Masia. Vindrà tota la família, així que espero que facis cap aviat. Ja saps que dona molta feina i ton pare i jo sols no podem. Bon dia, mare. L'Edmond sempre s'havia preguntat què li havia fet a la seva mare perquè fos tan freda amb ell. D'acord, i seré a veure a les 10 del matí. Molt bé. Adéu, que vagi bé. Adéu, mare. Ni tan sols li havia donat l'opció de poder decidir. Diumenge hi ha un dinar. Vine. I prou. Tenia ja 38 anys. No era un nen.
I vindrà tota la família. Ah, la família. Se'ls imaginava cada un d'ells dins una caixa negra oberta per davant, com un televisor dels davants. Per darrere hi sortia cada membre com una titella, amb els fils que penjaven clarament. Hi estaven el pare, la mare, la seva germana, l'àvia, els tiets i els seus cosins. En total, eren nou. No eren molts, però suficients per amargar-te la vida.
La mare era alta com un Sant Pau i prima com un filferro. En canvi, ell era menut i rodonet, com la punta d'un calçot. Per això i per molts altres motius, sempre havia pensat que no era fill seu. El pare no obria mai la boca, però quan venien els tiets i els cosins, jugaven a fer la família perfecta. El diumenge va arribar la Masia a les 10, puntual com un rellotge suís.
En ple mes de desembre abans feia més fred, va pensar. I la boira? On era? Com enyorava la boira de les terres de Ponent. Aquella manta blanca ja feia anys que no era la mateixa. La mare, quan el va veure entrar per la porta, va fer una mena de somriure còmic. L'Edmond, en un primer moment, va sentir que potser era d'alegria. Però després la va veure mentre girava el cap en direcció a la cuina com li canviava el semblant.
I va tenir clar que era un somris de repugnància. El pare, assegut a la seva butaca, simplement va aixecar una mica la barbeta i li va dir... Ep, noi, com anem? Bé, pare, va contestar. Anar fent. Però què hi feia, allí? No tenien res de què parlar. La Rosa avui no podrà venir, va cridar la mare des de la cuina. Diu que es troba malament. Sempre està malalta, aquesta xiqueta. No sé d'on ha sortit.
Ah, d'acord. Espero que no sigui res, va contestar l'Edmund amb la clara idea que la seva germana s'havia escapolit d'aquell dinar. Va pensar que ell també volia escapar d'allí. Va treure el cap dins la cuina i va murmurar. Vaig a fer un tomb al tros.
A quina hora vinc per començar a fer els calçots? Quins calçots? Va contestar la mare mirant-lo com si fos un dement que no sabia què deia. Avui hi ha escudella. A la una com a tard et vull aquí, que arribaran la resta i a la taula no s'espera ningú, d'acord? L'Edmond ni tan sols es va estranyar d'aquella resposta. La mare estava cada dia pitjor del cap. D'acord, mare, li va contestar amb una fingida indulgència i va sortir per la porta.
Feia més fred que quan havia arribat, però un sol imponent el va ensegar. Va començar a caminar mirant a terra, aquella terra que tan estimava sense entendre el perquè, si només en tenia mals records. Va enfilar per un camí i es va trobar rodejat de metllers i oliveres. I es va sentir a casa, a la seva llar, la de debò. Allí, en aquell entorn natural, sempre se sentia protegit. Va aixecar la mirada i es va sentir el gebre a la cara.
Va agafar aire pel nas, estava glaçat, i li feia mal quan hi entrava. Va tancar els ulls i tot d'una el va envair la felicitat. Va tornar a respirar a fons, va obrir els ulls i llavors va ocórrer el miracle. La boira s'anava instal·lant. Baixava un tel blanc del cel que l'envoltava i de cop no veia res més enllà d'uns metres al seu voltant. Estava com dins un núvol.
i va notar com els ulls se li omplien d'aigua. Es va quedar quiet, mirant en Badalit. Va estirar el braç, semblava que podia tocar la boira. Era tan espessa que fins i tot semblava que la podia mossegar, com si fos un terrors de sucre gegant. Va girar-se cap on se suposava que estava la masia, però no la veia, i va pensar que no la volia veure.
La distància fins allà se li va fer incalculable i va sentir que allò era el seu passat. Va tornar a girar sobre si mateix i va mirar endavant. Tampoc veia res. La respiració era més ràpida. Treia baf per la boca i la va començar a obrir i tancar com quan era petit i jugava a fer veure que fumava. Tot era blanc altra vegada. Li va representar el seu futur. I va tenir por.
Va fer unes quantes passes endavant i va donar-se un cop amb una branca de matller que quasi li treu un ull. Va girar altra vegada a poc a poc sobre si mateix i es va adonar que ja no podia veure l'olivera d'on havia acollit un dels seus fruits feia només uns segons. Va pensar, només tinc aquests pocs metres quadrats al meu voltant quan avanço. L'espai avança amb mi.
No veig res enrere. Tampoc veig res endavant. Només veig aquest trosset minúscul que és el meu present. I va somriure. Es va quedar una bona estona a peu dret, pensant en tot el que havia estat la seva vida. La seva mare volia un noi alt i guapo i havia sortit simplement ell. El pare volia tenir un hereu que continués portant les terres i va sortir...
Només ell, que no servia per aquells menesters. Sempre havia pensat que els havia fallat a tots. Però en aquell moment tan íntim, quan es va sentir com si estigués completament sol a tot el món, per primera vegada a la vida va descobrir que s'hi sentia còmoda, segur, no necessitava més i no volia tornar enrere, ni tampoc li preocupava mirar endavant.
Va tornar a tancar els ulls. Va agafar novament aire pel nas omplint els pulmons i el va deixar anar per la boca suaument mentre alçava les pestanyes gebrades i veia com la boira anava desapareixent. Claraboira
De Susanna Estallo, amb les veus de Josep Maria Pinyol i Xesca Arques. Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Tarragona Ràdio et desitja bones festes.
No, don't get stressed, it's going to get figured out. Oh, deep conversation that no one put out. Hail a strong father and a determined mother. Oh, that's why some nights we try to kill each other. But you know it's always love.
Fins demà!
Tarragona Ràdio, al 96.7 FM. Per tu, no sóc un dels teus amants, però creu l'Himàlaia per tu, i robaré 12 diamants, un per cada lluna plena per tu.
Jugo anous amb el perill Ballo sobre l'ava per tu Aguantaré tota la nit Sense dormir El que jo vull és cantar
Per tu. No seré mai un esclau, però guanyaré la guerra per tu. I lluito fins l'última sal amb les apostes en cor.
Més enllà, més amunt, jo voldria seguir-te. Més enllà, més amunt, al costat del salvatge. El que jo vull és cantar.
El teu cos et demana ballar però tens els peus lligats. Els teus ulls et demanen brillar però sempre els tens
Tu sempre has callat, els teus dits et demanen tocar, però has tancat les mans. Nena, ara pots canviar-ho tu, no ho deixis passar.
I no ho pots deixar escapar. Creus que val la pena quedar?
Fins demà! Fins demà!
On a late night, on a late night When the moon is blinding In a plain sight, plain sight Like stars in hiding Do it by burn on, on Put two and two together Forever we'll never change Two and two together we'll never change Nobody sees Nobody knows
Bona nit.
Música Música Música
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
La Millón Música a Tarragona Radio. No quiero robarte el corazón. Yo no quiero que llores por mí. Cuando
Fins demà!
mis huellas el viento las borró tan solo quiero tu calor cuando brilla el sol te recordaré si no estás aquí cuando brilla el sol olvídate de mí cuando brilla el sol te recordaré si no estás aquí
Cuando brille el sol, olvídate de mí. Yo no quiero que me des tu amor, ni una seria relación. No quiero robarte el corazón. Yo no quiero que llores por mí.
Y ahora préstame atención. Tan solo quiero tu calor. Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí. Cuando brille el sol olvídate de mí. Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí. Cuando brille el sol
Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí. Cuando brille el sol, olvídate de mí. Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí. Cuando brille el sol, olvídate de mí.
Cuando brilla el sol, olvídate de mí. Cuando brilla el sol, te recordaré si no estás aquí. Cuando brilla el sol, olvídate de mí. Cuando brilla el sol, olvídate de mí.
Bon Nadal, Tarragona Ràdio.
Ens anirem aquesta nit, viatjarem dies i anys, el nostre somni és infinit. Ara que tot va bé, obrim l'espai, seguim l'instint,
viurem tots els plaers aquesta nit. Petites llums guien a les fredes nits com paraules senzilles i diferents. Sempre que véns, sempre que véns,
viatjarem dies i anys els nostres somni els nostres
Una no hi pot faltar mai el temps d'obrir tots els secrets d'aquesta lluna de colors.
Sempre que vens, sempre que vens. Junts omplirem aquest Nadal. Viatjarem dies i anys, els nostres somnies no.
Viatjarem dies i anys, el nostre somni, el nostre somni és infinit. És infinit. El nostre somni és infinit.
El nostre somni no té fi, junts omplirem aquesta nit. El nostre somni és infinit, junts anirem tot a cenir. El nostre somni no té fi, junts omplirem aquesta nit.
Oh, holy night, the stars are brightly shining. It is the night of a dear Savior's blood. Oh, yeah.
Gràcies.
Fins demà!
Divine Oh night When Christ was born Oh night Divine Oh night Divine Divine
Bona nit.
Divine Divine Divine Divine Divine Divine Divine Divine Divine
Fins demà!
Tot l'equip de Tarragona Ràdio et desitgem bon Nadal i molt bones festes. Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Sábado noche, diecinueve ochenta. Tengo bebida fría en la nevera. Luces neón por toda la escalera. Toque de glitter chupito de absenta. Y me pongo pibón. Pues ya esta noche pasa el monte tú y yo. Gotas de toche pa' que huela mejor. Y se va calentando el ambiente. Yo te busco contra toda esta gente.
Tu boquita de fresa, mi mojito de menta, las cosas bonitas, al final se encuentran dos trocitos de fruta, si quieren se disfrutan, te invito a mi fiesta, en mi casa la una. Noche ochentera, toda la noche entera, hay una cola que te da, pero...
No haremos como en Las Vegas, lo que pasa aquí, aquí se queda. La policía en la puerta, pero nadie nos va a frenar, no.
Fins demà!
Bona nit.
Tan lluny de les estrelles me fan sentir tan menut, però si ets aquí a la vora no hi ha nano més forçut. I és que sóc un somni atroït, és que els meus somnis són gegants, només tu me'ls poses a tocar de mans. Si ets tu, deixo de ser un poruc, la vida em parla sense vots. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Sóc un dimoni sense foc si no ets tu. Oh, oh, oh.
Bona vida en este club
Les miseries que la vida les ha de passar el mateix, calgui a parcer la ferida per aprendre el fin civil. Però si ets aquí a la vora, l'home o el món torna a mesclar, no hi ha clava que m'atura al teu costat. Només tu omplis el cor de llum, de les tristols et farem fons.
Fins demà!
Bones festes. Tarragona Ràdio.
Rezo a la moreneta que tot ens vagi bé. Junts farem fugir les penes com el timbaler. Sé que estem destinats com el Trump i el Gaudí. Junts veurem acabar la Sagrada Pam.
Jo abans ovella tot negra però amb tu veig la llum. Som com un ball de diables amants entre el fons. Em sento com una enxaneta amb el braç en el cel. Només vull despertar-me i que tot sigui real.
Amb espardenyes de vetes i un bon porró sota el braç. Jo et cantaré caramelles sortint de l'arrasmetat. Passarem les matines al forn que tot poble hi ha. Mai he vist coses tan dolces en temps per sucar-hi.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio et desitja bon Nadal i Felis Any Nou. Vull un Nadal tot blanc de niu. Com cada any el desembre. Ens acosa.
i potser faràs balanç i et proposaràs per l'any que arriba ser millor que abans i quan toquin les dones
Serà que em queda gra que et queda a taula. És molt un desig. Que cada nit sigui la nit més feta. I aquest any no pot dir pau a tot amor. Que cada nit vegi sota el set.
Llargues nits de fa sempre, de farina els portals, a la negra nit i alt.
Es quedarà tota la nit.
Necessi sota una estrella. És un desig i el volem per a tu.
Fins demà!
Para que todos los días sean Navidad Para que cada deseo se haga realidad Para que el mundo sonría al despertar Para que se abra la puerta y no se cierre más
Bona nit
Bona nit.
Bona nit.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrar des d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Comptes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith. Convidats d'hivern. De Xavier Ferrer. Amb la veu d'Antònia Sabaté.
L'hivern ja és aquí. La tardor s'ha extingit de forma inexorable, esborrant els marrons, ocres i vermells de boscos i camps i deixant sense compassió els arbres pelats de fulles seques. Natura decadent. És temps de nits llargues, fosques i feixugues.
L'hivern arriba acompanyat del senyor Faret. Perbut i abrigat fins a les dents, es dirigeix amb passes lentes i vacilants cap a la casa, per ageures i fer-nos companyia a la vora del foc. No ve sol. L'acompanya el senyor vent. Zuuu!
lleuger d'equipatge i bellugadís, que ens sacseja i es remou sense fi. Ha travessat mil muntanyes, valls i contrades fins venir a parar a casa nostra per acaronar-nos, Fidel, el seu esperit vital i restar amb nosaltres, si bé no pot parar quiet.
A darrere seu arriba la senyora neu, blanca, fràgil i impoluta, que cobreix tot el que troba al seu pas i amb blanquina al jardí.
Unes flors que despuntaven apareixen ara cobertes de neu i gel, deixant un paisatge fantasmagori i meravellós que ens aconvoiarà als llargs dies hivernals. Un cop reunits els tres, els convidem a compartir la calidesa de la llar i els animem a celebrar l'arribada d'un nou any i afegir-se a la nostra festa farcida de cançons, nadales, riures i festejos.
I restaran a casa, a racer, comprometent els seus quefers.
L'hivern és temps de trobades i reunions familiars, de bones menges, d'emocions, d'esbocades, en retrobar-nos tots junts abans d'emprendre nous camins, noves aventures i descobertes. Un nou any ens espera. Ara ells, els tres, ens segueixen i prenen part de la nostra felicitat.
Passats els dies, quan la primavera començarà a despuntar, la primera que se n'anirà serà la senyora neu, seguida del senyor fred. Finalment, el senyor vent, en la seva solitud, s'acomiadarà espontàniament, deixant-nos la senyora pluja, plorenera i insistent per encetar una nova estació.
Convidats d'hivern, de Xavier Ferrer, amb la veu d'Antònia Sabaté. Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el Pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona, per una ciutat més neta, eficient i sostenible. A Salou, cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí, la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recórre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics.
A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho. Salou et desitja bones festes. Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ania Salou i a l'Ania als prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Tarragona Radio. Bon Nadal.
Gràcies.
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràdio. Vaig sentir el teu perfum abans de veure't. Corria al carrer avall.
Hi ha coses que no trobes mai el moment per dir. Si no les dius, tot una vida te'n pots penedir. Escolta, Marieta, ja sé que tens pressa, sé que el temps potser t'ha canviat. Però un cop al dia m'és imprescindible. Tancar els ulls i somiar que estic canviant.
No esperava res millor que el teu somriure i una mirada de complicitat.
Escolta, Marieta, ja sé que tens pressa i que el temps potser t'ha canviat. Però un cop al dia n'és imlescindible. Tancats, sols, ja estic.
Deixa-ho pensar la que pensaves, que no em volies ni estimaves. Secrets que guarda el destí. Tots dos en dits pel vent, destí a l'infinit. Somiant que estic amb tu.
Fins demà!
Fins demà!
Guanzucu, menju, menju, no buppa de. Sempa cazucu. No, vigilo i vues el picà. Guanzucu, zucu, guanzucu. Miam, miam, miam, miam de frutta. Guanzucu, ai, ai, ai. Sempa cazucu.
Viu el Nadal amb Tarragona Radio. Aquí és Nadal, ja estic content. I was born in a thunderstorm I grew up overnight I played alone I played on my own I survived
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No hope just lies when you're taught to cry in your pillow. I'll survive. I'm still breathing.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.
Gràcies.
Fins demà!
Ara que ens costa tant trobar un forat per veure'ns Ara que costa tant oblidar que ens hem fet mal
Ara que costa tant riure fort sense sentir que t'hi va el cor. Vas i obres la porta i tot és fort. I és Nadal.
I em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tan se val. I brindem per nosaltres i els de dalt. I ara som a taula i tothom parla a la vegada. Us miro un per un.
El tieta amb la forquilla pica una copa de vidre i explica alguna història que entre allà grimes per riure. I és Nadal i em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més.
I brindem per nosaltres i els de dalt. I reconec una llum diferent que travessa el menjador. Tant de bo es quedés eternament o almenys fins que s'adormi
I em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tan se val. I brindem per nosaltres i els de dalt. I és Nadal. I em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé.
Per nosaltres i els delars. I brindem per nosaltres i els delars.
Quan la gent s'afanya pel carrer, quan s'encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa. Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les
porta a vora el foc, el pensament d'altres temps millors. I els carrers encalanats amb els llums de colors fan sorgir entre els meus
Estirat sobre un jardí de neu, faig dormir les mans dins de l'abril. Miro cap al cel i el veig tremolar com un...
Tirem pedres a tots ens fa nou.
I els carrers engalanats amb els llums de colors fan sorgir entre els meus records d'anar Tants desitjos de prosperitat
Tant de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.
Ara que ja ha arribat porta vora el foc, el pensament d'altres temps millors. I els carrers engalanats amb els llums de colors van sorgir entre els meus records.
Bon Nadal, Tarragona Radio.
Fins demà!
¿Cómo sucedió? No sé Si en mis planes no tenía enamorarme Pero yo te vi tan sola Y como yo vine sola No lo pensé Y decidí acercarme a ti
No supe por qué tú eres como yo. Te gusta bailar cuando suena el dembow. La noche está buena y bailando contigo se pone mejor. No supe por qué tú eres como yo. Te gusta bailar cuando suena el dembow. La noche está buena y bailando contigo se pone mejor. Salí pa' la calle sin rumbo. No estaba mi plan, enamórame de ti. Pero no pasó ni un segundo. Entraste a mi mundo.
Canta el color que otra vez se empieza. Lo supe porque tú eres como yo.
¿Cómo sucedió? No sé Si mis planes no tenía nada
Y decidí acercarme a ti Lo supe porque no eres como yo Te gusta bailar cuando suena el dembow La noche está buena y bailando contigo se pone mejor Lo supe porque no eres como yo Te gusta bailar cuando suena el dembow La noche está buena y bailando contigo se pone mejor Aragona Radio
Ja no ens passa i no ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podies ser. Tot això no ens passa, tampoc improvisem a l'avant.
I ja veurem la sala al tren de Glasgow. Va ser un joc de nens, no fem ni un pas en fals. Planifiquem, no ens arrisquem i que no ens passa. Ningú no ens va avisar. Va ser un dia per l'altre que ho vam trobar a faltar.
Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem fer plaçarell. Abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell i el mal cafè.
Per què no ens passa? Ningú no ens va avisar que tot això s'enoneva, que tot era mentida. La vida era el que venia just després.
Ja no ens passa, ja no sortim de nit, que l'endemà no som ningú. I el dia que sortim cantem d'anar allà al mig, que ja podríem ser dels pares d'algú. I això ja és massa, ja no ens creiem a cap dels que crieu saber el camí. Que no hi ha un pan de net, però quan va i us enxampen res, aquí tothom es fa el sorpresa, el fin de fer punyets de tots, que ja no ens passa.
ningú no ens va avisar que tot això se n'anava que tot era mentida la vida era el que venia just després Tarragona Ràdio Bon Nadal
La brisca, la mona i el mantider. La gilda, nos basques de Can Vallès. La vida al final és un panallet cacaulat calent. La muraneta és sexy.
I tu què prefereixes? Ganivet o nevalla, es perdenyo sandàlia, seu guardiola ho miro. I tu què prefereixes? Ganivet o nevalla, es perdenyo sandàlia, amo sense mitjolos.
No hay más que hablar Ya nunca había una carta más sobre la mesa Y aunque nos pesa es la verdad Rompiste todo en mí Pero me acostumbré nunca a buscar las piezas que perdí Tú te quisiste ir, fui yo quien se quedó Si nadie te obligó porque ahora vuelves a mi puerta Con la certeza de que sigue abierta
Bona nit.
Ya no tiene sentido que me hagas promesas Que sé que no vas a cumplir Ya no vas a verme llorar Como la última vez que te vi Y aunque tú quieras insistir No queda nada más que hablar Tú te quisiste ir Fui yo quien se quedó Si nadie te obligó Porque ahora vuelves a mi puerta Con la certeza de que sigue abierta
Fue tu decisión, montar tu vida en ese avión. Tengo testigos, me convertiste en tu enemigo. Si hay tantos peces en el mar, hoy por qué vuelves a buscar algo conmigo, si ya sé pleno estar contigo. Porque mientras tú, me dabas diez vueltas al mundo, yo malgastaba los segundos, dando mil vueltas en la cama.
Fins demà!
Bon Nadal. Tarragona Ràdio. Un abric ben groixot a una bufana. Uns peus per dormir.
Pels andes a l'armàrica Ja tens aquí
La taula és gran, com més serem millor. Un jersei fet de llit, mitjons d'estelles. Un nas envermellit, rotons als ulls de llum. Els teus dits froteruts, portals i uns guants. I un obric de desitjos que batallaran
Fins demà!
Gràcies.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bones festes. Tarragona Radio.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràdio. A l'altra banda del mirall Algú respira un bruit d'oxigen que he oblidat Mentre travesso amb un putó El treu al coll d'una camisa de cotó
i segueix sonant a la finestra i en programació constant, no dic que no. Soc tripulant del Palmajor, tal un que passa que me'l mira a l'horitzó. Saps que la son fa uno de pat,
Jo una estació, una pressa, viatge, em s'he ratat. Tinc punts de llibre per fixar-me al pensament. Sóc el costum d'un animal de cos present. I encara penso la revolta concreta del meu dia. La veritat són els motius que vam sopar. La mentida d'un got de plàstic a la mà.
És veritat que jo només respiro dins d'una cançó. Diminutius per fer menys mal a les estrofes de la premsa elemental. Qui renta els draps si mai no plou? Va ser primer la solitud o potser l'ou?
Queda ben cert que posaria els peus al riu, però està prohibit dins un sistema productiu. I encara busco la regó concreta del meu dia, que de veritat són els motius que vols superar.
Que veritat són els motius que vam sopar.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, bescanviable per a entrades d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recórre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Fil, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització, amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu acte.