Música
Deixem ara els esports i anem un altre cop a submergir-nos
al nostre mar, al mar Mediterrani,
perquè aquest diumenge dues platges de Tarragona
prohibien el bany per la presència de dragonet blau.
Es tracta d'un animal molt petit, de color blau,
com bé diu el seu nom, i que pot ser verinós.
Per saber-ne més de tot això, en parlem amb Jaume Fol,
professor de Bioquímica i Biologia Molecular
de la Universitat Rovira i Virgili
i expert en Biologia Marina.
Molt bona tarda, Jaume.
Hola, Marina, bona tarda. Gràcies per convidar-me al programa.
Escolta, per la gent que no s'imagini
aquest animal, com l'hem de pensar
o com ens l'hem d'imaginar?
Doncs és un animal que és molt sorprenent,
però segueix una...
És molt sorprenent perquè estèticament és molt curiós,
té com una mena de tres parells, per dir-ho així,
com de potes o rems o digue-li com vulguis.
La veritat és que, a simple vista, és un animal que és bonic,
vull dir, no és un animal lleig.
Sí, i té com unes potes acabades amb unes plomes,
i això és perquè té una forma de viure que recorda una mica...
Bueno, ara ja, clar, les noves generacions,
i parlem de coses,
que quan eren joves, quan anàvem als rius,
quan anàvem a fer colònies al riu Brujent,
allà a la riba,
doncs hi havia els sabaters,
que eren uns insectes que corrien damunt de l'aigua,
amb unes potes molt fines.
I llavors aquests dragonets
seren una mica com els sabaters,
que corren per damunt de l'aigua,
no s'enfonsen,
que és la seva manera de viure,
que és viure en superfície.
Viuen, en principi, en alta mar,
i, bueno, com de fet la major part de les meduses,
que no són costaneres, per dir-ho així,
però depenent dels corrents, del vent,
i de com vagi tot,
es poden acostar a la platja.
El que passa és que això no passava últimament.
De fet, fa molts anys que no passava.
Per tant, podem dir d'alguna forma
que n'hi havia hagut ja al Mediterrani?
Diuen les cròniques
que feia segles que no se'n veien
i que els últims avistaments d'aquesta espècie
eren del 1700, pràcticament.
Déu-n'hi-do.
Sí, però que s'han tornat a veure
recentment, fa uns quatre anys,
i això coincideix una mica
amb l'aparició d'una altra espècie.
Bé, parlarem una mica del que són
aquests animals que així s'entén...
Sí, sí, sí, endavant.
La forma li ve
que pertany a un grup
d'organismes marins
que es diuen nudibranquis.
Llavors, aquests nudibranquis,
perquè ens fem una mica la idea,
són com a caragols de terra,
però sense closca.
Per dir-ho així,
com una babosa petita,
d'aquelles de jardí,
de les torretes,
d'aquelles que són així marronetes,
o posques,
doncs una mica d'aquesta mida.
Però les de terra són així,
lletjotes, pobres,
i en canvi els nudibranquis marins
fan les delícies dels submarinistes
i dels fotògrafs,
perquè tenen uns colors
i unes formes que són molt boniques.
De fet, aquí a la costa de Tarragona,
jo no sé si anem allà
al parc sopaquàtic de les Cés,
és on fàcilment els trobarem,
doncs és molt fàcil de veure'ls.
Llavors tenen aquests colors molt llampants,
moltes vegades acaben...
Les puntes són de colors blanquinosos
i després uns colors així vermells, grocs,
són molt bonics
i són molt espectaculars,
tota aquesta família d'organismes.
I la raó és que són com una mena de bandera,
una mena de rètol,
que posa no en mengis.
I la seva tàctica,
perquè no se'ls mengi en els peixos,
és que s'alimenten de pòlips.
Aquests pòlips acostumen a tenir substàncies urticans.
Llavors ells el que fan,
no es creten les substàncies d'aquestes urticans,
sinó que se les guarden.
Això anava a dir,
aquest animal, el dragonet blau,
s'alimenta de meduses,
si no vaig equivocada?
Sí, ara hi anem.
Ah, exacte.
I llavors,
els urtibranquis normals,
els que trobem normalment per aquí,
hi ha moltes espècies molt boniques,
són entre urticans indigestos
per la major part de peixos,
que se'n poden intentar menjar un,
però el segon ja no.
O sigui, no és un peix així amb molt poca memòria,
una mena de dourit,
i ja no ho torno a provar.
Perquè deixen els...
és com si nosaltres mengéssim caragols
que s'haguessin alimentat d'ortigues.
I les ortigues piquen perquè tenen àcid fòrmic.
Els caragols nostres,
encara que mengin ortigues,
després això ho treuen fora,
ho excreten.
Però, si féssim com els nudibranquis,
els nostres caragols de terra de Lleida,
doncs guardarien l'àcid fòrmic al seu cos,
en aquests plomalls,
en aquestes vesícules.
I al menjar-se caragols
serien per nosaltres urticans.
Doncs aquesta és la manera en què sobreviuen.
Llavors, aquests animals en particular,
el dragonet,
s'alimenta de dos,
bueno, de més,
però sobretot de dues espècies
que semblen meduses però que no ho són.
I hi ha una espècie que és pròpia d'aquí,
que és la velella velella,
que és la...
com es diu això?
La carabella portuguesa.
No, no.
És una que és pròpia d'aquí,
que és la barqueta de Sant Pere.
La barqueta de Sant Pere,
que a principis d'estiu
en vam tenir moltíssimes
a totes les nostres platges.
Aquests animalets
poden menjar-se
aquestes...
Aquests animalets
que no són una medusa,
el que són és com una mena de
colònia de pòlips.
Els pòlips són com
petits animalons
acabats amb uns tentacles
que filtren l'aigua,
per dir-ho així,
capturen coses,
matèria orgànica de l'aigua.
Llavors hi ha pòlips
que tenen forma de tentacle,
hi ha pòlips que serveixen
per alimentar-se,
altres per reproduir-se,
altres per fer la forma
aquesta que té
com de vela,
que és el que serveix
per impulsar-se pel vent.
Llavors, clar,
si aquest dragonet
s'alimenta d'això,
doncs la barqueta
no té urticant.
No és perillós.
Però si,
i aquesta és la cosa preocupant,
si el dragonet
s'alimenta
de l'altra espècie,
que és la carabella portuguesa,
doncs aquesta sí que té
un urticant potent.
Llavors,
aquest animalet
és perillós
si hi ha menjat
la carabella portuguesa abans.
La fissàlia fissàlis.
Perquè llavors
al tocar-lo
és com si tu
haguessis una carabella portuguesa.
És com si et mengessis
un carahol
que s'hagués alimentat
d'urtigues,
perquè ens en tenguem una mica.
Depèn de la dieta
que porti.
Quina és la part preocupant?
Doncs la part preocupant
és que si hi ha
aquests animalets per aquí
que han arribat a la costa,
doncs és indicador
que possiblement,
encara que no hagin
arribat a la costa,
hi hagi encara
velles portugueses
d'un antoms.
Això et volia preguntar
si que hi hagués
aquesta espècie aquí
que s'hagi avistat,
vull dir,
no és que haguem vist
un banc de dragonets
blaus
per a les platges,
sinó que s'ha avistat
aquesta espècie
a les nostres costes.
Deu voler dir
d'alguna forma
que en menor
o en major mesura
alguna caravela portuguesa
també ja tenim
al Mediterrani.
Sí, de fet,
ja van arribar a Tamarit
i ja es va haver de tancar
la platja de Tamarit
per la presència
d'alguna resta
de caravela portuguesa.
Això,
les caraveles portugueses,
en principi,
igual que aquests animalets,
són de mars tropicals,
de mars calenta
i teòricament
en principi
són atlàntics,
es poden trobar
a l'Atlàntic,
es poden trobar
a Àfrica,
a les costes africanes,
a les costes del Carib,
però, clar,
com nosaltres tenim
una Mediterrània
que fa quatre dies
estava a 30 graus,
doncs el que fa
és que les caraveles portugueses
que entren
per l'estret de Gibraltar,
perquè nosaltres
el Mediterrani
és un mar
que s'asseca
per l'evaporació.
Llavors, clar,
entra aigua de l'Atlàntic
i aquesta aigua de l'Atlàntic
porta de tot.
I entra per Gibraltar.
Clar,
entren caraveles,
però quan l'aigua
estava més freda
les caraveles
no estaven a gust
i no reproduïen,
però ara sembla
que sí que estan a gust
i sembla que sí
que reprodueixen.
Llavors,
entren també
els animalets
que s'alimenten
exclusivament
de caraveles
o de barquetes
de Sant Pere,
perquè és un animal
que només menja això,
bé,
hi ha alguna altra espècie,
però bàsicament això.
Per tant,
si hi és,
és indicador
que hi ha l'altra espècie
que li serveix
d'aliment.
Ara parlarem
de les conseqüències
que això
hagi arribat,
però abans,
si en cas,
perquè a més,
són animals molt petits,
vull dir que tu pots estar
a la platja,
no adonar-te'n
i tocar-los perfectament.
Si en cas
que els toquéssim,
què és el que ens pot produir?
Bé,
doncs,
això,
la reacció
no és igual
per totes les persones,
igual que no és igual
per totes les persones
que et piqui
una vespa
o que et piqui
una altra medusa
de les que són
més habituals.
Llavors,
bé,
acostumat
a tenir
conseqüències
que,
com a mínim,
són de picor,
s'assemblen
a les de la caravela portuguesa,
doncs,
un cou
fa mal
la zona
que està
exposant
al verí
i llavors
pot provocar vòmits,
però,
depenent
si la persona
és sensible
a aquesta
substància,
aquest tòxic,
aquesta substància
urticant,
doncs,
el que pot generar
és una reacció
anafilàctica
i llavors
això ja és una miqueta
més complicat.
és el mateix
que passa
quan una persona
li pica
una vespa
i comença
a feixir,
que es comença
a ofegar,
això és una reacció
anafilàctica
i això s'ha de tractar
amb antistamínics
o fins i tot
anar a l'hospital.
Però són
picades
que són
perilloses.
També no és el mateix
amb una persona adulta
que amb un nen,
no és el mateix
depèn d'on te piqui,
quin tipus
de part del cos,
si la pell
és més fina
o no,
un ull
o no pas
una cama,
i depèn de la casuística.
I evidentment
són animals
que no són fàcils
de veure
perquè també
molta gent
no identifica
aquestes espècies
com és natural
i si la mar
està remenada
com aquests dies
doncs són molt
difícils de veure
perquè són també
blavets,
es confonen
amb el color
de la mar
i no,
clar,
tot això
genera problemes
i al final
si la solució
que és
lògica
no és cap crítica
però s'acaba
tancant una platja
en plena temporada
doncs
això també
té conseqüències
econòmiques
és tot un
trasbals
un cap de setmana
d'agost
o de setembre
en l'aire
doncs
clar,
també fa mal
això
cada vegada
és més freqüent
Aquests animals
ho deies
i ho comentaves
que són
de zones
tropicals
tropicals
la seva arribada
aquí
tant de les carabelles
portugueses
o d'aquests
dragonets blaus
al final
és per l'escalfament
que estem patint
del Mediterrani
Sí,
el Mediterrani
cada vegada
és un mar
que és més còmode
per espècies
tropicals
i llavors
d'espècies tropicals
n'hi ha de molts tipus
n'hi ha que no
que no són
estrictament
perilloses
però les hi ha
que sí
que ens poden donar
problemes
com aquestes
una picada
d'una
fisàlia
o d'un
dragonet
s'ha d'anar
amb molta cura
sobretot si són nens
s'ha d'anar amb molta cura
això sí que és veritat
i s'ha d'estar
molt vigilant
perquè sí
pot ser greu
hi ha hagut
algun cas
de picades mortals
no aquí
al país
gràcies a Déu
però hi ha alguna referència
sobretot nens
que han tingut
problemes seriosos
per tant
no és per espantar ningú
però sí que
s'ha de tenir cura
i llavors
clar
el problema
és que la nostra zona
i el Mediterrani
en particular
és un medi
que s'escalfa
molt més ràpid
que l'atmosfera
té una inèrcia
tèrmica
que vol dir
que costa molt
que s'escalfi
però costa
després molt
que s'refredi
i llavors
els increments
de temperatura
registrats
en els darrers anys
quasi que són
de dos graus
per sobre
de la mitjana
en els darrers anys
ara no tinc al cap
la gràfica
però
sí
aquest any
aquest any
ha estat
pràcticament
dos graus
per sobre
de la mitjana
l'any passat
també va ser
un grau
i mig
dos graus
sí
i això vol dir
que s'escalfa
més ràpid
i amb més intensitat
que l'atmòsfera
que és més
és més variable
és més ràpid
que canviï
de temperatura
l'aire
un front fred
de seguida
ho canvia
però la mar
no
la mar
té una dinàmica
volàic
i clar
és un volum
d'aigua
immens
també
no parlem
del conjunt
de la columna
d'aigua
parlem
de l'aigua
superficial
costanera
però
les aigües
superficials
si s'escalfen
són també
justament
on viuen
aquests organismes
per tant
qualsevol cosa
que afecta
la superfície
encara que
els fons
pregons
la temperatura
no hagi canviat
molt
però la superfície
sí
ja ho tenim
aquí
i d'organismes
que entren
al Mediterrani
doncs
hi ha dos
procediments
bàsics
un el natural
que és a través
de Gibraltar
per reposar
l'aigua
que s'evapora
i que els rius
de la Mediterrània
no poden compensar
perquè tenim
el Nil
o tenim d'altres rius
però no són suficients
per compensar
l'aigua
que marxa
a l'atmosfera
i l'altre punt
d'entrada
ja no és natural
sinó que és
derivat de la mà
de l'home
que es diu
Canal de Suez
mitjançant
el trànsit
de vaixells
pel Canal de Suez
doncs hi ha espècies
per exemple
del Mar Roig
que és un mar tropical
de la zona d'Egipte
i d'una banda
del Mar Roig
i l'altra
Aràbia Saudí
i d'altres països
i llavors
aquí
entran espècies
adherides
als vaixells
o a l'aigua
de Centines
etc.
i així
doncs tenim
una aportació
continua
d'espècies
que cada vegada
s'hi troben més a gust
amb una aigua
més temperada
no és la primera vegada
que el Mediterrani
s'escalfa
però no en vida nostra
sinó que
en eres geològiques
el Mediterrani
s'ha secat
el Mediterrani
s'ha tropicalitzat
tenim encara
espècies
que viuen aquí
a Tarragona
que són espècies
tropicals
de coralls
els mateixos
o hidranquis
el ser una aigua
tropical i temperada
no és la primera vegada
que passa
però sí que passa
en vida nostra
en vida nostra
en particular
en l'època moderna
i en l'època
dels homínims
moderns
per dir-ho així
llavors els canvis
quan són molt ràpids
com tota la vida
costa d'adaptar-se
els canvis
perquè els puguem digerir
necessiten un temps
un procés
però clar
si això només
tens dos
tres anys
per adaptar-te
és més difícil
el xoc
és més
complex
de gestionar
i ja
per anar acabant
i de forma ràpida
ens hem d'alarmar
perquè al final
d'alguna forma
haurem d'acabar
convivint
amb aquestes espècies
si cada cop n'hi ha més
com a Austràlia
també conviuen
amb altres espècies
que són verinoses
jo sempre faig
una reflexió
i em faig
molt pesat
i demano perdó
si
sí
sí
soc
excessivament
reiteratiu
nosaltres tenim
un parell
de problemes
un problema
és això
de l'escalfament
i de l'arribada
contínua
d'espècies
alòctones
vol dir que no són
les que tenim
nosaltres
habitualment
a casa
i l'altre problema
és que les espècies
de casa
tampoc no les deixem
viure
massa còmodes
i estem perdent
espècies de casa
clar
tenir espècies
pròpies
nostres
fa més difícil
que entrin
espècies
de fora
com tota la vida
i com
podríem fer
per tenir
més espècies
pròpies
doncs
simplement
creant espais
on les espècies
marines
sobretot
els litorals
es puguin recuperar
puguin recuperar-se
diguéssim
les seves poblacions
els seus estocs
demogràficament
gairebé
però clar
a Tarragona
el problema
és que d'espais
de recuperació
espais de reserva
espais on
tota la societat
estiguem d'acord
no no
és que aquí
és perquè
tornin a reproduir-se
els meros
o les sípies
o els calamars
o els que siguin
sobretot
espècies de pregadores
que poden plantar cara
davant d'algunes
d'aquestes espècies
no aquestes en particular
però d'altres
clar
si no tenim cap espai
de recuperació
i tothom
només fa que extreure
extreure
i només pensa
tothom
empescar
i no pensen
en res més
doncs evidentment
que a vegada
el problema
es fa més gran
jo recordo
la directiva europea
que esperem
que encara
estigui vigent
fins que s'acabi
el període
del 2030
el 30%
del litoral
hauria de tenir
alguna figura
de protecció
tenim
algun exemple
singular
aquí
nosaltres
a part de
Masia Blanca
que és una reserva
de pesca
del Ministeri
a part del
Parc Subaquàtic
de Tarragona
que també és un altre
exemple
de protecció
però aquí s'acaba
la història
i tenim un petit
exemple
que és la plaixa
del Cabet
a Cambrils
que és un quilòmetre
gairebé
900 metres
de
praderia de
Posidònia
conservada
i que jo crec
que seria una mica
el model
a seguir
és a dir
un model
que permeti
compatibilitzar
l'activitat turística
però sostenible
sense que això
impliqui
doncs
un
un
diguéssim
un impacte
continuat
sobre els estocs
poblacionals
clar
hi ha figures
de
diguéssim
de convertir
els esports
de pesca
en esports
que siguin
sostenibles
però clar
això s'ha de valorar
la pesca
sense morts
aquí en parlem
amb la Federació
de Pesca Sostenible
o la pesca
o diguéssim
o la caça
fotogràfica
en comptes
de la caça
marpor
es poden fer
moltes coses
però jo
aquest estiu
per exemple
a Terre d'Embarra
va venir
uns senyors
eren tres nois
i eren turistes
òbviament
i com anaven vestits
també no eren
molt professionals
però de pobs
ens adien
i se'n van endur
una bossa
probablement
10 quilos
de pobs
dos o tres dies
i no ha quedat
un poc
esclar
aquest tipus
d'activitats
si tothom
ve i fa el mateix
esclar
el litoral
queda arrasat
i llavors
això
ens impedeix
tenir
cap tipus
de defensa
immunitària
gairebé
davant
de les espècies
elòctones
que venen
d'altres indrets
i que ocupen
el lloc
que deixen
les nostres
senzillament
perquè no
les gestionem
llavors
l'impacte
més important
sobre el litoral
és humà
ja no és el canvi climàtic
és
entre cometes
maltracta
per la manca
de gestió
d'un recurs
de primera
magnitud
i de primer nivell
o importància econòmica
que és justament
el litoral
el litoral
és el que deien
per un bitxet
de 4 centímetres
estàs tancant
una planxa sencera
això té un impacte
econòmic
en plena temporada
turística
tremendo
què vol dir?
que creant reserves
això ho mitigaríem?
home
en aquest cas particular
no, però sí que ens servien
de sobre d'altres problemes
o podrien fer
que els efectes
anessin més a poc a poc
però d'això
ja no sé quants anys
fa que en parlem
i no hi ha manera
que prenguem decisions
no costa
i no és una qüestió
que econòmicament
representi
cap esforç particular
és senzillament
que se n'adonem
que com tota la vida
hem de cuidar
els recursos
i particularment
els que ens donen
de menjar
moltes persones
i és una cosa
que prediquem
prediquem
prediquem
però ningú fa cas
Jaume
ho hem de deixar
aquí
ui perdó
sí que jo xerro molt
no pateixi
no pateixi
moltes gràcies
per atendre'ns
n'estarem pendents
de tot això
i de veure com evoluciona
moltes gràcies
a vosaltres
molt amables
que vagi molt bé