la seva aportació cultural aquí a Viranova i la Jotru. Per tant, es tractarà història, es tractarà cultura popular, es tractarà en oficis, no?
Sí, perquè això, a una part del Museu del Mar tenim la part aquesta més artística, més cultural, més de tradicions, i per lligar-ho una mica amb les dones tirarem una mica per aquí. Molt interessant. I per poder acudir amb aquesta activitat, com ho hem de fer? Doncs a la nostra pàgina web, la pàgina web de l'Espai Farc,
espaifarbng.cat a comprar entrades. Podreu comprar les entrades, són 5 euros per persona. Ja és això, ja és aquest dissabte, dia 7. Súper, aquest dissabte a les 12. I et volia preguntar també, perquè a part d'aquesta activitat específica pel dia 7, jo sé que per aquesta primavera també esteu preparant altres cosetes,
com per exemple una activitat per documentar fotografies de Bejamar que és tirar retrats de vida, si no m'equivoco, oi?
Sí, però això encara... El que passa és que això nosaltres encara s'ha de... encara està una mica per desenvolupar. Jo el que sí que et puc assegurar és que aquest mes de març també tornem a fer el misteri de les ampolles de mar, que justament amb tu... Sí, ja vam fer l'entrevista a principis d'any,
per fer l'activitat i aquest mes de mar tornem a fer-la. Sí, sí, ja la vam parlar. Teniu dates per realitzar-la? Per recordar una miqueta? Sí. El misteri dels missatges del mar és el dissabte 21.
El dissabte 21. El dissabte 21, sí, correcte, abans de Setmana Santa. Perfecte. Doncs una activitat que, si algú se la va perdre en el seu moment, quan ja vam estar parlant aquí, una altra oportunitat per venir a fer-la. Arnau, moltes gràcies un dia més per acompanyar-nos, per portar-nos aquí totes les activitats que esteu fent aquí a l'Espai FAR, que sempre esteu molt actius.
I espero que ens veiem aquest dissabte amb aquesta activitat, perquè la veritat que molt, molt, molt interessant. I espero que sigui tot un èxit, també, perquè s'ho val. Nosaltres també. Gràcies. Doncs, parlem aviat, Arnau. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrere 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. A Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las 5...
Us parla Tere Ortega, acord entre el Ministeri de Cultura, l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat per la Biblioteca Pública de Tarragona, que ocuparà la zona noble i de l'assecador de la tabacalera. L'alcalde Robin Vinyuales ha assegurat que és una molt bona notícia per la ciutat.
Avui el cas concreta és que ja està, que això ja és un pla definit, que ara ja només cal la cessió, el projecte executiu i després l'execució del mateix. És una molt bona notícia per Tarragona. El futur equipament cultural disposarà de 10.000 metres quadrats construïts, quatre vegades més dels que té ara el carrer Fortuny.
La guerra a l'Orient Mitjà no tindrà un impacte imminent al port de Tarragona, segons ha explicat a Tarragona Ràdio el president de l'autoritat portuària, Santiago Castellà. El petroli que arriba a Tarragona ve principalment d'Amèrica Llatina, no ve de la part d'Iran i de la regió del Golf Pèrsic, i per tant problemes d'abastiment en principi no tindrem.
Hi ha preocupació del sector turístic de la Costa Daurada i de les Terres de l'Ebre pels actuals conflictes bèl·lics. Au més, de la Setmana Santa ho ha explicat Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona.
Ja veieu, però, que esdeveniments de darrer moment creen inestabilitat en el món i, per tant, aquesta inestabilitat sempre genera i té efectes en àmbit turístic. És molt aviat per poder veure si tindrà, doncs, quina afectació pot arribar a tenir. Per això, quan ens pregunteu com anirà l'any, doncs, som prudents perquè estem sempre a l'expectativa de si es produeix algun esdeveniment que no depengui directament de l'àmbit turístic, però sí que té un impacte directament en el turisme.
Ho ha dit en la inauguració de la tercera edició del Turismarquet. I un centenar d'autònoms s'han manifestat avui a Tarragona per denunciar la manca de respostes estructurals als problemes de la col·lectiu. Denúncia que ha fet pública Xavier Pallarès, el coordinador i portaveu del moviment 30N. Tornar els temes amb abogats per saber que podem aspirar a especificar més bé les demandes que tenim...
perquè no siguin molt ambigües, sinó que siguin més explícites i sobre els drets que tenim com a persones. I és una mica això, posar una miqueta més en camí la lluita que tenim.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on parlarem de geologia, però molt relacionada amb el mar. Després farem referència a les males olors anant fins al delta de l'Ebre. Veurem quines mesures volen prendre.
I acabarem el programa d'avui navegant, però ho farem d'una forma diferent, amb una persona que no hi pot veure. Sabrem com s'ho fa per poder navegar amb aquestes condicions. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar. Avui a la Randamar parlarem de geologia, però relacionada amb el mar i ho farem per descobrir el darrer guanyador premi d'investigació, Joan Torrós. Sergi.
Doncs sí, ell és en Miguel Bartolomé Ucar, investigador del CSIC, que ha centrat el seu treball en l'estudi de les variacions històriques del nivell del mar al Montgrí i com es relaciona tot això també amb el canvi climàtic, etcètera.
I per tant li donem la benvinguda. Bienvenido. Y primero de todo, Miguel, enhorabuena por el premio. ¿Cómo se recibe un premio como este? Muchas gracias, Sergi. Bueno, pues fue bastante sorpresa porque, bueno, a través de...
de unos colegas que son los plebuceadores, pues me dijeron, oye, ¿qué están estos premios? Y les dije, oye, pues vamos a intentarte ir a un proyecto a ver si hay suerte. Y mira, la hubo. Muy bien. ¿Por qué has centrado tu trabajo en este estudio, en el Mongri, en este caso? Y sobre todo, ¿qué has ido a estudiar? ¿Qué refleja este estudio? Bueno, pues esto surgió un poco también del azar y de la coincidencia
pues con estos compañeros que son esplevoceadores que también trabajan en Cuevas del Pirineo donde yo también estoy allí trabajando pues un día encontraron unos sensores y bueno, los tocaron un poco y luego preguntaron y me escribieron, oye, que hemos tocado el sensor y yo, Ana, no te preocupes y a raíz de eso me dijeron, oye, que es que estamos aquí haciendo exploración en unas cuevas del parque para la catalogación y encontramos espleotemas dentro de las cuevas que están ahora sumergidas
Y dije, vaya interesante. Y bueno, pues buscando un poco de geografías y que en la...
en las Islas Baleares y que han hecho bastantes trabajos de reconstrucción del nivel del mar usando espelotemas de cuevas que están ahora sumergidas. Y dijimos, bueno, pues vamos a plantear un proyecto en el que estudiando esos espelotemas que actualmente están metidos dentro de las cuevas debajo del mar, obviamente en el pasado para que se formaran tuvieron que estar el mar mucho más bajo de la posición actual.
Y bueno, aparte de eso, gracias a diferentes métodos geoquímicos podemos conocer estos pelotemas y conocer el momento en el que el mar estuvo por debajo de la posición actual en la que se encuentran las cuevas. ¿En qué magnitud ha variado, por ejemplo, el nivel del mar aquí en la zona del mar?
Bueno, pues, por ejemplo, se sabe, esto ya, digamos, a nivel global y a nivel del Mediterráneo también, pues, por ejemplo, hace en torno a 20.000, 23.000 años, el nivel del mar estaba más de 120 metros por debajo de la posición actual. Ya más hacia el pasado ya es complicado más...
saber las variaciones y, bueno, los pelotemas son buenos porque podemos datarlos hasta hace 600.000 años e ir poniendo puntos de decir, vale, pues nuestra cueva está ahora, una, por ejemplo, está a unos medio metros de profundidad, la otra está a 20 metros de profundidad. Todos los pelotemas que consigamos datar, pues nos darán información del momento en el que el agua del mar estuvo por debajo de esta posición en las cuevas.
Estás hablando mucho de los espelotemas, explícame un poquito qué es esto, en qué se trata y considero que es vuestra herramienta principal de trabajo. Sí, los espelotemas, bueno, para que sea alguien que no esté familiarizado con las cuevas, pues ya sabes que las cuevas son estas galerías que se forman en la roca caliza y bueno, cuando una vez que se ha ido el agua, porque se forman por acción del agua de los ríos, de agua dulce, vale...
se quedan en el aire, digamos que la atmósfera es aire, empiezan a formarse los espelotemas que son formaciones de carbonato, que incluyen las estalactitas, que son los típicos macarrones, estos que cuelgan de las cuevas o banderas o columnas formados de manera continua por la precipitación de carbonato y pueden tener acumulaciones de miles de años en continuo.
Estos espeleotemas somos nosotros capaces de datarlos gracias a que tienen pequeñas trazas de uranio y, como bien sabéis, el uranio es un elemento radioactivo que se va desintegrando a lo largo del tiempo. Nosotros no somos capaces de aislar el uranio y el producto que ha generado, que en este caso es el torio,
Y como las constantes de desintegración se conocen, podemos calcular el momento en el que comenzó a formarse ese explotema y el momento también en el que paró o si ha habido interrupciones del crecimiento. Por ejemplo, tienes el explotema creciendo en la cueva, de repente sube el nivel del mar. Además, dentro del explotema...
En ese momento se puede formar una cubierta biológica, lo que nos indica que el espeleotema, en este caso en las cuevas costeras, ha estado sumergido, luego vuelve a bajar el nivel del mar por un cambio climático hacia condiciones más frías, por ejemplo, y luego vuelve a crecer otra vez el espeleotema. Entonces nosotros somos capaces de ponerle fecha a esos espeleotemas.
¿Y ahora el estudio lo estáis haciendo sobre todo en cuevas sumergidas o también cuevas emergidas? Porque el Mungri creo que tiene de las dos maneras, ¿no? Sí, principalmente utilizamos cuevas sumergidas porque son las que nos permiten datar los espelotemas que ahora están sumergidos y sabemos que esa edad nos indica el momento en el que el nivel del mar estaba más bajo que el actual.
Y en el caso del Mungri, evidentemente estamos hablando de un macizo calcario. ¿Qué influencia han tenido todas estas variaciones del nivel del mar en su propia estructura? Bueno, sobre todo el mar lo que ejerce es una acción de erosión.
Entonces, bueno, pues retracción de la costa hacia atrás o, por ejemplo, niveles altos desde el pasado, pues se inundan zonas que ahora a lo mejor no están inundadas y luego que cada vez que sube el mar, pues bueno, digamos la fauna marina coloniza los varios metros de la entrada, incluso 10-15 metros,
Luego ya a partir de ahí digamos que la cueva como no hay luz, digamos que la vida, la presencia de vidas ya es más escasa y también van alterando las paredes y van alterando los pelotemas que encontramos, que muchos están a veces perforados por lapas y por otros animales que agujerean estos pelotemas.
¿Y de lo que habéis estudiado, de lo que habéis visto, alguna datación concreta que os haya sorprendido o hagáis detectado algún cambio brusco o algún episodio destacable?
Pues, por ejemplo, de un espeleotema que conseguimos realizar tres dataciones antes de conseguir el proyecto para tener resultados preliminares y poder decir que también funcionan, porque hay veces que los espeleotemas, si no tienen uranio, no se pueden datar. Entonces sí que hemos visto, por ejemplo, que el último crecimiento que tiene un espeleotema fue hace unos 7.500 años,
Y luego ya a partir de ahí está la cubierta biológica. Es decir, que hace 7.000 años, más o menos, 7.500 años, el nivel del mar estaría por debajo de la altura de esa cueva que en este momento está a 9 metros de profundidad. Ese sería el último crecimiento que hemos tenido, que además corresponde justo con el momento, porque hay reconstrucciones a nivel global también de variación del mar,
encaja muy bien con los datos que hay. Así supongo que deben ser registros poco parecidos o más o menos parecidos a lo que has comentado antes, a estudios que habéis visto de las Islas Baleares y supongo también que de otros sitios del Mediterráneo. Sí. Y nos decías también, o uno de los virtudes de este estudio...
es que nos puede ayudar a entender mejor el cambio climático actual, cómo se está desarrollando, ¿no? En este sentido, ¿por qué nos ayuda o por qué el estudiar qué pasó en el pasado nos puede ayudar a entender mejor lo que está pasando? Pues una de las características de los esplotemas es que cuando los abrimos en sección, digamos, longitudinal,
muestreamos a lo largo del esbuje de crecimiento, es decir, desde la zona más antigua a la más moderna, una vez que ya sabemos la edad que tenemos, sacamos pequeñas muestras del carbonato y hacemos unos análisis en los que analizamos la composición isotópica de ese carbonato. Analizamos el oxígeno y el carbono. Y estos indicadores, estos elementos, estuvieron en relación con el clima en el momento en el que se...
en el que se formó ese espleotema. Por lo tanto, podemos conocer tanto, tenemos la edad y podemos también conocer la variación a lo largo de ese tiempo y poder inferir con la edad también la rapidez de los cambios climáticos o de las variaciones climáticas que se quedan registradas en esas variaciones que nosotros estudiamos en los isótopos estables.
Y bueno, de cara a tener también análogos y conocer si en el pasado hubo cambios climáticos similares al actual o no, sin acción, digamos, antrópica. Claro, una de las cosas que destaca del cambio climático actual es la rapidez, ¿no? Supongo que en el pasado, si no fuese por algún cataclismo de los que hubo...
Prácticamente debe ser inédito un cambio climático tan acelerado. Sí, este cambio climático lo más destacable es la rapidez con la que se está haciendo, se está produciendo, porque luego también tenemos en el pasado cambios climáticos muy abruptos de enfriamiento o de calentamiento, pero se ha visto que no son tan rápidos a lo que se está produciendo en la actualidad.
Lo que tenéis suerte también es que en el caso del Startita hay registros muy buenos, son mucho más recientes, pero tanto de nivel del mar como temperatura, eso sí que hay registros de mucha calidad. Sí. Y Miguel, un poquito, háblanos un poco de, aparte de esta investigación, tú me has comentado que eras también o que has estado trabajando en muchas zonas de lagos de montaña, ¿puede ser?
Sí, bueno, yo en lagos directamente no. Sí, sí. Sí, en lagos de montaña yo no trabajo directamente, trabajo en otras cuevas. Trabajo en cuevas tanto bajas en los valles como en cuevas heladas arriba en las zonas más elevadas del Pirineo. Exacto. Ah, vale. Y en zonas de montaña, en estas zonas de Pirineo, en estas zonas de cuevas...
¿También estudias estos espelotemas? ¿También estudias más o menos el mismo comportamiento de lo que has venido a estudiar aquí en el Munglí? Sí. Por un lado, en cuevas, digamos, normales, pues estudiamos los espelotemas, pues como comentaba antes, analizando estos indicadores y datándolos. También en cuevas en las que hay río, cuando estas cuevas se inundan y hay fuertes inundaciones, lo que sucede es que dejan niveles de arena en zonas muy, muy elevadas
y también pueden quedar dentro de los espeleotemas. Entonces cuando los abrimos podemos ver diferentes capas de inundación y podemos reconstruir también las paloinundaciones y ver la frecuencia e incluso si tenemos una calibración actual entre el caudal y la altura podemos calcular la magnitud de las inundaciones. Y luego, por otro lado, en cuevas que están ya muy altas en las que encontramos...
Hielo, hielo fósil, pues tenemos hielo datado de hasta 5.000 años en algunas cuevas. Podemos hacer diferentes reconstrucciones. Podemos ver también, analizar los éxitos de ese hielo para ver las variaciones climáticas. Podemos datarlo para ver cuándo se han producido las fases de degradación o de fusión.
Y luego también estamos haciendo un seguimiento desde hace más de 13 años, estamos haciendo un seguimiento de cómo el hielo se va perdiendo poco a poco y el retroceso en relación al actual calentamiento y el cambio en el régimen de las lluvias, de las precipitaciones. Y ya para acabar, ¿te han quedado más ganas de seguir estudiando esta zona del Mungrí? ¿Tendrá continuidad este estudio? Sí, la idea era intentar conseguir este proyecto para tener, digamos, un
Un nivel de trabajo base y decir, vale, bueno, pues tenemos esto, ha funcionado, vemos que falta esto y ya de cara a intentar conseguir algún.
Algún proyecto más grande es como un proyecto semilla para ver un poco por dónde van los tiros y decir, vale, venga, pues ahora hay que seguir en esta dirección o vamos a intentar buscar alguna cueva que esté más profunda para intentar recuperar explotas más antiguos o para ver las variaciones recientes y si ya han bajado más de ese nivel o no.
Pues Miguel, muchísimas gracias por pasar por aquí, por la Randa Mar, por este programa. Hoy hemos combinado la geología, el mar, el clima, un poco en esta mezcla para también descubrir el pasado, pero también poder interpretar el presente. Muchísimas gracias y enhorabuena por el premio. Vale, gracias a ti, Sergi. Vitamina del amor
Canto a la dutxa, a l'hora i l'hora. Pago teràpia, pago gimnàs. Però tinc d'algú dins que no es cura mai. Esmorzo un forqui, ja no faig els grans. No gasto en benzina, sóc supernice. Però tinc d'algú dins que no es cura mai. He provat tantes coses.
Estic tan, tan pot, jo crec que estic avocat Tu tens la recepta, la fórmula Vitamina de l'amor
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Canviem radicalment de tema. Anem a parlar d'un problema i fem parada al Delta de l'Ebre per conèixer la nova campanya Ciutadana per registrar i reduir les males olors que han impulsat a Camarles. I per això la companya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb la secretària de l'Associació per la Defensa Ambiental de Camarles i Lligallos. Cel.
Sí, Marina, parlarem amb Maribel Closa, metgessa i secretària de l'Associació per la Defensa Ambiental de Camarles i Lligallos, sobre la nova campanya ciutadana per registrar i reduir les males olors al municipi. Maribel, benvinguda a Randemar. Hola, bon dia. Encantada. Per començar, Maribel, si et sembla, perquè encara no us conego, qui sou i què feu a l'Associació per la Defensa Ambiental de Camarles i Lligallos, coneguts com Madacill?
Bé, com tu has dit, jo soc la secretària d'aquesta associació. Aquesta associació, pel qui no la coneixi, va néixer ara farà un parell d'anys. Arran d'un projecte que hi havia en aquell moment d'instal·lació d'una planta de biogàs al terme municipal de Camarles, a la part de la zona rústica,
I, bueno, en aquell moment ens vam mobilitzar a un munt de gent del poble i es va constituir l'associació en aquell moment per aquell objectiu i ha quedat constituïda, doncs, com el seu nom indica, per totes les qüestions que impliquin una defensa ambiental del nostre entorn. I quina feina feu al municipi? A part de clar, va anar per aquest motiu, però en el dia a dia, en quins projectes us podem trobar?
A partir d'allà ens vam plantejar uns objectius i unes activitats i treballem en general per projectes. El que és objecte de l'entrevista d'avui és el que ara comentarem, però estem també involucrats en altres projectes. Nosaltres el que fem és escoltar bàsicament les inquietuds
dels veïns i les veïnes, identificar quins són els problemes més importants que puguin afectar el medi ambient o la qualitat de vida del nostre poble i, a partir d'allà, assessorar-nos. Ens assessorem amb diferents tipus de tècnics jurídics, de medi ambientals, de salut, etcètera, per trobar solucions
mitjançant moltes vegades en relacions institucionals, amb ajuntaments, amb la Generalitat, amb qui calgui, perquè de manera corporativa ens trobem solucions a aquests problemes o a aquestes inquietuds. També fem molta tasca de divulgació, fins i tot de mobilització, fem reunions informatives, publiquem les nostres xarxes o els mitjans, com és el dia d'avui,
la nostra labor que estem fent i d'aquesta manera anem avançant i pensem que podem contribuir bastant a la millora d'aquest entorn. Que, per altra banda, amb la qüestió de Camarles és un entorn privilegiat. És un municipi ben anomenat Balcó del Delta. Sí, sí, i tant. Per curiositat, actualment quanta gent formeu part de Defill?
Bé, la Junta, anem a dir amb Carla que som quatre persones, però després tenim una Junta extensa on algunes de les persones que hi participen són experts en algun tema que ens pot interessar i després tenim una base de socis que des d'aquí animem a que es pugui ampliar.
Si et sembla, passem ja al tema en qüestió, que, com un dia anteriorment, heu impulsat juntament amb l'Ajuntament de Camarles una nova campanya ciutadana per registrar i reduir les males olors al poble a través d'una app al mòbil. Com neix aquesta iniciativa? Maribel, explica-nos. Aquesta iniciativa, l'APP és una de les eines que proposem o hem proposat o hem buscat
per trobar solucions a la campanya o al projecte, en aquest cas ja no és una inquietud, és una realitat de les molèsties per olors causades essencialment per la planta de compostatge que està situada en el terme de camar-les. És una planta que fa anys que hi és, és una planta que quedi clar que l'activitat que fa entenem que és molt necessària, la d'aquesta i la de totes
plantes de gestió de residus, però el que no pot ser, i de fet per llei és així, el que no pot ser és que en la seva activitat causi molèsties per olor. I en el cas de camar-les, i no només camar-les, perquè l'olor no és patrimoni d'un municipi o d'un territori, sinó que s'extén, sinó també alguns...
pobles adjacents, doncs estan patint molèsties per olor des de fa molt temps. I aquesta... Sabem que s'havia intentat adreçar de diferents formes, potser no molt estructurades, i la veritat és que no s'havia trobat o no havia passat que es poguessin aturar. Per tant, nosaltres ens hi vam posar i vam parlar amb l'Ajuntament, en aquest cas és una activitat que portem
col·laborativa, en aquest cas, amb l'Ajuntament, i vam buscar formes d'agressar-ho d'una manera estructurada, d'una manera pautada, i trobar, finalment, una solució que sigui bona per a tots. Llavors, aquesta nova proposta neix d'una situació recurrent, que és la mala olor que desprèn la planta de compostatge. Clar, llavors sabeu l'origen del problema?
Clar, en aquest cas és bastant clar. Sí que és cert que moltes vegades, si per exemple estàs enmig d'un entorn industrial o d'un entorn on hi ha moltes fonts emisores o potencialment emisores de males olors, és més difícil d'identificar. Clar, en aquest cas, a principi que la marra tampoc és tan gran i actualment l'activitat industrial que té tampoc causa massa problemes d'aquest tipus,
i està molt circumscrit, anem a dir, un dels focus emissors més importants és la planta de compostatge. A més, el tipus flor, els moments... És bastant evident que la font és aquesta. Pot ser que també hi hagi puntualment altres fonts com poden ser l'abonament, el fet d'abonar als camps o una activitat agrícola, etcètera, però la planta de compostatge, clar, té una activitat constant
i constantment, i de manera, com tu dius, molt recurrent, es causen episodis d'olor en diferents punts del municipi, perquè això depèn també de la meteorologia, depèn de la direcció dels vents. Sí. I Maribel, tu com a metgessa, té impacte això en la nostra salut? Doncs sí, força impacte, perquè té impacte des de dos vessants en la salut.
un vessant seria l'impacte que podríem tenir els components que solen emetre les plantes de compostatge, que són gasos d'efecte hivernacle, gasos dolorosos, compostos organes volàtils, que això té un efecte clar, sobretot sobre el sistema respiratori. També emeten bioaerosols, que poden ser foms, bacteris o els productes que
que aquests microorganismes produeixen, endotoxines, petaclocants, etc. Això pot tenir un efecte si s'està en contacte de forma constant amb aquests gasos i amb aquestes substàncies, podria tenir un efecte directe sobre la salut. Però això potser impactaria més a la gent que està o bé treballant a la pròpia planta o a la gent que realment viu molt a prop o treballa molt a prop. L'altre vessant, que és de fet la que anem a combatre
o volem combatre amb aquesta aplicació, és la pròpia contaminació odorífera, o sigui, el sol fet d'emetre males olors, perquè, tal com diu l'OMS, la contaminació odorífera és un problema claríssim de salut pública que afecta no només el benestar físic, sinó també el benestar mental i social.
perquè pot causar nàusees, mals de cap, afeccions respiratòries també, per la irritació constant del sentit de l'olfacte, però, a més a més, sobretot pot causar problemes d'estrès, ansietat, alteracions del son. Hem de pensar que, sobretot a l'estiu, que, a més a més, és quan la intensitat de l'olor és més important i la gent sol dormir amb les finestres obertes o fa més activitat a l'aire lliure...
és quan és més, anem a dir, crític aquest efecte. O sigui, estàs a casa teva i entra l'aulor per la finestra i no pots dormir. A més, et poses nerviós i, bé, de fet d'això, aquest efecte, aquesta situació, s'ha arribat a considerar violació del dret a la intimitat domiciliària, perquè t'estan fent un greuge a dins de casa teva. Per tant,
tot això sí que acaba afectant molt la qualitat de vida segur i fins i tot la salut en aquests aspectes que acabo de comentar. I tant. I per això, per recollir una base de dades, ho feu a través de l'aplicació NAS App. Com funciona? Exacte. Com funciona? Explica'm-nos, a l'hora de registrar un episodi de mal o loc, què s'ha de fer? A veure, és molt senzill, és molt senzill...
Primer s'ha de baixar l'aplicació. L'aplicació es pot baixar, si entrem a Google i posem Nassab, és NAS de NAS i APP, per qui no ho vegi escrit en aquest moment, Nassab, amb dos pcs. Si poses a Google Nassab, automàticament et porta a una pàgina web on et pots descarregar l'aplicació. Un cop descarregada, t'has de registrar, que el registre són dues dades,
no cal, si no vols que posis el teu nom real, normalment sí que va bé que es registrin amb les dades reals perquè d'alguna forma dona més credibilitat a les notificacions. I a partir d'allà ja està. Un cop t'has registrat és notificar olor sobre una pantalla on et diu aquesta és la teva ubicació i tu si no és exacte el pots corregir, però en general ubica bé...
Si aquesta és la teva ubicació, l'únic que has de fer és clicar a notificar olor, llavors et surt quin tipus d'olor. Pensem que amb aquesta aplicació el que hem fet aquí a Camarles és limitar el territori que agrupa aquest mapa col·laboratiu que volem crear. Per tant,
l'ubicació caurà en aquesta zona, quan poses notificar olor ja et surten una mica les fonts d'olor que podries trobar en aquesta zona, que bàsicament són agrícola, industrial, i hi ha d'altres que es posen per defecte, però bàsicament aquí serien o agrícola o industrial. I dins d'industrial tenim diverses fonts que aquestes sí que estan a la zona. Tenim ERAFO, que és la planta de compostatge,
I també hi ha cronospan, perquè en un àrea, sobretot en un àrea del municipi, que és la part potser que està més collindant amb l'aldea, també tenen, malauradament, episodis de mala olor. I a vegades aquí és una mala olor completament diferent. És diferent l'olor de descomposició orgànica que pot fer la planta d'Edafo amb l'olor química.
i com de sabadures que produeix cromespant. D'aquesta manera, és una aplicació que s'ha iniciat o s'ha portat aquí bàsicament per la qüestió del planta de compostatge, però de fet serveix per tenir com una informació bastant real i àmplia de totes les possibles fonts de contaminació de l'aire.
I llavors, claro, queda com un mapa, no?, que veus camar-les i els diferents punts on hi ha estes males olors. Este mapa, vull dir, se pot veure. Tu, si et descarregues l'aplicació, el veus. No, aquest mapa, quan aquest mapa emmet, o sigui, aquesta aplicació, evidentment, les dades es transmeten als que gestionen l'aplicació i són ells els que elaboren els mapes, se'n diuen mapes col·laboratius per ciència ciutadana,
elaboren aquests mapes, elaboren com uns informes de les freqüències dels episodis, de la intensitat dels episodis, per causes, per factors vinculats a temes, com dèiem, meteorològics de direcció del vent, etc. I són ells els que acaben fent un informe per presentar, en aquest cas a l'Ajuntament, que això es pot fer públic, però no és que tothom quan entri ja vegi el mapa que s'està fent. Tu registres el teu...
el teu episodi o l'episodi que tu detectes d'olor, el registres, això que dic, bàsicament amb origen i intensitat, i tipus, també hi ha intensitat, si és molt intens, poc intens, dèbil, etc., o quin tipus d'olor és, si és neutre, si és desagradable, si és molt desagradable, clar, normalment, si és agradable no notificaràs una olor.
Però sí que poden ser informes amb unes gràfiques de com han sigut aquests episodis d'olor, on s'han ubicat i quina intensitat i quin tipus d'olor han tingut. I són ells els que elaboren aquest informe. Aquest informe, en principi, l'entregaran a l'Ajuntament i a partir d'aquest informe es poden aplicar les mesures o fer els abordatges
necessaris perquè no tornin a passar o per evitar-ho. Però entenc que aquest informe s'entregarà d'aquí un temps. Sí, clar. Aquest informe es va produint com automàticament. Això, evidentment, va amb uns algoritmes que el van produint. Però l'ideal és donar-se un marge perquè tingui sentit. Perquè si tu només agafes la informació d'un vídeo per dir alguna cosa...
no té gaire valor. Si tu agafes la informació d'uns mesos on hi ha hagut això, diferents circumstàncies meteorològiques, diferents eventualitats, llavors té molt més valor perquè pots identificar què ha passat, quan ha passat, com ha passat i a partir d'allà anar a buscar la causa i sobretot veure com es fa
I tant. I ja per acabar, Maribel, claro, per a que aquesta campanya funcione, és clau que els veïns s'impliquen. Què li diries a aquella persona que pensa igual? De què serveix, no?, que jo marca el mòbil, aquí fa mala olor, i si després no canvia res. Què li diries a una persona que pensa així? Home, jo el que li diria és que...
El que no s'ha de fer és pensar que queixant-se molt, anem a dir, quan passes un cafè o a la botiga o pel carrer o amb la família i els amics, no canvien les coses. Hi ha molta voluntat, en aquest cas hi ha voluntat clara de l'Ajuntament de solucionar aquest problema i que Erafo deixi de fer males olors, amulècties per males olors, però també necessiten una base, necessiten un...
diguéssim, un element que els serveixi de constatació. Ja hi ha hagut denúncies, ja hi ha hagut fins i tot trucades a la policia local perquè anessin en moments de disintens, etcètera, però han sigut com queixes molt informals i poc estructurades.
El que ajuda això és a tenir una base de dir, mira, és la constatació i també és una informació que, en el cas de bona voluntat de la presa de l'Ajuntament i amb el veïnat per solucionar-ho, també és una informació que els pot ser útil per acabar d'ajustar les mesures que aplicar i que són mesures tècniques disponibles que figuren en la seva renovació de l'autorització ambiental, és a dir, ja estan identificades
els elements o les modificacions o les inversions que han de fer per evitar aquestes molèsties i dolor. Llavors, ara és una constatació que les apliquen, les apliquen bé i que realment amb aquesta aplicació se solucionen els problemes.
Doncs no res, estarem pendents de com evoluciona aquesta proposta, per cert, molt bona proposta, Maribel, a veure si el veïnat s'implica i dona els resultats que vosaltres voleu des de bona fe que tinc. Moltíssimes gràcies, Maribel, per haver connectat avui en el programa i no res, que passos, molt bon dia. Doncs moltes gràcies a vosaltres.
Doncs Marina, propostes com aquestes són necessàries per cuidar el medi ambient. Ho tindrem en compte perquè el problema de les males olors és un problema que afecta bastant a tot arreu. Moltes gràcies, Cel.
Ara sí, encarem la recta final del programa d'aquest dilluns 2 de març del 2026 i ho fem parlant de vela, que és un esport olímpic fa anys però no ho és en categoria paralímpica. Si ho arriba a ser serà gràcies a persones com el Dani Anglada, regatista invident del Maresme, que treballa per aconseguir una vela realment inclusiva per persones amb discapacitat. Ara el coneixerem a ell i a la seva història, Oriol.
Avui volem conèixer el Dani Anglada, una persona molt vinculada al mar i que ha tingut una experiència que, en certa manera, li ha canviat la vida, però continua navegant, continua visquent aquesta passió i aquesta relació amb el mar. El volem saludar i conèixer-lo directament. Dani, molt bona tarda.
Molt bona tarda a tots. Bé, Dani, expliquem la teva història. Ets regatista, però invident. Vas perdre la visió fa anys. Explica'ns exactament què és el que et va passar, perquè també, ho hem llegit, va ser treballant i treballant al mar, embarcat en un vaixell. Efectivament. El 2018 estic embarcat en un gazer, en un buc,
que transportava gas natural liquat, doncs a 500 milles de Hawaii, al sud de Hawaii, va haver-hi el canvi de vida, com deies tu. Va ser una explosió d'un accident, i aquí la conseqüència va ser la pèrdua de la vista total. El d'aquí va ser un cop molt dur, molt dur.
I, bueno, una persona que també és coneguda en aquest món i que ha estat amb vosaltres, que és l'Agustí Martí Mallofré, capità, ex-DH de la Facultat d'Anàutica, a qui per mi ha estat un mentor i un referent en aquesta vida, va venir fins a Hawaii amb la meva mare a buscar-me, imagina't.
Després va poder tornar cap aquí, ja va poder tornar cap a Espanya. Aquí la sanitat, per això, ja és diferent. Els tractaments que devies rebre devien ser, imagino, diferents, però la visió no va poder tornar, Dani. Efectivament, aquí ja vam poder fer net, vam poder sentir que hi havia unes lesions que vam poder...
subsanar i vam fer una investigació fins que ens vam saber que hi havia una parada de la informació que es transmet per mediòptic i que a partir d'aquí feia que no tingués una visió, una vista. Perquè és el que jo dic, no tinc vista però sí que tinc visió. Això és el que crec que m'ha donat...
aquesta capacitat de tornar-me a reinventar. I en aquesta nova vida, podríem dir, o en aquest nou Dani Anglada, hi ha el mar, també, hi ha aquesta relació amb el mar, hi ha la vela. En quin moment de tot aquest procés, Dani, decideixes o què és el que et fa pensar a dir jo necessito o vull seguir estant en contacte amb el mar? Doncs estem parlant ja d'uns 3 anys...
de l'accident, que, bueno, doncs això, a mi m'ensenyen a fer servir un ordinador i m'hi dic a l'Agustí que vull acabar els meus estudis, vull acabar el màster i que em vull doctorar. I faig d'immersió, però no estava cuidant el meu físic. No estava cuidant-me amb mi. I hi havia algú amb mi que encara no anava bé.
Llavors, a veure d'aquí, jo vaig començar a donar-li moltes voltes i pensar, has de tornar, has de fer algun esport, has de moure't, has d'estar actiu, viu, viure és moviment. I, bueno, mira, en lloc de pensar algun esport d'aquests que ja estan estipulats, diguéssim, pels invidents, que només se m'ocurria encara seguir donant la volta al Monadela. Compte. Original, eh? Això sí que no se pot negar. Original. Original.
Dic, és que no et trobes aquest sentiment ni quedant així, eh? Dic, és que això és gruixut, eh? Vull dir, vaig començar a treballar i em vaig adonar que jo volia tornar a la mar. I, bueno, aquesta meva oportunitat, amb Brit Barca, l'associació de Vilassar, sortim d'una embarcació de Galanes d'Hora,
Després vaig tenir l'oportunitat de només sortir a Mendir de Costa amb el seu Kim Fischer, però clar, jo em sentia allà que, ostres, no entenia absolutament res. Estava ficat en un espai que sentia vent, però que no sabia ni d'on venia, que no comprenia absolutament res. I allò es moguia i em marejava i no entenia absolutament què estava passant al meu voltant. I vaig pensar, aviam,
Si un vol aprendre a navegar, què és la base de la vela? La vela lleugera. Sí. És la base. Qualsevol tipus d'embarcació, no cal que ens anem a un làser. I dius, ostres, ja depèn de quina limitació puguis tenir, és dificultós. Jo parlo de la vela lleugera. Qualsevol embarcació desadaptada, no. I vaig pensar, bueno, pues anem-hi. En aquell moment vaig decidir en patir català. Una embarcació bastant complexa,
però que sempre sempre i això ho dirà qualsevol patinaire és una embarcació que parla una embarcació en la que tu et fusions amb ella i et fusions amb els elements la mar, el vent, el sol ets un llavors aconsegueixes que aquell barco els pots fer anar com vulguis sense un timó i bueno, vam començar-ho vam començar amb un xiulet i ho seguia
Vam començar, vam estar un mes gairebé sota una palme de Barcelona, que hi ha la platja del Somorostro. Percebint, entenent, agafant mesures de l'embarcació, fent maniobres, fins que ens vam tirar a l'aigua, i a partir d'allà, un bon dia li vaig dir, bueno, deixa'm intentar-te seguir, tu ves xiulant des d'una embarcació, i jo et vaig seguir.
Teníem dificultats, llavors vam comprar un megàfon, posàvem la sirena, i aquí és on ve aquesta anècdota de fer servir una sirena en el mig del mar de Barcelona. És on ve la relació amb la Copa Amèrica.
aquí al mell del mar. Amb un margàfon, una sirena, clar. I clar, és que aquell no hi veu. I clar, veien un tio amb un patí i que representa que no hi veu. I t'estava fent bordos per arribar fins a la golla. Sí, home, clar, és que si t'ho diuen així de sobte, dius, vols dir que m'estàs dient la veritat? Segur que no hi veus. Sí, sí, i bueno, arrel d'aquí vaig començar... vaig començar a amagar...
que vol dir mantenir un rumb, a trimar el barco, a sentir-me còmode, i un bon dia vaig decidir que això no podia quedar amb mi, que això era molt egoista. I a partir d'aquí és on entra la figura del soci fundador de Jess Wiesel, que és el Jorge Maritant, qui em va dir, escolta'm, explica'm això que dius. O sigui, tu vols que els invitants n'adeguin? Però per què?
I vaig dir, mira, soc més lliure i tinc menys obstacles i menys dificultats a la mar que a terra. A terra és una jungla, constant. Cops, patades, et xuten el bastó, tens els semàfors que estan pitant i els cotxes els sents que fan la frenada a ram teu, que sents el motor. És una bogeria.
obres... Bé, què vols que t'expliqui? Jo deixo el bastó i es cava. Sí que sóc invident, ja ho sé que ho sóc, però... governo l'embarcació. I em sento lliure. Em sento autònom. I això és que es transforma tot això. Prenc decisions per mi mateix. Això es transforma en confiança.
que és el que un perd quan adquireix una discapacitat. Pers molta confiança en tu mateix, com a persona. I això, bueno, cadascú l'adquireix com pot. I jo em vaig decidir que volia muntar una escola de vella inclusiva. Pensava que la primera institució que va donar un suport va ser Copa de l'Amèrica. Ahà, mhm.
I, clar, llavors jo vaig decidir, bueno, si a mi no em fan cas els d'aquí, més absolutament igual. Jo això ho vull internacionalitzar, això ha de ser per a tothom. Qui necessito? A la World Sailing, la Federació Internacional de Vela. Tot aquest projecte s'ha enlairat en el moment en què el Port Masnou i el Club Nàutica Masnou han decidit obrir-se la inclusió, van venir a buscar Isamí,
quan jo estava lluitant per tirar endavant, que et vull dir que si no caminem no passen les coses. A casa no ens passen. Hem de caminar, hem de seguir endavant i llavors és quan se t'apareixen àngels pel camí de la teva vida i quan parles des del cor i vius des del cor i ho treballes des del cor...
doncs la gent ho veu i es comença a adherir. Llavors ha de ser un projecte d'una idea que va néixer amb mi, jo he arribat on he arribat no gràcies a mi, sinó gràcies a tot un equip que hi ha darrere
que des d'una Mònica Zón, Jordi Sàchez de Bordo, el club, el port del Mas Nou, qualsevol cosa que hem necessitat, sempre he tingut aquell recolzament de vinga, tira'm endavant, no? Llavors, clar, això ajuda molt, ajuda molt. Per això et dic, l'entorn és el factor que fa que
que les coses puguin anar passant, anar passant. Sí, sí. I, bueno, és una mica anar capejant el que et va venir, no? I tant, sens dubte. Clar, relativitzes tant ja en aquesta situació que les coses són molt diferents. Sens dubte. I en quin punt està ara tot plegat? Quin és el principal repte o aquella qüestió que tens més propera al horitzó, Dani?
Doncs mira, gràcies a la volta a l'illa de White, que l'objectiu, com dèiem, a part de ser un objectiu personal, i comunicar-nos amb la Federació Internacional de Vela, si vaig fer la volta el dia 25 de juliol, el dia 30 els tenia a l'illa i ens reuníem. Ara d'aquí m'han dit, bueno, des del teu país s'ha de començar a estirar el tema de la vela inclusiva,
i la part visual podries abandonar-la. I bueno, va ser arribar aquí i parlar amb la Federació Espanyola i demanar-los si em permetien representar Espanya en els Mundials que van ser el desembre. Sí. Dit i fet, en tres setmanes vam crear un equip, Mònica Zón, Jordi Sánchez...
I les dues persones amb discapacitat visual vaig ser jo i una noia que es diu Carmen López, d'Astúries, que és la campiona del món de surf, i ell és invident. I ens en vam anar humant i vam fer subcampionat del món. I tant. Arrel d'això, hem quedat subcampions del món. Arrel d'això, ens ha permès poder crear aquest primer equip de discapacitat visual a Espanya...
amb la projecció de l'octubre anar al següent mundial i veure quin paper podem fer contra aquests anglesos que ens van donar bueno, anaven forts i el nivell més més de reptes que portem és aquest finals d'agost farem la volta al llac d'Alemans a Suïssa
amb el Pati Català i una mica portant aquest missatge de l'esport paralímpic per les Olimpiades la demostració d'una discapitat visual no té per què ser una limitació mostrarem la tecnologia mostrarem el protocol i paral·lelament a això està treballant el participar ja en els campionats oficials de Pati Català aquí a casa nostra
Déu-n'hi-do, quants reptes. No queda curt, eh? No, no, no, hi ha res. I aquest estiu iniciarem a Masnou l'escola, amb la primera prova pilot.
amb la inclusió de la discapacitat visual. Perfecte, doncs la veritat és que ens ha agradat molt descobrir aquesta història que té aquest inici traumàtic i que quan ho explicaves, Dani, quedava el cor...
però després amb aquest missatge de superació personal, d'ajuda cap a les persones que es puguin trobar amb situacions similars que puguin servir d'exemple, i sobretot també amb tots aquests projectes de vela inclusiva que han de permetre millorar també la vida de persones amb discapacitat que ho necessitin i que tinguin accés al mar, si ho desitgen, a la vela, i que aquest esport...
sigui també per persones amb discapacitat, pugui ser practicat i pugui ser olímpic i que no hi hagi cap limitació aquí. Sí, sí, sí. I l'esport paralímpic el que ens ajuda és a tenir més pressupost.
Tot esport que és paralímpic ajuda a tenir més pressupost. Si no, no existeix. I és així. Llavors, això és el que estem lluitant. Perfecte. Doncs estarem pendents d'aquesta lluita, d'aquest camí de cara a la vega, per fer una vega inclusiva totalment. Gràcies, Dani Englada, per explicar-nos tota aquesta experiència, tots aquests moments de vida.
i tot el que ens has explicat avui que ha sigut realment molt d'agrair que ho hagis pogut fer, Dani. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres i tot un plaer per poder haver tingut aquests minuts per explicar-ho i que si jo puc, tots podem. I recordeu la frase de ni un pas enrere és el que m'ajuda cada matí. Així que endavant.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans amb ulls lluels canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al punt final del programa d'aquest dilluns 2 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Buena tarda, son las CIS.
La gestió serà transferida a la Generalitat de Catalunya. L'acord s'ha assignat, s'ha assolit...
Aquest matí l'acaba de presentar l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que ha assegurat que és una molt bona notícia per a la ciutat.
Avui el cas concreta és que ja està, que això ja és un pla definit, que ara ja només cal la cessió, el projecte executiu i després l'execució del mateix. És una molt bona notícia per Tarragona. Pensin, fins i tot Barcelona va trigar 20 anys a poder tenir la seva biblioteca estatal.
I ara l'estan construint, no? Imaginem, no? I nosaltres, quasi bé, a la vegada, doncs, podem anunciar que hi ha aquest acord. L'elecció atès criteris tècnics d'ús i d'accessibilitat.
La guerra a l'Orient Mitjà no tindrà un impacte imminent al port de Tarragona i és que la majoria del petroli qui arriba prové de l'Amèrica Llatina i no de l'Iran o de la zona del Golf Pèrsic. Laura Casas. La geopolítica del caos de Donald Trump ens omple d'incògnites i acabarà tenint repercussions en l'abastiment a la Mediterrània. Sostè castellà que recorda que el canal de Suez és un punt estratègic molt important en els tràfics entre Orient i Occident.
És molt aviat per parlar d'un impacte imminent, però el conflicte pot tenir efectes en les economies nacionals i és per això que hem d'estar molt atents, explica el president del Port de Tarragona en declaracions a Tarragona Ràdio. En aquest sentit, cal recordar que la guerra ucraïna sí que es va acabar notant aquí, tenint en compte que cereals i farines representen
un percentatge molt alt sobre el conjunt de tràfics del port de Tarragona. Amb tot, Castellà detalla que la majoria del petroli que arriba aquí ho fa des de l'Amèrica Llatina. El petroli que arriba a Tarragona ve principalment d'Amèrica Llatina, no ve de la part d'Iran i de la regió del Golf Pèrsic.
Per tant, problemes d'abastiment en principi no tindrem, però sí que el preu del petroli es desestabilitzarà i per tant es poden provocar problemes importants a les economies nacionals.
En canvi, sí que han impactat i amb força els temporals que han patit durant el gener i el febrer, que fins i tot van forçar l'aturada de la refineria. Castellà diu que és aviat per saber si aquesta circumstància condicionarà els resultats anuals, perquè en general han estat mesos bons. Prop d'un centenar d'autònoms s'han manifestat aquest matí per a...