Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Tothom passa en 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dimecres 26 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar, i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i això vol dir que és sinònim d'economia blava. Per això tindrem aquí amb nosaltres la representant dels ports francesos a Catalunya, que ens portarà les últimes novetats. Concretament avui ens parlarà de ports esportius.
El nostre meteoròlog de confiança, en Sergi Corral, ens acostarà als observatoris meteorològics. Farem la volta al món navegant, però no en 80 dies, i acabarem el programa d'avui coneixent de primera mà un curt. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randa Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible, que el programa que cada dia fan possible, que el vaixell de Randamar sorti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda. Doncs mira, mitjada de la setmana i mirant que se'ns acaba el mes ja, eh? Sí. S'acaba el mes. Dos dies i Nadal.
Home, tampoc corris tant. No, no, primer prefereixo gaudir del dia 6 de desembre, 7 de desembre. Aquesta setmana obren ja els llums aquí a Tarragona.
Sí, aquest divendres, no?, el dia 28, que a més a més s'han posat, crec que a l'arbre, ja us convido a tots, s'han posat l'arbre més de la Rambla, es veu que a la plaça La Font. No, hi ha l'arbre a la Rambla també. Ah, també n'hi ha? Doncs mira, dos, per falta d'un. Ah, fantàstic. Ah, que bonic, eh? Boniquíssim. Home, és que em pensava que jo no el posarien a la Rambla. Pensava, eh? Doncs has anat equivocada. Doncs molt bé, anirem a donar un tomet. Exacte. Camina, camina. Vinga, va. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé, com deia la Sèlvia. Ja estem a mita en setmana. Dimecres ja és Costa Vall, ja tanquem i obrirem els ulls, ja estarem a divendres. I ara us volia comentar una cosa, ara que estem també en l'esperit nadalenc a punt de sortir. Vosaltres feu-lo del calendari d'advent de cada dia menjar una xocolatina?
Cada dia sí, jo sí. Sí, sí, sí. Tot sigui excusa per menjar xocolata, vull dir, no per res més. Però ja ha començat, veritat? No, dia 1 de desembre fins i a 24. Veus, vaig superdesubicada perquè jo no he fet... No ho fas. No faig això, no. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs prop d'haver molt ventat avui. Avui fa una tramuntanada d'aquelles de categoria extra. Però ja t'agrada això a tu.
A mi m'encanta, jo he passat un matí superdistret. A part, com aquí a la ràdio tenim un finestral molt guapo i es veu tot el golf de roses, veies les ratxes, les ràfegues de tramuntana que aixequen el pulsim del mar, el que se'n diu els polvereus, els veies avançar pel golf de roses i fins i tot podies arribar a preveure la ratxa com venia. La veies venir per mar i dius «Mira, d'aquí una estoneta picarà contra la finestra».
I era molt xulo, era molt divertit aquest matí. Home, doncs ja està bé, vull dir, ja està bé que t'ho hagis passat bé, tot i que el vent molesta bastant, eh, Sergi? Sí. Ara que dèieu, un petit incís, un petit apunt, amb això amb els calendaris del vent, del vent, no del vent, no, del vent,
Hi havia un d'un supermercat molt conegut que comença per L-I i acaba per Diddle, o no sé com es diu. Bé, que l'adverdament aquest era, cada dia no era una xocolatina, sinó que era un esquer artificial per anar a pescar.
No, és que hi ha calendaris de ben de tot, vull dir, de pesca segur que n'hi ha, però n'hi ha de roba interior, n'hi ha de jolleria, n'hi ha de tot el que et vulguis imaginar, vull dir, és una cosa increïble. I, a més, valen molts diners, jo no entenc com la gent es deu gastar tants diners amb això. Anem a saludar en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs, com bé estàveu parlant, ja amb els ulls posats aquí a primer de desembre per encetar els calendaris d'Advent. I jo tinc una recomanació que, ara que parleu dels costos d'aquests calendaris, i és fer-los...
per les vostres parelles, és a dir, per tots els oients que estiguin escoltant, fer 24 petits detallets i que, doncs, a poc a poc vagin obrint i vagin descobrint les sorpreses. Sí, hi ha gent que ens fa, no només a les parelles, sinó també a la família en general, o pares, mares amb fills, o coses així, o sigui, sí, això també ho havia vist. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, bé, bé, jo també, jo també soc de Calendaris d'Advent, a partir de dilluns comencem, sí, amb xocolatines, amb un bombonet. Jo el que faig, el que fem a casa, és que els dies que som festa posem un bombó una mica més gros, o d'aquells que ens agraden més, de més qualitat, i els altres dies...
per no tenir tanta xocolata, doncs un bombonet més petit, els dies que són així, dies de cada dia. Anem combinant, anem combinant, però és bonic. I per la canalla, doncs un ninotet, una figureta, que també tinguin aquella mica de gràcia de trobar alguna cosa més enllà d'una xocolatina. Es pot fer de tot. Sí, ja es pot fer de tot. Ara jo amb la xocolatina ja era contenta i ja soc contenta. Vinga, va, deixem-ho aquí, anem a començar el programa avui, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que Tossa avui reviu el seu passat de poble de pescadors gràcies a la intel·ligència artificial, Sergi.
Doncs sí, Marina, l'Ajuntament de Tossa de Mar ha presentat un audiovisual creat a partir de fotografies de pescadors del segle passat. Les fotos han estat animades per intel·ligència artificial en una visió molt realista de com era aquest poble mariner de la selva a inicis i mitjans del segle XX. La majoria d'imatges corresponen entre els anys 40 i 60 del segle XX i a partir d'aquí s'han creat un relat de la vida quotidiana a ram de plaja.
Es pot veure com arriben les barques, com es desmalla el peix o com es remandaven les xarxes. En l'audiovisual també s'inclouen testimonis, encara en vida, que relaten l'ofici de pescadors. Aquest audiovisual s'ha estrenat al cinema Montserrat de Tossa de Mar i ha anat acompanyat d'una taula de debat sobre l'evolució del poble de Tossa, sobretot amb els canvis vinguts a partir de l'arribada del turisme i la desaparició de l'activitat pesquera al municipi.
Els pescadors d'arrossegament de Palamós reaccionen amb prudència a l'augment de 13 dies de pesca fins a finals d'any.
Doncs sí, avui tenim la reacció des d'aquest port del Baix Empordà, on la mesura és benvinguda, però tampoc llancen coets. La comunitat pesquera local tenia aquest any 150 dies de pesca i ja s'havia organitzat per acabar l'any fent activitat. Dins d'aquesta planificació hi va haver embarcacions que van amarrar puntualment durant l'agost passat. Escoltem a Francesc Benages, vicepatró de la confradia de pescadors de Palamós. On s'adonarà aquests 3 dies i s'adonarà...
a cada barco 13 dies, o si els barcos que ja tenen per arribar al final d'any no caldrà que se'ls hi donguin, els que somen com ho faran no ho sé. Però, vaja, ho valorem positivament perquè, a veure, perquè es pugui, diguéssim, arribar a final d'any, no? Tot i que ja et dic, aquí, Palamós, el mes d'agost vam amarrar fins i tot barques, bueno, vam amarrar dies per poder arribar a final d'any, no?
Ara no arribaven fins i tot ben bé al final d'any, però a mitat més de desembre arribaven. Bé, ara durant aquests 13 dies, doncs mira, si és que ara ens deixa pescar, perquè és clar, ja veurem que passarà molt temps, no?, perquè això també juga molt a... a vegades juga a favor i a vegades juga en contra.
Declaracions de Francesc Baneiges, recordem a Ràdio Palamós. Amb la proximitat de Nadal, però el que troben a faltar de veritat els pescadors d'arrossegament palamossins és més quota per pescar el seu producte estrella, és a dir, la gamba vermella. D'això, l'anunci fet ahir pel ministre Planes no en diu res. Aquest 2025, les barques de Palamós, que van a la gamba, han vist limitades les captures amb un màxim de 70 tones per total de la flota.
El Ministeri, recordem, ha habilitat un total de 7.339 dies adicionals de pesca pels 557 vaixells d'arrossegament que operen al litoral mediterrani de l'estat espanyol. De mitjana, 13 dies més per vaixell i amb l'objectiu tot plegat de garantir el subministrament de peix i mareix als mercats de cara a les festes de Nadal.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Ràpida celebra el Dia Mundial de la Cuicultura, cel.
Sí, Marina, l'IRTA de la Ràpita celebra el Dia Mundial de l'Aquicultura amb una jornada de portes obertes este divendres. L'objectiu és acostar la recerca i el coneixement a la ciutadania, escolars i professionals per dissipar reptes i desconfiances que encara poden existir respecte a la qualitat dels productes d'aquicultura.
Enric Gisbert, investigador i director del programa d'Aquicultura de l'IRTA, ha destacat que la recerca en aquicultura és fonamental per adaptar el sector a les noves realitats, com el canvi climàtic i la necessitat d'aliments saludables i sostenibles. Doncs bé, la recerca no para de fer canviar el sector, perquè evidentment el sector, perquè continuï creixent i continuï fent-ho de la manera tan bona que ho està fent, requereix d'inversió...
i requereix de coneixement, i aquest coneixement li dona la recerca. Per tant, cada vegada estem recolzant més el sector en acompanyant-lo en que es pugui adaptar a aquestes condicions canviant del medi natural que trobem, derivades de l'efecte climàtic, també millorant les dietes perquè els peixos puguin créixer més ràpid, produint medicaments perquè els peixos no es posin malalts, per posar uns petits exemples.
L'increment del sector requereix d'una recerca sòlida i consolidada al seu voltant, perquè evidentment es nutreix els resultats que aquesta va generant. I evidentment la recerca requereix d'un sector per tenir uns objectius clars i aplicats del seu treball.
L'aquicultura no es limita al cultiu de peixos, sinó que abasta també molus com ostres, musclos, catxels, llagostins i fins i tot algues, amb un impacte creixent en la nostra dieta i economia. De fet, avui en dia, més de la meitat del peix que consumim prové d'aquicultura, una alternativa saludable i sostenible que redueix la pressió sobre la pesca tradicional. Les estadístiques ens diuen que més de la meitat del peix que consumim a les nostres cases
ve de l'aquicultura, ja no ve tant de la pesca tradicional com coneixíem abans. I per tant l'aquicultura cada vegada està tenint un pes més important per produir proteïna i aliment de qualitat, saludable i alineat amb aquesta dieta mediterrània que coneixem també aquí en el territori del Delta.
El Delta de l'Ebre és un lloc estratègic per a la recerca en aquicultura gràcies a la riquesa dels seus ecosistemes i la qualitat de les seues aigües, que permet produir musclos i ostres d'alta qualitat. Actualment, el sector genera milions d'euros i centenars d'ocupacions al territori.
i l'IRTA col·labora estretament amb productors per millorar la competitivitat i la sostenibilitat. Entre els projectes destacats, Gisbert explica que estan treballant en la selecció de llavors de musclo més resistents a les altes temperatures, així com en la producció d'algues per a l'alimentació cosmètica i productes funcionals. L'IRTA en seu a la Ràpita és un referent europeu en recerca aplicada,
que trasllada els seus coneixements directament a les empreses i al territori, afavorint l'ocupació, la innovació i la transferència tecnològica.
Amb la voluntat de preservar els espais agraris i evitar més abandonament de terres de Conreu, s'està desenvolupant el pla territorial sectorial agrari del Penedès. Guillem.
Doncs sí, l'augment de l'abandonament de terres agràries en territori català i en concret a la vegueria del Penedès preocupa la Generalitat i és per això que estan incentivant la reactivació de l'explotació de les terres en desús. El Pla Territorial Sectorial Agrari del Penedès vol recuperar les terres abandonades a través de l'arrendament de l'explotació d'aquestes i així assegurar la continuïtat de l'activitat agrícola a l'hora de prevenir riscos d'incendis.
Amb aquesta voluntat, la Generalitat s'està posant en contacte amb els propietaris de les terres en desús per proposar-los l'arrendament de les seves terres. El pla també es guarda com a última opció la capacitat de rendar de manera forçosa les terres dels propietaris per tal d'assegurar, diuen, que l'agricultura continuï sent una activitat viable, sostenible i beneficiosa pel conjunt de la pagesia.
En els darrers anys, el país ha fet passos cap a la planificació i el creixement urbà, així com a la protecció del medi ambient, però el camp sovint ha quedat al marge de les polítiques públiques. Aquest fet ha provocat l'abandonament de terres de Conreu i una dependència creixent d'importació de productes de l'exterior per abastir Catalunya d'aliments.
És per això que el nou Pla Territorial Sectorial Agrari del Penedès vol definir els objectius del desenvolupament rural i les accions necessàries per assegurar la continuïtat de l'agricultura i el territori. La capacitat de rendar les terres en desús i fins i tot d'expropiar l'uso fruit d'aquestes permetrà reactivar assegurant la producció agrícola.
També tindrà un paper determinant en la prevenció d'incendis. El Pla Territorial Sectorial Agradi del Penedès està obert a un procés participatiu on la ciutadania pot aportar propostes de millora en el seu desenvolupament. Continuem a les costes del Garraf. La Junta del Consorci del Club Natació Sitges ha aprovat l'adjudicació de les instal·lacions per gairebé dos milions i mig d'euros.
Doncs sí, un pas d'obligat compliment des del 2015, explica el govern Sitgetà, data de dissolució del Consorci del Club pel seu desequilibri financer. Ara, amb aquest pas d'adjudicació de les instal·lacions i, per tant, amb la seva venda, l'Ajuntament Sitgetà recuperarà part substancial de la despesa de més de 5 milions d'euros que ha suposat la subrogació per part de l'Ajuntament de la Hipoteca del Club.
Coincidint amb la resolució satisfactòria d'aquest procés, el regidor d'Esprós, projectes i obres Jaume Monasterio, en finalitzat l'acte d'adjudicació, ha anunciat a l'alcaldessa la seva voluntat de formalitzar la renúncia com a regidor durant el proper ple municipal.
Anem ara cap a les costes del Maresme. La confraria de pescadors de Sant Elm no es posiciona ni a favor ni en contra de la construcció del martell a la bucana del Port d'Arenys, però reconeixen que els armadors i molts usuaris del port no els fa cap gràcia que aquest projecte tirin davant Oriol.
Exacte. Antoni Marzoa, patró major de la confraria d'Arenys, ha reconegut que els usuaris del port no estan còmodes amb el projecte de construcció del martell a la Bucana. Admet que la majoria d'armadors hi estan en contra perquè estrenya la boca del port complicaria l'entrada de vaixells, sobretot en cas de tempesta. Però com a confraria es mantenen al marge de la polèmica i estan a l'espera del que dictaminin els estudis tècnics que s'han encarregat i que es confirmi que el martell no suposa cap risc ni problema per la seguretat.
Port està tornant a carregar estudis per revisar i assegurar quin ha de ser el camí, i em sembla que estan parlant d'un import de gairebé 800.000 euros en estudis per veure de veritat tot el que ja s'ha fet fins ara, perquè hi ha estudis de Port, de la Capitania, que demostren que no hi ha problemes.
Jo, de tota manera, nosaltres no ens estem manifestant ni a favor ni en contra. El que diem és des de la prudència. Els armadors, com et deia, no els fa cap gràcia. I la majoria potser estaran en contra. Perquè és, des del seu punt de vista, lògicament, complicar l'entrada, sobretot, al nostre port.
Des de la confraria rebutgen fer soroll al voltant d'aquesta qüestió, alegant que també cal resoldre tècnicament l'impacte dels vents a les aigües interiors del port en cas d'un atge i de mal temps.
L'herba de la pampa, també coneguda com a plomall de la pampa, s'ha convertit en una de les espècies invasores més preocupants del litoral català. El maresme ja és una plaga i el delta de l'Ebre lluiten, com vam sentir ahir, per evitar que s'hi extingui.
Exacte. El Maresme fa anys que aquest plomai de la pampa és present en talussos, en rotondes, en solars abandonats i vorals de carreteres, i avui ja forma part del paisatge quotidià de molts municipis de la comarca, però allò que pot semblar una planta ornamental i inofensiva és en realitat una amenaça seriosa per als ecosistemes i per la salut. Al mateix temps, entitats com Sea Overlife treballen contra rellotge
uns quants quilòmetres més al sud, com sentíem al Delta de l'Ebre, per eliminar grans focus d'aquesta planta abans que s'hi escampi de forma descontrolada. El missatge que tenen és clar. El que ja passa al Maresme és l'escenari que volen evitar al Delta. Originària de l'Amèrica del Sud, aquesta herba de la pampa forma tofes denses
que poden superar el metre i mig d'alçada, coronades per grans plomalls blancs o biogacis. A Catalunya s'ha estès sobretot el litoral gironí barceloní, i és especialment abundant al Baix Llobregat i aquí al Maresme, on durant anys s'ha plantat en jardins i rotondes com a espècie ornamental. El problema és que es tracta d'una espècie exòtica, invasora,
inclosa el catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores i un cop s'escampa dels jardins colonitza ràpidament espais naturals i marges degradats. S'adapta a gairebé qualsevol tipus de sol i condiciona i ocupa el terreny amb molta força impedint que hi rebrotin espècies autòctones. Això frena la regeneració natural i altera completament l'hàbitat de la fauna, especialment daus que necessiten zones obertes i diversitat de vegetació per nidificar. A més de l'impacte ecològic també hi ha un component de salut pública
perquè en formar part de la família de les gremínies i florir entre finals d'estiu i la tardor, això allarga la temporada d'al·lèrgies per moltes persones sensibles al pol·len. El Delta de l'Ebran ha detectat ja alguns focus a l'entorn d'Amposta, en cultius abandonats i als marges del riu, on comença a afectar...
El bosc de Ribera. La invasió es considera encara en fase inicial i la prioritat és actuar ara amb maquinària, pesant, en finques ermes molt infestades, amb vents com el mestral, escampant milions de llavors. Si no es talla a temps aquesta expansió, la invasora podria reproduir el delta. El mateix escenari que ja es veu aquí al Maresme. Talussos, marges, espais oberts, ocupats gairebé en exclusiva per aquesta planta, amb una pèrdua de biodiversitat molt difícil ja de revertir.
Acabem el nostre repàs informatiu aquí a la Costa Daurada. Expliquen que el vaixell d'Open Arms estarà ancorat fins diumenge al moll de costa per donar a conèixer la feina per rescatar del mar vides humanes que es veuen obligades a fugir del seu país. El podran visitar totes aquelles persones de Tarragona o voltants que ho desitgin. A més, es calcula que 750 alumnes de la ciutat
passaran per l'embarcació des d'aquest dimecres i durant els propers dies. Tarragona ha donat la benvinguda a l'embarcació. El fundador i director d'Open Arms, Òscar Camps, ha posat en valor el suport de Tarragona en uns temps, ha dit, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu. Diu que la seva defensa és una obligació de tothom. En aquest temps que estem vivint actualment, on els drets humans...
sembla que siguin una peça de museu, on la vida no té gaire valor, és com més cal arribar a la societat civil, arribar a les escoles, arribar als instituts. La defensa dels drets humans és una obligació de tothom.
En paral·lel s'ha enfortit l'aliança de l'Ajuntament de Tarragona al port, la Diputació i Open Arms per donar suport a l'ONG. L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha recordat que l'administració local ha passat dels 50 als 70.000 euros que es destinaran al conveni amb Open Arms. Viñuales diu que la ciutat ha de contribuir a fer una societat més justa i solidària.
Tots els nens i nenes i la ciutadania que passaran per aquests dies entendran la tasca tan important que és vetllar els uns pels altres. És els humans intentant salvar a és els humans. Salvar vides i reconèixer una cosa que hauria de ser molt òbvia i és que aquest planeta és de tots i de totes i que estem de passada. I uns no tenim
més i millors drets que els altres. El president del Port Santiago Castellà ha destacat el lideratge de Tarragona en aquest tema i diu que és la millor fórmula per combatre discurs d'odi. Ens interpel·la, ens exigeix que pensem i, per tant, és el millor antídot contra els discursos de l'odi. La prioritat de les persones, les persones primer que ens porta el missatge d'Open Arms, fa que...
ens convidi a pensar en millorar molts aspectes de la vida i de la convivència ciutadana. En aquesta dècada han rescatat del mar a més de 72.000 persones, moltes malauradament han mort engolides.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Molt pendents del temporal de tramuntana que estem tenint en alta mar. Sobretot a la costa brava i ja maranfora, a la costa daurada i la barcelonina, tenim onades que passen de la Maragassa, fins i tot mar brava, i en algun cas mar desfeta, ja bàsicament a l'entorn del mar Balear. Per tant, una situació complicada.
al llarg de les properes 24 hores, onades que en alta mar passaran fàcilment dels 6 metres d'altura. A prop de la costa també tindrem una mar molt remenada, especialment a la Costa Brava, on aquesta tarda i també demà dijous tindrem entre Fort Amaró i Maragassa, també una mar de fons molt notable. Per tant, Déu-n'hi-do l'esvalutament marítim a la Costa Taurada...
Forta Maró també a la costa barcelonina. Maró, Forta Maró ja mar enfora. Sempre amb vent de nord o del nord-oest. Molt més fort a la costa brava. Déu-n'hi-do, al voltant del Cap de Creus, més de 100 km per hora. També al delta de l'Ebre. En vista el dijous, una mica menys de vent, sobretot a la tarda, però sempre de nord i de tramuntana amb estrelada. Ho anirem seguint a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Sílvia Delamo. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Doncs en aquests moments no hi ha cap incidència rellevant pel que fa a accidents o retencions, més que en aquells punts on s'estan fent obres i que en són molts. Com ja sabeu, no hi ha obres d'arrelseltat, per exemple, a la 27, a Constantí, obres a la C12, a Roqueta, a N240 Valls i, per tant,
és en aquests punts on caldrà circular amb prudència. Però, com dient, de moment cap problema pel que fa directe a una incidència, però demanar-vos que no baixeu la guàrdia en cap moment. Bona tarda. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'Economia Blava per aquest matí. Ja ho tenim tot a punt per parlar avui precisament dels sports esportius amb la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, Alonso Tamo. Molt bona tarda, Anna. Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els clients. Avui parlem dels sports esportius, no?
Sí, parlem dels ports esportius a les Illes de Lear i ens acompanyaran Santiago Fiol, que és un expert i també membre de Ports Ibé, que ens donarà una altra visió, un altre angle. Doncs saludem també a Santiago Fiol, molt bona tarda. Molt bones tardes, com estan? Com hem de gestionar aquests ports esportius, Santiago, més tenint en compte el canvi climàtic que ja el tenim aquí?
Bé, jo crec que s'ha de fer sempre una clara diferenciació entre els que són d'interès general, que són els que gestionen, no sé si Catalunya està transferida a la nostra gestió de ports, a Balears no, esports de l'Estat i esports que... Club Nàutics, en definitiva, que gestiona el port de les Is Balears.
és essencial que s'imposin mesures ecològiques a tots aquests ports, siguin bé d'itret general o bé de ports deportius. Anna, endavant. Sí, hola, Santiago, moltíssimes gràcies per ser aquí una altra vegada nosaltres, eh? Moltíssimes gràcies com a expert. I tot el que passa a les Balears sempre ens arriba més tard aquí, a la península, eh?
Una qüestió, hem de destacar el que bé esmentaves, les dues tipus de gestions i administracions, que sempre no s'acaba d'entendre, però també el que cal destacar també és la conselleria, per exemple, que vosaltres teniu en aquest cas, teniu la conselleria del Mar, que per exemple, això ho té Galícia, ho té França, però per exemple, aquí a Catalunya, per exemple, no ho tenim pas. Sempre hi ha un pas per endavant.
També és una gran notícia, això des de l'any 23 que es va fer, que es va establir. Sí, anem a veure. Un poc tenc a veure jo amb aquest tema perquè som un dels autors de l'idea a nivell autonòmic. Tota vegada que, efectivament, a França existeix un ministeri i a Galícia existeix una conselleria de la mà que té...
Inevitablement, unes altres característiques, perquè ja està segurament més enfocada la pesca, nosaltres aquí tenim una indústria que és molt important en el PIB de les Illes Balears i que ningú discuteix que ha de bo una concèdia d'agricultura, que el PIB de les Illes Balears és molt inferior en el de la mà i és la primera vegada que es planteja una concèdia de la mà.
I, efectivament, això fa que no ens hagin posat on ens posaven sempre que eren serveis socials, en la qual, clar, sempre teníem més prioritat els serveis socials que l'esport nàutic, per raons òbvies. Clar, perquè...
Santiago, hem de dir també que les Balears és una potència en si mateixa turística, com ho senten bé els pocs turístics, que ho ha dit també, per exemple, i sempre ho esmenten amb el Tomeu Bastard, que són com un resort, que això està dintre de l'economia i genera valor a fer-hi. Efectivament. A més, el turisme de Creuer és un turisme que fa una estada...
normalment d'un dia a Palma, a Moló, a Alcúvia, i s'hi calcula que cada un dels turistes gasta en un dia 300 euros. I si estan parlant de 3.000 persones d'un creuer que desembarguen un dia i gasten 300 euros en comerços del centre, estan parlant de molts diners.
Clar, perquè una qüestió també ara recentment, que això des del pla d'inversió del transport sostenible, s'ha esmentat per primera vegada, s'incorpora, si ho hem de celebrar des d'aquí, la nàutica dins de l'estratègia marítima. Això és recent, on les embarcacions estan incorporades a Europa i també en aquest foro, en el foro d'en Gaceta Nàutica, també s'ha esmentat aquesta gran cita.
Va com un poeta en aquest sentit. S'esmetre dintre el pla estratègic. Però estem nervosos. O sigui, es tracta d'observar cap on va el món. Si hi ha una indústria potenta en el món, et serà l'automòbil. Cap on està aquest sector tan crucial? Cap a les energies híbrides i cap a l'elèctrica. Això és el camí.
L'ecologia no conec a ningú que digui que no és ecologista. Tots ho som i procuram fer les coses bé en la mesura que està a les nostres mans. Però hem de mirar cap on va el món i els combustibles fòssils i el buidar sentines al mig de la mà i totes aquestes coses estan absolutament superades.
Clar, perquè també hem de donar la bona notícia, perquè a fons de l'Estat arriba tard en aquest sentit. Diu que ara crea molt impacte al sector portuari, sobretot al sector... Diu que genera molt impacte social, 80.000 llocs de treball, milions d'euros i la conèixer portat. Però a Mallorca hem de destacar que s'ha format el primer club de navegació del Mediterrani, que és elèctric. O sigui que a Mallorca, en aquest sentit, en quant de sostenibilitat, va per endavant.
Efectivament, o sigui, és que a mi no pot saltar, o sigui, has de tenir clar que...
hem d'anar cap a... en el futur, cap a energies netes, hem de cuidar el medi ambient, i el primer és que estimam la mà, i és que volem que la mà estigui en perfectes condicions, som la gent que navega, i nosaltres volem la mà neta, i la volem cuidar més que ningú. També he de dir que a la consellera de la massa li ha afegit
se diu qual seria de la mà i del cicle de l'aigua. En la qual s'està tractant d'aconseguir que no hi hagi emisaris i que no se tiri brutó de clavegueram a la mà, ni tan sols pluvials. Que tota l'aigua es recicli perquè com més va serà un vent més escàs i més car.
Clar, perquè anteriorment... Santiago, abans que hi hagués la Conselleria del Mar, el govern destinava tots els ingressos als cèntims dels cànons i dels impostos, que eren 15 milions d'euros, es destinaven altres coses que no eren part de... Anaven, per exemple, als serveis dels ferrocarrils, a compres de vivenda, protegida, que està molt bé, però no es potenciava en aquest sentit el sentit del mar. Ara estem en un bon camí. Bueno...
Aquí hi ha una gran polèmica. Aquí hi ha una gran polèmica en el sentit que fa molts anys vam posar una ecotassa, que crec que a Barcelona ja consta que era un euro per dia per turista, inclús els propis balears la pagàvem, si anàvem a un hotel, la mateixa ia o una altra ia, i era una tassa...
que per definició és finalista i era per dedicar-se al medi ambient. Això mai va ser així, sinó que se van dedicar a altres gastos, inclús a aquesta corrent. I això va ser molt protestat, inclús s'hagués pogut plantejar qualsevol tipus d'acció jurídica contra aquesta, en definitiva, malversació d'aquest dalt. Perquè si hi ha una cosa que és finalista, és una taxa.
Exacte. Com que ets jurista, doncs ja aprofitem. Perquè en aquest sentit, Port i B, sempre el que potenci en aquest sentit és l'anàutica social. Si no estigués Port i B, l'anàutica social no existiria. I ja com va, per exemple, Port de l'Estat amb el pantalada de la discòrdia, que és el de la quarantena, seria una altra cosa que és d'especulació. Hem de donar gràcies a Port i B, en aquest sentit, que això és el que hem de donar llum, així.
Efectivament, efectivament. Port i Bé té com a competència en remes de gestió directa i de gestió indirecta que són els clubs nàutics. Els clubs nàutics tenen com a objectiu social el desenvolupament de la pràctica de l'esport i especialment la bala esportiva.
Bueno, per exemple, enguany el meu club, que és el cronòtic de Fernal, juntament amb un català, en Xamar, ha fet campiona del món en 470, i és una combinació de col·laboració entre clubs esportius per desenvolupar el deport d'alt nivell. I són uns sèries candidats, però fins als Olímpics.
Clar, sense els clubs nàutics no fem res, però tal com deien en el Congrés de Caceta Nàutica en aquest foro, els clubs nàutics només se'n recorden quan hi ha medalles, però de la financiació no. Com hem de resoldre aquest tema?
Bé, jo t'ho diré, mira, i m'ho posaré de refer, aprofitaré per fer un homenatge a un amic meu. La setmana passada va morir una persona que nomia Seferino Vila. Va ser un regatista de Snipe des dels anys, jo crec que a final dels 60, i en els anys 80, juntament amb Esquerra, presidenta de Sperger, jo m'he ensenyat, vàrem posar en marxa un programa preolímpic
que va suposar anar desenvolupant l'esport, i a Barcelona 92 un mallorquí, Jordi Calafat, va donar medalla d'on 470, i a Atlanta 96 Pepo de Vallester, juntament amb Fernando de León, va donar medalla d'on Tornado. I això no hauria estat possible sense suportació i suport dels clubs nàutics.
I els èxits que s'atenen avui en dia són gràcies a gent que ja fa feina d'any 80 per aconseguir que els clubs destinassin diners, importants recursos, s'inici a la bola, a l'estatges de mans, i anessin posant els nivells d'anar-se a les esportistes. Clar, perquè les pròroles dels clubs nautics són bàsiques. Si no hi ha aquest pilar dels clubs nautics,
doncs encendem un altre escenari que no seria tan social i per això ja en aquestes llistes s'espera. Efectivament, o sigui, perquè la gent m'entengui. Un club nàutic, el meu, el de Cernal, es copa al Barça, és dels socis. No es copa l'espanyol que és d'un propietari. Si xinesi no prens atenció de res, clar.
No, no, vull dir, nosaltres no podem donar beneficis. O sigui, nosaltres hem d'invertir el que obtenim per gestió de la cafateria, d'esbaradero, d'esbariments, en pràctiques esportives i...
inversió en el propi club nàutic per el seu manteniment i en pagar escàron, que són importats en aquests moments, que ens posa a portar les lliures de l'est. Però la diferència entre una marina, que em posava l'exemple d'Esport de Palma, i el meu club, és que nosaltres no mirem en compte els resultats de cara a donar dividendos als socis. Nosaltres invertim en l'esport.
Clar, però una altra qüestió, també, que ho hem parlat aquí. La gentificació portuària, per exemple, que ho hem parlat aquí, Marina, ens en recordem, del club nàutic a Ibiza, que van passar de pagar 7.300 euros a 25.700 euros per un punt de 10 metres. Això és el que vull que m'expliquis bé.
Bé, això és fort de l'Estat que va treure un concurs i va primar, més que la tradició social i l'esport, el canon econòmic. O sigui, la Direcció General de la Marina Merquem, a través de l'autoritat portuària de Balears, va decidir que el que interessava era fer queixa.
i no mantenir altres valors importants. Això, per jo, clarament és un error, perquè Eivissa se resentirà tant socialment com esportivament d'això. És inevitable.
Sí, perquè l'autoritat portuària de les Balears és la que té més beneficis de tota Espanya i una rentabilitat del 5,6. Que si, per exemple, ens fixem en altres, per exemple, a Barcelona, la rentabilitat és un 2,54%, o la de València, un 82%. O sigui que aquí hi ha marxa i cèntics, que no és per manca de cèntics, serà una altra cosa, serà la voluntat. No, bueno, és...
és una forma per jo equivocada de veure el que hem de ser esclonàutics. Jo estic d'acord amb què.
després de 30 anys de construcció de 50 s'han d'actualitzar els cànons, perquè efectivament els esports generen molt més riquesa de la feina en aquell moment i ja estan amortitzades les inversions inicials de construir esports. Jo no tinc cap dubte en què amb això és acertat. El que passa és que de qualsevol manera hauria de tenir continuïtat
La associació en el nostre club ha, des de Port d'Elite, obtenit una campiona del món i dues, perquè na Paula Barceló també va fer campiona del món en 49er femení, fins a jo, que n'ha bé, que ha encarregat els socials de creuer en els 58 anys, i un senyor que surt a pesques que l'homàs a posta de sol.
En la qual, un club nàutic permet mantenir tot tipus d'activitat social i esportiva...
una franja d'edat immensa. Immensa. Ho hem de deixar aquí. Molt interessant tot el que esteu explicant. De fet, nosaltres intentem donar veu cada setmana als clubs nàutics del territori perquè ens expliquin les seves novetats. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Santiago Fiol. Moltes gràcies a vosaltres i a la vostra disposició sempre. I Anna, moltes gràcies a tu també.
Sí, moltíssimes gràcies, Marina, i moltes gràcies als oients. I, Santiago, moltíssimes gràcies. Doncs tornem i reprendrem el tema. Molt bé, moltes gràcies.
Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. Obrim nou espai de Meteo i us volem parlar sobre els observatoris meteorològics i quines diferències hi ha entre aquells oficials i les xarxes particulars. Sergi, això és una qüestió que sempre crea una mica de disputa, eh?
Doncs sí, és una situació que confon i és una situació que, per exemple, amb episodis com el que estem vivint avui aquí a l'Escala, el que vau veure, per exemple, ahir a Terres de l'Ebre, de Pantades i por ahí, sempre porta, no mals entesos, però sí que, bé, si algun passa algun percance, em surt la paraula en castellà, no sé com seria en català, però si, per exemple, es trenca un tandal de casa, una persiana, una finestra, cau no sé què del taulat,
Hi ha moltes vegades un conflicte entre propietari, asseguradora, etcètera, de què s'ha de fer o quina és la dada meteorològica que és vàlida. I avui en volem treure una mica aquest l'entrellat.
Però, primer de tot, com sempre, m'agrada posar-vos en context i posar-vos, primer de tot, el que és un observatori meteorològic, que, evidentment, és el conjunt d'aparells destinats al registre de les diferents variables meteorològiques, el qual inclou la figura, també, de l'observador meteorològic persona, és a dir, aquell observador que vetlla pels seus aparells, tant siguin manuals com siguin automàtics, i també vetlla per observar moltes coses o diverses coses
que els aparells no poden arribar a observar, per tant, la figura de l'observador. Com deia ara, o introduia ara, d'observatoris n'hi ha de manuals i automàtics, o sigui, manuals són aquells observatoris que els aparells són, podríem dir, a l'antiga, no? O encara, si m'ha permet dir-ho així, els termòmetres que eren de mercuri, ara els mínims són d'alcohol, els de màximes...
amb un nou material o fins i tot diferents tipus de materials. El pluïòmetre, normalment els pluïòmetres que són totalitzadors, dels estils Hellman que se'n diuen, que són els que ens serveixen per mesurar la pluja. Un higròmetre manual seria aquell, per exemple, aquells més precisos que van amb pèl de cavall o fins i tot amb pèl natural.
i per contrarrestar aquells observatoris meteorològics automàtics o digitals, és a dir, composats de diferents sensors que enregistren totes aquestes variables meteorològiques i ens l'envien o ens les passen a una consola i d'aquesta consola, que és...
altrament dit, una pantalla on podem veure totes les dades. D'aquí hi ha un datalogger, que és un emmagatzemador d'aquestes dades, i a partir d'aquí, directament, al núvol o en alguna cosa on ens puguem visualitzar o descarregar aquestes dades. D'acord? Sí. Això seria la gran diferència. Ara bé,
tenim una altra gran diferència dintre d'aquests observatoris, vàlids per tots dos. Els observatoris meteorològics particulars, és a dir, els que pertanyen a una persona particular que té el seu observatori al jardí, a la teulada de casa, on sigui,
o bé als observatoris meteorològics oficials, o sigui, aquells que són pertanyents als serveis meteorològics oficials, que sabem que a casa nostra són bé el Servei Meteorològic de Catalunya o bé l'Agència Estatal de Meteorologia.
Sí que és cert que alguns observadors meteorològics manuals, alguns observatoris en terreny particular, poden tindre instrumentació oficial, és a dir, aquella homologada, aquella validada per aquests serveis meteorològics oficials. De qui se'n deriva, per exemple...
la xarxa d'observadors meteorològics, la XOM del Servei Meteorològic de Catalunya, i també altres xarxes, sobretot la xarxa secundària d'observatoris, de l'Agència Estatal de Meteorologia. Aquelles dades que recullen aquests observadors són igualment vàlides que les estacions meteorològiques oficials que tenen instal·lades aquests serveis meteorològics oficials.
Una diferència molt gran, evidentment, és amb el preu del material. Vull dir, estem parlant que observatoris meteorològics... Els de casa no són tan cars, ja t'ho dic jo. No són tan cars, ens podríem anar entre uns...
200 i uns 2.000 i pico euros, però és que als observatoris meteorològics oficials ens en anem entre uns 5.000 i uns 20-30 o el que puguem posar-hi, depenent de la precisió, depenent del lloc d'instal·lació, depenent del material i dels aparells.
Per tant, com a particular, segurament no podem arribar al nivell dels oficials, però sí que podem arribar a una cosa molt important en els observatoris, que és la instal·lació i el manteniment. O sigui, l'Observatori Meteorològic, per tenir unes dades fiables, ha d'estar instal·lat amb unes normes que marca l'Organització Meteorològica Mundial, que això ja hi entrarem en una altra ocasió, perquè dona per un episodi
i ha de tindre un manteniment, o sigui, l'observador ha de vetllar, bé sigui manual o bé sigui automàtic, perquè aquelles dades que dona l'observatori siguin correctes, no siguin desfassades, perquè els aparells estiguin ben calibrats, és a dir, que no ens trobem amb observatoris que marquen...
temperatures exagerades, o observatoris que, com ha passat algun indret, estiguin situats just a la sortida de fons d'una xamanella, per tant, quan la persona encén la llar de foc es veu com puja la temperatura, això passa, ha passat...
garetes meteorològiques que no estiguin pintades de verd sinó que estiguin pintades de blanc sempre que és el color que reflexa la llum i que permet que no s'escalfin els sensors i per tant la instal·lació, el manteniment i la validació de dades gairebé és igual o més important que la tècnica de l'observatori o dels materials dels sensors això sempre tenir-ho present i torno't una mica
El que deia al principi, en dues qüestions, o sigui, primer de tot, a nivell d'estudis i a nivell de treballs, que siguin estudis o treballs sobretot d'orígin o finalitats acadèmiques, en aquest cas és molt recomanable l'ús d'estacions meteorològiques oficials.
Però sí que és cert que hi ha llocs on les estacions meteorològiques oficials no hi arriben perquè no tenim la xarxa suficientment densa i, per tant, hem d'utilitzar aquells observatoris meteorològics particulars més fiables o amb dades més millors, més vàlides. I tornem al principi.
en cas de requerir d'una companyia asseguradora que necessitem dates meteorològiques, que sigui de pluja, de vent, de llamps caiguts, etc. Tot això per si ens ha passat alguna cosa.
per si ens ha passat alguna cosa. Només són vàlides les dades extretes de serveis meteorològics oficials, d'estacions meteorològiques oficials, bé sigui les automàtiques o bé sigui les manuals que validin aquests serveis meteorològics oficials. Per tant...
observatoris meteorològics particulars de les mil i unes xarxes d'observatoris particulars de Meteoclimàtic, de Wunderground, de WeatherCloud, etcètera, etcètera, que hi ha aquests en principi, les companyies asseguradores no ho validen a l'hora de pagar aquestes incidències, aquests desperfectes.
I també cal tenir en compte que les companyies asseguradores, no són tontes, ens al contrari, sempre posen uns llindars a partir dels quals paguen els danys. Amb això també hem d'anar al tanto, perquè, per exemple, amb vent pot ser que el llindar estigui per sobre dels 90 km per hora, amb pluja per sobre dels 40 litres per metre quadrat en 30 minuts, per exemple. Per tant, són llindars que sempre hem de tenir en compte...
a l'hora de cercar aquestes dades o de demanar aquestes dades. Llindres que ho deuen dir les mateixes companyies asseguradores, o sigui que la gent ho pot mirar fàcilment.
a les pòlisses, suposo, de cada assegurança o amb una consulta a l'asseguradora que tinguis tu contractada o que la gent tingui contractada, això els hi poden dir. Però amb això hi ha molta confusió perquè sovint els que ens dediquem a això del temps o de fer previsions o som observadors,
ens venen a buscar nosaltres i els hi hem de dir, escolteu, no, jo us oferiria les dades molt amablement i molt de lloc, però aneu sempre als serveis tecnològics oficials. Exacte, perquè són les que us valdran en aquest aspecte. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Sergi, un cop més. Gràcies a vosaltres. Ens hi trobem.
I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquesta primera hora de Randa Mar d'aquest dimecres 26 de novembre. Nosaltres ara farem una petita pausa d'arres 5 minutets i tornem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoscan.cat S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets.
Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Buena tarda, son la CIN.
Postpart la Tera Ortega, Ematsa ja ha renovat 5 quilòmetres i mig de la xarxa de clavegaram de la ciutat. Les actuacions es van iniciar al gener i s'han d'allargar durant 8 anys, fins al 2033, amb la previsió de renovar un total de 30 quilòmetres de clavegaram. El conseller de l'Ajuntament de Tarragona de Territori, Nacho García, explica que les obres segueixen els terminis fixats.
Fem una valoració molt positiva d'aquest sistema de mànega. S'ha demostrat que és eficaç, que permet la renovació del clavegram amb molt menys esforços que l'obertura de rasa, evidentment, perquè redueix tant els terminis d'execució com també els terminis d'ocupació de la via pública, que sempre provoca molèsties al veïnat.
Encara queden pendents 18 quilòmetres que es troben en estat greu i 7 quilòmetres més que estan en una situació molt greu.
El vaixell d'Open Arms estarà ancorat fins i un menys al moll de costa per donar a conèixer la feina per rescatar del mar vides humanes que es veuen obligades a fugir del seu país. El podran visitar aquells ciutadans que ho desitgin. El fundador i director de la ONG, Òscar Camps, ha posat en valor el suport de Tarragona. Diu que la seva defensa dels drets humans és una obligació de tothom. En aquest temps que estem vivint actualment,
on els drets humans sembla que siguin una peça de museu, on la vida no té gaire valor, és quan més cal arribar a la societat civil.
S'ha enfortit l'aliança de l'Ajuntament de Tarragona al Port, la Diputació i Open Arms per donar suport a l'ONG. L'alcalde Rubén Viñuales ha recordat que l'administració local ha passat dels 50 als 70.000 euros que es destinaran al conveni amb Open Arms.
PIMEC Tarragona dona suport a l'àrea metropolitana del camp de Tarragona i es converteix en la primera entitat en adherir-se. El president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, comenta que es tracta d'un projecte molt important. Jo crec que el nostre teixit empresarial necessita d'aquestes aliances.
I és per això que estem aquí, per generar oportunitats, que connectin el talent i que impulsin projectes amb una mirada clarament metropolitana.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts a les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Rande Mar, una segona hora on coneixerem un navegant suïs, a fincat a Catalunya, que ha dedicat la seva vida a navegar en valer i en solitari. I no deixarem de navegar perquè farem la volta al món de la mà de Hans Gellinger, també amb la seva embarcació. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rande Mar.
Ens atem ara a la segona hora i ho fem reconeixent un navegant suís afincat a Catalunya que ha dedicat la seva vida a navegar en valer i en solitari. El darrer viatge l'ha fet fins a Austràlia i al Pacífic i ara ha decidit aparcar al mar vendre's al valer, comprar-se un burro i viure a la muntanya. El coneixem des de Ràdio Arenys Oriol.
Avui volem conèixer una persona que ha passat bona part de la seva vida al mar i que ara ha fet un canvi de vida, però vaja, deixarem que sigui ell qui ens ho expliqui. Ralf Bender, què tal? Molt bona tarda. Hola, bona tarda, Oriol Boteta. Com estàs? Bé, Ralf, podem començar pel principi, com sempre comencen totes les coses bones. Comencem per els inicis de la teva passió per la vela, per la navegació. Com va ser tot plegat?
Era totalment accidental. Anava a navegar a Vilanova de Xertrú amb un amic fa molts anys, 30 anys i pico, i mai estava damunt d'un baler, era un baler de 27 peus, petitó, i sortíem del port jo la primera vegada i, bueno, havia el motoret, he pujat...
i feia pup, pup, pup, pup del motor i, bueno, mentrestant jo estava sentat i no sabia ni quines cordes van on i què i, bueno, ell pujava les veles en Ralo, era un molt bon amic meu i, bueno, pujava les veles i tot i, bueno, el barco ja comença a inclinar-se i va a marxa i aquest, el moment on jo ja estava perdut era el moment que apagava el motor i aquesta cosa seguia
en silenci, movent-se. I em quedava tan amarevellat i pensava, això és la forma més elegant de moure, sense soroll, i el dia següent estava allà al port mirant barcos. Era com... no s'explica, però era de sorpresa. Mai en la vida m'hauria imaginat que acabaré navegant.
Va ser el mar, diguem-ne, que et va cridar de seguida i d'una manera important. Sí, sempre em quedava al mar per bussejar, per nedar, el mar m'encantava, però mai veia barcos damunt de la superfície, veia velers o tot això, no em fixava mai.
I a partir d'ahir, l'única cosa que veia era els valers, i per aquí cap a un, i buscant valers. Sí, sí, m'ha agradat el mar i tot el bussejar i tot això, aquestes coses, però la navegació m'ha agafat de sorpresa, sí. I com va anar desenvolupant-se aquesta passió per la navegació, aquesta passió pel mar? És a dir, a partir d'aquest moment en què sents aquesta crida de la navegació dels valers, com es desenvolupa tot plegat?
Bueno, això, en aquesta època vivíem a Mallorca i primer, bueno, el primer casarà tot deia, bueno, primer que tens que anir abans el barc o no anar a marre. Però bueno, ahir a Mallorca era impossible demanar perquè era una marre, perquè era molt car, fins i tot a aquesta època.
I després tornàvem a Barcelona, i a Barcelona, bueno, Arenys, i Arenys ho veia claríssim, doncs ja buscava una marra al grup nàutic de Arenys de Mar, i després anava a buscar un barco, però no tenia ni idea de barcos, i un altre amic ahir m'ha salvat d'uns fracassos totals,
I anàvem junts a mirar barcos i qualsevol cosa que flotava a mi m'encantava. I de vegades em traia i em agafava el braç i deia, no, no, surt aquí, surt aquí, perquè això no és per tu. I barcos de fusta i semifonsats i jo estava tan emmeravellat de tot.
que qualsevol cosa m'hauria comprat. I ell després em feia la bona pregunta, era, bueno, a veure, s'ha de tenir un concepte, un concepte, i dir, mira, hi ha dues opcions. La primera és, surts el diumenge, tornes i la paella. O surts i no tornes.
Jo deia, bueno, ok, la segona opció, jo vull un barco per sortir i no tornar. I m'he trobat amb el Zé, després, en seguida, i és un barco d'un finor, d'alumini, i aquesta va inventar a Mallorca.
Però estava mig en reformes i pràcticament m'han vendut un kit. Era tot desmuntat i havia de desmuntar-lo i tot alumini. A més a més, em venia també la seva soldadora d'alumini i ahir començava l'aventura. Després tota la família, amb el meu fill recent nascut, anàvem quatre mesos, cinc mesos quasi...
a viure a Mallorca i a posar el projecte en marxa. Sí, sí. Era Port Colom. No, Port Colom. I tota aquesta passió, diguem-ne, de navegar t'ha portat per llocs de tot el planeta. No sé si els tens tots presents i tots clars, quins són els llocs on has pogut arribar navegant?
Bé, pels primers anys, sobretot, bueno, aprendre, i era Sant Feliu de Guíxols, el Golf de Roses, després ja fas la primera sortida a Mallorca, això era, bueno, a Mallorca era 24 hores, 48 hores navegant, estàvem una preparació...
que avui no faig ni si vaig a Àfrica. Una preparació, mentalització i tot, i tota l'aventura per anar-hi a Mallorca. I després ja venia les illes més lluny, Sicília, Córsega, i després ja comença a pensar... Bé, clar, depèn...
Molt de la seguretat, l'aprenentatge que fas, després s'ha fet també, hem fet transports, estava skipper o amb altra gent navegant.
I així ens aprenia molt i, mica en mica, ja podia aventurar-me amb les coses. I hem acabat a Inglaterra, a Irlanda, un any. Hem fet un any sabàtic al Mediterrani entre Sicília i Itàlia. I després hem fet un any sabàtic també amb la família a Irlanda.
I així hem anat a Inglaterra, això amb la família, però després ja, bueno, la família ja perdiu una mica d'interès. I jo seguia, feia coses, i després l'últim era, bueno, ara fa quatre anys o cinc anys quasi, ja decidia, bueno, ara vull veure el Pacífic. I pensa, bueno, com va ser el Pacífic? Bueno, canals no vull fer servir perquè em sembla fent trampa.
I, a més a més, de jo, o de nen, d'adolescent, llegia molt d'aquests, dels viatges dels mercants, dels clippers i els vindiamers, d'aquests barcos de vela navegants, que eren pràcticament barcos crans de regata, sobretot quan anaven a buscar el té i sortien d'Anglaterra, passaven per Cap de Bona Esperança, Índia i després tornar a la Xina...
I després tornar pel Cabo de Hort, no? Si jo volia anar-hi al Pacífic, i ahir començava aquest projecte de larga distància, sí. Però ara, bueno, he arribat a Enarens, he vingut al barco, i ara estic a la muntanya i tinc un burro. Però ho faig amb la mateixa il·lusió, i és impressionant, i que tot és nou, i de serbes, i ortigues, i pots fer infusió amb qualsevol cosa que trobes per aquí, és impressionant.
I aquest ha estat el teu darrer viatge, no? La teva darrera travessia, diguem-ne, en solitari, en valer? Exacte, sí. Ho sabies, Ralf, quan l'estaves fent? Sabies que després de tornar d'aquí del Pacífic faries aquest canvi de vida? Ho tenies ja al cap o ha vingut després, això? No, no, no. Això ha vingut una mica després... Bé, quan estava a Austràlia ja tornava.
perquè era una decisió que faig el pacífic de veritat, ja preteig que faci un any o dos anys més, però amb la Míriam m'hem quedat, bueno, mira, va, dos anys són prous, però volia tornar, no podria haver vingut el barco ahir a Austràlia mateix, però jo volia... jo sempre deia que aquest viatge és una odissea, tu surts d'un lloc d'Àitaca per tornar a Íitaca,
I, en canvi, l'altra sèrie va cap a un diar, per ahir, que surts un lloc i mai més tornes. Doncs, no, jo he de tornar, però una vegada tornat, ja... Bueno, ja... Tot el que volia fer ja ho tenia fet, més o menys. I m'ha quedat... m'ha quedat satisfet. Vull dir que ja està. Sí.
I ben satisfet, perquè com ho dèiem, has fet un canvi de vida important, total, has venut al vaixell i no t'has quedat a viure a la zona de la costa, sinó que has anat cap a muntanya, cap al Berguedà, has canviat el balé per un ruc, per un burro, i ara una vida completament diferent.
Sí, és que també, pràcticament per casualitat, perquè ens hem quedat una finca rural aquí al Bergadà, i també és una cosa tan preciosa, amb uns camps, però tinc ara mateix uns camps davant, i ja passa el sol, i veig els Montserrat des del balcó, i és una passada, i és...
Clar, aquestes coses, si t'ho passen per la part davant, s'ha d'aprofitar a veure què surt, no? Però, bueno, també és una manera de no caure una rutina en tot això, perquè la rutina és una cosa que no... que tinc una... estic una mica al·lèrgica a la rutina.
Doncs segur que aquí al Berguedà hi ha molt per veure, hi ha molt per gaudir. Ralf, el mar no sé si tornarà a cridar, si t'espera, si no el vols veure mai més ni en pintura, quina arrogació tens ara amb el mar? Ah, no, ara, ara... No, el mar...
Sempre m'agrada, vull dir que en Aranja encara tenim la casa. Bueno, a veure, en principi era la idea d'entre aquí i ara ens fer alguna cosa, però ara s'ha m'ha conegut això del RUC i necessita una mica d'atenció i tinc d'entrenar-lo.
I, bueno, ara estic intentant aprendre el llenguatge de burro i... No deu ser fàcil. Ui, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, és impressionant. I més a més són gestos, eh, aquests, vull dir, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I és tot un... I aleshores es pot establir una comunicació, perquè uns gestos i les coses s'ha de saber el que fas...
Però una vegada de saber el que fas és al·lucinant, ja realment es pot comunicar. Avui hem parlat amb el Rauf Bender, una persona que ha passat molts anys de la seva vida, i per tant, Rauf, t'agraïm moltíssim que ens hagis pogut atendre aquesta estona, i sort, sort en aquesta nova vida, i amb tots els projectes que et quedin per endavant.
Vale, bueno. Gracias a tots. Adeu, Oriol. Adeu.
No deixem de navegar, però ara aquesta vegada amb una persona que no s'ha venut al seu vaixell, al revés, ha estat diferents anys navegant fent la volta al món. Parlem de Hans Gellinger, que va venir aquí a Tarragona a presentar el seu llibre i nosaltres hem pogut parlar amb ell. Hans, què és per tu al mar? El mar, principalment, és una oportunitat, es creu.
Porque, claro, una te va al mor porque allá hay otras cosas que entierran. Y el mor es una cosa extremamente directa, sin filtro.
Cuando navegas tú sientes todo de forma totalmente real, ¿no? Por ejemplo, la meteorología que solemos escuchar o mirar en TV3 por la noche y hay el hombre que explica que hay depresiones y tal, pero en el bar...
Tu te mojas, tu te mareas, se mueve y esta sensación que es tan, tan directa seguramente es lo que yo he buscado, ¿no? Tener una vida que está más relacionada con las sensaciones reales, ¿no? Y no tan artificiales como muchas veces es nuestra vida.
Ara parlarem d'aquesta volta al món, però abans de tot això, com arribes tu al mar? Perquè de naixement tu neixes, si no vaig equivocada, a Suïssa.
Sí, exacto, exacto. Bueno, se nota, soy suiso, pero bueno, llevo 35 años más o menos viviendo en Barcelona y por lo tanto estos tierras son seguramente más importantes ahora mismo que mi vida en Susa, pero claro,
Bona nit.
Tiene algo que ver con el barco, que lo que tú no tienes en tu vida es lo que más buscas, ¿no? Es el deseo de alguna cosa que es como escondido, que está detrás de un velo...
Por el hecho que no puedes acceder a tu imaginación. Bueno, yo en este caso, como niño, ¿no? Era muy importante. Yo quería llegar a eso, ¿no? Yo vi el mar en un atlas, en fotografías, pero no de forma real. Por primera vez, con ocho años,
Yo vi el mar, ¿no? Esto es una cosa que es totalmente impensable para una persona que nace en Tarragona, ¿no? Yo creo que los niños con, no sé, con una semana ya se van a la playa y ven, ya, ya, ya, pero yo no. Era un deseo cada vez más potente de llegar a un sitio donde puede vivir cerca del mar.
Per tant, entenc que deus recordar perfectament el primer cop que tu veus el mar. Dius que el primer cop que el veus és en un atles, però físicament ho deus recordar perfectament.
Sí, sí, sí, esto yo aún lo tengo totalmente grabado en mi mente. Esto fue con ocho años, pasamos un túnel en la Cinque Terre, en Italia, en Liguria, ¿no? Pasamos un túnel y allá estaba el mar delante y era una sensación brutal.
Estos en la arena, que claro, en Suiza no hay arena, ¿no? Tú te acercas poco a poco y luego yo aún me acuerdo, ¿no? Pisando por primera vez este líquido salado, ¿no?
los olores que subían en mi nariz, ver todo el horizonte, una visión extremamente lejos. Cuando tú naces en un país montañoso no lo tienes, pero el horizonte es el infinito, es que allá es el máximo que tú puedes ver. Y esto era un impacto muy, muy importante en mi vida.
I el primer cop que no vas al mar, sinó que ja comences a navegar, quan va ser? Entenc que va ser ja quan eres bastant més gran. Sí, sí. Luego, también por cuestiones profesionales, yo soy arquitecto, hice la universidad, mi formación como arquitecto en la Politécnica de Zurich, pero luego...
Bona tarda.
Tienes primeros pasos, aunque la navegación en sí ya vivía antes, porque en Suiza se navega en los lagos, ¿no? Y en realidad es donde tú, en la vela ligera, sea en el mar o en algas...
es donde tú realmente aprendes la navegación porque son barcos que no tienen motores no tienen electrónica tú tienes que sentir el viento tú tienes que leer el viento en la superficie y tú notas si el barco va rápido o lento es una cosa una relación emocional que tú tienes con tu barco
Pero bueno, así empezamos luego en Barcelona con el primer pleno, llegamos a Las Poleables, luego compramos un 1098, que es un barco de antigua producción en España.
Per tant, perquè la gent ho entengui millor, tu realment aprens a navegar als llacs de Suïssa i a Barcelona és quan comences a navegar al mar.
Sí, exacto. Y claro, no es lo mismo la navegación en un lago, lógico, como la navegación sobre todo oceánica, porque aquí hay, bueno, en la navegación oceánica hay otros componentes que son muy importantes, ¿no? Y tú tienes que manejar todo un barco con todas sus condiciones técnicas y tecnológicas
Pero también estás mucho más expuesto a la metodología, ¿no? Porque en el Mediterráneo aún tú... A ver, es difícil navegar en el Mediterráneo más que dos días siguientes, porque siempre hay una isla, tú llegas a Borsica o a Armenia, pero si una vez sales local al Atlántico, esto ya son navegaciones muy largos, ¿no? Y tú tienes que saber mucho más los temas, digamos...
Llavors, aquí arribem a l'any 2011, que és quan em prens una volta al món. Exacte.
Esto, bueno, como decía antes, en realidad no teníamos de inicio cuando compromete este barco la idea de dar la vuelta al mundo, ¿no? Pero es verdad que cuando dimos el nombre a este barco, que el barco se llama Tuvalú, igual como el barco, pero Tuvalú también es un archipiélago en el Pacífico Sur,
Bueno, en la altura de Fitchi o, bueno, si vas de Fitchi hacia el Ecuador, ¿no? Allá encuentras estas islas. Cuando dimos este nombre yo pensé, bueno...
A lo mejor si doy este nombre a este barco, a lo mejor algún día se podría ir allá. Era como un objetivo, una meta, pero en ese momento era totalmente impensable, ¿no? Y era como dejar una semilla, ¿no? Y a ver si esto a lo mejor algún día mi vida proporciona que yo pueda realizar este sueño. Y efectivamente en realidad era mi mujer...
La Imma, que en el verano dos mil dies en Grècia, alguna noche me decía, oye, ¿y por qué no damos la vuelta al mundo? A mí no costaba mucho dejarme convencer que esto es una buena idea y un año más tarde salimos de Barcelona. Heu tardat, crec que aproximadament deu anys en fer aquesta volta al món completa, no?
Sí, bueno, en total 12 años, pero claro, entre medio nos pillamos la pandemia como todo el mundo. Y ahora estos 12 años en total, pues se puede decir...
Es mucho tiempo porque hoy en día los... Bueno, hay este libro famoso de Gilles Verne, La Vuelta al Mundo en 80 Días y el récord, esto es fantasía, es una ficción, ¿no? Pero en realidad hoy los parcos del Vendeglob que dan la vuelta al mundo en solitaria en un poco más que dos meses, en mi caso puede ir muy rápido. Pero ir lento, la lentitud...
Yo creo, por un lado, es un poco impuesto por el barco, porque nuestro barco corre de promedio 6 nudos, 7 nudos, son 10 metros por hora, que es súper lento, ¿no? Pero yo creo que hay una gran ventaja si vas lento, porque este te permite que puedes ver mucho más cómodo.
Si tú das la vuelta al mundo en dos meses, tú ves agua y nada más, y seguramente es muy interesante, yo admiro mucho estos navegantes que hacen esto, pero si tardas 12 meses, tienes mucho tiempo para parar y para ir a sitios para conocer a la gente que vive por allá, ¿no? Y esto al final seguramente ha sido el objetivo.
Ara en parlarem d'aquest objectiu final, però la vostra partida va ser l'any 2011 des de Barcelona. Quines van ser les vostres destinacions i com és la ruta que vau anar seguint?
Sí, bueno, salimos de Barcelona, luego a Gibraltar, salimos al Atlántico, supone que ya empieza la cosa un poco más en serio, porque ya había las mareas y tal. Luego, a través de Cádiz, bajamos a Canarias, luego cruzamos el Atlántico, fuimos al Caribe, donde estuvimos en total tres años,
Pasamos bastante tiempo allá, sobre todo en los sitios no tan conocidos o no tan...
que no se visita tanto, las pequeñas Antillas, Guadalupe, Martinica y todo esto, allá hay muchos bancos, pero nosotros fuimos a Cuba, estuvimos tres meses en Cuba, México, Guatemala, y luego cruzamos el canal de Panamá, pasamos a través de Galápagos a las Marquesas, que es la travesía más larga que hicimos, que eran cinco semanas,
Fins demà!
Entramos en el Golfo de Aten, Chiputi, el Mar Rojo, subimos sobre el Mar Rojo y cruzamos otra vez el canal de Suez para entrar de nuevo en el mar nuestro, al Mediterráneo. Com definiries tota aquesta volta al món? Perquè déu n'hi do, vull dir, 3 anys en un indret, 6 mesos a Cuba, etcètera, i tot vivint en un vaixell.
Bueno, claro, en 12 años pasan muchas cosas, ¿no? La vida sigue, ¿no? Te enfermas, lo pasas muy bien, tienes dificultades, hay momentos de mucha contemplación y... Pero yo creo que esas las...
Bueno, para resumirlo es muy difícil, ¿no?, las experiencias, porque hay muchísimas experiencias, sobre todo la vida, la vida así es un, digamos, un bombardeo constante de emociones, ¿no? Es que no hay un día que es aburrido, y supongo, es esto que yo...
Quizás buscaba al inicio, cuando antes íbamos a hablar del mar, la emoción directa. Y este estilo de vida, esta manera de ser viajero y que siempre te encuentras con cosas desconocidas...
Esto quizás es lo más bonito y lo más bello que he podido experimentar durante todo este tiempo. Pero luego había otros componentes, ¿no? Por ejemplo, superar momentos críticos, ¿no? Te aprendes mucho o el concepto de tiempo, ¿no? Porque
Claro, no estás expuesto a las exigencias que vivimos aquí en tierra, ¿no? En el sentido de un bombardeo de noticias de las redes sociales, la exigencia de cada día corres para cumplir esto y esto. Es muy lento y hay mucho tiempo para muchas cosas, ¿no?
Y esto en realidad es una riqueza absoluta, ¿no? Y es muy bonito vivir esto como persona porque en tu interior, claro, tú vives estas cosas, no sé, de forma muy intenso y aprendes a vivir de una u otra manera, se podría decir.
En aquest sentit, el teu llibre, que has tret referent en aquesta volta al món, també es titula com es diu el vaixell i com es diu aquesta illa, Tuvalú, i defenses, entre altres coses, que viatjant d'aquesta manera, fent la volta al món d'aquesta manera pausada, has pogut arribar fins i tot a indrets, que és possible encara trobar indrets pràcticament deshabitats i verges.
Sí, sí, claro, estuvimos en lugares, casi en todas las partes, en todos los océanos que tú llegas y tú notas que tú eres el primer visitante desde hace mucho tiempo, ¿no?
a lo mejor desde hace medio año no había ningún visitante que llegaba allá, ¿no? Y esto, claro, esto es una cosa muy muy rico y también hay allá evidentemente un problema de comunicación, un problema o un reto de comunicación, ¿no? Por un lado por el tema de los idiomas, ¿no? Y porque, claro,
No todo el mundo habla catalán, ¿no? Pues hay que buscar los recursos. Bueno, por suerte yo hablo inglés, francés, alemán y castellano y por lo tanto con esta vas tirando bastante bien. Pero esta es una parte, la otra parte es la parte no verbal, ¿no?
Porque eso es algo con la ciencia aquí, ¿no? ¿Cómo te entiendes con una persona que tiene, no sé, un contexto cultural totalmente diferente, ¿no? Que muchas veces te entiendes por las palabras, pero no te entiendes...
Porque tú vives en mundos diferentes, cosa que aquí en Cataluña también pasa. Y experimentar esto es un gran reto, pero también es muy bonito y te enseña que aquí estamos en el ombligo del...
del mundo, sino que todas las realidades que hay en otros sitios también son verdaderas. Muchas veces pensamos que aquí, no sé, Cataluña es el centro del mundo, es el primer mundo, y aquí el mundo es así, pero no es así. La realidad es igual válida en Sudán o en Fiji o en...
Cuba, todas son realidades y todas tienen cualidades y todas tienen problemas, ¿no? Algunos un poco más, antes he mencionado a Sudá, ¿no? Pero bueno, sí, creo que tenemos que entender que la vida que tenemos aquí solamente es una opción o una de las diferentes posibilidades y la gente viva bien y mal en muchos lugares del mundo.
En aquest sentit, en tots aquests anys que heu estat tu i la Imma fent la volta al món, heu tornat a Barcelona? Heu pogut tornar de tant en tant?
Sí, de vez en cuando regresamos a Barcelona, porque también hay un tema meteorológico, porque si tú vas rápido, tú puedes... El tema de los grandes océanos, en el Índico, en el Pacífico, en el Atlántico, son las temporadas huracanes o el monzón en Asia, ¿no?
Y sé que hay momentos cuando no conviene mucho que navegas porque te puede pillar ya un ciclón en medio del proyecto y evidentemente es lo que quieres evitar. Y por lo tanto nuestra estrategia era o cambiamos de hemisferia porque más o menos es medio año al norte, medio año al sur y tú puedes ir al otro lado del Ecuador y puedes seguir navegando.
O dejas parado tu barco y te vas a hacer una excursión larga. Por ejemplo, en una temporada de huracanes en el Carribenos fuimos a Chile y recorrimos en tierra con un coche toda la carretera sur, hasta Moja, hasta Ushuaia y Cabo de Hornos.
Eso es una opción. O vuelves a casa para ver tus amigos, tu familia, ¿no? Y, por lo tanto, no era continuo, pero era continuo en ese sentido que, bueno, navegábamos cuando pudimos y cuando ya no era posible por la meteorología buscábamos alguna alternativa.
De tota aquesta experiència, quines són les coses que creieu que han sigut més difícils i les coses amb les quals heu gaudit més?
Bueno, en realidad, si uno lee el libro, ya se va a enterrar. Es como una sucesión de desastres que nos pasaba, ¿no? Al menos una vez al año teníamos alguna situación súper crítica, que varias veces casi hemos perdido el morco o nos sentíamos fatal por la enfermedad o lo que sea, ¿no? Pero...
Pero en ese sentido, la parte difícil tiene su parte buena, ¿no? Porque esto te da la oportunidad de superar estas situaciones, ¿no?
que las cosas malas nunca tardan una eternidad. El peor temporal que tú puedes vivir en medio del Atlántico, algún día, a cabo de una semana, el mar se calma y tú subes otra vez a la cubierta y tú ves a mi raya.
Las olas ya han bajado un poco, ya sale otra vez el sol, ¿no? Y piensas, bueno, la vida es muy bonita. Por lo tanto, cuando tú aprendes esto, estos desastres que pasaron, y muchos desastres eran por culpa mía, ¿no?
Y tú aprendes a superarlo y esto te hace más fuerte, ¿no? De hecho, nunca llegamos al punto que dijimos, mira, hasta aquí hemos llegado, mira, esto es muy peligroso, volvemos a casa y esto es una locura que hacemos. Y al revés, ¿no? Cada vez nos sentimos muy fuertes, ¿no?
Esto respecta a las dificultades y los problemas que uno puede vivir allá, y con el porte bonito, ya uno se puede imaginar, en medio del océano, ver durante, por ejemplo, esta travesía de Galápagos a Marquesas, que eran cinco semanas, como decía antes, que ahí hay muchos momentos de contemplación,
La contemplación absoluta. Tú estás en la cubierta y tú puedes mirar durante horas el mar y tú no ves nada aparentemente, solamente aparentemente el mar, pero el mar es un cambio constante de color.
y hay esta infinidad que tú ves el horizonte a 360 grados alrededor tuyo y esto es un impacto súper importante o súper hondo en tu alma y es una forma seguramente de meditación y pensar un poco...
¿Qué es la vida? O si tú estás en alto mar y tú miras al cielo, no es como en Tarragona, tú miras arriba y tú ves cuatro estrellas, sino tú ves billones de estrellas, ¿no? Y tú ves qué insignificante que somos aquí en tierra, ¿no? Y tú formas parte de todo este mundo tan enorme, pero tú eres una piecita muy, muy, muy pequeño, ¿no?
També et volia preguntar quin és el territori, quina és la ciutat o el país que més us ha agradat o que més us ha cridat l'atenció? Bueno, hi havia molts llocs on ens sentim molt, molt còmodos, però segurament pel tema del nombre, el archipàleg de Tuvalú és segurament el...
el lugar que dejó más impacto durante toda la travesía, ¿no? Y llegando, cuando tú llegas con un barco que se llama Tuvalú a la primera isla de Tuvalú, te sientas, no sé, muy gratificante que has podido hacer esto, ¿no?
Y luego con hacer también estas tierras, la gente es maravillosa, que nos tenía mucho cariño y nos sentimos realmente en casa ya, ¿no? No solamente por el nombre, pero claro, también vimos todos los problemas porque Tuvalu tiene una historia que...
que, bueno, mi historia tiene un problema gordo hacia el futuro porque el nivel del mar está subiendo, también aquí en el Mediterráneo, en Tugalú, es un poco más que medio centímetro al año y en momentos de fenómenos extremos, ¿no?, que conocemos bien aquí en España, bueno, se piensa en València, ¿no?, que está aquí al lado, ¿no?,
Pues allá el problema es cuando hay un huracán cerca o un temporal muy potente, estas sierras se hunden por completo en el mar, porque el nivel del mar sube durante unas horas o durante un día o dos...
i la montaña més grande, més alta de Tugorú té dos metres. Per tant, la gent se agarra a lo que puguin fins que baixen el mar. Estos fenòmenos cada vegada són més freqüents
Combinado con la subida del mar, que claro, es un drama y por lo tanto se calcula en el año 2050, más o menos, estas tierras ya no son habitables, porque cuando hay tanta agua del mar que hunde la tierra, se llenan los pozos de agua dulce y claro, luego es muy difícil de vivir allá, ¿no?
Como muchos sitios había una belleza extrema porque un atalón en el Pacífico es una maravilla absoluta. También los fondos dentro, los corrales que tú ves allá, pero también tú cuando te quedas, cuando estás más tiempo te enteras de los problemas que también existen allá.
Ja per anar acabant, perquè portem un bon rato de conversa, tornaríeu a repetir aquesta experiència o recomaneu que gent que pugui la faci? Bueno, para empezar con el último, desde luego yo creo que...
que cualquier persona que tiene la oportunidad de hacerlo, pues que se lanza, ¿no? Porque el mar es maravilloso, pero yo creo que sobre todo esto es el sarpar y esto no tiene que ser en el mar. También se puede ir en tierra a la montaña para vivir algo diferente, ¿no? Salir de la zona confort yo creo que es lo mejor que uno puede hacer, ¿no? Todos están quizás...
en condiciones de poder hacerlo o piensan sobre todo que no pueden hacerlo, pero mucha gente podría hacerlo, pero no lo hace, ¿no? Y por lo tanto, pues yo lo recomiendo a todo el mundo, ¿no? Porque no es un tema si tú sabes navegar y tal, porque tú aprendes todo, ¿no? Se falta tener un barco.
Pero mira los porcos que hay aquí en la costa mediterránea, ¿no? Hay muchos porcos que podrían hacerlo y nosotros también tenemos un porco que es, digamos, un porco típico del Mediterráneo. Se puede hacerlo con, digamos, con casi cualquier cosa, ¿no?
Y, bueno, por otro lado, si yo mismo o nosotros, la IMA y yo, si volveremos a hacer esto, bueno, yo no lo sé. Mira, el futuro ya va a decir que va a haber, porque lo que se aprende...
en estos lugares es vivir el momento, ¿no? Y no pensar demasiado en el futuro porque esto es imprevisible y el pasado ya el pasado está. Hay que vivir el momento y solucionar, digamos, los temas del momento. Y en ese sentido...
Yo me podría imaginar otra vuelta al mundo e ir, no sé, más al sur, más al norte, lo que sea o no, pero lo que sé que la vida del viajero es una cosa maravillosa porque se te abren muchas preguntas...
Aprendes mucho, ¿no? Y en este sentido, como se dice, ¿no? Que el verdadero viajero no quiere llegar, ¿no? Y yo creo en este sentido, aunque ahora llevo dos años estando aquí en Barcelona escribiendo el libro, en realidad aún no he llegado y sigo ser el viajero de siempre.
Les càpsules del mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes les càpsules del mar. L'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. És per això que avui, de la mà de la Sílvia Juncar, coneixerem el dofimular. Sílvia, molt bona tarda i gràcies per acompanyar-nos un cop més a les càpsules del mar. Bona tarda, moltes gràcies a vosaltres. El dofimular, Sílvia, quin és el seu nom científic?
Dufi Molar o Dufi Comú? Dufi Comú, perdó. Dufi Comú, ens hem confós aquí, eh? Dufi Comú. Ens hem confós, però és una confusió normal, perquè el Dufi Molar és el que veiem més habitualment, però hi ha el Dufi Comú, que és el que parlarem ara. És una confusió habitual, doncs, eh? Em pots perdonar, eh? Perdonar-te estàs.
Si et sembla, coneixem més característiques de la seva morfologia i com podem identificar-lo. Sí, doncs el dofí comú, el seu nom científic és Delfinus delphis, i es tracta d'un dels dofins més petits del Mediterrani. Els individus poden mesurar poc més de dos metres de longitud. És un dofí estilitzat, a diferència de potser el dofí molar, que és més robust, aquest és més estilitzat, i té una neta dorsal que és tirana petita i bastant triangular, situada ben bé a la meitat del cos.
I una cosa molt característica és que, depenent de l'individu, aquesta aleta dorsal pot ser de coloració o totalment fosca, o bé presentar una ataca blanca groguenca de mida variable i de forma variable. Aquesta ataca ens pot ajudar a identificar l'individu individualment, reconèixer els diferents individus.
I aquesta, la seva coloració, fa que sigui una de les espècies de dofins més vistoses. Té el dors tirant a fosc, gairebé negre, i als costats presenta un patró de coloració que fa una forma d'un rellotge de sorra, però com si estigués posat en horitzontal. I la part del davant d'aquest rellotge seria un color entre blanc, groguenc o ocre, i la part posterior un gris més clar.
A la zona cefàlica, al voltant del cap, hi destaquen unes línies, i una d'elles uneix els ulls per la part frontal. De manera que alguns individus que tenen aquesta línia molt marcada sembla que tinguin un aspecte una mica com d'enfadats, com si tinguessin les celles així juntes. I després té una altra ratlla que va fins a l'aleta pectoral.
Com la resta de cetàsis, gairebé tots, o de dofins almenys, el ventre el tenen de color bastant blanc. Com es comporta el dofi comú? Quin és el comportament amb el que el podríem identificar? Doncs és una espècie que, quan la solem a veure, té una natació força activa, força ràpida, a diferència d'altres espècies que hem anat parlant, i pot assolir grans velocitats de natació.
Se'l sol observar en grups relativament petits, però l'hem arribat a veure i se'l pot veure amb agrupacions molt grans d'individus. Agrupacions de fins a 200 individus no són infreqüents. I tampoc és estrany com altres dofins veure, fer salts acrobàtics fora de l'aigua o fer natació molt sincronitzada entre ells. Quin tipus d'alimentació tenen? De què mengen?
Sobretot s'alimenten de peixos, petits peixos pel·làgics, pel·làgics vol dir que viuen a la columna d'aigua, i altres peixos més grans també, i en menor mesura, a diferència dels caps d'olla potser, cefalòpodes. També en poden menjar, però en menys mesura. A quines zones del mar Mediterrani el podem trobar? On és? A quines zones ens el podríem veure?
Doncs també es troba distribuït sobretot a la conca occidental del Mediterrani i en especial el veiem més freqüentment al Mar del Boran i a l'estet de Gibraltar, al sud-est de la península ibèrica. A la conca oriental també el podem veure i és freqüent en aigües al voltant de Grècia.
Concretament aquí el garraf, com hem dit que era més habitual del sud de la conca occidental, aquí a la part més nord, és una espècie poc freqüent. A diferència del que diu el seu nom, dofí comú, aquí és el menys comú dels dofins. El veiem molt poquet. Des del 2021, però, sembla que l'anem veient una miqueta més i anem registrant uns 3-4 albiraments de l'any. Contrasta molt amb el gran nombre d'albiraments que tenim d'altres espècies.
Durant quina època de l'any? Quan podem veure'l?
Doncs una vegada més, és una espècie resident al Mediterrani, vol dir que no s'urren tot l'any del Mediterrani, per dir-ho així, i per tant el podíem veure en qualsevol moment. Donat que aquí el garraf nosaltres el veiem molt poc, es fa difícil poder afirmar si hi ha alguna certa estacionalitat de l'espècie o no. Per acabar, quines són les principals amenaces que posen en perill la supervivència d'aquesta espècie?
Doncs també és una espècie que, com el seu nom diu, comú, és bastant comuna a tot el món, però la subespècie d'aquí al Mediterrani concretament es troba en perill d'extinció, perquè ha deixat de ser una espècie bastant comuna, com era abans, a ser molt rara o gens habitual en algunes parts del Mediterrani.
Alguns estudis apunten que això podia ser conseqüència per la competència amb els recursos en l'activitat pesquera i que aquesta competència hauria provocat gradualment l'extinció en certs punts. Altres factors en aquest decreixement podien ser la captura accidental, també en els de pesca, no només la competició directa pel menjar,
Sobretot això va ocórrer a finals dels 90. I bé, contaminació, canvis ambientals com generals que afecten a totes les espècies de cetacis. Una pregunta que sempre em faig és, tots els dofins són tan juganers com sembla allò de les pel·lícules que sempre són tan juganers quan els troben?
Sí, evidentment el que veiem a les pel·lícules són animals en captivitat, de vegades nascuts inclús en captivitat, i per tant el seu comportament no té absolutament res a veure amb el que veiem en llibertat, però depèn del dia, sí, els dofins poden ser juganers, el que passa que no acostumen a fer aquestes virgueries que veiem lamentablement una mica en pel·lícules o inclús en zoològics o en dofinaris, no?
Però sí, sí, hi ha dies que poden estar molt amb ganes de jugar, s'acosten al vaixell, s'acosten a la proa, de vegades inclús tenen ganes de jugar entre ells, salten, es revolquen i tenen un gran ventall de comportaments. Per acabar, Sílvia, alguna curiositat, algun darrer albirament, tot i que ja sé què ens has dit, el seu nom diu que és el dofí comú, però potser a vegades és el que menys es veu aquí, les coses del garraf, perquè és perquè no us moveu vosaltres. Sí.
Sí, el veiem poc, pocs albiraments i pocs individus, però aquest any, a mitjans de juny, vam tenir un albirament molt sorprenent, perquè era un grup molt gran de fins a 200 dofins comuns. Sí que havíem vist aquest tamany amb dofí llistat, que és el dofí més habitual que veiem, però...
de cap de les maneres ho havíem vist amb un grup tan, tan, tan gran de dofins comuns es feia impossible poder-los fotografiar tots. Alguna cosa que us digués el perquè d'aquesta possible al virament de tants junts? No, no ens podem atrevir a fer especulacions, em sap greu. Fantàstic, doncs Sílvia, recordem com sempre per acabar la càpsula que hem de respectar sempre aquest entorn d'aquestes espècies quan sortim a mar i que és important vetllar per no molestar-los a mar.
Exacte, en el cas de cetàsis hi ha una normativa que ho regula, la seva aproximació, el seu encontre, la seva navegació al mar, i aquesta normativa el que diu és que hi ha una zona de 60 metres al voltant d'un grup de cetàsis a la qual no ens hauríem d'acostar, sempre els hem d'observar des de la distància,
sempre amb l'embarcació paral·lela amb la trajectòria que portin els animals. En el cas dels dofins, acostumen a tenir una trajectòria bastant fixa, per tant, és tan fàcil com els podem veure, però només des de la distància i una estona, per dir-ho així. I la pregunta que ens fem normalment és...
Què passa si són ells els que venen a proa a navegar, no? En aquest cas, evidentment, no podem fer-hi res. L'únic que podem fer és mantenir el rumb, en cap cas girar sobtadament el rumb si els dofins tenim la sort que se'ns acostin a la proa i disfrutar amb el màxim respecte possible. Disfrutar de l'espectacle. Doncs Sílvia Juncà de l'Associació Cetàcia, moltíssimes gràcies un cop més per estar amb nosaltres en aquestes càpsules del mar.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
Fins demà!
I parlant de 7 a 6, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimecres 26 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Casi parqueada a passar.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja.
Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui al cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El pla de millora de la xarxa de clavegaram avança segons el calendari previst. Des del gener s'ha renovat 5,5 km als carrers de Llevant, Ponent i el Centre. Uns treballs que s'allarguaran fins al 2033 i que compten amb una inversió total de 16 milions d'euros. Michel Pijuan.
Dels 5,5 quilòmetres de clavegram que s'han renovat en aquests darrers anys, 5 han estat amb el mecanisme de la mànega. Aquesta es desplega dins la canonada existent mitjançant el tir amb mitjans mecànics. Un cop desplegada, la mànega s'infla amb aire comprimit i s'endureix per l'acció de llum ultraviolada a través d'un tren robotitzat equipat amb càmera.
El resultat és un col·lector estructuralment nou amb gran resistència als agents químics. El conseller de Territori i president de Marça, Nacho García, valora positivament la posada en marxa d'aquest sistema. Diu que és eficaç i permet una renovació amb menys esforços que l'obertura de rasa.
Fem una valoració molt positiva d'aquest sistema de mànega. S'ha demostrat que és eficaç, que permet la renovació del clavegram amb molt menys esforços que l'obertura de rasa, evidentment, perquè redueix tant els terminis d'execució com també els terminis d'ocupació de la via pública, que sempre provoca...
Molèsties al veïnat. I també dir-vos que Tarragona ha estat de les primeres ciutats que ha posat en marxa aquest sistema de mànega per una renovació integral de la seva xarxa de clavegaram.
El sistema de manegar permet reduir també les plagues, les males olors i millorar la velocitat de l'aigua residual que circula per la xarxa de clavegarà. Els altres 500 metres han estat renovats amb un sistema de rasa obrint el carrer i renovant la mateixa xarxa de clavegarà. Quedaran pendents, 18 quilòmetres han estat greu i 7 han estat molt greu.
Les sol·licituds per iniciar un procés de justícia restaurativa a Tarragona i l'Ebre s'han incrementat un 84%. El 2024, l'any passat, Tarragona va registrar un miler de peticions i 32 a l'Ebre, mentre que van ser 664 i 37 respectivament l'any anterior.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha reafirmat el compromís del govern amb el pla pilot de justícia restaurativa que s'ha desplegat a la demarcació.
És aquest posar la víctima al centre, que és aquest esforç restaurador, que no té només un valor per una i altra part, sinó que té un valor social, el que va molt més enllà d'una restitució del mal fet, d'una assumpció de responsabilitat, això ja fora per ell mateix important, sinó que a més a més projecta en l'àmbit de la nostra societat d'alguna manera aquest compromís de convivència.
De tot plegat, se n'ha parlat.