Es Pedro Blastarragona, Radio Punca.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 20 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar.
Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, ara Insemar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
Descobrirem un atles que parla precisament del canvi climàtic. Ens portaran les últimes notícies des del Club Nàutic de Tarragona. Ens explicaran com avança tecnològicament el seguiment dels habitats marins. Obrirem secció de mites i llegendes del nostre amant mediterrani parlant del cap de Norfeu. I acabarem el programa d'avui escoltant un cop més les reivindicacions de la pesca anant fins al delta de l'Ebre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randa Mar sorti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, mira, de discoteca.
Mira aquí darrere, la llum. Sí, sí, tenim un fantasma a la ràdio. No és el temporal, de moment, perquè el temporal ha arribat, porta hores plovent, però podem dir que a Tarragona, ciutat en si, no ha fet gaires estrany. Toca fusta, toca fusta. Això no es pot dir en veu alta a la mateixa, aquestes hores de la tarda. No, de moment no. Però encara ens queda molt de dia, eh?
Teòricament tot això marxava cap a Girona. No, no, baixava de Girona. Ah, baixava? Llavors continuo dient que no ho diguis. No, però la part totxa se l'han portat a Girona avui. La part totxa, eh? Jo et deia per aquesta llum d'aquí darrere que tinc, que fa pampanyó, que fa pampanyó. Mira-te-la.
no és fantasma de l'opera aquest el fantasma el tens tu quan estàs aquí a l'estudi a la peixera grossa aquí estem tranquils tenim la discoteca en marxa si voleu venir a ballar a l'Arlanda Mar o agafar onades que avui està molt bé el tema anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat aquí Cel, el temporal podem dir que sí que ha fet més estralls les zones que habitualment queden afectades tornen a quedar afectades
Hola Marina, hola companys, bona tarda. Sí, aquí ara està plovent fa hores que plou i sí, és que aquí quan cau una gota més de la que ha de caure...
Bueno, mos inundem, no? El Delta ja sabem com està. Just, després ho comentarem, però fa sis anys just de... Del Glòria. Del temporal Glòria, sí. Llavors, bueno, veiem que estem en les mateixes, Marina. Sí, sí, sí. Anem a saludar també en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, vosaltres heu tingut un matí bastant més complicat.
Doncs sí, Marina, portem entre el dia d'ahir i el dia d'avui, però sobretot tot el matí, molta aigua, molta... No pluja torrencial, no aquells aiguats mediterranis segurament que estem acostumats, però sí pluja d'anar fent continuada matxacona, d'aquella dièsel, podríem dir.
tant dièsel que aquí a l'escala, per exemple, hem fet 110 litres per metre quadrat justos a l'estació de casa, ara he pogut veure. O sigui que hem superat els 100 litres per metre quadrat, altres viles i pobles, fins i tot, s'han adensat o superat els 200. Ara, dintre d'una estoneta, ho explicarem. Déu-n'hi-do. Anem a saludar també la Carla Lanusa, que la vam poder saludar per primer cop la setmana passada, dins de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs aquí, com a mínim, ha deixat de ploure fa una estona. Els que hem tingut mala sort ens ha enganxat la pluja pel matí, però ara ja podem tornar a sortir tranquils al carrer. I anem a saludar també l'Oriol Leo, des de Ràdio Arenj. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Aquí a Arenys també afectacions, eh? Aquí sí que n'hem tingut. Ens ha caigut un pi inmens en un carrer, al carrer Duedes, al parc de l'Urdés, que en diem. Té molts arbres. Doncs un d'ells ha caigut a la via pública, en el carrer, sobre de cotxes que estaven estacionats. Per sort no ha fet mal a ningú, però sí que les cases del davant s'han quedat sense llum, tenen afectacions encara a hores d'ara. Vull dir que sí, que sí, que avui el vent...
Puja, que dèiem, no massa, ha anat fent aquesta insistent, però no torrencial, però al vent sí, al vent sí que aquí Arenys, zona maresme, ens ha fet mal. Doncs estarem pendents de tot això d'aquest temporal, veurem què passa al llarg de la tàmbrata, però de moment ara anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que la llevantada afecta de ple a l'Empordà. El temporal deixa onades de més de 7 metres d'alçada i pluges que superen els 150 litres per metre quadrat.
Així és, Marina. Un temporal que ara mateix va remetent, ara mateix ha deixat de ploure aquí a l'escala i el mar comença també a remetre aquest temporal. Les onades, però, segueixen superant els 5 a 6 metres d'alçada i les pluges, com bé dèiem, van progressant cap al sud.
Un temporal que ens deixa registres d'entre 110 i 130 litres per metre quadrat aquí a l'escala i entre 150 i 200 litres per metre quadrat a la zona del Baix Empordà. Unes precipitacions que, com dèiem, s'han donat durant part del dia d'ahir i tot el dia d'avui i han fet que augmentin de cabal de forma important els principals rius de la zona.
Per exemple, la Muga i el Daró han superat els 500 metres cúbics per segon i el Ter, ara a primera hora de la tarda, ha superat els 1.100 metres cúbics per segon, unes crescudes que no es veien tampoc des del passat temporal Glòria, aquests mateixos creixements.
del Caval dels Rius ha portat petits problemes d'inundacions locals, sobretot en zones inundables, zones on el terreny és més baix, i també en diverses carreteres de la zona, per exemple, entre la Tallada, el Bons, Viladamat, la mateixa Torroella de Montgrí, que han quedat parcialment o totalment tancades al trànsit.
Ha destacat també el temporal d'omar, com dèiem, amb onades que han arribat a una alçada mitjana de 5 a 6 metres, però una punta màxima de fins a 10 metres d'alçada a la boia del cap de Begú. Encara és aviat per veure els desperfectes que han pogut fer al litoral i a les platges. Farà falta veure quan baixi d'intensitat el temporal a veure la sorra que s'ha menjat de les plages o els desperfectes que ha fet en el mobiliari públic.
però la veritat és que les onades arribaven amb força als espigons i a les esculleres. Protecció Civil segueix recomanant no acostar-se a primera línia del litoral i, sobretot, parar molta atenció amb la crescuda dels rius, torrents i còrrecs. Recordem que s'ha aturat la cerca d'un home desaparegut, a Palau Sator, que circulava amb el vehicle, degut precisament a que les condicions del riu i les ambientals eren molt dolentes. Quan millorin les condicions, es continuarà reprenent.
la busca d'aquest home ha desaparegut. I pescadors i govern espanyol arriben a un acord per la flexibilització de la nova normativa europea. El govern espanyol aprovarà un decret per flexibilitzar la normativa europea sobre el control de la pesca.
Doncs sí, les barques que aquest passat dilluns van deixar tot l'estat espanyol amarrades a port han desembocat a un acord entre el sector i el ministeri. En concret, el govern espanyol ha anunciat que aprovarà un decret per tal de flexibilitzar la nova normativa europea sobre el control de pesca que entrava en vigor.
des d'aquest passat 10 de gener. El compromís s'ha comunicat a través, després de la reunió d'aquest mateix dilluns a la tarda, entre el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb la Federació Nacional de Confredies de Pescadors i la Confederació Espanyola de Pesca. En aquest sentit, l'administració central es compromet a adaptar les mesures amb caràcter urgent i a sol·licitar a la Comissió Europea la modificació del reglament, una petició
que previsiblement es meritorialitzarà el 26 de gener a Brussel·les amb l'objectiu d'evitar que els errors en les anotacions amb quantitats inferiors als 50 quilos per espècie no siguin considerats un incompliment. Perquè fa els acords assolits amb el govern espanyol, hi ha l'obligació de notificar les captures abans de l'entrada a port i no 4 hores amb antelació, com s'establia fins ara amb el reglament. A més, es contempla que l'estimació de les quantitats al diari d'avort amb captures inferiors a 50 quilos
no constituiran una infracció, sempre que aquesta declaració de desembarcament recolli la xifra correcta de quantitats per espècie. El parquet de mesures respon a algunes demandes que el sector va reivindicar durant la jornada de vaga d'ahir dilluns. Els pescadors de l'escala es va traduir a la protesta amb una concentració i la lectura d'un manifest davant d'una vuitantena de persones. Els professionals del municipi van relatar que la nova normativa era inassumible i que no s'adequa a la realitat de pesca del Mediterrani.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre, on explicàvem que la llevantada de moment no ha deixat grans quantitats de pluja a les terres de l'Ebre, però preocupar el litoral abrenc, sobretot a la zona del delta on cada temporal marítim, és un embat que accelera la regressió de l'espai natural cel.
Sí, Marina, sis anys després de l'inici del temporal Glòria, el litoral del Delta de l'Ebre es torna a veure afectat pel temporal marítim d'estos dies. La llevantada que ha afectat a les terres de l'Ebre no ha deixat grans quantitats de pluja, però ha generat un temporal marítim amb onatge important al litoral. Protecció Civil ha emès alertes per fort onatge al Baix Ebre i al Montsià i ha recomanat evitar passejos per platges, espigons i esculleres.
L'onatge ha afectat trams del passeig de l'Arenal de l'Ampolla, la platja de Mitjorna a Sant Jaume d'Anveja i l'illa de Buda. Escoltem a Francesc Aràs, alcalde de l'Ampolla, i a Teresa Solsona, alcaldessa de Sant Jaume d'Anveja.
També s'ha registrat la inundació de la barra del trabocador pendent de verificar si s'ha produït un trencament de l'isme. L'empresa que explota les salines de la Trinitat ha suspès el torn de nit i ha aturat la planta a causa de les dificultats d'accés. El Delta de l'Ebre és un espai natural amb zones baixes i platges arenoses que es veuen afectades per l'onatge i els tècnics revisaran els danys quan remeti el temporal.
Parlem també dels pescadors catalans perquè donen un vot de confiança al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació després de la reunió celebrada ahir a la tarda i desconvoquen la vaga després de l'acord també al delta de l'Ebrecel.
Després de la reunió d'este dilluns a la tarda en la Secretaria General de Pesca, finalment, els pescadors catalans han decidit donar un vot de confiança al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació després de l'acord assolit i han aixecat l'aturada convocada. Així ho ha confirmat el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, que ha avançat que les embarcacions catalanes han sortit a pescar este dimarts.
Tot i això, des de la confraria de pescadors de l'Ampolla es mostren descontents i afirmen que l'acord no és suficient. Escoltem, si podem, a Jordi Pitarque, president de la confraria.
Sembla ser que tenim problemes tècnics. Però recordem que ahir les confraries de pescadors de Catalunya van aturar la producció pesquera com a símbol de protesta per la nova normativa de control pesquer de la Unió Europea. El sector pesquer denunciava que la nova normativa obliga les embarcacions a complir tasques administratives de difícil compliment sota l'amenaça de dures sancions.
I també ahir al port pesquer de la Ràpita, ahir al migdia, les barques van quedar amarrades i un centenar de pescadors van fer sonar les motzines en senyal de protesta. Fem aturada ara les costes del Garraf. El temporal, que està afectant fortament el nord de Catalunya, també està tenint efectes aquí, tot i que més moderats. Carla?
Efectivament. La llevantada ha arribat a la comarca Algarraf, que es troba en alerta taronja amb un avís del Servei Meteorològic de Catalunya per l'Estat del Mar. Aquest matí ja s'ha pogut veure com a sitges les platges han estat engolides per les zones i els experts alerten que el major perill es troba en el temporal marítim.
El vent d'agregal ha arribat als 50 km hora durant el matí i, tot i que anirà reduint intensitat durant aquesta tarda, pot provocar onades per sobre dels dos metres i mig en Maragassa, un fet poc habitual a la costa garrafenca, podent arribar als tres metres d'alçada entre aquesta tarda i la mitjanit.
Les autoritats demanen que es limitin les activitats marítimes davant de l'alt risc d'una llevantada que es preveu que duri fins aquest dijous. Escoltem a Imma Soler, sotsdirectora de Protecció Civil. És un temporal complicat. Ahir ens parlàvem d'un temporal de primera categoria, important, amb molta força. Per tant, ser molt atents a que aquesta situació durarà aquests dos o tres dies
Aquelles activitats que puguin posar-nos en risc és millor deixar-les evidentment per un altre moment en què la meteorologia no sigui tan adversa.
Per altra banda, a Covelles s'ha restringit de forma preventiva l'accés a alguns camins a la vora del riu que tenen risc d'inundació i també s'estan realitzant comprovacions de seguretat a l'embassament del Foix, que es troba gairebé al 90% de capacitat i ha estat des de dijous passat fins a aquest mateix migdia alliberant el triple d'aigua de l'habitual per fer front a la previsió d'augment dels rius. Pel que fa a la pluja, es preveu que puguin mantenir-se alguns ruixats fins a mitja tarda, amb fins a 40 mil·límetres acumulats i de moment sense grans afectacions destacables.
I anem ara cap a les costes del Marès. Els vaixells de la flota pesquera d'Arenys de Mar segueixen avui amarrats al port, ja no per la vaga del sector convocada ahir, sinó per la mala mar de l'enllevantada Harry. Pel que fa a la vaga, avui els pescadors catalans, com comentaven, faran valoració d'un acord anunciat ahir a la tarda per part de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors d'Espanya amb el govern de l'estat Oriol.
Doncs sí, aquest acord que ja n'ha anat explicant els companys es va anunciar ahir a la tarda, el va anunciar Basilio Otero, que també és patró major de la confraria de Vigo. Ell exposava que els errors que es puguin produir a l'hora de pesar el peix dins el vaixell no seran una infracció, ja que la mesura que realment es tindrà en compte és la que ja es registra un cop a port per part de la confraria.
L'acord apunta també que s'anulen les 4 hores d'antelació abans d'entrar a port per completar el diari de captures. Aquest document, diu Basilio Otero, es podrà omplir ja de camí al port. L'escoltem.
La Secretaría General de Pesca adoptará una resolución para establecer que los errores u omisiones en la estimación de las cantidades en el diario de abordo para especies con capturas inferiores a 50 kilos no constituyan una infracción, siempre y cuando la declaración de desembarque, que es la que se hace una vez que cogéis la nota de venta, recoja la cifra correcta de cantidades por especie.
Respecto a la notificación previa, la Secretaría General de Pesca establecerá en la misma resolución que esta notificación se llevará a cabo en el momento en el que el buque ponga rumbo a puerto. Por lo tanto, no es necesario avisar con cuatro horas de antelación para evitar esperas innecesarias. Se institúan de esta previsión aquellos supuestos en los que existan plazos específicos. Capturas de más de 10.000 kilos, atún rojo, que ya estaban ahora obligados a hacerlo.
Aquesta tarda la Federació Catalana de Confraries de Pesca es reuneix per valorar aquest acord. D'entrada, des de Catalunya es continua veient inviable fer la declaració de pesca quan es va rumb a port, ja que a la costa mediterrània els trajectes de tornada solen ser molt curts i s'acabaran omplint aquest document al port mateix. Pel que fa al pes en alta mar, els pescadors sostenen que si la mesura que realment val és la que es fa al port per part de la confraria, quin sentit té igualment obligar a pesar el peix al mar?
I el calendari 2026 de Mengem Maresme, la marca que promou el Consell Comarcal, posa el focus en les persones que fan possible que els aliments arribin a les nostres taules. Un dels 12 mesos està dedicat al mar i en concret al port de Nenys de Mar i als seus mítics calamars.
Exacte. Mengem Maresme és la marca creada per incentivar el consum de productes maresmencs amb productors i elaboradors de quilòmetre zero que contribueixen a preservar una cultura i una tradició gastronòmica que ha convertit el Maresme en una comarca de referència. El calendari Mengem Maresme 2026 proposa un recorregut per la terra...
pel mar, pels cellers i pels obradors maresmencs, alguns centenaris on tradició, innovació i estima per l'ofici conviuen i es reforcen mútuament. Seguint el format de les edicions anteriors, el calendari convida els consumidors a la compra de productes de proximitat. A la part final incorpora un directori de les empreses productores i elaboradores que formen part de la xarxa de productes de la Terra Maresme i identifica els mercats setmanals i municipals de la comarca on es poden adquirir productes de quilòmetre zero.
A més, en aquesta edició, el calendari dona veu a creadores i creadors per explicar la seva feina i el toc distintiu dels seus productes. Són 12 imatges, 12 mesos, que permeten posar cara i conèixer qui hi ha darrere productes com el forn de pa de Can Puig, d'Arenys de Munt, els formatges de Can Pujol, de Vilassar de Dalt, els ous ecològics i la closca de Mataró, també la mel de Can Parcala, de Cabrera de Mar, la carnisseria Can Vives, de Calella, maduixes de Can Marpons, també d'Arenys de Munt, l'horta Bert Pujol, de Cabrera de Mar,
Montcombutxa de Mataró, el celler Vallalta Vinícola de Sant Sabrià de Vallalta, el projecte agroecològic La Magalla de Cabrera de Mar, la pastisseria Campassol de Canet i, com deies Marina, el Port d'Arenys de Mar i els calamars que apareixen en el mes d'octubre. A través d'aquests 12 testimonis, el Consell Comarcal vol fer extensiu el reconeixement a totes les persones que defineixen la identitat gastronòmica del Maresme.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, explicant que el Port de Tarragona ha presentat un nou calendarit d'esdeveniments comercials pel 2026, amb alguns canvis de dates per adaptar-se millor al sector, tenir més impacte i reforçar el seu paper en àmbits estratègics durant l'any. Es faran dos grans esdeveniments ja consolidats.
Per una banda, el 7è Rail Day, dedicat al transport ferroviari, i per l'altre, el 5è AgriFood International Congress, centrat en logística del sector agroalimentari. Tindrà lloc els dies 15 i 16 d'octubre i reunirà professionals de tota la cadena logística, especialment del sector serialístic, i fomentarà el coneixement tècnic d'Elnic Working.
El Medhap Day, la jornada sobre el sector petroquímic i la transició energètica, canvia de data a la seva desena edició, es farà a principis de 2027.
I la Conselleria de Protecció Civil de l'Ajuntament de Tarragona, com hem comentat, ha activat la fase d'alerta del Pla d'Actuació Municipal a causa del mal estat de la mar i el fort onatge previst fins a mig matí de dimecres. Es podrien registrar onades que podrien superar els dos metres i mig. Aquesta activació s'ha efectuat d'acord amb el comunicat amès pel Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, el SECAT, basat en les prediccions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya...
hi ha les possibles afectacions que se'n poden derivar al municipi. Així que, davant aquest temporal marítim, si us plau, molta precaució a tothom. I ara volem saber quin temps farà la nostra mar, precisament, envoltat per aquest temporal, i ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda.
Bona tarda. Molt i molt pendents de la situació de temporal dur que estem tenint a tota la costa, sobretot del Baix Penedès, que pel nord és on tenim aquesta situació molt més regirada, onades que estan passant molt fàcilment de la mar Brava, mar desfeta fins i tot hem anat tenint a la costa Brava, i no cal dir que amb les aigües altes que també tenim per aquesta baixa pressió...
les onades arriben amb molta facilitat als espigons i també als passejos marítims i fronts de costa. Així estarem al que queda aquesta tarda, amb aquest vent d'agregal, de tramuntana fins i tot, que anirem tenint, amb cops de 60-70 km per hora, encara onades de 4-5 metres d'altura.
Pel que fa a demà, aquest vent anirà de baixa, però atenció a la Costa Brava, tindrem un mar creuat molt destacable, perquè el vent girarà de cop i volta cap a Garbí. Durant la tarda serà més intens al voltant del Cap de Creus, per tant, mar creuada que farà que hi hagi encara una remenada molt destacable en aquesta banda nord-gironina. N'estem pendents a la xarxa. I del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Adrià Fernández. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Hores d'ara. Tenim diverses incències a les carreteres catalanes. A les comarques gironines les pluies i les inundacions afecten fins a una trentena de vies, de les quals 24 es mantenen totalment tallades al trànsit. A la demarcació de Barcelona dues carreteres també estan tallades per acumulació d'aigua i pel que fa a la neu és obligatori l'ús de cadenes o pneumàtics d'hivern en sis vies lleidatanes
i en quatre de la demarcació de Girona. Mentre que a Barcelona hi ha dues vies només tallades per aquest motiu. Des del Servei Català de Trànsit demanem màxima precaució i prudència al volant i que eviteu els desplaçaments que no siguin imprescindibles. I de moment això seria tot. Molt bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceat. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
de cada dia, res canvia.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Les profunditats de l'actualitat. I ara el que volem fer és anar fins a la Costa Brava, perquè fa poc més d'un mes el Servei Meteorològic de Catalunya publicava el nou atles climàtic pel període 1991 a 2020. I avui el descobrim de la mà d'en Sergi.
Aquesta marina és la principal intenció que té l'equip de climatologia del Servei Meteorològic quan es posa a preparar una eina com la que acaben de presentar. Així que avui hem convidat en Toni Barreras, coda tècnic de climatologia del Servei Meteorològic, perquè ens n'expliqui tots els secrets. Bé, ben bé tots, potser no, això és com la Coca-Cola, però algun segurament ens explicarà avui. Toni, sigues molt benvingut aquí a la Randa Mar. Molt bona tarda.
Aviam, volem situar primer de tot una miqueta el personal. Què és un atles climàtic? I ens queda la curiositat que per què anem de 30 anys en 30 anys? Doncs primer, anem de 30 anys en 30 anys perquè per definir el clima d'una zona, d'una regió o d'una comarca necessites explicar les característiques que es donen en mitjana o habitualment en un indret
i per tant això l'única manera és tenir mesures durant un llarg període de temps. I l'Organització Meteorògica Mundial recomana que per fer aquest tipus d'estudis i càlculs s'agafi com a base almenys 30 anys. Llavors hi ha uns trentenis que es tractaven internacionals, el que estava vigent fins fa poc era el de 1961-90, i ara que fa uns pocs anys vam tancar el 1991-2020,
des del Servei Matagi de Catalunya l'hem actualitzat a l'atlas que teníem previ a aquest període. I una altra, bàsicament, no deixa de ser això, no? Una estadística representada sobre paper, podríem dir. Sí, clar. Doncs l'atlas el que fa és calcular a partir d'unes quantes d'un nombre important de sèries climàtiques que va fent una regió, un territori o un país i puguin descriure com és la variabilitat
en el territori, sobretot si és un territori complex, doncs on quines zones sol fer més calor, quines zones sol fer més fred, quines zones hi plou més i plou menys, a quines zones hi glaça més i glaça menys i totes aquestes coses que defineixen el clima d'una zona o territori.
Perquè arreu de Catalunya, Toni, perquè l'Oïna es faci una mica d'idea, amb quants observatoris, més o menys, jugueu? Amb quin número d'observatoris? Doncs per aquest atles hem comptat amb punts de mesura de temperatura màxima i mínima al voltant d'uns 275 i punts de mesura de precipitació que basten aquest període, 91-2020,
uns 325, aproximadament. Més o menys distribuït de manera uniforme al país. Les zones d'alta muntanya i de difícil accés, la seva distribució no és tan important i zones més planes i més habitades hi ha més punts de mesura.
Però més o menys sí que està tot ben distribuït. I parlem tant d'observació automàtica, o sigui, les estacions meteorològiques automàtiques que disposeu al cervell, com també les tasques d'observadors, no? És molt important les dades que us fan arribar. Evidentment, on hem pogut posar, i ens ho han permès, hi ha estacions meteorològiques automàtiques, però hi ha altres indrets que gràcies a que hi ha...
observadors que col·laboren desinteressadament, doncs també tenim punts d'observació. I hi ha moltes coses que, encara que les màquines ho puguin fer molt bé, sempre està bé comptar també amb observacions fetes per persones que ens aporten una informació adicional que els sensors automàtics no ens poden portar. Entrem ja en aquesta publicació que va ser a finals, justament a finals del 2025. Quines novetats ens aporta aquesta nova cartografia?
Sí, o sigui, a veure, fa dos anys vam presentar l'atles de mitjanes, el que serien les variables principals, temperatura i precipitació, mitjanes mensuals, anuals i estacionals, i des del 23 fins al que vam presentar a finals d'any, doncs hem incorporat extrems. I per extrems què s'entenen? Doncs totes aquelles variables que són donades per episodis potser extrems,
o que estan relacionades amb fenòmens que no tenen tanta freqüència. Per exemple, dies de glaçada, nids tropicals, la precipitació màxima en un dia, la temperatura màxima absoluta, la mínima absoluta, etc. I això sí que és una novetat respecte al que se solen fer els atles i a tot el que s'havia fet fins ara.
Som, com t'he dit abans, un programa arran de mar, el fem amb diverses emisores situades al litoral català. Ens interessa molt la primera línia del mar i el seu clima, no? Entenc que, a part del nou període climàtic, aquests extrems, potser la costa és una de les zones on això us ha ajudat més a millorar aquesta interpretació?
Home, sí, la costa d'Ostres és un punt sensible, sobretot perquè és la franja del país on viu gairebé la majoria de la població catalana. I dintre d'aquests extrems, i també com a conseqüència de l'escalfament global, alguns extrems que estan relacionats amb temperatures elevades nocturnes, sobretot, hi ha hagut un increment important, i és molt important conèixer això perquè...
Tothom que visqui a la costa sap que les nits d'estiu al Mediterrani són xafogoses i molt càlides i gairebé no refresca. I això, si d'aquestes nits més càlides s'han acumulat moltes, això pot tenir conseqüències a gent que tingui la salut delicada, però també a gent que tingui bona salut. No poder descansar de nit fa que el dia següent ja no puguis...
no puguis rendir bé i això, si cada vegada va més, tindrem problemes. Aquestes nombres d'estacions que heu fet, aquestes noves representacions a nivell de litorals, ja sabem que som un país de molts microclimes, us han ajudat a detectar-los millor? Heu detectat alguna o heu millorat zones que abans potser teníeu certs blancs o certes incògnites?
Home, sí, bueno, del litoral... Bueno, com has dit que, com tenim una orografia molt complicada, hi ha zones de la costa que gairebé les muntanyes arriben al mar, doncs no es comporta igual zones de la costa brava com de la costa daurada o del delta de l'Ebre. Clar, evidentment, la zona de la costa que té una temperatura més elevada és la costa del sud i la costa del nord no té tant, no? Però, sobretot, això es nota molt quan parlem del nombre de glaçades...
Sí que hi ha, i tu quan truques des de l'escala, doncs sí que hi ha una diferència bastant notable entre el que seria la costa brava o la del nord de Girona i la costa central i tota la costa daurada. Evidentment, la zona de la costa barcelonina i del pla de Barcelona, el nombre de glaçades és gairebé inexistent. Hi ha molts anys que no n'hi ha cap. En canvi, hi ha entrants de la costa brava que sí que són habituals les glaçades,
i també del fet de... Tenim algunes estacions automàtiques a la zona de l'Empordà, també quan es va fer l'atles anterior no teníem informació de la Baixa Tordera i de la Desembocada de la Tordera, que són zones on s'escola l'aire fred de l'interior i, per exemple, si ens fixem en el nombre de glaçades, aquest tram de la costa té un nombre apreciable de glaçades a l'any que a la costa d'Aurada, al Delta de l'Ebre o a la ciutat de Barcelona és impensable.
Llavors, en aquest sentit, haver comptat amb estacions que 30 anys abans no s'havien pogut tenir en compte ens ha ajudat a determinar millor aquesta zona.
Clar, com tu has dit ara, anem per extrems, ara s'has dit els extrems de temperatura, aquí penso també amb el Garbí a l'estiu, també ens porta aquestes temperatures tan elevades, extrems de precipitació, perquè també estem en un país de batzegades, i potser fins i tot més ara, amb l'ingredient aquest del canvi climàtic, això també es nota en aquesta representació?
Sí, bé, això, com totes les projeccions apunten, tenim una atmosfera que cada vegada s'escalfa més, per tant, pot contenir més energia potencial, i si es donen les situacions sinòptiques o les situacions meteorològiques apropiades, doncs això és un factor extra que abans no teníem, i això pot fer que fenòmens extrems, quan es produeixin,
puguin ser més intensos i tenir més impacte, no? Pel que fa a precipitació, clar, la costa no és de les zones on hi ha els valors més elevats de precipitació. Però sí que és veritat que hi ha zones de la costa, sobretot la del Cap de Creus, que les muntanyes estan molt a prop, en què hi ha certes situacions que el relleu afavoreix que sigui possible que hi hagi un gran aiguat. Ja estem pensant...
La zona de Cadaqués, Port de la Selva i tota aquella zona, és una zona on es solen donar aiguats bastant torrencials.
També a la costa sud, a la zona a prop de la sega del Montsià, que és una palanca també molt a prop del mar, també s'afavoreix que en algunes situacions d'aquestes de molta inestabilitat es puguin formar aigüats importants. I no té a veure amb la costa, però des que vam instal·lar l'estació meteorològica dels ports, no és el litoral, però està bastant a prop de la costa,
Doncs s'ha vist que ja se sabia, perquè la gent del territori ja coneixia que en aquell tros dels ports hi plovia molt, no? Doncs s'ha vist que aquella zona és una de les zones on hi ha un nombre més important de dies amb precipitació molt abundant. I, Toni, respecte a l'anterior període del 61-90, ja sabem, no et preguntaré...
Per la temperatura, perquè la temperatura ja sabem, evidentment, el canvi que ha suposat, no? Però, per exemple, en la precipitació, heu pogut veure certs canvis? Jo què sé, ara diu la gent, per exemple, que estacionalment no plou el mateix que 20 o 30 anys enrere. Això en l'Atles ho heu pogut veure?
Sí, això ho hem pogut veure. Una de les coses que hem vist, al litoral català més o menys plou el mateix que fa uns 30 anys, el que són mitjanes, no? La manera que plou és diferent, no? Però el que sí que hem observat és que la zona que està sota la isolleta dels 400 mil·límetres, que ja seria un clima ja tirant cap a semiàrid, doncs s'ha incrementat d'una manera bastant important. Mhm.
I després també el que hem observat, després s'ha anat ara, no sé què em volia dir. El que sí que hem observat és això, que sobretot a l'interior, la zona on plou menys, doncs aquesta s'ha incrementat. I en temperatura, doncs el que comentaves, si fem una mitjana de tot el país, el 61-90, la temperatura mitjana que teníem,
i la que tenim ara amb l'Atlas 90-2020, doncs hi ha una diferència d'un grau. És a dir, aquest últim trenten internacional és un grau més càlid que el trenten anterior. I, Toni, una pregunta per anar més enllà. Què us ha quedat en el tinter per representar-ho? Què t'agradaria que en el proper Atlas Climàtic de Catalunya... Mira, tinc especial carinyo amb això o és especialment interessant que aquesta variable sortís?
Ens han quedat coses perquè també hi ha tota una sèrie d'índexs que no hem pogut explorar i suposo que ho farem en els propers mesos o anys. I també quan vam fer la presentació vam dir que si hi havia algun sector específic que volgués tenir informació d'algun d'aquests índexs que serveixen per tenir en compte les hores fred o...
o coses que hagin de veure amb la fenologia, doncs que estàvem oberts per poder-ho realitzar. Ja m'ha vingut a la memòria el que et volia respondre abans. Aviam. El que s'ha observat és, amb el règim pluviomètric, que en l'antallor trenteni, gairebé tot el prepirineu i pirineu tenia l'estiu com l'estació més plujosa, degut a l'activitat tempestuosa que hi ha moltes tardes d'estiu,
I ara, amb aquest últim trenteni, aquest tipus de règim, que no sol ser especial d'aquesta zona, s'ha vist reduït només el triangle que formen Verga, Olot i Vic, aproximadament. O sigui, d'un règim que dominava pràcticament a tot el Pirineu, a gran part del Pirineu i Prepirineu, gairebé desaparegut. I també hi havia moltes zones de l'interior de les Terres de Ponent que tenien la primavera com a estació més plujosa,
i ara aquesta ha passat a ser la tardor, com era tota la part de la costa, i amb això sí que la costa no ha canviat. La tardor continua sent l'estació més plujosa. I ara, Toni, per acabar, voldria fer una miqueta de reflexió, no? A vegades fem els productes, o els científics feu aquesta sèrie, però és important també la utilitat o, finalment, fins on t'arriba, no?
Jo ara estic pensant, per exemple, nosaltres quan érem petits al col·le ens ho ensenyàvem, però ens estem queixant en mateix temps que ara, per exemple, coses com la geografia i porai anem una mica escassos. T'agradaria que eines com aquestes, per exemple, a nivell escolar, a nivell divulgatiu, fossin bàsiques? O sigui, s'han pres tota aquesta feina i arribés a tots els sectors? Home, sí, si no, de fet, fer malaltes perquè té moltes utilitats en
en molts camps, en la gestió d'infraestructures. Per moltes coses, segons quin tipus d'asfalt has de posar una carretera o el que sigui, és bo saber si en un lloc hi glaça molt, hi glaça poc, i aquestes coses. Nosaltres ho hem fet públic, ara d'aquí a poc publicarem en l'hipermapa de Catalunya que es podran descarregar aquestes dades
i la gent les podrà tafanejar. Sí que al nostre web tota la informació ja està, inclús la publicació que vam fer perquè la puguin consultar, però sí que, evidentment, contra més lluny arribi, la informació millor. Doncs, Toni, moltíssimes gràcies per passar per aquí, per la Ronda Mar, per presentar-nos aquest nou període, aquesta cartografia base, però també aquests extrems climàtics que heu incorporat en l'atles climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya. Mercès, per explicar-ho.
D'acord, moltes gràcies a tu, Sergi. Que vagi molt bé. Igualment, adeu.
És dimarts i els dimarts normalment fem un cop d'ull als clubs nàutics del nostre territori per saber què fan, quines activitats tenen preparades i com han passat aquests dies. I per això avui fem aturada el Real Club Nàutic de Tarragona per parlar amb el seu director esportiu, Borja Rueda. Molt bona tarda, Borja.
Hola, Marina, molt bona tarda i molt bon any a tots. Molt bon any a tu també. Escolta, com heu passat aquesta tornada després de les vacances d'aquesta aturada per Nadal? Doncs ara, durant les festes, hi ha hagut seccions d'aquí del club que han mantingut la seva activitat, com pot ser la secció de REM o la secció de surf-esquí, que mantingut els seus entrenaments. La secció de Vela sí que ha fet una...
una breu parada, però ja des que vam passar els reis hi ha tota la normalitat i totes les seccions poden estar completament operatives. Les seccions completament operatives i comenceu el 2026, si no ho he vist malament, amb un cicle de conferències, no? Sí, ara aquest mes de gener, aquest divendres, tenim la primera conferència d'un
d'un cicle que estem organitzant aquí al club, i aquest divendres a les 7, divendres a les 7,
A la sèrie social de Port de Tarragona tenim la primera conferència, que és d'en Lluís Fescoli Sánchez, un director del teatre, sota el tema Tarragona i el mar. I programem diverses conferències, una al gener, una al febrer, una a l'abril, una al març, una al maig i un parell al juny, de personalitats que venen a parlar de temes relacionats amb la vida marítima.
Això t'anava a preguntar què n'espereu d'aquest cicle de conferències i suposo que la intenció una mica és apropar la vida marítima a la ciutadania d'una forma diferent. Sí, exacte. No totes les conferències són de persones lligades al mar. Per exemple, aquest divendres és en Guís Pasqual i Sánchez, que és un director de teatre...
La següent serà el 13 de febrer del Carlos Garrido, un escriptor prevista sobre el món antic i arqueologia, també referint-se a temes marítims. I la qüestió és, la idea, vaja, és tractar d'enfocar i d'apropar el mar...
a diferents àmbits de la ciutat, també directors de museus, metges, i així que molts àmbits socials es vegin reflexats. Què més n'espereu d'aquest 2026? No sé si hi ha competicions a la vista aquest mes de gener o el que queda el mes de gener.
Sí, ara aquest mes de gener, el diumenge 18 de gener, en Costa, es fa el campionat de Catalunya de REM de llarga distància. Normalment les competicions de REM olímpics són de 500, 1.000 o 2.000 metres, depenent de les edats.
però en aquesta part de temporada que s'està treballant molt el volum, el treball aeròlic, es fan competicions de llarga distància i són competicions de 6 quilòmetres que es passen allà al riu Ebre. Déu-n'hi-do, 6 quilòmetres pel riu Ebre no és una competició fàcil. No, a tot l'esport que fas al medi natural hi ha una part molt, molt, molt important que és l'adaptació al medi.
I llavors s'haurà saltar allò que el riu t'ofereixi en aquell dia. Quants esportistes hi porteu en aquesta competició de rem de llarga distància? Encara no està tancada l'inscripció perquè és el diumenge de la setmana que ve. Suposo que el Jordi Aracina, que és el nostre tècnic de rem, estarà tancant les tripulacions. Però suposo que en totes les categories, des de infantils fins a veterans,
presentarem tripulacions, sí, sí. I què més? No sé si amb vela hi ha alguna cosa preparada. Bé, a vela Creuer, el mes de febrer arrenquem la nostra lliga social de Creuer, el mes de febrer també arrenca la lliga catalana de Lleut Mediterrani,
que és el 31 de gener, o sigui que és ara la primera regata a fer a Flix, el dia 31 de gener. Els equips de Padel ja comencen també les seves lligues catalanes. Tenim una regata, si no m'equivoco, el dia 7 de febrer a Roses, de Ren de Mar, i després l'altra a Barcelona,
I, el més important, a finals de febrer hi ha els campionats d'Espanya de remergòmetre, que són a Múrcia aquest any, i una regata, la primera regata de rem olímpics sobre la distància de competició, que és la confrontació catalana que es fa el darrer cap de setmana a febrer a Banyoles. Entenc també que... Els únics que no competeixen ara a febrer, sinó encara els de...
Els de surfesquí perquè estan a l'espera que la ciutat de l'arquid egoisme acabi de tancar el calendari. Ja es va tancar el de l'Espanyola, que comença a finals de març, però faltaria tancar les proves de la lliga catalana de surfesquí. Pel que dius, llavors entenc també que el mes de gener, d'alguna forma, és un mes de preparació pel que ha de vindre, perquè aquest febre que està ple de coses. Exacte, la transició.
Hi ha també el febrer canvies d'Espanya de renda llarg de distància, canvies d'Espanya de renda per autonomies. Llavors aquest mes de gener s'aprofita per fer una mica de transició o les proves que vulguis fer per aquest campionat nacional. Per això el campionat de Catalunya de renda llarg de distància sempre sol encaixar un parell de setmanes abans del campionat d'Espanya de llarg de distància.
Vosaltres també teniu un projecte per apropar el mar a les escoles, en alguna ocasió ens l'has explicat. Està en funcionament ara, no?
Sí, és més, aquest dijous i divendres tenim la desena i darrera sessió. Havia d'haver estat abans del Nadal, però per temes de MET i van haver de suspendre alguna activitat els nanos i perquè no la perdessin, doncs aquest dijous i divendres farem la darrera sessió amb l'Escola del Miracle del programa Esport Blau, que és un programa que tracta d'apropar el mar i la navegació a vela als estudiants.
És un programa on els estudiants d'alguna manera aprenen a navegar perquè la gent ho entengui. Exacte, sí. Són un programa de deu sessions que els menors de l'escola El Miracle de la 5a de primària venen aquí a passar el matí, com si diguessin, i van progressant en el Bon de la Vela. Comencen amb embarcacions col·lectives, sempre l'algunitó a sobre, després...
el monitor passa a ser un nen tripulant i que facin tots els nanos i així durant deu setmanes de vida tenen una activitat de vena. Ja per anar a acabar, quina valoració així en general en feu del 2025 i què és el que espereu per aquest 2026? Doncs...
Per dir la veritat, una valoració força positiva i que ens incentiva, ens motiva a seguir treballant. Seguim treballant per omplir de nanos les escoles de rem, les escoles de vela. Hem dotat d'un entrenador professional a la secció de surfesquí
I tot això seria impossible si no tinguéssim massa social al darrere o practicants a les accions. I en aquest sentit, aquest 2026 volem seguir apostant per seguir omplint la base de la nostra piràmide esportiva.
I actes com aquest cicle de conferències, el treball amb les escoles, volem seguir treballant per apropar el bar i l'esport de la mare a la ciutadania.
Esperem que així sigui, parlem d'aquí res, d'aquí un mes que ens puguis explicar totes aquestes competicions que han de venir. Moltes gràcies, Borja Rueda, per explicar-nos una miqueta més l'actualitat del Real Club Nàutic de Tarragona. Moltíssimes gràcies, Marina, i molta sort per aquest 2026.
amb els ulls clavats a l'horitzó. I parlant del Club Nàutic de Tarragona, arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara hem de fer una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cos ser estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'hi de cop.
Roy a l'Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Puneix, on compren els professionals. Obramat.
Buena tarda, Solacín.
Us parla Ter Ortega. Les banderes de l'Ajuntament de Tarragona uneixen a mig pala en el primer dels tres dies a dol de gratats per la tragèdia ferroviària de Còrdoba. Avui hem parlat amb l'enginyer de camins tarragoní Ramon Joanola, que apunta que en diversos punts a l'estat les línies ferroviàries estan tensionades perquè hi circulen molts trens fruit de la competència del mercat. Les companyies, a l'entrar en competència...
Tensionen més les línies perquè hi ha molts més trens que circulen i, a més, col·loquen uns trens de baix cost. És a dir, que les línies de ferrocarril on hi ha competències estan tensionades perquè circulen molts més trens. Les víctimes mortals ja són 41, segons han confirmat des del Servei d'Emergències d'Andalusia.
La Càmera de Comerç de Tarragona tanca un 2025 extraordinari en tots els àmbits i es planteja unes previsions ambicioses per enguany. La presidenta de l'Ens Laura Roger exigeix, però, el desplegament del POUM com a eina imprescindible perquè Tarragona creixi. La necessitat de dotar-nos com més aviat millor del POUM que ens resulta imprescindible per créixer, atraure talent, inversions, crear sol per gaudir de més habitatge social i garantir així...
la competitivitat de les empreses i el benestar de les persones. La Cambra lamenta que els comerços no puguin obrir diumenge quan arriben creuers i valora positivament la posada en marxa d'un nou aparcament gratuït a l'estació del Camp de Tarragona.
Han començat les obres per ampliar l'aforament i completar el Palau d'Esports Catalunya. L'actuació consisteix a instal·lar 1.896 seients a través de 7 noves tribunes a peu de pista i permetrà que l'equipament superi els 4.200 seients.
Jo en quant a l'he dit...
Lo primero que dije que era un centrar en unas condiciones de primera división por su forma de jugar, por su desparpajo, por su salida de balón, tiene conducción, tiene buen golpeo, va bien por arriba, es agresivo, tiene personalidad.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on parlarem d'habitats marins, concretament del projecte Sarti. Sabrem exactament en què consisteix. Descobrirem un nou mite i una nova llegenda del nostre mar. Aquest cop relacionada amb el CAP Norfeu. I acabarem el programa d'avui parlant de pesca, de la problemàtica dels pescadors amb la confraria de pescadors de l'Atnella de Mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
El seguiment d'habitats marins protegits avança cap a estratègies més adaptatives i específiques per l'ecosistema, combinant observació contínua, infraestructures permanents i col·laboració entre observatoris europeus. En el marc de diferents projectes, membres de l'Observatori Submarí de Vilanova han col·laborat en el desplegament de tres landes a diferents parts de l'oceà. Avui coneixerem on i amb quina finalitat, Carles.
Doncs sí, ara fa pocs dies, membres del SARTI, el Centre de Desenvolupament de Sistemes d'Adquisició Remota i Processament d'Informació d'aquí, de la UPC de Vilanova, concretament el seu director, en Joaquim del Río i en Dan Toma, van formar part de l'expedició que va desplegar diversos landers a diferents espais. Avui descobrim tots els detalls del desplegament i també parlarem, segurament, de projectes futurs que estan desenvolupant també aquí al SARTI de la UPC de Vilanova.
Joaquim del Río, bona tarda i gràcies per acompanyar-nos. Bona tarda, gràcies Carles per convidar-nos. I Dan, també et tenim per aquí. Dan, com estàs? Bona tarda, gràcies per convidar-nos. Aviam, sé que ara fa por que heu estat a bord del Salimento de Gamboa, on també heu pogut fer el desplegament d'aquests landers que desenvolupeu a la UPC. Què tal va estar aquesta expedició i on te veu? No sé si ens ho pots explicar tu primer, Joaquim.
Sí, la campanya ha estat principalment enfocada a la costa catalana, a diferents àrees marines protegides davant de la costa catalana, i una mica l'objectiu és continuar fent aquest seguiment dels fons marins, que actualment estan protegits, on antigament hi havia activitat de pesca, però que actualment estan en veda,
I una mica l'objectiu del final de la campanya és continuar amb la monitorització contínua per veure com aquests ecosistemes estan evolucionant quan no hi ha activitat extractiva. Llavors, aquí estem veient diferents tipus d'espècies i una mica l'objectiu és posar vi, ulls, que és el que està passant al fons marí.
Segurament ulls perquè hi teniu càmeres, però no només això, no? Perquè entenc que aquests landes, com hem explicat potser algun altres vegades, porten tota mena d'aparells i tota mena d'ascensors que també registren, també calculen altres paràmetres. Dan, no sé si ens ho pots explicar.
Sí, aquests landers al final són uns equips complexos d'instrumentació diversa i bàsicament és per poder observar l'entorn, relacionar-lo amb la biodiversitat que es troba amb les càmeres i per això es fan mesures de temperatura, salinitat, corrents...
paràmetres biogeoquímics i després les càmeres que es fan servir per agafar imatges d'aquests llocs durant un any de desplegament i així podeu veure quina ha sigut la evolució en aquest any en base als factors físics i biogeoquímics que estem mesurant en el mateix lloc.
Tot això es complementa amb transectes que es fan amb vehicles, només això es fa una vegada a l'any, al final quan es genera tot aquest conjunt d'informació es pot entendre una mica millor aquesta evolució en temps d'aquestes àrees protegides i comparar-les amb les àrees que sí que no estan protegides i veure...
el seu funcionament, si és adequat o si s'han de fer alguns canvis en el disseny de com s'hauria de fer en el futur una protecció del mar que sigui compatible amb tant l'activitat econòmica com l'activitat natural de tenir les espècies sense perí d'extinció i tot això.
Quan parlem d'àrees marines protegides, són aquestes àrees que es protegeixen de la pesca, però cal aquest seguiment, cal aquesta informació per saber si realment el que s'està protegint o la zona en concret que es protegeix.
funcionant i a partir d'aquests landers es fa tot aquest recull de dades i es compara amb d'altres anys per veure si realment això està funcionant i si realment aquestes zones són profitosament es tanquen profitosament Joaquim
Sí, aquest justament és l'objectiu. I, de fet, aquestes campanyes et permeten això. És una mica com fer màgia, perquè poses en un vaixell tot un grup de científics, tot un grup de tecnòlegs. En aquest cas, nosaltres estem al grup de...
de tecnologia, que intentem aportar aquest equipament per veure què està passant en aquell moment, però què és el que ha passat durant tot un any enrere, que pràcticament és el temps que van estar aquests equips. Realment és una mica, com deia abans, com fer màgia. Després de tot un any, ets capaç d'estreure tota aquesta informació, veure com ha evolucionat el fons, comparar-lo amb les imatges
que tens per comparar d'altres campanyes que s'han fet, perquè una mica l'objectiu és intentar fer aquest monitoreig continu, que és el que sempre busquem i el que busca principalment el científic, perquè tot el que és basat en campanyes ja sabem que és costós, tot l'ús de vaixell, i el vaixell et permet anar allà, i principalment amb els vehicles submarins,
fer transectes i veure què és el que està passant en aquell precis moment. Però gràcies a la tecnologia dels Landers, després això ens permet veure què és el que ha passat i com ha anat l'evolució de tot el període d'observació.
Ara entenc que heu desplegat diferents landers, no sé si són en zones concretes on ja havíeu fet desplegaments, si ha estat en unes zones on encara no s'havien fet, o això com està? És en unes zones exactament que s'havien fet altres anys per comprar aquestes dades? No sé si te n'ho pots explicar tu?
Sí, el principi d'observació que fem amb els Landers és intentar desplegar les mateixes MPAs durant molts anys, perquè són processos que duren un període molt llarg de temps i el que volem és cobrir els anys, és a dir, a nivell de dècades, si es pot arribar a no observar aquestes àrees per veure exactament
no només el seu funcionament, però entendre millor què passa en aquests moments, per exemple, quan hi ha fenòmens que apareixen una vegada cada X temps. I intentem repetir-los perquè així tenim clar que estem mesurant la mateixa àrea i el que veiem ara es pot comparar amb l'any passat i fa 5 anys.
I després, bueno, en aquesta campanya just vam fer un experiment doblar perquè és, bueno, una monitorització de les areas, en general, en aquest cas s'ha sigut les areas de Palamos. Ai tres areas protegides a diferents profunditats que les fem un monitoratge des de fa
5 anys quasi ja i ara en aquest cas vam fer també un experiment extra que porta ja dos anys que és un experiment de recuperació de corals és a dir
Hi ha unes espècies que es diuen gorgonias que normalment es troba per la pesca, és a dir, la pesca de arrastre la agafa i la porta al port i ja s'ha fet un sistema de recuperar aquesta gorgonia perquè si no mor.
i els pescadors ens ajuden a recuperar tota aquesta gorgònia que s'ha pescat amb la pesca normal, i ara es posarien a les àrees protegides perquè segueixen vivint, però ara en unes àrees que sí que ja no es faria pesca d'arastre. Però la manera com volem definir aquest sistema de repoblació de la gorgònia...
depèn de com muntem la gorgonia damunt de substrat específic perquè li permeti reiniciar el seu cicle de vida. I nosaltres el que fem ara amb un experiment amb els Landers és monitoritzar
una àrea on hem plantat gorgonies i comparem amb les zones que no tenen gorgonies, veure la interacció, veure si les gorgonies sobreviuen i creixen, perquè el creixement és poquet, però en un any, si l'estàs mirant, sí que es veu la seva evolució.
i aquesta informació també ens ajuda a definir molt millor com seria l'actuació en el futur d'utilitzar la gorgònia, que normalment es pesca i moriria. En aquest cas, els pescadors ens ajuden perquè la porten al port i quan tenim campanyes la portem al mar i si ja tenim clar com s'ha de fer el substrat, faríem una recuperació d'aquest animal adequada.
Aquest és un projecte que de fet hem vist també hem escoltat aquí la Randa Mar més d'una vegada que aquests pescadors d'arrossegament que s'emporten aquestes gorgònies que les porten aquí en un espai que es va posar a la confraria i on es fan aquesta
aquest replantament amb aquest substrat i ara entenc que l'estudi és que les torneu a posar en aquesta zona a través d'aquests landers, on es posen els landers també es posen aquestes gorgònies recuperades i posades en el substrat i es fa aquest seguiment per veure que realment acaben de sobreviure i quin creixement, quina adaptació tenen en aquest retorn a mar, eh?
Sí, exact.
i el que hem vist, per exemple, que ja vam fer un an d'experimentació, és que les primeres plantacions que vam fer han sobreviscut molt bé, fins i tot millor del que s'esperaven els científics, i ara, per exemple, amb l'observació que s'ha fet d'aquest any, ja s'ha fet un nou experiment, s'ha fet més orgònies perquè s'ha acumulat més animals al port,
i ara fem un segment del proper any. I la idea és intentar fer aquest laboratori in situ ara en les àrees protegides a través d'aquests landers, on els landers són els ulls, com ha dit Joaquim abans, i poden tenir aquesta informació
in situ de com es fan aquestes actuacions és a dir, normalment si tires una cosa al fons, doncs no es veu però amb les landres el que fem és veure que de veritat això funciona i que no només funciona, que té un impacte en la zona perquè pujar gorgònies en les àrees protegides vol dir que fem una biodiversitat més ampla i una densitat més gran d'aquests animals i que afavoreix tota la vida al voltant
És a dir, s'estan recuperant i a més a més s'estan fent que hi hagi més vida també en aquestes zones protegides. Joaquim, no sé si teniu també d'altres projectes nous que estigueu tirant endavant ara des d'aquí, des del Sarti?
Sí, ara de fet el projecte del que parlàvem actualment, la problemàtica principal de la recerca per projectes és justament que els projectes inicien i s'acaben, però el món segueix evolucionant, els fons marins segueixen evolucionant
i actualment l'única manera que tenim de seguir-los monitoritzant és aquesta observació basada en projectes i en finançament de projectes competitius. Cal esmentar que no ho hem dit, que anem a dir que el lideratge científic d'aquests projectes el porta l'Institut de Ciències del Mar,
on nosaltres el que fem justament és posar la part tecnològica per posar aquests ulls, però tota la part científica de l'estudi bioecològic ho fa l'Institut de Ciències d'Armar. I justament els nous projectes que arrenquem ara ens han de permetre
a dues línies, seguir evolucionant la tecnologia, és a dir, intentar anar cada vegada a fons més profuns, intentar que els equips cada vegada siguin més intel·ligents, que puguin prendre decisions, que es puguin inclús moure's de manera autònoma per cobrir àrees més extenses, de manera que gràcies a aquests projectes la tecnologia pugui avançar i ens permeti, a més a més, seguir monitoritzant aquests entorns.
Entenc que tots van cap a aquesta línia de poder seguir desenvolupant tecnologia que ajudi a fer aquest seguiment de totes aquestes zones protegides i inclús més. Sí, Dan. Dan, digue, sí, sí.
Bé, el que és important explicar és que sempre es busca una evolució de les tecnologies, però en aquest cas fins i tot ja tenim una tecnologia de base dels projectes anteriors i com ha dit el Quim, s'ha d'entendre que això és com una evolució cap a noves eines, especialment per exemple la intel·ligència artificial, que el nostre propòsit
és intentar arribar a tenir quasi, com dir això, un científic ahir al Lander, perquè els Lander en general, aquestes plataformes són tecnologia que es posa durant un any i a vegades no tens informació i la informació que s'acumula amb les observacions no es processa fins que els científics no arriben i és en la mateixa campanya i tot és una mica...
més difícil de fer-lo en una setmana tot el que ha passat durant un any i la idea d'aquests nous projectes és generar aquest afegit a aquestes tecnologies que ja vam desenvolupar en els anys passats de per exemple l'AI intentar utilitzar-lo de tal manera que
arribem a tenir quasi un científic a dins de la plataforma, amb tot el coneixement que nosaltres generem i que nosaltres també programem, que sigui capaç de prendre algunes decisions en base al que s'està observant. Per exemple, si s'ha de comunicar alguna informació, que passa alguna cosa interessant, que sigui la decisió ahí en el lander i que nosaltres ja podríem definir, per exemple, una actuació abans de...
termini en base al que els equips aquests poden veure. És a dir, perquè ho puguem entendre una mica, els landers, com deia abans el Joaquim, i com tu també asseguraves, poden ser com aquests ulls, inclús aquestes orelles que veuen i escolten el que passa a mar, i ara, gràcies a processos com la intel·ligència artificial, el que s'aconseguirà també és poder tenir com el cervell sota l'aigua per decidir i per entendre i processar aquestes dades que s'estan recollint.
Sí, exacte. I la idea és intentar cada vegada tenir més capacitat allà al final de l'observació, que sigui a prop de l'observació i que es pugui prendre decisions en quasi temps real en base al que s'està observant del que...
o podrien ser events que a nosaltres ens interessa observar, o simplement al final, com t'he dit, al final d'un any tu recuperes tot un any de dades. I potser ràpidament, abans de recuperar les dades en cru, podríem recuperar primer de tot una sintesi d'aquestes dades i entendre què passa durant l'any, perquè a vegades en les campanyes, com ha dit el Kimps, estem ahir durant tres setmanes,
I s'han de treure els landers, s'han de preparar i s'han de tornar a posar. I tenim molt poc temps per, de veritat, mirar les dades en cru. I així ja si tindríem una capacitat, un servei dins del lander, ja quan el recuperes seria una sintetisi de tota la informació ja al moment de recuperar-lo.
Doncs amb aquesta última reflexió de com estan ajudant també aquests nous desenvolupaments, per exemple, com l'AIA ha processat aquesta informació, ens quedem. Joaquim del Río, Dan, moltíssimes gràcies per haver entrat avui aquí a la Randa Mar i haver-nos donat a conèixer una mica més sobre aquests projectes que heu desenvolupat des del Sarti i també els que es venen per al futur. Moltíssimes gràcies i fins la propera a tots dos.
Moltes gràcies. Nosaltres encantats de poder explicar una mica tot el que anem fent. Moltes gràcies, igualment.
Aquest 2026 seguirem coneixent mites i llegendes del nostre amant mediterrani. Les d'avui fan referència al cap Norfeu. Això és a dalt de tot del país, ben bé al cap de Creus Oriol. Doncs sí, efectivament, avui encetem aquesta secció de mites i llegendes d'aquest 2026. És la primera que farem aquest any, però això sí, el que no canvia és la persona que ens acosta, aquests mites que ens acosta, aquestes llegendes, que és el Joan de Déu Prats. Joan de Déu, molt bona tarda.
Molt bona tarda, què tal? Doncs molt bé, avui, Joan de Déu, parlarem d'històries, de llegendes del Cap Norfeu. A veure, a mi em sona una mica el Cap Norfeu, però m'agradaria que tu mateix ens el situessis. On es troba això? Doncs bé, dintre de la costa catalana es troba el Cap de Creus. Ja sabeu que el Cap de Creus és el Pirineu que s'enfonsa al mar quan tu estàs a Cadaqués o a Selva de Mar.
has de pensar que estàs amb el Pirineu. I, de fet, com ens deia Hèrcules, més aviat el que va fer Hèrcules, parlant míticament, al cap de creus, és la tomba de Pirene. Pirene és la que dóna nom a la cordillera dels Pirineus. Era una noia que va morir i en Hèrcules, que tenia molta devoció per ella, va apilar ple de pedres...
va fer la tomba de Pirene, que són els Pireneus, i les pedres que els van sobrar van fer cap de creus. Doncs cap de creus és aquesta mena de península que surt de la costa empordanesa, i dintre d'aquesta península encara hi ha una península més estreta, que és aquest cap Norfeu, que té com dos quilòmetres d'allargada, surt una mica per sobre de Roses, el que és la part de baix de cap de creus, per sota de Cadaqués,
I aleshores és un lloc deshabitat, absolutament batut pels vents, on han passat diferents coses interessants. I aleshores ara en podem parlar una mica perquè, sobretot, és un lloc de llegenda. Doncs vinga, som-hi, parlem d'aquestes llegendes. La llegenda d'Orfeu, que imagino que és el que li dona nom, eh? Sí, doncs una mica el seu nom ve d'aquesta mena de personatge grec,
que era Norfeu. Norfeu era un gran encatarinador de la música. De qui ve la paraula Orfeu, per exemple, no? Era una persona que amb la cítara, doncs, podia mansir les feres, podia canviar el curs dels rius, apaibagar l'aigua del mar... Aleshores, encatarinava molt, tenia una música excelsa, increïble.
El que va passar en una ocasió és que la seva companya, la seva dona, va morir per una picada de serp. I ell, que tenia tanta virtuositat amb la música que va aconseguir fins i tot baixar l'Aves...
allà on hi havia el Déu de l'Infern, perquè li permetés, gràcies a tocar d'una forma tan excelsa la música, li permetés tornar de la mort a la seva companya. I va tocar tan bé que el Déu dels Morts li va permetre, però li va dir això sí, no has de mirar enrere,
mentre estiguis al territori dels morts perquè aleshores la teva companya tornarà a aquest reial. I va dir que sí, li va agafar la mà de la noia, van sortir de les ombres de l'infern, però ja quan estaven pràcticament a fora, ella es pensava que estaven a fora, no va poder perdre més temps que girar-se per mirar-la a ella. I què va passar? Que encara tenia un taló a les penombres de l'infern i llavors va ser xuclada un altre cop.
En conseqüència, la seva companya va quedar atrapada a l'infern i en Orfeu es va quedar molt trist, ja no va poder tornar a entrar en aquell territori i es va perdre navegant i viatjant pel món, però amb una gran tristesa. I en una ocasió
passant a prop de Cap de Creus, al Mediterrani Occidental, va haver una gran tempesta, el vaixell on ell anava va naufregar i va tenir sort encara d'agafar-se un escull i poder salvar la vida. El dia següent es va adonar que la Terra estava un parell de quilòmetres d'on era ell, que no hi podia arribar perquè era un mar terrible, i ell estava amb una pedra que ara es pot visitar, que es diu el gat, una pedra que té fisonomia de gat, de l'erosió...
de la tramuntana ha agafat aquesta fisonomia surrealista, doncs amb aquesta pedra, que ara es denomena el gat, doncs ell estava allà i no sabia com sortir-se d'aquell tràngol, i bé, havia salvat la cítara, va començar a tocar d'una forma excelsa, uns sons absolutament meravellosos, i va aconseguir que el Pirineu, en Caterinat, doncs fes aquest...
Aquesta llengua de terreny que faltava fins on estava ell perquè pogués saltar a terra. Del gat, saltar de la roca aquella, del gat, saltar pedra. I aquesta llengua del Pirineu que es va apropar a Orfeu, atret per la seva música, doncs és el cap d'Orfeu. Clar, a mi així ens serveix la música de coses, eh? A mi, ben tocada, a aquest noi, a l'Orfeu li va servir per moltes coses.
Exactament, la música és de totes les arts que et toca abans el cor, entre l'orella ja va la víscera del cor, ja et resbalça, t'emociona, et fa moure els peus
Vull dir que va fer moure el Pirineu fins a Orfeu. I això que em deies d'aquesta baixada als Inferns, que mira enrere just quan encara té un teló que toca a les tenebres, això és com un bar i un fora de joc d'aquests d'ara, que per mitja punteta del peu ja t'anuguen un gol, això és una cosa molt similar.
Sí, podíem fer el mateix símil, no? La companya d'Orfeu era Eurídice i aleshores és una de les llegendes clàssiques del món grec. I tant, i en aquest cap Orfeu, Joan de Déu, també, com no, evidentment, hi ha sirenes, eh? Doncs sí, les sirenes en el territori català estan en aquells llocs una mica màgics, no? I com dèiem, aquest Pirineu que s'enfonsa el mar és un lloc ple de coves
igual que les Illes Medes, igual que el Delta de l'Ebre, igual que el Garraf, són indrets una mica on es barreja la terra ferma i el mar i són aiguabarrejos de sirenes. Aleshores, amb el Cap Norfeu, especialment amb tot el Cap de Creus, hi havia aquestes sirenes. El Cap de Creus continua sent un lloc de...
absoluta reserva marina, en aquell temps dintre de la reserva marina hi havia aquestes sirenes que s'encatarinaven com el que feien sempre, intentar enamorar els mariners, la gent de costa, els pescadors, i amb els seus cans també, com Orfeu, els portaven a les seves coves i després, doncs, elles el que feien era devorar-los moltes vegades. En aquest cas, el que va passar és que...
amb el temps les sirenes van anar marxant, però van quedar algunes, van quedar el que deien les encantades, que ja no encatarinaven la gent de mar, sinó que fins i tot anaven a la gent que anava a missa a Sant Pere de Rodes a la nit de...
de Nadal, a la missa del Gall, elles tenien unes coves a prop de Sant Pere de Rodes també, i llavors allà es posaven a encatarinar els peregrins, la gent que pujava de les poblacions del costat per anar a missa, els baixava fins al cap orfeu, i aleshores allà els petrificaven. I encara hi ha un lloc que es diu la cova de les Encantades...
després tenim unes altres coves que es diuen les del Palagri, i hi ha els Fadrins Encantats, que són dos roques que estan allà al Cap Norfeu, que són aquests dos menes de pretenents que van tenir i que es van petrificar per seguir els cants de Sirena.
És que per força totes aquestes pedres que comentes, eh, Joan de Déu, i aquesta que dèiem abans també de la del gat, és a dir, formes tan estranyes, tan boniques, tan diferents del que podria ser una pedra normal i corrent, amb totes aquestes formes que donen tant per l'imaginari que per força les has d'associar a algun mite d'aquestes característiques.
Sí, amb una mica d'imaginació que hi posis et trobes ple d'imatges i no és gratuït. La tramuntana, els vents que bufen forts, han anat modelant tota una sèrie de posats amb la imaginació de roques que recorden, per exemple, hi ha anàl·ligues, hi ha camells, hi ha un lloc,
passat a Cap de Creus, on hi ha el FARC, que es diu el Pla de Tudela, on és un lloc que diuen que Dalí es va inspirar una mica en el tema del surrealisme a partir de les figuracions que ja s'hi formen. És un pla que és un museu a l'aire lliure d'aquestes menes de símils, de personatges o d'animals petrificats gràcies a la tramuntana. Per tant, d'alguna manera, no és gratuït que un dels indrets
naturals per dir-ho així del surrealisme sigui cap de creus ben a prop de cada que és Dalí que va portar una mica el surrealisme del Montparnasse que era aquesta mena de barri de París on hi havia
tots els grans pintors. El Montparnasse també ve d'una muntanya grega on deien que allà hi havia les muses que inspiraven amb els músics, amb els artistes. Doncs aquesta mena de muntanya de Montparnasse que va acabar a París com a barri de París d'allà, Dalí, va portar aquesta mena de tècnica que era el surrealisme, que era imaginar coses, somiar el món oníric, el va portar precisament a cap de creus a Port Lligat. I no és gratuït,
sinó que allà una mica l'ambient ja suggereix aquesta mena d'invitació a somiar o pintar coses que un no veu davant, sinó que només pot somiar. I per això també aquesta part màgica de cap de creus, que és el surrealisme, gràcies una mica al treball de la tramuntana.
I tant. I ens queda alguna figura per conèixer, alguna llegenda? Com, per exemple, el Bauda Ferreres. Qui és el Bauda Ferreres o què és el Bauda Ferreres? Bé, així dit d'aquesta manera, sembla també com una mica així. I tant, els baus són esculls marins que no sobresurten del mar. Tenim els...
els esculls, que sempre es veuen, i després tenim els baus, que queden submergits una mica i són molt perillosos per la navegació. Aleshores, una mica per sota del Camp Norfeu, davant de les cales que hi ha allà al costat, de Montjoi, per exemple, hi ha la punta de Ferrera, i submergit a l'aigua, a mig metre només, hi ha aquesta mena de bau de Ferrera, que es diuen, on és molt conegut, malauradament,
pels naufragis que hi ha hagut. I, de fet, va haver un naufragi molt important, que això va ser la primera part del segle XX, en què un vaixell que sortia de Barcelona, un vaixell que es deia Fèdom, que era també precisament grec, doncs es veu que el seu propietari, que era el mateix capità, estava arruïnat, no tenia pràcticament carbó per fer la navegació, i va decidir
quan passava per davant d'aquest bau, enfocar cap a ell i avisar la tripulació. Van baixar tots amb barca i va deixar que el vaixell xoqués contra el bau i ell va declarar que havia estat així, que simplement havia topat amb aquesta mena d'escoll i s'havia enfonsat. Quan? Prèviament.
havien fet una explosió dintre del vaixell perquè hi hagués una via d'aigua i després el pretext era que havien trobat aquest bau submergit. La Casa Lloyd, que és una casa asseguradora anglesa importantíssima, va portar els seus agents a investigar i van descobrir després precisament
que havia estat un engany amb aquesta mena de bau, que també hi viuen sirenes, però també hi passaven alguns espavilats que van voler fer naufragar el vaixell i encara està allà enfonsat el que queda, la quilla i alguna part més per als bussejadors, si volen, d'alguna forma recuperar aquesta història una mica truculenta de la navegació catalana. I tant, home, i això no és cap llegenda, això és veritat.
Això és veritat, perquè l'interessant és les llegendes i la història i barrejar-ho. I tant, no, no, sens dubte. I aquí, en aquesta secció, sempre n'aprenem. Parlem també dels grecs moderns, en aquest cas. Bé, hem tingut Orfeu, estem veient també que els grecs són els que van arribar...
per primera vegada a la península ibèrica a través de cap de creu, roses, empúries, que ja en parlarem en el proper programa, doncs els grecs no només van venir en forma de divinitat o de personatges a l'antigó, sinó que també a principis del segle XX, portats per la pesca del corall, la costa aquesta catalana, Pla deia que s'havia de dir la costa del corall, perquè hi havia el corall vermell, que és molt més valuós que el que veiem als mars del sur. Es fan joies, ara en queda molt poc ja, ja està molt protegit,
al...
els mateixos submarins que va inventar en Montoriol eren també per, d'alguna forma, facilitar la pesca del corall. Doncs van venir grecs d'una illa que es diu Simi, que està tocant a Turquia, van venir per fer aquesta pesca del corall i després es va contractar precisament pel tema aquest d'intentar recuperar el ferro dels vaixells enfonsats. I el senyor Contos, que encara hi ha familiars seus a Cadaqués i tenen un restaurant,
es van dedicar a ajudar, en plan escafandrista, a rescatar tot el ferro que era valorat, molt valorat aleshores, per rescatar-lo fora del mar. Per tant, tenim grecs de l'antiguitat, grecs moderns. A l'illa de Simi, antigament, només quan et submergés a molta profunditat, per portar no el corall, en aquest cas, sinó les esponges,
és quan tu et podies casar o podies tenir xicota. Abans no ho podies fer. I també els pescadors de Simi, en una altra illa grega, doncs van trobar una mena, pescant subterràniament dintre de l'aigua, doncs van trobar una escultura submergida, que és la feb d'Anticitena, d'una illa que es diu Aixins, que es pot veure, podeu mirar per internet aquest afeu, que és una escultura increïble i va ser trobada bussejant. Aquí a Cap de Creus...
el que es trobava era el corall i vaixells enfonsats, però té aquesta part una mica mítica dels antics grecs i els nous grecs que van venir a la nostra casa. I tant, una costa ben influenciada per als grecs, aquesta de la zona de Cap de Creus. Avui ens hem centrat en aquestes històries del Cap Norfeu, i com deies, a la propera secció, d'aquí un parell de setmanetes, anirem cap a Roses, cap al Golf de Roses, que també n'hi ha unes quantes per explicar d'allà.
Això mateix, continuarem. Perfecte, doncs, Joan de Déu, Prats, moltíssimes gràcies per atendre'ns, com sempre, aquesta estona i fer aquesta secció tan amena parlant de mites i llegendes del nostre mar Mediterrani. Moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda. Surt el sol mentre està plovent si ens mirem.
Es congela el temps tan rebel i m'obres les portes del cel. El matí m'agrada quan encara no hem dormit i ens esmorzem a poc a poc dins el teu llit. La lluna es posa vermella quan descobreix el teu llit.
Si ens traiem les robes quan tenim superpoders i per una estona som els reis de l'univers. La lluna es posa vermella...
Ara sí, recte a final de la Randa Mar d'aquest 20 de gener del 2026. I com hem anat explicant, els pescadors estan en peu de guerra. Es queixen de no poder complir amb totes les demandes que els fan des d'Europa i asseguren que ja se n'han anat readaptant a tot allò que els han anat demanant.
Ara en parlem anant fins al delta de l'Ebrecel. Sí, Marina, la convocatòria s'emmarcava dins de la mobilització promoguda per la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, que denuncia que el nou reglament europeu imposa unes obligacions administratives impossibles de complir.
Segons el sector, aquestes exigències posen en risc la continuïtat econòmica dels pescadors d'arts menors encerclament i arrossegament, sota l'amenaça de sancions molt greus. Anem a comentar-ho amb Jordi Pitarque, president de la confraria de pescadors de l'Ampolla. Jordi, benvingut a Randemar. Bon dia. Bon dia. Com deia ahir, la flota pesquera catalana se va aturar en bloc. Com se va viure esta jornada des de l'Ampolla? Doncs bé, no?
Malament, malament, perquè està tot apretant massa la gent, apretant massa i, a veure, a les 12 es va llegir un manifest i, bueno, el bon tret era no el que volíem. I ara, avui, han decidit tornar a pescar. Sí. Ahir, què és exactament el que denuncia el sector en aquesta aturada? Volíem fer pesat tot el penj,
I si t'equivocaves del 10, segons la classe de peix era un 20%, les multes eren de 3.000 euros per amunt de cada peix que t'equivocaves. A la mar és impossible pesar-lo el peix. És impossible això. Clar, en el moviment de la barca és impossible pesar-lo. Llavors no pot sortir a la mar en aquestes condicions. També us feien avisar 4 hores abans de l'hora d'arribar, de veritat?
Al principi eren 4 hores, després van ser 2 hores i milla, però també això és innegociable. Aquí no estem a Galícia, al nord, que les barques naveguen un dia, doncs aquí sortim, i com molt naveguen una hora, com molt, com has de avisar, 2 hores i milla abans, que hem d'estar a la mar amb el temps que fa. No pot ser això, no pot ser. Passa coses que no poden ser, tenen això separat.
Sí, perquè clar, si això hagués tirat endavant, hauria suposat que molts pescadors no haguessin pogut seguir igual, no? A veure, si això s'hauria tirat endavant, hauria tocat estar parat fora del moll, esperar que passin les dues hores i mitja de pescada al final, i dues hores i mitja allí parat. A veure, si es calmeta, és un emprenyó, però si hi ha mal temps, és un emprenyó i a perill de prendre mal. No és assegible.
Ja, ahir a la tarda es va dur a terme una reunió, no? I a terme d'esta reunió s'ha decidit que avui sortia a pescar. Sí, ahir a l'esquadre de la tarda a Madrid va haver-hi una reunió amb el ministre i, bueno, mos va treure hasta... S'ha pesat el peig igual, però no et denuncien si t'equivoques. Arriba en terra al vent i després va tornar a enviar a Madrid amb el peig real...
de cada classe de peix que portes. I esteu contents en el resultat d'esta reunió? No, ni puta. Ni puta, perquè tu has de fer l'ordenador igual. Has d'enviar-ho tot a Madrid, has de prendre un munt de rat o un ordenador, quan nosaltres som pescadors, no som oficinistes.
Demanàvem, demanàvem, perquè ara ja s'ha decidit tornar a la mar, a partir d'aquí demanàvem. I què és? Quin és el que demaneu? Demanàvem no pesar el peix.
A arribar a terra, portem esta classe de peix l'altra, tal com estava abans. Si no portaves més de 50 quilos de peix, no ho havies de ficar. Després de vèncer, apuntaves tot, però això ho pots fer a casa, i a casa canvia la truita. A apuntar-ho a la mare, a apuntar-ho a casa, és de prendre una hora sense mirar de vent en la barca, apuntant, perquè no en sabem tant, de fer anar tot aquest munt d'aparatos.
A casa assegut, a la taula ho pot ser bé, però per la mar no, i ara t'ho toca fer igual per la mar. L'única diferència que hi ha és que no et denunciaran, però bé, està així, ja. Clar, perquè a part, vosaltres quan arribeu, vull dir, a la llotja ja ho pesen tot, no? Tot el pes se pesa, tot el pes s'envia a Madrid, tot el pes, tot. Ja ho saben, sí, quan acabes de vendre ho saben, tot el que t'ha acabat.
A partir d'aquí no em calia tant, però bé. Clar. I també el que la vostra queixa, Jordi, és que no s'ajusta, no?, la legislació, el que volen les normatives, no s'ajusten a la realitat que viviu altres. No, ni mucho menos. Ni mucho menos. No, no. Aquesta gent mos tracten a tots com si estiguessin fora del làndic, i aquí el Mediterrani és totalment diferent, i més el pesca de baixura. Aquí, aquí, a veure...
Vas detrás de la molla a pesca, no vas a 20 milles en terra. Pesca és, què vols que et digui, a 2, 3 milles, 5 milles, estàs detrás del port mateix. Allà a l'al·lat diu, d'acord, però aquí no ens poden ficar tots al mateix sac. Ja, claro, cada realitat, cada territori té la seva realitat. Canvia molt de pesca allà, pesca aquí.
I s'hauria d'ajustar, no?, una mica, clar, la normativa. Ho hauríem de fer diferent, i aquí ve tot. La Unió Europea diu això, i per a tots el mateix, i això no pot ser, no pot ser. No pot ser, però és. Però és, sí. És el problema. Sí, sí. En aquest sentit, us heu sentit acompanyats per l'administració en la vostra lluita? A veure, mos apoia tot Déu, o per almenys te ho diuen. Però a l'hora de la veritat, l'excusa sempre és molt bonica.
La Unió Europea no pot ser, sempre ens hi ha una excusa que la Unió Europea, i no està clar això. Clar, i ara diguéssim que ja s'ha aturat, perquè si a la reunió ja han sortit en què no us denunciaran, però ho heu de pesar igual, i avui han dit a tothom a pescar, vull dir, s'ha aturat o això encara està en marxa, la lluita en defensa contra que no esteu d'acord? Encara està en marxa la lluita, encara.
ara t'enganyé el dia. Crec que el dia 26 torna a una altra reunió, a veure com quedarà, però, de moment, hi ha porcs que volen anar a pescar i, si hi ha algú que vol sortir, llavors ja s'embolica el credo i tot deu a la mar. L'ampolla ha sortit avui? No, hi ha molt, molt temps de sortir. Ah, bueno. Però, oi, si ja s'ha fet bona hora i s'ha volgut anar, els que s'ha volgut anar s'han pogut sortir. Hi ha molta gent que voldria continuar la huelga, però, clar, n'hi ha molta que no, llavors...
Clar, clar. Vull dir, al final això i les persones... És la vostra feina, viviu d'això, no, Jordi? Vius d'això, no ho som. Nosaltres oficinistes que fas anar l'ordenador o el telèfon aquí, surts a pescar. Surs a pescar, no surts a manejar aparats.
I a part que, clar, el sector primari, tant pesca, paixeria, tot està... És molt delicat perquè no hi ha relleu generacional. I a part, si fiquen encara més traves, més burocràcia, és que el sector s'ha perdut. El sector s'ha perdut. Si no se baixa gas i mos deixen una mica respirar, doncs ho alca en terra. Tot són protestes, tot són... A la mar, a Cardenas, i cada dia ho tens més complicat per anar.
A veure, ara això. Els d'enviar cada dia 8 mensatges a Madrid. A veure. Vull dir, ja ho feu, eh? Anem a pescar. Anem a enviar mensatges a Madrid explicant... No ho sé, no ho sé com acabarà. A veure si podem aconseguir alguna cosa més.
Ja, clar, perquè t'anava a dir, això normalment se porta de casa, se veu a casa, no? I si veuen que el pare està en mal de caps i patint el pare pescador, doncs el xiquet que potser en altres circumstàncies ho hagués continuat, ara dirà, pera què? Ara no, ara no. A veure, aquí a l'ampolla som 13 larges.
De les 13 barques ja en dono 3 nois joves. A més, d'aquí 5 o 6 anys no queda ningú, ja tot deu ser per jubilar. Clar, és que és això. La gent ja, els pescadors ja són grans, eminentment, no?, se jubilaran i no quedarà ningú. Tot deu esperar poder arribar per a jubilar-se perquè cada dia hi ha més problemes, però ja m'anem d'aquí.
Clar, i apareix que, clar, sumat la burocràcia, que és una cosa que has de fer per l'ordenador i no tothom està acostumat a treballar a l'ordenador. Jo no tinc ni idea de com va, perquè m'entenguis. Ja, ja. Te ho expliquen, però, bueno, ara et perdonin les denúncies, que és molt, és molt, no és poc, és molt, perquè qui més qui menys s'equivoca, i això de pesar el peix, llavors s'equivoca tot Déu ja.
No a la marra es pot pesar el peix. Clar, però això, aquesta normativa de pesa al peix, almenys no us denunciaran, però de pesau ja ho heu de fer ja? Sí, sí, sí, cada dia. Tot el peix que portes ho has d'enviar a Madrid, aproximadament en el pes que hi ha, i l'avantatge és que, bueno, m'he equivocat, del 25% no et denunciaran. D'acord.
I després de vendre, quan tornem via a Madrid, el pes real que portaves. És que no té cap tipus de sentit, no? No, perquè quan ho peses a la subhasta ho envien tot directament a Madrid i a Barcelona. La Generalitat s'envia tot a l'acte. Quan acabem de pesar que tanquin la venda, s'envia tot a l'acte. Podem saber de totes les barques el que hem agafat.
Clar, és que tenen la comunicació dos vegades i la primera, clar, ja saben que pot ser fallida perquè a la barca no hi ha certesa. No, claro. Ells volen saber tot el peix que agarrem, però la veritat ja ho saben, ja ho saben. El peix que agarrem que se'ls ho envia, quan s'acaben les subhastes se'ls ho envia, llavors ho has d'enviar tu altra vegada, és que...
Massa papeleo. Si no som nosaltres de pape, som de pescar. Ja, ja, clar, evidentment. És que això el que provoca és... Hau de portar un ordenador, un portàtil del barco? Sí. I si no va al portàtil no pot sortir a la mar? Ja.
Si el matí a l'obrir marea, el portàtil falla, no pots sortir a pescar. I això, si estàs en la sàpiga calada, doncs tu mateix, com no has d'anar a la busca. I la connexió a internet a la mar com és? Aquí a la moreta, mentins, però si vas apartat d'encarra, doncs mentins. No ho pots enviar, no ho pots enviar. Hi ha puestos que no hi ha cobertura. Ja, clar.
Vale, vale, vale. Llavors, Jordi, descontent, no? Totalment, totalment. S'ha aconseguit una miqueta, però no n'hi haurà prou en aquesta miqueta, s'ha d'aconseguir més fàcil. S'ha d'aconseguir més fàcil perquè, a veure, no... De moment, malament encara.
Sí, sí, vull dir, la lluita no s'ha acabat ni molt menys, i és que és això que fa perillar el futur de la pesca als ports catalans, al port de l'Ampolla. Si ara donessin desguatxos, no em quedarien de barques. No em quedarien, que la gent està farta de tants problemes per anar a treballar. Ja, ja. I estem parlant que, clar, de cada espècie heu de pesar, i que igual d'una espècie deixeu un peix. Més vol tirar-ho a la mar.
Sí, sí, sí. I segons el que portes, més vol tirar-ho a la mar i t'estudies embolit. Ja, ja, ja, ja, ja. Bé, Jordi, hem donat un punt de vista a nosaltres des de la confraria de pescadors de l'Ampolla. Ja està claríssim que el sector està patint i molt per aquestes polítiques que us envien. Bé, al final, el que reivindiqueu, que us les fan des d'una oficina, no?
Sí. Davant de l'ordenador. Ho he sentat a una cadira, a una oficina, i no és així, jo. No és així. Que vinguin un dia en una barca i sabran tot el que hem fet. Doncs sí, totalment, totalment. Almenys sabrien la realitat que hi ha aquí. Sí, sí, sí. Doncs bueno, Jordi, seguirem pendents del tema. Moltíssimes gràcies i molta força. Vinga, moltes gràcies. Adéu.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. I ara arribem al punt final de la Ronda Mar d'aquest dimarts 20 de gener del 2026. Nosaltres hem de marxar, ho deixem aquí, però tornarem demà com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
T'estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cost ser estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot. Que la vida sempre és un absurd.
és la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les farts siguin el fan.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Bona tarda, són les 6...
Us parla a Tero Ortega. Les banderes institucionals a Tarragona de l'Ajuntament uneixen a mig pal avui en record per les víctimes de la tragèdia ferroviària d'Adamos. La ciutat s'assuma així els tres dies de dol decretats oficialment fins al 22 de gener arran de l'accident que ha deixat de moment 41 víctimes mortals. Miguel González...
La investigació tècnica entorn l'accident dels dos trens d'alta velocitat ha trobat indicis d'una ruptura o alteració del carril pel qual discorria un dels convois. El Ministeri de Transport ha subratllat que encara cal determinar si la ruptura és causa o conseqüència del descarrilament.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, l'enginyer de camins tarragoní Ramon Joanola ha apuntat que en diversos punts de l'estat les línies ferroviàries estan tensionades perquè hi circulen molts trens fruit de la competència del mercat. Això cal sumar-hi els convois low cost, que diu, produeixen més vibracions en circular.
Les companyies, a l'entrar en competència, tensionen més les línies perquè hi ha molts més trens que circulen i, a més, col·loquen uns trens de baix cost. És a dir, que les línies de ferrocarril on hi ha competències estan tensionades perquè circulen molts més trens. Això per un costat. I per l'altre costat, al reduir les tarifes, al reduir els preus, els bitllets, les tres companyies, l'Espanyola...
La italiana i la francesa perden molts assenyers. Per reduir aquestes pèrdues el que han fet és intentar reduir costos. Hores d'ara s'han presentat 43 denúncies de desaparició de persones que viatjaven als trens accidentats. El Ministeri calcula que l'alta velocitat podria tornar a estar operativa entre Madrid i Andalusia el 2 o el 3 de febrer.
La Cambra de Comerç de Tarragona tanca un 2025 extraordinari en tots els àmbits i es planteja unes previsions ambicioses per enguany. La presidenta de l'Ens exigeix el desplegament del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona. La Iatea Núñez. Laura Roger confessa que el que més amoïna actualment la Cambra és la demora en l'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona.
Roger dubta que els deures estiguin fets l'any vinent coincidint amb l'arribada de les eleccions municipals i lamenta que aquesta situació comporti una limitació i una manca de planificació. Asegura que tot plegat ha provocat que moltes inversions s'hagin perdut i defensa que el POUM és imprescindible per créixer i atraure nous talents.
Com ja sabeu, a la Càmera de Tarragona hem defensat per activa i per passiva la necessitat de dotar-nos com més aviat millor del POUM, que ens resulta imprescindible per créixer, atraure talent, inversions, crear sol per gaudir de més habitatge social i garantir així la competitivitat de les empreses i el benestar de les persones. Passen els mesos, els terminis es van demorant i l'any vinent tenim eleccions municipals.
Dubto.